234

Unitat 10Unitat 10

Construcció dels primers ziggurats. Construcció de les grans piràmides. Codi d’Hammurabi.

L’escriptura, els nombres, elregadiu, les ciutats, els reispoderosos i els grans palausvan néixer a les ribes dels riusNil, Tigris i Eufrates pels voltsdel 3000 aC. Per això es diuque a Egipte i a Mesopotàmiaes van formar les primeres ci-vilitzacions de la Història.S’entén per civilització unampli grup de persones orga-nitzades (societat) que con-viuen en un espai geogràficconcret i que comparteixenuna manera de guanyar-se lavida (economia) i una mane-ra d’entendre el món (menta-litat col·lectiva). Els elementsimportants d’una civilitzaciósón aquells que perduren alllarg del temps.

Egipte i Mesopotàmia

4000 aC 3300 aC

Construcció de les primeres ciutats. Els sumeris inventen l’escriptura.

2800 aC 1750 aC

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Definir què és una civilització urbana.2. Identificar les causes de l’aparició d’una civilització urbana.3. Localitzar les grans civilitzacions urbanes en un mapa.4. Descriure l’aprofitament dels rius per les societats antigues.5. Distingir els diferents grups socials a Egipte i a Mesopotàmia.6. Exposar la importància històrica de l’aparició de l’escriptura.7. Descriure les formes de poder a Egipte i a Mesopotàmia.8. Resumir el paper de la religió a Egipte i a Mesopotàmia.9. Comparar les característiques de l’art a Egipte i a Mesopotàmia.

Egipte i Mesopotàmia

235

2650 aC 2190 aC

PARAULES CLAUcivilització urbanaTigris i EufratesNil

faraóestat

escripturareligió politeistapiràmide

1. El naixement de les ciutats

A la vora dels rius Tigris i Eufrates els arqueòlegs han trobat res-tes de ciutats construïdes cap a l’any 4000 aC, és a dir, fa 6 000anys. Són les primeres ciutats de la història.

1.1. Les primeres ciutats

Les primeres ciutats eren un laberint de carrers estrets sense pavi-mentar. A banda i banda hi havia cases construïdes amb maons itova*. Dins les ciutats, hi destacaven dos edificis importants: elstemples i els palaus. Tota la ciutat estava envoltada de muralles fe-tes de maons per defensar-se dels enemics.

Les ciutats van ser una novetat en la història de la humanitat.Fins aleshores les persones havien viscut en petits poblats. Esguanyaven la vida només amb l’agricultura i la ramaderia. Ara lespersones que vivien dins la ciutat es dedicaven a oficis molt di-versos: al costat dels pagesos hi havia molts comerciants i arte-sans. Aquest tipus de societat s’anomena civilització urbana.

1.2. Les primeres civilitzacions urbanes

Les primeres civilitzacions urbanes van néixer a les valls de gransrius i van desenvolupar-se entre el quart mil·lenni i el segonmil·lenni abans de Crist.

Unitat 10Unitat 10

Font 1. Les civilitzacions fluvials.

Nom RiuPaís

actual

MesopotàmiaTigris i

EufratesIraq

Antic Egipte Nil Egipte

Harappa i Muan-jo

DaroIndus Pakistan

Anyang iZhengzhou

Huang He Xina

Font 2. Mesopotàmia és un mot for-mat per les paraules gregues mesos,que vol dir ‘al mig de’ i potamós, quesignifica ‘riu’. Va ser realment una ci-vilització estesa entre dos rius.

10.1. Respon a les preguntes següents:a) Quins eren els límits de Mesopo-tàmia?b) Identifica les regions de Mesopo-tàmia.c) On ha de ploure perquè el Tigris il’Eufrates siguin rius cabalosos?

TanisSais

HeliòpolisGizeh

Memfis

El Faiyum

M A R M E D I T E R R À N I A

Tel el-Amarna

TinisAbidos

Luxor

Tebes Karnak

FiléM

AR

RO

JA

Delta del Nil

De

se

rt

de

Lí

bi

a

De

se

rt

Ar

àb

ic

0 100 km

B A I X

E G I P T E

Nil

Límit entre l’Alt Egipte i el Baix Egipte

AL

TE

GI

PT

E

• Baix Egipte, situat al nord, a la re-gió del delta del Nil.

• Alt Egipte, situat al sud del BaixEgipte, seguint el curs del Nil.

Regions de l’antic Egipte

Font 3. Egipte i el Nil.

10.2. Respon a les preguntes següents:a) Quins eren els límits d’Egipte?b) Identifica les grans regions de l’anticEgipte.c) On ha de ploure perquè el Nil siguiun riu cabalós?d) Quina era la via de comunicació méshabitual entre els egipcis?

• Sumer, situada a la desembocadu-ra del Tigris i l’Eufrates.

• Accad, situada al centre.• Assíria, situada al nord.

Regions de Mesopotàmia

GolfPèrs ic

Nínive

Assur

Accad

BabilòniaKish

Uruk

Lagash

ÈriduUr

Susa

D e s e r t

d e S í r i a

D e s e r t

d ’ A r à b i a

A S S Í R I A

S U M E R

Mo

nt

s

Za

gr

os

0 100 km

Eufrates

Tigris

AC

C

AD

Font 4. Les primeres civilitzacions urbanes van néixer a la vora dels grans rius.

A C T I V I T A T S

10.3. Quina diferència hi haentre un poblat neolític i unade les primeres ciutats?

10.4. Relaciona cadascun delsnoms següents amb Egipte oMesopotàmia, segons sigui elcas: Assur, Uruk, Tebes, Nil,Tigris, Memfis, Zagros.

10.5. Indica quins dels se-güents elements són caracterís-tics de les civilitzacions urba-nes: nomadisme, artesans, co-merciants, muralles, recol·lec-ció, pintures rupestres, palaus.

10.6. Al llarg de quin riu esdesenvolupà la civilització del’antic Egipte? I la de Mesopo-tàmia?

236 237236 237

En aquesta unitat estudiarem només la civilització mesopotà-mica i la de l’antic Egipte, que són, geogràficament, les més pro-peres a nosaltres.

Les terres de Mesopotàmia i Egipte són bastant seques perquègairebé no hi plou mai. De fet, totes dues civilitzacions tenien ex-tensos deserts ben a prop. Ara bé, a la vora del riu Nil, que traves-sa Egipte, i dels rius Tigris i Eufrates, que travessen Mesopotàmia,hi ha una àmplia zona fèrtil que, en l’antiguitat, va atraure moltapoblació. Al cap dels anys s’hi van començar a construir ciutats.

PARAULES CLAU

civilització urbana

Tigris i Eufrates

Nil

V O C A B U L A R I

Tova. Rajola gruixuda i de grans di-mensions, feta de fang cru, asseca-da al sol, que serveix sobretot perfer parets i sòls.

2.2. L’excedent

Els pagesos egipcis i mesopotàmics produïen molt més del quenecessitaven per viure. Això va fer que l’excedent agrari, és a dir,allò que sobrava de les collites després d’haver consumit el que esnecessitava per viure, fos molt més abundant que en el Neolític.

L’abundància d’aquest excedent agrari va permetre un grancreixement del comerç i el transport.

Per poder intercanviar productes entre societats llunyanes ca-lia poder comunicar-se. Egipcis i mesopotàmics sabien fer anarvaixells de vela que navegaven pels rius i fins i tot per la mar.L’aplicació de la roda al transport tirat per animals va facilitartambé el comerç terrestre, que es feia amb caravanes de ca-mells, mules o ases.

Aquests canvis econòmics van comportarl’especialització d’artesans. A part dels pagesos,que continuaven sent la majoria de la població,l’artesania es va fer progressivament més com-plexa. Al costat de terrissaires, picapedrers, tei-xidors i fusters van sorgir especialistes en el trac-tament dels metalls (forjadors* i orfebres*).

2. Les ciutats i els rius

L’aparició de les ciutats a Mesopotàmia i a Egipte no hauria estatpossible sense l’aigua dels rius. La utilització del regadiu va per-metre collites abundants de productes agraris ben diversos. Aixíva ser possible alimentar tota la gent que vivia a les ciutats.

2.1. El control de l’aigua

Per regar els camps amb l’aigua dels rius calia fer diverses obres.Tant a Mesopotàmia com a Egipte es feien canalitzacions perconduir l’aigua dels rius fins als camps.

A Egipte, a més, aprofitaven les inundacions del Nil. Efectiva-ment, el Nil feia una crescuda entre juny i octubre que inundavaels camps. A l’octubre el riu baixava de nivell i la humitat i el fangdeixava la terra a punt per sembrar. Al febrer es feia la collita.

Els egipcis també construïenpous i estanys per tal de retenirl’aigua entre les dues crescudes.La construcció de canals, pous iestanys no es podia fer sense unagran organització. Calia fer tre-ballar molta mà d’obra i mouremolta terra. També calia que algúdecidís els dies en què s’havia deregar i la quantitat d’aigua quenecessitaven els camps. Calia,doncs, una autoritat que organit-zés les obres i molts funcionarisque les vigilessin.

238

Unitat 10Unitat 10

SABIES QUE…?

El Nil té 6 671 km de llargària i ésun dels rius més llargs del món.Neix a la regió dels grans llacsafricans, a l’actual Burundi, tra-vessa de sud a nord el Sudan iEgipte i desemboca a la mar Me-diterrània, en un gran delta de23 000 km2, que forma un grantriangle de 200 km de costat.

E l Nil experimentava importants crescudes en una èpo-ca de l’any.Tot i que les crescudes eren força regulars, no

es produïen sempre amb la mateixa intensitat. La prosperi-tat de l’agricultura del país depenia del fet que la inundacióarribés en el moment oportú i que aportés prou aigua. Si eraescassa o excessiva la supervivència dels agricultors perillavaseriosament. Calia, per tant, domesticar el Nil.Per controlar les crescudes es van construir dics i per retenirl’aigua quan el Nil tornava al seu cabal es construïren pousi estanys. Així era possible regar el camp a voluntat durantmesos. Totes aquestes feines eren molt costoses i implicavenuna organització social complexa.

10.7. Després d’haver llegit el text id’haver observat el gràfic que hi ha a so-bre, respon a les preguntes següents:a) En quins mesos es produeix la crescu-da del Nil?b) Com aprofitaven els agricultors egip-cis la crescuda del Nil?c) Per què la utilització de l’aigua delNil comporta l’existència d’un poder or-ganitzat?

A C T I V I T A T S

10.8. Per què va augmentar l’excedent agrari a Egipte i a Mesopo-tàmia? Quines conseqüències va tenir aquest increment?

10.9. Digues quins dels elements següents van néixer amb la civilit-zació urbana: l’artesania, la sedentarització, la ciutat, l’agricultura, laroda aplicada al transport, els pagesos, la ramaderia.

Maig0

1,5

3

4,5

6

7,5

9

Font 7. Oscil·lacions del cabal del Nil durant l’any (en metres).

Juny

Julio

l

Agos

t

Sete

mbr

e

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Gener

Febr

erMar

çAb

ril

239

Font 5. L’arada arrossegada per ani-mals va contribuir a millorar la pro-ducció agrària, ja que permetia re-moure la terra a una major profun-ditat.

Font 6. El torn de terrissaire i la mi-llora dels forns de ceràmica van per-metre fer recipients per transportarproductes. A tot això, cal afegir-hi elperfeccionament de les tècniques d’em-magatzematge, amb l’ampliació de lacapacitat de les sitges.

V O C A B U L A R I

Forjador. Artesà que treballa els me-talls.

Orfebre. Artesà que fabrica objectesfets amb or i plata.

En les primeres civilitzacions urbanes hi havia, doncs, unapersona que manava molt. Per fer-ho aplicava lleis i comptavaamb unes persones o administració que l’ajudaven a governar. Elconjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’unterritori s’anomena estat. A Egipte i Mesopotàmia van néixer, pertant, els primers estats de la història. A altres llocs del món, comara a Europa, l’estat es va crear molt més tard.

3.3. La societat

A Egipte i a Mesopotàmia hi havia molta més desigualtat socialque al Neolític, ja que només uns pocs controlaven la riquesa. Hihavia una minoria rica i poderosa, i una majoria de la gent que notenia ni riquesa ni poder. Els pagesos eren el grup més nombrósde la societat. El grup social més baix eren els esclaus*. Es tracta-va d’un grup reduït que es dedicava a les feines domèstiques i altreball a les mines i a les pedreres.

3. Reis i faraons

A Egipte i a Mesopotàmia hi havia persones que manaven i d’al-tres, la majoria, que obeïen. Les persones que manen són les quetenen poder polític. Els qui manaven a Egipte i a Mesopotàmiaeren molt rics, és a dir, tenien també un gran poder econòmic.

3.1. El poder dels reis i dels faraons

El màxim poder el tenia el rei o, a Egipte, el faraó. El càrrec erahereditari, ja que passava de pares a fills. Tenien un poder il·li-mitat: el rei controlava la vida política, l’economia i la religió.

Els reis i els faraons governaven, feien les lleis i obligaven elsseus súbdits* a pagar-los impostos. El monarca era també el capde l’exèrcit i organitzava la construcció de canals i recs. Per mos-trar el seu poder ordenava construir edificis enormes, com aratemples, palaus i tombes.

Els reis de les ciutats de Mesopotàmia es creien d’origen diví.Creien que el rei era un representant dels déus a la terra.

3.2. L’organització del poder: l’estat

Els reis i els faraons delegaven part del govern a una persona de laseva confiança, anomenada primer ministre (visir a Egipte).Comptaven també amb nombrosos funcionaris que cobravenels impostos. Entre els funcionaris tenien molta importànciaels escribes, professionals de l’escriptura. Per fer complir lesseves decisions, reis i faraons comptaven amb un poderósexèrcit.

240

Unitat 10Unitat 10

Recorda

• A Egipte i a Mesopotàmia vannéixer els primers estats de lahistòria.•El poder dels faraons era il·limi-tat.

SABIES QUE…?

Els sacerdots egipcis, gràcies ales seves observacions astronò-miques, podien encertar ambgran precisió les dates del creixe-ment del Nil.

Font 9. El codi d’Hammurabi

És un dels reculls més antics i completsque es conserven. Va ser dictat perHammurabi, rei de Babilònia, entre elsanys 1792 i 1750 aC sobre una estelade diorita d’uns tres metres d’alçàriaque es conserva al Museu del Louvre(París).

8. Si un senyor roba un bou o una ovellao un ase o un porc o una barca que per-tanyen a la religió o a l’estat, tornaràtrenta vegades el seu valor; si pertany aun ciutadà particular, el tornarà deu ve-gades.195. Si un fill pega al seu pare, se li amputarà la mà.196. Si un senyor destrueix l’ull d’un noble, es destruirà el seu ull.198. Si destrueix l’ull d’un no noble, pagarà una mina de plata.199. Si destrueix l’ull d’un esclau, pagarà la meitat.215. Si un metge va operar un noble i va salvar-li la vida, rebrà deu si-cles de plata.216. Si no era un noble, rebrà cinc sicles.217. Si era un esclau, l’amo de l’esclau donarà dos sicles de plata almetge.

10.10. Respon a les preguntes següents, referides a la font 9.a) Qui va ser Hammurabi? Quant de temps fa que va governar?b) Què devien ser els sicles i les mines de plata?c) Els càstigs, eren iguals per a tothom? Quin criteri se seguia a l’hora de fixar-los?d) Per què creus que aquest text és una mostra del poder dels reis de Mesopotàmia?

Font 8. El faraó portat pels seus soldats.Entre els egipcis, el faraó era consideratun déu vivent. Era adorat en vida i també un cop mort.

241

A C T I V I T A T S

10.11. Classifica els podersdels reis egipcis i mesopotà-mics en tres grups: polítics,econòmics i religiosos.

10.12. «A Egipte i a Mesopo-tàmia el poder dels reis era d’ori-gen diví». Explica aquesta frase.

10.13. Defineix amb paraulesteves què és un estat.

10.14. Quines diferències hiha entre una persona lliure i unesclau?

10.15. Qui tenia el màximpoder a l’antic Egipte?

V O C A B U L A R I

Súbdit. Persona que està sotmesa aun poder polític que no pot elegir.

Esclau, esclava. Persona que és pro-pietat d’un altre individu. Els esclauspodien ser comprats, venuts o llo-gats, i no cobraven per la seva feina.

PARAULES CLAU

faraóestat

4.2. Els primers alfabets

En el nostre sistema d’escriptura, a cada signe li correspon un so.Però no sempre ha estat així. Cap al 3300 aC, a Sumer va néixer unsistema d’escriptura de més de dos mil signes, anomenat escriptu-ra pictogràfica. Cada un d’aquests signes o dibuixos representavaun concepte o idea. Els egipcis s’hi van inspirar per crear la seva es-criptura més coneguda: la jeroglífica*, que ha estat reconegudasempre com una de les característiques de la seva civilització.

Cap al 2800 aC va néixer a Mesopotàmia l’escriptura sil·làbica.Cada signe hi representava un so, alhora que un concepte. Aquestaescriptura, plena de signes, rep el nom de cuneïforme i es va es-tendre per tot el Pròxim Orient. De mica en mica s’anà simplifi-cant, fins que l’any 1000 aC els fenicis* van adoptar un alfabet denomés 22 signes. Aquest és el precedent directe del nostre alfabet.

243

4. La invenció dels nombres

i de l’escriptura

Les civilitzacions urbanes van haver d’elaborar un conjunt de sig-nes per poder comunicar-se i comptar: van inventar l’escripturai els nombres.

4.1. L’origen dels nombres i de l’escriptura

Els nombres servien per solucionar problemes econòmics i comp-tables importants. Amb el càlcul es podien comptar tots els pro-ductes que, en forma d’impostos, entraven als magatzems de tem-ples i palaus. Els nombres feien possible preveure els beneficis i lespèrdues produïdes en els intercanvis comercials. A l’antic Egiptetambé es feien servir per calcular el nivell de la crescuda del Nil imesurar la superfície dels camps.

L’escriptura va fer possible que reis i faraons publiquessin lesnormes i lleis en les quals es basava el seu poder. Gràcies a l’escrip-tura, els sacerdots recollien diverses llegendes religioses i explica-ven així qüestions tan misterioses com l’origen de la vida a la Terrao el món dels déus i les transmetien a les generacions posteriors.

No tothom sabia llegir, escriure i comptar. L’escriptura i elsnombres s’aprenien als temples. Només els més poderosos sabienescriure. Els escribes eren els que es dedicaven professionalmenta aquesta feina.

242

Unitat 10Unitat 10

A C T I V I T A T S

10.17. Digues quins d’aquestspersonatges sabien escriure iquins no, a l’antic Egipte:faraó, esclau, comerciant, sa-cerdot, soldat, pagès, escriba,pescador, orfebre, visir.

10.18. Quins suports van te-nir l’escriptura a Mesopotàmiai a Egipte? Quins d’aquests su-ports creus que s’han conservaten més bon estat fins avui?

10.19. Quins suports d’escrip-tura es fan servir actualment?

Recorda

L’escriptura va fer possible quereis i faraons publiquessin lesnormes i lleis en les quals es ba-sava el seu poder.

Font 10.

L’escriba era el veritable amo i senyor de l’Egipte fa-raònic, tal com sosté l’expressió «qui mana és l’escri-

ba», present a molts textos. Els escribes no pagaven im-postos i controlaven els impostos que havien de pagar elsaltres, desconeixien la fatiga física, tenien asseguradal’alimentació gràcies als productes emmagatzemats a pa-lau i la seva prosperitat tan sols depenia de la seva intel-ligència. Amb una mica de sort, l’escriba podia anar pu-jant els graons de la jerarquia fins a arribar als llocs mésben remunerats de l’administració.

ANDRÉ AYMARD I JEANNINE AUBOYER:Oriente y Grecia Antigua. Destino (text adaptat).

10.16. Respon a les preguntes següents, referides a la font 10.a) Posa un títol al text.b) Per quina raó era tan avantatjosa la feina d’escriba?

Característiques

Font 11. Els primers tipus d’escriptures.

Civilització

PictogràficaCada signe representa un con-cepte o una idea.

Sumer i Egipte

Sil·làbicaCada signe representa un so i un concepte.

Mesopotàmia

Alfabètica Cada signe representa un so. Fenicis

Escriptura sil·làbica Escriptura alfabètica

Tipus d’escriptura

Escriptura pictogràfica

SABIES QUE…?

Els nombres i l’escriptura es van desenvolupar independentment en so-cietats tan allunyades entre si com les de l’Orient Mitjà, de la Xina od’Amèrica. A Europa, l’escriptura no es desenvolupà fins ben bé 2000anys després d’haver-se inventat a Mesopotàmia i a Egipte. Els egipcisescrivien fent incisions en la pedra, o bé utilitzant el papir*; els meso-potàmics gravaven amb un punxó sobre taules d’argila que s’assecavenal sol o eren cuites en un forn.

PARAULES CLAU

escriptura

V O C A B U L A R I

Escriptura jeroglífica. Escripturaemprada pels antics egipcis des deltercer mil·lenni aC fins al 349 dC. Elsseus signes representen éssers hu-mans, animals, vegetals i objectes.La utilitzaven sobretot els sacerdots.La paraula jeroglífic ve del grec ieron,que vol dir ‘sagrat’, i gliphos, que sig-nifica ‘gravar’. Pel seu origen vol dir,doncs, escriptura sagrada.

Fenicis. Poble establert a les costesde l’actual Líban. En el segon mil·len-ni abans de Crist dominaren el co-merç per la Mediterrània i establirendiverses colònies. Una de les mésimportants va ser Cartago, l’actualTunis.

Papir. Làmina treta de la tija d’unaplanta que té el mateix nom i que elsantics egipcis utilitzaven per escriu-re-hi al damunt.

Per tal de poder accedir a la vida eterna s’havia deconservar el cos de la persona difunta. És per aixòque els egipcis que tenien prou diners es feien mo-mificar un cop morts i guardaven el seu cos en unatomba, dins un sarcòfag.

El temple era l’edifici on els egipcis adoraven elsdéus, tot i que els únics autoritzats a entrar-hi eren elssacerdots i els governants. Al temple, s’hi guardaven,a més de la imatge del déu a qui era dedicat, els seustresors. Els temples també eren el lloc de residènciadels sacerdots, encarregats d’atendre les necessitatsatribuïdes als déus.

245

5. El culte a la mort a Egipte

Els antics egipcis adoraven molts déus i deesses. La seva religióera, per tant, politeista. Molts dels déus egipcis tenien forma hu-mana. És el cas de la deessa Isis, divinitat en forma de dona quesimbolitzava l’esposa fidel i els sentiments maternals. Altres déus,però, eren representats amb cos de persona i cap d’animal. És elcas de Ra, déu del sol i principal divinitat dels egipcis, que era re-presentat com un home amb cap de falcó amb un disc solar da-munt seu, i el d’Anubis, déu de la momificació, que era repre-sentat amb cos humà i cap de xacal.

La religió dels antics egipcis donava molta importància a lavida després de la mort. Es creia que els humans tenim una àni-ma immortal, anomenada sahu. Després de la mort, la personadifunta era sotmesa a un judici davant Osiris, déu de la resurrec-ció i del món dels morts.

Unitat 10Unitat 10

Recorda

La religió dels antics egipcis erapoliteista.

Font 12. Segons les creences egípcies, el déu Anubis (amb cara dexacal) acompanyava el difunt i vigilava la balança. En un dels platetsde la balança es pesava el cor del difunt i, a l’altre, una ploma, sím-bol de la deessa Maat. Thot (amb cap d’ibis) anotava el resultat dela pesada i Ammit (el monstre devorador dels morts) es disposavaa devorar el cor del difunt si aquest era més pesant que la ploma.Si això passava, el sahu del difunt desapareixia per sempre. Tot aixòes feia en presència de l’ànima del difunt. Un cop acabat el judici,si el cor pesava igual que la ploma, l’ànima era conduïda davantd’Osiris guiada per Horus fins al jardí dels joncs, on vivia amb les di-vinitats entre diverses delícies materials i entreteniments.

244

10.20. Respon a les preguntes següents:a) Busca en una enciclopèdia de quèeren déus Anubis i Thot.b) En què consisteix la prova a la qualés sotmès el difunt?c) En quin cas intervenia el monstredevorador?d) Quina mena d’inscripcions aparei-xen a la il·lustració?

A C T I V I T A T S

10.22. Cita quatre divinitats egípcies.

10.23. Què és un sarcòfag?

10.24. Què calia fer, segons la religió egíp-cia, per accedir a la vida eterna?

10.25. Quines eren les funcions dels templesegipcis? I la de les piràmides?

Font 13. Representacions d’algunsdeus i deesses de l’antic Egipte.

10.21. Resol les activitats següents:a) La pintura que tens a sobre d’aques-tes línies i les estàtues que tens al costatrepresenten les divinitats següents: Anu-bis, Isis, Ra, Osiris. Identifica-les.b) Relaciona cadascun dels déus queacabes d’indentificar amb un dels se-güents elements: sol, momificació, ma-ternitat, resurrecció.

SABIES QUE…?

Els egipcis creien que Ra, el déudel sol, naixia cada matí, creuavael cel amb una barca, envellia i esmoria. Aleshores, de nit, el déuRa viatjava pel món dels morts itornava a renéixer l’endemà.

B

A

C

D

PARAULES CLAU

religió politeista

247

6. L’art a Mesopotàmia i a Egipte

6.1. L’art mesopotàmic

L’art mesopotàmic tenia com a finalitat mostrar el poder dels reis idels sacerdots. Per això els edificis que manaven construir eren degrans dimensions, com és el cas del palau de la ciutat de Mari, quetenia 260 habitacions. El material més usat per a la construcció vaser el maó, peça d’argila assecada al sol i posteriorment cuita. Alstemples i palaus els maons eren recoberts amb ceràmica. Utilitzantmaons, els arquitectes mesopotàmics van inventar l’arc i la volta.La volta permetia cobrir espais força grans sense utilitzar columnesde pedra, material que era escàs a Mesopotàmia.

246

Unitat 10Unitat 10

Font 14. La porta d’Ishtar a la ciu-tat de Babilònia era construïdaamb maons recoberts amb cerà-mica. La decoració representavalleons (símbol del déu Marduk) ibraus (símbol del déu Adat).

Font 15. El ziggurat erauna enorme torre esca-lonada al capdamunt dela qual hi havia una ca-pella on es guardaval’estàtua del déu i desd’on els sacerdots feienobservacions astronò-miques.

Font 18. Les piràmides eren tombes construïdes amb enormes blocs de pe-dra, units entre ells sense cap mena de morter. Al seu interior hi havia la cam-bra on es guardava el cos momificat dels faraons i les reines i una complica-díssima trama de galeries que servien per a despistar els saquejadors. Es vo-lia impedir, així, el robatori dels objectes i els tresors que s’hi dipositaven.Les piràmides més grans són la de Kheops –que té 137 metres d’alçària–, la deKefren i la de Micerí, que es conserven a la localitat de Gizeh, al sud del Caire.

Font 17. Columnes del temple dedicat a Horus, a la ciutat d’Idfû. Els tem-ples de l’antic Egipte eren enormes. Com que els egipcis no feien servir l’arc,els temples eren coberts amb immensos blocs de pedra. Per sostenir unacoberta tan pesant construïen unes columnes molt altes i gruixudes.

A C T I V I T A T S

10.26. Assenyala tres simili-tuds i tres diferències entre l’artegipci i l’art mesopotàmic.

10.27. Indica quines caracte-rístiques de l’escultura egípciapots observar a la font 19.

10.28. Indica quines caracte-rístiques de la pintura egípciapots observar a la font 20.

Font 19. Estàtues que representen el príncep egipci Rahotep i la seva espo-sa Nofret, la primera dona de la història de la qual es coneix el nom.Les escultures egípcies es trobaven a les tombes i als temples. Com aMesopotàmia, es tracta de figures rígides, amb els braços enganxats al cos-tat del cos, i no donen cap sensació de moviment. Van ser pensades per servistes frontalment, i els seus rostres són inexpressius.

Font 20. Escena de caça procedent d’una de les tombes de la Valldels Reis. Les pintures egípcies es feien a les parets de les tombes.Sovint s’hi representaven escenes agradables, ja que es creia que eldifunt viuria a la seva vida d’ultratomba tot allò que hi havia pintat ales parets de la tomba. Els personatges es representaven amb el cosde cara i les cames i el rostre de perfil. A diferència de l’escultura, enla pintura egípcia hi havia moviment.

Font 16. Escultura de Gudea, senyor dela ciutat de Lagash. Les escultures deMesopotàmia eren rígides i frontals,és adir, estaven fetes per ser mirades pel da-vant. Tenien el cos desproporcionat i elrostre era inexpressiu. Les articulacionsno es doblegaven amb naturalitat i no hihavia gens de moviment en el cos.

6.2. L’art egipci

L’art egipci, com el de Mesopotàmia, volia demostrar el poder dereis i sacerdots amb obres de grans dimensions. El material més usatva ser la pedra, molt més abundant a Egipte que a Mesopotàmia.

La importància que els egipcis donaven a la vida després de lamort va convertir les tombes i els temples en els principals edificis.

PARAULES CLAU

piràmide

249248

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca

El racó d’Internet

Preferits

Vincles

Internet

Adreça www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ

El vostre grup ha estat seleccionat per participar en unanova experiència. Es tracta de preparar un viatge a Egipte.Com que un dels elements bàsics per preparar un viatgeés informar-se, a tu et tocarà informar-te sobre les pirà-mides.

TASCA

Formeu grups de tres alumnes i redacteu un informe pertal que els viatgers estiguin informats sobre els principalselements de la construcció de les piràmides. Poseu-hi lesimatges que considereu oportunes. Aquest informe ha detenir entre cinc i vuit pàgines, incloent-hi les imatges. Calque presenteu l’informe en format Word. També podeupresentar el resultat a classe en format PowerPoint.

PROCÉS

L’informe ha de tenir quatre capítols. (Els subapartats etpoden facilitar la feina, però mai limitar-la. Redacta altresentrades. Per cert, caldria que signessis en alfabet jero-glífic.)

UN PARELL D’ADVERTIMENTS

– No escriguis mai cap paraula de la qual no coneguis el significat.– No copiïs mai frases senceres.

RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entris al web www.espaibarcanova.cat

1. Construcció d’una piràmide– D’on sortien els blocs de pedra?– Com es transportaven?– Qui els transportava?– Quines eines es feien servir en la construcció?2. Estructura d’una piràmide– Quines formes podia tenir per fora?– Quins elements hi ha dins de cada piràmide? – Quina utilitat té cada un d’aquests elements? 3. Informació puntual sobre la Gran Piràmide– Qui la va manar fer?– Qui hi està enterrat?

– Com és per dins?– Quines són les seves mesures (alçària, perímetre,

nombre de blocs que la formen…)?– Quan es va fer? – On està situada?– Traça sobre un mapa l’itinerari que s’ha de seguir per

arribar-hi des d’El Caire.– Quant de temps es va tardar a fer-la?4. Llegendes i anècdotes sobre les piràmides– Les malediccions contra els saquejadors.– Les hipòtesis sobre la construcció de les piràmides

per part d’extraterrestres.

Esquema de la unitatLES PRIMERES CIUTATS

fa 5 000 anys

control de l’aigua

excedentagrari

desenvolupamentde l’artesania i

del comerç

poder polític fort:reis i faraons

faraons, sacerdotsi funcionaris

la invenció delsnombres

i de l’escriptura

palaus, tombes i temples

escultures rígides i frontals

artesans, pagesosi esclaus

societat desigual

civilització egípcia

les primeres civilitzacions urbanes

al voltant delTigris i l’Eufrates

civilització mesopotàmica

al voltant delNil

van néixer

constitueixen

caracteritzades per

van impulsar

un art imponent

250 251

Unitat 10Unitat 10

250 251

Resum gràficcivilització urbana 1.1.

Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedicaven a oficis molt diversos. Les primeres civlitzacionsurbanes, com Egipte i Mesopotàmia, es localitzaven a lesvalls dels grans rius.

estat 3.2.

Territori que compta amb un conjunt depoder, lleis i administració de les persones.A Egipte i a Mesopotàmia van néixer elsprimers estats de la història.

escriptura 4.

Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escripturava fer possible que els reis i faraons publiquessin les normes illeis en les quals es basava el seu poder.

religió politeista 5.

Qualsevol religió en la qual es creu enmolts déus. Les religions de l’anticEgipte i de Mesopotàmia eren poli-teistes.

piràmide 6.2.

Tomba on es guardaven els cossos momificats dels egipcis méspoderosos.

faraó 3.1.

Rei de l’antic Egipte. Era considerat un déu i elseu poder era hereditari i il·limitat.

GolfPèrs ic

Nínive

Assur

Accad

BabilòniaKish

Uruk

Lagash

ÈriduUr

Susa

D e s e r t

d e S í r i a

D e s e r t

d ’ A r à b i a

A S S Í R I A

S U M E R

Mo

nt

s

Za

gr

os

0 100 km

Eufrates

Tigris

AC

C

AD

Tigris i Eufrates 1.2.

Rius al voltant dels quals es va desenvo-lupar la civilització mesopotàmica.

TanisSais

HeliòpolisGizeh

Memfis

El Faiyum

M A R M E D I T E R R À N I A

Tel el-Amarna

TinisAbidos

Luxor

Tebes Karnak

Filé

MA

RR

OJ

A

Delta del Nil

De

se

rt

de

Lí

bi

a

De

se

rt

Ar

àb

ic

0 100 km

B A I X

E G I P T E

Nil

Límit entre l’Alt Egipte i el Baix Egipte

AL

TE

GI

PT

E

Nil 1.2.

Riu al voltant del qual es va desenvolu-par la civilització egípcia.

Egipte i Mesopotàmia

AC

TI

VI

TA

TS

a) De quins fets t’informa aquest text? Enumera’lsper escrit.b) Els fets referits en aquest text són socials, culturals,econòmics o polítics? Per què?c) Qui són els qui tenen poder i els qui no en tenen?Identifica’ls.d) Quin consell et sembla que dóna l’escriba autord’aquest text al jove que vol deixar els estudis?

10.35. Observa la piràmide social d’Egipte i deMesopotàmia i contesta a les preguntes següents:a) Quins grups socials hi havia a Egipte i aMesopotàmia?b) Quin d’aquests grups era més nombrós? Quin eramés reduït? Quins eren els dos grups menys poderosos?

La invenció dels nombres

i de l’escriptura

10.36. La pedra de Rosetta va ser molt impor-tant per poder desxifrar l’escriptura jeroglífica.Contenia un mateix text en escriptura jeroglífica, de-mòtica (una forma simplificada de l’escriptura jero-glífica) i grega.a) De quina manera creus que la pedra de Rosetta vapermetre desxifrar l’escriptura jeroglífica?b) Amb l’ajuda d’Internet, o d’una enciclopèdia, es-brina el nom de l’egiptòleg que l’any 1822 va co-mençar a desxifrar l’alfabet jeroglífic gràcies a la pe-dra de Rosetta.c) Esbrina també a quina ciutat hauràs de viatjar sivols visitar el museu on es conserva la pedra de Ro-setta.

10.37. La il·lustració de sota correspon a un je-roglífic egipci que es conserva al Museu del Louvrede París, a França. Observa-la i respon a les pregun-tes que hi ha a continuació.

a) Descriu els signes jeroglífics que hi ha a la imatge.b) Quins funcionaris s’encarregaven d’escriure tex-tos com aquest?c) Sobre quines superfícies s’escrivien els jeroglífics?d) Quins altres tipus d’escriptura va haver-hi a lesprimeres civilitzacions urbanes?

AC

TI

VI

TA

TS

AC

TI

VI

TA

TS El naixement de les ciutats

10.29. Digues a quines de les quatre definicionsque hi ha a continuació corresponen les expressionsAlt Egipte i Baix Egipte. Hi ha dues definicions queno són correctes. Diguès per què no ho són.a) Zona geogràfica del delta del Nil.b) Desembocadura dels rius Tigris i Eufrates.c) La serralada del Zagros.d) La vall mitjana del riu Nil.

10.30. Explica què vol dir la frase següent i posaun exemple del que significa: «Amb les revolucions ur-banes, la població es va fer definitivament sedentària».Quin és el concepte contrari al de sedentari? En quinaèpoca els éssers humans no han estat mai sedentaris?

10.31. Completa cada cap amb la cua que li cor-respongui.Capsa) Uruk, Ur i Lagash…b) Memfis, Tebes i Karnak…c) Tigris i Eufrates…Cuesa) …són ciutats de l’antiga civilització egípcia.b) …són rius de Mesopotàmia.c) …són ciutats de l’antiga civilització mesopotàmica.

Les ciutats i els rius

10.32. Llegeix el text següent i respon a les pre-guntes que trobaràs a continuació.

a) Identifica les idees principals del text.b) És una font primària o secundària? Per què?c) A què es refereix quan parla de l’Alt i el BaixEgipte?d) Per què «si el Nil triga, aleshores tot home es tro-ba en la misèria»?

10.33. Escriu el concepte que correspon a ca-dascuna d’aquestes definicions:a) Es diu de la part sobrant de la producció, és a dir,allò que no es consumeix.b) Artesà que treballa els metalls i els dóna formaamb foc i a cops de martell.c) Artesà que fabrica objectes utilitzant com a mate-rials l’or i la plata.

Reis i faraons

10.34. Cap a l’any 2100 aC, un escriba egipci varedactar un text titulat Sàtira dels oficis. El fragmentque hi ha a continuació està adreçat a un jove que voldeixar els estudis i dedicar-se a treballar. Llegeix-lo, iun cop l’hagis llegit, posa-hi un títol i respon a lespreguntes que trobaràs a continuació.

252

Unitat 10Unitat 10

S alut a tu que véns a vivificar Egipte! Tu que re-gues el desert. […] Si el Nil triga, aleshores tot

home es troba en la misèria. Et saludem com un reiquan retornes a l’època de la crescuda i omples l’Alti el Baix Egipte. […] Quan la inundació arriba etfem ofrenes: sacrifiquem bous […]. Una ofrena etfem com a cada déu. Oh Nil, expandeix-te, tu quefas viure homes i ramats fertilitzant els camps!

Gran Himne al Nil (3000 - 2000 aC)

M ’han dit que deixes les lletres i que gires elcap vers els treballs dels camps… No recor-

des la condició del camperol en el moment que se litaxa la collita? Vet aquí que els cucs li han arrabas-sat la meitat del gra i l’hipopòtam se li ha menjat laresta. Les rates són nombroses al camp, i cau la lla-gosta, i els ramats devoren, i els petits ocells depre-den; quina calamitat per al camperol! El que restadamunt l’era, els lladres s’ho acaben. I l’escriba re-captador d’impostos arriba al port i taxa la colli-ta… Hi ha agents amb els seus garrots i els negresamb canyes de palmera. Vet aquí el que diuen:«Dóna el gra!». Però ell no en té. Aleshores el colpe-gen fins que cau a terra i, lligat, el llencen al pou.Submergit a l’aigua, xipolleja amb el cap a dins. Laseva dona és lligada davant d’ell, els fills encade-nats, i els veïns l’abandonen i s’emporten el que res-ta del seu gra.

Rei

Sacerdots,alts funcionaris

i caps de l’exèrcit

Escribes

Artesans i soldats

Pagesos

Esclaus

253

La pedra deRosetta

AC

TI

VI

TA

TS

d’a

va

lu

ac

ió

255

AC

TI

VI

TA

TS El culte a la mort a Egipte

10.38. Llegeix aquest text i respon a les pregun-tes que hi ha a continuació.

a) Qui eren Isis i Osiris?b) Quina relació hi ha entre aquesta llegenda i el fetque Osiris fos considerat el déu de la resurrecció?c) L’expressió «una bonica caixa de fusta que dispo-sava de tapadora» explica l’origen mític d’un objec-te. De quin es tracta?

L’art a Mesopotàmia i a Egipte

10.39. Digues quines de les afirmacions se-güents són certes i quines són falses.a) Les tombes de Mesopotàmia s’anomenen ziggu-rats.b) El palau és l’edifici més important de l’arquitecturaegípcia.c) A les pintures egípcies hi ha més sensació de mo-viment que a les escultures.d) Tant l’art egipci com el de Mesopotàmia voliendemostrar el poder de reis i sacerdots.e) La coberta dels temples egipcis era sostinguda percolumnes gruixudes. f ) Les escultures egípcies i de Mesopotàmia es carac-teritzen per la seva gran expressivitat.

10.40. La il·lustració de sota representa unes es-cenes agrícoles pintades a les parets d’una tombaegípcia trobada a Tebes. Observa-la i respon a les pre-guntes que hi ha a continuació.

a) Quines característiques de l’antic Egipte hi trobes?b) Quina informació ens dóna aquesta pintura sobrela vida a l’antic Egipte?

10.41. La il·lustració que tens més avall corres-pon al temple de Ramsès II que hi ha a Abu Simbel iles dues escultures més grans representen Ramsès II.Observa-la i digues quines característiques de l’es-cultura egípcia trobes en aquest monument. Tambéinvestiga qui era Ramsès II.

254

Unitat 10Unitat 10

Osiris era estimat per tothom excepte pel seu ger-mà, el gelós Set. Un dia, Set va decidir assas-

sinar Osiris. El va convidar a un banquet durant elqual tots els comensals eren invitats a ajeure’s en unabonica caixa de fusta que disposava de tapadora.Tan bon punt com Osiris s’hi va estendre, Set vatancar-la i la va llançar al Nil. Isis, germana i es-posa d’Osiris, va aconseguir trobar el cadàver delseu marit en un país llunyà. Quan va retornar aEgipte amb el cos d’Osiris, el malvat Set va robar elcadàver i el va tallar en catorze trossets que va es-campar per tot Egipte. Pacientment, Isis els va anarrecuperant un a un. Aleshores, els fragments del cosd’Osiris van unir-se màgicament.

1. Escriu una breu redacció que dugui per títol: «Les civilitzacions urbanes». Segueix l’esquema següent:– Què és una civilització urbana?– Quines són les característiques d’una civilització urbana?– Quines diferències hi ha entre una civilització urbana i el Neolític?– Quin paper van tenir els rius en l’aparició de les primeres civilitzacions urbanes?– Com aprofitaven els rius aquestes civilitzacions?

2. Observa aquest mapa mut i relaciona cada xifra o lletra amb el topònim que li correspon (les xifrescorresponen a estats i les lletres, a accidents geogràfics): Nil, mar Mediterrània, golf Pèrsic, Eufrates, marRoja, Tigris, Egipte, Mesopotàmia.

3. Explica per quines de les raons següents el poder podia estar interessat a controlar l’escriptura:– Per confeccionar llistes de població que especifiquessin els tributs que es pagaven.– Per saber on vivia cada habitant i poder-li pagar la pensió.– Per immortalitzar les gestes dels faraons a les parets dels palaus, dels temples i de les tombes.– Per fer enquestes entre els súbdits i conèixer-ne les necessitats.

4. Digues quin concepte defineix cada un dels sintagmes següents:– Persona que tenia el màxim poder a Egipte.– Conjunt format pel poder, les lleis i l’administració d’un territori.– Religió que adora diversos déus.– Edificis on els antics egipcis guardaven les imatges dels déus.

5. Classifica els elements següents segons que vagin relacionats amb l’art egipci, amb l’art mesopotàmico amb tots dos: ziggurat, escultures rígides, ús de la pedra com a material de construcció, arc i volta, pi-ràmides, ús del maó com a material de construcció, pintures a les tombes.

A

B

C

DE

F

1

2

0 500 km

D o s s i e rUnitat 10

de l’antic EgipteEls rituals funerarisUnitat 10D o s s i e r

La momificació

Quan un egipci ric o poderós moria, les dones de la casa es llençaven terra al cap i a lacara i sortien al carrer donant-se cops al pit. Tot seguit duien el mort als tallers de mo-

mificació. Conservar el cos després de la mort era requisit indispensable per ser immortalen el més enllà. Segons l’historiador grec Heròdot (480 aC - 420 aC),l’embalsamament començava amb l’extracció del cervell mitjançant unferro corb que s’introduia a través del nas del difunt. Després els em-balsamadors feien un tall al cos i treien tots els intestins i els neteja-ven. Tot seguit omplien el ventre de mirra (una substància aromàticad’origen vegetal), canyella i altres aromes, i cosien de nou l’obertura.Després embalsamaven el cadàver i el cobrien de natró (una substàn-cia química) durant setanta dies. Quan havien passat els setanta dies,rentaven el cadàver i el faixaven amb benes tallades en tela de fil.

Els intestins, però, no eren l’únic òrgan que s’extreia en el procésde momificació. També eren retirats el fetge, els pulmons i l’estómac.Cadascun d’aquests òrgans era deshidratat i col·locat en un recipient,anomenat vas canopi, que es dipositava a la tomba.

L’enterrament

Durant els setanta dies quedurava la momificació, els

familiars del difunt guardavendol. Per això els homes no s’afai-taven, les dones duien roba es-quinçada i es menjava molt pocfins al dia de l’enterrament.

Arribat el dia, anaven en pro-cessó fins a la tomba on es feia lacerimònia de l’Obertura de laBoca. El sarcòfag era posat enposició vertical i l’aguantava unsacerdot que portava posada lamàscara que representava el déuAnubis. Mentrestant, dos sacer-dots més tocaven el ulls, la boca iles orelles del retrat del difuntpintat al sarcòfag, tot recitantoracions. Un altre sacerdot, ves-tit amb una pell de lleopard, su-pervisava l’operació. Creien aixíque la mòmia quedava capacita-da per menjar, parlar, veure,sentir i caminar a la vida delmés enllà. Abans de segellar latomba, els criats hi dipositavendiversos estris del difunt, per talque el mort els fes servir en elmés enllà.

Sarcòfag egipci.

Representació de la cerimònia de l’Obertura de la Boca,

segons un papir del Llibre dels Morts.

Processó funerària del visir dels faraons Amenofis III i IV.

Vasos canopis.

Preparatius per a l’enterrament

Un cop momificat es calçava el mort. Entre les cames se li col·locava el Llibre dels Morts, onhi havia les pregàries que el difunt hauria de recitar davant el tribunal del déu Osiris, el qual

decidiria si el mort mereixia la vida eterna. La mòmia era guarnida amb collarets, anells i bra-çalets.

Acabat l’embenatge i el guarniment del cos, el cadàver era introduït dins diversos taüts de fus-ta. Els taüts eren col·locats un dins l’altre i, per últim, dipositats en un sarcòfag de pedra. La mò-mia estava llesta per ser lliurada als seus familiars.