economia - Barcelona · Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana. Ajuntament...

Indicadors econòmics de Barcelonai de la regió metropolitana

novembre 2003 | núm. 53

Barcelonae c o n o m i a

Barcelonae c o n o m i a


Indicadors econòmics de Barcelonai de la regió metropolitana

Ajuntament de Barcelona

AlcaldeJoan Clos

President de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació TerritorialJosé Ignacio Cuervo

Gerent Delegada de Finançament, Empreses i Patrimoni Pilar Solans

BARCELONA ECONOMIAXavier Güell, Director

María Jesús Calvo, CoordinadoraFrancesca Blanch

Joan Salabert

Consell AssessorRicard Frigola, Gerent de Manteniment i Serveis de l’Ajuntament de Barcelona. Jaume García, Departament d’Economia i Empresa de la UPF. Ramón García Bragado,Gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament

de Barcelona. Dolores González, Gerent de Serveis Generals de l’Ajuntament de Barcelona. Maria Antònia Monés, Directora del

Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona. Martí Perellada,Director d’Estudis de Formació Continuada de la

UB. Joan Raurich, Gerència Delegada de Finançament, Empreses i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. Francesc Santacana,

Coordinador General del Pla Estratègic de Barcelona. Josep Serra, Cap del Servei d’Estudis Territorials de la MMAMB. Joan Trullén,

Departament d’Economia Aplicada de la UAB.

BARCELONA ECONOMIA

web: http://www.bcn.es/publicacionstelèfon: 93 402 72 38e-mail: [email protected]: 93 402 72 25

Gerència Delegada de Finançament, Empreses i PatrimoniBarcelona Economia

Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitanaNúm. 53. novembre 2003

Edició: ® Ajuntament de Barcelona

Disseny:Mim Disseny Gràfic

Impressió: Impremta MunicipalDipòsit legal: B.26.464/91

Barcelona economiaÍndex

Indicadors econòmicsSíntesi de la conjuntura 5

I. Indústria 13

Enquesta de la conjuntura 14Indicadors de producció i clima 16

II. Finances 17

Sistema financer 18Mercat de renda variable 21

III. Consum, comerç i preus 22

Preus de consum 23Consum d’energia i aigua 25Matriculació de vehicles 26Escombraries recollides 27

IV. Transports i comunicacions 28

Port: mercaderies i passatgers 29Aeroport: passatgers i mercaderies 33Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana 37

V. Turisme, fires i congressos 39

Activitat turística 40

VI. Construcció 44

Indicadors d’activitat al sector de la construcció 45Construcció d’habitatges 46Llicències d’obres 49

VII. Mercat immobiliari 52

Preus al mercat residencial 53Cost d’accés a l’habitatge 61Valors de taxació dels habitatges 63Lloguer d’oficines 64Lloguer de locals comercials i per a serveis personals 65

VIII. Mercat de treball 66

Població activa, atur i contractació 67Ocupació 73

Resumen/Summary 76

Síntesis de la coyuntura/Economic outlook 77


Síntesi de la conjuntura

6


A pocs mesos d’acabar el 2003, comencen a sovintejarels senyals de recuperació econòmica.

En el moment d’enfilar la recta final d’enguany, els focus queil·luminen l’escenari econòmic mundial comencen a orientar-seamb decisió cap a les magnituds macroeconòmiques i la sevaevolució, deixant en un segon terme d’atenció els diversos con-flictes polítics i militars que romanen latents. Els agents econò-mics tenen cada cop més interioritzat que s’han d’acostumar aconviure enmig d’un clima polític internacional de relativaincertesa. És en aquest context en el que recuperen protagonis-me les qüestions econòmiques que la crisi político-militar queha sacsejat i sacseja encara un àrea geo-estratègica de primerordre per a l’economia mundial com és la d’Orient Mitjà i elGolf Pèrsic, havia desplaçat a un segon pla d’interès.

La inestabilitat que es viu a l’Iraq mesos després de donar peroficialment acabada la intervenció militar i l’espiral de vio-lència que un dia sí i un altre també amenaça amb estendre elconflicte entre israelians i palestins al conjunt de la regió, sónfactors d’incertesa que mantenen el preu del petroli per sobredel que necessita l’economia mundial per accelerar el seu cre-ixement. Si es manté aquesta situació de preu del petroli estan-cat a la banda alta o per sobre del límit superior de la forquillade preus considerada raonable per l’OPEP, serà difícil que lesprincipals àrees econòmiques assoleixin finalment les taxes decreixement previstes per enguany i podria obligar a revisar a labaixa les de 2004.

1 Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l'indicador compost avançat substitueix l'indicador de clima econòmic. 3 Per Espanya i Catalunya, dades de l'EPAFonts: INE, OCDE, Eurostat, Banco de España i Idescat.

Principals indicadors econòmicsEstats Units Unió Europea Espanya Catalunya

I.03 II.03 III.03 I.03 II.03 III.03 I.03 II.03 III.03 I.03 II.03 III.03

PIB 2,0 2,5 3,3 0,9 0,5 0,6 2,2 2,3 2,3 2,3 2,4 2,4taxa de variació interanual en termes reals (%)

Demanda nacional 2,5 2,9 — 1,6 1,6 — 3,2 3,2 — 2,7 2,6 —taxa de variació en termes reals (%)

Preus de consum1 3,0 2,1 2,3 2,3 1,8 1,9 3,7 2,7 2,9 4,2 3,1 3,4taxa de variació anual (%)

Indicador de clima econòmic2 128,3 130,5 — 98,4 98,3 — 100,8 100,7 — — — —Índex: 1995=100

Taxa d'atur3 5,8 6,2 6,1 8,0 8,0 — 11,7 11,1 11,2 9,6 9,4 9,2en % de la població activa

Tipus d'interès a curt termini1 1,18 1,02 1,05 2,71 2,38 2,38 — — — — — —Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos

Tipus d'interès a llarg termini1 3,82 3,34 4,33 4,14 3,78 4,32 4,04 3,69 4,21 — — —Rend. deute públic a 10 a. en mercats nacionals

Tipus de canvi del dòlar1 — — — 1,081 1,166 1,122 — — — — — —Unitats de $ per Euro

La contracció que el preu del petroli ha provocat i pot continuargenerant sobre el dinamisme d’àrees econòmiques com ara Ex-trem Orient i Europa ha estat parcialment compensat en aquestdarrer cas per la depreciació que ha patit el dòlar enfront del’euro. Una depreciació que respon als creixents dèficits –exte-rior i públic– que manté l’economia dels Estats Units. En el casdel Japó, Xina i altres economies asiàtiques, aquesta compen-sació no s’ha produït de manera tan automàtica perquè la majorpart de les divises de l’àrea estan lligades de fet a la cotitzaciódel dòlar. La prioritat d’aquestes economies en el curt i mitjàtermini és mantenir la competitivitat de les seves exportacionsal mercat americà. Un objectiu que col·lisiona frontalment ambla necessitat dels Estats Units de començar a reduir el seu dèfi-cit exterior.

D’altra banda, no sembla que ara per ara ni Europa ni el Japóestiguin en disposició de substituir l’economia americana coma principal propulsor del creixement mundial. La incipient re-cuperació que darrerament mostra l’economia japonesa s’harecolzat bàsicament en les exportacions, alhora que les princi-pals economies europees han estat incapaces de consolidar elssímptomes de recuperació de començament d’any. En aquestcas, la desfavorable evolució del tipus de canvi per a les empre-ses exportadores ha estat un nou entrebanc a l’hora d’atribuirun major protagonisme al sector exterior en el creixement delPIB europeu.

A l’espera de conèixer com s’ha comportat l’economia espan-yola durant els mesos d’estiu i en el ben entès de que les mag-nituds resultants no diferiran pas massa dels resultats del segontrimestre, recordem que el PIB manté un creixement relativa-ment estabilitzat a l’entorn del 2,3%, recolzat en una demandainterna ancorada en una trajectòria ascendent lleument persobre del 3%. Tímidament, la inversió en béns d’equipamentconsolida una trajectòria moderadament expansiva que con-trasta amb la progressiva desacceleració del consum públic. Elsector exterior, en bona part per l’augment del preu de lesimportacions energètiques, continua sent un llast per al creixe-ment del PIB espanyol.

7

Barcelona economia 53Síntesi de la conjuntura

Nota: Dades corregides d’estacionalitat i calendari.

Taxa d'atur(en % de la població activa)

EUAUEEspanyaCatalunya1998 1999 2000 2001 2002 2003

(%)

0

5

10

15

20

25

Producte Interior Brut(variació anual)


(%)

-1

0

1

2

3

4

5

6

Pel que fa a l’economia catalana, les darreres dades disponiblesestimen un creixement del 2,4% en termes reals durant el segontrimestre. Una taxa que s’ha de valorar positivament donat quees produeix en un entorn escassament favorable com és el deri-vat de l’escàs dinamisme i la feblesa de les expectatives quemostra l’economia europea. L’anàlisi per components de lademanda posa de manifest un inesperat i notable saldo positiuamb l’estranger –que difícilment es podrà mantenir durant lasegona meitat de l’any–, que ha permès compensar gairebé enla seva totalitat el saldo negatiu dels intercanvis de béns i ser-veis amb la resta d’Espanya. Una variació imputable al repuntque mostren les exportacions i que contrasta amb l’aportaciónegativa del sector exterior al creixement del PIB espanyol perquart trimestre consecutiu.

La represa de les exportacions i de la inversió en bénsd’equipament pren el relleu de la despesa pública a l’horad’impulsar el creixement del PIB cap a l’entorn del 2,5%.

L’evolució de la demanda interna manté una trajectòria lleu-ment descendent d’ençà el darrer màxim assolit durant el darrertrimestre de 2002. El repunt incipient del consum privat s’havist contrarestat per la pèrdua d’impuls de la despesa corrent deles administracions públiques i de la inversió en construcció.Una evolució que no difereix de la registrada a la resta d’Es-panya i que previsiblement es mantindrà i fins i tot es potaccentuar durant la segona meitat d’enguany. Un aspecte a des-tacar i que s’ha d’interpretar com un indici de la millora de lesexpectatives empresarials i de la confiança dels consumidors enl’evolució de l’economia i del mercat laboral és l’aparent con-solidació d’una trajectòria moderadament alcista de la inversióen béns d’equipament i de consum durador.

Pel cantó de l’oferta, l’evolució de les diferents branques pro-ductives durant el segon trimestre presenta canvis irrellevantsen relació amb la situació de començament d’any, però forçasignificatius si es compara amb la situació de mitjan 2002. Elterciari, responsable de més del 60% de la producció de l’eco-nomia catalana, creix a un ritme inferior al de l’any anterior. Lacontenció de la despesa en consum –especialment del sectorpúblic– i de l’aportació del sector turístic són alguns dels fac-tors explicatius d’aquest escenari de desacceleració de l’activi-tat terciària. Un escenari que no ha registrat canvis significatiusdurant l’estiu i que segurament es mantindrà inalterable fins afinal d’any.

L’ evolució més positiva correspon a la producció del sectorindustrial. Malgrat que registra la taxa de creixement més min-sa de totes les branques productives, és l’activitat que presentauna millora més destacada en comparació amb un any enrere.Un dinamisme molt concentrat en la producció d’energia i, enmenor mesura, en la de béns intermedis i d’inversió. Contrà-riament, el creixement del sector de la construcció semblaestancar-se a l’entorn del 4% en termes reals, igualant el crei-xement mitjà de l’any passat. La concentració d’obra públicalligada al cicle electoral i, en el cas de Barcelona, a la celebra-ció del Fòrum, sumada a la inflació de preus del segment resi-dencial, és suficient per explicar la major part del dinamismedels darrers trimestres. Les previsions a curt termini contem-plen un progressiu alentiment d’aquest ritme de creixement.

La bateria de dades disponibles referides als trimestres centralsd’enguany dibuixen una conjuntura econòmica comparativa-ment expansiva pel que fa a la regió metropolitana i especial-ment a la ciutat central. Tant la construcció com el conjunt delsserveis, encapçalats pel turisme i serveis d’acollida als visi-tants, mantenen un elevat ritme expansiu, superior al que pre-senten a la resta del territori. Una trajectòria que tot fa pensarque es mantindrà, com a mínim, fins la tardor de 2004, quans’imposi la correcció que seguirà a la clausura del Fòrum. Unacorrecció que serà més o menys intensa segons quina sigui laconjuntura i les expectatives econòmiques de l’entorn.

Les empreses comencen a percebre una millora persistent peròmolt tímida del clima industrial. L’experiència recent i la pocaconsistència d’alguns indicadors aconsellen prudència.

Són nombrosos els senyals que indiquen una certa consolidaciód’una paulatina millora de les principals magnituds que defi-neixen la conjuntura industrial metropolitana. Malgrat ques’observen diferències substancials entre els diversos sectors,la valoració global que els mateixos empresaris fan de l’evolu-ció dels seus negocis és moderadament positiva, tant pel que faa la situació de final d’estiu com a l’evolució esperada a curttermini. La inversió en béns d’equipament comença a repuntarencara que molt tímidament. No així, l’ocupació.

8


Aeroport internac.

2002/2001 darrers 12 mesos

Total aeroport Total port

Var

iaci

ó (%

)

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Port. Tràfic de mercaderies

— Total (milers de tones) 3r.tr.03 8.891 9,0 33.776 5,1 3,6Sortides (milers tones) 3r.tr.03 3.340 12,2 12.088 7,3 1,9Entrades (milers tones) 3r.tr.03 5.552 7,1 21.688 3,9 4,6

— Càrrega general (milers tones) 3r.tr.03 5.392 9,9 20.235 8,4 6,4Exportacions (milers tones) 3r.tr.03 1.954 11,4 7.304 6,9 3,8Importacions (milers tones) 3r.tr.03 2.072 7,0 8.092 10,3 9,6

— Contenidors (milers de Teus) 3r.tr.03 435 15,8 1.576 9,4 3,6

Evolució francament positiva del tràfic portuari atesa la conjuntura poc favorable del comerç interna-cional i l'atonia del creixement econòmic europeu. L'augment de la càrrega general, especialment la con-teneritzada, compensa l'increment més moderat de la mercaderia a granel. El tràfic de ciment i clínkercreix de manera significativa, capgirant la tendència descendent dels darrers anys.

Transport públic de passatgers

Total servei urbà (milers) 3r.tr.03 119.894 3,9 554.525 4,8 3,9— Xarxa Metro (milers) 3r.tr.03 71.453 4,7 328.187 3,3 5,3— Xarxa Bus (milers) 3r.tr.03 42.939 3,3 197.974 8,2 1,1— FGC (Cat. i Sarrià)(milers) 3r.tr.03 5.502 –0,8 28.364 0,2 6,8Total servei de rodalia (milers) 3r.tr.03 35.903 3,4 155.748 4,0 10,8— RENFE (milers) 3r.tr.03 26.545 1,4 111.595 1,5 9,7— FGC (milers) 3r.tr.03 9.358 9,6 44.154 10,8 13,9

Un cop diluit l'impacte inicial de la integració tarifària sobre el nombre de validacions, el creixement del'ús del transport públic tendeix a desaccelerar-se. La comparació amb un segon trimestre de l'any passatafectat per diversos dies de vaga dels autobusos urbans ofereix un resultat més positiu del que licorrespondria en condicions normals. Amb tot, l'increment del nombre de viatges es congruent amb laconjuntura econòmica expansiva i més concretament amb l'augment del nombre d'ocupats i de visitants.

Var

iaci

ó (%

)

Total urbà Total rodalia

2001/2000 2002/2001 darrers 12 mesos

0

2

4

6

8

10

12


Var

iaci

ó (%

)

Total port Càrrega general Teus0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Les ombres que enfosqueixen aquest panorama tenen diversosorígens. A tall d’exemple hom pot enumerar l’estancament del’economia europea –tot i la previsió de començar la reactiva-ció l’any 2004–, la feblesa de la demanda interna de consumaccentuada per les tensions inflacionistes, l’augment de la com-petència a tots els mercats per part dels productes que provenende països amb costos de fabricació sensiblement més reduïts ila pèrdua de competitivitat via tipus de canvi a l’àrea del dòlar.Sense comptar que no es torcin, un cop més i per motius forade mercat, les previsions sobre un progressiu abaratiment delpreu del petroli.

Segons les enquestes del tercer trimestre, la situació de l’acti-vitat industrial a l’àrea metropolitana mostrava un to modera-dament més optimista que abans de l’estiu i, especialment, queun any enrere. Ni els nivells de producció ni el ritme de les ven-des semblen prou consistents com per considerar que s’ha tan-cat definitivament el període d’incertesa i d’atonia que hacaracteritzat l’activitat industrial metropolitana i catalana d’en-çà mitjan 2001. Si bé les dades semblen indicar que s’han recu-perat els volums de negoci de dos anys enrere, la confiançaempresarial en les perspectives es revela encara molt feble.Preocupa l’escàs marge de despesa de consum de què disposauna demanda interna notablement endeutada i en conseqüència,condicionada per l’evolució dels tipus d’interès i per la capaci-tat de l’economia de continuar generant nova ocupació al ritmedels darrers anys.

Transports

Valor absolut Darrers 12 mesos 2002/01Indicadors Període i taxa interanual (%) i taxa interanual (%) (%)

Trànsit de passatgers

Aeroport. Total (inclòs trànsit) (milers) 3r.tr.03 6.699 6,8 22.307 6,8 2,9— Interior (milers) 3r.tr.03 3.035 8,1 10.894 5,6 –1,5— Internacional (milers) 3r.tr.03 3.596 5,4 11.211 7,9 7,8

Port. Total (inclòs transit) (milers) 3r.tr.03 869 14,9 1.841 12,5 17,1— Creuers (inclòs trànsit) (milers) 3r.tr.03 455 32,8 999 29,5 27,9

Les xifres de l'estiu confirmen la recuperació de la trajectòria expansiva del nombre de viatgers perl'aeroport que ja s'albirava a començament d'any. Una evolució recolzada especialment en l'augment del'oferta de vols de companyies de baix cost a l'àmbit de la UE. El trànsit de passatgers per via marítimaha mostrat també un to molt expansiu, en la línia dels darrers trimestres.

9


Aiguacial.-ind.

Gascanalitzat

Vehicles(prov.)

Var

iaci

ó (%

)

2002/2001 darrers dotze mesos

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

des.00 des.01 des.02 st.03

Var

iaci

ó in

tera

nual

(%

)

Barcelona (prov.) Subjacent Espanya U.E.

1

2

3

4

5

L’activitat portuària ha estat un dels subsectors del terciari queprimer i més directament ha reflectit i s’ha beneficiat dels sig-nes de recuperació de la producció industrial i de la millora delcomerç mundial a remolc del dinamisme que manté l’economianord-americana i la d’Extrem Orient. En contraposició a l’ato-nia que caracteritzava el tràfic portuari de mercaderia de mésvalor afegit amb origen al port de Barcelona, l’evolució del ter-cer trimestre ha significat la confirmació del procés de lentarecuperació que s’insinuava d’ençà començament d’any. Elnotable augment del tràfic de càrrega general conteneritzadadurant els mesos d’estiu ha impulsat el ritme de creixementanual del total del tràfic portuari fins a la cota del cinc per cent,superant l’increment registrat durant el 2002.

Després de l’augment testimonial de 2002, el tràfic decontenidors es recupera i, amb un creixement proper al deuper cent, enguany es pot superar la xifra d’1,6 milions de Teus.

A més del protagonisme de la càrrega general, que ja represen-ta més del 60% del volum total del tràfic portuari, enguany des-taca el dinamisme del tràfic de cabotatge. Una situació qued’alguna manera corregeix l’evolució de l’any passat, quanaquest tipus de tràfic va perdre pes absolut i relatiu, però quetambé sembla motivada per l’atonia dels intercanvis comercialsa la conca mediterrània si es compara amb el major dinamismedels ports atlàntics, principals punts de referència pel tràfic co-mercial entre Europa i Amèrica. La inestabilitat que s’ha viscuta la zona de l’Orient Mitjà i del Golf Pèrsic durant la primerameitat d’enguany possiblement hagi perjudicat el port de Bar-celona com a receptor o emissor de tràfic internacional.

Turisme, consum i preus


Consum – Matriculació

Aigua per a ús cial-ind. (milers m3) 3r.tr.03 8.962 3,9 32.941 1,7 –2,1Gas canalitzat (milions tèrmies) 2n.tr.03 n.d. — n.d. — 3,6Matriculació de vehicles (prov.) 3r.tr.03 60.949 12,9 240.941 4,5 –9,6

El repunt de les matriculacions durant els trimestres centrals d'enguany trenca la tendència descendentcaracterística dels darrers tres anys. Les ofertes de les marques, associades a un finançament excepcio-nalment baix i en un context moderadament positiu del mercat de treball, apareixen com els principalsfactors explicatius d'aquest canvi de tendència .

Visitants i pernoctacions hoteleres

Total pernoctacions (milers) mg.-ag.03 3.422 6,3 8.993 7,0 9,1Visitants segons motiu de visita (milers) mg.-ag.03 1.394 16,3 3.900 16,0 6,0— Negocis (milers) mg.-ag.03 411 4,0 1.600 39,7 21,1— Turisme (milers) mg.-ag.03 607 –3,0 1.555 –7,3 9,8— Fires i Congressos (milers) mg.-ag.03 125 92,3 335 28,8 6,7— Altres (milers) mg.-ag.03 251 122,8 410 47,1 –43,4

La coincidència enguany de les grans manifestacions firals per excel·lència de Barcelona amb la cele-bració de campeonats esportius internacionals de primer nivell explica l'augment a contracorrent que haregistrat l'activitat hotelera de la ciutat. Un increment directament associat a l'expansió de l'oferta de pla-ces. Amb tot, els visitants per motius estrictament d'oci, cedeixen protagonisme a la resta de col·lectius.

Var

iaci

ó (%

)


Pernoct. hoteleres Visitants Visitants perturisme

-8-6-4-202468

10121416

I.P.C. (Variació acumulada i interanual) (1)

Barcelona (prov.) (%) 3r.tr.03 0,2 — — 3,5 4,4Catalunya (%) 3r.tr.03 0,2 — — 3,4 4,3Espanya (%) 3r.tr.03 0,1 — — 2,9 4,0Subjacent (%) 3r.tr.03 –0,6 — — 2,8 3,5U.E. harmonitzat (%) 3r.tr.03 0,4 — — 1,9 2,2

La contenció dels preus de consum durant els mesos centrals de l'any ha servit per reduir de manera sig-nificativa la taxa interanual. Una evolució que s'ha vist parcialment corregida pel repunt de la inflaciódurant la segona meitat de l'estiu per la pressió dels aliments no elaborats, la roba i els serveis hotelers.El diferencial de preus amb la Unió Europea es redueix lleument

(1) Taxes referides a 31-des-2002

10


Var

iaci

ó (%

)


LloguerSegonamà

Nou

Preu de venda dels habitatges

0

5

10

15

20

Var

iaci

ó (%

)

Llicències d'obres


Nombrehabitatges

Superfícienova

Habitatgesiniciats

-20

-10

0

10

20

30

40

Construcció i mercat immobiliari


Construcció residencial i llicències d’obres

Construcció d'habitatges:— Iniciats (Barcelona) 2n.tr.03 1.376 –13,7 4.363 –18,2 5,4— Iniciats (RMB) 2n.tr.03 9.267 –13,2 34.035 –5,3 4,2Obra prevista a les llicències:Nova planta: nombre d'habitatges 3r.tr.03 940 0,9 5.191 17,1 16,2Nova planta: superfície (m2) 3r.tr.03 208.083 –17,7 1.541.032 32,0 26,7Reforma i ampliació: superfície (m2) 3r.tr.03 93.220 22,0 481.279 24,2 –1,8

Preocupant descens del nombre d'habitatges en construcció que, atesa l'evolució de les llicències d'o-bres, s'intueix momentània. L'obra prevista en les llicències aprovades assegura el manteniment a mitjàtermini d'un elevat nivell d'activitat per part del sector constructor, amb una creixent atenció en el seg-ment de la reforma.

Preus al mercat immobiliari

Sostre residencial (venda):— Habitatges nous (€/m2) 2n.tr.03 3.282 21,6 3.106 19,5 15,8— Segona mà-oferta (€/m2) 2n.tr.03 2.967 12,6 2.931 14,5 15,8— Lloguer (€/m2/mes) 2n.tr.03 9,20 10,9 9,17 10,2 11,1— Places d'aparcament (€) 1r.sem.03 20.850 13,0 19.840 8,1 3,6Locals de negoci (lloguer mensual):— Oficines (total ciutat) (€/m2/mes) 1r.sem.03 8,68 2,7 — — –10,7— Locals comercials (€/m2/mes) 1r.sem.03 8,97 11,6 — — 1,9

Les darreres dades disponibles confirmen la tendència expansiva dels preus del mercat immobiliari.Amb l'excepció del segment de nova planta, on la mitjana de preus incorpora un cert biaix a l'alça perla dificultat de representar l'oferta més assequible, el de segona mà i el mercat de lloguer semblen ini-ciar una fase de lleu contenció a l'espera que les dades del segon semestre ho confirmin.

El negoci dels creuers, considerant passatgers embarcats,desembarcats i en trànsit, ha assolit enguany i per primeravegada la xifra emblemàtica d’un milió de moviments anualspel port de la ciutat.

Aquest clima d’incertesa que d’ençà els darrers mesos de 2001ha perjudicat els intercanvis comercials i més concretament elsviatges turístics als països del Mediterrani Oriental ha estat pro-videncial perquè Barcelona hagi esdevingut en un temps rè-cord, una de les ciutats de referència pel que fa al turisme decreuers. Després d’una dècada de creixement espectacular delnegoci dels creuers amb centre operatiu al port de Barcelona–els gairebé 450.000 passatgers que el 2002 van iniciar o aca-bar el seu viatge de plaer a Barcelona equivalen a gairebé deuvegades el volum de passatgers de deu anys enrere– les xifresd’enguany apunten a un increment de l’ordre del vint per cent.Una variació que, com ja va succeir l’any passat, es veu com-plementada per una expansió igualment intensa del segment decreuers en trànsit.

Consolidant la tendència de la primera meitat d’any, el nombrede passatgers que han passat per l’aeroport durant els mesosd’estiu ha estat sensiblement superior al d’un any enrere. Lanotable recuperació del trànsit interior, que reprèn la trajectòriaexpansiva estroncada arran de la tragèdia de l’11 de setembrede 2001 i l’èxit de les companyies de baix cost, responsablesdel fort increment dels fluxos de viatgers entre Barcelona i lesprincipals capitals de la Unió Europea, expliquen que enguany,el creixement del total de passatgers per l’aeroport més queduplicarà l’augment de 2002. L’atractiu de la marca Barcelonacom a ciutat turística i emprenedora, sumat al dinamismeeconòmic que ha mantingut tant la regió metropolitana com laresta del territori català i l’augment de la demanda potencial enambdós sentits que ha generat la proliferació de vols assequi-bles, són factors suficients per explicar l’impuls més recent deltràfic de passatgers per l’aeroport de Barcelona.

Aquest fort increment del trànsit aeri té el seu reflex en un aug-ment igualment intens del nombre de visitants que han pernoc-tat als hotels de la ciutat. Durant els darrers dotze mesos comp-tabilitzats fins l’agost passat, els hotels de la ciutat havien fac-turat nou milions de pernoctacions –un 7% més que un anyenrere– imputables a 3,9 milions de visitants, un 16% més queun any abans. Increments molt notables atesa la conjunturaeconòmica internacional, que contrasten amb l’evolució mésdiscreta del turisme de sol i platja de la resta del país i que nohaurien estat possibles sense l’augment de l’oferta hotelera. Lacelebració a Barcelona aquest estiu de dos campionats espor-tius internacionals de primer ordre també ha influït a l’horad’assolir aquest nou rècord d’activitat hotelera.

11


La recuperació de la matriculació de vehicles –moltconcentrada en el segment de preus més baix– és un altre delselements que fan pensar en una millora de les perspectiveseconòmiques.

Si la compra de vehicles és un bon indicador de la capacitat dedespesa i de la confiança de les economies particulars i del con-junt dels agents econòmics en les perspectives de l’economia acurt i mitjà termini, el tomb tan radical que han registrat lesmatriculacions de vehicles durant els mesos d’estiu –un incre-ment del 13% en comparació amb la xifra del tercer trimestrede 2002– ha situat novament en positiu la variació anual des-prés de gairebé tres anys de descens continuat. Les ofertes deles marques associades a un finançament molt atractiu hanaconseguit que es materialitzés una part significativa de lademanda retinguda aquests darrers anys. El repunt de la inver-sió empresarial en béns d’equipament també hi ha contribuït.

Després d’una primavera de moderació de les tensions infla-cionistes, l’estiu ha viscut un nou repunt dels preus de consum.A la resistència que mostra la inflació subjacent a allunyar-sesignificativament de la cota del 3% –els efectes de la revalorit-zació de l’euro sobre els preus d’una part de les importacionssemblen compensats pel repunt dels productes manufacturatsde consum fins a superar el 2,5%– s’hi ha afegit un augmentalarmant dels preus de venda de molts productes alimentarisfrescos. L’escassa elasticitat de la demanda davant d’una ofer-ta mermada en quantitat i qualitat com a conseqüència de l’o-nada de calor que ha patit tot el país, s’apunta com una de lesraons de fons del rebrot inflacionista de la segona meitat del’estiu. Un rebrot que, presumiblement, els canals distribuïdorshan accentuat.

(%)

5

6

7

8

9

10

Barcelona R.M.B. Catalunya Espanya

ds.00 ds.01 ds.02 st.03

Var

iaci

ó (%

)


Actius Afiliats Contractes-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

Mercat de treball


Ocupació

Residents actius 30 st. 03 745.100 2,4 — — 1,4Residents actius (RMB) 30 st. 03 2.131.810 2,9 — — 2,0Afiliats R.G. Seg.Soc. 30 st. 03 850.308 2,4 — — 1,1Afiliats R.G. Seg.Soc. (RMB) 30 st. 03 1.733.694 2,3 — — 1,1Contractes laborals registrats 3r.tr.03 155.555 –4,0 676.830 –9,6 –7,3Contractes indefinits 3r.tr.03 18.509 –16,0 94.953 –16,3 –10,5

Durant el quadrimestre central de l'any s'ha mantingut el fort creixement tant de la població que es decla-ra laboralment activa com del nombre d'ocupats afiliats a la Seguretat Social. Alhora, i en part per can-vis metodològics de les dades, continua reduïnt-se la contractació laboral, inclosa la indefinida.

Var

iaci

ó (%

)

des.02/des.01 darrers 12 mesos

Total Masculí Femení RMB-2

0

2

4

6

8

10

Taxes d’atur registrat (%) (1)

Barcelona 30 st. 03 6,3 — — — 6,4RMB 30 st. 03 6,8 — — — 7,0Catalunya 30 st. 03 6,2 — — — 6,6Espanya 30 st. 03 8,5 — — — 9,1

L'evolució recent de les taxes d'atur es veu notablement condicionada per l'augment inusual de la pobla-ció que es declara activa. Factors estacionals i diferències significatives entre les diverses estructuresproductives exliquen variacions puntualment divergents entre les taxes d'atur dels àmbits considerats.

(1) Taxes referides a 31 de desembre de 2002.

Atur registrat

Total aturats registrats 30 st. 03 46.746 –0,3 — — 7,3Atur masculí 30 st. 03 21.397 0,6 — — 9,7Atur femení 30 st. 03 25.349 –1,0 — — 5,3Atur juvenil (16-24 anys) 30 st. 03 5.076 5,4 — — 24,9Aturats sense ocupació anterior 30 st. 03 4.486 3,4 — — 16,7Total aturats registrats (RMB) 30 st. 03 145.812 1,7 — — 9,1

El tradicional impuls de l'ocupació durant el segon trimestre de l'any i començament d'estiu ha estat sufi-cient per a recuperar tímidament les variacions interanuals negatives de l'atur registrat després de gaire-bé dos anys de tendència alcista. Un canvi de signe força consolidat entre els actius de mitjana edat iespecialment entre els desocupats de la indústria. Val a dir que aquest punt d'inflexió encara no s'ha asso-lit ni a l'entorn metropolità ni a la resta de Catalunya.

12


Sigui com sigui, la tardor comença amb una variació interanualdels preus de consum fregant el 3% al conjunt d’Espanya –migpunt més a Catalunya i província de Barcelona– i amb un dife-rencial d’inflació amb la resta de la Unió Europea que es resis-teix a baixar de l’u per cent. Una taxa que, malgrat la contencióque s’espera durant el darrer trimestre d’enguany, sobrepassarànovament les previsions oficials, perjudicant la capacitat dedespesa de les famílies i la competitivitat del conjunt de l’eco-nomia.

La sortida al mercat de noves promocions residencials esveu limitada per l’elevada concentració de recursos en laconstrucció d’obra pública i en la promoció privada per a usosproductius.

Les dades conegudes d’habitatges en construcció a comença-ment d’estiu a la ciutat central confirmen el manteniment de latendència descendent palesada durant el primer trimestre. Els4.363 habitatges iniciats durant els darrers dotze mesos oferei-xen una dotació anual mínima que no s’assolia d’ençà el 1996.El contrapunt a aquesta situació de l’obra residencial en cons-trucció el proporciona el dinamisme de la inversió prevista a lesllicències aprovades –gairebé 5.200 habitatges nous els darrersdotze mesos– i especialment l’increment del 24,2% anual finsa superar els 480.000 m2 –un nou rècord– de sostre sotmès areforma i ampliació.

Atesa la situació que darrerament viu el sector de la construc-ció de relatiu desbordament de la capacitat productiva, l’ofertad’habitatges en promocions noves es manté, per tercer any con-secutiu, a l’entorn dels 3.000, una dotació comparativamentbaixa pel que era habitual durant la passada dècada. Una situa-ció que afavoreix el creixent biaix alcista de la mitjana de preuspel fet de què una bona part de l’oferta més assequible ni tansols surt al mercat o, si ho fa, la seva presència es tan breu queels estudis de mercat no la recullen. Això pot ajudar a entendreel manteniment de l’escalada dels preus de l’oferta nova en unmoment en què els de segona mà comencen a mostrar símpto-mes de lleu desacceleració del creixement. Els preus de lloguer,amb un augment mitjà a l’entorn del deu per cent, continuen aremolc de l’evolució dels preus de venda. Tot fa pensar queaquesta situació es mantindrà, com a mínim i sense massa can-vis, fins la tardor de 2004.

La creació de nous llocs de treball durant la primavera i l’estiupassat han permès absorbir un notable increment de lapoblació activa sense augmentar les xifres d’atur.

Pel que fa a la conjuntura del mercat laboral, els principalsindicadors permeten una lectura força positiva de l’evoluciórecent dels volums d’ocupació a Barcelona i entorn metropo-lità. Si bé no es disposa encara de les dades definitives de finald’estiu, tot apunta que s’haurà registrat un augment del nombred’actius afiliats a la Seguretat Social lleument superior al 2%,pràcticament igual que el registrat al conjunt de Catalunya.L’impuls de la construcció i el creixement sostingut del tercia-ri han compensat àmpliament l’estancament de les xifres d’o-cupats directes al conjunt de la indústria.

Aquesta reactivació del creixement dels volums d’ocupació,que ha tingut un impacte molt positiu en les taxes d’activitat id’ocupació, sembla cloure un any i mig de trajectòria indefini-da i creixement testimonial. Així mateix, l’atur s’ha situat no-vament al llindar de reiniciar una nova fase descendent. Un fetque, unit a l’increment del nombre d’actius, ha permès que lestaxes d’atur reprenguin tímidament la tendència descendentque les caracteritzà fins a mitjan 2001.

Aquesta primera valoració necessàriament positiva de l’evolu-ció recent de les principals magnituds del mercat de treballbarceloní s’ha de matisar per la persistent davallada de la con-tractació registrada. Per tercer any consecutiu, el nombre decontractes laborals signats i tramitats a través de les OTG de laciutat és sensiblement menor al d’un any abans. Tot i que can-vis metodològics de darrera hora impossibiliten una compara-ció directa de les dades d’enguany amb les d’anys anteriors, éspossible remarcar que la reducció és especialment intensa entermes relatius entre els indefinits, fet que perjudica els ja deper sí minsos nivells d’estabilitat de les noves contractacions.

En definitiva, l’economia barcelonina i, per extensió, la metro-politana, encaren aquest final d’any i començament de 2004des d’una situació molt més avantatjosa que un any enrere. Laimminència de la celebració del Fòrum de les Cultures mantésota una gran pressió una bona part del teixit productiu de laciutat. Una situació que s’explica per la necessitat de reeditarl’èxit aconseguit ara fa poc més de deu anys amb la organitza-ció dels Jocs Olímpics i de reafirmar la imatge internacional deBarcelona.

I. Indústria

14

Enquesta de la conjuntura

La primera impressió que hom té dels resultats globals quereflecteixen les enquestes de conjuntura industrial del segontrimestre, és d'una incipient millora en relació amb la situacióexistent un any enrere que, no obstant, perd l'impuls dels dar-rers mesos.

Els aspectes més destacats de les darreres dades conegudes cor-responen al grau de satisfacció empresarial per la marxa delsnegocis; un saldo positiu de 14 punts que es recolza en part enun lleuger augment de les vendes –que ha donat sortida a unapart de l’excedent d’estocs de productes– i molt especialment enel perfil moderadament ascendent de la cartera de comandes,que es situa més de 20 punts per sobre del saldo –especialmentpobre– que tenia un any enrere; si bé en un valor encara negatiuque recorda que la recuperació continua essent molt discreta.

Font (per a tot l'apartat): Cambra Oficial de Comerc, Indústria i Navegació. Elaboració pròpia.

Total indústria (dades provincials)

A) Resultats del bimestre observat2002 2003

comparats amb l’anterior (%) mç-ab mg-jn jl-ag st-oc nv-ds 1r.tr. 2n.tr.

1) Producció Igual 41 43 37 39 33 39 40Saldo 2 9 –31 26 19 10 5

2) Vendes totals Igual 32 38 31 33 28 29 36Saldo 8 –13 –35 24 7 9 3

3) Vendes en el mercat exterior Igual 39 40 35 36 39 26 30Saldo –7 9 –26 23 1 4 –3

4) Preus de venda Igual 54 75 72 73 73 59 76Saldo 7 –14 –18 –12 –14 12 –6

B) Situació al final del bimestre (%)

5) Marxa dels negocis Normal 60 67 62 54 50 52 51Saldo –10 –3 –1 10 3 7 14

6) Estocs de productes elaborats Igual 64 69 56 68 55 65 54Saldo 9 13 21 5 5 1 3

7) Cartera de comandes Normal 55 59 61 56 53 55 55Saldo –32 –25 –24 –11 –18 14 –8

C) Resultats referits a les perspectivesper als propers tres o quatre mesos (%)

8) Producció Manteniment 52 53 45 54 46 51 46Saldo 18 27 33 13 –11 20 2

9) Vendes Manteniment 45 50 49 51 52 39 38Saldo 16 27 31 12 –5 24 –1

10) Cartera de comandes Manteniment 52 53 60 49 52 45 47Saldo 9 22 9 7 –4 19 8

11) Preus de venda Manteniment 82 84 79 68 51 82 87Saldo –2 –2 –10 –13 6 6 –1

12) Ocupació Manteniment 66 57 50 51 55 76 76Saldo –9 16 24 12 –21 2 –5

D) Capacitat productiva utilitzada (%) 78,7 76,6 76,7 — 80,3 76,6 78,0

15

Barcelona economia 53Enquesta de la conjuntura

Factors limitadors de la producció

Debilitat de la demanda Dificultats de finançament

Competència estrangera Altres

(%)

2000 2001 2002 20030

20

40

60

80

100

Activitat industrial a la regió metropolitana

Marxanegocis

Vendestotals

Vendesexteriors

Preusvenda

Producció

saldos

mg-jn 2000 mg-jn 2001 mg-jn 2002 2n.tr. 2003

-10-505

10152025303540

saldos

1998 2000 2002

Evolució de l’activitat industrial

1999 2001 2003-25-20-15-10-505

101520

Producció Preus venda Cartera comandes

Vendes exteriors Estocs de productes elaborats

Els indicadors de conjuntura industrial encara mostren unacerta resistència a la recuperació; l’evolució del segontrimestre ha estat de manteniment del volum de negoci,recolzat bàsicament per la demanda interna.

Els valors d'aquestes dues magnituds estretament relacionades–vendes i comandes–, si bé no suposen signes de canvi d’orien-tació clars, especialment si es relacionen amb les dades provi-sionals del tercer trimestre que assenyalen un lleu descens del’índex de producció industrial, semblen afavorir un incrementdel grau d'utilització de la capacitat productiva, amb una recu-peració significativa a la indústria de maquinària i equips me-cànics. Un símptoma de la represa de l’esforç inversor d’unapart del teixit productiu espanyol.

De fet, a les corbes de mitjanes mòbils corresponents a dife-rents paràmetres empresarials, es comença a detectar –per lasuavització de les tendències descendents–, els impactes po-sitius de l’evolució d’alguns subsectors –com el de l’Alimen-tació, la Metal·lúrgia o la Química– que juntament amb el com-portament relativament favorable de la demanda interna, potexplicar que les perspectives de les empreses industrials esmantinguin moderadament optimistes.

Dels subsectors considerats, potser el que més s’ajusta a l’evolu-ció del conjunt sia el de la Maquinària i Equipament i aparells,amb la diferència que registra un major dinamisme en termesde producció i una situació més modesta de la cartera de co-mandes.

Amb una trajectòria manifestament pitjor que la del conjunt dela indústria es troba el Tèxtil, i les Arts gràfiques i paper. Men-tre que en el primer cas la pèrdua de ritme és generalitzada ievident a totes les seves magnituds, en l’altre subsector les da-des són menys contundents sobretot pel que fa a l’evolució mésrecent, tot i que ambdós subsectors palesen perspectives moltminvades per els propers tres o quatre mesos. A la banda posi-tiva, els subsectors de l’Alimentació i begudes i la Químicalideren un grup més nombrós en el que també destaquen l’Auto-moció i la Fusta i mobles.

L'augment de la producció industrial continua pendent d'unareactivació decidida de les exportacions.

A començaments de l'any 2003 la incertesa pel conflicte del'Iraq va frenar la dèbil recuperació de les vendes a l'exterioriniciada els darrers mesos del 2002, especialment en els sub-sectors de béns de consum i de béns d'equipament, però encarai així el saldo a final del primer trimestre va ser positiu. Amb ladeclaració de la fi del conflicte, la recuperació de les exporta-cions industrials es va veure limitada per la persistent debilitatdel mercat europeu i l’apreciació de la moneda europea, quefrena l’accés a d’altres mercats. Aquesta conjuntura restrictivapel que fa a les exportacions limita l’expansió de l’activitat in-dustrial metropolitana en un moment en què la demanda inter-na de consum mostra signes d’esgotament.

16

Catalunya Espanya

Índex de producció industrial(taxes de variació interanual)

(%)

III.01 IV.01 I.02 II.02 III.02 IV.02 I.03 II.03-5-4-3-2-1012345

Tot i que de manera intermitent, augmenten els signes derecuperació que generen més confiança empresarial aCatalunya, sense que això suposi un canvi nítid d’expectativesa curt termini.

En un context de debilitat de l’economia europea, el sectorindustrial català segueix en una situació d’estancament i actuaamb molta precaució. No obstant això, i a diferència del con-text espanyol i especialment de l’europeu, l’indicador del climaindustrial a Catalunya manté una millora contínua des de co-mençament d’any i s’ha allunyat de manera significativa delspreocupants mínims de final de 2001 i 2002, presentant un per-fil que comença a ser millor que l’europeu.

Índex de producció industrial (Catalunya)(taxes de variació interanual)

(%)

-12-10-8-6-4-202468

Béns de consum Béns d'equipament Béns intermedis

III.01 IV.01 I.02 II.02 III.02 IV.02 I.03 II.03

Catalunya Espanya Unió Europea

Indicador del clima industrial (ICI)

1998 1999 2000 2001 2003

saldos

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2002

Durant el segon trimestre, però, aquests senyals de recuperacióde l’activitat que recullen alguns components de l’ICI no s’hanvist confirmats per l’ evolució de l’índex de producció industriala Catalunya, que ha experimentat un lleuger descens respecte alregistrat l’any passat durant el mateix període. És a dir, quemalgrat els repunts assenyalats, l’activitat global del teixit in-dustrial es manté afeblida i sense mostrar símptomes clars dereactivació. Les variacions positives del primer quadrimestred’enguany es contraresten amb les de signe invers durant elsegon i en conjunt no s’ha superat l’atonia que caracteritzava elcreixement de l’activitat industrial durant l’any 2002.

Segons les dades més recents i atenent a la destinació econò-mica dels béns, s’observa que els béns intermedis es mantenenal llarg de 2003 com el subsector amb un comportament mésestable, mentre que el subsector de béns d’equipament ha al-ternat –al llarg dels dos primers quadrimestres– els mesos demillora amb els mesos d’empitjorament, i el dels béns de con-sum ha registrat moderades pèrdues en l’índex de produccióentre gener i agost.

Atesa l’evolució observada en el que va d’any, no sembla ques’hagin d’esperar canvis significatius a curt termini en la ma-joria dels paràmetres que defineixen la conjuntura industrialmetropolitana. És molt probable que alhora que es mantinguiuna tendència de fons discretament alcista, es produeixin alts ibaixos puntuals.

Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana dels saldos de les opinions empresarialsreferides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de laproducció (mitjanes mòbils de tres mesos).Font: Direcció General d’Indústria i Ministeri d’Indústria i Energia.

Efectivament, tot i que encara són minoria els empresaris queesperen augmentar les vendes, incrementar la producció oaconseguir un volum de comandes més gran durant els propersmesos –un escenari consistent amb la inèrcia imperant en elsector industrial europeu, l’encariment del preu de l’energia i latendència a la baixa dels preus de venda–, la situació quereflecteixen a finals d’estiu els components de l’ICI és sen-siblement més positiva que la corresponent a un any enrere,quan el grau d’utilització de la capacitat productiva a Catalunyava ser el més baix des del primer trimestre de 1994.

De fet, la relativa millora dels indicadors de la confiança em-presarial s’ha traduït en un augment de cinc punts percentualsen la utilització de la capacitat productiva durant el segon tri-mestre d’enguany i s’escau destacar que aquest és el valor mésalt d’aquesta variable en els darrers dos anys.

La producció industrial mostra un comportament calmós imodulat en el context d’una conjuntura tendencialmentexpansiva.

Amb l’anàlisi per components de l’ICI s’observa que la millorade la confiança té el seu origen en un augment de les comandes,especialment de béns de consum i d’inversió, fet que ha permèsuna lleugera reducció dels estocs de productes acabats i unamillora de les expectatives de la tendència de la producció encomparació amb la registrada un any enrere.

Indicadors de producció i clima

II. Finances

Treballadors assalariats de les entitats de crèdit

Període Barcelona RMB Catalunya Espanya

des. 1995 28.647 35.345 n.d. 249.023des. 1996 28.010 35.010 45.005 246.800des. 1997 27.993 35.401 45.174 247.361des. 1998 28.022 35.695 45.597 247.685des. 1999 27.181 35.105 44.551 248.084

març 2000 27.482 35.499 44.838 n.d.juny 2000 25.431 33.887 45.522 n.d.set. 2000 25.447 33.816 45.370 n.d.des. 2000 25.551 33.842 45.163 248.951



març 2003 25.080 33.861 45.101 n.d.juny 2003 25.139 34.346 45.729 n.d.set. 2003 24.926 33.853 45.079 n.d.

Variació (%) Total Banca Caixes Cooper.

juny 2003/ juny 2002Barcelona –0,3 –2,1 0,5 7,7Catalunya 1,2 –1,1 2,3 4,8Espanya 1,5 –0,6 2,4 4,7

des. 2002/ des. 2001Barcelona –1,5 –5,3 0,5 3,8Catalunya 0,1 –4,3 2,1 6,6Espanya 0,0 –4,6 2,5 4,5

18

Sistema financer

L’expansió de les àrees urbanes, el creixement sostingut de lademanda de crèdit i unes expectatives que apunten a unamoderada recuperació de l’economia contribueixen a explicarel repunt del nombre d’oficines bancàries operatives.

L’evolució que reflecteixen les dades d’oficines d’atenció al pú-blic del sistema financer durant el segon trimestre de 2003 anun-cia el final del procés d’ajustament que aquest tipus de servei haviscut a la ciutat de Barcelona. D’ençà mitjan 1998 quan escomptabilitzaren els màxims històrics de gairebé 2.300 sucur-sals de bancs i caixes fins a les poc més de 2.030 de mitjan d’en-guany, han passat cinc anys de degoteig continuat fins acumularun descens de més del 10%. Una descongestió parcialment com-pensada per l’ampliació de l’oferta a la resta de l’entorn metro-polità i que s’ha produït en paral·lel a la implantació de nousoperadors a la ciutat i també amb l’expansió de la xarxa d’ofi-cines d’entitats que fins aleshores hi tenien una presència testi-monial. L’oferta de serveis financers ha guanyat en diversitat icompetència.

Tant a la ciutat central com a la resta del territori les caixes con-tinuen sent les entitats més dinàmiques quan es tracta d’obrirnoves sucursals. Els bancs, tot i que semblen a punt de posar fial procés de reducció de la seva xarxa de distribució comerciala peu de carrer, previsiblement tancaran el 2003 amb una novareducció del nombre d’oficines operatives.

Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya

set.2003/set.2002 –1,5 –0,7 –0,7 n.d.des.2002/des.2001 –1,3 –0,6 –0,6 0,8des.2001/des.2000 0,2 1,1 0,7 0,5

Nota: Dades d’afiliats al R. Gral. de la Seguretat Social amb l'excepció de les d'Espanya.Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banco de España. Elaboració pròpia.

Font (per a tot l’apartat, si no s’indica el contrari): Banco de España.

Evolució del crèdit al sector privat(Província)

1999 2000

Variació interanual del saldo viu (%)Saldo trimestral

1998

Saldo(milions d'€)

Variació del saldo viu (%)

2001 2002 2003-1.000

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.000

0

5

10

15

20

25

Oficines de les entitats de crèdit

Àmbit Caixes Cooper.territorial Total Banca d’estalvis de crèdit

juny 2003

Barcelona 2.034 691 1.315 28Resta província 3.154 862 2.223 69Resta Catalunya 2.023 622 1.367 34Total Catalunya 7.211 2.175 4.905 131

Madrid 2.824 1.410 1.375 39Resta província 1.934 758 1.141 35Total Espanya 38.940 14.019 20.547 4.374

des. 2002

Barcelona 2.044 702 1.315 27Resta província 3.136 870 2.197 69Resta Catalunya 2.009 623 1.353 33Total Catalunya 7.189 2.195 4.865 129

Madrid 2.830 1.430 1.368 32Resta província 1.919 763 1.128 28Total Espanya 38.673 14.072 20.326 4.275

Evolució del crèdit al sector privat(Variació tendencial)

Indústria Construcció Serveis Inversió immob. famílies

1999 20001998 2001 2002 2003

(%)

0

5

10

15

20

25

Barcelona economia 53

19

Sistema bancari

Deixant de banda altres determinants relacionats amb els avan-ços tecnològics i els canvis d’organització que incideixen direc-tament en la productivitat dels treballadors del sector, l’evolucióde la xarxa comercial de caixes i bancs ha incidit directament enel volum d’ocupació del sector financer. Prenent com a refe-rència els àmbits en els que el nombre d’oficines ha registrat unaevolució positiva durant els darrers dotze mesos, l’ocupaciós’ha mantingut estancada. En el cas de la ciutat de Barcelona, latendència a l’estabilització del nombre d’oficines no és suficientper frenar el lleu degoteig de les xifres d’ocupats. Una conse-qüència derivada possiblement de la major presència de seuscorporatives i serveis centrals i regionals.

Pel que fa al negoci tradicional de bancs i caixes, la captació dedipòsits del sector privat manté un ritme de creixement moltminso –pràcticament zero en termes reals al conjunt de Cata-lunya–, afectat previsiblement pel fort creixement de l’anypassat. Una evolució consistent amb el creixent endeutamentde les famílies i la testimonial i gens atractiva rendibilitat queofereixen les fórmules més tradicionals d’estalvi en un entornde tipus d’interès que han evolucionat clarament a la baixa.

L’endeutament que manté el sector privat amb el sistemafinancer supera ja el valor anual del PIB.

Contràriament, el saldo viu de crèdit bancari al sector privat haaccentuat lleument el fort creixement de tancament de 2002fins a l’entorn del 15% anual. Vist en perspectiva, aquesta tra-jectòria del crèdit en el que va d’any deixa enrere definitiva-ment l’ensopegada imputable al clima d’inseguretat i incertesagenerat pels fets de l’11 de setembre de 2001 i s’acosta al ritmede creixement de 2000 i anys immediatament anteriors. Amb ladiferència substancial que el creixement econòmic a final delsnoranta era pràcticament el doble que el d’enguany i el nivelld’endeutament de les economies familiars era sensiblementmés baix que l’actual.

província provínciaVariació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya

Dipòsits

juny 2003 / juny 2002 2,5 3,7 7,1 8,5des. 2002 /des. 2001 11,9 11,3 5,7 7,9des. 2001 / des. 2000 4,9 5,2 23,6 12,2

Crédit

juny 2003 / juny 2002 14,2 14,6 15,4 14,6des. 2002 / des. 2001 12,6 12,7 13,2 13,0des. 2001 / des. 2000 8,5 9,0 11,3 11,3

Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit (milions d'€ )

Dipòsits del sector privat Crèdit al sector privat

Província Resta Província Província Resta ProvínciaPeríode Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya Barcelona Catalunya Catalunya Madrid Espanya

des. 1991 44.259 9.774 54.033 51.628 251.798 31.669 7.577 39.246 55.151 203.156des. 1992 47.624 10.906 58.530 54.791 271.448 36.007 8.229 44.236 57.965 220.285des. 1993 52.892 11.557 64.449 64.544 298.739 35.359 8.620 43.979 62.726 225.998des. 1994 56.221 12.442 68.663 69.232 322.243 38.523 9.231 47.754 65.405 247.482des. 1995 60.654 13.421 74.075 83.799 361.184 41.680 9.893 51.573 69.747 263.965

des. 1996 65.462 13.818 79.280 89.124 380.062 45.226 10.506 55.732 75.433 290.030des. 1997 64.693 13.853 78.546 100.453 396.644 51.843 11.918 63.761 87.760 332.720des. 1998 64.986 13.273 78.259 99.168 404.128 61.344 13.881 75.225 105.192 390.146des. 1999 68.356 15.061 83.417 103.910 434.474 71.302 16.142 87.444 113.219 448.056des. 2000 71.590 17.230 88.820 114.301 489.685 83.306 18.672 101.978 128.436 526.633

març 2001 70.256 16.852 87.108 120.572 491.778 84.304 18.934 103.238 127.220 530.387juny 2001 72.568 17.619 90.187 126.050 515.833 87.908 19.976 107.884 133.350 556.262set. 2001 72.967 18.328 91.295 128.838 522.616 87.171 19.898 107.069 144.930 566.132des. 2001 75.066 18.376 93.442 141.276 549.621 90.384 20.812 111.196 142.939 586.010

març 2002 78.819 18.477 97.296 141.700 556.001 94.075 21.498 115.573 146.723 601.603juny 2002 82.954 19.351 102.304 136.841 569.458 97.946 22.569 120.514 150.448 626.050set. 2002 82.525 19.896 102.421 141.586 573.985 99.777 22.959 122.735 156.429 642.558des. 2002 83.992 19.971 103.964 149.396 592.844 101.736 23.537 125.273 161.860 662.272

març 2003 83.715 20.608 104.323 144.848 598.965 104.327 24.480 128.807 167.779 682.839juny 2003 85.014 21.108 106.122 146.620 617.839 111.854 26.208 138.062 173.689 717.661

2n.tr.03/ 4t.tr.02/ 4t.tr.01/Variació (%) 2n.tr.02 4t.tr.01 4t.tr.00

Total sectors productius 13,4 10,5 9,5Indústria 7,1 3,2 5,6Construcció 17,1 22,8 8,9Serveis 15,2 10,6 12,1

Total famílies 13,3 14,8 15,6Inversió immobiliària 13,5 16,7 16,5Consum durador –0,8 4,9 23,0

20

Sistema bancari

1998 1999 2000

(%)

2001 2002 2003

Tipus d'intervenció (BE-BCE)Tipus del crèdit d'1 a 3 anys de bancs i caixesTipus d'interès hipotecari del total d'entitats

Evolució dels tipus d'interès

1

2

3

4

5

6

7

8

El creixement continuat dels recursos financers aplicatsdirectament a la inversió immobiliària limita la disponibilitat decrèdit destinat a la inversió en béns de consum durador.

Les darreres dades disponibles palesen una incipient recupe-ració de la demanda de crèdit per part dels sectors productius.Per primera vegada d’ençà el 2000, s’iguala el ritme de creixe-ment del saldo viu d’aquest segment del crèdit bancari amb elde les famílies. Una equiparació que no hauria estat possiblesense l’impuls de la demanda de crèdit del conjunt dels serveisi, en menor mesura però significatiu pel canvi d’orientació querepresenta, de les empreses industrials. Per altra banda, el sec-tor constructor manté el lideratge del creixement relatiu de lademanda de crèdit tot i que amb una taxa lleument inferior al’assolida a final de 2002.

La inversió immobiliària, especialment en obra nova més queno pas en rehabilitació, continua sent la principal destinació delcrèdit bancari en mans de les famílies. La creixent “hipoteca-rització” de les economies familiars aprofitant una conjunturaexcepcional pel que fa a les condicions de finançament, afectanegativament la seva capacitat d’endeutar-se per a l’adquisicióde béns de consum durador. Contràriament, ha augmentat demanera significativa i relativament sorprenent el recurs al crè-dit bancari per part de les famílies per a finançar despesa cor-rent en béns i serveis.

Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya. (milions d'€ )

Sectors productius Economies domèstiquesInversió Consum de Altres

Període Total Primari Indústria Construcció Serveis Total immobiliària béns duradors aplicacions

4t.tr.1993 162.301 7.634 54.623 24.952 75.092 89.137 56.213 12.421 20.5034t.tr.1994 161.072 7.314 53.235 23.137 77.387 99.590 67.111 12.673 19.8064t.tr.1995 168.630 7.954 55.607 23.615 81.454 110.468 75.703 13.102 21.6634t.tr.1996 177.057 8.815 52.893 24.267 91.083 123.077 85.592 13.654 23.831

4t.tr.1997 198.417 9.482 57.789 24.701 106.445 145.447 104.292 15.948 25.2084t.tr.1998 227.867 10.358 64.321 29.270 123.919 175.008 123.254 20.625 31.1304t.tr.1999 257.974 11.887 71.187 35.112 139.788 207.090 145.184 23.371 38.5364t.tr. 2000 302.034 13.141 78.588 42.627 167.679 243.837 176.653 26.885 40.299

1r.tr.2001 299.581 12.764 76.144 42.368 168.306 251.694 183.189 28.331 40.1752n.tr.2001 313.118 12.946 78.850 44.684 176.638 266.945 193.438 31.034 42.4723r.tr.2001 317.262 13.215 81.899 44.957 177.191 273.224 198.747 31.826 42.6514t.tr.2001 330.591 13.320 82.959 46.412 187.901 281.789 205.790 33.076 42.922

1r.tr.2002 334.865 13.420 82.689 47.487 191.269 293.673 214.354 34.671 44.6482n.tr.2002 343.191 13.980 81.235 50.770 197.207 308.555 225.521 35.466 47.5683r.tr.2002 351.950 14.281 82.834 53.777 201.057 316.697 234.668 35.072 46.9574t.tr.2002 365.204 14.750 85.587 57.002 207.865 323.520 239.236 34.684 49.600

1r.tr.2003 376.462 15.353 86.681 57.053 217.375 331.112 244.284 33.903 52.9252n.tr.2003 389.284 15.744 87.015 59.431 227.095 349.469 255.986 35.167 58.316

Total negociatVariació (%) Barcelona Madrid

3r.tr.2003/3r.tr.2002 — 23,31r.sem.2003/1r.sem.2002 –11,3 0,0

2002/2001 35,6 –10,32001/2000 35,0 –13,0


21

Mercat de renda variable

Les borses espanyoles han començat la segona meitat de2003 consolidant nivells de cotització i volums de contractacióefectiva.

L’impuls alcista que han registrat les cotitzacions de la rendavariable als principals mercats occidentals –inclòs l’espanyol–durant el segon trimestre d’enguany s’ha moderat notablementdurant els mesos d’estiu. Els símptomes de represa del creixe-ment que desprenen tant l’economia nord-americana com lajaponesa –no així l’europea– fan creïbles les expectatives decreixement de l’economia mundial i han contribuït a revisar al’alça les previsions de beneficis empresarials. En aquestescondicions, i sense que s’hagi produït encara una entrada sig-nificativa de recursos nous en aquest mercat, són majoria elsvalors que han aconseguit increments importants de capitalit-zació i s’han allunyat de les valoracions mínimes assolides acomençament de tardor de 2002.

Les dades disponibles de contractació corresponents als mesosd’estiu confirmen que el mercat de renda variable recuperaatractiu. Després de més de dos anys de descens persistent delvolum efectiu negociat, 2003 tancarà clarament en positiu. Unabona notícia per a moltes economies familiars i també perquèpot començar a rebaixar la pressió de la demanda per a inversiósobre el mercat immobiliari.

Volum efectiu negociat a Borsa de Barcelonamilions d'€

2000 2001 2002 2003

1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

1. Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Borsa de Madrid, revista mensual, diversos números.

Volum efectiu negociat a les borses (milions d’€ )

Renda variable Renda fixa pública Renda fixa privada Total renda fixa i variable1

Període Barcelona Madrid Barcelona Madrid Barcelona Madrid Barcelona Madrid

1992 2.564,5 21.491,0 65,3 2.914,8 175,4 2.626,3 2.805,2 27.032,11993 2.499,4 33.229,0 165,9 4.763,3 326,9 5.804,3 2.992,2 43.947,81994 5.017,0 43.935,6 417,7 22.117,1 235,9 4.856,0 5.670,6 71.189,61995 4.113,3 39.654,4 2.271,6 22.654,8 217,6 3.031,2 6.602,5 65.385,9

1996 7.497,6 60.700,9 8.521,3 53.848,2 232,1 2.404,8 16.251,0 116.979,81997 19.829,4 123.195,1 11.350,8 22.379,7 144,4 1.870,7 31.341,8 147.675,81998 29.095,2 198.159,1 23.615,6 1.301,8 98,1 519,9 52.992,1 201.006,01999 31.190,1 224.713,9 28.950,8 489,6 355,4 1.090,5 60.671,7 227.343,02000 51.052,7 391.540,6 30.761,9 335,5 171,0 373,9 82.127,0 393.185,6

2001 59.026,1 340.608,1 50.500,2 319,8 653,2 171,8 111.043,6 343.358,11r.tr. 10.109,8 101.277,5 8.603,8 39,8 27,1 40,8 18.968,9 102.781,12n.tr. 13.953,8 87.486,6 13.801,1 56,4 264,8 24,1 28.310,5 87.839,93r.tr. 16.403,6 72.777,3 13.010,8 45,4 331,4 29,5 30.076,4 73.057,84t.tr. 18.558,9 79.066,7 15.084,5 178,2 29,9 77,4 33.687,7 79.679,3

2002 85.564,7 305.425,0 64.626,4 396,3 45,2 252,4 150.576,1 308.151,71r.tr. 21.206,5 80.094,3 15.303,3 36,7 10,6 45,9 36.703,7 80.947,92n.tr 25.037,9 84.988,4 16.332,5 203,6 8,7 110,2 41.423,8 85.680,23r.tr. 19.349,9 71.055,7 17.749,6 20,4 15,1 44,3 37.125,0 71.483,44t.tr. 19.970,4 69.286,6 15.241,0 135,6 10,8 52,0 35.323,6 70.040,3

20031r.tr. 18.941,7 81.206,8 14.801,0 89,6 7,6 54,1 33.909,7 82.247,42n.tr. 19.880,3 83.702,8 15.494,4 125,9 10,8 40,3 35.394,7 84.438,23r.tr. 87.748,9 39,1 33,0 88.159,2

III. Consum, comerç i preus


23

Base 2001

Nota metodològica: A partir de gener de 2002, l’IPC adopta un nou sistema de càlcul en base 2001 amb importants canvis metodològics que trenquen la sèrie. Per això, les taxes oficialsde variació corresponents a 2002 no es poden obtenir a partir dels índexs. Informació més detallada sobre la metodologia a www.ine.es. Nota: les dades dels tres últims mesos són provisionals. Font (per a tot l’apartat): INE i Eurostat.

Catalunya Espanya Subjacent

IPC(variació interanual)

1998 1999 2000 2001 2002 20031,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5(%)

Preus de consum

Variació (%) st.03/st.02 des.02/des.01 des.01/des.00

Prov. Barcelona 3,5 4,4 2,8Catalunya 3,4 4,3 2,8Espanya 2,9 4,0 2,7— subjacent 2,8 3,5 3,8Prov. Madrid 2,8 3,9 2,5UE harmonitzat 1,9 2,2 2,0

La lleu moderació mostrada per l’evolució dels preus deconsum durant la primavera passada ha patit una primeraensopegada durant els mesos centrals de l’estiu. L’evolució delmes de setembre relativitza aquest repunt.

Tot i la trajectòria alcista seguida per l’IPC a partir del juliol iespecialment agost, la situació a començament de tardor escompara favorablement amb l’existent un any enrere. Així,l’augment acumulat els primers nou mesos d’enguany s’acostaa un 1,5%, més d’un punt percentual per sota del nivell existentl’any passat per les mateixes dates. Un valor raonablement mo-derat que no s’assolia d’ençà el bienni 1997-1998, els anys demenys tensions inflacionistes del darrer decenni. Pel que fa a lavariació acumulada els darrers 12 mesos, la valoració no pot sertan positiva. Es palesa una notable resistència a abandonar lazona del 3% tot i que l’anomenada inflació subjacent mantéuna trajectòria lleument descendent per sisè mes consecutiu.

En el cas de Catalunya i província de Barcelona, els senyals demoderació de les tensions inflacionistes són menys clars. L’acu-mulat anual se situa lleument per sobre de l’1,5%, entre vuit inou dècimes menys que un any enrere i la variació interanual al’entorn del 3,4%, pràcticament al mateix nivell que dotze me-sos enrere. El diferencial d’inflació que es manifesta a Cata-lunya es concentra bàsicament en l’Alimentació i begudes noalcohòliques, en el Vestit i calçat, en el Parament de la llar,Hoteleria i restauració i en el calaix de sastre d’Altres. Els preusde l’Alimentació –especialment d’alguns productes frescos laproducció dels quals s’ha vist afectada pel rigor i la durada del’onada de calor de l’estiu– l’Ensenyament i la l’Hoteleria irestauració es revelen com els més inflacionistes en termesanuals tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya. Els preus deproductes i serveis associats al Transport, Lleure i cultura iespecialment Comunicacions són els que més han contribuït amoderar les tensions inflacionistes dels darrers mesos.

Índex general de preus de consum (Prov. Barcelona/Espanya)

Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.

Base 1992

1997 B 121,1 121,1 121,3 121,2 121,4 121,3 121,6 122,1 122,6 122,7 123,0 123,4E 120,8 120,8 120,8 120,9 121,0 121,0 121,3 121,8 122,4 122,4 122,6 122,9

1998 B 123,9 123,6 123,8 124,2 124,2 124,3 124,9 125,2 125,2 125,3 125,3 125,7E 123,2 122,9 123,0 123,3 123,5 123,5 124,0 124,3 124,4 124,4 124,3 124,7

1999 B 126,3 126,4 127,1 127,5 127,7 127,9 128,4 128,9 129,1 129,2 129,4 130,0E 125,1 125,2 125,7 126,2 126,2 126,2 126,8 127,3 127,6 127,5 127,7 128,3

2000 B 130,7 130,9 131,4 132,0 132,2 132,7 133,6 134,3 134,3 134,6 134,9 135,5E 128,7 128,9 129,4 129,9 130,2 130,6 131,3 131,9 132,2 132,6 132,9 133,4

2001 B 135,6 136,1 136,7 137,4 137,7 138,1 138,6 138,9 138,8 138,7 138,7 139,3E 133,4 133,9 134,4 135,1 135,6 136,1 136,4 136,7 136,7 136,6 136,5 137,0

2002 B 101,5 101,4 102,2 103,6 103,9 104,1 103,4 103,8 104,1 105,2 105,3 105,9E 101,3 101,3 102,2 103,6 103,9 104,0 103,2 103,5 103,9 104,9 105,1 105,5

2003 B 105,7 105,9 106,6 107,5 107,4 107,5 106,9 107,5 107,7E 105,0 105,2 106,0 106,8 106,7 106,8 106,1 106,6 106,9

24

Preus de consum

IPC harmonitzat(variació interanual)

Espanya UE Alemanya França

Diferencial d'inflació entre Espanya i la UE(%)

1998 2000 2001 2002 2003

(%)

1998 2000 2001 2002 2003

1999

1999

0,0

0,81,0

1,6

2,0

0,00,51,01,52,02,53,03,54,04,5

0,60,40,2

1,41,2

1,8

Índex de preus industrials(variació interanual)

General Consum Equipament Intermedis

(%)

1998 1999 2000 2001 2002 2003-6-4-202468

1012

Al conjunt de la Unió Europea, l’IPC harmonitzat ha repuntatlleument durant l’estiu però sense superar l’objectiu del 2%.Amb aquest resultat, el diferencial d’inflació entre l’economiaespanyola i l’europea es manté estabilitzat a l’entorn d’un puntpercentual.

La relativa estabilitat en la que es mouen els preus industrialsun cop superat l’impacte de l’encariment del petroli durant elsmesos previs a la invasió de l’Iraq compensa parcialment lapressió inflacionista d’alguns serveis i ajuda a mantenir la ten-dència lleument descendent de la inflació subjacent. A l’horad’explicar la relativa atonia de l’índex general dels preus indus-trials ens hem de referir necessàriament a l’impacte sobre lescotitzacions de les principals matèries primeres de l’apreciacióde l’euro en relació amb el dòlar i també de la feblesa delcreixement econòmic al conjunt de la UE i molt especialmentde l’activitat fabril. L’únic increment destacable és el que re-flecteix l’índex de preus del segment de productes elaboratsdestinats al consum, en consonància amb l’aportació significa-tiva del consum privat al creixement del PIB.

IPC per components (%)

Catalunya Espanya UE

st.03/st.02 ds.02/ds.01 ds.01/ds.00 st.03/st.02 ds.02/ds.01 ds.01/ds.00 st.03/st.02 ds.02/ds.01 ds.01/ds.00

Aliment. i begudes no alcohòliques 5,1 5,1 5,7 4,4 4,6 5,9 2,9 1,3 4,9Begudes alcohòl. i tabac 2,9 4,9 4,0 2,7 4,6 4,2 4,5 3,7 2,8Vestit i calçat 4,5 6,1 4,2 3,9 5,3 3,2 0,2 0,4 0,7Habitatge 2,7 4,0 1,2 2,5 2,9 1,8 2,4 1,9 1,3Parament de la llar 2,7 3,0 3,4 2,0 2,4 2,8 1,1 1,2 1,9Medicina 2,5 2,9 2,7 2,2 2,6 2,7 2,2 3,0 1,4Transport 1,4 5,1 –2,9 1,5 5,0 –2,9 2,0 3,6 –0,8Comunicacions –3,2 –5,3 –2,4 –3,0 –5,1 –2,6 –0,1 –0,9 –1,8Lleure i cultura 0,9 2,4 4,6 0,5 1,8 4,3 –0,3 1,0 1,8Ensenyament 5,1 6,1 4,1 5,0 4,7 4,1 4,8 5,0 4,0Hoteleria i restauració 5,0 5,1 4,5 4,0 5,8 4,7 3,1 4,3 3,7Altres 4,1 4,1 3,6 3,2 3,9 3,5 2,5 2,9 3,3

Total 3,4 4,3 2,8 2,9 4,0 2,7 1,9 2,2 2,0

Font: INE i Eurostat.


25

Consum d’energia i aigua

(p) Previsions.Nota: El 2001 es produeix un trencament de la sèrie de consum d'electricitat per usos.Font: FecsaEndesa i Gas Natural. Dades recollides i facilitades pel Departamentd'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.

Electricitat GasVariació (%) Total Domèstic Cial.-indtal. natural

3r.tr.2003/3r.tr.2002 2,9 1,8 4,11r.sem.03/1r.sem.02 2,4 0,7 5,1

2002/2001 2,3 10,3 –6,9 3,62001/2000 2,6 n.d. n.d. –12,5

(p) Previsions.Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. Dades recollides i facilitades pelDepartament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

ComercialVariació (%) Total Domèstic i industrial Altres

3r.tr. 2003 / 3r.tr. 2002 1,9 0,5 3,9 6,11r.sem.2003/1r.sem.2002 2,8 2,6 2,3 8,6

2002/2001 –1,6 0,3 –2,1 –16,42001/2000 –0,5 –0,8 –0,1 0,6

Consum d’electricitat i gas natural (Mwh)

Electricitat de baixa tensió Gas natural

ComercialPeríode Total Domèstic i industrial Total

1995 3.731.802 1.368.597 2.363.205 2.832.1431996 3.874.091 1.417.642 2.456.449 3.072.7231997 3.969.434 1.445.977 2.523.457 3.016.183

1998 4.085.961 1.348.107 2.737.854 3.157.2611999 4.209.561 1.382.271 2.827.290 3.557.2442000 4.386.793 1.588.142 2.798.651 3.622.6822001 4.504.479 2.393.536 2.110.943 3.212.103

2002 4.605.950 2.640.712 1.965.238 3.328.2231r.tr. 1.248.003 764.858 483.145 1.647.0772n.tr. 1.076.109 632.208 443.901 826.8783r.tr. 1.141.856 592.486 549.370 404.8864t.tr 1.139.982 651.160 488.822 449.384

20031r.tr. 1.272.839 770.276 502.563 1.455.1922n.tr. 1.107.426 635.985 471.441

3r.tr.(p) 1.175.366 603.317 572.049

Consum d’aiguaTotal Estructura d’usos (milers m3)

ComercialPeríode Núm.índex milers m3 Domèstic i industrial Altres

1991 100,- 138.081 81.689 44.153 12.2391992 95,5 131.842 79.947 40.848 11.0481993 89,6 123.660 76.854 35.662 11.1431994 87,6 120.914 76.153 34.550 10.2111995 86,4 119.319 75.739 33.428 10.151

1996 83,8 115.716 74.335 32.672 8.7091997 84,2 116.217 74.831 33.413 7.9731998 84,3 116.353 74.523 33.473 8.3571999 82,9 114.464 72.930 33.043 8.4912000 83,4 115.130 74.044 32.972 8.114

2001 83,0 114.544 73.448 32.936 8.1591r.tr. 27.723 18.692 7.415 1.6162n.tr. 29.011 18.834 8.235 1.9413r.tr. 29.953 18.577 8.937 2.4394t.tr. 27.856 17.344 8.349 2.163

2002 81,7 112.749 73.684 32.247 6.8191r.tr. 29.027 19.835 7.685 1.5062n.tr. 26.904 17.823 7.731 1.3503r.tr. 29.226 18.607 8.626 1.9934t.tr. 27.592 17.418 8.205 1.969

20031r.tr. 29.825 20.394 7.988 1.4432n.tr. 27.687 18.241 7.786 1.660

3r.tr.(p) 29.769 18.692 8.962 2.115

Els consums d’aigua i d’energia a Barcelona durant el darrerestiu s’han mantingut en la línia moderadament expansiva delprimer semestre. Les dades disponibles no recullen encara latotalitat de l’impacte de l’onada de calor.

L’augment més notable i sostingut ha correspost novament alconsum d’electricitat de baixa tensió. A banda de l’incrementinteranual d’aproximadament el 4,5% que ha registrat el con-sum per a usos comercials i industrials durant els primers vuitmesos i que pot estar influït per l’efecte estadístic del descensregistrat un any abans, el consum domèstic modera el seu ritmede creixement després del fort impuls comptabilitzat el 2002. Entot cas, el manteniment del moderat ritme de creixement de l’ac-tivitat productiva i les elevadíssimes temperatures d’aquestdarrer estiu expliquen perfectament aquest augment del consumelèctric.

Pel que fa al consum d’aigua, les dades disponibles i provisio-nals corresponents al tercer trimestre mostren un increment mésmoderat que el registrat durant el primer semestre i potser persota del que es podia esperar atesa l’onada de calor viscuda l’es-tiu. Una valoració especialment ajustada al consum de les llars.Contràriament, el consum d’aigua lligat a l’activitat productivai als usos en instal·lacions i serveis públics sí que reflecteixaquesta major necessitat derivada d’unes condicions climàti-ques força dures. A banda, òbviament, de l’augment del consumimputable als creixents fluxos de visitants que han fet estada ala ciutat.

26

Matriculació de vehicles

Vehicles matriculats (província)

1998 1999 2000 2001 2002 2003

milers de vehicles variació (%)

Total acumulat darrers dotze mesosTaxa de variació interanual (%)

125

150

175

200

225

250

275

-15-10-5051015202530

Província de Barcelona

Variació (%) Matriculacions Baixes Saldo

3r.tr.2003/3r.tr.2002 12,9 11,4 16,1 1r.sem.2003/1r.sem.2002 4,3 3,1 7,3

2002/2001 –9,6 22,5 –48,82001/2000 –1,7 30,8 –24,6

Nota: Exclosos ciclomotors. Dades provisionals pels darrers dotze mesos.Font: DGT, Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona i Idescat. Elaboració pròpia.

Les ofertes de les marques en un entorn de tipus d’interès especialment baixos i nivells d’ocupació a l’alça han impulsatde manera notable la demanda de turismes.

L’augment del nombre de vehicles nous matriculats durant elsmesos d’estiu d’enguany confirma el canvi de tendència apun-tat per aquesta variable el trimestre anterior. Després de pràcti-cament tres anys de degoteig constant del nombre de matricula-cions a la província de Barcelona –de 270.000 de la primerameitat de 2000 a 227.000 de la primera meitat d’enguany envolums anuals– la recuperació de la compra de vehicles nousdurant els dos darrers trimestres ha estat incontestable. No ésmenys cert però que l’espectacular increment interanual del12,6% corresponent als darrers sis mesos hauria estat improba-ble sense la davallada de gairebé el 10% registrada l’any passat.

Tot i que l’augment ha estat la tònica general dels diferents seg-ments del mercat, la compra de turismes –especialment de lagamma mitjana i baixa de preus– i en menor mesura la de mo-tos han estat els més dinàmics en termes relatius. La inversió envehicles del segment industrial/comercial ha mostrat un dina-misme força més moderat.

Pel que fa a les baixes, tots els indicis apunten a que la tònicaha estat igualment positiva però amb símptomes clars de desac-celeració després d’un trienni de fort creixement. Un procésque els propers mesos previsiblement es mantindrà atès que elsmés de 177.000 vehicles donats de baixa els darrers dotzemesos –en bona part gràcies a les bonificacions del Pla Prever–superen àmpliament els matriculats deu anys enrere.

Als efectes de l’evolució quantitativa del parc motoritzat en si-tuació d’alta, l’augment de les matriculacions ha trencat la pro-gressiva reducció del saldo entre altes i baixes que caracterit-zava l’augment del parc provincial els darrers anys. La mitjanad’aproximadament 15.000 vehicles de saldo net trimestral deldarrer any i mig es veu àmpliament superada pels saldos delsegon i tercer trimestre d’enguany. Una evolució que incideixdirectament en un augment de les elevades ràtios de dotació devehicles motoritzats per càpita i, potencialment, en un agreuja-ment dels índexs de contaminació i congestió del tràfic viaritant a la regió metropolitana com a la resta de Catalunya, atèsque les dinàmiques d’ambdós àmbits són molt similars

Evolució del parc automobilístic Província de Barcelona Catalunya

Període Matriculacions Baixes Saldo Matriculacions

1991 185.902 61.557 124.345 240.5521992 192.843 79.213 113.630 249.2721993 136.146 78.194 57.952 177.5081994 152.956 88.085 64.904 201.3401995 146.294 72.041 74.253 192.892

1996 158.475 64.536 93.939 208.5181997 183.053 76.683 106.370 251.5491998 230.146 77.727 152.419 299.1341999 264.252 88.177 176.075 343.7082000 257.437 106.555 150.882 328.456

2001 253.097 139.349 113.748 318.5431r.tr. 66.068 33.204 32.864 82.8822n.tr. 71.320 35.765 35.555 89.8343r.tr. 56.988 30.990 25.998 73.1384t.tr. 58.721 39.390 19.331 72.689

2002 228.905 170.722 58.183 290.0801r.tr. 58.021 44.490 13.531 67.1702n.tr. 59.876 40.758 19.118 78.6893r.tr. 53.966 36.495 17.471 69.4384t.tr. 57.042 48.979 8.063 74.783

20031r.tr. 55.731 42.953 12.778 72.3192n.tr. 67.219 44.977 22.242 86.6503r.tr. 60.949 40.671 20.278 79.808


27

Variació (%) Domiciliària Selectiva Total

3r.tr.2003/3r.tr.2002 –12,4 24,2 –9,31r.sem.2003/1r.sem.2002 –9,8 5,5 –8,5

2002/2001 –3,2 8,0 –2,32001/2000 –5,6 16,4 –4,2

Escombraries recollides

Escombraries recollides (en contenidors) (tones)

Període Domiciliàries Selectiva Total

1993 666.388 13.311 679.6991994 650.057 15.604 665.6611995 622.585 16.625 639.2101996 627.134 20.596 647.730

1997 635.803 23.485 659.2881998 631.956 32.201 663.8011999 647.516 43.617 691.1332000 658.067 44.204 702.270

2001 621.179 51.457 672.6361r.tr. 162.771 13.213 175.9842ntr. 157.543 12.301 169.8443r.tr. 140.347 11.844 152.1914t.tr. 160.518 14.099 174.617

2002 601.559 55.551 657.1101r.tr. 151.945 14.107 166.0522ntr. 156.117 13.916 170.0333r.tr. 137.764 12.268 150.0324t.tr. 155.732 15.260 170.992

20031r.tr. 142.519 14.637 157.1562n.tr. 135.328 14.913 150.2413r.tr. 120.720 15.241 135.961

Nota: Les dades de l'any en curs són provisionals.Font: Direcció de Serveis de Neteja Urbana de l'Ajuntament de Barcelona.

1998 1999 2000 2001 2002 2003

Recollida selectiva en contenidorsmilers de tones variació (%)


20253035404550556065

-10-50510152025303540

La recuperació selectiva i el reciclatge –unes 20.000 tones demitjana mensual en el que va d’any– ha crescut notablement isuposa ja el 30% dels residus sòlids urbans

A Barcelona, les escombraries de rebuig per part de particularshan intensificat el descens relatiu al llarg de l’any 2003; aques-ta reducció, que és la clau de volta per fer possible l’objectiu dereducció dels residus municipals, ha anat guanyant intensitat alllarg de l’any i malgrat que encara és molt majoritària, estar enclar retrocés. En aquest sentit, cal destacar que el total d’es-combraries recollides en contenidors de brossa indiferenciada aBarcelona –de gener a setembre– s’ha reduït més d’un 10% res-pecte el corresponent període de l’any anterior. Aquesta minvas’ha compensat en part per la progressiva implantació en dife-rents zones de la ciutat de sistemes pneumàtics de recollida,però especialment per l’augment de les recollides selectivesbicompartimentada en contenidors.

De tota manera, la separació de la brossa orgànica de la resta dedeixalles domèstiques és encara una pràctica molt menys habi-tual a la ciutat que d’altres tipus de recollida selectiva. De ge-ner a setembre s’han recollit 14.213 tones de fracció orgànicadomiciliària, que suposen un discret 3,5% respecte el total de larecollida domiciliària. Aquest percentatge s’incrementarà a curttermini, després de l’ampliació de la cobertura d’habitatges quedisposaran del sistema de recollida selectiva de la brossa orgà-nica, prevista per finals d’any.

D’altra banda, l’ús dels contenidors especialitzats per envasos,vidre o paper es troba àmpliament generalitzat entre la ciutada-nia, i la seva recollida selectiva en origen guanya força de ma-nera continuada. En concret, al llarg dels primers nou mesosd’enguany als contenidors de vidre, paper i envasos s’han recu-perat 4.500 tones més que l’any passat, i suposa un incrementsuperior a l’11% respecte el mateix període, mentre les deixa-lles domiciliàries en contenidors de rebuig s’han reduït en lamateixa proporció.

Finalment, en el procés per reduir la quantitat i/o volum de resi-dus no es pot oblidar que a mesura que es millora el desplega-ment de les recollides diferenciades d’un nombre cada cop mésgran de fraccions (matèria orgànica, fracció vegetal, paperi cartró, vidre, envasos, voluminosos, rebuig indiferenciat,…) isistemes de recollida (vorera, contenidors tradicionals, bicom-partimentats, porta a porta, recollida pneumàtica, àrees d’apor-tació, mercats, recollida comercial, etc.) es comptabilitzenmillor els fluxos i afloren quantitats i tipus de residus no consi-derades fins el moment.

Recollida selectiva (en contenidors) (tones)

Període Paper Envasos Vidre Total

1994 n.d. n.d. 9.202 15.6011995 4.244 2.153 10.228 16.6251996 7.322 2.707 10.567 20.596

1997 9.153 3.147 11.185 23.4851998 15.650 4.153 12.398 32.2011999 24.317 5.392 13.908 43.6172000 22.688 6.547 14.969 44.204

2001 26.854 8.016 16.588 51.4571r.tr. 6.781 1.961 4.470 13.2132n.tr. 6.302 1.980 4.019 12.3013r.tr. 6.403 1.876 3.565 11.8444t.tr. 7.367 2.198 4.534 14.099

2002 27.927 9.431 18.192 55.5511r.tr. 7.028 2.300 4.779 14.1072n.tr. 6.987 2.401 4.528 13.9163r tr. 6.131 2.162 3.975 12.2684t.tr. 7.782 2.568 4.911 15.260

20031r.tr. 6.881 2.602 5.155 14.6372n.tr. 7.254 2.679 4.980 14.9133r.tr. 8.131 2.558 4.553 15.241

IV. Transports i comunicacions


29

Sortides Entrades

Tràfic Càrrega Líquids Sòlids Càrrega Líquids SòlidsVariació (%) total Total General a doll a granel Total General a doll a granel

3r.tr.2003/3r.tr.2002

Total 7,1 12,2 11,0 –13,5 47,4 7,1 8,7 7,9 –0,9Cabotatge 34,9 8,1 10,2 –43,0 3,6 34,9 19,4 38,2 128,6Exterior 3,9 14,2 11,4 –5,0 73,3 3,9 7,0 5,2 –10,2

2002/2001

Total 3,6 1,9 4,0 19,8 –30,9 4,6 9,3 3,7 –5,6Cabotatge –3,6 –0,1 4,5 –4,7 –41,9 –8,8 7,5 –23,4 –11,8Exterior 5,4 2,8 3,8 28,4 –23,5 6,5 9,6 7,8 –5,2

Port: mercaderies i passatgers

L’augment interanual proper al 5,0% que ha registrat el total demercaderia que ha passat pel port de Barcelona durant el segonquadrimestre d’enguany ha situat l’acumulat dels darrers dotzemesos molt a prop dels 34 milions de tones, un volum quesupera en un 3.6% el total manipulat durant el 2002. Es tractad’un ritme de creixement relativament feble si es compara ambla història recent del port amb l’excepció de 1998 per undescens puntual de la importació de derivats del petroli. Uncomportament que no ha estat més feble gràcies a l’impuls deltràfic de cabotatge.

Nota: Les dades dels darrers 12 mesos són provisionals.Font (de totes les dades d'aquest apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia.

Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones)

Total Càrrega General Líquids a doll Sòlids a granel Total

Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Exportacions Importacions

1991 5.253 13.059 3.761 2.988 417 7.209 1.075 2.862 2.607 9.9171992 5.330 13.008 4.258 3.343 388 7.140 684 2.525 3.089 10.2411993 5.217 12.466 3.969 2.947 361 7.298 887 2.222 3.575 10.2961994 6.975 13.415 5.065 3.473 225 7.810 1.685 2.132 4.796 11.1301995 7.949 14.782 5.428 3.973 284 7.931 2.237 2.878 5.832 13.080

1996 8.803 14.769 5.949 4.146 235 8.112 2.619 2.512 6.573 12.7251997 9.398 15.489 6.723 5.042 281 7.764 2.394 2.683 6.762 13.6291998 9.073 15.652 7.137 5.943 293 6.946 1.644 2.763 6.148 13.6331999 9.783 18.093 8.258 7.065 280 8.219 1.245 2.809 6.431 16.0012000 11.015 18.790 9.610 7.975 378 8.588 1.027 2.227 7.504 16.761

2001 11.256 20.213 9.994 8.142 392 9.123 870 2.948 7.569 17.7201r.tr. 2.712 5.014 2.332 1.924 111 2.390 269 701 1.826 4.2812n.tr. 2.928 5.296 2.618 2.200 106 2.285 205 811 1.910 4.6243r.tr. 2.914 4.860 2.612 2.121 102 2.063 200 677 1.959 4.3394t.tr. 2.702 5.043 2.432 1.897 73 2.386 196 760 1.873 4.477

2002 11.466 21.142 10.396 8.899 469 9.461 601 2.782 7.783 18.8681r.tr. 2.531 5.285 2.293 1.978 74 2.645 165 661 1.668 4.6182n.tr. 3.043 5.391 2.780 2.388 157 2.266 106 737 2.088 4.8443r.tr. 2.977 5.183 2.658 2.247 131 2.277 188 659 1.973 4.6414t.tr. 2.916 5.283 2.664 2.286 108 2.273 143 725 2.054 4.764

20031r.tr. 2.724 5.349 2.447 2.166 118 2.478 159 705 1.834 4.7522n.tr. 3.109 5.504 2.807 2.473 188 2.199 113 832 2.031 4.7913r.tr 3.340 5.552 2.950 2.442 113 2.457 276 653 2.254 4.822

Si hom considera que els episodis recents d’inestabilitat inter-nacional i més concretament la guerra i la postguerra de l’Iraqhan tingut un impacte quantitativament irrellevant sobre eltràfic comercial amb origen o destí al port de Barcelona, caldràresponsabilitzar al refredament de l’economia europea i tambéa l’estancament del creixement econòmic català que el tràficcomercial pel port de la ciutat durant els trimestres centralsd’enguany no hagi estat més expansiu. No obstant això, calsubratllar que el comerç mundial no ha recuperat encara leselevades taxes de creixement que el caracteritzaren abans del2001.

30


TeusVariació (%) Exterior Cabotatge Total Tones

3r.tr.2003/3r.tr.2002 13,7 24,5 15,8 13,01r.sem.2003/1r.sem.2002 8,6 4,5 7,7 6,2

2002/2001 5,8 –4,5 3,6 3,12001/2000 2,4 –0,8 1,7 3,4

El tràfic portuari de mercaderies es veu condicionat per ladesfavorable conjuntura econòmica europea.

Mentre que el tràfic de cabotatge ha evolucionat clarament al’alça, especialment el d’arribada, el tràfic exterior registra unincrement del 3,9% durant el tercer trimestre gràcies a l’impulsde les exportacions. Si durant el 2002 aquest tipus de tràfic foula cara positiva amb un increment del 5,4% com a conseqüèn-cia del fort impuls de les importacions de càrrega general iproductes energètics, durant els mesos centrals d’enguany eltràfic comercial amb origen o destí en ports no espanyols hamostrat un creixement més moderat, frenant la tendènciaexpansiva de començament d’any. Compensant aquest descensd’activitat portuària, el tràfic de mercaderia de cabotatge –quan-titativament molt menys important que l’exterior– presenta unsresultats notablement positius. El ciment i clínker a granel i unabona part dels productes alimentaris n’han estat els principalsresponsables. Un reflex del paper de la construcció i el consumprivat com a motors del creixement de l’economia catalana.

Però no totes les partides del comerç exterior han evolucionat ala baixa en el que va d’any. La càrrega general ha mantingut uncreixement superior al 6%. Això explica que després de dosanys de forta contenció del ritme de creixement del tràfic decontenidors, l’augment del 9,9% registrat durant el tercertrimestre d’enguany per aquest tipus de tràfic anunciï un canvien aquesta tendència. Un primer fet remarcable és que aquestaugment ha permès superar àmpliament i per primera vegada laxifra d’1,56 milions de Teus/any.


Tràfic de càrrega general

1998 1999 2000 2001 2002 2003

milions de tones variació (%)

101112131415161718192021

02468101214161820


Tràfic de contenidors

1998 1999 2000 2001 2002 2003

milers de Teus variació (%)

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

1.700

0

5

10

15

20

25

Tràfic de contenidors

Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia

Període Exterior Cabotatge Total milers tones

1991 n.d. n.d. 488.917 5.0011992 n.d. n.d. 552.309 5.7381993 391.934 109.212 501.146 5.4111994 476.531 128.825 605.356 6.0971995 539.547 149.777 689.324 6.981

1996 608.203 159.033 767.236 7.6281997 762.097 209.824 971.921 9.0711998 842.097 253.016 1.095.113 10.0021999 944.855 290.132 1.234.987 11.5322000 1.075.954 311.438 1.387.392 12.989

2001 1.101.975 309.079 1.411.054 13.4301r.tr. 252.033 72.308 324.341 3.0782n.tr. 289.470 84.950 374.420 3.4993r.tr. 293.343 78.482 371.825 3.5304t.tr. 267.129 73.339 340.468 3.323

2002 1.166.070 295.162 1.461.232 13.8421r.tr. 259.125 73.146 332.271 3.0932n.tr. 312.212 80.004 392.206 3.7083r.tr. 303.421 72.686 376.107 3.5314.tr. 291.312 69.326 360.648 3.510

20031r.tr. 284.105 67.463 351.568 3.3662n.tr. 336.104 92.534 428.638 3.8603r.tr. 344.930 90.490 435.420 3.989


31


L’estancament de la producció industrial a l’àmbit europeu itambé a Catalunya es fa sentir en algun dels capítolsquantitativament més importants del tràfic portuari.

Una mirada detallada a l’evolució del tràfic comercial pertipologia dels productes posa de relleu una certa discontinuïtattemporal en les evolucions d’alguns dels principals agregatsque implícitament hom ha d’associar a la feblesa de la conjun-tura econòmica i a l’ajornament de la tantes vegades anunciadarepresa del creixement econòmic europeu. Així, a un any decreixement dels fluxos comercials d’uns determinats productesel segueix un any de contenció. És el cas dels productes side-rúrgics i metal·lúrgics que després d’augmentar un 9% durantel 2002, un cop superat l’equador d’enguany acumulen undescens del 6%. Els productes químics, l’agregat homogeniquantitativament més important de la mercaderia que passa pelport –amb l’excepció dels productes energètics– presenta unaevolució moderadament expansiva però inferior a l’augment degairebé el 6% de l’any passat.

Les importacions de productes energètics s’han ajustat parcial-ment a aquest model de comportament. En aquest cas però, eldeterminant no sembla que hagi d’obeir estrictament o només araons de conjuntura econòmica. L’estancament del volum des-carregat de gas natural i de les entrades de derivats del petroliresponen en última instància a decisions d’unes poques empre-ses però que de ben segur no han estat alienes a les fluctuacionsde preus en els mercats internacionals per la crisi de l’Iraq i ladepreciació del dòlar.

Distribució del tràfic per productes (gn.-st. 2003)

Variació (%)

Productes Tones gn.st.03/gn.st.02 2002/2001

Gas natural 3.453.723 0,2 14,8Gasoil, gasolina i fuel 2.954.971 –1,1 –2,8Altres productes energètics 382.065 16,0 –7,0Productes siderúrgics 1.006.048 –3,9 11,3

Productes metal.lúrgics 520.449 –10,6 3,8Potasses i altres adobs 299.438 83,0 –27,9Productes químics 2.406.228 4,2 5,7Ciment i clínker 743.331 39,6 –18,0

Altres materials de construcció 706.447 5,7 4,9Cereals i farines 417.966 –7,7 2,9Faves i farina de soja 1.078.745 –2,0 –8,1Pinso i farratges 222.370 –1,8 –13,9

Fruites i verdures 250.966 –1,4 2,9Begudes i derivats 613.031 11,1 2,1Olis i greixos 499.530 24,4 –16,2Tabac, cafè i cacau 420.122 –4,6 3,9Resta de productes alimentaris 991.093 6,4 0,9

Paper i pasta 606.013 8,1 5,4Maquinària i recanvis 718.858 9,1 –8,7Automòbils i peces 824.361 7,0 4,1Resta de mercaderies 2.702.861 5,4 15,4Tares 3.758.656 9,6 5,8

Total 25.577.272 4,8 3,6


Tràfic de vaixells

1991 1993 1995 1997 2001 ac.2003

vaixells (%)

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

-10

-5

0

5

10

15

20

1999

Orígen/destí del tràfic portuari exterior (gn.-st. 2003)

Variació (%)

Àrees geogràfiques Tones gn.st.03/gn.st.02 2002/2001

França / Itàlia 3.521.266 1,1 3,4Europa (Atlàntic) 970.811 0,3 2,5Med. Or., Negre, Caspi i Roig 2.397.122 –16,7 19,8Golf Pèrsic 550.771 16,5 –11,9

Sud i sud-est asiàtic 1.251.208 6,6 –5,0Extrem Orient i Japó 1.805.078 15,5 5,4Africa mediterrània 4.242.016 8,0 16,9Africa atlàntica 335.515 17,8 –5,6

Africa del Sud i del Pacífic 169.457 –10,0 –26,8Amèrica del Nord (Atlàntic) 1.168.917 4,2 9,3Golf de Mèxic 753.766 –3,4 –22,5Amèrica Central i Carib 605.233 –6,9 8,1

Amèrica del Sud (Atlàntic) 1.742.438 14,3 –1,1Amèrica del Nord (Pacífic) 162.654 –15,1 –7,3Amèrica del Sud (Pacífic) 125.818 –13,6 26,3Oceania i Illes del Pacífic 127.998 3,0 9,0

32


3r.tr.03/ 1r.sem.03/Variació (%) 3r.tr.02 1r.sem.02 2002/2001 2001/2000

Ferris regulars 0,0 –4,4 8,3 –6,8Creuers 27,3 13,9 30,7 17,6Creuers en trànsit 40,4 22,1 24,7 8,6Total 14,9 6,1 17,1 1,3


Nombre de passatgers

1998 1999 2000 2001 2002 2003

milers variació (%)

700

900

1.100

1.300

1.500

1.700

1.900

-10-505101520253035

Entre els agregats de mercaderies que han registrat augmentsimportants que segueixen a descensos notables d’un any enrerehi ha l’entrada de ciment i clinker, potasses i altres adobs, olisi greixos i maquinària i recanvis entre d’altres. La major part deproductes per a l’alimentació humana han consolidat latendència alcista de l’any passat amb increments moderats. Elpaper i pasta i les peces i accessoris de cotxes han incrementatel seu pes percentual sobre el total de mercaderia. El tràficd’automòbils nous –amb un clar predomini de les exporta-cions– ha superat lleument les xifres d’un any abans.

El tràfic de vaixells no acaba de recuperar els nivells de1999-2000. La tendència és a un augment de la capacitatde càrrega dels que fan escala al port.

Els fluxos comercials amb els ports japonesos i de la restad’Extrem Orient i també amb els atlàntics del continent ame-ricà són els que han registrat un creixement més notori entermes absoluts durant els primers nou mesos d’enguany.L’obertura de noves rutes, la incipient recuperació de lesprincipals economies llatinoamericanes i l’impuls de lesrelacions comercials amb les economies emergents d’Àsia sónalguns dels factors explicatius d’aquest dinamisme. Contrària-ment, el conflicte iraquià i l’agreujament de la situació d’ines-tabilitat al conjunt de l’Orient Mitjà poden explicar la reducciódel tràfic amb els ports del Mediterrani Oriental, mar Negre imar Roig. Els importants fluxos comercials que el port deBarcelona manté amb els més propers del sud de França id’Itàlia es revelen estabilitzats, en línia amb l’atonia que mos-tra el creixement econòmic de la Unió Europea.

Com ja és habitual, el segment de negoci més expansiu del’activitat portuària ha estat el trànsit de passatgers i més con-cretament el de passatgers de creuers. Després d’acumular unaugment de més del 50% el darrer trienni, el creixement en elque va d’any supera el 25%. Es tracta d’una evolució espec-tacular per la seva consistència i durada i que hom ha derelacionar tant amb l’atenció que acapara Barcelona que s’haconvertit en una ciutat turística de referència com amb la pro-gressiva popularització d’aquest tipus de viatges de plaer itambé, lamentablement, al clima difús d’incertesa i d’insegure-tat que aquests darrers temps s’ha associat a algunes àrees delMediterrani Oriental. Un fet que ha propiciat el desplaçamentde rutes i centres d’operacions cap a d’altres ports de la concamediterrània, entre ells Barcelona.

Trànsit de passatgers

Ferris Creuers en

Període regulars Creuers trànsit Total

1991 595.298 32.869 82.555 710.7221992 556.197 46.502 59.230 661.9291993 425.025 50.619 96.297 571.9411994 490.843 63.321 108.934 663.0981995 448.170 69.563 156.374 674.107

1996 453.126 98.912 179.123 731.1611997 509.944 127.894 231.096 868.9341998 602.361 224.136 238.925 1.065.4221999 836.656 247.758 293.838 1.378.2522000 847.973 291.405 285.537 1.424.915

2001 790.260 342.633 310.167 1.443.0601r.tr. 98.941 8.666 5.927 113.5342n.tr. 190.786 113.909 105.433 410.1283r.tr. 377.619 149.116 135.113 661.8484t.tr. 122.914 70.942 63.694 257.550

2002 855.865 447.921 386.738 1.690.5241r.tr. 133.536 12.835 17.167 163.0882n.tr. 193.628 143.662 121.394 458.6843r.tr. 414.194 198.081 144.564 756.8394t.tr. 114.507 93.793 103.613 311.913

20031r.tr. 100.653 8.748 19.657 129.0582n.tr. 212.159 169.005 149.505 530.6693r.tr. 414.234 252.062 202.980 869.276


33

Aeroport: passatgers i mercaderies

1. Es comptabilitza la totalitat del tràfic, no només el comercial. Les dades trimestrals són provisionals. Font: Aeroport de Barcelona.

L’augment de passatgers a l’aeroport mostra una gradualrecuperació de la confiança a viatjar i un cert augment deltrànsit aeri internacional, malgrat que no té encara un caràctergeneralitzat per a totes les destinacions.

Des de començament d’any el trànsit total de passatgers al’aeroport ha superat els 17 milions, el que suposa un augmentde gairebé el 6% en relació als nou primers mesos del 2002. Uncop més, es registren nous rècords de passatgers i operacions devol per l’augment dels desplaçaments turístics, propi del pe-ríode estival. Igualment, es reitera el fet que l’increment relatiumés alt correspon als passatgers de vols internacionals a l’àm-bit de la Unió Europea, que representen ja el 45% del total. Elspassatgers de vols nacionals, amb una taxa de creixement in-teranual de gener a setembre del 6,3%, continuen perdent pesrelatiu sobre el total.

La línia BCN-MDD, utilitzada per més d’un terç dels pas-satgers de vols interiors, superats els alts i baixos dels primersmesos d’enguany, manté una taxa de creixement a l’entorn del3%. En conjunt, es tracta d’una evolució que ja apunta unatendència anual clarament positiva per a tots els segments dedemanda, amb l’excepció dels vols amb origen o destinaciófora de la UE, que accentuen la davallada iniciada un anyabans.

Variació (%) Passatgers

3r.tr.03/ 1r.sem.03/3r.tr.02 1r.sem.02 2002/2001 2001/2000

Total 6,9 5,2 2,9 4,7BCN-MDD 4,3 2,3 1,4 2,3Resta interior 10,0 7,4 –3,2 5,1Unió Europea 12,6 13,6 10,9 8,4Resta internacional –24,4 –43,1 –6,1 0,5

Variació (%) Avions

3r.tr.03/ 1r.sem.03/3r.tr.02 1r.sem.02 2002/2001 2001/2000

Total 3,7 5,4 –0,8 6,3Interior 4,4 4,9 –5,9 5,8Internacional 3,0 6,0 1,7 7,6

Trànsit de passatgers i tràfic de mercaderies per l'aeroport de Barcelona

Avions Passatgers (milers) Mercaderies (tones)Interior Internacional

Període Total1 Interior Internacional Total 1 BCN-MDD Resta UE Resta Total1 Interior Internacional

1991 127.288 63.806 59.242 9.145 1.854 3.856 58.516 30.290 31.3721992 141.678 68.053 68.028 10.328 2.124 3.999 3.073 848 72.054 34.202 38.1801993 137.069 65.144 68.397 9.997 2.088 3.618 3.179 774 57.480 29.637 27.8411994 145.583 73.863 68.929 10.648 2.369 3.726 3.412 795 58.891 27.840 31.0511995 155.803 80.249 72.593 11.728 2.545 4.206 3.593 970 68.285 31.047 37.238

1996 180.462 91.868 85.810 13.434 2.858 4.704 4.239 1.117 80.077 32.452 47.6251997 210.960 111.996 96.019 15.066 2.971 5.330 5.002 1.260 80.946 32.383 48.5201998 217.553 113.140 104.413 16.195 3.116 5.559 5670 1.402 80.032 31.802 48.2301999 233.609 119.932 113.666 17.422 3.303 5.746 6.553 1.527 86.215 32.920 53.2532000 256.905 122.312 131.534 19.809 3.894 6.252 7.513 1.838 88.763 32.996 55.768

2001 273.118 130.819 142.298 20.745 3.982 6.570 8.144 1.848 81.882 28.378 53.5031r.tr. 64.999 31.743 33.256 4.451 1.054 1.391 1.648 302 21.312 7.234 14.0782n.tr. 71.422 34.442 36.980 5.675 1.076 1.741 2.260 545 21.120 7.411 13.7093r.tr. 72.606 34.099 38.507 6.097 849 1.980 2.477 732 19.302 7048 12.2544t.tr. 64.088 30.535 33.553 4.525 1.003 1.458 1.759 268 20.148 6.686 13.462

2002 271.023 123.149 144.733 21.348 4.038 6.360 9.035 1.741 75.905 25.262 50.6431r.tr. 61.063 28.532 31.867 4.488 996 1.356 1.803 294 17.958 5.932 12.0262n.tr. 69.232 31.288 37.046 5.603 1.103 1.595 2.411 453 19.490 6.630 12.8603r tr. 72.732 32.328 39.598 6.268 868 1.938 2.748 663 18.447 6.511 11.9354t.tr. 67.996 31.001 36.222 4.987 1.072 1.471 2.073 331 20.011 6.189 13.822

20031r.tr. 66.480 30.517 35.402 4.732 1.040 1.433 2.018 196 17.059 5.288 11.7712n.tr. 70.836 32.189 37.654 5.888 1.108 1.735 2.767 229 17.177 5.719 11.4573r tr. 75.449 33.756 40.775 6.699 905 2.131 3.095 501 16.933 6.009 10.925

34


Nombre total de passatgers

1998 1999 2000 2001 2002 2003

milions variació (%)


12

14

16

18

20

22

24

-20246810121416

L’excepció que representa aquesta evolució dels vols inter-nacionals fora de l’àmbit comunitari –derivada del dèficitd’enllaços transoceànics i de les polítiques comercials de lescompanyies aèries que operen a l’aeroport de Barcelona– no had’amagar que les xifres globals de creixement al llarg de l’any2003 mostren una tendència més estable i sostinguda que lescorresponents a d’altres aeroports europeus més exposats a lescontingències que afecten les rutes transoceàniques. Així, perexemple, l’aeroport de Frankfurt –considerat el més gran del’Europa continental– perd un 1,3% de passatgers durant elsvuit primers mesos d’enguany i registra el passat mes d’agostel primer increment mensual –un 2,7%– des del mes de febrer,un cop superat el descens de viatgers preocupats per la pneu-mònia asiàtica i recupera el trànsit aeri a països d’Orient Mitjà,Amèrica del Nord i la Índia.

Pel que fa al volum d’operacions de vol, de gener a setembre elcreixement global respecte l’any anterior ha estat d’un 5%,amb un rècord històric el mes de juliol. Durant el mateix perío-de, el tràfic d’aeronaus amb els aeroports de la Unió Europeava créixer un 6,2% i el tràfic nacional –amb una evoluciómensual més regular i estable– un 4,8%, incrementant-sedurant els mesos centrals d’estiu com a conseqüència de l’aug-ment de la demanda de vols que uneixen Barcelona amb lesBalears i Canàries.

Atenent a les dades del tercer trimestre, el que registra la majorintensitat de tràfic aeri per la concentració de desplaçamentsturístics, enguany a l’aeroport del Prat les noves marques esvan situar en un total de més de 25.800 aterratges i enlai-raments d’aeronaus el passat mes de juliol i més de 2.350.000passatgers durant el mes d’agost. Val a dir que l’incrementglobal del darrer període de vacances palesa un enfortimentdels desplaçaments nacionals, que han suposat taxes de va-riació interanual superiors al 10% en el nombre de passatgersde vols interiors, exceptuant la línia BCN-MDD.

En definitiva, a l’espera de l’entrada en servei de la tercerapista i de la nova terminal sud, actuacions que permetran quel’aeroport dupliqui el nombre d’operacions per hora i el totalanual de passatgers, l’expansió amb les instal·lacions actuals esveu notablement limitada per la dificultat d’augmentar l’ofertade vols. Aquesta situació beneficia directament els aeroports deGirona i Reus, que han assolit importants increments de tràficen el que va d’any.

Durant l’any 2002, l’augment de l’oferta de vols amb la UnióEuropea situa l’aeroport de Barcelona entre els deu amb méstrànsit d’Europa, malgrat que es continua fent sentir el recésde viatgers que fan desplaçaments de llarga distància permotius d’oci.

L’augment de passatgers a l’aeroport s’ha d’atribuir, princi-palment, a la creixent projecció internacional de Barcelona i alfet que, malgrat que a nivell internacional el turisme presentavadurant el 2002 certa contracció per la disminució de vols dellarga distància, aquest tret no va afectar més que marginalmentel trànsit aeri a l’aeroport del Prat, que manté el segment devols internacionals concentrat preeminentment en el mercateuropeu. Un fet que es deu –en gran mesura– a les conegudeslimitacions de l’oferta aeroportuaria pel tràfic transoceànic.

Trànsit de passatgers als principals aeroports espanyols (3r.tr. 2003)

Total Total Total Variació(%)

Aeroports Regular No regular Absolut interanual

Alacant 1.578.812 1.067.315 2.646.127 19,9Barcelona 6.108.745 522.541 6.631.286 6,7Bilbao 757.691 107.598 865.289 20,4Eivissa 987.786 1.151.364 2.139.150 0,7Fuerteventura 651.446 390.805 1.042.251 5,9Gran Canària 1.321.670 890.954 2.212.624 1,4Lanzarote 691.192 789.730 1.480.922 6,2Madrid 9.621.612 549.175 10.170.787 6,2Màlaga 2.399.580 1.286.246 3.685.826 11,3Menorca 511.771 818.520 1.330.291 -2,1Palma de Mallorca 4.203.160 3.452.468 7.655.628 6,7Santiago de Comp. 382.076 29.028 411.104 8,2Sevilla 566.545 46.068 612.613 10,2Tenerife Nord 809.214 176 809.390 15,2Tenerife Sud 672.906 1.649.434 2.322.340 1,8València 641.849 74.083 715.932 12,1

Total Espanya 34.180.040 13.820.670 48.000.710 7,7

Barcelona economia 53Aeroport: passatgers i mercaderies

35

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

Amèrica del Nord

Amèrica Centrali del Sud

Àfrica

Orient Mitjà

1998 1999 2000 2001 2002

Resta Europa0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

UE 150

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

Passatgers de l’aeroport de Barcelona per ciutat d’origen o de destinació

Trànsit interior Trànsit internacional

Londres (15,6%)

París (9,9%)

Amsterdam (10,0%)

Brussel·les (5,5%)Frankfurt (5,4%)

Milà (4,7%)Roma (4,1%)

Resta (44,8%)

Madrid (39%)

Palma (14%)Sevilla (6%)Santiago C. (5%)Ibiza (5%)

Maó (4%)

Resta (26%)

A més, Barcelona no suscita recels en el viatger de la UnióEuropea pel que fa a la seva seguretat davant l’eventualitat denous atemptats en destinacions turístiques molt atractives per aviatgers occidentals. En efecte, els esdeveniments de l’onze desetembre del 2001 –i posteriorment l’episodi bèl·lic de l’Afga-nistan– van fer que durant el 2002 es produís, per una banda,una contracció del trànsit aeri internacional –que es va anarmoderant gradualment en el decurs de l’any– i per altra, vanprovocar un augment de les cancel·lacions i canvis en lesdestinacions de certes zones percebudes com àrees de risc i laformalització de reserves a darrera hora cap a d’altres indretsalternatius.

No només l’atractiu turístic de la ciutat –que a més celebraval’any Gaudí–, va afavorir la tendència a l’alça de passatgers devols internacionals sinó també una certa recuperació de l’acti-vitat econòmica catalana, destacant en aquest sentit, la impor-tància que té l’atracció de projectes d’inversió i l’augment delnombre d’acords entre Catalunya i el Magrib per facilitar lesrelacions comercials entre ambdues zones; acords que han fa-cilitat un augment del nombre de vols entre Barcelona i algunesde les principals ciutats d’aquesta zona del nord d’Àfrica.

Evolució del trànsit international de passatgers per grans zones geogràfiques (1998-2002)

36


Aeroport de Barcelona. Distribució del trànsit internacional de passatgers (nombre de viatgers i distribució %)

1998 1999 2000 2001 2002passatgers % passatgers % passatgers % passatgers % passatgers %

Alemanya 1.001.439 13,7 1.114.102 13,5 1.258.523 13,2 1.385.040 13,7 1.409.569 13,0Àustria 109.299 1,5 103.522 1,3 110.340 1,2 91.462 0,9 122.915 1,1Bèlgica 461.610 6,3 581.472 7,0 638.398 6,7 598.012 5,9 599.636 5,5Dinamarca 89.135 1,2 113.229 1,4 134.799 1,4 136.783 1,4 116.806 1,1Finlàndia 78.191 1,1 71.336 0,9 73.361 0,8 76.292 0,8 82.117 0,8França 928.965 12,7 1.011.039 12,2 1.217.239 12,8 1.239.319 12,3 1.282.495 11,8Grècia 95.311 1,3 87.706 1,1 101.817 1,1 113.845 1,1 121.931 1,1Holanda 504.470 6,9 566.400 6,9 665.470 7,0 870.257 8,6 1.099.702 10,1Irlanda 79.958 1,1 88.903 1,1 98.125 1,0 97.270 1,0 141.200 1,3Itàlia 1.033.685 14,1 1.117.844 13,5 1.246.485 13,1 1.300.298 12,9 1.359.868 12,5Luxemburg 15.553 0,2 16.506 0,2 18.947 0,2 22.667 0,2 24.192 0,2Portugal 288.494 3,9 296.040 3,6 304.986 3,2 277.957 2,8 322.927 3,0Regne Unit 1.110.136 15,1 1.403.323 17,0 1.662.320 17,5 1.860.070 18,4 2.209.261 20,3Suècia 46.025 0,6 68.205 0,8 64.875 0,7 74.408 0,7 126.951 1,2

Total UE 5.842.271 79,7 6.639.627 80,4 7.595.685 79,7 8.143.680 80,7 9.019.570 83,0

Hongria 30.880 0,4 32.624 0,4 31.440 0,3 8.911 0,1 7.935 0,1Malta 6.275 0,1 10.751 0,1 5.050 0,1 5.705 0,1 9.962 0,1Noruega 31.657 0,4 18.051 0,2 21.536 0,2 50.878 0,5 56.815 0,5RepúblicaTxeca 63.960 0,9 59.027 0,7 66.521 0,7 69.548 0,7 68.059 0,6Federació Russa 256.553 3,5 193.513 2,3 234.074 2,5 309.498 3,1 271.165 2,5Suïssa 396.442 5,4 502.212 6,1 640.140 6,7 681.674 6,8 645.044 5,9Turquia 78.922 1,1 45.026 0,5 104.505 1,1 94.827 0,9 92.138 0,8Resta Europa 79.619 1,1 71.467 0,9 76.061 0,8 81.302 0,8 91.101 0,8

Total Europa 6.786.579 92,6 7.572.298 91,7 8.775.012 92,1 9.446.023 93,6 10.261.789 94,4

Algèria 23.930 0,3 32.337 0,4 37.481 0,4 50.144 0,5 59.686 0,5Egipte 40.138 0,5 84.562 1,0 102.863 1,1 79.578 0,8 98.059 0,9Marroc 29.455 0,4 38.044 0,5 52.266 0,5 38.740 0,4 35.300 0,3Tunísia 65.543 0,9 70.609 0,9 89.410 0,9 79.567 0,8 52.675 0,5Resta Àfrica 3.933 0,1 4.915 0,1 3.099 0,0 3.706 0,0 3.400 0,0

Total Àfrica 162.999 2,2 230.467 2,8 285.119 3,0 251.735 2,5 249.120 2,3

EUA i Canadà 182.400 2,5 265.405 3,2 264.527 2,8 205.365 2,0 140.311 1,3Mèxic 6.575 0,1 5.330 0,1 8.329 0,1 11.848 0,1 10.376 0,1

Total Amèrica del Nord 188.975 2,6 270.735 3,3 272.856 2,9 217.213 2,2 150.687 1,4

Costa Rica 1.843 0,0 1.811 0,0 2.128 0,0 2.200 0,0 1.139 0,0Cuba 22.095 0,3 26.405 0,3 13.888 0,1 2.132 0,0 — —República Dominicana 1.328 0,0 3.574 0,0 17.003 0,2 3.036 0,0 2.089 0,0Resta Amèrica Central 7.616 0,1 4.587 0,1 4.317 0,0 3.370 0,0 2.544 0,0

Total Amèrica Central 32.882 0,4 36.377 0,4 37.336 0,4 10.738 0,1 5.772 0,1

Brasil 51.304 0,7 34.163 0,4 10.365 0,1 6.482 0,1 3.604 0,0Argentina 5.742 0,1 10.898 0,1 10.018 0,1 13.600 0,1 7.596 0,1Resta Amèrica del Sud 13.677 0,2 9.275 0,1 11.867 0,1 16.201 0,2 10.220 0,1

Total Amèrica del Sud 70.723 0,4 54.336 0,3 32.250 0,3 36.283 0,4 21.420 0,2

Total Amèrica 292.580 4,0 361.448 4,4 342.442 3,6 264.234 2,6 177.879 1,6

Israel 66.025 0,9 90.376 1,1 120.005 1,3 130.067 1,3 177.571 1,6Resta Orient Mitjà 1.278 0,0 1.157 0,0 1.478 0,0 1.936 0,0 1.948 0,0

Total Orient Mitjà 67.303 0,9 91.533 1,1 121.483 1,3 132.003 1,3 179.519 1,7

Altres 24.341 0,3 420 0,0 334 0,0 55 0,0 4.949 0,0

Total Internacional 7.333.802 100,- 8.256.166 100,- 9.524.390 100,- 10.094.050 100,- 10.873.256 100,-

Nota: Passatgers que han viatjat amb un codi de vol amb origen o destinació internacional des de/a Barcelona.Font: Aeroport de Barcelona. Elaboració pròpia


37

L’increment del nombre de visitants, del de residents i delnombre de llocs de treball i d’ocupats, són factors suficients perexplicar l’augment de mobilitat en transport públic en el que vad’any.

Les dades del tercer trimestre, amb un important augment delnombre de visitants a la ciutat, reflecteixen un notable incre-ment del nombre d’usuaris del transport públic col·lectiu a laciutat de Barcelona. Un 3,9% d’augment que, afegit a l’incre-ment del primer semestre, assegura per enguany unes vendes ovalidacions de prop de 560 milions de bitllets pel conjunt deltransport públic urbà. Un increment percentual a l’entorn del4% que parla del dinamisme que manté la ciutat.

Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana

Nota: a partir del 2000 es trenca la sèrie d'usuaris del metro i autobús. Amb l'entrada en vigorde la integració tarifària es substitueix el concepte de viatge venut pel de títol validat.Font: Transports de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Nota: Les dades del darrer any són provisionals.Font: Autoritat del Transport Metropolità


Metro 4,7 2,2 5,3 4,5Autobús 3,3 11,4 1,1 8,7FGC –0,8 –1,6 6,8 6,6

Total Urbà 3,9 5,1 3,9 6,1

milions de viatges

Total transport públic urbàvariació (%)


1998 1999 2000 2001 2002 2003460470480490500510520530540550560

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

A mesura que el primer impacte de la integració tarifària s’haanat diluint, les taxes de variació del nombre d’usuaris deltransport públic metropolità tendeixen a recuperar la trajectòriamoderadament expansiva que les caracteritzava abans de la in-tegració efectiva via tarifes dels diferents operadors i serveisque operen a la regió metropolitana.

Transport públic metropolità (milers de viatgers)

Període Ferroviari Autobús Total

1997 391.400 300.250 691.6501998 422.100 291.810 713.9101999 433.800 292.670 726.4702000 450.000 298.480 748.480

2001 471.870 283.560 755.4301r.sem. 243.600 148.540 392.1402n. sem 228.270 135.020 363.290

2002 502.900 297.150 800.0501r.sem. 259.100 148.580 407.6802n. sem. 243.800 148.570 392.370

20031r.sem. 263.600 162.220 425.820

Transport públic urbà (milers de viatges)

Xarxa Xarxa FGCPeríode Metro Autobusos Servei urbà Total

1991 280.638 199.559 19.844 500.0411992 271.413 200.106 19.907 491.4261993 264.241 196.923 18.219 479.3831994 253.142 201.047 17.312 471.5011995 261.910 201.961 17.251 481.122

1996 268.061 206.902 17.992 492.9551997 258.347 205.923 18.022 482.2921998 280.324 198.564 20.955 499.8431999 285.943 200.311 23.263 509.5172000 291.977 169.289 25.177 486.443

2001 305.105 184.025 26.833 515.9631r.tr. 79.440 46.651 7.341 133.4322n.tr. 78.015 49.203 6.945 134.1633r.tr. 64.590 39.348 5.075 109.0134t.tr. 83.060 48.823 7.472 139.355

2002 321.365 186.103 28.645 536.1141r.tr. 81.369 48.683 7.434 137.4852n.tr. 85.175 43.804 7.861 136.8413r.tr. 68.249 41.587 5.545 115.3804t.tr. 86.573 52.028 7.806 146.407

20031r.tr. 85.779 51.100 7.778 144.6572n.tr. 84.382 51.907 7.278 143.5673r.tr. 71.453 42.939 5.502 119.894

1r.sem.2003/Variació (%) 1r.sem.2002 2002/2001 2001/2000

Ferroviari 1,7 6,6 4,9Autobús 9,2 4,8 –5,0

Total 4,4 5,9 0,9

38

Transport públic urbà de rodalia


RENFE 1,4 –1,1 9,7 8,4C1 2,4 –1,4 15,9 5,4C2 –3,0 –2,5 11,5 9,7C3 14,9 14,1 9,2 8,7C4 2,7 –2,2 3,1 9,4

FGC 9,6 9,5 13,9 2,1Llobregat-Anoia 13,8 14,0 11,4 7,9Metro Vallès 6,5 6,6 15,6 –1,4

Total Rodalia 3,4 1,8 10,8 6,7

Al seu torn, el transport ferroviari de rodalia registra uns com-portaments més dispars, lligats a les condicions de l’oferta atèsque la pressió de la demanda es manté estable. Així, les línies deRENFE mostren, amb l’excepció de la que uneix Barcelonaamb Vic, uns creixements molt minsos que s’han d’associar a undèficit d’oferta de places en hores punta. Per contra, el servei derodalia dels FGC continua guanyant usuaris gràcies a les darre-res inversions en la millora de les seves línies.

milions de viatges

Total ferrocarril de rodaliavariació (%)


1998 1999 2000 2001 2002 2003100

110

120

130

140

150

160

0

2

4

6

8

10

12

RENFE. C1: Maçanet-Mataró-Barcelona-Aeroport/l'Hospitalet; C2: Sant Vicenç-Vilanova-Barcelona-Granollers-Maçanet; C3: Vic-Barcelona-l'Hospitalet; C4: Manresa-Terrassa-Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç. FGC. Línia Llobregat-Anoia: Barcelona-Igualada/Manresa; Metro Vallès: Barcelona-Terrassa/Sabadell.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per RENFE i pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Nombre de viatges a les línies de rodalia de RENFE i als FGC (milers)

RENFE FGC

Línia MetroPeríode C-1 C-2 C-3 C-4 Total Llobr-Anoia Vallès Total Total

1991 19.713 23.345 3.360 17.554 63.972 8.864 17.363 26.227 90.1991992 22.512 25.164 4.015 20.871 72.562 9.123 17.354 26.477 99.0391993 22.671 24.938 3.841 18.973 70.423 8.410 16.764 25.174 95.5971994 21.994 25.848 3.964 23.208 75.014 8.236 16.947 25.183 100.1971995 24.110 26.725 4.161 24.869 79.865 8.418 16.933 25.351 105.216

1996 24.739 26.220 4.247 26.877 82.083 8.661 18.287 26.948 109.0311997 24.036 27.521 4.985 28.941 85.483 9.044 19.777 28.821 114.3041998 24.113 29.012 5.588 29.804 88.517 11.073 20.679 31.752 120.2691999 24.333 29.770 5.716 30.309 90.128 12.597 21.100 33.697 123.8252000 25.541 30.807 5.944 31.783 94.075 13.681 21.889 35.569 129.644

2001 26.931 33.804 6.459 34.779 101.973 14.757 21.575 36.332 138.3051r.tr. 6.577 8.206 1.572 8.549 24.904 3.827 5.497 9.324 34.2282n.tr. 6.927 8.643 1.660 8.903 26.133 3.810 5.122 8.932 35.0653r.tr. 6.353 7.864 1.512 7.960 23.689 3.155 4.117 7.272 30.9614t.tr. 7.074 9.091 1.715 9.367 27.247 3.965 6.839 10.804 38.051

2002 31.200 37.704 7.055 35.874 111.833 16.439 24.942 41.381 153.2141r.tr. 7.750 9.218 1.713 8.857 27.538 4.002 6.034 10.037 37.5752n.tr. 8.064 9.638 1.787 9.440 28.929 4.164 6.287 10.451 39.3803r.tr. 7.388 8.960 1.622 8.209 26.179 3.588 4.953 8.541 34.7204t.tr. 7.998 9.888 1.933 9.368 29.187 4.684 7.668 12.352 41.539

20031r.tr. 7.498 9.099 1.958 8.709 27.264 4.617 6.721 11.337 38.6012n.tr. 8.098 9.287 2.037 9.177 28.599 4.693 6.414 11.106 39.7053r.tr. 7.564 8.689 1.864 8.428 26.545 4.083 5.275 9.358 35.903

V. Turisme, fires i congressos

40

L’ampliació de l’oferta hotelera i una política activa de captacióde clients ha permès assolir nous màxims històrics tant depernoctacions com de visitants.

Els principals indicadors d’activitat turística corresponents alsdos bimestres centrals d’enguany confirmen i fins i tot millorenles previsions avançades a partir de l’evolució del primer qua-drimestre. Després del fort increment del negoci hoteler del’any passat, a remolc de la celebració de l’Any Gaudí, els gai-rebé 6,1 milions de pernoctacions facturades durant els primersvuit mesos d’enguany representen un augment del 5,2% enrelació amb un any enrere. Un ritme de creixement que seràdifícil de mantenir durant el darrer quadrimestre de l’any.

Activitat turística

Visitants i pernoctacions als hotels de Barcelona

Període Pernoctacions Visitants1 Estada mitjana2

1991 4.089.510 1.727.610 2,41992 4.333.420 1.874.734 2,31993 4.256.524 2.455.249 1,71994 4.704.681 2.663.887 1,81995 5.674.580 3.089.974 1,8

1996 6.341.380 3.061.994 2,11997 6.965.391 2.823.391 2,51998 7.400.337 2.969.490 2,51999 7.542.115 3.123.476 2,42000 7.777.580 3.141.162 2,5

2001 7.969.496 3.378.636 2,4gn-fb 1.019.845 453.331 2,3mç-ab 1.389.851 582.397 2,4mg-jn 1.470.712 630.348 2,3jl-ag 1.467.614 600.902 2,5st-oc 1.426.737 565.998 2,5nv-ds 1.194.737 545.660 2,2

2002 8.694.770 3.580.986 2,4gn-fb 1.036.577 456.355 2,3mç-ab 1.532.147 594.647 2,6mg-jn 1.553.353 557.306 2,8jl-ag 1.664.477 641.768 2,6st-oc 1.669.958 751.656 2,2nv-ds 1.238.258 579.254 2,1

2003gn-fb 1.159.469 542.198 2,1mç-ab 1.503.199 632.402 2,4mg-jn 1.717.287 735.104 2,3jl-ag 1.704.635 659.247 2,6

1 Per a tot el capítol, s'entén per visitants els que almenys pernocten una nit a Barcelona.2 Dades expressades en nits.Font: Tots els quadres i gràfics d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir del'enquesta d'activitat turística de Turisme de Barcelona. Dades provisionals.

Variació (%) Pernoctacions Visitants

mg-ag 2003/mg-ag 2002 6,3 16,31r. sem 2003/ 1r. sem 2002 6,3 18,7

2002/2001 9,1 6,02001/2000 2,5 7,6

Pernoctacions als hotels de Barcelona

2000 2001 2002 2003

gn-ab mg-ag st-ds0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500milers

Lligat més directament amb el procés d’ampliació de l’ofertade places que viu el sector hoteler de la ciutat, els gairebé 2,6milions de visitants que han generat les pernoctacions hoteleresdels primers vuit mesos d’enguany superen un 14% els delmateix període d’un any enrere. Donant per fet que aquesta tra-jectòria tan expansiva s’alentirà durant els darrers mesos d’en-guany –encara que només sigui perquè la segona meitat de2002 ja fou molt positiva en aquest sentit–, les previsionsapunten a unes xifres pel conjunt de 2003 de gairebé quatremilions de visitants que hauran generat més de nou milions depernoctacions. Màxims històrics en ambdós casos que hand’ésser àmpliament superats el 2004 amb la celebració delFòrum de les Cultures.

Si mínimament es confirmen aquestes dades per enguany,s’haurà produït un nou descens de l’estada mitjana. Una situa-ció que, recolzada en el creixent protagonisme dels viatges permotius professionals i de negocis, s’ha palesat molt constant alllarg dels darrers dotze mesos amb l’excepció del bimestrejuliol-agost, quan amb l’augment del nombre de visitants permotius d’oci, l’estada mitjana acostuma a presentar els valorsmés elevats de tot l’any.

Activitat hotelera segons categoria

Nivell d'ocupació (%) Nombre de Nombre de

Categoria En places En habitacions pernoctacions visitants

mg-jn 2003

H 5* 77,2 83,3 249.076 114.993H 4* 71,3 84,5 759.961 339.169H 3* 76,0 88,3 480.105 190.272H 2* 78,9 85,9 155.396 65.896H 1* 79,7 80,3 72.748 24.774Total 74,3 85,8 1.717.286 735.104

jl-ag 2003

H 5* 72,6 73,0 250.769 127.901H 4* 66,9 78,8 724.822 264.448H 3* 78,6 83,6 497.251 171.219H 2* 79,5 83,4 158.366 64.734H 1* 79,2 80,3 73.427 30.945Total 73,8 79,7 1.704.635 659.247


41


Transports de l'oci

1r.trim. 2n.trim. 3r.trim. 4t.trim.

milers de viatges venuts

1998 1999 2000 2001 2002 20030

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

L’ampliació del nombre de places hoteleres dels darrers quatreanys a un ritme d’aproximadament el 7% de mitjana anual es fasentir en els nivells d’ocupació dels hotels. En el que va d’any,la taxa d’ocupació mitjana mesurada sobre el total de placesacumula un descens d’aproximadament uns dos punts percen-tuals. Ha estat un comportament relativament moderat atesal’evolució de l’oferta i gràcies a les polítiques de captació declients amb rebaixes força generalitzades de preus durant elsmesos d’estiu. L’augment tan notable del nombre de turistesque declaren visitar Barcelona com etapa de viatge pot estarrelacionat amb aquesta política de retenir turistes esporàdics.

Enquesta d’activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants

jl-ag 02 st-oc 02 nv-ds 02 gn-fb 03 mç-ab 03 mg-jn 03 jl-ag 03 2001 2002Sexe (%)Homes 61,9 64,9 66,9 70,4 71,0 70,4 50,0 58,1 64,4Dones 38,1 35,1 33,1 29,6 29,0 29,6 50,0 41,9 35,6Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-

Edat (%)Menys de 18 anys 1,4 0,4 1,1 0,6 0,3 0,7 3,8 0,6 0,618-24 12,8 3,8 4,4 3,2 3,6 5,4 10,6 8,2 6,625-34 24,8 18,7 17,8 17,8 16,4 18,0 29,5 32,3 22,935-49 41,7 42,0 48,9 54,2 58,6 55,0 36,1 39,9 44,250-64 116,5 29,7 25,8 22,8 19,3 19,8 17,1 15,5 22,665 i més 2,9 5,5 2,1 1,3 1,7 1,1 2,9 3,5 3,1Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-

Nacionalitat (%)Espanyola 28,3 35,2 35,6 39,4 38,9 39,8 27,0 36,4 35,8

Madrid 8,2 10,6 9,1 11,0 9,2 10,2 7,1 14,2 11,0País Basc 1,8 3,6 4,7 3,6 2,2 3,0 2,2 4,6 3,7Andalusia 2,9 1,9 3,9 2,8 3,0 3,9 3,4 3,2 3,0País Valencià 5,3 6,2 5,9 5,9 6,6 6,1 5,7 5,7 6,3Altres 10,1 12,9 12,0 16,1 17,9 16,6 8,6 8,7 11,8

Estrangera 71,7 64,8 64,4 60,6 61,1 60,2 73,0 63,6 64,2Francesa 3,7 3,7 5,6 5,0 5,8 5,0 8,2 7,1 6,2Britànica 10,3 12,2 12,4 11,2 11,1 10,0 13,2 14,1 13,7Italiana 7,5 7,9 8,7 10,4 11,0 9,0 8,9 7,0 7,8Alemanya 4,3 6,3 7,5 7,1 7,6 9,1 3,8 5,1 5,1Nord-americana 12,7 6,8 3,7 2,6 2,2 2,9 8,2 9,6 6,3Japonesa 1,8 1,1 1,4 0,7 0,6 0,7 1,6 1,4 1,0Amèrica llatina 5,4 4,0 3,6 3,4 2,7 2,9 8,3 6,0 4,3Altres 26,0 22,8 21,5 20,2 20,1 20,6 20,8 13,3 19,8

Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-

Professió de l'enquestat (%)Professional liberal 30,8 28,1 18,7 18,1 18,9 15,9 20,4 20,8 24,8Empresari/Alt directiu 20,6 38,6 40,9 39,8 42,2 42,6 10,6 13,8 28,4Quadres intermedis 11,0 3,2 3,9 6,5 7,5 5,8 5,6 13,9 12,1Empleat/Obrer 11,8 5,9 6,7 7,9 13,8 15,9 11,0 16,5 11,2Tècnic superior 6,6 5,0 10,2 5,5 7,5 6,7 17,0 11,1 7,8Estudiant 11,3 3,3 3,7 3,6 3,1 4,3 15,6 11,5 5,7Mestressa de casa 1,7 1,7 3,1 3,1 2,4 2,4 5,1 4,9 1,9Altres 6,2 14,2 12,8 15,5 4,6 6,4 14,7 7,4 8,1Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-

42


La distribució per sexe i edat dels visitants dels mesos d’estiumodifica lleument el perfil del visitant tipus que pernocta a laciutat, que continua sent un home europeu de poc més dequaranta anys i elevada qualificació professional.

A banda dels aspectes quantitatius, els resultats de l’enquestad’activitat turística corresponents als mesos centrals d’estiumostren una notable correcció del predomini dels homes sobreel total de visitants que havia caracteritzat la primera meitatd’enguany. Tot i que es tracta d’un fet estacional imputable al’augment dels viatges de turisme, sorprèn la intensitat. Sidurant el mateix bimestre de 2002 la distribució del nombre devisitants per sexes fou d’aproximadament un 62/38 % ambmajoria d’homes, enguany ha estat una distribució a partsiguals. S’ha produït un augment molt important del col·lectiufemení que ha incidit en una sensible retallada de l’edat mitja-na dels visitants. El 44% dels que han pernoctat als hotels de laciutat durant els mesos de juliol i agost eren menors de 35 anys.Un percentatge que supera en cinc punts percentuals el delmateix període de l’any passat i que segurament s’ha de rela-cionar amb els esdeveniments esportius internacionals cele-brats a la ciutat en aquestes dates.

Segons l’àrea geogràfica de procedència, aquest estiu els visi-tants estrangers han guanyat terreny als procedents de la restad’Espanya. Amb l’excepció d’Andalusia, País Basc i País Va-lencià, la resta d’autonomies han generat menys turisme endirecció a Barcelona que l’any passat. Per nacionalitats, elsincrements més notables han estat els dels francesos, anglesosi italians –un turisme de proximitat que s’ha beneficiat de ladisponibilitat de vols a preus moderats– i llatinoamericans. Lapresència de nord-americans, alemanys i japonesos ha perdutpes relatiu. Igual que la d’europeus extracomunitaris.

Evolució dels creuers turístics pel port de Barcelona

Passatgers Vaixells

gn-st2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002-505

10152025303540variació (%)

Enquesta d’activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)

jl-ag02 st-oc 02 nv-ds 02 gn-fb 03 mç-ab03 mg-jn03 jl-ag03 2001 2002

Motiu de la visita(%)Comercial/Negocis/Professionals) 26,7 49,5 43,6 52,5 44,4 40,7 17,0 30,6 36,9Turisme 54,9 36,4 41,1 33,3 40,7 40,3 47,4 46,7 46,4Fires 0,0 0,9 0,3 1,2 3,3 3,6 0,7 4,5 3,5Congressos 5,7 4,2 8,5 7,9 7,6 10,8 2,1 4,3 6,0Etapa viatge 4,6 2,2 0,6 0,9 0,8 1,2 22,9 5,9 2,2Motius familiars i acompanyants 2,0 2,0 1,8 2,0 1,2 1,4 0,9 2,8 1,6Altres 6,1 4,8 4,1 2,2 2,0 2,0 9,0 5,2 3,4Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-

Repetitivitat de la visita (%)No cap vegada 45,1 34,7 32,9 30,2 31,7 33,1 34,0 49,3 39,0Una vegada o més 54,9 65,3 67,1 69,8 68,3 66,9 66,0 50,7 61,0Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-

Mitjà de transport utilitzat (%)Avió 73,0 75,1 79,8 74,4 79,6 78,9 68,7 61,3 73,4Cotxe 9,8 10,9 13,5 16,3 13,7 10,8 12,4 22,1 15,8Autocar/Autobús 2,0 3,5 0,9 1,1 1,1 1,5 3,3 4,0 1,9Tren 13,5 8,7 5,7 7,8 5,2 7,0 10,6 10,4 8,0Altres 1,7 1,8 0,1 0,4 0,4 1,8 5,0 2,2 0,9Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-

Acompanyat per (%)Sol 18,7 33,6 33,3 32,1 31,8 33,5 11,4 26,4 27,4Amic/companys 33,2 31,0 31,7 37,9 36,8 31,7 31,1 35,0 36,9Amb la família 42,6 31,3 30,5 27,7 30,6 29,7 49,8 32,8 32,0

Amb fills 17,5 6,0 9,5 6,1 8,5 7,7 16,9 5,2 8,0Sense fills 25,1 25,3 21,0 21,6 22,1 22,0 32,9 27,6 24,0

Grup organitzat 4,9 3,8 3,9 1,1 0,8 3,3 7,8 4,7 3,4Altres 0,6 0,3 0,6 1,2 0,0 1,8 0,0 1,1 0,3Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-


43


Durant l’estiu, els turistes urbans primen la despesaextrahotelera en compres en contra de la gastronomia.

Al tres qüestions remarcables són que continua augmentant elpes relatiu dels que repeteixen visita i, potser relacionat ambl'increment del nombre de francesos i italians i també amb lamotivació d’etapa de viatge, han augmentat els visitants quedeclaren haver arribat a la ciutat en cotxe.

Pel que fa a la valoració dels enquestats sobre diferents aspec-tes de la ciutat, els resultats del bimestre juliol-agost ofereixenel retrat d’uns visitants força tolerants o poc preocupats perqüestions com ara la seguretat ciutadana, el soroll, la contami-nació ambiental i el nivell de neteja de la ciutat, que valorenmolt positivament el transport públic, el caràcter i tracte delsbarcelonins i especialment la relació qualitat/preu de l’ofertahotelera, de restauració i de compres. Valoren, com ja és habi-tual, amb un notable alt, l’oferta cultural, arquitectònica i d’en-treteniment de la ciutat.

43

Valoració de diferents aspectes de la ciutat

2002jl-ag 2003

Rel qualitat/preu of.com.Rel qualitat/preu of.hotl

Rel qualitat/preu rest.Neteja general

SorollsContaminació atmosfèrica

Seguretat ciutadanaNivell d'informació

Transport públicAccessos

Caràcter ciutadansEntretenimentOferta cultural

Oferta arquitectònicaValoració general

4 5 6 7 8 9 10

El protagonisme d’empresaris, alts directius i professionalsliberals que caracteritza l’estructura professional del conjuntdels visitants al llarg de l’any es veu puntualment diluït durantl’estiu. Una dilució que enguany ha estat especialment severa afavor de tècnics superiors, estudiants, mestresses de casa i jubi-lats. Un canvi que denota un significatiu augment del turismefamiliar, o si més no, en parella.

A l’hora d’esbrinar el motiu de la visita, els resultats de l’en-questa ofereixen algun aspecte sorprenent i relativament atípiccom és l’espectacular increment del nombre de viatgers –pràc-ticament un 23% del total– que declaren pernoctar a Barcelonacom a etapa de viatge. Si hom suma aquest percentatge al delsque reconeixen que la seva motivació és exclusivament turísti-ca, els viatges d’oci se situen com a motivació per explicar l’es-tada a la ciutat del 70% dels que han pernoctat en hotels deBarcelona durant els mesos d’estiu. Un percentatge que superaen més de deu punts relatius el pes d’aquesta motivació un anyenrere.

Enquesta d’activitat turística a Barcelona. Sèrie homogènia de visitants (continuació)

jl-ag02 st-oc 02 nv-ds 02 gn-fb 03 mç-ab03 mg-jn03 jl-ag03 2001 2002

Distribució de la despesa extrahotelera (%)Menjar/beguda 61,0 62,0 57,0 58,0 57,0 50,0 46,0 56,1 59,0Compres 14,0 15,0 18,0 15,0 13,0 16,0 30,0 19,8 16,0Entreteniment 12,0 11,0 15,0 16,0 18,0 22,0 14,0 15,3 15,0Transport intern 12,0 10,0 9,0 10,0 11,0 11,0 9,0 8,5 9,0Altres 2,0 2,0 1,0 1,0 1,0 1,0 1,0 0,3 1,0Total 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,- 100,-

Valoració dels enquestats sobre els següents punts(Mitjana sobre la base d'una valoració de l'1 al 10)Oferta arquitectònica 8,8 9,0 8,8 8,6 8,6 8,8 8,6 8,3 9,2Oferta cultural 8,5 8,4 8,3 8,4 8,3 8,3 8,4 7,9 8,6Entreteniment 8,3 8,3 8,2 8,4 8,2 8,2 8,4 7,5 8,2Caràcter/amabilitat dels ciutadans 7,3 7,5 7,8 7,5 7,4 7,5 8,4 7,1 7,5Accessos 7,6 7,3 7,6 7,5 7,3 7,3 7,8 6,8 7,3Transport públic 7,6 7,4 7,5 7,4 7,3 7,3 8,2 6,9 7,5Nivell d'informació 7,3 7,0 7,3 7,2 7,2 7,3 7,8 6,7 7,1Seguretat ciutadana 6,8 6,6 6,9 6,8 6,9 7,0 7,7 6,2 6,6Contaminació atmosfèrica 6,4 6,2 6,5 6,3 6,1 6,2 7,4 6,2 6,4Sorolls 6,4 6,4 6,6 6,5 6,2 6,1 7,4 6,1 6,4Neteja general de la ciutat 6,4 6,4 6,7 6,7 6,4 6,4 7,2 6,2 6,5Relació qualitat/preu oferta restauració 7,6 7,4 7,6 7,5 7,5 7,4 8,1 6,9 7,5Relació qualitat/preu oferta hotelera 7,5 7,3 7,6 7,4 7,4 7,2 7,8 6,7 7,4Relació qualitat/preu oferta comercial 7,6 7,4 8,3 7,7 7,4 7,4 8,2 6,8 7,5

Ocupació mitjana de les habitacions per categories(%)

1 * 2* 3* 4* 5*jl-ag 99 jl-ag 01

jl-ag 02 jl-ag 03

jl-ag 00

0102030405060708090

100

VI. Construcció


45

Indicadors d’activitat al sector de la construcció

Variació (%) Prov. Barcelona Catalunya

2n.tr.2003/2n.tr.2002 5,5 6,31r.sem.2003/1r.sem.2002 5,9 8,5

2002/2001 6,4 11,12001/2000 6,1 8,1

99 00 02 gn-jl03

variació (%)variació (%)

-20

0

20

40

60

80

100

01-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

99 00 02 gn-jl0301

Catalunya Espanya

Licitació oficial

Edificació Obra civil

Evolució del consum de ciment i dels treballadorsde la construcció

variació (%)

1999 2000 2001 2002 st 20030

2

4

68

10

121416

Treballadors (RMB) Ciment (Prov. Bcn)

Evolució del PIB de la construcció (Catalunya)(taxa de variació interanual)

PIB (pm) PIB Construcció

(%)

I.01 II.01 III.01 IV.01 I.02 II.02 III.02 IV.02 I.03 II.03 III.030

1

2

3

4

5

6

7

En un context d’estabilitat del creixement després de la fase dedesacceleració de l’activitat econòmica, la construcció continuasent la branca més expansiva.

Malgrat les previsions d’esgotament del potencial de desenvo-lupament del sector de la construcció que s’havien fet al llargde 2002, les dades disponibles de producció sectorial confir-men que la continuïtat és el tret més destacable en aquests pri-

Font: Variació dels valors en milers d’euros.Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment.

Font: Idescat.

mers nou mesos de 2003. Efectivament, en el que va d’any, laconstrucció ha mantingut un to notablement expansiu, contri-buint al creixement del conjunt de l’activitat més que cap altresector, tant a Catalunya com a Espanya. Una situació que con-trasta amb el perfil negatiu que presenta a Europa.

En el nostre entorn més immediat, és inevitable reconèixer undinamisme que és visualment molt explícit. Només en el cas deBarcelona, tant la construcció privada de promocions residen-cials, d’hotels i d’altres edificis com l’obra civil presenten unintens ritme d’activitat. Pel que fa a l’obra civil, en un any elec-toralment tan intens com és 2003 estan coincidint a Barcelonai entorn metropolità l’execució d’un seguit d’obres de granenvergadura, com les del Front Marítim del Besòs, l’ampliaciódel port i de l’aeroport, la construcció de la línia 9 del metro,d’un metro lleuger i dos tramvies, etc. Unes obres a les queaviat se sumarà la construcció de les infraestructures ferrovià-ries i de la estació intermodal de la Sagrera pel tren d’alta velo-citat, la instal·lació de les vies del qual ja està força avançadaal tram Lleida-Barcelona. Des del punt de vista de l’oferta,l’ampliació de la capacitat de producció s’ha produït de formaprogressiva en aquests darrers anys. Dos factors elementalscom el ciment o la mà d’obra s’han anat ajustant a les creixentsnecessitats de producció, com ho demostra el fet que, perexemple en relació a 1996, el consum de ciment ha augmentata la província de Barcelona i a Catalunya prop d’un 80%, men-tre que el nombre de treballadors ho ha fet un 60% a Barcelonai més d’un 80% a Catalunya i a Espanya.

Consum aparent de ciment

Província de Barcelona Catalunya

Període Tones /Cat (%) Tones /Esp (%)

1991 2.532.335 69,3 3.652.683 12,71992 2.502.844 66,8 3.745.209 14,41993 2.145.106 68,2 3.143.324 13,81994 2.171.980 67,8 3.202.300 13,31995 2.198.691 64,0 3.434.545 13,5

1996 2.039.171 61,7 3.306.759 13,41997 2.331.280 63,9 3.650.359 13,61998 2.691.974 63,4 4.249.230 13,71999 2.949.427 62,8 4.692.973 13,62000 3.118.434 61,4 5.077.249 13,2

2001 3.307.519 60,3 5.486.399 13,01r.tr. 884.248 62,0 1.425.909 14,42n.tr. 895.904 60,4 1.482.221 13,33r.tr. 675.801 53,4 1.265.007 11,84t.tr. 851.566 64,8 1.313.262 12,3

2002 3.502.511 57,4 6.098.112 13,81r.tr. 862.740 60,2 1.433.135 13,72n.tr. 936.225 58,7 1.594.557 13,73r.tr. 816.144 54,5 1.498.463 13,24t.tr. 887.402 56,5 1.571.957 14,7

20021r.tr. 917.916 57,8 1.589.458 14,62n.tr. 987.892 58,3 1.695.240 13,9

jl 377.962 60,3 626.427 14,0

Nota: Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Oficemen.

46

Construcció d’habitatges

Barcelona Resta RMBVariació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats

2n.tr.2003/2n.tr.2002 –13,7 –44,4 –13,2 –13,71r.sem.2003/1r.sem.2002 –17,9 –43,2 –1,6 –11,8

2002/2001 5,4 2,5 4,0 –10,22001/2000 –9,5 0,9 –18,8 10,9

Notes: fins a 1994 les dades inclouen reformes i ampliacions. No es comptabilitzen els habitatges públics en la seva totalitat.Font: Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col.legis d'Aparelladors de Catalunya. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat deCatalunya. Elaboració pròpia.

La concentració d’obra pública i de privada no residencial, ambterminis ferms de finalització, ha atret capacitat productiva delsubsector residencial que s’ha vist forçat a reduir els seusvolums de producció.

Les xifres oficials de construcció d’habitatges corresponents alprimer semestre d’enguany –en el moment de tancar aquestaedició encara no es coneixien les dades del tercer trimestre–revelen un notable retrocés en termes relatius en el cas de laciutat de Barcelona. Una evolució que acumula tres trimestresconsecutius de descens i que segueixen a dotze mesos de crei-xements molt notables. Si en el que resta d’any es manté unadotació en la línia dels gairebé 4.400 habitatges iniciats elsdarrers dotze mesos, el 2003 es clourà amb un descens de pocmés del deu per cent que s’ha de relativitzar per l’incrementassolit un any abans. Aquests alts i baixos no han d’amagar quela tendència de fons de la construcció residencial és lleumentdescendent. Una evolució previsible després de l’esforç del sec-tor de posar en el mercat una mitjana anual de 5.500 habitatgesnous durant el darrers sis anys.

Habitatges iniciats(taxa de variació interanual)(%)

Barcelona RMB CatalunyaI.02 II.02 III.02 IV 02 I.03 II.03

-40-30-20-10

0102030405060

A la resta de l’entorn metropolità es detecta aquest mateix com-portament contractiu tot i que amb ritmes lleument diferents.En aquest cas, l’ajustament dels nivells de producció des delsmàxims assolits durant el quadrienni 1997-2000 ha estat forçamés sobtat que a la ciutat central. En el que va d’any, la cons-trucció d’habitatges a la regió metropolitana ha retrocedit un4% en relació amb un any enrere.


Barcelona Resta RMB Regió Metropolitana Resta Catalunya Catalunya

Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats

1991 2.157 2.503 14.725 14.403 16.882 16.906 16.468 20.488 33.350 37.3941992 2.819 4.103 15.217 12.189 18.036 16.292 16.265 14.688 34.301 30.9801993 2.336 2.708 18.953 15.114 21.289 17.822 14.678 15.857 35.967 33.6791994 2.756 2.130 22.876 16.720 25.632 18.850 16.810 13.964 42.442 32.8141995 3.109 2.641 22.161 19.299 25.270 21.940 17.926 14.607 43.196 36.547

1996 4.088 2.540 25.580 22.316 29.668 24.856 17.179 14.956 46.847 39.8121997 5.314 3.740 32.445 21.817 37.759 25.557 20.542 14.933 58.301 40.4901998 6.458 3.918 36.280 25.711 42.738 29.629 29.038 17.820 71.776 47.4491999 6.558 3.696 33.717 24.548 40.275 28.244 37.993 21.631 78.268 49.8752000 5.119 4.747 35.454 26.850 40.573 31.597 37.946 26.041 78.519 57.638

2001 4.634 4.790 28.775 29.776 33.409 34.566 34.385 30.990 67.794 65.5561r. tr. 858 1.135 7.503 7.657 8.361 8.792 9.978 8.026 18.339 16.8182n.tr. 1.354 1.369 7.069 8.652 8.423 10.021 8.668 9.054 17.091 19.0753r.tr. 811 907 6.378 6.087 7.189 6.994 7.453 6.521 14.642 13.5154t.tr. 1.611 1.379 7.825 7.380 9.436 8.759 8.286 7.389 17.722 16.148

2002 4.886 4.910 29.931 26.750 34.817 31.660 39.681 33.878 74.498 65.5381r. tr. 1.321 1.298 7.329 7.306 8.650 8.604 9.135 8.157 17.785 16.7612n.tr. 1.594 1.522 9.086 7.699 10.680 9.221 10.362 9.371 21.042 18.5923r.tr. 895 833 6.060 6.069 6.955 6.902 9.846 8.006 16.801 14.9084t.tr. 1.076 1.257 7.456 5.676 8.532 6.933 10.338 8.344 18.870 15.277

20031r. tr. 1.016 756 8.265 6.583 9.281 7.339 11.699 7.918 20.980 15.2572n.tr. 1.376 846 7.891 6.647 9.267 7.493 13.213 11.240 22.480 18.733


47


Els augments que presenten les dades de projectes d’habitatgesvisats pel Col·legi d’Arquitectes corresponents a la provínciade Barcelona semblen desmentir, per la contundència de lestaxes, la conjuntura lleument contractiva de la construcció resi-dencial a la regió metropolitana. Si s’analitza amb una mínimaperspectiva es constata que, descomptat el creixement que man-tenen les comarques barcelonines no metropolitanes, les taxespositives dels primers nou mesos d’enguany responen bàsi-cament a uns nivells inusualment baixos dels mateixos períodesde 2002. Una situació clarament oposada a la de la sèrie d’ha-bitatges iniciats que possiblement s’hagi d’explicar per canviso dificultats puntuals en la fase de recollida i assignació tem-poral d’aquestes dades. D’altra banda, l’activitat rehabilitadorad’habitatges antics presenta una conjuntura fortament expansi-va. En sis anys pràcticament s’ha doblat el nombre de projec-tes de rehabilitació a la província.

Habitatges iniciats a les comarques de la RMB

2001 2002 2n.tr.2003Alt Penedès 1.560 1.174 342Baix Llobregat 5.708 5.417 1.185Barcelonès 6.824 7.613 1.934Garraf 1.924 2.125 878Maresme 4.341 3.807 958Vallès Occidental 9.362 10.853 2.518Vallès Oriental 3.690 3.828 1.452

Habitatges iniciats a la regió metropolitana (milers)

AltPenedès

VallèsOccidental

VallèsOriental

Garraf

Maresme

BarcelonèsBaixLlobregat

1999 2000 2001 2002 2003

0

1

2

3

0

1

2

3

0

1

2

3

0

1

2

3

0

1

2

3

0

1

2

30

1

2

3

Habitatges iniciatsmilers

Barcelona Resta grans municipis Resta RMB1998 1999 2000 2001 2002 2003

0

2

4

6

8

10

12

14

Habitatges iniciats als grans municipis de la RMB

2002 2r.tr.2003 Variació (%)1

Barcelona 4.886 1.376 –18,2l'Hospitalet de Llobregat 609 265 20,3Badalona 1.574 191 –36,1Sabadell 2.503 496 17,9Terrassa 3.041 855 –0,6Santa Coloma de Gramenet 414 94 60,4Mataró 867 192 –5,0Cornellà de Llobregat 531 56 –18,8Sant Boi de Llobregat 388 82 6,1el Prat de Llobregat 276 23 –16,1Rubí 841 182 –7,5Sant Cugat 1.102 107 –11,0Viladecans 252 41 –57,2Vilanova 569 408 23,1Cerdanyola del Vallès 804 120 –38,3Granollers 252 50 52,7

Total municipis grans 18.909 4.538 –4,5

Total RMB 34.817 9.281 –5,3

Total Catalunya 74.498 20.980 11,21 Variació interanual dels darrers dotze mesos.Font: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Elaboraciópròpia.

Habitatges iniciats/1000 habitants(mitjanes anuals)

jl2002-jn20032000-20021997-1999

Catalunya

Regió Metropolitana

Alt Penedès

Garraf

Maresme

Vallès Oriental

Vallès Occidental

Baix Llobregat

Barcelonès

Barcelona

0 5 10 15 20 25 30

Nota: les dades són mitjanes trimestrals.

48

Font: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Elaboració pròpia.

Rehabilitats


L’ anàlisi dels habitatges iniciats en els darrers dotze mesos percomarques i grans municipis metropolitans no permet observardinàmiques constructives diferents entre municipis grans i restadel territori metropolità. Per comarques, el Vallès Occidental imés tímidament l’Oriental, es consoliden com les noves àreesd’expansió residencial dins la regió metropolitana en detrimentd’un Baix Llobregat més saturat i congestionat.

Per acabar, una breu referència a la distribució per districtes delsnous habitatges en construcció a Barcelona. A diferència delsdarrers anys, Sant Martí modera el seu protagonisme com alocalització de sostre residencial, fet que afavoreix una distribu-ció de l’oferta d’habitatges nous més equilibrada al conjunt delterritori. L’Eixample, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràciarecuperen protagonisme a costa de Sant Martí i dels dos distric-tes que limiten amb el Besòs.

Variació (%) Total Nous Rehabilitats

3r.tr.2003/3r.tr.2002 31,3 31,4 31,01r.sem.2003/1r.sem.2002 17,5 14,5 32,6

2002/2001 –9,7 –11,7 0,52001/2000 –6,7 –7,9 –0,2

Actuacions de rehabilitació a Barcelona1

2000 2001 2002 20031r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.

0100200300400500600700800

1.000900

1 Sol·licituds de subvenció presentades a la campanya “Barcelona posa’t guapa”.Font: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.

Projectes d’habitatges visats (Província de Barcelona)

Any 1r.trim 2n.trim 3r.trim 4t.trim Total

Nous

1990 6.104 5.482 5.059 3.844 20.4891991 5.521 5.558 4.728 5.763 21.5701992 5.652 6.150 5.936 4.130 21.8681993 4.959 6.826 4.803 6.142 22.7301994 6.337 7.329 6.970 7.108 27.744

1995 7.547 6.801 10.154 6.382 30.8841996 9.099 9.066 7.780 8.813 34.7581997 10.894 11.518 10.238 13.205 45.8551998 19.164 7.558 8.671 10.404 45.7971999 12.731 14.656 12.290 12.195 51.872

2000 12.500 14.984 8.654 9.221 45.3592001 10.912 10.876 9.585 10.398 41.7712002 11.012 9.404 7.888 8.600 36.9042003 11.943 11.434 10.362

1996 652 1.202 1.006 1.316 4.1761997 916 1.139 1.061 2.153 5.2691998 1.807 952 1.242 1.542 5.5431999 2.263 2.506 1.972 2.571 9.312

2000 2.219 2.411 1.677 1.692 7.9992001 2.256 2.057 1.522 2.152 7.9872002 2.007 2.035 1.819 2.162 8.0232003 2.664 2.695 2.383

1 Variació interanual dels darrers dotze mesos.

Habitatges iniciats i acabats a Barcelona

Iniciats Acabats

2001 2002 2n.tr.2003 Var (%)1 2001 2002 2n.tr.2003 Var (%)1

1. Ciutat Vella 582 314 80 –32,7 140 111 35 –2,82. l'Eixample 472 453 158 37,8 615 409 38 –46,93. Sants-Montjuïc 450 636 149 87,2 508 242 16 –54,44. Les Corts 125 111 45 –25,9 88 77 0 10,85. Sarrià-Sant Gervasi 290 125 85 –7,9 354 375 43 32,76. Gràcia 224 155 81 56,5 154 162 54 –13,17. Horta-Guinardó 311 360 106 61,1 273 392 82 56,18. Nou Barris 365 713 260 –47,1 99 614 126 131,89. Sant Andreu 322 833 188 –50,3 503 1.114 154 –19,2

10. Sant Martí 1.470 1.175 223 –43,2 2.052 1.395 297 –60,5Sense dades 23 11 1 –54,2 4 19 1 9,1

Barcelona 4.634 4.886 1.376 –18,2 4.790 4.910 846 –27,7


49

Durant l’estiu s’ha frenat sensiblement la tendència expansivade les llicències d’obres que s’havia intensificat durant elsdarrers tres trimestres.

Després que durant el darrer trimestre de l’any passat i laprimera meitat de 2003 s’aprovés la construcció o reforma demés d’1,7 milions de m2 de sostre, les dades de llicènciesd’obres majors aprovades durant l’estiu reflecteixen unasensible moderació d’aquell impuls. Aquest fre, que difícilmentinvertirà la trajectòria creixent per les dades del conjunt anual,no ha afectat la consolidació de la represa del segment derehabilitació després d’un quadrienni d’estancament.

Així, en el segment d’obra nova i al costat del retrocés del17,7% que s’ha registrat durant el tercer trimestre, cal anotarl’augment de l’acumulat anual del 14,0%. En el conjunt desostre, l’evolució de l’acumulat encara és més positiva, del18,8%, gràcies al creixement de les obres de reforma. Encaraque aquesta evolució no es mantingués durant el quarttrimestre, les previsions de construcció de sostre s’acostaran als2 milions de m2, una xifra que només s’ha assolit un cop a lahistòria recent de la ciutat, quan el 1990 estava a ple rendimentla maquinària de preparació dels Jocs Olímpics.

Llicències d’obres

Nota: El sostre total recull la resta d'usos i per això pot ser superior al sostre nou més el de reforma i ampliació. Les dades dels darrers dotze mesos de tots els quadres d'aquest apartatsón provisionals.Font (de totes les dades d'aquest apartat): Direcció d'Actuació Urbanística de l'Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.

Sostre nou previst a les llicències d'obres

ResidencialLocals comercials i oficines Altres

Aparcament

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2003

milers de m2

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2002

Variació (%) Nou Ref. i ampl. Total

3r.tr.2003/3r.tr.2002 –17,7 22,0 –8,51r.sem.2003/1r.sem.2002 29,0 36,9 31,1

2002 / 2001 26,7 –1,6 19,32001 / 2000 –0,8 –3,9 –1,6

Si bé encara és aviat per avançar un tancament d’exercici, éscert que s’intueix que aquest tindrà signe positiu, trencant latradicional cadència en forma de “dents de serra“ que carac-teritza la dotació anual de sostre aprovat i que s’aprecia algràfic adjunt. Aquesta evolució respon tant a la conjuntura coma la tipologia i la grandària dels expedients presentats i apro-vats. En qualsevol cas, tot apunta a que 2003 marcarà el llindard’un canvi de cicle, que després del boom de la construccióresidencial que ha caracteritzat els darrers anys, donarà pas auna etapa molt més pausada en la que, òbviament, poden apa-rèixer “puntes” quan s’aprovin alguns dels grans projectesd’equipaments o infraestructures previstos pels propers anys.

Sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades (m2)

Sostre nou Reforma

Residencial Aparcament L. comercials Oficines Equip. i hotels Indús. i altres Total nou i ampliació Total

1991 252.847 435.874 122.016 202.940 127.512 55.567 1.196.756 147.425 1.344.1811992 192.105 278.695 110.557 86.292 82.541 50.917 801.107 194.087 995.1941993 286.341 507.874 119.905 105.890 106.016 57.222 1.183.248 375.741 1.558.9891994 230.622 355.673 70.140 14.975 58.245 30.403 760.058 243.554 1.003.6121995 337.926 430.047 193.079 11.795 56.219 37.633 1.066.699 304.241 1.370.940

1996 298.914 202.588 86.594 19.358 39.660 16.612 663.726 325.598 1.080.4681997 555.174 437.184 230.673 22.627 56.765 108.859 1.411.282 325.985 1.737.2671998 579.302 281.106 102.442 16.277 91.198 73.465 1.143.790 422.608 1.566.3981999 629.971 337.405 114.534 19.021 89.231 171.061 1.361.223 414.364 1.775.5872000 475.622 273.148 102.670 19.227 119.069 147.632 1.137.368 413.722 1.551.090

2001 410.128 266.943 65.158 74.848 175.902 135.695 1.128.674 397.668 1.526.3421r.tr. 124.324 63.652 18.268 4.156 26.980 37.438 274.818 105.879 380.6972n.tr. 65.963 61.292 12.171 46.693 28.918 57.418 272.455 86.234 358.6893r.tr. 106.356 58.798 12.313 0 8.463 19.840 205.770 91.758 297.5284t.tr. 113.485 83.201 22.406 23.999 111.541 20.999 375.631 113.797 489.428

2002 477.922 348.268 53.747 136.709 306.840 106.302 1.429.788 391.157 1.820.9451r.tr. 148.780 80.829 16.480 4.635 58.396 23.687 332.807 102.633 435.4402n.tr. 83.783 48.014 7.708 1.907 47.413 16.745 205.570 93.532 299.1023r.tr. 69.232 82.571 8.719 14.482 35.274 42.671 252.949 76.396 329.3454t.tr. 176.127 136.854 20.840 115.685 165.757 23.199 638.462 118.596 757.058

20031r.tr. 122.276 126.997 21.193 28.891 79.631 21.899 400.887 164.740 565.6272n.tr. 57.473 104.852 9.646 14.223 97.850 9.787 293.831 104.607 398.4383r.tr. 79.398 74.993 18.578 3.682 24.932 6.499 208.082 93.115 301.197

Nota: les dades de 2003 corresponen a la mitjana de l'acumulat gener-setembre, mentreque les anteriors són mitjanes trimestrals.

Llic

ènci

es d

’obr

es d

e co

nstr

ucci

óde

nou

sos

tre

apro

vade

sde

gen

er a

set

embr

e de

200

3

Edi

ficis

res

iden

cial

sun

ifam

iliar

sde

2 a

10

habi

tatg

esd’

11 a

40

habi

tatg

esm

és d

e 40

hab

itatg

es

Altr

es e

dific

isO

ficin

esIn

dúst

ries

Equ

ipam

ents

Hot

els

D’a

ltres


Fon

t: S

erve

i de

Con

trol

de

l’Edi

ficac

ió d

e l’A

junt

amen

t de

Bar

celo

na,

elab

orat

IdB

C-I

MI.


51


Nombre d’habitatges i places d’aparcament previstos

Habitatges Places

Nous Amp. i reforma Total d’aparcament

1992 1.815 98 1.913 11.4991993 2.761 689 3.450 19.6091994 2.483 349 2.832 14.2021995 3.978 927 4.905 15.642

1996 3.348 1.053 4.401 6.5211997 5.795 874 6.669 15.1991998 6.112 1.297 7.409 10.3361999 6.663 944 7.607 11.6822000 5.005 899 5.904 10.676

2001 4.322 559 4.881 9.5861r.tr. 1.305 96 1.401 2.3092n.tr 607 190 797 1.9023r.tr 1.137 94 1.231 2.6244t.tr. 1.273 179 1.452 2.751

2002 5.024 837 5.861 10.8121r.tr. 1.336 248 1.584 2.0902n.tr 891 254 1.145 1.6613r.tr. 932 97 1.029 2.8714t.tr. 1.865 238 2.103 4.190

20031r.tr. 1.681 160 1.841 4.5972n.tr. 705 319 1.024 3.1963r.tr. 940 178 1.118 2.375

Habitatges

Variació (%) Nous Ref. i ampl. Total

3r.tr.2003/3r.tr.2002 0,9 83,5 8,61r.sem.2003/1r.sem.2002 7,1 –4,6 5,0

2002/ 2001 16,2 49,7 20,12001 / 2000 –13,6 –37,8 –17,3

El comportament expansiu que registren les places d’aparca-ment aprovades en els primers nou mesos de l’any, amb més dedeu mil places i un augment del 53,5% en relació amb l’anyanterior, és atribuïble a la concentració d’alguns expedients degran envergadura d’usos diversos que inclouen grans apar-caments. Entre d’altres, podem esmentar les més de 900 placesaprovades per Fira 2000, un aparcament per a un club esportiua la Barceloneta amb més de 500 places, 300 places a un edificide recerca biomèdica, 270 places a una nova sala de multicines,200 places a un centre sanitari ja existent i varis centenars mésde places a diversos hotels arreu de la ciutat.

La distribució territorial que es presenta en el gràfic adjuntreflecteix la singularitat d’alguns d’aquests grans projectes. Ésel cas de Sants Montjuïc, que, de forma inesperada, lideraenguany les dotacions quantitatives de sostre, i ho fa gràcies ados projectes de grans dimensions –un que contempla laconstrucció de dos pavellons de Fira 2000 amb més de 80.000m2, i un altre destinat a l’ampliació i reforma de les instal.la-cions de Nissan Motor Ibérica amb més de 20.000 m2–, a bandad’altres ampliacions d’instal·lacions industrials a la ZonaFranca o la reforma i ampliació de l’hotel Miramar. També deforma sorprenent, el districte de Ciutat Vella ocupa la terceraposició en dotació de sostre en termes absoluts, un fet que vedeterminat per l’aprovació de la construcció d’un edifici derecerca biomèdica esmentat anteriorment, i que contempla laconstrucció de gairebé 50.000 m2 de superfície.

En contrast amb la proliferació d’expedients d’ús residencialque ha dominat les llicències concedides en els darrers anys,l’aprovació d’un reguitzell d’expedients singulars per a usosdiversos caracteritza les dades de 2003.

Un dels aspectes que crida més l’atenció de les dades de 2003és que, en termes acumulats i per primer cop en el darrerdecenni, el pes del sostre residencial sobre el conjunt de sostrenou és inferior al 30%. També per primer cop, deixa de ser lacategoria més important en termes quantitatius en favor delsostre destinat a aparcaments, que suma més de 300.000 m2 finsal setembre. De tota manera, malgrat aquest retrocés en termesrelatius, cal anotar que el nombre d’habitatges previstos éssuperior en un 5,3% al del mateix període de l’any anterior,confirmant així que el procés de reducció de producció resi-dencial després de la forta etapa de creixement és, per ara,gradual.

1998 1999 2000 2001 2002

nombre d'habitatges Variació (%)

Habitatges de nova planta previstos

2003

Nombre d'habitatgesTaxa de varació dels darrers dotze mesos

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

-50-40-30-20-10010203040

Sostre previst per usos i districtes en %(gener-setembre 2003)

superfície (%)Residencial Aparcament Locals comercials i oficines Altres

Sant Martí

Gràcia

L'Eixample

Sant Andreu

Sarrià-Sant Gervasi

Ciutat Vella

Horta-Guinardó

Sants-Montjuïc

Nou Barris

Les Corts

0 20 40 60 80 100

VII. Mercat immobiliari


53

Preus al mercat residencial

Evolució dels preus dels habitatges€/m 2

Nova planta Segona mà (preu transac.)Segona mà (preu oferta)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004

Evolució del preu dels habitatges (€ /m2)variació nominal (%)

Nova planta Segona mà (oferta) Lloguer

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1r.sem.03-10

-5

0

5

10

15

20

25

Evolució recent dels preus

En clar contrast amb el context de desacceleració econòmica id’incertesa geopolítica internacional, el mercat immobiliariresidencial manté un dinamisme notable amb uns augments depreus persistents i anòmals.

A diferència del retraïment que viu actualment el mercat immo-biliari europeu com a conseqüència de l’alentiment de l’activi-tat econòmica general, al mercat immobiliari espanyol i al bar-celoní continuen predominant els signes expansius. Un fet que,vist el dinamisme i el ritme de creixement d’alguns dels indi-cadors sectorials, provoca un cert estupor entre els professio-nals que analitzen aquest mercat, així com un cert neguit per sila sobrevaloració actual del preu de l’habitatge culmina en unsobtat ajustament dels preus.

L’anunciada estabilització dels preus en termes nominals des-prés de quatre anys seguits amb augments que en el cas de Bar-celona han rondat el 15% anual es torna a revelar com inexacta,essencialment perquè la demanda ha mantingut una fortalesamolt superior a la previsible donada la fase de desacceleraciócíclica que viu actualment l’economia, però no tan incoherentsi es té en compte l’evolució demogràfica real de la ciutat i elmarc de finançament vigent.

Així, al llarg de la primera meitat de 2003 ha persistit l’evolu-ció alcista dels preus, amb uns marges que oscil·len a Barcelo-na entre el 21,6% en el cas dels habitatges de nova planta, el10,3 % per cent als preus d’oferta de segona mà, el 30,6% en elpreu efectiu de transacció dels habitatges de segona mà i el20,3% dels valors de taxació. El mercat de lloguer, claramentresidual, acusa l’escasetat d’oferta i torna a presentar augmentsde preus de dos dígits, amb un creixement del 10,1% en relacióamb un any enrera.

Juntament amb la intensitat i la generalització tant al mercatnou i de segona mà com al de lloguer, hi ha un altre tret carac-terístic de l’actual fase expansiva del mercat immobiliari resi-dencial, com és l’amplitud de l’abast territorial. L’anàlisi perdiferents àmbits geogràfics revela que és un fenomen urbà –quees dóna a Barcelona, a Madrid, a les altres grans capitals espan-yoles i a ciutats costaneres i d’interior–, però també de zonesturístiques; alhora, és present amb major o menor intensitat atotes les comunitats autònomes. Malgrat les diferents metodo-logies aplicades en les diverses anàlisis realitzades per les àreescomentades, hi ha una gran coincidència en el signe i la inten-sitat de l’evolució dels preus.

1 Les dades de nova planta i d'oferta de segona mà correponen al primer semestre.Font: Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament de Barcelona,Forcadell, DGAH, Incasol i elaboració pròpia.

Evolució dels preus al mercat immobiliari residencial

Preu de venda (€/m2)

Segona mà Preu Preu de

Nova Preu Preu global lloguerPeríode planta d’oferta transacció ponderat (€/m2/mes)

1991 1.286 1.235 905 1.019 6,01992 1.380 1.289 1.143 1.214 6,71993 1.408 1.247 1.111 1.200 6,21994 1.406 1.279 1.187 1.253 5,7

1995 1.461 1.367 1.226 1.296 5,51996 1.433 1.291 1.193 1.265 5,41997 1.447 1.352 1.226 1.292 5,41998 1.536 1.481 1.451 1.477 5,3

1999 1.837 1.724 1.522 1.617 5,92000 2.106 2.062 1.731 1.844 6,62001 2.431 2.388 2.053 2.166 7,82002 2.815 2.765 2.408 2.530 8,6

2n.tr.031 3.282 2.967 2.814 2.954 9,2

Variacions Nova(%) planta Oferta Transacció Ponderat LLoguer

1r.sem.03/1r.sem.02 21,6 10,3 30,6 22,8 10,12n.tr.03/2n.tr.03 — — 30,1 — 10,9

2002/2001 15,8 15,8 17,3 16,8 11,12001/2000 15,4 15,8 18,6 17,5 17,4

Font: Tecnigrama, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona iForcadell.

Font: Tecnigrama, Departament d’Estudis Fiscals de l’Ajuntament de Barcelona iForcadell.

54


Evolució de preus, salaris i costos de construccióvariació (%)

Preu habitatges nous SalarisIPCCost de la mà d'obra Cost dels materials

1999 2000 2001 2002 1r.sem.20030

5

10

15

20

25

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE.

Font: Tecnigrama, INE, Ministeri de Foment i elaboració pròpia.

La dinàmica de preus al mercat immobiliari, totalment aliena al’evolució de l’ipc o dels augments salarials pactats en conve-nis col·lectius, s’emmarca en un context de creixement del sec-tor de la construcció residencial que actua com a principalmotor de l’activitat econòmica del país. En aquests darrersanys, el nombre d’habitatges iniciats a Catalunya o a Espanyano ha deixat d’anotar màxims històrics, i, per exemple en el casd’Espanya, d’ençà el 1999 el nombre d’habitatges visats hasuperat el mig milió anual.

Com a conseqüència d’aquesta elevada producció, el parc d’ha-bitatges principals ha augmentat un 21,6% en el període inter-censal 1991-2001, mentre que el nombre d’habitants ho ha fetun 5,1%. A Catalunya, s’han registrat increments similars, del20,8% en el nombre d’habitatges i del 4,7% en el de residentscensats. Hom podria intuir d’aquestes discrepàncies de creixe-ment entre residents i habitatges que s’ha produït un augmentde l’oferta –que majoritàriament ha estat absorbida– capaç dedonar resposta als dèficits crònics que es registraven a moltespoblacions. Però hi ha elements que no permeten establir unarelació tan automàtica, com per exemple la disminució de lamida de les llars –sobretot les llars urbanes–, o la producciódestinada a residències turístiques.

Característiques, tipologia i dinamisme de lademanda

La clau del dinamisme del mercat immobiliari es troba en lafortalesa d’una demanda que continua sol·licitant crèdits isignants hipoteques…

Que la pressió de la demanda efectiva –és a dir, la que culminaoperacions de compravenda–, és la que alimenta la dinàmicadels preus és quelcom indiscutible quan s’analitzen els recursosfinancers disposats. Tant el volum de crèdit hipotecari gestionatper les entitats financeres com el nombre d’hipoteques consti-tuïdes en els primers mesos de l’any mostren que el ritmed’operacions signades es manté elevat. Així, les dades de crè-dit hipotecari concedit a persones físiques a Espanya per aadquirir un habitatge indiquen que el volum de recursos conce-dits a juny de 2003 superava en un 17,3% al d’un any enrera iun 36,7% el de juny de 2001. Uns valors que contrasten amb latendència contractiva que presenta el crèdit a les famílies desti-nat a la compra de béns de consum durador per segon trimestreconsecutiu.

Import mitjà del crèdit per habitatges hipotecatsen finques urbanes

BCN (prov) Catalunya Espanya

milers d'€

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 jn.20030

20

40

60

80

100

120

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE.

Habitatges hipotecats en finques urbanes

BCN (prov) Catalunya Espanya

Nombre

1994 69.381 94.434 331.2001995 60.529 82.560 403.6001996 67.965 91.853 412.9821997 83.917 113.387 479.237

1998 76.021 105.626 423.4271999 78.557 111.331 452.4822000 79.650 112.542 480.8952001 78.931 110.521 487.973

2002 84.381 121.435 541.0351r.tr. 22.255 31.798 134.5742n.tr. 23.062 32.689 143.7873r.tr. 20.397 29.654 131.2144t.tr 18.667 27.294 131.460

20031r.tr. 25.955 37.078 157.9052n.tr 23.643 33.603 150.493

Variació (%) BCN (prov) Catalunya Espanya

Nombre d'hipoteques

2n.tr.2003/2n.tr.2002 2,5 2,8 4,72002/2001 6,9 9,9 10,92001/2000 –0,9 –1,8 1,5


55


Per la seva banda, el nombre d’hipoteques constituïdes sobrefinques urbanes a Espanya durant la primera meitat de l’any haaugmentat un 10,8% en relació amb les signades durant elmateix període de l’any anterior, i, per segon trimestre conse-cutiu, s’ha superat la xifra de 150.000 noves hipoteques. ACatalunya, l’augment és del 9,6%, i a la província de Barce-lona, del 9,4%. En tots tres àmbits es registra un augment del’import mitjà del crèdit concedit que supera els dos dígits, sibé aquest import mitjà està, en termes nominals, molt per sotadel que es necessitaria per cobrir l’import d’un habitatge nou,almenys en el cas de Barcelona; una prova molt clara de que elshabitatges nous es financen en una immensa majoria, a més amés de la hipoteca, amb la venda d’un habitatge de segona mà.

Un informe realitzat per la xarxa Era amb dades de 2002 con-firma que l’activitat al segment immobiliari residencial espan-yol és molt superior a la d’altres països europeus. A partir de lesdades de 14 països, es constata que Espanya és el país on mésràpid es vénen els pisos, amb una mitjana de 30 dies al mercat,cinc vegades menys que a Alemanya o a Suïssa.

…i que està impulsada per factors demogràfics, culturals ieconòmics.

Els factors demogràfics presenten una doble vessant, queinclou l’evolució i la composició del moviment migratori i elscanvis en l’estructura de la població. En el cas de Barcelona iel seu entorn metropolità, ambdós vectors han estat molt méspresents del que es podria deduir de l’evolució quantitativaintercensal, segons la qual Barcelona ha perdut entre 1991 i2001 140.000 habitants, el 8,5 % de la població. Una pèrduaque s’ha de circumscriure a la primera meitat de la dècada, jaque des del padró de 1996, la davallada del nombre de residentsha estat només de 5.000 persones.

En els darrers anys s’han registrat, entre altres, tres fenòmensimportants que han alimentat quantitativament la demanda: pri-mer, han arribat a l’edat adulta les darreres cohorts del babyboom; segon, s’ha frenat lleugerament el procés de metropoli-nització que havia caracteritzat la dècada dels vuitanta, amb eldesplaçament de la població del nucli central a la segona coronametropolitana; i, tercer, ha augmentat notablement la poblacióimmigrant, empadronada o no, i amb perspectiva d’establir-sede forma permanent o no.

Amb independència del que mostrin els registres oficials, elcert és que la Barcelona d’avui és demogràficament més varia-da que la que hi havia deu o quinze anys enrera. Al costat deprofessionals liberals i estudiants occidentals i sud-americansque opten per estades temporals a Barcelona, hi ha un col·lec-tiu molt important d’immigrants econòmics –el més nombrósés el procedent de països d’Amèrica Llatina– que ha deciditcanviar les pobres perspectives econòmiques o educatives delsseus indrets d’origen per les expectatives que pot brindar unaeconomia fortament expansiva, com ha estat l’espanyola en lasegona meitat dels noranta. Aquests immigrants han pressionatsobre l’oferta residencial i han alimentat en molts casos labanda baixa del mercat, facilitant –mitjançant el mecanisme decadenes de vacants–, la demanda de millora, la gran protago-nista del mercat de nova planta.

Encara en l’àmbit demogràfic s’han d’esmentar altres fenò-mens estructurals interrelacionats que configuren la demanda,com són la significativa reducció de la mida de les llars, la pro-liferació de les llars unipersonals i monoparentals, l’envelli-ment de la població o el retard de l’edat d’emancipació delsjoves; uns factors que han fet miques les hipòtesis amb les quees treballava fa uns anys per estimar les necessitats d'habitatge.

Font: Banco de España.

Crèdit a les persones físiques per adquisició d'habitatge propiTipus d'interès hipotecari

Crèdit per a adquisició d'habitatge propi i tipus d'interèsmilers de milions d'€ tipus d'interès (%)

90 92 94 96 98 00 02 jn030

50

100

150

200

250

300

2

4

6

8

10

12

14

16

18

91 93 95 97 99 01

Font: Dades dels APIS facilitades per la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge.

Evolució del volum de transaccionsrealitzades pels APIS a Barcelona

92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03-60

-40

-20

0

20

40

60saldos

Font: Era Europe, 2002, European Residential Real Estate Comparisons.

Durada mitjana d'un habitatge en venda al mercat(2002)

EspanyaFinlàndia

IrlandaHolanda

FrançaBèlgicaGrècia

LuxemburgRegne Unit

SuèciaAústria

PortugalSuïssa

Alemanya

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180Dies

56


Encara dintre de la categoria dels aspectes culturals, darrera-ment s’ha estès la idea que els preus dels habitatges han cres-cut tant a Espanya perquè han de convergir amb els preus euro-peus. Una idea que sembla obviar que instaurar una monedacomú o permetre la lliure mobilitat de professionals no té res aveure amb esperar una immediata equiparació de sous, preus,oferta de béns i serveis, etc., i especialment, quan es tracta d’unbé que mostra una extraordinària disparitat de preus depenentde la mida, el tipus, la qualitat o la localització. Per ara, l’im-pacte més important de la introducció de la moneda única en elmercat immobiliari es concreta en l’efecte blanqueig de capi-tals que es va desencadenar en el bienni anterior a la desapari-ció de la pesseta.

En tercer lloc, el capítol d’elements econòmicsque han impul-sat la demanda residencial es pot estructurar en grans blocs: elsaspectes lligats a la marxa de l’economia, els de caire fiscal,els que contemplen l’habitatge com actiu d’inversió i els fac-tors financers. Pel que fa a l’evolució de l’activitat econòmica,l’inici de la fase expansiva dels preus va coincidir amb unaetapa de fort dinamisme econòmic a tota Espanya, però espe-cialment intens a Barcelona, on entre el període 1998-2001l’economia de la ciutat va créixer a un ritme del 4% anual. Aixòes va traduir, entre altres coses, en set anys seguits de creaciód’ocupació, en l’augment de les taxes d’ocupació femenina, ien una clara millora de la capacitat de despesa i de les expecta-tives de riquesa de les famílies. De cara als propers mesos, sipersisteix la contenció del creixement econòmic i es confirmal’enfosquiment de les perspectives del mercat laboral –que,malgrat tot, continua avançant a taxes positives i molt per sobrede la mitjana de la UE–, probablement es frenarà aquest impulsde la demanda.

En segon lloc i dintre dels aspectes culturals, ningú discuteixl’existència d’alguns mites profundament arrelats en l’imagina-ri de les classes mitjanes espanyoles com són la preferència perla compra sobre el lloguer o la visceral incredulitat popular enuna possible davallada dels preus, amb l’inevitable corol·lari deque la compra d’un habitatge és una inversió atinada i segura.Que aquests mites tenen influència en la dinàmica del mercats’evidencia quan es constata que l’estructura de distribucióentre propietat i lloguer s’ha esbiaixat encara més a favor de lapropietat en aquests darrers anys, justament quan s’esperavaconvergir cap a l’estructura europea, on el lloguer té un papermolt més important que aquí, i justament també quan algunesde les mesures de les successives reformes del mercat laboraltendien a afavorir la mobilitat dels treballadors, més factible siexisteix una oferta suficient d’habitatges de lloguer.

Aquest procés s’ha intensificat darrerament, en part perquè unafracció significativa del parc de lloguer ha passat a mans delsantics llogaters, en part perquè només la compra ha gaudit d’a-vantatges fiscals i, en part, perquè l’abaratiment de les condi-cions de finançament de la compra han igualat en molts casosel cost nominal del rebut mensual de la hipoteca i del lloguer.Tampoc afavoreix gaire la figura del lloguer la situació d’inde-fensió que al·leguen llogataires i llogaters; en el primer cas,inseguretat jurídica per si els llogaters deixen de pagar, i en elsegon, per si al cap dels cinc anys de contracte que marca laLAU els propietaris encareixen molt les condicions econòmi-ques del contracte.

Pel que fa a la idea d’un possible enfonsament dels preus, i ambindependència de la creença popular de que els preus “nopoden baixar”, darrerament s’ha generat un intens debat públicsobre quina part dels increments de preus registrats correspon-drien als fonaments o condicions econòmiques objectives queestimulen la demanda i quina part s’explicaria per les expecta-tives de futures revaloritzacions dels actius immobiliaris, és adir, per una bombolla immobiliària. A hores d’ara continua eldebat a nivell polític, tècnic i periodístic sobre la magnitud dela bombolla i com s’hauria d’actuar per desinflar-la de maneracontrolada. Els principals temors a un eventual desplom delspreus se centren en l’impacte sobre la producció i l’ocupació enel sector de la construcció, sobre la pèrdua de riquesa i capaci-tat d’endeutament que podria representar per a les famílies pro-pietàries, i sobre el sistema financer, donat l’important volumde recursos compromesos en crèdits hipotecaris.

1 Variació interanual.Font: DGAH a partir de les dades de fiances de lloguer de l'Incasol.

Preu de lloguer dels habitatges a Barcelona

Lloguer mitjà(€/m 2/mes) contractual (€/mes)

Districte 2n.tr.2003 var.(%)1 2n.tr.2003 var.(%)1

1. Ciutat Vella 8,15 6,0 476,4 7,02. L'Eixample 9,17 7,8 689,3 6,93. Sants-Montjuïc 8,57 8,5 509,9 7,54. Les Corts 10,33 3,6 787,2 13,65. Sarrià-Sant Gervasi 10,90 10,9 858,0 5,06. Gràcia 9,38 13,6 592,5 16,77. Horta-Guinardó 9,45 23,4 581,9 17,68. Nou Barris 9,33 18,3 540,8 15,49. Sant Andreu 8,03 11,7 502,5 8,3

10. Sant Martí 8,70 4,7 554,6 3,9

Barcelona 9,19 10,9 620,4 10,1

Font: Banco de España, Tecnigrama, Departament d'Estudis Fiscals de l'Ajuntament deBarcelona i elaboració pròpia.

92 94 96 98 00 02

Evolució del preu dels habitatgesi del tipus d'interès hipotecari

preu (€/m2) tipus d'interès (%)

preu habitatges nous preu habitatges 2a.màtipus d'interès hipotecari (total d'entitats)

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

24681012141618

93 95 97 99 01 03


57


La manca de neutralitat entre els estímuls fiscals destinats alscompradors i als llogaters d’habitatge ha estat un factor impor-tant en la consolidació del paper residual del lloguer en l’es-tructura d’ús del parc residencial. Potser aquest és un delsmillors exemples de que al llarg de la dècada dels noranta haimperat una voluntat política clara d’impulsar l’adquisició (i laconstrucció) d’habitatges, i que només quan la situació s’ha fetinsostenible –sobretot pels que han d’accedir per primer cop almercat–, s’han començat a implementar mesures impulsoresdel lloguer, de les que Barcelona és pionera amb, per exemple,la construcció d’habitatges de lloguer per a joves i gent gran.

Quant els factors que han impulsat la demanda com a bé d’in-versió, i deixant de banda l’etapa ja culminada del blanqueigassociat a l’entrada de l’euro, cal anotar aquí la fugida dels flu-xos de capital de la renda variable que s’ha registrat des de2000, després que la riquesa financera de les famílies augmen-tés espectacularment en la segona meitat dels noranta. Igual-ment, cal insistir en l’atractiu que ha exercit el mercat immobi-liari espanyol pels inversors estrangers, que no s’ha limitatnomés a les zones turístiques i que s’ha reforçat amb la intro-ducció de l’euro. Després de les pèrdues acumulades, la recu-peració sostinguda que està registrant la borsa enguany potfacilitar el retorn dels capitals al parquet, minvant així la inver-sió en habitatge ara que ja no s’esperen rendibilitats semblantsa les obtingudes en els darrers anys.

Els factors financers –entenent aquí no només l’evolució delstipus d’interès, sinó l’extrema competència entre entitats des-prés de la liberalització del sector i la millora de les condicionsde finançament via ampliació dels terminis i augment dels per-centatges finançats sobre el valor total dels habitatges–, hanestat, sens dubte, els elements cabdals que han nodrit la con-fiança de la demanda i han propiciat els nivells d’endeutamentactuals. Cal no oblidar que les entitats financeres han fet delcrèdit hipotecari el seu principal instrument d’augment de quotade mercat i de fidelització del client; un fet al que no és aliè quegairebé dues terceres parts del crèdit que actualment es troba enmans de les famílies espanyoles sigui crèdit hipotecari.

Per bé que és un argument molt repetit, el descens dels tipusd’interès ha tingut a Espanya una incidència molt superior a lad’altres països de l’entorn, on la davallada ha estat menysintensa (es partia de nivells inferiors), i on predomina el crèdithipotecari a tipus fix (en alguns casos, revisable després d’unperíode inicial).

Aquí, on el finançament a tipus variable és la modalitat hipo-tecària més estesa, el procés de descens registrat al llarg delsnoranta va permetre, primer, un increment de la renda disponi-ble de les famílies ja hipotecades, i, segon, un augment de laseva riquesa patrimonial via l’augment del valor dels seus habi-tatges. Un fet que, en el cas de Barcelona, s’ha intensificat perla inversió pública en equipaments, transports i zones verdes.En conjunt, ambdós elements han proporcionat a moltes famí-lies una plataforma immillorable per convertir-se novament endemanda de reposició en el darrer bienni.

Localització de l'oferta de nova planta per districtes

Habitatges

Districtes

Districtes

1r.sem.2003 1r.sem.2002

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Promocions

1 2 3 4 5 6 7 8 9 100

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

0

5

10

15

20

25

30

35

1 Oferta referida al primer semestre de cada any.Font: Tecnigrama.

Evolució de l'oferta d'habitatges de nova planta1

Districte 1998 1999 2000 2001 2002 2003

1. Ciutat Vella 323 221 231 166 109 129 2. L'Eixample 1.935 859 477 394 505 464 3. Sants-Montjuïc 1.279 351 246 203 293 192 4. Les Corts 456 65 76 41 27 64 5. Sarrià-Sant Gervasi 956 429 439 108 69 81 6. Gràcia 305 282 301 288 120 34 7. Horta-Guinardó 398 381 207 97 191 284 8. Nou Barris 388 160 150 64 70 55 9. Sant Andreu 639 593 397 374 328 365

10. Sant Martí 2.280 1.052 2.112 1.293 904 1.174

Barcelona 8.959 4.393 4.636 3.028 2.616 2.842

Hab/promoció 19,8 21,7 24,5 20,3 17,0 20,2

Font: Tecnigrama.

Font: Tecnigrama.

Tipologia de les noves promocions (1r.sem.2003)

Dimensió Tipologia per promocions en % mitjana

Districtes Unifamil. Multifamil. Total (habitat./prom.)

1. Ciutat Vella — 100,- 100,- 16,12. L'Eixample — 100,- 100,- 19,33. Sants-Montjuïc 13,3 86,7 100,- 12,84. Les Corts — 100,- 100,- 16,05. Sarrià-Sant Gervasi 20,0 80,0 100,- 8,16. Gràcia — 100,- 100,- 8,57. Horta-Guinardó 7,7 92,3 100,- 10,98. Nou Barris — 100,- 100,- 13,89. Sant Andreu 15,0 85,0 100,- 18,3

10. Sant Martí — 100,- 100,- 45,2

Barcelona 6,4 93,6 100,- 20,2

58


A partir de 2003, i responent als tímids indicis de recuperacióde l’economia nord-americana, s’ha registrat un lleuger repuntdels tipus a llarg termini i de l’euríbor, la principal referènciadels crèdits hipotecaris. Després de marcar al juny un mínimhistòric amb el 2,01%, ha augmentat molt lleugerament durantl’estiu. En canvi, el tipus del total d’entitats no ha modificat laseva trajectòria baixista, i a l’agost ha registrat un mínim de3,47%. En qualsevol cas, de moment els moviments a l’alçadels índexs de referència són tan imperceptibles que no hi hamotiu perquè les famílies es neguitegin per un augment de laseva càrrega financera, i més encara donada la situació d’es-tancament que viu l’economia europea. Tot plegat, el decretaprovat a l’abril pel Govern espanyol per afavorir el canvi d’hi-poteques de tipus variable a fix s’ha revelat, donat el caràcterd’urgència amb que es va aprovar, com excessivament alarmis-ta, sobretot si es té en compte la reacció negativa del sectorbancari; una reacció relativament exagerada si es considera quel’aplicació del decret afavoreix, en darrera instància, la fidelit-zació dels clients.

De cara als propers mesos, el potencial recorregut dels preusestaria determinat, si no es produeixen canvis importants enl’oferta, per la capacitat de la demanda de mantenir la tendèn-cia expansiva. En principi, donats els nivells d’endeutamentassumits per les famílies i sense augments significatius de larenda o noves davallades dels tipus d’interès –improbables–,sembla difícil esperar que la demanda continuï pressionant aBarcelona com ho ha fet en els darrers anys, sobretot en labanda alta del mercat. En canvi, és probable que la pressiómigratòria i la derivada de la mobilitat laboral i estudiantil esmantingui en el segment de lloguer i en la banda mitjana obaixa del mercat de compravenda.

m2

preu superfície (m2)91 93 95 97 99 01 jn.03

milers d'€Evolució del preu i de la superfície dels habitatges nous

100

200

300

400

500

110

115

120

125

90 92 94 96 98 00 02

◆■

Preus dels habitatges nous per districtes(1r. semestre 2003)

mínimmitjàmàxim

milers d'€

Districtes1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

0

◆

◆

◆◆

◆

◆ ◆◆ ◆

■■

■ ■■

■▲ ▲ ▲

▲ ▲ ▲▲ ▲ ▲ ▲

0

500

1.000

■

4.000■

■1.5002.000

3.000

Preu dels habitatges de nova planta (1r. sem. 2003)

Superfíciemitjana Preu mitjà de venda (€/m2) Preu de venda dels habitatges (€)

Districte (m2 construïts) preu variació1 (%) preu 2 (%) mínim mitjà màxim

1. Ciutat Vella 96,1 3.341 33,2 3.383 222.400 323.940 480.8002. L'Eixample 115,8 4.092 24,8 4.481 246.400 528.740 3.606.1003. Sants-Montjuïc 119,5 2.738 17,0 3.173 187.900 320.890 661.0004. Les Corts 128,5 3.723 12,6 4.102 402.700 478.570 562.0005. Sarrià-Sant Gervasi 185,6 4.506 10,7 4.311 338.100 847.830 1.778.9006. Gràcia 104,3 3.617 18,9 4.025 273.500 365.520 501.8007. Horta-Guinardó 111,9 3.082 13,1 3.064 132.200 343.100 655.1008. Nou Barris 108,1 2.562 14,8 2.334 168.300 264.150 318.5009. Sant Andreu 112,5 2.901 30,3 2.482 188.800 319.290 436.000

10. Sant Martí 110,4 2.844 21,1 2.883 140.000 311.470 468.800

Barcelona 117,7 3.282 21,6 3.264 132.200 400.080 3.606.1001. Variació (1r.sem.03/1r.sem.02). 2. Preu mitjà de les noves promocions acabades d'incorporar durant el 1r. semestre de 2003.Font: Tecnigrama i elaboració pròpia.


59


Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama.

Distribució dels habitatges per intervals de preu i nombre de dormitoris(%) (1r.sem.2003)

Intèrval de preu Nombre de dormitoris Total

(milers €) 1 o menys 2 3 4 5 o més habitatges

200 o menys 37,8 62,2 0,0 0,0 0,0 100,-200-250 1,9 39,8 50,4 8,0 0,0 100,-250-300 4,7 20,7 50,0 24,7 0,0 100,-300-350 0,0 11,5 59,2 28,5 0,8 100,-350-400 0,0 4,4 71,9 23,7 0,0 100,-400-450 0,0 2,8 21,1 76,1 0,0 100,-450 o més 0,0 2,4 20,9 62,3 14,5 100,-

Total habitatges 2,1 14,1 47,3 34,2 2,3 100,-

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama.

Distribució dels habitatges per districtes i preu (%) (1r.sem.2003)

Preu (milers d'€)

Intèrval de preu 200 o menys 200-250 250-300 300-350 350-400 400-450 450 o més Total

1. Ciutat Vella 0,0 31,0 14,0 26,4 20,9 0,0 7,8 100,-2. L'Eixample 0,0 4,1 18,3 18,3 24,8 3,9 30,6 100,-3. Sants-Montjuïc 5,2 28,6 38,5 14,6 9,4 1,0 2,6 100,-4. Les Corts 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 31,3 68,8 100,-5. Sarrià-Sant Gervasi 0,0 0,0 0,0 9,5 0,0 0,0 90,5 100,-6. Gràcia 0,0 0,0 38,2 0,0 41,2 11,8 8,8 100,-7. Horta-Guinardó 12,0 9,2 3,5 24,3 22,2 5,6 23,2 100,-8. Nou Barris 5,5 0,0 14,5 80,0 0,0 0,0 0,0 100,-9. Sant Andreu 5,5 28,8 31,5 23,0 8,2 3,0 0,0 100,-

10. Sant Martí 1,3 11,2 10,8 14,5 31,5 24,2 6,5 100,-

Total habitatges 2,9 13,3 15,8 18,3 22,4 12,5 14,8 100,-

L’oferta de nova planta

Es confirma la disminució de l’oferta per la manca de confiançadels promotors en que la demanda pugui sostenir l’impuls quel’ha caracteritzat ens els darrers anys.

A diferència de la caracterització de la demanda, que compar-teix característiques i circumstàncies comuns amb la demandad’altres poblacions de Catalunya i d’Espanya, l’anàlisi de l’o-ferta que es presenta a continuació es circumscriu a l’àmbitterritorial de Barcelona. D’acord amb les dades de l’informe denova planta realitzat per l’empresa Tecnigrama corresponent alprimer semestre de 2003, l’oferta d’habitatges ha augmentatlleugerament en relació amb un any enrera –un 8,6%–, mentreque el nombre de promocions ha davallat en una proporciósemblant. En realitat, amb petites oscil·lacions, d’ençà 1999 lesxifres d’oferta en venda es mouen a l’entorn de les 2.500-3.000unitats, notablement inferior a l’oferta existent durant els anyscentrals de la dècada dels noranta.

La reducció de l’oferta, ja anunciada en les xifres de llicènciesd’obres i de projectes visats, respon a factors diversos, tots ellsrelacionats. En primer lloc, els promotors han reduït la sevaactivitat anticipant-se a una retracció de la demanda que,donats els nivells assolits dels preus i la grisor de les expecta-tives de rendes futures, s’ha de produir més aviat que tard. Ensegon lloc, l’esforç que s’ha realitzat en aquest darrers anysedificant tant en barris de nova creació com aprofitant solarsaïllats en barris colmatats ja es preveia insostenible, no nomésper les limitacions d’espai físic disponible, sinó també perquèpart dels actius del sector estan concentrats en la construcciód’obra pública.

Com és habitual, la concentració de l’oferta nova a Sant Martíés molt elevada –més del 40% dels habitatges i un 18,4 % deles promocions de tota la ciutat–, en sintonia amb la transfor-mació urbanística que s’està duent a terme en aquest districteen els darrers quinze anys. A l’extrem oposat, els densamentedificats districtes de Gràcia, Nou Barris i Les Corts, nomésamb quatre promocions noves cada un amb oferta disponible enel mercat lliure, acusen el fre de la demanda davant els elevatsnivells de preus assolits.

60


Mitjana de preu i dormitoris per districtes(1r. semestre 2003)

Districtes1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

0

200

400

600

800

1.000

Nombre de dormitoris Preu (milers d'€)

mitjana dormitori/habitatge preu mitjà

Preu dels habitatges per districtes (1r. sem. 2003)€/m 2

0500

1.0001.5002.0002.5003.0003.5004.0004.5005.000

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

habitatges de nova planta habitatges 2a. mà (preu transacció)

1 La distribució de les places d'aparcament en tres categories fa referència a si les promocions residencials disposen o no de places d'aparcament i al règim de venda.2 Variació (1r. sem. 03/1r. sem. 02)Font: Tecnigrama i elaboració pròpia.

Preu de les places d'aparcament en edificis residencials de nova planta. (1r. sem.2003)

Preu mitjà Tipologia de l'oferta (%) 1

Districte € variació (%) 2 sense oferta inclosa en el preu opcional Total

1. Ciutat Vella 25.520 28,7 75,0 0,0 25,0 100,-2. L'Eixample 21.800 5,1 50,0 12,5 37,5 100,-3. Sants-Montjuïc 16.310 5,9 20,0 13,3 66,7 100,-4. Les Corts 18.920 –10,0 50,0 0,0 50,0 100,-5. Sarrià-Sant Gervasi 28.000 24,2 40,0 50,0 10,0 100,-6. Gràcia 21.020 1,4 25,0 0,0 75,0 100,-7. Horta-Guinardó 21.760 15,9 23,1 23,1 53,9 100,-8. Nou Barris 20.230 17,1 25,0 0,0 75,0 100,-9. Sant Andreu 24.140 46,0 25,0 10,0 65,0 100,-

10. Sant Martí 19.190 5,8 19,2 11,5 69,2 100,-

Barcelona 20.850 13,0 31,9 14,9 53,2 100,-

El preu, la dimensió i les característiques dels habitatges nousconfirmen que els promotors dissenyen els seus productespensant en la demanda de reposició.

Aquest concepte inclou tant la demanda que busca un canvi deles condicions físiques (un habitatge de més qualitat, o mésgran, o més petit), un canvi d’ubicació (per millorar l’entorn,aproximar-se a la família o al lloc de treball, gaudir d’una mil-lor dotació d’equipaments o de xarxes de transports) o unareducció del cost de l’habitatge. Però, en general, en el cas deBarcelona correspon a demanda de millora, que presenta unperfil d’edat, patrimonial i d’ingressos molt superior al de lademanda d’emancipació o de constitució de parella. El produc-te que entra al mercat, i més concretament el que constitueixl’oferta disponible tipus, té de mitjana uns 115-120 m2 de sos-tre construït, tres o quatre dormitoris, i costa uns 400.000 euros.

Com és habitual, les diferències entre districtes són notables,perquè la ubicació és un factor determinant del preu tant en elmercat nou com en el de segona mà. Els preus mitjans per dis-trictes oscil·len entre els 264.000 euros de Nou Barris i els850.000 de Sarrià-Sant Gervasi, si bé el màxim correspon a unshabitatges de gairebé 400 m2 al Passeig de Gràcia a més de 3,6milions d’euros. Sense aquests pisos, la mitjana de la ciutatbaixa als 370.000 euros. Els districtes on més han augmentatels preus durant el primer semestre de 2003 són Ciutat Vella iSant Andreu, tots dos amb uns preus/m2 a l’entorn de la mitja-na de la ciutat.

Les últimes promocions que s’han incorporat al mercatanuncien un fre del ritme de creixement dels preus.

Un dels trets més destacables que es desprèn de l’anàlisi de lesdades és que, comparant les promocions que ja estaven en mar-xa i les que han iniciat el seu procés de comercialització durant2003, els preus d’ambdós tipus de promocions són similars. Unindici clar, que, descomptant les diferències de característiquesi d’ubicació, anuncia el probable final de l’actual fase de crei-xement dels preus, almenys al ritme de creixement que s’haregistrat en els darrers anys.

Per últim, un breu apunt per assenyalar que l’evolució del preude les places d’aparcament en edificis residencials de novaplanta han recuperat els valors, en termes nominals, de comen-çaments dels noranta. D’ençà que s’inicià la recuperació depreus l’any 1999, l’augment del 13% registrat durant el primersemestre de 2003 és el segon més important al conjunt de laciutat. En termes absoluts, és a Sarrià-Sant Gervasi i a CiutatVella on s’assoleixen els valors més elevats, a un preu superiora 25.000 euros cada plaça.


61

Cost d’accés a l’habitatge

SBF: Sense bonificacions fiscals. ABF: amb bonificacions fiscals. Nota: El tipus d'interès considerat és el del conjunt d'entitats. El termini d'amortització és de 15 anys fins a 1998 i de 20 a partir de 1999.Font: Les taules i gràfics d'aquest apartat són d'elaboració pròpia a partir de dades de Tecnigrama, Forcadell, Idescat i Banco de España.

(Preu de venda / ingressos)

Esforç econòmic d'accés

Habitatges nous Habitatges 2a mà

91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 030

2

4

6

8

10

12

L’augment acumulat dels preus del darrer quadrienni continuadeteriorant els indicadors teòrics d’accessibilitat familiar al’habitatge malgrat la situació de mínims històrics en que estroben els tipus d’interès.

Els indicadors d’accessibilitat teòrica a l’habitatge a Barcelonamostren una tònica molt similar a la de semestres precedents,amb l’accentuació dels trets bàsics que han determinat la sevaevolució recent. En primer lloc, els preus unitaris de vendamantenen la tendència a l’alça, significativament de forma mésintensa en el segment de nova planta; en segon lloc, els tipusd’interès a llarg termini, i, en aquest cas, els hipotecaris del con-junt d’entitats, es troben en el nivell més baix de la històriarecent; i, en tercer lloc, les rendes acusen els entrebancs del’economia i del mercat de treball, i malgrat créixer, ho fan a unritme més discret que anys enrera.

Tres factors que condicionen l’empitjorament de la ràtio teòri-ca d’anys de salari necessaris per afrontar la compra d’un habi-tatge en els dos segments de mercat estudiat, però que encarapermeten que l’esforç d’amortització mensual –ràtio de quotamensual sobre ingressos– es mantingui en nivells inferiors alsde començament dels noranta.

Només cal veure que entre 1991 i juny de 2003 els preus delshabitatges nous en termes nominals s’han multiplicat per 2,5,mentre que la quota mensual ho ha fet exactament per la mei-tat.

Accessibilitat familiar a l'habitatge a Barcelona

RFD (Renda Entrada Finançament Esforç econòmicPreu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD

(€) (€) RFD (€) s /RFD d'interès (%) mensual (€) SBF ABF

Nova planta1991 157.742 21.561 7,3 47.322 2,2 16,0 1.738 96,7 86,71992 173.915 22.729 7,7 52.174 2,3 15,0 1.826 96,4 86,91993 181.494 23.532 7,7 54.448 2,3 14,0 1.813 92,4 82,61994 175.249 24.793 7,1 52.575 2,1 10,4 1.445 69,9 60,9

1995 183.411 26.125 7,0 55.023 2,1 11,0 1.563 71,8 62,81996 166.318 27.267 6,1 41.580 1,5 9,5 1.385 61,0 52,01997 166.180 29.037 5,7 33.236 1,1 6,9 1.263 52,2 42,71998 175.796 30.772 5,7 26.369 0,9 5,7 1.306 50,9 41,8

1999 240.285 33.059 7,3 36.043 1,1 4,7 1.394 50,6 45,22000 268.111 35.757 7,5 40.217 1,1 5,8 1.696 56,9 51,92001 291.160 37.750 7,7 43.674 1,2 5,8 1.841 58,5 53,72002 337.830 40.204 8,4 50.675 1,3 4,8 1.972 58,9 54,4

1r.sem.2003 400.080 41.410 9,7 60.012 1,4 4,0 2.175 63,0 58,7

Segona mà

1991 81.436 21.561 3,8 24.431 1,1 16,0 897 49,9 39,91992 102.831 22.729 4,5 30.849 1,4 15,0 1.079 57,0 47,51993 100.014 23.532 4,3 30.004 1,3 14,0 999 50,9 41,11994 106.816 24.793 4,3 32.045 1,3 10,4 881 42,6 33,6

1995 104.197 26.125 4,0 31.259 1,2 11,0 888 40,8 31,71996 103.772 27.267 3,8 25.943 1,0 9,5 864 38,0 29,01997 107.888 29.037 3,7 21.578 0,7 6,9 820 33,9 24,41998 134.963 30.772 4,4 20.244 0,7 5,7 1.003 39,1 30,0

1999 160.129 33.059 4,8 24.019 0,7 4,7 929 33,7 28,32000 173.146 35.757 4,8 25.972 0,7 5,8 1.095 36,8 31,72001 206.484 37.750 5,5 30.973 0,8 5,8 1.306 41,5 36,72002 244.251 40.204 6,1 36.638 0,9 4,8 1.426 42,6 38,1

1r.sem.2003 256.721 41.410 6,2 38.508 0,9 4,0 1.396 40,5 36,1

62

Cost d’accés a l’habitatge

Una de les dificultats de treballar amb aquests indicadors, queno per atzar insistim en qualificar de teòrics, és que es basen ensupòsits o hipòtesis estrictes i necessàriament simples; perexemple, fixem uns preus mitjans per cada segment de mercati per a cada districte; establim rendes mitjanes per districtes;suposem que els habitatges es paguen només amb aquestsingressos o rendes; fixem unes condicions de finançament–quant a tipus d’interès, termini de contractació de la hipotecao import prestat–, etc. Uns supòsits perfectament discutibles isegurament intercanviables per altres de similars però que–desistint de fer una interpretació literal dels resultats sobreuna economia familiar qualsevol– permeten mantenir una sèriehomogènia que il·lustra l’evolució de la capacitat mitjana d’ac-cés a un habitatge a Barcelona en els darrers quinze anys.

Un cop assumides aquestes mancances de connexió d’aquestsindicadors teòrics amb la realitat de les economies particulars–que tan alegrement s’obvien quan es difonen als mitjans de

comunicació o quan es valoren políticament–, oferim en el grà-fic adjunt una aproximació als nivells d’endeutament reals apartir dels resultats d’un estudi realitzat per GE MortgageInsurance basat en 400.000 hipoteques signades a Espanyadurant el sexenni fortament expansiu 1995-2001.

És especialment destacable que un 64% de les famílies que vansignar una hipoteca el 2001 es van endeutar en menys d’un30% dels seus ingressos declarats, i només un 8,1% ho va ferper sobre del 50% dels seus ingressos. Alhora, el nivell d’en-deutament inicial ha anat disminuint al llarg del període analit-zat. En general, l’endeutament mitjà –36,8% l’any 1995 i33,6% per l’any 2001– és perfectament coherent amb les con-dicions que imposen les entitats creditícies als seus clients idifereixen de les ràtios teòriques bàsicament perquè en un per-centatge elevadíssim els habitatges que s’estan comprant ara aEspanya i especialment a Barcelona es financen, a més de lahipoteca, amb la venda d’un altre habitatge.

(Quota mensual)

Esforç econòmic d'amortització

Habitatges nous Habitatges 2a mà

91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 030

500

1.000

1.500

2.000

2.500

Evolució de les ràtios d'endeutament en el moment de la concessió de la hipoteca

Any d'inici de la hipoteca

volum hipotecari (%)

1995 1996 1997 1998 1999 2000 20010

20

40

60

80

100

Endeutament: <20% 20-30% 30-40% 40-50% >50%

Accessibilitat familiar a l'habitatge als districtes de Barcelona (1r.sem.2003)

RFD (Renda Entrada Finançament Esforç econòmicPreu de venda familiar disponible) Preu/ Tipus Quota en % RFD

(€) (€) RFD (€) s /RFD d'interès (%) mensual (€) SBF ABFNova planta

1. Ciutat Vella 323.940 25.078 12,9 48.591 1,9 4,0 1.761 84,3 77,12. l'Eixample 528.740 45.466 11,6 79.311 1,7 4,0 2.875 75,9 71,93. Sants-Montjuïc 320.890 36.527 8,8 48.134 1,3 4,0 1.745 57,3 52,44. Les Corts 478.570 58.959 8,1 71.786 1,2 4,0 2.602 53,0 49,95. Sarrià-Sant Gervasi 847.830 60.734 14,0 127.175 2,1 4,0 4.610 91,1 88,16. Gràcia 365.520 39.921 9,2 54.828 1,4 4,0 1.987 59,7 55,27. Horta-Guinardó 343.100 38.476 8,9 51.465 1,3 4,0 1.866 58,2 53,58. Nou Barris 264.150 31.396 8,4 39.623 1,3 4,0 1.436 54,9 49,29. Sant Andreu 319.290 37.862 8,4 47.894 1,3 4,0 1.736 55,0 50,3

10. Sant Martí 311.470 39.689 7,8 46.721 1,2 4,0 1.694 51,2 46,7Barcelona 400.080 41.410 9,7 60.012 1,4 4,0 2.175 63,0 58,7

Segona mà

1. Ciutat Vella 225.720 25.078 9,0 33.858 1,4 4,0 1.227 58,7 51,52. l'Eixample 337.327 45.466 7,4 50.599 1,1 4,0 1.834 48,4 44,43. Sants-Montjuïc 224.404 36.527 6,1 33.661 0,9 4,0 1.220 40,1 35,14. Les Corts 465.982 58.959 7,9 69.897 1,2 4,0 2.534 51,6 48,55. Sarrià-Sant Gervasi 333.871 60.734 5,5 50.081 0,8 4,0 1.815 35,9 32,96. Gràcia 258.738 39.921 6,5 38.811 1,0 4,0 1.407 42,3 37,87. Horta-Guinardó 226.327 38.476 5,9 33.949 0,9 4,0 1.231 38,4 33,78. Nou Barris 168.257 31.396 5,4 25.239 0,8 4,0 915 35,0 29,29. Sant Andreu 221.262 37.862 5,8 33.189 0,9 4,0 1.203 38,1 33,4

10. Sant Martí 250.781 39.689 6,3 37.617 0,9 4,0 1.364 41,2 36,7Barcelona 256.721 41.410 6,2 38.508 0,9 4,0 1.396 40,4 36,1

Font: G. E. Mortgage Insurance.


63

Barcelona i Madrid iVariació (%) àrea d'influència àrea d'influència

Habitatge nou

2n.tr.2003/2n.tr.2002 16,4 27,22002/2001 15,1 22,52001/2000 16,1 18,5

Habitatge de 2a mà

2n.tr.2003/2n.tr.2002 21,8 29,92002/2001 15,0 21,92001/2000 16,0 20,0

Valors de taxació dels habitatges

Font: Ministerio de Fomento.

Preu dels habitatges per districtes(taxes de variació)

Barcelona i àrea d'influència Madrid i àrea d'influència

1995

(%)

jn 20031989 1991 1993 1997 1999 2001-5

0

5

10

15

20

25

30

35

Tal com s’ha vist en els apartats anteriors basats en informacióde mercat, els valors resultants dels estudis de taxaciórealitzats per empreses especialitzades mostren la mateixatendència ascendent, desmentint les previsions de moderaciódels preus residencials que s’havien apuntat al llarg de 2002.

Una de les aportacions més significatives de les dades facilita-des pel Ministeri de Foment és que presenten dades homogè-nies per a tot el territori espanyol, amb una especial considera-ció a les grans ciutats i a les comunitats autònomes. Amb lanatural atenció que prestem a Barcelona i entorn metropolità,hom pot comprovar que l’evolució dels valors en aquest àmbits’emmarca perfectament en el context immobiliari espanyol,fortament expansiu en els darrers quatre anys.

En concret, d’ençà 1998 els valors de taxació mesurats eneuros/m2 s’han duplicat a Espanya i a Catalunya, amb augmentsdel 95,7% i del 106,6% respectivament. La comunitat deMadrid mereix un apunt apart, quant que és la que registra unsvalors més elevats en termes nominals –2.456 €/m2–, i alhoraés on els preus creixen amb més intensitat, més d’un 30% entermes interanuals durant el segon trimestre d’enguany. Ambl’excepció de Galícia, Castella i Lleó, Astúries, Extremadura iCanàries, a la resta de comunitats autònomes es registren varia-cions interanuals de més de dos dígits.

Una aproximació a l’evolució dels valors de taxació residen-cials mitjançant la relació amb l’activitat econòmica dels anysimmediatament anteriors permet comprovar que a algunes deles comunitats on més va créixer el PIB al llarg del període1997-2000 és on més han augmentat els valors de taxació, i ala inversa. Lluny de poder establir una regla general, els casosde Madrid, per un cantó, i de Astúries, Galícia i Castella-Lleó,per l’altre, vindrien a confirmar aquesta relació. A nivell de ciu-tats, és a les més poblades on es continua registrant un majordinamisme, amb augments superiors al 20% a Madrid (31,9%),Màlaga (25,1%), València (21,3%) i Barcelona (20,3%). Per úl-tim, la segmentació del mercat per antiguitat del producte reve-la una especial intensitat en el mercat de segona mà. Com s’haexplicat a l’apartat de preus de mercat, l’aparentment inesgota-ble dinamisme de la demanda i les condicions de finançamentvigents són els principals factors que alimenten les pujades delspreus.

Evolució dels valors de taxació a les gransciutats espanyoles

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Barcelona Madrid

València Sevilla Saragossa Málaga

€/m 2

1998■ juny 2003■

Evolució dels valors de taxació

Habitatge nou Habitatge de 2a màBarcelona i Madrid i Barcelona i Madrid i

àrea d'influèn. àrea d'influèn. àrea d'influèn. àrea d'influèn.

(€/m 2)

1991 1.075 1.331 807 1.0091992 910 1.107 784 9871993 943 1.115 814 1.0041994 987 1.159 852 1.0151995 1.010 1.177 871 1.055

1996 1.028 1.172 893 1.0761997 1.083 1.189 925 1.0701998 1.205 1.246 991 1.0881999 1.380 1.327 1.142 1.1742000 1.607 1.527 1.338 1.342

2001 1.869 1.809 1.549 1.6111r.tr. 1.788 1.717 1.476 1.4992n.tr. 1.872 1.769 1.524 1.5733r.tr. 1.855 1.861 1.577 1.6524t.tr. 1.958 1.891 1.620 1.720

2002 2.150 2.216 1.781 1.9641r.tr. 1.996 2.095 1.667 1.8182n.tr. 2.126 2.121 1.737 1.8833r.tr. 2.213 2.281 1.817 2.0114t.tr. 2.265 2.367 1.903 2.144

20031r.tr. 2.452 2.571 2.025 2.3302n.tr. 2.475 2.697 2.116 2.446

64

Preus al mercat resi-Lloguer d’oficines

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la PropietatUrbana de Barcelona. Les dades de l'Eix Central de Negocis provenen de CB RichardEllis

(€/m 2/mes) (m2)

Principals activitats a desenvolupar als locals d'oficinesi similars llogats a Barcelona (1r. sem. 2003)

Oficines i despatxos(83,9%)

Serveis alconsumidor (4,3%)

Serveis a les empreses (8,0%)Indústries i tallers (2,2%)Vendes (0,3%)

Magatzems (1,2%)

La feblesa del creixement econòmic i l’augment de l’oferta desostre nou en edificis d’ús exclusiu en àrees de nova centralitatde la ciutat i de l’entorn metropolità afavoreixen una certacontenció dels preus a les àrees centrals de negocis.

En el que va d’any s’han conegut diverses operacions immobi-liàries destinades a reconvertir antigues seus socials d’empresesindustrials i financeres del Passeig de Gràcia en habitatges deluxe. Un canvi d’ús que arriba a la seva màxima expressió peròque ja té antecedents, més discrets, en zones igualment cèntri-ques però no tan emblemàtiques de la ciutat. En conseqüència,no sembla que s’hagi de considerar com una simple anècdotasinó com una manifestació de la percepció que alguns dels prin-cipals operadors immobiliaris tenen del mercat d’oficines iespecialment, de la seva evolució a mitjà termini. Als preusactuals del mercat immobiliari i amb les empreses entestades enl’objectiu de reduir costos per guanyar eficiència, no s’albirauna recuperació a mitjà termini de la demanda i les taxes de ren-dibilitat assolides per aquest tipus de sostre fa tot just un parelld’anys.

La conjuntura econòmica metropolitana del primer semestred’enguany, caracteritzada per una evolució plana de les taxes decreixement del PIB enmig d’un clima internacional força incertpel que fa a les perspectives de recuperació de l’economia euro-pea, s’ha traduït en una situació d’estancament en el mercatd’oficines. Tant el nombre de contractes de lloguer formalitzatscom el preu/m2 pactat sembla que s’estabilitzen després del des-cens de l’any passat. Així, les dades disponibles pel primer se-mestre d’enguany referides al conjunt del parc d’oficines –nou ide segona mà, en edificis d’ús exclusiu o no– mostren una rela-tiva estabilitat del preu de lloguer alhora que es produeix unmoderat increment de la superfície mitjana dels locals llogats.

Els contractes de lloguer d’oficines en el que va d’any s’hanconcentrat, com és habitual, a l’Eixample i a Sarrià-Sant Ger-vasi, amb un 38 i un 19% del total respectivament. En els dosdistrictes, amb preus de lloguer per sobre de la mitjana de laciutat, la tendència del primer semestre ha estat moderadamentalcista, especialment a Sarrià-Sant Gervasi, on s’ha assolit unamitjana de preus desconeguda fins ara en aquesta zona de laciutat. El revés d’aquesta evolució es troba a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Gràcia. Tres districtes que, juntament amb Sant Mar-tí –on els preus s’han mantingut estables– es consoliden com alocalitzacions alternatives a l’Eixample per a l’expansió d’a-quest tipus d’activitat terciària a la ciutat central.

L’increment, tot i que força moderat, de la superfície mitjana deles oficines objecte de contracte ha ajudat a contenir els preus entermes d’unitat de superfície. Gràcia, Sants-Montjuïc, Les Cortsi Sant Martí són els districtes on més s’ha incrementat la super-fície mitjana dels locals llogats. Amb l’excepció de Gràcia, elstres restants presenten superfícies mitjanes clarament superiorsa la del conjunt de la ciutat.

Preu mitjà declarat dels locals d’oficines

1999 2000 2001 2002 1r.sem03

1. Ciutat Vella 5,99 8,01 8,95 7,53 7,262. l'Eixample 6,99 8,36 9,26 9,32 9,373. Sants-Montjuïc 5,85 6,89 8,24 7,80 6,484. Les Corts 7,08 8,50 9,52 8,69 9,325. Sarrià-Sant Gervasi 7,00 8,83 9,71 8,97 11,346. Gràcia 6,55 8,53 9,53 7,94 6,877. Horta-Guinardó 6,13 8,90 8,49 7,19 8,268. Nou Barris 6,53 6,96 7,83 8,36 9,279. Sant Andreu 5,82 6,80 7,79 7,70 5,97

10. Sant Martí 5,01 5,99 7,21 6,05 5,68

Barcelona 6,66 8,11 9,40 8,40 8,68

Preu màxim de les oficinesa l'Eix Central de Negocis 20,40 22,00 27,04 25,00 24,20

Superfície mitjana dels locals d’oficines

1999 2000 2001 2002 1r.sem03

1. Ciutat Vella 67 64 117 110 742. l'Eixample 120 128 122 125 1123. Sants-Montjuïc 71 90 123 114 1444. Les Corts 124 157 165 136 1495. Sarrià-Sant Gervasi 114 149 104 131 1226. Gràcia 72 150 103 69 1187. Horta-Guinardó 77 60 66 62 648. Nou Barris 115 75 74 72 1089. Sant Andreu 104 97 162 243 114

10. Sant Martí 160 147 140 129 149

Barcelona 110 123 118 123 118


65

Lloguer de locals comercials

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Cambra de la PropietatUrbana de Barcelona.

Activitats a desenvolupar als locals llogats (%)(1r. semestre 2003)

Comerç a l'engròs(38,4%)

Altres(8,4%)

Alimentació(17,3%)Tèxtil(3,5%)Resta comerçal detall(7,3%)

Restauració (8,9%)

Serveis immobiliarisi a les empreses (8,6%)

Resta de serveis culturalsi personals (7,6%)

Serveis(31,4%)

Comerç al detall(28,1%)

Tot i que els locals per a usos comercials i terciaris oberts alpúblic tenen una presència més homogènia als diferents barrisde la ciutat que no pas les oficines, és inevitable una certa con-centració de les operacions formalitzades en funció del dina-misme i del pes relatiu de cada zona. Així, el 45% dels con-tractes de lloguer registrats durant el primer semestre d’en-guany corresponen a l’Eixample –explicable per la notableconcentració d’oferta comercial i terciària–, Sants-Montjuïc–amb un eix comercial especialment potent– i Sant Martí, perla gran disponibilitat de sostre nou i en transformació. Gràciafigura en una posició capdavantera quant a creixement però noen volum d’operacions.

Pel que fa a la superfície mitjana dels locals llogats, la realitatque mostren les dades és d’una notable heterogeneïtat. Nomésquatre dels deu districtes registren variacions positives, però laintensitat d’aquest augment –especialment a Sants-Montjuïc iSarrià-Sant Gervasi– és suficient per mantenir la tendència mo-deradament ascendent dels darrers anys al conjunt de la ciutat.

En un entorn com el descrit i malgrat els senyals d’alentimentdel consum privat, els preus de lloguer s’han d’orientar neces-sàriament a l’alça. Només Ciutat Vella, que arrossega l’impac-te d’un creixement de preus de l’any 2002 molt per sobre de lamitjana, es manté al marge d’aquest corrent. Encara que mésdiluït en el temps, l’impacte de l’euro sobre els preus també potexplicar una part d’aquest increment i especialment de la sevahomogeneïtat a la pràctica totalitat de la ciutat.

El comerç alimentari, els serveis de telecomunicacions i d’ac-cés a Internet i els immobiliaris, a més de la restauració i altresserveis personals, apareixen com els sectors d’activitat mésdinàmics en l’ampliació i renovació de l’oferta terciària de laciutat en el que va d’any.

La persistent renovació de l’oferta comercial, present a lamajoria de barris a través de les polítiques de potenciació delseixos comercials, accentua el dinamisme del segment de localsde negoci en règim de lloguer.

Segons les dades mostrals, durant el primer semestre de 2003el lloguer de locals amb accés directe des del carrer destinats aactivitats comercials i terciàries en general ha registrat una sen-sible recuperació de la demanda. Potser és aviat per parlar decanvi de tendència però el fet és que si durant els propers mesoses consolida aquesta recuperació, s’haurà posat fi a tres anys dedescens moderat del nombre de contractes formalitzats. Que elprocés sigui generalitzat a la majoria de districtes –només NouBarris i Sant Andreu es mantenen al marge– dóna consistènciaa la idea de canvi de tendència.

Preu mitjà de lloguer dels locals comercials1999 2000 2001 2002 1r.sem.03

(€/m 2/mes)

1. Ciutat Vella 7,71 7,85 7,76 8,79 8,392. l'Eixample 8,39 7,89 9,49 9,29 10,403. Sants-Montjuïc 6,96 7,56 7,16 7,71 8,514. Les Corts 7,94 7,89 8,58 8,71 9,275. Sarrià-Sant Gervasi 7,90 8,14 8,93 9,22 9,616. Gràcia 6,94 7,25 7,18 7,35 8,197. Horta-Guinardó 6,88 7,58 7,26 7,55 7,878. Nou Barris 6,88 6,98 7,19 7,23 8,149. Sant Andreu 6,89 7,04 7,50 7,74 7,96

10. Sant Martí 6,14 5,90 6,21 6,29 7,59

Barcelona 7,36 7,54 7,98 8,14 8,97

Superfície mitjana dels locals comercials llogats1999 2000 2001 2002 1r.sem.03

(m2)

1. Ciutat Vella 90 104 105 136 1532. l'Eixample 147 182 130 149 1453. Sants-Montjuïc 90 90 93 113 2244. Les Corts 138 109 114 129 885. Sarrià-Sant Gervasi 124 131 133 143 1936. Gràcia 77 112 83 107 897. Horta-Guinardó 74 78 87 64 798. Nou Barris 100 85 84 83 629. Sant Andreu 123 118 124 124 104

10. Sant Martí 122 152 203 185 140

Barcelona 112 126 120 130 138

VIII. Mercat de treball


67

Nota: Taxes referides a la població de 16 a 64 anys.Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Evolució de la població activa

Barcelona Regió Metropolitana Catalunya

Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones

4t.tr.1992 703.983 408.313 295.670 1.745.789 1.078.796 666.993 2.492.300 1.539.600 952.7004t.tr.1993 695.445 392.369 303.076 1.832.178 1.100.148 732.030 2.573.700 1.549.800 1.023.9004t.tr.1994 686.907 393.837 293.070 1.850.809 1.103.738 747.071 2.617.400 1.574.300 1.043.1004t.tr.1995 678.369 376.385 301.984 1.871.244 1.104.763 766.481 2.663.500 1.580.600 1.082.9004t.tr.1996 679.737 377.372 302.365 1.896.387 1.119.434 776.953 2.696.600 1.597.000 1.099.600

4t.tr.1997 676.063 369.574 306.489 1.881.223 1.110.390 770.833 2.691.000 1.590.600 1.100.4004t.tr.1998 672.146 370.998 301.148 1.864.870 1.090.018 774.852 2.692.300 1.576.500 1.115.8004t.tr.1999 670.120 364.476 305.644 1.856.450 1.073.253 783.197 2.686.700 1.552.500 1.134.2004t.tr.2000 677.050 371.550 305.500 1.885.240 1.079.420 805.820 2.731.400 1.572.300 1.159.100

1r.tr.2001 717.700 392.990 324.710 2.023.500 1.171.450 852.050 2.972.900 1.729.000 1.243.9002n.tr.2001 722.100 394.020 328.080 2.041.200 1.182.810 858.390 3.029.600 1.767.550 1.262.0503r.tr.2001 723.000 392.150 330.850 2.042.500 1.189.800 852.700 3.048.200 1.775.920 1.272.2804t.tr.2001 719.600 391.460 328.140 2.034.400 1.180.380 854.020 3.024.400 1.756.640 1.267.760

1r.tr.2002 723.000 394.310 328.690 2.040.100 1.192.900 847.200 3.032.700 1.774.900 1.257.8002n.tr.2002 720.700 392.630 328.070 2.037.300 1.188.700 848.600 3.050.200 1.784.300 1.265.9003r.tr.2002 727.630 398.140 329.490 2.071.700 1.209.000 862.700 3.092.800 1.808.400 1.284.4004t.tr.2002 729.400 398.200 331.200 2.076.100 1.205.150 870.950 3.082.600 1.795.400 1.287.300

1r.tr.2003 737.300 401.360 335.940 2.095.200 1.215.140 880.060 3.118.400 1.813.000 1.305.4002n.tr.2003 737.280 401.980 335.300 2.109.550 1.218.340 891.210 3.140.800 1.813.800 1.327.0003r.tr.2003 745.100 407.930 337.170 2.131.810 1.223.720 908.090 3.185.800 1.832.600 1.353.300

Població activa, atur i contractació

Nota: El darrer canvi metodològic de l'EPA trenca la sèrie història a final del 2000. Les dades dels darrers trimestres són provisionals.Font: Enquesta de Població Activa de l’INE per a Catalunya i estimació pròpia a partir d'aquesta mateixa font per a Barcelona i RMB.

Els principals indicadors del mercat de treball, amb l’excepcióde la contractació laboral, han evolucionat de manera forçaexpansiva durant els trimestres centrals d’enguany.

Seguint la trajectòria moderadament expansiva del 2002 iprimer trimestre d’enguany, les xifres estimades de poblacióactiva a mitjan d’any mostren un dinamisme força sorprenent,amb taxes de creixement interanual a l’entorn del 3% tant a laregió metropolitana com a la resta de Catalunya. A la ciutatcentral, aquest augment s’estima superior al 2%. Per explicaraquest dinamisme de la població ocupada o aturada que buscafeina activament s’ha de recórrer necessàriament a l’impactedels fluxos migratoris. De ben segur que no és aquesta la únicaraó però sí la més important quantitativament. En conseqüèn-cia, hom ha de suposar que l’augment del nombre d’actius id’ocupats que reflecteixen les estadístiques oficials és més elresultat d’un continu procés de regularització de residents i tre-balladors fins aleshores fora de les estadístiques que no pasd’un increment real d’aquestes magnituds.

Variació(%) 3r.tr.03/3r.tr.02 4t.tr.02/4t.tr.01 4t.tr.01/4t.tr.00

BarcelonaTotal actius 2,4 1,4 –1,9Homes 2,5 1,7 –2,7Dones 2,3 0,9 –0,8

RMBTotal actius 2,9 2,0 –2,6Homes 1,2 2,1 –1,3Dones 5,3 2,0 –4,3

Taxes d'activitat i d'ocupació (Barcelona)

Període Total Homes Dones

Taxa d'activitat

1996 (padró) 66,7 77,7 56,34t.tr.1998 68,5 79,7 58,54t.tr.1999 68,7 78,1 60,14t.tr.2000 69,5 79,5 60,34t.tr.2001 70,5 80,0 62,3

1r.tr.2002 71,3 80,3 63,12n.tr.2002 71,2 80,5 62,63r.tr.2002 72,0 81,7 62,84t.tr.2002 72,5 82,3 63,1

1r.tr.2003 72,6 82,6 63,12n.tr.2003 73,0 81,7 64,73r.tr.2003 74,4 84,0 65,1

Taxa d'ocupació

1996 (padró) 52,9 64,3 42,24t.tr 1998 57,7 70,7 46,14t.tr.1999 59,5 70,2 49,74t.tr.2000 62,3 72,4 53,14t.tr.2001 62,5 73,2 53,3

1r.tr.2002 62,6 72,1 54,02n.tr.2002 63,3 73,4 53,93r.tr.2002 63,7 74,2 53,74t.tr.2002 64,1 73,2 55,3

1r.tr.2003 64,0 73,8 54,72n.tr.2003 65,1 73,7 56,83r.tr.2003 65,9 75,3 56,7

68


Aquest augment de la població activa i també de l’ocupada–com es desprèn dels registres de la Seguretat Social– té el seureflex en les taxes d’activitat i d’ocupació. En el cas delsresidents a la ciutat de Barcelona, l’increment del nombre d’ac-tius es tradueix en un repunt significatiu de les taxes d’activitatde la població en edat de treballar, especialment del col·lectiufemení, que assoleix un nou màxim proper al 65%. D’altrabanda, els 17 punts percentuals que separen les taxes d’activitatmasculina i femenina representen un mínim històric d’aquestdiferencial, alhora que posen de manifest la dificultat d’avançaren el procés d’igualar les condicions d’accés al mercat de tre-ball regulat de les dones i els homes.

Al seu torn, les taxes d’ocupació, que quantifiquen el per-centatge d’actius que declaren tenir una feina remunerada,reflecteixen símptomes clars d’estancament de la taxa d’ocu-pació masculina, possiblement per la seva proximitat a unasituació d’ocupació plena –com es pot deduir d’una taxa d’aturregistrat a l’entorn del 5%– i un creixement molt notable de lataxa d’ocupació femenina, col·lectiu que pateix un major nivelld’atur i d’ocupació submergida.

Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Variació(%) st.03/st.02 ds.02/ds.01 ds.01/ds.00

BarcelonaTotal –0,3 7,3 5,8Masculí 0,6 9,7 9,7Femení –1,0 5,3 2,8

RMBTotal 1,7 9,1 12,0Masculí 1,8 10,4 17,1Femení 1,6 8,0 8,3

Variació interanual de l'atur registrat(%)

1998 1999 2000 2001 2002 2003

Barcelona RMB

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

L’afebliment del procés de creació de llocs de treball a lesacaballes de l’estiu frena el descens del nombre d’aturats.

Deixant de banda que l’economia catalana ha mantingut unritme de creixement relativament estable i lleument per sobredel 2% durant el primer semestre de 2003, alguns indicadorsdel mercat de treball no aconsellen apostar per una reactivacióa curt termini d’aquestes taxes de creixement. Les xifres pro-visionals d’actius afiliats en situació d’alta a la Seguretat Socialmostren que la tendència alcista comença a perdre impuls,malgrat créixer a una taxa interanual del 2,5%. A banda del jaesmentat daltabaix del nombre de contractes laborals registrats,les xifres d’aturats es mantenen encara lleument per sobre deles d’un any enrere. Amb l’excepció, en aquest cas, de la ciutatde Barcelona.

Evolució de l'atur registrat

Barcelona Regió Metropolitana Catalunya

Període Total Masculí Femení Total Masculí Femení Total Masculí Femení

31 des. 1992 69.491 32.795 36.696 205.248 94.980 110.268 278.456 126.661 151.79531 des. 1993 86.336 44.246 42.090 259.753 132.910 126.843 355.816 179.614 176.20231 des. 1994 86.918 45.129 41.789 247.577 125.478 122.099 330.275 164.025 166.25031 des. 1995 76.068 38.808 37.260 220.883 109.646 111.237 296.648 143.853 152.79531 des. 1996 66.625 33.273 33.352 202.994 99.511 103.483 275.615 131.979 143.636

31 des. 1997 58.864 28.026 30.838 177.369 82.619 94.750 240.659 109.044 131.72531 des. 1998 49.940 22.837 27.103 145.791 64.634 81.157 198.311 85.111 113.20031 des. 1999 44.171 19.944 24.227 127.162 54.890 72.272 174.175 72.233 101.94231 des. 2000 40.889 18.024 22.865 119.470 50.426 69.044 166.994 67.930 99.064

31 març 2001 41.419 18.263 23.156 121.903 50.994 70.909 167.776 67.532 100.24430 juny 2001 41.196 18.008 23.188 122.296 50.887 71.409 162.442 65.426 97.01630 set. 2001 42.527 18.760 23.767 128.499 54.332 74.167 171.469 70.225 101.24431 des. 2001 43.277 19.781 23.496 133.863 59.064 74.799 186.841 79.136 107.705

31 març2002 45.584 21.085 24.499 139.346 61.803 77.543 190.185 81.106 109.07930 juny 2002 46.375 21.044 25.331 140.276 60.778 79.498 187.556 78.536 109.02030 set. 2002 46.886 21.276 25.610 143.393 62.684 80.709 193.341 81.654 111.68731 des. 2002 46.429 21.690 24.739 145.982 65.203 80.779 203.532 87.551 115.981

31 març 2003 47.221 22.129 25.092 146.435 64.844 81.591 201.694 85.942 115.75230 juny 2003 46.431 21.287 25.144 143.240 62.354 80.886 192.704 81.063 111.64130 set. 2003 46.746 21.397 25.349 145.812 63.842 81.970 196.364 83.319 113.045


69


Evolució de l'atur registrat segons edat i sector d'activitat

Període <25 anys 25-44 45 i més Primari Indústria Construcció Serveis S.o.a.

Barcelona

31 des. 1993 18.432 44.139 23.765 143 28.785 5.567 46.312 5.52931 des. 1994 16.806 42.473 27.639 186 28.922 5.183 45.611 7.01631 des. 1995 11.121 37.057 27.890 176 23.658 4.535 40.906 6.79331 des. 1996 9.255 31.256 26.114 179 18.554 3.946 36.435 7.511

31 des. 1997 7.584 28.243 23.037 190 14.196 3.259 34.114 7.10531 des. 1998 5.113 23.535 21.292 197 11.859 2.590 29.793 5.50131 des. 1999 3.488 20.141 20.542 203 10.032 2.330 27.103 4.50331 des. 2000 2.993 18.733 19.163 144 8.571 2.231 26.199 3.744

31 març 2001 3.323 18.905 19.191 136 8.299 2.229 27.235 3.52030 juny 2001 3.162 19.044 18.995 117 8.245 2.213 27.174 3.45230 set. 2001 3.564 19.917 19.046 122 8.465 2.410 27.909 3.62131 des. 2001 3.644 20.158 19.475 135 8.559 2.544 28.427 3.612

31 març 2002 4.198 21.459 19.927 122 8.588 2.576 30.550 3.74830 juny 2002 4.544 21.850 19.981 120 8.363 2.638 31.064 4.19030 set. 2002 4.818 22.099 19.969 109 8.435 2.681 31.322 4.33931 des. 2002 4.551 21.786 20.092 195 8.303 2.631 31.083 4.217

31 març 2003 4.922 22.077 20.222 219 8.087 2.705 31.875 4.33530 juny 2003 5.097 21.294 20.040 280 7.739 2.684 31.115 4.61330 set. 2003 5.076 21.605 20.065 346 7.834 2.715 31.365 4.486


31 des. 1993 73.260 124.755 61.738 875 105.867 24.933 108.209 19.86931 des. 1994 61.345 122.468 63.764 969 96.656 21.921 104.999 23.03231 des. 1995 44.857 109.859 66.167 920 80.441 19.440 97.275 22.80731 des. 1996 38.954 98.040 66.000 875 67.857 17.991 92.253 24.018

31 des. 1997 30.720 86.909 59.740 963 54.737 14.641 86.387 20.64131 des. 1998 20.294 70.991 54.506 791 45.563 10.684 74.018 14.73531 des. 1999 13.256 61.780 52.126 640 38.184 9.425 67.401 11.51231 des. 2000 12.647 57.866 48.957 483 34.216 9.217 65.996 9.558

31 març 2001 13.785 58.852 49.266 493 33.707 8.993 69.500 9.21030 juny 2001 13.736 59.482 49.078 445 34.037 9.244 69.212 9.35830 set. 2001 15.485 62.973 50.041 452 36.129 10.335 71.856 9.72731 des. 2001 16.229 65.282 52.352 491 37.302 11.208 74.875 9.987

31 març 2002 17.393 68.040 53.913 484 37.437 11.403 79.713 10.30930 juny 2002 17.502 68.266 54.508 452 36.378 11.419 80.292 11.73530 set. 2002 18.723 69.638 55.032 462 37.334 12.060 81.569 11.96831 des. 2002 18.219 71.208 56.555 575 38.186 12.182 83.401 11.638

31 març 2003 18.800 70.832 56.803 584 36.938 11.845 85.331 11.73730 juny 2003 18.721 68.296 56.223 634 35.623 11.764 82.396 12.82330 set. 2003 19.379 69.610 56.823 680 36.691 12.257 83.485 12.699

Catalunya

31 des.2002 26.621 99.055 77.856 1.333 52.643 17.581 116.752 15.22330 set. 2003 27.044 93.202 76.118 1.344 50.424 17.560 110.981 16.055

La tendència a l’estancament que mostra l’atur a començamentde tardor i que previsiblement caracteritzarà també l’evoluciófins a final d’any, parla de la dificultat de recuperar a curt imitjà termini el dinamisme que mostrava el mercat de treballdurant la segona meitat dels noranta, estroncat arran del dal-tabaix de l’11 de setembre de 2001 i la posterior escalada de latensió bèl·lica i del clima d’inseguretat arreu del món. Elsactuals 145.000 desocupats registrats a les oficines d’ocupacióde la RMB i els gairebé 200.000 del conjunt de Catalunyasuperen entre un 22 i un 24% els mínims assolits fa escassa-ment tres anys. A Barcelona, aquest augment no supera el 14%.

Barcelona RMB

Variació (%) st.03/st.02 ds.02/ds.01 st.03/st.02 ds.02/ds.01

<25 anys 5,4 24,9 3,5 12,325-44 anys –2,2 8,1 0,0 9,145 i més 0,5 3,2 3,3 8,0

Primari 217,4 44,4 47,2 17,1Indústria –7,1 –3,0 –1,7 2,4Construcció 1,3 3,4 1,6 8,7Serveis 0,1 9,3 2,3 11,4S.o.a. 3,4 16,7 6,1 16,5

Font: Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

70


Les dones i els desocupats d’ambdós sexes d’entre 25 i 44 anysresidents o que treballen a Barcelona són els col·lectius mésbeneficiats per la creació d’ocupació durant l’estiu.

Una anàlisi més reposada de l’evolució de les xifres d’atur delmercat de treball de l’àrea de Barcelona posa de manifest lainexistència d’impactes substancialment diferents per raó desexe. Com a molt hom podria parlar d’un comportament méspositiu del col·lectiu femení que treballa a la ciutat central jaque ha encadenat quatre mesos de reducció –testimonial– delnombre d’aturats. Una fita que no s’ha assolit ni tan sols demanera puntual a l’àmbit metropolità ni tampoc a la resta deCatalunya. En la mateixa línia, l’atur masculí també mostrauna major contenció a la ciutat central que no pas a la resta delterritori.

Els demandants d’una primera ocupació i més concretament elsegment dels més joves amb poca o nul·la experiència profes-sional que ha estat el col·lectiu que més ha patit la desac-celeració del mercat de treball durant el bienni 2001–2002,veuen com comencen a canviar les seves expectatives decol·locació. Especialment a l’entorn metropolità. Una percep-ció que no sembla tan immediata entre els actius desocupats demés edat. Si en el seu moment el repunt a l’alça de les xifresd’atur d’aquest segment de la població ocupada fou mésmoderat i retardat que el de la resta de treballadors, a l’hora dela recuperació mostra les mateixes inèrcies. Especialment forade la ciutat central.

Nota: El canvi metodològic de l'EPA implica també un trencament de la sèrie de les taxes d'atur. Les darreres dades són provisionalsFont: Elaboració pròpia amb dades de les OTG, INEM i EPA.

Aturats registrats

Total Homes Dones

milers

1998 1999 2000 2001 2002 200310

20

30

40

50

60

Taxes d'atur registrat(%)

1998 1999 2000 2001 2002 2003

Barcelona RMB Catalunya Espanya

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Taxes d'atur registrat

Període Barcelona RMB Catalunya Espanya

Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

31 des. 1991 9,3 6,6 13,3 11,1 7,0 17,8 11,0 6,8 17,1 15,631 des. 1992 9,9 8,0 12,4 11,8 8,8 16,5 11,2 8,2 15,9 15,431 des. 1993 12,4 11,3 13,9 14,2 12,1 17,3 13,8 11,6 17,2 17,631 des. 1994 12,7 11,5 14,3 13,4 11,4 16,3 12,6 10,4 15,9 16,531 des. 1995 11,3 10,3 12,3 11,8 9,9 14,5 11,1 9,1 14,1 15,1

31 des. 1996 9,8 8,8 11,0 10,7 8,9 13,3 10,2 8,3 13,1 13,831 des. 1997 8,7 7,6 10,1 9,4 7,4 12,3 8,9 6,9 12,0 12,831 des. 1998 7,4 6,2 9,0 7,8 5,9 10,5 7,4 5,4 10,1 11,031 des. 1999 6,6 5,5 7,9 6,8 5,1 9,2 6,5 4,7 9,0 9,731 des. 2000 6,0 4,9 7,5 6,3 4,7 8,6 6,1 4,3 8,5 9,2

31 març 2001 5,8 4,6 7,1 6,0 4,4 8,3 5,6 3,9 8,1 9,030 juny 2001 5,7 4,6 7,1 6,0 4,3 8,3 5,4 3,7 7,7 8,230 set 2001 5,9 4,8 7,2 6,3 4,6 8,7 5,6 4,0 8,0 8,331 des. 2001 6,0 5,1 7,2 6,6 5,0 8,8 6,2 4,5 8,5 8,7

31 març 2002 6,3 5,3 7,5 6,8 5,2 9,2 6,3 4,6 8,7 9,130 juny 2002 6,4 5,4 7,7 6,9 5,1 9,4 6,1 4,4 8,6 8,630 set. 2002 6,4 5,3 7,8 6,9 5,2 9,4 6,3 4,5 8,7 8,631 des. 2002 6,4 5,4 7,5 7,0 5,4 9,3 6,6 4,9 9,1 9,1

31 març 2003 6,4 5,5 7,5 7,0 5,3 9,3 6,5 4,7 8,9 9,230 juny 2003 6,3 5,3 7,5 6,8 5,1 9,1 6,1 4,5 8,4 8,530 set. 2003 6,3 5,2 7,5 6,8 5,2 9,0 6,2 4,5 8,4 8,5


71


Una lectura ràpida de l’evolució de les xifres d’atur segons elsector econòmic de procedència pot fer pensar erròniament quel’activitat industrial porta ja uns mesos com a motor delcreixement de l’activitat econòmica i ha relegat a un segonterme la resta d’activitats com a generadores de nous llocs detreball. L’evolució del nombre d’afiliats a la Seguretat Socialposa les coses al seu lloc. L’activitat industrial continua a la cuapel que fa a creació d’ocupació directa i difícilment tornarà aassumir –potser puntualment– aquest protagonisme a l’àmbitmetropolità. Especialment perquè una part significativa del’oferta de nous llocs de treball en empreses industrials escanalitza a través del terciari i es comptabilitza com a tal.

El creixement de les xifres d’atur entre els treballadors de laconstrucció i dels serveis tendeix a estabilitzar-se en taxespurament testimonials. Mentre que a la ciutat central ja s’hanproduït algunes variacions interanuals de signe negatiu durantels mesos centrals de l’estiu –menys aturats procedents delterciari que un any enrere–, a la resta de l’àmbit metropolità ide Catalunya aquest moment no sembla encara arribat.Possiblement aquest fet s’hagi d’imputar, si més no parcial-ment, a una major disponibilitat en aquests àmbits geogràficsde població activa jove amb poca experiència laboral o quedemanda una primera ocupació.

Nota: Les dades de 2003 de Barcelona són provisionals.Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona per a totes les dades referi-des a la ciutat. Departament de Treball de la Generalitat per a la resta.

Variació 3r.tr.03/3r.tr.02 1r.sem.03/1r.sem.02 2002/2001 2001/2000

BarcelonaTotal contractes –4,0 –8,5 –7,3 –3,7Temporals –2,1 –7,4 –6,7 –5,1Indefinits –16,0 –14,6 –10,5 4,8

Distribució dels contractes registrats

Període Total Temporals Indefinits

Barcelona

1992 368.500 — —1993 268.898 — —1994 319.814 299.179 20.6351995 421.277 393.713 27.564

1996 492.431 464.842 27.5891997 568.954 508.653 60.3011998 679.546 590.539 89.0071999 791.822 675.673 116.1492000 800.509 686.434 114.075

2001 771.212 651.648 119.5641r.tr. 204.647 173.520 31.1272n.tr. 190.518 157.618 32.9003r.tr. 160.891 137.886 23.0054r.tr. 215.156 182.624 32.532

2002 714.928 607.874 107.0541r.tr. 191.833 160.631 31.2022n.tr. 179.482 151.790 27.6923r.tr. 161.963 139.934 22.0294t.tr. 181.650 155.519 26.131

20031r.tr. 185.196 157.706 27.4902n.tr. 154.429 131.606 22.8233r.tr. 155.555 137.046 18.509


2000 1.587.907 1.380.088 207.8192001 1.551.420 1.331.502 219.9182002 1.467.304 1.261.795 205.509

20031r.tr. 385.328 328.858 56.4702n.tr. 335.433 288.196 47.2373r.tr. 331.340 291.821 39.519

Contractes registratsvariació (%)milers de contractes

Total acumulat darrers dotze mesosTaxa de variació anual (%)

1998 1999 2000 2001 2002 2003500

550

600

650

700

750

800

850

-15-10-5051015202530

contractes

Contractació indefinida(%)

Contractes indefinitsContractes indefinits/Total contractes

1998 1999 2000 2001 2002 20030

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

0

5

10

15

20

72


Homes DonesVariació (%) Indefinits Temporals Indefinits Temporals

3r.tr.03/3r.tr.02 –18,6 –3,1 –13,2 –1,11r.sem.03/1r.sem.02 –15,5 –6,1 –13,5 –8,6

2002/2001 –9,8 –5,7 –11,1 –7,72001/2000 –0,9 –5,8 11,5 –4,4

Contractes temporals segons durada en mesos

Període <1 1-6 6-18 >18 Indeterm.

1998 181.707 185.769 18.842 575 203.6461999 181.463 212.914 22.130 641 258.5252000 157.060 224.495 24.034 630 280.215

2001 149.286 221.236 23.690 724 256.7121r.tr. 37.894 56.907 5.860 167 72.6922n.tr. 37.386 53.777 4.809 119 61.5273r.tr. 34.174 49.440 4.669 181 49.4224t.tr. 39.832 61.112 8.352 257 73.071

2002 146.727 189.843 42.186 1.302 227.8161r.tr. 27.005 36.468 26.162 204 70.7922n.tr. 39.257 51.415 4.706 210 56.2023r.tr. 38.931 48.722 4.410 409 47.4624t.tr. 41.534 53.238 6.908 479 53.360

20031r.tr. 50.656 45.370 6.262 548 54.8702n.tr. 40.595 42.045 4.062 224 44.6803r.tr. 43.802 43.342 4.158 328 45.416

Les taxes d’atur s’estanquen per sobre del 6%.

En aquesta conjuntura de creixement contingut de l’atur i depoblació activa igualment a l’alça, les taxes d’atur es mantenenpràcticament inalterables en comparació amb el final d’estiu de2002. La retallada d’unes poques dècimes de les taxes d’aturfemení possiblement sigui l’únic aspecte positiu a destacar.

La insistent davallada que mostren les dades provisionals decontractació laboral d’ençà el darrer trimestre de 2002 abona lafeblesa que impera tant en el mercat de treball metropolità comen el del conjunt de Catalunya. Sense menysprear la incidènciade canvis metodològics sobre l’evolució recent d’aquestesdades a Barcelona –a partir d’enguany els contractes s’imputengeogràficament en funció del lloc de treball i no de la loca-lització de l’oficina d’ocupació on es tramita el contracte– es fadifícil compatibilitzar el notable retrocés de la contractació perpart de les empreses de Barcelona –superior al 7% per l’acumu-lat dels primers nou mesos d’enguany– amb una evoluciórelativament positiva –com s’ha vist– de l’atur i encara millorde l’evolució de les dades d’ocupació.

La contractació indefinida es revela com la gran perdedoraenmig de la situació d’atonia i d’incertesa en què s’han mogutles expectatives empresarials els darrers dos anys.

Tant a la ciutat central com a la regió metropolitana i també alconjunt de Catalunya, la contractació indefinida acumula sistrimestres consecutius de descens. Una evolució propiciada perla impossibilitat de mantenir els forts ritmes d’expansió d’a-quest tipus de contractació en una conjuntura econòmica feblei envoltada d’incerteses. El repunt que tímidament s’ha apuntatdurant el mes de setembre, producte possiblement de la intensacorrecció acumulada els mesos anteriors, no sembla de prouentitat per ser considerat com un primer senyal de canvi detendència.

A banda de la contractació indefinida, els tipus de contractesque acumulen un major descens en el que va d’any entre elstemporals han estat els de durada indeterminada, bàsicamentper obra i servei i a temps parcial. Contràriament, han tornat aguanyar protagonisme els contractes temporals de més curtadurada. Un senyal inequívoc de l’escassa confiança en unarecuperació a curt termini amb la que els empresaris vénenoperant els darrers trimestres.

Contractes segons tipologia i sexe

Contractes Total Homes Dones

gn.-st.2003

Indefinits 68.822 34.945 33.877—a temps parcial 12.600 5.058 7.542—ordinaris 17.929 11.685 6.244—incentivats 9.790 3.706 6.084—convertits en indefinits 27.790 14.207 13.583—resta 713 289 424

Temporals 426.358 206.839 219.519—a temps parcial 126.666 45.402 81.264—obra o servei 100.266 66.648 33.618—eventuals 142.495 76.789 65.706—interinitat 46.733 12.876 33.857—formació i pràctiques 5.430 2.681 2.749—resta 4.768 2.443 2.325

2002

Indefinitis 107.054 54.749 52.305—a temps parcial 18.843 7.218 11.625—ordinaris 27.817 18.521 9.296—incentivats 16.674 6.336 10.338—convertits en indefinits 42.658 22.184 20.474—resta 1.062 490 572

Temporals 607.874 291.778 316.096—a temps parcial 186.462 66.575 119.887—obra o servei 144.168 91.142 53.026—eventuals 188.978 102.654 86.324—interinitat 62.675 18.047 44.628—formació i pràctiques 8.113 4.132 3.981

Nota: Les dades de 2003 són provisionals.

Nota: Les dades de 2003 són provisionals.


73

Ocupació

Notes: Les dades d’autònoms en cursiva són mitjanes anuals. Les del Total d’afiliats són estimacions pròpies. Font: (per a tot l’ apartat): Departament de Treball de la Generalitat i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

30 set. 2003/ 31 des. 2002/ 31 des. 2001/Variació (%) 30 set. 2002 31 des. 2001 31 des. 2000

Afiliats R.G.— Barcelona 2,4 1,1 1,4— RMB 2,3 1,1 2,1— Catalunya 2,4 2,8 2,7

Autònoms— Barcelona — 1,4 –1,4— RMB — 2,9 –0,1— Catalunya 3,5 3,1 0,2

El protagonisme que manté la construcció en el creixement delPIB té el seu reflex en un increment, igualment intens, del nom-bre d’ocupats en empreses del sector. Després d’un inici d’anynotablement expansiu, l’augment interanual del nombre de tre-balladors a la construcció durant el segon trimestre s’ha situata l’entorn del 4%. Una taxa que no desmereix de la registradaal llarg del 2002 i que contrasta amb la situació d’estancamento fins i tot lleu retrocés que caracteritza l’ocupació industrialper tercer any consecutiu. Un descens amb un protagonistaforça destacat –el sector Tèxtil, confecció i pell– però que glo-balment ha estat relativament moderat gràcies al canvi de ten-dència de l’ocupació al segment de Fabricació de material detransport, bàsicament automòbils.

L’ocupació mesurada pel nombre d’afiliats en alta a laSeguretat Social continua creixent amb més intensitat dela que es podria esperar atesa l’evolució d’altres magnitudsdel mercat de treball.

L’augment d’ocupació que tradicionalment genera l’economiametropolitana i en general la catalana durant el segon trimestrei molt especialment a començament d’estiu, ha permès assolirenguany una d’aquelles fites que, més enllà de l’anècdota, re-velen l’impacte de l’actual fase expansiva de l’economia sobrela creació de nous llocs de treball. Per primera vegada d’ençàque es disposa de les dades d’afiliats en situació d’alta a laSeguretat Social, aquest registre comptabilitza més d’un milióde treballadors afiliats imputats a Barcelona i més de tres mi-lions al conjunt de Catalunya. Unes cotes que s’han assolit grà-cies al lleu repunt que han mantingut les taxes de creixement del’afiliació al Règim General d’ençà la segona meitat de 2002.

Evolució de l'afiliació al Règim General (RMB)

variació interanual (%)Saldo trimestral

afiliats (%)

1999 2000 2001 2002 2003-30.000

-20.000

-10.000

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

Treballadors afiliats a la Seguretat Social

Règim General Autònoms Total afiliats

Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya

31 des. 1991 767.767 1.362.510 1.804.920 930.000 1.730.720 2.354.20031 des. 1992 735.427 1.318.814 1.753.094 423.000 901.000 1.717.270 2.341.30031 des. 1993 680.265 1.223.867 1.631.986 422.700 839.000 1.633.640 2.234.30031 des. 1994 659.431 1.232.726 1.660.670 433.800 833.100 1.589.770 2.195.00031 des. 1995 663.865 1.263.463 1.705.443 442.280 827.500 1.626.660 2.252.000

31 des. 1996 674.151 1.300.405 1.756.657 113.356 296.760 448.400 836.000 1.658.930 2.295.20031 des. 1997 706.616 1.375.197 1.857.480 112.956 298.540 449.000 864.000 1.729.200 2.394.13031 des. 1998 745.462 1.469.393 1.981.904 117.395 309.770 465.938 902.000 1.826.050 2.527.50031 des. 1999 780.195 1.560.326 2.116.196 114.784 314.113 472.666 927.500 1.917.040 2.673.18031 des. 2000 820.913 1.651.332 2.224.486 115.126 319.566 481.851 968.400 2.010.380 2.788.130

31 març 2001 828.736 1.678.320 2.273.032 114.858 320.231 483.386 976.355 2.040.290 2.847.11030 juny 2001 836.894 1.699.826 2.332.389 114.940 321.617 488.194 986.220 2.068.200 2.903.00030 set. 2001 822.726 1.673.039 2.291.692 114.290 320.865 488.209 970.630 2.035.300 2.854.70031 des. 2001 832.548 1.685.863 2.284.506 113.571 319.115 482.966 978.130 2.035.110 2.848.660

31 març 2002 830.064 1.695.911 2.320.342 114.217 323.099 489.790 977.120 2.059.480 2.900.70030 juny 2002 840.016 1.715.994 2.367.317 114.680 325.959 495.893 987.185 2.090.100 2.968.30030 set. 2002 830.494 1.694.136 2.351.176 114.342 325.793 496.481 977.870 2.062.230 2.935.02031 des. 2002 841.322 1.704.468 2.347.764 115.199 328.327 498.026 988.320 2.069.810 2.931.180

31 març 2003 845.466 1.722.189 2.384.382 115.701 330.700 502.026 993.270 2.092.190 2.970.00030 juny 2003 857.636 1.749.329 2.437.080 116.641 334.435 510.068 1.004.840 2.137.830 3.034.21030 set. 2003 850.308 1.733.694 2.406.931 513.878 2.109.670 3.007.866

74

Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social

(%) RMB/Barcelona Regió Metropolitana Catalunya

Sectors des. 2001 des. 2002 juny 2003 des. 2001 des. 2002 juny 2003 juny 2003

Afiliats al Règim General

Agricultura, ramaderia i pesca 1.154 1.202 1.255 2.628 2.856 3.051 31,0Alimentació i begudes 9.985 10.460 10.713 32.357 31.864 32.926 50,2Tèxtil, confecció, pelleteria i cuir 8.678 8.444 8.263 54.256 51.627 51.338 65,8Paper, edició, arts gràfiques i reprod. 18.928 18.291 18.058 42.120 41.304 41.636 79,2Química, cautxú i plàstics 22.008 20.493 20.676 73.025 71.654 71.981 81,5Ind. d'altres prod. minerals no metàl·lics 2.146 2.211 3.992 14.101 13.572 13.696 59,4Ind. metall inclòs maquinària i equip. 14.085 13.219 13.444 91.220 87.956 89.741 73,8Mat. i equip tècnic, electrònic i òptic 10.801 10.873 10.755 38.787 37.999 37.567 80,4Material de transport 22.885 22.733 23.351 45.969 45.946 46.592 86,3Fabr. de mobles i altres ind. manufact. 3.840 3.641 3.614 16.562 15.909 16.229 71,2Prod. i distr. d'electricitat, gas i aigua 6.200 5.555 5.569 7.583 7.021 6.997 65,6Resta d'activitats industrials 1.893 1.917 1.807 7.878 8.707 8.739 43,3Indústria 121.449 117.837 120.242 423.858 413.559 417.442 71,5Construcció 45.250 47.127 49.423 125.879 128.948 138.277 60,3

Venda i reparació de vehicles 9.522 9.569 10.142 28.625 28.108 28.444 59,9 Comerç a l'engròs i intermediaris 55.953 57.637 57.069 124.104 128.849 130.772 76,3Comerç al detall i reparacions 67.313 68.979 65.160 153.509 152.037 154.941 69,9Hoteleria i restauració 42.896 44.960 45.833 73.991 78.311 83.256 58,8Transports 21.200 21.244 22.276 43.490 44.907 46.706 70,5Act. afíns transport, agències viatges 18.014 18.325 17.922 29.039 28.469 28.863 80,4Correus i telecomunicacions 11.725 11.377 11.416 14.227 13.699 13.798 66,2Finances i assegurances 44.624 44.094 44.178 55.706 56.113 56.699 78,1Serveis immobiliaris 13.625 14.593 15.048 21.187 22.670 23.972 75,2Lloguer maquinària i equip 1.842 1.860 1.894 4.258 4.880 5.174 72,3Activitats informàtiques 17.993 15.918 16.175 24.567 22.436 22.517 92,3Investigació i desenvolupament 2.201 2.552 2.746 3.410 4.951 4.928 86,2Altres serveis a les empreses 135.883 133.912 146.322 195.325 197.387 213.904 81,0Administració pública i org. internac. 59.631 65.480 65.714 93.599 99.669 100.280 71,3Ensenyament 43.160 43.428 41.160 73.111 74.031 69.963 78,3Sanitat veterinària i serveis socials 57.057 60.450 61.064 98.960 105.747 106.945 75,1Resta serveis socials i personals 62.034 60.759 62.579 96.293 96.764 99.048 75,8

Serveis 664.673 675.137 686.694 1.133.401 1.159.028 1.190.482 73,7No classificats 22 19 22 97 77 77 44,3

Total assalariats 832.548 841.322 857.636 1.685.863 1.704.468 1.749.329 71,8

Autònoms

Agricultura, ramaderia i pesca 149 147 143 1.415 1.491 1.558 15,4Indústria 11.817 11.471 11.338 40.894 40.415 40.166 67,0Construcció 8.295 8.744 9.057 41.611 44.375 46.129 57,5Serveis 93.048 94.592 95.873 234.550 241.445 246.015 68,5No classificats 262 245 230 645 601 567 70,7

Total autònoms 113.571 115.199 116.641 319.115 328.327 334.435 65,6

Ocupació

Com ja és habitual, una part significativa de la pèrdua d’ocu-pació directament lligada a les empreses industrials es com-pensa via increment d’efectius de l’heterogeni agregat que for-men Altres serveis a les empreses. De la resta de subsectors delterciari, que en conjunt ha registrat un creixement de l’ocupa-ció del 2,7% al conjunt de la regió metropolitana durant elsdarrers dotze mesos, destaquen pel volum de llocs de treballcreats –o regularitzats– el Comerç al detall i l’Hoteleria i res-tauració.

30 jn. 2003/ 31 ds. 2002/ 31 ds. 2001/Variació (%) 30 jn. 2002 31 ds. 2001 31 ds. 2000

BarcelonaIndústria 0,0 –3,0 –5,3Construcció 4,0 4,3 –0,1Serveis 2,3 1,6 2,4

RMBAgric., ram. i pesca 8,7 7,5 4,5Indústria –0,9 –2,3 –1,7Construcció 4,3 3,5 3,2Serveis 207 2,4 2,8


75

Ocupació

Per grandària d’empreses, les darreres dades d’assalariats afi-liats al Règim General mostren que el creixement d’ocupació ala ciutat central és especialment intens entre les grans empre-ses. El conjunt de les empreses més petites –les que tenen unmàxim de 25 treballadors en alta– han perdut pes relatiu sobreel total. Dels més de 16.000 nous ocupats assalariats que s’hancomptabilitzat en empreses de la ciutat central, escassament un4% treballen en empreses de 25 o menys treballadors. El canvide nivell cap a estrats immediatament superiors no és suficientper explicar aquest estancament atès que el grup d’empresesque tenen entre 26 i 100 treballadors ha registrat un creixementigualment minso. En total, el ventall d’empreses amb un màximde cent assalariats en plantilla–que representa la meitat delnombre d’ocupats afiliats al Règim General– només ha prota-gonitzat el 15% de l’ocupació generada durant el primer semes-tre d’enguany.

La situació a la resta de la RMB és sensiblement diferent i forçamés equilibrada entre estructura empresarial i generació d’ocu-pació. D’una banda, el pes relatiu de les empreses petites i mit-janes fins a 100 treballadors s’acosta al 70% del total pel que faa l’ocupació assalariada. De l’altra, aquest segment majoritarid’empreses ha generat aproximadament el 60% de les novescontractacions. Una diferencia en bona part explicable per can-vis de categoria derivats de l’augment mitjà de les plantilles.

Treballadors assalariats per grandària d'empresa

Any 1-5 6-10 11-25 26-50 51-100 101-500 501-1000 1001-3000 >3000 Total

Barcelonajn. 1996 109.149 52.460 84.094 63.135 57.032 125.775 46.515 68.791 65.374 672.325ds. 1996 109.695 52.981 82.388 66.582 54.977 127.867 44.709 68.574 66.378 674.151ds. 1997 109.754 55.352 86.074 69.791 59.989 132.572 47.541 75.296 70.247 706.616ds. 1998 109.966 57.081 90.001 72.585 67.596 140.694 52.721 81.308 73.510 745.462ds. 1999 106.077 58.720 94.196 77.823 71.301 151.351 63.513 81.510 75.704 780.195ds. 2000 107.887 60.527 99.006 81.511 73.222 167.484 61.855 87.193 82.228 820.913ds. 2001 107.680 60.393 99.573 85.237 74.354 165.302 66.470 79.461 94.078 832.548ds. 2002 110.115 60.289 100.172 87.198 75.036 171.489 70.447 74.634 91.942 841.322jn. 2003 110.519 61.010 99.646 87.967 75.911 174.943 72.610 74.490 100.540 857.636


jn. 1996 229.090 119.992 190.973 145.727 119.286 251.355 77.610 94.678 72.005 1.300.716ds. 1996 230.794 118.748 188.125 150.276 114.250 252.609 79.408 96.630 69.565 1.300.405ds. 1997 234.485 125.450 200.588 161.567 126.725 265.036 81.929 105.836 73.581 1.375.197ds. 1998 238.548 131.912 213.614 172.305 142.128 283.251 92.111 114.604 80.920 1.469.393ds. 1999 234.071 138.962 227.144 188.454 155.213 307.196 105.105 120.477 83.704 1.560.326ds. 2000 240.261 143.016 238.303 197.678 163.340 333.440 106.753 137.627 90.914 1.651.332ds. 2001 242.690 145.589 244.066 203.039 167.946 334.900 111.873 132.165 103.595 1.685.863ds. 2002 249.944 146.864 248.146 205.398 170.273 340.663 114.324 127.018 101.838 1.704.468jn. 2003 253.219 148.595 252.788 212.755 174.740 347.042 120.680 124.492 115.018 1.749.329

Catalunya

jn. 1996 341.755 175.800 270.834 205.578 168.088 340.372 104.204 103.709 72.005 1.782.345ds. 1996 339.922 170.477 262.885 207.666 156.549 339.695 104.044 105.854 69.565 1.756.657ds. 1997 346.100 180.531 280.527 221.805 175.556 355.302 107.085 116.993 73.581 1.857.480ds. 1998 355.170 189.848 299.392 238.057 193.203 381.124 119.552 124.638 80.920 1.981.904ds. 1999 350.409 201.389 321.160 264.241 211.801 415.191 132.769 135.532 83.704 2.116.196ds. 2000 359.613 207.856 336.659 276.089 222.007 443.382 137.452 150.514 90.914 2.224.486ds. 2001 365.225 212.187 345.882 286.402 229.947 444.894 146.114 150.260 103.595 2.284.506ds. 2002 377.154 217.088 356.947 292.213 235.983 460.177 151.235 151.357 105.610 2.347.764jn. 2003 387.773 223.978 370.366 307.083 250.558 474.507 150.029 150.874 121.802 2.437.080

Resumen / Summary

78

EUAUEEspañaCataluña

(%)

1998 1999 2000 2001 2002 2003-1

0

1

2

3

4

5

6

PIB / GPD(variación anual/percentage change on year)

Tasa de paro / Unemployment rate(en % de la població activa)


(%)

0

5

10

15

20

25

Nota: Datos corregidos de estacionalidad y calendario. / Data adjusted for season andcalendar.Fuente/source: Idescat, INE, Eurostat y OCDE.

Fuente/source: INE y OCDE.

A pocos meses de finalizar el 2003 aumentan las señales derecuperación económica.

A medida que se acerca el final de año, los focos que iluminanel escenario de la economía mundial comienzan a orientarsecon decisión hacia las magnitudes macroeconómicas y su evo-lución, dejando en un segundo plano los diversos conflictospolíticos y militares que permanecen enquistados. Los agenteseconómicos han asumido la necesidad de que han de continuardesarrollando su actividad con normalidad a pesar de la incer-tidumbre que desprende el clima político internacional. Es eneste contexto en el que recuperan protagonismo las cuestioneseconómicas que la crisis político-militar que ha sacudido ysacude aún la zona del Golfo Pérsico y Oriente Medio, habíadesplazado a un segundo plano de interés.

Towards the end of 2003, economic recovery signals increase.

As the end of the year approaches, the spotlights that shine onthe world economic stage are starting to move decisivelytowards macroeconomic indicators and their developments,leaving the different political and military conflicts, whichremain deadlocked, in the background. Economic agents haveassumed the stance that, despite the uncertainty generated bythe international political climate, they must carry on their busi-ness as usual. It is in this context that, after being displaced toa second tier of interest by the political-military crisis which hasshaken, and continues to shake, the Persian Gulf region and theMiddle East, economic issues recover their leading role.

1 Datos correspondientes al último mes del trimestre. Figures of the last month of the quarter.2 Para Estados Unidos, el indicador compuesto avanzado substituye al indicador de climaeconómico. For USA, the advanced composite indicator replaces the economic climate indicator. 3 Para España y Cataluña, datos de la EPA/For Spain and Catalonia, Labour MarketSurvey's figures. Fuentes/Sources: INE, OCDE, Eurostat, Banco de España e Idescat.

Síntesis de la coyuntura / Economic outlook

Principales indicadores internacionales/Main Economic IndicatorsEstados Unidos/USA UE/European Union España/Spain Cataluña/Catalonia

I.03 II.03 III.03 I.03 II.03 III.03 I.03 II.03 III.03 I.03 II.03 III.03

PIB/GDP in real terms,% change on year earlier 2,0 2,5 3,3 0,9 0,5 0,6 2,2 2,3 2,3 2,3 2,4 2,4tasa de variación interanual en términos reales (%)

Demanda nacional/Domestic Demand 2,5 2,9 — 1,6 1,6 — 3,2 3,2 — 2,7 2,6 —tasa de variación en términos reales (%)/% change on year earlier, in real terms

Precios de Consumo/Consumer prices1 3,0 2,1 2,3 2,3 1,8 1,9 3,7 2,7 2,9 4,2 3,1 3,4tasa de variación anual (%)/% change on year

Indicador de clima económico/Economic climate 128,3 130,5 — 98,4 98,3 — 100,8 100,7 — — — —Índice: 1995=100/1995=100 Index

Tasa de paro/Unemployment rate3 5,8 6,2 6,1 8,0 8,0 — 11,7 11,1 11,2 9,6 9,4 9,2en % de la población activa/% of labour force

Tipo de interés a corto plazo/3-month interest rate1 1,18 1,02 1,05 2,71 2,38 2,38 — — — — — —Interbancario a 3 meses/Euribor a 3 meses

Tipo de interés a largo plazo/10-Y government yield1 3,82 3,34 4,33 4,14 3,78 4,32 4,04 3,69 4,21 — — —Rendimiento de la deuda pública a 10 añosen mercados nacionales

Tipo de cambio del dólar/Exchange rates1 — — — 1,081 1,166 1,122 — — — — — —Unidades de $ por Euro/US $ per euro


79


La inestabilidad que se vive en Irak meses después de dar porterminada la intervención militar y la espiral de violencia queun día sí y otro también amenaza con extender el conflictoentre judíos y palestinos al conjunto de la región, son factoresde incertidumbre que mantienen el precio del petróleo por enci-ma del que requiere la economía mundial para acelerar su cre-cimiento. Si se mantiene esta situación de precio del petróleoestancado en la banda alta o superando el límite superior de lahorquilla de precios considerada razonable por la OPEP, serádifícil que las principales áreas económicas alcancen los ritmosde crecimiento previstos para este año y podría obligar a revi-sar a la baja los de 2004.

La contracción que el precio del petróleo ha provocado y puedecontinuar generando sobre el dinamismo de áreas económicascomo las del Lejano Oriente y Europa ha sido parcialmentecompensado en este último caso por la depreciación que hasufrido el dólar frente al euro. Una depreciación que respondea los crecientes déficits –exterior y público– que mantiene laeconomía de los Estados Unidos. En el caso de Japón, China iotras economías asiáticas, esta compensación no se ha produci-do de manera tan automática porque la mayor parte de lasmonedas del área tienen su cotización ligada de hecho a la dela divisa norteamericana. La prioridad de estas economías en elcorto y medio plazo es mantener la competitividad de susexportaciones al mercado americano.

The instability in Iraq months after an end to military interven-tion was declared, and the spiral of violence which threatensday after day to extend the conflict between the Jewish andPalestinian communities to the entire region, are factors ofuncertainty which have kept oil prices above the level requiredby the world economy to accelerate its growth. If this situationof oil prices being stuck in the high band, or exceeding theupper limit of the price band considered reasonable by OPEC,persists, it will be difficult for the main economic regions toachieve the growth rates forecast for this year and they may beforced to revise their figures for 2004 downwards.

Oil prices have caused, and can continue to generate, a fall inactivity in economic regions such as the Far East and Europe.In the case of the latter, it has been partially offset by the deval-uation suffered by the dollar against the euro; a devaluationwhich is the result of the growing deficits - external and public- maintained by the economy of the United States. In the caseof Japan, China and other Asian economies, this offset has nothappened as automatically because most of the currencies inthis region are in fact pegged to the American dollar. The pri-ority of these economies in the short and medium term is tomaintain the competitiveness of their exports to the Americanmarket.

Puerto. Tráfico de mercancías / Port. Freight traffic

— Total (miles Tm) III.03 8.891 9,0 33.776 5,1 3,6Total (thousands of tons) 3rd.QSalidas (miles Tm) III.03 3.340 12,2 12.088 7,3 1,9Outflow (thousands of tons) 3rd.QEntradas (miles Tm) III.03 5.552 7,1 21.688 3,9 4,6Inflow (thousands of tons) 3rd.Q

— Carga general (miles Tm) III.03 5.392 9,9 20.235 8,4 6,4General freight (thousands of tons) 3rd.Q— Contenedores (miles Teus) III.03 435 15,8 1.576 9,4 3,6Containers (thousands of TEUs) 3rd.Q

Var

iaci

ón (

%)

Total Carga general Contenedores

2002/2001 Últimos 12 meses

0

2

4

6

8

10

Total urbano Cercanías

Var

iaci

ón (

%)

2001/2000 2002/2001 Últimos 12 meses

0

2

4

6

8

10

12

Pasajeros internac.Total aeropuerto Total puerto

Var

iaci

ón (

%)


0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Transporte público de pasajeros / Passenger Public Transport

Servicio urbano (miles) III.03 119.894 3,9 554.525 4,8 3,9Urban service (thousands) 3rd.Q— Red Metro y FGC (miles) III.03 76.955 4,3 356.551 3,0 5,4Underground (Metro and FGC) (thousands)3rd.Q— Autobús (miles) III.03 42.939 3,3 197.974 8,2 1,1Bus (thousands) 3rd.QServicio ferroviario de cercanías (miles) III.03 35.903 3,4 155.748 4,0 10,8Railway suburban service (thousands) 3rd.Q

Absolute value and Last 12 months and 2002/01Indicators Period interannual rate (%) interannual rate (%) (%)

Transportes / Transport

Valor absoluto Últimos 12 meses 2002/01Indicadores Período y tasa interanual (%) y tasa interanual (%) (%)

Tránsito de pasajeros / Passenger traffic

AeropuertoAirport— Total (miles) III.03 6.699 6,8 22.307 6,8 2,9Total (thousands) 3rd.Q— Interior (miles) III.03 3.035 8,1 10.894 5,6 –1,5Domestic (thousands) 3rd.Q— Internacional (miles) III.03 3.596 5,4 11.211 7,9 7,8International (thousands) 3rd.QPuerto. Total (miles) III.03 869 14,9 1.841 12,5 17,1Port. Total (thousands) 3rd.Q

80


However, it does not appear that either Europe or Japan are ina position to replace the American economy as the main drivingforce behind international growth. The Japanese economy'srecent incipient recovery rests essentially on exports, while themain European economies have been unable to consolidate thesigns of recovery seen at the beginning of the year. In this casethe unfavourable movement in the exchange rate has made itharder for exporting companies at a time when the overseassector could have assumed a more leading role in the growth ofthe European GDP.

While awaiting the results of the Spanish economy's evolutionover the summer months, and guessing that they will not differtoo much from the second-quarter results, we can recall that theGDP has maintained a stable growth rate of around 2.3%, withinternal demand, anchored in an upward path, at slightly morethan 3%. Businesses are continuing to invest, albeit timidly,consolidating a moderate growth trend, which contrasts withthe progressive decline in public spending. The overseas sector,in part because of the increase in the cost of energy imports,continues to bring the Spanish GDP growth rate down.

With respect to the Catalan economy, the latest figures reveal agrowth rate of 2.4% in real terms during the second quarter; arate which is seen in a positive light having come at a time thatcan hardly be described as favourable, with the European econ-omy showing little dynamism and few expectations. An analysisof the components of the demand reveals a notable positiveoverseas balance - difficult to maintain during the second halfof the year - which offsets the almost completely negative trad-ing balance of goods and services with the rest of Spain. Thischange, which is attributable to a growth in exports, contrastswith the negative contribution of the overseas sector to thegrowth of the Spanish GDP for the fourth consecutive quarter.

The recovery in exports and investment activity takes over frompublic spending to push GDP growth towards the 2.5% mark.

Internal demand has been on a slightly downward path since itlast peaked at the end of 2002. The incipient recovery in privatespending has been counteracted by a smaller boost in currentspending by public entities and in investments in construction.This development, which is no different from that seen for theSpanish economy, is expected to continue during the second halfof the year. Regarding investment in capital goods, thereappears to be a consolidation of the slightly upward trend.

With respect to the evolution of the different productive sectorsduring the second quarter, while there are no significantchanges compared to the situation at the start of the year, thereare obvious changes compared to a year ago. The year-to-dategrowth figure for the tertiary sector, responsible for over 60% ofthe production of the Catalan economy, is lower than the resultfor the same period in 2002. This deceleration in the tertiarysector may be the result of a containment in spending, especial-ly in the public sector, and a lower contribution from the touristsector; a scenario which has not changed significantly duringthe summer and which, presumably, will stay the same until theend of the year.

Por otra parte, no parece que ni Europa ni Japón estén en dis-posición de sustituir la economía americana como principalpropulsor del crecimiento mundial. La incipiente recuperaciónque muestra la economía japonesa descansa básicamente en laexportación, al tiempo que las principales economías europeashan sido incapaces de consolidar los síntomas de recuperaciónde principios de año. En este caso, la desfavorable evolucióndel tipo de cambio para las empresas exportadoras ha sido unobstáculo añadido a la hora de asignar mayor protagonismo alsector exterior en el crecimiento del PIB europeo.

A la espera de conocer el comportamiento de la economía espa-ñola durante los meses de verano y suponiendo que las magni-tudes resultantes no diferirán demasiado de los resultados delsegundo trimestre, recordemos que el PIB mantiene un creci-miento estabilizado alrededor del 2,3%, con una demanda in-terna anclada en una trayectoria ascendente ligeramente porencima del 3%. Tímidamente, la inversión empresarial consoli-da una trayectoria moderadamente expansiva que contrasta conla progresiva desaceleración del consumo público. El sectorexterior, en parte por el aumento del precio de las importacio-nes energéticas, continua restando crecimiento al PIB español.

Las últimas cifras conocidas permiten estimar que la economíacatalana ha crecido un 2,4% en términos reales durante el se-gundo trimestre. Una tasa que se valora positivamente por pro-ducirse en un entorno poco favorable como es el derivado delescaso dinamismo y la debilidad de las expectativas que mues-tra la economía europea. El análisis por componentes de lademanda revela un notable saldo positivo con el exterior –difí-cil de mantener durante la segunda mitad del año–, que ha per-mitido compensar la casi totalidad del saldo negativo de losintercambios de bienes y servicios con el resto de España. Unavariación imputable al crecimiento de las exportaciones y quecontrasta con la aportación negativa del sector exterior al cre-cimiento del PIB español por cuarto trimestre consecutivo.

La recuperación de las exportaciones y de la inversión toma elrelevo del gasto público a la hora de impulsar el crecimientodel PIB hacia el entorno del 2,5%.

La evolución de la demanda interna mantiene una trayectoriasuavemente decreciente desde el último máximo alcanzado afinales de 2002. El incipiente repunte del consumo privado hasido contrarrestado por un menor impulso del gasto corrientede las administraciones públicas y de la inversión en construc-ción. Una evolución que no difiere de la registrada por la eco-nomía española y que previsiblemente se mantendrá durante lasegunda mitad del año. Parece consolidarse una trayectoria li-geramente alcista de la inversión en bienes de equipo.

La evolución de los diferentes sectores productivos durante elsegundo trimestre presenta cambios insignificantes en relacióncon la situación de comienzos de año, pero notorios si se com-para con la situación de un año atrás. El terciario, responsablede más del 60% de la producción de la economía catalana, acu-mula un crecimiento desde principios de año inferior al delmismo periodo de 2002. La contención del gasto en consumo–especialmente del sector público– y de la aportación del sec-tor turístico pueden ayudar a entender este escenario de desa-celeración de la actividad terciaria. Un escenario que no haregistrado cambios significativos durante el verano y que pre-sumiblemente se mantendrá inalterable hasta final de año.


81


La industria es el sector productivo con un comportamientomás positivo. A pesar de registrar la tasa de crecimiento másbaja de todos los sectores productivos, es el que consigue lamejora más destacada en comparación con un año antes. Undinamismo bastante concentrado en la producción de energía y,en menor medida, en la de bienes intermedios y de inversión.Contrariamente, la construcción parece estancar su crecimien-to en el entorno del 4%, igualando la tasa media del año pasa-do. La concentración de obra pública ligada al ciclo electoral y,en el caso de Barcelona, a la celebración del Fòrum, sumada ala inflación de precios del segmento residencial, es suficientepara explicar la mayor parte del dinamismo de los últimos tri-mestres.

Las empresas empiezan a percibir una mejora persistente peromuy tímida del clima industrial. La experiencia reciente y lapoca consistencia de algunos indicadores aconsejan prudencia.

Los resultados disponibles referidos a los trimestres centralesde este año dibujan una coyuntura económica comparativa-mente expansiva en el caso de la región metropolitana y espe-cialmente en la ciudad central. Tanto la construcción como elconjunto de los servicios mantienen un elevado ritmo expansi-vo, superior al que presentan en el resto del territorio. Una tra-yectoria que lleva a pensar que se mantendrá, como mínimo,hasta el otoño de 2004, cuando se imponga la corrección que hade seguir a la clausura del Fòrum.

The productive sector with the most positive results is the indus-trial sector. Despite recording the lowest growth rate of all theproductive sectors, its growth compared to a year ago is themost outstanding. A lot of its dynamism is attributable to ener-gy production and, to a lesser extent, to the production of inter-mediate and capital goods. In contrast, the growth rate for theconstruction sector appears to be locked at around 4%,equalling last year's average rate. The concentration of publicworks linked to the electoral cycle and, in the case of Barcelona,to the hosting of the Forum, added to rising house prices, canadequately explain most of the buoyancy seen in recent quar-ters.

Businesses begin to notice a persistent, albeit very timid,improvement in the industrial climate. Recent experience and alack of consistency in some indicators encourage prudence.

The results available for the middle quarters of this year drawa picture of comparative economic growth in the case of themetropolitan region and, especially, the city centre. Both con-struction and services in general maintain high growth rates,which are higher than the rates shown for the rest of the terri-tory. This trend is expected to continue at least until Autumn2004 when it is exposed to the correction that must surely followthe closing ceremony of the Forum.

Turismo, consumo y precios / Tourism, consumption and prices


Consumo de energía y matriculación de vehículos / Energy consumption and auto registrations

Agua para uso cial./ind. (Miles m3) III.03 8.962 3,9 32.941 1,7 –2,1Water (comm./ind. uses) (Thousands m3) 3rd.QGas canalizado (millones termias) III.03 n.d. — n.d. — 3,6Piped gas 3rd.QMatriculación de vehículos (prov.) III.03 60.949 12,9 240.941 4,5 –9,6Auto registrations (province) 3rd.03

Vehículos


Var

iaci

ón (

%)

GasAgua-10-8-6-4-20246

Pernoctaciones Visitantes

Var

iaci

ón (

%)

2001/2000 2002/2001 Últimos 12 meses

02468

1012141618

Visitantes y pernoctaciones hoteleras / Visitors and hotel overnight stays

Total pernoctaciones (miles) m-ag.03 3.422 6,3 8.993 7,0 9,1Hotel overnight stays (thousands) m-ag.03Visitantes según motivo de la visita (miles) m-ag.03 1.394 16,3 3.900 16,0 6,0Visitors by purpose (thousands) m-ag.03—Negocios (miles) m-ag.03 411 4,0 1.600 39,7 21,1Business (thousands) m-ag.03—Turismo (miles) m-ag.03 607 –3,0 1.555 –7,3 9,8Tourism (thousands) m-ag.03—Ferias, congresos y otros (miles) m-ag.03 376 112,7 745 38,9 –14,9Fairs, conventions and others (thousands)m-ag.03

dc.00 dc.01 dc.02 st.03

Var

iaci

ón in

tera

nual

(%

)

Barcelona (prov.) Cataluña España U.E.

1

2

3

4

5I.P.C. (Variación acumulada e interanual) / C.P.I. (consumer prices index)(annual variation)

Barcelona (prov.) (%) III.03 0,2 — — 3,5 4,4Barcelona (province) (%) 3rd.QCataluña (%) III.03 0,2 — — 3,4 4,3Catalonia (%) 3rd.QEspaña (%) III.03 0,1 — — 2,9 4,0Spain (%) 3rd.QU.E. (armonizado) (%) III.03 0,4 — — 1,9 2,2E.U. (harmonized) (%) 3rd.Q


82


Se perciben indicios de consolidación de una paulatina mejorade las principales magnitudes que definen la coyuntura indus-trial metropolitana. Más allá de las lógicas diferencias entresectores, la valoración global que los mismos empresarios ha-cen de la marcha de sus negocios es moderadamente positiva,tanto si se hace referencia a la situación de final del veranocomo a las perspectivas a corto plazo. La inversión en bienesde equipo empieza a despegar aunque muy tímidamente.

Según las encuestas del tercer trimestre, la situación de la acti-vidad industrial del área metropolitana presenta un tono ligera-mente más optimista que antes del verano y también, que unaño antes. Ni los niveles de producción ni el ritmo de creci-miento de las ventas parecen suficientemente consistentes co-mo para dar por zanjado el período de incertidumbre y atoníaque ha caracterizado la actividad industrial metropolitana ycatalana a lo largo de los últimos dos años. La confianza em-presarial en las perspectivas a corto plazo se revela aún muydébil y condicionada por la capacidad de la economía de conti-nuar generando nueva ocupación al ritmo de los últimos años.

El transporte marítimo ha sido una de las actividades terciariasque más directamente ha reflejado y se ha beneficiado de larecuperación de la producción industrial y de la mejora delcomercio mundial a remolque del dinamismo que mantiene laeconomía norteamericana y la del Lejano Oriente. La evolu-ción del tercer trimestre ha confirmado la lenta recuperaciónque se insinuaba desde principios de año. El notable aumentodel tráfico de carga general en contenedores durante los mesesde verano ha impulsado el crecimiento anual del total del tráfi-co de mercancías por el puerto hasta la cota del cinco por cien-to, superando el incremento registrado el año pasado.

Después del escaso crecimiento de 2002, el tráfico decontenedores se recupera y, con un aumento cercano al diezpor ciento, se aproxima a la cifra de 1,6 millones de Teus.

Además del protagonismo de la carga general, en lo que va deaño destaca el dinamismo del tráfico con el resto de puertosespañoles. Una situación que viene a corregir la evolución delaño pasado, cuando este tipo de tráfico perdió peso absoluto yrelativo. También parece motivada por la atonía de los inter-cambios comerciales en la cuenca mediterránea si se comparacon el mayor dinamismo de los puertos atlánticos, principalespuntos de referencia para el tráfico comercial entre Europa yAmérica. La inestabilidad vivida en la zona de Oriente Medioy del Golfo Pérsico durante la primera mitad de 2003 ha perju-dicado al puerto de Barcelona como receptor y emisor de tráfi-co internacional.

El sector de los cruceros ha alcanzado este año y por primeravez la cifra emblemática de un millón de movimientos anualespor el puerto.

La incertidumbre que desde finales de 2001 ha perjudicado losviajes turísticos a los países del Mediterráneo Oriental ha sidoprovidencial para que Barcelona se haya convertido en un tiem-po récord, en una de las ciudades de referencia en el turismo decruceros. Después de una década de crecimiento espectaculardel negocio de los cruceros con centro operativo en el puerto deBarcelona –los 450.000 pasajeros que el 2002 iniciaron o fina-lizaron su viaje de placer en Barcelona equivalen a casi diezveces el número de pasajeros de 1992– las cifras del año encurso avanzan un incremento del orden del veinte por ciento.Una variación complementada por la expansión igualmenteintensa del segmento de cruceros en tránsito.

There are signs of a consolidation of the gradual improvementin the key indicators that define the metropolitan industrial sit-uation. Beyond the obvious differences between sectors, theoverall impression of businessmen themselves is that business ismoderately good, whether they are referring to the situation atthe end of the summer or to the short-term prospects. Invest-ment in capital goods is starting to take off, albeit very timidly.The same cannot be said, however, for the creation of new jobs.

According to opinion polls for the third quarter, the state ofindustrial activity in the metropolitan area offers a slightly moreoptimistic tone than before the summer and, also, a year ago.However, neither production levels nor the growth in salesappear consistent enough to put an end to the period of uncer-tainty and weakness characterised by industrial activity in themetropolitan region and Catalonia throughout the last twoyears. Business confidence in the short-term prospects is stillvery weak and dependent on the economy's ability to continuegenerating new jobs at the same rate as in recent years.

One of the tertiary activities that has most directly reflected, andbenefited from, the recovery in industrial production andimprovement in world trade on the tail of the buoyancy of theAmerican and Far Eastern economies is maritime transport.The development in the third quarter has confirmed the slowrecovery that has been alluded to since the beginning of theyear. The notable increase in general cargo container trafficduring the summer months has pushed the overall annualgrowth rate for goods traffic through the port to the five percentmark, surpassing the increase recorded last year.

After the insignificant increase in 2002, container traffic isrecovering and, with a growth rate of close to ten percent, isclose to exceeding the figure of 1.6 million Teus.

Along with the leading role of general cargo, the high volume oftraffic with other Spanish ports so far this year can also be high-lighted; correcting the situation of a year ago when this type oftrade lost influence in both absolute and relative terms.Furthermore it seems to be caused by the sluggishness in tradein the Mediterranean basin compared to the greater dynamismof the Atlantic ports, the main benchmarks for trade betweenEurope and America. The instability in the Middle East andPersian Gulf area during the first half of 2003 has adverselyaffected the port of Barcelona as a source and destination ofinternational trade.

Including passengers embarking, this year the cruise sector hasreached, for the first time, the symbolic figure of one millionmovements through the port in a year.

The uncertainty that has adversely affected the number oftourists visiting Eastern Mediterranean countries since the endof 2001 has been providential for Barcelona to become, inrecord time, one of the model cities in cruise tourism. After adecade of spectacular growth in business for cruise ships withan operating centre in the port of Barcelona – the 450,000 pas-sengers who started or completed their leisure trips inBarcelona in 2002 is almost ten times the number of passengersin 1992 - the figures for the year in progress suggest an increaseof the order of twenty percent; a change complemented by theequally intense growth in the cruises-in-transit segment.


83


Consolidando la tendencia de la primera mitad de 2003, elnúmero de pasajeros que han utilizado el aeropuerto durante elverano ha sido superior al de un año atrás. La recuperación deltráfico interior, que retoma la tendencia expansiva interrumpi-da a raíz del 11 de septiembre de 2001 y el éxito de las compa-ñías de bajo coste, responsables del fuerte incremento de losflujos de viajeros entre Barcelona y algunas de las principalescapitales de la Unión Europea, explican que este año, el aumen-to del total de pasajeros por el aeropuerto doble, en términosrelativos, el de 2002. El atractivo de la marca Barcelona comociudad turística y emprendedora, sumado al dinamismo econó-mico que ha mantenido tanto la región metropolitana como elresto de Cataluña y el aumento de la demanda en ambos senti-dos que ha generado la proliferación de vuelos asequibles, sonfactores suficientes para explicar el impulso más reciente deltráfico de pasajeros por el aeropuerto de Barcelona.

Este notable incremento del tráfico aéreo se refleja en unaumento igualmente intenso del número de visitantes que hanpernoctado en los hoteles de la ciudad. Durante los últimosdoce meses contabilizados hasta el pasado agosto, los hotelesde la ciudad habían facturado nueve millones de pernoctacio-nes –un 7% más que un año antes– imputables a 3,9 millonesde visitantes, un 16% más que un año atrás. Incrementos muynotables dada la coyuntura económica internacional, que con-trastan con la evolución más discreta del turismo de sol y playadel resto del país y que no se habrían alcanzado sin el aumentode la oferta hotelera. La celebración en Barcelona este pasadoverano de dos campeonatos deportivos de primer orden inter-nacional también ha contribuido a alcanzar este nuevo récordde actividad hotelera.

Consolidating the trend of the first half of 2003, the number ofpassengers using the airport during the summer was higherthan a year ago. A recovery in domestic traffic, which bringsback the growth trend interrupted by 11 September 2001, andthe success of the low-cost airlines, responsible for the surge inpassenger flows between Barcelona and some of the main cap-itals of the European Union, explain why the increase in totalpassengers using the airport is, in relative terms, double that ofthe increase in 2002. Barcelona's appeal as an enterprisingtourist city, added to the economic dynamism maintained byboth the metropolitan region and the rest of Catalonia, and theincrease in demand in both senses generated by the prolifera-tion of affordable flights, can adequately explain the most recentboost in the flow of passengers travelling through Barcelonaairport.

This notable increase in air traffic is reflected in an equally bigincrease in the number of visitors staying overnight in the city'shotels. During the twelve months leading up to August 2003,the city's hotels charged for nine million overnight stays – 7%more than a year ago - attributable to 3.9 million visitors, 16%more than a year ago. These increases are remarkable, giventhe international economic situation, and contrast with the moremoderate developments seen in the rest of the country's sun andbeach tourism. Moreover, they would not have been possiblewithout the increase in hotel rooms on offer. Barcelona's host-ing of two first-class international sports championships duringthe summer has also contributed towards achieving this newrecord in hotel activity.

Númerode viviendas

Superfícietotal

Var

iaci

ón (

%)

Viviendasiniciadas


Licencias de obras y viviendas iniciadas

-20-15-10

-505

101520253035


Var

iaci

ón (

%)

Oficinas Locales comerciales-5

0

5

10

15

Construcción y mercado inmobil iario / Construction and real state market

Valor absoluto y Últimos 12 meses y 2002/01Indicadores Período tasa interanual (%) tasa interanual (%) (%)

Construcción y licencias de obras / Construction and building permits

Viviendas iniciadas II.03 1.376 –13,7 4.363 –18,2 5,4Started dwellings 2nd.QViviendas iniciadas (RMB) II.03 9.267 –13,2 34.035 –5,3 4,2Started dwellings (metropolitan area) 2nd.QObra nueva prevista en las licencias:Planned new construction:—Superficie total (m2) III.03 208.083 –17,7 1.541.032 32,0 26,7Total area (sq. m.) 3rd.Q—Número de viviendas III.03 940 0,9 5.191 17,1 16,2Number of dwellings 3rd.Q

Precios del mercado residencial / Housing prices

Viviendas nuevas (€/m2) II.03 3.282 21,6 3.106 19,5 15,8New housing (€/sq.m.) 2nd.QSegunda mano-oferta (€/m2) II.03 2.967 12,6 2.931 14,5 15,8Second hand housing (€/sq.m.) 2nd.QPrecio de alquiler(€/m2/mes) II.03 9,20 10,9 9,17 10,2 11,1Transaction price 2nd.QPlazas de aparcamiento (€) 1r.sem.0320.850 13,0 19.840 8,1 3,6Parking lots (€) 1st.half

Var

iaci

ón (

%)


Nuevo Segunda mano Alquiler0

5

10

15

20

Precios de alquiler de locales de negocios / Business premises rental prices

Locales de negocio (alquiler mensual):Business premises (monthly rent):—Oficinas (total ciudad) (€/m2/mes) 2n.sem.02 8,68 2,7 — — 10,7Office (whole city) (€/sq.m./month) 2nd.half—Locales comerciales (€/m2/mes) 2n.sem.02 8,97 11,6 — — 1,9Commercial premises (€/sq.m/month) 2nd.half


84


La recuperación de las ventas de vehículos –en especial delsegmento de precios más bajo– es otro de los factores quehacen entrever una mejora de las perspectivas económicas.

El cambio tan radical que han registrado las matriculaciones devehículos durante el verano –un aumento del 13% en compara-ción con las del tercer trimestre de 2002– ha situado en positi-vo la variación anual después de casi tres años de retrocesocontinuado. Las ofertas de las marcas asociadas a una financia-ción muy atractiva han conseguido atraer una parte significati-va de la demanda retenida estos últimos años. El repunte de lainversión empresarial en bienes de equipo también ha influido.

Después de unos meses de moderación de las tensiones infla-cionistas, durante el verano se ha producido un rebrote de losprecios de consumo. A la resistencia que ofrece la inflaciónsubyacente a alejarse significativamente de la cota del 3% hayque añadir un aumento alarmante de los precios de venta dealgunos productos de primera necesidad. La escasa elasticidadde la demanda ante una oferta notablemente reducida comoconsecuencia de la ola de calor que ha padecido todo el país, seapunta como una de las razones de fondo del repunte inflacio-nista de la segunda mitad del verano.

En definitiva, el otoño ha empezado con una variación intera-nual de los precios de consumo rozando el 3% en España–medio punto más en Cataluña y en Barcelona– y con un dife-rencial de inflación con el resto de la Unión Europea que seresiste a bajar del uno por ciento. Una tasa que, a pesar de lacontención prevista para el cuarto trimestre, superará de nuevolas previsiones oficiales, perjudicando la capacidad adquisitivade las familias y la competitividad de la economía.

La salida al mercado de nuevas promociones de viviendas seve frenada por la elevada concentración de recursos en laconstrucción de obra pública y en la promoción privada detecho para usos no residenciales.

Los datos conocidos de viviendas en construcción a mediadosde año en Barcelona confirman el mantenimiento de la tenden-cia descendente revelada durante el primer trimestre. Las cercade 4.400 viviendas iniciadas durante los últimos doce mesesrepresentan la dotación anual más baja de las registradas desde1996. El contrapunto a esta situación de la obra residencial enconstrucción lo ofrece el dinamismo de la inversión prevista enlas licencias concedidas –casi 5.200 viviendas en el últimoaño– y especialmente el 24,2% de aumento anual hasta superarlos 480.000 m2 de techo sometido a reforma o ampliación.

Dada la situación de cuasi desbordamiento de la capacidad pro-ductiva del sector de la construcción, la oferta de viviendas ennuevas promociones se mantiene invariable en el entorno de las3.000, por tercer año consecutivo. Una dotación comparativa-mente reducida por lo que era habitual durante la pasada déca-da. Esta situación favorece un creciente sesgo alcista de lamedia de los precios por el hecho de que una parte de la ofertamás asequible ni tan siquiera llega al mercado o su permanen-cia en él es tan breve que no es recogida por los estudios demercado. Esto puede ayudar a explicar el hecho de que se man-tenga la escalada de los precios de la vivienda nueva en unmomento en que los de segunda mano –una oferta más abulta-da y diversificada– empiezan a mostrar síntomas de desacele-ración del crecimiento.

The recovery in car sales –particularly in the lowest pricebracket– is another factor that suggests an improvement ineconomic prospects.

The radical change in car registrations during the summer – anincrease of 13% compared to the number of registrations in thethird quarter of 2002 - has generated a positive annual move-ment after almost three years of continued decline. Specialoffers with very attractive financing deals have successfullytempted back a significant part of the demand restrained inrecent years. The upturn in business investments in capitalassets has also been an influence.

After months of inflationary pressures moderating, there was asharp rise in consumer prices over the summer. In addition tothe underlying inflation refusing to move comfortably awayfrom the 3% mark, there was an alarming increase in retailprices of certain staple goods. At a time when supply is consid-erably reduced as a consequence of the heat wave which hit theentire country, a tight elasticity of demand has been suggestedas one of the main reasons behind the inflationary surge in thesecond half of the summer.

In short, the autumn has started with an inter-annual movementin consumer prices bordering 3% in Spain (half a point higherin Catalonia and in the province of Barcelona) and an infla-tionary differential with the rest of the European Union refusingto fall below one percent. This rate, despite a containment ofprices forecast for the fourth quarter, will once again exceed theofficial forecasts, adversely affecting the purchasing power offamilies and the competitiveness of the economy as a whole.

The release of new housing developments on to the market isrestrained by the high concentration of resources in publicworks projects and in private development projects fornon-residential buildings.

The information available on homes under construction in themiddle of the year in Barcelona shows that the downward trendrevealed during the first quarter is being maintained. The nearto 4,400 homes initiated during the last twelve months is thelowest annual figure to be recorded since 1996. To counteractthis situation affecting residential projects under construction, ahigh level of investment is expected in the future, based on thenumber of permits granted – almost 5,200 homes in the lastyear- and, especially, on the 24.2% annual increase in floorspace undergoing reform or extension, taking the figure to over480,000 m2.

Given the situation of quasi-flooding of the construction sector'sproductive capacity, the number of new housing developments,at around 3,000, remains unchanged for the third consecutiveyear, which is low compared to what has become the norm overthe last decade. This situation favours a growing increase in theaverage price given that some of the most affordable dealsnever even reach the market or are on it for such a brief periodof time that they are not picked up by market research. This mayhelp to explain why prices for new homes continue to escalatewhile the cost of second-hand homes – a bigger and more diver-sified supply - is starting to show signs of a deceleration in thegrowth rate.


85


Var

iaci

ón (

%)

2001/2000 2002/2001 últimos 12 meses

Contratos laborales

Totales Indefinidos-20

-15

-10

-5

0

5

dc.2002/dc.2001 st.2003/st.2002

Total Masculino Femenino RMB

Var

iaci

ón (

%)

0

2

4

6

8

10

dc.00 dc.01 dc.02 st.03

Var

iaci

ón in

tera

nual

(%

)

CataluñaRMBBarcelona (prov.) España

5

6

7

8

9

10

La creación de nuevos puestos de trabajo durante la primaveray el verano pasado han permitido absorber un notableincremento de la población activa sin recurrir a un aumentodel paro.

Los principales indicadores del mercado laboral permiten unalectura bastante positiva de la evolución reciente del empleo enBarcelona y región metropolitana. A la espera de conocer losdatos completos de septiembre, todo parece indicar que elaumento del número de activos afiliados a la Seguridad Socialha superado ligeramente el 2%, prácticamente igual que en elconjunto de Cataluña. El impulso fuerte y sostenido de la cons-trucción y el crecimiento más discreto pero igualmente sosteni-do del terciario han compensado ampliamente el estancamien-to de la ocupación industrial.

Esta recuperación de la senda alcista de los volúmenes deempleo, con un impacto muy positivo en las tasas de actividady de ocupación, parece cerrar un año y medio de trayectoriaindefinida y crecimiento testimonial. Así mismo, el número deactivos desocupados tiende a estabilizarse. Un hecho que,unido al aumento del número de activos, favorece una orienta-ción levemente descendente de las tasas de paro.

The creation of new jobs during the spring and summer hasallowed for the notable increase in the working population to beabsorbed, without resulting in an increase in unemployment.

The key job market indicators provide for quite a positive read-ing of the recent changes in employment in Barcelona and themetropolitan region. While awaiting full information forSeptember, everything appears to indicate that the increase inthe number of active members in the Social Security system hasslightly exceeded 2%, which is practically the same as in thewhole of Catalonia. The strong and sustained boost from theconstruction sector and the more discreet, but equally sustained,growth of the tertiary sector have easily offset the situation ofstagnation in the industrial sector.

This recovery of the upward trend in employment volumes, witha very positive impact on activity and employment rates,appears to end a year and a half of vague trends and insignifi-cant growth. Similarly, the number of unemployed is tending tostabilise which, combined with the increase in the size of theworking population, favours a slightly downward movement inunemployment rates.

Mercado de trabajo / Labor Market


Ocupación / Employment

Residentes activos 30 st.03 745.100 2,4 — — 1,4Active residents st.30Residentes activos (RMB) 30 st.032.131.810 2,9 — — 2,0Active residents (metropolitan area) st.30Contrataciones registradas III.03 155.555 –4,0 676.830 –9,6 –7,3Registred employment contracts 3rd.QContratos indefinidos III.03 18.509 –16,0 94.953 –16,3 –10,5Indefinite time contracts 3rd.Q

Paro registrado / Registered unemployment

Total paro registrado 30 st.03 46.746 –0,3 — — 7,3Registered unemployment st.30Paro masculino 30 st.03 21.397 0,6 — — 9,7Male unemployment st.30Paro femenino 30 st.03 25.349 –1,0 — — 5,3Female unemployment st.30Paro juvenil (16-24 años) 30 st.03 5.076 5,4 — — 24,9Youth unemployment (aged 16-24) st.30Total paro registrado (RMB) 30 st.03 145.812 1,7 — — 9,1Registered unemployment (metrop. area) st.30

Tasas de paro registrado / Registered unemployment rate

Barcelona 30 st.03 6,3 — — — 6,4Barcelona st.30Región Metropolitana (RMB) 30 st.03 6,8 — — — 7,0Metropolitan area st.30Cataluña 30 st.03 6,2 — — — 6,6Catalonia st.30España 30 st.03 8,5 — — — 9,1Spain st.30


86


Esta valoración positiva de la evolución reciente del mercadode trabajo hay que matizarla por el persistente descenso de lacontratación laboral. Por tercer año consecutivo, el número decontratos formalizados en Barcelona a través de las oficinas deempleo de la Generalitat es sensiblemente inferior al de un añoantes. Dejando de lado cambios metodológicos de última horaque explican una parte de este descenso, la reducción es espe-cialmente intensa en la categoría de los contratos indefinidos.Un hecho que, siendo lógico en una coyuntura de crecimientomuy débil, agrava los elevados índices de temporalidad delconjunto de los trabajadores.

En definitiva, la economía de la ciudad y su área metropolitanaafronta este final de año e inicio de 2004 desde una situaciónalgo mas favorable que un año atrás. La inminencia de la cele-bración del Fòrum de las Culturas mantiene bajo una gran pre-sión a una buena parte del tejido productivo de la ciudad. Unasituación que se explica por la necesidad de repetir el éxitoorganizativo de los Juegos Olímpicos de 1992 y reafirmar laimagen internacional de Barcelona como ciudad abierta, inno-vadora y emprendedora.

This positive assessment of the recent developments in the jobmarket must be clarified because of the persistent decline inpersonnel hiring. For the third consecutive year, the number ofcontracts signed in Barcelona through the Generalitat's job cen-tres is noticeably lower than a year ago. Leaving aside the lat-est methodological changes, which explain part of this decline,the reduction is especially severe in the area of indefinite con-tracts. Although logical at a time of very weak growth, this sit-uation worsens the high job insecurity indices for workers as awhole.

In summary, the economy of the city and its metropolitan area isfacing the end of the year and the start of 2004 from a somewhatmore favourable position than a year ago. The imminence ofthe Cultures Forum keeps a good part of the city's productivefabric under great pressure, a situation explained by the need torepeat the organisational success of the 1992 Olympic Gamesand to reaffirm Barcelona's international image as an open,innovative and enterprising city.

economia - Barcelona · Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana. Ajuntament...

Documents

Transcript of economia - Barcelona · Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana. Ajuntament...