Edició de GironaDIMARTS · 14 d’abril del 2020. Any XLV. Núm. 15329 - AVUI / Any XLII. Núm. 14199 - EL PUNT

1,20€

Els hospitals ja es preparenper tractar les seqüeles

Les herevesd’ErmessendaExpliquem com viuen el confinament lesmonges del monestir de Sant Daniel de Girona

El teletreballja demanapas enmoltesempreses

Fins ara era unapràctica amb unarrelament minso

Repensen elstràmits per a lesajudes socialsEls serveis socials gironins, que volen agilitar elstràmits i ja pensen en la postemergència, estanabocats més que mai a l’alt volum de feinaprovocat per l’epidèmia del coronavirus

Les xarxes socialss’omplen d’imatges perriure’s del coronavirus

L’humorde lapandèmia

NACIONAL i COMARQUES GIRONINES P6-30

Sánchez no troba suports perreeditar els pactes del 1977

Sense riscosCRIDA · El govern demanaresponsabilitat i prudència enel retorn forçat a la feina

MESURES · Més transportpúblic i Treball intensifica elscontrols a les empreses

EMPRESES · Requereix queno obrin si no poden garantirla seguretat dels treballadors

EL CONTE. MAR BOSCH. Croquis de la fi del món P5

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.064

Dimarts14 D’ABRIL DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Incertesa dels treballadors noessencials pel retorn a la feina

La patronal CEOE alertaque la majoria d’empreses no

disposen d’equips de proteccióper als seus empleats

Protecció Civil repartiràunes 150.000 mascaretes a lesestacions de transport públicde Girona, Figueres i Blanes

El Govern català recomanafer controls de temperatura

corporal a tots els treballadorsque sigui possible

BLANES BLINDA EL MUNICIPI.L’Ajuntament de Blanes va muntar ahir un extens dispositiu policial i logístic que va barrar totsels accessos i les sortides viàries a la ciutat per impedir que ningú no pogués marxar de la població si no era passant per algun dels tres controlspolicials on es comprovava la documentació. Els controls eren per a les persones que s’han saltat l’estat d’alarma durant la Setmana Santa.

BALANÇ

Un altre dia negrea les comarquesgironines amb21 morts més

LA CONSELLERIA COMENÇA A REPARTIRAQUESTA SETMANA EL MATERIAL NECESSARIPER SEGUIR EL CURS A DISTÀNCIA

4

CURS ESCOLAR

Educació vol arribara 52.000 famíliessense dispositius oconnexió a internet

■El repunt de morts experimentat diumen-ge encara va ser més elevat ahir a les comar-ques gironines, amb persones mortes, laqual cosa eleva el total de defuncions a .Ahir es van registrar casos nous. La dadapositiva és que pugen les altes hospitalàries:ja són , més que en el darrer balanç.

PÀGINES 2 a 16

ELS GERMANS ROCA CONFIENA PODER MANTENIR ELS 142TREBALLADORS QUE TENENUN COP SUPERADA LA CRISIDEL CORONAVIRUS

4

18

El Mas Marroches convertirà enun restaurantde cuinatradicional

MARINA LÓPEZ/ACN

ES RETARDEN LES REPARACIONS DEL TEMPORAL. Lacrisi sanitària ha aturat les obres per arreglar els estralls causats pel temporalGloria a la Costa Brava. A la foto, la mota del Ter a Torroella. 17

jamargant - 14/04/2020 08:00 - 46.136.229.122

Edició de GironaDILLUNS · 13 d’abril del 2020. Any XLV. Núm. 15328 - AVUI / Any XLII. Núm. 14198 - EL PUNT

1,20€

1224

54-1

2195

85L

EL CONTE. GERARD QUINTANA. I els contes van deixar de ser cruels P5

NACIONAL i COMARQUES GIRONINES P6-30

GOVERN DE SÁNCHEZ · “Hanapostat per la pura subordinació encomptes d’una col·laboració”

Torra troba “irresponsable” el plade desconfinament de Sánchez

“No escolten res”

Diu que no es pot quedar “amb els braços plegats” davant d’aquesta situació

Albert BatetJxCat

Lorena RoldánCiutadans

Els grupsparlamentarisi la crisi delcoronavirus

Jéssica AlbiachCatalunya en Comú Podem Carles Riera CUP

Sergi SabriàERC

Miquel IcetaPSC

Santi RodríguezPP

Qui paga la crisi?Pandèmia, canvi decicle i canvi de model

De coronavirus a laCatalunya del segle XXI

L’endemà

Liderar implicamobilitzar recursos

Deu mesures perreconstruir el país

Cooperació, anticipació,innovació

És moment defer pinya

XOC · “La nostra estratègia no és deconfrontació amb l’Estat, és lade la seguretat dels catalans”

Miquel Buch Conseller d’Interior

Les funeràriesgironinestripliquen elsserveis amb elcoronavirus

A les comarques demuntanya no haestat tan significatiu

Sánchezdemanaunitat “a laguerra i a lapostguerra”Torra, Urkullu i el PPel critiquen a la reunióamb els presidents

L’Estat enviaa Catalunya1.714.000mascaretesper demàSón màscareshigièniques que nosón reutilitzables

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.063

Dilluns13 D’ABRIL DE 20201,30 €

PREU

FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

PÀGINES 2 a 9

TRES DENUNCIATS PER ACAMPAR, FER FOC I PESCAR AL PANTÀ DE SUSQUEDA.Els pes-cadors feia tres dies que estaven acampats en aquest espai i pretenien passar-hi, almenys, tot el confinament. Hi van instal·lar una carpa i te-nien provisions d’aliments i roba. Els Agents Rurals els van detectar amb l’ajut d’un helicòpter.

CONFINAMENT

Sánchez recalcaque «noméss’acaben lesmesures extremes»

ALGUNES DIÒCESIS JA HAN DECIDITPASSAR-LES DEL MES HABITUAL,EL MAIG, A LA PRÒXIMA TARDOR

4

RELIGIÓ

El Bisbat de Gironadecidirà aviatsi s’ajornen lescomunions

■El president del Govern, Pedro Sánchez,demana una «desescalada de la tensió po-lítica» i reitera que «continua el confina-ment general» i que avui (demà a Catalu -nya) «només s’acaben les mesures extre-mes d’hivernació econòmica».

Repunt de morts a Gironaamb onze més en un dia

S’han detectat 53 nous casos.El nombre de contagiats arriba a

2.266, 580 dels quals es trobeningressats en diferents hospitals

Espanya també registra unincrement de defuncions, amb

619 en 24 hores. La xifra depositius arriba als 166.012

Empreses, entitats i particularsde les comarques gironines

s’han bolcat en ajuts al’hospital Josep Trueta

REPORTATGE

Esportistesgironins quetreballen en elsector sanitari

XAVIER GARCIA BALDA,ALBA ARIAS, MÒNICA AYATS INIL PÀMIES EXPLIQUEN LASEVA EXPERIÈNCIA EN LALLUITA CONTRA EL COVID-19

4

jamargant - 13/04/2020 08:36 - 46.136.229.122

Edició de GironaDIUMENGE · 12 d’abril del 2020. Any XLV. Núm. 15327 - AVUI / Any XLII. Núm. 14197 - EL PUNT

2,50€

EL CONTE. JORDI LLAVINA. La partida d’escacs P5

NACIONAL i COMARQUES GIRONINES P6-29

REACCIÓ AL VIRUS · “S’ha vist com els petits actuen amb proximitat,celeritat i flexibilitat davant d’uns estats grans lents, allunyats i rígids”

Els efectes del coronavirus, vistos pel govern

I demà, l’opinió de tots els grups parlamentaris

“Els estats petitstenen avantatge”

Teresa JordàAgricultura, Ramaderia,Pesca i Alimentació

Jordi PuigneróPolítiques Digitals iAdministració Pública

Miquel BuchInterior

Mariàngela VilallongaCultura

Pere Aragonès. Vicepresident i Economia i Hisenda

Chakir el HomraniTreball, Afers Socials i Famílies

Alba VergésSalut

Damià CalvetTerritori i Sostenibilitat

Ester CapellaJustícia

Josep BargallóEducació

Maria Àngels ChacónEmpresa i Coneixement

Meritxell Budó i PlaPresidència i portaveu

Bernat SoléExterior, RelacionsInstitucionals i Transparència

La tecnologia,una gran aliada

Com si avuifos demà

Bones pràctiquesa l’estranger

A prova dedrets humans

L’emergènciaparal·lela

La cultura ésun bé essencial

“És hora de començar a enfilar l’etapa de la reconstrucció”

Més que mai,les persones

Treballarper l’equitat

Sempre alservei de la gent

Una lluitaincansable

Ara, alimentsde proximitat

Confiança icol·laboració

Quim Torra. President de la Generalitat de Catalunya

El govern alerta que és imprudent i perillósrelaxar el confinament a partir de demà

Proposa fer-ho enquatre fases a partirde final de mes

“El sistema no estàpreparat per a unrebrot”, diu Vergés

Els doctors Brugada iBosch Barrera diuenque l’Estat s’equivoca

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.062

Diumenge12 D’ABRIL DE 20202,50 €

PREU

FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

PÀGINES 2 a 14

El retorn a la feina d’algunssectors obre un nou debat

El ministre Illa recalca que«el confinament seguirà actiu»i crida a mantenir les mesures

de distanciament social

El Govern espanyol anuncia que repartirà 10 milions

de mascaretes a les estacions de tren, autobús i metro

Els metges gironins Bosch-Barrera i Brugada creuen

temerari el retorn a l’activitatdels treballadors no essencials

UN MATRIMONI DE FORNELLS SUPERA EL COVID-19.Pietat Puigdevall i Carles Adell, de 64 i 72 anys, respectivament, formenpart de les 797 altes que s’han donat a la Regió Sanitària de Girona per COVID-19. Després de compartir la mateixa habitació a l’hospital Santa Caterina, arasegueixen el tractament des de casa, a Fornells de la Selva, on van ser fotografiats per aquest diari. ANIOL RESCLOSA

DADES OPTIMISTES

Quatre mortsmés a Girona,la xifra mésbaixa des del28 de març

TESTIMONIS

«El pitjor detot és veuremorir algunspacients sols»

■ A les comarques gironiness’han registrat defuncionsdes de l’inici de l’epidèmia.Ahir es van detectar conta-gis, que eleven el total a ..

«A banda de lapotent indústriaagroalimentària,la resta patiremmolt»

LLUÍS BIGAS DE LLOBET

PRESIDENT DEL COL·LEGI D’ECONOMISTESDE CATALUNYA A GIRONA

IMMA ESPEJO I DOLORSCOLLELL, INFERMERES DELSANTA CATERINA, EXPLIQUENUNA EXPERIÈNCIA QUE NOHAVIEN VISCUT MAI FINS ARA

4

ENTREVISTA

jamargant - 12/04/2020 08:49 - 46.136.229.122

Edició de GironaDISSABTE · 11 d’abril del 2020. Any XLV. Núm. 15326 - AVUI / Any XLII. Núm. 14196 - EL PUNT

1,50€

EL CONTE. ANDREU CARRANZA. La rebel·lió del calimotxo P5

1225

35-1

2233

30Q

NACIONAL i COMARQUES GIRONINES P6-29

L’enfrontament entre els dos governs percom aplicar el desconfinament puja de to

DUBTES · La resposta a 35 preguntes per aclarir què se’n sap fins ara

Consellera d’Empresa i ConeixementEntrevista Àngels Chacón

“L’Estat haesperat massaa aplicarmesures persalvar el teixitproductiu”

Què ensabem,

del virus

Mascaretes defranc per a tots, ales farmàcies apartir del dia 20

Arriben a Girona sismil tests ràpids perdetectar el virus

Mig bilió en préstecsLa Unió Europea acorda un pla dexoc per ajudar els països a pal·liarels efectes de la pandèmia

A diferència de la crisi del 2008.les ajudes no exigiran a canviretallades ni l’acció de la ‘troica’

La República,digital

Els lectors d’El Punt Avui poden accedir alscontinguts través de www.elpuntavui.cat

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.061

Dissabte11 D’ABRIL DE 20201,50 €

PREU

FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

ENTREVISTABISBE DE GIRONA

«Abans el patimentera dels altres; ara ensha tocat a tots»

ENTREVISTA GLORIA PADURA............DIRECTORA DE L’HOSPITAL JOSEP TRUETA DE GIRONA

«ENCARA NO PODEMDIR QUE HO HEM PASSAT;HEM DE SER MOLT PRUDENTS»

4

«ELS CAPELLANS MÉSJOVES HAN ASSUMIT CERTESMISSIONS PERQUÈ ELS MÉSGRANS, QUE SÓN COL·LECTIUDE RISC, NO HI HAGIN D’ANAR»

4

«Vuit de les deuplantes de l’hospitalsón per a malaltsde COVID-19»

FRANCESC PARDO ............

PÀGINES 2 a 16

Incertesa a l’empresariatgironí pel retorn a la feinaEstan a l’espera de la lletra

petita del Govern i creuen quese’ls adjudica una responsabilitat

que no els correspon

Tot apunta que es decretaràun estat d’alarma fins a finalsde maig, però genera dubtes

el tipus de confinament

La Generalitat aposta per un tancamentabsolut, però dimarts es

reprendran algunes activitats

UNA INSÒLITA IMATGE DE LLORET DE MAR.El confinament proporciona aquests dies unes imatges dels nostres cen-tres urbans i paisatges que haurien sigut inimaginables, com veure un Divendres Sant, amb un dia assolellat, la platja i el passeig marítim deLloret de Mar completament buits, sense ni una ànima. PERE DURAN(NORD MEDIA

BALANÇ

Quinze nous mortsa les comarques deGirona, amb quatremés al geriàtricde Sant Hilari

LA PRESIDENTA DEL COL·LEGI DEGIRONA ASSEGURA QUE ERA «INVIABLE»DONAR-LES DIMARTS VINENT A LA GENT

4

MESURES DE SEGURETAT

Els farmacèuticsobliguen a posposarles mascaretespromeses per Torra

■Mentre les dades generals d’Espanya vanmostrar ahir una tendència a la baixa en elnombre de nous casos positius i morts, a lescomarques de Girona es va tornar als nivellsde fa una setmana. El geriàtric de Sant Hilarija compta amb víctimes.

jamargant - 11/04/2020 13:45 - 46.136.229.122

OPINIÓ

Pere Casellas i BorrellCASELLAS ADVOCATS

El Tribunal de Justícia dela Unió Europea acabade dictar sentència enl’assumpte C-/ re-

lativa a la condició general de con-tractació coneguda com a Clàusu-la IRPH, continguda en molts con-tractes de préstec hipotecari realit-zats entre els anys i . Lasentència, com ja havíem advertiten aquest mateix setmanari endata de setembre de , tornaa treure els colors al Tribunal Su-prem en matèria de contractació

hipotecària en determinar que laindexació del tipus d’interès al’IRPH podria ser abusiva. 

Ras i curt, la sentència estimaque els tribunals poden i han decontrolar la transparència i la le-galitat de les clàusules de fixaciódel tipus d’interès en un contractehipotecari encara que aquest tipusestigui determinat en una normalegal, com és el cas de l’IRPH. Ladoctrina que s’aplicarà serà la ma-teixa que per a les clàusules sòl iper tant és evident que els IRPHes declararan nuls per part delstribunals espanyols, ja que capentitat va oferir als seus clients unestudi de quina hipoteca li con-venia més, si una amb IRPH, ambEuríbor o amb el tipus fix. 

Ara bé, i això ho deixa obert lasentència del TJUE, només quedaque el Tribunal Suprem decideixisi aplica com a índex substitutiuel tipus mitjà interbancari o bé elconegut euríbor més els diferen-cials previstos. 

En tot cas és evident que, siteniu una hipoteca amb índexIRPH, cal que presenteu una re-clamació per tal de substituiraquest índex, el resultat serà queus baixarà sensiblement la quotai se us retornarà una part moltimportant dels interessos abonats.

Quedem a la vostra disposicióper a respondre les vostres con-sultes, més de cent procedimentsexitosos en matèria hipotecàriaens avalen. 

L’IRPH ÉS ABUSIU

EMPORDÀ DIMARTS, 14 D’ABRIL DEL 2020 17

COMARCAACTUALITAT

Els serveis socials esreestructuren i s’adaptena la situació d’emergència

L’Àrea de Benestar Social delConsell Comarcal de l’Alt Empor-dà s’ha reestructurat per tald’adaptar els serveis a la situaciód’emergència i s’ha dividit en qua-tre equips: Serveis Socials Bàsics,Atenció a la dependència i suporta les famílies, Equip d’atenció in-fància i adolescència i l’Àrea d’In-clusió i atenció a la comunitat. Totl’equip de Serveis Socials Bàsicsestà actiu i realitza teletreball desdel domicili, atenent tant les de-mandes que arriben de la ciutada-nia o d’altres agents així com les ci-tes ja concertades amb anterioritata la situació d’emergència.

El canal d’accés de la ciutadaniaals Serveis Socials és a través del te-lèfon d’atenció al ciutadà: , en horari de a , de dillunsa divendres, i el correu ssocials@al-temporda.cat. Les demandes estramiten als professionals de refe-rència, es fan entrevistes telefòni-ques i els tràmits administratiusvia correu electrònic o WhatsApp.

L’àrea també ha reestructurat elcircuit de concessió dels ajuts d’ur-gència per fer-lo més àgil. Des deprincipis d’any i fins al d’abril,s’ha destinat la quantitat de., euros als diferents ajutsd’urgència social tramitats. Se se-gueix prestant el Servei d’Atencióa Domicili a un total de famí-lies i s'ha establert un circuit decoordinació directa amb la Funda-ció Salut Empordà per conèixerimmediatament si alguna personausuària ingressa a l’hospital perpossible contagi de Covid- o ésdonada d’alta en cas d’haver estatingressada. En aquests casos, elservei domiciliari se suspèn tem-poralment per prevenir risc decontagi i garantir la seguretat de lafamília i de la treballadora familiar.

Pel que fa a l’atenció a la depen-dència i suport a les famílies, elstècnics fan trucades de seguimentoferint suport emocional i psico-lògic per a persones amb malal-ties prèvies, amb trastorns psico-lògics i amb relacions familiarscomplexes.

REDACCIÓ FIGUERES

Les demandes que arriben a ServeisSocials s’atenen pertelèfon i correu-e.

EMPORDÀ

Des de l’administraciócomarcal, els equipsd’atenció a les personesestan actius aquests dies

La crisi sanitària causada per laCovid- té efectes directes enl’economia, també per a les corpo-racions locals. Diversos factors in-flueixen en l’aprimament de les ar-ques municipals: l’aturada bruscade l’economia derivada del confi-nament; la limitació de l’activitatadministrativa; la flexibilitzaciódel calendari fiscal; la reducció osupressió del pagament d’impos-tos, i l’augment de la despesa peratendre emergències socials i sa-nitàries a causa de la pandèmia.

Atès aquest escenari, la Dipu-tació de Girona ha previst injectar.. euros a les corpora-cions locals, import que cor -respon a un avançament de lameitat del Fons de CooperacióEconòmica previst per a aquestany. Són .. euros per als ajuntaments i .. eurosmés per als vuit consells comar-cals de la demarcació gironina,amb l’objectiu de garantir-ne la li-quiditat financera i dotar-los derecursos perquè puguin contri-buir a la recuperació econòmica

que es derivi de la situació actual. A l’Alt Empordà, d’aquest total

li correspon ., euros peral Consell Comarcal i ..,euros, a repartir entre els ajun-taments. La previsió és que lescorporacions locals rebin els ajutsaquesta mateixa setmana. «Ara,més que mai, fem evident el nos-tre compromís amb el món localper mitjà d’aquesta injecció eco-nòmica, amb l’assessorament i elsuport tècnic dels nostres profes-sionals», ha dit el president de laDiputació, Miquel Noguer.

REDACCIÓ FIGUERES

La Diputació injecta 2,5 M€als ajuntaments i el ConsellComarcal de l’Alt EmpordàEls ajuts són per fer front a la crisi causada per la pandèmia de la Covid

g LES PARTIDES ASSIGNADES

Consell Comarcal i AjuntamentsConsell Comarcal Alt Empordà 522.619,67 €

Agullana 21.806,33 €

Albanyà 22.542,43 €

L’Armentera 20.504,13 €

Avinyonet de Puigventós 24.624,93 €

Bàscara 21.941,90 €

Biure 16.339,13 €

Boadella i les Escaules 16.667,65 €

Borrassà 19.367,25 €

Cabanelles 20.203,65 €

Cabanes 20.878,98 €

Cadaqués 36.969,90 €

Cantallops 17.731,00 €

Capmany 20.133,10 €

Castelló d’Empúries 95.132,43 €

Cistella 18.039,13 €

Colera 19.381,28 €

Darnius 20.528,78 €

Escala, l’ 88.983,10 €

Espolla 20.299,70 €

Far d’Empordà, el 18.483,68 €

Figueres 314.188,48 €

Fortià 19.441,20 €

Garrigàs 18.379,13 €

Garriguella 21.320,13 €

Jonquera, la 41.885,88 €

Lladó 20.057,03 €

Llançà 51.285,18 €

Llers 23.410,70 €

Maçanet de Cabrenys 24.539,50 €

Masarac 16.802,80 €

Mollet de Peralada 15.701,63 €

Navata 23.883,30 €

Ordis 17.035,28 €

Palau de Santaulàlia 15.349,73 €

Palau-saverdera 25.004,03 €

Pau 18.439,05 €

Pedret i Marzà 16.011,88 €

Peralada 30.509,48 €

Pont de Molins 18.196,80 €

Pontós 16.666,38 €

Port de la Selva, el 25.529,75 €

Portbou 22.250,45 €

Rabós 18.789,25 €

Riumors 16.270,70 €

Roses 154.097,35 €

Sant Climent Sescebes 19.960,55 €

Sant Llorenç de la Muga 18.265,23 €

Sant Miquel de Fluvià 19.009,40 €

Sant Mori 15.769,20 €

Sant Pere Pescador 29.486,93 €

Santa Llogaia d’Àlguema 16.512,95 €

Saus, Camallera i Llampaies 20.390,23 €

Selva de Mar, la 15.949,83 €

Siurana 15.942,60 €

Terrades 17.668,10 €

Torroella de Fluvià 19.802,03 €

Vajol, la 15.011,00 €

Ventalló 21.285,70 €

Vila-sacra 19.103,33 €

Vilabertran 19.963,53 €

Viladamat 17.922,25 €

Vilafant 49.180,58 €

Vilajuïga 22.163,75 €

Vilamacolum 16.601,35 €

Vilamalla 22.818,25 €

Vilamaniscle 15.816,80 €

Vilanant 17.930,33 €

Vilaür 15.393,93 €

TOTAL AJUNTAMENTS 2.007.551,25 €

Font: DIPUTACIÓ DE GIRONA

Diputació de Girona

L’expansió del COVID-19 L’ENTREVISTA I EL REPORTATGE

7

Tema del dia

DIUMENGE, 12 D’ABRIL DE 20206

LAURA FANALS GIRONA

Quina situació tenen a l’hos-pital de Campdevànol?

Actualment estem en una si-tuació estable. Ens queda encaracapacitat d’hospitalització, estematenent al voltant de - malaltsingressats, i aquesta xifra no variades de fa uns dies. Cada dia do-nem tres o quatre altes i rebemtres o quatre ingressos, per tant,encara tenim llits per poder in-gressar gent si hi hagués un re-punt. No ens hem vist desbordatsen cap moment.

Com ho han aconseguit? Des del principi, seguint les ins-

truccions de Salut, vam alliberarllits d’altres especialitats, vam atu-rar activitats programades, sobre-tot quirúrgiques, i ho vam poderdedicar a l’hospitalizació d’agutsper COVID-. A més, el nombred’urgències ha disminuït de for-ma dràstica, amb la qual cosa enshem pogut concentrar en la CO-VID-. Com que hem aturat total’àrea de consultes externes, l’hemdedicat a visitar les urgències queno són coronavirus; i el serveid’urgències està dedicat a l’aten-ció de malalts de COVID-.

En quin moment veu la pan-dèmia?

En aquest moment, la situacióestà controlada. És com quan elsbombers diuen que tenen el focestabilitzat, però encara no s’haextingit. Ara mateix no creix el nú-mero de pacients que necessitacures crítiques, sinó que està es-table, i si tot continua així, no hau-ríem de tenir por a un incremento un desbordament del sistema.Però el que em fa molta por és eldesconfinament.

Per què?El problema d’aquest virus és

que es propaga amb molta facili-tat: una persona pot contaminarquatre persones de cop. Per tant,és molt contagiós i la societat noté immunitat adquirida davantd’aquest virus ni cap de semblant.Per això s’ha produït aquesta si-tuació. Si el desconfinament no esfa de forma ordenada, i sense sa-ber quin és el grau d’immunitza-ció de tota la població, podria ve-nir un repunt greu.

Com s’hauria de fer el descon-finament?

No et pots imaginar la quantitat

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

de gent que corre pel carrer queés coronavirus positiu. El d’infeccions per COVID- sónasimptomàtiques: ni tos, ni febre,ni res. Llavors hi ha un o que té alguna complicació, i unapart necessita ingrés hospitalari.Finalment, un - dels malaltsevolucionen malament: casosgreus, amb ventilació mecànica…el percentatge, doncs, és molt pe-

tit, però el problema és el grannombre de pacients. Això és elque ha desbordat el sistema sani-tari. A més, caldrà saber quina esla història natural de la malalia.Els xinesos han dit moltes coses,però se n’han callat moltes.

S’han trobat amb molts pa-cients de segones residències?

No t’ho sé dir. Tu imagina’t quevius a Barcelona però que el teu

pare o mare viu en un poblet delRipollès. Llavors d’on et conside-res, de Barcelona o de Campro-don? Potser a la teva targeta sani-tària posa Sant Andreu de la Bar-ca, però els teus pares viuen aquí.Hi ha molta gent nascuda al Ripo-llès que ha marxat a viure foraperò que hi manté la casa dels pa-res. Però també hi ha gent de se-gones residències, és cert. A

Campdevànol, fins al de marçestàvem molt sorpresos perquèno hi havia cap cas. I va ser a partirdel dia , quan van anunciar elconfinament, que la gent va pujar.

El Ripollès, a més, també té unalt percentatge de població en-vellida, que és la de major risc.

Sí, però és la població que te-nim i la que hem d’atendre. En capmoment hem tancat la porta a cappersona per edat o per patologia,hem atès a tothom igual. La pa-cient més gran que tenim ara té anys i rep el mateix tractamentque algú de . És veritat que lamajoria de pacients superen els anys, però en la franja dels als hi ha hagut alguns dels ca-sos més greus, que en ocasionsfins i tot han hagut d’anar al True-ta.

R

P

P

R

Antoni RadovanDirector mèdic de l’hospital de Campdevànol. El doctor Antoni Radovan és l’encarregat de dirigirl’hospital del Ripollès, una comarca amb una població molt envellida -que és la població de més riscdavant el COVID-19- i on hi ha un percentatge important de segones residències.

«Em fa molta por el desconfinament»

HOSPITAL DE CAMPDEVÀNOL

DIPUTACIÓ DE GIRONA

Entreguen equips i material de protecció alpersonal sanitari de l’hospital de Palamós

Els Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (Se-mega) de la Diputació de Girona van entregar a l’hospital de Palamós,a través del Departament de Salut, diferent material de protecció perfer front a la situació d’emergència sanitària actual causada pel CO-VID-. En concret, des de l’organitsme provincial han cedit .guants de nitril, a més de granotes plastificades d’un sol ús (set cap-ses de unitats) i . sobrebotes de plàstic (tres capses de uni-tats) que pertanyien a l’ANCRI (Associació Nacional de Criadorsd’Ovins de Raça Ripollesa), amb qui Semega col·labora habitualment.D’aquesta manera, es pretén reforçar la disponibilitat de material deprotecció per als professionals sanitaris que ofereixen atenció directaa l’hospital de Palamós. DDG PALAMÓS

Breus

■ L’Ajuntament de Llagostera haeditat un butlletí especial COVID- on es pot trobar tota la informa-ció sobre les mesures i afectacionsals serveis municipals, com ara lestargetes moneder de la beca men-jador, voluntariats o la gestió deresidus. DDG LLAGOSTERA

LLAGOSTERA

Revista digital perinformar del COVID-19

■ Les àrees de formació de les di-putacions de Lleida, Girona i Tarragona, amb la coordinació dela de l’Associació Catalana de Mu-nicipis, han adaptat una formacióexplícita no presencial per als tre-balladors públics de les adminis-tracions locals. Es tracta de cur-sos de diverses sessions, de temà-tiques com ara la contractació pú-blica, gestió de l’endeutament ocomunicació en temps de crisi,entre d’altres. DDG GIRONA

ENS LOCALS

Formació «online» pera treballadors públics

■ L’Ajuntament de Figueres atén famílies vulnerables amb cis-telles d’aliments de primera ne-cessitat amb l’objectiu de garan-tir-ne l’alimentació. A través delCentre de Distribució d’Aliments,es dona resposta d’urgència –amblots d’aliments bàsics per a la du-rada d’un mes– a totes les perso-nes que més ho necessiten i quetenen un expedient obert a serveissocials. La gent gran i de risc repels aliments a casa. DdG FIGUERES

FIGUERES

Aliments per a 450famílies vulnerables

jamargant - 12/04/2020 08:49 - 46.136.229.122

LAURA TEIXIDOR GIRONA

■El Govern català no començaràa repartir els milions de mas-caretes que ha comprat per lluitarcontra el contagi del coronavirusfins al dia d’abril. Tot i que ini-cialment s’havia anunciat que unestoc de . unitats arribariaa les farmàcies el proper dimarts,finalment l’executiu va modificarel calendari, segons va anunciarla consellera de la Presidència,Meritxell Budó. En aquest sentit,el sector farmacèutic havia pre-sentat dubtes sobre l’arribada atemps de milions de mascaretes.La nova data és fruit de l’acord delDepartament de Salut amb elCol·legi de Farmacèutics i el Con-sell de Col·legis Farmacèutics.

De fet, abans que el Govern rec-tifiqués, el Consell de Col·legisFarmacèutics de Catalunya vaemetre un comunicat en el qualposaven de manifest «el poc mar-ge amb què comptem i més teninten compte que ens trobem en pe-ríode festiu», a més alertaven queno podrien garantir dos aspecteslogístics «fonamentals»: d’unabanda que totes aquestes masca-retes arribessin a les farmàcies elmateix dimarts i que la dispensa-ció es fes mitjançant el sistema derecepta electrònica, tal com con-templava el Consell en el seu pro-jecte inicial. A més, també elspreocupava que la ciutadania«trenqués» el confinament i esformés una «aglomeració» peranar a les farmàcies a buscar unamascareta «sense la garantia queen trobés». Finalment, lamenta-ven la manca de precisió per partdel Govern sobre com donar res-posta a aquesta necessitat.

Segons informava el Col·legi deFarmacèutics de Girona, el modelque s’està plantejant es basa en elsubministrament i la dispensació

«controlada, a preu fixat i igual alcost de compra» que es negocïiamb un proveïdor solvent i ambgaranties. Per aconseguir compliraquests requisits, fa falta unacoordinació entre diferentsagents i administració pública,entre d’altres aspectes. Unes ges-tions que encara no estan «enlles-tides», segons va informar ahir a

Diari de Girona, la presidenta delCol·legi de Farmacèutics de Giro-na, Rosa Núria Aleixandre.

«Mal assessorament» a TorraAbans que el Govern rectifiqués,Aleixandre va explicar que, de fet,«sent conscients de la necessitatde disposar de material de protec-ció per a la població i davant la

seva escassetat i especulació depreus, ja fa dies que des del Con-sell de Col·legis de Farmacèuticsde Catalunya, conjuntament ambaltres agents de la cadena de pro-veïment i un grup de treball de laCambra de Comerç de Barcelonaestem intentant acordar amb elGovern un model que permeti re-soldre aquest problema a través

de les farmàcies catalanes», vaconcretar. Segons Aleixandre, To-rra es va «precipitar» i «es va dei-xar endur per l’entusiasme» al’hora d’anunciar que dimarts espodrien adquirir mascaretes«abans d’hora». «Aquesta mesuraés inviable i estava preparada pelsvolts del d’abril, fa falta prepa-rar el programa informàtic i intro-duir una sèrie de dades per tal degarantir que tota la ciutadania dis-posi de mascaretes sense que elsistema es col·lapsi», va matisar.«Des del col·legi estem sobrepas-sats, no parem de rebre trucadesde farmacèutics amb dubtes, fafalta que el Govern matisi com esfarà, hi ha hagut un mal assesso-rament i en rebem les conseqüèn-cies els sanitaris», va concloure.

Finalment, ahir a la tarda el Go-vern de la Generalitat –desprésd’haver parlat amb el Col·legi deFarmacèutics de Catalunya– vadecidir ajornar l’entrega «per ga-rantir el bon funcionament de lamesura i que tothom les pugui ob-tenir des del primer moment». Laprimera remesa de mascaretes,que es repartiran amb la targetasanitària, serà per a col·lectius vul-nerables i «per als que reprenguinl'activitat laboral fora dels seus do-micilis». El Govern n'ha encarre-gat milions i calcula que aca-baran de repartir-se a principis demaig. Les mascaretes –cada unaamb un cost de , euros, mésIVA- es repartiran amb criteris po-blacionals. Segons va anunciarBudó en un tuit, les mascaretesque han comprat són quirúrgi-ques i no FFP, –després que Ver-gés les anomenés per error durantla roda de premsa.

Tot i que, teòricament, les qui-rúrgiques són d’un sol ús, Alei-xandre va assegurar que «si se’n técura es poden reutilitzar perfec-tament». D’altra banda, la presi-denta va recordar que els farma-cèutics gironins esperen una co-manda de mascaretes per a la set-mana vinent –inicialment previs-ta per ahir.

Finalment, va augurar queaquesta crisi suposarà un «canviradical per a la societat». «Encaraque es descobreixi la vacuna, hau-rem de continuar anant amb mas-caretes, tal com fan a l’est asiàtic»,va matisar.

L’expansió del COVID-19 LA SITUACIÓ A GIRONA

7

Tema del dia

DISSABTE, 11 D’ABRIL DE 20206

Posposen l’entrega de mascaretesper la pressió dels farmacèuticsEl Govern endarrereix el repartiment previst per dimarts fins al 20 d’abril VLa presidenta del Col·legide Farmacèutics de Girona alerta que la mesura era «inviable» i critica la mala gestió de la Generalitat

Una imatge d’equips de protecció individual de l’hospital d’Olot. MARTÍ ALBESA

■Des de dijous els pacients o usuaris ingressats a l’Hospital de Figueresi al Centre Sociosanitari Bernat Jaume i que es troben en situació d’aï-llament per la restricció de visites als centres –siguin o no malalts decoronavirus- se’ls ofereix la possibilitat de contactar mitjançant video-conferència amb els familiars a través d’una tauleta. El sistema s’ha po-gut implementar gràcies a la donació de sis tauletes que ha fet l’esta-bliment d’informàtica BEEP de Figueres. D’altra banda, els pacients in-gressats per coronavirus als hospitals de Sant Jaume de Calella i el co-marcal de Blanes, ja disposen de tauletes per poder fer videotrucades.La Corporació ha comprat un total de dispositius i els ha repartit en-tre les plantes d’hospitalització i urgències així com els tres centres so-ciosanitaris, Calella, Blanes i Lloret de Mar. DdG FIGUERES/BLANES

Breus

■Els Serveis de Millora i ExpansióRamadera i Genètica Aplicada(Semega) de la Diputació de Giro-na han fet entrega a l’hospital dePalamós de diferent material deprotecció per fer front a la situaciód’emergència. DdG PALAMÓS

■El Banc de Sang busca donantsde plasma que hagin superat laCOVID-. Es tracta d’un plasmaric amb anticossos contra el coro-navirus que pot ser un tractamentefectiu per als malalts. Els poten-cials donants de plasma cal quehagin passat el virus i que faci mésde catorze dies que no tenensímptomes. Hi haurà un cribratgemèdic previ per part dels profes-sionals. DdG GIRONA

■ Els Serveis Integrals del BaixEmpordà agraeix la solidaritatd’empresaris, entitats i particularsper totes les donacions d’aquestasetmana. Destaquen les més de. pantalles D, mil guants denitril, deu monos, mascaretesquirúrgiques, més de . eu-ros d’empreses i particulars, diver-sos productes alimentaris i altresobsequis diversos per a tots els sa-nitaris. DdG PALAMÓS

FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ I CORPORACIÓ SALUT MARESME I LA SELVA

Més tauletes per facilitar la comuni-cació entre familiars i pacients

SERVEIS INTEGRALS BAIX EMPORDÀ

Agraeixen la solidari-tat de la ciutadania

BANC DE SANG

Demanen donants deplasma per un estudi

HOSPITAL DE PALAMÓS

L’organisme Semegaentrega material

La Federació de Sanitat de Comissions Obreres(CCOO) de Catalunya ha interposat denúncies a laInspecció de Treball per incompliment de la norma-tiva vigent en matèria de prevenció de riscos labo-rals a diferents centres hospitalaris de Barcelona,Girona, Lleida i Tarragona. Davant la situació de crisisanitària del coronavirus causant de la COVID-19,CCOO observa mancances de protecció que posen enrisc la seguretat i la salut del personal sanitari i nosanitari al sectors del Siscat, sanitat privada i sector

de la dependència. Quant a Girona, CCOO es refereixa l’Hospital Sociosanitari de Lloret de Mar, la Corpo-ració de Salut del Maresme i la Selva a Lloret de Mar,l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona l’HospitalSanta Caterina-IAS a Salt i la Residència Les Vetes deSalt. CCOO –que està recopilant la informació a tra-vés de qüestionaris als sanitaris– s'adreça a la Ins-pecció de Treball perquè actuï d'urgència i requerei-xi als centres denunciats posar a disposició dels pro-fessionals mascaretes i altres materials. DdG GIRONA

Denuncien la manca de protecció a centres gironins

jamargant - 11/04/2020 13:45 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 D’ABRIL DEL 20204 | Punt de Vista |

Pedro Sánchezl’irrita que li pre-

guntin per la recentra-lització de competèn-cies que ha imposat iimposarà, s’enutjaquan s’evidencia el

seu tarannà loapitzador heretat delsseus ancestres socialistes. És algú queveia Espanya com una nació de na-cions però que va pujar al carro del 155i ara, indissimuladament, s’arrogacompetències a cor què vols. Però limolesta que li qüestionin el jacobinis-me; se n’avergonyeix. Si encara ha-gués confiscat poders per assegurar lasupervivència, avui pau i demà glòria.Però només cal veure els gràfics sobreel coronavirus a l’Estat espanyol perentendre la catastròfica gestió del mo-nosil·làbic Pedro Sánchez, que es resu-meix amb un majúscul “no”. No en va,The New York Times constatava que“la crisi espanyola s’ha convertit en undolorós exemple de la tendència d’ungovern rere l’altre que ignora les expe-riències dels països on el virus s’haproduït abans”. Des del faristol de LaMoncloa en diuen “nuestro virus queri-

do”; envien paracaigudistes de l’exèrcitde pandereta a un poble toledà de 160habitants que no tenia ningú ingressatni registrava cap mort, el Perejil delPSOE; la policia espanyola multa met-ges que surten de treballar; es posen ariure quan parlen de morts, i el minis-tre de Justícia recepta una pomada denacionalisme: “Arribarem al final deltúnel amb llàgrimes als ulls, però tam-bé amb l’orgull de ser espanyols, l’or-gull que la unitat aconsegueix vèncerla Covid-19.” Vox no ho diria millor.

Els experts epidemiòlegs diuen“Yanny” i Pedro Sánchez sent “Laurel”.Hem vist confiscació de material sani-tari i han pretès prohibir que les empre-ses venguessin mascaretes als governsautonòmics que ho demanessin. Hemvist, en definitiva, una recentralitzaciódesgavellada i la primacia de l’econo-mia per sobre de la vida amb mesuresincomprensibles com relaxar un confi-nament que ja va arribar tard. És nor-mal que a Pedro Sánchez li molesti queli’n demanin obligades explicacions: ca-da decisió errònia costa morts.

A

Full de rutaEmili Bella

Irritaciójacobina

A Pedro Sánchez l’irrita que liqüestionin el jacobinisme. Ésnormal que li molesti que lidemanin obligades explicacionssobre la recentralització: cadadecisió errònia costa morts

1any

La lluitadora antifeixista i declasse era l’únic testimoni viudel camp de concentracióalemany per a dones deRavensbrück.

10anys

20anys

El ple del TribunalConstitucional es reuneix avui idemà per intentar resoldre elsset recursos que hi hapresentats contra l’Estatut.

El PP al Senat es mostra a favorque durant aquesta legislaturaels senadors puguin fer ús, isense límits, del català, el basc iel gallec.

Adeu a Neus Català O caixa o faixa Català al SenatTal diacomavui fa...

“En moments decrisi sempre hi hareplegamentsnacionals

na de les lliçons que haurem aprèsdesprés de la Covid-19 és que la co-municació de crisi pot arribar a ser

molt més complexa que el que n’havíemllegit als manuals de la facultat. Com ja esva dient, hi va haver una generació quemai oblidarà les dues guerres mundials,mentre que la nostra segur que ja estaràmarcada per aquest coronavirus i el mónque en resultarà quan hagi (tant de bo)passat: les relacions geopolítiques canvia-ran, l’economia patirà un nou sotrac queningú sap acabar de preveure de quinamagnitud serà i, també, les formes de co-municar-se hauran evolucionat definiti-vament.

AQUESTS DIES, A MADRID i a Barcelona,hem vist maneres diferents d’enfocar lacomunicació. Això no obstant, amb críti-ques tant a La Moncloa com a la plaça deSant Jaume perquè els periodistes que-den limitats a l’hora de repreguntar i feruna valoració crítica de l’agenda informa-tiva que intenta imposar el poder. En mo-ments de crisi, les relacions entre perio-distes i institucions sempre queden toca-des: una crisi obliga la premsa a escrutar iconvida el poder a protegir-se. La llibertat

U d’informació és una víctima. Dit això,també ens caldrà reflexionar per què al-guns d’aquests mitjans han jugat, senseescrúpols i enmig d’una crisi sanitària, alnegoci de les veritats interessades compa-rant peres amb pomes, o el que és si fa nofa el mateix, intentant maximitzar a Ca-talunya uns problemes que eren tan o mésbèsties a la Comunitat de Madrid. I, sobre-tot, que els experts del Principat i el ma-teix president Quim Torra ja havienanunciat.

CERTAMENT, AQUÍ I ALLÀ s’hauran de millo-rar coses a l’hora de mediatitzar futurescrisis. Però hi ha quelcom que aquesta cri-si haurà permès: visualitzar una imatgede força unitat del govern català, de res-ponsabilitats compartides entre els dospartits de la coalició; de gestió tècnica,

fins i tot d’assumpció d’errors propis–com ara la gestió dels geriàtrics–, con-traposada al patriotisme i a les imatgestrufades de nacionalisme banal que arri-baven des de La Moncloa amb militarscondecorats assumint el protagonismed’algunes rodes de premsa. Perquè és certque en moments de crisi sempre hi ha re-plegaments nacionals que acaben maxi-mitzant un “imaginari del poder” –en pa-raules del teòric Sheldon S. Wolin– que“busca permanentment maximitzar lesseves possibilitats actuals”.

NI ESPANYA ÉS HONGRIA o Filipines, ni elpresident Sánchez un autòcrata. Però,tant aquí com allà, “el patriotisme no re-quereix cap grau d’examen col·lectiu”–ens diu Wolin– i abona l’opinió públicaperquè rebaixi la seva capacitat d’anàlisicrítica de la realitat. Perquè, com hem vistals Estats Units –obsessionats per les en-questes i els spin doctors–, la popularitatdel seu president ha arribat al seu màximen plena crisi del coronavirus, i precisa-ment no és pas el país que hagi gestionatmillor l’atac a la pandèmia: fins i tot el co-ronavirus ha portat a màxims històricsles xifres d’atur al país.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la Universitat de Vic

La crisi i el poderTribuna

La Diputacióde Girona i elcoronavirusb De ben segur que aquest vi-rus ens marcarà a tots i a totes.El món ja no tornarà a ser elmateix i alguna cosa haurà decanviar. No entraré a parlar nide les administracions autonò-miques ni de la central, ja quesembla que tothom fa la guer-ra pel seu compte; l’europea, eltemps la jutjarà.

Però deixeu-me dir que ambla meva experiència, a voltescom a regidor, a voltes com aalcalde del poble d’Anglès entemps difícils, de recessió eco-nòmica, el nostre refugi ha es-tat la Diputació de Girona, on eltracte i la facilitat d’arreglar lescoses sempre han estat mésque fàcils.

Ara veig que la Diputació estorna a involucrar perquè ple-gats ens en sortim, cosa quetant els meus companys comjo mateix agraïm de tot cor.

Agraïm al senyor Miquel No-

guer, president de la Diputacióde Girona, aquesta darrera ini-ciativa, i com moltes d’altresque han fet i fan possible queels pobles tirem endavant, tot iles circumstàncies. Sense mi-rar els colors polítics, la qualcosa cal tenir ben present, jaque si no malament rai.PERE ESPINET I COLLAnglès (Selva)

Autònoms

b Tant de parlar de la quotadels autònoms i ningú ha ditres del pagament trimestralde l’IVA i de la declaració de larenda. Això sí que em fa por!Fa quasi dos mesos que no estreballa però sí que es gasta iara s’ha de pagar l’IVA! No sépas amb què! I després, peracabar-ho d’adobar, la renda!Ningú no n’ha dit res. Si s’ajor-nen després s’acumulen méstard i estem allà mateix. Elmeu home és autònom i jo notreballo. Bé, no treballo ambsou, perquè em cuido de la

casa, de l’home, que té unafeina molt dura, i a més a mésli dono un cop de mà. O siguique no tinc ni atur ni em pa-guen seguretat social. Potserens ho hem muntat mala-ment, però quan vam comen-çar no semblava que fos tanmala idea. I sort que no hi hamainada! Vet aquí els ajuts delgovern per als autònoms!ANNA M. TRIAS BOFILLMont-ras (Baix Empordà)

Tot anirà bé

b Que l’epidemiòleg Oriol Mit-jà hagi estat l’escollit per ela-borar l’estratègia de desconfi-nament a Catalunya és la mi-llor notícia que hem rebut dar-rerament. Queda palès quel’estat d’alarma per una crisisanitària no pot estar gestio-nat per ningú més que no si-gui coneixedor de l’àmbit queha provocat la crisi abans es-mentada, en aquest cas unapandèmia a gran escala, ques’ha estès sense aturador, su-

perant la xifra en proporció,per una nefasta gestió.

Com era d’esperar, que l’en-tès doctor no cobri per desen-volupar la solució ja és un de-bat sobre la taula, tot i queigualment l’haurien criticat, sin’obtingués retribució.

Tanmateix, si quan ens famal quelcom ens adrecem almetge i no al policia de torn,em pregunto per què, quan elvirus s’ha propagat, als eco-nomistes han consultat.

Que no han entès d’aquestavís epidèmic, que s’emportavides de totes les classes so-cials. Que no han entès, si lacorba amb el confinament to-tal més no s’ha alçat, que pre-tenen aixecar la quarantena ala lleugera, per tal de no frac-turar l’economia, quan, amb lamà d’obra dolorida, aquestatampoc podrà avançar.

Per tot això, i esperant del’Oriol la millor opció. Jo emquedo a casa.SUSANNA CASANOVAGirona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-girona@elpuntavui.cat

El lector escriu

FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ

EMPORDÀ DIMARTS, 14 D’ABRIL DEL 2020 31

GUIA DE SALUTCLASSIFICATS

Des que es va activar el Pla Pro-cicat i el Pla de Contingència delServei –el de març passat, ambmotiu del coronavirus– s’han duta terme . trucades de segui-ment a les persones usuàries de lateleassistència pública de les co-marques gironines. La prioritat ésdetectar situacions de risc o

d’emergències que puguin sorgir,com ara urgències mèdiques ocircumstàncies especials, com lamanca de cobertura de necessi-tats bàsiques, entre altres.

El seguiment i l’atenció a lespersones usuàries està coordinatamb els serveis socials de cada co-marca o municipi. En la gestiód’aquestes emergències, el Servei

Local de Teleassistència mobilitzales unitats mòbils del servei o d’al-tres recursos públics d’emergèn-cies, així com el contacte amb elsfamiliars que la persona usuàriahagi indicat.

Les professionals del Serveitambé s’encarreguen d’aportarconsells de prevenció, resoldre elsdubtes de les persones usuàries,

informar de la simptomatologiade la Covid- i de subratllar laimportància de contactar-les im-mediatament, si se sospita que esté la malaltia. També es posen adisposició dels usuaris per asse-gurar el seu benestar, tant pel quefa a necessitats materials urgentscom també d’acompanyamentemocional.

Cal recordar que el Servei Localde Teleassistència ha habilitat unalínia gratuïta pel que fa al co-ronavirus. Qui hi estigui interes-sat, s’ha d’adreçar als serveis so-cials municipals o comarcals quefan aquest servei.

REDACCIÓ FIGUERES

Servei especial de Dipsalut deTeleassistència per la Covid-19

És molt importantque quan ens aixe-

quem, ens dutxem i ensvestim segons les activi-tats que anem a fer. Nohem de passar el dia enpijama.

Cal mantenir, en lamesura del possible,

els horaris d’esmorzar,dinar, berenar i soparsemblants a un dia d’es-cola o feina.

Respecteu els hora-ris de son/vigília

com els d’un dia labo-ral/estudi. Dormiu unamitjana de a hores.

Intenteu mantenirels horaris d’estudi

similars a les classes pre-

sencials i seguiu unes ru-tines d’estudi.

Si no podeu fer tele-treball, intenteu

substituir el temps defeina per altres activitatsproductives com tenircura de terceres persones,fer les tasques de la llar oestudiar.

Cal evitar el sedenta-risme i practicar ac-

tivitat física a casa:caminar pel passadís, ferbicicleta estàtica o fergimnàstica.

Les TICs i les xarxessocials ens permeten

estar comunicats amb fa-mília i amics, però cal fer-ne un ús responsable.

1

2

4

5

6

7

3

DIPSALUT

Servei de Teleassistència.

FREEPIK

Hem de saber gestionar el nostre temps en aquests dies.

RECOMANACIONS DELS EXPERTS

Per a tenir cura del vostre equi-libri ocupacional durant aquestessetmanes que estarem tancats acasa, és important seguir amb larutina diària de sempre.

Per a entendre què és l’equilibriocupacional, primer cal definirquè és l’ocupació. Són les activi-tats de la vida diària d’una perso-na que, per a ella, tenen un sentiti una finalitat.

Tal com expliquen els terapeu-tes ocupacionals de la FundacióSalut Empordà, Marta Guerrero iRafa Molla, «les ocupacions es di-videixen en tres camps: autocura,productivitat i temps lliure. Unabona qualitat de vida significa quehi ha un equilibri entre les dife-rents activitats del nostre dia adia». I concreten que «això no voldir que hàgim de dedicar el mateixtemps a cada una de les tres tas-ques, sinó que hem de trobar unequilibri entre aquests tres campsi el que realment ens interessa anosaltres o ens agrada fer». «Entemps de confinament, cal quemantinguem l’equilibri ocupacio-nal, que suposa desenvolupar unarutina diària equilibrada, satisfac-tòria per a nosaltres, saludable isostenible», conclouen.

12 hores per a l’autocura • Activitats destinades a tenir curadel nostre propi cos:

- higiene personal- alimentació- vestimenta- son i descans- activitat sexual

10 hores per a la productivitat• Activitats més complexes que esrealitzen per compromís amb unmateix o els altres:

- neteja de la llar- preparació dels àpats- anar a comprar- cura de tercers- cura d’animals de companyia- pràctiques religioses- treball- joc en el cas dels nens- estudi- voluntariat

2 hores per al temps d’oci • Activitats recreatives que afavo-reixen el creixement personal.Són activitats significatives per acadascun i poden variar segonscada persona:

- llegir- pintar- fer esport- bricolatge

REDACCIÓ FIGUERES

La gestió deltemps durant el confinamentLes ocupacions es divideixen en tres camps:autocura, productivitat i temps lliure

Diputació de Girona

Opinió

Diari de GironaDIMARTS, 14 D’ABRIL DE 202022

ls dies de reclusió forçosa s’es-colen lentament carregats defredes xifres de contagiats, hos-pitalitzats i morts. És una mo-

nòtona lletania que dia a dia escupen elsmitjans de comunicació i les xarxes so-cials.

No és fàcil evadir-se de les vivències do-loroses narrades per metges, infermeres,auxiliars de clínica i enterramorts. Se sac-segen consciències amb esfereïdores en-trevistes a supervivents, els seus familiars,amics i veïns.

En un ambient de temor seria d’agrairque els governants fossin curosos en el co-municat diari recitat en televisions i emis-sores de ràdio.

A Catalunya estem acostumats a leslloances altisonants propagades en lesaparicions d’una tríada maliciosa forma-da per Meritxell Budó, Miquel Buch iAlba Vergés.

Es repeteix la imatge depriment d’unspolítics que surten amb la missió de repe-tir que «tot ho han fet bé» i que fugen d’es-tudi en les respostes als periodistes que,menys honroses excepcions, són de laseva corda i no emprenyen.

Al so de bombos i platerets, els tres res-

ponsables del Govern de la Generalitatsón missatgers d’actuacions impecables.No accepten ser qüestionats per aquellsque tenen dos dits de front i no combre-guen amb rodes de molí.

De fet, en el decret que declara l’estatd’alarma, els governs autonòmics mante-nen la gestió, en l’àmbit de les seves com-petències, dels serveis sanitaris (article.).

Per tant, la incapacitat de la Generalitaten la gestió de l’emergència sanitària és dejutjat de guàrdia, encara que intentin ta-par les espifiades amb mentides, contra-diccions, manipulacions i rectificacions.Tampoc assumeixen cap responsabilitaten la desastrosa situació de les residències

d’avis. La seva xerrameca buida tracta de cul-

par Madrid de tots els mals. Mal si fa, malsi no fa. Insisteixen que el gobierno de Es-paña (en castellà) acordi el «confinamenttotal» que, segons els seus experts, és lapanacea per assolir una Catalunya lliurede la COVID-. Il·lusos enredaires!

A la vegada, exigeixen transparènciamentre ells es mouen en l’opacitat. Em-mascaren l’oposició frontal a les normesdel Govern central basant-se en un discu-tible assessorament de desconeguts«científics d’aquí» i en la tergiversació derecomanacions de l’OMS.

Ara, amb la incontinència verbal queels caracteritza, pretenen responsabilitzarPedro Sánchez i el seu Govern dels mortsque es produeixin per la tornada parcial altreball. Miserables! Tot s’hi val per treure’nrèdit polític?

No és un dilema entre salut i economiasinó combinar confinament sense aturarel país.

Quina patuleia de governants! El seu ci-nisme provoca onades d’indignació. I perno exposar-se a patir un atac de feridura,és recomanable canviar de canal o d’emis-sora.

E UNA TRÍADAMALICIOSA

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L'ADREÇA opinio.diaridegirona@epi.es.

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d'arribar mecano-grafiades (amb una extensió màxima de 20 línies o 2.000 caràcters), signades, amb el número de DNI,

adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

El dia desprésANNA M. PICAS GENÍS LA JONQUERA

■ Què passarà? Sortirem al carrer disfressats amb màsca-res, amagant la nostra identitati guants per no deixar rastre.

El dia després desconfiaremdel que tindrem a un metre dedistància i tots ens miraremcom possibles infectats.

El dia després, amagarem elsomriure o la mala cara a sotal’antifaç. Ni encaixades demans ni petons d’amic. Perdo-na, tinc pressa.

Ens agrada sempre trobar unculpable, aquest cop la COVID- s’ha fet amo i senyor de lesnostres vides i ho ha aconse-guit, li tenim por. No n’hi ha permenys, de prop o de lluny totshem vist la seva ombra, la mànegra obrant dràsticament.

Avui i el dia després, enstraiem el barret davant la feinafeta pels sanitaris, des del’equip de neteja fins al capd’investigació, que en formesprecàries i exposant la seva sa-

lut han donat testimoni del queés un treball que es fa per voca-ció. Gràcies.

El dia després tindrem fe, ensqueda l’esperança de la vacuna.Però avui per avui és somniaramb la lluna.

Teleassistènciatambé existeix

CARLOS DELBENE PIRIZ GIRONA

■Als aplaudiments que tota lapoblació dedica als col·lectiusque lluiten a primera línia, sa-nitaris, metges, conductors,empleats de supermercats,agricultors, policies, etc. (ho-menatge ben merescut percert) seria just afegir-hi el nos-tre agraïment a les dones delTeleassistència Televida, de lesquals gairebé mai es mencionala important tasca. Elles estan apeu de canó les hores dels dies de l’any connectades agent d’alt risc, i ara amb la CO-VID- amb més zel i dedicació

que mai. Tinc l’honor de conèi-xer personalment tres d’elles (isón moltes més) que fan cadadia el seguiment de les perso-nes grans i no tan grans ambdiscapacitats, malalties mino-ritàries, vivint situacions demaltractament, controlant quemai oblidin la medicació diàriai fins i tot fan una mica de psi-cologia quan la situació ho re-quereix. En moments d’emer-gència mobilitzen policia, am-bulància i bombers amb elsmotius que van des d’una cai-guda a un infart o un ictus. Cui-den la gent, els informen de no-tícies i si és necessari els fan riu-re. Els recorden que sempresón al seu costat només pre-ment la medalleta/botó ver-mell del Teleassistència.

Aquestes noies són essen-cials i donen el millor d’elles, laseva tendresa i empatia per talque els usuaris del servei sesentin protegits, cuidats i so-bretot estimats. No són simplesteleoperadores. Afortunada-ment són molt poques les per-

sones que creuen que elles no-mes truquen als avis per simplerutina o per saludar-los de tanten tant. Aquesta mateixa gentno s’adona de la importànciadel servei fins que un familiar,cuidador o el mateix usuaripren el botó i demana ajuda. Ésllavors que ens agraeixen lagestió, ja que no valoren el quetenen fins que fa falta. Hem desaber que al darrere de cadatrucada hi ha una preocupaciói una actuació pel benestar del’usuari.

Finalment, amb aquesteslletres voldria donar les gràciesi fer arribar el reconeixement atotes i tots els treballadors queen formen part: teleoperado-res, telefonistes, unitats mòbils,coordinadors de zona, admi-nistratives, tècnics, supervi-sors, informàtics, etc. Un mera-vellós equip que ofereix a mésa més d’una bona feina, ajut,comprensió, tendresa, suport iprotecció a la gent que el reque-reix. Al Televida estan acostu-mats a resistir sempre.

un matrimoni amic els hasorprès el confinament enple procés de ruptura, quehan demorat perquè els ser-

veis de les cases de mudances no es tro-ben entre els de primera necessitat. Lavida comença a semblar una suspensióde pagaments. Molts han deixat d’abo-nar la quota de l’híbrid, la de la hipotecao el lloguer de pis, la dels terminis de latelevisió intel·ligent (oxímoron), la delrobot de cuina, etcètera. Tot això per noparlar de la cancel·lació provisional delsdeutes morals o sentimentals, que tam-bé abunden. Ahir em va trucar un cu -nyat per perdonar-me un desaire que livaig fer el mes passat i jo vaig telefonar aun altre per absoldre’l d’un insult queem va llançar durant una discussió en elsopar d’Any Vell.

Es deixen per a temps millors propò-sits d’esmena que fins ahir semblaveninajornables. Fumar, de sobte, no sem-bla tan greu. Tampoc menjar patatesfregides, que segons sembla és, amb lafruita seca, el que més es ven ara als su-permercats. L’oposició política és l’úni-ca cosa que no canvia. Va començar do-nant pessics de monja al partit gover-nant, però ja està emprant-se de nou amort amb ell. Sort que els escoltemcom qui sent ploure. Els seus discursosposseeixen, en efecte, la monotonia gri-sa del plugim.

Parlo amb el meu amic per telèfonper interessar-me pels tràmits de laruptura i m’explica que des que l’estatd’alarma els va obligar a romandre físi-cament junts, encara que distants enl’emocional, la convivència és una bas-sa d’oli. «Hauria de ser sempre així»,afegeix. «Així, com», pregunto. «Com sivisquessis a punt d’anar-te’n, o de que-dar-te, que potser siguin dos formes delmateix». Instal·lats en aquest «a puntde», cadascun atén amb diligència lestasques domèstiques convingudes i en-taulen amb els seus fills adolescentsconverses fins ara sempre postergades.La consciència de la seva separabilitatels ha servit per descobrir la seva forta-lesa, que és enorme, ja que porten vintanys sortejant, junts, crisis emocionals,professionals i econòmiques considera-bles. Observant amb la perspectiva queproporcionen els anys, només un parelld’herois haurien estat capaços de supe-rar-les. «Et deixo, que s’acosta la Clara»,diu el meu amic. I penja.

A

ARRIBALA CLARA

Juan José Millás

Carlos Arbó

ls canvis formidables que vanproduir les anteriors revolu-cions industrials, en especial,la primera, no van ser exclusi-

vament d’ordre econòmic, com era de pre-veure, sinó també polític, cultural, ètic i,per tot això, social. Una nova societat en laqual les classes populars van adquirir unaclara dimensió ideològica i van aspirar albenestar de què gaudia la burgesia, i en laqual igualment podien accedir a uns béns

de consum impensables que poc abansexigien uns mitjans de producció que fos-sin apropiats. El disseny industrial i els sis-temes de comunicació de masses van do-nar resposta a aquesta necessitat. La cièn-cia i la tecnològica seguien avançant i afa-vorien una estètica particular. L’art con-temporani no es podria entendre senseaquestes transformacions, tot i que, de ve-gades, fes la impressió que els mitjans vis-quessin d’esquena a les conquestes de les

avantguardes creatives. Abans de la CO-VID-, era lògic que les conseqüènciesde la quarta revolució industrial s’esten-gessuin per aquestes àrees i moltes altres,ja que no hi ha faceta de la vida que ro-mangui al marge dels dispositius mòbils,la internet de les coses, la robòtica, la cièn-cia de les dades, la realitat virtual, el núvoli la resta de sistemes de la indústria .. Elcoronavirus ho ha accelerat i intensificattot… excepte els resultats de la recerca.

E EL NOU MÓN

Josep LluísMicó

jamargant - 14/04/2020 08:00 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 D’ABRIL DEL 202028 | Comarques Gironines |

C/ Sant Llàtzer, 9, baixos · FIGUERESTel. 972 50 57 01 - 972 51 00 54

trilla@finquestrilla.com Cap Norfeu, 16, baixos · ROSES

Tel. 972 25 54 15info@finquestrilla.com

www.finquestrilla.com

• Lloguers d’habitatges amb moblesi sense mobles

• Lloguers de locals comercialsi magatzems

• Lloguers de despatxos

• Lloguer de naus industrials

• Lloguer de places de pàrquing, etc.

1000

08-1

2271

12Q

AICAT 2104

Els efectes del coronavirus

Jaume Fontdevila Alcalde de Gualta

COORDINACIÓ “El que vàrem fer primer va ser organitzar-nos a través d’unaxarxa social física per ajudar els més vulnerables” ESCENARI “No hem tingutincidències, tret d’una persona amb símptomes, però va donar negatiu”

alcalde de Gualta, JaumeFontdevila, explica com esviu aquesta situació excep-cional i sense precedents

en un municipi petit com el seu.Fontdevila destaca molt especial-ment l’esforç que s’ha fet per crearuna xarxa social física que, lideradaper l’Ajuntament i amb la participa-ció de veïns i familiars, ha volgut do-nar una resposta ràpida i efectiva atotes aquelles persones, general-ment grans, que en aquesta situaciósón especialment vulnerables. L’al-calde de Gualta també remarcamolt especialment la nul·la incidèn-cia pel que fa a preocupació o inci-dents generats per les segones resi-dències.

Com viu Gualta aquests dies es-tranys de confinament?Amb relativa tranquil·litat. A Gual-ta hi ha empreses agrícoles que bà-sicament segueixen funcionant. Lagent, els veïns i veïnes del poble,respecten el confinament, si bé éscert que malauradament hi ha ha-gut alguna excepció. Però bé, res adir, ha estat molt i molt puntual. Jasé que segurament la paraula no se-ria aquesta, i més veient tota la si-tuació, però a Gualta, en ser un po-ble petit, la nostra vida segueix ambuna certa normalitat. El que sí queés cert és que al carrer no es veugent passejant.

Els han representat algun problemales segones residències?En aquest tema estem contents. Lagent que tenim aquí de segones re-sidències, els que han vingut, ésclar, varen venir molt abans que esdecretés l’estat d’emergència i elconfinament.

Com s’han organitzat davantaquest fet insòlit d’un confinamentarran d’una pandèmia?El que vàrem fer primer va ser orga-nitzar-nos a través d’una xarxa so-cial física, vull dir. Els regidors và-rem agafar la llistat de la gent delpoble per fer-nos una idea de la si-tuació i no deixar-nos ningú quepresentés algun tipus de vulnerabi-litat, com ara persones que es pres-

L’

“Ens hem posat totsd’acord per ajudar”

Joan TrillasGUALTA

suposava que vivien soles i que te-nien fills, per exemple a Torroella.Vàrem parlar entre tots i ens vàremposar d’acord. Això es va fer des del’Ajuntament, però m’agradariadestacar la solidaritat de la gent.Hem rebut trucades per informar-nos de la situació d’un veí i, a la ve-gada, la persona que trucava ens de-ia que ja se’n faria càrrec. Periòdica-ment es fa una trucada per pregun-tar què els fa falta. També tenen elnostre telèfon. També vàrem crearun WhatsApp per poder comunicar-nos. Però el que era important eratenir un grup de persones, lideradesdes de l’Ajuntament, per poder do-nar suport a qui ho necessités. Liposo un cas: tenim una veïna que nopot sortir de casa i té una cuidado-ra; aquesta, però, no té carnet deconduir i, a més, el fill d’aquesta se-nyora està confinat a casa seva, foradel poble, en una ciutat. El que hemfet ha estat anar a buscar-li, per

exemple, els medicaments que ne-cessita a Torroella de Montgrí. Peraixò abans feia servir el concepted’una certa normalitat, perquè dinsde l’excepcionalitat en què vivimaquí ho passem de manera més lleu,segurament. No hem tingut inci-dències remarcables, tret d’una per-sona que tenia símptomes, però fi-nalment es va descartar la malaltia,afortunadament.

Ha estat complicat aconseguirmascaretes?Una mica, sí. Però el que no hemfet, conscients de la problemàtica,ha estat demanar-ne moltes, demascaretes. Ens en varen arribarunes deu a través del Consell Co-marcal, deu més pel Dipsalut i l’al-calde d’Ullà, Josep López, me n’hafacilitat 20 més i unes que ens hand’arribar. Des de l’Ajuntament te-nim un coixí per a la brigada i per sialgun veí en necessita. ■

Un políticambexperiènciaEl 2007 JaumeFontdevila va re-nunciar a presen-tar-se un altre copdesprés de sis anysde ser alcalde. El re-torn, el 2012, se’l vaprendre amb natu-ralitat perquè teniaexperiència, dispo-nibilitat i ganes. Vaagafar llavors unajuntament sensedeutes, una excep-ció dins del panora-ma municipal enaquells moments.Advocat de forma-ció, Fontdevila i elseu equip tenen arael repte de gestio-nar un fet insòlit isense precedents,com és el d’unapandèmia i un estatd’alarma amb confi-nament.

Jaume Fontdevila, alcalde de Gualta ■ J.T.

L’equip de govern de Tos-sa de Mar, de Junts, Enda-vant i ERC, prepara mesu-res per pal·liar els efectesdel coronavirus al munici-pi. Entre les propostes, elsgestors proposen que escreï una oficina municipal“per donar suport a totsels veïns per la crisi i tra-mitar totes les ajudes i

subvencions”.Mitjançant un comuni-

cat, l’equip de govern hafet una llista de propostes,que podria ser modificadasegons les accions que pu-guin endegar la Diputació,el Consell Comarcal, la Ge-neralitat i l’Estat.

En el ple del dia 1, TossaUnida va criticar quel’equip de govern no hagisatisfet un pla de xoc, quereclamen que sigui de600.000 euros. El regidorde Ciutadans Alfonso Sán-chez també es va queixarque el consistori no aten-gués els efectes del Glòriani, ara, de la Covid-19. ■

Mesures a Tossaper pal·liar lapandèmia

J. FerrerTOSSA DE MAR

a Proposen que es creïuna oficina municipalpel coronavirus, peròTU vol un pla de xoc

Establiments a tocar de la muralla de la vila vella de Tossade Mar, tancats en ple confinament, el 19 de març ■ QUIM PUIG

Els efectes del coronavirus

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 D’ABRIL DEL 202024 |

Comarques Gironines

Aprenentatge digital perpoder fer reunions tele-màtiques. És un dels can-vis que han hagut d’afron-tar els membres de lesexecutives dels partits ales comarques gironines.“A Junts per Catalunya, alParlament, amb Waterlooja hi havia una dinàmicaestablerta, de treballar-hi,però a la resta de territori,a l’àmbit comarcal, no hiera. I ara que tothom té els

instruments possible-ment continuarem fentreunions presencials peròsegurament també s’im-posaran aquestes perquèt’estalvies el trajecte”, as-senyala Natàlia Figueras,la presidenta de Junts a lavegueria de Girona. Tam-bé destaca la feina que esfa des del partit quant a lesnovetats, en l’àmbit delgovern català i espanyol,sobre la crisi sanitària:“Cada tarda rebem un re-sum, traduït i adaptat, detotes les resolucions que

s’han anat fent des del go-vern català al govern espa-nyol. Això permet que totsels associats, malgrat queno puguin fer reunions fí-siques, puguin estar al diai interpretar-ho i treballarde cara al seu municipi,que és l’important.” Figue-ras destaca algunes pro-blemàtiques amb què estroben els ajuntamentsamb la crisi pel que fa alstràmits de concessions:“Per agilitzar-ho, hem fetla petició als nostres dipu-tats a Madrid.”

Pau Presas, presidentd’ERC a la federació de Gi-rona, va ser escollit en elcongrés regional del ge-ner. “Al març i l’abril s’ha-vien de fer tots els con-gressos de les federacionscomarcals. Són assem-blees que reglamentària-ment està previst que esduguin a terme de formafísica i el que hem fet ésaturar els terminis perquèòbviament no les podemfer”, explica Presas. De to-tes maneres, aquest ca-lendari no afecta el dia a

dia d’ERC ja que “tot elpersonal tècnic i repre-sentants polítics estantreballant per la crisi”.Quant a la feina telemàti-ca als òrgans col·legiats deles administracions, “endues setmanes hem fet elsalt digital”. Presas va des-tacar la feina de la diputa-da republicana Maria Puigal capdavant de Dipsalut,organisme de salut públi-ca de la Diputació de Giro-na, coordinadament ambSalut i Afers Socials, “queestà donant sortida i res-

posta a moltes necessitatsdels ajuntaments”.

El secretari general delPSC a les comarques giro-nines, Marc Laumà, reele-git el 7 de febrer , reconeixtambé que s’han hagutd’adaptar a aquestes einestelemàtiques. La distàn-cia física a través de lapantalla fa que, segons La-muà, siguin “sorprenent-ment reunions més orde-nades”. “Tots respectemmolt més quan estem de-batent. Esperem el tornde rèplica.”, assenyala.

Sense “fer territori”Gemma Busquets RosGIRONA

DIA A DIA Les executives dels partits a les comarques gironines no aturen la seva activitat interna tot i haver anul·latl’agenda i l’activitat pública TELETREBALL Valoren incorporar les reunions telemàtiques com a eina de treball regular

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Responsables dels partits polítics a la demarcació

n totes les problemàtiques hi ha oportunitats, re-corda, i en el cas del PSC a les comarques gironi-nes, ha estat la de fer reunions telemàtiques, unapetició que els havia arribat en l’àmbit intern

abans de la Covid-19: “En l’àmbit de la demarcació costafer totes les trobades presencialment. Així, ara, les re-unions ordinàries i executives, “per estar al corrent deles diferents iniciatives en l’àmbit municipal i compar-tir experteses, senzillament, les fem telemàticament”,explica. Amb tot, “el ritme de reunions s’ha intensifi-cat” ja que el que “abans resolies amb una trobada ca-sual ara ho planifiques de mane-ra formal i tens una agenda devideotrucades diàries”. Quant ala feina de partit, suspesa l’agen-da pública i les trobades planifi-cades amb diferents sectors, ex-plica que fan la funció “d’acom-panyament, orientació i conne-xió” entre la ciutadania i les ad-ministracions.

E

“S’ha parat en secel procés dereordenació local”

esprés de les municipals, calia reordenar, expli-ca: “Ens ha enganxat en ple procés de negocia-cions, en una dinàmica d’actualitzar caps lo-cals, de relleus interns, de delegats locals que

ho han deixat de ser; havíem iniciat unes quantes re-unions d’aquestes característiques a diferents munici-pis, per exemple, Platja d’Aro, Torroella de Montgrí iHostalric, i la Covid-19 ho ha parat en sec.” Pel que fa ala dinàmica d’incorporar el teletreball i l’ús de les video-conferències –“tots hem après a utilitzar el Jitsi”–, diuque s’han avançat horaris. “Les reunions dels presi-dents comarcals les fèiem a lesquatre de la tarda i ara, al mig-dia”, assenyala, tot i que troba afaltar el factor humà de les re-unions presencials. També hanhagut de deixar de “fer territo-ri”. Així, tenien programades di-ferents trobades a les comar-ques sobre la feina que fan els di-putats a la Diputació de Girona.

D

“Hem bolcat total’estructura en lalluita contra la crisi”

“Acompanyem iguiem la gent enles institucions”

a feina interna de partit, assenyala, es continuafent: “ L’única cosa que ha canviat és la forma defer-la. En aquest cas, les reunions que abans es fe-ien presencialment, siguin de cinc o de 25 perso-

nes, ara les fem telemàticament.” Com la resta de par-tits, han hagut d’anul·lar l’agenda pública. “Treballemmés i amb més intensitat”, conclou. Des d’ERC s’explicaque han bolcat tota l’estructura, tant interna com de re-presentants als ajuntaments i a totes les institucions, aprendre mesures i a lluitar contra l’emergència; “siguicoordinant totes les accions que s’han de prendre aracom també pensant en l’endemàper a la recuperació econòmica itambé de l’àmbit social”. Sóndies molt frenètics, explica, al’hora de recollir les demandesque els fan arribar des dels ajun-taments, i en aquest sentit, “femde corretja de transmissió” ambles diferents institucions, afir-ma.

L

Junts per CatalunyaNatàlia FiguerasPresidenta de Junts a la vegueria de Girona

ERCPau PresasPresident d’ERC a la federació de Girona

PSCMarc LamuàSecretari general del PSC a Girona

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 D’ABRIL DEL 2020 | Comarques Gironines | 25

Per la primavera,nous propòsits

L’APUNT per a una altra ocasió. D’altra banda, però, sabent queaquesta situació es temporal i, per tant, passatgera,estem tocats per la il·lusió de la reincorporació a i laretrobada amb. Es tracta d’aprofitar la primavera perrenovar els propòsits, com si tot just estrenéssiml’any. Pot ser una oportunitat per reprendre el 2020amb objectius més realistes, pròxims i senzills.Núria Astorch Flavià

Normalment associem trobar a faltar una cosa, algunaactivitat o una persona, a un sentiment agredolç. Unamancança, que no necessitat, ens remou per dins iens provoca enyorança. D’una banda, sentim pena deno poder fer allò què voldríem ni estar amb qui ensagradaria, i possiblement també nostàlgia d’allò quehauríem pogut fer abans del confinament i vam deixar

Pel que fa a la feina coma diputat Al Congrés espa-nyol, Marc Laumà explicaque manté reunions tele-màtiques setmanals de lesdiferents comissions dequè forma part.

Des de la CUP, Laia Pè-lach assenyala l’ús habi-tual de les eines telemàti-ques com a complementà-ries a les reunions presen-cials que fa la formació.“Som molt defensors del

debat presencial, de les as-semblees; la proximitatfacilita el debat”, remarca.La Covid-19 obligarà, pe-rò, a fer les pròximes as-semblees territorials iconsells polítics telemàti-

cament. En quant a EnComú Podem, EugèniaPascual destaca l’ús de leseines digitals per a les re-unions i com la crisi haaturat actes de visibilitza-ció del partit. Posa èmfasi

en les desigualtats socialsque s’han eixamplat i es-menta el cas de la Font dela Pólvora. “Obsessionatsamb la crisi econòmica, nooblidem que estem en unacrisi climàtica”, recorda.

Tant Ciutadans com el PPes troben en diferents pro-cessos interns. Els taron-ges, d’estructura de partitestatal, mentre que els po-pulars, d’impuls a la de-marcació. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Celebraremel 14 d’abril ales xarxes”

an incorporat el Jitsi per a les re-unions mensuals que feien tantde vegueria com de Girona, re-unió que faran la setmana vi-

nent. Explica, però, que a banda de la vi-deoconferència, sempre mantenen con-tacte per Telegram o WhatsApp. Anul·la-da l’agenda pública, remarca la visibilit-zació que els donava la parada que EnComú Podem fa sempre per Sant Jordi.També han anul·lat un acte el 29 demarç, amb dipu-tats, a l’estació dela Renfe, “per apro-par la política”. Ai-xí, de cara al 14d’abril, volen com-memorar la Repú-blica Espanyolaamb un vídeo a lesxarxes socials.

H

“Som moltpropositius,cal sumar”

“La reuniótelemàtica ésbàsica”

important, explica, “és que es-tem treballant més que mai”des de l’oposició, “on som moltpropositius perquè ara cal su-

mar, fer pinya”. Així, assenyala que si bépoden ser crítics amb alguna actuació,també alerten de temes que no es tenenen compte. En el cas dels ajuntamentson governen, a banda de la càrrega defeina per la gestió de la crisi sanitària,remarca la posada en marxa de moltesxarxes de volunta-riat. Quant al’agenda de partitajornada, remarcaque alguns actespotser caldrà “re-pensar-los” perquèdesprés “potser lesprioritats seran al-tres”.

L’ n ple procés de decidir l’estructu-ra del partit, Ciutadans no teniaencara agenda pública convocadaper a aquest semestre a les co-

marques gironines. En tot cas, explicaque afecta el dia a dia del partit, ja ques’han hagut d’implementar les reunionstelemàtiques en les trobades que “man-tenim amb els grups provincials”. HéctorAmelló recorda que les eines digitals jaestaven a l’abast en l’àmbit local a l’horade fer tràmits al’Ajuntament oamb la retransmis-sió dels plens en lí-nia. Explica que fa-ran telemàtica-ment, el 30 d’abril,l’assemblea anul·la-da a Madrid per lacrisi de la Covid-19.

E

CUPLaia PèlachDiputada.Diputació de Girona

uatre mesos després d’haver es-tat escollida presidenta del PP ala demarcació, la crisi de la Co-vid-19 ha aturat el procés de re-

novació i de “visibilització” dels popularsa les comarques gironines. “Estàvem tre-ballant molt, no està en els millors mo-ments i vam renovar la junta directiva;teníem un nou equip amb moltes ganes”,assenyala. En aquest sentit, havien im-pulsat un pla d’acció amb carpes els capsde setmana a lesprincipals pobla-cions, renovació dejuntes locals, visitesa entitats i associa-cions. Des del PP escontinua treballantinternament en re-unions per video-conferència.

Q

“Estàvemimpulsant elpartit”

PPÀngels OlmedoPresidenta a la demarcació

ComunsEugènia PascualResponsable acció política

CiutadansHéctor AmellóSecretari d’acció institucional

8345

83-1

2240

37Q

| Comarques Gironines | 27EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 D’ABRIL DEL 2020

1182

80-1

2266

36Q

Els efectes del coronavirus

Durant els seus 400 anysd’història, l’aplec del Vilarde Blanes tan sols s’haviasuspès en una ocasió: ambmotiu de la Guerra Civil.Però la Covid-19 fa impos-

sible que la celebració, di-marts que ve, pugui tenirlloc. De moment, encarano hi ha data prevista.

Els membres de l’Obre-ria del Vilar encapçalen lalitúrgia, que l’any passatva coincidir amb els actesde Sant Jordi. ■

J.F.BLANES

Sense l’aplec delVilar de Blanes

Jaume Dulsat Alcalde de Lloret de Mar

PLA · “La setmana vinent durem el menjar del CDAa domicili per evitar moviments” IL·LUSIÓ · “Encarano donem per perduda la temporada d’estiu”

aume Dulsat i Rodríguez(Lloret de Mar, 1980) és l’al-calde de Lloret des del 2015.Compagina la política muni-

cipal amb el càrrec de vicepresidentdel Patronat de Turisme Costa Bra-va Girona. Professor universitari deturisme, l’alcalde de la principaldestinació de la Costa Brava confiaque els perjudicis causats per la Co-vid-19 no incloguin, fins i tot, elsmesos d’estiu.

Què ha significat la Covid-19 per aLloret?Ha significat la paralització absolu-ta de l’economia lloretenca. Somuna petita ciutat, però una grandestinació turística que ens dedi-quem al sector dels serveis. I en tu-risme les experiències són presen-cials. Això ha estat una paralitzaciótotal. Estem centrats en la recupe-ració en termes de salut, però ja te-nim les llums llargues posades per

J

“L’economialocal estàparalitzada”

Jordi FerrerLLORET DE MAR

veure com ens en refem, i això ja hoestà pensant la gent de Lloret Turis-me. Encara no donem per perdudala temporada d’estiu i espero que elfinal de l’any sigui bo.

La Setmana Santa s’ha perdut. Aixòés evident.Per nosaltres és temporada alta i lavivim amb molt de gust. Es fa el MICde futbol, el Globobasket, un tor-neig d’handbol... i l’ambient ens en-canta, però no ha pogut ser. Havíemde fer el congrés mundial de turis-me esportiu al maig i ara hem arri-bat a un acord amb l’Agència Cata-lana de Turisme per traslladar-lo al’octubre. Ara falta que hi doni elvistiplau l’Organització Mundial delTurisme. Molts esdeveniments de laprimavera [com ara el Birrasana,que tindrà lloc el cap de setmana dela Diada], els intentem traslladar altercer i quart trimestre de l’any,com també hem fet amb la setmanade meditació amb el guru Joe Dis-penza [s’hauria d’haver fet del 28 demarç al 3 d’abril]. Si som capaços

que Lloret i els ajuntaments recupe-rem la normalitat i tothom fa el con-finament i el desconfinament [post-confinament] com ha de ser, crecque el final de temporada podria serbo.

Com han treballat per a les perso-nes més necessitades?Tenim un comitè d’emergències,que es reuneix diàriament, en quèhi soc jo mateix, representants de lapolicia, Protecció Civil, Seguretat iBenestar i Família. Allà fem una co-ordinació exhaustiva i ara treba-llem segons hem acordat, perquè di-marts que ve el Centre de Distribu-ció d’Aliments, amb l’ajut de Càri-tas, aplegarà menjar i el durem a lagent a domicili per tal que qui ho ne-cessiti no hagi de venir. Amb funcio-naris que no fan teletreball [es cal-cula que un 95% dels treballadorspúblics amb tasques administrati-ves en fan] i vehicles municipals, elsanirem a repartir els lots els diessuccessius [el dimecres, el dijous i eldivendres].

Com va funcionar el procés perquèels sensesostre poguessin anar alpavelló?Més que persones sense sostre, di-marts i dijous la gent d’El Caliu,amb l’ajut dels assistents socials, vatreballar perquè persones que viuenen infrahabitatges, és a dir, amb ha-bitatges que no estan ben adequats,poguessin ser atesos en un centred’acollida amb més serveis. Tambévam repartir a les famílies les be-ques de menjador de la Generalitatamb professionals equipats i perso-nal de Protecció Civil.

Hi ha gent que ho passa malament?El Servei d’Atenció Domiciliària(SAD), del departament de Benes-tar i Família, atén els més necessi-tats. Com més dies passin, més ne-cessitats hi haurà. Molta gent viudel turisme, aquí. ■

Ni anar acomprarDulsat va haverd’estar confinatquinze dies a casa,sense sortir percap motiu. Des-prés d’un viatgeprofessional a Ma-drid, va tenir simp-tomatologia lleu iva donar positiu enel test de Covid-19.Ara ja està recupe-rat i participa, pervia telemàtica, enles reunions ambtècnics i responsa-bles municipals ien el ple de dijous ala tarda.

Jaume Dulsat, fotografiat a l’ajuntament de Lloret, amb el passeig al fons, el juliol del 2019 ■ QUIM PUIG

Des de fa gairebé dues dècades,la Setmana Santa ha acollit en elcalendari la Mediterranian Inter-national Cup. Quan s’estaven ul-timant els detalls per a la vintenaedició que s’havia de celebrar en-guany, el MIC ha patit de ple lesconseqüències d’una crisi mun-dial sense precedents, haventd’ajornar en primera instància lacelebració sine die i donant gaire-bé per perduda l’edició d’aquest, més enllà d’alguna possiblealternativa més breu al setembre.

I és que fa pocs mesos, ningúimaginava la profunditat de laproblemàtica que ha obligat aajornar una de les principals citesesportives a l’Alt Empordà i a lescomarques gironines. «Tots te-níem la il·lusió d’estar voltant pelscamps i gaudint de l’experiènciadel MIC, però ara hem de pensaren la salut de tothom i portar la si-tuació de la millor manera possi-ble», comenta Juanjo Rovira, di-rector de MICSports i màxim re-presentant del torneig.

Com tota la població del país,Rovira es troba confinat al seu do-micili, teletreballant en la mesuradel possible per intentar mitigarel cop que ha patit el MIC en unaSetmana Santa radicalment dife-rent de la de les darreres dues dè-cades. «Vam prendre consciènciaquan es van començar a ajornaresdeveniments. La Secretaria Ge-neral de l’Esport i les federacions

ens notifiquen que no espot celebrar. Ens ho

veiem venir,però

fins que no vam tenir aquestaconfirmació no ho vam acabard’assumir», comenta Rovira, queconsidera que la decisió que es vaprendre en aquell moment va ser«la més encertada».

Un MIC al setembreUna de les alternatives que es tro-ben en marxa en aquests mo-ments per intentar minimitzar elcop és traslladar part del torneigd’aquí a uns mesos segons l’orga-nitzador: «Estem acabant de va-lorar la possibilitat de fer algunacosa al setembre, però és moltcomplicat». Cal destacar que finsara el MIC ha aglutinat a més dequaranta nacionalitats diferents,una condició que complica man-

tenir el format ambaquesta alter-

nativa,

ja que «els equips de fora necessi-ten temps suficient per programarels viatges». D’altra banda, cal te-nir en compte la incertesa de la si-tuació, no només a curt termini,sinó per a tot el . I és que eldesconeixement sobre l’evolucióde la pandèmia i les seves conse-qüències en temes clau com lamobilitat o els esdevenimentsmultitudinaris fan que un MIC alsetembre sigui «pràcticament im-possible».

L’impacte econòmicLa cita internacional representavaun incentiu estratègic importanta les comarques gironines amb unimpacte directe de prop de mi-lions d’euros durant la SetmanaSanta al territori. I és que cal re-cordar que els números parlenper si sols: més de equips imés de . partits en les gairebé

seus gironines entre totesles categories del

MICFoot-

ball i MICBasketball. «A escalaeconòmica és una pèrdua per atothom. Per la nostra part, tenimuna estructura que porta treba-llant molts mesos, despeses degestió i proveïdors pensant enaquest any», comenta el directorde MICSports sobre el cop econò-mic intern. Tanmateix, des de l’or-ganització s’està treballant per re-tornar part de les quotes als parti-cipants: «Tornarem als equips totel que podrem, fins i tot entrant através d’operacions de crèdit, peròhi ha una part que la donem perperduda».

Un pas enrere, dos endavantLes circumstàncies han desenca-denat en la suspensió del MIC perprimera vegada en la seva histò-ria. La vintena edició representa-va complir amb dues dècadesd’esport i prestigi per a la base.

Probablement, el quedaràen blanc i caldrà posar la vista enla pròxima edició a les comarquesgironines. «La nostra intenció és

mantenir el MIC a la provínciadurant molts anys»,

comen-

ta Rovira sobre la condició gironi-na, tenint en compte l’acord per aquatre anys més signat l’any pas-sat amb la Diputació de Girona.

«Tenim clar que si hem de bai-xar un esglaó per tornar amb mésforça, farem el sacrifici», explical’organitzador sobre les perspec-tives a mitjà termini, tot i que al’horitzó també es pot apreciaruna lleugera incertesa per la faltade precedents a la situació actual.«Ara mateix és imprevisible saberque passarà demà. No podemplantejar l’escenari amb dotzemesos d’antelació. En aquestsmoments hem d’anar pas a pas».

El MIC representa una demos-tració més dels efectes de la pan-dèmia global en el món de l’es-port. Un esdeveniment interna-cional, programat i organitzat i, fi-nalment, suspès. Caldrà veure lesconseqüències, uns efectes quepodrien provocar una «redimen-sió» del torneig en un futur, encaraque Juanjo Rovira, com cada any,ja pensa a organitzar «el millor

MIC de la història».

TORNEIG

SAID SBAI FIGUERES

Una Setmana Santa sense el MIC perprimera vegada en gairebé vint anysL’impacte econòmic de la cita representava 12 milions d’euros per a les comarques gironines reunint equips de tot el món

EDUARD MARTÍ

EMPORDÀDIMARTS, 14 D’ABRIL DEL 202026

ESPORTSTORNEIG INTERNACIONAL

CONXI MOLONS

Estem acabant de valorar

si fer alguna cosa al setembre, però és molt complicat»

JUANJO ROVIRADIRECTOR DE MICSPORTS

EDUARD MARTÍ

MICSports i la Diputació de Girona van signar un acord per a quatre anys més (2019).

Vilatenim hauria acollit lacerimònia inaugural amb

més 7.000 assistents.

Tenim clar que si hem de baixar

un esglaó per tornaramb més força, farem el sacrifici»

Diputació de Girona

La Comissió Cisquet i l’Amicald’Antics Guerrillers de Catalunyaposaran un recordatori del maquiconegut com a Palau al cementiride Sant Iscle de Colltort (Sant Fe-liu de Pallerols). A més, posaranelements explicatius de l’activitatdel maqui a l’església de Sant Isclei recuperaran els camins que feienservir els maquis a la zona per autilitats divulgatives.

Abans de l’inici de la crisi delCOVID-, havien acordat ambl’Ajuntament de Sant Feliu de Pa-llerols i les organitzacions d’anticsguerrillers de Catalunya i Françaorganitzar l’acte recordatori almaqui Palau en el pròxim mes dejuny però davant les circumstàn-cies s’han vist obligats a posposar-ho.

El representant de l’Amicald’Antic Guerrillers de Catalunya,Raül Valls, ha explicat que Palauestà enterrat d’una manera digna

en una fossa dins del cementiri deSant Iscle. Ha explicat que conei-xen el lloc i que volen posar unaplaca recordatòria de qui reposaallí i per què hi està.

Valls ha narrat les circumstàn-cies per les quals Palau va anar aparar al cementiri de Sant Iscle.Fracassada la invasió dels maquisa la Vall d’Aran, a l’hivern del ,dos grups de guerrillers van entrara les comarques gironines des deFrança.

Un dels grups, liderat per Fran-cesc Serrat Pujolar (Olot, -Barcelona,), va agafar el camí

de Vic per organitzar activitats guerrilleres a Tarragona. L’altre vaestablir un campament al puig deSant Joan prop del veïnat de SantIscle de Colltort, al terme de SantFeliu de Pallerols.

Segons Valls, els maquis es re-fiaven de la relació amb els page-sos de la zona per poder sobreviu-re sobre el terreny. Així, a finals dedesembre del , van baixar desdel campament fins al mas Puig-vert per comprar un cabrit que jatenien emparaulat.

Al mas els esperava la GuàrdiaCivil, que havia estat alertada per

un delator. Els maquis van ser re-buts a trets. L'estrèpit va ser sentitpels joves que ballaven per ser di-umenge a la tarda en una masiapropera. Els joves, ara ancians,han estat testimonis dels fets re-collits per l'Amical d'Antics Guer-rillers de Catalunya.

Un dels guerrillers, del qual no-més se sap que els altres maquisel coneixien per «en Palau», va sertrobat al bosc amb el cap menjatpels gossos. Gràcies a la insistèn-cia d'un veí, va ser enterrat al ce-mentiri.

Un altre maqui va poder arribarferit d'una cama al mas la Salota.Allí el van curar com van poder iel van fer passar per un mosso d'u-na casa en la qual només hi havianoies. La gent recordava que ha-vien vist treballar un mosso coix.Un cop recuperat el maqui ferit vatraspassar la frontera, va tornar aFrança i no se n'ha sabut res més.

«El problema és que en moltscasos aquella gent no va tenirfills», ha explicat Raül Valls.Aquest fet i la foscor que es va do-nar al tema dels maquis durant elfranquisme dificulten la investi-gació de l’Amical d’Antics Guerri-llers de Catalunya.«Fixa’t que en-cara ara, quan parlàvem amb unancià testimoni, la seva dona vatancar la finestra», ha recordat. Dedescendents del mas la Salota, se-gons Valls, sí que n’hi ha, però es-tan repartits per diferents indrets

de Catalunya. Ha considerat que ajudar un

maqui ferit era un acte de moltavalentia perquè, segons ell, si elshaguessin descobert, «en el millordels casos, els haurien clavat unapallissa i els haurien empreso-nat».

Des de fa uns anys, Raül Vallstreballa en la recuperació de lamemòria dels guerrillers que vanlluitar contra el franquisme en unàmbit de desproporció de forces.En els últims anys, ha pogut recu-perar la memòria del maqui Va-lentí Cisquet. Fill de l’últim alcal-de de la República, va lluitar a laguerra i va passar a França. Un copa França, els alemanys el van dura un camp de treballadors.

XAVIER VALERI SANT FELIU DE PALLEROLS

Posaran un recordatori delmaqui Palau al cementiride Sant Iscle de Colltort

L’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya voldifondre la relació dels maquis amb els pagesosde Sant Iscle Un ferit es va poder refugiaral mas la Salota, on el van poder guarir i el vanfer passar per mosso fins que va marxar

Els maquis vanser sorpresos perla Guàrdia Civilquan anaven acomprar un cabrital mas Puigvertde Sant Isclede Colltort

L'històric alcalde de Mollet dePeralada, Claudi Puig i Barris, hamort aquest dijous als anys. Re-gidor des de les primeres munici-pals, va ser alcalde del municipidurant anys, des del finsal . Claudi Puig va formar partde la candidatura encapçaladaper Pere Barris a les primeres elec-cions democràtiques municipalsde . Després de quatre anys

com a regidor, l'any va liderarla llista de CiU, amb la qual va as-solir l'alcaldia, càrrec que va man-tenir durant anys, fins al ,quan el va rellevar Josep Cristina.

«Faig d'alcalde perquè m'esti-mo el meu poble. Soc de Mollet itot el que fem amb els meus com-panys de consistori té com a fina-litat millorar-lo», explicava anysenrere durant una entrevista alSetmanari Empordà.

En el moment de fer balanç delseu primer quart de segle de man-dat, Claudi Puig destacava com aobres rellevants portades a termea Mollet «la nova distribució de laxarxa d'aigua i la instal·lació delgas. Hem fet el cinturó nou perunir les carreteres. Per la proble-màtica dels aiguats, amb la Dipu-tació també ens van fer un pont

per treure els passallisos. Despréshem fet un ajuntament nou i undispensari nou. Teníem unes ofi-cines ben reduïdes i petites i araestem ben equipats».

Puig va tenir vinculació amb elmón de l'esport, va ser jugador defutbol i el fundador de l’AgrupacióEsportiva la Casera. Es tracta d’unequip ciclista que va competir ales carreteres catalanes entre elsfinals dels anys seixanta i la pri-mera meitat dels setanta. D’a-quest equip van sorgir professio-nals com Jordi Fortià o RoqueMoya. La Casera també va tenirun equip de basquet femení a Fi-gueres. Claudi Puig va ser recone-gut amb la medalla de l’esport dela Generalitat,

Va ser conseller comarcal i vapresidir el Consell Esportiu de l'AltEmpordà. L'Ajuntament de Molletde Peralada ha expressat el seucondol per tan sensible pèrdua.Reposi en pau.

SANTI COLL/EMPORDÀ FIGUERES

Mor Claudi Puig Barris, històricalcalde de Mollet de Peralada

Va guanyar les eleccionsmunicipals del 1983 i es vamantenir en el càrrec fins al2015

Claudi Puig Barris, històricalcalde de Mollet de Peralada.EMPORDÀ

Comarques

Diari de GironaDISSABTE, 11 D’ABRIL DE 202018

FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

ANGLÈS FRANCH (9-21) Indústria 39-41 972 42 00 51ARBÚCIES GONZÁLEZ-HUIX (9-21) Pl. Doctor Turón, 9 972 16 21 81BANYOLES MASGRAU Porta Turers, 8 972 57 01 29BÀSCARA PAGÈS ALSINA (9-21) Alt Empordà, 28 626 25 02 09BELLVER DE CERDANYA BETRIU (9-22) Pere Sicart, 12 972 51 00 79BLANES CONTRERAS Av. Villa Madrid, 17 972 33 44 03CADAQUÉS MORADELL Frederic Rahola, 9 972 25 87 51CALDES DE MALAVELLA PLANAS (17-20) Crta. de Llagostera, 29 673 79 59 97CALELLA DE PALAFRUGELL POU JUANOLA (16-20) Pirroig, 23 972 61 58 59CAMPDEVÀNOL CUY (9-21) Av. Estació, 7 972 73 06 51CASSÀ DE LA SELVA LAGUILLO Ctra. Provincial, 289 972 46 45 55CELRÀ DELLONDER NAVARRO (9-21) Aumet, 48 972 49 20 18COLERA REVILLA (9-13.30) Mar, 78 972 38 92 12EMPURIABRAVA CAMPS (9-21) Marinada, 40 972 45 02 09FIGUERES REY Pujadas, 20 972 50 00 54GIRONA JUANOLA RIBERA (9-21) Av. Sant Joan Bosco, 23 972 20 41 93 SIMÓN BOMBÍ (9.15-22) Creu, 42 972 20 42 73 SABRIÀ, CB Sta. Eugènia, 163 972 23 99 05

L’ESCALA FONT Av. Montgó, 8 972 77 47 39L’ESTARTIT ALABALL (9-13.30/17-20) Av. Grècia, 14 972 75 05 24 SÁNCHEZ (9-13.30/17-20) Santa Anna, 62 972 75 09 26

LA BISBAL D’EMPORDÀ PUIGBERT, CB Pl. Jacint Verdaguer, 1 972 640 622LA CELLERA DE TER JORNET (9-13) Dr. Codina, 32 972 42 14 63LA JONQUERA ESCUTIA (9-24) Major, 87 972 55 40 14LLAFRANC MENDIETA (17-20.30) Pere Pascuet, 37 972 30 27 70LLAGOSTERA JOAN SAURÍ (9-20.30) Consellers, 28 639 64 44 26LLANÇÀ HORTALÀ Castellar, 2 (port) 616 74 53 86LLORET DE MAR CABAÑAS RODRÍGUEZ (9.30-22) Av. Amèrica, 27 972 36 57 98 MATEOS (22-9.30) Av. Vidreres, 146 972 96 46 55

MAÇANET DE CABRENYS DE LAS CASAS (9-13) Pl. Vila, 11 973 54 40 15MONTAGUT ALBRICH (9-21) Font, 6 972 68 70 88OLOT RISPAU Av. St. J. Abadesses, 6 972 26 11 22PALAFRUGELL BARBA, CB Av. Generalitat, 32 972 30 84 15PALAMÓS BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70 PONS-GASCÓN, CB (22-9 Carmel, 9 A 972 31 63 29

PERALADA IÑARRA (9.30-21) Av. Constitució, 1 648 15 65 54

PLATJA D’ARO DE BENITO (9-22) Av. de S’Agaró, 55 972 81 96 83 SALA (22-9) Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64

PUIGCERDÀ NÚRIA MUNTANÉ Pl. de Barcelona, 3 972 88 37 14RIBES DE FRESER RAMIS (9.30-20.30) Major, 24 603 53 49 15RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94RIPOLL ROCA Ctra. Barcelona, 38 972 70 14 90ROSES CASTELLÓ Rda. Miquel Oliva i Prat, 4-6 972 25 77 23SALT AUGUET Moreneta, 39 baixos 972 60 72 37ST. ANTONI DE CALONGE URQUIZU (9-21) Av. Catalunya, 3 972 66 16 93 COSTA (21-9) Av. Catalunya, 116 972 66 19 89

ST. FELIU DE GUÍXOLS VALLS GIRONÈS Major, 33 972 32 01 92ST. HILARI SACALM MUNTALT (9-21) Busquets i Punset, 13 972 86 90 49ST. JOAN DE LES ABADESSES CAMPRUBÍ (9-21) Ramon d’Urgell, 56 972 72 22 26ST. PAU DE SEGÚRIES TRAVERIA, CB (9-21) Guàrdia, 4 972 74 71 19ST. PERE PESCADOR POCH (17-20) C/ Del Mar, 25 972 52 00 15STA. COLOMA DE FARNERS SUREDA Ctra. de Sils, 1 972 84 11 95TORROELLA DE MONTGRÍ CORBALÁN Passatge, de Catalunya, 21 972 76 01 49TOSSA DE MAR ARBUSSÉ (9-21) La Guàrdia, 19 608 09 56 27VIDRERES MORÉ (9-21) Catalunya, 48 972 85 05 75

jamargant - 11/04/2020 13:45 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 D’ABRIL DEL 202038 | Apunts |

ArbúciesMontserrat Coll Bayés. Va morirabans-d’ahir als 93 anys. Vivia a Arbú-cies. Vídua i deixa dos fills.

BanyolesAndrés Ernesto Aznar de Al-meida. Va morir dimecres passat als73 anys. Vivia a Banyoles. Casat ambAnna Maria Juncà Torres i deixa dues fi-lles.Pilar Viñas Reig. Va morir abans-d’ahir als 88 anys. Vivia a Banyoles. Ví-dua de Jaume Salvatella Soler i deixa unfill.

Caldes de MalavellaCarme Vilà Bagudanch. Va morirahir als 91 anys. Vivia a Caldes de Mal-avella. Vídua de Ramon Expósito Vilà itenia un fill.

CalongeBeatriu Roca Callol. Va morirabans-d’ahir als 84 anys. Era de Calon-ge. Vídua de Josep Forns Costals i deixatres fills.Enric Sabater Barceló. Va morirahir als 92 anys. Era de Calonge. Vidu deMaria Brunet Pijoan i deixa dos fills.

CistellaJaume Figueras Regàs. Va morirals 70 anys. Era de Cistella. Casat ambMontserrat Llovet i deixa dues filles.

CortsLeonor Ferrés Campolier. Vamorir ahir als 95 anys. Vivia a Corts. Ví-dua de Pere Mir Fajula i deixa dos fills.Teresa Padrés Saballs. Va morirdimecres passat als 84 anys. Vivia aCorts. Vídua de Rafel Massanas Xargay ideixa una filla.

L’EscalaInès Canals Villaró. Va morirabans-d’ahir als 88 anys. Vivia a l’Esca-la. Vídua de Leandre Pastor Bellver ideixa una filla.

FigueresEloy Díaz Luna. Va morir abans-d’ahir als 76 anys. Era natural d’Estepa(Sevilla) i vivia a Figueres. Casat ambMaría Martínez Muñoz.Antonio Jounou Vila. Va morirahir als 56 anys. Era natural de Vilanova

de l’Aguda i vivia a Figueres. Casat ambM. Immaculada Cabaño Güell.Pere Pagès Quer. Va morir ahir als78 anys. Era de Figueres. Casat amb Ro-sa Maria Duran Acebo i deixa un fill.Soledad Viu Colomes. Va morirahir als 97 anys. Era natural de Sapeira ivivia a Figueres. Vídua d’Enric Prio Sa-hul i deixa una filla.

GironaJosefa Arnau Barnés. Va morirals 78 anys. Vivia a Girona. Casada ambAntonio Ros Sayols i deixa dos fills.Joan Carreras Feixas. Va morirals 85 anys. Vivia a Girona. Casat ambRosa Figueras Riera i deixa tres fills.Juan Fernández Fernández. Vamorir ahir als 75 anys. Vivia a Girona.Casat amb Adolfina Cortés Martínez ideixa set fills.Josep Juanola Oliveras. Va mo-rir ahir als 95 anys. Vivia a Girona. Vidud’Anna Sagués Xiqués.

Anna Maria Pujol Sáez. Va mo-rir als 54 anys. Vivia a Girona. Deixa dosfills.

Girona / SerinyàJoan Torrent Teixidor. Va morirabans-d’ahir als 81 anys. Vivia a Girona.Casat amb Carme Brusi Soler i deixadues filles.

LlagosteraMaría Jesús Pérez Moreno. Vamorir abans-d’ahir als 79 anys. Vivia aLlagostera. Vídua de Francisco RaurichSantané.

Maçanet de la SelvaFélix Mateo Meca. Va morirabans-d’ahir als 87 anys. Vivia a Maça-net de la Selva. Casat amb FilomenaGarcía Rodríguez i deixa tres fills.Luis Pérez Olvera. Va morir dime-cres passat a l’edat de 71 anys. Vivia aMaçanet de la Selva. Casat amb María

del Carmen Bermejo Cabello i deixaquatre fills.

Mollet de PeraladaClaudi Puig Barris. Va morirabans-d’ahir als 75 anys. Era natural deMollet de Peralada i vivia a Figueres. Ca-sat amb Dolors Juncosa Estarriol.

OlotJosep M. Batalla Gardella. Vamorir als 90 anys. Era natural de Cam-prodon i vivia a Olot. Vidu d’AmeciaMarty Pla i deixa dos fills.Jesús Berdonces Pomar. Vamorir als 72 anys. Era natural de Cerve-ra del Rio Alhama (La Rioja) i vivia aOlot.Albert Feliu Bassols. Va morirals 70 anys. Era d’Olot.Ramon Homs Brugada. Va mo-rir als 74 anys. Era natural de Montaguti Oix i vivia a Olot. Casat amb MargaritaLlagostera Basagañas i deixa tres fills.

Margarita Masdemont Berga. Va morir als 86 anys. Era natural deSant Privat d’en Bas i vivia a Olot. Víduade Joan Turet Fageda i deixa una filla.Irene Masias Costa. Va morir als95 anys. Natural de Sant Joan les Fonts ivivia a Olot. Vídua d’Enric Bartrina.Montserrat Punsí Gratacós. Va morir als 94 anys. Era natural de Ca-banelles i vivia a Olot.

Les Planes d’HostolesRosa Guerra Costa. Va morir als87 anys. Era de les Planes d’Hostoles.Casada amb Pere Feixas i deixa una filla.

RiudauraDolors Compte Aiguavella. Vamorir als 95 anys. Era de Riudaura. Ví-dua de Joan Deseura Solà i deixa un fill.

SaltCándido Córdoba Jiménez. Vamorir dimecres passat als 88 anys. Vivia

a Salt. Vídua de Dolores Santos Rabadáni deixa dos fills.Isabel Sararols Llorca. Va morirabans-d’ahir als 99 anys. Vivia a Salt.

Sant Andreu SalouJosep Maria Rabert Esteva,"Josep Mayol". Va morir dimecrespassat als 89 anys. Vivia a Sant AndreuSalou.

Sant Antoni deCalongeJuan Pedro Cebrián Delgado.Va morir abans-d’ahir als 74 anys. Eranatural de Mollina (Màlaga) i vivia a Pa-lamós. Casat amb Carmen Morales Villa-palos i deixa quatre fills.

Sant Esteve d’en BasJosep Camps Berga. Va morir als91 anys. Era de Sant Esteve d’en Bas. Vi-du de Rosa Soler Marcé i deixa dos fills.

Sant Hilari SacalmMaria Pérez Rotllan. Va morir di-mecres passat als 84 anys. Vivia a SantHilari Sacalm. Vídua i deixa tres fills.Bartomeu Sellabona Brugue-ra. Va morir dimecres passat als 91anys. Vivia a Sant Hilari Sacalm. Vidu.

Sant Martí Vell /GironaJoan Rocasalva Noguer. Va mo-rir abans-d’ahir als 88 anys. Vivia a Gi-rona. Vidu de Maria Martí Font i deixaun fill.

SerinyàLluïsa Genover Jofre. Va morirahir als 100 anys. Vivia a Serinyà. Víduade Salvador Gassiot.

La Vall de BianyaAntonio Roca Chiva. Va morir als58 anys. Vivia a la Vall de Bianya. Casatamb Antonia Clemente Calderón i deixatres fills.

VergesEmília Ferrer Amer. Va morirabans-d’ahir als 92 anys. Vivia a Verges.Vídua de Joan Maymí Vila.

ViladrauTeresa Pàmies Gibert. Va morirals 96 anys.

Les necrològiques

Claudi Puig i Barris, històric al-calde de Mollet de Peralada, vamorir dijous passat, dia 9d’abril del 2020, a l’edat de 75anys.

Nascut a Mollet de Peraladael 2 de maig del 1944, ClaudiPuig va ser un dels integrantsde la candidatura encapçaladaper Pere Barrisena en les pri-meres eleccions democràti-ques municipals, el 1979. Des-prés de quatre anys com a re-gidor, el 1983 va encapçalar lallista de CiU, amb la qual va ob-tenir l’alcaldia. Va ocupar elcàrrec d’alcalde durant 32anys, fins al 2015, quan el va re-llevar Josep Cristina.

Algunes de les seves actua-cions més destacades van serla nova distribució de la xarxa

d’aigua i la instal·lació del gas,la construcció d’un cinturónou per unir les carreteres i,amb el suport de la Diputació,

un pont per tal d’eliminar elspassallissos i solucionar la pro-blemàtica dels aiguats. ClaudiPuig també va promoure la

construcció d’un ajuntament iun dispensari nous. A més, vaser conseller comarcal i enl’àmbit esportiu va presidir elConsell Esportiu de l’Alt Em-pordà.

L’Ajuntament de Mollet dePeralada ha decretat tres diesde dol oficial i un minut de si-lenci que es portarà a termeproperament, un cop superatl’estat d’alarma. El consistoriva expressar ahir el seu condol“a la família, companys i amicsen aquests moments tan dolo-rosos en què el seu record coma regidor i alcalde i bona perso-na estarà sempre present ennosaltres”.

Casat amb Dolors Juncosa iEstarriol, l’acte de comiat secelebrarà en la intimitat de lafamília.

Redacció

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Alcalde de Mollet de Peralada durant 32 anys

Claudi Puig i Barris

Claudi Puig i Barris ■ AJUNTAMENT DE MOLLET DE PERALADA

Molt agraït de ser amb vosaltres aques-ta nit a Girona, la ciutat on vaig apren-dre el molt poc català que parlo, fotentla mili». Amb aquestes paraules en ca-talà va començar Luis Eduardo Aute

la seva intervenció en l’acte de lliurament dels pre-mis LiberPress , celebrat el d’octubre del a l’Auditori de Girona. Després, ja en castellà, va as-segurar que es trobava «molt commogut per aquestpremi perquè no és a res que s’hagi fet en concret, sinóa una trajectòria, i la meva és feta de ziga-zagues, ple-na de caigudes, plena de dubtes, però en fi... fins aquíhem arribat després de més de anys d’escriure can-çons, i agraeixo moltíssim a la gent de LiberPress quehagin tingut en compte aquesta feina».

La trajectòria feta de ziga-zagues de Luis EduardoAute, cantautor, poeta, pintor i cineasta nascut el a Manila filll de mare filipina i pare barceloní va arri-bar definitivament al seu final dissabte de la setma-na passada, quan l’artista moria després de tres anysi mig amb molt mala salut per culpa d’un infart. L’au-tor de cançons emblemàtiques com Al alba (que vainterpretar precisament en aquell acte a l’Auditori deGirona), Las cuatro y diezo Rosas en el mar, entre mol-tes altres, va ser malgrat aquelles caigudes i aquellsdubtes un autèntic referent de la cultura del país.

I com recordava el mateix dia de la seva mort l’e-xalcalde Joaquim Nadal a través de Twitter, Aute vaviure tres mesos a Girona l’any , mentre feia elservei militar: « L’Antoni Varés li va deixar el seu es-tudi enganxat a la muralla, al costat del portal de SantCristòfol, on pogués pintar. En alguns murs de les ca-sernes hi va deixar art efímer», afegia Nadal (aquellestudi, anys després, es convertiria en el bar L’En-derroc, que va ser molt popular). El cantautor man-tenia fresc aquest vincle molts anys més tard, la tar-dor de , quan proclamava en el lliurament delpremi LiberPress (en l’apartat de cançó, en concret),que considerava Girona «una mica meva», abans dededicar un record «molt profund» a Antoni Varés, que«va ser generosament, durant el temps que vaig seraquí a Girona, el meu protector». I adreçant-se a la fi-lla de Varés, Albina, present a l’Auditori, va dir queaquell premi també era en part per a Antoni Varés.

Dos anys després de rebre aquell premi, Aute vatornar a l’Auditori de Girona però per actuar-hi, en unrecital en el qual va interpretar una selecció del seuamplíssim repertori, i en el qual va tornar a recordarel seu vincle amb la ciutat. Més endavant cantaria enaltres indrets de les comarques gironines, com a l’A-cústica de Figueres, o al Festival Castell de Peralada.

Aute també va mostrar a la ciutat de Girona, l’any, una altra de les seves facetes més enllà de la mú-sica, la de cineasta. A finals de novembre d’aquell any,en una jornada amb un atapeït programa en la qualtambé va visitar el Museu del Cinema i va participaren un col·loqui, va presentar al cinema Truffaut Ungos anomenat dolor, una pel·lícula d’animació rudi-mentària en la qual abordava la relació que havienmantingut artistes com Dalí, Velázquez o Goya ambels seus models, a través de més de quatre mil dibui-xos fets a llapis i tractats amb l’última tecnologia di-gital de l’època per a imatge en D i D

Dividida en set històries en les quals homenatja-va a més artistes com Frida Kahlo, Diego Rivera, So-rolla, Duchamp, Picasso i Julio Romero de Torres, elsegon episodi del film té com a tema central l’amis-tat entre Dalí, Federico García Lorca i Luis Buñuel,sumada a la relació entre Dalí i la seva mussa, Gala, ia l’aparició d’aquell gos andalús que no va existir enrealitat però que Buñuel va usar com a títol de la sevapel·lícula Un perro andaluz, realitzada precisament

en col·laboració amb elpintor empordanès i elpoeta andalús.

Durant la seva estadaa Girona, Aute va conce-dir una entrevista a Dia-ri de Gironaen la qual vaparlar àmpliament deDalí, amb qui es mostra-va crític en alguns sentits,i destava les seves apor-tacions en altres: «Dalícom a creador d’imatgesés un valor indubtable enla història de la pintura.Com a pintor, personal-ment hi tinc serioses ob-jeccions, o almenys nom’interessa gaire. M’in-teressa més Picasso, coma pintor, sense que tingu-in res a veure l’un ambl’altre, però en fi, Picassoés l’apoteosi de la creacióabsoluta com a pintor, iDalí és més un home d’i-dees i d’imatges, evi-dentment surrealistes ipostsurrealistes després.I a més un home que in-

venta el màrqueting en la pintura, és un gran inven-tor»

Quan se li demanava si era més a prop dels queconsideren Dalí un geni o dels que el consideren unartista sobrevalorat, responia que «són fronteres quetampoc no em plantejo, si és geni o no geni. Efectiva-ment no es pot entendre l’art contemporani senseDalí, però tampoc sense Picasso, sense Paul Klee, sen-se Matisse... Són artistes que hi són ho vulguis o noho vulguis. Et podran interessar més o menys però ésindubtable que són referents en la història de l’art con-temporani i no contemporani. Això és una cosa, i unaaltra que m’interessin més o menys. D’altra banda,crec que Dalí és en qualsevol cas un personatge moltinteressant perquè és un home sense prejudicis, quefa una pel·lícula amb Buñuel, El perro andaluz, queva estar a punt de fer una pel·lícula d’animació ambWalt Disney, i de fet va fer vuit o deu minuts d’aquestprojecte que mai no tiraria endavant...».

Quan se li recordava que a més havia pintat deco-rats per a Hitchcock, que havia escrit, que havia estatmolt polivalent, en definitiva, afegia que «va col·la-borar amb gent a Hollywood, i va introduir d’algunamanera la psicoanàlisi en la pintura. És un indubta-ble inquiet i cercador d’emocions i de reflexions. Enaquest sentit crec que és un gran creador». Però de-fugia la comparació tot i ser també una persona po-livalent que componia, cantava, feia cinema, escriviapoesia, pintava...: «La comparació és odiosa, perquèno tinc en cap moment pensat emular Dalí». ◗

TEXT ALFONS PETIT

R

05

Diu

men

ge, 1

2 d’

abri

l de

2020

Dom

inic

alReportatge

FOTOS:

◗ Luis Eduardo Autecantant a l’Auditoride Girona el març de2011. ANIOL RESCLOSA

El cantautor, poeta i pintor mort la setmana passada va fer el servei militar a Girona, hi va rebreun premi LiberPress a més d’actuar-hi diverses vegades, i va dibuixar Dalí i Gala en una pel·lícula

Aute, Girona, Dalíjamargant - 12/04/2020 08:48 - 46.136.229.122

L’expansió del COVID-19 REPRESA DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

■Els treballadors dels serveis noessencials com la construcció i laindústria van tornar ahir a treba-llar en comunitats autònomes.El retorn parcial a la feina es va re-prendre en una jornada que vatranscórrer en general sense inci-dents i amb el repartiment demascaretes en el transport públicde Madrid, Castella i Lleó, Aragó,Galícia, Astúries, Extremadura,Andalusia, Múrcia i Canàries.

El sector de la construcció, fà-briques i oficines han tornat a tre-ballar després que el passat demarç el Govern espanyol endurísl’estat d’alarma i ordenés el tanca-ment total de l’activitat econòmi-ca. Dues setmanes després, l’aixe-cament d’aquestes restriccions esfa amb les reticències d’alguns go-verns regionals i la crítica de lesempreses per no haver-hi sufi-cients equips de protecció. L’estatd’alarma, però, segueix vigent i esmantenen les restriccions decre-tades el de març.

A la Comunitat de Madrid,unes . persones van tornara treballar presencialment ahir di-lluns i entre les i les el nombrede viatgers del metro de Madridva augmentar un . En punts

estratègics com l’estació d’Atocha,la policia repartia masqueretes. Elseu ús és recomanable per als ciu-tadans que no tinguin més remeique sortir al carrer per anar a tre-ballar i hagin de ferho en trans-port públic. en total, el Governcentral preveu repartir-ne mi-lions.

Tot i això, des de la Comunitatde Madrid, el seu vicepresident,Ignacio Aguado, va demanar al’executiu de Pedro Sánchez quea partir d’avui reforcés el reparti-ment de mascaretes a tota la xarxade Metro i línies d’autobús de Ma-drid, així com que garanteixin elsubministrament a les farmàcies.Segons va assenyalar Aguado, no-més s'han distribuït mascaretesen una de cada cinc estacions desuburbà.

«Em preocupa perquè hi ha ha-gut persones que han pogut en-trar en el transport públic o queno han tingut més remei que fer-ho sense la protecció adequada»,ha apuntat. I és que la comunitatpreveu que es faci al voltant d’unmilió de viatges en transport pú-blic.

De fet, els viatgers dels trens deRodalies a Madrid van pujar un, però es mantenen els serveismínims. Es van registrar .usuaris, enfront dels . del di-lluns passat.

Les empreses alertenPer la seva banda, les empresesalerten que no tenen suficientsequips de protecció. El vicepresi-dent de la Confederació Empre-sarial d'Organitzacions Empresa-rials (CEOE), Íñigo Fernández deMesa, diu que el són petites imitjanes companyies, i que pro-bablementno tenen materials deprotecció enfront del coronavirus,la qual cosa pot dificultar la sevaobertura.

«En el món empresarial el queentenem és que possiblement lesempreses grans sí que tenen ca-pacitat i accés a subministra-ments d'aquest tipus de materials,mentre que les petites i mitjanesempreses segurament no tenenaquest tipus de materials», va re-mercar en una entrevista a EspejoPúblico.

«El subministrament de test,

Incertesa i crítiquesde manca de proteccióen la tornada a la feina

Agències/DdGMADRID

El sindicat CSIFdemana que esfacin testos decoronavirus a totsels treballadorsque reprenenl’activitat

El transportpúblic registraun repuntde viatgers

DIMARTS, 14 D’ABRIL DE 20202 3

TEMA DEL DIA

La CEOE alerta que la majoria d’empreses no disposen d’equipsde seguretat per als seus empleats Les policies reparteixen mascaretesa les principals estacions de transport públic La construcció reprènel 78% de les obres amb el focus posat en la prevenció al contagi

■La consellera de la Presidència i portaveu del Govern de la Genera-litat, Meritxell Budó, va advertir ahir que l’executiu català «està per l’au-todeterminació», per la qual cosa seria «incoherent» participar en unsPactes de La Moncloa que serveixin per «reforçar a l’Estat» i «recentra-litzar». En declaracions fetes a Catalunya Ràdio, Budó va criticar quel’executiu espanyol, «en paral·lel a decretar l’estat d’alarma», s’hagi de-dicat a «recentralitzar» i a «treure» les seves competències a les auto-nomies, de manera que el Govern català creu que aquests pactes noaniran «més en enllà d’un altre intent de recentralització». A més, Me-ritxell Budó va indicar que l’administració catalana «desconeix» quinaés la proposta de l’Estat i –va apuntar– quan la hi expliquin «decidiran»si hi participen o no. EFE/DdG BARCELONA

Breus

■UGT i CCOO de Seat han regis-trat una denúncia a Inspecció deTreball pel pla de retorn a la feinaque l’empresa ha enviat a la plan-tilla, però la direcció ho ha atribuïta un malentès i ha subratllat la vo-luntat de negociar les mesures deseguretat dimecres. EFE BARCELONA

PLA DE RETORN AL TREBALL

Els sindicats portenSeat a la Inspecció

■ El Departament de Treball,Afers Socials i Famílies de la Ge-nerliat va informar que, finsaquest dilluns, s'havien presentat. expedients de regulaciótemporal d'ocupació (ERTO) aCatalunya –el , dels qualssón per força major–que afecten. persones treballadores.Pel que fa a les comarques de Gi-rona, s’han presentat . expe-dients que impliquen . tre-balladors. DdG GIRONA

■ La ministra de Treball i Econo-mia Social, Yolanda Díaz, elevaràal Consell de Ministres la possibi-litat d’allargar els expedients deregulació temporal d’ocupació(ERTEs) per força major en deter-minats sectors. Així ho va indicarel Ministeri en un comunicat des-prés de les trobades telemàtiquesmantingudes ahir amb les princi-pals organitzacions dels treballa-dors per compte propi, ATA,UPTA i UATAE. EUROPA PRESS MADRID

GENERALITAT

El Govern veu l’autodeterminació incoherent amb el Pacte de La Moncloa

TREBALL

Més de 10.148 ERTOs ala província de Girona

OCUPACIÓ

Allargar algunes regulacions temporals

jamargant - 14/04/2020 08:00 - 46.136.229.122

mascaretes, guants i gel i altresequips és fonamental per garantirla seguretat de treballadors i per ala posada en marxa de l'activitatproductiva», ha subratllat.

Precisament en aquesta matei-xa línia ahir es va manifestar elsindicat CSIF, que va demanarque es fes la prova del coronavirusa tots els treballadors que han ha-gut de tornar als seus llocs labo-rals.

Reprenen el 78,5% de les obresD’entre els sectors que ahir van re-cueprar l’activitat hi ha la cons-trucció, que aquest dilluns va rei-niciar el , de les obres que es-taven en marxa, és a dir, totes ellesexcepte les de rehabilitació i refor-

Un agent dona una mascareta auna viatgera del metro de

Madrid. EFE

El retorn parcial a la feina a Ca-talunya es fa amb l’increment deltransport en hores punta permantenir les distàncies de segu-retat entre els viatgers i evitar aglo-meracions. En l'àmbit de Barcelo-na l’increment és d'entre el i el de la xifra habitual d'un dialaborable.

Davant la volta a la feina d'algu-nes empreses acordada pel Go-vern, la Generalitat en coordina-ció amb l'Autoritat de l'TransportMetropolità (ATM) i els operadorsde transport van prendre la deci-sió com a mesura preventiva.

D’altra banda, el Govern va ar-ribat a un acord amb els princi-pals sindicats i les patronals en laredacció d'una guia amb recoma-nacions sobre com actuar en el re-torn a l'activitat laboral durantl'estat d'alarma. El Consell de Re-lacions Laborals va presentar ahirl’ informe que insta les empresesa garantir la presència mínima i

indispensable d'empleats i el dis-tanciament social, evitar aglome-racions a l'entrada i sortida delscentres de treball o utilitzar mas-caretes quirúrgiques i higièni-ques. Pel que fa a la conciliació fa-miliar, el conseller de Treball,Afers Socials i Família, Chakir elHomrani, va insistir a l'Estat en lanecessitat d'establir un permís re-tribuït per un dels progenitors ipoder tenir cura dels infants.

Controls de temperaturaA més, diumenge el Govern catalàja va aprovar un conjunt de pro-postes emmarcades en una estra-tègia d'actuació per a la fase deldesconfinament. Una d'aquestesrecomanacions és fer controls detemperatura corporal a tots elstreballadors que sigui possibleabans d'entrar a la feina i aïllar acasa els qui tinguin una tempera-tura superior als , graus o bétinguin símptomes respiratoris, al'espera de fer-se un test.

AGÈNCIES/DDG BACELONA

Més transport en horespunta a Catalunya pelretorn parcial a la feina

El Govern pacta amb sindicats i patronals lesmesures per a la primera fase de desconfinament

Usuaris al metro de Barcelona, el passat 25 de març. EUROPA PRESS

Diari de Girona

comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

-PERRUQUERIESNomés serveis a domicili

-FERRETERIESNomés a majoristes i professionals i amb la botiga tancada al públic

-HOTELS I CÀMPINGS-AGÈNCIES DE VIATGE-IMMOBILIÀRIES-FIRES-LOCALS DE MENJAR PER EMPORTARNo està permès consumir a l’establiment

-LAMPISTES, ELECTRICISITES, ETC.Només autònoms i en obres. Als habitatges particulars només en cas d’urgència

-TRANSPORT DE TREBALLADORS DEL CAMPLa distància dins del vehicle ha de ser d’un metre

-CENTRES MÈDICS I ÒPTIQUES-TALLERS MECÀNICSNomés per garantir la mobilitat de persones obligades a utilitzar els vehicles

com cossos de seguretat o ambulàncies. No es pot atendre particulars

-TRANSPORT DE MERCADERIES, MISSATGERIA I PAQUETERIA-CLÍNIQUES VETERINÀRIES-TAXISNomés per desplaçar-se a activitats permeses

-DROGUERIES I PERFUMERIESNomés productes d’higiene

-SUPERMERCATS-LOCUTORIS-CONSTRUCCIÓ, PALETES, PINTORS, ETC.Només autònoms

-EMPRESES DE NETEJA I MANTENIMENTÚnicament a locals d’obertura autoritzada. A particulars només a persones

grans o amb incapacitat

-GESTORIES-AUTÒNOMS-TELECOMUNICACIONS-COMBUSTIBLE

SÍ

Qui pot tornar a treballar?RESTRICCIONS DEL CONFINAMENT

NO

ma als immobles amb residents,el que ha suposat la tornada a lafeina de , milions de treballa-dors, segons va informar la patro-nal de grans constructores i con-cessionàries, Seopan. La represa

de l’activitat en aquest sector es vafer amb termòmetres en les obresi sense compartir eines desprésque la patronal i sindicats haginacordat una guia a seguir a partirdel que indica Sanitat.

EUROPA PRESS

■El Govern preveu aprovar en el Consell de Ministres d’avui un reialdecret per ampliar els terminis per presentar i pagar declaracions tri-mestrals d’impostos (IVA, IRPF i Societats) perquè els autònoms i lespetites i mitjanes empreses amb una facturació inferior a . eurosels puguin presentar fins al de maig, en comptes de l’abril, segonsvan confirmar fonts governamentals. A més, està previst que la normafacilitarà que els autònoms puguin renunciar a lsistema de mòduls itributin pel d’estimació directa, al costat de modificacions en l’Impostde Societats. La portaveu de Govern i ministra d’Hisenda, María JesúsMontero, ja va avançar aquestes mesures en la roda de premsa posterioral Consell de Ministres extraordinari que es va celebrar divendres dela setmana passada. EUROPA PRESS MADRID

AUTÒNOMS I PETITA I MITJANA EMPRESA

Presentació i pagament d’impostosajornats fins al 20 de maig

■Voluntaris de Protecció Civil dela Generalitat –agents cívics en al-gun cas– i de la Creu Roja reparti-ran entre avui i demà , milionsde mascaretes, que el Govern es-panyol ha lliurat a Catalunya, alspassatgers de les estacions detransport públic més concorregu-des del territori. A partir de les del matí i fins a mig matí, es distri-buiran . mascaretes alsmunicipis de Blanes, Girona i Fi-gueres. DdG GIRONA

AL TRANSPORT PÚBLIC

Mascaretes a Blanes,Girona i Figueres

■Metges de Catalunya avisa queiniciar un desconfinament par-cial, tal com ha acordat el Governespanyol, sense tenir un estudi deseroprevalença del coronavirusque permeti saber quin és el per-centatge de població afectada po-dria comportar un rebrot a curttermini, que seria «inassumibleper a un sistema sanitari extrema-dament tensat i amb unes planti-lles molt castigades físicament iemocional». DdG GIRONA

SALUT

Metges de Catalunyaalerta d’un rebrot

jamargant - 14/04/2020 08:00 - 46.136.229.122

ARIADNA SALA GIRONA

■La província de Girona va que-dar-se ahir a pocs números d’arri-bar a les víctimes mortals desque va iniciar-se la pandèmia delCOVID-, que a Girona va deixarla seva primera víctima el demarç. Vint-i-cinc dies després, elshospitals gironins ja sumen morts i . contagis.

Segons les dades que facilitadiàriament el Departament de Sa-lut i que es basa en el mapa elabo-rat per l’Agència de Qualitat i Ava-luació Sanitàries de Catalunya(Aquas), ahir van produir-se noves víctimes pel COVID-,quasi el doble que diumenge ().Es tracta de la tercera xifra méselevada registrada fins ara a lescomarques gironines, només perdarrere de les morts detectadesel d’abril i les a les quals s’arri-bava el primer dia del mateix mes.

Quant a contagis, els hospitalsgironins van sumar nous posi-tius, nou més que diumenge iamb un nombre total de contagis(.) que ja triplica les altes hos-pitalàries donades des de l’inici dela pandèmia (). Caldrà veuresi aquesta setmana se segueix latendència de casos diaris per sotadel centenar que es va assolir du-rant la setmana passada amb ex-cepció d’un fort pic el divendresamb casos, una xifra més enconsonància amb els contagisque hi va haver diàriament durantl’última setmana de març.

Pel que fa als ingressos hospi-talaris, ahir la xifra va baixar lleu-gerament (de a en un dia),

i d’aquests es troben en estatgreu. En total hi ha professio-nals sanitaris infectats.

Dades per hospitalsDe les víctimes que es van xifrarahir a les comarques gironines,dues es van registrar a la FundacióSalut Empordà, una a Olot i unatercera a Blanes. Entrant en detallde cadascun dels hospitals co-marcals, les dues morts registra-des ahir a la Fundació Salut Em-pordà fan pujar a el total de víc-times confirmades a l’ens alt-em-pordanès.

La xifra de nous contagis s’elevaa sis i situa el nombre final a .En aquests moments són pro-fessionals, més que diumenge, is'han donat altes hospitalàries.En total, se n'han fet . A l'hospi-tal de Figueres hi ha pacientsingressats per Covid-, dos delsquals estan greus amb ventilació,segons va publicar ahir el Setma-nari Empordà, i hi ha personesmés en tractament al centre so-ciosanitari Bernat Jaume i més ala Clínica Santa Creu. Aquest diu-menge es va derivar un malalt crí-tic intubat a l'Hospital Josep True-ta de Girona.

La Fundació Hospital d'OlotComarcal de la Garrotxa va sumarahir una nova víctima. Es tractad’una persona d'avançada edatamb patologies prèvies que elevaa el nombre total de morts percoronavirus des de l'inici del'emergència sanitària. Actual-ment hi ha un total de personesingressades amb Covid- i professionals sanitaris infectats.

A més, s'han recuperat tres pro-fessionals més que eleven a elnombre de sanitaris que ja s'hanreincorporat a la feina.

En el cas de l’hospital de Pala-mós hi ha pacients confirmats,quatre menys que a l’última ac-tualització de dades de dissabte.Nou persones estan pendents deresultats i la xifra de morts es man-té a cinc des de fa dos dies. Des del de març s’han fet altes.

Al sociosanitari PalafrugellGent Gran, que també gestiona elconsorci SSIBE, hi ha hagut unanova defunció que situa a elsmorts per Covid-. Sumant totsels serveis del consorci, hi ha

professionals sanitaris contagiats,dels quals una dotzena estan aï-llats pendents de resultats.

L’hospital de Campdevànol varegistrar ahir quatre nous positiusdesprés de tres dies sense repunts.En total hi ha persones conta-giades i estan ingressades perpositiu confirmat o per símpto-mes. a més, hi ha nou professio-nals sanitaris afectats. Des de l’ini-ci de la pandèmia s’han registratset morts a l’ens i s’han donat altes hospitalàries.

A l’hospital de Blanes ahir es varegistrar una nova defunció, qua-tre altes i cap ingrés. Sumant l’hos-pital de Calella, que també formapart de la Corporació de Salut delMaresme i la Selva, hi ha un totalde professionals sanitaris afec-tats.

Fora de la Regió Sanitària de Gi-rona, l’hospital transfronterer dela Cerdanya manté els sis pacientsingressats pel virus, tots ells cata-lans. L’hospital ha atès casos iha efectuat altes.D’altra banda, l’exèrcit va desin-fectar ahir la residència de Calon-ge i Sant Antoni, la segona a la pro-víncia després que ho fes a la deCampdevànol el d’abril.

L’expansió del COVID-19 LES XIFRES A GIRONA I CATALUNYA

Tema del dia

5 DIMARTS, 14 D’ABRIL DE 20204

DADESD’INFECTATSI DE MORTS A GIRONACASOS NOUS

62TOTAL CASOS

2.328MORTS NOUS

21TOTAL MORTS

295

■A Torroella de Montgrí-l’Estartit només s’ha posat una denúncia persaltar-se el confinament decretat per l’estat d’alarma durant els dies devacances de Setmana Santa. L’Ajuntament, a travès d’un comunicat re-collit per Ràdio Capital, aplaudia un «elevat grau de compliment de lesnormes de confinament» aquests darrers dies, tot i el temor que es po-drien omplir les segones residències de visitants de fora del municipi.A Torroella, com a molts d’altres pobles de l’Empordà, es va muntar undispositiu especial per detectar l’arribada de persones forànies, queamb prou feines va trobar cap incidència. En gairebé tots els controls,les persones identificades «han confirmat que o bé es tractava de resi-dents habituals de llarga durada o bé es trobaven al municipi abans delconfinament». DdG TORROELLA-L’ESTARTIT

Breus

■ L'empresa Big SafeBox Datacol·labora amb l’hospital de Fi-gueres ajudant en la fabricació deles peces per adaptar les màscaresde busseig. La firma aporta elsseus recursos d’impressió D i favàlvules Charlotte per posar a lesmàscares. DdG FIGUERES

FIGUERES

Big SafeBox Datafa suport a l’hospital

BAIX EMPORDÀ

Una única denúncia a Torroella il’Estartit per desoir l’estat d’alarma

Girona ja frega els300 morts i suma21 noves víctimes

Es tracta de la tercera xifra més alta des de l’inici de la pandèmiaEl nombre d’altes ja triplica les defuncions a la província

Foto d’arxiu d’una anàlisi de mostres al laboratori de Girona. ICS GIRONA

■ L’Ajuntament de Blanes va voler fer ahir un toc d’atenció a totes lespersones que durant les vacances de Setmana Santa s’han saltat l’estatd’alarma i han accedit a la seva segona residència a pesar de la prohi-bició de fer desplaçaments injustificats. Per això es va muntar un com-plex i extens dispositiu policial i logísttic que va barrar tots els accessosviaris a la ciutat, impedint que ningú no pogués marxar de la poblaciósi no era passant per algun dels tres controls policials on es comprovavala documentació. L’operatiu es va mantenir fins ben entrada la nit. Ales de la tarda, els agents de la Policia Local de Blanes ja havien iden-tificat un total de vehicles, i havien aixecat un total de actes-de-núncia. A partir de les del migdia, l’afluència de vehicles va minvarconsiderablement. DdG BLANES

LA SELVA

Blanes es blinda per detectar qui ha accedit a la segona residència

jamargant - 14/04/2020 08:00 - 46.136.229.122

“Hi estem bolcats al 120%.Des que va començarl’emergència sanitària pelcoronavirus, des dels ser-veis socials no hem parat.Hem notat més volum defeina, però intentem do-nar resposta a totes les de-mandes que ens arriben,sigui per la via que sigui.” Acausa de les dificultats quela pandèmia està compor-tant en moltes llars i nego-cis, la regidora Núria Pi, del’Ajuntament de Girona,explica que estan atenentgent que no havia estatmai vinculada als serveissocials i que, arran de lasituació actual, s’ha vistobligada a acudir-hi. “Mal-auradament, hi ha perso-nes que, de cop i volta, notenen ni per menjar. N’hiha que treballaven enl’economia submergida ihan quedat sense ingres-sos. En aquests casos, ha-bitualment donàvem untaló, però es triga dues otres setmanes a gestionar-lo i ara els afectats no po-den esperar tant temps”,hi afegeix Pi. És per aixòque, per agilitzar-ho, elconsistori ha obert la líniad’urgència de la Covid-19.“Com que es va engegard’un dia per l’altre i cal quel’atenció sigui ràpida, pri-mer entregàvem els di-ners en efectiu al veí o a lafamília que ho necessita-va. Es feia de manera in-formal i ara ho regularit-zarem. Un cop s’autoritzi

l’ajuda, al beneficiari se lidonarà una targeta mone-der, a la qual se li carrega-ran automàticament 30euros a la setmana. Aques-ta ajuda es pot comple-mentar amb d’altres, comara amb les cistelles quereparteix el Centre de Dis-tribució d’Aliments.”

A Girona s’han tramitatunes 182 peticions dins lanova línia d’urgència de laCovid-19 i unes 148 ajudesordinàries, mitjançant elstalons. Entre els múltiplesfocus en què tenen els ullsposats, Pi enumera espe-cialment l’atenció a la gentgran, a les persones sensellar i a les víctimes de vio-lència masclista. La vui-tantena de places al pave-lló municipal de Palau IIque es van habilitar peracollir ciutadans sensesostre estan plenes nor-malment cada dia. I enaquells casos en què la per-sona prefereix no dormiral recinte esportiu i vol re-bre només algun servei enconcret, se li proporciona,per exemple, a La Sopa.

Per part de l’oposició, laregidora Cristina Andreu,de Guanyem, comenta

que insistiran per tal que“es reforcin considerable-ment els serveis socials,per no deixar ningú enre-re”. Considera que caldrà“una reformulació totaldels pressupostos”, allar-ga la mà al govern gironí deJxCat i ofereix la col·labo-ració de Guanyem per “re-pensar plegats uns comp-tes més justos”.

Reestructurar pautesAl Consorci d’Acció Socialde la Garrotxa hi ha unequip d’entre deu i quinzepersones que treballenpresencialment a la seu, aporta tancada. La resta deprofessionals fan teletre-ball des de casa i s’ocupen

de les intervencions habi-tuals de manera telefòni-ca, sobretot de l’atenció ales persones més vulnera-bles. Els que hi són presen-cialment s’encarreguendels temes de suport, comara l’enviament de les tar-getes moneder i l’expedicióde documents. La directo-ra, Teia Fàbrega, diu queles dues primeres setma-nes de confinament el vo-lum de feina va ser consi-derable perquè van haverde canviar l’organitzaciódels serveis. Posa com aexemple que es va tancarel menjador social i vanmuntar un sistema per durel menjar a casa dels usua-ris, amb la col·laboració de

la Creu Roja. A més, vanatenent qüestions que vansorgint, com ara assegurarque tots els alumnes tin-guin els mitjans necessarisper seguir el curs a casa.

“El volum de feina és im-portant tant pel que fa al’atenció i el seguimentdels usuaris que ja conei-xíem –especialment elscol·lectius d’alt risc, lespersones grans soles o sen-se família, dones que sónvíctimes de situacions deviolència masclista, i famí-lies amb molts membres iamb dificultats econòmi-ques– com per les novesdemandes que ens hananat arribant”, especificael Consorci de Benestar

Social Gironès-Salt. És unorganisme públic formatper l’Ajuntament de Salt iel Consell Comarcal del Gi-ronès, que gestiona els ser-veis socials de tots els mu-nicipis de la comarca, ex-cepte la ciutat de Girona.L’ens, ràpidament, va ha-ver de reordenar i estructu-rar la nova manera d’aten-dre, d’intervenir i de treba-llar per donar resposta a lessituacions actuals i a lesque aniran detectant: “Unesforç molt important enaquests moments va desti-nat també a trobar recur-sos diferents d’aquells alsquals estàvem habituats,buscant sempre la millorsolució per a la persona.” ■

Gisela PladeveyaGIRONA

Serveis socials bolcatsen l’alt volum de feinaMECANISMES Diversos organismesgironins repensen certs tràmits per tald’agilitzar les ajudes MIRADA Tambées posa el focus en la postemergència

“Tenim els ulls posatsen l’atenció a la gentgran, a les personessense llar i a les víctimesde violència masclista”Núria PiREGIDORA DE DRETS SOCIALS DEL’AJUNTAMENT DE GIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Els efectes del coronavirus

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 D’ABRIL DEL 202024 |

Comarques Gironines

Laura Serrano, la regidora deServeis Socials de Sant Feliude Guíxols, coincideix quela càrrega de feina s’ha incre-mentat. La major part delpersonal treballa des de casa,amb els telèfons municipalsdesviats, però s’ha garantitun torn presencial diari peratendre casos urgents. Càri-tas ha recuperat el reparti-

ment de cistelles per evitarcues i dos comerços localsduen un suplement de pro-ducte fresc a domicili, delqual el consistori assumeix lafactura. I, en previsió que lademanda continuï creixent,en el ple del dia 8 es va apro-var un augment de la partidaanual de 26.000 euros, arri-bant així als 46.000. ■ E.A.

Un jove treballant al Centre de Distribució d’Aliments,al carrer Riu Güell de Girona, en una imatge d’arxiu. Al’esquerra, el pavelló municipal de Palau II de la capitalgironina, que es va habilitar al març per acollir personessense sostre ■ QUIM PUIG / MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Increment de la partida

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 D’ABRIL DEL 2020 | Comarques Gironines | 25

Els invisiblesL’APUNT riat ha esdevingut important, exemplificació de la soli-

daritat veïnal; pel que vindrà caldran recursos, refor-çar pressupostos, per evitar el col·lapse d’uns serveisque veuran ampliats el nombre d’usuaris, amb perfilsno etiquetats com a vulnerables. Perquè d’invisiblesaquesta crisi n’ha visibilitzat molts, i com a societatens cal un reflexió profunda de l’àmbit assistencial.Gemma Busquets Ros

“Els eterns invisibles.” La regidora de Drets Socials deLlagostera, Anna Viñas, qualifica així els professionalsdels serveis socials dels municipis que en aquests“dies tan complicats” realitzen una “feina brutal”. Ac-tuen en present, aturant el cop, però també pensanten clau de futur, perquè els pròxims mesos serancomplicats en aquest àmbit. Si bé la xarxa de volunta-

1176

48-1

2195

65L

1177

11-1

1645

25®

“Són temps complicatspels serveis socials. Hi hademandes i necessitats di-ferents. Gent que no sapcom pagar el lloguer, veïnsa qui s’ha estroncat la fei-na, d’altres que no cobrencap prestació... Tenim pe-ticions de tot tipus.” Ho re-lata Anna Viñas, la regido-ra de Drets Socials del’Ajuntament de Llagoste-ra, on hi ha unes 125 famí-lies que reben el servei delBanc d’Aliments que hi haal municipi, a través de Cà-ritas. “En èpoques nor-mals, hi ha menys usuaris,i ha augmentat la periodi-citat de l’ajuda que s’hi ofe-reix. Mentre que algunsdels beneficiaris abans hianaven a buscar menjarun cop al mes, ara hi vancada quinze dies. I amb bo-tigues de la població, desdel consistori preparemlots de productes frescosamb carn, peix i verdu-res... i els entreguem agent gran o a famílies a lesquals, ja amb anterioritat,fèiem un seguiment desdels serveis socials.”

Viñas destaca la valuo-sa tasca del personal sani-tari, si bé lamenta que elsprofessionals del món so-cial solen ser “els eternsinvisibles”: “Fan una feina

brutal. Són a la trinxera,parant el cop. M’agradariareclamar que se’ls donésuna visibilitat o un reco-neixement que moltes ve-gades no tenen. Som alpeu del canó i rebem uncop de mà del Consorci deBenestar Social Gironès-Salt.” La regidora, alhora,agraeix la predisposició dela ciutadania. “Quan vamactivar la xarxa de volun-tariat, el primer dia ja s’hivan inscriure unes seixan-ta persones. Al web del’Ajuntament hem penjatdos formularis: un per

apuntar-se per ser volun-tari i l’altre perquè els ve-ïns ens facin saber si tenenalguna necessitat. Si elscal un cangur, algú que elsvagi a comprar, etc.”

I amb vista a la post-emergència, Viñas avançaque, quan s’acabin de con-cretar les ajudes de laGeneralitat i de l’Estat, esvol fer una taula partici-pativa amb tots els regi-dors i regidores de Llagos-tera, els tècnics i les enti-tats per aprofundir encaramés sobre com es pot con-tribuir des del món local. ■

a L’Ajuntament de Llagostera es planteja una taula amb regidors, tècnics i entitatssocials per aprofundir encara més en com es pot contribuir des del món local

G. PladeveyaLLAGOSTERA

Solucions a demandes i anecessitats diferents

“Els professionals delmón social fan enaquests moments unafeina brutal. Estan a latrinxera, parant el cop”Anna ViñasREGIDORA DE DRETS SOCIALS DEL’AJUNTAMENT DE LLAGOSTERA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El sergent de la policia local de Llagostera Joan Linde, entregant als serveis socials ladocumentació dels beneficiaris de les targetes menjador ■ MARC SUREDA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 D’ABRIL DEL 202026 | Comarques Gironines |

Els efectes del coronavirus

n deixo la bata,amb quina mà to-co el pany de laporta o agafo la

clau de l’armariet... Si abansaquestes accions les hauria fet demanera automatitzada, ara ca-dascuna em requereix una aten-ció extremament curosa.” Aixíexplica en primera persona algu-nes de les precaucions que hahagut d’incorporar aquestes últi-mes setmanes en el seu dia a dialaboral Alícia Carrera i Boix. Ésuna de les ginecòlogues de l’equipmèdic de l’hospital de Santa Ca-

“Oterina de Salt i ha volgut compar-tir la seva experiència i les sevesreflexions posant-les per escriten el seu blog.

Prèviament a l’entrada a la sa-la d’operacions, els protocols pera pacients positius de la Covid-19són estrictes i tècnics: canvis demascareta (que es guarden tan-cades amb clau perquè són un bépreuat); dues mascaretes, doscasquets, polaines, guants, ulle-res, campana de metacrilat ambdues finestres a través de lesquals l’anestesista passarà lesmans per poder intubar la pa-cient... “Acostar-s’hi a una dis-tància prudencial, per parlar-hi itranquil·litzar-la. Una sala d’ope-

racions ja normalment fa respec-te per si mateixa, però en aques-tes circumstàncies encara més.”Llegir aquesta crònica ens endin-sa en una realitat que la majoriadesconeixem. Una lectura idòniaper fer just abans de la sortida alsbalcons que repetim cada dia ales vuit del vespre per aplaudir.

Un dels al·licients de l’escrités que eixampla el ventall de lespersones que definim com lesque “estan a primera línia”. Evi-dentment hi són els treballadorsi el personal mèdic que afrontenla Covid-19, però també ensapropa a la quotidianitat d’altresprofessionals mèdics. El relattambé ens recorda que totes

aquestes persones, quan surtende la feina, tornaran a casa. Ren-tar-se les mans: “«Amb aigua isabó, que, si no, no serveix deres!», deu ser la frase que mésdic al meu fill i a les meves fillesaquests dies”, diu Carrera. Dueshores per a una operació quehauria durat trenta minuts. Imés reflexions sortint de la salad’operacions i dinant de carma-nyola: “M’anima notar que, enmoments de tanta complexitat,aflora una forta cohesió amb elsequips d’infermeria, neteja, zela-dors i administració de l’hospi-tal.” El text sencer de Carrera iBoix es pot llegir en el seu blog,aliciacarreraboix.tumblr.com. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sanitat

PROTOCOLS · Una ginecòloga de l’hospital de Santa Caterina de Salt relata en primera persona com la Covid-19 ha canviatel dia a dia de les intervencions CANVIS · Una operació que abans hauria durat trenta minuts ara pot ser de dues hores

E.C.GIRONA

Quan la Covid-19 entra a la sala d’operacions

Alícia Carrera i Boix ésginecòloga al Santa Caterina ■ EPA

Voluntaris de la Creu Rojai Protecció Civil comença-ran a distribuir a partird’avui a diferents pobla-cions de les comarques gi-ronines les 172.000 mas-caretes lliurades pel go-vern espanyol. Es reparti-ran en estacions de bus itren per facilitar-los alstreballadors de serveis noessencials que s’incorpo-rin avui a la feina i agafin eltransport públic. Girona,Figueres, Lloret, Olot i Bla-nes són les localitats de lademarcació on es reparti-ran les mascaretes.

Autobusos de TMGA la ciutat de Girona, el re-partiment es farà avui i de-mà entre les sis del matí idos quarts de cinc de latarda, a l’accés de l’estacióde tren, el convencional il’alta velocitat. També al’espai provisional de para-da de busos habilitat al gi-ratori de la plaça de JoanBrossa, on hi ha una para-

da de taxis. Un altre puntde repartiment serà alsautobusos de TMG que fanels trajectes urbans de Gi-rona i es donaran a aque-lles persones que portinl’abonament. Precisa-ment, pel que fa a la mobi-litat, es mantenen els ho-raris i freqüències habili-tats fins ara, amb un bus

cada hora, i amb les mesu-res de seguretat acorda-des: entrades per la portaposterior del bus, noméses podran validar abona-ments i no es podran com-prar bitllets senzills, i lacapacitat es limitarà a unterç de la total. En els prò-xims dies s’analitzarà elvolum de viatgers, si bé la

voluntat és intentar mini-mitzar-lo com a mesuraper evitar la propagació dela Covid-19.

L’Ajuntament de Giro-na va informar, a més, quea partir d’avui, i arran deles noves directrius sobreel confinament, la PoliciaLocal reforçarà els con-trols als accessos de la ciu-

tat per verificar que els ve-hicles que entrin a Gironaho facin per algun dels mo-tius permesos. En matèriade seguretat, entre policiamunicipal de Girona i elsMossos, s’han aixecat 131denúncies entre diumen-ge i dilluns per haver in-complert el confinament.

Vint-i-una defuncions mésA la regió sanitària deGirona es van registrarahir 21 noves morts des del’últim balanç, les qualseleven a 295 el total dedefuncions per coronavi-rus a la demarcació. Se-gons el Departament deSalut, hi ha un total de2.328 persones contagia-des, amb 62 nous casos enles darreres hores. Hi ha573 persones hospitalit-zades, 77 de les quals enestat greu. Pel que fa a pro-fessionals sanitaris, n’hiha 508 amb coronavirus.Continua pujant el nom-bre d’altes hospitalàries ala demarcació, que ja són882, 46 més que en l’últimbalanç. ■

RedaccióGIRONA

Es reparteixen des d’avui172.000 mascaretes a Voluntaris de la Creu Roja i Protecció Civil les distribuiran a les estacions de Girona, Figueres,Lloret de Mar, Olot i Blanes a L’Ajuntament gironí intensifica els controls als accessos a la ciutat

El subdelegat del govern, Albert Bramon, amb les mascaretes ■

Blanes va decidir tancartots els accessos viaris a laciutat per poder detectarels ocupants de segonesresidències. Els tres con-trols policials que es vanestablir van servir peridentificar quins són elsveïns que, durant la Set-mana Santa, han anat a lasegona residència. Finsahir a la tarda, la policia lo-cal de Blanes va identificar704 vehicles i van aixecar30 actes de denúncia. Se-gons l’Ajuntament, la me-sura “contundent” responal fet que Blanes ha estatun dels llocs on els ocu-pants de segones residèn-cies no han fet cas del con-finament i s’hi han despla-çat. L’Ajuntament explicaque, si bé no han estattots, sí que una part s’hanpogut detectar gràcies ales denúncies dels seus ve-ïns, als supermercats o béamb els cubells de recolli-da d’escombraries. “Vo-lem que entenguin una co-sa: ara mateix Blanes noés un lloc perquè vinguin,ja arribarà el moment enquè podran tornar”, va as-senyalar l’alcalde, ÀngelCanosa. ■

Blanesblinda lessegonesresidències

RedaccióBLANES

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 D’ABRIL DEL 20206 |

La consellerad’Empresa, ÀngelsChacón, lamentaque no s’estàactuant prou ràpid

Recollim 35 de lesgrans preguntessobre la pandèmia,amb el que se sapavui de la Covid-19

Totes lesrespostessobre elcoronavirus

“L’Estat noposa mesuresper ajudarles pimes”Nacional

Els efectes del coronavirus

Dimarts, un milió de perso-nes podran tornar a la fei-na a Catalunya desprésque el govern espanyol ha-gi decidit aixecar el confi-nament total i la finalitza-ció del permís retribuït re-cuperable per als treballa-dors de sectors no essen-cials. Una mesura que peral govern català és impru-dent vistes les dades epide-miològiques. Per mirard’augmentar l’autoprotec-ció dels ciutadans, la Gene-ralitat ha comprat 14 mi-lions de mascaretes qui-rúrgiques R2 que es co-mençaran a distribuir apartir del dia 20 a les far-màcies. L’adquisició, ques’ha fet a una empresa delMaresme, permetrà quen’hi hagi dues per ciutadà iper retirar-les serà impres-cindible presentar la targe-ta sanitària. Aquesta co-manda està al marge de lesque es fan per abastir d’ele-ments de protecció els ser-veis essencials, com ara elpersonal sanitari i el d’e-mergències. Les mascare-tes arribaran de maneraesglaonada entre el 20 d’a-bril i mitjan maig i el costde la mesura és de 0,60 eu-ros per peça més IVA.

Dijous, el govern vaanunciar que dimarts vi-nent es començarien a re-partir les primeres100.000 mascaretes.Aquell mateix dia el Col·le-gi de Farmacèutics de Ca-talunya va alertar que elpoc marge de dies en perío-de festiu faria impossibletenir-les dimarts. Ahir elgovern va rectificar per“garantir el bon funciona-ment i una quantitat prouelevada perquè tothom lestingui en un primer mo-ment”, segons va assegu-rar la portaveu del govern,Meritxell Budó. La volun-tat és subministrar-les pri-mer als col·lectius més vul-

nerables i els treballadorsque s’han de desplaçar, toti que Budó no va concretarcom es farà. A banda, el Mi-nisteri de Sanitat dotaràde mascaretes el personaldels transports públics. I aTerrassa l’Ajuntamentn’ha comprat un milió ques’afegiran a les del govern ique es repartiran a domici-li.

El president de la Gene-ralitat, Quim Torra, va cri-ticar ahir en una entrevis-ta a Tarragona Ràdio que“el govern espanyol” no els

“ha fet arribar com di-marts un milió de catalanshan d’anar a treballar”.Torra ha demanat a l’exe-cutiu de Pedro Sánchezque respongui per escrit alpla de desconfinamentque la Generalitat li ha en-viat i que ha estat elaboratamb l’assessorament d’ex-perts. Budó hi va afegir queel govern té “reserves se-rioses de si el fet de perme-tre el retorn a la feina res-pon a criteris científics oeconòmics”. La diputadadel grup del PSC-Units al

Parlament Assumpta Es-carp va acusar al seu tornel govern de donar “mis-satges contradictoris”amb les mascaretes i la se-va distribució, i va retreu-re que no s’hagi aclaritcom “evitar cues inneces-sàries” a les farmàcies. Se-gons Budó, les mascareteses distribuiran “amb crite-ris poblacionals”.

L’anunci de la finalitza-ció del permís retribuït re-cuperable amoïna tambél’empresariat. El presidentde Pimec, Josep González,es va mostrar “preocupat”per la “manca d’acord” en-tre l’executiu espanyol i elgovern sobre les mesuresde confinament, i va la-mentar la manca de “crite-ris” i la falta de material sa-nitari de cara al reinici del’activitat econòmica noessencial. Va preveure quecada empresa garantirà laseguretat dels seus em-

pleats.El sindicat CCOO va

mostrar preocupació perun possible repunt delscontagis a causa de la “im-provisació” de les empre-ses per falta de plans deprevenció, mentre que laUGT va reclamar les me-sures de seguretat neces-sàries per treballar ambgaranties de salut.

El sistema sanitari creixLa incorporació de perso-nal els últims dies ha fetcréixer el sistema sanitarien 1.600 professionals.237 provenen de fora del’Estat espanyol; 351 sónestudiants d’últim curs demedicina o graduats senseplaça; 222, estudiantsd’infermeria en la mateixasituació; 486, personald’altres professions sani-tàries, i la resta, personalsanitari que s’ha jubilatsrecentment. ■

Rosa M. BravoBARCELONA

14 milions de mascaretesMASSIVES A partir del dia 20 es distribuiran a les farmàcies dues mascaretes per persona PREGUNTES El govern demanaa l’Estat explicacions sobre el desconfinament AMOÏNATS Patronal i sindicats, preocupats per la seguretat a les empreses

1,5milions de mascaretesarribaran el dia 20 a lesfarmàcies, i caldràpresentar la targeta sanitària.

Proves a 230 eurosb El Departament de Salutha detectat “tres o quatrecasos” de clíniques privadesque ofereixen tests per de-tectar el coronavirus, inclo-sos els PCR, a uns preus queoscil·len entre els 200 i els230 euros. Així ho va expli-car ahir la consellera de Sa-lut, Alba Vergés, que va re-cordar la resolució del go-vern que estableix que totallò privat, incloent-hi els la-boratoris clínics, passa a es-tar sota coordinació pública.“No sabem com es gestio-nen els resultats d’aquestesproves”, va dir la consellera, iva recordar que la gestiódels resultats ha de ser glo-bal per conèixer l’abast de lapandèmia, pel que es recor-darà als centres privats quecomuniquin a Salut si tenenproves d’aquest tipus.

Les residències hau-ran d’informarb L’assumpció per part deSalut del control del corona-virus a les residències degent gran implicarà que lespúbliques i les privades hau-ran de comunicar en 48 ho-res les incidències detecta-des i hauran d’informar dequalsevol canvi en un mà-xim de 24 hores. Vergés vaassenyalar que les residèn-cies petites són les prime-res on s’han fet trasllats,perquè no tenen espai perfer aïllaments. Es valoraràcada cas de manera indivi-dual, veient les personesque hi treballen, els casospositius i el tipus d’espaique ocupen. En alguns ca-sos el millor serà el trasllat ien d’altres, que els avis esquedin on estan i s’incre-menti el personal. La faltade personal en alguns cen-tres els obligaria a tancar.

“El govern espanyolno ens ha fet arribarcom dimarts un milióde catalans han d’anara treballar”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Un home amb mascareta, ahir, davant d’una farmàcia a Barcelona ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Salut reclamaels tests delscentres privats

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 D’ABRIL DEL 2020 | Nacional | 7

Comunicar en tempsde crisi

L’APUNT fent. Res més lluny del que estem veient. Uns, per unabanda, es rodegen d’uniformes mentre adopten una re-tòrica bèl·lica insofrible, i els altres s’abraonen sobreuna queixa, amanida de simbolisme propi, que de tanreiterada acaba sent esgotadora, tot i que no els puguinfaltar raons. Vivim moments foscos. I les rodes depremsa que estem patint els fan més tenebrosos.Francesc Espiga

En temps d’adversitats màximes és quan l’expertesapossiblement és més necessària. I això val per a totsels àmbits, incloent-hi el comunicatiu. Davant el des-concert i la por col·lectiva pel que està passant, qualse-vol manual diria que el que cal són missatges institu-cionals nítids, austers, que transmetin sensació de se-guretat i d’una mínima coherència sobre el que s’està

NOVES MESURES● Repartiment de mascaretes a

l’entrada dels transports públics deles principals ciutats ● Increment enla freqüència de metro, autobusos

i trens fins a un 75% del total enhores punta ● Control dels accessos

a les estacions per garantir quel’ocupació màxima no supera el 33%.Als autobusos, ho regula el conductor

● A les andanes, cal respectar elmetre i mig de distància

● Recomanació de mantenir elteletreball i d’establir controls de

temperatura a l’entrada dels llocs detreball presencials ● L’empresa

hauria d’impulsar l’ús d’equips deprotecció individual entre els

treballadors si no poden mantenir ladistància de seguretat ● Fomentar

l’ús de les escales en lloc de l’ascensor.● L’obra pública no es reprendrà si

depèn de la Generalitat

Els llibreters volen un Sant Jordi en líniaEl Gremi de Llibreters opina que “no té cap sen-tit” obrir les llibreries per Sant Jordi perquèconsidera que encara estarà vigent el confina-ment i es referma en la venda en línia. Aquestpronunciament el va fer com a resposta al con-seller d’Interior, Miquel Buch, que, en una en-trevista ahir a El Punt Avui, considerava queera “massa prematur” dir que les llibreries esta-rien tancades per la diada de Sant Jordi.

Prop de 90.000 ERTO a CatalunyaSegons Treball, ja s’han presentat 89.412 expe-dients de regulació temporal d’ocupació (ERTO),que deixen sense feina 658.190 persones. Dels ex-pedients presentats, 64.907 (515.729 persones)ho han estat a Barcelona. A Girona, els ERTO sónun total de 10.148 (64.421 treballadors); a Lleida,5.001 (28.231); a Tarragona, 7.178 (40.921), i ales Terres de l’Ebre, 2.178 (8.888). Els sectorsafectats són els de serveis, indústria, construcció iagricultura.

Menys positius, però més mortsSalut va informar ahir a la nit que s’havien re-gistrat 471 positius nous de coronavirus, la xi-fra més baixa en un mes. El nombre de morts,en canvi, es va enfilar fins als 128. Des del 15 demarç han mort per coronavirus 1.898 personesresidents en centres de gent gran, segons Salut.

GREUS ALTES

MORTS

Evolució de la pandèmia

GRÀFIC: EL PUN

T AVUI

1.917.698 infectats 119.113 morts442.323 altes

471nous

infectats

El coronavirus al món

Catalunya

FONT: DEPARTAMENT DE SALUT I https://www.worldometers.info/coronavirus/

FEBRER MARÇ ABRIL

MARÇ ABRIL

35.197infectats

15.967

3.666

Les xifres totals al món són d’ahir a les 23.30 h

13121110987654321313029282726252423222120191817161514131211109876543212928272625

131211109876543213130292827262524232221201918171615141312111098765

365novesaltes

128mortsmés

62malalts

greus més

0

500

1.000

1.500

2.000

MI

LE

RS

MI

LE

RS

0

20

40

60

80

100

120

22/1 30/1 7/2 15/2 23/2 2/3 10/3 18/3 26/3 3/4 11/4 22/1 29/1 5/2 12/2 19/2 26/2 4/2 11/3 18/3 25/3 3/4 11/4

2.775

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 5 0 6 4

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

14 d’abril de 2020

LA GUERRA AL VIRUS

061

MANTINGUEU-VOSINFORMATS AMB

TELÈFONS D’EMERGÈNCIACOVID-19

EL DIARI ALS QUIOSCOS I LLIBRERIESAdquiriu el vostre diari alspunts de venda habituals. Elsquioscos, les botigues de que-viures i les gasolineres són con-siderats establiments de prime-ra necessitat i estan oberts.

EL DIARI A CASADiari de Girona ofereix reparti-ment a domicili als nuclis ur-bans de les comarques gironi-nes. Les persones interessades arebre el diari a casa poden tru-car al 972 20 20 66 o bé sol·lici-tar-ho al web diaridegirona.cat.

SEGUIU LA VERSIÓ DIGITAL

-Totes les notícies a l’instant-Dades actualitzades del nom-bre de contagis -Tota la informació de les nos-tres comarques sobre el corona-virus.

www.diaridegirona.cat

Atén dubtes i consultes de salut.Operatiu les 24 hores durant els365 dies de l’any.

Exclusiu per aemergències sanitàries112

Diari de Girona

El coronavirus ja s’està estenent a gai-rebé tots els països. És una carreracontra rellotge. Però no hauria de ser

així: hi ha una forma clara amb la qual hemd’afrontar això. Alguns països, especial-ment aquells que encara no han estat afec-tats pel coronavirus, podrien preguntar-se:em passarà? La resposta és: probablementja ho hagi fet. Simplement no te n’has ado-nat. Quan realment es faci evident, el teusistema de salut estarà en pitjor forma queals països rics, on els sistemes de salut sónforts. Més val prevenir que curar: caldriaconsiderar adoptar mesures com més aviatmillor. Per als països on el coronavirus ja és

aquí, les opcions són clares. Els paï-sos poden prendre la ruta de la miti-gació: crear una epidèmia massiva,col·lapsar el sistema de salut, provo-car la mort de milions de persones ialliberar noves mutacions d’aquestvirus a la naturalesa. D’altra banda,poden lluitar. Poden tancar-se du-rant algunes setmanes per guanyartemps, crear un pla d’acció raonat icontrolar aquest virus fins que tin-guem una vacuna. Alguns païsosvan triar el camí de la mitigació iaixò significa rendir-se sense lluitar. Isi Churchill hagués dit el mateix?

Extracte d'un dels articles mésseguits sobre la pandèmia, escritper TOMÁS PUEYO, especialistaen psicologia del comportamenti empresari.

El ball i el martell: no fer res contra mitigacióCasos decovid-19 No fer res Mitigació

LLAB LE MARTELLLE

Avui3-7 setmanes En marxa

JA HEM EXTRET UNA CONCLUSIÓCLARA: HEM DE COMPRAR TEMPS

PER QUÈ HAVÍEM D’ACTUAR? (27)

1.958149

1.777117 11.018

831

14.0541.626

2.658321

7.494284 3.358

223 4.187464

4.092239

35.1973.666

1.550117

1.94496

47.1466.423

10.187815

9.060876

1.463101

12.6281.263

CasosMorts

101 2Melilla95 4Ceuta

Estats Units

Espanya

Itàlia

França

Alemanya

Regne Unit

Xina

Iran

Turquia

Bèlgica

P. Baixos

Suïssa

557.590

169.496

156.363

133.672

127.854

85.208

83.135

71.686

56.956

30.589

25.746

25.449

Casos

22.109

17.489

19.899

14.412

3.022

10.629

3.343

4.474

1.198

3.903

2.747

1.115

Muertes

Canadà

Brasil

Rússia

Portugal

Àustria

Israel

Corea del Sud

Suècia

Irlanda

Índia

Perú

Equador

24.380

22.318

18.328

16.585

13.972

11.235

10.537

10.483

9.655

9.240

7.519

7.466

Casos

717

1.230

148

504

368

110

217

899

334

331

193

333

Muertes

Espanya

13 d’abril 169.496 NOMBRE TOTALDE CASOS 64.727 ALTES 17.489 MORTS

Dades de les 19.15 h d’ahir

13 d’abril 35.197 NOMBRE TOTALDE CASOS 471 NOUS CASOS 3.666 MORTS

Investigadors de la Universitatde Califòrnia a San Diego (EstatsUnits) han publicat un estudi enel qual confirmen la pèrdua del’olfacte i del gust en pacients

amb COVID-19. «Si tens pèrduad’olfacte i de gust, tens més de

10 vegades més probabilitats detenir la infecció que el fet de

tenir altres símptomes. El primersigne més comú continua sent la

febre, però la fatiga i la pèrduade l’olfacte i el gust se sumen aaltres símptomes inicials molt

comuns», va explicar la doctoraCarol Yan, una de les autores

d’aquesta investigació.

Confirmen lapèrdua del gusti l’olfacte com a

símptomes

■Mapa del virus per comunitats ■ Evolució dels casos per païsosDades facilitades pel Ministeri de Sanitat a les 19.15 h d’ahir Fuente: Johns Hopkins University

DADES DE LES 23:03H D’AHIR

Evolució diària dels casos de coronavirus diagnosticats

Catalunya

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12Març Abril

1.6

56

1.21

8

1.13

176

31.

323

1.34

8

1.81

3

2.6

16

1.27

41.

298

792

1.4

99

1.32

41.

396

68

41.

257

471

2.0

731.

939

1.22

150

1

568

836

47249

118

8206

190

138

57232328141096 443

933

1.6

55

1.0

43

jamargant - 14/04/2020 08:00 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 D’ABRIL DEL 202026 | Comarques Gironines |

Els efectes del coronavirus

El cap de cardiologia del’hospital Josep Trueta deGirona, Ramon Brugada,considera una “temeritatabsoluta” tornar a treba-llar a partir de demà. Elprestigiós cardiòleg creuque el retorn a la feinas’hauria de fer quan elscentres puguin absorbirl’activitat assistencial“normal”. En una entre-vista al programa El Su-plement de Catalunya Rà-dio –recollida per l’ACN–,Brugada va assegurar ahirque els hospitals “encaraestan col·lapsats per la Co-vid-19”. “És obvi que ésuna temeritat, perquè nopodem assumir l’activitatque hem hagut d’aparcardes de fa un mes”, va des-tacar. El Trueta, va indicarBrugada, compta actual-ment amb uns 70 llitsd’UCI, quan normalmenten té només 18.

D’altra banda, Brugadava repetir el que ja haviadit en anteriors ocasions:

el nombre d’infectats quediuen que hi ha a l’Estatespanyol no s’adiu amb larealitat, sinó que en sóndeu vegades més (300.000a Catalunya i 1,5 milions atot l’Estat).

Les xifresPer la seva banda, l’oncò-leg del mateix hospital gi-

roní Joaquim Bosch Bar-rera qualifica de “gravís-sim error de càlcul” l’aixe-cament del confinamenttotal. Entre altres argu-ments, Bosch Barrera as-senyala que el brot no estàsuperat, ni de bon tros.Per demostrar-ho, apuntaque el dia de l’inici del con-finament, el 13 de març,

s’havien registrat en undia 2.086 casos i queabans-d’ahir n’hi havia3.579. “Pretendre rebai-xar una mesura quan es-tem pitjor que quan ensvam veure obligats a ex-tremar-la, no sembla elmoment oportú per pren-dre aquesta decisió”, vaafirmar ahir a Twitter. ■

Alerten del risc de rebaixarel nivell de confinamentaEl cardiòleg Ramon Brugada i l’oncòleg Joaquim Bosch Barrera, de l’hospital Trueta, considerenque tornar a treballar a partir de demà és “una temeritat absoluta” i un “gravíssim error de càlcul”

RedaccióGIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

L’UCI dedicada a pacients de Covid-19 de l’hospital Josep Trueta ■ ICS GIRONA

“És obvi que és unatemeritat perquè nopodem assumirl’activitat que hemhagut d’aparcar”Ramon BrugadaCAP DE CARDIOLOGIA DE L’HOSPITALTRUETA

Quatre persones van morirahir a la demarcació de Giro-na a causa de la Covid-19, se-gons les dades oficials de Sa-lut. És la xifra més baixa re-gistrada en els darrers quinzedies. Fins ahir havien mortper aquesta causa 263 per-sones. D’infectats n’hi havia2.213 (528, sanitaris), 49 mésque el dia anterior. Quant ales altes hospitalàries, ahirse’n van donar 42 i el nombretotal acumulat es va situar en798.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra mésbaixa de mortsen quinze dies

El govern espanyol ha prorro-gat 14 dies més els controls ales fronteres terrestres ambl’Estat francès i amb Portugal,que estaran vigents fins al 25d’abril. Des del 17 de març, lapolicia espanyola fa controlsals passos fronteres, com arael de la Jonquera, i noméspermet l’accés a ciutadansamb passaport espanyol, resi-dents, treballadors transfron-terers i els qui acreditin ambdocuments causes de forçamajor o situació de necessi-tat. La restricció, però, nos’aplica al transport de mer-caderies. ■ ACN

La comunitat musulmana delRipollès i l’associació islàmicaAnnour, de Ripoll, han lliurat al’hospital comarcal de Camp-devànol material de desinfec-ció i protecció per tal de ferfront a la Covid-19. Es tractad’un centenar de bates, al vol-tant de mil guants i centenarsd’ampolles de lleixiu i de líquiddesinfectant. “Aquest materialés indispensable per protegir-nos i fer bé la nostra feina.Agraïm immensament aquestacte de solidaritat”, han dit elsresponsables del centre hos-pitalari. ■ REDACCIÓ

Els musulmansdonen material al’hospital

LA JONQUERA

La frontera,tancada duessetmanes més

RIPOLLÈS

La situació d’aïllament a laqual estan exposades lespersones ingressades de-gut a la restricció de visitesals centres hospitalaris haportat els establiments aincorporar dispositius di-gitals. A Figueres, els pa-cients de l’hospital i el cen-tre sociosanitari BernatJaume i que es troben en

situació d’aïllament –si-guin o no malalts de coro-navirus– tenen desd’aquesta setmana la pos-sibilitat de contactar pervideoconferència amb elsfamiliars a través d’unatauleta. Sis dispositius sónposats a disposició delsusuaris en una mesurapensada sobretot per a lagent més gran i que no dis-posa de telèfon mòbil.

Al sud de la demarcació,la Corporació de Salut delMaresme i la Selva(CSMS), també ha posaten marxa aquest cap desetmana les tauletes alscentres hospitalaris de laCSMS perquè els pacientsaïllats per la Covid-19 alshospitals de Calella i Bla-nes puguin connectar-seamb les seves famílies iamics. En aquest cas s’hanrepartit un total de tretzeaparells entre els centreshospitalaris de Blanes iCalella i els tres sociosani-taris. ■

RedaccióGIRONA

a Els hospitals deFigueres i Blanesfaciliten dispositiusals pacients

Tauletes percomunicar-seamb familiars

Una persona ingressadacomunicant-se a l’hospitalde Figueres ■ DSE

Els restaurants i finquesde les comarques de Giro-na que celebren casa-ments s’estan quedantsense dates per col·locarels enllaços que s’estanajornant com a conse-qüència del coronavirus.Segons informa l’AgènciaCatalana de Notícies, totsels que estaven previstosper a l’abril i el maig jas’han anat posposant, ides del sector donen per

fet que els de juny “seràcomplicat fer-los”, espe-cialment els més multitu-dinaris. De fet, molts nuvisque tenien prevista la cele-bració el mes de juny s’hanafanyat a demanar dataper al 2021, i és que els me-sos d’agost, setembre i oc-tubre ja són plens. Actual-ment, els establimentsnomés tenen disponibili-tat alguns dissabtes de tar-dor i d’hivern, però això noencaixa amb la idea demolts nuvis.

Des de la Federaciód’Hostaleria de les comar-ques de Girona (FHCG)expliquen que el problema“és rellevant”, ja que estracta de quantitats eco-nòmiques importants. ■

RedaccióGIRONA

a Els restaurants ques’hi dediquen ja tenenreserves ajornadesfins a l’octubre

Sense dates per resituarels casaments ajornats

Els establiments noméstenen disponibilitat per a latardor i l’hivern ■ ACN

■La violència contra menors du-rant el tancament forçat a casapreocupa els col·lectius especia-litzats en aquest àmbit, entre elsquals hi ha entitats que treballena les comarques de Girona, coml’associació Reach o la plataformaPrevenSi. Una preocupació ques’ha vist reforçada per l’alertad’una de les organitzacions de re-ferència a l’Estat, la fundaciód’Ajuda a Nens i Adolescents enRisc (ANAR), que remarca la gra-vetat dels casos que ha identificatdes que va començar el confina-ment per raons sanitàries.

A mesura que han anat passantles setmanes, la Fundació ANARha detectat un «augment notablede casos greus de violència a me-nors» i, conscients de la compli-cació de fer una trucada de telè-fon discreta, ha ampliat l’horaridel seu xat de suport –gratuït, con-fidencial i accessible a través delweb anar.org–, que té obert totsels dies des de les deu del matí finsa la mitjanit; a l’altra banda, hi hapsicòlegs que es coordinen ambun equip d’advocats i de treballa-dors socials. L’associació denun-cia que dos de cada cinc dels ca-sos atesos, tant a través del xatcom del correu electrònic, respo-nen a situacions de violència.

A través d’aquests dos canals ides del de març, la FundacióANAR ha rebut prop de peti-cions d’ajuda provinents de dife-rents punts de l’Estat, d’entre lesquals han identificat situacionsgreus que han notificat a les auto-ritats i els organismes competentsen cada territori.

La violència física contra in-fants o adolescents a dintre de lamateixa família representa el per-centatge més alt dels conflictesque els han arribat, el , deltotal. Un altre , es corresponamb maltractaments psicològicsque, a més, «han destacat per lagravetat» perquè els menors «nopoden escapar dels seus agres-sors», igual que el , dels quepateixen abusos sexuals; la matei-xa proporció d’abandonaments onegligències que s’han constatat«aquests dies en què, al contrari,haurien d’estar més atesos quemai» –lamenta la fundació.

Els problemes, però, van mésenllà dels límits físics de la casa oel pis on viuen perquè ANAR aler-ta que l’assetjament a través d’in-ternet, el ciberbullying, continuaproduint-se a través de les xarxessocials on participen les víctimes,un fet que han comprovat en el, dels missatges que han rebutd’adolescents. L’entitat també re-marca un «nombre important»de menors –el ,– que els con-sulten per problemes psicològicscausats «per la tensió derivada deltancament i de la por»; entre elsquals especifiquen l’ansietat, latristor o l’autoestima baixa.

Peticions d’ajuda d’abusadorsL’Institut de Psicologia Forense, lafundació Intress, amb experts enl’àmbit social, i IRES, especialitza-da en famílies vulnerables i ambpresència a Girona, van crear elsetembre del la plataformavirtual PrevenSi per combatre elsabusos a menors –posant el focus,també, en la persona abusadora–i, ara, publica al seu web (preven-si.es) una guia per augmentar laseguretat i prevenir la violènciasexual infantil en confinament.

Una de les seves integrants, lapsicòloga Núria Iturbe, diu quehan notat un increment de visitesper consultar aquests recursos enlínia, així com dels seguidors a lesxarxes socials i de «peticions decol·laboració amb organitzacionsmolt centrades en plans especí-fics de prevenció».

D’altra banda, i com els passacada vegada que es difon la sevaactivitat, Iturbe explica que algu-nes persones s’han posat en con-tacte amb PrevenSi «demanantajuda psicològica per fer front a laseva atracció sexual cap a infantso adolescents». Des que ha co-mençat l’excepcionalitat, la plata-forma ha ampliat l’horari d’aten-ció telefònica i per internet queofereix el seu equip professional,que dona suport social i psicolò-gic de dilluns a divendres entre lesnou del matí i les vuit del vespre.A més, Núria Iturbe subratlla que«estem realitzant molts esforçosper oferir recomanacions pràcti-ques de prevenció durant el con-finament i donar resposta a lespeticions de les institucions quemostren la seva preocupació perabordar aquest tema».

Per als responsables de l’asso-ciació Reach –creada a Ripoll i

amb la prevenció de l’abús sexualcom a prioritat– els aspectes clausmentre la població segueixi con-finada són la «comunicació ober-ta» amb els fills, «l’educació afec-tivo-sexual», «la recerca i la pautad’espais de protecció» i «la vigi-lància de l’ús i l’abús de pantallesper a evitar possibles casos de sex-ting i grooming» –enviament detextos o imatges de contingut se-

xual i ciberassetjament pedòfil,respectivament.

Dos dels impulsors de l’asso-ciació, els germans Patrícia i ÀlexJiménez, també s’adrecen a l’adultabusador, al qual recorden que «sisent atracció sexual cap a algunmenor, existeixen entitats espe-cialitzades que el poden ajudar».

Des de Reach apunten que, «enaquests moments, com a adults,podem estar patint frustració, es-très, por o ràbia» i insisteixen enla importància d’«identificar-ho ipoder expressar-ho sense exercircap tipus de violència emocionalo física». A banda dels menors,l’entitat aclareix que també té pre-sents les dones i altres col·lectius,com ara persones amb discapa-citat, susceptibles de patir abusos.I apel·la a la responsabilitat de tot-hom per avisar de qualsevol sos-pita, «sobretot en famílies on jaexisteix violència masclista».

La violència contra infants i adolescents creix a portatancada, en confinament

PrevenSi

✆ 900 440 443Infància Respon

✆ 116 111Fundació ANAR

✆ 900 20 20 10

Telèfons d’ajuda

Una organització de referència a l’Estat en la protecció de la infància, laFundació ANAR, detecta un augment de la gravetat dels casos des del 23de març Entitats creades per combatre els abusos a menors ofereixenrecursos útils mentre duri la crisi i apel·len a la responsabilitat de l’entorn

Pili TuronGIRONA

L’associacióReach, creadaa Ripoll, alerta de «l’ús i l’abús de pantalles» per tal d’evitarl’assetjament através d’internet

Diari de Girona

jamargant - 14/04/2020 08:00 - 46.136.229.122

| Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 D’ABRIL DEL 2020

871668-1227184Q

Els efectes del coronavirus

an estat moltsdies sense venir,està tot una micaabandonat”, es

lamenta en Juan. Té una parcel-la a les hortes de Santa Eugèniaa Girona i dilluns era un delspocs hortolans que van tornar alseu tros. A les hortes aquestsdies es veuen moltes regues sen-se cultius i amb herbes que vancreixent. Al costat hi ha les par-cel·les dels horts municipals, ontampoc es veu gaire moviment.A Girona l’Ajuntament no haviaprohibit mai anar als horts.“Sempre hem considerat possi-ble anar-hi durant el confina-ment per recollir i fer-hi els tre-balls indispensables. Ara s’haunificat el criteri amb tots elsmunicipis”, explica el regidor gi-roní de Sostenibilitat, Martí Te-rés.

“HPerò els usuaris o no ho sa-

bien o per prudència no hi hantornat fins aquesta setmana. Hoconfirma un altre hortolà, JosepBagué, que feia dues setmanesque no hi anava. “No volia córrerriscos, ningú ha vingut”, assegu-ra. En aquest conjunt de dissetparcel·les només es veuen trespersones, tot i que el tempsacompanya. Ara tocaria comen-çar a plantar: tomateres, pe-brots... “Tinc el planter que s’es-tà fent vell; si ens deixen fer, en-cara farem alguna cosa, peròanem tard”, diu. Un inconve-nient afegit aquí és que aquestsdies no tenien aigua; la séquiaMonar no rajava, per les obres ala zona de la Pilastra. La previsióera que aquest cap de setmanaels treballs hagin acabat. Men-trestant Bagué i la resta d’horto-lans treuen males herbes i recu-llen el que poden endur-se i tro-baven a faltar: pastanagues, en-ciam, espàrrecs, algunes carxo-

fes. Tant o més que el producte,el que trobaven a faltar era sor-tir de casa i esbargir-se.

Dies alterns, a Santa CristinaEls titulars d’horts urbans han

anat tornant al seu tros tambéen altres contrades. Al Baix Em-pordà, un recorregut breu perles zones d’horta a Santa Cristi-na també palesa el desglaç. Alshorts urbans, el consistori ha

autoritzat la trentena de titularsa anar en dies alterns a les sevesparcel·les; les parells, els dies pa-rells, i igual amb les senars.

Dimarts, la Isabel, la Paquita ila Magnolia –que s’afanyava per-què ha hagut de deixar a casa elsfills– se centraven a desbrossar isalvar bledes i faves, que hancrescut menys per la competèn-cia de l’herbam i s’han començata assecar durant la quarantenaimposada. “Els enciams no hancrescut, ni els bròquils; les car-xofes encara”, es lamenta la Isa-bel. Mentre que la Paquita s’in-digna perquè algunes parcel·lesllueixen immaculades, símpto-ma que algú sí que hi havia con-tinuat anant quan encara eraprohibit. Malgrat tot, no es quei-xen. Al mercat troben planter ija pensen a continuar plantantraves, enciams, cols i tomateres.I esperen que a l’estiu tornin apoder-hi passar tardes i vespresen família. ■

E. Carrera / E. AgullóGIRONA / SANTA CRISTINA D’ARO

CANVI · Hortolans particulars celebren poder tornar a les parcel·les PRECAUCIONS · A Girona no s’havia prohibit però elsusuaris no hi anaven GREUGES · A Santa Cristina, lamenten que part de la collita s’ha perdut per a qui ha acatat les ordres

Refent els horts de la quarantena

Josep Bagué, un dels hortolans que han tornat a les hortes de Santa Eugènia aGirona; a la dreta, la Paquita i la Isabel, a Santa Cristina d’Aro ■ E.C. / E.A.

La patronal gironinaFOEG elogia el paper queen la lluita contra la Co-vid-19 estan tenint les em-preses, de les quals desta-ca “l’esforç, la solidaritat ila força” amb relació aaquest repte. L’organitza-ció d’empresaris afirma,en un comunicat, que totsels sectors s’han mobilit-zat, sobretot per compen-sar el dèficit de materialsanitari i d’equips de pro-tecció individual. “Algu-nes han canviat fins i totles línies de producció perpoder fabricar els mate-rials que siguin necessarisper atendre l’emergència irespondre a l’incrementde demanda”, asseguren.A tall d’exemple esmen-ten, entre d’altres, els pro-

ductes que surten de lesfàbriques tèxtils, la feinadels transportistes per ga-rantir el subministra-ment, la fabricació de la vi-sera de protecció amb im-pressió 3D, la col·laboracióde firmes gironines en laproducció dels respira-dors de Seat o la posada adisposició, per part delsector turístic, del perso-nal sanitari d’allotjamentsi places hoteleres. ■

La FOEG reivindica lafeina de les empresescontra la Covid-19

RedaccióGIRONA

a Tots els sectorsestan fent accionsde suport, afirmala patronal gironina

Viseres fabricades aVilablareix ■ G.B.

| Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 D’ABRIL DEL 2020

1793

35-1

2270

37Q

C/ Sant Llàtzer, 9, baixos · FIGUERESTel. 972 50 57 01 - 972 51 00 54

trilla@finquestrilla.com Cap Norfeu, 16, baixos · ROSES

Tel. 972 25 54 15info@finquestrilla.com

www.finquestrilla.com

• Lloguers d’habitatges amb moblesi sense mobles

• Lloguers de locals comercialsi magatzems

• Lloguers de despatxos

• Lloguer de naus industrials

• Lloguer de places de pàrquing, etc.

1000

08-1

2271

12Q

AICAT 2104

Els efectes del coronavirus

L’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, molt crí-tica amb la “decisió preci-pitada” del govern espa-nyol de recuperar part del’activitat a partir de di-marts que ve, va ferabans-d’ahir una crida alsveïns i al sector econòmicde la ciutat “a mantenir elconfinament estricte dinsde les seves possibilitats” iva anunciar que ha donatinstruccions a la policia lo-cal –que fins ara ha posatja 1.700 denúncies– per-què facin “un control moltmés estricte”. En aquestsentit, va demanar als ciu-tadans que hagin de sortirde casa que duguin sem-pre a sobre la declaracióresponsable del motiu pelqual surten. Pel que fa aaquest cap de setmana, vasubratllar que no és horade celebrar Setmana San-ta perquè estem “en unasituació molt greu”, i con-sidera una “irresponsabili-tat gravíssima” els despla-çaments a segones resi-dències. Per això va anun-ciar controls també a lesentrades i sortides de laciutat.

L’alcaldessa va adme-tre, però, que el consistoritambé està estudiant re-

prendre dimarts algunesde les obres municipals“essencials”. El canvi degrau en l’estat d’alarmatambé comportarà que elsbusos deixin de ser gratu-ïts i que, per tant, els usua-ris hagin de tornar a ferservir abonaments.

Obertura de xarxes wifiMadrenas va anunciar laposada en marxa d’unacampanya perquè els ve-ïns de Girona obrin les se-ves xarxes wifi cada dia,de les deu del matí a lesdotze del migdia, perquèels nens de famílies sense

accés puguin seguir el cursescolar. “Així, els estu-diants podran accedir alscontinguts en línia i bai-xar-se’ls; creiem que potser útil en determinatscarrers i edificis”, va afir-mar Madrenas, que va dei-xar clar que s’està treba-llant en un protocol infor-màtic perquè sigui de ma-nera segura. També es vaposar a disposició d’Edu-cació per, si cal, portardossiers setmanals fetspels tutors a casa d’alum-nes que no tinguin ordina-dor o altres dispositiustecnològics. ■

a Fa públic que engegaran una campanya perquè els veïns de Girona obrin lesxarxes wifi per tal que els nens de famílies sense accés puguin seguir el curs

Lurdes ArtigasGIRONA

Madrenas crida a mantenirel confinament estricte ianuncia “molt més control”

El regidor de Sostenibilitat,Martí Terés, que també vaparticipar en la roda de prem-sa de dijous, va explicar quedurant aquestes setmanesd’estat d’alarma el consumd’aigua a la ciutat ha baixatun 7% (sobretot pel tanca-ment de comerços i empre-ses) i la generació de residusun 3,85%. Terés va explicarque aquesta menor reducciódels residus s’atribueix a unaugment dels residus do-mèstics, que han compensaten part la davallada dels co-mercials. Va concretar queles tones tant d’orgànica comde vidre s’havien mantingut,mentre que la davallada afec-tava sobretot els volumino-sos (s’ha deixat d’oferir elservei per telèfon) i la deixa-lleria, que està tancada. Tam-bé va donar noves dades dequalitat de l’aire. Així, la dava-llada del diòxid de nitrogen haarribat al 56,12%. D’altrabanda, va explicar que el cen-tre d’acollida d’animals de Gi-rona no ha notat més aban-donaments, sinó al contrari:hi ha hagut un augment delnombre d’acollides d’animalspendents d’adopció.

Madrenas i Terés, dijous en la roda de premsa virtual ■ EPA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Menys consumd’aigua i menysresidus

La plataforma SOS CostaBrava ha obtingut un pri-mer dictamen favorable ales seves peticions a Cada-qués: segons informa l’en-titat, la Comissió JurídicaAssessora de la Generali-tat confirma la nul·litat deple dret del projecte d’ur-banització de Sa Guardade Cadaqués. El dictamen

era un tràmit essencialper a la revisió i anul·laciódel projecte tal com recla-ma la plataforma. El passegüent de SOS Costa Bra-va serà “exigir a la Genera-litat i al conseller de Terri-tori i Sostenibilitat que de-clarin també la nul·litatdel pla parcial de Sa Guar-da de Cadaqués”. Els eco-logistes van iniciar aques-ta petició de nul·litat el 2de febrer del 2019. ■

RedaccióCADAQUÉS

Èxit per a SOS CostaBrava a Cadaqués

El sector turístic gironí re-clama mesures contun-dents, àgils i efectives ar-ran de la crisi de la Co-vid-19. Els representantsdel sector van traslladarahir a la consellera Cha-cón –en un debat en línia–les seves peticions perafrontar el que defineixencom “una situació comple-xa i un futur incert”. Cha-

cón va avançar, per la sevabanda, que la prioritat ab-soluta és garantir la super-vivència d’empreses, acti-vitats i llocs de treball.“L’objectiu ha de ser quetothom pugui reprendrel’activitat quan se superi lacrisi sanitària”, va assegu-rar. Uns 700 assistentsvan seguir aquesta troba-da telemàtica entre la con-sellera i els representantsdel sector, a iniciativa de laTaula Gironina de Turis-me, que va centrar aquestprimer debat sobre l’im-pacte de la Covid-19 en lesperspectives de l’allotja-ment turístic a les comar-ques de Girona. ■

El sector turísticgironí reclamamesures fortes

RedaccióGIRONA

a Per la conselleraChacón, “la prioritatés la supervivència deles empreses”

Una imatge del debat telemàtic que van protagonitzar elsrepresentants del sector turístic gironí ■ EPA

Diari de Girona

DAVID CÉSPEDES GIRONA

Una solució davant la caigudaeconòmica hagués estat unaaturada total d’activitat durantdos mesos i l’Estat assumir unapaga universal per a la gent perfer front a despeses alimentàriesi farmacèutiques i una moratò-ria general de pagaments? O si-gui, apagar l’interruptor i des-prés de dos mesos tornar-lo aengegar?

Tècnicament el sistema capita-lista no permet una intervenciótotal pròpia d’altres sistemes eco-nòmics. De fet, la intervenció par-cial ja està resultant prou compli-cada per a la ciutadania, les em-preses, els treballadors i els autò-noms. Si s’intervinguessin els pa-gaments de les indústries deixa-ríem de ser empreses capitalistes.Definitivament no es pot apagarl’interruptor. Una altra cosa seriaque l’Estat hagués acceptat en -darrerir el cobrament dels impos-tos a totes les empreses per donarliquiditat al sistema. Fer-ho no-més per les pimes i autònoms iamb la limitació de fins a . durant sis mesos amb tres mesosde cadència és un pedaç. A més,oferir crèdits amb l’aval de l’Estatés totalment insuficient per capi-talitzar les empreses.

Si hagués estat així, s’haguésestalviat la destrucció de tantsllocs de treball?

Per mantenir els llocs de treballcal una flexibilització del sistema.El sistema d’ERTOs que s’ha apro-vat és totalment insuficient. I ho ésmés encara el condicionant d’ha-ver de mantenir l’ocupació per talde poder gaudir de les bonifica-cions a la Seguretat Social. És im-portant tenir en compte que lesempreses tindran molt difícilmantenir la ocupació i per tanthauran de tornar les ajudes obtin-gudes en el període de l’ERTO.

Creu que hi hagut improvisa-ció per part del Govern a l’horade prendre les mesures econò-miques?

La veritat és que ha estat un des-gavell. Hi ha hagut una allau dedecrets, gairebé un cada tres oquatre dies, que més que clarificarencara han empitjorat la situació.

Els ha desconcertat la presade decisions per capítols; o sigui,

no declarar des del primer diauna aturada dels serveis no es-sencials?

Totalment. A més, hi ha sectorsi serveis que no ha quedat clar qui-na mesura havien de seguir, ja quealguns semblava que es conside-raven d’entrada essencials i des-prés no ho han estat o viceversa.Tot plegat ha provocat una graninseguretat jurídica a l’hora depresentar els ERTOs. La publica-ció del decret llei que incorporavala figura dels permisos retribuïtsrecuperables al BOE el dia demarç a última hora de la nit va serun despropòsit. De fet, es van veu-re obligats a incloure a última horauna moratòria per al dilluns perno saber definir correctament elsserveis essencials, i també a publi-car una nova ordre al BOE el dia de març per matisar que els au-tònoms sí que podien treballar ino els afectava el decret del dia an-terior. Un autèntic caos normatiu.

Confia que les ajudes prome-ses arribaran tant a les empresescom als autònoms i particulars?

L’única ajuda que s’ha anunciatsón avals a crèdits, i no és suficient.Necessitem que s’injecti liquiditata les empreses directament, per-què si les empreses no es recapi-talitzen no podran tirar endavant.Han de ser ajudes a fons perdut viabonificacions d’impostos, exone-ració de quotes de la Seguretat So-cial, subvencions directes, etc. Non’hi ha prou de posar els treballa-dors a l’atur cobrant el de labase reguladora, la qual cosa re-presenta uns . per personaen el millor dels casos. Així seràimpossible estimular el consumen particular i l’economia en ge-neral.

Quines mesures s’hauriend’aplicar per estimular l’econo-mia?

Si no injectem liquiditat no s’es-timularà el consum, i més consi-derant que costarà molt tornar aposar el sistema en marxa amb undesconfinament que serà i ha deser progressiu.

I en concret, a les comarquesgironines?

A les comarques gironines te-nim molta dependència del turis-me, per tant encara costarà mésarrancar. A banda de la potent in-

dústria alimentària gironina, crecque la resta patirem molt.

Quin paper ha de jugar Euro-pa? S’ha mostrat tèbia?

Efectivament, la resposta euro-

pea fins ara ha estat molt tèbia i di-vidida. Si res no canvia, hem viscutun altre desengany amb Europa,que hauria de permetre l’endeu-tament i emetre eurobons.

Feia temps que es parlava ques’acostava una crisi econòmica,però realment estàvem prepa-rats? O el sistema econòmic eramassa fràgil?

Ningú s’esperava una crisid’aquest tipus, perquè no és prò-pia del cicle econòmic i surt dequalsevol model.

Ens en sortirem? Hi ha llum alfinal del túnel?

Estic convençut que ens en sor-tirem. Segur que sí. El teixit em-presarial català i també el gironísón forts. Costarà molt, les empre-ses s’hauran d’adaptar, es genera-rà molt atur, però una vegada lesempreses s’hagin redimensionatsegur que l’economia tornarà a ti-rar amunt. Hem de treure moltesconclusions d’aquesta crisi. Lamanera de viure no tornarà a serla mateixa.

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

Lluís Bigas de Llobet

«A banda de la potent indústriaalimentària, la resta patirem molt»

President de la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Girona. Amb una trajectòria de més de 30 anys com a economista, defensa quecaldria injectar liquidesa directament a les empreses per afrontar aquesta crisi i s’afegeix a la crítica per la manera en què s’han publicat lesressolucions al BOE. No obstant això, tot i admetre que hi haurà sectors que ho passaran molt malament, confia que l’economia tornarà a repuntar.

«Hi hagut unaallau de decretsque més queclarificar encarahan empitjoratla situació»

«S’està provocantuna graninseguretatjurídica a l’horade presentarels ERTOs»

«Una vegada lesempreses s’haginredimensionatsegur quel’economia tornaràa tirar amunt»

jamargant - 12/04/2020 08:49 - 46.136.229.122

STRINGER/REUTERS

■ El número d'expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO)a Catalunya va arribar ahir als ., que afecten . treballadors,gairebé . més que dijous. Segons les últimes dades facilitades perla Conselleria de Treball, els treballadors que es troben en situaciód'atur temporal per un ERTO són . a Barcelona, . a Girona,. a Tarragona i . a Lleida. El , dels ERTOs que estanentrant al Departament de Treball des de la irrupció del coronaviruses presenten al·legant causa de força major. La majoria de treballadorsafectats per un ERTO a Catalunya es dediquen al sector dels serveis(.), mentre que el sector de la indústria registra . treba-lladors afectats, seguit del de la construcció, amb ., i l'agricultura,amb . persones afectades. EFE BARCELONA

ECONOMIA

Catalunya arriba als 654.313 treballadors afectats per un ERTO

Estat d’alarma i confina-ment no signifiquen elmateix. Que els ciuta-dans portin un mestancats a casa és con-

seqüència de la mesura que va de-cidir aplicar el Govern per gestio-nar la crisi sanitària del coronavi-rus, però de restriccions n’hi podenhaver moltes i fer-se complir de dis-tintes maneres. En els primersquinze dies, es va parlar d’un con-finament tou a pesar del tanca-ment dels negocis d’oci i restaura-ció, i de les botigues que no venenaliments; les dues últimes setma-nes el tancament ha sigut absolut(només permeten que anessin allloc de treball els empleats en feinesessencials), i a partir de la setmanaque ve (a Catalu nya dimarts, per-què dilluns encara és festiu), l’es-cenari torna a canviar. El permís re-tribuït que es va treure Pedro Sán-chez de la màniga va caducar di-jous i amb el final de les vacancesde Setmana Santa, la indústria, laconstrucció, i aquelles activitats noessencials que no es puguin fer desde casa, reprenen l’activitat, tot ique cines, teatres, locals de restau-ració i botigues que no siguin delsector de l’alimentació continua-ran persiana avall. Des de Madrids’afanyen a dir que el confinamentcontinua inalterable, mentre la Ge-neralitat ha tornat a reclamar quees mantingui un tancament abso-lut per evitar rebrots del virus araque s’està arribant al pic.

Entre els missatges d’uns i altres,el que està clar és que l’estat d’alar-ma seguirà fins ben entrat el mesde maig. L’executiu ja va obtenir di-jous la pròrroga fins al d’abril(amb els vots a favor de PSOE, Uni-des Podem, PP, Ciutadans i PNV il’abstenció d’ERC, JxCat, Bildu iBNG), i tal com ha anat fent des del’inici de la crisi, proposant els pas-sos en petites píndoles, en la sevacompareixença al Congrés Sán-chez ja va advertir que estava con-vençut que hi hauria de tornar per

sol·licitar una nova ampliació queens situaria al de maig. Tambéen podrien venir d’altres, que allar-garien la situació per sobre dels dosmesos i la podrien portar fins aljuny. Caldrà veure quin tipus deconfinament s’aplica en cada unad’aquestes noves etapes de l’estatd’alarma, i de quina manera es potdesescalar.

Des de la Generalitat, apel·lantals informes dels científics, estanabsolutament en contra que el tan-

cament es relaxi. Dijous, tant QuimTorra com la consellera de Presi-dència i portaveu del Govern, Me-ritxell Budó, van escampar el seumissatge tant com van poder. Elpresident, en declaracions a RAC-, deia que era «una temeritat»abandonar el confinament total ireclamava mantenir-lo per Cata-lunya. «Sense una política de testsmassius és molt complicat plante-jar-se un desconfinament», va su-bratllar. Per la seva banda, Budó hiva afegir: «El virus té dos aliats, lespresses i la imprudència» i va asse-gurar que «ens preocupa un des-confinament mal planificat enspugui dur un altre rebrot i un segonconfinament més problemàtic».

I ahir, la rèplica: la ministra d’Hi-senda i portaveu del Govern cen-tral, María Jesús Montero, va afir-mar que, malgrat el retorn a la feinadels treballadors no essencials apartir de la setmana que ve, «el con-finament seguirà estant plenamentvigent». Des de Sanitat, SalvadorIlla també va llançar un missatgesimilar, assegurant que el tanca-ment ha de seguir «amb la màximacautela i precaució» i va referir-se auna qüestió que ha estat sobre lataula els últims dies. Sobre si caliafleibilitzar les mesures preses finsara i permetre als nens poder sortiral carrer va dir que «encara no ha

arribat el moment».El Ministeri de Sanitat ha elabo-

rat, en col·laboració amb patronalsi organitzacions sindicals, una guiade bones pràctiques per a les em-preses que reprenguin a partir dedilluns o dimarts (en funció de lesfestes de cada comunitat) la sevaactivitat després de la suspensióobligatòria decretada pel Govern.L'objectiu és que els centres de tre-ball estiguin preparats amb el «mà-xim de seguretat» i va indicar queels tres pilars per garantir aquestaseguretat són la distància social, lahigiene en espais públics i privats iel rentat de mans. A més es reco-mana l’ús de mascaretes al carreri a Madrid en repartiran al metro.

Pedro Sánchez ja va advertir dijous al Congrés, quanli van aprovar l’ampliació de l’estat d’alarma fins al 26d’abril, que en vindrien més i que ens n’anirem, com amínim, fins al 10 de maig. El debat és si cal mantenir unconfinament dur o començar a alleugerir-lo a poc a poc.

En estat d’alarmafins al maig i ambel dubte del tipusde confinament

CRÒNICA

Jordi RouraGIRONA

La zona comercial del Mas Gricontinuarà tancada els propers

dies en virtut de l’estat d’alarma,però, en canvi, sí que tornaran a

treballar les indústries i el sectorde la construcció. ANIOL RESCLOSA

La Generalitatclama perquè eltancament siguiabsolut peròdimarts les feinesno essencials, finsara de permís, jatornen a l’activitat

comarques@ddg.cat

Diari de Girona

SARRIÀ DE TER - Av. de França, 179 - T. 972 17 16 26 GIRONA - Pol. Ind. Mas Xirgu Pl. de Salt, 9 -T. 972 23 03 13 // BOTIGA MERCAT LLEÓ - T. 972 22 70 54 // C/ Migdia, 28 - T. 972 29 90 74 SALT -C/ Ramon Sambola - T. 972 24 26 02 PLATJA D’ARO - Av. S’Agaró, 89 - T. 972 82 98 25 BADALONA- C/ Canonge Beranera - T. 93 464 67 16 TORDERA - C/ Alcalde Vendrell, 2 - T. 93 764 03 97

CUIXA DE XAI8,95 €/kg

HAMBURGUESESCompri’n 12 i pagui’n 8

2 kg BOTIFARRES9 €

BISTEC 1a VEDELLA7,80 €/kg

Cash de carns

OFERTES

OBERTAVUI

SARRIÀI CASH

qualitat i preu

jamargant - 11/04/2020 13:45 - 46.136.229.122

6 · COVID-19L’ESPORTIU. DISSABTE, 11 D’ABRIL DEL 2020

Dorna Sports, l’empresaorganitzadora del campio-nat mundial de moto GP,ha fet públic un comunicaten què expressa que la se-va prioritat és tornar acompetir aquesta tempo-rada. L’objectiu és dispu-tar tots els grans premispossibles, això sí, sempreque sigui segur. “El nostreobjectiu numero u sempreha estat i continuarà sentmirar de córrer la tempo-rada 2020 amb tantsgrans premis com siguipossible. Sempre, però,actuarem d’acord amb lesindicacions de salut i segu-retat dels governs i les au-toritats sanitàries perti-nents”, diu Dorna en el co-municat.

L’empresa organitza-dora del mundial tambéreconeix que només com aúltima possibilitat es plan-tejaria la cancel·lació delmundial: “Només si la pan-dèmia continua deixanten pausa les nostres vides il’esport per més temps delque qualsevol de nosaltrespot preveure i les restric-cions de viatjar continuenvigents, Dorna Sports po-dria considerar com a úl-tim recurs arribar a deba-tre la cancel·lació de latemporada 2020.” El co-municat també fa referèn-cia al mundial de superbi-kes i diu que la intenció ésla mateixa: competir aviatamb seguretat. ■

Dorna diu quecompetir és laprioritat del2020

A.C.BARCELONA

Motor. L’objectiu éstornar a disputarcurses tan aviat comsigui segur

BÀSQUETL’europeu masculípassa al 2022. La FI-BA va decidir ajornarun any l’europeu mas-culí que s’havia de dis-putar el 2021 a Alema-nya, la República Txe-ca, Georgia i Itàlia. Araes jugarà de l’1 al 18 desetembre del 2022.L’europeu femení, quees jugarà a França i Es-panya, no canvia lesseves dates i es mantédel 17 al 27 de juny del2021. ■

BREUS

La secretaria general del’Esport i de l’Activitat Fí-sica (SGEAF) de la Gene-ralitat va anunciar ahir unpla nacional, un acord depaís entre administra-cions i entitats, mitjan-çant el qual la Generalitatinjectarà al sector61.571.000 euros, delsquals 51.571.000 es vehi-cularan a través de progra-mes i subvencions adre-çats al teixit esportiu i deumilions a través de crèditdirecte a entitats esporti-ves entre el Consell Catalàde l’Esport i l’Institut Ca-talà de Finances. L’objec-tiu de les subvencions,programes i línies de fi-nançament és preservarl’activitat esportiva i la via-bilitat dels agents que lafan possible. “És una res-posta global tenint encompte la diversitat delsector per aglutinar i coor-dinar el conjunt d’accions imesures”, va remarcar Fi-gueras, convençut de la si-nergia: “La constituciód’aquesta mesa ens diuque el sector esportiu ca-talà vol anar unit per ferfront a la situació. ” Per Fi-gueras, el pla serà un docu-ment viu, que anirà incor-porant aportacions “ambnoves mesures, tant enl’àmbit econòmic com es-portiu”. “Hem de reivindi-car la importància que tél’esport a la societat i laque pot exercir per a la re-cuperació en el vessant dela salut i l’econòmic”, vareblar Figueras.

El directiu va reunir

ahir en la primera trobadade la mesa de l’esport cata-là una setantena d’enti-tats públiques i privades,entre les quals hi haviaajuntaments, diputa-cions, la UFEC, el CAR i elsclubs.

El govern ja havia anun-ciat anteriorment, per unabanda, una nova convoca-tòria de subvencions dota-da amb 2,5 milions d’eurosadreçada a entitats espor-tives, i, per l’altra, accionsper impulsar a través delCongrés dels Diputats unanova legislació destinada aaplicar un tipus d’IVA re-duït per al sector de l’es-port, una llei estatal de me-cenatge esportiu o un re-partiment de la recaptació

de jocs i apostes estatalsredistribuïda directamentals governs autonòmics.

L’executiu havia impul-sat un primer pla de xocper oferir liquiditat a curttermini al sector esportiuen una doble direcció: ambel manteniment de sub-vencions del 2020 i ambaccés al crèdit, a través deles línies de crèdit generalsque el govern ha decretat através d’avals d’Avalis i del’Institut Català de Finan-ces (ICF), avalant el 80%, itreballant amb la línia es-pecífica de deu milions pera entitats esportives –es-portistes, clubs, federa-cions, consells esportius,ajuntaments i organitza-dors d’esdeveniments

esportius– que no tinguinaccés a aquest crèdit.

Estudi de l’impacteEn segon lloc, la SGEAFelaborarà un estudi del’impacte econòmic, sociali laboral de la Covid-19 enel sector, que permeti gui-ar la política esportiva delgovern, del conjunt de lesadministracions i del sec-tor esportiu. El governavaluarà la possibilitat derevertir en el pressupostdisponible per a políticaesportiva ingressos proce-dents de taxes i tributspropis de la Generalitat,així com accions en elmarc dels jocs, apostes i lo-teries propis de la Genera-litat de Catalunya. ■

Política esportiva. La SGEAF anuncia un pla nacional per reactivar l’esport català davant lacrisi del coronavirus a través de subvencions, programes i línies de finançament

Acord de país de 61,5 milionsJoan MartíBARCELONA

La mesa sectorial tambécoordinarà el desconfi-nament del sector es-portiu. Això implica valo-rar si es podran (i com)reprendre les competi-cions esportives federa-des i escolars de la tem-porada 2019/2020 aCatalunya; el retorn alsentrenaments dels es-portistes d’alt nivell tantals seus propis clubscom als centres de tec-nificació i Centre d’AltRendiment de la Genera-litat de Catalunya, il’afectació als grans es-deveniments internacio-nals previstos a Catalu-nya durant el 2020.

La secretaria general del’Esport i l’Activitat Físicatambé ha prorrogat unany més el programad’Alt Rendiment Català–amb una dotació addi-cional per a l’any 2021 denou milions d’euros– pertal que els 530 esportis-tes catalans aspirants aparticipar als Jocs deTòquio puguin fer-ho el2021 amb les mateixescondicions amb quès’han preparat durant elcicle olímpic 2017-2020.

Gerard Figueras durant una roda de premsa ■ PEP HERRERO

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La mesasectorial i lanormalitat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ampliació delprograma d’altrendiment

L’extennistaitalià AndreaGaudenzi,president del’ATP des del

gener, considera que “nin-gú pot descartar” l’ajorna-

ment dels tornejos fins al2021, encara que mostrael seu desig d’organitzar“almenys” tres GrandSlams i la copa Masters.“Ningú sap quan torna-rem a competir. El 9 demarç vam cancel·lar In-dian Wells i no va conside-rar de jugar a porta tanca-

da. Ara fem plans que po-drien canviar depenent del’emergència sanitària”,afirma Gaudenzi al Cor-riere della Sera. “Parlemde dates hipotètiques. Amés, ara també s’està con-siderant l’ajornament del’obert dels Estats Units.Ningú pot descartar l’ajor-nament del tennis fins algener de 2021”. La sevavoluntat és prioritzar elsGrand Slams i la copa Mas-ters. Aquestes últimes, enparticular, són les úniquesque no poden ser ajorna-des. O es disputen en lesdates previstes o han deser anul·lades. ■

J.M.BARCELONA

L’ATP no descarta elpitjor escenari

Tennis.El president destaca que la sevaprioritat són els Grand Slams i la copa Masters

El màxim responsable es-portiu del mundial de fór-mula 1, Ross Brawn, ma-nifesta que la temporada2020 podria començar aEuropa i segurament aporta tancada. Dimarts elGP del Canadà va ser la no-

vena cursa ajornada o can-cel·lada del mundial. Elsresponsables de la fórmu-la 1 estan treballant en unnou calendari de competi-ció perquè estigui a puntquan sigui possible tornara competir. Estan pensanten el mes de juliol. “No po-dem posar a ningú enrisc”, reitera Brawn. ■

A.C.BARCELONA

Inici europeu i aporta tancada

Motor. Ross Brawn diu que treballen amb lapossibilitat d’arrencar les curses al juliol

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 D’ABRIL DEL 202018 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

Fumata blanca a Brussel-les. Dues setmanesd’amargues negociacionsmentre milers de perso-nes morien cada dia de laCovid-19 a Europa, final-ment han donat com a re-sultat un paquet de prés-tecs valorat en mig biliód’euros per mitigar el xoc.Una solució relativamentràpida tractant-se de laUnió Europea, però queaparca la divisiva proposta

de compartir els riscosd’aquesta crisi entre totsels socis del club.

Els ministres d’Econo-mia de la zona euro van ar-ribar a un acord dijous perposar en marxa una sèriede mecanismes financersque ajudin els països ambmajors dificultats a sufra-gar els costos de la pandè-mia, especialment Itàlia il’Estat espanyol, malgratles disputes inicials entreel nord i el sud pel nivell desolidaritat.

“Aquesta resposta con-té propostes atrevides i

ambicioses que haurienestat impensables fa po-ques setmanes”, va asse-gurar el president de l’Eu-rogrup, Mario Centeno.S’ha acordat l’accés al fonsde rescat, el MEDE, una lí-nia de crèdits del Banc Eu-ropeu d’Inversions (BEI) ila creació d’un sistema depréstecs de la ComissióEuropea destinat a frenarl’atur. En total, 550.000milions d’euros per finan-çar els alts costos del confi-nament.

La mutualització deldeute amb els coronabons

que tant reclamaven ita-lians, espanyols i france-sos a l’inici de les negocia-cions apel·lant a la solida-ritat europea, s’ha quedaten una dèbil promesa percrear un fons de recupera-ció. Una puntada enda-vant que definitivamentesborra del mapa els coro-nabons.

DesbloqueigAquesta fórmula va serpossible pel pacte sobre lescondicions d’accés al ME-DE, un dels principals es-culls de les converses. Els

governs podran recórrerals crèdits del fons de res-cat mentre duri la crisisense tenir a sobre la troi-ca només si els diners sónper a despesa sanitària.

Itàlia i els Països Bai-xos, els més enrocats, fi-nalment van cedir. El go-vern de l’italià GiuseppeConte va acceptar el ME-DE, que no volia i que nopensa demanar igual-ment, a canvi de la prome-sa d’un fons de recupera-ció, mentre que l’executiude l’holandès Mark Rutteva accedir a donar via lliu-

re al MEDE només per mo-tius sanitaris.

Però italians, espanyolsi francesos també han ca-pitulat amb els corona-bons, que Holanda, Ale-manya i els nòrdics rebut-gen en bloc. L’únic que hanaconseguit és un ambigucompromís per crear elfons de recuperació propo-sat per França sense capacord sobre si es finançaràa través de la mutualitza-ció del deute.

L’Eurogrup va optar ai-xí per passar aquesta pata-ta calenta als líders euro-peus, que s’hauran de re-unir pròximament per se-gellar el paquet del mig bi-lió i discutir l’estratègia derecuperació. No noméss’hauran de barallar sobre

l’alternativa als corona-bons, sinó que també hau-ran de començar a disse-nyar un programa d’aju-des europees per la reces-sió que ve.

És el pla Marshall quereclama el president Pe-dro Sánchez i que des deBrussel·les insisteixenque s’ha de vehicular a tra-vés dels macropressupos-tos pels pròxims set anysen comptes de crear unnou bolet.

Per tant, l’acord del di-jous sant és un primer pasper donar facilitats finan-ceres als països més afec-tats per la pandèmia, peròqueda al davant molta ba-talla política sobre com re-cuperar l’economia. “Elslíders amb visió de futurplanegen la pau abans ques’acabi la guerra”, defen-sava Centeno. ■

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

a L’Eurogrup pacta l’accés sense condicions al fons de rescat, els crèdits del BEI i un sistema de préstecs pera mesures laborals a S’enterren els ‘coronabons’ i es deixa per a més endavant la mutualització del deute

La UE desbloqueja mig bilió permitigar el xoc de la Covid-19

Brussel·les

NatàliaSegura Raventós

El president de l’Eurogrup, Mario Centeno, en la conferència de premsa que va oferir dijous a Lisboa, al final de la reunió telemàtica de l’organisme ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS CORONAVIRUS

Les autoritats de Nova Yorkhan obert una gran fossa co-muna a l’illa de Hart, al Bronx,en un moment en què elnombre de morts per Co-vid-19 no para d’augmentar.Unes imatges d’un dron mos-

L’FMI va admetre dijous queno sap encara quin seràl’abast de la crisi, però Krista-lina Georgieva, la seva cap, vapronosticar que serà la pitjorrecessió des de la Gran De-pressió dels anys trenta.

L’FMI preveu lapitjor crisi des dela Gran Depressió

Bachelet tem unaugment de larepressió

L’OMS alerta delperill d’aixecar lesquarantenes ràpid

L’alta comissionada de l’ONUpels Drets Humans, MichelleBachelet, va expressar dijousel seu temor que les mesuresd’emergència adoptades si-guin utilitzades per introduir“canvis repressius”.

Nova York obre una granfossa comuna a l’illa de Hart

El primer ministre britànic,Boris Johnson, va deixar di-jous l’UCI de l’hospital St.Thomas i va ser traslladat aplanta, on es troba en “faseprecoç” de recuperació, va in-formar ahir el seu portaveu.

Johnson deixa l’UCI iinicia la recuperacióa planta

L’OMS va dir ahir que les qua-rantenes s’han d’aixecar demanera gradual i controlada,ja que la fase de descens encasos “pot ser tan perillosacom la d’ascens si no es ges-tiona de la manera adequada”.

tren una gran rasa amb taütsapilonats. L’illa de Hart es faservir des de fa 105 anys decementiri públic per enterrarels morts que no reclama nin-gú o de famílies que no podenpagar el funeral.

23.04.20Cimera de caps d’estat i degovern de la Unió Europeaper tractar i presumiblementaprovar l’acord de l’Eurogrup.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

ACN/DdG GIRONA

Un mes després del temporalGloria, els ajuntaments de la CostaBrava treballaven contrarellotgeper mitigar-ne els efectes i estar apunt per l'inici de la temporada tu-rística. La primera cita assenyaladaamb vermell al calendari era, pre-cisament, la Setmana Santa. Fins al'arribada de la pandèmia, els ajun-taments havien anat avançant di-ners i fent la tramitació adminis-trativa per arreglar desperfectes. Itot això, mentre esperaven que esconcretessin les ajudes.

La crisi sanitària però, ha aturatel país i, de retruc, també l'avanç deles obres. Al llarg de la Costa Brava,encara hi ha tanques que impedei-xen accedir a algunes platges, pas-sejos marítims amb esvorancs iplatges amb sorra acumulada o, alcontrari, sense sorra. El coronavi-rus ha capgirat les prioritats i el queper als ajuntaments de costa eraabans urgent ara ha quedat en se-gon pla.

L'Estat, a través del Ministeri pera la Transició Ecològica i el RepteDemogràfic, va anunciar una in-versió de , milions d’euros enobres a la costa catalana. Per a lescomarques gironines, només hi

apareixia una partida de .euros per reparar els danys que esvan produir al passeig i a l'escullerade protecció de la platja de SantAntoni. «Ara està tot aturat», ha ex-plicat Bell-lloch que subratlla que«mentre l'Estat no arregli el forat devuit metres que hi ha al mig delpasseig, continuarà havent-hi tan-ques a la platja». L'alcalde remarcaque el passeig de Sant Antoni erauna de les primeres actuacionsprevistes però que, ara per ara, nosaben quan tiraran endavant. «Es-tem pendents de converses ambCostes», ha dit Bell-lloch

El grup parlamentari d'ERC haentrat una bateria de nou pregun-tes a través de les quals reclamen al'Estat que compleixi amb el com-promís de pagar el de les aju-des als danys causats pel Gloriaabans de l'estiu. «Els ajuntamentssón absolutament conscients queara mateix la prioritat absoluta ésl'emergència sanitària, però tambénecessiten tenir els passejos marí-tims i les platges en condicions pera la temporada d'estiu quan hagipassat l'emergència», indica ERCque assenyala que arranjar els des-perfectes serà clau per «tornar a re-cuperar una econòmica molt da -

nyada».

Platja d'Aro, Lloret i l’EscalaEl pas del Gloria va ser especial-ment intens a Platja d'Aro, on vadestrossar l'extrem sud del passeigmarítim. En aquest tram es va mal-metre l'enllumenat, la llosa, el pa-viment i el mobiliari. Un mes des-prés dels fets, l'Ajuntament del mu-nicipi va arribar a un acord ambCostes per invertir conjuntament, milions d’euros per arreglar-lo.Les obres havien de començar al'abril i l'objectiu era que estigues-sin acabades abans de l'estiu. «Elpasseig no el podrem recuperarfins després de l'estiu», ja assumeixl'alcalde Maurici Jiménez. L'estatd'alarma ha paralitzat la tramitacióper treure a concurs les obres.

«Quan això hagi passat, es repren-drà el concurs però serà molt difícilque es pugui cobrir l'esvoranc», hadit Jiménez. Per això, l'equip de go-vern treballa amb la previsió de ferque el passeig sigui del tot transi-table durant els mesos d'estiu.

Un altre assumpte pendent ésrecuperar l'aspecte habitual de lesplatges on el temporal va remourela sorra, amuntegant-la en algunspunts i esborrant-la en d'altres. Se-gons l'alcalde, ja tenien al calenda-ri reposar la sorra a Cala Rovira,Cala Belladona i a la Conca amb«recursos locals»: «De seguida quees puguin reprendre obres, es tira-rà endavant i a l'estiu tindrem la so-rra a punt».

En el municipi de Lloret de Mar,els gairebé dos mesos que van pas-

sar abans que esclatés la crisi sani-tària es va restaurar la platja de Llo-ret i es van instal·lar unes baranesprovisionals al passeig marítim, al'espera de poder posar-hi les de-finitives. A la platja de Fenals encanvi, encara s'ha de reparar unesvoranc de centímetres al llargd'uns metres. Aquesta és unaactuació que depèn de Costes del'Estat i ara està totalment aturadasense cap previsió de quan s'hi tor-narà a treballar i amb quin calen-dari.

A l'Escala, el Gloriava esfondrarun tram del passeig d'Empúries, ala platja del Portitxol. L'alcalde,Víctor Puga, recorda que tenien elcompromís de Costes d'enllestirles obres abans de Setmana Santa.«És evident que la situació no hoha permès, però confiem que tanbon punt s'aixequin les restric-cions de confinament es puguiabordar de forma urgent», ha ditl'alcalde que preveu poder tenir elpasseig «en perfectes condicions»abans del juliol.

Palafrugell i Torroella Però l'estat d'alarma no ha paralit-zat totes les obres que s'estavenfent als municipis gironins. L'alcal-de de Palafrugell, Narcís Piferrer,ha afirmat que les obres al passeigFrancesc de Blanes, a Llafranc, hancontinuat. Són uns treballs dividitsen dues fases. La primera, que con-sistia a consolidar el passeig que vacedir, ja està pràcticament acaba-da. Per a la segona, que consisteixa reconstruir el mur, l'equip de go-vern exposa que calen estudis geo-lògics per decidir de quina maneraes farà.

Torroella de Montgrí i l'Estartitva ser un dels municipis gironinsmés afectats pel temporal. El gruixde la factura, però, no eren per a lesplatges, sinó per reparar els des-perfectes a la mota del Ter, que vacedir quan es va desbordar el riu.Unes obres que són responsabili-tat de l'Agència Catalana de l'Aigua(ACA) i que tampoc s'han aturatper l'estat d'alarma. L'alcalde, JordiColomí, remarca que les obresavancen a bon ritme i que ja estanpràcticament enllestides. L'Ajun-tament, però, exposa que tambéhan anat avançant diners per eli-minar sediments arrossegats a lesplatges i no saben si rebran alguntipus d'injecció econòmica.

El coronavirusrelega els danysdel «Gloria» en la llistade prioritatsdels ajuntaments

A Platja d’Aro, el temporal vadestrossar l’extrem sud delpasseig marítim. MARC MARTÍ

El «Gloria» va causar molts danysal passeig de Llafranc. MARC MARTÍ

Es retarden les reparacionsdel «Gloria» a la Costa BravaLa crisi sanitària causada pel coronavirus haaturat les obres per arreglar els estralls causatspel temporal Els ajuntaments confien a tenirles platges a punt per a la temporada turística

Diari de Girona DIMARTS, 14 D’ABRIL DE 2020 17

COMARQUEScomarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 14/04/2020 08:00 - 46.136.229.122

Diari de Girona DIMARTS, 14 D’ABRIL DE 2020 23

CATALUNYAESPANYAINTERNACIONALespanya-internacional@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

DDG/AGÈNCIES LLEIDA

■ L'expresident de Congrés delsDiputats, exministre de Justícia iactual membre del Consell d'EstatLandelino Lavilla va morir ahir als anys. Landelino Lavilla Alsina,nascut a Lleida l'agost del ,estava greument malalt, encaraque actiu en el seu lloc de conse-ller de la secció primera del Con-sell d'Estat.

Ministre de Justícia amb el pre-sident Adolfo Suárez, va esdeveniruna de les personalitats que vanmaterialitzar la reforma políticaque va desembocar en les prime-res eleccions legislatives demo-cràtiques del de juny de .En aquest temps al front del Mi-nisteri de Justícia va promoureuna intensa tasca de reforma le-gislativa, tant en dret públic comprivat.

Membre de la UCD, també vaser president del Congrés en la Ilegislatura, moment en què es vaproduir l'intent de cop d'estat del de febrer del . Després dela marxa de Suárez, va ser triatpresident d'UCD el , encap-çalant la llista electoral de la coa-lició centrista en les eleccions ge-nerals d'octubre que va guanyar elPSOE per una amplíssima majo-ria absoluta.

Renúncia a l’actaDesprés del fracàs electoral i ladissolució d'UCD, Lavilla va re-nunciar a la seva acta de diputat iva passar a formar part del Conselld'Estat. En aquesta institució, La-villa va iniciar les seves funcionsen la secció vuitena dedicada a laIndústria, Agricultura, Pesca i Ali-

mentació. Posteriorment va pre-sidir la secció segona, encarrega-da dels informes sobre Assump-tes Exteriors i Justícia i, quan va sersubstituït al gener de perFrancisco Tomás i Valiente, va sernomenat president de la seccióprimera.

Esquerra Unida el va proposarcom a candidat al Tribunal Cons-titucional el juny de , però La-villa va establir com a requisit im-prescindible el consens de tots elsgrups parlamentaris i, en no pro-duir-se aquest, va renunciar a laseva candidatura. També l'octu-bre del el Govern socialista ila resta de les forces polítiques del'oposició van arribar a un acordper designar-lo defensor del po-ble. No obstant això, l'expresidentdel Congrés va declinar la propos-ta en estimar que havia acabat elseu cicle «dedicat a la vida políti-

ca». Va ingressar a l'Acadèmia deJurisprudència i Legislació enjuny de i dos anys més tardva prendre possessió com a aca-dèmic de número d'aquesta ins-titució, de la qual va arribar a ocu-par la presidència el de desem-bre de , en substitució de Ma-nuel Alvadalejo.

Per la seva trajectòria profes-sional va ser guardonat amb lesGrans Creus del Mèrit Civil, de laReal Ordre de Carlos III i de SantRaimon de Penyafort.

Entre d'altres premis va ser dis-tingit, al costat de la resta de pre-sidents del Congrés, amb el de laDefensa dels Valors Constitucio-nals, atorgat per la Fundació Hu-manisme el , el IX Premi Pe-layo per a Juristes de ReconegutPrestigi el i el premi a la in-dependència judicial atorgat perl'Associació de Jutges i Magistrats

Francisco de Vitoria (AJFV) l'any.

Casat amb Juana Rubira GarciaValdecasas, va tenir quatre fills,Landelino, Juan José, Carlos i Es-perança.

Abundants mostres de condolEls reis van expressar el seu con-dol per la mort de Landelino La-villa, de qui van destacar el seu«profund sentit d'estat» i la seva«tasca al servei d'Espanya i de lasocietat espanyola». Felip i Letíciavan enviar sengles telegrames decondol a la seva dona, Juana Ru-bira García-Valdecasas, i a MariaTeresa Fernández de la Vega, pre-sidenta del Consell d'Estat, òrgandel qual Lavilla era conseller per-manent. En tots dos escrits, ex-pressen el seu «profund senti-ment de tristesa» per la pèrdua dequi va ser un dels actors clau enl'elaboració de la reforma políticaque va desembocar en les prime-res eleccions legislatives demo-cràtiques el de juny de .

Els reis Joan Carles i Sofia tam-bé van enviar un telegrama en elqual destaquen «la trista notícia»de la mort. «El seu servei a l'Estatsempre el tindrem present», afir-men en el seu escrit el rei Joan Car-les i Sofia.

Els principals partits políticstambé van expressar mostres decondol. El Congrés rendirà tributdimecres a Landelino Lavillaguardant un minut de silenciabans del ple del control i, més en-davant, quan les circumstànciesho permetin, organitzarà un acteper homenatjar a qui va ser el seupresident entre i .

Mor als 85 anys LandelinoLavilla, figura clau de la TransicióExpresident del Congrés dels Diputats, exministre de Justícia i actual membre del Consell d’Estat,havia nascut a Lleida el 1934 Va viure des de la presidència de la cambra baixa els fets del 23-F

AGÈNCIES KABUL

■ El Govern de l'Afganistan haprocedit a alliberar de la presó deBagram, en el nord-oest del país,a presoners talibà, en el marcdels esforços per a posar en marxaun procés de diàleg amb el movi-ment integrista fundat pel mul·làMohamed Omar.

Javid Faisal, portaveu del Con-sell Nacional de Seguretat de l'Af-ganistan, va confirmar des del seucompte oficial de la xarxa socialTwitter l'alliberament dels presostalibà. «El Govern afganès ha alli-berat de la presó de Bagram a presoners talibà pel decret presi-dencial de l' de març», va asse -nyalar.

Afganistan allibera361 presonerstalibans de la presó de Bagram

AGÈNCIES/DdG BARCELONA

■ JxCat vol que els pressupostosde la Generalitat per al s’aprovi en un ple telemàtic, en elqual puguin votar a distància els diputats, i reclama al presi-dent del Parlament que s'habilitiaquesta fórmula, ja que, en opiniód’aquesta formació «és una qües-tió de voluntat política».

Aquesta és la posició que els re-presentants de JxCat defensaranavui a la reunió de la Mesa i la Jun-

ta de Portaveus del Parlament, se-gons va comunicar ahir aquestpartit en una nota de premsa.

La proposta contrasta ambl'opinió dels lletrats del Parla-ment, que el passat mes de marçvan emetre un informe en el qualrebutjaven la celebració de plenstelemàtics perquè tant la norma-tiva com la jurisprudència cons-titucional es mostren molt restric-tives amb aquesta possibilitat i, amés, la cambra catalana no dispo-sa d'eines per garantir la partici-pació dels diputats..

No a la versió reduïdaSegons JxCat, la idea de celebrarplens en versió reduïda amb di-putats resta «la legitimitat i la re-

presentativitat pròpies» del Parla-ment. «Si volem garanties demo-cràtiques en un context com l'ac-tual calen eines telemàtiques alservei de la democràcia, que per-metin un ple amb els diputatsi diputades», va afirmar el porta-veu parlamentari de JxCat,Eduard Pujol.

Segons Pujol, «no hi ha impe-diments tecnològics» per al debat,ni per a les signatures electròni-ques, ni per a les votacions, de ma-nera que «no hi ha excusa tècnicaque valgui».

«És una qüestió de voluntat po-lítica»,va indicar Pujol, efectuantuna vetllada al·lusió al presidentdel Parlment, Roger Torrent,d'ERC.

JxCat pressiona perquè el pressupostcatalà s’aprovi en un ple telemàticLa proposta no s’avé ambl’opinió dels lletrats delParlament, que van fer uninforme contrari

Breus

■Almenys persones han morta conseqüència de les fortes tem-pestes i els tornados que han as-solat la zona sud dels Estats Units,especialment a l'estat de Mississi-pí, on s'han registrat onze de lesvíctimes mortals, va informar lacadena de televisió nord-ameri-cana CBS. Les fortes tempestes esvan registrar el diumenge i el di-lluns al matí a la regió de l'anome-nat Deep South, que comprèn elsestats d'Alabama, Geòrgia, Loui-siana, Mississipí i Carolina delSud. DDG WASHINGTON

TORNADOS

Les tempestescausen almenys 18 morts als EUA

■ El Govern d'Egipte va obrir ahirel pas de Rafah, a la frontera ambla Franja de Gaza, per permetre elretorn a l'enclavament palestí acentenars de persones. El pas ro-mandrà obert almenys quatredies per permetre la tornada decentenars de palestins que vanquedar atrapats amb el tanca-ment fronterer a causa de la pan-dèmia de coronavirus. E.P. EL CAIRE

GAZA

Egipte obre el pasals palestins quevolen tornar a casa

■Els Mossos d'Esquadra van de-tenir un home per traficar ambcocaïna a Barcelona durant elconfinament. Segons va informarla policia, el detingut feia despla-çar un taxi fins al portal de casaseva i li entregava un paquet ambla droga i l'adreça on l'havia deportar. La detenció va tenir lloc eldiumenge cap a dos quarts dedues del migdia, a la zona de l'Ei-xample. ACN BARCELONA

BARCELONA

Utilitzava un taxi perdistribuir cocaïna

■ERC, Junts per Catalunya i Cata-lunya En Comú Podem, juntamentamb els partits de l'Esquerra Con-federal i EH Bildu van demanar ahirla creació al Senat d'una comissiód'investigació sobre la trama vincu-lada a les possibles il·legalitats demembres de la família reial. Les for-macions ja ho van proposar al Con-grés, però després del rebuig de lamesa amb els vots del PSOE, PP iVox, demanen al Senat que s'inves-tiguin les influències polítiques, di-plomàtiques i comercials de la CasaReial, i en particular del rei emèrit,amb Aràbia Saudita. ACN MADRID

CORRUPCIÓ

Demanen investigaral Senat la família reial

El lleidatà Landelino Lavilla. DDG

jamargant - 14/04/2020 08:00 - 46.136.229.122

(https://www.larepublica.cat/)

(/)Dilluns, 13 d'abril de 2020 Comarca

Dijous, 9 d'abril de 2020 10:30h

SOCIETAT (/NOTICIES/CATEGORIA/SOCIETAT)

Semega entrega material de protecció a l’Hospital de Palamós

per fer front al coronavirusHan entregat guants de nitril, granotes i sobrebotes

(/imatges/hospital-palamos-4-desembre-2018-1.jpg)

© ACN

REDACCIÓ (AUTOR/REDACCIO) / Baix Empordà (noticies/comarca/baix-emporda) /

Palamós

Els Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada

(Semega) de la Diputació de Girona han fet entrega a l’Hospital de

Palamós (Baix Empordà), a través del Departament de Salut de la

Generalitat de Catalunya, de diferent material de protecció per fer front

a la situació d’emergència sanitària actual causada per la covid-19.

82/el-

69/denunciades-

57/la-

37/els-

En concret, ha cedit 2.000 guants de nitril, a més de 350 granotes

plastificades d’un sol ús (set capses de 50 unitats) i 1.500 sobrebotes

de plàstic (tres capses de 500 unitats) que pertanyien a l’ANCRI

(Associació Nacional de Criadors d’Ovins de Raça Ripollesa), amb

qui Semega col·labora habitualment. Tot plegat per reforçar la disponibilitat

de material de protecció per als professionals sanitaris que ofereixen atenció

directa a l’Hospital de Palamós.

Semega es va crear l’any 1970 amb l’objectiu de donar suport al sector

ramader de les comarques gironines mitjançant activitats d’assessorament

tècnic de desenvolupament tecnològic i de formació i divulgació. A la finca

Camps i Armet, de Monells, s’ubiquen les seves oficines i també la granja

que la Diputació va cedir a l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia

Agroalimentàries).