Economía y organización de empresas · L’empresa, i el segon, Desenrotllament de l’empresa,...
Transcript of Economía y organización de empresas · L’empresa, i el segon, Desenrotllament de l’empresa,...
ÍNDEX Pàg
1. Programació d’Economia de l’Empresa 2n de batxillerat 1
2. Programació Economia 1r batxillerat 31
3. Programació Economia 4t ESO 78
4. Programació Introducció a l’Activitat Emprenedora i Empresarial 3r ESO 100
5. Programació Introducció a l’Activitat Emprenedora i Empresarial 2n ESO 129
3
Programació
ECONOMIA DE L’EMPRESA
SEGON CURS DE BATXILLERAT
CURS 2017-2018
I.E.S. SANT VICENT FERRER
ALGEMESÍ
Professor:
Xavier Costa Pons
4
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
OBJECTIUS GENERALS
CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
COM CONTRIBUIX LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ DE LES
COMPETÈNCIES
METODOLOGIA DIDÀCTICA
AVALUACIÓ
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
5
1- Introducció
La matèria d’Economia de l’Empresa, troncal del Batxillerat de Ciències Socials,
estudia i analitza la realitat empresarial, tant des d’un punt de vista intern com per les seues
interrelacions amb la societat en què actua. El seu objectiu és avançar en l’anàlisi de la moderna
organització i administració d’empreses, amb un enfocament complet i actualitzat, valorant les
decisions empresarials i les seues conseqüències des d’un punt de vista social, ètic i
mediambiental, i fomentar l’ús de les tecnologies de la informació. L’empresa és un catalitzador
clau per al creixement econòmic, la innovació, l’ocupació i la integració social. És primordial
cultivar i fomentar una cultura i forma de pensar empresarial, on s’exercite i cresca la creativitat
i l’esperit d’innovació, s’incentive l’elaboració de reflexions personals i la presa de decisions
fonamentades i ètiques, així com la visualització de l’error com a font de progrés i aprenentatge.
Esta matèria introduïx l’alumnat en l’entorn amb què es relacionarà al llarg de la seua
vida, ja siga com a consumidor, contribuent, futur treballador o emprenedor, per la qual cosa té
especial rellevància en la seua formació humana a través de continguts de caràcter
multidisciplinari, ja que posseïx nombroses implicacions amb la resta de matèries que
configuren el Batxillerat.
A més, complix una funció propedèutica d’estudis superiors, ja que facilita l’accés a
estudis de caràcter econòmic i empresarial, tant de nivell universitari com de formació
professional.
En esta assignatura es treballaran qüestions com la raó de l’existència de les empreses,
les seues característiques, tipus d’organització i funcionament i factors que influïxen en la presa
de decisions. En entorns canviants i diferents, la flexibilitat i l’adaptació a les transformacions
tecnològiques, legals i d’un altre tipus s’albiren com a fonamentals per a la presa de les millors
solucions possibles en cada moment, tenint en compte la seua responsabilitat amb la societat en
què actua.
Els continguts de la matèria en este nivell educatiu han sigut agrupats en set blocs que
permeten identificar els diferents àmbits que es tractaran al llarg del curs. El primer bloc,
L’empresa, i el segon, Desenrotllament de l’empresa, consideren l’empresa des d’un punt de
vista global i relacionat amb la seua funció social. Així, s’analitza la seua intervenció en la
societat com a generadora de riquesa, però també s’atén la responsabilitat social dels seus actes,
sense oblidar el creixement de les empreses multinacionals i la competència global, i el paper de
les xicotetes i mitjanes empreses com a generadores d’ocupació i les seues obligacions fiscals.
Els cinc blocs següents es referixen a les diferents àrees funcionals de l’empresa. Així, el tercer i
quart bloc, Organització i direcció de l’empresa, i La funció productiva, respectivament, afecten
sobretot l’empresa entesa com a organització. Per això, molts dels seus continguts són
aplicables a qualsevol estructura organitzativa més enllà de la seua finalitat, siga empresarial o
no. S’aborden aspectes relatius a la direcció, planificació i presa de decisions, incloent-hi la
gestió de capital humà. També es considera l’organització de la producció i la seua rendibilitat,
valorant els efectes d’esta sobre l’entorn. Els continguts del quint bloc, La funció comercial de
l’empresa, i el sext, La informació comptable en l’empresa, es referixen a la gestió de la
informació que l’empresa genera tant en el sentit comercial com en l’estrictament empresarial,
derivat de les seues obligacions comptables. S’estudia la manera en què l’empresa crea una
determinada imatge, tant pròpia com dels seus productes, i els efectes socials d’algunes
pràctiques empresarials en este camp. Posteriorment, l’anàlisi se centra en la manera en què
l’empresa gestiona la informació sobre la seua activitat destinada a la presa de decisions o a
informar tercers interessats, com ara accionistes, treballadors, creditors o el mateix estat, entre
altres. L’últim bloc estudia la valoració de projectes d’inversió i el seu finançament, aspectes
que l’alumnat pot també aplicar a l’àmbit personal. L’estudi de la matèria proporciona, junt amb
la formació tècnica, una sèrie de competències en treball en equip, habilitats de comunicació,
iniciativa i lideratge, així com l’estímul de l’esperit emprenedor. A més, facilita la comprensió
dels conceptes utilitzats habitualment en l’economia i en el món empresarial, potencia les
habilitats i destreses de raonament, abstracció i interrelació, i proporciona ferramentes per a
examinar de forma crítica la societat en què ens movem; a més, contribuïx a desenrotllar la
6
curiositat intel·lectual, la capacitat analítica, el rigor i l’amplitud de perspectives pel fet de fer
front a l’estudi i investigació de diversos temes, un coneixement matemàtic i estadístic, així com
una habilitat de comunicació oral i escrita per a explicar i transmetre les idees i conclusions amb
arguments i evidències empíriques, un sòlid sentit de l’ètica i respecte al ser humà, així com una
intensa capacitat de treball, tant individual com en equip.
La contribució de l’assignatura a l’adquisició de les competències clau és la següent:
Competència social i cívica. El desenrotllament de la matèria afavorix, de forma
rellevant, la competència social i cívica. Esta competència està present en tots els blocs de
continguts. La competència es va construint per mitjà de conceptes, procediments i actituds, i
implica l’habilitat i capacitat dels alumnes en la utilització dels coneixements adquirits i actituds
representades enfront de diferents contextos socials. L’Economia de l’Empresa és un important
instrument en el desenrotllament de la formació i competència social i ciutadana de l’alumnat de
Batxillerat. Amb això, seran més conscients del seu paper actual en l’economia com a
consumidors, estalviadors, contribuents, usuaris de béns i servicis públics i en el futur, com a
treballadors, productors i electors.
La matèria desenrotlla la capacitat de comunicar-se de manera constructiva, el respecte
a les diferències, l’interés pel desenrotllament socioeconòmic i per la seua contribució a un
major benestar social de tota la població, així com la comunicació intercultural, la diversitat de
valors i a superar prejuís. També desenrotlla la solidaritat, el respecte dels drets humans i
principis democràtics i el desenrotllament sostenible.
Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor. La competència sentit de la iniciativa i
esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes, permetent
l’aprofitament de noves oportunitats. L’aportació de la matèria a esta competència es reflectix al
llarg dels diferents nuclis de continguts. La persona se situa en el centre de la societat, ja siga
com a productor, com a consumidor o com a treballador. Per tant, l’alumnat podrà avaluar les
seues possibilitats de decisió en situacions determinades, valorant les conseqüències que tenen
tant per a la seua situació personal com per a tota la societat. A més, la matèria desenrotlla el
treball en equip, la capacitat d’autoconeixement, la iniciativa i la innovació, la capacitat
d’anàlisi, la resolució de problemes tant individualment com de manera col·laborativa, la
comprensió i assumpció de riscos i el maneig de la incertesa, així com el pensament crític i el
sentit de la responsabilitat.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. La
competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic per a descriure,
interpretar i predir distints fenòmens en el seu context a través de les àrees relatives als
nombres, l’àlgebra, la geometria i l’estadística. La matèria s’estudia des d’un enfocament gràfic,
matemàtic i analític. Per això, contribuirà a un acostament de la ciència matemàtica a la vida
quotidiana de l’alumnat.
Competència per a aprendre a aprendre. La competència aprendre a aprendre és
imprescindible per a l’aprenentatge permanent i es caracteritza per l’habilitat per a iniciar,
organitzar i persistir en l’aprenentatge. La desenrotllada per esta matèria es plasma en una
comprensió de l’aplicació pràctica i concreta de les diferents situacions socials i personals. Per
tant, l’alumnat, al llarg dels blocs aprén coneixements que poden aplicar en cada context
històric, econòmic, social i personal.
Competència en comunicació lingüística. La competència en comunicació lingüística
està vinculada amb pràctiques socials que permeten a l’individu comportar-se com a agent
comunicatiu, que produïx i rep missatges, a través de la llengua amb distintes finalitats. El
desenrotllament de la matèria afavorix que l’alumne siga capaç d’explicar fenòmens socials i
econòmics usant la terminologia tècnica pròpia de la matèria, de forma precisa i correcta, en
diferents àmbits, així com buscar i seleccionar informació en diverses fonts, diferenciant entre
fets, opinions i previsions. A més, promou la concepció del diàleg com a ferramenta primordial
per a la convivència i la resolució de conflictes.
7
Competència digital. La competència digital implica adquirir habilitats i actituds
necessàries per a ser competent en un entorn digital. L’ús d’internet i l’ús creatiu, crític i segur
de les noves tecnologies de la informació i la comunicació seran instruments clau per a estudiar
com es concreten i es materialitzen en l’entorn, els conceptes que es transmeten en l’aula. Els
principals mitjans de comunicació oferixen contínuament informació referida a l’àmbit
econòmic. Els alumnes utilitzaran programes informàtics per a l’elaboració, de gràfics, anàlisi
de dades, desenrotllament de pressupostos i plans financers, que conduïxen a una major
alfabetització digital.
Consciència i expressions culturals. La competència de consciència i expressions
culturals està present en la matèria a través de la iniciativa, la creativitat i la imaginació pròpies
amb vista a l’expressió de les pròpies idees, principalment en el bloc de la funció comercial de
l’empresa.
Respecte als elements transversals es fa referència en la majoria dels blocs de continguts
al foment del desenrotllament sostenible i atenció del medi ambient, així com els riscos derivats
de la utilització de les tecnologies de la innovació i comunicació, sense perdre de vista la
igualtat entre hòmens i dones, la prevenció de la violència de gènere i contra persones amb
discapacitat, racisme o xenofòbia, la no-discriminació, la prevenció i la resolució de conflictes.
En relació a la metodologia, s’incorporen plantejaments metodològics i didàctics
coherents amb el desenrotllament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals dels
elements transversals i dels continguts de la matèria. Per tant, la metodologia potencia
l’aprenentatge per competències, que es contempla com a coneixement en la pràctica, a través
de la participació activa en la societat, tant en el context educatiu formal, com en els no formals.
Per tant, s’afavoriran aprenentatges basats en la interacció a través del diàleg, la
contextualització en l’entorn més pròxim i el treball cooperatiu. Tot això, a partir d’estratègies
d’exposició, d’investigació o indagació i d’observació que facen aplicable allò que s’ha aprés en
la vida real.
Els criteris d’avaluació estan redactats com resultats d’aprenentatge i inclouen processos
de diferent complexitat, continguts de diferent tipus i contextos de realització adequats a la
naturalesa de l’execució dels aprenentatges que evidencien, amb l’objecte de possibilitar-ne
l’observació i avaluació en contextos reals. Junt amb les proves escrites, el professor valorarà
l’exposició oral, tant individual com en grup i tindrà en compte treballs i comentaris de textos
escrits al llarg del curs. Igualment, avaluarà l’interés i la participació de l’alumne quan es
realitzen debats.
Els continguts i els criteris d’avaluació s’han programat per a facilitar la identificació i
avaluació dels aprenentatges bàsics del nivell educatiu, i faciliten així l’atenció a la diversitat
des de les programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges.
Justificació de la programació
La programació didàctica es pot considerar un conjunt de decisions adoptades pel
professorat d'una especialitat en un centre educatiu, amb relació a una matèria o àrea i al nivell
que s'imparteix, tot dins del marc del procés global d'ensenyanment-aprenentatge. La
programació didàctica es per tant, la planificació , de caràcter durador i vàlid per tot el
professorat que la impartisca, d'una matèria o àrea i d'un determinat nivell. Forma part de la
programació d'un departament i com a tal s'aplica i concreta en aquesta matèria o àrea i curs els
criteris generals recollits a la programació. Aquesta, concreta i aplica el que s'estableix en la part
general del projecte curricular d'etapa del centre.
En definitiva, la programació didàctica constitueix un element de planificació curricular
que expressa l'autonomia pedagògica del professorat i del propi centre.
A programació didàctica ajusta el currículum a les característiques pròpies del centre i
ha de complir, al menys, un triple objectiu:
8
Contribuir, amb la coordinació horitzontal dels objectius i activitats
programades per cada matèria per al curs, al desenvolupament integral i harmònic de l'alumnat.
És responsabilitat de la Comissió de Coordinació Pedagògica (COCOPE).
Assegurar la seqüenciació vertical dels objectius de l'àrea i de l'etapa al llarg
dels cursos d'aquesta etapa, per que existisca continuïtat. Es una feina del departament didàctic.
Servir de referència a les programacions de cada sessió de treball donant unitat i
coherència a tot el curs. És responsabilitat del professor.
Contextualització
Algemesí és una població situada al Sud de la ciutat de València, en la comarca de la
Ribera Alta. Té uns 27.000 habitants.
L’institut Sant Vicent Ferrer es troba al Parc de Salvador Castell número 16. L’institut a
més de l’ESO i el batxillerat també té cicles d’informàtica que li aporten alumnat de fora del
poble, Mentre que els alumnes d’ESO provenen principalment del poble.
A Algemesí hi ha dos instituts públics, un el nostre i l’altre IES Bernat Guinovart. A
més dels col·legis públics hi ha una gran quantitat de col·legis privats i concertats, que
proporcionen alumnat al centre principalment al batxillerat.
Actualment degut a l’obertura d’una nova línea d’ESO a l’altre institut, molts
dels alumnes de 1r i 2n ESO són d’ètnia gitana i magrebins.
9
2- Objectius generals del batxillerat.
El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una
consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels
drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i
equitativa i afavorisca la sostenibilitat.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma
responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític.
Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones,
analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no
discriminació de les persones amb discapacitat.
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a
l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.
e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i
conéixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el
coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i
un valor dels pobles i de les persones.
f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte
d’estudi.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la
comunicació.
h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats
bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.
i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents
històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, el
desenrotllament i millora del seu entorn social.
j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels
mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia
en el canvi de les condicions
de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.
k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,
treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de
formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i
social.
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la salut
laboral.
o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat
Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua conservació i
millora.
p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn social
i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment el
desenrotllat pels jóvens.
10
Objectius generals d'Economia de l'empresa
El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes
adquirisquen les capacitats següents:
1. Identificar la naturalesa, les funcions i les principals característiques de diferents
tipus d’empreses.
2. Analitzar les diferents àrees funcionals i les seues funcions específiques, les seues
relacions internes i externes i el funcionament global de les empreses, en especial, les de
l’entorn més pròxim.
3. Estudiar les polítiques de màrqueting de diferents empreses en funció dels mercats a
què dirigixen els seus productes.
4. Conéixer i utilitzar la comptabilitat com a font d’informació bàsica de l’empresa a
partir de la qual interpretar estats de comptes anuals d’empreses xicotetes o mitjanes,
identificant els seus desequilibris
econòmics i financers, i proposar i avaluar mesures correctores, si és el cas.
5. Abordar amb autonomia i creativitat la planificació de projectes senzills d’iniciativa
empresarial, avaluant els recursos necessaris i els diferents aspectes clau que s’han de tindre en
compte a l’hora de crear i organitzar una empresa: analitzant les principals estratègies.
6. Reconéixer la varietat de contribucions econòmiques i socials dels distints tipus
d’empreses i valorar críticament la seua aportació al producte social: a partir de la investigació,
innovació i implantació de
noves tecnologies i les conseqüències que la globalització econòmica té en la
localització, competitivitat i el creixement.
7. Realitzar una valoració crítica dels efectes que sobre l’ús dels recursos naturals té
l’exercici de l’activitat empresarial, assenyalant la possible repercussió en la qualitat de vida de
les persones.
8. Conéixer els mecanismes i valors que regixen la vida de les organitzacions i analitzar
les raons de les disfuncions i els conflictes que es presenten, i analitzar els mètodes de resolució
d’estos, elaborant juís i criteris personals.
9. Obtindre, seleccionar i interpretar informació relativa al món econòmic i empresarial,
tractar-la de manera autònoma, adoptant mètodes adequats a cada situació particular, i aplicar-la
a la presa de decisions empresarials.
10. Transmetre i comunicar informacions de manera organitzada i intel·ligible,
seleccionant el format i la via tècnica més adequats en funció del contingut, intencions del
missatge i característiques del receptor, fomentant l’ús de mitjans informàtics.
11. Apreciar i valorar el paper de les empreses en la satisfacció de les necessitats dels
consumidors i en l’augment de la qualitat de vida i benestar de la societat, així com les seues
disfuncions.
11
3- Com contribuix la matèria a la consecució de les competències
L'organització d'activitats proposades en les unitats didàctiques estan contextualitzades i
relacionades en' la mesura del possible amb la vida quotidiana, la qual cosa permetrà l'aplicació
i transferència de l'après en l'aula, i servirà com a comprovació del progrés en l'adquisició de les
competències bàsiques. Un aspecte important és el foment del treball col·laboratiu i dels debats
en l'aula; els quals hauran de tenir un caràcter significatiu, facilitant així l'entrenament de les
habilitats socials, i una major motivació en l'alumnat.
Tal com es descriu en la LOMQE, totes les àrees o matèries del currículum han de
participar en el desenvolupament de les diferents competències de l'alumnat. Aquestes, d'acord
amb les especificacions de la llei, són:
1º Comunicació lingüística.
2º Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
3º Competència digital.
4º Aprendre a aprendre.
5º Competències socials i cíviques.
6º Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
7º Consciència i expressions culturals.
En el projecte d'Economia de l’empresa per a 2n de Batxillerat, s'ha potenciat el
desenvolupament de la competència de comunicació lingüística. Aquesta competència
aprofundeix en les habilitats d'escolta, comprensió i exposició de missatges orals i escrits, que
en l'etapa de Batxillerat requereixen un major nivell de desenvolupament, i uns recursos més
complexos per a manejar-se en uns contextos comunicatius més diversos i de nivell cognitiu
superior. No es limita aquesta competència a la millora de les habilitats lingüístiques, doncs
inclou el desenvolupament de tots els elements expressius, especialment els de caràcter
audiovisual.
La matèria d'Economia de l’empresa utilitza una terminologia pròpia que permetrà a
l'alumnat incorporar aquest llenguatge i els seus termes per a utilitzar-los en els moments
adequats amb la suficient propietat. Així mateix, la comunicació dels resultats de recerques i
altres treballs que realitzen afavoreix el desenvolupament de la competència en comunicació
lingüística. Les lectures i els debats que es duran a terme en les unitats didàctiques de
l'assignatura permetran també la familiarització i ús del llenguatge econòmic.
Quant a la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
també es treballen en la matèria. Per a desenvolupar-les, l'alumnat aplicarà estratègies per a
definir problemes, resoldre'ls, dissenyar petites recerques, elaborar solucions, analitzar resultats,
etc. Valoraran la importància del mètode científic en l'àrea de les ciències socials.
La competència digital es desenvolupa fomentant la cerca, selecció i utilització
d'informació en mitjans digitals, a més de permetre que l'alumnat es familiaritze amb els
diferents codis, formats i llenguatges en els quals es presenta la informació científica (dades
estadístiques, representacions gràfiques, taules...). La utilització de les tecnologies de la
informació i la comunicació en l'aprenentatge de l'economia per a comunicar-se, recaptar
informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a l'obtenció i el tractament de
dades, etc., és un recurs útil que contribueix a mostrar una visió actualitzada de la situació
econòmica d'un país.
El amplíssim cabal d'informació que es pot obtenir d'internet, en permanent augment, ha
de ser adquirit, seleccionat adequadament i assimilat per a transformar-ho en un coneixement
adequat. Es tractarà de millorar la cerca selectiva d'informació (oral, impresa, audiovisual,
12
digital o multimèdia), la seua anàlisi, ordenació, interpretació i anàlisi, per a procedir a la síntesi
i a l'elaboració de petits informes, per a ser exposats i debatuts en l'aula.
L'adquisició de la competència per a aprendre a aprendre es fonamenta en aquesta
assignatura en el caràcter instrumental de molts dels coneixements adquirits. Al temps d'operar
amb models teòrics també es fomenta la imaginació, l'anàlisi, els dots d'observació de l'entorn,
la iniciativa, la creativitat i l'esperit crític, la qual cosa afavoreix l'aprenentatge autònom.
S'exposen els diferents paradigmes existents sobre temes econòmics clau, com són la inflació, la
desocupació o la intervenció de l'estat en l'economia. L'alumnat va construint el seu propi
coneixement i fonamentant les seues argumentacions a favor i en contra de cadascun d'ells
Aquesta assignatura afavoreix el treball en grup per a la resolució d'activitats fomentant
el desenvolupament d'actituds com la cooperació, la solidaritat i el respecte cap a les opinions
dels altres, la qual cosa contribueix a l'adquisició de les competències socials i cíviques. Així
mateix, els coneixements econòmics són una part fonamental de la cultura ciutadana,
sensibilitzada cada vegada més amb aquests temes per la seua presència en els mitjans de
comunicació i la seua importància en les economies familiars. La matèria d'economia de
batxillerat permet formar-se una opinió fonamentada en fets i dades reals sobre els problemes
econòmics reals.
La matèria d'economia cimenta les bases del sentit d'iniciativa i esperit emprenedor, ja
que educa en actituds i capacitats emprenedores i garanteix la comprensió dels conceptes
econòmics bàsics, que inclou el desenvolupament de certes qualitats personals: l'elecció de
recursos, la planificació, la resolució de problemes i la revisió de resultats. Tot açò fomenta la
iniciativa personal i la motivació per un treball organitzat i amb iniciatives pròpies.
13
4- Continguts i criteris d’avaluació
Unitat 1: Empresa i empresari
L’activitat econòmica
L’empresa i l’empresari
Elements de l’empresa
Objectius empresarials
Funcionament de l’empresa
Unitat 2: Direcció i organització de l’empresa
Procés d’administració i fases
Funció de planificació
Funció d’organització
Funció de gestió
Funció de control
Unitat 3: Estratègia i desenvolupament empresarials
L’estratègia empresarial.
Les estratègies competitves: l’advantatge competitiu i la creació de valor.
L’entorn de l’empresa
Estratègies de creixement
Internacionalització. Multinacionals
Xicotetes i mitjanes empreses (PIMES)
L’empresa i les tecnologies de la informació i la comunicació
Unitat 4: Legislació mercantil i fiscal
Legislació mercantil
Legislació fiscal
Unitat 5: Classes d’empreses
Classificació de les empreses
Tipus d’empreses segons la forma jurídica
Societat mercantil
Societats mercantils especials
Unitat 6: Gestió dels recursos humans
La gestió dels recursos humans
Funcions de la gestiío dels recursos humans
Gestió per competències i intel·ligència emocional
La motivació dels recursos humans
14
Unitat 7: Àrea de producció
Producció i procés productiu
La tecnologia i la innovació tecnològica (R+D+I)
La funció de producció. Productivitat i eficiència
Els costs de l’empresa
Llindar de rendibilitat o punt mort
La gestió de la producció
La qualitat a l’empresa
L’empresa i la protecció del medi ambient
Unitat 8: Àrea de proveïment
La funció de proveïment
La gestió d’inventaris
Variació de les existències
Unitat 9: Àrea comercial. El màrqueting
El departament comercial
El mercat
L’estudi de mercat
Comportament del consumidor
La segmentació de mercats
Posicionament de producte
El màrqueting i els seus elements
El producte
El preu
La promoció
La distribució
El pla de màrqueting
Aplicació de les TIC al màrqueting
Unitat 10: Estats financers de l’empresa
La informació a l’empresa
El patrimoni de l’empresa
Els resultats de l’empresa
El Pla general de comptabilitat
Els comptes anuals oficials
Unitat 11: Anàlisi dels estats financers de l’empresa
15
Introducció a l’anàlisi dels estats comptables
Anàlisi patrimonial
Anàlisi financera
Anàlisi econòmica
Unitat 12: Àrea de finançament i inversió
Fonts de finançament de l’empresa
Fonts de finançament segons la titularitat
Cost i selecció de la font de finançament
La inversió. Concepte i tipus
Característiques d’una inversió
Mètodes de selecció i valoració d’inversions
Els cicles de l’empresa
Període mitjà de maduració
16
5- Unitats didàctiques i criteris d’avaluació
Bloc 1: L’empresa.
Continguts Criteris d’avaluació CC L’empresa i l’empresari.
Classificació,
components, funcions i
objectius de l’empresa.
Anàlisi del marc jurídic
que regula l’activitat
empresarial.
La fiscalitat empresarial.
Funcionament i creació
de valor.
Interrelacions amb
l’entorn econòmic i
social.
Valoració de la
responsabilitat social i
mediambiental de
l’empresa. L’ètica
empresarial.
BL1.1. Analitzar els diversos elements de l’empresa,
els tipus d’empreses segons els diferents criteris de
classificació, les seues funcions, distintes formes
jurídiques i la seua relació amb les responsabilitats
legals dels seus propietaris i gestors i les exigències
de capital, a partir de l’estudi de casos.
BL1.2. Explicar els diferents impostos que afecten
les empreses a partir de casos bàsics i argumentar la
importància del compliment de les obligacions fiscals per a la riquesa nacional i el benestar social.
BL1.3. Analitzar els trets principals de l’entorn en
què l’empresa desenrotlla la seua activitat i explicar,
a partir d’estos, les distintes estratègies i decisions
adoptades i les seues possibles implicacions socials i
mediambientals de la seua activitat.
BL1.4. Reconéixer la terminologia conceptual de
l’àrea economicoempresarial pròpia del nivell
educatiu i utilitzar-la correctament en activitats orals
i escrites de l’àmbit personal, acadèmic, social o
professional.
BL1.5. Participar en intercanvis comunicatius de
l’àmbit personal, acadèmic, social o professional
aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques
del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori.
BL1.6. Buscar i seleccionar informació
economicofinancera a partir d’una estratègia de
filtració i de forma contrastada en mitjans digitals
com pàgines web i bases de dades especialitzades, i
registrar-la en paper de forma acurada o
emmagatzemar-la digitalment en dispositius
informàtics i servicis de la xarxa.
BL1.7. Crear i editar continguts digitals com ara
documents de text, presentacions multimèdia i
produccions audiovisuals amb sentit estètic utilitzant
aplicacions informàtiques d’escriptori, com per
exemple fulls de càlcul, o servicis de la web,
coneixent com aplicar els diferents tipus de llicències
CSC
SIEE
CSC
CAA
CSC
SIEE
CCLI
CSC
CCLI
CAA
CD
CSC
CD
CSC
17
Bloc 2: Desenrotllament de l’empresa
Continguts Criteris d’avaluació CC Localització i dimensió empresarial.
Estratègies de creixement intern i
extern.
Consideració de la importància de les
xicotetes i mitjanes empreses i les seues estratègies de mercat.
Internacionalització, deslocalització,
competència global i la tecnologia.
Identificació dels aspectes positius i negatius de l’empresa multinacional.
BL2.1. Analitzar les diferents estratègies
de creixement i les decisions preses per
les empreses, considerant el marc global en què actuen, a partir de casos concrets.
CSC
SIEE
Bloc 3: Organització i direcció de l’empresa.
Continguts Criteris d’avaluació CC La divisió tècnica del treball i la
necessitat d’organització en el mercat
actual.
Funcions bàsiques de la direcció.
Planificació i presa de decisions estratègiques.
Sistemes de gestió de qualitat.
Disseny i anàlisi de l’estructura de l’organització formal i informal.
La gestió dels recursos humans i la
seua incidència en la motivació.
Els conflictes d’interessos i les seues vies de negociació.
BL3.1. Analitzar la planificació,
organització i gestió dels recursos d’una
empresa i argumentar les possibles
modificacions per a realitzar en funció
de l’entorn en què desenrotlla la seua
activitat i dels objectius plantejats, en
treballs cooperatius i individuals.
CAA
CSC
SIEE
18
Bloc 4: La funció productiva
Continguts Criteris d’avaluació CC Procés productiu, eficiència i
productivitat.
La investigació, el desenrotllament i la
innovació (I+D+i) com a elements
clau per al canvi tecnològic i millora
de la competitivitat empresarial.
Costos: classificació i càlcul dels costos en l’empresa.
Càlcul i interpretació del llindar de
rendibilitat de l’empresa.
Els inventaris de l’empresa i els seus costos. Models de gestió d’inventaris.
BL4.1. Analitzar diferents processos
productius des de la perspectiva de
l’eficiència i la productivitat,
reconeixent la importància de la I+D+i,
a partir de l’estudi de casos.
BL4.2. Determinar l’estructura
d’ingressos i costos d’una empresa,
calcular i representar el seu benefici i el
seu llindar de rendibilitat, a partir d’un
supòsit plantejat per a poder interpretar
el seu significat.
BL4.3. Descriure els conceptes
fonamentals del cicle d’inventari i
manejar els models de gestió per a
valorar la importància dels costos
relacionats
CMCT
SIEE
CMCT
CAA
SIEE
Bloc 5: La funció comercial de l’empresa
Continguts Criteris d’avaluació CC Concepte i classes de mercat.
Tècniques d’investigació de mercats.
Anàlisi del consumidor i segmentació
de mercats.
Variables del màrqueting mix i
elaboració d’estratègies.
Estratègies de màrqueting i ètica
empresarial.
Aplicació al màrqueting de les
tecnologies més avançades.
BL5.1. Analitzar les característiques del
mercat i explicar, d’acord amb estes, les
polítiques de màrqueting aplicades per
una empresa davant de diferents
situacions i objectius, i debatre sobre
distintes estratègies de màrqueting des
d’un punt de vista ètic, social i
ambiental.
SIEE
CSC
CEC
Bloc 6: La informació comptable de l’empresa
Continguts Criteris d’avaluació CC Obligacions comptables de l’empresa.
La composició del patrimoni i la seua
valoració.
Els comptes anuals i la imatge fidel.
Elaboració del balanç i el compte de
pèrdues i guanys.
Anàlisi i interpretació de la informació
comptable.
BL6.1. Elaborar balanços i comptes de
pèrdues i guanys en supòsits bàsics,
explicar el seu significat i diagnosticar la
situació de l’empresa a partir de la
informació obtinguda, proposant
mesures per a la seua millora.
CAA
SIEE
19
Temporalització
1ª Avaluació:
Bloc 1
Bloc 2
Bloc 3
2ª Avaluació:
Bloc 4
Bloc 5
3ª Avaluació
Bloc 6
Bloc 7
Bloc 7: La funció financera
Continguts Criteris d’avaluació CC Estructura econòmica i financera de
l’empresa.
Concepte i classes d’inversió.
Valoració i selecció de projectes d’inversió.
Recursos financers de l’empresa.
Anàlisi de fonts alternatives de finançament interna i externa.
BL7.1. Avaluar distints projectes
d’inversió, justificant raonadament la
selecció de l’alternativa més avantatjosa,
a partir de casos pràctics, i seleccionar
de forma raonada la font de finançament convenient en un determinat supòsit.
CMCT
CAA
SIEE
20
6- Metodologia i orientacions didàctiques
La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d'afavorir la capacitat de l'alumnat per a
aprendre per si mateix, per a treballar en equip i per a aplicar els mètodes apropiats de recerca i
també ha de subratllar la relació dels aspectes teòrics de les matèries amb les seues aplicacions
pràctiques.
En Batxillerat, la relativa especialització de les matèries determina que la metodologia
didàctica estiga fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria i per les
exigències del tipus de coneixement propi de cadascuna.
A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l'etapa exigeix el treball amb
metodologies específiques i que aquestes comporten un important grau de rigor científic i de
desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives i
interpretatives).
6.1. CRITERIS METODOLÒGICS
En relació amb l'exposat anteriorment, la proposta didàctica d'Economia s'ha elaborat
d'acord amb els criteris metodològics següents:
- Adaptació a les característiques de l'alumnat de Batxillerat, oferint activitats
diversificades d'acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l'etapa.
- Autonomia: facilitar la capacitat de l'alumnat per a aprendre per si mateix.
- Activitat: fomentar la participació de l'alumnat en la dinàmica general de l'aula,
combinant estratègies que propicien la individualització amb unes altres que fomenten la
socialització.
- Motivació: procurar despertar l'interès de l'alumnat per l'aprenentatge que se li
proposa.
- Integració i interdisciplinaritat: presentar els continguts amb una estructura clara,
plantejant les interrelacions entre els continguts de l'Economia els de altres disciplines afins,
com per exemple, la història, les matemàtiques, etc..
- Rigor científic i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell
(analítiques, explicatives i interpretatives).
- Funcionalitat: fomentar la projecció pràctica dels continguts i la seua aplicació a
l'entorn, amb la finalitat d'assegurar la funcionalitat dels aprenentatges en dos sentits: el
desenvolupament de capacitats per a ulteriors adquisicions i la seua aplicació en la vida
quotidiana.
- Varietat en la metodologia, atès que l'alumnat aprèn a partir de fórmules molt diverses.
6.2. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
La forma d'aconseguir aquests objectius queda, en cada cas, segons el parer del
professorat, d'acord amb el propi caràcter, la concepció de l'ensenyament i les característiques
del seu alumnat.
No obstant açò, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que
combinen, de la manera en què cadascun considere més apropiada, les estratègies expositives,
acompanyades d'activitats d'aplicació i les estratègies d'indagació.
Les estratègies expositives
21
Presenten a l'alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat que ha
d'assimilar. Resulten adequades per als plantejaments introductoris i panoràmics i per a
ensenyar fets i conceptes; especialment aquells més abstractes i teòrics, que difícilment
l'alumnat pot aconseguir solament amb ajudes indirectes.
No obstant açò, resulta molt convenient que aquesta estratègia s'acompanye de la
realització per l'alumnat d'activitats o treballs complementaris d'aplicació o indagació, que
possibiliten l'enfilada dels nous coneixements amb els quals ja posseeix.
S'estructurarà l'aprenentatge dels continguts des del general al particular, des de la teoria
a la pràctica; i des dels conceptes i fets als procediments i actituds.
Les estratègies d'indagació
Presenten a l'alumnat una sèrie de materials en brut que ha d'estructurar, seguint unes
pautes d'actuació. Es tracta d'enfrontar-ho a situacions problemàtiques en les quals ha de posar
en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments i actituds per a així adquirir-los de
forma consistent.
L'ocupació d'aquestes estratègies està més relacionat amb l'aprenentatge de
procediments, encara que aquests comporten al seu torn l'adquisició de conceptes, atès que
tracten de posar a l'alumnat en situacions que fomenten la seua reflexió i posen en joc les seues
idees i conceptes. També són molt útils per a l'aprenentatge i el *desa
- Fomenten actituds que ajuden a la formació humana de l'alumnat.
Criteris per a la selecció de les activitats
Tant en el llibre de text com en la web, es plantegen activitats de divers tipus per a la
selecció del qual s'han seguit els criteris següents:
- Que desenvolupen la capacitat de l'alumnat per a aprendre per si mateix, utilitzant
diverses estratègies.
- Que proporcionen situacions d'aprenentatge que exigisquen una intensa activitat
mental i porten a reflexionar i a justificar les afirmacions o les actuacions.
- Que estiguen perfectament interrelacionades amb els continguts teòrics.
- Que tinguen una formulació clara, perquè l'alumnat entenga sense dificultat el que ha
de fer.
- Que siguen variades i permeten afermar els conceptes; treballar els procediments
(textos, imatges, gràfics, mapes), desenvolupar actituds que col·laboren a la formació humana i
atendre a la diversitat en l'aula (tenen diferent grau de dificultat).
- Que donen una projecció pràctica als continguts, aplicant els coneixements a la
realitat.
- Que siguen motivadores i connecten amb els interessos de l'alumnat, per referir-se a
temes actuals o relacionats amb el seu entorn.
Tipus d'activitats
Sobre la base d'aquests criteris, les activitats programades responen a una tipologia
variada que s'enquadra dins de les categories següents:
Activitats d'ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part important
de les activitats plantejades en el llibre de text. Es troben en els apartats següents:
- En cadascun dels grans subapartats en què s'estructuren les unitats didàctiques es
proposen activitats al fil dels continguts estudiats. Són, generalment, de localització, fiançament,
anàlisi, interpretació i ampliació de conceptes.
- Al final de cada unitat didàctica es proposen activitats de definició, fiançament i
síntesi de continguts.
22
Activitats d'aplicació dels continguts teòrics a la realitat i a l'entorn de l'alumnat. Aquest
tipus d'activitats, en uns casos, es refereixen a un apartat concret del tema i, per tant, s'inclouen
entre les activitats plantejades al fil de l'exposició teòrica; en altres casos, es presenten com a
interpretació d'experiències, o bé com a treballs de camp o d'indagació
Activitats encaminades a fomentar la conscienciació, el debat, el judici crític, la
tolerància, la solidaritat...
D'altra banda, les activitats programades presenten diversos nivells de dificultat.
D'aquesta forma permeten donar resposta a la diversitat de l'alumnat, ja que poden seleccionar-
se aquelles més concordes amb el seu estil d'aprenentatge i amb els seus interessos.
El nivell de dificultat pot apreciar-se en el propi enunciat de l'activitat: localitza,
defineix, analitza, compara, comenta, consulta, esbrina, arreplega informació, sintetitza, aplica,
etc. La majoria corresponen a un nivell de dificultat mitjà o mitjà-alt, el més apropiat per a un
curs de Batxillerat.
La correcció de les activitats fomenta la participació de l'alumnat en classe, aclareix
dubtes i permet al professorat conèixer, de forma quasi immediata, el grau d'assimilació dels
conceptes teòrics, el nivell amb el qual es manegen els procediments i els hàbits de treball.
23
7- Avaluació Els criteris d’avaluació ja s’han comentat en l’apartat 5
7.1 Instruments d’avaluació:
A cada avaluació es realitzaran dos exàmens. L’estructura de les proves serà una sèrie
de preguntes teòriques curtes, valorades a un punt, i una sèrie de problemes pràctics o
teoricopractics valorades en una puntuació superior.
Si algun alumne per raons justificades no poguera assistir a l'examen final d'avaluació
haurà d'aportar obligatòriament un justificant mèdic amb la data i l'hora de la consulta perquè
puga realitzar l'examen en una altra data. En el cas que l'alumne no haguera assistit a cap
consulta mèdica, només serà acceptada la justificació en persona dels pares explicant els motius
de l'absència o una telefonada si no és possible la seua visita al centre. L’alumne que compeix
aquestes circumstàncies acumularà la matèria per al següent examen.
La nota d’examen de cada trimestre serà la mitjana aritmètica de cada prova, sempre
que l’alumnat haja superat cadascuna de les proves amb una nota superior al tres i mig.
Si no han superat alguna de les proves amb una nota superior al tres i mig o la mitjana
aritmètica de les dues proves no supera el cinc, es farà una prova de recuperació del trimestre de
la part no aprovada. La nota de l’avaluació serà la nota de l’examen més:
L’assistència i actitud de l’alumnat en l’aula
La responsabilitat en el treball personal.
Per determinar la nota de l’avaluació es calcularà la mitjana ponderada dels tres
conceptes abans anomenats amb les següents ponderacions:
Mitjana dels exàmens 80 %
Assistència i actitud 10%
La responsabilitat en el treball personal 10 %
La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que en
cadascuna de les avaluacions s’haja superat el cinc.
L’estructura de l’examen serà la següent:
L’examen es dividirà en dues part: una teòrica amb una puntuació de 6 punts en total i
una pràctica de 4 punts en total.
Una primera part de preguntes teòriques, sis preguntes que es valoraran a 1 punt
cadascuna. Aquestes preguntes seran principalment d’explicació de conceptes que s’han vist a
classe.
Una segona part de dos amb una puntuació total de 2 punts, per problema. En la primera
avaluació aquesta estructura pot canviar ja que les primeres unitats són principalment teòriques.
24
Les faltes ortogràfiques es valoraran negativament, la falta de puntualitat i la no
assistència injustificada a les classes també seran penalitzades.
Es considerarà abandonament de classe, quan l'alumne:
1. No vinga a classe, sense justificació.
2. No faja els deures ni participe activament a classe.
3. No faja els exàmens o els entregue en blanc o escrivint incongruències.
Procediments de recuperació
Es realitzarà una prova de recuperació a cada trimestre, per als alumnes que no han
superat el trimestre o que no han arribat al quatre en alguna de les proves realitzades en el
trimestre. La nota màxima de cada recuperació serà d'un cinc.
Les proves extraordinàries tindran la mateixa estructura que els realitzats durant els
diferents trimestres.
Els continguts mínims per a setembre són els mateixos que durant el curs, ja que es una
matèria que va per a selectivitat i els alumnes han de superar tots els continguts, que podran
eixir a selectivitat.
Avaluació de pendents
Es realitzarà una prova de pendents de la mateixa estructura que els exàmens que es fan
durant tot el curs. Aquesta prova avaluarà tot el curs
25
8- Mesures per a la inclusió i atenció a la diversitat
Un dels principis bàsics que ha de tenir en compte la intervenció educativa és el de la
individualització, consistent que el sistema educatiu oferisca a cada estudiant l'ajuda
pedagògica que aquest necessite en funció de les seues motivacions, interessos i
capacitats d'aprenentatge. Sorgeix d'açò la necessitat d'atendre aquesta diversitat. En el
Batxillerat, etapa en la qual les diferències personals en capacitats específiques,
motivació i interessos solen estar bastant definides, l'organització de l'ensenyament
permet que el propi alumnat resolga aquesta diversitat mitjançant l'elecció de modalitats
i optatives. No obstant açò, és convenient donar resposta, ja des de les mateixes
assignatures, a un fet constatable: la diversitat d'interessos, motivacions, capacitats i
estils d'aprenentatge que l'alumnat manifesta. Cal, llavors, tenir en compte els estils
diferents d'aprenentatge de l'alumnat i adoptar les mesures oportunes per a afrontar
aquesta diversitat. Hi ha estudiants reflexius (es detenen en l'anàlisi d'un problema) i
estudiants impulsius (responen molt ràpidament); estudiants analítics (passen lentament
de les parts al tot) i estudiants sintètics (aborden el tema des de la globalitat); uns
treballen durant períodes llargs i uns altres necessiten descansos; alguns necessiten ser
reforçats contínuament i uns altres no; els cal prefereixen treballar solos i els cal
prefereixen treballar en xicotet o gran grup.
Donar resposta a aquesta diversitat no és tasca fàcil, però sí necessària, doncs la intenció
última de tot procés educatiu és aconseguir que l'alumnat aconseguisca els objectius
proposats.
Com a activitats de detecció de coneixements previs suggerim:
- Debat i activitat pregunta-resposta sobre el tema introduït pel docent, amb la finalitat
de facilitar una idea precisa sobre d'on es parteix.
- Repàs de les nocions ja vistes amb anterioritat i considerades necessàries per a la
comprensió de la unitat, prenent nota de les llacunes o dificultats detectades.
- Introducció de cada aspecte lingüístic, sempre que açò siga possible, mitjançant les
semblances amb la llengua pròpia de l'alumnat o supervivència en ella.
Com a activitats de consolidació suggerim:
- Realització d'exercicis apropiats i tot l'abundants i variats que calga, amb la finalitat
d'afermar els continguts lingüístics, culturals i lèxics treballats en la unitat.
Aquesta varietat d'exercicis compleix, així mateix, la finalitat que perseguim. Amb les
activitats de recuperació-ampliació, atenem no solament a l'alumnat que presenta
problemes en el procés d'aprenentatge, sinó també a aquells que han aconseguit en el
temps previst els objectius proposats.
Les diferents formes d'agrupament de l'alumnat i la seua distribució en l'aula influeixen,
sens dubte, en tot el procés. Entenent el procés educatiu com un desenvolupament
comunicatiu, és de gran importància tenir en compte el treball en grup, recurs que
s'aplicarà en funció de concretament, per exemple, enles activitats que es vagen a
realitzar , doncsels petits treballs de recerca, o en els debats proposats considerem
que la posada en comú de conceptes i idees individuals genera una dinàmica creativa i
d'interès en l'alumnat.
Es concedirà, no obstant açò, gran importància en altres activitats al treball personal i
individual; en concret, s'aplicarà en les activitats de síntesis/resumeixen i en les de
consolidació, així com en les de recuperació i ampliació.
Hem d'escometre, doncs, el tractament de la diversitat en el Batxillerat des de dues vies:
26
1. L'atenció a la diversitat en la programació dels continguts, presentant-los en dues
fases: la informació general i la informació bàsica, que es tractarà mitjançant esquemes,
resums, glossaris, etc.
2. L'atenció a la diversitat en la programació de les activitats. Les activitats
constitueixen un excel·lent instrument d'atenció a les diferències individuals de
l'alumnat. La varietat i l'abundància d'activitats amb diferent nivell de dificultat
permeten l'adaptació, com hem dit, a les diverses capacitats, interessos i motivacions.
27
9- Foment de la lectura
A l’analitzar articles de premsa, es fomenta la lectura per part de l’alumnat, que ha de
fer una lectura comprensiva del text. També ha d’analitzar-lo i fer un resum, buscar les paraules
que desconega, per tant, s’ha d’habituar a la recerca d’informació.
Al llarg del curs es realitzaran una sèrie de visites a diferents tipus d’empreses per
constatar el que s’ha estudiat a l’assignatura i que l’alumne ho lligue a la realitat que viu
qualsevol empresa.
• Una visita a una empresa de la ciutat o rodalies.
• Xerrades d’empresaris al centre.
• Visita a una entitat financera de la comarca
28
10- Utilització de les TIC
Durant diferents unitats de la programació els alumnes aniran a l’aula d’informàtica per
buscar informació econòmica en adreces electròniques indicades pel professor. També és
desenvoluparan exercicis utilitzant excel, per a que els alumnes coneguen la mecànica de
diferents exercicis i facen una plantilla per comprovar els problemes que es van manant a classe.
29
11- Recursos didàctics i organitzatius
Utilitzarem els materials següents:
• El llibre Economia de l’Empresa de l’editorial Mc Graw-Hill.
• Vídeos de youtube
• Còmics “Empresa en1/2 hora” i “Finanzas en ½ hora”. de José Sande
• Pel·lícules
• Articles de premsa
• Programes de televisió
• Pàgines web de les principals empreses españoles per consultar els comptes anuals.
Comptes anuals d’una empresa valenciana com és consum.
30
12- Activitats complementàries
Encara que en 2n de batxillerat és difícil fer activitats perquè el curs està totalment lligat
a les proves d’accés a la universitat, al llarg del curs s’intentaran realitzar una sèrie de visites a
diferents tipus d’empreses per constatar el que s’ha estudiat a l’assignatura i que l’alumne ho
lligue a la realitat que viu .
• Una visita a una empresa de la ciutat o rodalies.
• Xerrades d’empresaris al centre.
• Visita a una entitat financera de la comarca
31
ECONOMIA
1R BATXILLERAT
CURS 2017-2018
DEPARTAMENT D’ECONOMIA IES SANT VICENT FERRER
ALGEMESÍ
XAVI COSTA
32
ÍNDEX
1. Introducció
2. Objectius
3. Com contribueix la matèria a la consecució de les competències..
4. Continguts
5. Unitats didàctiques.
6. Metodologia.
7. Avaluació.
8. Mesures per a la inclusió i l'atenció a la diversitat.
9. Foment de la lectura.
10. Utilització de les TIC
11. Recursos didàctics i organitzatius
12. Ac tivitats complementàries
33
1- INTRODUCCIÓ
L’estudi i la formació en economia es fan absolutament necessaris en un context molt
globalitzat, en què les relacions econòmiques són cada vegada més complexes.
L’economia estudia el comportament de les persones, individual i col·lectiu, en la busca
de la satisfacció de les seues necessitats, així com de la producció i organització dels
béns i servicis que es necessiten per a això, i la distribució dels recursos escassos.
Atés que l’economia està present en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana,
l’estudi de la matèria ajuda a percebre i conéixer el món que ens envolta, des d’una
visió més àmplia i detallada, de manera que forma ciutadans conscients i reflexius pel
fet de facilitar la comprensió dels conceptes utilitzats habitualment com el creixement,
la desocupació, la pobresa, l’educació, el medi ambient, la inflació, la distribució de la
renda, el consumisme, la sanitat, el subdesenrotllament, etc.
El fet que per primera vegada, i de forma justificada, esta matèria tinga un antecedent en
l’Educació Secundària Obligatòria, fa necessari l’aprofundiment i l’ampliació dels
continguts que permeten aconseguir uns coneixements més precisos, des d’un punt de
vista multidisciplinari.
La formació especialitzada que oferix esta matèria, com a matèria troncal del Batxillerat
de Ciències Socials, permet proporcionar a l’alumnat els instruments que els ajuden a
ser ciutadans crítics i a la presa de decisions responsables dins de la societat. Al seu
torn, els facilita l’accés a estudis de caràcter econòmic i empresarial, tant de nivell
universitari com de cicles formatius de grau superior..
Els continguts de la matèria en este nivell educatiu han sigut agrupats en huit blocs que
permeten identificar els diferents àmbits que es tractaran al llarg del curs. En el primer
bloc, Economia i escassetat. L’organització de l’activitat econòmica, s'introduïx
l’alumnat en l’estudi econòmic, les decisions econòmiques bàsiques, els sistemes
econòmics i els models econòmics. El segon bloc de continguts, L’activitat productiva,
analitza l’empresa com a agent econòmic, les seues característiques, tipus i funcions,
així com el procés productiu, des de la perspectiva de l’eficiència i la productivitat. En
el tercer bloc, El mercat, s’analitza el funcionament del mecanisme de mercat, els
diferents models de mercat, les seues limitacions i la intervenció del sector públic per a
donar-los solució. El seu estudi permetrà a l’alumnat reconéixer-se com a agent
econòmic i valorar la importància del consum responsable. En el quart bloc, La
macroeconomia, s’analitzen les macromagnituds més significatives per a descriure les
característiques bàsiques d’una economia i les seues limitacions com a indicadors de
benestar social i qualitat de vida. El quint bloc, La intervenció de l’Estat en l’economia,
analitza els cicles econòmics, la intervenció del sector públic, els distints tipus de
polítiques fiscal i pressupostaries i el problema de la desocupació des d’una perspectiva
macroeconòmica. En el sext bloc, Aspectes financers de l’economia, s’estudia el
funcionament i la tipologia dels diners, i el seu procés de creació, el funcionament del
sistema financer, la inflació i la política monetària. El sèptim bloc, El context
internacional de l’economia, descriu els aspectos més significatius del comerç
internacional, reflex comptable en la balança de pagaments de cada país, les noves
tendències d’integració econòmica, centrada en la Unió Europea i les causes i
conseqüències de la globalització. Finalment, l’octau bloc, Desequilibris econòmics
actuals, analitza les conseqüències que tenen l’ús de recursos sobre el medi ambient, la
sensibilització dels diferents agents econòmics, les polítiques mediambientals, la
pobresa i les seues causes i el subdesenrotllament. Encara que s’hagen tractat de forma
34
recurrent al llarg de la matèria, és un tema de tancament que globalitza tots els nuclis
temàtics, així com les referències sobre l’economia valenciana i espanyola.
Respecte als criteris d’avaluació, la seua sintaxi permet obtindre evidències de l’exercici
esperat en el nivell educatiu. Per això, en la seua redacció, s’han utilitzat processos de
diferent complexitat, continguts de diferent tipus i la naturalesa d’execució
corresponent. D’esta manera, la seua adquisició assegura un aprenentatge acumulatiu
dels aprenentatges que valoren i la completa consecució dels coneixements i processos
que apareixen en els estàndards d’aprenentatge del reial decret.
L’estudi de l’economia proporciona, junt amb la formació tècnica, una sèrie de
competències en treball en equip, habilitats de comunicació, iniciativa i lideratge, així
com l’estímul de l’esperit emprenedor. A més, facilita la comprensió dels conceptes
utilitzats habitualment en l’economia i en el món empresarial, potencia les habilitats i
destreses de raonament, abstracció i interrelació, i proporciona instruments per a
examinar de forma crítica la societat en què vivim; a més, contribuïx a desenrotllar la
curiositat intel·lectual, la capacitat analítica, el rigor i l’amplitud de perspectives pel fet
de fer front a l’estudi i la investigació de diversos temes, un coneixement matemàtic i
estadístic, així com una habilitat de comunicació oral i escrita per a explicar i transmetre
les idees i conclusions amb arguments i evidències empíriques, un sòlid sentit de l’ètica
i respecte al ser humà, així com una intensa capacitat de treball, tant individual com en
equip.
La contribució de l’assignatura a l’adquisició de les competències clau és la següent:
Competència social i cívica: el desenrotllament de la matèria afavorix, de forma
rellevant, la competència social i cívica. Esta competència està present en tots els blocs
de continguts.. La competència es construïx per mitjà de conceptes, procediments i
actituds, i implica l’habilitat i capacitat dels alumnes en la utilització dels coneixements
adquirits i actituds representades davant de diferents contextos socials. L’economia és
un instrument important en el desenrotllament de la formació i competència social i
ciutadana de l’alumnat de Batxillerat. Amb això seran més conscients del seu paper
actual en l’economia com a consumidors, estalviadors, contribuents, usuaris de béns i
servicis públics i en el futur, com a treballadors, productors i electors.
La matèria desenrotlla la capacitat de comunicar-se de manera constructiva, el respecte
a les diferències, l’interés pel desenrotllament socioeconòmic i per la seua contribució a
un major benestar social de tota la població, així com la comunicació intercultural, la
diversitat de valors i a superar prejuís. També desenrotlla la solidaritat, el respecte dels
drets humans i principis democràtics i el desenrotllament sostenible.
Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor: La competència sentit de la iniciativa i
esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes i permetre
l’aprofitament de noves oportunitats. L’aportació de la matèria a esta competència es
reflectix al llarg dels diferents nuclis de continguts. La persona, com a agent econòmic,
se situa en el centre de la societat, ja siga com a productor o com a consumidor. Per tant,
l’alumnat podrà avaluar les seues possibilitats de decisió en situacions determinades, i
valorar les conseqüències que tenen tant per a la seua situació personal com per a tota la
societat. A més la matèria desenrotlla el treball en equip, la capacitat
d’autoconeixement, la iniciativa i la innovació, la capacitat d’anàlisi, la resolució de
problemes tant individualment com de manera col·laborativa, la comprensió i
assumpció de riscos i el maneig de la incertesa, així com el pensament crític i el sentit
de la responsabilitat.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia: la
competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic per a
descriure, interpretar i predir distints fenòmens en el seu context a través de les àrees
35
relatives als nombres, l’àlgebra, la geometria i l’estadística. La ciència económica
s’estudia des d’un enfocament gràfic, matemàtic i analític. Per això, contribuirà a un
acostament de la ciència matemàtica a la vida quotidiana de l’alumnat.
Competència per a aprendre a aprendre: la competència aprendre a aprendre és
imprescindible per a l’aprenentatge permanent i es caracteritza per l’habilitat per a
iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge; la desenrotllada per esta matèria es
plasma en una comprensió de l’aplicació pràctica i concreta de les diferents situacions
socials i personals. Per tant, l’alumnat, al llarg dels blocs aprén coneixements que poden
aplicar en cada context històric, econòmic, social i personal.
Competència en comunicació lingüística: la competència en comunicació lingüística
està vinculada amb pràctiques socials que permeten a l’individu comportar-se com a
agent comunicatiu, que produïx i rep missatges, a través de la llengua amb distintes
finalitats. El desenrotllament de la matèria afavorix que l’alumne siga capaç d’explicar
fenòmens socials i econòmics usant la terminologia tècnica pròpia de la matèria, de
forma precisa i correcta, en diferents àmbits, així com buscar i seleccionar informació
en diverses fonts, diferenciant entre fets, opinions i previsions. A més, promou la
concepció del diàleg com a eina primordial per a la convivència i la resolució
de conflictes.
Competència digital: la competència digital implica adquirir habilitats i actituds
necessàries per a ser competent en un entorn digital. L’ús d’Internet i l’ús creatiu, crític
i segur de les noves tecnologies de la informació i la comunicació seran instruments
clau per a estudiar com es concreten i es materialitzen en l’entorn els conceptes que es
transmeten a l’aula. Els principals mitjans de comunicació oferixen contínuament
informació referida a l’àmbit econòmic. Els alumnes utilitzaren programes informàtics
per a l’elaboració, de gràfiques, anàlisi de dades, desenrotllament de pressupostos i
plans financers, que conduïxen a una major alfabetització digital.
Respecte als elements transversals es fa referència en la majoria dels blocs de continguts
al foment del desenrotllament sostenible i atenció del medi ambient, així com els riscos
derivats de la utilització de les tecnologies de la innovació i comunicació, sense perdre
de vista la igualtat entre hòmens i dones, la prevenció de la violencia de gènere i contra
persones amb discapacitat, racisme o xenofòbia, la no-discriminació, la prevenció i la
resolució de conflictes.
En relació amb la metodologia, s’incorporen plantejaments metodològics i didàctics
coherents amb el desenrotllament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals
dels elements transversals i dels continguts de la matèria. D’esta manera, la metodologia
potencia l’aprenentatge per competències, que es preveu com a coneixement en la
pràctica, a través de la participació activa en la societat, tant en el context educatiu
formal, com en els no formals.
Per tant s’afavoriran aprenentatges basats en la interacció a través del diàleg, la
contextualització en l’entorn més pròxim i el treball cooperatiu. Tot això, a partir
d’estratègies d’exposició, d’investigació o indagació i d’observació que facen aplicable
allò que s’ha aprés a la vida real.
Els criteris d’avaluació estan redactats com a resultats d’aprenentatge i inclouen
processos de diferent complexitat, continguts de diferent tipus i contextos de realització
adequats a la naturalesa de l’execució dels aprenentatges que evidencien, amb l’objecte
de possibilitar-ne l’observació i avaluació en contextos reals. Junt amb les proves
escrites, el professor valorarà l’exposició oral, tant individual com en grup i tindrà en
compte treballs i comentaris de textos escrits al llarg del curs. Igualment, avaluarà
l’interés i la participació de l’alumne quan es realitzen debats.
36
Justificació de la programació
La programació didàctica es pot considerar un conjunt de decisions adoptades pel
professorat d'una especialitat en un centre educatiu, amb relació a una matèria o àrea i al
nivell que s'imparteix, tot dins del marc del procés global d'ensenyanment-aprenentatge.
La programació didàctica es per tant, la planificació , de caràcter durador i vàlid per tot
el professorat que la impartisca, d'una matèria o àrea i d'un determinat nivell. Forma
part de la programació d'un departament i com a tal s'aplica i concreta en aquesta
matèria o àrea i curs els criteris generals recollits a la programació. Aquesta, concreta i
aplica el que s'estableix en la part general del projecte curricular d'etapa del centre.
En definitiva, la programació didàctica constitueix un element de planificació curricular
que expressa l'autonomia pedagògica del professorat i del propi centre.
A programació didàctica ajusta el currículum a les característiques pròpies del centre i
ha de complir, al menys, un triple objectiu:
Contribuir, amb la coordinació horitzontal dels objectius i activitats
programades per cada matèria per al curs, al desenvolupament integral i
harmònic de l'alumnat. És responsabilitat de la Comissió de Coordinació
Pedagògica (COCOPE).
Assegurar la seqüenciació vertical dels objectius de l'àrea i de l'etapa al llarg
dels cursos d'aquesta etapa, per que existisca continuïtat. Es una feina del
departament didàctic.
Servir de referència a les programacions de cada sessió de treball donant
unitat i coherència a tot el curs. És responsabilitat del professor.
Contextualització
Algemesí és una població situada al Sud de la ciutat de València, en la comarca de la
Ribera Alta. Té uns 27.000 habitants.
L’institut Sant Vicent Ferrer es troba al Parc de Salvador Castell número 16. L’institut a
més de l’ESO i el batxillerat també té cicles d’informàtica que li aporten alumnat de
fora del poble, Mentre que els alumnes d’ESO provenen principalment del poble.
A Algemesí hi ha dos instituts públics, un el nostre i l’altre IES Bernat Guinovart. A
més dels col·legis públics hi ha una gran quantitat de col·legis privats i concertats, que
proporcionen alumnat al centre principalment al batxillerat.
Actualment degut a l’obertura d’una nova línea d’ESO a l’altre institut, molts dels
alumnes de 1r i 2n ESO són d’ètnia gitana i magrebins.
37
2. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT
En el marc de la LOMQE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l'alumnat
formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten
desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i
competència. Així mateix, capacitarà a l'alumnat per a accedir a l'educació superior. El
Batxillerat contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els
permeten:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una
consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així
com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d'una societat
justa i equitativa.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma
responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre
pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i
valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no
discriminació de les persones amb discapacitat.
d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a
l'eficaç aprofitament de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.
i) Dominar, tant en la seua expressió oral com a escrita, la llengua castellana i, si escau,
la llengua cooficial de la seua comunitat autònoma.
f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la
comunicació.
h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus
antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma
solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.
i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats
bàsiques pròpies de la modalitat triada.
j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la recerca i dels mètodes
científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia
en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte cap al
medi ambient.
k) Afermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,
treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts
de formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l'educació física i l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i
social.
n) Afermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat vial.
2.1. OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA D'ECONOMIA
- En el Batxillerat, la matèria d'Economia aprofundeix i desenvolupa els coneixements
adquirits en l'Educació Secundària Obligatòria, analitzant amb major detall molts d'ells,
com és el paper de l'estat en l'economia, la dinàmica dels mercats, l'explicació de
problemes econòmics bàsics com la inflació o la desocupació; per a anar introduint
38
també multitud de nous coneixements, i conformant així una visió àmplia i realista del
funcionament del nostre sistema econòmic.
- L'Economia de batxillerat serveix també com a introducció a la matèria d'Economia de
l'Empresa que s'estudia en 2º de batxillerat. S'introdueixen els elements bàsics per a
facilitar la comprensió de les funcions i el funcionament de les empreses.
- Concretament com a objectius generals de la matèria en 1º de batxillerat ens
plantegem els següents:
1. Identificar i comprendre el cicle de l'activitat econòmica.
2. Distingir els diferents sistemes econòmics i formar un judici personal sobre els
avantatges i inconvenients de cadascun d'ells.
3. Comprendre el funcionament del sistema d'economia de mercat, assenyalant els seus
avantatges i inconvenients, així com les interrelacions entre el sistema i els
esdeveniments socials.
4. Descriure el funcionament dels mercats i els seus límits, utilitzant eines conceptuals,
analítiques i gràfiques, i formulant un judici crític del sistema i del paper regulador del
sector públic.
5. Reflexionar de manera crítica sobre el funcionament del sistema financer i de la
necessitat de la seua regulació.
6. Manifestar interès per conèixer i interpretar amb sentit crític i solidari els grans
problemes econòmics actuals, especialment les desigualtats econòmiques, la
sobreexplotació de recursos naturals i els derivats de la globalització de l'activitat
econòmica.
7. Relacionar fets econòmics significatius amb el seu context social, polític i cultural i
natural aplicant la reflexió a les situacions quotidianes, formulant judicis de valor
fonamentats.
8. Conèixer i comprendre els trets característics de la situació i perspectives de
l'economia espanyola i de la Comunitat Autònoma, analitzant els efectes de la seua
integració o participació en el context econòmic internacional, i en l'europeu en
particular.
9. Formular judicis personals sobre problemes econòmics d'actualitat, comunicar les
seues opinions, argumentant amb precisió i rigor, i acceptar la discrepància i els punts
de vista diferents com a via d'enriquiment personal.
10. Interpretar els missatges, dades i informacions de contingut econòmic que apareixen
en els mitjans de comunicació o internet sobre desajustaments econòmics actuals i
contrastar mesures correctores de política econòmica que es proposen, formulant judicis
personals sobre les mateixes i comprenent que les decisions impliquen en ocasions
haver de triar entre objectius en part contradictoris, per als diferents agents econòmics
11. Analitzar i valorar críticament les repercussions del creixement econòmic sobre el
medi ambient i la qualitat de vida de les persones, i reconèixer la importància que té per
a la societat la consecució d'objectius de desenvolupament sostenible.
12. Conèixer la realitat econòmica i social de l'entorn, abordant de forma autònoma i
raonada els seus problemes econòmics, utilitzant els procediments d'indagació de les
ciències socials i diverses fonts i mitjans d'informació, entre ells les tecnologies de la
informació i comunicació. Traslladar aquesta reflexió a les situacions quotidianes en les
quals es desembolica l'alumnat.
13. Conèixer i comprendre l'ús i significat de les principals magnituds
macroeconòmiques com a indicadors de la situació econòmica d'un país o regió.
14. Reflexionar sobre la conveniència o no, de la intervenció de l'Administració pública
en l'economia, i dels seus efectes.
39
3. COM CONTRIBUEIX LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ DE LES
COMPETÈNCIES
L'organització d'activitats proposades en les unitats didàctiques estan contextualitzades i
relacionades en' la mesura del possible amb la vida quotidiana, la qual cosa permetrà
l'aplicació i transferència de l'après en l'aula, i servirà com a comprovació del progrés en
l'adquisició de les competències bàsiques. Un aspecte important és el foment del treball
col·laboratiu i dels debats en l'aula; els quals hauran de tenir un caràcter significatiu,
facilitant així l'entrenament de les habilitats socials, i una major motivació en l'alumnat.
Tal com es descriu en la LOMQE, totes les àrees o matèries del currículum han de
participar en el desenvolupament de les diferents competències de l'alumnat. Aquestes,
d'acord amb les especificacions de la llei, són:
1º Comunicació lingüística.
2º Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
3º Competència digital.
4º Aprendre a aprendre.
5º Competències socials i cíviques.
6º Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
7º Consciència i expressions culturals.
En el projecte d'Economia per a 1º de Batxillerat, tal com suggereix la llei, s'ha
potenciat el desenvolupament de la competència de comunicació lingüística. Aquesta
competència aprofundeix en les habilitats d'escolta, comprensió i exposició de missatges
orals i escrits, que en l'etapa de Batxillerat requereixen un major nivell de
desenvolupament, i uns recursos més complexos per a manejar-se en uns contextos
comunicatius més diversos i de nivell cognitiu superior. No es limita aquesta
competència a la millora de les habilitats lingüístiques, doncs inclou el
desenvolupament de tots els elements expressius, especialment els de caràcter
audiovisual.
La matèria d'Economia utilitza una terminologia pròpia que permetrà a l'alumnat
incorporar aquest llenguatge i els seus termes per a utilitzar-los en els moments
adequats amb la suficient propietat. Així mateix, la comunicació dels resultats de
recerques i altres treballs que realitzen afavoreix el desenvolupament de la competència
en comunicació lingüística. Les lectures i els debats que es duran a terme en les unitats
didàctiques de l'assignatura permetran també la familiarització i ús del llenguatge
econòmic.
Quant a la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
també es treballen en la matèria. Per a desenvolupar-les, l'alumnat aplicarà estratègies
per a definir problemes, resoldre'ls, dissenyar petites recerques, elaborar solucions,
analitzar resultats, etc. Valoraran la importància del mètode científic en l'àrea de les
ciències socials.
La competència digital es desenvolupa fomentant la cerca, selecció i utilització
d'informació en mitjans digitals, a més de permetre que l'alumnat es familiaritze amb els
diferents codis, formats i llenguatges en els quals es presenta la informació científica
(dades estadístiques, representacions gràfiques, taules...). La utilització de les
tecnologies de la informació i la comunicació en l'aprenentatge de l'economia per a
comunicar-se, recaptar informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per
a l'obtenció i el tractament de dades, etc., és un recurs útil que contribueix a mostrar una
visió actualitzada de la situació econòmica d'un país.
40
El amplíssim cabal d'informació que es pot obtenir d'internet, en permanent augment, ha
de ser adquirit, seleccionat adequadament i assimilat per a transformar-ho en un
coneixement adequat. Es tractarà de millorar la cerca selectiva d'informació (oral,
impresa, audiovisual, digital o multimèdia), la seua anàlisi, ordenació, interpretació i
anàlisi, per a procedir a la síntesi i a l'elaboració de petits informes, per a ser exposats i
debatuts en l'aula.
L'adquisició de la competència per a aprendre a aprendre es fonamenta en aquesta
assignatura en el caràcter instrumental de molts dels coneixements adquirits. Al temps
d'operar amb models teòrics també es fomenta la imaginació, l'anàlisi, els dots
d'observació de l'entorn, la iniciativa, la creativitat i l'esperit crític, la qual cosa
afavoreix l'aprenentatge autònom. S'exposen els diferents paradigmes existents sobre
temes econòmics clau, com són la inflació, la desocupació o la intervenció de l'estat en
l'economia. L'alumnat va construint el seu propi coneixement i fonamentant les seues
argumentacions a favor i en contra de cadascun d'ells
Aquesta assignatura afavoreix el treball en grup per a la resolució d'activitats fomentant
el desenvolupament d'actituds com la cooperació, la solidaritat i el respecte cap a les
opinions dels altres, la qual cosa contribueix a l'adquisició de les competències socials i
cíviques. Així mateix, els coneixements econòmics són una part fonamental de la
cultura ciutadana, sensibilitzada cada vegada més amb aquests temes per la seua
presència en els mitjans de comunicació i la seua importància en les economies
familiars. La matèria d'economia de batxillerat permet formar-se una opinió
fonamentada en fets i dades reals sobre els problemes econòmics reals.
La matèria d'economia cimenta les bases del sentit d'iniciativa i esperit emprenedor, ja
que educa en actituds i capacitats emprenedores i garanteix la comprensió dels
conceptes econòmics bàsics, que inclou el desenvolupament de certes qualitats
personals: l'elecció de recursos, la planificació, la resolució de problemes i la revisió de
resultats. Tot açò fomenta la iniciativa personal i la motivació per un treball organitzat i
amb iniciatives pròpies.
L'elaboració de models simples que representen la realitat econòmica en la matèria
d'economia de 1º de Batxillerat, contribueixen també al desenvolupament de la
consciència i expressions culturals.
41
4- CONTINGUTS
4.1. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS
El desenvolupament dels continguts en el present projecte d'Economia de 1º de
Batxillerat segueix les directrius establides en l'actualitat per les administracions
educatives. Els continguts s'adapten a les capacitats de l'alumnat que inicia aquesta
etapa, i la profunditat amb la qual s'han tractat permet desenvolupar-los íntegrament
durant el curs acadèmic.
Els continguts de cada unitat aporten a l'alumnat els conceptes generals de la ciència
econòmica, i els introdueixen en el mètode científic a través dels procediments
proposats.
n l'Economia de 1º de Batxillerat, per a la seqüenciació i el desenvolupament dels
diferents continguts s'han tingut en compte els següents criteris:
- S'ha seguit un desenvolupament de complexitat creixent.
- Se senten les bases d'una manera gradual per a entendre la importància i funcions que
compleixen les empreses en la nostra societat, introduint d'aquesta manera la matèria
d'Economia de l'Empresa de 2º de batxillerat.
- S'estructuren les unitats didàctiques en blocs de continguts homogenis. Els quatre
primers correspondrien al primer trimestre del curs escolar i s'aborda l'explicació del
funcionament i característiques dels diferents sistemes econòmics, prestant especial
atenció al funcionament de l'element bàsic del nostre sistema actual: els mercats.
Una vegada afermats els conceptes bàsics, en el segon trimestre del curs, es treballen les
quatre següents unitats que aborden el funcionament del sistema financer i problemes
econòmics bàsics com són la inflació i la desocupació.
En l'últim trimestre es treballen les quatre últimes unitats, que estudien la intervenció
del sector públic en l'economia, la globalització de l'economia i els aspectes relatius al
desenvolupament econòmic, el benestar i la pobresa.
SEQÜENCIACIÓ PER UNITATS
Unitat 1: Iniciació a l'economia
A què cridem economia
A què respon l'economia
A què cridem escassetat
Els límits de l'economia com a ciència
El mètode científic en l'economia
Les branques de l'economia
Unitat 2: Els sistemes econòmics
Els problemes econòmics bàsics
Com prendre les decisions econòmiques?
Els sistemes econòmics
Unitat 3: La dinàmica dels comprats
Barata i economia de subsistència
El mercat i els seus elements
La demanda
L'oferta
42
L'equilibri de mercat
L'elasticitat
Unitat 4: Classes de mercats
Els mercats segons els seus participant
El mercat de competència perfecta
El monopoli
L'oligopoli
La competència monopolística
Les fallades del mercat
Processe de concentració empresarial
Unitat 5: Els diners i els mercats financers
La història dels diners
Les funcions dels diners
El preu del diner
Els diners en l'actualitat
Processe de creació de diners bancaris
L'oferta monetària
El sistema financer
Unitat 6: La inflació
El concepte d'inflació
L'índex de preus de consum (IPC)
La taxa d'inflació
Classes d'inflació
Casos relacionats amb la inflació
Causes de la inflació
Conseqüències i efectes de la inflació
Mètodes de reducció de la inflació
El control de la inflació
Unitat 7: La població
La població com a factor productiu
El paper de la població en l'economia
El mesurament del factor treballe
Població i creixement econòmic
El mercat de treball
La desocupació i el seu mesurament
Relació entre creixement i desocupació
Unitat 8: La producció i l'empresa
El funcionament de les empreses
Funciones i objectius de les empreses
Els factors productius en l'empresa
La producció
La determinació del benefici
L'amortització
l treball ben fet: la productivitat
Classes de processos productius
43
Unitat 9: El sector públic en l'economia
Intervenció de l'estat en l'economia
Classificació del sector públic
Les funcions del sector públic
Objectius econòmics del sector públic
l procés de construcció de la Unió Europea
Les polítiques econòmiques
Unitat 10: El mesurament de l'activitat econòmica
El producte interior brut
Mètodes per a calcular el PIB
El PIB real i el PIB nominal
El deflactor del PIB
Del PIB a la renda disponible
El PIB no és útil per a mesurar el benestar
El creixement i les seues fluctuacions
La corba de Lorenz
Unitat 11: El context internacional de l'economia
El comerç internacional
El proteccionisme
La balança de pagaments
El mercat de divises
Unitat 12: Desenvolupament, benestar i pobresa
Una altra manera de mesurar el desenvolupament
Costos i beneficis del desenvolupe
Condicionants del subdesenvolupament
Ajudes als països subdesenvolupats
Alternatives comercials entre països
Economia i medi ambient
44
5- UNITATS DIDÀCTIQUES
Unitat 1
TEMPORALITZACIÓ 2ª i 3ª setmanes de setembre i 1ª i 2ª d'octubre.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer què estudia l'economia i la raó de la seua existència.
- Conèixer les necessitats dels éssers humans i la seua relació amb l'economia.
- Conèixer els conceptes d'eficiència econòmica, cost d'oportunitat i creixement
econòmic.
- Identificar els límits de l'economia com a ciència.
- Comprendre el mètode científic que empra l'economia, a més de les seues limitacions.
- Conèixer les diferents branques de l'economia, diferenciant entre economia normativa
i economia positiva.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i
competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT), competència digital (CD),
aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSYC), sentit d'iniciativa i
esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards
d'aprenentatge
avaluables
CC
- A què anomenem
economia.
- A què respon
l'economia.
- A què cridem
escassetat.
- Els límits de l'economia
com a ciència.
- El mètode científic en
l'economia.
- Les branques de
l'economia.
1. Identifica el
problema econòmic
bàsic, la raó de la
pertinença de
l'economia a les
ciències socials, i
diferencia les activitats
econòmiques de les
quals no ho són
2. Classifica i descriu
les necessitats humanes.
Coneix quines prioritats
existeixen per a la seua
satisfacció..
3. A través del model
econòmic de la frontera
de possibilitats de
producció, explica els
conceptes d'eficiència
econòmica, cost
d'oportunitat i
creixement de
l'economia.
4. Identifica els
1.1. Reconeix
l'escassetat, la
necessitat de triar i de
prendre decisions com
els elements més
determinants que
afrontar en l'economia,
diferenciant les
activitats econòmiques
de les quals no ho són.
2.1. Identifica les
necessitats humanes i la
seua relació amb el
problema de
l'escassetat.
3.1. Reconeix
l'escassetat, la
necessitat de triar i de
prendre decisions com
els elements més
determinants que
afrontar en l'economia,
tenint en compte el cost
d'oportunitat que açò
suposa.
4.1. Reconeix els límits
CCL
CMCT
CAA
SIEP,
CCL,
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL
CMCT,
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL,
CMCT
CAA
SIEP
45
problemes que es
presenten en qualsevol
recerca sobre temes
econòmics. Descriu les
dificultats que es
presenten per a realitzar
prediccions
econòmiques.
5. Diferencia el mètode
inductiu del mètode
deductiu en economia,
identificant les
limitacions de tots dos
mètodes.
6. Identifica les
diferents branques de
l'economia, diferenciant
entre economia
normativa i economia
positiva.
de l'economia com a
ciència i el mètode
científic que utilitza.
5.1. Reconeix el mètode
científic que utilitza
l'economia.
6.1. Distingeix les
proposicions
econòmiques positives
de les proposicions
econòmiques
normatives.
CCL,
CMCT
CAA
SIEP
CCL,
CMCT
CAA,
SIEP
Unitat 2
TEMPORALITZACIÓ 3ª, 4ª i 5ª setmanes de octubre. OBJETIUS DIDÀCTICS
- Conèixer quins són els problemes econòmics bàsics de qualsevol societat i quines són les
claus per afavorir el creixment econòmic.
- Conèixer la forma en que les societats han donar resposta als problemes econòmics bàsics.
- Conèixer les principals característiques i trets diferenciadors dels diferents sistemes
econòmics, avaluant els seus avantatges i inconvenients.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
avaluables
CC
- Els problemes
econòmics
bàsics.
- Com prendre
les decisions
econòmiques?
- Els sistemes
econòmics.
1. Identifica els problemes
econòmics bàsics.
2. Explica quin és el valor
per a les nostres economies
de la divisió del treball.
3. Identifica quins són
factors productius que
afavoreixen el creixement
econòmic.
4. Explica la forma en la
1.1. Identifica els problemes
econòmics bàsics i els
factors a tenir en compte en
la seua resolució
2.1. Valora la divisió del
treball com a element
fonamental en el
desenvolupament econòmic.
3.1. Partint del
reconeixement dels factors
disponibles en l'economia,
identifica i analitza aquells
que faciliten el creixement
econòmic.
4.1. Identifica i valora les
CAA,
SIEP,
CAA,
SIEP
CAA,
SIEP,
SIEP
46
qual a través de la tradició,
l'autoritat i el mercat, la
humanitat ha respost a les
qüestions econòmiques
bàsiques.
5. Identifica els elements
que caracteritzen cada
sistema econòmic, explicant
els avantatges i
inconvenients dóna
cadascun d'ells.
diferents respostes que les
societats han donat als
problemes econòmics.
5.1. Identifica els diferents
sistemes econòmics i la
manera en què han abordat
els problemes econòmics.
5.2. Identifica societats
actuals o del passat, que
hagueren aplicat els
sistemes econòmics
explicats en aquesta unitat.
Valora els seus encerts o
errors, especialment pel que
fa a les seues actuacions
relatives a: repartiment de la
riquesa, medi ambient,
qualitat de vida dels
ciutadans; mitjançant
polítiques estabilitzadores,
redistributives, reguladores i
proveïdores de béns i
serveis públics.
CCL,
CAA,
CSYC,
SIEP
CCL,
CAA,
CSYC,
SIEP
Unitat 3
TEMPORALITZACIÓ Les quatre setmanes de novembre.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer la relació existent entre la divisió del treball, la productivitat, la
interdependència, el mercat i els diners.
- Conèixer la naturalesa dels mercats, els seus elements, així com diferents.
- Diferenciar entre demanda individual i agregada. Conèixer els principals factors que
influeixen en la demanda agregada i ser capaç de representar tots ells gràficament.
- Diferenciar entre oferta individual i agregada. Conèixer els principals factors que
influeixen en l'oferta agregada i ser capaç de representar tots ells gràficament.
- Conèixer i determinar el punt d'equilibri d'un mercat i les conseqüències en el mateix
pels desplaçaments de les funcions d'oferta i demanda. Conèixer i valorar la distorsió
que significa per a un mercat l'establiment de preus màxims i mínims diferents del preu
d'equilibri de mercat.
- Conèixer els efectes que es produeixen en la demanda davant variacions en els preus,
en funció dels diferents tipus d'elasticitats.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
avaluables
CC
- Besccanvi i
economia de
subsistència.
- El mercat i els
1. Identifica la divisió del
treball i l'especialització
com a causants de l'alt grau
d'interdependència entre les
1.1. Reconeix la
importància de
l'especialització i la divisió
del treball com a causant de
CCL,
CMCT,
SIEP
47
seus elements,
- La demanda.
- L'oferta.
- L'equilibri de
mercat.
- L'elasticitat.
empreses, de l'augment de la
producció, de la
productivitat i de
l'existència mateixa del
mercat i els diners.
2. Identifica les diferents
tipologies de mercats, els
elements bàsics que els
caracteritzen, realitzant
diferents classificacions dels
mateixos.
3. Identifica les diferents
classes de demanda, explica
i exemplifica els principals
factors que influeixen en la
demanda agregada,
utilitzant representacions
gràfiques per a açò
4. Identifica les diferents
classes d'oferta, explica i
exemplifica els principals
factors que influeixen en
l'oferta agregada, utilitzant
representacions gràfiques.
5. Determina el punt
d'equilibri d'un mercat a
partir de les funcions
d'oferta i demanda,
explicant les conseqüències
dels desplaçaments de les
funcions d'oferta i demanda,
i de l'establiment de preus
màxims i mínims diferents
al preu d'equilibri de mercat.
6. Determina l'elasticitat de
la demanda, i l'elasticitat de
l'oferta, identificant els
efectes que es produeixen en
la demanda davant
variacions en els preus, en
funció de les diferents
elasticitats.
l'existència mateixa del
mercat.
2.1. Reconeix les diferents
classes de mercat i els seus
elements.
. 3.1. Expressa el
funcionament de la
demanda en els mercats.
4.1. Expressa el
funcionament de l'oferta en
els mercats.
5.1. Expressa el
funcionament dels mercats
utilitzant conjuntament la
demanda i l'oferta agregats.
6.1. Analitza les elasticitats
de demanda i d'oferta, així
com els seus efectes en la
demanda i l'oferta en els
mercats.
CCL
CCL,
CMCT,
SIEP
CCL,
CMCT,
SIEP
CCL
CMCT,
SIEP
CCL,
CMCT
SIEP
Unitat 4
TEMPORALITZACIÓ Les tres primeres setmanes de desembre.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer les diferents situacions de mercat segons el nombre d'oferents i demandants.
- Conèixer cadascuna de les condicions necessàries per a l'existència d'un mercat de
competència perfecta.
48
- Conèixer les principals característiques dels monopolis: classes, comportament i
límits.
- Conèixer les principals característiques dels mercats oligopolístics.
- Conèixer les principals característiques dels mercats de competència monopolística.
- Conèixer les principals causes per les quals els mercats no funcionen correctament, i
les intervencions públiques per a corregir-les.
- Conèixer les raons per les quals es produeixen processos de concentració empresarial,
a més de les formes en què aquests se solen dur a terme.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
avaluables
CC
- Els mercats
segons els seus
participants.
- El mercat de
competència
perfecta.
- El monopoli.
- L'oligopoli.
- La
competència
monopolística.
- Les fallades
del mercat.
- Procés de
concentració
empresarial.
1. Identifica cadascuna de
les situacions de mercat
classificant cadascuna
d'elles en funció de
l'existència de molts, pocs o
un sol oferent o demandant.
2. Identifica, exemplifica i
explica cadascuna de les
condicions necessàries per a
l'existència d'un mercat de
competència perfecta
3. Explica les principals
característiques dels
monopolis
4. Identifica com serà el
comportament del
monopolista, i els límits que
se li han posat des de les
administracions públiques..
5. Explica les principals
característiques dels
oligopolis: requisits per a la
seua existència i perjudicis
per als consumidors davant
la seua existència. t.
6. Explica les principals
característiques dels mercats
de competència
monopolística, i els requisits
per a la seua existència.
1.1. Reconeix les claus que
determinen l'oferta i la
demanda, comparant les
diferències dels diferents
tipus de mercats
. 2.1. Analitza el
funcionament del mercat de
competència perfecta,
exemplificant-ho amb casos
reals de l'entorn més
immediat.
3.1. Analitza el
funcionament del monopoli,
exemplificant-ho amb casos
reals de l'entorn més
immediat.
4.1. Valora, de forma
crítica, els efectes que es
deriven del monopoli,
especialment per a ells que
participen en aquest tipus de
mercats.
5.1. Analitza el
funcionament del mercat
oligopolista, exemplificant-
ho amb casos reals de
l'entorn més immedia 5.2.
Valora, de forma crítica, els
efectes que es deriven sobre
aquells que participen en
aquest tipus de mercats.
6.1. Analitza el
funcionament del mercat de
competència monopolística,
exemplificant-ho amb casos
reals de l'entorn més
CCL
CCL
CD,
CAA
CCL
CAA,
SIEP
CCL
CD
CAA,
CSYC,
SIEP
CCL
CAA,
SIEP
49
7. Explica les principals
causes per les quals es
produeixen fallades del
mercat, incloent el
monopsonio i l'existència
dels béns públics; així com
les intervencions públiques
que es realitzen per a
corregir-los.
8. Explica les principals
raons per les quals es
produeix processos de
concentració empresarial.
9. Explica cadascuna de les
formes més habituals per les
quals es realitzen els
processos de concentració
empresarial.
immediat.
6.2. Valora, de forma
crítica, els efectes que es
deriven sobre aquells que
participen en aquest tipus de
mercats.
7.1. Identifica les principals
fallades del mercat, les
seues causes i efectes per als
agents intervinents en
l'Economia i les diferents
intervencions públiques que
es realitzen per a corregir-
los.
8.1. Analitza les raons per
les quals es produeix
processos de concentració
empresarial.
9.1. Expressa cadascuna de
les formes més habituals per
les quals es realitzen els
processos de concentració
empresarial.
CEC
CEC
CEC
Unitat 5
. TEMPORALITZACIÓ Les tres primeres setmanes de gener
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer els diners en l'actualitat a partir de l'estudi del seu procés històric.
- Conèixer quins són les diferents funcions dels diners actuals.
- Identificar els interessos com el preu del diner, a més de conèixer els factors que
determinen el seu valor i alguns dels tipus d'interès que més afecten a les economies
domèstiques.
- Conèixer el vertader valor dels diners actuals, així com les seues diferents classes,
incloent els diferents mitjans de pagament que existeixen i les divises.
- Conèixer el procés de creació de diners bancaris.
- Conèixer quin és l'oferta monetària d'un país, així com les seues diferents definicions.
- Conèixer els elements bàsics del sistema financer, els intermediaris més importants
que en ell actuen, així com els seus mercats.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
avaluables
CC
- La història
dels diners.
- Les funcions
dels diners.
- El preu del
1. Explica quin ha sigut la
història dels diners fins a
l'aparició del paper moneda.
2. Explica quin ha sigut la
història dels diners des de
1.1. Descriu la història dels
diners en l'antiguitat.
2.1. Descriu la història
recent dels diners.
CCL
CAA
CCL,
CAA
50
diner.
- Els diners en
l'actualitat.
- Procés de
creació de
diners bancaris.
- L'oferta
monetària.
- El sistema
financer.
l'aparició del paper moneda
fins a l'actualitat.
3. Explica cadascuna de les
diferents funcions dels
diners actuals.
4. Explica què són els
interessos, els factors que
determinen el seu valor i
detalla els tipus d'interès
que més afecten a les
economies domèstiques.
5. Explica quin és el
vertader valor dels diners
actuals, distingint els diners
legals del bancari, així com
els principals mitjans de
pagament existents.
6. Explica què són les
divises, distingint aquelles
que són convertibles.
7. Explica com els
intermediaris financers
bancaris creen diners
bancaris..
8. Resol correctament
exercicis en els quals es
mostre els diners bancaris
creats a partir dels dipòsits
realitzats en les entitats
financeres, tenint en compte
el coeficient de reserves
obligatori.
9. Explica què és l'oferta
monetària, com és la
importància del seu control,
i descriu cadascuna de les
seues definicions..
10. Explica què és el
sistema financer com a
canalitzador de l'estalvi a la
inversió, distingint els
intermediaris més
importants que en ell
actuen, prestant especial
atenció al Banc Central
Europeu i la borsa de valors.
11. Explica què són els
mercats financers i la funció
que compleixen en
l'economia.
3.1. Reconeix quines són les
funcions dels diners.
4.1. Descriu les causes de
les variacions dels tipus
d'interès en l'Economia.
5.1. Descriu i analitza el
funcionament dels diners en
l'actualitat.
6.1. Descriu la importància
de les diferents monedes a
nivell internacional.
7.1. Descriu el procés de
creació dels diners bancaris
8.1. A analitza de forma
numèrica el procés de
creació dels diners bancaris.
9.1. Descriu l'oferta
monetària i valora la
importància del seu control
10.1. Valora el paper del
sistema financer, distingint
els intermediaris més
importants que en ell
actuen, prestant especial
atenció al Banc Central
Europeu i la borsa de valors.
11.1. Analitza el paper dels
mercats financers en
l'economia.
CCL
CAA
SIEP
CD
CCL,
CD
CAA
SIEP
CCL
CD
CAA
SIEP
CCL,
CD
CAA
SIEP
CMCT
CAA
CMCT
CAA
CCL,
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD,
CAA
SIEP
CCL
CD
CAA
SIEP
51
Unitat 6
TEMPORALITZACIÓ Última setmana de gener i 1ª i 2ª setmanes
de febrer.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer què és el poder adquisitiu i la inflació, a més de les mesures que s'utilitzen
per al seu mesurament.
- Conèixer què és l'IPC, a més del seu càlcul. Conèixer què és l'IPC harmonitzat.
- Conèixer com es realitza el càlcul de la inflació. Conèixer el concepte de diferencial
d'inflació entre diferents països, així com el problema econòmic que suposa l'existència
d'un diferencial elevat. Conèixer les crítiques que habitualment es fan al càlcul de l'IPC.
- Conèixer diferents classes d'inflació atenent a diferents criteris.
- Conèixer altres situacions relacionades amb la inflació.
- Conèixer les diferents causes de la inflació.
- Conèixer les conseqüències i els efectes de la inflació.
- Identificar els principals mètodes de reducció de la inflació.
- Conèixer els principals mètodes de control de la inflació, atenent a les seues causes.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
avaluables
CC
- El concepte
d'inflació.
- L'índex de
preus de
consum (IPC).
- La taxa
d'inflació.
- Classes
d'inflació.
- Casos
relacionats amb
la inflació.
- Causes de la
inflació.
-
Conseqüències
i efectes de la
inflació.
- Mètodes de
reducció de la
inflació.
- El control de
la inflació.
1. Descriu què és el poder
adquisitiu i les mesures
utilitzades per a registrar
les pujades de preus d'un
país.
2. Descriu què és l'IPC i
com es realitza el seu
càlcul, utilitzant exemples
numèrics senzills.
3. Descriu què és l'IPC
harmonitzat.
4. Descriu i realitza el
càlcul de la inflació.
5. Descriu el concepte de
diferencial d'inflació entre
diferents països, així com
el problema econòmic que
suposa l'existència d'un
diferencial elevat.
6. Descriu les crítiques
que habitualment es fan al
càlcul de l'IPC.
7. Realitza i explica
diferents classificacions
d'inflació, atenent al
període de temps
1.1. Reconeix el concepte
de poder adquisitiu i
d'inflació.
2.1. Reconeix què és l'IPC
i realitza els càlculs
precisos per a determinar-
ho.
3.1. Reconeix què és l'IPC
harmonitzat.
4.1. Reconeix què és la
inflació i realitza els
càlculs precisos per a
determinar-la.
5.1. Reconeix el concepte
de diferencial d'inflació
entre diferents països, i la
seua importància com a
dada econòmica.
6.1. Analitza de forma
crítica el càlcul de la
inflació.
7.1. Reconeix els diferents
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
CMCT,
CAA
CMCT,
CAA
CMCT,
CCL,
CD,CAA,
SIEP
CMCT
CCL
CD,CAA
SIEP
CMCT
CCL,CD
CAA,SIEP
CCL
CAA
52
considerat, al nivell que
pugues aquesta arribar a
aconseguir, o a altres
situacions relacionades
amb la inflació.
8. Descriu què és la
deflació i l'estagflació, i
els seus efectes en
l'economia.
9. Descriu les causes de la
inflació de demanda
segons les teories
monetarista i keynesiana,
les causes de la inflació de
costos i de l'estructural.
10. Descriu i explica
cadascuna de les
conseqüències i efectes
més importants de la
inflació
11. Descriu, analitzant
pros i contres de les
següents mesures de lluita
contra la inflació:
referenciar la moneda
nacional a un determinat
ben tangible i les
polítiques de control de
preus
12. Descriu les principals
mesures que poden aplicar
les autoritats econòmiques
davant l'aparició d'inflació
per cadascuna de les
següents causes: per excés
de demanda, per excés de
diners en circulació, per
increment en els costos, o
per causes estructurals.
tipus d'inflació.
8.1. Reconeix què és la
deflació i l'estagflació, i
els seus efectes en
l'economia.
9.1. Reconeix les causes
de la inflació i valora les
seues repercussions
econòmiques i socials.
10.1. Reconeix i valora les
repercussions més
importants de la inflació.
11.1. Analitza diferents
mesures per a lluitar
contra la inflació.
12.1. Analitza alternatives
per a lluitar contra la
inflació, atenent a les
seues causes.
CCL,CD
CAA,SIEP,
CSYC
CCL
CAA
CSYC
SIEP
CCL,CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD
CAA
CSYC
SIEP
Unitat 7
TEMPORALITZACIÓ Dues últimes setmanes de febrer i primera setmana
de març.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer el paper que juga la població en l'economia.
- Classificar i mesurar la població des del punt de vista econòmic.
- Conèixer la relació existent entre el creixement de la població i el creixement
econòmic. Conèixer els problemes causats per l'envelliment de la població i la
superpoblació.
- Conèixer les característiques particulars del mercat de treball.
53
- Conèixer les principals classes de desocupació que existeixen i les seues causes.
Conèixer com es mesura la desocupació i els col·lectius especialment afectats per el, a
més de les diferents polítiques del govern que lluiten contra ell.
- Conèixer la relació que existeix entre el creixement econòmic i la creació d'ocupació.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
avaluables
CC
- La població
com a factor
productiu.
- El paper de la
població en
l'economia.- El
mesurament del
factor treballe.
- Població i
creixement
econòmic.
- El mercat de
treball.
- La
desocupació i el
seu
mesurament.
- Relació entre
creixement i
desocupació.
1. Explica el paper que juga
la població en l'economia,
com a consumidor de béns i
serveis, i com a oferent de
factors productius.
2. Explica com obté la
població els seus ingressos
i com els gasta.
3. Explica com es classifica
la població des del punt de
vista econòmic.
4. Resol exercicis numèrics
de les principals taxes
poblacionals estudiades.
5. Descriu les diferents
postures econòmiques
sobre la relació existent
entre el creixement de la
població i el creixement
econòmic.
6. Descriu el problema
econòmic al que s'enfronta
Europa a causa de
l'envelliment de la seua
població, i el problema
causat per la superpoblació
mundial.
7. Identifica els elements
del mercat de treball i
descriu els factors que
influeixen en la demanda i
en l'oferta de treball
8. Descriu les
imperfeccions que presenta
el mercat de treball
9. Descriu les diferents
1.1. Reconeix la població
tant com a oferent de
factors productius com a
demandant de béns i
serveis.
2.1. Identifica els ingressos
de la població i com els
utilitzen.
3.1. Realitza la classificació
de la població utilitzant
dades estadístiques, des del
punt de vista econòmic; per
a utilitzar-la com a
indicador de la situació
econòmica d'un país.
4.1. Realitza el càlcul de
taxes poblacionals utilitzant
fulls de càlcul.
5.1. Identifica les diferents
teories sobre la relació que
existeix entre el creixement
de la població i el
creixement econòmic.
6.1. Identifica el problema
econòmic causat per
l'envelliment de la
població, i el causat per la
superpoblació.
7.1. Identifica els elements
del mercat de treball, i els
factors que influeixen en
cadascun d'ells
8.1. Reconeix les
imperfeccions del mercat
de treball.
CCLCD
CAA
CSYC
CCL,CD
CAA
CSYC
CMCT
CCL
CD
CAA
CSYC
CMCT
CCL
CD,CAA CSYC
CCL
CD
CSYC
CCL
CD
CSYC
CCL
CD
CCL
CD
CMCT
CCL
CD,CAA
CSYC
54
classes de desocupació que
existeixen.
10. Descriu les causes de la
desocupació diferenciant la
postura neoclàssica de la
keynesiana.
11. Identifica les fonts
oficials que arrepleguen la
desocupació a Espanya i els
col·lectius que es troben
més directament afectats .
12. Identifica, descriu i
valora les diferents
polítiques de lluita contra la
desocupació que porten
avance les administracions
públiques.
13. Descriu la relació que
existeix entre el creixement
econòmic i la creació
d'ocupació, basant-se en els
estudis empírics descrits en
l'anomenada «llei de
Okun».
9.1. Identifica les diferents
classes de desocupació.
10.1. Reconeix les causes
de la desocupació segons
les diferents teories
econòmiques.
11.1. Identifica els
organismes encarregats de
registrar la desocupació,
així com els mesuraments
que realitzen.
12.1. Valora les diferents
polítiques de lluita contra la
desocupació.
13.1. Relaciona el
creixement econòmic amb
la creació d'ocupació a
través d'estudis empírics.
Valora la validesa d'aquests
estudis
SIEP
CMCT
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
CMCT
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
CMCT
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD
CAA
CSYC
SIEP
Unitat 8
TEMPORALITZACIÓ Tres últimes setmanes de març.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer les funcions de les empreses com a elements de coordinació de factors
productius. Tenir un coneixement bàsic del funcionament de les mateixes.
- Conèixer els objectius de les empreses, distingint aquells que tenen un clar caràcter
econòmic, dels quals no.
- Conèixer el concepte de substitució tècnica de factors i d'eficiència sobre la base de les
tecnologies disponibles.
- Conèixer la funció de producció i els efectes que té l'augment d'un factor sobre la
producció.
- Conèixer els conceptes de punt mort, cost total, cost mitjà, cost marginal. Conèixer la
determinació del benefici en una empresa.
- Conèixer la depreciació que es produeix en el capital fix de les empreses, a més de la
seua previsió a nivell econòmic a través de l'amortització.
- Conèixer el concepte de productivitat en l'empresa.
- Conèixer les principals característiques dels processos productius de les empreses.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
55
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
avaluables
CC
- El
funcionament
de les empreses.
- Funcions i
objectius de les
empreses.
- Els factors
productius en
l'empresa.
- La producció.
- La
determinació
del benefici.
- L’amortizació.
- El treball ben
fet: la
productivitat.
- Classes de
processos
productius.
1. Explica els elements de
coordinació que existeixen
en l'economia i el paper
juguen les empreses.
2. Descriu els conceptes de
valor afegit i període mitjà
de maduració.
3. Explica les funcions de
les empreses, distingint les
repercussions de la seua
activitat en la societat
4. Classifica i explica els
objectius de les empreses,
distingint entre els
econòmics dels quals no ho
són.
5. Explica els conceptes de
tecnologia i matriu
tecnològica, valorant la
importància de la inversió
en R+D+i per a les
empreses.
6. Explica el concepte de
substitució tècnica de
factors i d'eficiència;
realitzant exercicis
numèrics de determinació
de l'eficiència tècnica i
econòmica.
7. Descriu què és la funció
de producció i el producte
marginal, determinant com
poden ser els rendiments a
escala d'una empresa
8. Descriu els conceptes de
punt mort, cost total, cost
mitjà, cost marginal i la
determinació del benefici
en una empresa, realitzant
exercicis pràctics en els
quals es determinen els
conceptes
anteriors
1.1. Expressa una visió
global del funcionament del
sistema productiu partint de
l'estudi de l'empresa.
2.1. Expressa una visió de
l'empresa com a creadora
de valor afegit, així com el
seu funcionament partint de
període de maduració.
3.1. Expressa i analitza les
repercussions de l'activitat
de les empreses en la
societat.
4.1. Expressa i analitza els
objectius de les empreses.
5.1. Determina el concepte
de tecnologia en economia,
i la importància de la
inversió en R+D+I.
6.1. Determina i interpreta
l'eficiència tècnica i
econòmica d'una empresa a
partir de casos plantejats.
7.1. Determina i interpreta
la funció de producció.
8.1. Analitza i interpreta els
beneficis d'una empresa a
partir de supòsits
d'ingressos i costos d'un
període.
8.2. Comprèn i utilitza
diferents tipus de costos,
tant fixos com a variables,
totals, mitjans i marginals,
així com representa i
interpreta gràfics de costos
9.1. Comprèn i utilitza
l'amortització com un cost
CCL
CAA,
CCL
CAA
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
CCL,
CD,CAA
CSYC
SIEP
CMCT
CAA
CSYC
CMCT
CAA
CSYC
CMCT
CAA
CSYC
CMCT
CAA
CMCT
CAA
CMCT
CAA
56
9. Diferència entre el
capital fix i circulant, i els
utilitza per a descriure els
diferents tipus de
depreciació i el concepte
d'amortització, elaborant
exercicis pràctics en els
quals es determine
l'amortització amb el
mètode constant.
10. Descriu el concepte de
productivitat en l'empresa,
elaborant exercicis pràctics
en els quals es determine la
productivitat i l'evolució de
la mateixa
11. Classifica els processos
productius de les indústries
en funció de diferents
criteris
més.
10.1. Comprèn i utilitza el
concepte de productivitat i
la seua relació amb
l'eficiència i la tecnologia
11.1. Indica les diferents
categories de processos
productius.
CMCT
CAA
CCL
CD
CAA
Unitat 9
TEMPORALITZACIÓ Tres primeres setmanes d'abril.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer la intervenció pública en l'economia al llarg de la història per a arribar a
entendre les postures actuals.
Realitzar diferents classificacions del sector públic.
- Conèixer les funcions més importants a nivell econòmic del sector públic.
- Conèixer els objectius econòmics del sector públic.
- Conèixer el procés de construcció de la Unió Europea.
- Conèixer les diferents polítiques econòmiques keynesianas i les crítiques que el
corrent neoclàssic fa a les mateixes.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
avaluables
CC
- Intervenció de
l'estat en
l'economia.
- Classificació
del sector
públic.
- Les funcions
del sector
públic.
- Objectius
econòmics del
sector públic
- El procés de
1. Descriu la intervenció
pública de l'estat en
l'economia des del
mercantilisme, passant per
les diferents etapes del
capitalisme.
2. Descriu els actuals
models d'intervenció de
l'estat en l'economia.
3. Classifica el sector
públic atenent a un criteri
espacial i també atenent a
la funció econòmica
1.1. Identifica els canvis
produïts en l'escenari
econòmic mundial, des de
l'època del mercantilisme
fins als nostres dies.
2.1. Identifica les dues
postures enfrontades sobre
la intervenció o no de l'estat
en l'economia.
3.1. Comprèn i realitza
diferents classificacions del
sector públic.
CCL
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD,CAA
CSYC
57
construcció de
la Unió
Europea.
- Les polítiques
econòmiques.
principal.
4. Descriu les funcions
dutes a terme pel sector
públic a nivell econòmic,
com és la determinació de
normes, la correcció de les
fallades del mercat, i la
distribució de la renda i la
riquesa.
5. Descriu els principals
objectius econòmics del
sector públic.
6. Descriu el procés de
construcció de la Unió
Europea, des dels seus
orígens fins a l'actualitat.
7. Descriu les diferents
polítiques micro i
macroeconòmiques que es
poden dur a terme, des del
punt de vista keynesiano; i
les crítiques que el corrent
neoclàssic fa a les
mateixes.
4.1. Identifica i comprèn les
diferents funcions del
sector públic.
5.1. Identifica i comprèn els
diferents objectius del
sector públic.
6.1. Analitza el procés de
construcció d'Unió
Europea, i de les
implicacions per a Espanya.
7.1. Valora, interpreta i
comprèn les diferents
polítiques micro i
macroeconòmiques, i el
paper del Banc Central
Europeu, pel que fa a
política monetària.
CCL
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
Unitat 10
TEMPORALITZACIÓ L'última setmana d'abril i les dues primeres setmanes de
maig
. OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer què és i para què s'utilitza el PIB.
- Conèixer els diferents mètodes de determinació del PIB. Conèixer la diferència de
treballar amb dades del PIB a preus de mercat o a cost de factors.
- Conèixer l'efecte de la pujada de preus en les dades arreplegades del PIB.
- Conèixer la utilitat del PIB per a mesurar el nivell general de preus del país.
- Conèixer el concepte de Renda Personal i de la Renda Personal Disponible.
- Conèixer les principals crítiques que es fan al PIB com a mesurador del benestar d'un
país.
- Conèixer els cicles econòmics, i les diferents fases que ho componen.
- Conèixer els principals mètodes d'anàlisis de la distribució de la renda nacional.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
avaluables
CC
- El producte
interior brut.
- Mètodes per a
calcular el PIB.
- El PIB real i el
1. Defineix què és el PIB, i
descriu cadascun dels
elements que ho integren.
Interpreta la informació del
PIB expressada en gràfics
1.1. Identifica el PIB i
cadascun dels elements que
ho integren, sent capaç
d'interpretar aquesta
informació continguda en
CCL,
CMCT
CD,
CAA
SIEP
58
PIB nominal.
- El deflactor
del PIB.
- Del PIB a la
renda
disponible.
- El PIB no és
útil per a
mesurar el
benestar.
- El creixement
i les seues
fluctuacions.
- La corba de
Lorenz.
temporals
2. Descriu la capacitat del
PIB com el mesurador del
creixement econòmic, com
a indicador de la creació
d'ocupació i del nivell de
vida dels ciutadans. Descriu
la capacitat del PIB com a
element de comparació de
diferents economies.
3. Determina el PIB pel
mètode del valor afegit, pel
mètode de la despesa i pel
mètode de l'ingrés o renda,
realitzant exercicis pràctics
de cadascun dels tres
mètodes.
4. Descriu la diferència que
existeix en mesurar les
dades a preus de mercat i a
cost de factors, i la
importància de la formació
bruta de capital
5. Descriu la diferència
existent entre expressar les
dades del PIB en termes
nominals i reals, realitzant
exercicis pràctics on es
transformen les dades
nominals del PIB a dades
reals.
6. Descriu el deflactor del
PIB com a sistema per a
mesurar el nivell general de
preus, realitzant exercicis
pràctics on es transformen
les dades del PIB de
nominals a reals, utilitzant
el deflactor del PIB.
7. Defineix i determina, el
Producte Nacional Brut, el
Producte Nacional Net, la
Renda Nacional i la Renda
Nacional Disponible.
8. Identifica i descriu les
diferents crítiques que es
gràfics que mostren la seua
evolució en el temps.
2.1 Identifica el PIB com
una de les variables que ens
indiquen la situació
econòmica d'un país, el
grau de creixement d'una
economia, de la renda i de
l'ocupació.
2.2 Valora el PIB com una
macromagnitud útil per a
establir comparacions entre
diferents economies.
3.1. Valora i interpreta els
la informació aportada pel
PIB, calculat des de
diferents punts de vista.
4.1. Identifica les
diferències que existeixen
entre les diferents formes
d'expressar el PIB. Analitza
la formació bruta de capital
com un factor que influeix
en el creixement i el
desenvolupament
econòmic.
5.1. Valora, interpreta i
comprèn les dades del PIB
expressats en termes
nominals i reals.
6.1. Utilitza el PIB per a
determinar un altre
mesurament de la inflació i
analitzar de forma crítica
les dades del Producte
Interior Brut, en estar
influenciats per l'efecte de
la inflació.
7.1. Analitza la relació
entre la renda disponible
dels ciutadans d'una
economia i el seu PIB.
8.1. Valora, interpreta i
comprèn les limitacions del
CCL,
CMCT
CD
CAA
SIEP
CCL
CMCT
CD,CAA
SIEP
CCL
CMCT
CAA
CCL
CMCT
CAA
CCL
CMCT
CAA
CCL
CMCT
CAA
CCL
CMCT
CD
CAA
SIEP
CCL
CD
CAA
SYC
59
fan al PIB com a mesurador
del benestar d'un país,
diferenciant entre un
creixement del PIB i el
desenvolupament d'una
economia.
9. Descriu les diferents
fases que es diferencien en
els cicles econòmics, a
partir de les dades
obtingudes del PIB.
10. Descriu què representa
la Corba de Lorenz, a més
d'identificar possibles
situacions que es poden
presentar en ella.
PIB per a mesurar la
situació econòmica i la
qualitat de vida d'un país.
9.1. Utilitza i interpreta la
informació del PIB en
gràfics per a analitzar la
seua evolució en el temps.
10.1. Analitza la renda
nacional en gràfics, per a
determinar la seua
distribució entre la població
i mesurar així la seua
validesa com a indicadora
de la situació econòmica
d'un país.
SIEP
CCL
CMCT
CD
CAA
CCL
CMCT
CD
CAA
CSYC
SIEP
Unitat 11
TEMPORALITZACIÓ Les dues primeres setmanes de maig i les tres
últimes setmanes de juny
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Conèixer les postures actuals sobre el comerç internacional, i els factors que han
afavorit el fenomen de la globalització econòmica.
- Identificar i diferenciar les diferents mesures proteccionistes que s'apliquen actualment
i que s'han aplicat al llarg de la història recent. Diferenciar els diferents nivells
d'integració econòmica.
Conèixer les diferents balances de pagaments i la informació que ens aporten.
- Conèixer les característiques bàsiques dels mercats de divises, i dels diferents sistemes
de tipus de canvi. Conèixer la història recent dels tipus de canvi.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
avaluables
CC
- El comerç
internacional.
- El
proteccionisme.
- La balança de
pagaments.
- El mercat de
divises.
1. Identifica què és el
comerç internacional,
descrivint els factors que
han afavorit el fenomen de
la globalització.
2. Descriu en què
s'especialitzen els països,
així com la naturalesa del
comerç internacional entre
els estats de la Unió
1.1. Valora els canvis més
recents en l'escenari
econòmic mundial causats
pel desenvolupament del
comerç internacional,
identificant les
circumstàncies tècniques,
econòmiques, socials i
polítiques que els expliquen.
2.1. Identifica raons que
justifiquen l'especialització
d'alguns països, així com la
naturalesa del comerç en el
si de la Unió Europea.
CCL,
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD
CAA
SYC
SIEP
60
Europea
3. Diferència i valora les
postures actuals a favor i en
contra del comerç
internacional, valorant la
seua capacitat per a
solucionar problemes
econòmics; descrivint a més
les diferents mesures
proteccionistes que s'estan
aplicant en l'actualitat i la
seua justificació.
4. Descriu com han sigut les
relacions econòmiques
internacionals en la nostra
història recent, i la seua
contribució al
desenvolupament econòmic
mundial, valorant la seua
necessària regulació.
5. Explica els diferents
nivells d'integració
econòmica, identificant el
produït en el si de la Unió
Europea i les repercussions
per a Espanya.
6. Descriu què són les
balances de pagaments i la
informació que ens aporten,
diferenciant i descrivint les
operacions que es registren
en cadascuna d'elles.
Realitza exercicis pràctics
d'elaboració de les diferents
balances de pagaments en
aplicacions informàtiques
7. Descriu els elements
bàsics dels mercats de
divises i els diferents
sistemes de tipus de canvi
que existeixen i la seua
història recent; identificant
les causes que poden portar
a l'apreciació o depreciació
d'una moneda
3.1. Diferència i valora, les
mesures proteccionistes o
lliurecanvistes com a eines
per a solucionar problemes
econòmics, expressant les
raons que justifiquen
l'intercanvi econòmic entre
països.
4.1. Identifica les causes
històriques del
desenvolupament del
comerç internacional i la
globalització, i com el
desenvolupament del mateix
ha contribuït al creixement
econòmic mundial,
reflexionant sobre la
necessitat de la seua
regulació.
5.1. Explica i reflexiona
sobre el procés de
cooperació i integració
econòmica produït en la
Unió Europea, valorant les
repercussions i implicacions
per a Espanya en un context
global.
6.1. Valora, interpreta i
comprèn les balances de
pagaments com a indicadors
de la situació econòmica
d'un país, i com a
mesuradors dels fluxos
comercials internacionals.
Maneja dades de les
balances de pagaments en
aplicacions informàtiques.
7.1. Analitza i explica el
funcionament de les divises
i dels mercats en els quals
cotitzen.
CCL
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL
CMCT
CD
CAA
CCL
CMCT
CD
CAA
Unitat 12
61
TEMPORALITZACIÓ La primera i segona setmana de juny.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Diferenciar entre creixement econòmic, desenvolupament econòmic i creixement
humà, així com la forma de mesurar-los. Conèixer els trets que caracteritzen als països
pobres.
- Conèixer els beneficis i costos del desenvolupament econòmic.
- Conèixer les causes del subdesenvolupament i les conseqüències de la dependència
dels països pobres.
- Conèixer els principals organismes i institucions internacionals d'ajuda al
desenvolupament, a més dels mitjans que utilitzen per a aconseguir els seus objectius.
- Conèixer les principals característiques del comerç just.
- Conèixer els efectes mediambientals de l'activitat econòmica, i la limitació dels
recursos naturals. Conèixer les principals actuacions per a evitar aquests problemes.
CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D'AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
Continguts Criteris d'avaluació Estàndards
d'aprenentatge
avaluables
CC
- Una altra manera
de mesurar el
desenvolupament.
- Costos i beneficis
del
desenvolupament.
- Condicionants del
subdesenvolupament.
- Ajudes als països
subdesenvolupats.
- Alternatives
comercials entre
països.
- Economia i medi
ambient.
1. Identifica i distingeix
entre creixement
econòmic,
desenvolupament
econòmic i creixement
humà.
2. Descriu què és i què
mesura el IDH. Valora el
IDH com a alternativa al
PIB.
3. Descriu els trets bàsics
que caracteritzen als
països pobres.
4. Identifica, valora i
descriu els costos i
beneficis del
desenvolupament
econòmic per a la
població en general
5. Explica les causes del
subdesenvolupament des
del punt de l'oferta i de la
1.1. Diferència entre els
conceptes de creixement
i de desenvolupament.
2.1. Comprèn la
capacitat i les
limitacions de les
principals magnituds
macroeconòmiques per a
mostrar la situació
econòmica d'un país i la
qualitat de vida.
3.1. Identifica els trets
que caracteritzen als
països pobres.
4.1. Identifica els factors
que influeixen en el
desenvolupament
econòmic, i els beneficis
que est suposa,
reconeixent també les
conseqüències negatives
del desenvolupament
econòmic.
5.1. Descriu i reflexiona
sobre les implicacions i
efectes de la
globalització econòmica
en els països
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD,CAA
CSYC
SIEP
CCL
CD
CAA
CSYC
CCL,
CD
CAA
CSYC
62
demanda i explica els
problemes derivats de la
dependència econòmica
del sector primari que
tenen els països pobres, a
més de la seua
problemàtica amb el
deute extern.
6. Descriu els principals
organismes i instruments
d'ajuda al
desenvolupament.
7. Descriu les principals
característiques del
comerç just.
8. Identifica els efectes
mediambientals de
l'activitat econòmica i la
limitació dels recursos
naturals
9. Descriu les principals
actuacions
governamentals per a
evitar o reduir els
problemes
mediambientals, a més
de les actuacions
d'empreses tendents a
evitar-les
subdesenvolupats,
identificant els factors
que dificulten el
creixement econòmic
dels països pobres.
6.1. Descriu els
programes i actuacions
que la comunitat
internacional realitza
perquè els països en vies
de desenvolupament
puguen resoldre els seus
problemes econòmics i
així poder créixer i
progressar
7.1. Identifica
alternatives per a
abordar la resolució de
problemes econòmics en
els països pobres,
utilitzant exemples
actuals en l'entorn.
8.1. Reflexiona sobre les
conseqüències del
creixement econòmic i
de l'activitat de les
empreses en general en
el medi ambient i la
qualitat de vida,
desenvolupant actituds
positives.
9.1. Identifica actuacions
governamentals en pro
dels problemes
mediambientals.
CCL
CD
CAA
CSYC
CCL
CD
CAA
CSYC
CCL
CD
CAA
CSYC
SIEP
CCL,
CD
CAA
CSYC
SIEP
63
6. METODOLOGIA
La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d'afavorir la capacitat de l'alumnat per a
aprendre per si mateix, per a treballar en equip i per a aplicar els mètodes apropiats de
recerca i també ha de subratllar la relació dels aspectes teòrics de les matèries amb les
seues aplicacions pràctiques.
En Batxillerat, la relativa especialització de les matèries determina que la metodologia
didàctica estiga fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria i
per les exigències del tipus de coneixement propi de cadascuna.
A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l'etapa exigeix el treball amb
metodologies específiques i que aquestes comporten un important grau de rigor científic
i de desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives
i interpretatives).
6.1. CRITERIS METODOLÒGICS
En relació amb l'exposat anteriorment, la proposta didàctica d'Economia s'ha elaborat
d'acord amb els criteris metodològics següents:
- Adaptació a les característiques de l'alumnat de Batxillerat, oferint activitats
diversificades d'acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l'etapa.
- Autonomia: facilitar la capacitat de l'alumnat per a aprendre per si mateix.
- Activitat: fomentar la participació de l'alumnat en la dinàmica general de l'aula,
combinant estratègies que propicien la individualització amb unes altres que fomenten
la socialització.
- Motivació: procurar despertar l'interès de l'alumnat per l'aprenentatge que se li
proposa.
- Integració i interdisciplinaritat: presentar els continguts amb una estructura clara,
plantejant les interrelacions entre els continguts de l'Economia els de altres disciplines
afins, com per exemple, la història, les matemàtiques, etc..
- Rigor científic i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell
(analítiques, explicatives i interpretatives).
- Funcionalitat: fomentar la projecció pràctica dels continguts i la seua aplicació a
l'entorn, amb la finalitat d'assegurar la funcionalitat dels aprenentatges en dos sentits: el
desenvolupament de capacitats per a ulteriors adquisicions i la seua aplicació en la vida
quotidiana.
- Varietat en la metodologia, atès que l'alumnat aprèn a partir de fórmules molt diverses.
6.2. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
La forma d'aconseguir aquests objectius queda, en cada cas, segons el parer del
professorat, d'acord amb el propi caràcter, la concepció de l'ensenyament i les
característiques del seu alumnat.
No obstant açò, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que
combinen, de la manera en què cadascun considere més apropiada, les estratègies
expositives, acompanyades d'activitats d'aplicació i les estratègies d'indagació.
Les estratègies expositives
Presenten a l'alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat que ha
d'assimilar. Resulten adequades per als plantejaments introductoris i panoràmics i per a
ensenyar fets i conceptes; especialment aquells més abstractes i teòrics, que difícilment
l'alumnat pot aconseguir solament amb ajudes indirectes.
64
No obstant açò, resulta molt convenient que aquesta estratègia s'acompanye de la
realització per l'alumnat d'activitats o treballs complementaris d'aplicació o indagació,
que possibiliten l'enfilada dels nous coneixements amb els quals ja posseeix.
S'estructurarà l'aprenentatge dels continguts des del general al particular, des de la teoria
a la pràctica; i des dels conceptes i fets als procediments i actituds.
Les estratègies d'indagació
Presenten a l'alumnat una sèrie de materials en brut que ha d'estructurar, seguint unes
pautes d'actuació. Es tracta d'enfrontar-ho a situacions problemàtiques en les quals ha de
posar en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments i actituds per a així
adquirir-los de forma consistent.
L'ocupació d'aquestes estratègies està més relacionat amb l'aprenentatge de
procediments, encara que aquests comporten al seu torn l'adquisició de conceptes, atès
que tracten de posar a l'alumnat en situacions que fomenten la seua reflexió i posen en
joc les seues idees i conceptes. També són molt útils per a l'aprenentatge i el *desa
- Fomenten actituds que ajuden a la formació humana de l'alumnat.
Criteris per a la selecció de les activitats
Tant en el llibre de text com en la web, es plantegen activitats de divers tipus per a la
selecció del qual s'han seguit els criteris següents:
- Que desenvolupen la capacitat de l'alumnat per a aprendre per si mateix, utilitzant
diverses estratègies.
- Que proporcionen situacions d'aprenentatge que exigisquen una intensa activitat
mental i porten a reflexionar i a justificar les afirmacions o les actuacions.
- Que estiguen perfectament interrelacionades amb els continguts teòrics.
- Que tinguen una formulació clara, perquè l'alumnat entenga sense dificultat el que ha
de fer.
- Que siguen variades i permeten afermar els conceptes; treballar els procediments
(textos, imatges, gràfics, mapes), desenvolupar actituds que col·laboren a la formació
humana i atendre a la diversitat en l'aula (tenen diferent grau de dificultat).
- Que donen una projecció pràctica als continguts, aplicant els coneixements a la
realitat.
- Que siguen motivadores i connecten amb els interessos de l'alumnat, per referir-se a
temes actuals o relacionats amb el seu entorn.
Tipus d'activitats
Sobre la base d'aquests criteris, les activitats programades responen a una tipologia
variada que s'enquadra dins de les categories següents:
Activitats d'ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part important
de les activitats plantejades en el llibre de text. Es troben en els apartats següents:
- En cadascun dels grans subapartats en què s'estructuren les unitats didàctiques es
proposen activitats al fil dels continguts estudiats. Són, generalment, de localització,
fiançament, anàlisi, interpretació i ampliació de conceptes.
- Al final de cada unitat didàctica es proposen activitats de definició, fiançament i
síntesi de continguts.
Activitats d'aplicació dels continguts teòrics a la realitat i a l'entorn de l'alumnat. Aquest
tipus d'activitats, en uns casos, es refereixen a un apartat concret del tema i, per tant,
s'inclouen entre les activitats plantejades al fil de l'exposició teòrica; en altres casos, es
presenten com a interpretació d'experiències, o bé com a treballs de camp o d'indagació
Activitats encaminades a fomentar la conscienciació, el debat, el judici crític, la
tolerància, la solidaritat...
D'altra banda, les activitats programades presenten diversos nivells de dificultat.
D'aquesta forma permeten donar resposta a la diversitat de l'alumnat, ja que poden
65
seleccionar-se aquelles més concordes amb el seu estil d'aprenentatge i amb els seus
interessos.
El nivell de dificultat pot apreciar-se en el propi enunciat de l'activitat: localitza,
defineix, analitza, compara, comenta, consulta, esbrina, arreplega informació, sintetitza,
aplica, etc. La majoria corresponen a un nivell de dificultat mitjà o mitjà-alt, el més
apropiat per a un curs de Batxillerat.
La correcció de les activitats fomenta la participació de l'alumnat en classe, aclareix
dubtes i permet al professorat conèixer, de forma quasi immediata, el grau d'assimilació
dels conceptes teòrics, el nivell amb el qual es manegen els procediments i els hàbits de
treball.
66
7. AVALUACIÓ
7.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Els continguts i els criteris d’avaluació s’han programat per a facilitar la identificació i
avaluació dels aprenentatges bàsics del nivell educatiu i afavorir així l’atenció a la
diversitat des de les programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges.
Continguts i criteris d’avaluació de l’assignatura Economia
Bloc 1: Economia i escassetat. L’organització de l’activitat econòmica.
Continguts Criteris d’avaluació CC
L’escassetat, l’elecció i
l’assignació de recursos. El cost
d’oportunitat.
La frontera de possibilitats de
producció.
Mecanismes d’assignació de
recursos.
Anàlisi i comparació dels
diferents sistemes econòmics.
Els models econòmics.
Economia positiva i economia
normativa.
BL1.1. Explicar el problema de
l’escassetat, les necessitats il·limitades i
el cost d’oportunitat en tot sistema
econòmic i expressar una valoració
crítica de les diferents formes de
resolució dels problemes econòmics a
partir de l’estudi de casos.
BL1.2. Reconéixer el mètode científic
que s’utilitza en l’àrea de l’Economia així
com identificar les fases de la
investigació científica en economia i els
models econòmics.
BL1.3. Reconéixer la terminologia
conceptual de l’àrea econòmica propia
del nivell educatiu i utilitzar-la
correctament en activitats orals i escrites
de l’àmbit personal, acadèmic, social o
professional.
BL1.4. Participar en intercanvis
comunicatius de l’àmbit personal,
acadèmic, social o professional aplicant
les estratègies lingüístiques i no
lingüístiques del nivell educatiu pròpies
de la interacció oral utilitzant un
llenguatge no discriminatori
CMCT
CAA
CSC
CMCT
CSC
CCLI
CSC
CCLI
CSC
Bloc 2: L’activitat productiva.
Continguts Criteris d’avaluació CC
L’empresa, els seus objectius i
funcions. Procés productiu i
factors de producció.
Divisió tècnica del treball,
productivitat i interdependència.
La funció de producció.
Obtenció i anàlisi dels costos de
producció i dels beneficis.
Lectura i interpretació de dades i
gràfics de contingut econòmic.
Anàlisi d’esdeveniments
BL2.1. Analitzar les característiques
principals de l’empresa i del procés
productiu des de la perspectiva de
l’eficiència i la productivitat, els seus
efectes i la seua utilitat en la societat a
més de les raons de la divisió técnica del
treball, utilitzant referències reals de
l’entorn pròxim i la seua relació amb el
mercat global.
BL2.2. Calcular, representar i interpretar
els costos i beneficis de les empreses, així
CSC
SIEE
CAA
CMCT
CSC
67
econòmics relatius a canvis en el
sistema productiu o en
l’organització de la producció
en el context de la globalització.
com analitzar, representar i interpretar la
funció de producció d’una empresa a
partir d’un cas donat.
BL2.3. Buscar i seleccionar informació
economicofinancera a partir d’una
estratègia de filtratge i de forma
contrastada en mitjans digitals com
pàgines web i bases de dades
especialitzades, i registrar-la en paper de
forma curosa o emmagatzemar-la
digitalment en dispositius informàtics i
servicis de la
xarxa.
BL2.4. Crear i editar continguts digitals
com ara documents de text, presentacions
multimèdia i produccions audiovisuals
amb sentit estètic utilitzant aplicacions
informàtiques d’escriptori, com per
exemple fulls de càlcul, coneixent com
aplicar els diferents tipus llicències.
CD
CSC
CD
CSC
Bloc 3: El mercat.
Continguts Criteris d’avaluació CC
Diferents estructures de mercat i
models de competència.
La competència perfecta. La
competència imperfecta. El
monopoli.
L’oligopoli. La competència
monopolística.
Anàlisi i valoració dels fallades
del mercat i la intervenció del
sector públic. conseqüències per
als consumidors, empreses o
estats, i sobre la responsabilitat
de cada un com a agents
econòmics i observar les seues
diferències amb els models, a
través de casos concrets.
BL3.1 Calcular i interpretar, a partir del
funcionament del mercat, les variacions
en quantitats demandades i oferides de
béns i serveis en funció de distintes
variables, a través de l’estudi de casos.
BL3.2. Analitzar el funcionament de
mercats reals, debatre sobre les seues
conseqüències per als consumidors,
empreses o estats, i sobre la
responsabilitat de cada un com a agents
econòmics i observar les seues
diferències amb els models, a través de
casos concrets
BL3.3. Debatre sobre els principals errors
del mercat, les seues causes i efectes per
als agents que intervenen en l’economia i
les diferents opcions d’actuació per part
de l’Estat.
CMCT
CSC
CSC
SIEE
CSC
SIEE
CAA
Bloc 4: La macroeconomia.
Continguts Criteris d’avaluació CC
Macromagnituds: La producció.
La renda. El gasto.
La inflació. Magnituds reals i
nominals.
Els vincles dels problemes
macroeconòmics i la seua
BL4.1. Diferenciar les principals
magnituds macroeconòmiques i analitzar
les relacions existents entre si, i
argumentar sobre els inconvenients i les
imitacions que presenten com a
indicadors de la qualitat de vida, a partir
CMCT
CSC
68
interrelació.
Limitacions de les variables
macroeconòmiques com a
indicadores del desenrotllament
de la societat: Índex de
desenrotllament humà.
de casos pràctics i distintes fonts (INE,
Banc d’Espanya, premsa econòmica,
etc.).
Bloc 5: La intervenció de l’Estat en l’economia.
Continguts Criteris d’avaluació CC
El cicle econòmic. Les crisis
cícliques de l’economia.
L’Estat en l’economia. La
regulació. La igualtat
d’oportunitats i la redistribució
de la riquesa.
El mercat de treball. La
desocupació: tipus de
desocupació i les seues causes.
Polítiques contra la
desocupació.
Valoració de les polítiques
macroeconòmiques de
creixement i estabilitat:
Política fiscal i pressupostària.
BL5.1. Analitzar l’impacte del
creixement econòmic, les distintes
polítiques econòmiques i les crisis
cícliques en l’economia i els seus efectes
en la qualitat de vida de les persones, a
partir de textos d’actualitat.
BL5.2. Avaluar l’estructura del mercat de
treball i la seua relació amb l’educació i
formació, analitzant de forma especial la
desocupació i la seua evolució, així com
les diferents opcions de polítiques
macroeconòmiques per a fer-li front, a
partir de l’estudi de casos i comentaris de
textos.
CSC
CSC
SIEE
Bloc 6: Aspectes financers de l’economia.
Continguts Criteris d’avaluació CC
Funcionament i tipologia dels
diners en l’economia.
Procés de creació dels diners.
La inflació segons les seues
distintes teories explicatives:
causes i efectes.
Anàlisi dels mecanismes de
l’oferta i demanda monetària i
els seus efectes sobre el tipus
d’interés.
Funcionament del sistema
financer i del Banc Central
Europeu.
Instruments de política
monetària del BCE.
BL6.1. Reconéixer el procés de creació
dels diners, els canvis en el seu valor i la
forma en què estos es mesuren, a partir de
l’estudi de casos
BL6.2. Explicar les distintes teories
explicatives sobre les causes de la
inflació i els seus efectes sobre els
consumidors, les empreses i el conjunt de
l’economia i analitzar els diferents tipus
de política monetària i valorar el seu
impacte econòmic i social, per mitjà de la
interpretació de dades i gràfics.
BL6.3. Descriure el funcionament del
sistema financer i les característiques dels
seus principals productes i mercats i
analitzar el paper del Banc Central
Europeu i l’estructura de la seua política
monetària, a partir de diferents fonts.
CSC
CMCT
CSC
CSC
SIEE
Bloc 7: El context internacional de l’economia.
Continguts Criteris d’avaluació CC
Funcionament, suports i
obstacles del comerç
internacional. La balança de
BL7.1. Analitzar els fluxos comercials
entre dos economies, a partir de balanços
de pagaments bàsiques, i examinar els
CSC
69
pagaments.
Descripció dels mecanismes de
cooperació i integració
econòmica i especialment de la
construcció de la Unió Europea.
Causes i conseqüències de la
globalització i del paper dels
organismes econòmics
internacionals en la seua
regulació.
processos d’integració econòmica a
través de l’exemple de la Unió Europea.
BL7.2. Argumentar sobre les causes i
conseqüències de la globalització
econòmica, així com el paper dels
organismes econòmics internacionals en
la seua regulació, en el context actual.
CAA
CSC
Bloc 8: Desequilibris econòmics actuals.
Continguts Criteris d’avaluació CC
Consideració del medi ambient
com a recurs sensible i escàs.
Identificació de les causes de la
pobresa, el subdesenrotllament i
les seues possibles vies de
solució.
Valoració del creixement davant
del desenrotllament: les
desigualtats en la distribució de
la renda.
BL8.1. Analitzar l’impacte del
creixement econòmic a través dels seus
efectes en la qualitat de vida de les
persones, el medi ambient i la distribució
de la riquesa a escala local i mundial, per
mitjà de debats i elaboració de tasques
cooperatives.
CSC
SIEE
COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM
CCLI: competència comunicació lingüística.
CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
CD: competència digital.
CAA: competència aprendre a aprendre.
CSC: competències socials i cíviques.
SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
CEC: consciència i expressions culturals.
7.2 INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
En la programació, ha de fixar-se com es va a avaluar a l'alumnat; és a dir, el tipus
d'instruments d'avaluació que es van a utilitzar. Els sistemes d'avaluació són múltiples,
però en qualsevol cas, en els instruments que es dissenyen, hauran d'estar presentes les
activitats següents:
- Activitats de tipus conceptual. En elles l'alumnat anirà substituint de forma progressiva
les seues idees prèvies per les desenvolupades en classe.
- Activitats que ressalten els aspectes de tipus metodològic. Per exemple, selecció i
recollida d'informació, estructuració de la mateixa, anàlisi de les dades, establiment
d'hipòtesi, explicació de fenòmens econòmics, resolució de problemes, etc.
- Activitats on es ressalten la connexió entre els conceptes econòmics estudiats i la
pròpia societat. Per exemple, aquelles que sorgeixen de l'aplicació a la vida quotidiana
dels continguts desenvolupats en classe.
Quant al «format» de les activitats, es poden utilitzar les següents:
- Activitats de debat.
- Activitats dels apunts.
70
- Activitats orals.
- Rúbriques.- Proves objectives tipus test.
- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes o/i
resolució d'exercicis i problemes.
- Activitats de cerca d'informació en internet
- Xicotets treballs de recerca, etc.
Cada instrument d'avaluació ha de tenir diferent pes a l'hora de la qualificació final, per
al que caldrà valorar d'aquests instruments la seua fiabilitat, objectivitat,
representativitat, la seua adequació al context de l'alumnat, etc.
7.3 CRITERIS DE QÜALIFICACIÓ
FERRAMENTES
D’AVALUACIÓ
PERCENTATGE
EN LA QUALIFICACIÓ
Ferramentes d’avaluació del treball competencial 10%
Proves d’avaluació escrites 80%
Asistència i actitud 10%
Per a aprovar l’assignatura al juny, els alumnes hauran de tindre aprovades les
avaluacions amb una nota igual o superior a 5. La nota final de juny serà la nota mitjana
dels tres avaluacions. Aquesta mitjana és realitzarà únicament quan la nota siga
superior a 3,5, si la nota d’alguna prova és inferior, hauria de fer la recuperació
d’aquesta prova.
Les faltes ortogràfiques es valoraran negativament i podran descomptar puntuació a
l’examen.
La falta de puntualitat i la no assistència injustificada a les classes també seran
penalitzades,
Es considerarà abandonament de classe, quan l'alumne:
1. No vinga a classe, sense justificació.
2. No faja els deures ni participe activament a classe.
3. No faja els exàmens o els entregue en blanc o escrivint incongruències.
Si un alumne obté una nota menor de 5 en una o mes avaluacions haurà de realitzar les
recuperacions corresponents.
La recuperació al juny constara d’un examen de la part o parts suspeses. En el cas de
suspendre al juny, es presentara a un examen de juliol, de tota la matèria estudiada
durant el curs. La nota màxima en l’examen de juliol no podrà ser major de 5.
Procediments de recuperació
Es farà recuperacions cada trimestre per a que els alumnes puguen recuperar
l’assignatura. La tipologia de cada prova serà la mateixa que els alumnes ja han treballat
A finals de juny o juliol hi haurà un examen final d’igual estructura que els realitzats
durant els diferents trimestres.
Avaluació de pendents
71
Es realitzarà una prova de pendents de la mateixa estructura que els exàmens que es fan
durant tot el curs. Aquesta prova avaluarà tot el curs
72
8. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L'ATENCIÓ DE LA DIVERSITAT
Un dels principis bàsics que ha de tenir en compte la intervenció educativa és el de la
individualització, consistent que el sistema educatiu oferisca a cada estudiant l'ajuda
pedagògica que aquest necessite en funció de les seues motivacions, interessos i
capacitats d'aprenentatge. Sorgeix d'açò la necessitat d'atendre aquesta diversitat. En el
Batxillerat, etapa en la qual les diferències personals en capacitats específiques,
motivació i interessos solen estar bastant definides, l'organització de l'ensenyament
permet que el propi alumnat resolga aquesta diversitat mitjançant l'elecció de modalitats
i optatives. No obstant açò, és convenient donar resposta, ja des de les mateixes
assignatures, a un fet constatable: la diversitat d'interessos, motivacions, capacitats i
estils d'aprenentatge que l'alumnat manifesta. Cal, llavors, tenir en compte els estils
diferents d'aprenentatge de l'alumnat i adoptar les mesures oportunes per a afrontar
aquesta diversitat. Hi ha estudiants reflexius (es detenen en l'anàlisi d'un problema) i
estudiants impulsius (responen molt ràpidament); estudiants analítics (passen lentament
de les parts al tot) i estudiants sintètics (aborden el tema des de la globalitat); uns
treballen durant períodes llargs i uns altres necessiten descansos; alguns necessiten ser
reforçats contínuament i uns altres no; els cal prefereixen treballar solos i els cal
prefereixen treballar en xicotet o gran grup.
Donar resposta a aquesta diversitat no és tasca fàcil, però sí necessària, doncs la intenció
última de tot procés educatiu és aconseguir que l'alumnat aconseguisca els objectius
proposats.
Com a activitats de detecció de coneixements previs suggerim:
- Debat i activitat pregunta-resposta sobre el tema introduït pel docent, amb la finalitat
de facilitar una idea precisa sobre d'on es parteix.
- Repàs de les nocions ja vistes amb anterioritat i considerades necessàries per a la
comprensió de la unitat, prenent nota de les llacunes o dificultats detectades.
- Introducció de cada aspecte lingüístic, sempre que açò siga possible, mitjançant les
semblances amb la llengua pròpia de l'alumnat o supervivència en ella.
Com a activitats de consolidació suggerim:
- Realització d'exercicis apropiats i tot l'abundants i variats que calga, amb la finalitat
d'afermar els continguts lingüístics, culturals i lèxics treballats en la unitat.
Aquesta varietat d'exercicis compleix, així mateix, la finalitat que perseguim. Amb les
activitats de recuperació-ampliació, atenem no solament a l'alumnat que presenta
problemes en el procés d'aprenentatge, sinó també a aquells que han aconseguit en el
temps previst els objectius proposats.
Les diferents formes d'agrupament de l'alumnat i la seua distribució en l'aula influeixen,
sens dubte, en tot el procés. Entenent el procés educatiu com un desenvolupament
comunicatiu, és de gran importància tenir en compte el treball en grup, recurs que
s'aplicarà en funció de concretament, per exemple, enles activitats que es vagen a
realitzar , doncsels petits treballs de recerca, o en els debats proposats considerem
que la posada en comú de conceptes i idees individuals genera una dinàmica creativa i
d'interès en l'alumnat.
Es concedirà, no obstant açò, gran importància en altres activitats al treball personal i
individual; en concret, s'aplicarà en les activitats de síntesis/resumeixen i en les de
consolidació, així com en les de recuperació i ampliació.
Hem d'escometre, doncs, el tractament de la diversitat en el Batxillerat des de dues vies:
73
1. L'atenció a la diversitat en la programació dels continguts, presentant-los en dues
fases: la informació general i la informació bàsica, que es tractarà mitjançant esquemes,
resums, glossaris, etc.
2. L'atenció a la diversitat en la programació de les activitats. Les activitats
constitueixen un excel·lent instrument d'atenció a les diferències individuals de
l'alumnat. La varietat i l'abundància d'activitats amb diferent nivell de dificultat
permeten l'adaptació, com hem dit, a les diverses capacitats, interessos i motivacions.
74
9- FOMENT DE LA LECTURA
Dins del pla de millora del centre, una de les activitats més importants és el foment de la
lectura.
En aquesta matèria el foment de la lectura és realitza a través de:
- Lectura d’articles relacionats amb l’Economia.
- Lectura de llibres d’Econmia.
- Lectura de còmics referents a l’economia.
La millora de l’expressió escrita es valorarà a partir dels treballs que realitzen i les
proves d’avaluació escrites, on es descomptarà puntuació per faltes ortogràfiques i
d’accentuació.
75
10- UTILITZACIÓ DE LES TIC
Els alumnes utilitzaran les TIC per buscar informació, per realitzar activitats i per
presentar un treball que es farà a final de curs. Posteriorment hauran de presentar
aquests treball a través d’un programa de presentació, en que s’ajudaran a l’hora
d’exposar el treball. Per buscar informació per al treball s’anirà a l’aula d’informàtica
durant unes classes, posteriorment s’haurà de finalitzar a casa.
A més la comunicació entre professor i alumne es farà a partir d’un correu corporatiu.
76
11- RECURSOSD DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS
Utilitzarem els materials següents:
• Els apunts donats pel professor.
• Vídeos de youtube
• Còmics “Economia en ½ hora”, “Empresa en1/2 hora” i “Finanzas en ½ hora”. de José
Sande
• Pel·lícules
• Pàgines de cotització borsària
• Articles de premsa
• Programes de televisió
77
12- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Es realitzarà si es possible:
• Una visita a una empresa de la ciutat o rodalies, per veure al món real el que s’ha
estudiat a classe.
• Xerrades d’empresaris al centre.
• Xerrades de persones que han viscut en un país comunista, per contar com era la vida
quotidiana a aquest país..
• Visita a la Borsa de València
• Visita a una entitat financera de la comarca
78
Economia 4t ESO
Curs 2017-18
DEPARTAMENT D’ECONOMIA
IES Sant Vicent Ferrer Algemesí
Professor: Xavier Costa
79
ÍNDEX
1. Introducció
2. Objectius.
3. Competències clau.
4. Continguts, estructura i classificació.
5. Unitats didàctiques.
6. Metodologia i orientacions didàctiques.
7. Avaluació
8. Mesures d’atenció a la diversitat i inclusió
9. Foment de la lectura
10. Utilització de les TIC
11. Recursos didàctics i organitzatius.
12. Activitats complementàries.
80
1-Introducció La importància de l’economia ve donada per la rellevància d’esta disciplina dins de les
ciències socials, cosa que distingix l’economia d’altres disciplines, no és el seu objecte
sinó el seu enfocament. L’estudi i la formació en economia es fan necessaris davant dels
grans canvis experimentats per la societat espanyola. La integració europea té com a
principal eix vertebrador la unió econòmica i monetària, els processos de globalització
afecten tots els àmbits de les persones, el desenrotllament d’estos escenaris han facilitat
la incorporació de la matèria econòmica en l’Educació Secundària Obligatòria.
L’economia està present en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana, qualsevol
ciutadà necessita conéixer les regles bàsiques que expliquen els esdeveniments
econòmics, així com el seu llenguatge específic, necessari per a poder analitzar-los.
L’economia proporciona els conceptes i instruments bàsics perquè l’alumnat comprenga
millor el seu entorn social, amb la qual cosa es contribuïx a millorar la transparència i la
responsabilitat en l’exercici dels seus drets i deures. Els estudis econòmics mantenen un
caràcter propedèutic que permet als estudiants que s’inicien en esta àrea perfeccionar i
ampliar els coneixements adquirits a través de les assignatures oferides en etapes
posteriors. L’estudi d’esta àrea potencia les habilitats i el raonament, l’abstracció i la
interrelació, i proporciona ferramentes per a desenrotllar una visió crítica de la nostra
societat. Esta matèria facilita la comprensió de conceptes habituals de l’àmbit econòmic
i empresarial, com ara la desocupació, la inflació, la producció sostenible, el consum
responsable, l'esgotament de recursos naturals, la distribució de la renda, les
conseqüències socials de la globalització, etc. El desenrotllament de l’àrea afavorix
l’esperit emprenedor, un coneixement matemàtic, la capacitat analítica, la curiositat
intel·lectual, el rigor i l'amplitud de perspectives, així com una habilitat de comunicació
oral i escrita per a explicar, transmetre idees, i també desenrotllar conclusions raonades,
tant des d’una perspectiva individual com en equip. Els continguts de la matèria en este
nivell educatiu han sigut agrupats en sis blocs que permeten identificar els diferents
àmbits que es tractaran en un curs introductori d’economia: conceptes i relacions
econòmiques bàsiques, l’empresa, el consum responsable, l’educació financera i fiscal,
el sector públic, la desocupació i la inflació, i una economia oberta i global. En el cas
concret del primer bloc, Idees econòmiques bàsiques, s’estudia l’impacte de les
decisions econòmiques en la vida dels ciutadans. Este bloc té un caràcter introductori on
es coneixerà la terminologia econòmica bàsica, així com aspectes fonamentals dels
diferents models econòmics. En el segon bloc, Economia i empresa, s’estudien les
diferents formes jurídiques de les empreses, i els aspectes bàsics del seu funcionament i
l'activitat productiva, dins d’una economia de mercat. El tercer bloc es denomina
Economia i consumidor; l’objectiu d’este bloc és introduir l’alumne en l’estudi de
l’economia financera i fiscal, així com el consum responsable. Este bloc pretén que
l’alumne valore la importància de la planificació de les diferents necessitats
econòmiques al llarg de la seua vida, que reconega el funcionament bàsic del sistema
financer i que s’afavorisca una actitud positiva davant de les obligacions fiscals i del
consum responsable. El quart bloc es titula Economia i ingressos i gastos de l’Estat, i en
este s'introduïx l’estudi del paper del sector públic en l’economia, així com l’existència
de les desigualtats econòmiques i les seues repercussions socials. En el bloc quint,
denominat Economia i tipus d’interés, inflació i desocupació, s’analitzen tres conceptes
macroeconòmics bàsics: els tipus d’interés, la inflació i la desocupació. Al finalitzar el
bloc, l’alumne ha de ser capaç d’explicar el funcionament bàsic d’una economia. En el
sext, denominat Economia internacional, s’analitzarà el funcionament del comerç
internacional, el procés d’integració econòmica i monetària de la Unió Europea, i les
81
causes i conseqüències de la globalització. En esta matèria, les competències es
desenrotllen de manera simultània i entrellaçada, de manera que fan possible la
integració dels diferents aprenentatges desenrotllats en tots els blocs. 2 El
desenrotllament de la matèria afavorix, de manera rellevant, la competència social i
cívica. Esta competència està present en tots els blocs, i va construint-se per mitjà de
conceptes, procediments i actituds. La competència desenrotlla l’habilitat i la capacitat
dels alumnes en la utilització dels coneixements adquirits i les actituds representades
davant de diferents contextos socials. L’economia és un important instrument en el
desenrotllament de la formació i la competència social i cívica dels estudiants
d’Educació Secundària, com a futurs productors i consumidors. La competència en
comunicació lingüística està vinculada amb pràctiques socials que permeten a l’individu
comportar-se com a agent comunicatiu que produïx i rep missatges, a través de la
llengua, amb distintes finalitats. El desenrotllament de la matèria afavorix que l’alumne
siga capaç d’explicar fenòmens socials que coneixia anteriorment, però ara usant un
llenguatge propi, tècnic i precís, i també promou la concepció del diàleg com a
ferramenta primordial per a la convivència i la resolució de conflictes. La competència
matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia impliquen la capacitat
d’aplicar el raonament matemàtic per a descriure, interpretar i predir distints fenòmens
en el seu context, a través de les àrees relatives als nombres: l’àlgebra, la geometria i
l’estadística. La ciència econòmica s’estudia des d’un enfocament gràfic, matemàtic i
analític. Els conceptes matemàtics usats en esta matèria no són nous per als alumnes,
però sí que ho és la seua aplicació en la resolució de problemes i qüestions no plantejats
amb anterioritat. Per això, contribuirà a un acostament de la ciència matemàtica a la
vida quotidiana de l’alumnat. La competència sentit de la iniciativa i l'esperit
emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes i permet
l’aprofitament de noves oportunitats. L’aportació de la matèria a esta competència es
reflectix al llarg dels diferents blocs; la persona, com a subjecte econòmic, se situa en el
centre de la societat, siga com a productor o com a consumidor. Per tant, l’alumnat
podrà avaluar les seues possibilitats de decisió en situacions determinades, i valorar les
conseqüències que tenen tant per a la seua situació personal com per a tota la societat.
La competència digital implica adquirir habilitats i les actituds necessàries per a ser
competent en un entorn digital. L’ús d’Internet i l’ús creatiu, crític i segur de les noves
tecnologies de la informació i la comunicació seran instruments clau per a estudiar com
es concreten i es materialitzen en l’entorn els conceptes que es transmeten en l’aula. Els
principals mitjans de comunicació oferixen contínuament informació referida a l’àmbit
econòmic. Els alumnes utilitzaran programes informàtics per a l’elaboració de
gràfiques, l'anàlisi de dades i el desenrotllament de pressupostos i de plans financers que
conduïxen a una major alfabetització digital. La competència d'aprendre a aprendre és
imprescindible per a l’aprenentatge permanent i es caracteritza per l’habilitat per a
iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge; la desenrotllada per esta matèria es
plasma en una comprensió de l’aplicació pràctica i concreta de les diferents situacions
socials i personals. Per tant, l’alumnat, al llarg dels blocs, aprén coneixements que
poden aplicar en cada context històric, econòmic, social i personal. Respecte als
elements transversals, es fa referència en la majoria dels blocs de continguts al foment
del desenrotllament sostenible i atenció del medi ambient, així com els riscos derivats
de la utilització de les tecnologies de la innovació i comunicació, sense perdre de vista
la igualtat entre hòmens i dones, la prevenció de la violència de gènere i contra persones
amb discapacitat, racisme o xenofòbia, la no-discriminació, la prevenció i la resolució
de conflictes. Es planteja un procés d’ensenyança-aprenentatge eminentment pràctic, de
tal manera que es forme l’alumne amb les capacitats i els coneixements necessaris
82
perquè puga entendre la realitat econòmica que ens rodeja i ser-hi crític, és a dir, la
interpretació social de la realitat econòmica. La metodologia utilitzada combinarà
estratègies d’exposició i d’indagació o descobriment. L’aprenentatge de continguts
conceptuals i procedimentals es farà a través de metodologies d’exposició, que
consistixen en la presentació als alumnes, oralment o per escrit, d’un coneixement ja
elaborat. Les estratègies expositives es desenrotllaran a partir dels coneixements previs
de l’alumne, amb l’objectiu de promoure un aprenentatge significatiu, com per exemple:
l’explicació del professor es farà per mitjà del suport de documents, articles de premsa,
presentacions, exemples, vídeos, etc. No obstant això, alguns continguts conceptuals
poden ser apresos per mitjà de la utilització d’estratègies d’indagació. Amb les
estratègies d’indagació, es tracta d’enfrontar l’alumne amb problemes en els quals ha
d’aplicar reflexivament conceptes, procediments i actituds, i afavorir així el seu
aprenentatge significatiu, com ara treballs d’investigació, estudi de casos concrets,
debats, visites a empreses, etc. Els criteris d’avaluació estan redactats com a resultats
d’aprenentatge i inclouen processos de diferent complexitat, continguts de diferent tipus
i contextos de realització adequats a la naturalesa de l’execució dels aprenentatges que
evidencien, amb l’objecte de possibilitar-ne l’observació i l'avaluació en contextos reals.
Junt amb 3 les proves escrites, el professor valorarà l’exposició oral, tant individual com
en grup, i tindrà en compte treballs i comentaris de textos escrits al llarg del curs.
Igualment, avaluarà l’interés i la participació de l’alumne quan es facen debats. Els
continguts i els criteris d’avaluació s’han programat, per a facilitar la identificació i
l'avaluació dels aprenentatges bàsics del nivell educatiu i afavorir així l’atenció a la
diversitat des de les programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges.
Justificació de la programació
La programació didàctica es pot considerar un conjunt de decisions adoptades pel
professorat d'una especialitat en un centre educatiu, amb relació a una matèria o àrea i al
nivell que s'imparteix, tot dins del marc del procés global d'ensenyanment-aprenentatge.
La programació didàctica es per tant, la planificació , de caràcter durador i vàlid per tot
el professorat que la impartisca, d'una matèria o àrea i d'un determinat nivell. Forma
part de la programació d'un departament i com a tal s'aplica i concreta en aquesta
matèria o àrea i curs els criteris generals recollits a la programació. Aquesta, concreta i
aplica el que s'estableix en la part general del projecte curricular d'etapa del centre.
En definitiva, la programació didàctica constitueix un element de planificació curricular
que expressa l'autonomia pedagògica del professorat i del propi centre.
La programació didàctica ajusta el currículum a les característiques pròpies del centre i
ha de complir, al menys, un triple objectiu:
♦ Contribuir, amb la coordinació horitzontal dels objectius i activitats programades per
cada matèria per al curs, al desenvolupament integral i harmònic de l'alumnat. És
responsabilitat de la Comissió de Coordinació Pedagògica (COCOPE).
♦ Assegurar la seqüenciació vertical dels objectius de l'àrea i de l'etapa al llarg dels
cursos d'aquesta etapa, per que existisca continuïtat. Es una feina del departament
didàctic.
♦ Servir de referència a les programacions de cada sessió de treball donant unitat i
coherència a tot el curs. És responsabilitat del professor.
Contextualització
Algemesí és una població situada al Sud de la ciutat de València, en la comarca de la
Ribera Alta. Té uns 27.000 habitants.
L’institut Sant Vicent Ferrer es troba al Parc de Salvador Castell número 16. L’institut a
més de l’ESO i el batxillerat també té cicles d’informàtica que li aporten alumnat de
fora del poble, Mentre que els alumnes d’ESO provenen principalment del poble.
83
A Algemesí hi ha dos instituts públics, un el nostre i l’altre IES Bernat Guinovart. A
més dels col·legis públics hi ha una gran quantitat de col·legis privats i concertats, que
proporcionen alumnat al centre principalment al batxillerat.
Actualment degut a l’obertura d’una nova línea d’ESO a l’altre institut, molts dels
alumnes de 1r i 2n ESO són d’ètnia gitana i magrebins.
84
2. Objectius Objectius generals d'Educació Secundària.
L'Educació Secundària Obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les
alumnes les capacitats que els permeten:
a) Assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets en el
respecte als altres; practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones
i grups; exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i
d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural, i
preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.
b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip
com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i
com a mitjà de desenvolupament personal.
c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.
Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició
o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació
entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.
d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les
seues relacions amb els altres i resoldre pacíficament els conflictes, així com rebutjar la
violència, els prejudicis de qualsevol tipus i els comportaments sexistes.
i) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per a, amb
sentit crític, incorporar nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp
de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en diferents
disciplines, així com entendre i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els
diversos camps del saber i de l'experiència.
g) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el
sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar,
prendre decisions i assumir responsabilitats.
h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana
i, si la hi hagués, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges
complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels
altres, així com el patrimoni artístic i cultural.
k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les
diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l'educació física i la
pràctica de l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i
valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar
críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius
i el medi ambient, i contribuir així a la seua conservació i millora.
l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions
artístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.
Objectius de l’àrea d’Economia
1. Reconèixer l'escassetat de recursos i la necessitat de triar i prendre decisions com les
claus dels problemes bàsics de tota economia i comprendre que tota elecció suposa
renunciar a altres alternatives i que tota decisió té conseqüències.
2. Diferenciar formes diverses d'abordar i resoldre problemes econòmics i identificar els
seus avantatges i inconvenients, així com les seues limitacions.
3. Comprendre i utilitzar correctament diferents termes de l'àrea d'Economia.
85
4. Diferenciar entre economia positiva i economia normativa.
5. Representar i analitzar gràficament el cost d'oportunitat mitjançant la Frontera de
Possibilitats de Producció.
6. Representar les relacions que s'estableixen entre les economies domèstiques i de les
empreses.
7. Aplicar raonaments bàsics per a interpretar problemes econòmics provinents de les
relacions econòmiques del seu entorn.
8. Distingir les diferents formes jurídiques de les empreses i relacionar-les amb les
exigències requerides de capital per a la seua constitució i responsabilitats legals per a
cada tipus.
9. Valorar les formes jurídiques d'empreses més apropiades en cada cas en funció de les
característiques concretes aplicant el raonament sobre classificació de les empreses.
10. Identificar els diferents tipus d'empreses i empresaris que actuen en el seu entorn,
així com la forma d'interrelacionar amb el seu àmbit més proper i els efectes socials i
mediambientals, positius i negatius, que s'observen.
11. Indicar els diferents tipus de factors productius i les relacions entre productivitat,
eficiència i tecnologia.
12. Identificar els diferents sectors econòmics, així com els seus reptes i oportunitats.
13. Explicar les possibilitats de finançament del dia a dia de les empreses diferenciant el
finançament extern i interna, a curt i a llarg termini, així com el cost de cadascuna i les
implicacions en la marxa de l'empresa.
14. Diferenciar els ingressos i costos generals d'una empresa i identificar el seu benefici
o pèrdua, aplicant raonaments matemàtics per a la interpretació de resultats.
15. Identificar les obligacions fiscals de les empreses segons l'activitat, assenyalant el
funcionament bàsic dels impostos i les principals diferències entre ells.
16. Valorar l'aportació que suposa la càrrega impositiva a la riquesa nacional.
17. Elaborar i realitzar un seguiment a un pressupost o pla financer personalitzat,
identificant cadascun dels ingressos i despeses.
18. Utilitzar eines informàtiques en la preparació i desenvolupament d'un pressupost o
pla financer personalitzat.
19. Manejar gràfics d'anàlisis que li permeten comparar una realitat personalitzada amb
les previsions establides.
20. Comprendre les necessitats de planificació i de maneig dels assumptes financers al
llarg de la vida. Aquesta planificació es vincula a la previsió realitzada en cadascuna de
les etapes d'acord amb les decisions preses i la marxa de l'activitat econòmica nacional.
21. Conèixer i explicar la rellevància de l'estalvi i del control de la despesa.
22. Analitzar els avantatges i inconvenients de l'endeutament, valorant el risc, i
seleccionar la decisió més adequada per a cada moment.
23. Comprendre els termes fonamentals i descriure el funcionament en l'operativa amb
els comptes bancaris.
24. Valorar i comprovar la necessitat de llegir detingudament els documents que
presenten els bancs, així com la importància de la seguretat quan la relació es produeix
per Internet.
25. Reconèixer el fet que es poden negociar les condicions que presenten les entitats
financeres i analitzar el procediment de reclamació davant les mateixes.
26. Identificar i explicar les diferents modalitats de targetes que existeixen, així com
l'essencial de la seguretat quan s'opera amb targetes.
27. Identificar i diferenciar els diferents tipus d'assegurances segons els riscos o
situacions adverses en les diverses etapes de la vida.
86
28. Identificar les vies d'on procedeixen els ingressos de l'Estat, així com les principals
àrees de les despeses de l'Estat, i comentar les seues relacions.
29. Analitzar i interpretar dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els
ingressos i despeses de l'Estat.
30. Distingir en els diferents cicles econòmics el comportament dels ingressos i
despeses públiques, així com els efectes que es poden produir al llarg del temps.
31. Comprendre i expressar les diferències entre els conceptes de deute públic i dèficit
públic, així com la relació que es produeix entre ells.
32. Conèixer i descriure els efectes de la desigualtat de la renda i els instruments de
redistribució de la mateixa.
33. Descriure el fenomen de la desocupació i valorar les seues principals repercussions
econòmiques i socials.
34. Valorar i interpretar dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus
d'interès, inflació i desocupació.
35. Descriure les causes de la desocupació i valorar les seues principals repercussions
econòmiques i socials.
36. Analitzar les dades de desocupació a Espanya i les polítiques contra la desocupació.
37. Investigar i reconèixer àmbits d'oportunitats i tendències d'ocupació.
38. Valorar el grau d'interconnexió de les diferents economies de tots els països del món
i aplicar la perspectiva global per a emetre judicis crítics.
39. Explicar les raons que justifiquen i influeixen en l'intercanvi econòmic entre països.
40. Analitzar esdeveniments econòmics contemporanis en el context de la globalització
i el comerç internacional.
41. Conèixer i enumerar avantatges i inconvenients del procés d'integració econòmica i
monetària de la Unió Europea.
42. Reflexionar sobre els problemes mediambientals i la seua relació amb l'impacte
econòmic internacional analitzant les possibilitats d'un desenvolupament sostenible.
87
3. Contribució de l'àrea al desenvolupament de les competències clau. En l'àrea d'Economia incidirem en l'entrenament de totes les competències de manera
sistemàtica.
Competència en comunicació lingüística
Està vinculada amb pràctiques socials que permeten a l'individu comportar-se com a
agent comunicatiu que produeix i rep missatges a través de la llengua amb diferents
finalitats. És un instrument fonamental per a la socialització que va a permetre l'exercici
actiu de la ciutadania, el desenvolupament d'un esperit crític, el respecte als drets
humans i el pluralisme, la concepció del diàleg com a eina primordial per a la
convivència i la resolució de conflictes. En aquesta assignatura es posarà de manifest
aquesta competència perquè l'alumnat conega i utilitze correctament diferents termes
relacionats amb l'àrea d'Economia, per a explicitar la diferència entre economia
normativa i positiva, per a distingir entre les diferents formes societàries, per a explicar
la importància de l'estalvi i el control de la despesa en una economia personal, per a
comprendre el contingut i significat dels diferents suports documentals bancaris. També
s'utilitzarà perquè puga expressar de forma raonada els efectes de la desigualtat de la
renda i els instruments generalment utilitzats per a la seua redistribució, per a explicar i
valorar les causes de la inflació, desocupació i valorar el procés d'integració en la Unió
Europea.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
Aquestes competències exigeixen conductes i presa de decisions personals estretament
vinculades a la capacitat crítica i visió raonada i raonable de les persones. La
competència matemàtica que implica la capacitat d'aplicar el raonament matemàtic per a
descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context a través de les àrees
relatives als nombres, l'àlgebra, la geometria i l'estadística, va a ser àmpliament
utilitzada en la nostra disciplina, ja que gran part dels esdeveniments econòmics són
abordats mitjançant la realització de càlculs, gràfics i expressions algebraiques. En
concret, s'utilitzarà aquesta competència matemàtica per a analitzar gràficament el cost
d'oportunitat, conèixer les diferents formes de finançament de les empreses, elaborar
pressupostos personalitzats i utilitzar instruments gràfics per a la seua representació,
conèixer quantitativa i gràficament els ingressos i despeses de l'Estat, i valorar les dades
i gràfics relacionats amb diferents magnituds com els tipus d'interès, la inflació i la
desocupació.
També la competència en ciència i tecnologia es va a desenvolupar des de la nostra
disciplina, ja que serà imprescindible la utilització d'aquests coneixements per a
conscienciar-se de la necessitat d'aconseguir un desenvolupament sostenible i de la
realització d'activitats econòmiques que respecten el medi ambient i facen una
utilització racional dels recursos naturals disponibles.
Competència digital
Implica l'ús creatiu, crític i segur de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació,
de tal forma que permet adquirir habilitats i actituds necessàries per a ser competent en
un entorn digital. La nostra matèria va a ajudar a la consecució d'aquesta competència
puix que la major part de la informació que s'utilitza en l'àmbit econòmic s'obté de
pàgines web i altres fonts d'Internet. L'alumnat utilitzarà programes informàtics per a
l'elaboració de gràfiques i anàlisis de dades econòmiques, elaboració de pressupostos i
plans financers individualitzats i també en l'elaboració i presentació de treballs, tant
personals com grupals.
Competència d'aprendre a aprendre
88
Resulta imprescindible per a l'aprenentatge permanent i es caracteritza per l'habilitat per
a iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge. En economia el món que estudiem és
molt canviant, per la qual cosa els alumnes i les alumnes deuran ser capaces d'assimilar
nous coneixements i situacions que solament desenvolupant aquesta competència
podran adquirir. Les destreses i actituds que integren aquesta competència s'evidencien
en la capacitat per a conèixer les obligacions fiscals de l'empresa segons el seu sector
d'activitat i els seus diferents canvis al llarg del temps, comprendre les necessitats de
planificació financera al llarg de la vida, reconèixer la necessitat de llegir tots i cadascun
dels documents bancaris que se'ns presenten, i investigar els àmbits d'oportunitats
d'ocupació.
Competències socials i cíviques
Impliquen l'habilitat i capacitat per a utilitzar els coneixements i actituds sobre la
societat i per a interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més
diversificats. La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu
que desenvolupa actituds i valors com la integritat i l'honestedat. El coneixement dels
efectes socials i mediambientals de les empreses, el funcionament bàsic dels impostos,
la rellevància social de l'estalvi i la inversió, el coneixement dels efectes de la
desigualtat de la renda i els instruments de redistribució de la mateixa, les causes de la
desocupació i les seues principals repercussions econòmiques permetran als alumnes i
les alumnes aconseguir les destreses, actituds i valors implícits en aquesta competència.
Competència cívica
Es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat,
ciutadania i drets civils, tots ells necessaris per a comprendre i entendre les experiències
col·lectives i l'organització i funcionament del passat i present de les societats i en
particular de l'organització econòmica de les mateixes. En un món tan globalitzat, on el
fenomen migratori és tan important, serà necessari desenvolupar un esperit obert,
positiu i solidari respecte a altres cultures que, cada vegada més, es van incorporant a la
nostra.
Competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
Implica la capacitat de transformar les idees en actes, permetent l'aprofitament de noves
oportunitats que inclou la consciència dels valors ètics relacionats. En aquesta matèria
es desenvoluparan les capacitats integrades en aquesta competència a través dels
següents continguts: les decisions bàsiques de l'economia, el coneixement de les
relacions entre les economies domèstiques i les empreses, l'empresa i l'empresari, les
diferents formes jurídiques de les empreses, el risc i la necessitat de diversificació, la
capacitat per a reconèixer oportunitats existents per a activitats comercials i
professionals, i la capacitat de negociació en les diferents operacions mercantils i
financeres. Aquesta competència pot ser la que més es desenvolupe en la nostra matèria
posat que inclou la capacitat de comprensió de les línies generals que regeixen el
funcionament econòmic de les societats, l'organització i els processos empresarials, així
com la postura ètica de les organitzacions.
89
4. Continguts. Estructura i classificació. Unitat 1 Economia com a ciència
Procés de presa de decisons
Necessitats humanes
Els béns i els serveis
Factors productius
Agents econòmics
Flux circular de la renda
Frontera de Possibilitats de Producció
Unitat 2: L’empresa
L’empresa i l’empresari
Formes jurídiques
Unitat 3: La producció i les fonts de finançament
La producció
El finançament de l’empresa
Fiscalitat empresarial
Obligacions mediambientals i socials de les empreses.
Unitat 4: Economia i consumidor
Ingressos i despeses
Gestió del pressupost
Estalvi i endeutament
Planificació financera del futur
Risc i diversificació
Unitat 5: La salut financera
Les inversions
Els diners
Comptes bancaris
Targetes
Relacions bancàries
Préstec
Assegurances
Unitat 6 Sector Públic
El paper de l’Estat
Ingressos públics
Despeses públiques
Dèficit i deute públic
Distribució de la renda
Unitat 7: Producció, tipus d’interés i inflació
90
La perspectiva macroeconòmica
Creixement i producció
L’interés
La inflació
Unitat 8: El mercat laboral
El mercat laboral
La desocupació
Estadístiques d’ocupació
Polítiques d’ocupació
Tendències d’ocupació
Unitat 9: Economia internacional
La globalització
El comerç internacional
La integració econòmica
La Unió Europea
La Unió Econòmica i Monetària
El desenvolupament sostenible
SEQÜENCIACIÓ
1ª AVALUACIÓ: Unitats 1,2,3
2ª AVALUACIÓ: Unitats 4,5,6
3ª AVALUACIÓ: Unitats 7,8,9
91
5. Unitats didàctiques i criteris d’avaluació.
Bloc 2: Economia i empresa
Continguts Criteris d’avaluació CC
L’empresa i
l’empresari. Tipus
d’empresa. Criteris de
classificació, forma
jurídica, funcions i
objectius.
Procés productiu i
factors productius.
Fonts de finançament
de les empreses.
Ingressos, costos i
beneficis.
Obligacions fiscals de
les empreses.
Importància del frau
fiscal per a la societat.
Obligacions
mediambientals i
socials de les empreses
BL2.1. Descriure els diferents tipus d’empreses i
les seues formes jurídiques, relacionant amb
cadascuna les seues exigències de capital i les
responsabilitats legals dels seus titulars, i
identificar les fonts de finançament de les
empreses i les interrelacions d’estes amb el seu
entorn.
BL2.2. Analitzar les característiques principals
del procés productiu i elaborar l’estructura de
costos i ingressos d’una empresa, calculant el seu
benefici per mitjà de casos senzills.
BL2.3. Diferenciar els principals impostos que
afecten les empreses, i reconéixer les
responsabilitats socials de les empreses, tant
mediambientals com fiscals, així com argumentar
sobre les seues repercussions a partir de casos
concrets.
BL2.4. Buscar i seleccionar informació
economicofinancera a partir d’una estratègia de
filtratge i de manera contrastada en mitjans
digitals com ara pàgines web i bases de dades
especialitzades, i registrar-la en paper de manera
acurada o emmagatzemar-la digitalment en
CSC
CMCT
CSC
CMCT
CAA
CSC
CD
CSC
Bloc 1: Idees econòmiques bàsiques. Curs 4t ESO
Continguts Criteris d’avaluació CC
L’economia i el seu
impacte en la vida dels
ciutadans.
L’escassetat, l’elecció i
l’assignació de
recursos. El cost
d’oportunitat. Com
s’estudia en Economia.
Un acostament als
models econòmics: la
frontera de possibilitats
de producció.
Les relacions
econòmiques bàsiques i
la seua representació: el
flux circular de la
renda.
BL1.1. Explicar l’economia com a ciència social
i analitzar l’impacte permanent de les decisions
econòmiques en la vida dels ciutadans.
BL1.2. Reconéixer els principis bàsics que
expliquen les relacions econòmiques amb els
seus condicionants de recursos i necessitats, i
representar estes relacions des dels diferents
models econòmics.
BL1.3. Reconéixer la terminologia conceptual de
l’àrea econòmica, pròpia del nivell educatiu, i
utilitzar-la correctament en activitats orals i
escrites de l’àmbit personal, acadèmic, social o
professional
BL1.4. Participar en intercanvis comunicatius de
l’àmbit personal, acadèmic, social o professional,
i aplicar les estratègies lingüístiques i no
lingüístiques del nivell educatiu, pròpies de la
interacció oral, utilitzant un llenguatge no
discriminatori.
CSC
CSC
CMCT
CCLI
CSC
CCLI
CAA
92
dispositius informàtics i servicis de la xarxa.
Bloc 3: Economia i consumidor
Continguts Criteris d’avaluació CC
Ingressos i despeses.
Identificació i control.
Gestió del pressupost.
Objectius i prioritats.
Estalvi i endeutament.
Els plans de pensions.
Risc i diversificació.
Planificació del futur.
Necessitats
econòmiques en les
etapes de la vida. Els
diners. Relacions
bancàries. El primer
compte bancari.
Informació. Targetes de
dèbit i crèdit.
Implicacions dels
contractes financers.
Drets i responsabilitats
dels consumidors en el
mercat financer.
L’assegurança com a
mitjà per a la cobertura
de riscos. Tipologia
d’assegurances.
Obligacions fiscals dels
consumidors:
importància del frau
fiscal.
La societat de consum:
importància del
consum responsable i
del consum sostenible.
BL3.1. Elaborar un pressupost personal distingint
entre els diferents tipus d’ingressos i despeses,
així com supervisar el seu grau de compliment
aplicant-hi mesures correctores.
BL3.2. Prendre decisions raonades davant de les
alternatives econòmiques de la vida personal que
maximitzen el benestar propi i social, i
argumentar sobre els avantatges de l’estalvi com a
mitjà per a aconseguir diferents objectius.
BL3.3. Reconéixer el funcionament bàsic dels
diners i diferenciar tipus de comptes bancaris i
targetes emeses com a mitjans de pagament,
valorant-ne la utilització amb garanties i
responsabilitat. BL3.4. Diferenciar els principals
impostos que afecten les persones i analitzar la
importància del compliment de les obligacions
fiscals, a partir de casos concrets.
BL3.4- Diferenciar els principals impostos que
afecten les persones i analitzar la importància del
compliment de les obligacions fiscals, a partir de
casos concrets.
BL3.5. Analitzar en situacions pròximes la funció
del consum i la influència del màrqueting sobre
els hàbits del consumidor i argumentar sobre la
importància d’un consum responsable i sostenible.
BL3.6. Crear i editar continguts digitals com ara
documents de text, presentacions multimèdia i
produccions audiovisuals amb sentit estètic,
utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori,
com per exemple fulls de càlcul, i conéixer com
aplicar els diferents tipus de llicències.
CMCT
SIEE
CSC
SIEE
CSC
CSC
SIEE
SIEE
CSC
SIEE
CMCT
CSC
CD
Bloc 4: Economia i ingressos i despeses de l’Estat
Continguts Criteris d’avaluació CC
Ingressos i despeses de
l’Estat.
Economia submergida i
frau fiscal.
El deute públic i el
dèficit públic.
Desigualtats
BL4.1. Reconéixer la procedència de les
principals fonts d’ingressos i despeses de l’Estat i
diferenciar-hi els conceptes de deute públic i
dèficit públic, per mitjà de gràfics on es mostren
la seua distribució i evolució.
BL4.2. Reconéixer les ferramentes de
redistribució de la renda i argumentar, a partir de
CMCT
CSC
CAA
CSC
93
econòmiques i
distribució de la renda.
l’estudi de casos concrets, sobre l’impacte negatiu
de l’economia submergida i la desigualtat de la
renda en el funcionament de la societat.
Bloc 5: Economia i tipus d’interés, inflació i desocupació
Continguts Criteris d’avaluació CC
Tipus d’interés.
La inflació.
Conseqüències dels
canvis en els tipus
d’interés i inflació.
La desocupació i les
polítiques contra la
desocupació
BL5.1. Diferenciar les magnituds de tipus
d’interés, inflació i desocupació, i analitzar les
relacions que hi ha entre estes, per mitjà de la
interpretació de dades i gràfics.
BL5.2. Analitzar les causes de la desocupació i les
principals repercussions econòmiques i socials, i
les diferents opcions de polítiques
macroeconòmiques per a combatre-ho, a través de
l’estudi de casos concrets.
CMCT
CAA
CSC
CSC
SIEE
Bloc 6: Economia internacional
Continguts Criteris d’avaluació CC
La globalització
econòmica.
El comerç internacional.
El mercat comú europeu
i la unió econòmica i
monetària europea. La
Unió Europea i la Unió
Monetària Europea.
La consideració
econòmica del medi
ambient: la sostenibilitat
. BL6.1. Argumentar sobre l’impacte de la
globalització econòmica, del comerç
internacional i dels processos d’integració
econòmica en la qualitat de vida de les
persones i en el medi ambient
CAA
CSC
CMCT
94
6. Criteris metodològics i estratègies didàctiques generals per a
utilitzar en l'àrea. Explicació del professor seguint l’estructura del apunts.
En cada tema es presentarà els conceptes de forma progressiva, ressaltant els aspectes
més importants. Es realitzaran esquemes conceptuals que connectaran els conceptes
nous amb els ja vistos.
Per aclarir conceptes i comprovar la seua comprensió, es realitzaran una sèrie
d’activitats en cada tema. Al acabar cada tema es realitzaran activitats per consolidar els
conceptes explicats al tema
Es treballarà amb articles de premsa econòmica per a que l’alumnat s’aprope a la realitat
que vivim
95
7-Avaluació Els criteris d’avaluació ja s’han indicat en l’apartat 5
A cada avaluació es realitzaran dos exàmens, com a mínim.
L’estructura de les proves serà una sèrie de preguntes teòriques curtes, valorades a un
punt, i una sèrie de problemes pràctics o teoricopractics valorades en una puntuació
superior.
Si algun alumne per raons justificades no poguera assistir a l'examen final d'avaluació
haurà d'aportar obligatòriament un justificant mèdic amb la data i l'hora de la consulta
perquè puga realitzar l'examen en una altra data. En el cas que l'alumne no haguera
assistit a cap consulta mèdica, només serà acceptada la justificació en persona dels pares
explicant els motius de l'absència o una telefonada si no és possible la seua visita al
centre. L’alumne que compleix aquestes circumstàncies acumularà la matèria per al
següent examen.
A la segona avaluació, a més de les proves i haurà un treball sobre la borsa, que
puntuarà un 10% de la nota final. Per poder aprovar l’avaluació aquest treball s’ha de
presentar i amb una puntuació d’un 5. Si no es presenta o no s’obté com a mínim un 5
s’ha de recuperar, o bé fent altra volta el treball o si es al final de curs, a l’examen final i
haurà preguntes sobre el treball.
La nota d’examen de cada avaluació serà la mitjana aritmètica de cada prova, sempre
que l’alumnat haja superat cadascuna de les proves amb una nota superior al tres i mig.
Si no han superat alguna de les proves amb una nota superior al tres i mig o la mitjana
aritmètica de les dues proves no supera el cinc, es farà una prova de recuperació del
trimestre de la part no aprovada. La nota de l’avaluació serà la nota de l’examen més:
• L’assistència i actitud de l’alumnat en l’aula
• La responsabilitat en el treball personal.
• La llibreta amb tots els exercicis corregits
Per determinar la nota de l’avaluació es calcularà la mitjana ponderada dels tres
conceptes abans anomenats amb les següents ponderacions:
• Mitjana de les proves escrites 70 %
• Assistència i actitud 10%
• La responsabilitat en el treball personal i la llibreta 20 %
La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que en
cadascuna de les avaluacions s’haja superat el cinc.
Les faltes ortogràfiques es valoraran negativament i podran descomptar puntuació a
l’examen.
La falta de puntualitat i la no assistència injustificada a les classes també seran
penalitzades,
Es considerarà abandonament de classe, quan l'alumne:
1. No vinga a classe, sense justificació.
2. No faja els deures ni participe activament a classe.
3. No faja els exàmens o els entregue en blanc o escrivint incongruències.
Procediments de recuperació
Es realitzarà una prova de recuperació a cada avaluació, per als alumnes que no han
superat el trimestre o que no han arribat al quatre en alguna de les proves realitzades en
el trimestre. La nota màxima de cada recuperació serà d'un cinc.
A finals de juny o juliol hi haurà un examen final d’igual estructura que els realitzats
durant els diferents trimestres.
96
8- Mesures d’atenció a la diversitat i inclusió Descripció del grup després de l'avaluació inicial
A l'hora de plantejar les mesures d'atenció a la diversitat i inclusió hem de recaptar, en
primer lloc, diversa informació sobre cada grup d'alumnes i alumnes; com a mínim ha
de conèixer-se la relativa a:
- El nombre d'alumnes i alumnes.
- El funcionament del grup (clima de l'aula, nivell de disciplina, atenció...).
- Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant al desenvolupament de continguts
curriculars.
- Les necessitats que s'hagen pogut identificar; convé pensar en aquesta fase en com es
poden abordar (planificació d'estratègies metodològiques, gestió de l'aula, estratègies de
seguiment de l'eficàcia de mesures, etc.).
- Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant als aspectes competencials.
- Els acompliments competencials prioritaris que cal practicar en el grup en aquesta
matèria.
- Els aspectes que s'han de tenir en compte en agrupar als alumnes i a les alumnes per
als treballs cooperatius.
- Els tipus de recursos que es necessiten adaptar a nivell general per a obtenir un
assoliment òptim del grup.
Necessitats individuals
L'avaluació inicial ens facilita no solament el coneixement sobre el grup com a conjunt,
sinó que també ens proporciona informació sobre diversos aspectes individuals dels
nostres estudiants. A partir d'ella podrem:
- Identificar als alumnes o a les alumnes que necessiten un major seguiment o
personalització d'estratègies en el seu procés d'aprenentatge. (S'ha de tenir en compte a
aquell alumnat amb necessitats educatives, amb altes capacitats i amb necessitats no
diagnosticades, però que requerisquen atenció específica per estar en risc, per la seua
història familiar, etc.).
- Saber les mesures organitzatives a adoptar. (Planificació de reforços, ubicació d'espais,
gestió de temps grupal per a afavorir la intervenció individual).
- Establir conclusions sobre les mesures curriculars a adoptar, així com sobre els
recursos que es van a emprar
- Analitzar el model de seguiment que es va a utilitzar amb cadascun d'ells.
- Fitar l'interval de temps i la manera en què es van a avaluar els progressos d'aquests
estudiants.
- Fixar la manera en què es va a compartir la informació sobre cada alumne o cada
alumna amb la resta dels docents que intervenen en el seu itinerari d'aprenentatge;
especialment, amb el tutor o la tutora.
9- Foment de la lectura A l’analitzar articles de premsa, es fomenta la lectura per part de l’alumnat, que ha de
fer una lectura comprensiva del text. També ha d’analitzar-lo i fer un resum, buscar les
paraules que desconega, per tant, s’ha d’habituar a la recerca d’informació.
97
10- Utilització de les TIC Durant diferents unitats de la programació els alumnes aniran a l’aula d’informàtica per
buscar informació econòmica en adreces electròniques indicades pel professor. També
és desenvoluparan exercicis utilitzant excel, per a que els alumnes coneguen la
mecànica de diferents exercicis i facen una plantilla per comprovar els problemes que es
van manant a classe.
98
11-Recursos didàctics i organitzatius • Apunts
• Articles de premsa
• Programes de televisió
• Pel·lícules
• Pàgines de cotització borsària
99
12- Activitats complementàries Es realitzarà si es possible:
• Una visita a una empresa de la ciutat o rodalies, per veure al món real el que s’ha
estudiat a classe.
• Xerrades d’empresaris al centre.
• Visita a la Borsa de València
• Visita a una entitat financera de la comarca
100
INICIACIÓ A
L’ACTIVITAT
EMPRENEDORA I
EMPRESARIAL
3r ESO
CURS 2017-18
DEPARTAMENT D’ECONOMIA
IES SANT VICENT FERRER PROFESSOR: XAVI COSTA
ALGEMESÍ
101
ÍNDEX
1. Introducció
2. Objectius .
3. Competències clau
3.1 Contribució de l'àrea al desenvolupament de les competències clau.
4. Organització i seqüenciació de continguts i estàndards d'aprenentatge avaluables.
5. Unitats didàctiques
6. Criteris metodològics i estratègies didàctiques generals per a utilitzar en l'àrea.
7. Avaluació.
8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitats Avaluació
9. Foment de la lectura
10. Utilització de les TIC.
11. Recursos didàctics i organitzatius
12. Activitats complementàries
102
1. INTRODUCCIÓ
Fomentar l’esperit emprenedor i la iniciativa emprenedora entre la gent més jove va ser
l’element clau en el Pacte Europeu per la Joventut, adoptat pel Consell Europeu en
2005. Es va configurar com un factor clau per al creixement, l’ocupació i la realització
personal.
L’esperit emprenedor, segons la definició de la Comissió Europea, és l’habilitat d’un
individu per a convertir idees en actes. Inclou la creativitat, la innovació i l’assumpció
de riscos, però també la capacitat per a planificar i gestionar projectes per a aconseguir
un fi. És a dir, que es tracta d’un concepte que traspassa el merament econòmic i que
inclou un conjunt de competències, coneixements, actituds, qualitats, destreses i valors
que mobilitzen les persones perquè contribuïsquen a la societat i asseguren el benestar
de la comunitat.
Així l’activitat emprenedora està directament relacionada amb la competència sentit
d’iniciativa emprenedora i esperit emprenedor que, l’orde ECD/65/2015, torna a definir-
la com la capacitat de transformar les idees en actes.
Per mitjà d’esta matèria l’alumnat millora la seua capacitat per a desenrotllar l’esperit
emprenedor i la iniciativa empresarial treballant competències com la creativitat, la
innovació, la iniciativa, el treball en equip, alhora que s’endinsa en el coneixement de la
dinàmica empresarial per mitjà del desenrotllament d’un projecte d’empresa.
El currículum està plantejat basant-se en què esta matèria té tractament transversal en
l’educació primària. Per això es desenrotllen estructures d’aprenentatge un poc més
complexes que suposen la busca, selecció i organització d’informació, anàlisi i presa de
decisions, etc.
Es recomana com a model metodològic l’ús de metodologies actives i participatives
com l’aprenentatge basat en projectes (ABP), l’aprenentatge cooperatiu, de manera que
es potencie la motivació de l’alumnat fent-lo partícip del seu aprenentatge. Així mateix,
s’exigix a l’alumnat implicació, de manera que el professor es convertisca en un guia de
l’aprenentatge que siga capaç d’explicar conceptes, resoldre dubtes, mostrar recursos,
etc. buscant sempre fomentar l’autonomia de l’alumnat perquè siga capaç de funcionar
eficaçment en el seu entorn.
Els continguts de la matèria d’Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial estan
connectats amb els desenrotllats en altres àrees, i això aporta coherència al currículum i
ajuda a desenrotllar l’aprenentatge competencial. Han sigut agrupats en tres blocs que
permeten identificar els principals àmbits que componen l’àrea: autonomia personal,
iniciativa emprenedora i innovació; projecte d’empresa i pla econòmic i financer. El
primer desenrotlla el concepte d’autonomia personal enfocat cap a la iniciativa
emprenedora i la innovació, dedica una especial atenció a la carrera professional. El
segon dels blocs introduïx la ferramenta del pla d’empresa com a instrument
catalitzador d’una idea de negoci. Finalment, en el bloc tercer l’alumne aprofundirà en
un aspecte fonamental del pla d’empresa com és el pla economicofinancer, aprofitant
així de forma significativa els continguts i aprenentatges anteriors de l’àmbit econòmic
de les diferents etapes educatives.
Els criteris d’avaluació estan redactats com resultats d’aprenentatge i inclouen processos
de diferent complexitat, continguts de diferent tipus i contextos de realització adequats a
la naturalesa de l’execució dels aprenentatges que evidencien, amb l’objecte de
possibilitar-ne l’observació i avaluació en contextos reals. S’han seqüenciat els
continguts i els criteris d’avaluació de manera que el procés d’avaluació permeta l’ús de
diversos procediments i instruments d’avaluació. Es fa imprescindible la realització
103
d’un projecte d’empresa com resultat principal a avaluar, i per a fer-ho es pot fer ús de
rúbriques o d'altres instruments d’avaluació.
Els continguts i els criteris d’avaluació s’han programat per a facilitar la identificació i
avaluació dels aprenentatges bàsics del nivell educatiu, facilitant així l’atenció a la
diversitat des de les programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges.
Esta matèria inclou aspectes teòrics i pràctics que pretenen preparar els jóvens per a
exercir una ciutadania participativa i responsable així com promoure l’exercici
professional per la via de l’emprenedoria. D’esta manera, entre els continguts que es
desenrotllen s’incidix en l’autoconeixement i la presa de decisions vocacional, el
coneixement del concepte d’emprenedor i les seues característiques i funcions
principals, a més dels passos que s’han de seguir per a crear un negoci propi o contribuir
a la innovació dins d’una organització.
Les distintes competències clau es desenrotllen de forma simultània i permeten que els
distints aprenentatges es vagen interioritzant per a saber respondre en els múltiples
contextos en què es desenrotllen. L’àrea contribuïx principalment a la competència amb
sentit d’iniciativa emprenedora i empresarial a través de tots els seus continguts, tractant
que l’alumne conega i valore de forma crítica les seues capacitats i les seues limitacions;
que desenrotlle, planifique i avalue projectes, prenga decisions, tot això per mitjà del
treball cooperatiu. Però també és molt important la competència social i cívica per la
gran interacció d’esta matèria amb el món físic. Així mateix
s’afavorix el desenrotllament de la competència digital de manera transversal per mitjà
del recurs continu a l’ús d’instruments informàtics i a la busca d’informació en Internet.
La competència en comunicació lingüística està present en tots els blocs. Es busca que
l’alumnat faça ús del llenguatge científic tècnic propi d’esta matèria, utilitzant tant el
llenguatge oral com l’escrit.
La competència per a aprendre a aprendre es desenrotlla en tots els blocs, en haver de
realitzar tasques on l’alumnat aprén a buscar i seleccionar informació, a resoldre
problemes i a planificar projectes.
Justificació de la programació
La programació didàctica es pot considerar un conjunt de decisions adoptades pel
professorat d'una especialitat en un centre educatiu, amb relació a una matèria o àrea i al
nivell que s'imparteix, tot dins del marc del procés global d'ensenyanment-aprenentatge.
La programació didàctica es per tant, la planificació , de caràcter durador i vàlid per tot
el professorat que la impartisca, d'una matèria o àrea i d'un determinat nivell. Forma
part de la programació d'un departament i com a tal s'aplica i concreta en aquesta
matèria o àrea i curs els criteris generals recollits a la programació. Aquesta, concreta i
aplica el que s'estableix en la part general del projecte curricular d'etapa del centre.
En definitiva, la programació didàctica constitueix un element de planificació curricular
que expressa l'autonomia pedagògica del professorat i del propi centre.
A programació didàctica ajusta el currículum a les característiques pròpies del centre i
ha de complir, al menys, un triple objectiu:
Contribuir, amb la coordinació horitzontal dels objectius i activitats
programades per cada matèria per al curs, al desenvolupament integral i
harmònic de l'alumnat. És responsabilitat de la Comissió de Coordinació
Pedagògica (COCOPE).
Assegurar la seqüenciació vertical dels objectius de l'àrea i de l'etapa al llarg
dels cursos d'aquesta etapa, per que existisca continuïtat. Es una feina del
departament didàctic.
104
Servir de referència a les programacions de cada sessió de treball donant
unitat i coherència a tot el curs. És responsabilitat del professor.
Contextualització
Algemesí és una població situada al Sud de la ciutat de València, en la comarca de la
Ribera Alta. Té uns 27.000 habitants.
L’institut Sant Vicent Ferrer es troba al Parc de Salvador Castell número 16. L’institut a
més de l’ESO i el batxillerat també té cicles d’informàtica que li aporten alumnat de
fora del poble, Mentre que els alumnes d’ESO provenen principalment del poble.
A Algemesí hi ha dos instituts públics, un el nostre i l’altre IES Bernat Guinovart. A
més dels col·legis públics hi ha una gran quantitat de col·legis privats i concertats, que
proporcionen alumnat al centre principalment al batxillerat.
Actualment degut a l’obertura d’una nova línea d’ESO a l’altre institut, molts dels
alumnes de 1r i 2n ESO són d’ètnia gitana i magrebins.
105
2. OBJECTIUS
2.a Objectius generals d’Educació Secundària
L'Educació Secundària Obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les
alumnes les capacitats que els permeten:
a) Assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets en el
respecte als altres; practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones
i grups; exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i
d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural, i
preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.
b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip
com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i
com a mitjà de desenvolupament personal.
c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.
Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició
o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació
entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.
d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les
seues relacions amb els altres i resoldre pacíficament els conflictes, així com rebutjar la
violència, els prejudicis de qualsevol tipus i els comportaments sexistes.
i) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per a, amb
sentit crític, incorporar nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp
de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
f ) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en diferents
disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els
diversos camps del coneixement i de l'experiència.
g) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el
sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar,
prendre decisions i assumir responsabilitats.
h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana
i, si la hi hagués, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges
complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.
i ) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
j ) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i
dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.
k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les
diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l'educació física i la
pràctica de l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i
valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar
críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius
i el medi ambient, i contribuir així a la seua conservació i millora.
l ) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents
manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.
106
2.b Objectius de l’àrea d’Iniciació a l’Activitat emprenedora i empresarial
1. Identificar les fortaleses i les febleses personals i aplicar-les en les tasques
proposades.
2. Resoldre situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i
confiança.
3. Analitzar els resultats aconseguits, amb consciència de l'esforç personal aplicat, i els
assoliments obtinguts, realitzant proposades de millora sobre el propi treball.
4. Realitzar llistats de tasques sobre la fi proposada, assignant terminis i compromisos
en la realització d'aquestes, i assumint les responsabilitats personals i de grup
corresponents.
5. Comprendre la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d'una tasca,
marcant temps, metes i seqüències, i relacionant tot açò amb l'eficiència i la qualitat en
el compliment dels objectius finals.
6. Seleccionar l'ajuda externa necessària, discriminant què excedeix del seu propi
acompliment i valorant què recursos són idonis en la situació proposada.
7. Participar en situacions de comunicació de grup, demostrant iniciativa i respecte,
expressant amb claredat les seues idees, i arreplegant i argumentant les dels altres
integrants.
8. Proposar alternatives de solució, intentant integrar interessos i aconseguir acords
mitjançant la negociació i altres tècniques, i tractant d'influir positivament en els altres.
9. Exercir el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol.
Organitzar les tasques i determinar normes de funcionament que impliquen i motiven a
tots, i promoguen la consecució de la tasca grupal.
10. Proposar solucions originals a les situacions plantejades, generant nombroses
possibilitats a partir d'un ús nou dels recursos amb els quals explica. Relacionar la
innovació amb el progrés de la societat.
11. Emprar coneixements adquirits amb anterioritat en la solució de situacions o
problemes, relacionant l'adequació entre aquests, presentant aplicacions que no es
limiten a l'ús habitual i salvant possibles rutines o prejudicis.
12. Investigar el seu entorn per a detectar experiències relacionades amb les tasques
plantejades que puguen aportar solucions i li permeten desenvolupar una visió de
desafiaments, necessitats futures i conseqüències.
13. Definir el concepte d'iniciativa emprenedora i persones emprenedores, classificant
els diferents tipus d'emprenedors (incloent els intraemprenedors i els emprenedors
socials) i les seues qualitats personals, i relacionant-los amb la innovació i el benestar
social.
14. Identificar la capacitat d’emprendre de les persones, referint-la a diferents camps
professionals i a les diferents funcions existents en ells, i analitzant el seu pla personal
per a emprendre.
15. Determinar el concepte d'empresari, identificant les seues característiques personals,
els tipus d'empresaris i l'aportació social de les empreses al seu entorn.
16. Conèixer la mecànica bàsica de l'economia de mercat.
17. Plantejar alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació
d'idees, determinant què necessitats de l'entorn satisfaria, informant-se sobre est, i
assenyalant com crear valor i com generar benefici.
18. Reconèixer les amenaces i les oportunitats d'un mercat, i establir elements
diferenciadors en la idea de negoci plantejada.
107
19. Ser capaç de treballar en equip per a analitzar aspectes bàsics del mercat quant a la
realització del pla de negoci.
20. Prendre decisions en grup per a organitzar els elements d'una empresa i analitzar les
fases del procés productiu més rellevants.
21. Identificar amenaces, oportunitats, febleses i fortaleses davant un cas plantejat.
22. Ser capaç d'identificar elements bàsics de la funció de producció i calcular aspectes
com el punt mort d'explotació o el valor numèric del VAN, davant diverses alternatives
d'inversió.
23. Valorar i discriminar accions rellevants dins de les polítiques de màrqueting.
24. Descriure el paper de l'Estat analitzant els tràmits necessaris en les relacions amb
ell.
25. Identificar la responsabilitat corporativa del negoci.
26. Calcular supòsits bàsics de productes d'estalvi i préstec, aplicant matemàtiques
financeres elementals.
27. Descriure els principals drets i deures dels consumidors en el món financer,
reconeixent les implicacions dels contractes financers més habituals.
28. Relacionar les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals
indicadors econòmics, reconeixent la interacció d'aquests amb les condicions
econòmiques i polítiques dels països.
29. Identificar els principals serveis financers per a particulars i petites empreses, com a
comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i
crèdits, entre uns altres. Raonar la seua utilitat.
30. Reconèixer el valor social dels diners i el seu paper en l'economia personal,
descrivint pagaments diaris, despeses i ingressos en relació amb l'intercanvi de béns i
serveis, i entenent que els diners pot ser invertit o prestat.
31. Comprendre el paper dels intermediaris financers en la societat i caracteritzar els
principals com a bancs i companyies d'assegurances.
32. Calcular supòsits bàsics de productes d'estalvi i préstec, aplicant matemàtiques
financeres elementals.
33. Gestionar les necessitats financeres personals de curt i llarg termini.
34. Comprendre el concepte de risc financer i diversificació.
35. Conèixer l'operativa de productes financers amb un alt grau de palanquejament.
36. Valorar la importància i significat dels impostos, relacionant-los amb el benestar
social i amb les necessitats de planificació financera personal i dels negocis.
108
3- COMPETÈNCIES CLAU
COMPETÈNCIES CLAU INDICADORS DESCRIPTORS
Competència matemàtica i
competències bàsiques en
ciència i tecnologia
Cura de l’entorn
mediambiental i dels essers
vius
- Interactuar amb l’entorn natural de
manera respectuosa.
- Comprometre’s amb l’ús
responsable dels recursos naturals
per a promoure un
desenvolupament sostenible.
- Respectar i preservar la vida dels
essers vius del seu entorn.
- Prendre consciència dels canvis
produïts per l’esser humà en
l’entorn natural i les repercussions
per a la vida futura.
Vida saludable
- Desenvolupar i promoure hàbits de
vida saludable en relació a
l’alimentació i l’exercici físic.
- Generar criteris personals sobre la
visiona social de l’estètica del cos
humà davant a la seua cura
saludable.
La ciència en el dia a dia
- Reconèixer la importància de la
ciència en la nostra vida
quotidiana.
- Aplicar mètodes científics
rigorosos per a millorar la
comprensió de la realitat que ens
envolta en diferents àmbits
(biològic, geològic, físic, químic,
tecnològic, geogràfic...).
- Fer servir els coneixements sobre
ciència i tecnologia per a
solucionar problemes, comprendre
el que passa al nostre voltant i
respondre qüestions.
Fer servir els elements
matemàtics
- Conèixer i utilitzar els elements
matemàtics bàsics: operacions,
magnituds, percentatges,
proporcions, formes geomètriques,
criteris de mesura i codificació
numèrica, etc.
- Comprendre i interpretar la
informació presentada en format
gràfic.
- Expressar-se amb propietat en el
llenguatge matemàtic.
109
Raonament lògic i resolució
de problemes
- Organitzar la informació utilitzant
procediments matemàtics.
- Resoldre problemes seleccionant
les dades i les estratègies adients.
- Aplicar estratègies de resolució de
problemes a situacions de la vida
quotidiana.
Comunicació lingüística
Comprensió: oral i escrita
- Comprendre el sentit dels textos
escrits i orals.
- Mantindre una actitud favorable
envers la lectura.
Expressió: oral y escrita
- Expressar-se oralment amb
correcció, adequació i coherència.
- Utilitzar el vocabulari adequat, les
estructures lingüístiques i les
normes ortogràfiques i gramaticals
per a elaborar textos escrits i orals.
- Compondre diferents tipus de
textos creativament amb sentit
literari.
Normes de comunicació
- Respectar les normes de
comunicació en qualsevol context:
torn de paraula, escolta atenta al
interlocutor…
- Utilitzar elements de comunicació
no verbal, o en diferents registres,
en les diverses situacions
comunicatives.
Comunicació en altres
llengües
- Entendre el context sociocultural
de la llengua, així com la seua
història per a un millor ús de la
mateixa.
- Mantindre conversacions en altres
llengües sobre temes quotidians en
distints contextos.
- Utilitzar els coneixements sobre la
llengua per a buscar informació i
llegir textos en qualsevol situació.
- Produir textos escrits de diversa
complexitat per al seu ús en
situacions quotidianes o en
assignatures diverses.
Competència digital Tecnologies de la informació
- Fer servir distintes fonts per a la
recerca d’informació.
- Seleccionar l’ús de les distintes
fonts segons la seua fiabilitat.
- Elaborar i publicitar informació
pròpia derivada de informació
obtinguda a través de mitjans
tecnològics.
110
Comunicació audiovisual
- Utilitzar els distints canals de
comunicació audiovisual per a
transmetre informacions diverses.
- Comprendre els missatges que
venen dels mitjans de
comunicació.
Utilització d’eines digitals
- Utilitzar eines digitals per a la
construcció de coneixement.
- Actualitzar l’ús de les noves
tecnologies per a millorar el treball
i facilitar la vida diària.
- Aplicar criteris ètics en l’ús de les
tecnologies.
Consciència i expressions
culturals
Respecte per les
manifestacions culturals
pròpies i alienes
- Mostrar respecte cap al patrimoni
cultural mundial en les seues
distintes vessants (artístico-
literària, etnogràfica, científico-
tècnica…), i cap a les persones que
han contribuït al seu
desenvolupament.
- Valorar la interculturalitat com una
font de riquesa personal i cultural.
- Apreciar els valors culturals del
patrimoni natural i de la evolució
del pensament científic.
Expressió cultural i artística
- Expressar sentiments i emocions
mitjançant codis artístics.
- Apreciar la bellesa de les
expressions artístiques i les
manifestacions de creativitat i gust
per l’estètica en l’àmbit quotidià.
- Elaborar treballs i presentacions
amb sentit estètic.
Competències socials i
cíviques
Educació cívica i
constitucional
- Conèixer les activitats humanes,
adquirir una idea de la realitat
històrica a partir de distintes fonts,
i identificar les implicacions que té
viure en un Estado social i
democràtic de dret referendat per
una constitució.
- Aplicar drets i deures de la
convivència ciutadana en el
context de la escola.
Relació amb la resta
- Desenvolupar capacitat de diàleg
amb els altres en situacions de
convivència i treball i per a la
resolució de conflictes.
- Mostrar disponibilitat per a la
participació activa en àmbits de
participació establerts.
- Reconèixer riquesa en la diversitat
d’opinions i idees.
111
Compromís social
- Aprendre a comportar-se des de el
coneixement dels distints valors.
- Concebre una escala de valors
pròpia i actuar conforme a ella.
- Evidenciar preocupació pels més
desafavorits i respecte als distints
ritmes i potencialitats.
- Involucrar-se o promoure accions
amb una finalitat social.
Sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor
Autonomia personal
- Optimitzar recursos personals
recolzant-se en les fortaleses
pròpies.
- Assumir les responsabilitats
encomanades i donar compte de
elles.
- Ser constant en el treball, superant
les dificultats.
- Dirimir la necessitat d’ajuda en
funció de la dificultat de la tasca.
Lideratge
- Gestionar el treball del grup
coordinant tasques i temps.
- Contagiar entusiasme per la tasca i
tenir confiança en les possibilitats
d’aconseguir objectius.
- Prioritzar la consecució de
objectius grupals sobre els
interessos personals.
Creativitat
- Generar noves i divergents
possibilitats des de coneixements
previs d’un tema.
- Configurar una visió de futur
realista i ambiciós.
- Encontrar possibilitats en l’entorn
que altres no aprecien.
Emprenedoria
- Optimitzar l’ús de recursos
materials i personals per a la
consecució d’objectius.
- Mostrar iniciativa personal per a
iniciar o promoure accions noves.
- Assumir riscos en el
desenvolupament de les tasques o
els projectes.
- Actuar amb responsabilitat social i
sentit ètic en el treball.
Aprendre a aprendre Perfil d’aprenent
- Identificar potencialitats personals
com aprenent: estils de
aprenentatge, intel·ligències
múltiples, funcions executives…
- Gestionar els recursos i les
motivacions personals en favor de
l’aprenentatge.
- Generar estratègies per a aprendre
en distints contextos
d’aprenentatge.
112
Eines per estimular el
pensament
- Aplicar estratègies per a la millora
del pensament creatiu, crític,
emocional, interdependent…
- Desenvolupar estratègies que
afavorisquen la comprensió
rigorosa dels continguts.
Planificació i avaluació del
aprenentatge
- Planificar els recursos necessaris i
els passos que s’han de realitzar en
el procés d’aprenentatge.
- Seguir les passes establits i prendre
decisions sobre les passes següents
en funció dels resultats
entremitjos.
- Avaluar la consecució d’objectius
d’aprenentatge.
- Prendre consciència dels processos
d’aprenentatge.
3.1 CONTRIBUCIÓ DE L'ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES
COMPETÈNCIES CLAU
Descripció del model competencial
En la descripció del model competencial s'inclou el marc de descriptors competencials,
en el qual apareixen els continguts reconfigurats des d'un enfocament d'aplicació que
facilita l'entrenament de les competències; recordem que aquestes no s'estudien, ni
s'ensenyen: s'entrenen. Per a açò, és necessària la generació de tasques d'aprenentatge
que permeta a l'alumnat l'aplicació del coneixement mitjançant metodologies d'aula
actives.
Abordar cada competència de manera global en cada unitat didàctica és impossible; a
causa d'açò, cadascuna d'aquestes es divideix en indicadors de seguiment (entre dos i
cinc per competència), grans pilars que permeten descriure-la d'una manera més precisa;
atès que el caràcter d'aquests és encara molt general, l'ajust del nivell de concreció
exigeix que aquests indicadors es dividisquen, al seu torn, en el que es denominen
descriptors de la competència, que seran els que «descriguen» el grau competencial de
l'alumnat. Per cada indicador de seguiment trobarem entre dos i quatre descriptors, amb
els verbs en infinitiu.
En cada unitat didàctica cadascun d'aquests descriptors es concreta en acompliments
competencials, redactats en tercera persona del singular del present d'indicatiu.
L'acompliment és l'aspecte específic de la competència que es pot entrenar i avaluar de
manera explícita; és, per tant, concret i objectivable. Per al seu desenvolupament, partim
d'un marc de descriptors competencials definit per al projecte i aplicable a totes les
assignatures i cursos de l'etapa.
Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, tals com
la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les
tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria i l'educació cívica i
constitucional, es treballaran des de totes les àrees, possibilitant i fomentant que el
procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat siga el més complet possible.
D'altra banda, el desenvolupament i l'aprenentatge dels valors, presents en totes les
àrees, ajudaran al fet que els nostres alumnes i alumnes aprenguen a desembolicar-se en
una societat ben consolidada en la qual tots puguem viure, i en la construcció dels quals
col·laboren.
113
La diversitat dels nostres alumnes i alumnes, amb els seus estils d'aprenentatge
diferents, ens ha de conduir a treballar des de les diferents potencialitats de cadascun
d'ells, recolzant-nos sempre en les seues fortaleses per a poder donar resposta a les seues
necessitats.
En l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial incidirem en l'entrenament
de totes les competències de manera sistemàtica, posant l'accent en els descriptors més
afins a l'àrea.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
Des de l'àrea es contribueix al desenvolupament d'aquesta competència aplicant el
raonament lògic i l'adquisició de diferents elements per al bon acompliment de l'alumnat
en la mateixa, amb accions com la planificació de despeses i ingressos, el càlcul de
beneficis o pèrdues, l'elaboració d'un pla de negoci i l'anàlisi de la viabilitat, la
confecció d'un pla de comercialització… I tot açò a través de l'observació de l'entorn, la
seua anàlisi i la realització de diversos plantejaments per a un desenvolupament
sostenible.
Els descriptors que treballarem fonamentalment seran:
• Comprometre's amb l'ús responsable dels recursos naturals per a promoure un
desenvolupament sostenible.
• Fer servir els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes,
comprendre el que ocorre al nostre al voltant i respondre a preguntes.
• Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds,
percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació
numèrica, etc.
• Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.
• Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.
• Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.
Comunicació lingüística
Important per al desenvolupament d'aquesta competència és l'adquisició de destreses
bàsiques com la lectura, la conversa i l'escriptura, per a dur a terme diferents tasques,
plantejades des de l'àrea de participació, en situacions de comunicació de grup,
expressió d'idees, elaboració d'un pla de negoci, llistat de tasques per a desenvolupar
l'activitat del pla d'empresa, generació de diferents documents administratius necessaris,
comprensió de diferents documents… Les actituds i els valors d'aquesta competència es
veuran en diferents tasques, en les quals es fomentarà el respecte a les opinions dels
altres i el desenvolupament de l'esperit crític.
Els descriptors que prioritzarem seran:
• Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.• Expressar-se oralment amb correcció,
adequació i coherència.
• Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta
atenta a l'interlocutor…
• Fer servir elements de comunicació no verbal o diferents registres en les diverses
situacions comunicatives
Competència digital
En l'actualitat, és necessari l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per
a diferents àmbits de les nostres vides, com a treball, oci, aprenentatge, participació en
la societat, etc. És fonamental conèixer l'ús de diverses aplicacions informàtiques,
l'accés a les fonts i el processament de la informació… tot açò es desenvoluparà en les
diferents tasques proposades, tant individuals com grupals, en les quals es requerisca
consultar pàgines webs per a obtenir informació o generar documents relacionats amb el
pla d'empresa, així com tasques de caràcter administratiu, mitjançant la utilització de
114
diferents programes de gestió, en la presentació-defensa de treballs a través de la
utilització de diversos mitjans i formats digitals, i en la publicitació del que vulguem
transmetre. Per tot açò, es plantejaran tasques en les quals es necessite l'ús dels recursos
tecnològics, desenvolupant una actitud activa, segura i crítica cap a aquests.
Per a açò, en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors de la competència:
• Emprar diferents fonts per a la cerca d'informació.
• Elaborar i publicitar informació pròpia derivada d'informació obtinguda a través de
mitjans tecnològics.
• Comprendre els missatges elaborats en codis diversos.
• Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informacions
diverses.
• Manejar eines digitals per a la construcció de coneixement.
• Aplicar criteris ètics en l'ús de les tecnologies.
Consciència i expressions culturals
L'expressió cultural és fonamental per al desenvolupament d'aptituds creatives que
puguem traslladar a diversos contextos professionals. Des de l'àrea d'Iniciació a
l'Activitat Emprenedora i Empresarial podem entrenar diferents aspectes, com
l'apreciació de la importància de l'expressió creativa d'idees i experiències a través de
diferents mitjans.
Pel que en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors:
• Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l'evolució del pensament
científic.
• Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i de les manifestacions de creativitat,
i gust per l'estètica en l'àmbit quotidià.
• Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.
Competències socials i cíviques
Aquesta competència necessita del coneixement i entrenament de diferents habilitats per
a elaborar idees, tenir en compte l'opinió dels altres, prendre decisions, resoldre
conflictes, interactuar amb altres persones i grups respectant unes normes, interpretar
fenòmens i problemes socials… Els diferents aspectes a tractar des d'aquesta àrea, com
l'empresa i la responsabilitat social, l'esperit emprenedor, la creativitat i la innovació, el
paper de l'Estat i les Administracions Públiques en les empreses, el valor social dels
diners, els intermediaris financers en la societat, l'anàlisi dels impostos pel que fa al
benestar social, els drets i deures dels consumidors en el món del negoci, etc. permetran
a l'alumnat l'obtenció dels coneixements i les habilitats necessaris per al
desenvolupament d'aquesta competència.
Per a açò entrenarem els següents descriptors:
• Mostrar disponibilitat per a la participació activa en àmbits de participació establits.
• Reconèixer riquesa en la diversitat d'opinions i idees.
• Concebre una escala de valors pròpia i actuar conforme a ella.
• Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.
• Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i
treball, i per a la resolució de conflictes.
• Involucrar-se o promoure accions amb una fi social.
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
L'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial se centra sobretot en el
desenvolupament d'aquesta competència, la qual implica la capacitat de transformar les
idees en actes. Des d'aquesta àrea, es desenvoluparan capacitats i habilitats en l'alumnat
115
relacionades amb l'autonomia personal, el lideratge i la creativitat, i habilitats
empresarials com la planificació, l'organització, la gestió i la presa de decisions, la
participació, el lideratge i la delegació, el pensament crític, el sentit de la
responsabilitat, el reconeixement de fortaleses i febleses d'un mateix i d'un projecte,
l'avaluació, l'assumpció de riscos, el pla de màrqueting, la gestió de recursos materials i
humans, la generació d'idees creatives, el reconeixement d'oportunitats de negoci, el
disseny d'un pla de negoci, l'anàlisi de viabilitat, etc.
Els descriptors que entrenarem són:
• Optimitzar recursos personals recolzant-se en les fortaleses pròpies.
• Assumir les responsabilitats encomanades i adonar d'elles.
• Gestionar el treball del grup, coordinant tasques i temps.
• Prioritzar la consecució d'objectius grupals sobre els interessos personals.
• Trobar possibilitats en l'entorn que uns altres no veuen.
• Mostrar iniciativa personal per a iniciar o promoure accions noves.
• Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.
Aprendre a aprendre
La competència d'aprendre a aprendre és fonamental per a l'aprenentatge del dia a dia
del nostre alumnat en els diferents contextos en els quals es trobe. Des d'aquesta àrea
entrenem aspectes com la capacitat per a iniciar, organitzar i persistir en el projecte
empresarial, per la qual cosa exigeix que l'alumnat es motive per a dur a terme les
diferents accions, reconega les seues fortaleses i les aprofite, conega i controle els
processos duts a terme, utilitze diferents estratègies per al coneixement dels aspectes
relacionats amb l'autonomia personal, així com que conega els mecanismes de creació
d'empreses i les finances, i desenvolupe el seu pensament crític i creatiu per al
descobriment de noves possibilitats. Tot açò amb l'objectiu de millorar el nostre entorn i
avaluar si s'aconsegueixen els objectius preestablits.
Per al desenvolupament d'aquesta competència, entrenarem els següents descriptors:
• Identificar potencialitats personals com a aprenenta: estils d'aprenentatge,
intel·ligències múltiples, funcions executives…
• Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional,
interdependent…
• Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.
• Prendre consciència dels processos d'aprenentatge.
• Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels
resultats intermedis.
• Avaluar la consecució d'objectius d'aprenentatge.
116
4. ORGANITZACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS I ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES.
Els continguts de l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial s'agrupen en
diversos blocs. Els continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge es
formulen per al Primer Cicle d'Educació Secundària.
L'alumnat haurà d'adquirir uns coneixements i destreses bàsics que li permeten
aconseguir una cultura científica; els alumnes i les alumnes han d'identificar-se com a
agents actius i reconèixer que de les seues actuacions i coneixements dependrà el
desenvolupament del seu entorn.
4.1 CONTINGUTS
Bloc 1. Autonomia personal, lideratge i innovació
1. Coneixement personal. Interessos i aptituds necessàries per al seu futur.
2. La comunicació.
2.1. Estils i característiques.
2.2. Anàlisi de situacions.
3. El grup.
3.1. Rols.
3.2. Maneres d'estar i relacionar-se amb els altres.
4. Presa de decisions. Planificació de tasques personals i en grup.
Bloc 2. Projecte empresarial
1. La iniciativa emprenedora, l'emprenedor i l'empresari en la societat.
2. L'empresa.
2.1. Principals àrees de l'empresa.
3. El pla d'empresa: idea de negoci i entorn empresarial.
3.1. Pla de comercialització i pla ingressos-despeses.
3.2. Planificació de recursos materials i humans.
3.3. Desenvolupament temporal.
4. Avaluació i control del projecte empresarial.
5. La responsabilitat corporativa de l'empresa: impacte social i mediambiental.
Bloc 3. Finances
1. Finances personals i familiars: registre i planificació de despeses i ingressos.
1.1. Consum responsable.
1.2. Paper de l'estalvi.
2. Finances d'un petit negoci: ingressos i despeses.
3. Intermediaris financers bàsics: bancs i companyies d'assegurances.
4. Serveis financers bàsics: comptes corrents i el seu ús.
5. Estalvi: possibilitats d'inversió.
5.1. Risc i rendibilitat.
6. Formes d'endeutament i les seues conseqüències.
7. Drets i deures dels consumidors de productes financers.
117
5- UNITATS DIDÀCTIQUES I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Bloc 1: Autonomia personal, iniciativa emprenedora i innovació. Curs 3r ESO
Continguts Criteris d’avaluació CC
Autonomia. La iniciativa
emprenedora: l’emprenedor i
l’empresari en la societat. Qualitats i
destreses de l’emprenedor.
Autoconeixement. Interessos, aptituds
i motivacions per a la carrera
professional.
Itineraris formatius i carreres
professionals. El procés de presa de
decisions. Procés de busca d’ocupació
en empreses del sector.
L’autoocupació.
Els drets i deures dels treballadors.
Dret del treball. Drets i deures derivats
de la relació laboral. Contracte de
treball. Negociació col·lectiva.
Seguretat social. Obligació de cotitzar
i acció protectora. Principals
prestacions: Desocupació, Incapacitat
Temporal i altres.
Riscos laborals. Normativa. Gestió de
la prevenció en l’empresa. Mesures de
prevenció i protecció. Primers auxilis.
BL1.1. Reconéixer els interessos i les destreses
d’autoconsciència, autoregulació i motivació
associades a la iniciativa emprenedora i
relacionar-los amb els diferents exercicis laborals:
funcionariat, professionals liberals, professionals
tècnics, acadèmics, etc.
BL1.2. Iniciar la composició d’un itinerari vital
propi seguint els passos del procés de presa de
decisions respecte a la carrera professional
distingint els conceptes d’ocupació i
autoocupació.
BL1.3. Organitzar un equip de treball distribuint
responsabilitats i gestionant recursos perquè tots
els seus membres participen i arriben a les metes
comunes, influir positivament en els altres
generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg
igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies
actuant amb responsabilitat i sentit ètic.
BL1.4. Debatre sobre la importància de combinar
autonomia i treball col·laboratiu i proposar
solucions alternatives analitzant situacions
plantejades preveient resultats i avaluar cada una
de les solucions per a comprovar-ne la idoneïtat.
BL1.5. Buscar i seleccionar informació a partir
d’una estratègia de filtrat i de forma contrastada
en mitjans digitals com a pàgines web
especialitzades, registrant-la en paper de forma
acurada o emmagatzemant-la digitalment en
dispositius informàtics i servicis en la xarxa.
BL1.6 Reconéixer la terminologia conceptual de
l’assignatura i del nivell educatiu i utilitzar-la
correctament en activitats orals i escrites en
l’àmbit personal, acadèmic, social o professional.
CSC
SIEE
CAA
SIEE
CSC
CAA
SIEE
SIEE
CSG
CD
CCLI
Bloc 2: Projecte d’empresa. Curs 3r ESO
Continguts Criteris d’avaluació CC
La idea de projecte d’empresa.
Creativitat i innovació. Avaluació de la
idea.
L’entorn i la funció social de
l’empresa. Emprenedoria social
Elements i estructura de l’empresa.
El pla d’empresa. Estructura.
Tipus d’empresa segons la forma
jurídica. L’elecció de la forma jurídica.
Principals variables per a la
determinar-ne l'elecció.
Tràmits de posada en marxa d’una
empresa.
Ajudes i suport a la creació d’empreses
Les activitats en l’empresa. La funció
BL2.1. Relacionar cada una de les figures
d’emprenedor, intraemprenedor i empresari amb
les qualitats personals i la iniciativa emprenedora
vinculats als itineraris formatius professional i
acadèmic.
BL2.2. Reconéixer diversos models de plans de
negoci i descriure els elements que constituïxen la
seua xarxa logística com ara proveïdors, clients,
sistemes de producció i comercialització i xarxes
d’emmagatzematge, entre altres.
BL2.3. Descriure les diferents tasques d’un
projecte d’empresa, establint estratègies de
control que en faciliten l'adequació a l’èxit pretés.
CSC
SIEE
SIEE
CSC
SIEE
CAA
118
de producció. La funció comercial i de
màrqueting.
Informació en l’empresa. La
informació comptable. La informació
de recursos humans. Els documents
comercials de cobrament i pagament.
L’arxiu.
Bloc 3: Pla econòmic i financer
Continguts Criteris d’avaluació CC
Pla d’inversions. Inversions en actiu
no corrent i en actiu corrent.
Fonts de finançament de les empreses.
Externes (bancs, ajudes i subvencions,
microcrèdits, crowdfunding, business
angels) i internes (accionistes,
inversors, aplicació de beneficis).
Productes financers i bancaris per a
pimes. Comparació.
Planificació financera de les empreses.
Estudi de viabilitat
economicofinancera. Projecció de
l’activitat. Instruments d’anàlisi.
Ràtios bàsiques.
Els impostos que afecten les empreses.
El calendari fiscal. Fiscalitat i equitat.
BL3.1. Relacionar alguns indicadors financers
bàsics amb els canvis en les condicions
econòmiques i polítiques de l’entorn i explicar de
quina forma poden afectar les famílies i les pimes.
BL3.2. Analitzar per mitjà de suposats ingressos i
gastos personals i d’un xicotet negoci reconeixent
les seues fonts i les possibles necessitats
d’inversió a curt, mitjà i llarg termini i
identificant les alternatives per al pagament de
béns i servicis.
BL3.3. Diferenciar entre inversió i préstecs de
diners i justificar la seua adequació en projectes
simulats.
BL3.4. Utilitzar eficaçment les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació en el procés
d’aprenentatge, per a buscar, seleccionar i valorar
informacions relacionades amb els continguts del
curs, comunicant els resultats i conclusions en el
suport més adequat
CMCT
SIEE
CSC
CMCT
SIEE
CSC
CSC
SIEE
CD
CAA
CCLI
COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM
CCLI: competència comunicació lingüística.
CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
CD: competència digital.
CAA: competència aprendre a aprendre.
CSC: competències socials i cíviques.
SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
CEC: consciència i expressions culturals.
5.2 TEMPORALITZACIÓ
Bloc 1: 1ª avaluació
Bloc 2: 2ª avaluació
bloc 3: 3ª avaluació
119
6. CRITERIS METODOLÒGICS I ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
GENERALS PER A UTILITZAR EN L'ÀREA
Treballar de manera competencial en l'aula suposa un canvi metodològic important; el
docent passa a ser un gestor de coneixement de l'alumnat i l'alumne o alumna adquireix
un major grau de protagonisme.
En concret, en l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial:
Necessitem entrenar de manera sistemàtica els procediments que conformen l’esquelet
de l'assignatura. La finalitat de l'àrea és adquirir coneixements essencials que s'inclouen
en el currículum bàsic. L'alumnat haurà de desenvolupar actituds conduents a la reflexió
i l'anàlisi sobre la importància del món de l'empresa en l'actualitat, els seus avantatges i
les implicacions ètiques que en ocasions es plantegen. Per a açò, necessitem un cert grau
d'entrenament individual i treball reflexiu sobre procediments bàsics de l'assignatura: la
reflexió crítica, l'anàlisi de la realitat, el desenvolupament de capacitats individuals,
l'argumentació en públic o la comunicació audiovisual.
En alguns aspectes de l'àrea, sobretot en aquells que pretenen l'entrenament sistemàtic
de destreses emprenedores, el treball en grup col·laboratiu aporta, a més de
l'entrenament d'habilitats socials bàsiques i l'enriquiment personal des de la diversitat,
una eina perfecta per a discutir i aprofundir en continguts d'aqueix aspecte.
D'altra banda, cada estudiant parteix d'unes potencialitats que defineixen les seues
intel·ligències predominants. Enriquir les tasques amb activitats que es desenvolupen
des de la teoria de les intel·ligències múltiples, facilita que tots els estudiants puguen
arribar a comprendre els continguts que pretenem adquirir per al desenvolupament dels
objectius d'aprenentatge.
En l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial és indispensable la
vinculació a contextos reals, així com generar possibilitats d'aplicació dels continguts
adquirits. Per a açò, les tasques competencials faciliten aquest aspecte, que es podria
complementar amb projectes d'aplicació dels continguts.
120
7- AVALUACIÓ
7.1 CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE
Els criteris d’avaluació están indicats a les unitats didàctiques
Bloc 1. Autonomia personal, lideratge i innovació
1. Prendre decisions per a la resolució de problemes, triant opcions de forma
independent i raonada; recorrent a ajuda selectivament; reconeixent les fortaleses i les
febleses personals en diverses situacions i, especialment, davant les tasques
encomanades; confiant en les seues aptituds personals i habilitats amb responsabilitat, i
assumint les conseqüències.
1.1. Identifica les fortaleses i febleses personals, les relaciona amb els diferents àmbits
del desenvolupament personal i la vida diària, i les aplica en les tasques proposades.
1.2. Resol situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i
confiança.
1.3. Analitza els resultats aconseguits, amb consciència de l'esforç personal aplicat, i els
assoliments obtinguts, realitzant proposades de millora sobre el propi treball.
2. Planificar tasques i desenvolupar les etapes que consten establint punts de control i
estratègies de millora per a cadascuna d'elles. Tot açò sempre posat en relació amb la
consecució de l'assoliment pretès.
2.1. A partir d'un objectiu establit, realitza un llistat de tasques assignant terminis i
compromisos en la realització d'aquestes, i assumint les responsabilitats personals i de
grup corresponents.
2.2. Comprèn la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d'una tasca,
marcant temps, metes i seqüències, i relacionant tot açò amb l'eficiència i la qualitat en
el compliment dels objectius finals
2.3. Analitza una situació determinada discriminant què excedeix del seu propi
acompliment i valorant la necessitat d'ajuda externa i els recursos idonis en la situació
proposada.
3. Comunicar-se i negociar amb els altres aplicant efectivament les tècniques, resolent
adequadament els conflictes i valorant el plantejament i la discussió de propostes
personals i de grup com a elements per a aconseguir l'assoliment proposat, així com
exercir el lideratge d'una manera positiva i organitzar el treball comú.
.1. Participa en situacions de comunicació de grup demostrant iniciativa i respecte,
expressant amb claredat les seues idees i arreplegant i argumentant les dels altres
integrants.
3.2. Proposa alternatives de solució, intentant integrar interessos i aconseguir acords
mitjançant la negociació o l'aplicació de tècniques, i tractant d'influir positivament en
els altres.
3.3. Exerceix el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol,
organitzant les tasques del grup i determinant normes de funcionament que impliquen i
motiven a tots, i promoguen la consecució de la tasca grupal.
4. Proposar solucions i possibilitats divergents a les situacions plantejades utilitzant els
recursos de manera nova i eficaç, emprant coneixements previs per a transferir-los a
situacions noves en àmbits diferents, i valorant la seua adequació per a anticipar
resultats. Tot açò demostrant iniciativa i tarannà crític
121
4.1. Proposa solucions originals a les situacions plantejades, generant nombroses
possibilitats a partir d'un ús nou dels recursos amb els quals explica. Relaciona la
innovació amb el progrés de la societat.
4.2. Empra coneixements adquirits amb anterioritat en la solució de situacions o
problemes, relacionant l'adequació entre aquests, presentant aplicacions que no es
limiten a l'ús habitual i salvant possibles rutines o prejudicis.
4.3. Investiga el seu entorn per a detectar experiències relacionades amb les tasques
plantejades que puguen aportar solucions i li permeten desenvolupar una visió de
desafiaments, necessitats futures i les seues conseqüències
Bloc 2. Projecte empresarial
1. Diferenciar a l'emprenedor, la iniciativa emprenedora i l'empresari, relacionant-los
amb les qualitats personals, la capacitat d'assumpció de risc i la responsabilitat social
implícita, analitzant les carreres i les oportunitats professionals amb els seus itineraris
formatius, i valorant les possibilitats vitals i d'iniciativa emprenedora i
«intraemprenedoria» en cadascuna d'elles.
1.1. Defineix el concepte d'iniciativa emprenedora i persones emprenedores, classificant
els diferents tipus d'emprenedors (incloent els intraemprenedors i els emprenedors
socials) i les seues qualitats personals, i relacionant-los amb la innovació i el benestar
social.
1.2. Identifica la capacitat de emprenedoria de les persones referint-la a diferents camps
professionals i a les diferents funcions existents en ells, i analitzant el seu pla personal
per a emprendre.
1.3. Determina el concepte d'empresari identificant les seues característiques personals,
els tipus d'empresaris que existeixen i l'aportació social de les empreses al seu entorn.
2. Proposar projectes de negoci analitzant l'entorn extern de l'empresa i assignant
recursos materials, humans i financers de manera eficient, així com aplicant idees
creatives i tècniques empresarials innovadores.
2.1. Planteja alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació
d'idees, determinant què necessitats de l'entorn satisfaria, informant-se sobre est i
assenyalant com crear valor i com generar benefici.
2.2. Elabora un pla de negoci/empresa en grup, incloent la definició de la idea i l'objecte
de negoci. Dissenya un pla de comercialització del producte i un pla econòmic financer
demostrant el valor del negoci per a l'entorn.
2.3. Valora la viabilitat del projecte de negoci a partir de càlculs senzills d'ingressos i
despeses.
2.4. Estableix un llistat cronològic de processos vinculats al desenvolupament de
l'activitat proposada en el pla de negoci/empresa, identificant els recursos humans i
materials necessaris i la planificació i la temporalització d'aquests.
2.5. Elabora documents administratius bàsics dels negocis/empreses propis del pla de
negoci proposat, relacionant-los amb les diferents funcions dins de l'empresa.
2.6. Descriu el paper de l'Estat i les administracions públiques en els negocis/empreses,
analitzant els tràmits necessaris i les fonts d'ingrés i despesa pública, i reconeixent
aquests com a elements del benestar comunitari.
3. Aplicar sistemes d'avaluació de processos dels projectes, emprant les habilitats de
presa de decisions i les capacitats de negociació i lideratge. Analitzar l'impacte social
dels negocis amb prioritat del ben comú, la preservació del medi ambient i l'aplicació de
principis ètics universals.
122
3.1. Aplica un sistema de control del projecte, establint indicadors a priori per a cada
fase i demostrant flexibilitat i innovació per a solucionar els problemes identificats.
3.2. Identifica la responsabilitat corporativa de l'empresa/negoci, descrivint els valors de
l'empresa i el seu impacte social i mediambiental.
Bloc 3. Finances
1. Gestionar ingressos i despeses personals i d'un petit negoci, reconeixent les fonts de
les quals provenen i les necessitats de fons a curt, mitjà i llarg termini. Identificar
alternatives per al pagament de béns i serveis amb diners de béns i serveis.
1.1. Reconeix el valor social dels diners i el seu paper en l'economia personal, descrivint
pagaments diaris, despeses i ingressos en relació amb l'intercanvi de béns i serveis, i
entenent que els diners pot ser invertit o prestat.
1.2. Comprèn el paper dels intermediaris financers en la societat i caracteritza i
identifica els principals com a bancs i companyies d'assegurances.
1.3. Identifica els principals serveis financers per a particulars i petites empreses, com a
comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i
crèdits, entre uns altres. Raona la seua utilitat.
2. Planificar la vida financera personal diferenciant entre inversió i préstec de diners,
raonant per què es paguen o reben interessos i qui són els agents financers principals del
nostre sistema, i comprenent el diferent nivell de risc aparellat a cadascuna de les
alternatives.
2.1. Gestiona les necessitats financeres personals de curt i llarg termini, identificant els
diferents tipus d'ingressos i inversions en la vida de les persones, i valorant l'impacte de
la planificació i la importància de l'estalvi en la vida de cadascun.
2.2. Valora la importància i significat dels impostos, relacionant-los amb el benestar
social i amb les necessitats de planificació financera personal i dels negocis.
2.3. Comprèn el significat dels guanys i les pèrdues en diversos contextos financers,
reconeixent com algunes formes d'estalvi o inversió són més arriscades que unes altres,
així com els beneficis de la diversificació.
2.4. Calcula, en supòsits bàsics, les variables de productes d'estalvi i préstec, aplicant
matemàtiques financeres elementals.
2.5. Descriu els principals drets i deures dels consumidors en el món financer,
reconeixent les implicacions dels contractes financers més habituals.
3. Identificar alguns indicadors financers bàsics amb els canvis en les condicions
econòmiques i polítiques de l'entorn, reconeixent la importància de les fonts de
finançament i despesa pública.
3.1. Relaciona les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals
indicadors econòmics, reconeixent la interacció d'aquests amb les condicions
econòmiques i polítiques dels països.
7.2. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ
A cada avaluació es realitzaran dos exàmens, com a mínim.
L’estructura de les proves serà una sèrie de preguntes teòriques curtes, valorades a un
punt, i una sèrie de problemes pràctics o teoricopractics valorades en una puntuació
superior.
Si algun alumne per raons justificades no poguera assistir a l'examen final d'avaluació
haurà d'aportar obligatòriament un justificant mèdic amb la data i l'hora de la consulta
123
perquè puga realitzar l'examen en una altra data. En el cas que l'alumne no haguera
assistit a cap consulta mèdica, només serà acceptada la justificació en persona dels pares
explicant els motius de l'absència o una telefonada si no és possible la seua visita al
centre. L’alumne que compleix aquestes circumstàncies acumularà la matèria per al
següent examen.
A la segona avaluació, a més de les proves i haurà un treball sobre la borsa, que
puntuarà un 10% de la nota final. Per poder aprovar l’avaluació aquest treball s’ha de
presentar i amb una puntuació d’un 5. Si no es presenta o no s’obté com a mínim un 5
s’ha de recuperar, o bé fent altra volta el treball o si es al final de curs, a l’examen final i
haurà preguntes sobre el treball.
La nota d’examen de cada avaluació serà la mitjana aritmètica de cada prova, sempre
que l’alumnat haja superat cadascuna de les proves amb una nota superior al tres i mig.
Si no han superat alguna de les proves amb una nota superior al tres i mig o la mitjana
aritmètica de les dues proves no supera el cinc, es farà una prova de recuperació del
trimestre de la part no aprovada. La nota de l’avaluació serà la nota de l’examen més:
• L’assistència i actitud de l’alumnat en l’aula
• La responsabilitat en el treball personal.
• La llibreta amb tots els exercicis corregits
Per determinar la nota de l’avaluació es calcularà la mitjana ponderada dels tres
conceptes abans anomenats amb les següents ponderacions:
• Mitjana de les proves escrites 60 %
• Assistència i actitud 20%
• La responsabilitat en el treball personal i la llibreta 20 %
La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que en
cadascuna de les avaluacions s’haja superat el cinc.
Les faltes ortogràfiques es valoraran negativament i podran descomptar puntuació a
l’examen.
La falta de puntualitat i la no assistència injustificada a les classes també seran
penalitzades,
124
8. MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ
Descripció del grup després de l'avaluació inicial
A l'hora de plantejar les mesures d'atenció a la diversitat i inclusió hem de recaptar, en
primer lloc, diversa informació sobre cada grup d'alumnes i alumnes; com a mínim ha
de conèixer-se la relativa a:
• El nombre d'alumnes i alumnes.
• El funcionament del grup (clima de l'aula, nivell de disciplina, atenció...).
• Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant al desenvolupament de continguts
curriculars.
• Les necessitats que s'hagen pogut identificar; convé pensar en aquesta fase en com es
poden abordar (planificació d'estratègies metodològiques, gestió de l'aula, estratègies de
seguiment de l'eficàcia de mesures, etc.).
• Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant als aspectes competencials.
• Els acompliments competencials prioritaris que cal practicar en el grup en aquesta
matèria.
• Els aspectes que s'han de tenir en compte en agrupar als alumnes i a les alumnes per
als treballs
cooperatius.
• Els tipus de recursos que es necessiten adaptar a nivell general per a obtenir un
assoliment òptim del grup.
Necessitats individuals
L'avaluació inicial ens facilita no sol coneixement sobre el grup com a conjunt, sinó que
també ens proporciona informació sobre diversos aspectes individuals dels nostres
estudiants; a partir d'ella podrem:
• Identificar als alumnes o a les alumnes que necessiten un major seguiment o
personalització d'estratègies en el seu procés d'aprenentatge. (S'ha de tenir en compte a
aquell alumnat amb necessitats educatives, amb altes capacitats i amb necessitats no
diagnosticades, però que requerisquen atenció específica per estar en risc, per la seua
història familiar, etc.).
• Saber les mesures organitzatives a adoptar. (Planificació de reforços, ubicació d'espais,
gestió de temps grupals per a afavorir la intervenció individual).
• Establir conclusions sobre les mesures curriculars a adoptar, així com sobre els
recursos que es van a emprar.
• Analitzar el model de seguiment que es va a utilitzar amb cadascun d'ells.
• Fitar l'interval de temps i la manera en què es van a avaluar els progressos d'aquests
estudiants.
• Fixar la manera en què es va a compartir la informació sobre cada alumne o alumna
amb la resta de docents que intervenen en el seu itinerari d'aprenentatge; especialment,
amb el tutor.
125
9- FOMENT DE LA LECTURA
Des del centre s’han programat una sèrie d’actuacions detallades en el pla de millora,
com és principalment el foment de la lectura.
En aquesta matèria es fomentarà la lectura de textos per al seu posterior anàlisi, també la
lectura de còmics relacionat amb l’assignatura.
La millora de l’expressió escrita es valorarà a partir dels treballs que realitzen i les
proves d’avaluació escrites, on es descomptarà puntuació per faltes ortogràfiques i
d’accentuació.
126
10. UTILITZACIÓ DE LES TIC
En aquest apartat pretenem promoure la utilització de les tecnologies de la informació i
la comunicació a través de la realització de recerques en internet sobre determinats
aspectes de la matèria, entrega de treballs en documents word o lliurex, així com la
utilització de powerpoints per fer presentacions de treballs i la comunicació via e-mail,
per entregar treball. També la utilització de mòbils per gravar la reflexió sobre
determinats treballs o la realització d’un telenotícies explicant notícies referents a
diferents aspectes sobre la matèria.
127
11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS
Utilitzarem els materials següents:
• Els apunts donats pel professor.
• Vídeos de youtube
• Vídeos que han de fer els alumnes.
• Còmics “Emprender en ½ hora”, “Empresa en1/2 hora” i “Finanzas en ½ hora”. de
José Sande
• Discursos didàctics
• Vides i frases cèlebres de personatges i emprenedors famosos
• Pàgines web com Finanzas para mortales, finanzas para todos, etc,
128
12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Durant el curs es realitzaran una sèrie d’activitats complementàries com:
Visita a una empresa de la comarca.
Visita a una institució pública que subvencione o aconselle als emprenedors a
crear empreses.
Xerrades d’emprenedors de la zona, on conten les seues experiències en la
creació d’empreses.
129
INICIACIÓ A
L’ACTIVITAT
EMPRENEDORA I
EMPRESARIAL
2n ESO
CURS 2017-18
DEPARTAMENT D’ECONOMIA
IES SANT VICENT FERRER PROFESSOR: XAVI COSTA
ALGEMESÍ
130
ÍNDEX
1. Introducció
2. Objectius .
3. Competències clau
3.1 Contribució de l'àrea al desenvolupament de les competències clau.
4. Organització i seqüenciació de continguts i estàndards d'aprenentatge avaluables.
5. Unitats didàctiques
6. Criteris metodològics i estratègies didàctiques generals per a utilitzar en l'àrea.
7. Avaluació.
8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitats Avaluació
9. Foment de la lectura
10. Utilització de les TIC.
11. Recursos didàctics i organitzatius
12. Activitats complementàries
131
1. INTRODUCCIÓ
Fomentar l’esperit emprenedor i la iniciativa emprenedora entre la gent més jove va ser
l’element clau en el Pacte Europeu per la Joventut, adoptat pel Consell Europeu en
2005. Es va configurar com un factor clau per al creixement, l’ocupació i la realització
personal.
L’esperit emprenedor, segons la definició de la Comissió Europea, és l’habilitat d’un
individu per a convertir idees en actes. Inclou la creativitat, la innovació i l’assumpció
de riscos, però també la capacitat per a planificar i gestionar projectes per a aconseguir
un fi. És a dir, que es tracta d’un concepte que traspassa el merament econòmic i que
inclou un conjunt de competències, coneixements, actituds, qualitats, destreses i valors
que mobilitzen les persones perquè contribuïsquen a la societat i asseguren el benestar
de la comunitat.
Així l’activitat emprenedora està directament relacionada amb la competència sentit
d’iniciativa emprenedora i esperit emprenedor que, l’orde ECD/65/2015, torna a definir-
la com la capacitat de transformar les idees en actes.
Per mitjà d’esta matèria l’alumnat millora la seua capacitat per a desenrotllar l’esperit
emprenedor i la iniciativa empresarial treballant competències com la creativitat, la
innovació, la iniciativa, el treball en equip, alhora que s’endinsa en el coneixement de la
dinàmica empresarial per mitjà del desenrotllament d’un projecte d’empresa.
El currículum està plantejat basant-se en què esta matèria té tractament transversal en
l’educació primària. Per això es desenrotllen estructures d’aprenentatge un poc més
complexes que suposen la busca, selecció i organització d’informació, anàlisi i presa de
decisions, etc.
Es recomana com a model metodològic l’ús de metodologies actives i participatives
com l’aprenentatge basat en projectes (ABP), l’aprenentatge cooperatiu, de manera que
es potencie la motivació de l’alumnat fent-lo partícip del seu aprenentatge. Així mateix,
s’exigix a l’alumnat implicació, de manera que el professor es convertisca en un guia de
l’aprenentatge que siga capaç d’explicar conceptes, resoldre dubtes, mostrar recursos,
etc. buscant sempre fomentar l’autonomia de l’alumnat perquè siga capaç de funcionar
eficaçment en el seu entorn.
Els continguts de la matèria d’Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial estan
connectats amb els desenrotllats en altres àrees, i això aporta coherència al currículum i
ajuda a desenrotllar l’aprenentatge competencial. Han sigut agrupats en tres blocs que
permeten identificar els principals àmbits que componen l’àrea: autonomia personal,
iniciativa emprenedora i innovació; projecte d’empresa i pla econòmic i financer. El
primer desenrotlla el concepte d’autonomia personal enfocat cap a la iniciativa
emprenedora i la innovació, dedica una especial atenció a la carrera professional. El
segon dels blocs introduïx la ferramenta del pla d’empresa com a instrument
catalitzador d’una idea de negoci. Finalment, en el bloc tercer l’alumne aprofundirà en
un aspecte fonamental del pla d’empresa com és el pla economicofinancer, aprofitant
així de forma significativa els continguts i aprenentatges anteriors de l’àmbit econòmic
de les diferents etapes educatives.
Els criteris d’avaluació estan redactats com resultats d’aprenentatge i inclouen processos
de diferent complexitat, continguts de diferent tipus i contextos de realització adequats a
la naturalesa de l’execució dels aprenentatges que evidencien, amb l’objecte de
possibilitar-ne l’observació i avaluació en contextos reals. S’han seqüenciat els
continguts i els criteris d’avaluació de manera que el procés d’avaluació permeta l’ús de
diversos procediments i instruments d’avaluació. Es fa imprescindible la realització
132
d’un projecte d’empresa com resultat principal a avaluar, i per a fer-ho es pot fer ús de
rúbriques o d'altres instruments d’avaluació.
Els continguts i els criteris d’avaluació s’han programat per a facilitar la identificació i
avaluació dels aprenentatges bàsics del nivell educatiu, facilitant així l’atenció a la
diversitat des de les programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges.
Esta matèria inclou aspectes teòrics i pràctics que pretenen preparar els jóvens per a
exercir una ciutadania participativa i responsable així com promoure l’exercici
professional per la via de l’emprenedoria. D’esta manera, entre els continguts que es
desenrotllen s’incidix en l’autoconeixement i la presa de decisions vocacional, el
coneixement del concepte d’emprenedor i les seues característiques i funcions
principals, a més dels passos que s’han de seguir per a crear un negoci propi o contribuir
a la innovació dins d’una organització.
Les distintes competències clau es desenrotllen de forma simultània i permeten que els
distints aprenentatges es vagen interioritzant per a saber respondre en els múltiples
contextos en què es desenrotllen. L’àrea contribuïx principalment a la competència amb
sentit d’iniciativa emprenedora i empresarial a través de tots els seus continguts, tractant
que l’alumne conega i valore de forma crítica les seues capacitats i les seues limitacions;
que desenrotlle, planifique i avalue projectes, prenga decisions, tot això per mitjà del
treball cooperatiu. Però també és molt important la competència social i cívica per la
gran interacció d’esta matèria amb el món físic. Així mateix
s’afavorix el desenrotllament de la competència digital de manera transversal per mitjà
del recurs continu a l’ús d’instruments informàtics i a la busca d’informació en Internet.
La competència en comunicació lingüística està present en tots els blocs. Es busca que
l’alumnat faça ús del llenguatge científic tècnic propi d’esta matèria, utilitzant tant el
llenguatge oral com l’escrit.
La competència per a aprendre a aprendre es desenrotlla en tots els blocs, en haver de
realitzar tasques on l’alumnat aprén a buscar i seleccionar informació, a resoldre
problemes i a planificar projectes.
Justificació de la programació
La programació didàctica es pot considerar un conjunt de decisions adoptades pel
professorat d'una especialitat en un centre educatiu, amb relació a una matèria o àrea i al
nivell que s'imparteix, tot dins del marc del procés global d'ensenyanment-aprenentatge.
La programació didàctica es per tant, la planificació , de caràcter durador i vàlid per tot
el professorat que la impartisca, d'una matèria o àrea i d'un determinat nivell. Forma
part de la programació d'un departament i com a tal s'aplica i concreta en aquesta
matèria o àrea i curs els criteris generals recollits a la programació. Aquesta, concreta i
aplica el que s'estableix en la part general del projecte curricular d'etapa del centre.
En definitiva, la programació didàctica constitueix un element de planificació curricular
que expressa l'autonomia pedagògica del professorat i del propi centre.
A programació didàctica ajusta el currículum a les característiques pròpies del centre i
ha de complir, al menys, un triple objectiu:
Contribuir, amb la coordinació horitzontal dels objectius i activitats
programades per cada matèria per al curs, al desenvolupament integral i
harmònic de l'alumnat. És responsabilitat de la Comissió de Coordinació
Pedagògica (COCOPE).
Assegurar la seqüenciació vertical dels objectius de l'àrea i de l'etapa al llarg
dels cursos d'aquesta etapa, per que existisca continuïtat. Es una feina del
departament didàctic.
133
Servir de referència a les programacions de cada sessió de treball donant
unitat i coherència a tot el curs. És responsabilitat del professor.
Contextualització
Algemesí és una població situada al Sud de la ciutat de València, en la comarca de la
Ribera Alta. Té uns 27.000 habitants.
L’institut Sant Vicent Ferrer es troba al Parc de Salvador Castell número 16. L’institut a
més de l’ESO i el batxillerat també té cicles d’informàtica que li aporten alumnat de
fora del poble, Mentre que els alumnes d’ESO provenen principalment del poble.
A Algemesí hi ha dos instituts públics, un el nostre i l’altre IES Bernat Guinovart. A
més dels col·legis públics hi ha una gran quantitat de col·legis privats i concertats, que
proporcionen alumnat al centre principalment al batxillerat.
Actualment degut a l’obertura d’una nova línea d’ESO a l’altre institut, molts dels
alumnes de 1r i 2n ESO són d’ètnia gitana i magrebins.
134
2. OBJECTIUS
2.a Objectius generals d’Educació Secundària
L'Educació Secundària Obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les
alumnes les capacitats que els permeten:
a) Assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets en el
respecte als altres; practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones
i grups; exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i
d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural, i
preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.
b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip
com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i
com a mitjà de desenvolupament personal.
c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.
Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició
o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació
entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.
d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les
seues relacions amb els altres i resoldre pacíficament els conflictes, així com rebutjar la
violència, els prejudicis de qualsevol tipus i els comportaments sexistes.
i) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per a, amb
sentit crític, incorporar nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp
de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
f ) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en diferents
disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els
diversos camps del coneixement i de l'experiència.
g) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el
sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar,
prendre decisions i assumir responsabilitats.
h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana
i, si la hi hagués, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges
complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.
i ) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
j ) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i
dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.
k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les
diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l'educació física i la
pràctica de l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i
valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar
críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius
i el medi ambient, i contribuir així a la seua conservació i millora.
l ) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents
manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.
135
2.b Objectius de l’àrea d’Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial
1. Identificar les fortaleses i les febleses personals i aplicar-les en les tasques
proposades.
2. Resoldre situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i
confiança.
3. Analitzar els resultats aconseguits, amb consciència de l'esforç personal aplicat, i els
assoliments obtinguts, realitzant proposades de millora sobre el propi treball.
4. Realitzar llistats de tasques sobre la fi proposada, assignant terminis i compromisos
en la realització d'aquestes, i assumint les responsabilitats personals i de grup
corresponents.
5. Comprendre la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d'una tasca,
marcant temps, metes i seqüències, i relacionant tot açò amb l'eficiència i la qualitat en
el compliment dels objectius finals.
6. Seleccionar l'ajuda externa necessària, discriminant què excedeix del seu propi
acompliment i valorant què recursos són idonis en la situació proposada.
7. Participar en situacions de comunicació de grup, demostrant iniciativa i respecte,
expressant amb claredat les seues idees, i arreplegant i argumentant les dels altres
integrants.
8. Proposar alternatives de solució, intentant integrar interessos i aconseguir acords
mitjançant la negociació i altres tècniques, i tractant d'influir positivament en els altres.
9. Exercir el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol.
Organitzar les tasques i determinar normes de funcionament que impliquen i motiven a
tots, i promoguen la consecució de la tasca grupal.
10. Proposar solucions originals a les situacions plantejades, generant nombroses
possibilitats a partir d'un ús nou dels recursos amb els quals explica. Relacionar la
innovació amb el progrés de la societat.
11. Emprar coneixements adquirits amb anterioritat en la solució de situacions o
problemes, relacionant l'adequació entre aquests, presentant aplicacions que no es
limiten a l'ús habitual i salvant possibles rutines o prejudicis.
12. Investigar el seu entorn per a detectar experiències relacionades amb les tasques
plantejades que puguen aportar solucions i li permeten desenvolupar una visió de
desafiaments, necessitats futures i conseqüències.
13. Definir el concepte d'iniciativa emprenedora i persones emprenedores, classificant
els diferents tipus d'emprenedors (incloent els intraemprenedors i els emprenedors
socials) i les seues qualitats personals, i relacionant-los amb la innovació i el benestar
social.
14. Identificar la capacitat d’emprendre de les persones, referint-la a diferents camps
professionals i a les diferents funcions existents en ells, i analitzant el seu pla personal
per a emprendre.
15. Determinar el concepte d'empresari, identificant les seues característiques personals,
els tipus d'empresaris i l'aportació social de les empreses al seu entorn.
16. Conèixer la mecànica bàsica de l'economia de mercat.
17. Plantejar alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació
d'idees, determinant què necessitats de l'entorn satisfaria, informant-se sobre est, i
assenyalant com crear valor i com generar benefici.
18. Reconèixer les amenaces i les oportunitats d'un mercat, i establir elements
diferenciadors en la idea de negoci plantejada.
136
19. Ser capaç de treballar en equip per a analitzar aspectes bàsics del mercat quant a la
realització del pla de negoci.
20. Prendre decisions en grup per a organitzar els elements d'una empresa i analitzar les
fases del procés productiu més rellevants.
21. Identificar amenaces, oportunitats, febleses i fortaleses davant un cas plantejat.
22. Ser capaç d'identificar elements bàsics de la funció de producció i calcular aspectes
com el punt mort d'explotació o el valor numèric del VAN, davant diverses alternatives
d'inversió.
23. Valorar i discriminar accions rellevants dins de les polítiques de màrqueting.
24. Descriure el paper de l'Estat analitzant els tràmits necessaris en les relacions amb
ell.
25. Identificar la responsabilitat corporativa del negoci.
26. Calcular supòsits bàsics de productes d'estalvi i préstec, aplicant matemàtiques
financeres elementals.
27. Descriure els principals drets i deures dels consumidors en el món financer,
reconeixent les implicacions dels contractes financers més habituals.
28. Relacionar les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals
indicadors econòmics, reconeixent la interacció d'aquests amb les condicions
econòmiques i polítiques dels països.
29. Identificar els principals serveis financers per a particulars i petites empreses, com a
comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i
crèdits, entre uns altres. Raonar la seua utilitat.
30. Reconèixer el valor social dels diners i el seu paper en l'economia personal,
descrivint pagaments diaris, despeses i ingressos en relació amb l'intercanvi de béns i
serveis, i entenent que els diners pot ser invertit o prestat.
31. Comprendre el paper dels intermediaris financers en la societat i caracteritzar els
principals com a bancs i companyies d'assegurances.
32. Calcular supòsits bàsics de productes d'estalvi i préstec, aplicant matemàtiques
financeres elementals.
33. Gestionar les necessitats financeres personals de curt i llarg termini.
34. Comprendre el concepte de risc financer i diversificació.
35. Conèixer l'operativa de productes financers amb un alt grau de palanquejament.
36. Valorar la importància i significat dels impostos, relacionant-los amb el benestar
social i amb les necessitats de planificació financera personal i dels negocis.
137
3.1 CONTRIBUCIÓ DE L'ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES
COMPETÈNCIES CLAU
Descripció del model competencial
En la descripció del model competencial s'inclou el marc de descriptors competencials,
en el qual apareixen els continguts reconfigurats des d'un enfocament d'aplicació que
facilita l'entrenament de les competències; recordem que aquestes no s'estudien, ni
s'ensenyen: s'entrenen. Per a açò, és necessària la generació de tasques d'aprenentatge
que permeta a l'alumnat l'aplicació del coneixement mitjançant metodologies d'aula
actives.
Abordar cada competència de manera global en cada unitat didàctica és impossible; a
causa d'açò, cadascuna d'aquestes es divideix en indicadors de seguiment (entre dos i
cinc per competència), grans pilars que permeten descriure-la d'una manera més precisa;
atès que el caràcter d'aquests és encara molt general, l'ajust del nivell de concreció
exigeix que aquests indicadors es dividisquen, al seu torn, en el que es denominen
descriptors de la competència, que seran els que «descriguen» el grau competencial de
l'alumnat. Per cada indicador de seguiment trobarem entre dos i quatre descriptors, amb
els verbs en infinitiu.
En cada unitat didàctica cadascun d'aquests descriptors es concreta en acompliments
competencials, redactats en tercera persona del singular del present d'indicatiu.
L'acompliment és l'aspecte específic de la competència que es pot entrenar i avaluar de
manera explícita; és, per tant, concret i objectivable. Per al seu desenvolupament, partim
d'un marc de descriptors competencials definit per al projecte i aplicable a totes les
assignatures i cursos de l'etapa.
Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, tals com
la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les
tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria i l'educació cívica i
constitucional, es treballaran des de totes les àrees, possibilitant i fomentant que el
procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat siga el més complet possible.
D'altra banda, el desenvolupament i l'aprenentatge dels valors, presents en totes les
àrees, ajudaran al fet que els nostres alumnes i alumnes aprenguen a desembolicar-se en
una societat ben consolidada en la qual tots puguem viure, i en la construcció dels quals
col·laboren.
La diversitat dels nostres alumnes i alumnes, amb els seus estils d'aprenentatge
diferents, ens ha de conduir a treballar des de les diferents potencialitats de cadascun
d'ells, recolzant-nos sempre en les seues fortaleses per a poder donar resposta a les seues
necessitats.
En l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial incidirem en l'entrenament
de totes les competències de manera sistemàtica, posant l'accent en els descriptors més
afins a l'àrea.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
Des de l'àrea es contribueix al desenvolupament d'aquesta competència aplicant el
raonament lògic i l'adquisició de diferents elements per al bon acompliment de l'alumnat
en la mateixa, amb accions com la planificació de despeses i ingressos, el càlcul de
beneficis o pèrdues, l'elaboració d'un pla de negoci i l'anàlisi de la viabilitat, la
confecció d'un pla de comercialització… I tot açò a través de l'observació de l'entorn, la
seua anàlisi i la realització de diversos plantejaments per a un desenvolupament
sostenible.
Els descriptors que treballarem fonamentalment seran:
138
• Comprometre's amb l'ús responsable dels recursos naturals per a promoure un
desenvolupament sostenible.
• Fer servir els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes,
comprendre el que ocorre al nostre al voltant i respondre a preguntes.
• Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds,
percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació
numèrica, etc.
• Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.
• Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.
• Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.
Comunicació lingüística
Important per al desenvolupament d'aquesta competència és l'adquisició de destreses
bàsiques com la lectura, la conversa i l'escriptura, per a dur a terme diferents tasques,
plantejades des de l'àrea de participació, en situacions de comunicació de grup,
expressió d'idees, elaboració d'un pla de negoci, llistat de tasques per a desenvolupar
l'activitat del pla d'empresa, generació de diferents documents administratius necessaris,
comprensió de diferents documents… Les actituds i els valors d'aquesta competència es
veuran en diferents tasques, en les quals es fomentarà el respecte a les opinions dels
altres i el desenvolupament de l'esperit crític.
Els descriptors que prioritzarem seran:
• Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.• Expressar-se oralment amb correcció,
adequació i coherència.
• Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta
atenta a l'interlocutor…
• Fer servir elements de comunicació no verbal o diferents registres en les diverses
situacions comunicatives
Competència digital
En l'actualitat, és necessari l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per
a diferents àmbits de les nostres vides, com a treball, oci, aprenentatge, participació en
la societat, etc. És fonamental conèixer l'ús de diverses aplicacions informàtiques,
l'accés a les fonts i el processament de la informació… tot açò es desenvoluparà en les
diferents tasques proposades, tant individuals com grupals, en les quals es requerisca
consultar pàgines webs per a obtenir informació o generar documents relacionats amb el
pla d'empresa, així com tasques de caràcter administratiu, mitjançant la utilització de
diferents programes de gestió, en la presentació-defensa de treballs a través de la
utilització de diversos mitjans i formats digitals, i en la publicitació del que vulguem
transmetre. Per tot açò, es plantejaran tasques en les quals es necessite l'ús dels recursos
tecnològics, desenvolupant una actitud activa, segura i crítica cap a aquests.
Per a açò, en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors de la competència:
• Emprar diferents fonts per a la cerca d'informació.
• Elaborar i publicitar informació pròpia derivada d'informació obtinguda a través de
mitjans tecnològics.
• Comprendre els missatges elaborats en codis diversos.
• Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informacions
diverses.
• Manejar eines digitals per a la construcció de coneixement.
• Aplicar criteris ètics en l'ús de les tecnologies.
139
Consciència i expressions culturals
L'expressió cultural és fonamental per al desenvolupament d'aptituds creatives que
puguem traslladar a diversos contextos professionals. Des de l'àrea d'Iniciació a
l'Activitat Emprenedora i Empresarial podem entrenar diferents aspectes, com
l'apreciació de la importància de l'expressió creativa d'idees i experiències a través de
diferents mitjans.
Pel que en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors:
• Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l'evolució del pensament
científic.
• Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i de les manifestacions de creativitat,
i gust per l'estètica en l'àmbit quotidià.
• Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.
Competències socials i cíviques
Aquesta competència necessita del coneixement i entrenament de diferents habilitats per
a elaborar idees, tenir en compte l'opinió dels altres, prendre decisions, resoldre
conflictes, interactuar amb altres persones i grups respectant unes normes, interpretar
fenòmens i problemes socials… Els diferents aspectes a tractar des d'aquesta àrea, com
l'empresa i la responsabilitat social, l'esperit emprenedor, la creativitat i la innovació, el
paper de l'Estat i les Administracions Públiques en les empreses, el valor social dels
diners, els intermediaris financers en la societat, l'anàlisi dels impostos pel que fa al
benestar social, els drets i deures dels consumidors en el món del negoci, etc. permetran
a l'alumnat l'obtenció dels coneixements i les habilitats necessaris per al
desenvolupament d'aquesta competència.
Per a açò entrenarem els següents descriptors:
• Mostrar disponibilitat per a la participació activa en àmbits de participació establits.
• Reconèixer riquesa en la diversitat d'opinions i idees.
• Concebre una escala de valors pròpia i actuar conforme a ella.
• Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.
• Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i
treball, i per a la resolució de conflictes.
• Involucrar-se o promoure accions amb una fi social.
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
L'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial se centra sobretot en el
desenvolupament d'aquesta competència, la qual implica la capacitat de transformar les
idees en actes. Des d'aquesta àrea, es desenvoluparan capacitats i habilitats en l'alumnat
relacionades amb l'autonomia personal, el lideratge i la creativitat, i habilitats
empresarials com la planificació, l'organització, la gestió i la presa de decisions, la
participació, el lideratge i la delegació, el pensament crític, el sentit de la
responsabilitat, el reconeixement de fortaleses i febleses d'un mateix i d'un projecte,
l'avaluació, l'assumpció de riscos, el pla de màrqueting, la gestió de recursos materials i
humans, la generació d'idees creatives, el reconeixement d'oportunitats de negoci, el
disseny d'un pla de negoci, l'anàlisi de viabilitat, etc.
Els descriptors que entrenarem són:
• Optimitzar recursos personals recolzant-se en les fortaleses pròpies.
• Assumir les responsabilitats encomanades i adonar d'elles.
• Gestionar el treball del grup, coordinant tasques i temps.
• Prioritzar la consecució d'objectius grupals sobre els interessos personals.
• Trobar possibilitats en l'entorn que uns altres no veuen.
140
• Mostrar iniciativa personal per a iniciar o promoure accions noves.
• Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.
Aprendre a aprendre
La competència d'aprendre a aprendre és fonamental per a l'aprenentatge del dia a dia
del nostre alumnat en els diferents contextos en els quals es trobe. Des d'aquesta àrea
entrenem aspectes com la capacitat per a iniciar, organitzar i persistir en el projecte
empresarial, per la qual cosa exigeix que l'alumnat es motive per a dur a terme les
diferents accions, reconega les seues fortaleses i les aprofite, conega i controle els
processos duts a terme, utilitze diferents estratègies per al coneixement dels aspectes
relacionats amb l'autonomia personal, així com que conega els mecanismes de creació
d'empreses i les finances, i desenvolupe el seu pensament crític i creatiu per al
descobriment de noves possibilitats. Tot açò amb l'objectiu de millorar el nostre entorn i
avaluar si s'aconsegueixen els objectius preestablits.
Per al desenvolupament d'aquesta competència, entrenarem els següents descriptors:
• Identificar potencialitats personals com a aprenenta: estils d'aprenentatge,
intel·ligències múltiples, funcions executives…
• Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional,
interdependent…
• Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.
• Prendre consciència dels processos d'aprenentatge.
• Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels
resultats intermedis.
• Avaluar la consecució d'objectius d'aprenentatge.
141
4. ORGANITZACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS I ESTÀNDARDS
D'APRENENTATGE AVALUABLES.
Els continguts de l'àrea d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial s'agrupen en
diversos blocs. Els continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge es
formulen per al Primer Cicle d'Educació Secundària.
L'alumnat haurà d'adquirir uns coneixements i destreses bàsics que li permeten
aconseguir una cultura científica; els alumnes i les alumnes han d'identificar-se com a
agents actius i reconèixer que de les seues actuacions i coneixements dependrà el
desenvolupament del seu entorn.
4.1 CONTINGUTS
Bloc 1. Autonomia personal, lideratge i innovació
1. Autoestima i confiança en u mateix.
2. El treball en equip i lideratge.
3.La innovació i la creativitat.
3.1. Rols.
3.2. Maneres d'estar i relacionar-se amb els altres.
4. Presa de decisions. Planificació de tasques personals i en grup.
Bloc 2. Projecte empresarial
4. L’ermprenedor i l’empresari
5. L'empresa.
6. El pla d'empresa: idea de negoci i entorn empresarial.
Bloc 3. Finances
7. Diners i transaccions.
8. Indicadors financers bàsics. Finances d'un petit negoci: ingressos i despeses.
9. Planificació financera personal
142
5- UNITATS DIDÀCTIQUES I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Curs 2n ESO
Bloc 1: Autonomia personal, iniciativa emprenedora i innovació. Curs 2n ESO
Continguts Criteris d’avaluació CC
Autonomia. La iniciativa emprenedora:
l’emprenedor i l’empresari en la societat.
Qualitats i destreses de l’emprenedor.
Autoconeixement. Interessos, aptituds i
motivacions per a la carrera professional.
Itineraris formatius i carreres professionals.
El procés de presa de decisions. Procés de
busca d’ocupació en empreses del sector.
L’autoocupació.
Els drets i deures dels treballadors.
Dret del treball. Drets i deures derivats de la
relació laboral. Contracte de treball.
Negociació col·lectiva.
Seguretat social. Obligació de cotitzar i acció
protectora. Principals prestacions:
Desocupació, Incapacitat Temporal i altres.
Riscos laborals. Normativa. Gestió de la
prevenció en l’empresa. Mesures de
prevenció i protecció. Primers auxilis.
BL1.1 Reconéixer els interessos i les
destreses d’autoconsciència (autoconfiança i
autovaloració), autoregulació (ètica personal i
adaptabilitat) i motivació (curiositat
constructiva i impuls d’èxit) associades a la
iniciativa emprenedora.
BL1.2. Conéixer les fases del procés de presa
de decisions i aplicar-les en les tasques
d’aprenentatge del nivell educatiu.
BL1.3. Participar en equip de treball per a
aconseguir metes comunes assumint diversos
rols amb eficàcia i responsabilitat, recolzar
companys i companyes demostrant empatia i
reconeixent les seues aportacions i utilitzar el
diàleg igualitari per a resoldre conflictes i
arribar a acords.
BL1.4. Analitzar les relacions entre
autonomia i treball col·laboratiu i proposar
solucions a situacions plantejades
relacionades amb el projecte d’empresa.
BL1.5. Buscar i seleccionar informació de
forma contrastada en mitjans digitals com ara
pàgines web especialitzades registrant-la en
paper de forma acurada o emmagatzemant-la
digitalment.
BL1.6 Reconéixer la terminologia conceptual
de l’assignatura i del nivell educatiu i
utilitzar-la correctament en activitats orals i
escrites en l’àmbit personal, acadèmic, social
o professional.
CCSC
SIEE
SIEE
CAA
SIEE
CSC
SIEE
CD
CCLI
Bloc 2: Projecte d’empresa. Curs 2n ESO
Continguts Criteris d’avaluació CC
La idea de projecte d’empresa. Creativitat i
innovació. Avaluació de la idea. L’entorn i la
funció social de l’empresa. Emprenedoria
social.
Elements i estructura de l’empresa.
El pla d’empresa. Estructura.
Tipus d’empresa segons la forma jurídica.
L’elecció de la forma jurídica. Principals
variables per a la determinar-ne l'elecció.
Tràmits de posada en marxa d’una empresa.
Ajudes i suport a la creació d’empreses
Les activitats en l’empresa. La funció de
producció. La funció comercial i de
màrqueting.
BL2.1. Establir de forma general la relació
existent entre les qualitats personal i la
iniciativa emprenedora amb les figures
d’emprenedor, intraemprenedor i vinculats als
diferents itineraris formatius.
BL2.2. Descriure les característiques internes
d’un projecte d’empresa a partir d’altres
projectes enumerant les característiques
internes i analitzar la seua relació amb
l’entorn, així com la seua funció social.
BL2.3. Descriure les característiques de les
tasques d’un projecte d’empresa i establir
conjuntament punts de control que en
faciliten el seguiment d'acord amb l’èxit
pretés.
CSC
SIEE
SIEE
CSC
SIEE
CAA
143
Informació en l’empresa. La informació
comptable. La informació de recursos
humans. Els documents comercials de
cobrament i pagament. L’arxiu.
Bloc 3: Pla econòmic i financer Curs 2n
Continguts Criteris d’avaluació CC
Pla d’inversions. Inversions en actiu no
corrent i en actiu corrent.
Fonts de finançament de les empreses.
Externes (bancs, ajudes i subvencions,
microcrèdits, crowdfunding, business angels)
i internes (accionistes, inversors, aplicació de
beneficis).
Productes financers i bancaris per a pimes.
Comparació.
Planificació financera de les empreses.
Estudi de viabilitat economicofinancera.
Projecció de l’activitat. Instruments
d’anàlisi. Ràtios bàsiques.
Els impostos que afecten les empreses. El
calendari fiscal. Fiscalitat i equitat.
BL3.1. Diferenciar ingressos i gastos d’una
pime per mitjà de casos pràctics i elaborar un
pressupost bàsic d’acord amb propostes
d’inversió.
BL3.2. Distingir diversos productes
financers del mercat descrivint les seues
característiques bàsiques i identificar els
principals organismes públics reguladors del
sistema financer.
BL3.3. Utilitzar eficaçment les Tecnologies
de la Informació i la Comunicació en el
procés d’aprenentatge, per a buscar,
seleccionar i valorar informacions
relacionades amb els continguts del curs,
comunicant els resultats i conclusions en el
suport més adequat.
CMCT
SIEE
C
M
CMCT
SIEE
CD
CAA
CCLI
5.2 TEMPORALITZACIÓ
Bloc 1: 1ª avaluació
Bloc 2: 2ª avaluació
bloc 3: 3ª avaluació
144
6. CRITERIS METODOLÒGICS I ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
GENERALS PER A UTILITZAR EN L'ÀREA
L'enfocament metodològic de l'assignatura «Iniciació a l’activitat emprenedora i
empresarial» ha de partir dels coneixements que tenen els alumnes de la realitat que els
envolta així com de les seues expectatives i interessos. A través d'activitats eminentment
pràctiques s'ha de propiciar les condicions favorables perquè l'alumnat desplegue una
activitat mental creativa i diversa que li permeta l'adquisició de coneixements i
experiències necessaris per al desenvolupament d'un esperit emprenedor.
La pràctica docent ha d'orientar-se al foment de la creativitat, iniciativa personal, treball
en equip i al desenvolupament dels següents aspectes:
Plantejar a l'alumne el repte d'identificar una oportunitat i lluitar per ella per a crear
un valor que genere beneficis per al seu entorn i per a ell mateix. L'observació i l'anàlisi
del context social, cultural i econòmic, la planificació i organització del treball, la
realització de diverses tasques, l'assumpció de responsabilitats, i el desenvolupament de
l'esperit crític són accions que generen aprenentatges significatius i útils per al
desenvolupament personal i professional dels alumnes.
Fomentar la capacitat per a la presa de decisions, les habilitats comunicatives i
l'autonomia de l'alumnat. A través del treball en equip, les simulacions i les dinàmiques
de grup, que constitueixen la base metodològica d'aquesta assignatura, l'alumnat
adquirirà les habilitats socials bàsiques per a la continuació dels seus estudis, o per a la
seua futura inserció en el món laboral ja siga com a empresari o com a treballador per
compte d'altri.
Facilitar l'assimilació dels nous conceptes des d'un enfocament globalitzat, que
permeta integrar el desenvolupament de l'esperit emprenedor amb altres àrees de
coneixement.
Estimular l'autoconfiança, la motivació per l'assoliment, la iniciativa personal i la
capacitat per a comprendre i assumir riscos acceptables com a pas ineludible per a la
consecució d'objectius emprenedors.
Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines del procés
d'ensenyament-aprenentatge. La utilització de materials multimèdia i eines interactives i
l'ús d'internet com a mitjà de comunicació, familiaritzen als alumnes amb mitjans i
tècniques de comunicació que han de convertir-se en habituals i que faciliten
l'acostament a altres realitats socials i culturals.
Farem servir els següents recursos:
Presentacions del tema, per part del professor, en format ppt (presentació de
diapositives) amb els continguts conceptuals i les activitats proposades per a la seua
realització fonamentalment a l’aula.
Utilització de manuals de l’assignatura com a llibres de consulta i ampliació (com
ara, el llibre de Editex o el de Santillana).
Elaboració per part de l’alumnat d’un quadern de l’assignatura on haurà de quedar
reflexat tot el treball fet a l’aula i, si és el cas, encomanat per a casa.
145
Visionat de pel·lícules amb el corresponent treball sobre la pel·lícula mitjançant
qüestionaris o ressenyes.
Utilització d’internet per a la recerca d’informació i elaboració de les activitats.
Premsa diària (notícies, articles d’opinió, reportatges).
Debats sobre qüestions d’actualitat, com ara els problemes socials i mediambientals
provocats per l’activitat econòmica, etc.
146
7- AVALUACIÓ
7.1 CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE
Els criteris d’avaluació están indicats a les unitats didàctiques
Bloc 1. Autonomia personal, lideratge i innovació
1. Prendre decisions per a la resolució de problemes, triant opcions de forma
independent i raonada; recorrent a ajuda selectivament; reconeixent les fortaleses i les
febleses personals en diverses situacions i, especialment, davant les tasques
encomanades; confiant en les seues aptituds personals i habilitats amb responsabilitat, i
assumint les conseqüències.
1.1. Identifica les fortaleses i febleses personals, les relaciona amb els diferents àmbits
del desenvolupament personal i la vida diària, i les aplica en les tasques proposades.
1.2. Resol situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i
confiança.
1.3. Analitza els resultats aconseguits, amb consciència de l'esforç personal aplicat, i els
assoliments obtinguts, realitzant proposades de millora sobre el propi treball.
2. Planificar tasques i desenvolupar les etapes que consten establint punts de control i
estratègies de millora per a cadascuna d'elles. Tot açò sempre posat en relació amb la
consecució de l'assoliment pretès.
2.1. A partir d'un objectiu establit, realitza un llistat de tasques assignant terminis i
compromisos en la realització d'aquestes, i assumint les responsabilitats personals i de
grup corresponents.
2.2. Comprèn la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d'una tasca,
marcant temps, metes i seqüències, i relacionant tot açò amb l'eficiència i la qualitat en
el compliment dels objectius finals
2.3. Analitza una situació determinada discriminant què excedeix del seu propi
acompliment i valorant la necessitat d'ajuda externa i els recursos idonis en la situació
proposada.
3. Comunicar-se i negociar amb els altres aplicant efectivament les tècniques, resolent
adequadament els conflictes i valorant el plantejament i la discussió de propostes
personals i de grup com a elements per a aconseguir l'assoliment proposat, així com
exercir el lideratge d'una manera positiva i organitzar el treball comú.
.1. Participa en situacions de comunicació de grup demostrant iniciativa i respecte,
expressant amb claredat les seues idees i arreplegant i argumentant les dels altres
integrants.
3.2. Proposa alternatives de solució, intentant integrar interessos i aconseguir acords
mitjançant la negociació o l'aplicació de tècniques, i tractant d'influir positivament en
els altres.
3.3. Exerceix el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol,
organitzant les tasques del grup i determinant normes de funcionament que impliquen i
motiven a tots, i promoguen la consecució de la tasca grupal.
4. Proposar solucions i possibilitats divergents a les situacions plantejades utilitzant els
recursos de manera nova i eficaç, emprant coneixements previs per a transferir-los a
situacions noves en àmbits diferents, i valorant la seua adequació per a anticipar
resultats. Tot açò demostrant iniciativa i tarannà crític
4.1. Proposa solucions originals a les situacions plantejades, generant nombroses
possibilitats a partir d'un ús nou dels recursos amb els quals explica. Relaciona la
innovació amb el progrés de la societat.
147
4.2. Empra coneixements adquirits amb anterioritat en la solució de situacions o
problemes, relacionant l'adequació entre aquests, presentant aplicacions que no es
limiten a l'ús habitual i salvant possibles rutines o prejudicis.
4.3. Investiga el seu entorn per a detectar experiències relacionades amb les tasques
plantejades que puguen aportar solucions i li permeten desenvolupar una visió de
desafiaments, necessitats futures i les seues conseqüències
Bloc 2. Projecte empresarial
1. Diferenciar a l'emprenedor, la iniciativa emprenedora i l'empresari, relacionant-los
amb les qualitats personals, la capacitat d'assumpció de risc i la responsabilitat social
implícita, analitzant les carreres i les oportunitats professionals amb els seus itineraris
formatius, i valorant les possibilitats vitals i d'iniciativa emprenedora i
«intraemprenedoria» en cadascuna d'elles.
1.1. Defineix el concepte d'iniciativa emprenedora i persones emprenedores, classificant
els diferents tipus d'emprenedors (incloent els intraemprenedors i els emprenedors
socials) i les seues qualitats personals, i relacionant-los amb la innovació i el benestar
social.
1.2. Identifica la capacitat de emprenedoria de les persones referint-la a diferents camps
professionals i a les diferents funcions existents en ells, i analitzant el seu pla personal
per a emprendre.
1.3. Determina el concepte d'empresari identificant les seues característiques personals,
els tipus d'empresaris que existeixen i l'aportació social de les empreses al seu entorn.
2. Proposar projectes de negoci analitzant l'entorn extern de l'empresa i assignant
recursos materials, humans i financers de manera eficient, així com aplicant idees
creatives i tècniques empresarials innovadores.
2.1. Planteja alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació
d'idees, determinant què necessitats de l'entorn satisfaria, informant-se sobre est i
assenyalant com crear valor i com generar benefici.
2.2. Elabora un pla de negoci/empresa en grup, incloent la definició de la idea i l'objecte
de negoci. Dissenya un pla de comercialització del producte i un pla econòmic financer
demostrant el valor del negoci per a l'entorn.
2.3. Valora la viabilitat del projecte de negoci a partir de càlculs senzills d'ingressos i
despeses.
2.4. Estableix un llistat cronològic de processos vinculats al desenvolupament de
l'activitat proposada en el pla de negoci/empresa, identificant els recursos humans i
materials necessaris i la planificació i la temporalització d'aquests.
2.5. Elabora documents administratius bàsics dels negocis/empreses propis del pla de
negoci proposat, relacionant-los amb les diferents funcions dins de l'empresa.
2.6. Descriu el paper de l'Estat i les administracions públiques en els negocis/empreses,
analitzant els tràmits necessaris i les fonts d'ingrés i despesa pública, i reconeixent
aquests com a elements del benestar comunitari.
3. Aplicar sistemes d'avaluació de processos dels projectes, emprant les habilitats de
presa de decisions i les capacitats de negociació i lideratge. Analitzar l'impacte social
dels negocis amb prioritat del ben comú, la preservació del medi ambient i l'aplicació de
principis ètics universals.
3.1. Aplica un sistema de control del projecte, establint indicadors a priori per a cada
fase i demostrant flexibilitat i innovació per a solucionar els problemes identificats.
3.2. Identifica la responsabilitat corporativa de l'empresa/negoci, descrivint els valors de
l'empresa i el seu impacte social i mediambiental.
148
Bloc 3. Finances
1. Gestionar ingressos i despeses personals i d'un petit negoci, reconeixent les fonts de
les quals provenen i les necessitats de fons a curt, mitjà i llarg termini. Identificar
alternatives per al pagament de béns i serveis amb diners de béns i serveis.
1.1. Reconeix el valor social dels diners i el seu paper en l'economia personal, descrivint
pagaments diaris, despeses i ingressos en relació amb l'intercanvi de béns i serveis, i
entenent que els diners pot ser invertit o prestat.
1.2. Comprèn el paper dels intermediaris financers en la societat i caracteritza i
identifica els principals com a bancs i companyies d'assegurances.
1.3. Identifica els principals serveis financers per a particulars i petites empreses, com a
comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i
crèdits, entre uns altres. Raona la seua utilitat.
2. Planificar la vida financera personal diferenciant entre inversió i préstec de diners,
raonant per què es paguen o reben interessos i qui són els agents financers principals del
nostre sistema, i comprenent el diferent nivell de risc aparellat a cadascuna de les
alternatives.
2.1. Gestiona les necessitats financeres personals de curt i llarg termini, identificant els
diferents tipus d'ingressos i inversions en la vida de les persones, i valorant l'impacte de
la planificació i la importància de l'estalvi en la vida de cadascun.
2.2. Valora la importància i significat dels impostos, relacionant-los amb el benestar
social i amb les necessitats de planificació financera personal i dels negocis.
2.3. Comprèn el significat dels guanys i les pèrdues en diversos contextos financers,
reconeixent com algunes formes d'estalvi o inversió són més arriscades que unes altres,
així com els beneficis de la diversificació.
2.4. Calcula, en supòsits bàsics, les variables de productes d'estalvi i préstec, aplicant
matemàtiques financeres elementals.
2.5. Descriu els principals drets i deures dels consumidors en el món financer,
reconeixent les implicacions dels contractes financers més habituals.
3. Identificar alguns indicadors financers bàsics amb els canvis en les condicions
econòmiques i polítiques de l'entorn, reconeixent la importància de les fonts de
finançament i despesa pública.
3.1. Relaciona les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals
indicadors econòmics, reconeixent la interacció d'aquests amb les condicions
econòmiques i polítiques dels països.
7.2. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ
A cada avaluació es realitzaran dos exàmens, com a mínim.
L’estructura de les proves serà una sèrie de preguntes teòriques curtes, valorades a un
punt, i una sèrie de problemes pràctics o teoricopractics valorades en una puntuació
superior.
Si algun alumne per raons justificades no poguera assistir a l'examen final d'avaluació
haurà d'aportar obligatòriament un justificant mèdic amb la data i l'hora de la consulta
perquè puga realitzar l'examen en una altra data. En el cas que l'alumne no haguera
assistit a cap consulta mèdica, només serà acceptada la justificació en persona dels pares
explicant els motius de l'absència o una telefonada si no és possible la seua visita al
149
centre. L’alumne que compleix aquestes circumstàncies acumularà la matèria per al
següent examen.
A la segona avaluació, a més de les proves i haurà un treball sobre la borsa, que
puntuarà un 10% de la nota final. Per poder aprovar l’avaluació aquest treball s’ha de
presentar i amb una puntuació d’un 5. Si no es presenta o no s’obté com a mínim un 5
s’ha de recuperar, o bé fent altra volta el treball o si es al final de curs, a l’examen final i
haurà preguntes sobre el treball.
La nota d’examen de cada avaluació serà la mitjana aritmètica de cada prova, sempre
que l’alumnat haja superat cadascuna de les proves amb una nota superior al tres i mig.
Si no han superat alguna de les proves amb una nota superior al tres i mig o la mitjana
aritmètica de les dues proves no supera el cinc, es farà una prova de recuperació del
trimestre de la part no aprovada. La nota de l’avaluació serà la nota de l’examen més:
• L’assistència i actitud de l’alumnat en l’aula
• La responsabilitat en el treball personal.
• La llibreta amb tots els exercicis corregits
Per determinar la nota de l’avaluació es calcularà la mitjana ponderada dels tres
conceptes abans anomenats amb les següents ponderacions:
• Mitjana de les proves escrites o treballs 50 %
• Assistència i actitud 20%
• La responsabilitat en el treball personal i la llibreta 30 %
La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que en
cadascuna de les avaluacions s’haja superat el cinc.
Les faltes ortogràfiques es valoraran negativament i podran descomptar puntuació a
l’examen.
La falta de puntualitat i la no assistència injustificada a les classes també seran
penalitzades,
150
8. MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ
Descripció del grup després de l'avaluació inicial
A l'hora de plantejar les mesures d'atenció a la diversitat i inclusió hem de recaptar, en
primer lloc, diversa informació sobre cada grup d'alumnes i alumnes; com a mínim ha
de conèixer-se la relativa a:
• El nombre d'alumnes i alumnes.
• El funcionament del grup (clima de l'aula, nivell de disciplina, atenció...).
• Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant al desenvolupament de continguts
curriculars.
• Les necessitats que s'hagen pogut identificar; convé pensar en aquesta fase en com es
poden abordar (planificació d'estratègies metodològiques, gestió de l'aula, estratègies de
seguiment de l'eficàcia de mesures, etc.).
• Les fortaleses que s'identifiquen en el grup quant als aspectes competencials.
• Els acompliments competencials prioritaris que cal practicar en el grup en aquesta
matèria.
• Els aspectes que s'han de tenir en compte en agrupar als alumnes i a les alumnes per
als treballs
cooperatius.
• Els tipus de recursos que es necessiten adaptar a nivell general per a obtenir un
assoliment òptim del grup.
Necessitats individuals
L'avaluació inicial ens facilita no sol coneixement sobre el grup com a conjunt, sinó que
també ens proporciona informació sobre diversos aspectes individuals dels nostres
estudiants; a partir d'ella podrem:
• Identificar als alumnes o a les alumnes que necessiten un major seguiment o
personalització d'estratègies en el seu procés d'aprenentatge. (S'ha de tenir en compte a
aquell alumnat amb necessitats educatives, amb altes capacitats i amb necessitats no
diagnosticades, però que requerisquen atenció específica per estar en risc, per la seua
història familiar, etc.).
• Saber les mesures organitzatives a adoptar. (Planificació de reforços, ubicació d'espais,
gestió de temps grupals per a afavorir la intervenció individual).
• Establir conclusions sobre les mesures curriculars a adoptar, així com sobre els
recursos que es van a emprar
• Analitzar el model de seguiment que es va a utilitzar amb cadascun d'ells.
• Fitar l'interval de temps i la manera en què es van a avaluar els progressos d'aquests
estudiants.
• Fixar la manera en què es va a compartir la informació sobre cada alumne o alumna
amb la resta de docents que intervenen en el seu itinerari d'aprenentatge; especialment,
amb el tutor.
151
9- FOMENT DE LA LECTURA
Des del centre s’han programat una sèrie d’actuacions detallades en el pla de millora,
com és principalment el foment de la lectura.
En aquesta matèria es fomentarà la lectura de textos per al seu posterior anàlisi, també la
lectura de còmics relacionat amb l’assignatura.
La millora de l’expressió escrita es valorarà a partir dels treballs que realitzen i les
proves d’avaluació escrites, on es descomptarà puntuació per faltes ortogràfiques i
d’accentuació.
152
10. UTILITZACIÓ DE LES TIC
En aquest apartat pretenem promoure la utilització de les tecnologies de la informació i
la comunicació a través de la realització de recerques en internet sobre determinats
aspectes de la matèria, entrega de treballs en documents word o lliurex, així com la
utilització de powerpoints per fer presentacions de treballs i la comunicació via e-mail,
per entregar treball. També la utilització de mòbils per gravar la reflexió sobre
determinats treballs o la realització d’un telenotícies explicant notícies referents a
diferents aspectes sobre la matèria.
153
11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS
Utilitzarem els materials següents:
• Els apunts donats pel professor.
• Vídeos de youtube
• Vídeos que han de fer els alumnes.
• Còmics “Emprender en ½ hora”, “Empresa en1/2 hora” i “Finanzas en ½ hora”. de
José Sande
• Discursos didàctics
• Vides i frases cèlebres de personatges i emprenedors famosos
• Pàgines web com Finanzas para mortales, finanzas para todos, etc,
154
12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Durant el curs es realitzaran una sèrie d’activitats complementàries com:
Visita a una empresa de la comarca.
Visita a una institució pública que subvencione o aconselle als emprenedors a
crear empreses.
Xerrades d’emprenedors de la zona, on conten les seues experiències en la
creació d’empreses.