CAPTOL 1 - UN BARRIL DE SAB MOLL Resum argumentalAl poble de Mequinensa tenien la tradici que els navegants portessin sab moll al poble ja que en aquest no nhi havia. Tot comena quan els llats arriben al poble i han de descarregar la mercaderia. En Pere Camps senfada perqu triguen molt i perqu, ams a ms, no ho fan be; per aix el narrador compara antics llaters que baixaven els barrils en un tres i no res. En Florenci un dells, no te la sang molt calenta com per tal de respondre als crits del seu cap, en Pere Camp i aquest sen riu una mica dell. En Pere Camp ordena a en Florenci que pugi el barril de sab fins la botiga de lAdelaida. De cam a la botiga es troba a divers gent del poble que sen riu dell i fan comentaris per provocar en Florenci per tal que es reveli contra en Pere Camp, ja que aquest el tenia ms lligat que un gos i amb una escridassada lacovardia. De sobte comena a ploure i a en Florenci se li rellisca el barril carrer avall i sesclafa al caf de lAlexandre. En Pere Camp senfada molts per la gent li diu que aix li pot passar a qualsevol i que no es pas culpa den Florenc i. Espai Tot comena, com cada captol, al Caf de la Granota, on el nostre narrador ens explica la histria. El captol t lloc al poble, concretament al moll del Pedret, on descarreguen la mercaderia i amarren els vaixells i els carrers (el carrer de la Barca, carrer Major, el carrer de Sant Francesc) per on el personatge principal puja el barril, que ms tard acaba esclafat, fins la botiga de lAdelaida Temps No podem indicar precisament en quina poca ens trobem, ja que no trobem cap data en el captol, per ens podem guiar una mica per la biografia den Jess Moncada, aix que es situaria en els anys cinquanta. NarradorEl narrador s un narrador intern i testimoni, ja que coneix el que passa amb detall,per no ens ho explica com protagonista de la historia, sin ms be com espectador. Tema Jo crec que el tema daquest captol s la confiana i la innocncia. La confiana per part dels vens, ja que saben que el barril no li ha relliscat de les mans perqu si, i la innocncia del protagonista, ja que no es capa de plantar cara al seu cap quan aquest lescridassa. Es veu tamb una mica el maltractament del cap cap als seus treballadors i la ironia en els comentaris, de la gent del poble, sobre el Pere Camps. Personatgesvell Cristfol: Est parlant amb qui ens explica la histria a la Granota mentre beuen caf i estan a punt de comenar la partida de la botifarra. Llampec: En Llampec s un dels quatre llats de la mina Teresa Pedret: s el propietari del moll. En aquest cas, En Llampec havia amarrat al moll amb lobjectiu de que els seus peons i ell descarreguessin la mercaderia, sab moll. Xinxeu: s el culpable que els barrils i els llaters estiguessin a punt de capbussar-se, per finalment aconsegueixen que la mercaderia arribi a terra sense ms trfecs. Florenci: s un dels peons. En Pere Camp lencarrega portar un barril a la botiga dAdelaida. Pere Camps: s el patr. s una persona violenta i aspra. Tots li tenien por, ning volia navegar amb ell. El nostre narrador pensa que la mala lluna que t es per enveja, i aquest ho pagava amb els peons. Toni Pit dEstopa, Vell Gdia i Silvestre Nicolau: Eren patrons per presumir, de categoria. Anomenats mestres perqu podien servar un llat de la vila fins a mar fcilment. Eren gent de molt senderi Jaume Sama: ens posa lexemple den Jaume per demostrar-nos que si en Florenci hagus estat com en Jaume, en Pere Camps no el tractaria com ho fa. En Jaume era un pe que va plantar cara en Pere Camps. Marieta Peris: Ms coneguda com la Gramola, la xafardera ms llesta, ms sabuda i amb les cuixes ms ufanoses de la vila. Adelaida: La botiga de lAdelaida encara hi s per que ja no hi s, s lAdelaida ja que va fugir amb un recaptador de la contribuci. Clenxa: Assegut en rotllana a la porta de lestabliment de la barberia del Miquel. Estableix conversa amb el Florenci, junt amb tots els parroquians, quan aquest empeny barril amunt. Mantenen un dileg irnic i riuen den Pere Camps (Tan rubinoses duus les orelles? El Pere Camps et t el dit a lull! Jo li diria que el pugs sa iaia!) Nemesi Veriu: s lhome que esta a la barberia del Miquel. La Clenxa deix a mig remullar les seves barbes despart quan safegeix a la gresca contra en Pere Camps; per en Nemesi no sadona ja que shavia adormit a la butaca i roncava. Teresa: Anomenada menjaciris. T una botiga de vetesfils al carrer Major. Teodor: s un apotecari que va fugir fa molts anys (per aix el narrador comenta, a qui explica la histria, que no el coneix) amb la dona dun gallinaire que venia a vendre aviram a la plaa. Arriba a comparar al Florenci amb en Ssif. Ssif: Llegenda: un du lhavia condemnat a pujar una roca rodolant fins al cim duna muntanya, i cada cop que hi arribava, exhaust, la roca queia rodolant cap a baix. Per aix compara el barril amb la roca i en Ssif amb en Florenci. Des de llavors en Florenci seria en Ssif de la Ribera. CAPTOL 2 - LA PLAGA DE LA RIBERA Resum argumental EL captol est escrit en forma de carta, una carta que es enviada pel nostre narrador, en Jeroni Salses i Santapiga i va dirigida al senyor director de la pres de Lleida. En aquesta carta li explica que feia un temps van decidir fer obres a lAjuntament del poble ja que aquest es queia a trossos i van decidir, per tal de facilitar les obres, que buidarien lAjuntament i repartirien les coses que hi havia dins entre la gent del poble. La casa del Jeroni i la seva dona ja era suficientment petita i desprs dhaver de guardar tots aquells trastos, encara ho era ms. A en Jeroni i la seva dona, lElisenda, no noms els hi va tocar guardar retrats i capgrossos sin tamb fer-se crrec den Valeria, un noi tancat a la garjola. Al principi a lElisenda no li sembla be la idea de tindre un criminal a casa, per grcies a la voluntat den Jeroni i el comportament den Valeri shi va quedar. Els dos van comenar a agafar confiana a en Valeri, per aquest no es sentia a gust ja es creia un fracassat, perqu tot el que feia li sortia a linrevs. Ell no volia ser un bon noi, des de ben petit shavia proposat ser un mala pea i quan feia alguna cosa amb la intenci es dest li retornava, ell creia que per riure-sen; per aix en Jeroni parla amb el director de la pres de Lleida, per tal que en Valeri pugui assistir a classes dels professionals, i com que en Jeroni i lElisenda no havien tingut fills i no havien gastat els diners, van creure que era una bona causa per fer-ho. EspaiEl lloc on ens trobem s un poble de la ribera de lEbre, i com la majoria de relats, es tracta del poble de Mequinensa. Temps Com tots els altres relats, t lloc durant els anys cinquanta. Lacci dura uns quants mesos, els que est en Valeri a casa den Jeroni i la seva dona i el que triguen les obres de la casa de la vila.

NarradorEl narrador s un narrador intern i protagonista, ja que qui ens explica la historia s en Jeroni. Tema Jo crec que el tema daquest captol ve a ser una mica com el dit: Tal les fas tal las trobars. El nostre protagonista vol ser un mala pea per tot li surt a linrevs del que ell tenia planejat. Tot i aix es comporta b amb la famlia que lacull. Tamb veien la generositat, per part del Jeroni i lElisenda, que intenten donar una formaci a Valeri i el tractes mes o menys com un fill. PersonatgesSenyor director de la pres de Lleida: Les primers pgines del captol van dirigides l senyor director de la pres de Lleida. Qui parla amb ell s Jeroni Salses. Jeroni Salses i Santapiga: s lagutzil de la seva vila, un crrec que ocupa des de fa trenta anys. T una bona conducta, pblica i privada, s seris en la feina i no suporta els pocavergonyes del seu poble i dels voltants. s molt bo en la seva feina de pregoner. Tot el poble li fa cas (si dic que el peix es fresc, en menja tothom aquell dia). Tamb reconeix que la seva feina s difcil i que no qualsevol s capa de fer-la, sha dentonar b les pauses i les melodies i sobretot lenergia amb la que es parla segons sigui la noticia (no s el mateix dir que el peix s bo i que nha de menjar tothom, que dir que sha escapat una fera i podria ser perillosa) Quan la Casa de la Vila ha de ser reconstruda, i es reparteixen entre els habitants els objectes, a en Jeroni i la seva dona Elisenda els hi toca: el retrat del rei (al que no li agafarien massa estima), larxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un presoner que tenien a la garjola de la Vila, que es deia Valeri (daqu en comenament daquesta petita histria). Fa entrar en ra a la seva dona per tal dacollir en Valeri a casa seva i els dos li agafen confiana. En Jeroni vol ajudar a en Valeri i per aix parla amb el senyor director per dir-li que es un bon noi, per que no es vol dedicar a cap feina honrada, per en Valeri t vocaci per la delinqncia, per aix li demana que el porti a la pres amb professionals sobre la matria perqu nentengui, ja que a ells dos, lElisenda i en Jeroni, no els importa gastar-se els diners, ja que no tenien fills i veien a en Valeri com a tal. La sogra del secretari: Una dona vermella i riallera que es va morir de massa salut. Jutjat: Dona la casualitat que el sostre de la Casa de la Vila cedeix quan estan fent un jutjat per un robatori de pollastres. Noms hi ha dos ferits: el regidor de cultura i un testimoni. Alcalde: Un tipus dall ms llest. Decideix que cada persona del poble semporti a casa coses de la Casa de la Vila, perqu aix puguin comenar les obres amb tranquillitat i no hi hagi tant moviment dobjectes (perqu estigui buida). Valeri, la Plaga de la Ribera: En Jeroni i lElisenda shan de fer crrec dell. Es diu Valeri, per t llies de la Plaga de la Ribera. Segons el Jeroni, en Valeri no era un marrec que vivia de robar i era mala persona, tot el contrari, el veia com un noi que es passava les hores estirat al llit sense fer res, ni bo ni dolent. LElisenda i el Jeroni li agafen confiana a mida que passen els mesos i ell comena a trobar-se a gust a casa, fins i tot els ajuda en les feines quotidianes. En Valeri s un bon noi, per ell no vol ser-ho, des de ben petit volia ser una mala pea, per mai ho aconseguia, sempre que feia alguna cosa amb mala intenci, el dest li tornava i acabava amb un final feli (li robava a alg el tractor, aquest es parava enmig de la plaa i els vens venien a ajudar-lo) per aix en Valeri creu que es un fracassat, perqu tot li surt a linrevs del que vol. Elisenda: Segons en Jeroni, tal i com li diu al senyor director, lElisenda s una bona xicota per a vegades s tossuda com una mula. LElisenda est en contra de tenir un criminal a casa seva, ja es va enfadar prou quan va haver de guardar tots aquells trastos, ja que la seva casa s molt petita i encara ho semblava ms desprs dhaver de fer lloc per les coses de lAjuntament. Oncle Dalmau: Ens el cita en Jeroni per posar lexemple quan la seva dona es posa tossuda amb alguna cosa. LOncle (den Jeroni) Dalmau es va casar tres vegades i deia que quan senfada la seva muller el que feia era deixar passar una miqueta el temps i li retornava. CAPTOL 3 - ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA Resum argumental El captol tracta un enterrament i un partit de futbol. En Nicolau Vilaplana mor i es celebra lenterrament el mateix dia dun partit. La gent del poble, per, assisteix a lenterrament per creuen que en Nicolau shavia mort aquell dia per fer-los la guitza. Hi ha diverses interrupcions durant lenterrament, ja que el camp de futbol estava al costat de l aplaa on el mossn feia les oracions. En aquell moment els aficionats de lequip contrari canten gol i la gent del poble, encara a lenterrament, comena a perdre la illusi de guanyar, per quan son davant del camp cam del cementiri paren a veure el final del partit. Lequip local guanya per dos gols a un i al finalitzar el partit, tant lequip contrari com el local i els aficionats fan el cam fins el cementiri acompanyant el difunt Nicolau. EspaiLa histria tamb t lloc al poble de Mequinensa, ja que alguns personatges i llocs de la vila, es repeteixen (el camp de futbol, la plaa, els carrers...) TempsCom els altres relats, lacci transcorre en els anys cinquanta. Gaireb tot el relat t lloc una tarda de diumenge, en un enterrament i un partit. NarradorEl narrador s un narrador intern i testimoni, ja que explica la histria viscuda a una altre persona. La histria com algunes altres estan explicades al Caf de la Granota. Tema En aquest captol es veu perfectament legoisme de la gent de la vila. Prefereixen anar a veure un partit de futbol que anar a lenterrament dun amic, tot i aix es comporten mnimament i assisteixen a lenterrament. Tamb veien la humilitat del fill del difunt, ja que deixa anar a la gent a veure el partit i desprs aquest li tornen acompanyant-lo (equip contrari, equip local i aficionats) fins el cementiri.

Personatges LOncle Nicolau: Personatge que no apareix fsicament, ja que el captol tracta la seva mort. El narrador ens parla de la seva mort i del que pensaria loncle Nicolau si estigus present (el personal que va acudir a lenterrament, la gran majoria, anaven beguts) Loncle Nicolau, tal i com ens diu el narrador, Cristfol, era un tros de pa. Vell Cristfol: Es qui li diu, al noi que lescolta, a la Granota, mentre beuen caf, el que passava, lenterrament de lOncle Nicolau. En Cristfol diu que no t memria de que cap persona del poble li caigus extremadament be, no podia presumir de ning. En Cristfol creia que loncle Nicolau no va morir per gust per tamb creia que els hi havia fet una miqueta la guitza morir-se precisament aquell dia, el dia del partit, per creia que era una bona persona, ja que sin la gent del poble no hagus anat a lenterro sin al partit. Miquel Serra, vell Gdia, Pere Sansa, Sebasti Peris: Els cita, el vell Cristfol, mentre son al caf i estan asseguts a la taula de sota el rellotge. En Miquel Serra va ser company de mina den Cristfol durant quaranta-dos anys. LOncle Soler: Es va barallar amb loncle Nicolau fa temps, des de llavors que no es parlaven. La baralla va comenar per culpa duna partida de botifarra on, els dos, eren parella, van perdre per culpa de loncle Soler. Bernarda Pedret: s la mestressa de la mina Segre, la bruixa. El Capell: Va permetre que ans la msica a lenterrament per Bernarda Pedret, ja que aquesta havia deixat una bona quantitat de diners per pagar una imatge de fusta per posar a laltar de lesglsia. Pere Savina: s el cunyat del narrador. Va dir que lenterrament den Nicolau va ser un xit rod. Mentre el capell de Vallperdiu est fent les oracions a la plaa, que era bastant difcil mantindr la concentraci, ja que el camp de futbol era al costat, lequip contrari marca el segon gol i el Pere Savina lanomena dominus vobiscum ja que coincideix amb aquestes paraules (les oracions del capell) Lequip del poble: Lequip del futbol del poble va comenar el partit sense cap seguidor seu, ja que tots eren a lenterrament. Van comenar perdent, per ms tard quan la ribera va pujar i va inundar el camp, van remuntar els gols i van guanyar. Van quedar dos a un a favor de lequip del poble. Masos de Cinca: Lequip del poble havia de jugar el mateix dia de lenterrament contra els Masos de Cinca. Era el partit ms important de la temporada. Els Masos de la Cinca marquen un gol quan tot el poble s a lenterrament. Comencen guanyant i lequip del poble creu que perdr, per per sort els Masos de la Cinca perden. Mossn Silvestre: En mossn Silvestre era un home molt aficionat al futbol, si havia denterrar a alg un dia que hi havia partit, ho feia rpid, acompanyava en el sentiment a la famlia del difunt i marxava cap el camp. En lenterrament den Nicolau, per, no va poder fer aix ja que el rector no hi era El rector: No va poder acudir a lenterrament den Nicolau ja que ja nit abans va haver de marxar del poble cap a Balaguer, ja que la seva germana shavia posat malalta. El rector/capell de Vallperdiu: Era el rector a qui havien dacudir si el del poble no hi era. Es qui va enviar al xofer a dir que lenterrament seria a les cinc de la tarda del diumenge. La gent del poble creia que lequip contrari, els Masos de la Cinca i el rector de Vallperdiu shavien posat dacord en lhora de lenterrament i del partit perqu els seguidors, la gent d ela vila, no pogus acudir al partit i aix picar la moral a lequip del poble. Clenxa: Sen riu de la mort, esmenta la paraula bandarra com adjectiu.Seraf Vallcorna: s lhome el qual la Clenxa est atenen a la barberia mentre fa el comentari de la mort que coincideix amb el partit de la Lliga. Florent Veriu: Uns dies abans que el narrador li estigues explicant aquesta historia al caf (a qui escolta la histria) en Florent Veriu va fer un comentari sobre aquell dia (lenterrament i el partit) on no li llanava floretes al fill gran de loncle Nicolau. El fill gran de lOncle Nicolau: No apareix a la histria, s citat a final del captol. Ens diu que si el fill gran de loncle Nicolau hagus estat present aquell dia que en Florent Veriu va fer els seus comentaris sobre el partit i lenterrament, shauria dhaver mossegat la llengua. CAPTOL 4 - PARAULES DES DUN OLIVER Resum argumental Gaireb tota la histria t lloc des de dalt dun oliver. En nostre protagonista passa per davant de lhort de lIsidre i veu que no est molt ben cuidat, i no li estranya, ja que lIsidre passava ms temps a la seva botiga venent patates i cigrons que cuidant de les seves olives a lhort. Per aix el narrador li diu a la seva dona que quan torni a la tenda de lIsidre li faci saber que ell li recollir les oliver de lhort i li portar a casa amb el seu cami ja que havien estat amics des de ben petits i en diversos moments de la guerra lIsidre li havia salvat la vida. La dona no sen recorda dir-li a lIsidre el que li havia dit el seu marit i com aquest no shavia res de res i veu al protagonista pujat a un de les seves oliveres recollint olives, es pensa que li esta robant, per aix agafa el bast i comena a donar-li cops. EspaiLa histria t lloc en un hort ple doliveres. El terreny s de lIsidre i com tots els relats ens trobem al poble de Mequinensa. Temps No ens diu molt b quan de temps passa, jo crec que un dia, ja que el nostre protagonista veu el camp de lIsidre i avisa a la seva dona que anir a recollir-li ell les olives i que li digui quan torni a la tenda, aix ens diu que ja hi ha anat i que no tornar fins el dia segent. Narrador El narrador s un narrador intern i protagonista. s gaireb un monleg amb interaccions.

Tema En aquest captol veiem la humilitat del nostre protagonista, per voler ajudar lIsidre, per tamb veiem la mala confiana entre amics i com eren de salvatges als pobles, ja que lIsidre sense saber les raons comena a donar-li cop amb un bast al protagonista. Personatges Isidre: lIsidre s propietari dunes terres que va heretar dun familiar. En aquestes terres t olivers, per els t una mica abandonats ja que es passa el dia a la botiga venent cigrons i patates i no t temps per gaire cosa ms; per aix en nostre narrador vol ajudar-lo. LIsidre i ell (el narrador) eren amics de petits i ms tard van anar junts a la guerra. LIsidre va salvar-li la vida ms duna vegada; era el terror dels feixistes, el ms valent de la brigada. Tenia fusta de general. Com la Basilissa no li ha dit que el que el seu marit va dir-li, lIsidre es pensa que vol robar-li les olives, ja que sel troba enfilat a larbre collint-les, per la seva intenci era ajudar al seu amic, el qual li paga (perqu no sabia la veritat) a cops de bast Forasters: Sn citats al principi del captol. Destrossen els horts i entren a les cases del poble i de les afores a robar. Oncle Toms: LIsidre hereta les terres, on t els olivers, del seu oncle Toms. LIsidre es va agafar amb illusi aix de ser pags, va fer llaurar el cap enseguida, per no es pot ser pags i botigues alhora. Basilissa: s la dona del narrador. Aquest li diu que li fa pena com te el camp lIsidre i que el vol ajudar; aix que li diu que quan vagi al dia segent a la seva tenda li faci saber que ell sencarregar de recollir les olives i portar-li a casa seva, per aquesta no sen recorda de dir-li a lIsidre i ms tard hi ha un mal ents.

CAPTOL 5 - INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA DELIES Resum argumental El captol ens parla del recorregut que fa lElies un dia que surt corrent precipitadament de casa seva. El captol consisteix en una reconstrucci dels fets ja que els testimonis no es poen dacord sobre a quina hora veuen lElies pel carrer. El que sabem segur es que cadasc te la seva opini del perqu corria tant lElies. Al final del captol descobrim que lElies corria fins la parada dels autocars que surten cal a Lleida per dir- li a lordinari que ja no faria falta que li ports les medecines que li havia encarregat per la seva dona, ja que el metge els havia visitat i els havia donat la mala noticia que la Joana, la dona de lElies, havia empitjorat i que ja no passaria daquell migdia. EspaiLespai en que transcorre lacci torna a ser al poble, en aquest cas el recorregut que fa lElies pels carrers del poble fins arribar on son els autocars que surten cap a Lleida. Temps El temps que transcorre en lacci es des que lElies surt de casa fins que arriba a la parada dautocars, per no ho sabem amb exactitud ja que el narrador es dedica a reconstruir els fets ja que els testimonis no es posen dacord amb les hores que havien vist a lElies corrent pels carrers. NarradorNo sabem amb exactitud qui es el narrador ja que el cronista intenta ajuntar els fets i les dades que obt dels testimonis.

Tema Jo crec que el tema daquest captol no est massa determinat. En la meva opini, crec que el tema seria la estimaci de lElies cap a la seva dona, per tamb assumpte dels diners, ja que si la seva dona sest morint, el ms normal seria quedar.-se a casa amb ella, per aquest corre per dir-li al seu amic que no caldran les medecines.

Personatges Cronista: Habitualment meticuls i gaireb llepafils, perqu es fixa molt en els detalls alhora descriure les seves histries. Ens comenta que no sap molt b com comenar el captol perqu no t les dades suficients. Elies Santapau: s el centre dinters de tot el captol, encara que noms surti fsicament al final de la historieta; per tots els punts de la historia estan lligats a ell. s el marit de la Joana. La Joana est malalta des de fa uns mesos. LElies no fumava, per aix no comptava amb gaires simpaties entre els estanquers, per grcies a aix era un del homes ms rpids del poble. Vctor Cardona: En Vctor s el ferrer. Est a la porta del seu taller intentant desclavar una ferradura malmesa de la Florida. Ell diu que eren tres quarts de nou del mat quan lElies va passar corrents. Florida: La Florida s la somera de la Juliet de Peris. En Vctor li esta arreglant una ferradura mentre la seva propietria aguanta la corda que la t lligada. Juliet de Peris: La Juliet sostenia la Florida, la seva somera. Assegura que eren tres quarts i cinc quan va passar corrents lElies. El forner: Mentre descarregava uns sacs de farina a la porta de la fleca, tamb jurava que faltaven dotze minuts per a les nou. Jaume Vilanova: Mentre lElies anava corrent pel carrer, va atropellar sense volgu a en Jaume. En Jaume, quan va passar aix, estava escombrant la vorera de la seva botiga. Vella Antnia: LAntnia venia fuita i verdures a la cantonada de la plaa de lEsglsia amb el carrer Major. Va ser la primera que va intuir el que passava; que la dona de lElies, la Joana, havia empitjorat (estava malalta) Joana: s la dona de lElies. s la principal ra per la qual lElies corre pel carrer daquella manera i a aquelles hores. La Joana est malalta i havia empitjorat. LElies corria perqu havia estat informat que la seva dona no es recuperaria, que ja era massa tard i que no necessitaria les medicines perqu possiblement no passaria daquell migdia. Carme Noguera, Remei Ulldecona, Rosa Arbiol: Sn davant de la parada quan sadonen de la reacci dramtica de la vella Antnia i comencen a fer comentaris sobre els diners de lElies (ser el ms ric del cementiri) Vell Ramon: LElies est a la recta final del seu trajecte, esbufega de mala manera per sense abaixar el ritme. Passa per davant del vell Ramon, per aquest noms li dona un cop dull, no sinteressa per molt ms. El baster i el seu gos: Tot el contrari den Ramon, el gos del baster, un cadell, segueix corrent darrere lElies fins el mercat, on shi va quedar observant les gbies amb gallines i pollastres. Pere Toms: lies el Tisores. s sastre dofici els dies feiners, i toca el contrabaix els diumenges i festius a lorquestra de la vila, la Melodia Club. Lordinari de Lleida: Conductor de lautocar de lnia cap a Lleida. LElies corria tant per arribar a temps per dir-li que no faria falta que ports les medecines que li va encarregar des de Lleida, ja que el metge shavia presentat a casa seva i els hi havia dit que la Joana havia empitjorat i que no passaria daquell migdia.

CAPTOL 6 - FUTBOL DE RIBERA Resum argumental Aquest captol barreja la histria dun camp i de lequip local. Feia temps que la vila necessita un camp desports i es va fer a votaci, anys ms tard, dutilitzar lhort malms den Ramon de Tamariu. El camp de futbol estava situat prop de la ribera, el que feia que moltes pilotes es perdessin riu avall, per aix el poble va decidir escollir un encarregat per anar a buscar les pilotes que caiguessin al riu ja que sin els diners de la vila sanirien en pilotes de futbol. Podrem dir que lencarregat danar a buscar les pilotes es cansava ms que els propis jugadors, ja que si la pilota queia a la vora lagafava amb la canya de pescar, per si queia lluny havia dagafar la barca. Un dia es va celebrar un partit contra la vila dels Monegres. Lequip local va comenar perdent ja que lequip visitant no jugava net. Quan ning creia que lequip del poble podia guanyar, va passar una cosa que ning sesperava, lEbre i el Segre van xocar, el que va fer que laigua del riu augments i desbords la ribera, per tant, la inundar el camp de futbol. Lequip contrari, amb por va estar tot el que quedava de partit al costat de lrbitre i lequip del poble va aprofitar que laltre equip no sabia que era un riu i que tenien port per marcar gols. La gent del poble embogia ja que cada atac era gol assegurat. Va guanyar lequip del poble per sis gols a dos. EspaiCom tot els altres relats, lacci succeeix a la vila de Mequinensa. Concretament en un antic hort convertit en un camp desports. TempsTal i com ens diu la historia, els fets tenen lloc lany 1978. NarradorEl narrador s un narrador intern i testimoni. Ho explica des del Caf de la Granota. TemaEl tema daquest captol s la bogeria dun poble cap el seu equip de futbol. Uns aficionats incondicionals de lequip de la vila. PersonatgesLadisbau Saboga: bodes i comunions, retrats en bo, reportatges extics... Va fe la foto, amb una Leica atrotinada, lany 1958. Lequip de futbol (un grup de matalots): Posaven per la fotografia, que ms tard e penjaria al Caf de la Granota. Era una imatge clssica de lequip, feta abans de comenar un partit de comproms. Onze home amb un aire fatxenda, una pilota i un home, lentrenador, amb una tovallola al coll. Lequip estava format pel capit, en Justini Costera, i la resta de lequip estava compost per botiguers i paletes del poble. Vell Cristfol: Es qui explica la histria. Afegeix comentaris per descriure els jugadors de lequip local. Justini Costera: s el tercer home per la dreta que surt ala fotografia que est penjada a la Granota. Era el capit de lequip de llaters, calafats i minaires. Ramn de Tamariu: No surt fsicament a la historia, s citat quan parlen del camp de la vila. Uns anys abans de la guerra civil, una riada del Segre havia devastat lhort den Ramon i com aquest ja no el podia recuperar van decidir fer all el camp desports. LEncarregat de recuperar les pilotes: El camp estava molt a prop del riu i gaireb ms duna vegada les pilotes anaven a parar al riu, aix que, es va votar u encarregat per anar a buscar les pilotes. Si queien a prop les agafava amb el salabre, per si queien riu endins el noi havia dagafar la barca i remar fins la pilota. Es va votar aquest encarregat perqu sin cada pilota perduda era menys diners pel poble. Cronista: Ens diu que no vol amagar la llegenda que algun cop els aficionats de la vila haguessin amenaat a lrbitre de tirar-lo al riu. Clenxa: No tenia cap inters per lesport, per com els seus parroquians no deixaven de parlar dels partits, hi anava per no quedar-se sola al poble. Lequip visitant duna vila dels Monegres: s lequip visitant. Tenen una idea peculiar de jugar al futbol (fer ascles de les cames dels contraris). Marquen un gol en fora de joc i lrbitre es posa desvergonyidament a favor dells. Praxedes: s el propietari del Caf de la Granota. Penjar la fotografia, de Ladislau Saboga, a la paret del seu caf. Tripulaci del llat Soledat: Cridaven desmesuradament per escridassar lrbitre (Et farem empassar el xiulet) Teresa Planes: s una de les moltes persones que escridassa lrbitre (Que et llencis al riu, que et pengin, que et trinxin). Era una aficionada apassionada de lequip, que la temporada segent donaria a llum a una criatura als vestidors del camp. Toms Valldab: s una de les moltes persones que tamb escridassa lrbitre (Poca-solta, lleig...). Tamb es conegut com Tomasa la Torera. El secretari del jutjat i el rector de la vila: Tamb critiquen lrbitre; diuen que el que est fent s un codi penal, de condemnaci eterna. Els gurdies civils: Per experincia sabien ensumar les tempestes i no quedava gaire perqu caigus una bona. LOliveri Castells: s lhome que, agafant la tanca del camp, crida que mori la repoblaci forestal. LOliveri, tal i com ens diu el cronista, no tenia res pendent amb el ministeri dAgricultura. El botiguer: Quan lequip local anava marcant gols i finalment guanyava, el botiguer es la llanar al terra i es va desfer a crits, ja que cada atac era un gol (perqu atacaven sols)

CAPTOL 7 - SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES Resum argumental Aquest captol tamb est escrit en forma de carta, concretament s una carta de Miquel Garrigues a la mort. En Miquel ens explica don prov la seva famlia i la seva tradici, ja que hi ha diverses famlies amb el mateix cognom al poble, per els diferencien unes caracterstiques i sobrenoms, que ens explica detalladament. En la carta a la mort, en miquel demana que ja que en el mn dels vius no ha pogut exercir el crrec de barquer, que li doni una oportunitat en el mn dels morts, per traslladar les nimes dun mn a laltre. En Miquel, a la carta, tamb ens fa saber que els seu somni s ser el barquer de la vila, per aquest crrec locupa una altre persona, per que ja es vell i seria millor per ell descansar. A tot aix en Miquel somia ser barquer des de les mines on treballa. Espai Tots els Garrigues que apareixen a la histria sn de Mequinensa ja que els carrers que surten coincideixen amb els daltres captols, i tamb perqu tots els relats tenen lloc a Mequinensa. TempsEl temps en que transcorre aquests fets s el mateix que en els altres captols, els anys cinquanta. NarradorEl narrador s un narrador intern i protagonista, ja que s qui ens explica la histria, en Miquel Garrigues, escriu una carta a la mort. Tema El tema daquest captol s la fora de lluitar pels somnis. En Miquel no sap que hi ha desprs de la mort; tot i aix escriu una carta a la mort per demanar ser barquer en el ms enll, ja que en la vida dels vius no podia ser-ho i somiava des de les mines. Personatges Senyora mort: Les primeres lnies del captol van dirigides a ella, a la mort. Els nostre narrador li diu que no hi ha manera desbrinar quan marxarem del mn, de conixer el nostre dest. Miquel Dalmau, La Clenxa: Un dels barbers del poble. Un xicot repolit i dall ms sabut en lletres. LOncle Campells: s un home de ferro que semblava que mai li arribava lhora de morir-se. Miquel Garrigues (dels Garrigues del carrer Nou): s el narrador de la histria. Sempre ha estat un sapastre pels estudis. Al poble hi ha diferents famlies que tenen el mateix cognom i per aix es diferencien per carrers i per sobrenoms. Va substituir al seu pare de barquer quan aquest es va posar malalt. Tot el poble sap que els Garrigues del carrer Nou porten lofici de barquer a la sang. En Miquel no va poder complir el seu somni de barquer i per aix va haver de demanar feina de minaire, on carrega llats de carb. Va estar-se a les mines vint anys. En Miquel escriu una carta a la senyora mort per demanar-li que quan ell mori sigui el barquer que porti les nimes dun mn a laltre, ja que com no havia estat el barquer del poble, pogu realitzar els seu somni encara que fos en un altre mn. Els Garrigues del carrer Major i Els Garrigues del carrer Nou: Tenen els ulls desparellats de color (un blau cel i laltre ms negre). Per els Garrigues del carrer Major tenen lesquerre negre i els del carrer Nou, el dret. Els Garrigues del Dia i Nit o de la Nit i el Dia: Fa referncia als Garrigues del carrer Noi i del carrer Major, ja que uns tenen el dret negre i els altres lesquerre, sels anomena tamb els garrigues del Dia i la Nit i els Garrigues de la Nit i el Dia. Garrigues de la plaa de la Carpa: Tenen el cabell de panolla i sis dits a cada peu. Els anomenen crulles perqu els seus ulls miren a diferents llocs alhora. La mula de loncle Sapera: La mula de loncle Sapera apareix coma secundari duna acci que repercuteix a Toms de Veriu. Li dona una potada sense volgu. Toms de Veriu: Rep una potada de la mula de loncle Sapera. Una miqueta ms i potser lhagus enviat a laltre barri. Senyora: Es refereix a la mort (principi del captol). Ens comenta que es espavilada. Gustau: s el cafeter. Ens dona la seva opini del barquer de la vila, que segons ell, tingu lloc abans de la guerra del francs. El barquer de la vila, un Garrigues del carrer Nou: El barquer ha estat, sempre, un Garrigues del carrer Nou. El Miquel de Garrigues va substituir al seu pare quan aquest es va posar malalt i ms tard va morir de febrades. Tothom sap que els Garrigues del carrer Nou, porten lofici de barquers a la sang. El capats: Era el cap de la mina. Destrossava els somnis den Miquel de ser barquer de la vila, amb crits quan el veia embadalit amb la pala a les mans. La dona de mal de de genoll: Lesmenta un sol cop. Es qui envia a lapotecari a comprar una medicina. Lapotecari, el senyor Honorat: Parla amb en Miquel i li diu que li vol ensenyar una cosa per saber la seva opini personal. Li ensenya un quadre on apareix la barca den Miquel i persones nues al costat (nimes) Teodor de Peris: Un dels navegants ms fins que shan vist per lEbre. (surt en un quadre) El senyor Caront: s lactual barquer. En Miquel creu que ja est prou vell i que ja aniria sent hora que alg el rellevs. En Miquel s una mica supersticis, ja que creu que si la mort el veu exercint el carrer de barquer en el mn dels vius, li dir que ho faci tamb en el dels morts. CAPTOL 8 - PRELUDI DE TRASPS Resum argumental En aquest captol veiem el patiment de lvia davant la mort. Lvia est a punt de morir per aquesta t por a la mort per raons que noms coneix la famlia. La tia Ramona ens explica el perqu. Quan lavi encara vivia, ell i ella van discutir perqu ell volia plantar una figuera al pati de casa, per ella, lavia, no hi estava dacord perqu suposava molts problemes. Lavi va acabar plantant la figuera i lvia no va di res, encara que moltes vegades li molestava per fer les feines de casa. Un dia, per, sense dir res, lvia va serrar la figuera, per lavi no sen va adonar ja que va morir uns minuts abans que aix passes. Per aix lvia t por de morir, perqu creu que els seu marit lestar esperant per passar comptes. Espai:Lespai on transcorre la histria s lhabitaci de lvia a punt de morir i la casa de lavi i lvia on, en el pati, lavi va plantar una figuera. TempsEl temps en que transcorre lacci es sempre el mateix, igual que en els altres captols, lacci t lloc en els anys cinquanta. NarradorEl narrador s un narrador intern i testimoni, ja que qui ens explica la histria s un net de lavia. TemaEl tema daquest captol s la mort i la por a aquesta per no saber que hi ha desprs. Personatges Lvia: Lvia est apunt de morir, per t por a la mort i est inquieta. Lvia t por de morir pel que va fer. Quan lavi va plantar la figuera al pati, ella no hi estava dacord, es va callar durant molt de temps fins i tot quan a vegades, per fer les feines quotidianes li molestaves les branques o per plantar li molestaven les arrels. Un dia, per va serrar la figuera, per lavi no va dir res ja que havia mort minuts abans. Per aix lvia t por de morir, creu que lavi lestar esperant per demanar-li comptes. La Tia Ramona: s la germana de lavi, o sigui la cunyada de lvia. La tia Ramona, juntament amb la tia Teresa i altres parentes i venes estan amb lvia per fer-li passar una bona estona fins la seva mort (perqu no estigui sola). La tia Ramona t molt bona memria, i sap perfectament perqu lvia t tanta por a la mort. La Tia Teresa: s la mare del narrador. Loncle Orestes: Era el marit de la tia Teresa. Aquest era en el punt ms alt de la seva mort i li va dir a la seva dona que fos a preparar el sopar, que quan ella torns, ell shauria mort; i aix va ser. El senyor Honorat, lapotecari: Ens comenta la memria d ela tia Ramona. Ens diu que t molt bona memria, que recorda fins i tot el records dels altres. Joaquim, lavi: Va arribar un dia de la feina i va anunciar que plantaria una figuera al pati, cosa de la qual la seva dona, lvia, no hi estava dacord per diversos motius (despai, sol...) per lavi va donar un cop de puny a la taula i va plantar la figuera. Per desprs dun temps lvia va tallar tronc. La Tia Carme: Apareix noms al final del captol. Realitza noms una acci. Quan lvia serra la figuera, la deixa a mitges i la tia Ramona, la tia Teresa i la tia Carme intenten acabar de tallar-lo i els hi costa Du i ajuda. CAPTOL 9 - ELS DELFINS Resum argumental En aquest captol veiem perfectament com al gent de la vila xafardeja sobre els altres. Ens parla dun noi, en Miquel que sempre s el primer en donar el condol a la famlia del difunt. La gent de la vila enraona que ell i la vdua del difunt van tindre alguna cosa, que ell va ser qui va posar la traveta en Ramon per fer-lo caure sobre el tat de la Carmeta Valls... La gent del poble xafardeja encara que no spiguen ni les raons ni els fets que han passat realment. Tamb ens parla de la gent que un dia el podria substituir, per no creu que cap candidat ho faci tant b com ell, ni tingui les caracterstiques adequades. EspaiLespai on transcorre la histria es principalment a lesglsia, on el nostre protagonista dona el condol als familiars del difunt. TempsCom ja he dit en diferents ocasions abans, el temps s sempre el mateix ja que no ens dona cap indici que sigui un altre de diferent. La historia t lloc en el anys cinquanta. NarradorEl narrador s un narrador intern i protagonista ja que s ell qui ens explica la histria i els comentaris de la gent del poble. TemaEl tema daquest captol s la xafarderia del poble. Personatges El narrador, Miquel: s el sastre del poble. s qui ens explica la histria. Comena amb un avui he estat magnfic, ens comena parlant dell i tota la histria t relaci amb les seves accions. Es acusat, per la gent de la vila, dhaver posat la traveta a en Ramon perqu aquest caigus sobre el tat de la Carmeta. Les dones: Totes les dones del poble es fixaven en el Miquel ja que aquest shavia comportat de manera exemplar; havia estat un senyor impecable. Constant Cirera: s el difunt. No surt ell personalment, surten els seus familiars ja que es dia de lenterrament i el nostre protagonista, en Miquel li diu a la famlia que lacompanya en el sentiment. La Carme: s la vdua den Constant Cirera. Jutgen al protagonista de manera negativa perqu tres anys enrere havia ballat amb ella i va crear sospites entre la gent del poble; es deia que hi havia alguna cosa entre ells i la Carme estava casada. La gent de la vila: La gent del poble critica totes les accions del nostre protagonista, en Miquel. Tot el que fa es jutjat de mala manera sense arguments perqu pensen que en Miquel s molt afectus. Li donen el privilegi de ser sempre el primer en donar el condol a la famlia. Acusen a en Miquel dhaver posat la traveta perqu tingus lloc els accidents que humiliarien en Ramon Granera. Ramon Granera: Un pinxo de pa sucat amb oli. Volia fer-li la guitza a en Miquel. Rellisc en voler passar davant el Miquel i es va donar de nassos al peu de lescolanet que duia la creu. Ms tard cau, tamb, sobre el tat de la difunta Carmeta Valls. Jordi Planes: Est present en laccident den Ramon Granera.Carmeta Valls: Difunta. En Ramon Granera cau sobre del seu tat davant el vidu, els dos fills de la difunta i la neboda. Joan Campells: Ladroguer del carrer Major. Un home baixet. s un dels candidats que t pensat en Miquel per quan alg hagi de substituir-lo, per creu que es massa baixet. Joaquim Coloma: El ferrer. Sembla un bon home per a en Miquel no li acaba de fer el pes. Pere Cistella: El llater. No acaba dagradar a en Miquel perqu s una home que presenta ms entusiasme ens els enterraments de la gent important que en els dels altres.

CAPTOL 10 - UN ENIGMA I SET TRICONIS Resum argumental Aquest captol ens parla dels gurdies del poble, especialment els ms important, com per exemple el sergent i els seus principals amics de treball. En aquest captol es parla de poltica i futbol. Durant els partits de Lliga sha infiltrat un rbitre, anomenat rbitre pirata, ja que no s loficial del partit. Es dedica a embolicar els jugadors fent sonar un xiulet per despistar- los i confondrels. Al final del captol sesbrina que lrbitre pirata s el sergent comandant del post de la vila. Mentre els gurdies intenten esbrinar, durant dia i nit, qui s lrbitre pirata, descobreixen converses privades de gent del poble sobre el Govern i lEstat. EspaiLa histria transcorre al poble de Mequinensa, ja que juga lequip local del poble al camp de futbol i es on t lloc els problemes amb lrbitre pirata. TempsEls fets que apareixen al captol tenen lloc durant els anys cinquanta. NarradorEl narrador s un narrador intern i testimoni de tot all que passa en la histria. Tema El tema daquest captol tamb s el futbol. Un seguidor incondicionat de lequip no suporta que aquest perdi i fa el que sigui per arreglar els partits.

PersonatgesLector: Es citat al comenament del captol un sol cop, perqu el narrador vol aclarir-li una cosa. Cronista: Vol donar ms informaci al lector per tal que pugui entendre be la histria. Li diu que a principis dels anys seixanta el pes net de les citades forces de guarnici del poble estaven repartides majoritriament entre set gurdies civils. Gurdies civils: Els esmenta al comenament del captol.Hermgenes Martinez: s el sergent comandant del post de la vila. Al poble shi jugava molt al pquer i LHemgenes no era precisament un bon jugador. Epifanio Torrijos, la Broca: s un dels gurdies. Tamb conegut amb el sobrenom de la Broca. Sempre es passejava per la vila per xafardejar. Pere Clots: Profeta a recules a la tertlia dels llaters del moll de les Vdues. Joanot de Monegre: s un home lacnic, eixut i depressiuMarcelino: Tamb s un dels gurdies. Vigilava el poble per la nit. Salom: s una dona que t com a sobrenom cotorra. s la cotorra del Caf de la Granota. Va ser enviada a lexili perqu havia enriquit el seu vocabulari i les seves paraules ja no eren tan inofensives con abans i hauria de vigilar les coses que diu de lEstat o el Govern. Praxedes: s el propietari del Caf de la Granota. Vell Cristfol, Cristfol Vallcorna: s qui ens explica la histria. Pere Sanses: Sabater dofici i taxidermista de vocaci. Sergi Vidal: En Sergi, en aquest captol, brodava en solitari caramboles temerries i barroques des duna taula del caf. Rufino: un ms dels set gurdies. La dona del Seraf: El Seraf s el moliner del carrer de Planes. La seva dona havia estrenat amant. Marieta Peris: El Cristfol la visitava per donar-li les memries duna germana de la Marieta Toms de Valldab: Shavia enamorat duna defensa del Bara i li havia escrit demanant-li una fotografia signada i dedicada. Joan Rius, Pere Savina i Manuel la Lloca: Sn els confidents de les forces de lordre. Van ser apallissats pels desconeguts de sempre a prop de la caserna. Eusebi Rius: s un dels homes que safegeix a lescndol de la tertlia del caf. Robert Noguera: pe de Cleopatra. Vell Antoniet: Tamb dona la seva opini a la tertlia mentre repara el tim de Sant Miquel. Sebasti Soleres: Un penques saberut i maquiavllic. El seu objectiu era embolicar encara ms la troca. Mossn Silvestre: Lequip local de futbol anava malament, anava de davallada, per aix el mossn Silvestre feia exorcismes damagat ja que era un seguidor incondicional de lequip. El senyor Honorat, lapotecari: El cita per descriure el fals rbitre. Ens diu que aquest seria una mena despectadors que el sentor apotecari anomenaria peripattics, o sigui els que segueixen la jugada i nomes escridassen quan hi ha un incident. Lrbitre pirata, el sergent comandant de post de la vila: Lrbitre pirata es el personatge desconegut fins el final de la histria. Ens desvela que lrbitre pirata s el sergent de comandament de post de la vila, o sigui lHermgenes Martinez, qui ms tard sadona del que ha fet i es sent culpable. Joana Vinyes: Una de les moltes menjaciris de la dreta local. La Caterina: La bruixa del carrer castell.

CAPTOL 11 - AMARGA REFLEXI SOBRE UN MANAT DE CEBES Resum argumental Aquest captol ens mostra un Lloca una mica depressiu. LHoraci troba el Lloca plorant damagat en diversos llocs del poble de nit. Ms tard lHoraci va al caf i comena a parlar amb el Praxedes sobre en Lloca. Aquest li explica que els gurdies lhavien agafat per banda i lhavien estomacat per tal de treure-li informaci. EspaiTota la histria t lloc al poble (pels carrers i a la Granota), en la nit del quinze de Novembre. TempsEn aquest captol si que ens dona les dades exactes. Els fets tenen lloc el quinze de Novembre per la nit. Narrador No coneixem exactament el narrador ja que el cronista segueix les pautes del diari de lHoraci Campells, per hi ha un tros de la histria que ens descriu el que passa al poble, el que fa la gent, aix que podria ser testimoni tamb. TemaEl tema daquest captol s poltic. Es parla sobre lEstat i el Govern. PersonatgesHoraci Campells: s el sereno del poble. Escrivia un diari, obra nica en el seu gnere. Bonifa Torres: propietari de la ferreteria. Manuel la Lloca: s el personatge misteris que va pels carrers del poble damagat. El narrador ens comenta que si no coneixem la histria no sabrem qui s per que els que hem llegit el llibre des del comenament sabrem que s en Manuel la Lloca. Sempre oferia el mateix aspecte, un aire magolat, nafrat, mig estabornit... Pere Soler: Propietari duna barberia.Josep de Pons: s un dels tres parroquians que havien sortit del caf. Era un home de pronstics audaos gaireb temeraris. Joan de Sarroca: Comenta les paraules den Josep de Pons, ja que aquest diu que al dia segent plour i en Joan li responc que ell no es ning per saber-ho amb exactitud. Pere Cirera: El tercer home que mantenia conversa amb el Josep de Pons i el Joan de Sarroca. Sense humor perqu havia perdut, en una partida de pquer, un munt de bitllets. Cronista: Com no vol explicar tot tal i com estava posat a les notes de lHoraci, el cronista ens vol avanar que el que explicar a continuaci s el que passava en aquells moments a la vila. Pere Canota: Intentava marxar de lentrevista amb la pastissera de la fleca, La senyora Palmira dEscarp i Tamariu: Muller del manescal, una dona voluminosa , que tocava el piano. Surt pel balc de casa seva, vestida amb una camisa de dormir de color rosa, somnmbula, cantant una can italiana, concretament La donna mobile. Eduard Planelles: Sastre a cup dull i saxo tenor de la Melodia Club. Praxedes: Propietari la Granota. Salom: Crida: visca la gresca, visca la gresca i el tafanari de la Francesca Sergent, Marcelino, gurdia: Interroguen al protagonista, en Manuel, i com aquest no els hi diu res lestomaquen. Alfons: Familiar de lOraci. Treballa a la mina i per aix en Manuel creu que coneixer els motius de la vaga i els noms, de qui lha organitzat, que li demana el sergent. CAPTOL 12 - LASSASSINAT DEL ROGER ACKROYD Resum argumental Sn dos histries en una. El Dami s un gran aficionat a la lectura de novelles de detectius. Ens explica el que fa per llegir, ja que la seva dona no el eixa quedar-se fins tard i quan arriba un moment on t tranquillitat i pot llegir sense problemes, arriba un amic amb el cami per descarregar mercaderies. La historieta de la novella s lassassinat del Roger Ackroyd. s un llibre dAgatha Christie, Hrcules Poirot, un detectiu. En Dami senfada perqu en Teodor li desvela el final quan aquest li estava explicant la histria a en Sebasti. En Dami dispara a en Teodor i li dona sense volgu a la somera den Joanet Cistella. EspaiLa histria transcorre al poble de Mequinensa, concretament a la casa den Dami i a la plaa. TempsEn principi ens trobarem a finals dels anys cinquanta. El temps intern son dos dies; una nit i el mat del dia segent. Narrador El narrador s una narrador intern i protagonista, ja que s el Dami qui ens explica la histria. En Dami li explica la histria a en Sebasti, clar que aquest no li contesta en cap moment, ja que s un monleg. Tema El tema daquest captol s la bogeria dun aficionat a les novelles de detectius, ja que vol disparar (i dispara, per li dona per equivocaci a una somera) a un amic per haver-li desvelat el final de la histria. PersonatgesTeodor de Peris: Es qui rep lescopetada den Dami. Li diu el final de la histria a en Sebasti, per aix aquest senfada i li dispara. Dami: Lnica cosa que li agrada de veritat a la vida s llegir novelles de detectius i comentar-les amb els seus amics. La seva dona sempre li diu que no es quedi fins tant tard llegint. Senfada amb el seu marit perqu en un moment del captol no tracta be al seu germ. Dorotea: s la dona den Dami. El Xapa i el Sot: Comena a establir dileg mentre en Dami est llegint la novella. El Xapa para la camioneta davant den Dami i la deixa en marxa, el que provoca que el soroll que fa molesti la seva lectura. El germ de la Dorotea: s el cunyat den Dami. Irromp quan en Dami est explicant la histria. Somera de Joanet Cistella: Rep una escopetada accidentada den Dami. DINS LA HISTRIA DEL LLIBRE Roger Ackroyd: La seva dona es sucida i ell ms tard s assassinat per doctor Sheppard. Doctor Sheppard: Est amb en Roger Ackroyd quan rep la carta. Abans dacabar la histria, es desvela que es lassass. Parker: s el majordom den Roger. Hrcules Poirot: s el protagonista del llibre, el detectiu. A en Dami li agrada moltssim com desvela els secrets del crim.

CAPTOL 13 - AMOR FATAL EN DECBIT SUP Resum argumental El protagonista de la nostre histria, en Gervasi Fenolleda, es troba al seu despatx durant la nit. Est realment molt inquiet i la qesti per la qual ho est s perqu ha coms adulteri a la seva dona. Va tacar els ulls per tal de no mirar al sof i veure la imatge que no volia veure. De sobte quan gira el cap va veure la seva soluci, una daga. En aquest moment tamb ens parla de la seva famlia, la seva minyona i els avantpassat Fenolleda. La noia, al sof, mira atentament en Gervasi i aquest pensatiu agafa la daga i pensa que la millor manera de no anar a linfern, per sentir-se culpable dadulteri, es matant la noia, Claudia Cardinale, amb la qual li s infidel a la seva dona. Espai Com tots els altres captols ocorren a Mequinensa podrem dir que aquest tamb, encara que no ho sabem amb seguretat. Tot el captol t lloc en el mateix espai, el despatx den Gervasi. TempsEl temps en que transcorre lacci s a finals dels anys cinquanta i principis dels anys seixanta. NarradorEl narrador s un narrador omniscient, ja que no forma part del que passa per coneix tots els detalls. Tema El tema daquest captol s ladulteri, la infidelitat del Gervasi cap a la seva dona. Es pensa que apartant la Claudia del mig el lliurar del pensament dinfidelitat per jo crec que en tindr un pitjor, haver matat un a persona.

PersonatgesGervasi Fenolleda: Protagonista. s el propietari de Lignits de lEbre ja que ha anat passant durant generacions. Est casat i t una filla per comet adulteri. Jlia Figueres: s la dona den Gervasi. Propietria de lempresa Lignits del Segre. Julieta: s la filla den Gervasi i la Jlia. Natlia: s la minyona de confiana de la famlia des de fa anys. El senyor Honorat, lapotecari: Li dona cremes a en Gervasi perqu li cresqu el cabell, per no donen resultat. Claudia Cardinale: s la dona amb la qual en Gervasi comet adulteri.

CAPTOL 14 - GUARDEU-VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES Resum argumentalEl captol tracta duna dona, Gabriela Cabanelles, casada amb el Marcell Monegre que tenen un fill, anomenat Carles. La Gabriela est segura que els seu fill est malalt i li dedica tot el seu temps al Carles, deixant de banda al seu marit. Aquest s navegant i com tots saben els navegants quan van de viatge saprofiten, encara que estiguin casats, les dones dels altres pobles. En Marcell per marca dafecte de la seva muller mant una aventura amb la Paulina, una dona daltres terres. Mentre la Gabriela visita metges per saber el mal del seu fill, la vella Carlota, la germana del Marcell, es preocupava pel matrimoni del seu germ i per aix intenta ajudar. Al final en Marcell, la vella Carlota i la mare de la Gabriela lesperen a la parada de lautobs, per ells, la Gabriela, no baixa amb cara de molt bons amics, ja que havia esbrinat el mal del seu fill; resultava ser que alg que lestimava molt li estava passant energia negativa i esbrinaria que era perqu seria la primera persona que volgus abraar a ell i el seu fill, per aix la Gabriela baixa de lautocar amb una navalla amagada a la m, amb intenci de clavar-la al primer que vulgui abraar-la. EspaiEl captol t lloc, com tots els altres, al poble de Mequinensa, excepte quan la Gabriela s a lautocar amb el seu fill, en Petit Carles. Temps Com els altres captols, saben que lacci t lloc durant els anys cinquanta i seixanta ja que sesmenten comentaris sobre la guerra Freda i el conflicte dEstats Units amb el Jap per la bomba nuclear. NarradorEl narrador s un narrador omniscient, ja que sap tot el que passa en detall per no forma part de la histria. TemaEl tema daquest captol sn les supersticions, fins tal punt que poden arribar a portar a una bogeria. Personatges Gabriela Cabanelles: s la protagonista de la histria. Est preocupada pel seu fill, per noms ella i la seva mare creuen de veritat que est malalt. Mata al primer que se li acosta per abraa-la ja que s qui desitja mal al seu fill. Petit Carles: s el fill de la Gabriela i en Marcell. Segons la mare de la Gabriela i aquesta, est malalt, per tothom desconeix de que. Marcell Monegre: s el marit de la Gabriela, pare den Carles i germ de la vella Carlota. Cansat que la seva dona no li faci cas aprofita per mantenir aventures, com a navegant, amb la Paulina, una noia daltres terres, de Tortosa. Adelaida: s la mare de la Gabriela. Tamb creia que el Carles estava malalt. Paulina: s la cabrera que mant relacions damagat amb el Marcell. Viu a Tortosa. Vella Carlota: s la germana del Marcell. Roser: s una lantiga parella del Marcell, amb el qual havia parlat alguna vegada desprs de la ruptura, estant casat amb la Gabriela. Doctor Beltran i el senyor Estanislau: Sn els dos doctors que vistent en Carles i no li troben res.