Ejercicios de Biologa de SelectividadPregunta 2 A (Juny 2000)Qualsevol de nosaltres, sense fer cap esfor extraodinari, consumeix diriament entre 1000 i 2000 kcal. Obtenim aquesta energia de la degradaci dels aliments que ingerim, per podem resistir sense ingerir aliment durant un perode relativament llarg de temps (al voltant de dos mesos de mitjana). Aix s grcies als nostres magatzems denergia. Una persona de 75 kg de pes i de constituci corporal normal, emmagatzema als seus teixits unes 150.000 kcal.1)Calculeu quina quantitat dATP caldria per emmagatzemar aquesta energia, sabent que 1 mol dATP pesa 507 g i en hidrolitzar-se a ADP+Pi genera 7,3 kcal. A la vista dels resultats, creieu que lATP s un bon magatzem denergia? Per qu?1)150.000 kcal x1 mol ATP x 507 g = 10417.8 kg (unes 10 tones i mitja !!!) individu 7.3 kcal 1 mol ATPL'ATP NO s un bon magatzem d'energia, ja que en la seva transformaci a ADP+Pi noms allibera 7.3 kcal per cada 507g (= 0.014 cal/g) (14.6 kcal fins a AMP = 0.029 kcal/g). En canvi, l'oxidaci metablica dels glcids, dels lpids i de les protenes produeix molta ms quantitat d'energia per unitat de pes (9 kcal/g per lpids, 4 kcal/g per glcids i protenes).

2)Pel que fa a l'emmagatzemament denergia metablicaa)Construiu una taula en la que indiqueu, per al cas dels mamfers i per al cas de les plantes superiors, quins compostos utilitzen les cllules com a magatzem denergia i a quin lloc de la cllula semmagatzemen aquests compostosb)En el cas dels mamfers, quins teixits emmagatzemen aquests compostos en major quantitat?2) a) Organisme Compost Lloc de la cllula

Mamfers glicogen citosol

triacilglicrids citosol

Pantes superiors mid amiloplast, citosol

b) -teixit adips (triacilglicrids) - mscul (glicogen) (major quantitat total que a fetge) - fetge (glicogen) (major concentraci que a mscul, per quantitat total menor)

3)Pel que fa a una cllula animal, feu un esquema de les vies metabliques que sutilitzen per oxidar les biomolcules energtiques tan per via aerbica com per via anaerbica, tot obtenint ATP a partir dADP i Pi. En quins compartiments de la cllula es produeixen aquestes vies?3)

La resposta es considerar correcta tot i que no s'esmentin elsacil-CoAni les vies:glicogenlisi,liplisiioxidaci de la glucosa. Igualment, s'acceptar si en comptes deGTPl'alumnat contestaATP.

Pregunta 4ALes cllules del mscul esqueltic hum poden obtenir energia de forma aerbica i de forma anaerbica. Aix es posa de manifest quan una persona es sotmet a una prova desfor en la que saugmenta de forma progressiva la intensitat del treball fsic que realitza.La taula segent mostra els resultats corresponents al consum doxigen i a la presncia de lactat en sang al llarg duna prova desfor.Intensitat del treballConsum doxigen(litres/minut)Lactat a la sang(mg/litre)

A. Reps0,31,0

B. Marxa (caminar lentament)0,51,0

C. Marxa (caminar de pressa)0,71,0

D. Cursa (ritme suau)0,91,5

E. Cursa (ritme mig)1,12,5

F. Cursa (ritme intens)1,33,5

G. Cursa (ritme molt intens)1,34,5

H. Cursa (mxim esfor)1,39,0

1a)Traspasseu les dades de la taula al grfic segent.

1b) En una cursa a ritme suau aproximadament el 85 % de lenergia necessria sobt per degradaci aerbica de les biomolcules energtiques. En una cursa amb mxim esfor, el 95 % de lenergia prov del metabolisme anaerbic. Expliqueu com saconsegueix incrementar la intensitat de lesfor, sense augmentar el consum doxigen, en passar de la situaci F a la G, i de la situaci G a la H

El consum doxigen pot considerar-se una mesura del grau de funcionament de les vies aerbiques dobtenci denergia. El lactat en sang s un parmetre que ens indica el grau de funcionament de les vies anaerbiques dobtenci denergia. En el trnsit de les situacions F->G i G->H, el consum doxigen es mant al mateix nivell (per tant no sincrementa lobtenci aerbica denergia), en canvi es produeix un increment del lactat en sang, que indicaun augment del funcionament de les vies anaerbiques dobtenci denergia.

2) Observeu el quadre segent. Mostra un esquema general de les vies metabliques duna cllula animal.

Identifiqueu les vies metabliques de l'esquema assenyalades amb un nmero, i discutiu si cada una delles funciona en condicions aerbiques o anaerbiques. 1Gluclisi (via anaerbica)

2Betaoxidaci (via aerbica)

3Cicle de Krebs (via aerbica)

4Fermentaci lctica (via anaerbica)

5Cadena respiratria (via aerbica)

Exercici 4bLa glucmia, concentraci de glucosa en sang, normalment es mant entre 75 i 120 mg/dl en dejuni. La insulina, fabricada pel pncreas, s una hormona peptdica que interv en el control de la glucmia.El grfic mostra l'evoluci de la glucmia al llarg d'un dia en una persona normal i en una persona diabtica que s'injecta insulina 2 cops al dia.1)(1 punt)Expliqueu les fluctuacions de la glucmia que poden observar-se en les dues persones des de les 8 del mat fins a les 24 hores. Tingueu en compte els apts al llarg del dia i el tractament de la malaltia.

Observant la grfica podem veure, que desprs dels pats hi ha un increment de glucosa en sang i la disminuci progressiva al pas de les hores, tamb podem deduir que aquesta disminuci s proporcional a l'activitat realitzada.2)(1 punt)Imagineu que a causa d'un error es subministra a un grup de pacients diabtics, que han d'injectar-se insulina, un lot d'aquesta hormona que ha estat sotms a elevades temperatures. El resultat ha estat una manca de control de la glucmia. Sabent que la insulina s una hormona peptdica, expliqueu les causes d'aquest fet.En elevar la temperatura probablement s'ha produt un procs de desnaturalitzaci (prdua de la estructura) de la insulina, i per tant de prdua de la seva activitat biolgica.

Exercici 3ALes taules segents mostren diferents informacions relacionades amb els substrats energtics. La taula 1 informa del percentatge de lenergia consumida pel mscul esqueltic hum procedent de glcids i de lpids segons la intensitat de lesfor. La taula 2 informa del contingut energtic que sobt de loxidaci completa de 1 gram de cada substrat.Taula 1.Percentatge de lenergia consumida pel mscul esqueltic hum procedent de glcids i de lpids segons la intensitat de lesfor(dades referides al consum dun individu estndard de 75 kg de massa corporal) .Intensitat de lesfor% de lenergia obtinguda dels glcids% de lenergia obtinguda dels lpids

Reps23 %77 %

Esfor moderat (footing)33 %67 %

Esfor intens (esprint)70 %30 %

Taula 2.Contingut energtic alliberat en loxidaci completa de 1 gram de cada substrat.SubstratEnergia alliberada (kcal g-1)

Glcids4,3 kcal g-1

Lpids9,1 kcal g-1

1.(1 punt)Si durant una sessi dentrenament amb esfor moderat un esportista consumeix 925 Kcal, quants grams de lpids hauran estat oxidats? Expliqueu els clculs que feu.Clculs.Percentatge de calories obtinguda dels lpids: 925 Kcalx 67/100 = 619,75 KcalGrams de lpids oxidats: 619,75 Kcal: 9,1 Kcal . g-1=68,104 gde lpids

2.(1 punt)Encercleu lopci correcta i justifiqueu la vostra elecci.A. A partir de les dades que mostren les taules podem afirmar que quan augmenta la intensitat de lesfor:a)disminueix notablement loxidaci de glcids.b)sincrementa notablement loxidaci dcids grassos.c)augmenten lobtenci denergia per processos anaerbics. Aquests processos no utilitzen cids grassos.d)es consumeixen ms glcids ja que lenergia alliberada en loxidaci de 1 gram de glcids s superior a la que allibera 1 gram de lpids.A)L'opci correcta s laC.Justificaci: Amb l'augment de l'esfor el mscul necessita ms energia, com que no t suficient oxigen per obtenir tota l' energia per processos aerbics (amb O2) utilitza la via fermentativa, procs anaerbic, que fa servircom substrats als glcids (glucosa i glicogen)(0.5 punts)B.Useu els vostres coneixements per localitzar lopci correcta.a)En lorganisme hum, un exemple danimal, les reserves energtiques principals sn el glucogen (reserva glucdica) i els triacilglicrids (reserva lipdica).b)Lab-oxidaci dels cids grassos s un procs aerbic que sefectua en el citosol cellular.c)La fermentaci permet alliberar una quantitat superior denergia que la respiraci cellular.d)Els processos de degradaci de glcids sempre sn aerbics.B)L'opci correcta s laA.Justificaci: Els animals i,per tant l'home, fa servir com a reserva energtica fonamentalmentel glicogen (msculs , fetge) i elsgreixos (teixit adips).(0.5 punts)

3.(1 punt)Les cllules anaerbies facultatives sn aquelles que poden obtenir energia tant a partir de processos aerbics com anaerbics en funci de la disponibilitat doxigen.. Omple la segent taula en relaci aquests processos.

Processos aerbicsProcessos anaerbics

Exemple de substrats- Glucosa, cids grassos- Glucosa, lactosa

Exemple de productes- CO2,H2O- cid lctic- Alcohol etlic, CO2

Exemple de tipus d'organismes que les realitzen- Cllules humanes, plantes- Bacteris aerbics- Bacteris del gnere Streptococcus, Lactobacillus.- Llevat del gnere Sccharomyces...

Nom d'alguna via metablica- Cicle de Krebs,b-oxidaci- Fermentaci lctica, alcohlica

Exercici 1(-->pautes)(--> pgina principal)(-->continguts bsics)En un estudi sobre un grup de plantes de climes temperats shan obtingut les dades que es mostren al grfic de sota, el qual indica la relaci entre la temperatura i lactivitat fotosinttica (mesurada a partir de la quantitat doxigen alliberat).

1.(1 punt)Feu servir les dades que mostra el grfic per respondre les qestions segents.a)Ompliu la taula amb els valors corresponents:Temperatura (C)0102540

Activitat fotosinttica (oxigen alliberat)

a)Temperatura (C)0102540

Activitat fotosinttica (oxigen alliberat)02,5150

b)Es considera que la temperatura ptima per a la fotosntesi permet alliberar quantitats doxigen superiors a 15 unitats. Dacord amb aquest criteri assenyaleu clarament en el grfic quina s la franja de temperatura ptima.

2.(1 punt)Lanlisi de la forma de corba en el grfic ha condut a la segent conclusi:La temperatura influeix en lactivitat fotosinttica.Useu els vostres coneixements sobre el procs de la fotosntesi per explicar la causa daquesta conclusi.En el procs de la fotosntesi intervenen, amb funcions diverses, diferents exemples de protenes (transportadores, enzimtiques; no caldr que lalumne esmenti tots els tipus). Les protenes perden la seva estructura nativa, es desnaturalitzen, per efecte dels canvis de temperatura la qual cosa explica que a temperatures inferiors a25Ci superiors a30Cno presentin un 100% dactivitat3.(1 punt)Escriviu lequaci general de la fotosntesi, expliqueu don prov loxigen alliberat i justifiqueu per qu es fa servir lalliberament doxigen com una mesura de lactivitat fotosinttica.Lequaci general de la fotosntesi haur de respondre amb poques variacions a la que es mostra a continuaci.

En ella es pot observar que loxigen s un producte final del procs. Una activitat fotosinttica elevada, que produeixi una quantitat tamb elevada de matria orgnica, anir associada a lalliberament duna quantitat doxigen superior a la que es donaria en una activitat fotosinttica moderada o baixa.

Exercici 2En una parcella hi ha 100 presseguers de la mateixa varietat, edat i mida. Volem determinar la quantitat mnima daigua de reg necessria per obtenir una producci de prssecs ptima (estimada en 45 kg de prssecs per arbre).La parcella sha dividit en 4 parts equivalents amb el mateix nombre darbres distributs uniformement. Disposem tamb dun dispositiu per regar cada part amb diferents quantitats daigua:(1 Lh-1, 2 Lh-1, 3 Lh-1, 4 Lh-1).1)(1 punt)a)Quina s la variable independent?

Quina s la variable dependent?

Hi ha rpliques en aquesta recerca? Expliqueu-ho

Quina s la variable independent?La quantitat daigua+0,1p

Quina s la variable dependent?La producci de prssecs+0,1p

Hi ha rpliques en aquesta recerca? Expliqueu-hoA cada parcella hi haur uns 25 arbres. Estudiem la producci de cada un dels 25 i cada arbre s una unitat experimental diferent (una rplica).+0,2p

b)Un cop determinada aquestaquantitat daigua de reg necessria per obtenir una bona producci, ser la mateixa que cal subministrar a qualsevol altra plantaci de presseguers per obtenir la mateixa producci de prssecs per arbre? Justifiqueu la resposta.No necessriament. Al tractar-se dun experiment de camp algunes variables, que no podem fixar i que influeixen en la producci, tindran valors diferents segons les plantacions: el tipus de sl (composici, porositat, salinitat...), la temperatura, el vent, ledat i mida dels arbres.... Per tant el cabal mnim obtingut en la plantaci experimental no s pot extrapolar a qualsevol altra plantaci de presseguers.2)(1 punt)a)Laigua resulta clau en el procs de fotosntesi. Des del punt de vista metablic, quina s la funci de laigua en aquest procs?Laigua s imprescindible per al creixement per qu s el primer donador delectrons de la cadena fotosinttica, i per tant, necessria per a la formaci de NADPH que s utilitzat en la fase fosca per sintetitzar la matria orgnica a partir de CO2. Els dos electrons de l'aigua reponen els que perd la molcula de clorofilla i permeten, per tant, que el procs de captaci de fotons es repeteixi durant la fase lumnica.b)Des del punt de vista energtic, quina s la importncia de la fotosntesi en el conjunt dels ssers vius?s el principal procs dincorporaci denergia als ecositemes. Els organismes fotosintetitzadors usen laigua, el dixid de carboni i algunes sals minerals per obtenir matria orgnica, la qual acumula energia qumica als seus enllaos. Aix, la fotosntesi transforma lenergia de la llum del sol en energia qumica denlla, que utilitzaran tots els organismes (quimitrofs)

Exercici 2Un grup dinvestigadors prova lefecte de laigua contaminada sobre la taxa fotosinttica de la plantaElodea.El procediment consisteix a mesurar la taxa fotosinttica a partir de loxigen produt per un exemplar dElodeasubmergit en aigua potable i per un altre exemplar submergit en laigua dun riu contaminat. La illuminaci i la temperatura, i tamb altres factors que poden afectar lexperiment, es mantenen constants. Els resultats obtinguts es mostren en la taula segent:1)[1 punt]Responeu a les qestions segents:a)Representeu en un mateix grfic les taxes fotosinttiques (nombre de bombolles de O2per segon) dels dos exemplars dElodeaen funci del temps.

-[0.5 punts distribuits de la segent manera]:[0.2 punts per situar les unitats i magnituds correctament als eixos de coordenades - 0.1 punts per cada eix] [0.3 punts per dibuixar correctament les grfiques, incloent la llegenda o indicaci de qu representa cada grfica - 0.15 punts per cada grfica]b)Quines sn les conclusions daquest experiment? Com millorareu el disseny per tal que les conclusions fossin ms fiables? Raoneu-ho.[0.5 punts totals, distribuits com s'indica a la taula]Conclusions inicialsRESPOSTA MODEL: La conclusi s que es produeix una disminuci en la taxa fotosinttica, mesurada a partir de les bombolles dO2despreses, en el cas de la planta submergida en aigua contaminada, al llarg dun perode de 100 segons.[0.25 punts]

Millorarem el disseny experimental...RESPOSTA MODEL: El disseny experimental s millorable per vries raons. La ms clara delles s lafalta de rpliques, la qual cosa fa que les diferncies observades malgrat sobservi una alteraci clara de la taxa fotosinttica- poguessin tericament ser degudes en part a les diferncies inicials entre els dos exemplars dElodea. De fet, aqu tenim una altra de les mancances del disseny:no shan pesat les plantes ni sha mesurat lrea foliar, per tant, diferncies individuals a les quals no es fa referncia. Per ltim, elmtode de mesura del volum dO2desprs pot resultar fora imprecs.Caldria proposar ls dunitats de volum en comptes de bombolles.[0.25 punts si parlen de DUES de les TRES coses que es mostren subratllades. Si noms parlen d'una cosa, llavors 0.125 punts]

2)[1 punt]Dos estudiants comenten aquests resultats i mantenen el dileg segent:ESTUDIANTA: Segons aquest experiment, laigua contaminada afecta la fase lumnica de la fotosntesi.ESTUDIANTB: La fase lumnica no, sin la fase fosca, tal com es dedueix de la disminuci de la producci de O2.Quin dels dos estudiants t ra? Justifiqueu-ho a partir de lexperiment i dels vostres coneixements sobre la fotosntesi.RESPOSTA MODEL: T ra lestudiant A. La taxa fotosinttica que sest mesurant en aquest experiment fa referncia a la producci dO2que t lloc a la fase llumnica de la fotosntesi a partir de la molcula daigua.ASPECTES A VALORAR- fase lluimnica[0.5 punts]- l'O2prov de l'aigua[0.5 punts]

Exercici 2Els ossos bruns, tot i que sn omnvors, ingereixen el 85% dels aliments dorigen vegetal. Al final de la primavera i a lestiu, salimenten preferentment de fruits com els gerds o les mres. Aix que sacosta lhivern, salimenten durant gaireb vint hores diries, ingerint tubercles i fruits secs com les glans o les castanyes. Aquest canvi en els hbits alimentaris els permet acumular les reserves que aniran consumint durant els mesos que duri la hibernaci.1.Tant els tubercles com les glans i les castanyes sn molt ms rics en polisacrids que no pas en triacilglicrids. Tot i aix, durant la tardor els ossos bruns augmenten fora de pes per lacumulaci de triacilglicrids en el teixit adips. [1 punt]a)Lesquema adjunt representa el procs de conversi dels polisacrids de la dieta en triacilglicrids. Completeu-lo anomenant el metablit que correspon a cada lletra i el procs que correspon a cada nmero.

0,1 punts per cada resposta encertada (0,6 punts en total)MetablitsAGlucosa

BAcetil-CoA

Ccid Gras (o bc. palmtic)

Procs1Digesti

2Gluclisi

3Esterificaci o Sntesi de triacilglicrids

b) El fet que la major part de lenergia de reserva sacumuli en forma de triacilglicrids s molt avantatjs per als animalshibernants. Expliqueu raonadament el motiu daquest avantatge.0,4 puntsHi ha dues raons bsiques:-La hidrlisi dun gram de triacilglicrids proporciona 9,1kcal. En canvi, la hidrlisi dun gram de polisacrid noms en proporciona 4,3. Per tant, per aconseguir la mateixa reserva energtica en forma de polisacrids, un animal hauria de duplicar la massa dels teixits dedicats a acumular reserves, la qual cosa s un desavantatge evident.-Daltra banda, els triacilglicrids es poden emmagatzemar en fora menys espai que una quantitat equivalent de glicogen (es necessita molta menys aigua per emmagatzemar un gram de greix que un de glicogen)Perobtenir la puntuaci total noms cal que lalumnat utilitzi un dels dos arguments citats

2. Estudis experimentals han demostrat que els ossos hivernants noms utilitzen triacilglicrids com a font denergia. [1 punt]a)Utilitzeu els vostres coneixements sobre catabolisme per justificar si la segent afirmaci s correcta: El rendiment energtic duna molcula dcid gras s molt superior al duna molcula de glucosa.0, 5 punts.Lafirmaci s, en efecte, correcte. Els cids grassos es degraden a travs del procs de labeta-oxidaci. La glucosa, en canvi, ho fa a travs del procs de la gluclisi. En condicions aerbies, tant en una via metablica com en laltra, els productes finals es converteixen enacetil-CoA, la molcula que connectaaquestes vies amb el cicle deKrebsi la cadena respiratria. A partir de cadaacetil-CoAsobtenen, aproximadament, 12 ATP. Ara b, per cada glucosa soriginen noms dues molculesdacetil-CoA, mentre que per cada molcula dcid gras se nobtenen tantes com la meitat del nombre de carbonis que cont. Conseqentment, el nombredATPque sobtindran a partir dun cid gras ser notablement superior.Per obtenir la puntuaci total no caldr citar el nombre concretdATPque soriginen en cada cas. Ser suficient argumentar que el nombre de molculesdacetil-CoAque sobtenen en un cas i laltre s substancialment diferent.Tamb sobtenen molts altres NADH pel cam, a cada volta de labeta-oxidaci, i tamb a la gluclisi.Tamb poden dir que un cid gras t els carbonis ms reduts (CH2) que una glucosa (CHOH), per la qual cosa es podr oxidar ms, donant ms energia.b)Laigua s del tot indispensable per a la vida. Durant els mesos que dura la hibernaci, els ossos bruns no beuen ni una gota daigua ja que lobtenen del seu metabolisme. Quina via metablica genera com a producte final laigua que necessiten els ossos durant la hibernaci?0,5 punts.Laigua que ls bru necessita per subsistir, sobt a la cadena respiratria a partir de loxidaci dels coenzims reduts (NADH i FADH2) que soriginen tant en el procs de labeta-oxidacicom en el cicle deKrebs.

Srie 2, pregunta 3ALany1947, Carl iGertyCorivanrebreelPremiNobel de Medicinapeldescobrimentdel cicledeCori, que relaciona elmetabolismedelmsculambel delfetge. Ellactat,produten elmsculdurantlexercicifsic,viatjaperlasangfinsalfetge, que el fa servirpera tornar a fabricar glucosa. ElcicledeCories representa enlesquemasegent:

1.Interpreteu lesquema i escriviu, en la taula segent, el nom de la biomolcula polmer A i de les vies metabliques B i C. Indiqueu tamb a quin compartiment cellular tenen lloc aquestes vies metabliques.[1punt]NomLocalitzaci cellular

Polmer AGlicogen

Via metablica BFermentaci lctica(meitat punt. per gluclisi)Citosol, hialoplasma o citoplasma

Via metablica CGluconeognesiCitosol, hialoplasma o citoplasma

Es donaran 0,2 punts per cada resposta correcta.

2.Quan fem un exercici aerbic, les cllules musculars no converteixen el piruvat en lactat, sin que loxiden totalment fins a dixid de carboni i aigua. Empleneu la taula segent indicant-hi quines vies metabliques consecutives permeten fer aquesta oxidaci total del piruvat i a quin orgnul cellular tenen lloc (concreteu la part de lorgnul).[1 punt]Es donaran 0,25 punts per cada resposta correcta (per noms 0,1 si a localitzaci noms es diu mitocondri).Vies metabliques que oxiden totalment el piruvatLocalitzaci

Cicle deKrebsMatriu mitocondrial

Transport electrnico bFosforilaci oxidativaMembrana interna del mitocondri

3.Les cllules del fetge i les cllules musculars tamb poden obtenir energia oxidant cids grassos.Empleneula taulasegentindicant-hiquinesviesmetabliquesconsecutivespermetenoxidarcidsgrassosi aquinorgnulcellulartenenlloc(concreteulapartdelorgnul).[1 punt]

Vies metabliques que oxiden els cids grassosLocalitzaci

Beta-oxidaci(0,2 punts)Matriu mitocondrial(1,33 punts, per 0,05 si noms es diu mitocondri)

Cicle deKrebs(0,2 punts)Matriu mitocondrial(1,33 punts, per 0,05 si noms es diu mitocondri)

Transport electrnico bFosforilaci oxidativa(0,2 punts)Membrana interna del mitocondri(1,33 punts, per 0,05 si noms es diu mitocondri)

Srie 1, pregunta 4BEl 1941, Sam Ruben i tres cientfics ms dela Universitatde Califrnia van voler esbrinar la procedncia de loxigen que sallibera en la fotosntesi amb un experiment.Van illuminar cllules deChlorellasp., una alga unicellular, que havien fet crixer en aigua marcada amb listop18O i en presncia de dixid de carboni amb loxigen no marcat (istop16O). Al cap dunes quantes hores, van analitzar loxigen alliberat per les cllules deChlorellasp.

1)Utilitzeu els coneixements que teniu sobre la fotosntesi per a indicar si les molcules doxigen analitzades en lexperiment de Ruben estaven formades per listop18O o per listop16O. Justifiqueu la resposta.[1 punt][0,4 punts]Istop present a loxigen alliberat perChlorellasp.:Estaven formades per18O

Justificaci:La puntuaci mxima ser de [0,6 punts], la qual satorgar segons:- [0,4 punts] per dir que en la fotosntesi es trenquen molcules daigua alliberant oxigen.- [0,2 punts] per dir que aquest trencament es produeix a la fase lluminosa o per parlar de lalliberament delectrons grcies a lenergia de la llum.

2)En la dcada dels cinquanta del segle XX, Melvin Calvin i els seus collaboradors, utilitzant de nouChlorellasp., van esbrinar el procs cclic per mitj del qual els vegetals produeixen matria orgnica. En honor del seu descobridor, aquest procs es coneix percicle de Calvin.[1 punt]a)De quina molcula procedeix el carboni que sincorpora al cicle de Calvin per a sintetitzar matria orgnica?Del CO2[0,2 punts]La puntuaci mxima pel subapartat a) s de [0,2 punts]b)La sntesi de matria orgnica en el cicle de Calvin requereix, a banda de la fontde carboni, dues molcules diferents produdes en la fase lumnica de la fotosntesi.Quines sn? Quina funci duen a terme?Nom de les molculesFunci

NADPH[0,2 punts]No saccepta NADHAporta el poder reductor necessari per a la sntesi de matria orgnica a patir del CO2[0,2 punts]Si noms diuen poder reductor, llavors [0,1 punts]

ATP[0,2 punts]Aporta lenergia necessria per a la sntesi de matria orgnica a partir del CO2[0,2 punts]Si noms diuen funci energtica, llavors [0,1 punts]

SRIE 3, Pregunta 3ACientfics duna universitat nord-americana han estudiat un curis animal mar, una espcie de llebre de mar, el nom cientfic del qual sElysiachlorotica. Aquest animal del grup delsmoluscss herbvor, per t la particularitat de poder mantenir en funcionament, en els teixits superficials, els cloroplasts de les algues que ingereix.

1)A diferncia daltres espcies de llebre de mar,Elysiachloroticasalimenta dalgues durant les primeressetmanes de vida i desprs deixa de menjar i pren el sol (sexposa a la llum). [1 punt]Els cientfics que han estudiat aquesta espcie afirmen que si b inicialment es tracta dun sser hetertrof,desprs de les primeres setmanes de vida es comporta com un auttrof. Justifiqueu aquesta afirmaci.Resposta model:Elysiachloroticas inicialment un organisme hetertrof que salimenta de les algues. Un cop incorporacloroplasts de les algues als seus teixits ha de prendre el sol perqu aquests puguin realitzar la fotosntesi.Daquesta manera aconsegueix matria orgnica sense haver dingerir-la i, per aix, deixa de menjar. Apartir daquest moment es comporta com un organisme auttrof.PUNTUACI:- Per justificar per qu primer s hetertrof (cal que defineixin ms o menys el terme hetertrof)[0,2 punts]- Per justificar per qu desprs s auttrof (cal que defineixin ms o menys el terme auttrof).[0,2 punts]- Per contextualitzar-ho amblElysia[0,1 punts].[0,5 punts]TOTALSper lasubpreguntaa)

b)Quina via metablica que no presenten les altres espcies de llebre de mar ha incorporatElysiachlorotica?Completeu lesquema que la representa posant el nom corresponent en cada casella buida.

(*):Tamb sadmetran com a respostes correctes en aquesta casella:Clorofilla, pigments fotosintticsTamb ser vlid posar les partcules transferides en el procs:H+i e-I tamb:Fotosistemes, fotlisi de laiguaATENCI: no sacceptartilacoidesomembranes tilacoidals, perqu sncompartiments cellulars, no processos.(**):Tamb sadmetran com a respostes correctes en aquesta casella:sucres, glucosa, glcids, monosacrids, carbohidrats i hidrats de carboni.[0,5 punts totals]per lasubpreguntab), a ra de:[0,05 punts] cada casella correcta.

Srie 4, Pregunta 3BEn un treball de recerca, una alumna vol estudiar la velocitat a qu les clules de teixitmuscular de granota metabolitzen la glucosa. Per fer-ho, posa una quantitat suficientde teixit muscular en un tub dassaig en presncia dun medi adequat ric en glucosa, i eltapa amb un tap hermtic. Cada deu minuts mesura la quantitat de glucosa que hi ha almedi dincubaci i la quantitat de CO2 que hi ha a latmosfera del tub. Desprs de trentaminuts, elimina loxigen de latmosfera del tub i continua mesurant la quantitat de glucosaque queda al medi i la quantitat de CO2 de latmosfera del tub. Fa aquests mesuraments cadadeu minuts durant mitja hora.Amb els resultats de lexperiment, obt les grfiques segents:

1)Qu li passa a la concentraci de CO2 quan lalumna elimina loxigen de latmosferadel tub dassaig? Per qu passa aix? Justifiqueu la resposta utilitzant correctament elsnoms de les vies metabliques implicades. [1 punt]- Quan treu loxigen, la concentraci de CO2sestabilitza.[0,3 punts]- Aix s degut a qu, sense oxigen, la glucosa no es pot oxidar fins a CO2. La cadena respiratria i el cicle deKrebs no funcionen i per tant es produeix una fermentaci lctica de la glucosa.[0,7 punts], repartits segons:0,2 punts per dir que sense oxigen, la glucosa no es pot oxidar fins a CO2;0,3 punts per dir que cadena respiratria i el cicle de Krebs no funcionen, i0,2 punts per dir que, per tant, es produeix una fermentaci lctica de la glucosaATENCI: s possible que algun alumne contesti gliclisi anaerbica, perqu aix ho diuen molts llibre, pers una redundncia, perqu la gliclisi sempre s anaerbica. El cicle de Krebs no s gliclisi. Tanmateix, si contestengliclisi anaerbica tamb es contar b.2)Qu li passa a la concentraci de glucosa quan lalumna elimina loxigen de latmosfera del tub dassaig? Per qupassa aix? Considereu que els requeriments energtics del teixit muscular de granota utilitzat no canvien durant totel temps que dura lexperiment. Justifiqueu la resposta utilitzant correctament els noms de les vies metabliques implicades.[1 punt]Resposta model:Quan treu loxigen, la concentraci de glucosa al tub d'assaig disminueix ms rpidament. Aix s degut a qu per fermentaci(o b per via anaerbica) el rendiment energtic de la metabolitzaci de la glucosa s molt ms baix que per cicle de Krebs icadena respiratria o fosforilaci exidativa, o cadena de transport delectrons- (o b per via aerbica)(aproximadament 2-3 ATP/glucosa respecte a 36-38 ATP/glucosa). [0,6 punts]. Per aquest motiu, la cllula haur demetabolitzar molta ms quantitat de glucosa per poder obtenir la mateixa quantitat d'ATPper unitat de temps[0,4 punts].TOTAL pregunta 2): [1 punt]3)Quan analitza en la bibliografia les vies metabliques que poden estar relacionadesamb aquest experiment, veu que dues de les molcules que es generen durant el ciclede Krebs i la fosforilaci oxidativa sn el NADH i lATP. Completeu la taula segent: [1 punt]Orgnul cellular i lloc concret on se sintetitzaFunci en el metabolisme

NADHSe sintetitza a la matriu del mitocondri[0,25 punts]El NADH s transportador de poder reductor (o de ions H+)[0,25 punts]

ATPSe sintetitza a la membrana interna del mitocondri (o b a les crestes mitocondrials).[0,25 punts]Transportador denergia qumica o moneda de canvi energtic.[0,25 punts]