El mercat de bisEl mercat de bisObjectiusObjectiusDefinir les característiques dels mercats de Definir les característiques dels mercats de competència perfecta, monopolis, oligopolis, competència perfecta, monopolis, oligopolis, competència monopolística i analitzar el competència monopolística i analitzar el comportament en ells dels agents econòmics.comportament en ells dels agents econòmics.Analitzar casos pràctics.Analitzar casos pràctics.

Autonomia, treball en equip, comunicació lingüística i emocional. (transmissió de la informació)

Classes de mercat Les estructures de mercat són característiques que ens permeten de recollir

les semblances i diferencies que hi ha entre les diferents classes de mercat.

Si classifiquem les estructures segons els grau de concentració del mercat o

número de oferents,l’homogeneïtat del producte (més semblant o més

diferent) les barreres d’entrada i l’existència d’informació perfecta per

comparar diferents productes/preus) ens trobem que podem dividir els mercat

en:

Competència perfecta.

Competència imperfecta que es divideix a la vegada en monopolis, oligopolis i

mercat de competència monopolística.

Lectura pàgina 43

Concentracions actuals

Exemple numèric pàgina 44 Qualsevol mercat té una corba d’oferta i una de demanda. Per allò

de simplificar les convertirem en rectes!!!! Per exemple:

Si ens diuen que hi ha 1000 compradors i 1000 venedors, llavors:

I per trobar l’equilibri igualarem ambdós: 10000 – 1000p = -2000 + 2000 p p = 4 q = 6000

10 – p

= -2 + 2p

10 – p)

= 1000(-2 + 2p)

Demanda Preu Oferta

-- -- --

7000 3 4000

6000 4 6000

5000 5 8000

--- --- ---

Exercicis 1 i 2 d’activitats de la pàgina 52

Efectes dels impostos Els impostos formen part dels mecanismes d’intervenció dels governs i

gràcies a ells s’obtenen part dels diners necessaris per les despeses

públiques. (IVA)

Si afegim una quantitat fixa, estarem davant l’exemple de la pàgina 45, ja

que recaurà sobre cada unitat venuda i per tant disminuirà el preu que cobra

el venedor (ara bé també podria repercutir-ho al comprador eh!!) Veureu que

dóna també un preu major i una quantitat més petita. L’Estat recaptarà la

quantitat afegida per unitat! Per tant els 7.500 que ens indica!!

Aquest requadre són els impostos!!!!!

Lectura pàgina 51

Comerç Internacional Quan comprem i venem a empreses estrangeres, el que passa és que podem

produir més o bé vendre els excedents de producció. És la diferència entre les corbes d’oferta i demanda la quantitat que vendrem a l’exterior sense haver de fer rebaixes en el preu com a productors…. D’aquí neix la relació real d’intercanvi i si els preus de les importacions són més baixos que els preus del propi país por passar que l’economia nacional i la nostra producció es vegi desafavorida!!!!!

Aquests fets van comportar el naixement de les corrents proteccionistes front el lliurecanvisme!

Lectura pàgina 46 i cas 2 pàgina 52

Preus màxims i quantitats fixades La regulació de preus es dóna normalment quan es vol controlar el preu dels

béns que es consideren bàsics, el pa, la llet,... El que fa normalment és que existeixi un equilibri però que pot comportar problemes: Si el preu fixat està per sota del d’equilibri es donarà un excés de

demanda i haurà de venir acompanyat d’una regulació de les quantitats. Si està per sobre el d’equilibri (deu no ho vulgui!!) llavors no tots podran

accedir al mercat. La regulació de quantitats també és un límit que pot existir en un mercat, per

exemple en el fet de delimitar el nombre de grans superfícies en una ciutat... Pot comportar a la llarga una pujada de preus però aquesta és de tipus artificial.

Els mercats agrícoles

Una mala collita comporta directament una pujada de preu. Una bona collita comporta una baixada de preu i en ser la demanda

inelàstica baixa molt el preu, en decrementar l’ingrés dels productors es crea un problema social.

La conseqüència és una Política Intervencionista del Govern. UE las PAC’s. Les dues formes normals d’intervenció són: Garantir un preu mínim. Mantenir les rendes dels agricultors.

Oferta Demanda

Molts i petits productors Béns de primera necessitat

Dependents de les vendes Costum alimentaris com a base de la D

Rigidesa de l’oferta a curt termini Gran rigidesa de la demanda

Gran dispersió d’aquests productors

Recursos escassos i condicions naturals aleatòries

Lectura pàgina 48

Preu de garantia i subvencionsPàgina 49 i lectura 1 pàgina 52. Donar article Unió de Pagesos.

És el preu al qual el Govern comprarà els excedents. Si els agricultors produeixen 8000 unitats i els consumidors només en volen 5000 unitats a un preu prefixat de 5 €, el Govern pagarà 3000 x 5 = 15.000€.Errada: és més car, el Govern ha de pagar una part.

Les subvencions són el cas més habitual, és una ajuda directa als agricultors. És la diferència entre el preu al qual es pot vendre i el preu de garantia fixat pel Govern. Una ajuda d’1 euro comporta que la corba es desplaça cap avall en aquesta quantia. Els consumidors paguen 8000 unitats a 4 euros i l’Estat subvenciona amb 8000 euros.

Casos pràctics:

Exercicis 3 i4 pàgina 52 i fer test final.

Lectura pàgina 55 dalt

Competència perfecta Per maximitzar beneficis hem de tenir en compte que, l’ingrés total és creixent.

IT = p x q

CT = CF + CVu X q

En competència perfecta, trobarem que IMg = CMg = p ja que el que fem és

maximitzar l’IT, és a dir, trobar la seva derivada i igualar-la a zero.

IMg = Δ IT / ΔQ = P x Q2 – P x Q1/Q2 – Q1 = P (Q2 – Q1)/Q2 – Q1 = P

Ens trobem:

IT – CT = 0 beneficis normals (remuneració feina realitzada)

IT – CT ≤ 0 pèrdues CMg = IMg = P

IT - CT ≥ 0 beneficis extraordinaris

Per tant, direm que els consumidors i els productors arriben a un acord, tots

tenim poder i llavors la competència imperfecta es dóna quan algú té més

poder.

Lectura 2 pàg 55

Competència imperfectaCompetència imperfecta

Un mercat és de competència imperfecta quan algun agent

econòmic té la capacitat d’influir en el preu del mercat actuant

individualment. Exemples:

• Microsoft gairebé monopolístic

• Perfums: diferenciats tots uns dels altres

• Barreres d’entrada per la possessió de patents.

Normalment diem que els mercats són de competència imperfecta

quan algun agent econòmic té la capacitat d’influir en el preu del

mercat actuant individualment. Les característiques del mercat de

competència imperfecta són:

• Quota de mercat més gran.

• Corba de demanda decreixent.

• Existeixen barreres d’entrada.

MonopoliMonopoli•Una empresa actua com únic oferent de tota la demanda. •Existeix una situació de domini en la qual pot imposar el preu i la demanda de mercat és la mateixa que la demanda individual. •El preu ha de coincidir amb el que els compradors estan disposats a pagar. •El producte és homogeni i existeixen barreres d’entrada. •El màxim benefici es troba quan IMg = CMg.

Existeixen:•Monopolis legals: Telefònica fa una anys.•Monopolis per patents: els anys que toca.•Monopolis naturals. En aquests el Govern pot:

•No intervenir.•Prohibir-lo, lleis antimonopoli.•Fixar un preu màxim. (evitar abús)•Nacionalitzar.

El millor remei és obrir el mercat nacional a l’exterior, ja que entren articles d’altres països.

Lectura pàgina 57, 58 i OPEP

OligopoliOligopoli

Existència de pocs oferents cadascun d’ells pot influir en el preu i tots ells tenen forta dependència uns dels altres. Corba de demanda decreixent.

Producte homogeni però a vegades amb diferències com la marca o el disseny, la utilitat és la mateixa pel consumidor: bambes: Nike, Adidas, Asics...

Barreres d’entrada en el mercat.Maximització de beneficis a IMg = CMgPoden donar-se acords entre empreses OPEP que es donen per:QuantitatPreu

Estratègies:Fusions: verticals, horitzontals, conglomerats.Càrtels.

Caracteritzat per:

•Existència de molts oferents

•Producte diferenciat (no homogeni): iogurts per marques: Danone/ Nestlé

•No hi ha barreres d’entrada, per tant a llarg termini els beneficis poden ser nuls.

•Maximització beneficis IMg = CMg

Exemples:

•Botigues de barri que ofereixen el mateix producte però a diferents preus, amb

diferents atenció del botigues, les parades del mercat....

•Estacions de servei de benzina.

•Les prestatgeries dels grans magatzems....

Exercici 4

Competència monopolísticaCompetència monopolística

Lectura pàgina 60 i 61. Exercicis finals

Fallades del mercat (I) El mercat realment no porta sempre a l’equilibri i Keynes ja va parlar,

posteriorment a Adam Smith de la intervenció de l’Estat (Govern). Les causes de les fallades del mercat són:

Els efectes externs o externalitats. El subministrament de béns públics. Les fallades de tipus social: conceptes d’equitat, distribució de la renda ...

Les EXTERNALITATS són els efectes de determinades activitats econòmiques sobre altres agents, també són anomenades quan són negatives danys col·laterals. L’externalitat és positiva quan suposa un benefici per a tercers:

campanyes de vacunació, carreteres.... L’externalitat és negativa quan suposa un dany, contaminació d’un

riu.... És en aquests casos que es parla de compensacions econòmiques i l’Estat ha intervenir per a arreglar-ho. (Contaminació de CO2) Les més comunes són: Atmosfèrica Soroll Biològica Degradació del paisatge.

Lectura pàgina 62 Exercicis finals

Fallades del mercat(II) Els BÉNS PÚBLICS són béns que en circumstàncies normals, cap empresa

privada produiria perquè no donen cap benefici o inclús donen pèrdues. Són béns dels quals l’ús per una persona no impossibilita l’ús pels altres, el

transport en un autobús, anar a passejar al parc, gaudir d’un museu... S’anomenen béns no rival o no excloents i en algun cas tenen preus, com en els museus.

Altres FALLADES del mercat venen donades pel resultat insatisfactori de la distribució de la renda entre els habitants d’un mateix país. Com no hi ha garantia del repartiment equitatiu de la riquesa comporta que el Govern augmenti les seves despeses socials.

Treball en equip: en grups de 2 – 3 persones heu d’analitzar les estadístiques de serveis socials a Catalunya, agafant una de les dades, estudiant la seva evolució i comentant-la. Poden ser estudis de despeses del sistema de protecció social , de finançament, de pensions contributives.... La data de lliurament es comentarà a classe.

Casos pràctics: