Eines, instruments i materials metodològics per a una nova cultura professional. Jesús Villar
-
Upload
departament-de-justicia-generalitat-de-catalunya -
Category
Education
-
view
676 -
download
0
description
Transcript of Eines, instruments i materials metodològics per a una nova cultura professional. Jesús Villar
http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/legalcode.ca
© Generalitat de Catalunya
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especilitzada. Departament de Justícia
www.gencat.cat/justicia
Eines, instruments i
materials metodològics per
a una nova cultura
professional
Jesús Vilar, professor de pedagogia social i planificació
de la Universitat Ramon Llull
Barcelona, 22 de juny de 2011
Índex.
• Les professions, estructures canviants.
• Influència de les perspectives epistemològica i sociològica
sobre de les professions.
• Autoimatges i cultures professionals.
• Adequació als reptes de la societat complexa: canvi i
inestabilitat.
– De la racionalitat tècnica a la lògica de la complexitat.
– De l’estructura d’arbre a l’estructura de xarxa.
– Del consum de coneixement a la creació de
coneixement.
• Situació actual: formació racionalista en contextos
complexos.
• Canvis actitudinals.
Elements que conflueixen en el debat sobre les
formes d’entendre l’acció.
Construcció de
les
intervencions
Perspectiva
epistemològica:
com
pensem/com
hauríem de
pensar
Perspectiva
històrica: d’on
venim/on
anem
Perspectiva
pràctica: com
ens
organitzem/com
ens hauríem
d’organitzar
Autoimatges professionals i lògiques de construcció
del coneixement.
La racionalitat tècnica.
Estructura tecnocràtica (professional
actuador-aplicacionista).
Lògica mecanicista.
Probl. “ben plantejats”.
Model tecnocràtic: actuació finalista,
reproductora; aplicació mecànica de
fòrmules.
Professional actuador-aplicacionista.
La racionalitat científica o
investigadora.
Estructura sistèmica (professional
reflexiu-creador).
Lògica sistèmica.
Probl. “mal plantejats”.
Model reflexiu: actuació
dinàmica, investigadora; creació de
respostes.
Professional reflexiu-creador
Les autoimatges parteixen de supòsits implícits ( a partir de valors):
La idea de problema i forma de tractament.
El seu propi rol i funció social.
La forma de treballar i organitzar-se.
La idea d’èxit i de fracàs.
Estructura tecnocràtica: organització arbòria
S2
S3
S4 S4
S1
S3
S2
S3
S5
S4S4
S5 S5 S5
Organització dels serveis Estructura del coneixement
Creació
Organització
Consum, ús
Circulació vertical unidireccional de caràcter jeràrquic. Parcialització.
Especialització resolutiva.
• Supòsits ideals en la tasca professional:
Disposar de competències que permeten dominar el mètode i aplicar solucions. Mirada tradicional als espais de treball (“definits, clars”): persona-problema.
• Característiques: Treball “en solitari” de “curta mirada” (professionalitat restringida). Incomoditat en la novetat i els fets no previstos. Necessitat de retorn a la situació prèvia a la dificultat. Activitat resolutiva. Aplicació de criteris prefixats tancats. Recerca de la
“resposta bona”. Aplicació de coneixement. Mirada fragmentada de la realitat (multidisciplinarietat).Treball sectoritzat
centrat en la lògica dels serveis (especialització artificiosa) sense perspectiva.
• Davant d’una situació de crisi: Posició egocèntrica-subjectiva. Exigència de canvis contextuals. Cerca de solució externa. Centrifugació, “derivació” de problemes. Confrontació. Estratègia individual. Desconfiança en la persona que planteja
resistències o qüestionaments.
Actituds professionals i supòsits (actuador-aplicacionista)
Estructura sistèmica: organització en xarxa
S5
Organització dels serveis Estructura del coneixement:
S2
S3
S4
S4
S1
S3
S2
S3
S5
S6S5
S5
Necessitat
detectada
Creació
OrganitzacióÚs
Professionals
Persones
expertes
Tècnics
Recerca aplicada: Construcció conjunta de projectes.
investigació-acció. Espiral autoreflexiva.
Actituds professionals i supòsits (reflexiu-creador)
• Supòsits ideals en la tasca professional: Disposar de competències per elaborar respostes en un marc de complexitat i
canvi. Nova mirada als espais emergents de treball –”imprecisos”-.• Característiques: Treball cooperatiu de “mirada àmplia” (professionalitat ampliada). Mirada dinàmica de la realitat (vells problemes que canvien la forma de ser
enfocats; situacions existents que no eren problema però que ara són visibles; noves situacions resultat del canvi social). Es compta amb la novetat i l’imprevist.
Predisposició per progressar cap a un nou equilibri. Creació de coneixement. Mirada global/sistèmica sobre la realitat (transdisciplinarietat). Creació de respostes contextualitades. La “millor resposta” és la que un equip
és capaç de construir i implementar en el servei al ciutadà/ana. Circulació fluïda entre les circumstàncies concretes i la generalització.
• Davant d’una situació de crisi: Posició autocrítica-objectiva. Predisposició a generar canvis estructurals. Cerca de solució interna. Compromís en la recerca de solucions. Cooperació, implicació. Voluntat de construcció conjunta. Valoració positiva
de l’aportació de noves perspectives. Complicitats, confiança.
Amplitud
Tipus
Ètic
Ètico-tècnic
Ètico-tècnico-
institucional
Macrosistema:
la professió
Exosistema:
Àmbit/sector i altres
professionals
Microsistema:
Institució i interacció
amb l’entorn
2n nivell d’anàlisi:
consciència
d’especialitat i
generalització de
bones pràctiques
3r nivell d’anàlisi:
consciència
d’equip i
elaboració
d’experiències
Estructura de referència de l’acció professional ampliada.
1r nivell d’anàlisi:
consciència
col·lectiva i identitat
professional
Formes de definir la dimensió educativa en medi obert (preguntes de les dues formes de pensament)?
Sobre el potencial educatiu i el contingut:
Quina és l’aportació educativa (explícita, intencional,
estructurada i avaluable) a cada mesura?
Quin és el potencial educatiu del territori (entès com espai
simbòlic, antropològic, no només geogràfic)?
Quin és el currículum explícit (contingut)? I l’ocult?
Sobre l’agent educatiu:
Hi ha un únic agent? Només ho és el professional?
Qui construeix les propostes educatives? Com es
construeixen?
Com és la relació amb els agents professionals i no
professionals del territori?
Com és la relació entre professionals i/o agents?
Relacions entre professionals i entre agents educatius
Entre agents:
Complementarietat (responen a àrees diferenciades).
Substitució (ocupen el lloc de l’agent absent).
Interferència (plantegen objectius contradictoris entre ells).
Reforç (comparteixen objectius i propostes d’acció).
Entre professionals:
Absència de comunicació; propostes independents que
s’ignoren entre elles.
Coordinació; propostes independents que s’informen
entre elles (multidisciplinarietat).
Cooperació; propostes interdependents que es
construeixen de forma simultània (interdisciplinarietat).
Construcció conjunta; construcció d’una única proposta
(transprofessionalitat).
Canvis en la cultura professional.
• Passar d’una idea mecanicista de la realitat a una idea basada en esquemes de complexitat.
• Passar de pensar exclusivament en l’acció, a “pensar-se” com un sistema en evolució.
• Passar de la racionalitat tècnico-descriptiva al paradigma crític-reflexiu-investigador: de “l'ús” del coneixement a la “creació”de coneixement.
• Passar del treball “en arbre” al treball “en xarxa” (acció col·laborativa, corresponsabilitat, territorialitat):
Disposar d’un objectiu comú.
Passar de l’absència de relació a la construcció conjunta de coneixement.
Identificar el potencial de tots els agents professionals i no professionals.
Establir sistemes de corresponsabilitat entre els agents.
Desenvolupar actituds de complicitat, respecte i confiança.
Reconèixer les assimetries. Redefinir el lideratge.