Educació en valors: Els joves davant la discapacitat ...

Educació en valors: Els joves davant la discapacitat, consciencia social i solidaritat

6è Premi Josep Ma Rueda i Palenzuela

6è Premi Josep Ma Rueda i Palenzuela 2009 Educació en valors: els joves davant la discapacitat, consciència social i solidaritat

As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

1. INTRODUCCIÓ 2

a. Associació d‘ Amputats Sant Jordi b. L‘objecte d‘estudi c. Finalitat

2. MARC TEÒRIC 5

a. Principals aportacions teòriques. b. La perspectiva teòrica que adopta l‘equip de treball. c. La discapacitat i la seva vesant comunitària.

3. CONCEPTUALITZACIÓ 9 a. Definició teòrica dels conceptes b. La Dimensionalització i els indicadors.

4. HIPÒTESIS 17 a. Hipòtesis de l‘estudi b. Justificació de les hipòtesis

5. OBJECTIUS 23 a. Objectiu General. b. Objectius Específics.

6. DISSENY DE LA RECERCA 23 a. Agents socials implicats b. Perspectiva metodològica adoptada per l‘equip c. Tècniques de recerca

i. Selecció Població. ii. Mostra estudi

d. Recollida de dades i. A traves de la info recollida a través de l‘activitat: la

seqüència de les fases ha de quedar clarament explicitada i que sigui pertinent.

7. AVALUACIÓ 31

a. Avaluació del procés b. Avaluació dels resultats c. Indicadors d. Eines i agents d‘avaluació e. Cronograma

8. BIBLIOGRAFIA 36

9. ANNEX 39


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

1. INTRODUCCIÓ.

a. Associació d’Amputats Sant Jordi

Qui som? L‘Associació d‘Amputats Sant Jordi és una entitat sense ànim de lucre, que dedica els seus esforços a oferir suport a persones amb discapacitat f í s i c a , (majoritàriament persones que han patit una amputació), i a les seves famílies. La nostra acció va començar l‘any 1992, fruit d‘un reduït grup de pacients de Fisioteràpia de l‘Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Les il·lusions es centraven en l‘impuls col·lectiu d‘iniciatives que poguessin solucionar els problemes d‘integració que tota persona amb discapacitat física troba una vegada comença a assumir la seva situació. Al 2003, amb l'experiència i una nova directiva al front, la nostra Associació comença a adonar-se del ple contingut i significació dels objectius pels quals va ser creada i a respondre a criteris que la defineixen des de tres àmbits: ser una entitat sense ànim de lucre, d’auto ajuda i al servei de la plena integració de les persones amb discapacitat física principalment “Amputats”. Què fem? L‘objectiu general de l‘Associació es basa en afavorir, consolidar, estimular, ajudar i potenciar iniciatives que facin possible solucionar els problemes psicològics, socials i d'integració que tota persona amb discapacitat física troba un cop comença a assumir l‘abast de la seva nova situació. El suport i la informació a les persones que han patit una amputació i als seus familiars en l‘àmbit sanitari, psicològic i social. Enfortir el teixit social de la població afectada per aquesta discapacitat i fer una tasca de prevenció i disseny d‘estratègies socials. L‘Associació està al servei de la plena integració social de les persones amb discapacitat física. Entre els nostres objectius es troben els de procurar la màxima optimització d‘uns recursos sempre limitats per a la consecució de les nostres finalitats, que vindran determinades pels objectius concrets marcats per l‘entitat i seran sempre el fruit del debat previ i l‘intercanvi de coneixements i experiències entre els nostres socis, simpatitzants, professionals i col·laboradors voluntaris. Tot això comporta l‘assoliment de la màxima representativitat del nostre col·lectiu i les seves reivindicacions en el cor del teixit associatiu sectorial per reclamar tot allò que considerem drets socials. Només així es podrà arribar a assolir una efectiva igualtat d‘oportunitats entre tots els ciutadans sigui com sigui la seva condició. Què volem? Aspirem a una societat en la qual es faci realitat el principi de la igualtat d'oportunitats. Col·laborem en totes aquelles iniciatives que impliquin la presa de consciència per part de particulars, institucions públiques o privades respecte de la nostra realitat. És la nostra intenció promoure tot tipus de campanyes de sensibilització entre la ciutadania


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

4

amb la finalitat de plantejar un debat obert i participatiu entre: els que formen part del nostre col·lectiu, els que algun dia podrien trobar-se en situacions semblants i els responsables públics entre les competències dels quals es trobin les de garantir el desenvolupament dels drets que assisteixen a les persones amb discapacitat física. Drets que es concreten amb els objectius de la plena integració socio-laboral i de la llibertat per a compartir espais, àmbits i mentalitats sense barreres. Coneixent els objectius per assolir i el camí que suposa el seu desenvolupament, lluitem pels drets a la integració social d'un col·lectiu minoritari i que mai compta per a les grans estadístiques. Per això és necessari donar una visió no de les nostres necessitats, sinó d'aconseguir la suma d'iniciatives personals i col·lectives per evitar tota actitud piadosa. Lluitem per aportar a la comunitat tot allò del que som capaços, sent conscients dels ideals i utopies col·lectives com són la igualtat, la llibertat i la solidaritat. b. L’objecte d’estudi Des de l‘Associació ens hem adonat que perquè una persona accepti la seva condició de persona amb discapacitat i es trobi totalment integrada a la comunitat necessita d‘una banda, acceptar-se així mateixa com persona amb discapacitat i d‘una altre la comprensió i acceptació de les persones que l‘envolten. Tant per part dels seus familiars i amics, com per totes aquelles persones que coincideixen a la seva vida diària. Les barreres donades per l‘actitud i l‘entorn exclouen la participació plena i efectiva de les persones amb discapacitat a la seva comunitat, en igualtat de condicions amb la resta de ciutadans. Hem pogut contrastar que existeixen un gran nombre de lleis tant a nivell europeu, nacional, autonòmic... per tal de protegir als col·lectius com ara el que ens ocupa, les persones amb discapacitat física, malgrat això observem que encara que existeixen aquestes, gairebé no tenen una resposta per part de la comunitat. Som conscients de la necessitat de fomentar una educació basada en el respecte per la diferència i és important inculcar aquests valors als nens i nenes d‘ara que dintre de vint anys seran el model de societat. Per tant creiem indispensable conèixer el grau de conscienciació dels joves d‘ara que dintre de 20 anys seran el model de societat de demà. Ratifiquem la necessitat de potenciar la educació en valors dels joves en tot el que comporta tenir una discapacitat en el nostre entorn. Per aquest motiu el nostre treball de recerca està impulsat a saber:

Quin es el nivell de conscienciació dels joves davant la discapacitat física? “La sociedad, en efecto, no es solo el escenario en el que acontece el problema, sino

que es un personaje importante del drama. La sociedad discapacita y rehabilita, segrega y agrega. La sociedad, por ello, ha de ser objeto de intervenciones que la

hagan cada vez menos agresiva y más accesible, menos áspera y mas hospitalaria, menos normativa y más tierna.” (Demetrio Casado, Madrid febrero de 1987)1

1 Allué, Marta. DisCapacitados. La reivindicación de la igualdad en la diferencia. Edicions Bellaterra, Barcelona 2003


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

5

Per reafirmar les paraules de Dematrio Casado trobem essencial un treball basat en la dimensió comunitària. Volem que els joves que participin en aquest estudi siguin conscients de la importància de l‘accessibilitat a l‘entorn físic, social i educatiu. D‘aquesta manera podrem, d‘una manera indirecta, traslladar aquests coneixements que els joves han rebut de manera directa al seu entorn més proper i a tota la seva comunitat. Es una manera de que la nostre acció arribi a tota la societat a través d‘aquells que, en un futur, seran el model de societat. Aquest estudi es titula: EDUCACIÓ EN VALORS: Els joves davant la discapacitat, consciencia social y solidaritat. c. Finalitat Aquest estudi té com a finalitat l’educació en el camp dels valors2 i pretén apropar a les aules la implicació directa dels joves davant situacions de la vida quotidiana de les persones amb discapacitat. Realitzant aquest exercici els joves podran adonar-se de les dificultats que comporta viure amb una discapacitat (continuem trobant barreres per participar en igualtat de condicions en la vida social) i a la vegada reflexionar sobre les actituds socials al respecte. Considerem que el canvi dins de la societat només és posible si les persones es familiaritzen amb la discapacitat. I també si treballem l‘educació a través d‘una técnica de modificació de conducta. Que les persones amb discapacitat es deixin veure i es vegin són claus per eliminar la discriminació. D‘aquí la importancia de treballar a través d‘una metodología empirica-analitica experimental. Volem comprobar si gràcies a la nostre influència en l‘àmbit de l‘educació aconseguim que:

els joves prenguin conciencia de que és una discapacitat. el seu entorn i la seva comunitat es beneficiïn d‘aquest aprenentatge i siguin més

sensibles davant d‘aquesta realitat. que la nostre acció, any rere any, evolucioni i gràcies a l‘estudi d‘investigació

poder comprobar aquesta evolució i aquest aprenentatge. que els agents socials formals, administració i entitats, es mobilitzin, es facin

càrrec de les dificultats i actuin gràcies a la pressió social realitzada a través dels informes que gràcies als joves participants es poden crear.

És fonamental que l‘entorn i la propia comunitat participi i formi part d‘aquest estudi. Si considerem i defensem que l‘entorn i els diferents agents socials que formen part d‘aquest, són actors principals en la visió de la discapacitat és indispensable que sigui a través d‘un treball colectiu-comunitari el vehicle i la fita per poder aconsegui els nostres objectius i la nostre finalitat. La finalitat d‘aquest projecte s‘integra dintre de la línia estratègica de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides (2006): “los principios de la Carta de las Naciones Unidas que proclaman que la libertad, la justicia y la paz en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad y el valor inherentes y de los derechos iguales e inalienables de todos los miembros de la familia humana”.

2 Mirar la pàg. on trobareu els diferents estudis de valors publicats.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

6

2. MARC TEÒRIC.

a. Principals aportacions teòriques.

Model de prescindència o negativista. Un primer model, que es podria denominar de prescindencia, en el que se suposa que les causes que donen origen a la discapacitat tenen un motiu religiós, i en el qual les persones amb discapacitat es consideren innecessàries per diferents raons: perquè s'estima que no contribueixen a les necessitats de la comunitat,

que alberguen missatges diabòlics,

que són la conseqüència d‘un castig dels déus, o

que —pel desgraciades—, les seves vides no mereixen la pena ser viscudes.

Com a conseqüència d'aquestes premisses, la societat decideix prescindir de les persones amb discapacitat, ja sigui a través de l'aplicació de polítiques agenèsiques, o ja sigui situant-les en l'espai destinat per als anormals i les classes pobres, amb un denominador comú marcat per la dependència i la submissió, en el qual així mateix són tractades com objecte de caritat i subjectes d'assistència. El Model rehabilitador El model mèdic es centra en la deficiència-patològica, aquesta visió imposa una presunció d‘inferioritat biològica o fisiològica de les persones amb discapacitats. Els valors e interpretacions mèdiques han contribuït històricament a destacar els dèficits del individu i ha considerar-los com a causa inevitable de la discapacitat. No podem entendre que les persones discapacitades no precisen en algun moment de la seva vida de l‘ajut d‘algun metge. El que es qüestiona són les condicions y les relacions social que es produeixen en aquestes situacions, al considerar la seva identitat reduïda als aspectes deficitaris individuals. Etiquetes com ―invàlid‖, ―tullit‖, ―tarat‖, ―impedit‖ o ―retrasat‖ signifiquen totes elles tant una pèrdua funcional com una carència de valor. El problema bàsic passa a ser la persona, amb les seves diversitats i dificultats, a qui és imprescindible rehabilitar – psíquicament, física, mental o sensorial -. Model Social El model social de discapacitat situa els orígens social de la discapacitat en l‘existència d‘una societat organitzada per i per a la gent no discapacitada. Així doncs, el model social percep la discapacitat més com a la restricció social que aïlla i deixa fóra a la persona de la plena participació a la vida social, que com una conseqüència de les condicions particular (de la naturalesa de l‘individu). El model social s‘allunya del model sota criteris mèdics enfocada com a tragèdia. Des de l‘experiència col·lectiva genera autoestima i autoconfiança. Fomenta el ―empowerment‖ superació. Una de la mesures encaminades a aquest fi ha estat

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=prescindencia

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=eugen�sicas


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

7

l‘expansió de moviments de expansió de les persones amb discapacitat i la creació d‘organitzacions de discapacitat per tot el món, totes elles dirigides per persones amb discapacitats.. El model social critica la medicalització i la individualització de la discapacitat. Defensa que son persones amb discapacitat com a conseqüència de les desavantatges estructurals que es mantenen en una societat feta per i per a les persones sanes i capaces. Per tant si les persones amb discapacitats són víctimes col·lectives de la discriminació i dels prejudicis socials més que víctimes individuals hi ha que treballar i aconseguir rebaixar la opressió i no tant aconseguir compensacions individuals. Millorar l‘entorn físic assegurant les igualtats en els drets de les persones i donar la paraula als que realment estan afectats. Aquest model es troba íntimament lligat a l‘assumpció de certs valors intrínsecs als Drets Humans i aspira a potenciar el respecte per la dignitat humana, la igualtat i la llibertat personal, propiciant la inclusió social basant-se en determinats principis: vida independent, no discriminació, accessibilitat universal, normalització de l‘entorn i diàleg civil, entre d‘altres. Es recolza en la premissa que la discapacitat és en part una construcció i una forma d‘opressió social i el resultat d‘una societat que no considera ni té present a les persones amb discapacitat. Aposta per l‘autonomia de les persones amb discapacitat per tal de decidir respecte la seva pròpia vida i, per aquest motiu, se centra en l‘eliminació de qualsevol tipus de barrera per tal de fer possible una igualtat d‘oportunitats reals.

Com a conclusió, sense arribar a dir que una teoria és millor que un altre podrien dir que la discapacitat necessita reconceptuar-se des de la interpretació contextual e individual. Ser persona amb discapacitat suposa experimentar la discriminació, la vulnerabilitat i plantejar-se la pròpia identitat i estigma. Tots les persones amb discapacitat experimenten la condició com una limitació social, ja sigui que aquestes limitacions es produeixin com a conseqüència dels entorns arquitectònics inaccessibles, de les qüestionables idees sobre intel·ligència i competència social, de la incapacitat del públic en general, per usar el llenguatge de signes, de la carència de material de lectura en braille o de les actituds públiques hostils vers persones amb deficiències no visibles.

b. La perspectiva teórica que adopta l’equip de treball. Model Social i la percepció de la discapacitat com a problema social. Les persones sense discapacitat continuen pensant que la discapacitat els hi és aliena i gairebé sempre s‘entén com una tragèdia personal. Les persones amb discapacitat tenen dificultats per creure que la diferència pot compensar-se i inclús desaparèixer de forma tècnica i de forma social. La societat necessita establir un control de la discapacitat, intentar definir-la, descobrir les causes per pode r mesurar-la i així obtenir una sensació de control sobre aquesta,


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

8

com a cert domini per poder minimitzar-la. Per tant tota persona que tingui una imperfecció o defecte és diferenciada. El problema que pateixen les persones amb discapacitat és la mirada dels altres, mai ajuda, inclús dificulta que puguin assumir la seva diferència i tracten d‘amagar-la. L‘estigma els fa vulnerables a la curiositat de la gent. Es creuen elements estranys en un univers que intenta ser harmònic, sense diferències apreciables. Per la societat és molt difícil acceptar la vulnerabilitat, fa por, i per tant cerca una resposta per justificar la fatalitat, una justificació al que ha passat. D‘aquesta manera s‘aconsegueix tenir certa distància als fets i per tant quedar extern a ells. Un problema social implica, en termes comuns, allo que suscita malestar generaritzat i que apareix com una força ―desorganitzadora‖ que opera sobre les persones o la societat. Ens porta, en última instancia a fer referencia a la cultura de l‘home, a les relacions amb altres individus, a les seves conductes personals orientades per altres conductes i allò relatiu a la conciencia col.lectiva. per tal de considerar com a problema social la discapacitat, cal tenir en compte que s‘han de donar uns fenòmens, basant les nostres teories en la defició que fa sobre el tema Paul B. Horton i Gerald R. Leslie, que permitirà una primera aproximació de la problemàtica de les persones amb discapacitat. Aquests autors diuen:

―(...) els problemes socials constitueixen una condició que afecta a un nombre important de persones, de modo considerat inconvenient i que, segons es cree, deu corregir-se mitjançant l‘acció social col.lectiva, es a dir, els problemes socials‖ son: - Una condició donada per varis factors:

i. Individual: per n costat les desventatges que representa partir una discapacitat i per un altre tenir en compte tota la resta de capacitats de la persona. Trobem una diferència molt gran entre ―ser discapacitat‖ i ―patir una discapacitat‖, una cosa es que la discapacitat t‘acompanyi i una altre ben diferent es que aquesta et domini i sigui mes important i rellevant que la propia persona.

ii. Social: Tant l‘estat del benestar, com els mecanismes alternatius per potencialitzar altres potencialitats i les capacitats per eliminar barreres (socials i arquitectòniques). No solament les barreres arquitectoniques i institucionals poden generar exclusió en moltes ocasions la conducta de les persones no discapacitades poden arribar a generar-la, inclús sense proposar-se‘l. Es necessari que les persones amb discapacitat siguin subjectes de la societat i no objecte amb tots els seus nivells, que s‘impliquin, que siguin part activa en la presa de decisions i en tots aquells aspectes en els quals estiguin involucrats.

- Afecte a un nombre important de persones tant des d‘un punt de vista quantitatiu i

qualitatiu. - Considerar el fenomen com un inconvenient: tota discapacitat implica unes

limitacions i per tant perjudica a la persona que la pateix. En persones amb discapacitat son les seves limiacions les que determinaran l‘aillament físic del que arribarà a derivar-se en l‘aillament social. Es un proces de dintre a fora: de la discapacitat a l‘entorn (la societat). Guasch (2000, pag.75): ―Els malalts no tenen mai els mateixos drets que la resta dels ciutadants. Els malalts tenen dret a curar-se. Pero també el deure de fer-ho‖.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

9

- El fenòmen ha de corregir-se l‘acció social colectiva: només a través de la

concienciació clara del problema es pot lograr entendre els recursos necessaris per poder encarar les solucions. Superar el proces o no es també posible en funció de les actituts dels altres, dels recursos de l‘entorn i de l‘assistencia de programes adecuats per a la integració. No depen solament d‘un mateix. Les persones sense discapacitat tenen un paper sumament important, es tracta d‘acompanyar, de col·laborar per aconseguir les fites, no de fer-ho per ells. Recuperar autonomia suposa un procés de re-socialització, per tant depen dels agents socialitzadors allò que s‘arribi a aconseguir. A partir d‘aquest model i tenint present la idea de que la discapacitat és un problema social, estem d‘acord en la idea de que la societat discapacita i estigmatiza. Quan una persona que podría ser aceptada en una relació social té una característica, como ara una discapacitat, la resta dels seus atributs i qualitats desapareixen i només identifiquen a la persona per la seva diferència. El que és important no es aparentar ―normalitat‖, les persones amb discapacitats són conscients de la diferència, sino que aquesta pasi a ser l‟element identificador i la resta de persona desapareixi.

c. La discapacitat i la seva vesant comunitaria. Tal i com hem vist reflexat en diferents paràgrafs del punt anterior, des de l‘Associaciació d‘Amputats Sant Jordi i la seva persperctiva ideològica no podem entendre la discapacitat fora de la dimensió comunitària. La discapacitat forma part de la societat, és intrínseca aquesta. Només a través de la conscienciació clara del problema a través d‘un treball comunitari i interdisciplinari i fent partíceps a totes les persones i col·lectius socials que formen part de la societat podrem aconseguir un canvi clar en la percepció social de la discapacitat. Considerem que el canvi dins la societat es només posible si les persones es familiaritzen amb les persones amb discapacitat i per una altre banda treballar la educació a través d‘una técnica de modificació de conducta. Que les persones amb discapacitat es deixin veure i que es vegin són claus per eliminar la discriminació. Una discriminació que arriba a que la societat doni per suposat alló que pensa i sent la persona amb discapacitat sense parar a preguntar-lis realment la veritat. Quan una persona amb discapacitat s‘enfada o realitza activitats que per a nosaltres no és correcte sempre ho justifiquem amb els efectes de la discapacitat. I no té perqué ser així a lo millor la persona s‘enfadat per alguna cosa que se li a dit de males maneres o fa qualsevol activitat, como ara l‘esport perquè ja ho practicaba abans de patir la discapacitat. La societat creu que el handicap suposa l‘aniquilació total de la salut per caure de ple en la malaltia. La perdua no només física sino de la identitat transformarà a la persona i l‘afectarà inevitablement en les seves relcaions socials. Pero no ha de ser així i per aquest motiu creiem de suma importància la conscienciació de tota la comunitat i en especial dels joves per aconseguir la plena integració. Les temàtiques específiques que volem estudiar versarien al voltant del coneixement que els joves de Barcelona tenen sobre el concepte de discapacitat i tot el que implica que una persona la pateixi. També volem estudiar que entenen els joves per mobilitat reduïda. Amb aquestes dos temàtiques ens proposen arribar a coneixer quin es el nivell de conscienciació dels joves davant aquesta situació. Per arribar a aconseguir


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

1

0

aquestes fites hem d‘articular el nostre projecte al voltant d‘una dimensió comunitaria i per tant poder portar a terme una pràctica organitzativa per tal de promoure i implicar als diferents agents socials del territori i professionals en el món de la discapacitat. D‘aquesta manera es preten realitzar millores en les condicions socials de les persones amb discapacitat dins la nostre societat. 3. CONCEPTUALITZACIÓ

a. Definició teórica dels conceptes

Per poder realitzar una bona lectura de les dades que es presenten en aquest projecte és imprescindible donar les definicions de les paraules claus que s‘utilitzaran per poder avaluar la conscienciació en els joves. Conceptes com discapacitat, conscienciació i accessibilitat són claus per poder entendre aquest estudi. Depenen dels marcs teòrics i dels diferents models d‘estudis aquests conceptes poden tenir petites variacions. A continuació es mostraran les diferents definicions dels conceptes amb els quals es treballa en aquest projecte.

Paraules clau: valors socials, conscienciació, tolerància, discapacitat, accessibilitat, barreres arquitectòniques, persones amb mobilitat reduïda.

Què entenem per Valors Socials?

“Els valors socials son l’essència de les cultures.”

El valor social és un operador subjectiu, culturalment determinat, de preferències assignades en relació amb les qualitats axiològiques3 de l‘objecte valorat.

Les característiques que complementen a aquesta definició són:

a) El valor és un "fet social", no és una realitat meta empírica. Aquest reconeixement ens aproxima a Durkheim i ens distancia del subjectivisme axiològic.

b) El valor social és la qualitat de preferència assignada a un objecte en virtut d'una relació entre fins i mitjos en l'acció social.

c) El valor social té un caràcter relacional entre el subjecte i l'objecte.

d) No hi ha valor sense valoració, un subjecte individual o col·lectiu que valora en un context específic. Entenem per context al complex de factors i circumstàncies físiques, culturals, socials, psicològica, temporals i espacials en les quals tenen existència i sentit els valors.

e) Els valors no existeixen per si mateix, descansen en un suport (un objecte).

f) El concepte d'objecte és peirciano i es considera que va d'allò més real i concret fins a les figures complexes del pensament.

3 Teoria del valor anomenada Axiologia Formal, creada pel Dr. Robert S. Hartman.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

1

1

g) Els valors socials es comporten com una força directriu que modela, orienta, dóna contingut i significat a l'acció social.

h) Cap valor social es presenta en forma independent i aïllada, estan interconnectats en un sistema i presenten determinades jerarquies.

i) Els valors es presenten en polaritats positives o negatives, superiors o inferiors, en relació amb les quals l'operació subjectiva es troba davant una opció d'elecció, sense possibilitat de neutralitat.

A què ens referim amb el terme conscienciació?

La consciència, del llatí conscientia, és definida en general com el coneixement que l‘ésser humà te de sí mateix i del seu entorn. "Conscientia" significa literalment "amb coneixement" (del Llatí: cum scientiā). En humans, la consciència implica varis processos cognitius amb aspectes interrelacionats. La consciència pot també ser definida com l‘estat cognitiu no-abstracte que permet la interactuació, interpretació i associació amb els estímuls externs denominats realitat. La consciència requereix d‘ús dels sentits sensorials organolèptics com mitjà de connectivitat entre els estímuls externs i les seves associacions.

Segons la TEORIA ORÉCTICA4, tot comportament humà és degut a la integració de quatre factors bàsics, instints (I), circumstàncies (C), ego (E), estructura (Hf). Tal integració es dona en tots els nivells de l‘organisme viu. Tant el comportament de la cèl·lula com el del conjunt de l‘organisme són analitzables i comprensibles en base a aquest quatre factors. El seu esquema d‘integració obeeix al mateix mètode biósico, als nivells subconscients com als conscients.

No obstant això, per a acceptar la teoria integrativa dels factors I, C, I, Hf cal definir, amb més exactitud que fins a ara, els quatre factors.

1. Els factors de l'orientació vital de l'organisme són: els instints (I); les

circumstàncies còsmiques i socials (C); l'ego (I); i l'estructura dels dispositius, l'herència

filogenètica (Hf).

4 Wukmir, V. J. “El hombre ante si mismo. Endograma y autoexamen de la personalidad”. Ed. Luis

Miracle. Barcelona 1964

2. Cada factor influeix en cada factor amb estímuls propis, integrant-se en el

procés de l'orientació vital, l‘orèxia.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

1

2

3. La integració es porta a terme en el procés afectiu, oréctico, en tots els nivells i graus de l'organisme, subconscients i conscients. La unitat d' aquesta integració és l‘orecton (o).

Les conseqüències principals del concepte oréctico en el camp de l'educació no podem educar si només intentem canviar el raonament (valoració ideativa conscient) sense canviar i condicionar sentir.

Què és la tolerància?

- Saber respectar a les altres persones en el seu entorn, és a dir en la seva forma de pensar, de veure les coses, de sentir i és també saber destriar en forma cordial en el que uneixo no està d'acord.

- La tolerància és el respecte amb igualtat sense distincions de cap tipus.

- la tolerància és acceptar-se uns a uns altres. hem d'acceptar-nos a nosaltres mateixos i després acceptar i respectar a tots els altres.

- Acceptar als altres com són, sense peròs i sense objeccions.

- La tolerància és la virtut moral i cívica que consisteix a permetre la realització d'accions, preferències i creences que encara que no siguin considerades com lícites, no obstant això, no són impedides per l'autoritat amb poder d'impedir.

- L‘innegable actitud de suportar els actes aliens, respectant la seva forma de pensar, quedant en la situació de rebre el donat.

- f. Acció de tolerar. Respecte i consideració cap a creences i opinions dels altres. Marge o diferència que es concedeix a la qualitat i quantitat d' una cosa.

Què és la discapacitat?

En l'any 1980, l'Organització Mundial de la Salut, va presentar un document, «Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses» (CIDMM), que va servir per a definir a les persones amb discapacitat, no per les causes de les seves minusvalideses, sinó per les conseqüències que aquestes els han generat.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

1

3

Definicions aportades per la CIDMM

Deficiència: Pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.

Discapacitat: Restricció o absència (deguda a una deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dintre del marge que es considera normal per a un ésser humà.

Minusvalidesa5: Situació de desavantatge per a un individu determinat, conseqüència d'una deficiència o d'una discapacitat, que limita o impedeix l'acompliment d'un rol que és normal si escau, en funció de la seva edat, sexe, factors socials i culturals. Font: Pròpia a partir de la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses. OMS, 1980.

La nova classificació de 2001 té un enfocament biopsicosocial i ecològic, superant la perspectiva biomèdica de la classificació anterior.

Condició de salut

Funcions i estructures corporals Funcionament Participació

Factors contextuals

Font: www.tscat.org/arxius/temarip20076

Classificació Internacional del Funcionament, Discapacitats i Estats de Salut de l‘OMS. 20017.

• Discapacitat: És un terme bagul per dèficits, limitacions en l‘activitat i restriccions en la participació. Denota els aspectes negatius de la interacció entre l‘individu (amb una condició de salut) i el seu entorn (factors contextuals i ambientals).

• Dèficit: És la pèrdua o anormalitat d‘una part del cos (estructura) o funció corporal (funció fisiològica). La funció fisiològica inclou les funcions mentals. Anormalitat es refereix estrictament a una desviació significativa de les normes

5 Des del moviment associatiu, es considera aquesta definició com pejorativa, sent preferible referir-se a aquestes persones com persones amb discapacitat. 6 Temari d’assistent social, Material de suport per a preparar l’examen d’oposicions de la Generalitat (cap. 28). Setembre 2006. Col·legi

oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya. 7 Font: 54ena Assemblea Mundial de la Salut (2001)


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

1

4

estadístiques establertes (com desviació de la mitjana d‘una població amb normes estandarditzades) i només s‘ha d‘utilitzar en aquest sentit.

• Limitació en l’activitat: (Substitueix el terme discapacitat utilitzat l‘any 1980.) Són les dificultats que un individu pot tenir en l‘execució de les activitats. Una limitació en l‘activitat pot variar entre una desviació lleu o greu en termes de quantitat o qualitat en l‘execució de l‘activitat en la manera, l‘extensió o la intensitat de l‘esperada en una persona sense la condició de salut.

• Restricció en la participació: (Substitueix el terme minusvàlua utilitzat l‘any 1980.) Són problemes que un individu pot experimentar en la seva implicació en situacions vitals. La presència de restriccions en la participació és determinada per la comparació de la participació d‘un individu amb la participació esperada d‘un individu sense discapacitat en aquella cultura o societat.

• Barrera: Són tots aquells factors ambientals en l‘ambient d‘una persona que en delimiten el funcionament i li creen discapacitat. Poden incloure aspectes com un ambient físic inaccessible, falta de tecnologia assistencial apropiada, actituds negatives de les persones vers la discapacitat, com també serveis, sistemes i polítiques que no existeixen o que específicament dificulten la implicació de totes les persones, amb una condició de salut, que comporti una discapacitat en totes les àrees de la vida.

Font: Pròpia a partir de la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses. OMS, 2001

Cal recordar, també, que no hi ha deficients, discapacitats o minusvàlids, sinó persones amb una deficiència, persones amb una discapacitat o persones amb una minusvalidesa. Des de concepcions més modernes i progressistes hi ha persones amb diversitat funcional. Que és l’accessibilitat? S‘entén per accessibilitat la característica de l‘urbanisme, l‘edificació, el transport o els mitjans de comunicació que permet a qualsevol persona la seva utilització i la màxima autonomia personal.

Una bona accessibilitat és aquella que existeix però que passa desapercebuda per a la majoria d‘usuaris, excepte evidentment per a les persones amb greus problemes en la seva mobilitat i/o amb limitacions sensorials, visuals i/o auditives.

Al realitzar el disseny dels espais, elements transports i productes que ens envolten tindrem sempre present aquestes característiques per a millorar la qualitat de vida de tothom. Si les actuacions de millora d‘accessibilitat es realitzen en entorns, edificis, transports i mitjans de comunicació existents, és quan haurem de suprimir les barreres arquitectòniques existents

Quan es parla de valoració funcional s’entén que el concepte que es valora és la

discapacitat. La capacitat o no de fer una activitat s’anomena independència o

dependència, respectivament. La valoració funcional és un pas endavant respecte a

la història clínica clàssica que valora especialment les deficiències

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=OMS


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

1

5

Què són les barreres arquitectòniques?

Són aquelles traves impediments o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviments de les persones. Es classifiquen en:

BAU: Barreres Arquitectòniques Urbanístiques. Aquelles que es troben en les vies i espais lliures d‘ús públic, que resoldrem mitjançant l‘accessibilitat urbanística.

BAE: Barreres Arquitectòniques en l‘edificació pública o privada. Són aquelles que es troben en l‘interior dels edificis, que resoldrem mitjançant l‘accessibilitat a l‘edificació.

BAT: Barreres Arquitectòniques en el Transport. Aquelles que es troben en els mitjans de transport, que resoldrem mitjançant l´ accessibilitat en el transport.

BC: Barreres de Comunicació. Són aquelles que signifiquen tot impediment per a l‘expressió i la recepció de missatges a través dels mitjans de comunicació siguin o no de masses, que resoldrem mitjançant l‘accessibilitat en la comunicació.

Quins són els grups de persones amb mobilitat reduïda?

S‘entén per persona amb mobilitat reduïda (P.M.R), aquella que té limitada temporalment o permanentment la possibilitat de desplaçar-se. S‘entén per persona amb limitacions aquella que temporalment o permanentment té limitada la capacitat d´ utilitzar el medi o relacionar - s‘hi.

Podem establir diferents grups de persones amb limitacions físiques:

Ambulants: Aquelles que executen determinats moviments amb dificultat, sigui amb l’ajuda o no d’aparells ortopèdics, crosses, etc.; o amb l’ajuda d’una altra persona.

Usuaris de cadira de rodes: Aquells que precisen d’una cadira de rodes per a dur a terme les seves activitats, bé de forma autònoma o amb ajuda d’altres persones.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

1

6

b. La Dimensionalització i els indicadors

Variables dependents

VARIABLES

INDEPENDENTS

Indicadors

GRAU DE SOLIDARITAT

VERS LA

DISCAPACITAT

Família

Grau de solidaritat que transmet

% persones amb discapacitat que són familiars

Col·legi


% persones amb discapacitat que són

amics/coneguts

Amics


% persones amb discapacitat que són amics

Associacions Grau de solidaritat que transmet

Entitat religiosa Grau de solidaritat que transmet

Mitjans

comunicació Grau de solidaritat que transmet

grau de Coneixement

teòric vers la discapacitat

1 CICLE ESO

Grau de coneixement sobre concepte discapacitat

Grau de coneixement sobre tipus discapacitat

Grau de coneixement sobre causes discapacitat

Grau de coneixement sobre actituds incíviques

2 CICLE ESO





BATXILLERAT





CFGM





CFGS





GRAU DE

PERCEPCIÓ DE LES

BARRERES VERS

L’ACCESSIBILITAT

1 CICLE ESO

Grau de coneixement sobre l’accessibilitat

Grau de coneixement sobre les barreres

arquitectòniques

Grau de coneixement sobre l’accessibilitat del

centre educatiu

Grau de coneixement sobre l’accessibilitat de

l’entorn

Grau de coneixement sobre el disseny universal


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

1

7

2 CICLE ESO



arquitectòniques


centre educatiu


l’entorn


BATXILLERAT



arquitectòniques


centre educatiu


l’entorn


CFGM



arquitectòniques


centre educatiu


l’entorn


CFGS



arquitectòniques


centre educatiu


l’entorn


GRAU DE

CONEIXEMENT

D’EMPATIA I ACTITUD

VERS LES PERSONES

AMB DISCAPACITAT

1 CICLE ESO

Grau de satisfacció dels alumnes durant l’activitat

Grau d’empatia dels alumnes durant l’activitat

Grau d’implicació dels alumnes durant l’activitat

2 CICLE ESO




BATXILLERAT Grau de satisfacció dels alumnes durant l’activitat



CFGM




CFGS





As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

1

8

4. HIPÒTESIS

a. Formulació de les hipòtesis centrals del treball i subhipòtesis d’aquestes hipòtesis centrals. Hipòtesis 1 Que hi hagi una persona amb discapacitat a prop, en la seva xarxa relacional, proporciona un major grau de coneixement sobre discapacitat.

Influeix la relació: de familia d‘amics de coneguts

Hipòtesis 2 Una bona educació basada en la solidaritat, els valors com el respecte i la tolerància, ajuda a que el joves tinguin un major grau de conscienciació sobre la discapacitat. És important la familia en la transmisió de valors

És important l‘escola en la transmisió de valors És important els amics en la transmisió de valors

Hipòtesis 3 Si les persones del teu voltant respecten i cuiden a les persones amb discapacitat, augmenta el grau de respecte del nen sobre les persones amb discapacitat. Hipòtesis 4 Com més alt sigui el nivell d‘accessibilitat del barri, més fàcil serà per al jove que estigui conscienciat en quant a l‘accessibilitat. Hipotesis 5 Com més alt sigui el nivell d‘accessibilitat del centre educatiu del nen més fàcil serà que estigui conscienciat en quant a l‘accessibilitat. b. Justificació de les hipòtesis.

Hipòtesis 1 Que hi hagi una persona amb discapacitat a prop, en la seva xarxa relacional, proporciona un major grau de coneixement sobre discapacitat. Donem suport a aquesta hipòtesi en el fet principal de que la família es el primer i més important agent socialitzador i que els nostres valors depenen d‘allò que des de petits han intentat transmetre. Per un altre costat el fet de que dintre de la nostres pròpia família hi hagi una persona amb discapacitat es molt important ja que ajudarà al nen a conèixer aquest fet des de petit i el que es més important encara, a veure i viure la discapacitat amb tota normalitat. El nen inclou al seu esquema una diferència més con tantes d‘altres i evita que més tard s‘abordi el tema com si fos tabú i amb un punt de morbositat que ja acompanyarà a la persona sempre. El següents estudi ens ajuda a justificar la importància que el nostre estudi dona a la figura de la família i com aquesta es la encarregada, en la nostra societat de transmetre als joves els valors socials que la regeixen.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

1

9

A través del Centre d‘Investigacions Sociològiques (CIS) s‘han realitzat diferents estudis sobre valors als joves i la influència de la família en aquesta transmissió. CIS: CENTRO DE INVESTIGACIONES SOCIOLOGICAS8 ACTITUDES Y VALORES EN LAS RELACIONES INTER PERSONALES II Estudio nº 2.442 Enero 2002 Universo: Población española de ambos sexos de 18 años y más. Tamaño de la muestra: Diseñada: 2.500 entrevistas. Realizada: 2.493 entrevistas. Error muestral: Para un nivel de confianza del 95,5% (dos sigmas), y P = Q, el error es de ±2% para el conjunto de la muestra y en el supuesto de muestreo aleatorio simple. Fecha de realización: Del 10 al 16 de enero de 2002. ¿En quina mida diries que contribueix cada un dels següents grups o institucions a

afavorir sentiments i pràctiques de solidaritat?

En aquesta gràfica podem observar que els joves creuen que la institució que millor transmetre aquests valors de solidaritat i per tant fan afavorir la seva pràctica és la família. També cal ressenyar que d‘altres grups o institucions que tenen un lloc destacat a aquesta estadística són: l‘escola i els amics. Juntament amb el de família són els tres grans grups que ajuden a assolir aquests valors. ¿En termes generals, comparteix (o compartia en cas de falleciment ) amb el seu pare els punts de vista respecte a...?

8 SAS Output.mht


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

0

Aquesta gràfica també es molt interessant. Ens mostra aquells punts de vista on la gent jove coincideix amb el seu pare. Per tant, aquestes dades, ens ajudarà a conèixer aquells punts on la transmissió a sigut més efectiva i més intensa. Tant la moral com els costums socials es tracten de dos valors molt relacionats amb la problemàtica del nostre estudi. Tot el que fa referència a discapacitat, conscienciació i accessibilitat estaria comprés es aquests dos punts. Gràcies a les dades podem pensar que depenen dels valors que s‘inculquin a la família així seran els valors dels joves.

En aquest cas podríem extreure que els pares i per tant la família posen més enfàsi en inculcar als seus fills els valors de la tolerància i el respecte pels demés. Hipòtesis 2 Una bona educació basada en els valors, com el respecte i la tolerància, ajuda a que el joves tinguin un major grau de conscienciació sobre la discapacitat. L‘escola es el lloc predilecte que utilitza una societat, avui dia, per educar als joves que en un futur seran la societat de demà. Els nens i nenes pasen moltes hores i a més, molt important, en diferents etapes de la seva vida, des de petits fins adolescents. Justament són aquests anys on s‘aprèn més i amb més facilitat. Per aquest motiu l‘escola també ha de ser un lloc on els valors socials han de ser transmesos als nens. Si


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

1

des d‘una edat temprana i en diferents etapes del seu aprenentatge els joves van inserint valors tal com la conscienciació envers persones amb discapacitat, en el futur, la societat del demà, serà un lloc més conscienciat. CIS: CENTRO DE INVESTIGACIONES SOCIOLOGICAS9 ACTITUDES Y VALORES EN LAS RELACIONES INTER PERSONALES II

¿En quina mida creus que t‘han educat per a la soli-daritat en els centres de ensenyament a on has estudiat? Les dades permeten observar que els centres d‘ensenyament, en un grau bastant elevat, intentant educar valors socials com la solidaritat.

Font propia a partir de les dades del mateix estudi

Hipotesis 3 Si les persones del teu voltant respecten i cuiden a les persones amb discapacitat, augmenta el grau de respecte del nen sobre les persones amb discapacitat. Per un jove el grup de referència, com pot ser el grup de amics, es molt important. En aquestes edats necessiten sentir-se part d‘un grup, necessiten el sentiment de pertinença i poder veure‘s reflexa en altres joves com els seus amics. Per aquest motiu la creença del grup, en molts cops, predomina per sobre de les creençes propies que tingui el individu. Si el jove té unes creences diferents en certs aspectes, es posible que no ho digui i que utilitzi les del grup per tal de no deixar de formar part de dit grup. Per aquest motiu el fet que el grup al qual pertanyi el jove tingui una determinada creença sobre les discapacitats i les persones que pateixen una discapacitat farà que el jove acabi fent-la seva, ja sigui a favor de la integració i inclusió o, en canvi, a favor de la segregació i la marginació.

CIS10: CENTRO DE INVESTIGACIONES SOCIOLOGICAS

ACTITUDES Y VALORES EN LAS RELACIONES INTER PERSONALES II ¿En quina mida diries que contribueix cada un dels següents grups o institucions a afavorir sentiments i pràctiques de solidaritat?

9 SAS Output.mht

10 SAS Output.mht


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

2

Encara que aquest gràfic ens ho ratifica, ja l‘hem vist en la hipòtesis 1 també el podem utilitzar per aquesta. A través d‘aquesta podem veure com els amics, entre d‘altres grups com la família i l‘escola, que es considera que són els que més ajuden a afavorir certs valors socials.

Hipòtesis 4 Com més alt sigui el nivell d’accessibilitat del barri del nen més fàcil serà que estigui conscienciat en quant a l’ accessibilitat. Hipòtesis 5 Com més alt sigui el nivell d’accessibilitat del centre educatiu del nen més fàcil serà que estigui conscienciat en quant a l’accessibilitat. Pel nostre equip de treball es molt important l‘accessibilitat i tota la problemàtica que comporta que una persona tingui mobilitat reduïda. Una manca de bona accessibilitat margina i segrega a la persona amb discapacitat ja que no li permet relacionar-se amb el seu entorn i tampoc poder utilitzar tots aquells serveis de la nostra societat. Per aquest motiu si un nen viu en un entorn accessible o bastant accessible i observa que totes les persones, sense cap tipus de discriminació, pot desenvolupar-se en el seu medi i relacionar-se això li ajudarà a comprendre amb més claredat la importància que té per a certes persones que l‘entorn estigui accessible. En aquest cas per argumentar aquesta hipòtesis utilitzarem diverses noticies que han sortit a la premsa i que fan referència als problemes d‘accessibilitat. Auxilia Madrid inicia una campaña solidaria por la movilidad de las personas minusválidas11. “Multas simbólicas en apoyo a los discapacitados” Es tracta d‘una campanya de conscienciació a través de la qual imposaran ―multes simbòliques‖ als vehicles mal aparcats que no respecten les places de minusvàlids i als llocs on no es pot accedir amb cadires de rodes. Així, sota el lema ―La teva llibertat per a aparcar, la meva esclavitud per a moure'm, un grup de joves amb discapacitat i voluntaris d'aquesta associació realitzaran sortides pels carrers de Madrid amb l'objectiu de vigilar l'ocupació de les places per a minusvàlids. Per això, si troben cotxes mal aparcats, els voluntaris deixaran ―multes simbòliques‖ en els eixugaparabrises dels vehicles. En ells es podrà llegir el seu lema i les dades de l'entitat. Segons Nieves Carracedo, treballadora social i voluntària del centre, ―aquesta iniciativa s'integra dintre de les fins de l' organització, que busca la integració de les persones discapacitades. Un dels seus aspectes principals consisteix en facilitar-los la seva mobilitat‖. Per això, amb aquest tipus d'iniciatives, s'intentarà seguir ―multant‖ als barris més inaccessibles de la ciutat i servir com reclam per a una major conscienciació ciutadana. Encara que la campanya pugui semblar absurda a primera vista, deuríem poder ser capaces de llegir entre línies, per a conscienciar-nos ―mai millor dita‖ que existeixen persones que han de superar i enfrontar-se, no només a les seves pròpies limitacions físiques sinó a tot un seguit d'obstacles els quals els impedeixen desenvolupar la seva vida quotidiana amb major o millor autonomia.

11 Multas simbólicas en apoyo a los discapacitados · Noticia · Actualidad · Motor · Autopista · Terra.mht


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

3

Estudio sobre movilidad y barreras arquitectónicas: existen serios problemas de accesibilidad12. La revista OCU- Compra Maestra, de l' Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), va publicar en el seu nombre de març de 2002, un estudi sobre mobilitat i barreres arquitectòniques realitzat en dotze ciutats espanyoles (Badajoz, Barcelona, Bilbao, La Corunya, Madrid, Murcia, Pamplona, Salamanca, Santa Cruz de Tenerife, Sevilla, València i Zaragoza), en un total de 143 edificis d'ús públic. L'estudi revela que un de cada dos edificis visitats és de difícil accés per a una persona discapacitada. Els obstacles són tals, que un minusvàlid tot just podrà recórrer uns metres dintre d'ell, si és que arriba a la porta. L'accessibilitat arquitectònica, urbanística i en el transport és un dret bàsic per a les persones discapacitades. Els problemes d'accessibilitat afecten especialment als minusvàlids en cadira de rodes, encara que aquests no són els únics perjudicats: segons l'Institut Nacional d'Estadística, un 9% de la població té deficiències que li dificulten desplaçar-se, veure, escoltar, comunicar-se, etc. Es tracta d'obstacles i barreres tals que, en molts casos, poden arribar a impedir a un minusvàlid complir amb una obligació (pagar un impost), fer ús d'un dret (demanar el subsidi d'atur) o gaudir d'activitats lúdiques o culturals (anar al cinema). "Multas de conciencia" para los insolidarios con los discapacitados13. L'Associació de Discapacitats Afilpa va engegar la segona fase d' una campanya de conscienciació ciutadana que sol·licita que es respectin els accessos i els aparcaments reservats per a persones amb mobilitat reduïda. Lluny de respectar-se, cada vegada són més els quals (possiblement davant la falta d'aparcaments cèntrics i per les presses que imprimeix la societat en la qual vivim) aposten inconscientment per ocupar els estacionaments per a discapacitats o *taponar els accessos habilitats per a les persones amb mobilitat reduïda. L'associació està portant a terme la campanya amb un missatge directe a la consciència dels conductors: "Enhorabona!, ja tens aparcament... només et falta la discapacitat". Les paperetes amb el missatge són col·locades en els parabrisas dels vehicles infractors, com una espècie de "multa de consciència", tal com ells les defineixen, que només busca l'objectiu que la resta de persones s'adonin de les barreres que estan generant als discapacitats, que no només pateixen les barreres que arquitectònicament s' han creat en la ciutat, incloent alguna que una altra en obres de recent finalització, sinó que a més es veuen obligats a haver d'aguantar les quals, amb un comportament inadequat, creen els quals anteposen els cinc minuts de temps que es van a estalviar al benestar de les persones amb mobilitat reduïda. En aquesta nova etapa, una mica més complexa, Afilpa dóna continuïtat a una campanya de conscienciació iniciada amb missatges audiovisuals en els mitjans de comunicació. Ara es pretén un contacte més directe amb la població per a traslladar-los informació sobre la necessitat que es respectin els accessos i aparcaments reservats per als discapacitats. Una cridada gairebé desesperada a la solidaritat de tota la ciutadania.

12

http://www.ocu.org/map/src/491.htm 13

www.eldia.es/2006-10-04/palma/palma12.htm - 14k


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

4

Tornem a constatar la necessitat que l'única via eficient per a generar consciència en la societat, és deixant-se veure per a així fer-se notar si cap. Conclusió En les tres noticies podem observar que la manca d‟accessibilitat es un greu problema per les persones amb discapacitat. En moltes ocasions els problemes son derivats per una manca de civisme, el que encara el fa més greu. Per tant un nen que visqui en un lloc accessible ajudarà a la seva conscienciació en el tema i a més no aprendrà dels diferents exemples que la pròpia societat ensenya sobre manca de civisme.

5. OBJECTIUS

a. Objectiu General.

Educar i facilitar eines que ajudin als estudiants i joves a créixer en valors com el de la solidaritat, la cooperació i el respecte per la diferència. Apropar la implicació directa dels estudiants i joves a situacions de la vida quotidiana de les persones amb discapacitat.

b. Objectius Específics.

1. Donar eines al jove per a reflexionar sobre la diversitat funcional i la vida diària de les persones amb discapacitat.

2. Posar-se al lloc de les persones amb discapacitat experimentant i observant els fets quotidians amb ―ulls de persones amb discapacitat‖.

3. Analitzar la posició de les persones amb discapacitat respecte a la resta i tot el que això comporta.

4. Valorar l‘esforç que fan les persones amb discapacitat per viure a la nostra societat.

5. Abordar reflexions crítiques de tot allò que fem i del que no, per aconseguir la plena integració de les persones amb discapacitat a la societat.

6. Descobrir que tenim moltes coses en comú amb les persones amb discapacitat, i per tant podem compartir moltes coses amb companys que pateixen alguna discapacitat.

6. DISSENY DE LA RECERCA

a. Agents socials implicats. Els professionals implicats en la realització i promoció del projecte: Professionals que participen en la recollida de dades: Per realitzar una bona tasca de recollida de dades ha participat un grup interdisciplinari format pels següents professionals: tres Treballadores Socials, una


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

5

Psicòloga, una Pedagoga i tres Integradors Socials, professionals amb una àmplia experiència i coneixements en el camp de les discapacitats i les seves conseqüències. Aquests professionals han realitzat la recollida de dades per l‘estudi a través de l‘activitat de conscienciació realitzada als centres educatius de Barcelona ciutat i província. Les tasques realitzades han estat:

Formulació dels objectius de la nostra investigació. Elaboració del material didàctic sobre les discapacitats i l‘accessibilitat. Elaboració dels qüestionaris que hauran de respondre els alumnes. Contacte amb entitats de persones amb discapacitat que puguin venir a

explicar la vivència personal. Treball de camp: realització de la formació teòrica i pràctica als centres

educatius. Recollir i fer el buidatge de tota la informació recollida de l‘activitat per la

posterior elaboració de l‘estudi. Les Treballadores Socials són les que coordinen el projecte. I hem de remarcar que dues de les Treballadores Socials tenen una discapacitat física, això és molt enriquidor pel nostre projecte, ja que són professionals que poden explicar als joves en primera persona el què implica tenir una diversitat funcional. Professionals que participen en l’elaboració de l’estudi Després de tenir recollida tota la informació s‘ha començat a elaborar l‘estudi: EDUCACIÓ EN VALORS: Els joves davant la discapacitat, consciència social i solidaritat. Amb la finalitat de saber quin és el nivell de conscienciació dels joves davant la discapacitat. En l‘elaboració de projecte de recerca han participat: Tres Treballadores Socials, una psicòloga, una pedagoga, dues professores de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona14 i una arquitecte (l‘arquitecte ens ha fet l‘assessorament sobre accessibilitat). Les tasques realitzades són:

Processar la informació obtinguda de la recollida de dades. Realitzar un anàlisi, una valoració de les dades obtingudes. Realització de l‘estudi d‘investigació a partir de tots els resultats obtinguts.

b. Perspectiva metodològica adoptada per l’equip. Ens agradaria començar aquesta part amb una cita de Peter L. Berger15, ja que considerem dóna bastant sentit a la nostra perspectiva metodològica i el perquè de la nostra elecció: “La realitat es construeix socialment, i la tasca del coneixement consisteix a analitzar els processos pels quals això esdevé.” Ja podem començar a descriure la nostra perspectiva metodològica o com bé descriu el significat de la paraula mètode: “Camí per recórrer”.

14

M. Eulàlia Fontanals i Pepita Cabiscol 15

Berger, Peter L, y Luckman, T. “La Construcció Social de la Realitat”, Editorial Herder, Barcelona


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

6

En primer lloc, volem dir que la nostra metodologia (la lògica empírica és el fonament del raonament empíric i per lo tant del mètode empíric, aquesta visió de la lògica prové de la antiga Grècia) és empírica-analítica, ja que el que s‘intenta es poder fer una relació entre les variables.

- Mirarem la relació entre les variables. - Centrant-nos en l‘objectiu d‘estudi intentaren descriure, predir, verificar i

explicar el màxim possible de tot el que anirem observant. - La investigació serà experimental ja que no en trobat gaire informació al

respecte. - La tècnica de recollida de informació que es farà servir serà les enquestes.

Aquest mètode va néixer a la Edat Moderna quan es va fer palès la necessitat de un mètode. Les seves figures vàren ser Bacon i Descartes, els quals representen la recerca d‘un mètode com a mitjà segur d‘avanç en el coneixement científic. Al mateix temps representen dos mentalitats diferents, inclús es podria parlar de dues lògiques diferents. Aquestes dues lògiques en el camp de la filosofia es van anomenar racionalisme i empirisme. Ambdós rebutgen la concepció especulativa-comtemplativa de la ciència i el coneixement, fent una crida al desenvolupament d‘una ciència útil al servei de l‘home, d‘una ciència que faci a aquest l‘amo i senyor de la naturalesa. Desenvolupament experimental Les noves lògiques concretes, producte d‘una nova combinació de l‘observació amb les ciències formals i la lògica dels possibles, desenvolupa el mètode empíric-analític fins a límits insospitats i això va permetre el desenvolupament de les ciències naturals en les últimes dècades. Aquestes lògiques superen l‘aristotèlica y la baconiana que donarà pas a la lògica moderna, que revoluciona el mètode hipotètic deductiu amb estructures formals de proposicions i matematitzant l‘observació, sobre tot del càlcul matemàtic i l‘aplicació dels ordinadors. Aaron T. Beck utilitza la lògica empírica del sentit comú per fonamentar la seva Teràpia Cognitiva i la seva tècnica per excedència: la discussió cognitiva. Altres autors també han fet la seva aportació al respecte, amb aquest sentit troben a Dilthey el qual va fer un divisió entre les ciències empíriques en ciències de la naturalesa i ciències de l‘esperit; afirmava que cada una d‘aquestes ciències depenia d‘un tipus de racionalitat, el fonament de les ciències de la naturalesa és la raó instrumental, a la mateixa vegada que el fonament de les ciències de l‘esperit és la raó històrica. Aquesta distinció va ser recollida pels membres de l‘Escola de Frankfurt per afirmar que el mètode del coneixement i, per tant les vies per a arribar a la veritat son diferents en ambdós tipus de ciència, aquesta postura va ser rebutjada per als membres del racionalisme crític encapçalat per K.R. Popper, donant pas al que es coneix com la disputa del positivisme en la sociologia alemanya.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

7

El Mètode Científic és un model procedimental per l‘observació empírica o l‘experimentació, basat segons Bunge (1996) en el empirisme de Hume a on el coneixement important prové de l‘experiència i el positivisme lògic que ha permès utilitzar la lògica matemàtica per construir les relacions complexes entre els fets i els aspectes dels fets, donat que per exemple la psicologia no pot identificar els fenòmens amb objectes concrets, ―sinó que es deu interpretar les formes ideals en termes de fets i experiències; això per cercar la verificació dels fets comprovant o rebutjant les hipòtesis. En aquest sentit Bunge caracteritza el mètode científic per ser: fàctic, es a dir, intenta descriure els fets de la realitat empírica tal i com són, independentment del seu valor emocional: transcendental i racional, per que explica les dades mitjançant les hipòtesis i no les exposa merament, els inclou dintre d‘una teoria; és analítica ja que tracta d‘entendre el fenomen veien parts dels seus components; verificable, el coneixement només és científic s‘arriba a superar les proves empíriques, si aquest fracassa en la pràctica, fracassa per complet, és sistemàtic ja que es preocupa per entrellaçar les idees de manera lògica. I doncs, ja que el coneixement científic pretén conèixer la realitat el més exactament possible; és per tot això que hem considerat important tenir en compte, la variable temps, ja que el nostre disseny d‘investigació requereix la repetició de les observacions. Aquests efectes són típics de les investigacions de tipus experimental, en les que existeixen dos mesures del grup o grups investigats, una abans de que la variable independent hagi pogut exercir el seu influx i un altre després. (Campbell i Stanley 1973). També existirà una història, s‘anomena així als esdeveniments ocorreguts entre la primera i el segon mesurament, a més de la variable experimental. Quan són coneguts per als subjectes, poden produir canvis en ells, que s‘afegeixen als causats per la variable experimental. Un altre fet que es donarà serà una maduració, parlaren de maduració quan, es poden observar variacions internes dels subjectes experimentats ocorreguts entre el pre i el pos-test. Es tracta de processos biològics i psicològics que produeixen canvis en els subjectes i poden alterar la seva resposta a la variable experimental. Com es pot veure arriben a la conclusió, que el nostre mètode científic és empíric-analític16 de caire experimental. (Campbel i Stanley 1978). “Investigar significa pagar l’entrada per endavant i entrar sense saber el que es veurà” (Oppenheimer) Metodologia de l’acció comunitària: Cal també, explicitar, doncs, la manera que la perspectiva teòrica i metodològica que ha orientat la intervenció comunitària que contextualitza la nostra investigació.

16

Sierra Bravo, R. “Tècniques d´investigació Social. Teoria i exercicis. Madrid: Ed. Paraninfo,1998. Pàg.141


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

8

Delimitació del treball comunitari La delimitació del Treball Comunitari la podem definir dins del Treball Comunitari com un conjunt de coneixements en el marc d‘una disciplina o com una tasca d‘organització comunitària que desenvolupen els professionals en l‘àmbit de la intervenció social entorn a certs objectius col·lectius. L‘objecte d‘intervenció és l‘abordatge de situacions socials i problemàtiques per tal d‘afavorir la millora del benestar social, la integració social i el desenvolupament social mitjançant processos organitzatius. Podem definir l‘acció col·lectiva com un procés de mobilització social en el qual uns actors socials prenen consciència de l‘existència d‘uns interessos comuns i s‘organitzen com un grup per tal d‘elaborar i portar a terme un projecte de desenvolupament social. Segons Dumas i Séguier (1997) en les accions comunitàries hi ha presents tres processos:

Procés de conscienciació (Freire): Es tracta de la identificació de l‘actor/s permetent la identificació col·lectiva dels membres del grup o intergrup. És a dir, hi ha la necessitat de construir una comprensió comuna dels problemes i de les solucions. Procés de mobilització (Alinsky): Es tracta de la construcció d‘una relació de forces i negociació sobre els reptes col·lectius i socials amb els actors institucionals, és a dir, s‘hauria d‘afavorir l‘empoderament de la població mitjançant l‘organització. Procés d’organització (Henderson i Thomas i Twelvetress): Es refereix als aspectes més ―econòmics‖ des del punt de vista de l‘acció, a l‘economia de l‘acció, amb les seves expectatives d‘eficàcia.

El disseny del projecte d’intervenció comunitària Emergeix de la reflexió per a buscar explicacions a les situacions problemàtiques i identificar algunes possibles causes per avançar cap a la construcció d‘un diagnòstic de la situació. Aquest permetrà plantejar diferents possibilitats d‘intervenció sobre la situació, entre les que s‘ha de prioritzar les que tinguin més possibilitats d‘èxit per tal d‘anar definint els objectius de la intervenció.

c. Tècniques de recerca.

Selecció Població.

La població que hem seleccionat per realitzar aquest estudi a sigut la de joves amb edats compreses entre 13-25 anys, alumnes de diferents centres educatius de Barcelona ciutat i província. Aquesta etapa adolescent es caracteritza per l‘adquisició de noves capacitats de pensament. En l‘adolescència17 s‘adquireix una forma de pensar de ipus formal o

17

TRIADÓ, C.; MARTÍNEZ, G. Y VILLAR, F. (2000). Psicologia del desenvolupament: Adolescència, maduresa i senectud.

Barcelona: Universitat de Barcelona.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

2

9

hipotètic-deductiu, amb el què es pot raonar i anar més enllà de les experiències concretes. D‘aquesta manera, les/els adolescents s‘interessen per problemes que no tenen res a veure amb la seva realitat propera, desenvolupen una capacitat crítica, pensen en valors i conseqüències a llarg termini, gaudeixen de la capacitat de reflexionar i explorar els seus sentiments i pensaments, entre d‘altres coses. Tot això els permet tenir posicions pròpies les quals defensen ―a capa i espasa‖ i qüestionen a les persones majors o adultes que ocupen algun lloc d‘autoritat, com els pares, mares o professors. Reflexionar no només serveix per extreure conclusions i tenir una consciència més realista, també serveix per la construcció d‘una forma de fer, veure i pensar de l‘ésser humà. És una edat plena d‘incertesa, de dubtes i en la qual s‘adquireixen molts valors que farem servir al llarg de la nostra vida. Els valors són característiques morals que tota persona posseeix, tals com: d‘humilitat, la pietat, el respecte, així com tot el que fa referència al gènere humà. Aquest concepte va ser tractat en l‘antiga Grècia com a quelcom general i sense divisions, però l‘especialització dels estudis en general han creat diferents classes de valors, i han relacionat aquests amb diferents disciplines i ciències. És una entitat intrínseca i social al mateix temps. Els valors no existeixen en una societat amb problemes de comunicació. Les seves definicions i continguts han canviat en el transcurs de la Història. Els valors són creences de major rang, tenen una expressió de consens social, i és un component de la cultura, que inclou al mateix temps als agnòstics amb el moviments d´antivalors o bé per la seva substitució per un altre grup de valors. Per concloure, és un grup molt susceptible als canvis tant a canvis positius com negatius, que comencen a construir-se les seves pròpies opinions, les quals poden ser fàcilment influenciable i als qual val la pena dedicar una mica del nostre temps d‘investigació.

Mostra estudi

Concretament han participat 1652 alumnes de 1er i 2on cicle de l‘ESO, de Batxillerat i de CFGM i CFGS, remarcan que han sigut els propis centres educatius els a través d‘una oferta pública han demanat a l‘entitat realitzar les jornades de concienciació social i solidaritat: els joves davant la discapacitat.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

0

Població estudiantil real en Barcelona capital i provincia ESO: 62.28% Batxillerat: 20.70% CFGM: 8.29% CFGS: 8.73%

d. Recollida de dades

En aquest estudi realitzarem tècniques quantitatives. En les tècniques quantitatives hem triat fer un qüestionari pre i un post i al mig realitzar una activitat per així poder mesurar el seu condicionament. La tècnica quantitativa. El qüestionari és una de les tècniques d‘investigació més utilitzades en el camp de la sociologia empírica. És un instrument que s‘utilitza per obtenir dades de la nostra mostra d‘estudi a través d‘un llistat de preguntes que s‘han de formular a totes les persones que hi participen de la mateixa manera. També és molt important tenir en compte que el qüestionari és una de les poques tècniques disponibles per l‘estudi de les actituds, valors, creences i motius (Manuel García Ferrando). El qüestionari té dos funcions, segons Stoetzel i Girard18:

- Intentar que totes les persones que hi participin es trobin en la mateixa situació psicològica.

- Gràcies a un sistema simple d‘anotacions facilitar molt la feina a l‘hora de que els professionals realitzin la comparativa entre les respostes de les diferents persones participants.

Eines:

- Qüestionari pre-inicial: mesurar i valorar el coneixement de la discapacitat.

- Activitat teòrica i pràctica sobre la discapacitat, les barreres arquitectòniques i l‘accessibilitat.

- Qüestionari post-activitat: valorar i mesurar els canvis soferts després de realitzar l‘activitat.

Qüestionaris pre-inicial i post-activitat (annex 1)

18

Autors citats al llibre: García Ferrando, Manuel; Ibañez, Jesús; Alvira, Francisco. El análisis de la realidad social. Métodos y

técnicas de investgación. Alianza Universidad Textos. 2ªED, 1996


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

1

Pel que fa el tipus de preguntes utilitzades en l‘estudi han estat tancades i obertes:

- Les preguntes tancades són més útils per poder classificar a les persones que hi

participen, d‘aquesta manera es pot classificar a la població que realitza el qüestionari entorn als temes en els que versa les preguntes. Però dins de les preguntes tancades trobem dos tipus: les de resposta alternativa dicotòmica, que són aquelles que les respostes només poden ser o positives o negatives; i les de resposta d‘elecció múltiple, aquelles que les respostes solen ser, com a mínim superior a dos, respostes múltiples.

En aquest cas en el nostre qüestionari es pot diferenciar de les dues classe. Per exemple en la pregunta 4: Coneixes alguna persona amb discapacitat?‖ La resposta només pot ser positiva, si, o negativa, no, per tant parlaríem de una pregunta tancada de resposta alternativa dicotòmica. Pel contrari la pregunta 5: ―En quins llocs has parlat, alguna vegada, del tema discapacitat? Escola; Casa; Grups d‟Amics; Associacions; Esplai/Casal/Cau; Centre/Entitat Religiosa; Mai he parlat de discapacitat‖ les respostes possibles són més de dos i per tant es tracta de una pregunta tancada de resposta d‘elecció múltiple.

- Les preguntes obertes s‗utilitzen quan volem conèixer alguna cosa sobre el marc de

referència de les persones que hi participen. D‘aquesta manera es pot conèixer el grau de coneixement o d‘ambigüitat que té sobre un tema en concret. Un exemple que podem trobar en el nostre qüestionari potser la pregunta 1: ―Què entens tu per discapacitat?‖. Aquesta pregunta és oberta ja que la resposta és totalment lliure i ens ajuda a poder esbrinar quin és el grau de coneixement de la nostra mostra respecte al concepte de discapacitat.

Per últim queda per parlar de l‘organització del qüestionari i dels seus temes. Nosaltres hem organitzat el qüestionari en funció de les hipòtesis i dels indicadors. Es va extreure els tres grans conceptes: discapacitat; mobilitat (barreres arquitectòniques) i accessibilitat. Amb aquests conceptes presents i les nostres hipòtesis vam decidir fer les preguntes i la seva estructura. Primer comencem el qüestionari amb el concepte de discapacitat: el seu coneixement personal del concepte, les seves implicacions i si coneix de prop o a parlat sobre el tema. Després continuem amb la mobilitat que està introduïda a través d‘una altre pregunta i escenificada dins un espai comú i igual per a tots els participants que és el centre educatiu. Per últim es va introduir el concepte d‘accessibilitat a través de preguntes obertes.

Activitat teòrica i pràctica Amb aquesta activitat el que preteniem demostrar era la nostra idea de que moltes vegades el problema no és que la gent no sigui solidaria sinó que la pròpia manca de coneixement sobre el tema, en aquest cas la discapacitat i tot el que comporta, és la pròpia culpable de que la societat no es conscienciï o no sigui solidaria amb certs grups de poblacions amb característiques diferents. L'acceptació de la pròpia discapacitat comporta un treball personal però a la vegada una comunitat comprensiva i respectuosa que promogui la seva integració i normalització en la vida quotidiana. És important que la COMUNITAT prengui consciència de les dificultats, obstacles, emocions i sentiments del dia a dia de les persones amb discapacitat per conèixer de molt a prop la seva realitat.


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

2

Per tots aquests motius es va decidir estructurar l‘activitat d‘aquesta manera:

1. PART TEÒRICA: en aquesta part es va presentar la història de les discapacitats i

què és una discapacitat, els tipus de discapacitats que existeixen (físiques, sensorials i psíquiques), l'esport adaptat, les barreres arquitectòniques i de comunicació, i l'accessibilitat.

2. PART PRÀCTICA: el que es pretenia era que els joves experimentessin i

poguessin viure en primera persona les situacions en que les persones amb discapacitat es troben en el seu dia a dia i com han de resoldre-les. Per aconseguir-ho es va realitzar una activitat a l'entorn a on en grups reduïts de joves, portessin cadires de rodes, crosses, caminadors, bastons de cecs i anessin realitzant petites accions quotidianes.

7. AVALUACIÓ (sistema avaluació, indicadors i instruments de registre)

El seguiment i avaluació del projecte s‘anirà realitzant sobre la base dels indicadors d‘avaluació establerts per cada un dels objectius. La qual cosa proporcionarà una aproximació al grau al que es va arribant als objectius i les metes proposades en el disseny del programa. Per l‘avaluació s‘utilitzaran dues modalitats: a. Avaluació del procés: avaluació continua com un procés permanent de valoració de resultats parcials.

Tots els professionals implicats participen setmanalment en l‘elaboració de l‘informe de participació i actituds dels joves a les jornades efectuades durant aquest espai de temps. b. Avaluació final: com última etapa del procediment d’anàlisis i que determinarà l’extracció de les dades dels cuestionaris realitzats al llarg de tot el procés de realització del projecte als centres educatius.

La responsabilitat d‘aquesta avaluació serà de les Treballadores Socials, la Psicòloga, la Pedagoga, dues professores de l‘Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona i l‘assessorament d‘una arquitecte.

c. Indicadors

Es valorarà quantitativament què coneixen els alumnes sobre la discapacitat en el Qüestionari Previ i un cop realitzada la valoració del qüestionari Final els valors destacats seran els indicadors que ens ajudaran a avaluar la nostra activitat. contrastant el Qüestionari Previ amb el Qüestionari Final.

Objectiu 1: Donar eines al jove per a reflexionar sobre la disminució i la vida diària de les persones amb discapacitat.

- Quantitat de temps emprat pels joves en l‘activitat pràctica. [Valoració a càrrec dels professionals]


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

3

- Nombre de classes de formació teòrica que es realitzarà a partir de la demanda dels centres educatius. [Valoració a càrrec dels professionals].

- Nombre d‘estudiants que han assistit a la pràctica de conscienciació als centres educatius. [Valoració a càrrec dels professionals].

- Nombre d‘estudiants que reben la formació teòrica. [Valoració a càrrec dels professionals].

- Valoració dels coneixements previs dels alumnes envers la discapacitat. [Valoració a través de les preguntes 1, 2, 3 i 4 del qüestionari previ].

Molt Alt Alt Normal Regular Baix

- Valoració dels coneixements previs dels alumnes envers les barreres arquitectòniques. [Valoració a través de les preguntes 7, 8 i 9 del qüestionari previ].


- Grau d‘assoliment de coneixements entorn la discapacitat i la vida diària de les persones amb discapacitat. [Valoració a través de la comparativa entre les preguntes 1, 2, 4, 7, 8 i 9 del qüestionari previ i les preguntes 1, 2, 3, i 6 del qüestionari final].


Objectiu 2: Posar-se al lloc de les persones amb discapacitat experimentant i observant els fets quotidians amb “ulls de persones amb discapacitat”.

- Grau de participació dels alumnes durant l‘activitat pràctica. [Valoració a càrrec dels professionals]


- Nombre d‘alumnes que tenen, proper al seu entorn, persones amb discapacitat. [Valoració a través de la pregunta 1 del qüestionari previ].

Objectiu 3: Analitzar la posició de les persones amb discapacitat respecte a la resta i tot el que això comporta.

- Grau de solidaritat que transmet: [Valoració a través de les preguntes 5 i 6 del qüestionari previ]

o Família


o Escola


o Amics


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

4


o Església


o Associacions


o Mitjans de comunicació


- Grau de participació dels alumnes durant l‘activitat teòrica – pràctica. [Valoració a càrrec dels professionals].


- Grau d‘implicació dels alumnes durant l‘activitat teòrica - pràctica. [Valoració a càrrec dels professionals].


Objectiu 4: Valorar l’esforç que fan les persones amb discapacitat per viure a la nostra societat.

- Grau d‘identificació de les barreres trobades durant l‘activitat pràctica. [Valoració a través de les preguntes 5 i 6 del qüestionari final]


- Nombre d‘informes d‘accessibilitat en els que constin reflexions sobre discapacitat: com a mínim tres reflexions.

- Nombre d‘alumnes que tenen, proper al seu entorn, persones amb discapacitat. [Valoració a través de la pregunta 1 del qüestionari previ]

- Nivell d‘accessibilitat de: [Valoració a través de les preguntes 4 i 5 del qüestionari final]

o Centre educatiu:


o Barri del centre educatiu:


o Transport Públic:



As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

5

Objectiu 5: Abordar reflexions crítiques de tot allò que fem i del que no, per aconseguir la plena integració de les persones amb discapacitat a la societat.

- Nivell d‘aprofundiment en les reflexions realitzades pels alumnes durant l‘activitat. [Valoració a través de les preguntes 3, 7, 8, i 9 del qüestionari final].


- Nivell d‘intervencions realitzades pels alumnes durant l‘activitat. [Valoració a càrrec dels professionals].


Objectiu 6: Descobrir que tenim moltes coses en comú amb les persones amb discapacitat, i per tant podem compartir moltes coses amb companys que pateixen alguna discapacitat.

- Grau de conscienciació que assoleixen els alumnes durant l‘activitat teòrica – pràctica. [Valoració a través de les preguntes 3, 7, 8, i 9 del qüestionari final].


d. Eines i agents d’avaluació:

1. Qüestionari previ

2. Activitat teòrica – pràctica realitzada als centres educatius.

3. Qüestionari final

4. Informe d‘avaluació per part dels professionals docents dels centres educatius que participen a l‘activitat.

5. Informe d‘avaluació per part dels professionals de l‘entitat que realitzen l‘activitat als centres educatius.

6. Estudi d‘investigació


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

6

e. Cronograma

NOV DES.

08

GENER.

09

FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL SET OCT

NOV

DIC

09

GENER

10

Elaboració

material

didàctic

Contacte/confirmació

de places

Formació teòrica/pràctica centres educat.

Elaboració d’informes d’accessibilitat

Seguiment i avaluació de processos

Informe

Final Acc.

Acte

d’entrega

Valoració dels centres

educatius

Estudi de recerca

Publica

ció

Evaluació final


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

7

Bibliografía Llibres

Allué, Marta. DisCapacitados. La reivindicación de la igualdad en la diferencia. Edicions Bellaterra, Barcelona 2003.

ALVARADO LÓPEZ, M.L.; DE ANDRÉS DEL CAMPO, S.;GONZÁLEZ MARTÍN, R. Discapacidad: estigma y concienciación. Análisis de la representación de las personas con discapacidad en la comunicación publicitaria. Comunicación e Cidadanía (2006).

Barton, L. “Discapacidad y Sociedad‖. Ed. Morata

Berger, Peter L, Luckman, T. “La Construcció Social de la Realitat”

Criado del Rio, M. T. Valoración Médico Legal del Daño a la Persona por Responsabilidad Civil. Fundación Mapfre Medicina, 2ª ED. Madrid. 1995.

Daset Carreto, Lilian R.; López Martirena, Ana E.; Suero Girardi, Margarita N. Valores Humanos Básicos en un grupo de jóvenes: avance de un estudio exploratorio. Psicodebate 7. Psicologia, Cultura y Sociedad.

Flick, U. (2004). INTRODUCCION A LA INVESTIGACION CUALITATIVA , Madrid, EDICIONES MORATA, S.L.

French, Sally; Gillmann, Maureen y Swain, John (1997). Working with Visually Disabled People. Bridging Theory and Practice. Birgmingham: Venture Press

García Ferrando, Manuel; Ibañez, Jesús; Alvira, Francisco. El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investgación. Alianza Universidad Textos. 2ªED, 1996

Goffmann, Erving (1998). Estigma. La identidad deteriorada. (7ª reimp., e.o. 1963. Stigma: notes on management of spoiled identity. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall).Buenos Aires: Amorrortu.

Pantano, Liliana. La discapacidad como problema social. Un enfoque sociológico: reflexiones y propuestas. Colección TEMAS. Ed. EUDEBA. Argentina. 1993.

Rovira-Beleta, E, ―Llibre blanc de l´accessibilitat” Ediciones UPC/Mutua Universal 2003

Sierra Bravo, R. “Tècniques d´investigació Social. Teoria i exercicis. Madrid: Ed.Paraninfo,1998. Pàg.137-145


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

8

Temari d‟assistent social, Material de suport per a preparar l‟examen d‟oposicions de la Generalitat (cap. 28). Setembre 2006. Col·legi oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya.

TRIADÓ, C.; MARTÍNEZ, G. Y VILLAR, F. (2000). ―Psicologia del desenvolupament: Adolescència, maduresa i senectud”. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Valles, M.S. (2003). Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional.Madrid: Síntesis. Cap. 3-5

Wukmir, V. J. ―El hombre ante si mismo. Endograma y autoexamen de la personalidad‖. Ed. Luis Miracle. Barcelona 1964.

Documents

TESI DOCTORAL, Estudi de les disminucions avaluades en els Centres d‟Atenció a Disminuïts Autor: Anton López Bastida, Departament de Medicina i Cirurgia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili

Catalunya dins l‟enquesta europea de valors dels anys 90. Francisco Andrés Orizo, Alejandro Sanchez Fernandez –Data- Institut Català d‟Estudis Mediterranis, Barcelona 1991

Informe sobre la juventut catalana al 2001. Secretaria General de Juventut, Generalitat de Catalunya.

54ena Assemblea Mundial de la Salut (2001)

Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses. OMS, 1980

Webs

Institut Nacional d‟estadistica www.ine.es/prodyser/pubweb/discapa/discapamenu.htm

Departament d‟Acció Social i Ciutadania. Secretaria General. www.gencat.net

Scientific Electronic Library Online: www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S010459702006000200009&lng=e&nrm=iso&tlng=e

Fundació Once: www.fundaciononce.es/WFO/Castellano/Actualidad/Noticias/Discapacidad/Ndiscap91.htm

Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya: www.tscat.org/arxius/temarip2007

http://www.ine.es/prodyser/pubweb/discapa/discapamenu.htm

http://www.gencat.net/

http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S010459702006000200009&lng=e&nrm=iso&tlng=e

http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S010459702006000200009&lng=e&nrm=iso&tlng=e

http://www.tscat.org/arxius/temarip2007


As.

Am

puta

ts S

ant

Jord

i

3

9

Estudio sobre movilidad y barreras arquitectónicas: existen serios problemas de accesibilidad www.ocu.org/map/src/491.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9todo_experimental#Clasificaciones (Marisa Radrigan R. Metodología de la Investigación. 2005)

http://psicoliquidas.spaces.live.com/blog/cns!CC34544583A6953C!166.entry

http://www.portalcomunicacion.com/cat/pdf/aab_lec/17.pdf

http://psicoliquidas.spaces.live.com/blog/cns!CC34544583A6953C!166.entry

Educació en valors: Els joves davant la discapacitat ...

Documents

Transcript of Educació en valors: Els joves davant la discapacitat ...