Educació i mobilitat social a Catalunya - ccmaresme.cat · Educació i mobilitat social a...

Educació i mobilitat social a Catalunya

Educació i mobilitat social a

Catalunya

Xavier Martínez CelorrioAntoni Marín Saldo

Novembre 2011


• Catalunya és una societat fluïda i meritocràtica, cohesionada fins ara per una alta taxa d’ascens social (46%) i una baixa herència de classe (22%).

• Es desmenteix el tòpic negatiu d’una societat classista, tancada i rígida.

• L’educació té una doble funció: a) és el principal filtre de selecció social, i b) és el factor clau de fluïdesa social.

• La feble política social i redistributiva a Catalunya no explica l’alt volum d’ascens i fluïdesa social.

QuQuèè hem descobert?hem descobert?

Hem analitzat a fons la mobilitat social catalana entre pares i fills (no estudiada des del 1978)

emmarcant-la, per primer cop, en una comparacióinternacional.


1. Analitzar la mobilitat social pares / fills de 4 cohorts d’edat (25-34, 35-44; 45-54 i 55-64 anys) l’any 2005

2. Comparació internacional de les dades del PaD: Rechi(2006), Breen (2004) i Erikson i Goldthorpe (1993)

3. Analitzar la mobilitat educativa entre pares / fills i l’evolució de la desigualtat d’oportunitats educatives en l’expansió escolar (1962-2005)

4. Actualitzar les dades de mobilitat social el 2009 i analitzar trajectòries de mobilitat entre 2002-2009

5. Identificar la pauta general d’estratificació social: meritocràtica (E) o adscriptiva (O)

ObjectiusObjectius de recercade recerca


QuinQuin factor determina el factor determina el destdestíí social?social?

Si la classe social que ocupem (D-destí social) estàdeterminada pels orígens de classe (O), el patró de desigualtats és adscriptiu (classista)Si els destins socials són determinats pel nivell educatiu (e), el patró dominant és meritocràtic (adquisitiu)

Classe Educació Classe Educació origen fills ( e ) origen fills ( e ) ( O ) ( O ) Classe fills Classe fills ( D ) ( D ) PATRÓ ADSCRIPTIU: PATRÓ MERITOCRÀTIC: el destí social i el nivell educatiu el destí social depèn de depenen de l’origen social l’educació que és

independent de l’origen


MostraMostra del del PaDPaD

Mostra “mobilitat social”:(2005): 1.834 fills (amb dades paternes) de 25-64 anys(2009): 2.315 fills (amb dades paternes) de 25-64 anys

Grandària suficient: Erikson i Goldthorpe (1993): casos d’Itàlia (n=1.774), Suècia (n=1.882) o el Japó (n=2.066)

Mostra “desigualtat d’oportunitats educatives”:(2005): 2.924 fills (amb dades paternes) de 25 a 74 anys

Anàlisi de 5 cohorts (hi afegim 65-74 anys) per origen de classe, educació i mobilitat educativa pares / fills


Mobilitat Mobilitat intrageneracionalintrageneracional::Canvis i continuïtats en les posicions de classe d’un mateix individu al llarg d’un temps

Gràfic 1. Mobilitat intrageneracional a la Unió Europea (UE-15) entre 1997-2001Base: població activa > 16 anys

Font: Rechi (2005) a partir d’ECHP


Classe origen

Classe de destí

I‐II III IV V/VI VII

I‐II H

III H NV

IV H NV

V/VI H

VII H

Classe origen

Classe de destí

I‐II IV V III VI VIITotal orígens

I‐II H NV15 %

IV H NV NV16 %

V H5 %

III H17 %

VI H 16 %

VII H30 %

Totaldestins 23 % 14 % 9 % 24% 11% 18%

2.315100%

a) Matriu CASMIN:Comparativa internacional

b) Matriu EGP-6:Diferent jerarquia a CASMIN

Ascens Descens

Mobilitat Mobilitat intergeneracionalintergeneracional::Canvis i continuïtats en les posicions de classe entre pares i fills/filles


Esquema de Esquema de classesclasses socialssocials EGPEGP--99A les matrius de mobilitat hi ha les mateixes classes en ORIGEN i en DESTÏ

I Directius i empresaris (> 10 assalariats) 5,5 %

II Professionals superiors 17 %

IVa Petita burgesia (< 10 assalariats) 5,5 %

IVbc Autònoms sense assalariats 9,2 %

V Quadres i tècnics intermedis 9 %

IIIab Empleats no manuals de rutina 24,6%

VI Obrers manuals qualificats 10,6%

VIIab Obrers i empleats poc qualificats 18,6%

Taula 1. Jerarquia de classes socials: PaD (2009). Base: adults > 25 anys


Resultats principals


Alta mobilitat i elevat ascens Alta mobilitat i elevat ascens social social

0 10 20 30 40 50

Ascens

Herència

No vertical

Descens

2009

2005

• Al llarg del període analitzat (1955-2005-2009), l’estratificació s’ha renovat amb una baixa herència social (22%) i un elevat ascens social (45%)

• El 48% dels orígens obrers arriba a classes intermèdies i el 15% a la classe directiva i professional


Un dels paUn dels païïsos europeus msos europeus méés mòbilss mòbils

Segons la matriu CASMIN, Catalunya és un dels països amb més baixa herència i més alta taxa d’ascens social (tesi escalator region):

• l’ascens social pels homes és similar al de Suècia i Holanda• les dones superen aquests països i arriben al nivell comparat més alt

Font: Breen (2004) i PaD (2005)


L’herència social més forta és als extrems, sobretot a dalt (I-II): 45% i 37% a baix

El 45,1% descendeix a capes intermèdies (III-V) i obreres (VI-VII)

Les capes mitjanes no mostren consistència per tenir baixa taxa d’herència

Tesi buffer-zone: el 48% de l’ascens obrer (VI-VII) és a capes mitjanes (IV-V-III)

Es dóna equitat en els extrems: el 13% de fills I-IIbaixen a destins obrers però el 15% d’obrers ascendeix a destins I-II

I‐II IV V III VI‐VII Total orígens

%orígens

I‐II 45 % 10 % 6,5% 25% 13,5 % 10015,2

IV 25 % 20,5 % 6% 21 % 27,5 % 10016,5

V 14% 12% 19% 34% 20% 1004,8

III 29 % 14 % 8,5 % 25,5% 23 % 10017,2

VI‐VII 15 % 14 % 24% 10 % 37 % 10046,3

Fluxos de mobilitat de sortida (2009)Fluxos de mobilitat de sortida (2009)


La lectura per columnes mostra el reclutament d’entrada a cada classe

El flux absolut d’entrada a la classe superior I-II és equitatiu entre fills d’aquesta classe i fills de classes obreres (VI-VII)

Tesi buffer-zone: quasi la meitat dels destins intermedis (III-V) provenen d’orígens obrers (VI-VII)

El 48% de tots els destins són capes intermèdies (IV-V-III): el 24 % dels entrants són universitaris i el 44 % tenen estudis secundaris

Elevada herència obrera: el 78 % no traspassa l’educació bàsica

En el total, predominen encara els destins obrers per sobre dels experts (I-II): indici de lenta transicióa l’economia del coneixement

I‐II IV V III VI‐VII

I‐II 29 % 11 % 11 % 16 % 7 %

IV 18 % 23 % 11 % 14 % 16 %

V 3 % 4 % 11 % 7 % 3 %

III 21 % 17 % 16 % 18 % 14 %

VI‐VII 29 % 45 % 51 % 45 % 60 %

Totaldestins

10023,5%

10014,5%

1009%

10024,4%

10028,6%

Fluxos de mobilitat dFluxos de mobilitat d’’entrada (2009)entrada (2009)


La societat catalana La societat catalana éés meritocrs meritocrààticatica

• Constatem una pauta meritocràtica i no pas adscriptiva:• a) L’educació és el filtre de la jerarquia social (tesi IMS)... • b) i el factor clau de reducció (un 50%) de la rigidesa social...• c) l’origen social només és determinant en un baix nivell educatiu

Gràfic 4. Arbre de classificació segons el chi²


MeritocrMeritocrààcia restringida que exclou la cia restringida que exclou la pobresapobresa

• Els joves pobres pateixen un desavantatge de 14 a 1 a l’hora d’assolir títols postobligatoris. La política de beques no neutralitza aquest diferencial.

• Per això, des de mitjan anys 90 les desigualtats d’assolir titulacions superiors s’estanquen entre els dos extrems socials (I-II vs. VII): tesi MMI.

208,8

3,53

28,9

3,89

0,004

0,28

0,03

0,25

0,001

0,01

0,1

1

10

100

1000

10000

1971-80 1961-70 1951-60 < 1940

I-II Alta professional VII No qualificada

Gràfic 5. Desigualtat relativa de titulació universitària entre els extrems socials per cohorts (odds-ràtios)


Ascensor social limitat en els extremsAscensor social limitat en els extrems

• L’herència social més forta la trobem als extrems de classe (I-II vs. VI-VII)

• Però entre 2005-2009 ha millorat la fluïdesa entre aquests extrems


Irrepetible ascens social cohort 1951Irrepetible ascens social cohort 1951--6060

• Cohort 1951-1960: majoritari origen obrer (56%) i ample marge d’ascens pels canvis postindustrials i extensió de professions de l’Estat del benestar

• Cohort 1971-1980: menys orígens obrers (33%), menor marge d’ascens i major tendència a la immobilitat (el 67% parteix de classes mitjanes)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

2009 2005 2009 2005 2009 2005 2009 2005

1971-1980 1961-1970 1951-1960 < 1950

AscensDescensImmòbil


Una societat poc rUna societat poc ríígida i molt flugida i molt fluïïdada

• L’anàlisi log-multiplicatiu constata una gran reducció de la rigidesa classista (els destins socials deixen d’estar limitats pels orígens socials)

• Els homes pateixen major rigidesa però l’han reduït força (un 44 %). Les dones mostren una gran fluïdesa que les ha emancipat dels seus orígens

• La tesi de la fluïdesa social constant d’Erikson i Goldthorpe (1993) no ajusta ni pels homes ni per les dones. No hi ha estancament de la fluïdesa

Taula 2. Evolució dels paràmetres de fluïdesa social (2009)

• Els valors superiors a 1 impliquen rigidesa classista (en gris)• Els valors entre 0,5-1 impliquen fluïdesa social (igualtat d’oportunitats)• Els valors inferiors a 0,5 impliquen màxima fluïdesa

CohortsEdats al

2009

Beta (Mit)Total 2009

Homes 2009

Dones 2009

1947-1956 53-62 0,71 2,15 0,381957-1966 43-52 0,63 1,09 0,541967-1976 33-42 0,69 1,20 0,69


ConclusionsConclusions


Estratificació de classes a Catalunya (1900-2001)

Font: Elaboració pròpia a partir dels Censos de Població (INE)


1. 1. LL’’alta mobilitat i flualta mobilitat i fluïïdesa no sdesa no s’’expliquen expliquen per les polper les políítiques redistributivestiques redistributives

Hipòtesi: En un context de manca de sobirania fiscal i d’Estat, l’explicació a la fluïdesa meritocràtica catalana l’hem de buscar en factors històrics, culturals i en els valors singulars (igualitarisme, tolerància, menestralia, emprenedoria) que situen Catalunya com a escalator region (país d’oportunitats).

Països (2005)%

Despesa social/ PIB

% Despesa pública

educació/PIB

% Despesa beques/ despesa pública

educacióSuècia 31,5 6,4 11,1Holanda 27,9 5,0 12,8Alemanya 29,7 5,1 7,9Hongria 21,9 5,6 5,7França 31,4 6,0 3,8Catalunya 17,8 3,4 2,0Espanya 20,9 4,6 3,0Itàlia 26,4 4,7 4,3Gran Bretanya 26,3 6,2 6,6Polònia 19,7 5,9 1,8EUA‐USA 15,9 7,1 8,1

Font: OCDEa/b (2008), Eurostat (2008) i Departament d’Economia-Generalitat de Catalunya (2008).

Taula 3. Indicadors comparats de despesa social i educativa


2. 2. La crisi no ha de ser excusa per deixar La crisi no ha de ser excusa per deixar de promoure i dde promoure i d’’invertir en oportunitatsinvertir en oportunitats

2.1. La pauta de justícia meritocràtica és un tret definitori de la identitat catalana que s’ha de preservar davant l’actual augment de les desigualtats.2.2. Cal una revisió a fons de la política de beques per garantir una igualtat efectiva d’oportunitats que redueixi el fracàs i l’abandonament escolar dels grups socials més desafavorits.2.3. Cal garantir la qualitat de l’escola per a tothom promovent els talents cap a l’excel·lència, la responsabilitat i el plaer d’aprendre. 2.4. Cal activar polítiques transversals i territorials d’inclusiósocial i empoderament per a les famílies i barris més vulnerables.2.5. Davant dels grans reptes de la crisi i la globalització, cal promoure debats i polítiques públiques més eficients de justícia social recolzades des de l’evidència científica i sociològica (superant vells tòpics i intuïcions).


Gràcies per la vostra atenció

Per entrar en contacte amb el PaD:www.obdesigualtats.cat


Annexos


Destins de classe per cohorts d’edat (PaD, 2009)

Cohorts d’edat dels fills el 2009Creix la fluïdesa social


Construcció de l’esquema de classes socials EGP Base: individus (homes i dones majors de 25 anys)

1. Codificació segons CNO-94 de la variable “ocupació” (actual o darrera)

2. Creuament amb variables “propietat” i “autoritat laboral” per atribuir la situació de classe en categories EGP

3. Jerarquització segons l’índex de desigualtat de la condició de classe (format per 7 variables):

4. Assignació de “classe social-CLAS” a pares i fills/es elaborant matrius de mobilitat social


00,5

11,5

22,5

33,5

44,5

5

I II IVa IVbc V IIIa IIIb VI VIIab0 €5.000 €10.000 €15.000 €20.000 €25.000 €30.000 €35.000 €40.000 €45.000 €50.000 €

Score Ingressos

Segons índex/score de desigualtat de recursos (eix esquerra) i segons nivell brut d’ingressos (eix dreta)

Jerarquia de classes EGP


L’alta mobilitat fonamenta la cohesió social


Una part de l’ascens de classe no s’ha traduït en millora d’estatus (2005)


La paradoxa d’Anderson: educació i ascens social


0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Estudis bàsics oinferiors

FP

Diplomatura

Llicenciatura

Màsters idoctorat

1945-1954

1955-1964

1965-1974

1975-1984

Ascens social i nivells educatius (2009)


El 74% de l’ascens social també és ascens educatiu en relacióal pare, però el 45% de tot l’ascens educatiu no es tradueix en ascens social.

Els nivells universitaris representen el 35% de tot l’ascens social, però es col·lapsa en la cohort jove:

• 48% (cohort 75-84) • 54% (cohort 65-74) • 63% (cohort 55-64)

Històricament, les diplomatures superiors han possibilitat la major mobilitat ascendent.

En la cohort jove, el destí professional dels màsters i llicenciatures torna a estar influït per l’origen social.

Educació i mobilitat social a Catalunya - ccmaresme.cat · Educació i mobilitat social a...

Documents

Transcript of Educació i mobilitat social a Catalunya - ccmaresme.cat · Educació i mobilitat social a...