PLA DE MILLORA D’ORIENTACIÓ

EDUCATIVA

INSTITUT FÒRUM 2004

SANT ADRIÀ DE BESÒS

ÍNDEX:

1. Situació del nostre Centre

1.1 El barri

1.2 L’Institut

1.3 L’alumnat

2. Reptes principals: un objectiu i cinc blocs d’actuació

2.1 Clima de Centre

2.2 Atencions a la diversitat

2.3 Competències bàsiques

2.4 Pla de Lectura

2.5 Tutoria i orientació

3. Antecedents curs 2013-14

3.1 Pla d’atenció a la diversitat

3.2 Exemples de projectes de les aules obertes

3.3 La tutoria

3.4 L’orientació

4. Concreció del Pla d’Acció de Millora

4.1 Disseny

4.2 Concreció

4.3 Experimentació

4.4 Avaluació

4.5 Proposta d’activitats

1. SITUACIÓ DEL NOSTRE CENTRE

1.1 El barri

El barri de la Mina està situat al marge dret del riu Besòs. Limita amb el barri de la

Catalana a l’est, al sud la platja, a l’oest el Barri Besòs (Barcelona) i al nord el barri

Besòs (Sant Adrià).

Les comunicacions d’entrada i sortida, fins fa pocs anys, eren escasses, i s’ha

accentuat l’efecte gueto que ha caracteritzat el barri. Darrerament s’estan obrint noves

vies de comunicació, tant cap a Sant Adrià com cap a Barcelona i, sobretot, cap a la

façana marítima, on hi ha tota una nova zona urbana, la del voltant del Fòrum, amb

moltes perspectives d’increment de població i serveis.

Té una superfície de 0,725 km2, i una població de 9.777 habitants. Per tant, una

densitat de població aproximada de 13.439 habitants per km2 .

L’any 1970 s’inicià l’ocupació del polígon urbà, però és entre 1973/74 quan tingué lloc

l’ocupació massiva dels blocs amb una població molt heterogènia, la majoria

procedents de l’emigració, però també amb un alt índex de població no integrada

socialment i que portava molts anys a Barcelona (Montjuïc, Somorrostro, Perona, etc.),

a més del component ètnic, l’alt índex de població d’ètnia gitana. Encara que no és

majoritària, té molt pes i influència en la vida de la Mina.

És un barri econòmicament i social deprimit, amb una elevada taxa d’atur i un baix

nivell de renda. Una part important de la població està establerta en el que anomenem

“marginalitat”.

1.2 L’Institut

Porta més de 40 any de funcionament. Els seus inicis cal buscar-los a l’inici del barri.

Amb els anys, ha canviat diverses vegades d’ubicació i nom. Des de l’any 2006 ocupa

el lloc actual.

És un edifici nou i és un centre petit, de dues línies d’ESO i un cicle formatiu. En total,

enguany hi hem treballat 27,5 professors.

L’Institut és un centre dels anomenats de màxima complexitat (sempre ha sigut

CAEP). I ho és tant per l’entorn on està ubicat com per l’alumnat que atén.

1.3 L’alumnat

Si parlem de l’alumnat, la proporció de famílies gitanes que hi ha en el barri s’inverteix,

de manera que una immensa majoria és gitano/a. De fet, en aquest barri es produeix

un tret característic típic d’algunes barriades marginals. És el que els anglosaxons

anomenen White flight. Es tracta de l’efecte desplaçament, que provoca que un 65%

dels nascuts i que viuen en el barri, s’escolaritzin en escoles i instituts de fora del barri.

Malgrat tot, el centre està considerat l’Institut del barri i el nostre alumnat està satisfet

de venir-hi. Hi ha un fort sentiment de pertinença i es troba ben acollit i no en vol

marxar.

Sigui com sigui, la realitat és la que és, i és una dada prou important per tenir en

compte pel Centre i per l’Administració. Al mateix temps, és una dada que explica, en

part, els problemes que ens trobem al Centre. Estem parlant que el terç d’alumnat del

barri que s’escolaritza al nostre Institut prové de les famílies amb més dificultats

socials i econòmiques, i té uns hàbits molt característics i unes mancances escolars

que sovint “xoquen” amb els hàbits escolars i acadèmics que s’exigeixen en un centre

escolar.

El perfil cultural del nostre alumnat de l’ESO és majoritàriament d’ètnia gitana. És una

dada que explica els problemes en la dinàmica del Centre, que soscava la línia

pedagògica encaminada al creixement personal, acadèmic i professional del seu

alumnat

Procedeixen de les famílies del barri amb més dificultats personals, socials i

econòmiques, la qual cosa fa que hi hagi d’haver un gran esforç de motivació, control i

seguiment.

2. PRINCIPALS REPTES

Els tres grans reptes que tenim plantejats són l’absentisme, els hàbits no escolars (en

sentit ampli) i el baix rendiment escolar (baix nivell acadèmic i competencial). Els tres

estan estretament relacionats: si millora un, automàticament millores els altres, i a la

inversa.

En els darrers dos cursos hem aconseguit una millora significativa pel que fa a la

convivència i els hàbits. Ara la fita és aconseguir millorar el rendiment acadèmic dels

estudiants de la Mina (millorar els seus resultats educatius).

Quadre resum cinc grans blocs d’actuacions i un objectiu comú:

CLIMA DE CENTRE

- Convivència

- Retards

- Material

- Passadissos

- Absentisme

ATENCIONS A LA DIVERSITAT

- Aules obertes

- Desdoblaments

- Atencions individuals

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

- PIM (lletres/matemàtiques) a 1r i 2n

- Preparar les proves

- Anar introduint metodologia de les CB

en alguns aspectes del currículum des

de totes les àrees. Recollir-ho en les

programacions.

- Proves inicials/finals de nivell

- Dossiers de deures

PLA DE LECTURA

- Pràctica de les CB

- Velocitat lectora

- Lectura en veu alta

- Dictat

- Comprensió lectora des de totes les

àrees

- Formació de Centre (FIC)

- Treball (activitats) compartit amb

l’alumnat de primària

- Lèxic

TUTORIA/ORIENTACIÓ

- Grup impulsor (Coord. Pedag. +

orientador + dues tutores)

- Reunions de tutors

- Activitats del CAT

- Full seguiment de l’alumnat

- Relació/comunicació amb famílies

(informar)

- Acompanyament acadèmic i personal

- Proposar hàbits i tècniques d’estudi

- Cuidar l’espai-aula

- Treballar les tècniques d’aprendre a

aprendre

MILLORAR ELS

RESULTATS

EDUCATIUS

2.1 Clima de Centre

Mantenir un bon clima de Centre passa per crear i mantenir, entre el nostre alumnat,

uns hàbits escolars mínims (punt de partida) que ens permetin (als alumnes i als

professors) tenir una tranquil·litat i ordre absolutament imprescindibles per oferir una

educació digna, de qualitat, amb un mínim de garanties

Actualment és una de les nostres fortaleses, però ens ha costat molt aconseguir-ho.

Primer, calia tenir una normativa senzilla, clara i que tothom entengués (alumnes i

famílies). Segon, aplicar-la sense vacil·lacions. I tercer, i més important, i en això rau

l’èxit, calia que tot el professorat assumís que aquesta era una tasca de tots i que tots

hi estàvem implicats (no només la Direcció).

Això ens ha permès passar d’estar en molts moments desbordats i, per tant,

desmotivats, a tot el contrari. Com a col·lectiu hem guanyat autoestima, ens sentim

millor i això repercuteix molt positivament en el nostre alumnat.

I això s’aconsegueix insistint, insistint i insistint, i anant tots a la una, des del primer dia

fins al darrer. És una tasca que costa (“crema”), però quan veus que funciona,

compensa.

A diferència del que es pugui pensar, l’alumnat i les seves famílies entenen aquest

control i el valoren . Fins i tot ens atreviríem a dir que ho agraeixen. Molts necessiten

que els deixem les coses clares. De totes maneres, no ens podem relaxar. Tenim molt

protocol·litzades les actuacions que fem per mantenir un bon clima de Centre.

Per exemple, n’expliquem algunes:

Convivència

Objectiu: disminuir la conflictivitat i el mal comportament per poder fer classes.

És un tema que ens preocupa i al qual dediquem molts esforços. Ho tenim força

controlat.

Com ?

La millor recepta és evitar que hi hagi conflicte. Implicació del professorat.

Treball d’hàbits a l’aula i al Centre. Fer les classes motivadores.

No hi ha aula de guàrdia. Només s’expulsa de l’aula molt excepcionalment.

Carpeta de disciplina individual. Control d’incidències i sancions.

Acció immediata.

Cinc Comissions de Convivència setmanals. Una cada dia, a darreres hores del

matí.

Sempre tres professors/es: cap d’estudis + dos/dues professors/es del CE.

Mediació o sanció.

Informar puntualment les famílies (complicitat)

Valoració: per part de tothom, molt positiva. Es poden fer classes.

Retards

Objectiu: que els alumnes arribin a l’hora.

Hem millorat molt respecte a no fa gaires anys, quan els alumnes podien acabar

entrant a qualsevol hora. Hem anat aplicant diverses fórmules fins arribar on som ara

(senzill).

Com ?

La porta d’accés al Centre es tanca cinc minuts després de l’inici de la jornada.

L’alumnat que arriba tard accedeix al Centre però no s’incorpora a la classe fins

el canvi de classes.

Hi ha un registre de l’alumnat que arriba tard.

El tutor n’informa les famílies (al tercer retard) i, quan s’arriba al cinquè retard,

es deriva el cas a la Comissió de Convivència.

Valoració: positiva, encara que millorable. De totes maneres, als inicis semblava

impossible.

Material

Objectiu: que l’alumnat porti i utilitzi un mínim de material que li permeti prendre apunts

i aprofitar les classes. Demostra una predisposició a la feina que s’ha de fer a l’Institut.

La foto que veiem aquí reflecteix una realitat que fa escassament dos cursos era

absolutament insòlita. Poquíssims alumnes de l’Institut portaven material propi. Amb

prou feines, un bolígraf, i no sempre.

Cal dir que els nostres alumnes no compren/porten llibres. Treballem amb llibres

d’aula, dossiers i llibres digitals que el professorat projecta en una pantalla digital.

Per als nostres alumnes, el fet de portar material propi és una novetat. Provenen de

les escoles de primària on el material que utilitzen és socialitzat.

Com ?

L’alumnat té l’obligació d’assistir al Centre amb el material necessari per poder

treballar i aprendre.

Hi ha un material mínim necessari: llibretes (una per cada matèria), bolígrafs,

llapis i goma, regle... i una motxilla.

10 € (Quantitat assumible).

Hi ha un comitè de benvinguda a l’entrada del Centre (dos/dues professors/es)

que controlen que tot l’alumnat porti el material.

Si algun alumne s’ha deixat el material, no pot accedir a l’aula. S’espera mentre

el professorat de guàrdia truca a casa seva. Mentrestant, fa deures en una aula

d’espera.

Valoració: èxit total. Tot l’alumnat porta el material.

Una mostra de les dificultats que ens trobem seria la quota de material escolar per a

tot el curs, 50 € , que només un 25% de les famílies abona.

Absentisme

Objectiu: mesures per reduir l’absentisme.

Des de sempre s’han fet moltes actuacions i hem aconseguit tenir molt bon control i

seguiment de l’absentisme.

No podem sancionar. Intentem vèncer l’absentisme amb mesures positives (premis,

referents positius, xerrades...) i parlant molt amb les famílies (les que es deixen).

Com ?

Tenim un protocol d’absentisme intern molt complet:

Diàriament es passa llista a primeres hores amb el suport d’un aplicatiu

informàtic. Ens permet tenir molta informació.

Setmanalment, la TIS i alguns tutors truquen a les famílies de l’alumnat que ha

faltat.

Exigim a les famílies justificants.

Mensualment, la Direcció convoca per carta certificada les famílies d’aquells

alumnes més absentistes per demanar-los-en explicacions.

Mensualment es deriven els casos més greus als Serveis Socials.

Protocol de retorn d’alumnat absentista.

També hi ha un protocol municipal, que implica totes les escoles i instituts del municipi.

Valoració:

Malgrat tot, l’absentisme continua sent un problema greu, que s’escapa del control del

Centre (i de les actuacions municipals, a jutjar pels resultats). És un problema

estructural, intrínsec al barri i que fa molts anys que s’arrossega. I és que per a

algunes famílies i/o alumnes hi ha molts motius que justifiquen l’absentisme o

l’abandonament escolar.

2.2 Atencions a la diversitat

Objectiu: no tots els alumnes tenen les mateixes necessitats educatives. Es tracta de

poder atendre les diferències de la millor manera possible i, també, reforçar aquelles

àrees que considerem bàsiques.

Aules obertes

Dues aules obertes, una per a alumnes de 1r i 2n i l’altra per a alumnes de 3r i

4t .

La seva finalitat és donar l’oportunitat de poder acreditar l’etapa a aquell

alumnat que, per les seves característiques personals i socials, ho té més

complicat. Evitar l’abandonament escolar precoç.

La majoria de l’alumnat proposat presenta un retard greu d'aprenentatge per

diversos motius. Conductes disruptives, desmotivació, poca autonomia,

habilitats socials molt limitades...

Adaptació curricular. Tot l’alumnat de les AO té un pla individualitzat (PI).

Requereix estratègies metodològiques i organitzatives prou diferenciades de

les de l’aula ordinària. Metodologia pròpia, treball per projectes, pocs

professors a l’aula i vuit hores de tallers manipulatius.

Enguany han estat 36 els alumnes atesos en les dues aules (> 20%).

Valoració: objectius acomplerts. Disminució de l’absentisme, l’abandonament i

conflictivitat.

Desdoblaments

A part dels que són preceptius, fem desdoblaments a:

Grups flexibles de català i matemàtiques de 1r a 4t d’ESO.

Desdoblaments als tallers de les aules obertes.

Desdoblaments en les dues hores de comprensió lectora de 1r a 4t .

Algun reforç puntual en alguna àrea (si sobren hores).

Atencions individuals (Comissió d’atenció a la diversitat)

Se n’encarreguen els orientadors (tres) del Centre.

Aproximadament unes quinze hores.

Atenció als nouvinguts.

Acompanyament acadèmic i/o emocional.

2.3 Competències bàsiques

Objectiu: millorar els resultats de les proves diagnòstiques (avaluació diagnostica i

competències bàsiques). Ara per ara, els resultats són molt dolents.

Com ?

Volem començar a introduir, d’una manera sistemàtica i progressiva, l’aprenentatge

competencial des de totes les àrees. No volem fer-ho de cop.

Adoptar el PIM (Programa Intensiu de Millora) com a referència per a tot el

nostre alumnat de 1r i 2n d’ESO dels àmbits lingüístics (vuit hores) i

matemàtics (quatre hores). Competències bàsiques de primària.

Preparar l’alumnat per a les proves externes (avaluació diagnòstica i CB).

Introduir-ho des de 1r d’ESO, mensualment.

Des de totes les àrees, introduir la metodologia de les CB en alguns aspectes

del currículum. A decidir en els departaments. Recollir-ho en les

programacions.

Proves inicials/finals de nivell, per veure el punt de partida i l’evolució.

Dossiers de deures “competencials”. Dos dossiers cada curs.

2.4 Pla de lectura

Objectiu: millorar l’expressió i, sobretot, la comprensió oral i escrita del nostre alumnat;

és absolutament necessari.

Molts dels nostres alumnes tenen moltes dificultats a l’hora de llegir i entendre el que

llegeixen.

Projecte de Centre.

En participa tot el professorat del Centre, especialment el del Departament de Lletres,

que fa un total de vuit hores setmanals de lletres a cada grup: tres de català (grups

flexibles), tres de castellà i dues de comprensió lectora (desdoblades).

Com ?

Preparar les proves de les competències bàsiques des de primer d’ESO.

Mensualment.

Velocitat lectora: pràctica i seguiment de cada un dels alumnes. A inici de curs i

al final de cada trimestre. Avaluació i evolució.

Lectura en veu alta: dues hores a la setmana. Biblioteca.

Dictat: una hora setmanal. Avaluació i evolució.

Comprensió lectora des de totes les àrees: un cop cada dues setmanes. Cada

matèria treballarà la pròpia teoria al mateix temps que treballa la comprensió

lectora. Lectures pròpies i emplenar una fitxa. Graella de resultats. Fer

seguiment en els Equips Docents.

Formació de Centre (FIC).

2.5 Tutoria i orientació (aquest bloc d’actuació es tracta extensament en el darrer

apartat del document: “Concreció del Pla d’Acció de Millora”)

3. ANTECEDENTS CURS 2013-14

3.1 Pla d’atenció a la diversitat

En aquest centre té molt pes la Comissió d’Atenció a la Diversitat que es reuneix

setmanalment, per tal de:

Establir el marc d’actuacions sobre el tractament de la diversitat al Centre.

Elaborar i/o actualitzar el Pla d’Atenció a la Diversitat. Revisar el

seguiment i avaluació del PAD.

Assegurar el traspàs d’informació de l’alumnat del Centre en canviar de nivell i

cicle, i a l’inici de l’educació secundària.

Assessorar l’assignació d’alumnat d’incorporació tardana.

Atendre les demandes del professorat sobre mesures d’atenció a la diversitat.

Organitzar els grups de reforç i les atencions individualitzades.

Gestionar els recursos que fa servir el Centre per atendre la diversitat.

Establir criteris de selecció de l’alumnat que s’atén en grups de reforç o

individualment.

Coordinar totes les actuacions adreçades al tractament de la diversitat.

Elaborar un protocol de les demandes de derivació.

Valorar els sistemes d’organització de l’atenció a la diversitat del Centre.

Canalitzar els criteris, proposats en d’altres àmbits, de derivació de l’alumnat a

les aules obertes.

Participar en l’elaboració de models de programació que serveixin per a

l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Discutir el model de coordinació en el procés de traspàs d’informació de

primària a secundària. Elaboració de mesures internes del traspàs d’informació

als/a les tutors/es i Equips Docents de primer d’ESO.

Proposar instruments que tinguin com a funció fer el seguiment de l’alumnat i

avaluar-ne el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Fer el seguiment de l’alumnat que és en una Unitat d’Escolarització Compartida

(UEC).

Criteris organitzatius, curriculars i metodològics per atendre la diversitat:

Les primeres mesures d’atenció a la diversitat de necessitats de l’alumnat es

planifiquen en el moment que es concreta l’assignació de grups, amb el canvi

d’estratègies de treball o amb la intervenció de més d’un/a professor/a a l’aula, o

desdoblant el grup, per a una atenció més personalitzada. Aquestes mesures es

poden anar actualitzant durant el curs.

Amb l’alumnat que presenta dificultats més greus d’aprenentatge ens organitzem amb

programes flexibles d’aules obertes. Es pot donar el cas que un/a alumne/a amb

necessitats educatives especials estigui en una aula ordinària si és positiu per a ell/a,

amb el suport i seguiment psicopedagògic que li calgui.

Dins dels criteris organitzatius, l’INS Fòrum 2004 opta per la distribució de l’alumnat en

grups generalment de composició homogènia i atenent als diversos recursos de què

disposa:

Aules obertes de primer i segon, i de tercer i quart.

Agrupament flexibles a les àrees instrumentals de primer i segon, i

reforços.

Desdoblaments i d’altres atencions en petits grups que es puguin realitzar.

Àrees de reforç i d’ampliació.

Dues hores setmanals de comprensió lectora de 1r d’ESO a 4t d’ESO i

una hora setmanal de càlcul per a 1r i 3r d’ESO.

Atencions individualitzades.

Protocol per a l’alumnat absentista.

Seguiment especial per a l’alumnat amb retard cognitiu.

A més a més de la disponibilitat horària per atendre la diversitat dels dos

psicopedagogs que formen part del Seminari d’Orientació, i per a una millor qualitat de

l’atenció a la diversitat, prioritzem la dedicació de les hores de professorat a l’alumnat

d’aules obertes.

L’atenció en grups reduïts d’alumnat es fa amb dos/dues professors/es a l’aula, o bé

desdoblant el grup i repartint-lo en dos espais diferents. També s’atén fora de l’aula

aquell alumnat que necessita una atenció individualitzada. El fet de treballar amb

menys alumnes a l’aula ens permet de millorar-ne l’atenció.

3.2 Exemples de projectes de les aules obertes

Projecte “Coneguem el barri”

Aquest projecte té per objectiu proporcionar les claus que permetin llegir, interpretar i

construir coneixement sobre el barri on viuen els alumnes i on està ubicat l’Institut.

Es farà a partir de la investigació, de la consulta d’informació, del treball en equip i del

treball de camp (sortint als carrers).

Els alumnes han de ser els protagonistes: el que aprenguin serà a partir de conèixer

primer l’Institut, fet que els ajudarà a integrar-s’hi millor coneixent tots els seus espais.

Un segon bloc serà el coneixement del barri comparant fotos antigues amb les noves i

coneixent l’abans i l’ara del barri, buscant informació del barri per Internet, estudiant el

transport que arriba al barri, els carrers, el mapa, llocs emblemàtics que visitaran

directament... Un tercer bloc consistirà a ampliar-ho a la població de Sant Adrià. I per

acabar, conèixer els barris i llocs més característics de Barcelona.

Projecte “Com explicar un conte”

El projecte vol que els alumnes aprenguin pas a pas com inventar-se un conte,

escriure’l, fer dibuixos, per a després anar a explicar-lo als alumnes d’una escola de

primària.

Projecte “Coneguem-nos millor”

Es tracta de fer una sèrie d’activitats d’autoconeixement perquè es coneguin millor a

ells mateixos i als altres. Aquest projecte està dins del projecte d’orientació del Centre.

Projecte “Fem de periodistes”

S’ha treballat el diari, com fer portades, com fer una entrevista per recollir informació i

posteriorment construir la notícia. S’ha aprofundit sobre el contingut d’una notícia, els

seus titulars, les diferents seccions, han vingut a fer xerrades diferents periodistes...

S’està treballant el telenotícies, les diferents parts per poder fer-ne un entre tots. El

mateix es farà amb la ràdio. S’ha col·laborat en diaris digitals.

Projecte “Després de l’ESO, què ?”

També es fa orientació amb l’alumnat d’aules obertes i s’han fet sortides amb els de 4t

perquè s’informin sobre la formació posterior a l’ESO.

3.3 La tutoria

La tutoria és un aspecte molt important al nostre Centre i donem molta importància a

escollir la persona adequada per a ser tutor/a. És per això que intentem:

Poder impartir més d’una àrea al mateix grup.

És preferible que sigui tutor/a el professorat de les matèries comunes.

Que estigui un mínim de dos cursos amb el mateix grup, o a 1r i 2n , o a 3r i 4t

d’ESO.

Cal que tingui experiència al Centre o com a tutor/a en d’altres centres.

El/la tutor/a té tres hores de reducció setmanals per dedicar-les a l’atenció a

alumnat i famílies (i a d’altres tasques administratives relacionades amb l’acció

tutorial) i una de tutoria amb el grup-classe.

Cada setmana hi ha una hora de reunió de tutors/es, una per a 1r i 2n, i una

altra per a 3r i 4t , conduïda pel coordinador pedagògic.

Reunió setmanal amb la resta de professorat del grup: reunió d’Equip Docent.

Els/les tutors/es amb més experiència al Centre formen part de la Comissió de

Convivència, que es reuneix cinc cops a la setmana.

Actuacions generals

Aquest curs destaquem com a novetat que cinc tutors han fet un curs de formació

d’Acció Tutorial impartit al CRP per l’orientadora del Centre, la qual cosa ens facilita la

feina de cara al curs vinent, ja que tenim el disseny fet.

Les actuacions de tutoria es consensuen al començament de cada curs en les

reunions setmanals, en què es troben tots/es els/les tutors/es (els/les de 1r i 2n d’ESO

per una banda, i els/les de 3r i 4t per l’altra). Aquestes reunions les presideix el

coordinador pedagògic que és qui marca els objectius de cada curs adés esmentats,

tant els que fan referència a l’acció tutorial amb el grup-classe com d’altres tasques

importants, com el tracte amb les famílies, les activitats no lectives programades o les

qüestions més administratives.

Pel que fa a l’acció tutorial amb el grup-classe, per a la qual el/la tutor/a disposa d’una

hora lectiva setmanal, es regeix pel Crèdit d’Acció Tutorial (CAT), un document que

s’actualitza curs rere curs a partir dels interessos del Centre respecte a l’alumnat.

Aquest document, clar i ras, detalla les activitats que el/la tutor ha de realitzar amb el

seu alumnat en l’hora de tutoria.

3.4 L’orientació

L’orientació és una part important del que fem al nostre Institut. Per això, aquest curs

s’ha destinat una hora setmanal del curs de 4t de l’ESO, des de la matèria d’educació

eticocívica, a l’orientació. I també hem introduït l’orientació a 1r curs de l’AO mitjançant

activitats de tutoria sobre “Coneguem-nos millor”.

A 4t s’ha començat amb un dossier molt complet en què treballen l’autoconeixement.

Els alumnes reflexionen sobre la seva personalitat, habilitats, interessos i valors, i, un

cop es coneixen una mica més, se’ls dóna tota la informació sobre els estudis, tot

realitzant una sèrie de sortides per poder arribar a la decisió final que és decidir quin

camí de formació seguir:

Exposició Després de la ESO, què ? . Una activitat per veure els camins a

seguir després de l’ESO: Cicles Formatius de Grau Mitjà, de Grau Superior,

Batxillerat, PQPI, Formació Ocupacional... Després van fer una activitat en què

cada grup intentava convèncer un personatge “Mafalda” que escollís l’estudi

que al grup li havia tocat.

Escola del Treball, on es van informar sobre les opcions de Cicles Formatius de

Grau Mitjà (administració i gestió, electricitat i electrònica, fabricació mecànica,

fusta moble i suro...), característiques, sortides professionals i inserció laboral.

Van visitar els tallers i laboratoris del Centre perquè tinguessin una visió més

real dels ensenyaments professionals i poder conèixer les tasques que

realitzen els alumnes.

INS Poblenou, perquè molts dels alumnes de 4t estaven interessats a fer el

CFGM de comerç.

Saló de l’Ensenyament, per a conèixer totes les opcions formatives i

d’ocupació.

INS Rambla Prim, on ens va informar també dels CFGM d’’administració i

gestió, salvament i socorrisme, manteniment de vaixells...

En la Setmana de l’Orientació van participar en les activitats: “Oportunitats de

formació, ocupació i lleure” i “Cursos d’ocupació i PQPI”. Va ser interessant veure com

els nostres alumnes van entrar a l’aula on fan el PQPI d’atenció al client i van estar

preguntant i conversant amb els alumnes; es van sentir més lliures a l’hora de

transmetre dubtes, opinions...

També cada any rebem la visita d’uns orientadors europeus. Aquest curs van poder

conèixer a fons el nostre Pla d’Acció Tutorial i d’orientació. Van visitar l’Institut i van

entrar en alguna aula a conversar amb els alumnes.

També vam venir a fer xerrades exalumnes que no es van treure l’ESO i ara se n’estan

penedint, perquè a tots els treballs que els ofereixen no hi poden accedir per no tenir el

Graduat.

I a finals de curs hem fet les preinscripcions per entrar a Cicles Formatius. Un cop han

escollit el que volen estudiar, treballem el món laboral, com fer un currículum, una

entrevista, una carta de presentació, com buscar feina... I, per acabar, hem fet el

Projecte de Recerca “Com muntar un negoci”, que ha estat una experiència molt

positiva ja que s’hi han mostrat molt motivats.

4. CONCRECIÓ DEL PLA D’ACCIÓ DE MILLORA

4.1 Disseny

Abans de començar a realitzar el Pla d’Acció de Millora hem de pensar en un disseny i,

per a poder-lo portar a terme, prèviament hem rebut una formació que ens ha

proporcionat una visió més àmplia de l’orientació, que va més enllà de l’orientació

acadèmica i professional. Tot això ens ha fet replantejar uns objectius de millora:

Millorar l’orientació i la tutoria a nivell de centre implicant tot el professorat,

alumnat i famílies.

Els canvis que hi volem introduir i la metodologia per realitzar-los són els següents:

1. Prioritzar la tutoria i orientació com a eina de base per posar un ordre i

coherència a la tutoria individualitzada (proporcionant eines per l’organització

de la informació de l’alumnat) i grupal (proposta d’activitats per fer en el grup

classe). I també pensem que és important com incloure i coordinar les activitats

des de diferents àrees, però ho farem progressivament, prioritzant primer

l’orientació i les tècniques d’estudi. Tot això estarà coordinat i supervisat per

un grup impulsor format pel coordinador pedagògic, un orientador i dues

tutores, que tindran com a objectiu concretar el PAT amb una estructura

basada en la coherència entre els diferents cursos.

2. Implicar tot el professorat en l’orientació educativa del Centre i en les tècniques

d’estudi, que siguin tots els/les professors/es els que s’impliquin en el

creixement personal de l’alumne per tal de poder-li donar recursos per a la

seva formació actual i futura.

3. Millorar la relació amb les famílies, implicant-les en tot el procés educatiu del

seu fill.

4. Canviar les dinàmiques de les reunions d’Equips Docents i tutors: centrant-les

en qüestions més pedagògiques i curriculars, i de coordinació de les activitats

de tutoria i orientació, i no tant seguiment de l’alumnat.

5. Programar com treballar les tècniques d’estudi d’una manera coordinada des

de les diferents àrees, des d’hàbits de comportament a l’aula, de presentacions

de feina, com fer resums, esquemes, com potenciar la memòria i l’atenció i

treballar-ho tot l’Equip Docent d’una manera coordinada i conjuntament amb les

activitats que es desenvolupen a la biblioteca.

Els objectius de millora que ens proposem aconseguir amb aquests canvis són:

Millorar els resultats educatius.

Millorar l’acompanyament i l’autoestima de l’alumnat.

Facilitar la tasca del tutor i, per tant, acompanyar-lo.

Millorar el clima d’aula.

La relació d’aquests objectius en relació al mapa d’orientació del curs són:

La relació amb el model didàctic capacitador.

Amb el treball en equip.

D’on partim ?

Punts febles:

Nosaltres partim d'una concepció d’acció tutorial que se centra exclusivament

en la figura del tutor i una concepció de l’orientació que se centra en el

Seminari d’Orientació del Centre.

Les reunions de tutors són espais d’informació general de sortides o qüestions

pedagògiques i les reunions d’Equips Docents omplen el seu contingut amb el

comportament de l’alumnat. No són reunions productives.

Alumnes desmotivats i absentistes, i famílies poc implicades que vénen

d’entorns desfavorits a nivell social i econòmic. Els canvis de telèfon i domicili

sovint dificulten la tasca docent. En general, la cultura i manera de ser de

determinades famílies no considera l’ensenyament i l’aprenentatge dels seus

fills/es com una prioritat, i és necessària una campanya de conscienciació

perquè entenguin la importància de l’ensenyament dins les vides dels alumnes.

Ens calen canvis en la nostra pràctica docent quant a estratègies

metodològiques. Tot i que hi ha professors que busquen maneres d’ensenyar

que motivin el nostre alumnat, cal anar encara més enllà i poder treballar temes

que aportin significat a l’aprenentatge, que permetin als alumnes partir del que

saben i anar relacionant els nous aprenentatges amb coneixements i

estratègies útils per al seu entorn més immediat.

Punts forts:

Millora significativa del clima de Centre mitjançant l’establiment progressiu de

la Comissió de Convivència, on diàriament es tracten els problemes de

disciplina d’una manera resolutiva i eficaç. Hi ha una resposta causa-efecte

immediata i de més fàcil comprensió per l’alumne. Més control als passadissos,

entre classe i classe...

En el marc de l’orientació acadèmica i professional, el curs 2012-2013 es

van obtenir uns resultats d’orientació molt positius. Es van fer tota una sèrie

d’activitats per tal de conscienciar el grup. Primer, de la importància de seguir

estudiant i, segon, de coneixe’s un mateix millor i reflexionar sobre en quin

entorn professional destaca més segons els seus interessos, valors

ocupacionals, habilitats i personalitat. També ha estat una manera de donar a

conèixer els diferents itineraris educatius i professionals, així com informar-los

sobre els Cicles Formatius. El resultat d’això va ser que de 24 alumnes de 4t ,

comptant també els de les aules obertes, es van graduar 13 alumnes i

d’aquests, 10 es van inscriure en un cicle formatiu, una alumna a Batxillerat i

una en un PQPI. Actualment, set alumnes encara l’estan cursant i tres són

noies... Tot un èxit, tenint en compte que les noies es demanen en matrimoni

als catorze anys i que, en d’altres cursos, ningú seguia amb estudis

postobligatoris.

En tutoria i orientació, cinc tutors de l’Institut han participat en un curs de

formació al CRP impartit per l’orientadora del nostre Centre sobre l’acció

tutorial: eines i recursos. Aquesta formació prèvia ha facilitat poder dissenyar

les activitats tutorials adients per a ells pel curs vinent.

Introducció del dictat. Bons resultats quant a l’hàbit de fer un dictat.

Classes de 50 minuts.

Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD) setmanal.

Atenció a la diversitat: Projecte Aules Obertes. Enguany s’ha obert una AO de

1r cicle. El curs passat només n’hi havia de 2n cicle.

Amb tot això que acabem d'explicar, ens adonem que hem millorat molt respecte a

cursos anteriors perquè tenim la majoria del Claustre implicat a voler millorar resultats,

però, tot i així, ens cal un Pla d'Acció de Millora de l'Orientació Educativa que ens

permeti seguir millorant en la planificació, anàlisi i millora dels resultats, dels objectius

que ens proposem envers la formació i de l'èxit que volem per als nostres alumnes

tant a nivell personal com acadèmic.

4.2 Concreció del Pla de Millora

Objectiu de millora

(Què volem assolir ?)

Criteris

(Com volem que sigui ? Quins són els

trets del nostre ideal ?)

Indicadors d’avaluació

(En què es pot veure de forma tangible

que cada criteri s’acompleix ?)

Com millorar la tutoria i orientació com a eina

de base per posar un ordre i coherència a la

tutoria individualitzada i grupal.

A- MODEL DIDÀCTIC SCAP

(CAPACITADOR)

1. La seqüència d’activitats d’ensenyament

aprenentatge és significativa per a l’alumne/a

2 Alumne/a i professor/a usen la comunicació

com a eina de construcció i avaluació dels

aprenentatges (On vull anar ? Estic anant

bé ? Quins senyals m’ho indiquen ? Ho estic

fent bé ? Què més puc fer ?)

1.1 Els criteris i els indicadors d’avaluació

s’utilitzen per orientar l’alumne/a cap a on va,

com hi ha d’anar i què cal revisar ?

1.2 Les activitats de l’avaluació final plantegen

situacions diferents a les treballades durant la

seqüència.

1.3 La seqüència integra diversitat

d’estratègies, de recursos didàctics i

d’avaluació perquè tots els alumnes assoleixin

els objectius d’aprenentatge.

2. 1 Durant la seqüència, es fixen moments en

què l’alumnat treballa amb els indicadors i els

comenta amb altres alumnes i el/la

professor/a

3 Les activitats de la seqüència s’orienten cap

a l’acció

4 L’aprenentatge de l’alumne/a té projecció

B- TREBALL D’EQUIP ORIENTADOR

1- Planifica accions de manera coordinada

per a la millora educativa

3.1 L’avaluació del producte final es fa d’acord

amb els indicadors que han guiat l’elaboració

de la seqüència.

4.1 S’avalua l’aplicació i la qualitat del

producte final.

1.1 El treball d’equip es basa en la selecció i

priorització dels continguts curriculars i

d’activitats avaluadores

1.2 Les accions educatives es dissenyen i

avaluen conjuntament

4.3 Experimentació

On el durem a terme ? Amb quins grups i assignatures experimentarem ?

Les activitats de tutoria i orientació en cada curs de l’ESO.

Més concretament, l’orientació a 4t de l’ESO es destina una hora setmanal

d’educació eticocívica a portar un projecte d’orientació molt estructurat

En les reunions de tutors es destinarà més temps per poder portar a terme la

reflexió i avaluació del Pla de Tutoria i orientació.

En les reunions d’Equips Docents cada tutor/a, acompanyat d’un orientador,

donarà la informació de les activitats fetes.

En quin espai de temps ? Quan?

Durant tot el curs 2014-15.

L’hora setmanal de tutoria grupal combinat amb les dinàmiques de grup que fa

la TIS.

Una hora setmanal de reunió de tutors.

Una hora quinzenal de reunions amb l’Equip Docent

Com comprovarem que hem assolit els objectius ? En què ens fixarem ?

Utilitzarem eines que:

Recullin valoracions tant per part de l’alumnat com del professorat de cada

activitat que es vagi fent.

La seva aplicació a la vida real amb aportacions d’experiències amb

alumnes.

Del grau de satisfacció de l'alumnat i del professorat.

Qüestions que evidenciïn si han millorat les dinàmiques d'aula, la motivació i

comportament de l'alumnat i les dinàmiques interactives mitjançant l'aplicació

de qüestionaris al professorat i l'alumnat.

Amb els tutors:

Si han realitzat autèntiques sessions de treball productives, a través de

qüestionaris de valoració.

El grau d’aplicació de les decisions preses en tutoria i Equip Docent, la qualitat

de l’execució a través del seguiment de les actes de les reunions dels Equips

Docents i el grup impulsor, i del compliment del calendari establert.

Quin professor introdueix el concepte ?

El grup impulsor amb els tutors.

On ?

Es fa la presentació del Pla en el Claustre al juny.

A les aules s'implementarà, i a les reunions de tutoria es farà el seu seguiment i

avaluació.

Quan?

Durant el curs 2014-15. Prioritzarem el tema tutoria i orientació i les tècniques d’estudi

d’una manera globalitzadora i, progressivament en cursos posteriors, s’aniran

introduint d’altres temes de tutoria que es puguin realitzar des de diferents àrees.

Com ho introduïm en les altres matèries ?

D’una manera estructurada i planificada amb un calendari.

Com ho avaluem des de totes les matèries ?

Amb els indicadors d’avaluació dissenyats per l'Equip Docent per a cada aspecte de

l'objectiu, utilitzant el A-SCAP i E-SCAP.

4.4 L’avaluació

Com ens podem demostrar que ha canviat alguna cosa ?

De la millora dels resultats acadèmics en les avaluacions (% d'aprovats).

De la millora del resultat en les proves de competències bàsiques.

Del progrés en el % de tutors que apliquen les activitats de tutoria i

orientació, així com el % de professors que apliquen les tècniques d’estudi

en les seves matèries.

Del resultat de les enquestes realitzades a professors i alumnes envers els

aspectes esmentats (dinàmiques, motivació...).

De la qualitat dels productes finals de les activitats realitzades, de la

introducció en les programacions d'aula dels criteris A-SCAP.

4.5 Proposta d’activitats

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO PROPOSTA D’ACTIVITATS PER A

TUTORIA DE GRUP:

1.El nou curs

2. Ens presentem

3. Emplenem la fitxa personal

4. El joc de la teranyina

5. Escollim delegat

6. Assemblea d'aula

7. El per què de les normes

8. Coneguem-nos millor

9. Com sóc jo

10. El meu nom

11. M'agrada com soc

12. Com et sents al nou institut

PROPOSTA D’ACTIVITATS PER A

TUTORIA DE GRUP:

1.Apa, tornem-hi !

2. Emplenem la fitxa personal

3. Escollim delegat

4. Assemblea d'aula

5. El per què de les normes

6. Què en saps dels teus companys

7. Aprenent a comunicar-nos

8. Juguem al tabú i al joc de les

pel·lícules

9. La meva família

10. El nostre arbre familiar

11. Els nostres escuts

12. L'amic secret

PROPOSTA D’ACTIVITATS PER A

TUTORIA DE GRUP:

1. Apa, tornem-hi !

2. Actualitzem la fitxa personal

3. Ser delegat vol dir actuar

4. Assemblea d'aula

5. El per què de les normes

6. D’on venim, les nostres banderes

7. E l nostre arbre familiar

8.

9.

10.

11. Frases, eslògans i mites sobre la

immigració

PROPOSTA D’ACTIVITATS PER A

TUTORIA DE GRUP:

1.Apa, tornem-hi !

2. Escollim delegat

3. No tothom pensa com jo

4-36 Pla d'orientacio 4t

37. La tercera avaluació

38. Avaluació final

13. La primera avaluació

14

15.

16.

17.

18. Canvis en l'adolescència

18. Correcció. Canvis en l'adolescència

19. Tots són canvis

20. Intento posar-me en el lloc de l'altre

21. El treball domèstic

22.L’alimentació saludable 1

23. Menjar sa + exercici físic = salut

24. Comunicació o incomunicació

25. Manual bons usos digitals

26. La segona avaluació

27. El cas Fumarola

28. Els efectes de l'alcohol

13. La primera avaluació

14

15

16

17

18. El cas de l'embaràs de l'Andrea

19. Pel·lícula: Juno

20. Treball sobre la pel·lícula Juno

21. Còmic violència masclista

22. Transtorns alimentaris

23. Combatre l'obesitat

24. Manual ús tecnologies 12_14a

25. Internet posa seny

26. La segona avaluació

27. Ens informem per prevenir el seu

consum

28. Mites sobre les drogues

29.Què en sabem realment sobre la

12. El cas d'en Pablo. Immigració

13. La primera avaluació

14-17. Taller afectivitat i sexualitat 3r

ESO

18. L’anorèxia

19. Els estereotips en la publicitat

20. Les drogues davant la llei

21.Consum d'alcohol en adolescents

22-24. Veiem la pel·lícula Bullying

25. Els vincles i les relacions

26. La segona avaluació

27-36. Pla d'Orientació 3r

37. La tercera avaluació

38. Avaluació final

Activitats del web TUTORIENTA’T, creat per l’orientadora del Centre

https://sites.google.com/a/xtec.cat/tutorientat/

29. Sobre les drogues

30. El viatge de Said

31. Papers mullats

32. Juul no vol ser insultat

33. Tractem-nos bé

34. Pensant en els altres

35. El somni d'Ivan

36. Discutim sobre el somni d'Ivan

37. La tercera avaluació

38. Avaluació final

immigració

30 Som tolerants amb els nouvinguts

31. BullyDance

32. Veus en el meu interior

33. Ens relaxem fent d'astronauta

35 - 36. . Los chicos del coro

37. La tercera avaluació

38. Avaluació final

PROPOSTA PER TREBALLAR LES TÈCNIQUES DE TREBALL Aquestes tècniques es treballaran en set blocs, un bloc cada mes, i des de la majoria de les àrees, tots alhora i de forma coordinada

Detecció de necessitats: Tècniques d’estudi

Autotest

Enquesta alumnes

Per anar-hi pensant: qüestionari- hàbits

Quines tècniques d'estudi haig de millorar

Com prendre apunts Com hem de prendre els apunts

La presa d'apunts

Prendre apunts

Planificació: Aprofita el temps. Planifica i organitza el teu temps d'estudi

Com ha de ser el meu lloc

Posa't en forma per estudiar1

Com preparar un examen Com preparar un examen

Com estudiar

Memorització, concentració, atenció i motivació Tècniques per la memorització

Tècniques d'atenció i concentració

La motivació

Exposició oral Pauta exposició oral

Pauta presentació d'un dossier

Lectura, subratllat, esquemes i resums Subratllat

Tècniques de subratllat i notes marginals

El subratllat

Tècniques d'esquemes i resums

L'esquema

Lectura i tècniques de resum

La lectura

Tècniques de lectura

D’altres materials Tècniques d'estudi.

Tècniques d'estudi 2n ESO

Treballem junts

WEB COM EDUCAR I ESTUDIAR

Web tècniques d'estudi

Web Educarex. Junta d'Andalusia