Veïns i veïnes de l’Eixample vanacompanyar l’alcalde de Barcelona,Jordi Hereu, i la regidora del Distric-te, Assumpta Escarp, en la festa d’i-nauguració del nou interior d’illa de-dicat a Tete Montoliu. Aquest és elprimer d’una nova sèrie d’interiorsd’illa que estan actualment en obresi que s’han d’afegir properament alconjunt d’espais públics de l’Eixam-ple. Amb motiu del Dia Internacio-nal de la Dona, a l’Eixample se cele-brarà un acte commemoratiu queconsistirà a recórrer alguns interiorsd’illa amb nom de dona i a glossar-ne la vida per tal d’homenatjar-les.Durant el 2006 sis dels set nous in-teriors d’illa han rebut el nom d’unadona amb projecció pública i vincu-lada al barri.

Festa inaugural del nouinterior d’illa Tete Montoliu

El barri de la Sagrada Famíliaguanya vida sociocultural

L’alcalde, Jordi Hereu, conversa amb veïns durant la inauguració de l’interior d’illa.

BIBLIOTECA

Obrirà a l’abril i s’especialitzarà en ciències

ASSOCIACIONS

Punt de trobada per a les entitats al centresociocultural

ESPAIS

El centre cívicamplia lesinstal·lacions

E I X A M P L EB A R C E L O N A

Pàg. 3

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • F e b r e r 2 0 0 7

www.bcn.es

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Joan MayoralCofundador de l’ArxiuHistòric de Fort Pienc

“Vam començar posantuns cartells a les botigues per demanarfotografies antigues del barri”

E N T I TAT S Pàg. 4

Centre de psicoteràpia CIPAIS Ofereix tractaments des de 1993

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Descomptes en l’Àrea Verda per als conductors sense multes

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Les escoles convidenles famílies a conèixer-les per dins

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Agrupació Cultural i Esportiva Bombersde Barcelona

E I X A M P L E2 Febrer 2007

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Aragó, 311.Telèfon d’informació 010 (preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).Telèfon del Civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90Gran Via de les Corts Catalanes, 491.Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27Ribes, 14.Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50Viladomat, 2-8.Centre Cívic Sagrada Família 93 256 28 30Mallorca, 425-433.Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90València, 302.Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253de BarcelonaAusiàs March, 60.Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13Ali Bei, 120.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35Ribes, 12.Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90Rocafort, 236.Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57Vilamarí, 61.Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67Girona, 64.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40Ctra. Antiga d’Horta, 1.CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90París, 64.CSS Sagrada Família 93 256 28 28Mallorca, 425.CSS Sant Antoni 93 256 23 50Manso, 24.

GENT GRAN

Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67Roger de Flor, 162.Espai de Gent GranM. Aurèlia Capmany 93 453 60 75Enric Granados, 47.C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36Sepúlveda, 181, principal.Espai de Gent Gran Esq. Eixample 93 410 82 65Rosselló, 78-80.Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27Ribes, 14.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Informació i Atencióa les Dones (PIAD) 93 256 28 19Mallorca, 425Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307València, 307, bxos.Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00Viladomat, 319, entl.Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28Aragó, 311.Agència Tributària 93 291 11 00Pl. Letamendi, 13.C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45Mallorca, 115-123, entl. 1a.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana EixampleNàpols, 42-62.Comissaria Mossos d’EsquadraGran Via, 456.Emergències Guàrdia Urbana 092Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs March 902 500 179Ausiàs March, 39-4.CAP Carles I 93 231 77 05Marina, 168.CAP Sagrada Família 93 507 25 80Còrsega, 643.CAP Eixample 93 227 9800Rosselló, 161.CAP Manso 93 325 28 00Manso, 19.CAP Sant Joan 93 232 97 67Pg. Sant Joan, 20.CAP València 902 500 179València, 377-379Dispensari del carrer València 93 227 93 00València, 184

I N F O Ú T I Lt L ’A G E N D AW

CARNAVAL 2007

Dijous 15 de febrerConcurs de truitesA les 17 h. Centre Comercial Gran Via (Gran Via, 691)

Dissabte 17 de febrerRua de CarnestoltesA les 17 h. Plaça de Fort PiencFesta a la plaça i xocolatada per a tothom. Organitza:A.V. Fort Pienc-Centre Cívic Ateneu Fort Pienc.

Dissabte 17 de febrerGran Rua de CiutatA les 20.30 h. Sortida: av. Drassanes/La RamblaRecorregut: avinguda Drasssanes, La Rambla (en sen-tit ascendent), Canaletes, plaça Catalunya (banda mar)fins a la cruïlla del portal de l’Àngel/Fontanella. Hihaurà quatre punts d’animació durant el trajecte i a laplaça Catalunya esperarà el jurat.

Dimecres 21 de febrerEnterrament de la sardinaA les 18 h. Plaça MalrauxComençament del seguici des de la plaça Malraux finsa la plaça Fort Pienc, on hi haurà un tastet.

Divendres 16 de febrerMane Ferrer i CubaneoA les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)Música tradicional cubana.

Divendres, 23 de febrer Música russa i centreuropeaA les 18.30 h. Casa Golferichs (Gran Via, 491)Glinka, Rachmaninoff, Dvorak, Mozart i Puccini.

Dijous 15 de marçJoan Manuel SerratA les 20.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)Concert benèfic per a la Fundació per a la Fibromiàlgiai la Síndrome de Fatiga Crònica.

Fins al 25 de marçFestival BarnasantsDiversos horaris i espaisAmb les actuacions de Pedro Javier Hermosilla i Burrue-zo i la Bohemia Camerata (dia 22 a Luz de Gas i l’Audito-ri, respectivament), Lichis (9 de març a Luz de Gas), LuisEduardo Aute (21 de març a L’Auditori), etc.

Dijous 15 de febrerCompanys de barriA les 18 h. C. Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425)Una obra contra la discriminació a l’aula per discapaci-tat o minoria cultural. Adreçada a nenes i nens entre 8i 12 anys.

Dissabte 24 de febrerEl zoo d’en PitusA les 12 h. Bib. Fort Pienc (Ribes, 14)L’emocionant aventura de construir un zoo.

Dimarts 6 de marçDe quin planeta ets Anna Tarambana?A les 18.15 h. Bib. Lola Anglada (Rocafort, 236)L’Anna no vol que tallin un arbre centenari del seu car-rer. Conte per estimar la natura.

Dijous 8 de marçEl tio PrunaA les 18 h. Bib. Joan Miró (parc de l’Escorxador)Conte tradicional dels Països Catalans.

Dimecres 21 de febrerVivències. La Barcelona que vaig viure(1931-1945)A les 19.30 h. Bib. Fort Pienc (Ribes, 14)Amb els testimonis de Maria Teresa Bassons (1923) iEugeni Morera (1922).

Diumenge 4 de marçAudició de sardanesA les 12.30 h. Espai Fort PiencAmb la cobla La Nova Vallès.

Del 15 de febrer al 3 de març 11è Concurs Fotogràfic de Sant Antoni Casa Golferichs (Gran Via, 491)Inauguració i lliurament de premis: dia 15 a les 20 h.

Fins a octubreMart-Terra. Una anatomia comparadaCosmoCaixa Barcelona (Teodor Roviralta, 47-51).A través de peces reals, maquetes a escala i fotografiesimpactants es comparen tots dos planetes amb fenò-mens geològics, meteorològics i hidrològics.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Martí, Joan Conde, GlòriaFiguerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S.Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Pagès. Coordinació general: José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, MireiaBaiges. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i ProduccióEditorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

E I X A M P L EB A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions

bcnrevistes@bcn.cat

Pilar Fernández

El barri de la Sagrada Fa-mília és el més dens de

tot l’Eixample. També és unbarri on coexisteix un altnombre d’entitats. Si bé éscert que la gran majoria són

de les considerades de ciutato fins i tot d’àmbit nacional,n’hi ha una trentena quetreballen estrictament per albarri. Per contra, precisa-ment per les seves caracte-rístiques urbanístiques, no

hi ha grans possibilitats decrear nous equipaments iqualsevol projecte en aquestsentit és molt benvingut, comsucceeix en els casos del cen-tre cultural Sagrada Família idel centre sociocultural.

El centre cultural estarà si-tuat en un edifici en remode-lació annex al mercat de laSagrada Família, a l’illa com-presa entre els carrers deProvença, Padilla, Mallorca iLepant. Inclourà una biblio-teca, que estarà especialitza-da en Ciències i serà consi-derada la bibl ioteca deldistr icte. Aquest equipa-ment, que obrirà les portesel mes d’abril vinent, com-partirà alguns espais amb elcentre cívic ja existent, elqual ampliarà les seves ins-tal·lacions i traslladarà laseva entrada a la banda dePadilla/Provença. Per la seva part, el centre so-ciocultural acollirà les enti-tats del barri a partir de l’es-tiu, encara que estarà oberta tothom. Estarà gestionatper la Coordinadora d’Enti-tats de la Sagrada Família, laqual, segons la seva presi-

denta, Mònica Salas, “ha deser un punt de referència delbarri, tant per a les entitats,com per als veïns”. Una co-missió formada per l’Ajunta-ment i la coordinadora estàtreballant per definir-ne elsusos, que no serà un hoteld’entitats, sinó un lloc de

trobada per fer activitatsconjuntes. L a idea és re-forçar el vincle entre les en-titats i coordinar-ne les acti-vitats. El centre sociocultural s’estàconstruint al carrer de Padilla,210, i dóna a l’interior d’illajardins de Flora Tristan.

E I X A M P L E 3Febrer 2007

Taller de restauració de mobles al centre cívic Sagrada Família.

A l’estiu, el barri de la Sagrada

Família comptarà amb dos nous

espais que ajudaran a dinamitzar

la vida sociocultural del barri:

una biblioteca i un centre

per a les entitats, a més de

l’ampliació del centre cívic

Nous equipaments dinamitzaranel barri de la Sagrada Família

El centresocioculturalacollirà a partir de l’estiu lesentitats del barri

C IU TA DA N S OPINE N

Anna CobosPeriodista

Em sembla molt bé. Joestic apuntada a unade les activitats i mol-tes vegades els grupssón reduïts i hi hapoques instal·lacions.Em sembla molt bé queles ampliïn.

Jordi MañéPodòleg

Me parece muy bien.No sé si lo voy a usar,pero todo lo que seaespacio de música, cul-tura y ciencias me pare-ce bien.

Rosa Maria SerraAdministrativa

Molt bé, perquè enaquest barri hi hamolta gent i tot el quesiguin nous serveis faque millori la qualitatde vida.

Amparo SerranoJubilada

Em sembla molt bé.Ara hem de compartirels espais i no ens ésgaire pràctic. Tenimmoltes ganes que s’obrila biblioteca i tenir unasala d’actes tancada.

Jesús MorenoSense feina

Em sembla molt bé. Totel que sigui millorarl’entorn està bé. Laveritat és que no tenimbiblioteca i ens fa moltafalta.

José LuisCaballeroPeriodista

Molt bé, perquè unamica de cultura sembreva bé. És millor queobrir discoteques oconstruir camps de fut-bol.

Q u è l i s e m b l a q u e s ’ o b r i n n o u s e q u i p a m e n t s a l ’ e n t o r n d e l c e n t r e c í v i c S a g r a d a F a m í l i a ?

L A C O O R D I N A D O R A D ’ E N T I TAT SAEl desembre passat es va constituir la Coordinadora d’Entitats del barri de la Sagrada

Família. Hi ha una quinzena d’entitats que col·laboren amb la coordinadora en l’organitza-

ció d’actes, però set en són les fundadores: Castellers de la Sagrada Família, Esplai Sagrada

Família, Club de Petanca plaça Gaudí, Club de Petanca Recreativa i Bitlles Poblet, Esbart

Gaudí-Escola de ballet català, Associació Cultural Finestra i Associació de Veïns Sagrada

Família.

4 Febrer 2007

E N T I T A T S

David Sabaté

CIPAIS és un centre depsicoteràpia que partici-

pa amb les entitats cíviquesdel districte (associacions dedones, de veïns, AMPA, etc.)per atendre els trastorns de-rivats de fenòmens socials ide salut, a més de dedicarpart del seu esforç a la for-mació i la recerca. L'entitat,de caràcter no lucratiu i ambun camp d'acció centrat pri-mordialment a l'Eixample–on desenvolupa programesassistencials en col·laboracióamb l'Atenció Primària Sa-nitària i Social i també ambEnsenyament i Ocupació–,compta amb un equip clínicde professionals indepen-dents que aporten la sevaexperiència en el camp de lapsicologia clínica, la psico-anàlisi i la psiquiatria. Enaquest sentit, CIPAIS ofereixdes de l'any 1993 tracta-ments especialitzats indivi-duals i grupals per atendreels trastorns i conflictes quehomes i dones, grans i pe-tits, pateixen en la canviantsocietat actual. "Tenim la vo-cació d'apropar a la població

una sèrie d'activitats i tracta-ments que sovint són foradel seu abast per motius cul-turals, de mentalitat, perprejudicis o en alguns casos

per causes econòmiques",expliquen Eduard Tàpias iIsabel Barcia, fundadors del'equip. Reconegut per la Ge-neralitat i amb el suport delDistricte, CIPAIS també tre-balla en xarxa amb diversesentitats cíviques i socials en

la detecció i atenció de lesnoves formes que adoptenels conflictes relacionatsamb les transformacions fa-miliars, el declivi dels mo-dels d'autoritat, les situa-cions de les dones, la soledato la immigració. El seu ob-jectiu és que l'individu, a tra-vés d'un procés de clarifica-ció i determinació personal,pugui relacionar-se d'acordamb els seus veritables de-sitjos, ja sigui en la parella, lafamília, el treball o les rela-cions socials.

Més informació:CIPAISC. Aribau, 119, 1r 2a T. 93 328 30 28cipais@xarxabcn.net

Eduard Tàpies, fundador del centre de psicoteràpia.

El centre, reconegutper la Generalitat,dedica part del seuesforç a la forma-ció i la recerca

E I X A M P L E

L’entitat, de carácterno lucratiu, comptaamb un equip deprofessionals queatén els malestarssocials i de salutdels veïns del dis-tricte

El centre de psicoteràpia CIPAISofereix tractaments des de 1993

Del monestir de Jonqueresa l’església de la PuríssimaConcepció (I)

J. M. ContelÀLB UM HI S TÒR IC

Façana del convent de Jonqueres, on es pot llegir la sevadestinació militar. (Foto: Llibre la parròquia de laPuríssima Concepció)

L’any 1867 es va crear a l’Eixample la parròquia de laPuríssima Concepció. Un any després, algunes veus vansuggerir la possibilitat de traslladar-hi l’antiga esglésiadel convent de Jonqueres de Ciutat Vella.La història del monestir arrenca de 1214, quan es vafundar a la vall de Sant Vicenç de les Jonqueres, prop deSabadell, l’orde de les Comanadores del Reial Orde deSant Jaume, sota la protecció del bisbe de Barcelona,Berenguer de Palou. El 1269, l’orde es traslladà a Barce-lona, a un edifici nou prop de la muralla i al costat d’untorrent que desguassava a la riera de Sant Joan i queamb el temps prengué el nom de Jonqueres.A principi del segle XIX, quan les tropes franceses s’apode-raren de la ciutat, van foragitar les religioses del seu con-vent i van instal·lar-hi un hospital militar. Fets fora elsfrancesos, les comanadores tornaren al monestir i el vanhabitar fins a la desamortització de Mendizábal. Amb lamarxa de les religioses, el govern va aprovar l’ús de l’ex-convent de Jonqueres com a hospital militar per a lesguarnicions de la plaça de Barcelona i dels seus forts. Finsaquells moments quan els soldats queien malalts se’lsduia a l’hospital civil. En part d’aquest edifici també s’hiva instal·lar la casa de correcció. Tot i la supressió del con-vent, la seva església va continuar oberta al culte.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28

E I X A M P L EB A R C E L O N A 5Febrer 2007

N O T Í C I E SfCicle de cinema sobre dones Fins al 26 de març, i cada dilluns, es podran visionaral centre cívic Sagrada Família diferents pel·lículesprotagonitzades per dones. A través de diferentsllargmetratges es pot conèixer la vida d’una artistavisual, dues escriptores, una actriu i una cantant d’ò-pera. Aquest cicle pretén presentar biografies de do-nes que han deixat empremta en la història mésrecent.

Nova galeria dedicada a les avantguardesEl galerista M. Barbié Nogaret ha obert un espaid’art al passeig de Gràcia, 66, en un pis de l’antigacasa d’Emili Marfà. La galeria està especialitzadaen les avantguardes i vol ser un punt d’assessora-ment per als col·leccionistes. La primera exposi-ció, que es pot visitar durant aquest mes, és delmatrimoni d’artistes Sonia & Robert Delaunay,que van tenir un paper decisiu en l’art de les pri-meres dècades del segle XX.

Obres al carrer BalmesAmb motiu de les obres d’ampliació del vestíbul del’estació de Provença, des del mes de gener s’han pro-duït afectacions del trànsit de vehicles: al carrer deBalmes, entre els de Còrsega i Rosselló, es tallen elsdos carrils del costat Besòs; les dues cruïlles del ca-rrer Rosselló continuen amb obres, i els tres carrilsdel costat Llobregat es mantenen oberts. Respecte elcarrer de Rosselló, continua tallat el trànsit entreAribau i la rambla de Catalunya.

Música a ritme de divendresEl centre cívic Fort Pienc engega aquest mes un ciclede música que té com a objectiu conèixer altres cultu-res i la seva història. Aquests concerts es faran els di-vendres a les 20.30 hores. El proper dia 16 actuaràAmèlia Bernet, una de les grans veus del panoramajazzístic espanyol. El 23, el concert anirà a càrrec delgrup Ivanow Jazz Group. El 2 de març ho farà la for-mació Triandó. I el 9 de març actuarà Errol Woiski.

Dolors Roset

El Districte de l’Eixample hadecidit batejar sis dels set

nous interiors d’illa que estanactualment en obres ambnoms de dona. El primer delsinteriors d’illa ha estat el dedi-cat al músic Tete Montoliu. Laresta estarán tots dedicats adones. L’interior de París-Vila-domat-Còrsega-Calàbria estàdedicat a Ermessenda de Car-cassona, casada amb el comteRamon Borrell. Després de lamort del seu marit va ser re-gent primer del seu fill i, anysmés tard, del seu nét. Va teniruna influència política moltimportant al segle XI, ja queera usufructuària dels comtatsde Girona i Osona. Seguint elcurs de la història, la següentdona que trobem és Magdale-na de Giralt. Va ser segona es-posa del general Moragues, elqual va ser executat per ordrede les autoritats felipistes l’any1715. El seu cap va ser posatdintre una gàbia i exposat al’escarni públic en un portal deBarcelona. Magdalena va recla-mar sense defallir que li tor-nessin aquelles restes per ente-rrar-les, cosa que aconseguí el1727. Aquesta dona és recor-dada en l’interior d’Urgell-Ma-llorca-Borrell-Provença. Tres

dones que van viure entre elssegles XIX i XX tenen el seu jar-dí. Anaïs Napoleón, que dónanom a l’interior de Marina-Casp-Sardenya-Gran Via, vaser la primera fotògrafa profes-sional de Catalunya. Va tenirprestigi com a retratista de per-sonalitats de la segona meitatdel XIX i sempre va estar al

capdavant dels progressos dela fotografia. La pintora LauraAlbèniz, que dóna nom a l’inte-rior de Pau Claris-Rosselló-Dia-gonal-Llúria-Provença, i Enri-queta Sèculi, promotoradestacada de l’associacionismede les dones i que és recordadaa l’interior de passatge Simó-Sardenya-Rosselló-Marina, vannéixer a l’última dècada del se-gle XIX. Laura, filla d’Isaac

Albèniz i nascuda a la Dreta,va cultivar un estil pictòric ele-gant dintre del moviment ano-menat noucentista o simbo-lista. Enriqueta Sèculi vadesenvolupar tota la seva ac-tivitat pública entre 1928 i elfinal de la Guerra Civil. Va serprofessora i va participarmolt activament en associa-cions de dones, especialmenten entitats dedicades a l’es-port i a la cultura, que consi-derava que eren “el completdescans per al treball que to-tes realitzem”. La darrera en eltemps i que dóna nom a l’inte-rior de Floridablanca-Villarro-el-Sepúlveda-Casanova és larealitzadora de TVE Mercè Vi-laret. Professionalment es vadedicar a tots els gèneres:dramàtics, reportatges, docu-mentals, entrevistes i retrans-missions en directe. El seu in-terès principal era la denúnciadels problemes socials méspropers. Va viure del 1943 al1993.

El 8 de març secelebrarà unhomenatge aaquestes sis dones

L’alcalde i el regidor de Mobilitat en el lliurament del premi.

Els espais públics dels interiorsd’illa tenen nom de dona

CorEixample guanya el Premi Pacte per la Mobilitat Redacció

CorEixample, l’associacióde comerciants de la Dre-

ta de l’Eixample, ha guanyatla sisena edició del Premi Pac-te per la Mobilitat amb laseva iniciativa “Compres enbici”, un projecte de distribu-ció de petites mercaderiesamb “bici-carrets”. El sistema de repartimentamb bicicleta és totalmentsostenible. Es va crear perquèCorEixample necessitava fer

arribar, als comerciants i alsveïns del barri, la revista del’associació, paquets i petitesmercaderies. La iniciativa esva posar en marxa l’any 2004 ides de llavors s’ha anat conso-lidant. També han donat bonresultat les millores introduï-des al model de bicicleta utilit-zada per fer la distribució.A banda dels indubtablesavantatges mediambientalsque presenta aquesta opció(les bicicletes no contaminen

ni fan soroll), el projecte estàservint per promoure l’ús d’a-quest mitjà de transport en-tre els ciutadans i els boti-guers de l’Eixample. En recollir el premi, la presi-denta de CorEixample, Car-me Izquierdo, va animar totsels eixos comercials de la ciu-tat a afegir-se a aquest tipusd’iniciatives, que ha convertitla bicicleta en un mitjà detransport habitual dins l’acti-vitat comercial urbana.

A l’Eixample, sónmoltes les donesque donen nom alsinteriors d’illa. Sóndones del barri o dela ciutat que es vansignificar en el seutemps

Festa d’inauguració de l’interior d’illa Tete Montoliu.

E I X A M P L E6 Febrer 2007

Podem dir que Llobet Òptics més que unasimple empresa familiar és una família de

professionals de la visió consagrats a trobar lamillor solució per a cada cas. La van fundar el1946 en Jaume Llobet Baladàs i la seva esposa,Gloria Mejías Maestro. El Xavier, la Lourdes i laMontse són els fills que ara porten l’òptica,mentre que el gran, el Jaume, té una empresapròpia del mateix sector, i l’Anna, la més jove, ésdoctora en Ciències Físiques al laboratori de fí-sica de Los Álamos. Com diu el Xavier, el pare

els va ensenyar a superar-se cada dia i la mare aestar al servei dels altres. Tracten problemes vi-suals en totes les edats. Estan al dia de les dar-reres innovacions, tenen ulleres de treball, d’es-port, de cirurgia... i són especialistes en baixavisió. La confiança és la base del tracte amb elsclients, i això ho aconsegueixen posant el cor encada assistència.Llobet ÒpticsC. Consell de Cent, 352Tel.: 93 488 17 28

E L T A U L E L L

Troben la solució per a cada problema visual des de 1946

És una empresa familiar especialitzada en baixa visió.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Felicia Esquinas

E ls infants passen entrevuit i nou hores diàries a

l’escola. És la major part delseu temps, de la seva vida.Allà juguen, dinen, es relacio-nen i aprenen moltes cosesmés que les que marca el pro-grama educatiu. Els pares imares ho saben. Triar una es-cola adequada per als fills ésuna de les seves preocupa-cions principals. Una segonaés que els nens puguin anar al’escola elegida. Per ajudar els pares i mares aorientar-se davant l’ofertaeducativa pública i concerta-da, els centres de primària,secundària i les escoles bres-sol del districte faran prope-rament unes jornades de por-

tes obertes adreçades a les fa-mílies que busquen escola.Les jornades es fan abans quecomenci la campanya depreinscripció. L’objectiu ésque els pares puguin conèixer

directament les instal·lacionsi el projecte educatiu de cadacentre, com també els seusresponsables, professors il’associació de mares i pares(AMPA) respectiva. Aquestainformació els servirà pertriar les escoles que més els

interessen en el moment defer la preinscripció. Durant la jornada de portesobertes, es porta a terme unavisita per les instal·lacions delcentre, les aules, el pati, la cui-na, el menjador, el gimnàs...Els pares i mares es fan aixíuna idea de l’espai que acolliràels seus fills i que normalmentnomés veuen de portes enfo-ra. A continuació, es passa a lasala d’actes, on el director i elsprofessors expliquen el projec-te educatiu de l’escola i el seufuncionament. Finalment hiintervé un representant del’AMPA. La sessió es tancaamb un torn de paraula perals assistents.

Més informació:93 291 62 92Oficina d’EscolaritzacióBruc, 90 / T. 93 467 73 50)T. 010 (0,55 euros + IVA /3 minuts)

www.edubcn.cat

Obren portes els centres de primària,secundària i lesescoles bressol

Els centres públics i concertats mostraranles instal·lacions i explicaran el projecteeducatiu abans que comenci la preinscripció

Les jornades de portes obertes es fan abans que comenci la campanya de preinscripció.

Les escoles conviden lesfamílies a conèixer-les per dins

S E R V E I P Ú B L I C

David SabatéEls usuaris de l’Àrea Verda que no hagin rebut capmulta durant l’últim any tindran un descompte de 12euros en les tarifes d’aquest tipus d’aparcament el2007. Així, en lloc de 48 euros anuals per aparcar,n’hauran de pagar 36, un 25% menys que la quota ha-bitual. Des del passat 1 de gener, es beneficien de lamesura uns 87.800 usuaris de l’Àrea Verda, més de lameitat del total. Els veïns que es vegin afavorits per lamesura, que tampoc no poden tenir cap deute pendentamb el fisc municipal, poden aplicar el descompte dediferents maneres, tot i que el més habitual és la boni-ficació setmanal; és a dir, si fins ara pagaven un europer aparcar tota la setmana, ara hauran de pagar 75cèntims d’euro. Durant quatre setmanes l’any, les delmes d'agost, estacionar a l'Àrea Verda continuarà es-sent gratuït. D’altra banda, l’Ajuntament preveu que labonificació, que busca premiar la bona conducta viàriadels conductors barcelonins, arribi fins al 50% l’any2008. Des de la seva implantació, el maig del 2005, l’À-rea Verda ha assolit el seu objectiu de disminuir la cir-culació de cotxes privats al centre de la ciutat. Així, enl’últim any ha disminuït en 89.000 vehicles el volumde trànsit en dies laborables. Paral·lelament, l’Ajunta-ment de Barcelona ha rebut el reconeixement de laUnió Europea per l’Àrea Verda com a estratègia mésinnovadora en gestió de la demanda de mobilitat. Ladistinció, que converteix la iniciativa en un model pera altres ciutats europees, es produeix en el marc delprograma comunitari NICHES (New and InnovativeConcepts for Helping European Transport Sustainabi-lity), conegut per la creació de la tendència en la ges-tió de la mobilitat. Els premis es lliuraran a la ciutat deToulouse els dies 15 i 16 de març.

Descomptes en l’Àrea Verdaper als conductors sense multes

E I X A M P L E 7Febrer 2007

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

J aume Loscos, actual presidentde l’Agrupació Cultural i Espor-

tiva Bombers de Barcelona, explicacom “cap a l’any 1945, un grup debombers, sota el nom de Borinots,van formar aquesta agrupació no-més de bombers i només per abombers, on l’esport i la culturaeren claus per al seu desenvolupa-ment”.“Entre molts altres actes, explicaLoscos, l’agrupació, que actualmentcompta amb 600 socis, celebra mol-tes festes esportives anuals, ambun ventall molt ampli d’esports, jaque tenim bombers especialitzats

en atletisme, voleibol, triatló, tiramb arc, futbol, natació, escalada,muntanya, etc.”. En aquests moments, l’AgrupacióCultural i Esportiva Bombers deBarcelona s’està preparant “per auns Jocs, que aquest any se cele-bren a Austràlia, i que podríemanomenar Olímpics. Aquest jocs secelebren cada dos anys, en dife-rents ciutats del món, i cada quatreanys coincideixen amb els jocs quefem amb la Policia”.“Entre les proves esportives mésconegudes pels bombers i el pú-blic”, explica Loscos, “estan les pu-jades per les escales dels edificis, oles proves de força”. En la part cultural, l’Agrupació deBombers de Barcelona realitza, entred’altres, diverses exposicions de di-ferents continguts a Sant Joan deDéu, “que és el patró dels bombers.Així, en aquestes exposicions amb

objectes fets o aportats per bom-bers, hi podem trobar dibuixos, ma-quetes, ceràmiques, pintures, ma-nualitats o tot tipus de col·leccions”.També des de l’Agrupació Cultural i

Esportiva dels Bombers de Barcelo-na fan actes oberts a tots els públics,com ”la cantada d’havaneres al Parcde Llevant del districte de Sant Mar-tí, o la festa de Reis al parc de bom-bers de l’Eixample”, diu el president.

Més informació:Parc de Bombers de Barcelona, EixampleC. Provença, 178Telèfon: 93 291 53 35

L’Agrupació Cultural iEsportiva Bombers deBarcelona és l’encarrega-da d’aquesta promoció.Tots els seus socis han deser bombers

Els socis de l’agrupaciópractiquen un ventallmolt ampli d’esports

Els membres de l’associació han participat en moltes competicions internacionals.

Una associació de bombers quepromociona l’esport i la cultura

M U LT I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió“Hola Barcelona”De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 hDissabte i diumenge, de 14 a 15.30 hCanal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FMTravessera de les Corts, 139.Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Revista Esquerra de l’EixampleAssociació de Veïns i VeïnesAv. Roma, 139, bxs. Tel. 93 453 28 79

Revista Cor EixampleConsell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43

Revista Fort PiencNàpols, 146. Tel. 93 231 11 46

Revista Sagrada FamíliaAssociació de Veïns Sagrada Família. València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64

Sant Antoni 2000 L’InformatiuAssociació de Veïns de Sant AntoniAv. Mistral, 30, bxs.

INTERNET

Web d’Art Públic

Aquest web del bcn.cat presenta el catà-leg de les escultures i d'altres peces artís-tiques situades o visibles des de l'espaipúblic de la ciutat de Barcelona. El webconté un cercador que permet buscar lesobres representatives de l'art públic ocivil de Barcelona i contemplar-les endiverses fotografies. www.bcn.cat

Barcelona Activa

L'Agència de Desenvolupament Local deBarcelona disposa d'aquest instrument,on es pot consultar informació diversasobre les polítiques de l'Ajuntament deBarcelona referents a l'ocupació, la co-operació empresarial i el foment de l'es-perit emprenedor. www.barcelonactiva.es

w

per MANEL

Parli’m de Fort Pienc.És un barri de l’Eixample aixecat on an-tigament havia existit el “fuerte Pío deSaboya”, construït paral·lelament ambla Ciutadella, a l’espai que avui formenels carrers d’Ausiàs Marc, Sardenya,Marina i la carretera de Ribes. Era unafortalesa de forma octagonal, que teniala missió de defensar la ciutat en aquestflanc. Entrat en decadència durant LaGloriosa, el 1868, va ser enderrocat i lesseves pedres van servir per bastir lanova església de Clot.I la influència del tren?Molt important. Abans aquests ter-renys no tenien cap valor, però en cons-truir-se l’estació del Nord, va ser un re-vulsiu per a la urbanització de l’indret.Les instal·lacions ferroviàries van ocu-par grans extensions de terreny entrel’estació i la plaça de les Glòries. A més,al voltant de l’estació van proliferar totamena de magatzems, tallers i empresescom Olis Sensat, Sal Costa, diverses fa-rineres, etc., les quals, a causa del preu

assequible del sòl i la proximitat de l’es-tació, s’hi van instal·lar. Es pot dir queel tren va marcar la dinàmica inicial delbarri.Tot això, com ha canviat?Quan es va suprimir l’estació, totaaquesta indústria va entrar en decadèn-cia. Unes van plegar i d'altres se'n vananar a d'altres llocs. Això va fer canviarl’estructura del barri, el qual va co-mençar a passar d’industrial a més resi-dencial. En aquest context, en anticsterrenys industrials s’han aixecat edifi-cis culturals com el Teatre Nacional deCatalunya, l’Auditori o l’Arxiu Coronad’Aragó. La recuperació de l’antiga esta-ció del ferrocarril ha permès la instal·la-ció d’un poliesportiu, una terminald’autobusos, la caserna de la GuàrdiaUrbana i la urbanització d’un nou parcurbà, etc.En tot això, com es viu la història?L’any 2003 ens vam trobar un grup depersones interessades en la història delbarri i vam fundar l’Arxiu Històric deFort Pienc.Quines van ser les primeres pas-ses?Bé, vam començar posant uns cartellspels carrers i les botigues per demanar

fotografies antigues del nostre barri iaixí va començar la recuperació d'imat-ges del nostre entorn.Quina va ser la resposta de lagent?Molt bona. Hem tingut molta sort imolta col·laboració. Amb les fotos haví-em rebut, el 2004 vàrem organitzar, du-rant la Festa Major, la primera exposi-ció històrica sobre la nevada de 1962,amb un èxit extraordinari, fins al punt

que poc abans d’inaugurar-la encara ensen portaven i a corre-cuita les vam ha-ver de col·locar en un plafó. Desprésl’exposició es va muntar a l’entrada de laseu del Districte de l’Eixample, al carrerd'Aragó.Quins altres temes han tractat?El 2005, el 90è aniversari del Club Atlè-tic Fort Pienc de futbol; el 2006, "Fort

Pienc i els trens", perquè, com deiaabans, el tren ha estat fonamental peral nostre barri. Ara, per aquest any2007, preparem "El Fort Pienc d’ahir id'avui", al voltant dels comerços i elsedificis. Una exposició que, a més, esconvertirà en un llibre. També cada anyper la Festa Major organitzem un con-curs de fotografia.De moment, quantes fotos han re-collit?Escanejades ja n’hi ha unes mil, peròencara hi ha donacions que no estanentrades, com ara les del llegat del se-nyor Ramon Ventura. En memòria sevavam decidir instituir un premi amb elseu nom, el qual convoquem cada any,amb la col·laboració del casal de la gentgran i el centre cívic, per concedir-lo a lafoto més antiga.Si algú té alguna fotografia delbarri, què pot fer?Portar-la a l’arxiu o avisar-nos perquè lapassem a buscar. L'escanejarem i la re-tornarem al propietari.Quin és el futur de l’arxiu?Primerament la consolidació i més en-davant aconseguir un local adequat onatendre els visitants i exposar els mate-rials recollits.

Josep MariaContel

E I X A M P L E8 Febrer 2007

E N T R E V I S T A Joan Mayoral, cofundador de l’Arxiu Històric de Fort Pienc

Joan Mayoral a la seu de l’Arxiu Històric de Fort Pienc.

Joan Mayoral és una persona molt integrada al

barri del Fort Pienc. Des de fa anys, recopila,

amb altres veïns interessats, documentació que

expliqui la seva història. L’any 2003 van fundar

l’arxiu històric

“Ara estem preparant ‘El Fort Pienc d’ahir i avui’una exposició al voltantdels comerços i edificis”

“Vam començar posant uns cartells a les botiguesper demanar fotografiesantigues del barri”