ECONOMIA LABORAL - UVDepartament d’Economia Aplicada FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS DIPLOMATURA EN...
Transcript of ECONOMIA LABORAL - UVDepartament d’Economia Aplicada FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS DIPLOMATURA EN...
Departament d’Economia Aplicada
FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS
DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS
ECONOMIA LABORAL
CURS 2007-2008
GUIONS DE SEGUIMENT SESSIONS TEÒRIQUES (GRUP A)
Professor: Ernest Cano
1
TEMA 1
TREBALL, OCUPACIÓ I ATUR: CONCEPTES BÀSICS I FONTS ESTADÍSTIQUES
1. EL TREBALL I LES SEUES FORMES
1.1. Definició de treball
a) Activitat humana orientada a la satisfacció de necessitats a través de la
producció de béns i serveis, realitzada en diferents contextos socials, un dels
quals és el sistema d’ocupació assalariada de les societats capitalistes
b) Suposa la mobilització de recursos naturals, capacitats físiques i intel·lectuals, mitjans de producció (capital), tecnologia i relacions socials
c) El treball es diferencia segons les relacions socials subjacents (en funció dels
principis que l’orienten, de l’apropiació del producte, de la propietat dels
mitjans de producció i de l’organització de l’activitat)
1.2. Treball mercantil i treball reproductiu
a) Treball mercantil (ocupació/treball remunerat): té com a objectiu l’obtenció
d’ingressos (producció de mercaderies per a la venda, venda del treball per un
salari) ⇒ participació en el mercat, interès particular
b) Treball reproductiu (treball no remunerat): no té com a objectiu obtenir
ingressos ni la producció de béns per a comercialitzar-los. Es realitza
principalment en l’àmbit familiar (clau en la reproducció de la força de treball)
⇒ aliè al mercat, orientat per reciprocitat/solidaritat. Té menor consideració
social i analítica que el treball mercantil, malgrat complir funcions socials i
econòmiques fonamentals (supervivència dependents, transmissió valors)
Elements diferencials de les distintes formes d’ocupació Treball mercantil (ocupació) Treball Ocupació assalariada Ocupació autònoma reproductiu Principis orientadors
Mercat (càlcul econòmic), interés propi, remuneració
Mercat, interés, remuneració
Reciprocitat, autoritat
Apropiació del producte (de la renta generada)
L’empresa ven el producte del treball amb un benefici i paga un salari al treballador
El treballador ven el producte del seu treball amb un benefici
Família, comunitat
Propietat mitjans de producció
Empresari (propietari dels béns de capital)
Treballador propietari Família, comunitat
Organització del treball
Control de l’empresari Treballador per compte propi
Família, comunitat
2
1.3. Les formes de l’ocupació (treball mercantil/remunerat)
a) Ocupació assalariada: el treballador ven la seua capacitat de treballar per un
salari a una empresa que posseeix els mitjans de producció, organitza el treball
i ven el producte amb un benefici ⇒ conflicte laboral potencial, els trets de la
relació laboral depenen del tipus d’empresa (privada/pública, gran/petita)
b) Ocupació autònoma: el treballador ven el producte del seu treball al client (empresa o particular), organitza el seu propi treball i es propietari dels
mitjans de producció que utilitza → possible falta d’autonomia real
2. ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR
2.1. Classificació de la població respecte a l’activitat laboral
a) Població activa: té ocupació o està buscant ocupació (actius = ocupats + aturats)
i) Població ocupada: treballa de forma remunerada (inclou treballadors i
professionals o empresaris, que obtenen de la seua participació en
l’activitat productiva un salari o un benefici)
ii) Població aturada: no treballa de forma remunerada, està disponible per a
l’ocupació, busca activament feina
b) Població inactiva: resta de la població en edat de treballar
i) Inclou les diverses situacions de població que no té ocupació remunerada i
no la busca: jubilats, mestresses de casa, estudiants, “treballadors
desanimats” (volen una ocupació però no la busquen), voluntaris...
ii) No permet quantificar el treball reproductiu
2.2. Noves realitats entre ocupació, atur i inactivitat
a) Subocupació: situació on les persones realitzen una activitat laboral amb menor
dedicació de la qual desitjarien realitzar si existiren unes altres oportunitats
b) Trajectòries d’ocupacions temporals/ocasionals combinades amb períodes d’atur
i formació ⇒ trenca la visió de “compartiments estancs” convencional
Criteris Classificació convencional de la població segons la seua relació amb l’activitat econòmica (segons els criteris estadístics de l’OIT) (A) (B) (C)
OCUPATS (assalariats, autònoms) SÍ - - ACTIUS ATURATS NO SÍ SÍ
POBLACIÓ EN EDAT DE TREBALLAR (16 o + anys)
INACTIUS (mestresses de casa, voluntaris, estudiants, jubilats, treballadors desanimats, incapacitats...)
NO NO/SÍ NO
(A) Desenvolupament d’activitats productives remunerades (B) Disponibilitat per a realitzar activitats productives remunerades (C) Cerca activa d’un treball remunerat
3
Fluxos de població segons la seua relació amb l’activitat laboral
OCUPATS ATURATS
(parados) INACTIUS
Ex: jubilacions
Ex: contractació estudiants graduats
Ex: acomiadament Ex: treballadors desanimats
Ex: contractació Ex: estudiants buscant feina
PERSONES EN EDAT DE TREBALLAR (creixement demogràfic, immigració)
3. FONTS ESTADÍSTIQUES I INDICADORS LABORALS
3.1. L’Enquesta de Població Activa (EPA)
a) Metodologia: enquesta a una mostra aleatòria de llars familiars (habitatges)
sobre la situació laboral dels seus membres en edat de treballar. Permet
classificar tota la població en edat de treballar (població de 16 i més anys):
actius (ocupats + aturats) + inactius
b) Definicions EPA: criteris estadístics de l’OIT
i) Ocupats: han treballat amb una remuneració (salari, benefici) almenys
durant una hora en la setmana de referència de l’enquesta (EPA: B1-B9)
* Que treballen per compte d’altre (cotitzen o no en el règim general) =
assalariats (del sector públic i del sector privat) (EPA: C2-C6)
* Que treballen per compte pròpia (cotitzen o no com autònoms) =
Empresaris (amb assalariats) + Treballadors independents (sense
assalariats) + Membres de cooperatives + Ajudes familiars
ii) Aturats (atur estimatiu): no han treballat de forma remunerada en la
setmana de referència, estan disponibles per a incorporar-se a l’ocupació
en dos setmanes, han buscat feina de forma activa en les quatre setmanes anteriors a l’enquesta (EPA: D1-D19)
3.2. El Registre de la Seguretat Social
i) Recompte de treballadors que a final de mes estan donats d’alta laboral en
els diversos règims de la Seguretat Social (general, autónomos, agrario,
empleo de hogar)
ii) No recull els funcionaris que cotitzen a mutualitats ni els treballadors que
cotitzen exclusivament a col·legis professionals
iii) Pot existir doble cotització, la qual cosa portaria a un volum d’ocupació
registrada superior al real
4
3.3. El Moviment Laboral Registrat (INEM)
a) Atur registrat:
i) Recompte de demandes inscrites en les oficines d’ocupació per persones
que desitgen treballar per compte d’altre
ii) No permet classificar la població per la seua activitat laboral
iii) S’exclouen les persones que ja tenen ocupació, els jubilats, la majoria dels
estudiants, els que busquen una feina de jornada inferior a 20 hores
setmanals o de tres mesos, els beneficiaris del subsidi agrari... (les
exclusions eren excessives, s’han revisat a la baixa des de 2005)
b) Contractes registrats
i) No permeten estimar el volum d’ocupació, ni tan sols les variacions de
l’ocupació, sinó les pràctiques de contractació
ii) No s’ha de confondre “contracte” amb “assalariat”, si gran part dels
contractes són temporals i existeix rotació/encadenament
Bibliografia bàsica: Gallego, J.R., Nácher, J., coords. (2001), Elementos Básicos de Economía. Un análisis
institucional, València, Tirant lo Blanch. Capítol 10: “El análisis de la realidad laboral desde la economía”.
Recio, A. (1997), Trabajo, personas, mercados. Manual de Economía Laboral, Barcelona, Editorial Icaria. Capítol 3.
5
Principals indicadors de la situació del mercat de treball ( )
més i anys 16 de PoblacióAturats Ocupats
(%)100*treballar de edat en Població
ActivaPoblacióactivitatd' Taxa
+==
Representa la proporció de la població en edat de treballar que estadísticament és activa (ocupats i aturats)
ActiusOcupats
1Actius
OcupatsActius(%)100*
activa PoblacióAturats
atur d' Taxa
−=−
==
Representa la proporció de la població activa que està aturada. Creix si es destrueix ocupació o bé si la incorporació de nous actius supera la creació d’ocupació
( ) ( )aturd'Taxa-1activitatd'TaxaactivitatTaxaaturTaxa-activitatTaxamésianysPob.16Actius
ActiusAturats-activitatTaxa
mésianys16dePoblacióAturats-Actius
(%)100*més i anys 16 de Població
Ocupats ocupaciód' Taxa
×=×=
=×
×==
==
Representa la proporció de la població en edat de treballar que té una ocupació remunerada. És més alta com major siga la taxa d’activitat i/o menor siga la taxa d’atur
(%)100*anys 64 a 15 Poblacióanys 64 a 15 Ocupats
(UE) anys 64 a 15 ocupaciód' Taxa =
(%)100*Ocupats
sAssalariatacióassalaritzd' Taxa =
Representa la proporció dels ocupats que tenen una feina assalariada
(%)100*sAssalariat
temporal contracte amb sAssalariatattemporalit de Taxa =
Representa la proporció dels treballadors assalariats que tenen un contracte temporal
(%)100*Ocupats
parcial jornada a Ocupats parcial temps a treball del Incidència =
Representa la proporció dels ocupats que treballen a jornada parcial
(%)100*ocupats Total
ocupades Donesocupaciól' de ióFeminitzac =
Representa la proporció de dones dins de la població ocupada (es pot fer el mateix càlcul respecte a la població activa, aturada...)
(%)100*ocupats Total
isector Ocupats ocupaciól' de sectorial óDistribuci =
Representa el percentatge del total d’ocupats que treballen en el sector i (agricultura, indústria, construcció...)
6
TEMA 2. L’ANÀLISI ECONÒMICA DE LA REALITAT LABORAL
1. ELS PROCESSOS LABORALS
a) Producció i mobilització de la força de treball (sistema de reproducció social):
adquisició de qualificacions, entrada a l’activitat (incorporació al mercat
laboral) → diferenciació de la mà d’obra (qualificacions, expectatives)
b) Intercanvi en el mercat laboral (força de treball per salari): acords entre oferta
de treball (treballadors) i demanda de treball (empreses) → salaris i nivell
d’ocupació/atur
c) Ús de la força de treball en l’empresa (objectius: flexibilitat, control), influït
per l’acció sindical i la legislació → condicions diferenciades de treball
(segmentació dels llocs de treball)
Família
Escola Producció i mobilització força de treball
(sistema de reproducció social)
Salaris
Ocupació
Diferenciació de
la mà d’obra
Intercanvi força de treball/salari (mercat de treball)
Ús de la força de treball (gestió empresarial)
Segmentació dels
llocs de treball
Legislació Convenis
Organitzacions
2. L’ENFOCAMENT CONVENCIONAL (TEORIA MICROECONÒMICA NEOCLÀSSICA)
a) L’anàlisi se centra en l’intercanvi de treball per salari (mercat de treball,
analitzat igual que els mercats de béns)
b) Comportament de treballadors i empreses individual i guiat estrictament per la
racionalitat econòmica (anàlisi cost-benefici)
c) El mercat de treball tendeix a l’equilibri (igualtat d’oferta i demanda de
treball al salari de mercat) en condicions de competència perfecta i flexibilitat (laboral i salarial)
d) El marc institucional (legislació, acció col·lectiva...) es contempla com una
imperfecció (rigideses), perquè s’allunya del model de competència perfecta
(“llei de l’oferta i la demanda”)
7
3. LA PERSPECTIVA MARXISTA
a) Les relacions de producció en el sistema capitalista estan marcades per la
desigualtat entre classes socials (capitalistes i treballadors) en la propietat dels
mitjans de producció ⇒ domini dels propietaris del capital en l’organització
del treball, en les decisions sobre l’ocupació i en l’apropiació de la renda
generada ⇒ conflictes entre treballadors i capitalistes
b) Conflicte distributiu (de la renda entre salari i benefici) ⇒ determinació social
del salari segons les relacions de poder
c) Distinció entre força de treball (capacitat potencial de treballar que compra el
capitalista) i treball efectiu (factor que s’incorpora al procés productiu) ⇒
indeterminació del contracte de treball sobre la plena utilització de la mà
d’obra ⇒ desenvolupament de formes de control empresarial de la força de
treball (per a convertir-la en treball efectiu)
4. L’ENFOCAMENT INSTITUCIONALISTA (INSTITUCIONALISME LABORAL)
a) Concepte ampli de “institucions”: normes socials que regulen les relacions
d’individus i grups, amb permanència en el temps i mecanismes de sanció que
garanteixen el seu acompliment
b) L’actuació econòmica de treballadors i empreses (en els processos laborals)
està influïda per valors socials institucionalitzats i conductes col·lectives
c) Peculiaritats institucionals de la força de treball
i) Treballadors i empresaris formen part d’una societat amb determinats
valors institucionalitzats
ii) Els treballadors poden organitzar-se col·lectivament
iii) En la seua (re)producció intervenen institucions no mercantils (família, escola...)
d) Institucions i normes socials de regulació de l’àmbit laboral
i) Mercat: contracte de treball (acord individual voluntari, càlcul econòmic)
ii) Jerarquia: autoritat empresarial, classificació professional
iii) Organització: sindicats, convenis col·lectius (relacions de poder)
iv) Intervenció pública: legislació laboral
5. LES TEORIES DE LA SEGMENTACIÓ LABORAL
5.1. Concepte de segmentació
a) Hi ha diverses configuracions de la realitat laboral, diferents mercats de
treball (segments) que combinen distintes institucions (normes)
b) Cada segment del mercat laboral es caracteritza per uns trets diferents quant
a salaris i condicions de treball, que deriven de lògiques diferenciades de
funcionament i de diferents estructures d’oferta i demanda de treball
8
5.2. Mercats de treball competitius i institucionals
a) El mercat de treball de competència perfecta es caracteritza per la inexistència
de més institucions que el mercat i comportaments individuals ⇒ funcionament
segons la lògica d’oferta i demanda
b) Existeixen múltiples mercats institucionals de treball que tenen poc a veure amb
el mercat de competència perfecta, perquè existeix regulació legal i organització
col·lectiva ⇒ funcionament segons aquest entramat d’institucions, més enllà de
la lògica d’oferta i demanda. Exemples:
i) Mercats interns de treball: promoció interna de la plantilla per a cobrir les
vacants superiors (limitació de la competència externa), regulació a través
de reglaments d’empresa i negociació col·lectiva (salaris, jerarquia, normes
de promoció...)
ii) Mercats professionals: l’organització professional regula l’accés al mercat
(a través del procés formatiu i l’acreditació col·legial), les seues normes de
funcionament i les remuneracions ⇒ no hi ha competència externa,
competència interna limitada
5.3. La lògica de la segmentació
a) La política de mà d’obra de les empreses busca ajustar el volum d’ocupació a
les necessitats canviants de la producció ⇒ flexibilitat quantitativa (a través
de contractació i acomiadament), flexibilitat funcional (formació, polivalència,
mobilitat ocupacional), diferenciació salarial, control simple (coerció, amenaça
d’acomiadament), control complex (implicació de la mà d’obra, incentius,
promoció) ⇒ condiciones laborals diferenciades per a distints llocs de treball
⇒ segmentació de la demanda de treball
b) En funció de l’organització institucional i la diferenciació social, distints
col·lectius de treballadors tenen diferents capacitats per a accedir als diversos
llocs de treball segmentats per les empreses i negociar condicions laborals i
salarials ⇒ segmentació de la mano de obra
Bibliografia bàsica: Gallego, J.R., Nácher, J., coords. (2001), Elementos Básicos de Economía. Un análisis
institucional, València, Tirant lo Blanch. Capítol 10: “El análisis de la realidad laboral desde la economía”.
Recio, A. (1997), Trabajo, personas, mercados. Manual de Economía Laboral, Barcelona, Editorial Icaria. Capítols 4 i 10.
9
TEMA 3. LA DEMANDA DE TREBALL
1. LA PERSPECTIVA MICROECONÒMICA NEOCLÀSSICA: SALARI I PRODUCTIVITAT
1.1. El plantejament a curt termini:
a) El capital (maquinària) i la tècnica de producció són fixos ⇒ només es pot
incrementar la producció utilitzant més treball (productivitat marginal del
treball decreixent: cada nou treballador contractat possibilita un augment del
producte menor que l’anterior)
b) Decisió racional òptima de l’empresa buscant el màxim benefici ⇒ es demanda
treball comparant el salari de mercat (cost laboral) amb el valor del producte
que s’obtindrà del treballador (valor de la productivitat marginal del treball:
VPMa) ⇒ la demanda de treball que fa màxim el benefici de l’empresa és la
que correspon a un salari W = VPMa
c) La demanda de treball (LD) és major com menor siga el salari (W), i és menor
com major siga el salari ⇒ corba de demanda de treball amb pendent negativa
Exemple hipotètic de demanda de treball d’una empresa en un mercat de competència perfecta Treball
(L) Producció total (Q)
Productivitat marginal
(PMa)
Valor PMa (P * PMa) Preu P=10
Ingrés total (IT = P*Q)
P =10
Cost salarial (CT = L*W) Salari W=30
Benefici (IT – CT)
Cost salarial’ (CT’ = L*W’) Salari W’=50
Benefici’ (IT – CT)
5 37 8 80€ 370€ 150€ 220€ 250€ 120€ 6 44 7 70€ 440€ 180€ 260€ 300€ 140€ 7 50 6 60€ 500€ 210€ 290€ 350€ 150€ 8 55 5 50€ 550€ 240€ 310€ 400€ 150€ 9 58 3 30€ 580€ 270€ 310€ 450€ 130€ 10 59 1 10€ 590€ 300€ 290€ 500€ 90€
En aquest exemple simplificat (que no contempla més que costos salarials), si el salari és de 30€ l’empresa contractarà 9 treballadors, ja que si contractés 10 perdria una part del benefici. Si el salari és 50€ contractarà 8 persones. Per tant, la demanda de treball depén inversament del salari
W
L
L D
10
1.2. El plantejament a llarg termini:
a) L’empresa pot variar el capital, la tècnica de producció i el volum de treball
utilitzat (diferents combinacions de treball i capital permeten obtenir la
mateixa producció)
b) Les empreses triaran la tècnica que els permet fer màxim el benefici: amb salaris més alts trien tècniques més intensives en capital, que utilitzen menys
treball (i que tenen una major productivitat)
2. PERSPECTIVA MACROECONÒMICA KEYNESIANA: LA DEMANDA AGREGADA
2.1. Complexitat de les economies nacionals → la dinàmica del mercat de treball
depén de la situació econòmica global (mercats de productes) ⇒ transcendir la
visió microeconòmica
2.2. Principi de la demanda agregada efectiva (DA = Consum famílies + Inversió
empreses + Despesa pública Estat + Exportacions − Importacions): el nivell de
despesa dels agents macroeconòmics determina el nivell de producció (PIB) i
d’ocupació (demanda de treball) del país:
a) La demanda de treball depén dels determinants de la demanda agregada (expectatives empresarials, nivell de renda, tipus d’interés, política fiscal,
competitivitat...) ⇒ la demanda de treball depén del cicle econòmic
b) El salari no es només cost laboral per a les empreses, sinó font de renda (de
demanda agregada) ⇒ el salari té una influència complexa en la demanda de
treball (efectes positius i negatius d’un augment salarial)
3. DETERMINANTS ESTRUCTURALS DE LA DEMANDA DE TREBALL
a) Demanda de productes (nivell i estabilitat): la situació de cada mercat i el
cicle econòmic (expansió, crisi) influeixen en la planificació de la producció i,
per tant, en la demanda de treball, quantitativament (volum i dinamisme) i
qualitativa (estabilitat, temporalitat)
b) Tecnologia utilitzada (més o menys intensiva en treball o en capital): influeix
en els requeriments de la demanda de treball (en quantitat i en qualificacions)
Tècnica A Tècnica B Producció (Q) 240 240 unitats produïdes Capital (K) 8 6 màquines Treball (L) 8 10 treballadors Treball especialitzat 8 6 operadors màquines Treball no especialitzat 0 4 peons no qualificats Capital/Treball (K/L) 1 0,6 màquines per treballador Productivitat (π = Q/L) 30 24 unitats per treballador Intensiva en K Intensiva en L
11
c) Estratègies de competitivitat empresarial: les empreses intenten reduir el cost
laboral unitari (CLU = cost laboral total dividit entre el valor de la producció:
cost laboral associat a cada unitat de producte), que depén del nivell salarial
pagat (ω) i del valor de la productivitat del treball (π):
i) Determinants del cost laboral unitari (CLU)
* πω
====
LQ
*P
LW
Q*PW
YW
CLU
* W: cost laboral total (salaris i altres costos laborals pagats) * Y: valor de la producció de l’empresa (Y = P *Q; P: preu del producte;
Q: quantitat produïda)
* L: volum d’ocupació de l’empresa (nombre de treballadors o d’hores de
treball)
* W / L = ω: salari mitjà per treballador
* Q / L = π: productivitat del treball (quantitat de producte obtingut per
treballador)
ii) Les estratègies empresarials de competitivitat basades en millorar la
productivitat (a través d’innovacions tecnològiques i organitzatives) o en
augmentar el valor del producte (mitjançant qualitat, diferenciació i control del mercat) poden reduir el CLU sense afectar els salaris ni les
condicions de treball
iii) Les estratègies de competitivitat no basades en la productivitat i la
innovació redueixen el CLU a costa dels salaris i les condicions de treball
d) Estructura empresarial: dimensió i lloc que ocupa cada empresa en la jerarquia
productiva, grau de competència/monopoli existent ⇒ restriccions diverses
per a la demanda de treball (a major subordinació de l’empresa i menor
control sobre el seu mercat, menor dinamisme i qualitat de l’ocupació)
e) Pràctiques empresarials de gestió de la força de treball (objectius de
flexibilitat laboral, control de la mà d’obra i rendibilitat, limitats per les
restriccions estructurals i les relacions laborals) → afecten la demanda de
treball (en quantitat i qualitat) i segmenten els llocs de treball a través de la
política empresarial de contractació, formació, promoció...
Bibliografia bàsica: Gallego, J.R., Nácher, J., coords. (2001), Elementos Básicos de Economía. Un análisis
institucional, València, Tirant lo Blanch. Capítol 10: “El análisis de la realidad laboral desde la economía”.
Recio, A. (1997), Trabajo, personas, mercados. Manual de Economía Laboral, Barcelona, Editorial Icaria. Capítol 7.
12
TEMA 4. LA OFERTA DE TREBALL
1. L’ENFOCAMENT NEOCLÀSSIC: ELECCIÓ RACIONAL ENTRE RENDA I OCI
1.1. Decisió racional òptima del treballador buscant el màxim benestar ⇒ s’ofereix
més o menys treball en funció de les preferències del treballador entre consum
(guanyar renda ⇒ treballar) i oci (no treballar), tot valorant el cost d’oportunitat
de l’oci pel salari no percebut
1.2. L’oferta de treball (LS) és major com major siga el salari (W) i menor com menor
siga aquest ⇒ corba d’oferta de treball amb pendent positiva
1.3. Una pujada del salari a partir d’un cert nivell pot fer que es reduesca l’oferta de
treball de cada treballador (perquè pot aconseguir la mateixa renda treballant
menys), però pot augmentar l’oferta total de treball amb nous treballadors que
s’incorporen al mercat laboral atrets pels salaris més elevats
1.4. Crítica a la corba d’oferta de treball: si el treballador desitja mantenir un cert
nivell de renda i no té ingressos alternatius al salari, l’oferta de treball augmenta si baixa el salari (i no al contrari)
2. DETERMINANTS ESTRUCTURALS DE L’OFERTA DE TREBALL
2.1. Les estratègies laborals de les famílies
a) La família assigna la capacitat de treball dels seus membres a l’ocupació i al
treball reproductiu per a satisfer les necessitats familiars de forma coherent ⇒
les estratègies familiars condicionen les decisions individuals d’oferta de
treball (taxa d’activitat)
b) Diferents estratègies de mobilització/participació en el mercat laboral:
i) Estratègies d’especialització: un membre de la família dedicat només al
treball mercantil, altres al reproductiu ⇒ oferta de treball limitada
ii) Estratègies de diversificació: més d’un membre dedicat al treball mercantil
⇒ ampliació i diferenciació de l’oferta de treball
W
L
L S
13
2.2. Factors diferenciadors de la mà d’obra
a) Reconeixement social diferenciat de qualificacions útils per al treball
(coneixements, habilitats, actituds), en funció de processos institucionals
afectats per l’organització, la jerarquia, la legislació...
b) Paper de la família en la diferenciació de les característiques i conductes laborals d’homes i dones (quant a pautes de comportament, expectatives,
accés a l’ocupació i accés al sistema formatiu)
c) Diferenciació social (recursos econòmics, culturals i relacionals) ⇒ accés
diferenciat al sistema educatiu, expectatives i conductes laborals diverses ⇒
diferent grau d’acceptació de determinats llocs de treball (segmentació de la
mà d’obra)
d) Influència del sistema educatiu en la diferenciació de la mà d’obra:
i) Visió meritocràtica: el sistema educatiu afavoreix la promoció social
ii) Visió radical: el sistema educatiu reprodueix les diferències socials
e) Polítiques empresarials de gestió de la força de treball: les empreses
defineixen els trets laborals més “adients” per a cada lloc de treball (segons els requeriments tècnics, les pautes de conducta exigides i la cultura de gestió
de l’empresa) ⇒ s’aprofundeixen certes línies de diferenciació de la mà d’obra
a través de les polítiques de contractació, formació i promoció (en el marc
delimitat per la legislació i la negociació col·lectiva)
3. LA FORMACIÓ SEGONS LA TEORIA DEL CAPITAL HUMÀ
3.1. Les decisions de formació segons la teoria del capital humà
a) La formació s’assembla a un procés d’inversió (capital humà) que respon a
decisions racionals individuals (anàlisi cost/benefici):
i) Suposa un cost d’oportunitat en temps i recursos
ii) Permet una major productivitat i, per tant, en el futur un salari superior
(compensació per la major aportació de valor a la producció)
b) Crítiques a la teoria del capital humà
i) Problemes d’informació que limiten la racionalitat
ii) Visió institucionalista: més que la formació, és el reconeixement social de
les qualificacions el que explica les diferències salarials
iii) Teoria del credencialisme: els títols educatius no són indicadors de
productivitat sinó filtres per a la contractació que cal superar
3.2. Formació genèrica i específica
a) Formació genèrica: augmenta la productivitat del treballador en qualsevol lloc
de treball (és útil per a moltes empreses) ⇒ el seu cost no és assumit per
l’empresa sinó pel treballador o el sistema educatiu
14
b) Formació específica: augmenta la productivitat del treballador només en certs
llocs de treball (sols és útil per a l’empresa on s’adquireix la qualificació) ⇒ el
seu cost és assumit per l’empresa ⇒ foment d’una relació estable entre
empresa i treballador
4. RELACIONS ENTRE SISTEMA EDUCATIU I SISTEMA PRODUCTIU
4.1. Causes de l’expansió del sistema educatiu
a) Estat del Benestar: igualtat d’oportunitats
b) Nexe entre major nivell educatiu i accés a millors ocupacions (tª capital humà)
c) La major renda de la població permet un major accés a l’educació
d) Demanda empresarial de socialitzar els costos de formació (augment de la
formació genèrica)
4.2. El debat sobre la relació entre el sistema productiu i el sistema educatiu
a) Funcionalitat tècnica: el sistema educatiu ha de proporcionar els coneixements
tècnics requerits pel sistema productiu
b) Autonomia relativa: el sistema educatiu transmet valors no directament relacionats amb la producció
4.3. 4.3. L’ordenació del sistema de Formació Professional (FP)
a) FP reglada: formació inicial per a un ofici o professió → programes i titulacions
amb reconeixement oficial, gestionats per entitats educatives (formació de
base: ESO, batxillerats; formació específica: cicles formatius)
b) FP no reglada: competències referides a llocs de treball específics, gestionada
per entitats vinculades al món del treball
i) Formació ocupacional: qualificació dels aturats per a la inserció laboral
ii) Formació contínua: millora i adaptació de les competències dels ocupats
als canvis en el sistema productiu i la tecnologia
Bibliografía básica: Gallego, J.R., Nácher, J., coords. (2001), Elementos Básicos de Economía. Un análisis
institucional, València, Tirant lo Blanch. Capítol 10: “El análisis de la realidad laboral desde la economía”.
Recio, A. (1997), Trabajo, personas, mercados. Manual de Economía Laboral, Barcelona, Editorial Icaria. Capítols 5 i 6.
15
TEMA 5. ATUR I POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ
1. ANÀLISI NEOCLÀSSICA: ATUR VOLUNTARI I RIGIDESES INSTITUCIONALS
1.1. Atur voluntari
a) Al salari d’equilibri (mercat de treball competitiu i flexible: veure gràfic),
coincideixen l’oferta de treball (treballadors) i la demanda de treball
(empreses) ⇒ si alguns treballadors no accepten treballar al salari d’equilibri
de mercat, en funció de les seues preferències i de la seua elecció racional
entre renda i oci, aleshores existirà atur de caràcter voluntari
L S
L D
W *
L *
W
L
W 1
L D1 L S
1
W 1 ⇒ E x cé s d ’o fe r tad e t r e b a l l ⇒ R e d u cc iód e l s a la r i ⇒ E q u i l ib r i :W * , L * (m e n o r o fe r ta ,m a jo r d e m a n d a )
b) Estratègia individual per a buscar ocupació: racionalitat econòmica (anàlisi
cost benefici) ⇒ allargar la durada de l’atur buscant millors llocs de treball
i) Si el salari a partir del qual s’accepta una ocupació (salari de reserva) és
més elevat que el salari de mercat, hi haurà atur voluntari
ii) El salari de reserva depèn de la durada de l’atur i del nivell de prestacions
per desocupació → la protecció social dels aturats pot allargar el període
d’atur (l’evidència empírica no és concloent)
1.2. Atur generat per rigideses institucionals (barreres que limiten la competència i la
flexibilitat en el mercat de treball)
a) En un mercat laboral perfectament competitiu i flexible, un excés d’oferta de
treball (atur) se resol amb una reducció del salari que augmenta la demanda
de treball i redueix l’oferta ⇒ equilibri sense atur (veure gràfic anterior)
b) Si existeixen barreres a la flexibilitat salarial (salari mínim legal, convenis) el
salari no es redueix enfront d’un excés d’oferta de treball ⇒ atur persistent
c) Restriccions a l’ajust sense costos del volum de treball utilitzat per les
empreses (protecció legal contra l’acomiadament, regulació de la contractació
temporal) ⇒ redueixen la demanda de treball i el volum d’ocupació per baix
del nivell d’equilibri ⇒ atur
16
2. ANÀLISI KEYNESIANA: ATUR PER INSUFICIÈNCIA DE DEMANDA AGREGADA
2.1. La demanda agregada (DA = Consum + Inversió + Despesa pública + Exportacions −
Importacions) i els seus condicionants (tipus d’interés, impostos, despesa pública,
tipus de canvi...) determinen el volum de PIB i ocupació a nivell macroeconòmic
2.2. L’atur és involuntari, es deu a una demanda insuficient en el mercat de productes
(DA) i no al funcionament del mercat de treball ni als salaris
a) Les empreses no augmenten la demanda de treball si no preveuen un nivell
suficient de demanda de producte
b) Una reducció salarial quan hi ha atur no augmenta necessàriament el volum
d’ocupació (efecte negatiu sobre renda, consum, demanda agregada i PIB)
3. L’ATUR ESTRUCTURAL
3.1. Atur causat per desajustos en les qualificacions
a) Canvi en les qualificacions requerides pel sistema productiu (pel canvi sectorial
i tecnològic), manca d’adaptació del sistema educatiu
b) Existència d’ocupacions vacants per manca de treballadors aturats amb les
qualificacions adients (però no totes les vacants es deuen a aquest desajust),
dèficit de qualificacions estratègiques que dificulta el creixement econòmic
3.2. Atur tecnològic
a) La innovació tècnica augmenta la productivitat i redueix les necessitats de mà
d’obra per unitat de producte ⇒ possible destrucció d’ocupació (dependrà del
creixement de la demanda de productes pels menors costos de producció i del
desenvolupament de noves activitats productives que generen ocupació)
b) Amb una productivitat creixent, els augments de producció generen un menor
creixement de l’ocupació ⇒ la producció ha de créixer a un ritme major per a
generar ocupació (problema: límits ecològics)
4. OBJECTIUS DE LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ
4.1. Objectiu tradicional de “plena ocupació” (fins a la crisi dels anys 70): aconseguir
un volum de llocs de treball suficient per a tots els que desitgen una ocupació i
amb bones condicions de treball (ocupació estable, a jornada completa, salari
digne, condicions laborals estàndard), atur friccional i ocasional (taxa d’atur 3%)
4.2. Posterior abandonament de l’objectiu plena ocupació (fins a finals dels anys 90):
a) Atur massiu ⇒ la plena ocupació es considera impossible, se substitueix per
l’objectiu d’aconseguir menors nivells d’atur o augmentar l’ocupació
b) La qualitat de l’ocupació és secundària enfront de reduir l’atur ⇒ s’assumeix
la precarietat laboral com a norma
17
4.3. Redefinició de l’objectiu plena ocupació (a finals dels anys 90: estratègia europea
d’ocupació)
a) Aconseguir en 2010 una taxa d’ocupació del 70% de la població de 15 a 64 anys
(per a les dones: 60%, per a persones de 55 a 64 anys: 50%). Objectiu intermedi
2005: taxa ocupació 67% (57% per a les dones)
b) Subordinació de l’augment de l’ocupació (en quantitat i qualitat) a objectius
de rendibilitat: “el progressiu augment de la taxa d’ocupació haurà d’anar
acompanyat d’un creixement general de la productivitat del treball (...). Un
just equilibri entre flexibilitat i seguretat [flexiguretat] contribuirà a potenciar
la competitivitat de les empreses”
c) Fer front a situacions d’atur concretes (col·lectius amb taxes d’atur elevades,
atur de llarga durada)
5. POLÍTICA MACROECONÒMICA I OCUPACIÓ
5.1. Polítiques keynesianes d’expansió de la demanda agregada
a) Instrumentació: política fiscal (augment de la despesa pública, reducció
d’impostos), política monetària (reducció de tipus d’interès) ⇒ augment de la
DA ⇒ augment del PIB ⇒ augment de l’ocupació
b) Limitacions: efectes inflacionistes, desequilibri del sector exterior, augment
del dèficit públic
5.2. Polítiques d’estabilitat macroeconòmica
a) Assegurar un marc macroeconòmic estable per a fomentar la creació
d’ocupació pel sector privat
b) Objectius: control inflació + reducció dèficit públic ⇒ incentiu a la inversió
privada ⇒ creació d’ocupació
6. POLÍTIQUES DE FLEXIBILITZACIÓ I DESREGULACIÓ DEL MERCAT LABORAL
6.1. Facilitar la flexibilitat laboral (ajust sense costos del volum de treball utilitzat
per les empreses i de l’organització interna del treball) a través de reformes de la
regulació legal del mercat de treball, per a augmentar l’ocupació:
a) Foment de la contractació temporal / a jornada parcial
b) Reducció restriccions i indemnitzacions d’acomiadament
c) Augmentar la mobilitat ocupacional (assignació flexible de funcions)
6.2. Desregular i flexibilitzar les relacions laborals: limitar les normes legals que
regulen la relació entre treballadors i empreses, transferint els seus continguts
(condicions de treball, salaris) a la negociació (individualitzada, descentralitzada a l’àmbit d’empresa)
18
7. POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ
7.1. Major informació i connexió entre oferta i demanda en el mercat de treball
(diagnòstic: atur conjuntural per problemes d’informació) ⇒ reforma dels serveis
d’ocupació: gestió descentralitzada, noves agències de col·locació, ETTs
7.2. Augmentar la capacitat d’inserció laboral dels aturats i ocupats (diagnòstic: atur
estructural, causat pel desajust de les qualificacions)
a) Formació ocupacional dirigida als aturats per a accedir a l’ocupació (augment
de l’ocupabilitat)
b) Formació continua dels ocupats per a actualitzar la seua qualificació, previndre
situacions futures d’atur i facilitar la innovació tecnològica en les empreses
7.3. Substituir polítiques “passives” (orientades a mantenir la renda dels aturats) per
mesures “actives” orientades a la inserció laboral: incentivar que els aturats
busquen i accepten treball (diagnòstic: atur voluntari) ⇒ reforma dels sistemes
de protecció social “per a fer econòmicament interessant el treball” als aturats i
persones inactives
a) Reducció de la quantia i durada de les prestacions i subsidis d’atur, fer més estrictes els requisits d’accés a les prestacions
b) Retirada de les prestacions als aturats si no accepten una “oferta d’ocupació
adient” o no participen en accions de formació i orientació laboral
7.4. Incentius econòmics a la creació d’ocupació (contractació de treballadors per les
empreses, treball per compte propi, economia social)
7.5. Foment dels “nous jaciments d’ocupació” en l’àmbit local
a) Desenvolupament local: procés dinamitzador de l’economia i la societat d’un
territori concret, que es dirigeix a promoure el creixement econòmic, crear
ocupació i millorar la vida dels seus habitants
b) Nous jaciments d’ocupació: oportunitats de creació d’ocupació lligades a l’existència de diverses necessitats insatisfetes en àmbits dels serveis (per a la
vida quotidiana, de millora del marc de vida, culturals i d’oci, medi ambient)
Bibliografia bàsica: Gallego, J.R., Nácher, J., coords. (2001), Elementos Básicos de Economía. Un análisis
institucional, València, Tirant lo Blanch. Capítol 11 (“El paro y las políticas de empleo”).
Recio, A. (1997), Trabajo, personas, mercados. Manual de Economía Laboral, Barcelona, Editorial Icaria. Capítol 8.
19
TEMA 6. ELS MERCATS LOCALS DE TREBALL
1. TREBALL I TERRITORI
1.1. Sentit d’una perspectiva territorial de l’anàlisi laboral
a) Dimensió territorial dels fenòmens laborals: sistema productiu local (demanda
de treball), població local (oferta de treball), institucions locals (interacció
demanda/oferta, sistema formatiu…)
b) Captar les especificitats territorials dels mercats de treball (quant al seu
funcionament i resultats) i la seua evolució dinàmica (trajectòria amb impulsos
exògens o endògens d’actors externs o locals, públics i privats)
1.2. Dimensions del territori (realitat física, geogràfica i socioeconòmica, base de
l’existència d’una col·lectivitat, espai de relacions socials)
a) Subsistema natural:
i) Situació mediambiental (provisió de recursos per a l’activitat productiva,
incidència de l’activitat humana sobre el sistema físic)
ii) Usos competitius dels recursos
b) Subsistema espacial:
i) Nuclis de població, articulació de la jerarquia de ciutats
ii) Infrastructures de comunicació
c) Subsistema econòmic (sistema productiu):
i) Estructura sectorial de l’activitat econòmica (agricultura, indústria,
construcció, serveis empresarials, comerç, serveis públics, serveis a les persones, turisme...)
ii) Estructura empresarial: grandària i relacions interempresarials
iii) Nous jaciments d’ocupació
d) Subsistema cultural i institucional (marc socioinstitucional)
i) Instàncies administratives i polítiques
ii) Societat civil (organitzacions econòmiques, associacions ciutadanes)
iii) Sistema educatiu i formatiu
2. LA DELIMITACIÓ DELS MERCATS LOCALS DE TREBALL
2.1. Conques de mà d’obra: territoris on resideix la població que aporta la seua força de treball a les empreses localitzades en un espai
a) Espai de relacions socials/d’ocupació de les persones residents
b) Espai on les empreses seleccionen la mà d’obra (condiciona les oportunitats
laborals de la població)
20
2.2. Delimitació a partir de la relació entre la localització de la residència dels
treballadors i la localització del centre de treball
a) Àrea geogràfica amb elevada autosuficiència laboral (la major part dels que hi
resideixen treballen o busquen feina en ella, la major part dels llocs de treball
que s‘hi localitzen són coberts per residents en ella)
b) Mercats locals de treball: contenen la major part de desplaçaments diaris entre
residència i treball
3. CONTINGUTS DE L’ANÀLISI D’UN MERCAT LOCAL DE TREBALL
3.1. Evolució i característiques de la població local
a) Natalitat i mortalitat, processos migratoris
b) Composició per sexe i grups d’edat
c) Nivells educatius
d) Taxes d’activitat (diferenciant per sexe y edat)
3.2. Evolució i característiques de l’ocupació local (diferenciant per sexe y edat): població ocupada, taxes d’ocupació, distribució sectorial de l’ocupació (branques
productives existents), nivells professionals
3.3. Condicions laborals i salarials
a) Assalariats, autònoms, taxa de temporalitat, ocupació informal
b) Ocupats a jornada completa y parcial, subocupació
c) Sinistralitat
d) Nivells salarials
3.4. Evolució i característiques de l’atur local (diferenciant per sexe i edat): població
aturada, taxes d’atur, aturats que busquen la primera ocupació, incidència de
l’atur de llarga durada, vacants
3.5. Estructura i dinàmica empresarial local
a) Evolució del nombre i grandària de les empreses
b) Distribució por branques productives de les empreses
c) Relacions interempresarials
3.6. Sistema local de relacions laborals: negociació col·lectiva, conflictivitat laboral,
organitzacions sindicals i empresarials
3.7. Polítiques i institucions amb incidència en el mercat de treball local
a) Organismes de mediació laboral, agències de desenvolupament local
b) Programes d’ocupació
c) Formació professional reglada, ocupacional i contínua
21
4. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
4.1. Prioritats de l’anàlisi
a) Centrar-se en els recursos locals relacionats amb el desenvolupament
b) Captar les limitacions per al desenvolupament local
c) Diagnòstic de les necessitats del sistema productiu i la societat local
d) Possibilitats de generació d’ocupació i diversificació productiva
e) Aconseguir la implicació i mobilització dels agents locals
4.2. Àmbit espacial de referència
a) Normalment la dinàmica econòmica supera l’àmbit municipal
b) Conques locals d’ocupació (desplaçaments residència-treball)
c) Cal analitzar les relacions que desborden l’espai triat i l’articulació interna
4.3. Anàlisi històric i dinàmic
4.4. Fonts d’informació: estadístiques oficials, entrevistes a agents locals rellevants,
informes existents, enquestes, grups de discussió
Bibliografia bàsica: Banyuls, J., Cano, E., Pitxer, J.V., Sánchez, A. (2005), Economia laboral i polítiques d’ocupació,
València, Universitat de València. Capítol 7.