El canvi global. Introducció i cas d'estudi (El patrimoni de la pagesia per a la conservació del...
-
Upload
iagootero -
Category
Technology
-
view
429 -
download
3
description
Transcript of El canvi global. Introducció i cas d'estudi (El patrimoni de la pagesia per a la conservació del...
Manifestacions del Canvi Global a Catalunya
(I) El canvi global. Introducció i cas d’estudi
Iago Otero i Armengol
Institut d’Estudis Catalans, 10 de març de 2011
El canvi global
IPCC (2007)
Foley et al. (2005) Science
El canvi global
MEA (2005)
El canvi global
Maffi (2005) Annu. Rev. Anthropol.
El canvi global
MEA (2005)
El canvi global
SERI (2009)
El canvi global
MEA (2005)
El canvi global
Sala et al. (2000) Science
El canvi global
Rudel et al. (2005) Glob Env Change
El canvi global
MacDonald et al. (2000) J Env Manag
El canvi global
Schröter et al. (2005) Science
El canvi global
EEA (2006)
El canvi global
Gallart i Llorens (2003) Water Int
El canvi global
Piñol et al. (1998) Clim. Change
El canvi global
Peñuelas et al. (2002) Global Change Biol
El canvi global
Peñuelas i Boada (2003) Global Change Biol
El canvi global
Bartolomé et al. (2005) Biol Conserv
El canvi global
Stefanescu et al. (2004) J Biogeogr
El canvi global
Stefanescu et al. (2004) J Biogeogr
El canvi global
Toledo et al. (2002) Gaceta Ecológica
L’estudi del canvi global
Interdisciplinarietat
L’estudi del canvi global
Integració de formes de coneixement
Ciència
Coneixement ecològic i memòria locals
Art
Literatura
Acció i autoreflexió
Ravetz i Funtowicz (1999) Futures
L’estudi del canvi global
Ciència postnormal
La ciència ha de canviar radicalment per fer-hi front…
… articulant un mètode científic posicionat èticament.
En condicions postnormals, els paradigmes en què opera la ciència aplicada són qüestionables i qüestionats…
… i els científics proporcionen narratives més que no pas prediccions, tot participant en igualtat de condicions amb la resta d’actors socials.
Cas d’estudi
El patrimoni de la pagesia per a la conservació del paisatge
N
Mediterranean Sea
OlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinelles
BarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelona
Sant CeloniSant CeloniSant CeloniSant CeloniSant CeloniSant CeloniSant CeloniSant CeloniSant Celoni
0 10 km
N
Barcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan Region
0 40 km
N
Cas d’estudi
El municipi d’Olzinelles
Suport D. Varga
Cas d’estudi
El municipi d’Olzinelles
Suport D. Varga
Cas d’estudi
El municipi d’Olzinelles
15%
32%
85%
68%
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Montnegre-Corredor Olzinelles
% s
up
erfí
cie
amil
lara
da
Conreus
Bosc
Nadal i Urteaga (1997) Inèdit
Cas d’estudi
Un municipi molt forestal ja al s. XIX
Matollar
Regadiu
Secà
Sureda
Alzinar
Bosc mixt
Bosc o plantació de riberaCastanyers
Urbà
Carreteres i autopista
Improductiu
Suport D. Varga
Cas d’estudi
El municipi d’Olzinelles
y = 0,025x - 35,211; r = 0,43; p = 0,022
13
14
15
16
1977 1982 1987 1992 1997 2002 2007
T m
itja
na a
nual
(ºC
)
Otero et al. (2011) Land Use Policy
Cas d’estudi
Increment de temperatura
400
600
800
1000
1977 1982 1987 1992 1997 2002 2007
Pre
cip
itac
ió (
mm
)
Otero et al. (2011) Land Use Policy
Cas d’estudi
No hi ha canvis en la precipitació
y = 0.82x - 20.87, r = 0.91, p < 0.001
y = 0.70x - 14.95, r = 0.88, p < 0.001
-50
0
50
100
150
200
250
300
350
400
0 50 100 150 200 250 300 350 400
Monthly rainfall (mm)
Mo
nth
ly r
un
off
(m
m) 1977-1991
1992-2007
Otero et al. (2011) Land Use Policy
Cas d’estudi
Major aridesa
“El matí en què vam posar el
seu cos al cementiri
d’Olzinelles, tots aquells
verals van perdre mida,
contrast i fondària”
Perejaume (2006)
Cas d’estudi
• Entrevistes semiestructurades a 15 (+5) pagesos i pageses locals nascuts entre 1913 i 1960, transcripció, anàlisi de contingut i síntesi.
• Revisió de documentació històrica en arxius sobre usos del sòl, demografia i activitats econòmiques per al període 1753-2004.
• Coneixença del pintor i poeta Perejaume i la seva obra.
• Mapa d’usos del sòl i catàleg de 267 elements físics del paisatge per mitjà de treball de camp i SIG.
• Revisió d’estudis sobre biodiversitat, amb èmfasi en les espècies “claus” des d’un punt de vista del paisatge cultural.
Cas d’estudi
Mètode
Superfíciefinca (ha)
Propietaris Superfície en propietat
Núm. % ha %
> 100 8 3,3 1452,0 61,8
10-100 14 5,8 380,6 16,2
5-10 10 4,1 72,8 3,1
3-5 23 9,5 82,5 3,5
<3 187 77,3 231,1 9,8
Total 242 100,0 2219,1 100,0
Estructura de la propietat de la terra (1853)
Ús del sòl % amill. % > 100 ha % < 3 ha
Regadiu 0,3 0,3 0,0
Secà 6,2 2,8 17,0
Vinya 12,1 3,3 57,1
Bosc de suro 8,9 10,1 1,4
Bosc de fusta 5,1 5,9 0,1
Bosc de llenya 35,2 40,6 2,8
Plantació de ribera 0,4 0,4 0,5
Castanyers 0,6 0,2 0,7
Erm 31,3 36,4 20,4
100,0 100,0 100,0
Forestal 81,4 93,6 25,9
Agrícola 18,6 6,4 74,1
Usos del sòl segons mida de les finques (1853)
Cas d’estudi
Canvis sociodemogràfics
0
100
200
300
400
500
1840 1865 1890 1915 1940 1965 1990 2015
hab
itan
ts
masos
urbanitzacions
0
500
1000
1500
2000
2500
1956 1966 1976 1986 1996 2006
To
nes
lle
nya
Otero et al. (2008) Institució Catalana d’Història Natural
Cas d’estudi
Disminució de l’apropiació de llenya
Piqueras et al. (2008)
Cas d’estudi
Urbanització de baixa densitat
Canvis en els usos del sòl (1850s-2008)
1850s 2008Δ 1850s-
2008
Ús del sòl ha % ha % ha %
Regadiu 6 0 18 1 12 1
Secà 122 5 28 1 -94 -4
Vinya 206 9 1 0 -205 -9
Bosc i plantació 1866 80 2092 92 225 10
Improductiu no urbà 148 6 33 2 -115 -5
Vies de transport 0 0 51 2 51 2
Urbà dispers 0 0 62 3 62 3
Altres 0 0 2 0 2 0
Total 2348 100 2287 100 -62 -3
14%
80%
6%2%
92%
2% 2% 3%0
25
50
75
100
Conreu Bosc Improductiuno urbà
Vies detransport
Urbàdispers
% s
up
erfí
cie
mu
nic
ipal 1850's
2008
Canvis en els usos del sòl (1850s-2008)
2002
1956
Cas d’estudi
Pèrdua d’hàbitats
Grup Font i àrea Espècie Cat.
Plantes Gutiérrez (2001), apaptat al Montnegre
Geranium lanuginosumOrobanche artemisiae-campestris picridesSpergularia purpureaErica cinereaHelianthemum tuberariaIsoetes durieuiOrobanche teucriiStachys alpina
CRVUVULCLCLCLCLC
Papallones Miralles i Stefanescu (2004), Olzinelles
Maniola jurtinaPolyommatus icarusLycaena phlaeasLeptotes pirithousColias crocea
n.a.n.a.n.a.n.a.n.a.
Espècies amb tendències negatives
Grup Font i àrea Espècie UICN Cat.
Rèptils Boada (1984), Olzinelles
Timon lepidusPsammodromus jeanneaeRhinechis scalarisMalpolon monspessulanusCoronella girondicaAnguis fragilis
NT LCLCLCLCn.p.
n.a.n.a.n.a.n.a.n.a.n.a.
Ocells Boada (1984), Ribas (1996 i 1997), Olzinelles
Alectoris rufa Coturnix coturnix Jynx torquilla Lanius senator Miliaria calandra Galerida cristata Alauda arvensis Upupa epopsEmberiza cirlus
LCLCLCLCLCLCLCLCLC
VUDDNTNTLCNTLCLCLC
Mamífers Boada (1984), Olzinelles
Talpa europaeaLepus europaeus
LCLC
n.a.n.a.
Pràctiques de gestió dels alzinars
Aclarida de selecció d’un terç del rodal cada 7-10 a
Selecció 4 rebrots per soca després de 5-6 a i selecció posterior 2 rebrots per soca
Eliminació d’espècies competidores (Pinus pinea, Quercus humilis, Rubus ulmifolius)
Desbrossada prèvia a la tallada d’arbres, obtenció de feixines
Arrabassada de soques de bruc i arboç
Producció carbó en carboneres als boscos més allunyats
Producció carbonet i carbó de branca i rabassa en forns, sots o piles
Pastura de ramats de porcs i ramats d’ovelles
Pela pelagrí en arbres Ø < 20 cm (VI-VII)
Pela matxot 9-10 a després pelagrí
Pela suro 12 a després matxot
Pela suro cada 14-17 a fins a 5 vegades
Marcatge de l’any de la pela en l’escorça nua
Aclarida de selecció
Eliminació espècies competidores (Pinus pinea, Quercus humilis)
Desbrossada selectiva sotabosc cada 20 a (Erica, Rubus), conservant espècies lleguminoses (Ulex, Sarothamnus)
Producció carbó en carboneres als boscos més allunyats
Pastura (de glans) per part de ramats de porcs i ramats d’ovelles
Cultiu de farratges, cereals i hortalisses en rodals de baixa densitat d’arbres
Pràctiques de gestió de les suredes
Perxada de castanyers
Fer artiga
Sembra de castanyes o plantació de planter
Assocat després de 14-15 a per estimular la rebrotada
Aclarida als 4-5 a deixant 2-4 rebrots per soca (rodells)
1-2 aclarides addicionals per conformar la perxada
Tallada 10-20 a després de l’assocat (perxes)
Plantació de plàtans
Plantació de plançons
Aclarida després de 2 a per estimular rebrotada i creixement
Selecció de 5-12 i 4-5 rebrots per soca (1r i 2n a, respect.)
Selecció de 2-3 rebrots per soca i poda (4rt a)
Tallada d’arbres torçats (6è a)
Selecció d’1-2 rebrots per soca (12è a)
Tallada (20è a)
Cultiu hortalisses autoconsum i per alimentar el bestiar
Pràctiques de gestió dels castanyers i els plàtans
Ribera Disposició paral·lela d’espècies segons tolerància a l’aigua, des del torrent cap enfora: Alnus glutinosa, Populus sp., Platanus sp., Pinus pinaster, P. radiata
Diferents torns de tala
Plantació de pins
Esporgada les branques inferiors per estimular creixement (costals de Pinus pinea)
Diferents torns de tala (Pinus pinea, P. pinaster, P. insignis, P. halepensis)
Abastament de pinyes (Pinus pinea)
Pràctiques de gestió de la ribera i els pins
Abancalament i manteniment de marges amb pedres, arbres i matolls
Reposició fertilitat sòl: fems, rotació cultius, adob en verd
Cultiu de cereals i lleguminoses per farratge, fenc i gra per al bestiar: civada (Avena sativa), ordi (Hordeum vulgare), alfals (Medicago sativa), blat de moro (Zea mays), sorgo (Sorghum vulgare)
Cultiu de blat (Triticum sp.) per autoconsum
Llaurada, femada i sembra (abans de Nadal)
Cavada
Sega i formació de garberes (VI-VII)
Transport de garbes a l’era i batuda
Separació gra i palla, recol·lecció gra i formació paller
Mòlta de gra i producció de farina i segó
Pastada i cocció del pa
Utilització diferents varietats segons demanda
Pràctiques de gestió del secà
Cultiu en vessants sense abancalament, ceps disposats en ziga-zaga
Control erosió sòl i recol·lecció aigua de pluja amb rases i basses
Cultiu en vinyes planes, ceps disposats en solcs lineals
Reposició fertilitat sòl: fems, adob en verd (Lathyrus sp.)
Cultiu cep i producció vi per autoconsum i venda
Plantació nous ceps, femada (I-II)
Llaurada, poda i empelt de ceps > 3 a (III-IV)
Cavada i fumigació amb sofre (V)
Cavada, poda i fumigació amb sulfat de coure (VI-VII)
Cavada, verema i tragí del raïm al mas (IX-X)
Trepitjat i premsat del raïm, bullida del most
Fermentació en bótes de castanyer
Ús i selecció de diverses varietats de cep segons característiques organolèptiques i d’adaptació
Cultius secun. Plantes medicinals i aromàtiques, arbres fruiters, farratge
Pràctiques de gestió de la vinya
Cultiu olivera i producció oli autoconsum
En oliverars o com a cultius secundaris en vinyes
Poda
Collita i tragí de les olives al mas (XI-XII)
Trituració olives (trull), premsat pasta (premsa), recol·lecció oli
Cultiu arbres fruiters autoconsum
Com a cultius secundaris en vinyes i marges
Ús de múltiples espècies: cirerer, figuera, presseguer, perera, ametller, prunera, noguera, nesprer, codonyer, pomera, ginjoler, caquier, avellaner
Selecció i afavoriment de varietat intraespecífica
Pràctiques de gestió dels fruiters
Pastura uns mesos l’any i alternança zones properes (ex. Montseny)
Pastura ramats transhumants Serra del Cadí i Alt Freser (XI-IV)
Munta contínua
Sacrifici periòdic d’ovelles velles
Selecció de xaies i cabrides per reposició d’ovelles reproductores
Selecció de xais i cabrits per reposició de mascles
Pastura herbes, tiges, matolls, brots, branques baixes dels arbres i glans
Pastura als camps de cereal (civada) i rostolls.
Subministrament sal cada 1-2 setmanes en pedres saleres als amorriadors
Ramats portats per gossos d’atura o per rabadans (nens).
Ramat tancat en corrals durant la nit.
Esquilada (V).
Ramats 200-400 caps, principalment ovelles i xais, alguns moltons i marrans, algunes cabres i cabrits, i uns pocs bocs.
Pràctiques de gestió del bestiar (ex. oví)
Dibuix de C. Puche
Silvicultura
Agricultura Ramaderia
Mas
Venda suro, llenya, carbó, fusta
Treball a jornal, a preu fet, a tant per pes, en espècie (♂)
Terra cultivable
Fertilització (cendres)
Pastures, glans (arendament)
Fusta i llenya
Treball propi (♀♂), masoveria (♀♂), a jornal (♀), intercanvi (♀♂)
Mesquita
Farratge, hortalissa, rostoll, graCompra blat
Fem: gallinassa, colomassa, xerri, purins, vaca
Venda llet de vaca, vedells i porcs
Alimentació
Alimentació
Treball propi (♀), masoveria (♀♂)
Ramats ovelles i porcades
Venda xais i cabrits
Fem: ovella, cabra, porc
Compra farratge, segó, gra, pinso
Venda vi
Terra per aforestació
Treball extern no-agrícola
Dibuix de C. Puche
Arxiu Fotogràfic de Sant Celoni
Cas d’estudiTransmissió de coneixement ecològic
«qui em va ensenyar a conèixer els arbres, a saber el que
pesaven drets, quins s’havien de treure per fer lloc als
altres més joves, i quan? A França d’això res, i sense
vanagloriar-me puc dir que a la comarca dubto que cap
més propietari conegui tan bé les riberes, les suredes, el
suro, els aulets i les pinedes com un servidor. Si ho conec
és gràcies a en Joan Clapés, el masover, que durant la
meva infantesa i joventut m’ensenyà, no tot però bastant»
Memòries de Joaquim Draper (1916-1994), propietari de can Draper
Cas d’estudiTransmissió de coneixement ecològic
Cas d’estudi
Agrarietat: cultiu de l’espai
M. Boada
PerejaumeOli s. fusta
11 x 17.5 cm
«por mayo nacio una piesta de harugas que quedáramos
espantados y sustados, todo este termino de Olsinellas y
Monnegre y varios puntos que se mancharon toda la fulla
de todos los habres, meno las holiveras, y quedando los
mismo que pasase fuego, una espesia de haruga paluda
al cabo de 2 meses tornando papallonas, y las
papallones, haciendo los huevos para la cria, por el año
que viene, y pues quina piesta nos envia Dios, yo creo
que sirve para cástico»
Dietari de ca l’Arabia, 1887
Cas d’estudi
Espiritualitat i animisme
Silvicultura
Agricultura Ramaderia
Mas
Venda suro, llenya, carbó, fusta
Treball a jornal, a preu fet, a tant per pes, en espècie (♂)
Terra cultivable
Fertilització (cendres)
Pastures, glans (arendament)
Fusta i llenya
Treball propi (♀♂), masoveria (♀♂), a jornal (♀), intercanvi (♀♂)
Mesquita
Farratge, hortalissa, rostoll, graCompra blat
Fem: gallinassa, colomassa, xerri, purins, vaca
Venda llet de vaca, vedells i porcs
Alimentació
Alimentació
Treball propi (♀), masoveria (♀♂)
Ramats ovelles i porcades
Venda xais i cabrits
Fem: ovella, cabra, porc
Compra farratge, segó, gra, pinso
Venda vi
Terra per aforestació
Treball extern no-agrícola
×
× ×
× ×× ×
×
S. Piqueras
Cas d’estudi
El patrimoni de la pagesia
C. Lorente
Cas d’estudi
El patrimoni de la pagesia
Cas d’estudi
El patrimoni de la pagesia
Patrimoni socioecològic
Conjunt d’interaccions socioecològiques –entre persones i
entre aquestes i el seu medi– i pràctiques de gestió dels
recursos naturals que, situades en un context geogràfic i
històric concret, configuraven sistemes diversos, autònoms
i resilients.
« quan tu estaves a can Pau Foguera, no era gens
nostàlgica la sensació, més aviat era al revés; era la
possibilitat d’endevinar una altra vida possible, un altre
concepte de la realitat possible (...) Era una visió
revolucionària en la mesura que t’adonaves que hi
havia una altra possibilitat de món: un món paral·lel».
Cas d’estudi
El patrimoni de la pagesia
El canvi global es manifesta localment de forma contundent.
Els resultats obtinguts poden ser representatius dels processos que tenen lloc en zones de muntanya mediterrània sotmeses a dinàmiques metropolitanes.
La interrelació entre factors socioeconòmics i factors biofísics és clau per entendre el funcionament del paisatge i per dissenyar estratègies adequades de conservació.
En general, els impactes observats es poden atribuir a dues tendències que tenen lloc arreu:
- Despoblament rural
- Expansió urbana
Conclusions