Episodis del mite d’Èdip La maledicció de Laius

L´oracle

El nen es exposat

Èdip a Corint

La baralla

Delfos

A la cruïlla

L’Esfinx

S´acompleix la maledicció

Tirèsies a Tebes

Avisat per la Pitonisa que el seu propi fill

l’assassinaria, Laius lliura l’infant a un pastor per tal

que el mati. El pastor però es compadeix i es

limita a abandonar-lo

Un altre pastor que pasturava els ramats del rei de Corint el va recollir i lliurar als reis de Corint que el van

adoptar com a fill propi.

Per la seva intel·ligència i força provocava l'enveja dels seus companys de joc, fins que un d'ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Èdip, turmentat per aquesta idea consulta l'Oracle de Delfos

La Pitonisa no contesta a la seva pregunta però li revela

el seu destí parricida i incestuós

Commogut per aquestes

paraules, Èdip decideix no

tornar mai més a Corint,

desconeixent que no és en

realitat la seva pàtria originaria. Creient allunyar-se del perill es

dirigeix a Tebes...

Anant cap a Tebes es baralla amb uns homes que anaven en un carro. En la

baralla mata l’auriga i un vell que diu que és rei...

Quin ésser té al matí quatre potes, al migdia dos i al vespre tres i com més potes menys

força?

Quan arriba a Tebes,

s’enfronta a l’Esfinx, que

planteja preguntes a qui

vol entrar o sortir de la

ciutat. Qui falla, és devorat...

Èdip arriba a Tebes, on ja s’habien assabentat del la mort de Laius. Com que ha estat l’únic capaç de resoldre l’enigma de l’Esfinx es casa amb la reina vídua (i mare seva)

TiresiasUn dia,

Tiresies, l’endeví cec, arriba a la

ciutat i revela tot el que

s’havia esdevingut.

La primera en entendre el drama és Iocasta que entra dins de palau i es penja.

Èdip, en veure-la, es treu els ulls

Al final marxa a l’exili rebutjat per tots. Només Antígona l’acompanya.

En la teoria psicoanalítica formulada per Freud el complex d'Èdip planteja la idea que el nen (a nivell subconscient) en una fase del seu desenvolupament se sent atret per la mare i comença a odiar el pare.

El mite d’Èdip per la seva interpretació psicoanalítica és molt popular entre els pintors del s. XX