I. INTRODUCCITEMA 1. CREACI I EVOLUCI DE LA UNI EUROPEA(aue, maastritch(los3 con la t), Amsterdam, nia, Lisboa(losanteriores menos aue a ue), tue+tfue)LaUEescreaapartirdemodifcacidetractats. UEnocoincideiambladefnici!eo!r"fcadelcontinent europeu. Actualment sn #$ estats membres, els %ue han si!nat&ratifcat els acords de la UE.En el fons la UE 's una or!anit(aci internacional (%ue es constituei amb uns tractats, %ue els estatsdonen unes compet)ncies). *ualse+ol pa,s pot entrar a la UE, -arroc per eemple podria (ha presentatcandidatura +aries +e!ades).AntecedentsUE 's fruit d.un proc's e+olutiu considerablement llar!. A la edat mitjana es delimita una Europa a partir de criteris reli!iosos i a partir de criteris !eo!r"fcs.A l.edat moderna s.establei un primer sistema d.estats sobirans (%uan es constituei l.idea de l.estatmodern) %ue son independents i %ue estableien una /urisdicci estricta sobre el seu territori. 0s elmoment en el %ue es comena a crear imperis, col1nies, %ue comporten el desen+olupament d.unaconsciencia europea com a s,mil de ci+ilit(aci1795 Kant i Sant Simn a! 1"1# com a rebui! a la !uerra, com a instrument a les lluites de poder,+an fer una primera proposta sobre crear un poder supranacional (supraestatal) als pa2sos europeusdemocr"tic. P$%&'d%n 1"() recull totes a%uestes idees. La I*M es +eu marcat per una creient di+isi cultural dins d.Europa i l.au!e dels nacionalismes. A m'sa m's, internacionalment al se!le i, es comencen els processos d.independit(aci de les col1nies ire+oluci so+i)tica. 0s un moment en el %ue eisteien dins d.Europa !rans discrep"ncies econ1mi%uesi pol,ti%ues.Al 34#3 5amb' +a ha+er la proposta de creaci de panaeuropa.6riant al 34#4 +a fer un discurs sobre%ue ha+ia d.ha+er una esp)cie d.Uni dels Estats. La preocupaci principal de l.)poca era baiar lesidees b)l7li%ues de l.)poca. 8inalit(ada la II*MEuropa %ueda clarament di+idida en dos blocs i en mi! de l.embri de la !uerrafreda i, a m's, en ru2nes. 5amb' a Europa neien +eus en defensa del lliure mercat en contraposici delcomunisme, tamb' defensa del capitalisme. 9omencen a sor!ir +eus %ue una reconstrucci econ1mica's necess"ria. 5amb' s.identif%uen tres "mbits de cooperaci d.estats:; , %ue hi +a ha+er un primer proc'sd.inte!raci: 6enelu. Eren tres estats han moltes interaccions comercials entre ells i molt /unts i petits.Gnte!raciprincipalmententemesd.aran(els. Altracosa%uehandetenirencomptees%uealapr"ctica els estats (tenien preocupaci de no interferir en les se+es compet)ncies) els hi a!rada+a m'slacooperaciinter!o+ernamental, esla%ue+atriomfar, la%ue+aproposarEEUU. 9hurchill enundiscurs a Kurich +a proposar la creaci d.una or!anit(aci re!ional %ue no erosion's la sobirania delsestats.19#"enl."mbitecon1mic+aha+erlaIE9E, or!anit(acieuropeadecooperaciecon1mica, ambl.ob/ectiu %ue !estionar les a/udes del pla -arshall (eren diners per a reconstruir Europa, principalmenten dos "mbits: transport e industria. Fo +an donar a/udes per a l.a!ricultura ni res). 34L3IE9Ee+olucionaalaI9=E, or!anit(acidecooperacii desen+olupament econ1mic. 8eienpre+isions, ordenar pol,ti%ues e imposen re!les a les a/udes als pa2sos m's pobres, /a %ue ha+ia acabatel pla -arshall.A l."mbit militartenim a UEI %ue 's la uni de l.Europa occidental. 9om antecedent, al 34A$ es +asi!nar un tractat de m?tua defensa entre el UM i 8rana %ue despr)s +a ser l.embri per a %ue al 34DAhi ha!u's ampliacions (+in!uin m's estats) per a crear la UEI. @aral7lelament al 34A4 es +a si!nar eltractat de la I5AF %ue +a ser un )it. Nan si!nar +aris estats europeus, EEUU i 9anad". La +oluntatpol,tica +a afa+orir la I5AF i no la UEI, %ue encara eistei. Era millor tenir d.aliat a EEUU i no a unestat europeu.Al."mbit pol,tictenimel 9onsell d.Europa, neial con!r'sdel.Caiade34A$. Ena%uest consellconOueienmo+imentsperunirEuropa, defet34pa2soses+eienbastantpropersalaidead.unirEuropa. >or!ei una proposta de crear una or!anit(aci internacional federal. A%uesta primera proposta%ueda des+irtuada per un estat %ue ara est" a la UE, UM. El 9onsell d.Europa +a buscar defensa elsdrets humans i ideals democr"tics, actualment tenim el 5E=C. A%uest 's l.1r!an de control del 9E=C(con+eni europeu de drets humans). Fo confondre amb el 5ribunal de Pust,cia de la Uni Europea %uedefensa la 9=8. Al 9onsell d.Europa hi ha actualment AA estats. =iferent al 9onsell Europeu hi ha #$ estats ('s de laUni Europea).A la pr"ctica la /urisprud)ncia del 5E=C es t' en compte per el 5PUE %uan el 9=8 encara no hi era.El @la >chuman i la 9.E.9.AAmb el pla >chuman s.inicia proc's de creaci europeu. Els %ui +an pensar com ha+ia de ser la uni +anpensar una idea funcionalista. Nan comenar amb la 9E9A i +an acabar amb tot el sistema econ1mic.Es decidei amb a%uest pla es construir una E'$%0a de 0etit 0a++%+. A%uesta ha si!ut la l1!ica %ueha creat la Europa d.actualment. Es comena per l.economia per un sector molt +inculat a la !uerra, l.acer i el carb. El model +a serdissenBat per Pean -onet, alt funcionari franc)s. Al mai! de 34DQ >chuman +a fer una declaraci decom ha+ia de ser la uni i Pean -onet +a materialit(ar ai1. >e li considera el pare d.Europa, per%u) +amaterialit(ar el pla >chuman.=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina / de 5/Ib/ectius eren:; La inte1$a.i (!esti comuna) del carb i l.acer.; E!imina$ ten+i%n+ a la conca del Ehur (la pot)ncia militar alemanBa sortia d.all").; Gniciar 0$%.3+ d4'ni5.a.i per asse!urar la pau.La9E9A es +ane!ociar al a conferencia inter!o+ernamental de @aris de 34DQ. A%uesta+a ser unareuni entre representants de di+ersos estats, ai1 pass" molt so+int per a la creaci i formaci de laUE. En a%uesta conferencia +a apar)ier el %ue diuen: el ca+all de troBa de UM, pos" molts problemes per acrear la 9E9A. Na estar a les ne!ociacions, mina+a tot all1 %ue es +olia fer, per1 no +a frmar el tractatde la 9E9A (8rana +a +etar molts cops %ue UM entr's a la UE). Es frma el tractat de la 9E9A i entr" en+i!or al /uliol de 34D#, +a ser la primera comunitat europea. A%uest tractat pre+eia uns 1r!ans estables, %ue donen continu2tat al funcionament de la or!anit(aci: ; Una!taa't%$itat .%m'na%ueteniapoders+inculantsper alsestatsmembres. A%uestaautoritat !estiona+a els recursos propis de la 9E9A %ue eren les ececcions (una mena de taasobre la producci, eren els diners %ue tenia la 9E9A, tota la producci se la %ueda+a la 9E9A)sobre el carb i l.acer. Les funcions d.a%ueta autoritat eren:o Asse!urar l.abastiment dels mercats dels estats membres.o Aconse!uir els ni+ells de producti+itats.o Ee!ula+a els preus.o 6usca+a in+ersions.o @renia mesures per l.adaptaci estructural necess"ria per a l.industria.; 5amb' hi ha una a++em6!ea, %ue tenia poder consultiu. Fo eren +inculants. 6"sicament el %ueeercia era un control pol,tic sobre els actes %ue feia l.autoritat comuna (hi ha+ia representantsdels estats a l.assemblea) i, d.al!una manera, ser+ia com representants dels ciutadans.; C%mit7 .%n+'!ti'. Esta+en representats els productors, comerciants i treballadors. *uan elsestats prenien mesures, el comit) consultiu els a/uda+a.; C%n+e!! de mini+t$e+ a++%.iat+. ; T$i6'na! de j'+t8.ia de !a CECA. Ir!anisme de control.La 9E9A +a ser +alorada com un )it, +a aconse!uir els seus ob/ectius i funciona+a molt b', per tant,+a fer %ue la perspecti+a europea fes necessari m's pro/ectes d.inte!raci. Es +a decidir %ue es crees la9EE(9omunitat Econ1micaEuropea) i am'sla9EEA, 9omunitat EuropeadelaEner!iaAt1mica(Eur"tom). L.impulsor de la se!ona +a ser 8rana. Actualment la 9EEA se!uei %uasi i!ual. Ci ha trescomunitats europees.La 9E9A +a estar en +i!or fns al #QQ# fns %ue +a passar a la 9EE. Na ser l.?nic tractat amb data defnalit(aci, DQ anBs. Els 5ractats constitutius de la 9.E.E i la 9.E.E.A. i les se+es modifcacionsA la confer)ncia de -essina al 34DD, es +a presentar !4in9%$me S0aa:, funcionari bel!a. Eecomana+ala inte!raci econ1mica. 8rana +a insist,s %ue tamb' es !estion's la ener!ia nuclear (impulsora de l.Eur"tom per a la !esti d.a%uesta ener!ia). =ela9EEcal destacar%uelaconferencia+oliacrearunmercatcom?amb: undesen+olupament&a$m;ni.delesacti+itatsecon1mi%ues, unaepansiei +ol,em un mercatcom? ha+,em de i!ualar aran(els, era al principi dif,cil treure aran(els entre ells, per1 +an comenarfent;ho amb tercers posant aran(els ?nic per a %ue les mercaderies no entressin per un mercat i no peraltre, fos indiferent.=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina ) de 5/L4E'$>t%mespensa+aferunaindustria%uefospotenti pr1piaenel sectordel.ener!ianuclearpac,fca, amb principal incid)ncia en l.ener!ia. Es +olia fomentar l.epansi tecnol1!ica i asse!urar larendibilitat de les in+ersions. L.ener!ia nuclear es molt cara de construir per1 produei ener!ia superbarata, fa %ue fns %ue no passin 3$ anBs no amortit(es. Ca+ien d.in+ertir molt en in+esti!ar. Es +oliaamba%uesta or!anit(aci impulsar la in+esti!aci comuna, enmesures de se!uretat i sobretotasse!urar dues coses: difusidel coneiement t)cnici %uel.ener!ianuclear s.utilit('s deformaefcient.L.anB DD tenim t$e+ .%m'nitat+ e'$%0ee+, %ue son or!anit(acions internacionals, son /ur,dicamentdiferents i independents. @er tant, hi ha 1r!ans a cada or!anit(aci per1 %ue no se solaparan. =arreradetot es+olialainte!racidelsestatsi , per tant, lacreacid.unent supranacional %uetin!uiinstitucions i decisions /ur,di%ues +inculants. 5ant la 9EE com la 9EEA prenen decisions +inculants pelsestats %ue en sn part.La idea es %ue la inte!raci econ1mica comena+a a partir de l.acci en sectors limitats, per1 a lallar!a portaria a una uni pol,tica. Els resultats b"sicament eren econ1mics als DQ&LQ, es +olia tenirresultats tamb' pol,tics. =espr)s de la 9E9A es +a intentar au!mentar els +incles pol,tics a partir dedues comunitats:; C%m'nitat E'$%0eadeDe9en+a. Fo +a entrar en +i!or per%u) 8rana s.hi +a oposarfer+entment. >.hi +a oposar /a %ue una idea de %ue un AlemanB si!ues comandant d.un eercitfranc)s no +olien. 5amb' a 8rana hiha+ia molta di+isi entre les es%uerres /a %ue una partconsiderable deien %ue l.establiment de la comunitat era un atac frontal a la sobirania nacional ial fons era una imposici dels EEUU (9hurchill a Kurich).; C%m'nitatP%!8ti.a E'$%0ea. >or!eid.unapropostadel.assembleadela9E9A. =.al!unamanera, a la pr"ctica, la 9E9A ha+ia de fer accions eteriors i els hi ana+a molt b' tenir unaunitat pol,tica per a les se+es accions, a m's si feia pol,ti%ues comunes d.a!ricultura, si no hi hapol,ti%ues comunes dels estats 's dif,cil fer;ho. La idea es %ue an's !radualment absorbint el%ue fes la 9E9A i la 9E=. El dissenB %ue aposta+en era un dissenB confederat per1 +a rebre lane!ati+a rotunda del 6EFELUR per%u) no +eien b' la estructura pol,tica. A m's com la 9E= +afracassar, no ho +eien. Fo +a ser fns al 34L$ %ue es +a tornar a parlar del %ue era necessari fer cam, cap a una uni pol,tica.Al 34SQ es +a comenar a parlar de 9ooperaci @ol,tica Europea (no comunitat, no parlen d.inte!rar). Lacooperaci politico;europea ha+ia d.estar +inculada d.al!una manera a l.acci dels tres or!anismes %uehi ha+ia, per1 tenia ob/ectius apart del de les comunitats, no feien inte!raci. A partir d.un informe %uefeia LUR es +a decidir en fer una cooperaci pol,tica europea a partir de reunions peri1di%ues dels capsd.estats o de representants d.assumptes eteriors. Era un f1rum per prendre acords, poc a poc, per1res de re!ulacions.L.escenari post;9E9Aesa%uest sistemadepetitspassos %ued.al!unamanera, pro!ressi+ament,anirancreantsolidaritatsdefet(%ui in+entaa%ueststermeses>chuman, i %ui proposael plaperarribar;hi es -onet). @roblemes comuns %ue s.identif%uen.Ci haur" un es%uema +ariat entre inte!raci i sistema inter!o+ernamental, /a %ue no es delimiten lescompet)nciesperfectament. Europa+oldr"%ues.inte!rinelsestatsi a%uests+oldranmantenir lacooperaci internacional per tal de no erosionar les compet)ncies.El sistema comporta reformes %ue contribueien a la inestabilitat de!ut a %ue no hi ha una se!uretaten el model pol,tic fnal. @er ai1 resulta dif,cil establir uns ob/ectius. La doctrina critica la UE en elsentit %ue no se sabia %uina era la direcci donat %ue no hi ha+ia una pol,tica !eneral. @er ai1 hi haarticles %ue es fan, despr)s es rene!ocien, i es tornen a modifcar altra +e!ada S +e!ades mes /a %ueno se sap on anem. Ai1 's el %ue fa dif,cil a la UE la uni.Ai1 ha fet %ue les tres comunitats ha!in au!mentat la se+a compleitat aprofundint en dues +ies: ; A0$%9'ndiment en mitjan+ i %6je.ti'+. Ci haur" modifcacions en els tractats i reformes, tantre+isions puntuals i !lobals.o Re2i+i%n+ 0'nt'a!+. Eelatiua@arlament, 5ractatdeLuembur!34SQi 5ractatde6russel7les34SD.=otendem'srecursospropisalescomunitatsi, enconcret, el fnanament(poderspressupostaris) a%uellaassemblea%uehi ha+iaala9EE(Actualment@arlament Europeu). 5amb' l.Acta del #Q de setembre de 34SL en la %ues.establei %ue el parlament europeu es tri2 per sufra!i uni+ersal. =EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina # de 5/ Eelatiu a les institucions comunes 34DS con+eni europeu i el tractat de 34LD a6russel7les, on es proposa la unifcaci de les institucions de les tres comunitats /a%ue es +eien duplicitats entre les tres. Altra +a ser el sistema monetari europeu de 34S4. 9imera de paris de 34S# en la %ue es crea diferents pro!rames le!islatius dotatsde pressupost per protecci del medi ambient (molts estats comparteien rius imuntanBes, per tant, era f"cil comenar a re!ular;ho4, protecci dels consumidorsi altres pol,ti%ues.o Re2i+i%n+ 1!%6a!+. @A>>E- A A95A TFG9A EUEI@EA; *ue s.ha!in fet consecuti+es am0!ia.i%n+ d4e+tat+, si es dif,cil posar;se d.acord entre L, m'sentre 3D (>chuman parla d.una 9E oberta, on %ualse+ol po!u's entrar).LUActa Tnica Europea>.aconse!uei un rellanament com? des del punt de +ista pol,tic %ue es +eu en dues cosesb"sicament. ; =.una banda, des del0!>n%! inte$1%2e$namenta!, els estats s.a/unten i fan declaracisolemne sobre la uni europea a >tutt!art al 34$3. =eclaren %ue tenen la intenci pol,tica de ferla Uni Europea. ; 5amb' al0!>n%! in+tit'.i%na!, en concret al @arlament Europeu, es publica l.informe >pinelli,%ue el %ue fa es proposar l.adopci d.un pro/ecte de tractat d.UE (5UE). 9rear pro/ecte d.UE. Ena%uest informe es parla+a del !rup VcocodrilW, !rup %ue inOuencia+a en la construcci a la UE.A partir d.a%uest informe es crea un comit) Ad Coc %ue senBal's %uines eren les millores institucionalsi competencials %ue s.ha+ien de fer als tractats %ue /a eistien (hi ha+ia tres). Ai1 es produ, a-ilan onlaconferenciainter!o+ernamental es+areuniri +anarribaraunacord, esplasmaal.ActaTnicaEuropea. Es un tractat internacional %ue modifca els tres tractats %ue hi ha+ia (9E9A, 99E, 9EEA) entraen +i!or al 34$S, creat al 34$L. 9omporta un tet con+encional ?nic amb un pre"mbul amb tres t,tols.Es important %ue per primera +e!ada es barre/a la inte!raci i cooperaci (se!uei separat per1 /unt enun matei tet). A%uella falta de direcci del principi amb a%uesta acta s.intenta %ue hi ha!i +inculacientre pol,ti%ues i . Es tracta d.una +oluntat per a+anar cap a la UE i no per a instaurar;la. >.establei un termini per a laconsecuci del mercat ?nic, a partir del 33 de desembre del 344#. Fo es el tractat es una +oluntat.C%n+e!! E'$%0e' de D'6!8n?199@Acon+oca dues conferencies inter!o+ernamentals %ue esdesen+olupendemaneraparal7lela. Unadesen+olupaunapropostaperaferunaUniEcon1mica-onet"ria, i l.altre se centrar" en la uni pol,tica.Elt$a.tat de Maa+t$i.&t ?199/A's la se!Xent modifcaci %ue es +a fer d.a%uests tractats. 8a la!)nesis del tractat de la Uni Europea. El contet era %ue s.ha+ia assolit el mercat com? i un mo+imentpol,tic con+uls: !uerra del !olf, mur 6erl,n cau, UE>> es descompon, etc. Ci ha buit de poder entre elsestats de l.anti!a UE>>. El tractat de la Uni Europea 's el producte d.a%uestes dues conferencies inter!o+ernamental, frmat al344# al tractat de -aastricht i entra al +i!or al 3443. -al!rat tot no +a ser f"cil la ratifcaci, sobretot+a ser complicada per =inamarca, UM, 8rana iAlemanBa, /a %ue el tractat est" tenint una flosofaneoliberal en el tema econ1mic. -al!rat tot +an acabant ratifcant. El 5ractat de la Uni EuropeaEeforma m's de 3LQ disposicions del tractat de la comunitat econ1mica europea. Ara es parlar" de9omunitat Europea, es treu la e de econ1mica /a %ue hi ha uni pol,tica tamb'. A%uesta reforma el %uefa 's incloure les tres comunitats dins la UE. A%uest tractat no ens diu %u) 's la UE, sin %ue posaa%uestes tres comunitats sota el parai!Xes de la UE, per ai1 es parla de tractat de tractats.A -aastricht afrmem %ue hi ha un marc institucional ?nic tant per les estructures comunit"ries comper lesinter!o+ernamentals. 5amb'espre+euunmecanisme(lespassarel7les) %uepermeten%uemat)ries %ue estan en l."mbit de cooperaci inter!o+ernamental pu!uin passar a estar dins del m)tode=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina 5 de 5/d.inte!raci. Fo es complei tot el de -aastricht /a %ue es diu %ue es far" altra conferenciainter!o+ernamental cap al 344L. A partir d.a%u, /a son tot reformes al 5UE, no a 9E9A, 9EE, 9EEA /a %ue estan sota el 5UE.5UE se sustenta+a en tres pilars %ue se!ueien fns al tractat de Lisboa:; 3r @ilar (@ilar comunitari), inte!raci: 9E9A, 9E, Eur"tom.; #on @ilar, cooperaci inter!o+ernamental: @E>9 (eterior i se!uretat com?).; 3r @ilar,cooperaci inter!o+ernamental: 9APG (Pust,cia i interior).A%uest tractat de la UE no tenia sub/ecti+itat internacional, es deia %ue era com un I@FG.El 5ractat dUAmsterdamA%uesta conferencia de 344L ens dona el 5ractat d.Amsterdam de 344L. Elcontet es %ue ha anatcreient una opini p?blica en contra dels assumptes europeus (corrents de Europa ens ho imposa,etc). A part es mira %ue el mercat com? s.ampli2 a altres estats.A%uests tractat es el %ue fa la pre+isi de la !ran ampliaci de la UE cap a l.Europa 9entral i orienta,per tal d.incloure Estats amb economies m's febles, principalment estats %ue abans eren a la UE>>.5amb' es +olia resoldre problemes %ue +an ha+er a -aastricht. Es plante/a+en cinc eios %ue hi ha+iadesa+inences:; Gntroduir transpar)ncia al tractat, es a dir, %ue ha+ia d.estar redactat clarament. ; =esen+olupar "mbits de llibertat, se!uretat i /ust,cia con/untament. ; Ator!ar drets pol,tics a la ciutadania.; =onar coher)nciaalapol,ticaeterior. Eracomplicat donar una+eucomuna, encadacasne!ocia+en. ; 5emes institucionals com establir condicions per futures adhesions, poders dins la UE, etc.Els temes no resolts a -aastricht +an ser complementats amb informes de la comissi europea sobre elfuncionament del 5UE. A la pr"ctica la conferencia inter!o+ernamental no 's un )it, i per tant, no es plante!en ni ob/ectiuspol,tics nous i a%uesta supersimplifcaci els tractats acaba resumit en una numeraci (abans ana+enamb lletres, ara en n?meros). Al fons es demana+a una modifcaci de la estructura per1 no s.acabafent. -al!rat tot hi ha al!unes reformes:; L!i'$e .i$.'!a.i de 0e$+%ne+. L.ob/ectiu era per anar a treballar a un altre lloc, no per ferturisme. ; E+0a++aa!a0a$td4inte1$a.i'na0a$tde!+teme+dej'+t8.iai inte$i%$(notot).L.es%uema de @ilars, una part del 3r pilar passa a ser del 3r. >i!nifca %ue una part de /ust,cia iinterior passa a estar sota el control de les institucions europees, /a no decidim tot nosaltres.9APG 9@P@ (@enal, /ust,cia i policial). ; Gntroducci epressa de les .%%0e$a.i%n+ $e9%$Bade+. A%uesta 's la manera a partir de la %ualcerts estats de la uni poden comenar a desen+olupar una pol,tica encara %ue certs estats no+ul!uin a%uesta pol,tica. @oden fer mesures d.inte!raci a partir de cooperacionsinter!o+ernamental. Es una forma f"cil de tirar enda+ant la UE %uan hi ha +ets de certs estats.Fo s.aplica molt per1 en al!uns casos s,.>.aplica la doctrina de l.Europa a la carta i l.Europa adiferents +elocitats. @er ai1 hi ha pa2sos %ue tenen l.euro i altres no, per eemple.8inalment comissi es reunei a 5or, al -ar 344D i es si!na tractat a Amsterdam a 344L. -al!rata%uestes reformes, la ma/oria d.autors parlen del frac"s d.Amsterdam, i %ue en el fons +a %uedar en untr"mit %ue podria ha+er estat m's f"cil. TUEInte1$a.i 9ooperaciCECA @E>9 9APG: policia, asil...9@P@ CEE'$>t%m=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina ( de 5/El 5ractat de Fia9ontet: 9ontinua+enamblesampliacions. Enal!unescosess.ha+iaa+anat molt, enaltrespoc.Eesulta+a complicada a%uella harmonit(aci de %ue s.ha+ia parlat al principi. 9ontinua al calai el temad.una Europa m's ampliada, les mesures fns ara no sn sufcients. Ib/ectiu: @ensar enel sistema pol,tic internacional per una uni ampliada. Es fanne!ociacionscomplicad,ssimesen%ueesdiscuteiel repartiment depoder delaUE. Alapr"ctica, esfanlesreformes indispensables a a%uest tractat. -al!rat a%uestes reformes, +a ser complicada la ratifcaci.Es si!na al febrer de #QQ3 B entra en +i!or dos anBs despr's. A Grlanda +an caler dos refer)ndums perapro+ar;ho, el primer amb un no rotund. Nolien estar ben representats a la UE. @er tant, abast molt limitat i cenBit a dues reformes: La reforma de la 9omissi i c"lcul de com fer les+otacions. Al consell es +a substituir ma/oria absoluta per una ma/oria %ualifcada. Al 5ractat s.eplicacom es computen els +ots. Els sis !rans sumen ma/oria %ualifcada i els petits sumats no. =.al!una manera, tamb' s.adopta una declaraci sobre el futur de la Uni. =iu %ue s.ha d.apostar perimplicar al m"im la ciutadania europea. 5amb' diu %ue es con+ocar" una conferenciainter!o+ernamental al #QQA. El 9onsell EuropeudeLaeYendedesembrede#QQ3+aprecisar las%Xestions %ue es debatrien a #QQA. *uatre blocs: Un millor repartiment competencial. >implifcaci dels instruments /ur,dics de la Uni. -'s democr"cia, transpar)ncia i efci)ncia. >.ha d.obrir el cam, +ers una 9onstituci pels ciutadans europeus.*u) +a passar amb la 9arta dels =rets 8onamentalsZ -entre ne!ocia+en a Fia hi ha un consell a @ol1nia, anB 3444, en %ue s.acorda redactar una 9arta de=rets 8onamentals a tra+'s d.una con+enci, amb representants de l.Estat, representants del@arlament Europeu, dels @arlaments estatals, del 9onsell i de la 9omissi. La carta s.adopta a febrer de#QQ3 a Fia. Foes+aaconse!uiracordi noes+aincloureal tractatdelaUni. Fo'sdretaplicable, noest"recone!ut /ur,dicament. >i %ue es fa una declaraci al tractat de Fia per part dels estats on es marca%ue l.estatut d.a%uesta carta s.haur" de discutir a la conferencia inter!o+ernamental de #QQA.>.afe!ei com a cin%u) punt. El 5ractat %ue instituei una 9onstituci per EuropaA%uesta con+enci, nomenada com la con+enci pel futur d.Europa, +a acabar elaborant un pro/ecte detractat pel %ue s.establia una constituci europea. A%uest pro/ecte pre+eia diferents elements: Una $e9%$ma in+tit'.i%na! %ue impli%u's: un au!ment de les +otacions en el 9onsell de la Uni%ue es decidissin per ma/oria simple[ au!ment dels poders le!islatius del @arlament europeu[establia un president per al 9onselldela Uniatemps complert(fns ara cada L mesos unrepresentant dels estats membres presidia el consell, presid)ncia rotat1ria)[ reducci delnombre de comissaris de la 9omissi Europea[ creaci d.un ministre d.afers eteriors de la UniEuropea. C%di5.a$ !a Ca$ta de D$et+ -%namenta!+. Ai1 passaria a formar part del cabdal comunitari. C%n+%!ida.i de!+ t$a.tat+ 0$ee=i+tent+. @er tant, desaparici dels pilars del cabdalcomunitari. -e$ de+a0a$7i=e$ !e+ t$e+ OI4+ (9E9A, @E>9, 9@P@) i crear una ?nica Uni Europea. P$e2eia !a 0%++i6i!itat de +%$ti$ de !a Uni E'$%0ea. >.establei un procediment clar. A%uesta reforma no +a apro+ar;se. El parlar d.una constituci +a espantar a molts, i +an decidir %ues.ha+ia de ratifcar per refer)ndum. A EspanBa +a sortir positiu, per1 +a participar un A# \. A Grlanda iLuembur! es +a apro+ar per la m,nima. A Colanda i 8rana +an dir %ue no. 9om els pesos pesats deien%ue no, es +a parar el proc's de refer)ndums.=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina 7 de 5/El 5ractat de LisboaAl 9onsell EuropeudePunBde#QQSs.acordadenoulamodifcacidelstractats. 5reuenelspuntsconOictius del pro/ecte anterior, com la referencia dels s,mbols europeus (himne, bandera...)[ la idea delministre d.afers eteriors desaparei[ la carta de =rets 8onamentals tamb' cau. Entra en +i!or l.3 dedesembre de #QQ4. Gmposa l.es%uema de dos tractats: El T$a.tat de !a Uni E'$%0ea. Ib/ectius, principis b"sics i comuns, instruments de la Uni. 0sel nucli dur. ElT$a.tat de -'n.i%nament de !a Uni E'$%0ea. @ro+isions iprocediments relatius a lespol,ti%ues de la Uni.Es poden a!rupar en %uatre !rans blocs:C Dem%.$>.ia i t$an+0a$7n.ia.9lar au!ment del prota!onisme del @arlament Europeu, sobretot el %ue fa en la codecisi(procediment !eneral pel %ual es le!isla. 5ant consell com parlament actuen i han d.apro+ar actesle!islatius). >.amplia a%uest procediment de codecisi en m's "mbits, es +ol %ue la ciutadania actu2m's en l."mbit le!islatiu. 5amb' hi ha au!ment de participaci de parlaments nacionals i %ue tamb' son le!isladors en elsseus estats. >obretot, b"sicament, establint unmecanismedecontrol delasubsidiarietat. Escontrolar" en el sentit %ue es demani opini als parlaments nacionals.5amb' s.instaura la iniciati+a ciutadana popular. Es +ol potenciar la ciutadania europea. A m's, delimitaci m's precisa de la distribuci de compet)ncies de la Uni. El tractat de la UE eraunbombardei!detractats %uel.ana+enmodifcant, per1a%uest, intentaposar ordreenlescompet)ncies %ue t' la Uni, un ordre clar.8inalment pre+eu la retirada d.un estat de la Uni.C E5.>.ia.Ci ha+ia molts problemes /a %ue molts procediments eren molt farra!osos. >.establei com a re!la!eneral la ma/oria %ualifcada. En termes de la UE, ai1 si!nifca %ue un tant \ dels estats membresesti!ui d.acord i %ue a%uests representin un LD\ de la poblaci. >.establei un president de la Uni, del 9onsell Europeu (=iferent al 9onsell, %ue son reunions delsministres sectorials.Elconsell Europeu esunareuni de presidents dels estats,actualment NanEompuB). A%uest est" per per,odes de # anBs i mi!. Els per,odes parlamentaris estan de D anBs. 5amb' est" la proposta %ue l.elecci del president de la 9omissi esti!ui +inculat als resultats al@arlament Europeu (al mai! del #Q3A ser" la primera +e!ada %ue s.apli%ui). 8inalment, si!nifca una millora de la capacitat de la Uni per abordar pol,ti%ues comuns. Els sectors%uem'sintentenfer sn: se!uretat, salut p?blica, can+i clim"tic, pol,ticaespacial, comercial,esport, cooperaci administrati+a, ener!ia, in+esti!aci, a/uda humanit"ria, etc. C D$et+ i 2a!%$+ ?!!i6e$tatD +e1'$etat i +%!ida$itatA.@er primera +e!ada es posen els ob/ectius i +alors %ue re!eien i en els %ue es basen l.acci de laUni. Fo es %ue els epli%ui per1 %ueden m's delimitats, %ueden escrits.=.altra banda s.establei una !arantia epl,cita de les llibertats i drets fonamentals de la ciutadania.9om /a esta+en a la carta, al tractat de Lisboa es fa una referencia a la carta de =rets 8onamentals,%ue ser" /ur,dicament +inculant als estats membres. Ci ha al!uns estats %ue fan protocols dient %uea%uesta carta no s.aplica en el seu territori, a la pr"ctica hi ha estats %ue no estan clars com UM i@ol1nia. =EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina " de 5/Altracosa%uees buscaes consolidar les %uatrellibertats +inculades al mercat com?: lliurecirculaci de persones, capitals, mercaderies i ... G a m's la llibertat pol,tica, econ1mica i social delsciutadans.5amb' s.intenta potenciar la se!uretat establint el principi de solidaritat entre estats membres: percasos de terrorisme, ener!ia i desastres naturals.Lli!at a ai1,se!onselle!isladoreuropeu, au!ment de la capacitat en l."mbit dela /ust,cia enespecial en els casos de lluita contra el terrorisme (la penal principalment %ue era el %ue %ueda+a) idelin%X)ncia transnacional u or!anit(ada. C P!anteja$ E'$%0a .%m 'n a.t%$ de 0%!8ti.a 1!%6a!.La proposta de la 9onstituci es retir", i es proposa crear un ser+ei europeu d.acci eterior. A%uestser+ei t' com a ob/ectiu assistir a la se+a tasca l.alt representant de pol,tica eterior de la uni.L.altrepresentantt'+inculaciespecial amblacomissi, undels+icepresidentsdelacomissisempre 's l.alt representant, /a %ue es +ol +incular a%uests dos or!anismes, +olen donar coher)nciaen a%uests dos or!anismes, consell i comissi. 5amb' es +olen acabar amb les presid)ncies de torn(cada L mesos presideien el 9onsell de ]o+ern) per1 no ha acabat. @er donar coher)ncia tamb', el 5UE fnalment reconei %ue la confer)ncia inter!o+ernamental lol1!ic 's tenir una ?nica or!anit(aci internacional. L.altre cosa 's %ue es recone!ui la sub/ecti+itatde la UE. @el %ue fa a Europa com actor !lobal, es pre+eu una base /ur,dica epl,cita %ue es podr" assumiruna cooperaci reforada en el cas de pol,tica europea de se!uretat i defensa (+inculat a lo militar). LUampliaci dels membres.Ladeclaracide>chumanproposacrearunaor!anit(aciinternacional oberta. =esdel principi alstractatss.estableiaunsprocedimentsd.adhesiper apassar aser membresdelaUE. =.entradas.estableien unes condicions per a ser candidat, per1 a partir de les modifcacions per tractats, s.hananat perflant. Actualment estan bastant epl,cits. C C%m +4a++%!ei= !a u)cia. Es si!na l.adhesi al 344A ientra en +i!or l.3 de !ener de 344D. Forue!a torna a plante/ar un altre refer)ndum, i torna a sortirno. La .inolament es podia +eure si un acte de la @E>9 o 9APG feia unacte %ue +iola+a compet)ncies /a transmeses a la Uni. >.ha+ia de +eure si esta+a afectant, l.?nic %uefeia el tribunal era re+isar la distribuci de les compet)ncies. Ai1 implica+a %ue a l.hora de prendreacords internacionals, feia %ue ens mo!u'ssim entre pilars se!ons la mat)ria, /a %ue hi ha+ia actorsdiferents. Al 0$ime$ 0i!a$, el 59E article 3QQ establia un procediment per a fer tractats internacionals, eraun procediment d.inte!raci, implica+a %ue participessin tan el parlament i a m's el consell. Espodien fer tractats entre la UE i altre estat.>i hi ha+ia %ualse+ol problema podia anar da+ant eltribunal i reclamar %ueseli +ulnera un dret. El tribunalel %ue+eia era%ueelsor!anismesinternacionals no sobrepassessin les compet)ncies %ue tenia, i %ue els estats compleiin ambels tractats. Eespecte el +e1%n 0i!a$, l.article #A del 5UE establia una manera de establir acords. Es pre+eia%ue es po!u's prendre acords en l."mbit de la @E>9. A%uest article el problema es %ue no ensdeia de part de %ui es feia, el nom de %ui es feia. A la pr"ctica es feia en nom de la UE per1epl,citament la UE no tenia personalitat /ur,dica. =e manera impl,cita esreconeiia a%uestapersonalitat /ur,dica. Ai1 comporta+a %ue un estat da+ant un acord %ue es si!n's po!u's nose!uir el %ue deia el tractat, no el reconeies a la UE com actor internacional. -ai +a passar. Elte$.e$ 0i!a$+a funcionar m's o menBs i!ual %ue el se!on pilar. Art. 3$ del 5UE deia %uepodies fer acords en mat)ria del 9APG. El procediment %ue se se!uir" ser" el del article #A del5UE. A%uest deia %ue al procediment inter+enia nom's el consell, a la pr"ctica, els estats feienacords en nom de la UE (un ent %ue no esta+a recone!ut epl,citament com actor internacional)i a%uestsesfeianom'sapartir dela+oluntat delsmembresdel consell. Fointer+eniaelparlament nila comissi, ho feien els estats sols. L1!ica de la cooperaci internacional. A lapr"ctica eistien els mateios problemes de reconeiement %ue a la @E>9.5ot ai1 feia %ue no %ued's clar amb %ui parlar si +olies parlar amb la UE, /a %ue en funci de la mat)riaes feia acord entre +aris estats, mites, un estat amb la resta en nom de la Uni, etc. Era un sistemamolt comple.=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina 11 de 5/Actualmentambel tractatdeLisboa, 5UEactualarticleASdiu%ue laUni t'personalitat/ur,dica.A%uesta uni es posa en lloc de les comunitats (9E, no de l.euratom, continua funcionant de maneraparal7lela). *ueda tot en un pilar, una or!anit(aci ?nica la UE, %ue t' totes les compet)ncies. >i hi hacompet)ncies %ue comparteien amb els estats parlaran a%uests tamb',per1 en !enerallaUE. Ladoctrina diu %ue es mantenen al!unes especialitats de la @E>9, encara %ue ofcialment ha desapare!ut,encara se!ueien al!unes %Xestions %ue ens recorden m's al m)tode de cooperaciinter!o+ernamental (a%uesta no desaparei) %ue al d.inte!raci, es a dir, hi ha "mbits on nom's actuael consell, el parlament no t' etensa la se+a compet)ncia, per1 s.ha de mirar article a article.Ara els acords de la UE %ue es facin ha d.inter+enir el @arlament, es adir, procediment ?nic: article #3$del 58UE. Establei el procediment !eneral d.acords de la UE. >.aproima molt al 3QQ del 59E.TEMA ). OFIECTIUS I PRINCIPIS DE LA UNI EUROPEAEls +alors de la UniEl principi # (lle!ir a casa se!ons la profe.. PA) del 5UE proclama els +alors de la Uni. =.una bandasubratllael car"cterpol,ticdelaUni. Establei+alorscompartitsentreestatsmembres, hi haundesen+olupament dels principis al llar! dels tractats i referei sempre a drets indi+iduals. =es del puntde +ista de les persones, hi ha problema amb les minories i homes i dones. Es curis %ue es recone!uinels drets de les minories, per1 ob/ecti+ament no %ueda clar si reconei el dret de les persones o sireconei el dret de les minories, a m's /a %ue es com si no se!uessin persones i per tant els hi ha derecon)ier epl,citament, es una mena de discriminaci /a d.entrada.@el %ue fa als +alors aplicats a l.acci eterior, articles #3, 3# i A#.D del 5UE estableien +alors aplicatsa l.acci eterior, sobretot establei el marc de referencia %ue sempre seran els principis %ue re!eienla carta de les nacions unides i principis del dret internacional. Fo establei cap /a %ue reconeien el deles FFUU.(Eemple8rana a -alipot actuar ennom de totala UEZFo /a %ue 8rana 'sun actorinternacionaltamb', buscar" recol(ament de la UE per1 no la representar" a -ali. La UE no estar"+inculada amb el %ue faci 8rana).*u) passa si un estat membre +iola el %ue diu dels +alors de la Uni, article # (si 8rana epulsa aEomanesos per eemple). A l.article S es pre+eu %ue s.obri un epedient, una p)rdua de prerro!ati+esde l.estat, per eemple, p)rdua de dret de +ot dins el consell. A la pr"ctica mai s.ha aplicat ai1, per1 s,%ue est" establert.Els ob/ectius de la UniEstan enunciats al pre"mbul dels tractats. La declaraci de >chuman es part del pre"mbul, parla delsob/ectius de la Uni, on parla per eemple de la @au. A m's, l.article 3 5UE des!rana els ob/ectius i ensels enumera, relacionats amb funcions del poder p?blic (tradicionalment eercits pels estats membres)ia m's barre/adiferents intensitats d.inter+enci(/a %uebarre/a ob/ectius d.inte!raci icooperaciinternacional). Ci ha al!uns ob/ectius %ue a la pr"ctica no poden aconse!uir;se, l.assoliment d.a%uests +a +inculat a%ue es tin!uin atribu2des les compet)ncies, per tant, si bus%uem per eemple la cohesi social la UE nopot fer %ualse+ol acci per aconse!uir;ho, solament fer accions a tra+'s de les compet)ncies %ue elsestats els hi ha atribu2t.Ci ha molts "mbits on la UE no pot actuar, la doctrina diu %ue els ob/ectius snob/ectius futurs, /a %ue les compet)ncies es +an donant poc a poc a la UE. Al!uns ob/ectius de l.article 3:; @romoure la pau, +alors i benestar dels seus pobles.; Llibertat, se!uretat i /ust,cia.; Lliure circulaci de persones i mercat interior.; =esen+olupament econ1mic e%uilibrat i estabilitat de preus.=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina 1/ de 5/; @ro!r's social.; @rotecci del medi ambient.; @ro!r's cient,fc i t)cnic. ; 9ombatre la discriminaci.; Etc.Articles S;3S 58UE als %uals s.anuncia la trans+ersalitat dels ob/ectius. 9om s.aconse!uiran, %uins...Les principals pol,ti%ues Inte1$a.i e.%n;mi.aL.article 3.3 del5ue anuncia+a com a ob/ectiu promoure un pro!res econ1mic isocial, un alt ni+elld.ocupacio i un desen+olupament e%uilibrat i sostenible. *uins son els mit/ansZ La creaci d.un espaisense fronteres interiors[ la cohesi econ1mica i social[ establiment d.una uni econ1mica i monet"ria.Es important tenir clar els A estadis d.inte!raci econ1mica: Kona de lliure can+i, uni duanera, mercatcom? i uni econ1mica i monet"ria.Konadelliurecan+i: Eliminacid.obstacles %ue!ra+enimportacions i eportacions entreestatsmembres, enconcret els aran(elaris. Ci haaltres tipus d.obstacles %uees podenimposar, comsanitaris. @romou la lliure circulaci de mercaderies. E: El FA85A, uni de (ona de lliure can+i entreEEUU, 9anad" i -)ic. Uniduanera: Apart desuprimir l.aran(el, coordinales pol,ti%ues aran(el"ries i comercials, ambrespecte a tercers. (Al FA85A ai1 no es dona). -ateia tarifa +ers l.eterior. E: 6enelu.-ercat com?: Gmplica tenir una uni duanera i, a m's, lliure circulaci dels factors de producci: bens,capital, treballadors i ser+eis. Gmplica unes pol,ti%ues econ1mi%ues comuns i unes institucionspermanents. E: La 9EE. Uni econ1mica i monet"ria: -ercat com? amb unifcaci de pol,ti%ues a l."mbit fscal, socioecon1mic imonetari. La UE es una uni econ1mica i monet"riaZ Fo, falta la uni fscal. >.est" re!ulant i fent elspassos per arribar a a%uest estadi. Me$.at inte$i%$9al diferenciar entre mercat com? i mercat interior. El mercat com? no esta+a epl,citament defnit enla 9EE. L.article $ del 59EE parla+a de mercat com? per1 no el defnia. -al!rat ai1, eltribunalde/ust,cia de les comunitats, a la sentencia ]aston >chul de D de mai! de 34$# ho +a defnir: VEl mercatcom? compr)n l.eliminaci de totes les tra+es als intercan+is intracomunitaris amb +istes a la fusi delsmercats nacionals en un mercat ?nic %ue funcioni en condicions el m's similars possibles a les d.un+erdader mercat interior.W >e!uint una +isi liberal i producti+ista es ai1, /a %ue diu %ue laliberalit(aci dels factors de producci implicar" la homo!ene2t(aci de les desi!ualtats entre estats. @el %ue fa al mercat interior, l.article #L.# del 58UE el defnei: VEl mercat interior implica un espaisense fronteres interiors en %ue la lliure circulaci de bens, treball, capital i ser+eis estar" !arantit(adad.acord amb les disposicions dels tractats.W A la practica implica l.eliminaci de barreres t)cni%ues, lesnormes de car"cter industrial %ue condicionen la importaci, +enda o utilit(aci dels productes. 5amb'elimina les barreres proteccionistes de doble certifcaci. E: mateios endolls per poder +endre aparatselectr1nics a fora del pa,s. En els casos de salut els estats poden posar una ecepci i fer el doblecontrol, la doble certifcaci (al pa,s importador i a l.eportador). =eri+at del mercat interior, el #L.# enuncia %uatre llibertats. Gmpli%uen %ue tots els factors de produccipu!uin arribar a tot el mercat en e%ui+al)ncia de condicions. Lliure circulaci de mercaderies (#$ a 3S58UE), treballadors (AD a A$ 58UE), ser+eis (DL a L# 58UE) i de capitals (L3 a LL 58UE). A la pr"ctica,a%uests articles sonlabase/ur,dicaper desen+olupar altres re!laments, normati+es... 5amb'esderi+en pol,ti%ues especif%ues no +inculades a a%uestesllibertats,%uebus%uenre!ular de maneracon/untaaspectescolateralssor!itscomaconse%X)nciadelainstauracidel mercat interior. Escomena adoptant disposicions de car"cter econ1mic i social. Es important diferenciar entre pol,ti%uescomuns (inte!raci) i pol,ti%ues coordinades (cooperaci). @ol,ti%ues comunes: @el %ue fa a a%uestes, la compet)ncia recau a les institucions de la UE. Lesnormes comuns de la uni substitueien les normes nacionals (els re!laments son directament=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina 1) de 5/aplicables a l.estat, no cal ni publicaci al 6IE[ les directi+es s.han d.implementar a l.estat. Elsre!lamentssonusatsalespol,ti%ues comunesi lesdirecti+esalescoordinades). Elsestatsmembres es limiten a crear les condicions adients per l.aplicaci i compliment de les mesuresle!alsdelauni. @ol,ti%uescomunesal 58UE: @ol,ticacomercial comuna(#QLa#QS58UE),pol,tica comuna en a!ricultura i pesca (3$ a AA 58UE), pol,tica comuna de transports (4Q a 3QQ58UE). @ol,ti%ues coordinades: Can de permetre assolir un !rau de coordinaci entre les le!islacionsdels estats membres. La UE no t' plena compet)ncia. Eepartiment funcional entre UE i l.estatmembre. Les institucions comunit"ries estableien uns m,nims %ue els estats se!uiran. 5otesmenBs comercial, a!ricultura i pesca i transports son coordinades: 9ohesi economia i social,medi ambient, fronteres, asil, immi!raci... A%uestes pol,ti%ues, normalment no tenen contin!utecon1mic directe. E: La cooperaci en "mbits ci+ils no t' impacte directe en l.economia. La Uni econ1mica i monet"riaEn!loba dues pol,ti%ues, la econ1mica i al monet"ria. Es +an desen+olupar amb instruments paral7lels.@ol,tica econ1micaL.a$t. /TCEE /a parla+a %ue calia una aproimaci de les pol,ti%ues dels Estats membres. =esen+olupa+a de l.art. 3Q3;3Q4 59EE %uins ha+ien de ser els principis b"sics per fer a%uesta aproimaci. >.utilit(a una t)cnica /ur,dica fora feble, /a %ue el %ue es pre+eu 's coordinar. 9oordinacino sempre implica cessi de compet)ncies. 8inalment, en el seu ori!en cal tenir present %ue el 59EE desen+olupa+a uns mit/ans consistents en !4inte$.an2i d4in9%$ma.i i les .%n+'!te+ mEt'e+. Addicionalment, hi ha+ia la possibilitat d.adoptar normes puntuals per aconse!uir la con+er!)ncia. Actualment, est" re!ulada a l.a$t. 119.1 T-UE %ue establei %ue cal una estreta coordinaci de les pol,ti%ues econ1mi%ues dels Estats membres i es desen+olupa als arts. 3#Q;3#L 58UE. La pol,tica monet"ria troba els seus or,!ens a la Cime$a de !4Gaia de 19(9, on s.acorda iniciar un proc's !radual per a la implementaci d.una uni econ1mica i monet"ria. El sistema monetari Europeu s.inicia al 34S4 i funciona sobre dues bases 9reaci de l.ECU 8iaci d.un mecanisme de can+is i control de Ouctuacions de les monedes nacionals en base al.E9U. Ibli!acid.inter+encidels bancs centrals nacionals encas deseparacidels mar!es deOuctuaci. Actualment, l.art. 334.3 58UE enuncia la unifcaci en l."mbit monetari i es desen+olupa als arts. 33S;333 58UE. L.In9%$me De!%$+ sobre la Uni econ1mica i monet"ria de 34$4 +a establir dues etapes per desen+olupar a%uesta uni:1. 1a Eta0aH 1 de I'!i%! de 199@, amb l.ob/ectiu d.establir un alt ni+ell de con+er!)ncia entre leseconomies !lobals i reforar la cooperaci monet"ria en base al >-E. =ura+a fns a fnals del 43./. /a Eta0aH 1 de *ene$ de 199#, en mat)ria econ1mica ha+ia de ser+ir perintensifcar elsesforos per aconse!uir la con+er!)ncia. Es diri!irien en dos ob/ectius: controlar el d)fcit delsEstats i control del =eute @?blic. @el %ue fa a la mat)ria econ1mica, ha+ia d.entrar en funcions!4In+tit't m%neta$i e'$%0e', %ue s.ha+ia d.encarre!ar de la preparaci de mesures refor perla cooperaci de bancs centrals, la coordinaci de pol,ti%ues monet"ries dels Estats membres ila super+isi deldesen+olupament de l.E9U. A m's, tamb' es crea el.%mit7 m%neta$i, un1r!an consultiu. ). )a Eta0aH 1 de *ene$ de 1999, es produei la transfer)ncia efecti+a de les compet)nciesmonet"ries dels Estats membres a fa+or del sistema europeu de bancs centrals. 8ormen part:els bancs centrals de la (ona ^ i el banc central Europeu. El 69E es conf!ura com un 1r!anm"imde decisi en mat)ria monet"ria, les se+es compet)ncies sn molt acotades,b"sicament, el control de la inOaci, doncs estabilitat dels preus. Es crea el .%mit7 e.%n;mi. i5nan.e$ ?E.%5nA %ue substituei al .%mit7 m%neta$i. La instauraci de la 3a etapa, implica lafaci irre+ocable dels tipus de can+i de les monedes dels Estats membres respecte l.^. A m's,=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina 1# de 5/s.estableien mecanismes de control de la con+er!)ncia i la solidesa de les fnances p?bli%uesdels Estatsmembres. >.establei un sistema d.e"mens anuals de l.e+oluci econ1micadelsEstats. =oncs els %uenocomplienels criteris decon+er!)nciahan%uedat temporalmenteclosos de l.^. @er tant, de manera bianual s.a+alua si l.Estat complei o no els criteris.9riteris de con+er!)ncia per entrar a l.^Estan establerts a !4a$t. 1#@ T-UE:3. E+ta6i!itat de!+ 0$e'+. 5aa d.inOaci no pot superar m's d.un 3.D la taa mit/ana d.inOacidels 3 Estats membres %ue la tenen m's baia. #. E! d75.it 0E6!i. K)L de! PIF3. De'te PE6!i. .i$.'!ant K(@L de! PIFA. La m%neda de !4E+tat &a de manteni$C+e din+ de!+ ma$1e+ de M'.t'a.i dins del sistemaeuropeu (+;3D\ respecte l.^).D. Ti0'+ d4inte$7+ a !!Nt %ue oferei l.Estat en el deute p?blic a D anBs, no pot superar en m's de# punts la mit/ana aritm)tica resultant de re!ular a%uest matei aspecte dels 3 pa2sos de la uni%ue tenen la taa d.inOaci m's baia.Al!uns Estats no ho han complert sempre, 's el cas d.AlemanBa. @el %ue fa a entrar a l.^, cap Estat membre pot +etar l.acc's a l.^ d.un Estat %ue compleii els criteris de con+er!)ncia. Ci ha ha!ut Estats %ue complien amb a%uests criteris per1 no +an +oler entrar a l.^, com sn RU i Dinama$.a. Nan recollir en els protocols L i S dels 5ractats la decisi d.entrar i un cop la pren!uin ser" irre+ersible. Addicionalment, en al!uns Estats es +a ha+er de reeaminar la se+a entradaa l.^: *$7.iaD E+!%27niaD ,i0$eD Ma!ta i E+!%2>n els representants dels ciutadans els %ui trien %ui ocupa a%uesta=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina 1( de 5/f!ura. @er presentar una candidatura a defensor del poble, han d.estar d.acord un m,nim de #4europarlamentaris i %ue si!uin de dos Estats membres diferents. -issi: rebre reclamacions deciutadans oresidents relati+es acasos demalaadministraciper part deles institucionscomunit"ries i dels 1r!ans comunitaris. 8i!ura%uerecordaal >,ndic de]reu!es 9atal"i=efensor del @oble en el cas espanBol. @er mala administraci es consideren mesuresinsufcients oinfructuoses %uederi+endelainaplicaciade%uadad.unanormai !enerenirre!ularitats administrati+es, abusos d.autoritat, ne!li!)ncies, discriminacions, moresin/ustifcades, manca d.informaci o ne!ati+a a subministrar;la, !reu!es comparatius iincompet)ncia. @rocediment: es presenta una reclamaci al defensor del poble i a%uest l.admetatr"miti esdeclaral.admissibilitat. @osteriorment, hi haunaconciliaciperratifcarl.accicausantde la reclamaci.Es pret'ntrobar una soluci amistosa per part dela instituci.Lainstituci fa un informe i el =efensor del @oble li contesta formulant recomanacions. =eiant untermini de 3 mesos per tal %ue la instituci respon!ui. El =efensor fa un informe al @arlamentEuropeu %ue remet a la instituci interessada i al reclamant. 8inalment, en cas %ue no s.arribi aunasolucipactada, se.nderi+enresponsabilitatspol,ti%ues. El procediment pot inciar;seainst"ncia de part o per iniciati+a del poble. 7. D$et a ad$eBa$C+e 0e$ e+.$it a !e+ in+tit'.i%n+ i ;$1an+ .%m'nita$i+ en n les llen!Xes ofcials %ue estimen els Estatsmembres. L.a$t. 55./ TUE, diu %ue el tractat podr" traduir;se a d.altres llen!Xes no anunciadesal primer punt de l.article. @er ai1, cal %ue els Irdenaments 9onstitucionals interns recone!uinla llen!ua com a ofcial a la totalitat o part del territori. L.Estat membre del %ue es tracti ser"l.encarre!at de facilitar les traduccions a les institucions i a%uestes es !uardaran als arius del9onsell. ". D$et a 0$e+enta$ 'na ini.iati2a !e1i+!ati2a 0%0'!a$. L.a$t. 11 TUE ei!ei com a m,nim 3-de frmes de ciutadans repartits en un nombre si!nifcatiu entre els diferents Estats membres i%ue es proposi a la 9omissi. Els principis fonamentalsa) El principi de democr"cia i respecte dels drets humansLaUniEuropearestasensemencialsdretshumansfnsal tractatde-aastricht. Nanseral7le!ats al 5P9E (ara es el 5PUE) per impu!nat les decisions de les institucions de la uni. =.onsurten a%uest dretsZ =e les constitucions dels estats membres i del 9on+eni Europeu de =retsCumans, del %uelama/oriaerenpart. L.article#del 5UEparladellibertat, democr"ciairespecte als drets humans. A%uest principi tenBei tota l.acti+itat de la Uni i afecta tant alsestats membres com a les institucions de la Uni. =ues manifestacions: L4a$ti.!e #9 del 5UE re!ula l`adhesi als nous membres i ens indica %ue nomes els estats%ue respectin els +alors de la Uni i es comprometin a promoure.ls podran ser membres. L4a$ti.!e 7 del 5UE establei dos procediments per prote!ir el compliment dels principis:3. @re+entiu. Ainiciati+ad.3&3dels estats membres, al @arlament Europeui la9omissi es poden fer recomanacions da+ant una possible +ulneraci. #. >ancionador. A proposta d.3&3 dels estats membres o la 9omissi da+antl.eist)nciad.una+ulneraci!reui persistent. Ee%uereiunanimitat dins del9onsell. Fo se suspenen les obli!acions %ue deri+en dels tractats ni se.n pre+eul.epulsi. Es treu la decisi de +ot temporalment. L4a$ti.!e/del 5UEi lesGnstitucionesdelaUni: El t,tol #del 5UEestableiunesdisposicions sobre els principis democr"tics i a l.article 3Q i 33 es parla de democr"ciarepresentati+a, participati+a i directa.3. El 3Q.3 del 5UE parla de lademocr"cia representati+a. Establei %ue elfuncionament de la Uni es basa en la democr"cia representati+a dient %ue elsciutadans estan representats al @arlament Europeu. A partir de Lisboa, a l.article3# es reconei un cert paper dels parlaments nacionals pel %ue fa al control de lasubsidiarietat. #. =emocr"cia participati+a:L.article 3Q.3 diu%ue tots els ciutadans tenen dret aparticipar en la +ida democr"tica de la Uni. A m's, les decisions s.han de prendrede manera oberta i pr1ima als ciutadans.=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina 17 de 5/3. =emocr"ciadirecta:La iniciati+ale!islati+a popular. El mecanisme consisteiaeercir el teu dret a petici directament. Ee!ulat al re!lament (UE) #33Q33 de3L de febrer de #Q33. A la practica no hi pot ha+er fnanament de les Gnstitucions(la ]eneralitat no pot fnanar una GL@ per eemple). L4a$ti.!e ( 5UE recull 3 +ies complementaries de protecci dels drets fonamentals:3. 8areferenciaala9artade=rets 8onamentals. Els estats estan+inculats aa%uestaper1nolatenimrecollidaals tractats. >.handemirar els protocolsd.eclusi d.al!uns estats (/a %ue al!uns no l.apli%uen totalment). #. L.adhesi al9on+eni Europeu de =rets Cumans(article L.# 5UE i protocol na $).Estableien una base /ur,dica per tal %ue la Uni Europea pu!ui formar part del9on+eni Europeu de =rets Cumans. A la practica, ai1 comporta al!uns problemesper l.adhesi efecti+a: %ue se sol7liciti la unanimitat i %ue es recone!ui el protocol3A del 9on+eni Europeu de =rets Cumans, per tal %ue es recone!ui %ue una IGpot formar part d.una altra IG. Eatifcar el 9on+eni implica ratifcar la /urisdiccidel 5ribunal Europeu de =rets Cumans.3. Els principis !enerals del dret. A%uesta idea s.etreu de la /urisprud)ncia del 5PUE%uanremet alestradicionsconstitucionalsdelsestatsmembresi al 9on+eniEuropeude=retsCumansi la/urisprud)nciadel 5E=C. El %uefana%uests'sdestil7la el principi de democr"cia dels dret humans dels principis nacionals i delcon+eni europeu de drets humans. Aclariment:UE (9E) #$ estats 9onsell d.Europa AA estats;5UE + 58UE;9arta=rets8onamentals: Abans deLisboanoeistia i el 5PUE s.a/uda+a de la /urisprud)ncia del5E=C, per1 no es +inculant a%uesta/urisprud)ncia. 9on+eni Europeu =rets Cumans5PUE (5P9E) (no cal ehaurir la +ia interna) 5E=C (cal ehaurir la +ia interna per acudir;hi)b) El respecte a la identitat nacional dels Estats membresA%uest principi es basa en un principi del dret internacional relatiu en la i!ualtat sobirana dels estats. L.article A.# del 5UE anuncia la i!ualtat entre estats membres pel %ue fa a drets i obli!acions. Eecordar%ue les normes es fan de manera etracta dins el 5UE per1 tots els membres eerceien els mateiospoders independentment de la se+a or!anit(aci interna i de l.impacte de la pol,tica de la uni dinsl.estat. >i!nifca %ue %uan un no complei no pot al7le!ar dret intern per no fer;ho. El fet d.acceptarprotocols i els tractats fa %ue la titularitat si!ui de cadasc? dels estats, no pots al7le!ar ni el teu dretintern ni %ue altre estat no ho ha!i fet.El dret dels estats membres estan representats a les institucions de la Uni mal!rat %ue la contribuci ala presa de decisions pot ser +ariable (hi ha ponderacions en funci de la poblaci, etc). c)El principi de solidaritat. La Oeibilitat: di+erses +ies i marc /ur,dic.Anunciat al pre"mbul i article 3 del 5UE. =e fet es diu %ue es crea una UE per Vacrecentar la solidaridadentre sus pueblosW. =.a%u, es deduei %ue eisteien uns +incles comuns, interdepend)ncia, ob/ectiuscomunsi pro/ectecon/unt. >er insolidari esdiferent %uanensreferimdinsl.estat oalaUE. Ai1si!nifca defensar els interessos de cada estat de manera %ue per/udica els ob/ectius comuns. El principi de solidaritat 's un principi pol,tic fonamental, es a dir, no es un principi de l.ordenament/ur,dic. @er tant, no 's un principi %ue pu!uem in+ocar per %Xestionar la le!alitat d.una norma de laUni. >olament re!ei la pr"ctica dels estats per1 no es pot al7le!ar. Els tractats tamb' recullen la solidaritat de !rup, 's un altra manifestaci de solidaritat. ### del 58UEens diu %ue els estats actuaran amb l.esperit de solidaritat principalment en cas d.atac terrorista ocat"strofe natural o cat"strofe d.ori!en hum". A#.S del 5UE a m's establei una cl"usula d.a/uda m?tua o le!,tima defensa, es per accions militars.=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina 1" de 5/8leibilitatLa Oeibilitat est" relacionada amb %ue no tots els estats +olen o poden a+anar cap als ob/ectius de laUni de la mateia manera o al matei ritme. La Oeibilitat ens deia pal7liar a%uests problemes. Ensser+ei per eemple per pal7liar +ets de UM i =inamarca per entrar a la Uni -onet"ria. En a%uest punt hem de diferenciar diferents conceptes: E'$%0a a !a Ca$ta % *e%met$ia 2a$ia6!e. E'$%0a a di2e$+e+ 2e!%.itat+. =iferents ritmes per1 mateios ob/ectius.Elt$a.tatd4Am+te$dami lesdiferentsmodifcacionshanintrodu2t mecanismes%uepermetenlaOeibilitat per e+itar per eemple +ets (pol,tica de cadires buides de 8rana). Estan establertes al #Q del5UEi es desen+olupenel procediment al.article3#L;33A58UE. Es tractadeles.%%0e$a.i%n+$e9%$Bade+ %ue han de respectar diferents principis:; *ue s.impulsin els ob/ectius de la UE. ; Can de ser+ir per prote!ir i ser+ir interessos de la uni; Can de ser+ir per reforar el proc's d.inte!raci.; Can de respectar els tractats i el marc institucional. ; Fo ha de posar en perill mai el cabdal comunitari.; Ca de comptar com a m,nim amb la participaci de 4 estats membres.; *ue s.utilit(i com a ?ltim recurs. ; Eespecti elsdrets, obli!acionsi compet)nciesdelsestats%uenoparticipenalacooperacireforada.; Ca de tenir car"cter obert. Ca de pre+eure la possibilitat d.adhesi de %ualse+ol estat membreen %ualse+ol moment.=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina 19 de 5/II. LES INSTITUCIONS DE LA UNI EUROPEATEMA #. INTRODUCCI A LES INSTITUCIONS DE LA UNI EUROPEALUestructura institucionalArticle 33 5UE referei a %ue la UE t' un marc institucional amb unes fnalitats concretes:; @romoure +alors i perse!uir ob/ectius de la UE.; =efensar els seus interessos, els dels ciutadans de la UE i els dels estats membres.; ]arantir la coher)ncia, efc"cia i la continu2tat de les pol,ti%ues i accions de la UE.Les institucions de la UE sn:3. @arlament Europeu.#. 9onsell Europeu.3. El 9onsell (o 9onsell de la UE).A. 9omissi EuropeaD. 5ribunal de Pust,cia de la UE.L. 6anc 9entral Europeu.S. 5ribunal de 9omptes.Gnstitucions no 's el matei %ue 1r!ans, sn diferents. A%uests estan blindats als tractats i els 1r!ansno.A%uestes institucions estan al 5UE i 58UE, i a m's, disposen cadascuna d.elles un re!lament intern defuncionament %ue normalment apro+a la mateia instituci (totes tenen una certa a+antat!e le!islati+aper decidir com s.or!anit(a). @rincipis %ue re!eien les institucions: @rincipi d.e%uilibri institucional i de transpar)ncia.El principi dUe%uilibri institucionalLa UE disposa d.un sistema institucional %ue mal!rat %ue tenia coses assimilables, es totalment ori!inal%ue no es repetei en cap altre instituci mundial. Fo es pot comparar ni amb un model institucionald.un estat ni amb el d.una or!anit(aci internacional de cooperaci. Les relacions entre les institucions de la UE tampoc responen al principi de separaci de poders cl"ssic(com passa als estats, principalment els estats continentals). @oders:; El 0%de$ e=e.'ti' es compartei entre el 9onsell i la 9omissi. ; El 0%de$ !e1i+!ati' el compartei el 9onsell i el @arlament. ; El 0%de$ j'di.ia! 's el 5PUE. L.es%uema institucional ha de respectar l.e%uilibri entre interessos presents a la UE /a .ada in+tit'.i$e0$e+enta'na!e1itimitat0$;0iaHel 9onsell representaelsinteressosdelsestats. Lacomissidefensar" els interessos de la Uni. El parlament europeu representa els interessos dels pobles. El 5PUE+etlla pel respecte de la le!alitat.El principi de transpar)nciaEl 9onsell Europeu (%ui or!anit(a les decisions !rans de la UE per1 no t' cap poder le!islatiu, marca!rans pol,ti%ues) de 6irmin!ham de 344# +a anunciar com a ob/ectiu %ue s.ha de treballar per fer %uela9omunitat si!ui m'stransparentperor!anit(arundebat p?blicmillorinformatsobrelesse+esacti+itats. 3D 58UE ens diu %ue per fomentar una bona !o+ernana i per promoure la participaci de la societatci+il, les institucions i 1r!ans de la UE actuaran amb el ma/or respecte possible al principi d.obertura. Ala pr"ctica si!nifca %ue determinats treballs de les institucions tindran car"cter p?blic. Gmplicar" tamb'el reconeiement dels ciutadans i residents a accedir a documentaci i decisions de les institucions.A=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina /@ de 5/la pr"ctica el 9onsell 's tancad,ssim, 's molt complicat saber %ue 's el %ue es discutei. En can+i, el@arlament Europeu pots trobar a la se+a beb %ualse+ol cosa.La seu, el personal i el r)!im lin!X,stic3A3 58UE ens diu %ue la seu de les institucions han de ser establertes per com? acord dels estatsmembres. La seu inicialment es +a re!ular a la decisi de $ abril 34LD, modifcat posteriorment al 4# ial 43 tamb'. Establei un protocol anne al 5ractat on es diu on son les seus de les institucions.; C%n+e!!: 6russel7les, per1 durant els mesos de Abril, PunB i Ictubre es reuneien a Luembur!. ; C%mi++i: 6russel7les, per1 mant' al!uns ser+eis a Luembur!. ; Pa$!ament E'$%0e': >ecretaria !eneral i ser+ei de la secretaria a Luembur!. Les comissionsdel parlament a 6russel7les. Les sessions parlamentaries a Luembur! i una +e!ada al mes aEstrasbur!. ; TIUE: es troba a Luembur!. ; T$i6'na! de C%m0te+: Luembur!.; Fan. Cent$a! E'$%0e': 8ranYfurt.A m'shi haofcinesderepresentaci delaUniEuropeaper totEuropa, coma6arcelona%uet'representacionsdelacomissi. 5amb'1r!anstenenseuscomEuropol est"alaCaBai el 9omit)Econ1mic i >ocial a 6russel7les i la a!encia de propietat intel7lectual de la Uni Europea est" a Alacant opesca a Ni!o.La UE t' m's de 3Q.QQQ funcionaris i a!ents (t)cnics especialistes, per eemple %ue saben molt depesca o de dret penal). >embla molt !ran per1 realment son po%u,ssim en comparaci amb estats. Elpersonal de les institucions es re!ula en un re!lament de #4 de febrer de 34L$ (al protocol de LD parlade pri+ile!is i immunitats de la UE). El E)!imlin!X,sticintenta!arantir el principi d.i!ualtat delsestatsmembresi, am's, el principid.i!ualtat /ur,dica dels particulars. Ci hauria inse!uretat /ur,dica en cas %ue no esti!u's tradu2t moltsdocuments.9al distin!ir entre diferents estatuts: d.una banda el DD 5UE establei les llen!Xes del tractat. 5A-60hem de tenir en compte el r)!im lin!X,stic de cadascuna de les institucions. Ai1 est" far pel consellper unanimitat i successi+ament es modifca %uan hi ha l.adhesi d.un nou estat (procediment al 3A#58UE). =.entrada %ue si!ui llen!ua ofcial de l.estat est" asse!urat la llen!ua a les institucions i %ue hi ha!iuna secci aldiariofcialen a%uesta llen!ua i a m's %ue si!ui una llen!ua en la %ue es tradueiindocuments i %ue es pu!ui utilit(ar en les deliberacions. -al!rat tot al!unes institucions estableien llen!Xes de treball habituals pels seus ser+eis. @er eempleel franc)soan!l)s. Al banceuropeuesparlaenalemanB. El 5PUElallen!uadedeliberaci'selfranc)s, %ue 's la llen!ua de deliberaci i treball. Cem de tenir clar, %ue la llen!ua del procediment (sianem a liti!ar da+ant el procediment) 's la llen!ua del demandant (la %ue esti!ui als tractats) o b' la%ue autorit(i el tribunal (les parts poden pactar;ho).E'!im lin!X,stic del catal" i ales institucions (traa/o +oluntario para el miercoles&/ue+es dia 33).=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina /1 de 5/TEMA 5. EL CONSELL EUROPEUL.ori!en es troba en la pr"ctica estatal %ue es produ2a en les cimeres dels caps d.estat de !o+ern. Esconstituei a la cimera de @aris de 34SA. Abans no eistia. >.encarre!a de les !rans decisions pol,ti%uesamb l.ob/ectiu d.asse!urar la coher)ncia tant en l."mbit comunitari o d.inte!raci com en l."mbit decooperaciinter!o+ernamental. Es recone!ut comunainstitucides del tractat deLisboa. Est"epl,citament recone!ut a l.article3D del 5UE(del 3D al #Qestantotes les Gnstituciones) i esdesen+olupaal #3Di #3L58UEi alhoraapartirdel seure!lamentintern. El 9onsell Europeuest"assistit per la >ecretaria ]eneral del 9onsell. 9omposici i funcionamentLa composici implica %ue dins tin!uem els caps d.estat i&o !o+ern dels estats membres. A m's, hi hael @resident del 9onsell Europeu. 5amb' hi ha representat el @resident de la 9omissi. Fo en formenpart dosf!uresimportantsdinslaUE. @er unabanda, l.altrepresentant delaUEperassumptesd.eterior i pol,ti%ues de se!uretat. 5ampoc forma part el @resident del @arlament Europeu, mal!rat %uepot ser con+idat a las reunions (#3D 58UE). El 9onsell Europeu es reunei dos +e!ades per semestre en sessi ordin"ria, i sempre %ue el con+o%uiel seu@residentensessietraordin"ria. Lesreunionstenenunaduradam"imadedosdies. Lapreparacidelesreunionsesrealit(aal 9onsell d.Assumptes]enerals, amblacooperacidela9omissi i del @resident del 9onsell Europeu. Les reunions no son p?bli%ues. Les decisions es prenen per consens, ecepte %uan el 5ractat pre+eu una presa de decisions concreta.5res casos: *uan es demana unanimitat. @.e. procediment de l.article S del 5UE. *uan s.establei ma/oria %ualifcada. 0s el m's habitual. @er ma/oria simple. >obretot en les %Xestions de procediment i de re!lament intern. La +otaci es realit(a sempre a iniciati+a del @resident, o b', a inst"ncia de %ualse+ol membre sempre%ue tots els altres esti!uin d.acord. La @resid)ncia0s una presid)ncia estable, independent dels representants del Estats. >.escull pel 9onsell Europeu perma/oria %ualifcada i t' un mandat de dos anBs i mi!, %ue pot ser reno+at una +e!ada nom's. -entreeercei les funcions de @resident, no pot eercir cap mandat dels estats membres. >empre deu la se+aresponsabilitat al 9onsell. @oden posar f directament al seu mandat en cas de falta !reu. 8uncions del president: @residir i impulsar els treballs del 9onsell Europeu. Netllar per la preparaci i la continu2tat dels treballs del 9onsell Europeu. 8acilitar la cohesi en el consens dins del 9onsell Europeu. @resentar un informe al @arlament Europeu despr's de cada reuni. Eepresentar a l.acci eterior a la UE en temes de l.anti!a @E>9, sense pre/udici de l.acci del.alt representant.8uncionsL.article 3D del 5UE ens diu %ue, com a funci principal, el 9onsell Europeu donar" a la UE els impulsosnecessaris pelseu desen+olupament i defnir" las se+es orientacions iprioritats pol,ti%ues !enerals.(Eemple: =espr's de l.33;> es +a +eure %ue s.ha+ia de lluitar amb el terrorisme de manera con/unta.El 9onsell +a dir %ue calia cooperar en temes de /ust,cia i aprofundir m's, i la 9omissi desen+olupaai1). =EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina // de 5/El 9onsell Europeunodisposadecapacitat le!islati+a. Esun1r!anpol,tic, nole!islatiu. Foest"sub/ecte al control del 5ribunal de Pust,cia, ecepte %uan eercei un poder de decisi se!ons el %ue liatribuei el 5ractat. @ot prendre, puntualment, al!una decisi %ue !eneri efectes /ur,dics. El poder dedecisi referei sobretot a %Xestions pol,ti%ues i institucionals. 8inalment, l.article #3L 58UE li ator!a lacapacitat de decidir %uines sn les formacions sectorials del 9onsell (l.altra instituci, la de ministres).5amb'decidir"%uina's lapresid)nciadecadascunad.a%uestes formacions, eceptelad.accieterior, %ue la presidir" l.alt representant.TEMA (. EL CONSELL DE LA UNIEl 9onsell 's una instituci %ue representa els interessos dels estats. 0s de caire inter!o+ernamentalaparentment. 9adaestat hi defensaelsseusinteressos. Enel fons, 'sl.epressidel principi derepresentaciterritorial. Esrepresenten els estats,i ai1suscita unacr,tica. *uinaes lale!itimitatdemocr"tica del 9onsellZ Els ciutadans no participen en les decisions, %ue poden ser importants.5' tas%ues le!islati+es, compet)ncies eecuti+es i pressupost"ries. >.encarre!a de la part de pol,ticaeterior, sense %uasi b' contrap)s del @arlament Europeu. Ai1 ha fet %ue es parli de d)fcitdemocr"tic.El9onsell s.anunciaal.article3L 5UE,ies desen+olupa als articles #3S a #A3 58UE,itamb' t' un re!lament intern.9omposici, or!anit(aci interna i funcionament9ada formaci del 9onsell implica un representant de cada estat membre de ran! ministerial (implica lafacultat de comprometre al seu !o+ern i la possibilitat d.eercir el +ot en nom d.a%uell estat). Eemple:Unestat en+iaunapersonaambunacate!oriainferior aministre(secretari d.estat oal!?%uerepresenta a una comunitat aut1noma) %ue t' la facultat de comprometre amb el seu +ot a la totalitatde l.estat. L.article 3A4 9E establei %ue la representaci eterior de l.estat espanBol 's unacompet)ncia eclusi+a del.administracicentral. Ala pr"ctica l.estatespanBolsempre eercei.0scomplicat trobar al!? de les comunitats representant l.estat espanBol. Ci ha un ens, la 9AE9E, pel %uales pre+eu la participaci d.un representant auton1mic en les reunions del 9onsell com a inte!rant del.estat espanBol, sense +ot. El 9onsell s.or!anit(a en diferents formacions. L.article 3L diu %uines dos sempre han de ser: Afers eteriors. Assumptes !enerals. Netlla per la coher)ncia dels treballs %ue es desen+olupen en les diferentsformacions sectorials. (Eemple: Es pot separar a!ricultura i pesca de medi ambient, per1 potpassar %ueunassumpteafecti ales dues. Assumptes!enerals +etllar"per lacoher)nciad.a%uestes dues formacions).Les sectorials estan a l.anne 3 del re!lament: Assumptes econ1mics i fnancers. Pust,cia i assumptes d.interior. (Nan els ministres de /ust,cia i el d.interior, i parla el %ue li tocadepenent el tema). Icupaci, pol,tica social, sanitat i consumidors. 9ompetiti+itat. Nol dir mercat interior, ind?stria i in+esti!aci. 5ransport, telecomunicacions i ener!ia. A!ricultura i pesca. -edi ambient. Educaci, /o+entut i cultura.@oden anar can+iant, per1 ara sn a%uestes.Lapresid)ncias.eercei demanerarotat1ria. ]r)ciat'aralapresid)ncia detorn. >ntorns deLmesos, i estreballaentrios. Ci treballenl.estatpre+i, l.actual i el %uese!uir". 9omesfal.ordreZ>.intenta compensar (ones i interessos. Ecepci de la presid)ncia rotat1ria: Eteriors. =ep)n de l.altrepresentant, %ue sempre ser" president de la formaci d.assumptes eteriors. Les altres formacions=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina /) de 5/seran presidides pel ministre del pa,s %ue t' el torn. El per,ode de presid)ncia son 3$ mesos (L, L i L, esparla del trio) i cada estat presidei un semestre assistit pels altres dos. 5as%ues de la presid)ncia: 8ia pro+isionalment l.ordre de l.acta de totes les formacions. 9on+oca les reunions i elabora l.acta de les sessions del consell. Assumei tas%ues formals. >i!natura i notifcaci dels actes /ur,dics t,pics %ue es prenen en cadaconsell. Eepresenta al 9onsell en les se+es relacions amb altres institucions comunit"ries. El 9onsell t' una >ecretaria, formada per funcionaris de la Uni Europea, %ue no depenen dels estats, ia m's, un secretari!eneral, nomenat pel 9onsell. La >ecretaria t' tas%ues d.assist)ncia. 5res !ransblocs: @reparaci de la documentaci per cada punt de l.ordre del dia. Eedacta correctament els actes normatius. Asse!ura el ser+ei de traducci i interpretaci.La >ecretaria comporta un factor de continu2tat i actua com a mem1ria del 9onsell.El funcionament est" re!ulat tot al re!lament intern del 9onsell. El consell d.assumptes !enerals esreunei un cop al mes. Les altres tenen una fre%X)ncia +ariable. =ep)n de l.a!enda, %ue s.estructurase!ons a!rupacions tem"ti%ues. Les reunions solen durar m's d.un dia. Est" perm)s %ue hi assisteiiun membre de la 9omissi o b' del 69E, en funci de la tem"tica, amb +eu per1 no +ot. Les reunionssn a porta tancada, ecepte: *uan es deliberi i&o +oti sobre un pro/ecte d.acte le!islatiu All1 %ue establei l.article $ del re!lament intern (b"sicament debats pol,tics i d.estrat)!ia). *uan el 9onsell ho decideii.Al consell es pot +otar sempre %ue el president ho decideii i la resta est" d.acord (la ma/oria), per1normalment es fa tot per consens. 3L 5UE ens indica %ue de manera !eneral les decisions es prenen per ma/oria %ualifcada ecepte si eltractat diu altra cosa. >.haur" de mirar els procediments de cada %Xesti %ue es decideii per saber sies la ma/oria %ualifcada la %ue s.aplica.#3$ 58UE re!ula els tres altres procediments possibles de +otaci:; Maj%$ia +im0!e. Gmplica la ma/oria d.estats membres (DQ\ m's 3). >.aplica en un "mbit moltredu2t, b"sicament en %Xestions administrati+es. ; Unanimitat. Nol dir obtenir un s, o no en tots els +ots emesos. Abstenir;se no implica mancad.unanimitat, per tant, les abstenci s.imputen com si s.ha!u's +otat d.acord amb la ma/oriadels estats. @er +etar, cal un +ot ne!atiu. Formalment unanimitat s.aplica en temes econ1mics,temes fscals (po%ues) i temes de se!uretat i pol,tica eterior (es un residu del se!on pilar %ueencara hi 's).; Maj%$ia i hi ha oposici per part d.un membre del consell o la comissi(a%uesta est" dins l.ordre del dia del consell, per1 no pot actuar dins el 9IEE@EE), el punt A es retira del.ordre del dia i es torna a en+iar al 9IEE@EE o b' directament es passa com un @unt 6 per%u) si!uidiscutit a la propera reuni.@unts 6 sn opinions t)cni%ues sobre les %ue no hi ha ha!ut un acord al 9IEE@EE, @unts A passats als@unts 6, o decisions de contin!ut pol,tic al 9IEE@EE. >i un punt 6 es discutei al consell, si no s.arriba aun acord a%uest punt torna al 9IEE@EE. El 9IEE@EE torna a discutir i redactar. >i la cosa est" prou b',ho torna a en+iar com un punt A, i es +ota i s.apro+a. El fet de%ueles99AAtin!uincompet)ncies%ueEspanBacomparteiamblaUEfa%ueal!unsrepresentants d.a%uestes participin al 9IEE@EE.9ompet)nciesL.article3L5UEensindica%ueeercir"lescompet)nciesdelafuncile!islati+ai pressupost"riacon/untament amb el @arlament Europeu. 5amb' t' funcions de defnici de pol,ti%ues i de coordinacien les condicions establertes als 5ractats. La le!islaci de la UE de manera !eneral s.adopta per codecisi. 9onsell i @arlament !eneren a%uesta+oluntat le!islati+a. El 9onsell t' un paper preeminent en la coordinaci de pol,ti%ues econ1mi%ues. Am's, el 9onsell assumei en la ma/oria dels casos la si!natura dels acords internacionals en nom de laUE. A m's, s.encarre!a d.apro+ar el pressupost. 9onsell i @arlament han d.estar d.acord. Pu!a un paperimportant en la @E>9 i en afers de /ust,cia. Les relacions amb el 9onsell Europeu=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina /5 de 5/El 5ractat de Lisboa parla de la necessitat de coordinaci estreta entre les dues institucions. En %u) secentra a%uestaZ El 9onsell d.Assumptes ]enerals prepara les reunions i debat el pro/ecte deconclusions i decisions del 9onsell Europeu. Lapresid)nciadel 9onsell i el @resident del 9onsellEuropeu es coordinen per %uatre accions:; @ro!ramar les reunions del 9onsell Europeu.; Acordar l.ordre del dia del 9onsell Europeu.; @reparar el pro/ecte de conclusions.; @resentar al principi de les reunions del 9onsell Europeu una s,ntesi dels treballs %ue s.estanfent en cadascuna de les sectorials del 9onsell.TEMA 7. LA COMISSIAntecedents:Alta autoritat de la 9E9A. 5enia amplis poders i una !ran independ)ncia d.actuaci. La doctrina parlad.uneid.autoritat tant le!islatiucomeecutiu. Unmotiu's el moment hist1ric, onhi haunentusiasme europeista. En els casos de l.EUEA5I- i la 9EE, mal!rat %ue s.identifca+en els sectors comestrat)!ics enel futur d.Europa, ore!ula+enals 5ractats el con/unt del.acti+itat econ1mica, la9omissi t' un paper molt m's restrin!it. La instituci %ue representa l.inter)s de la UE es la 9omissi.5'unpaper !o+ernamental enl."mbit simb1lic. >.afe!eiper l.apro+acidel parlament europeu(a%uest tamb' pot acabar amb la comissi amb la moci de censura contra un comissari o contra lacomissi en ple). 9orepresenta, amb el president del consell europeu, en les relacions eteriors. G el marc de referenciade la re!ulaci el trobem a l.art. 3S 5UE i als articles #AA c #DQ 58UE. A m's t' un re!lament intern %uees +a modifcant a partir de decisions de la pr1pia comissi. 9omposici, or!anit(aci interna i principis rectors del seu funcionament.3S del 5UE ens indica com ser" a%uesta composici de la comissi, hem de tenir en compte %ue eltractat de Lisboa es dissenB" de manera %ue es redu,s a%uesta comissi. 8insal 33d.octubrede#Q3Aalacomissihi haur"unnacional decadaestatmembre. Am'selpresident i representant per assumptes eterior. #$ membres, president i +icepresidents (un sempre 'sl.alt representant). A partir de l.3 de no+embre de #Q3A el %ue pre+eu el tractat es %ue hi ha!i un nombre e%ui+alent a #&3del nombre total dels estats membres, inclosos el president i l.alt representant. Ai1 +ol dir %ue hi ha!i3$ membres de la comissi, ecepte si el consell europeu decidei un altra cosa (el consell de la UE esla %ue fa l.ordre del dia).Gmplicacions del sistema %ue pre+eu a%uest article 3S: Gmplica+a establir un sistema de rotaci %ue fosi!ualitari entre els estats tenint en compte dos caracter,sti%ues: !eo!r"fca i demo!r"fca. 5amb' %ue elrepartiment de comissaris s.apro+'s per unanimitat al consell europeu. Ci ha+ia una necessitat real de=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina /( de 5/reduccidel nombredecomissari despr'sdeles?ltimesadhesions(#QQS%ue+anentrar 3D). Lapol)mica est" en %ue els estats membres no +ul!uin tenir un nacional dins la comissi.*ui pot ser comissari. Ee%uisits:; @er poder ser nomenat comissarihi ha un re%uisit imprescindible %ue 's+e$ na.i%na! d4'ne+tat mem6$e. ; Elscomissaris&an de +e$ a6+%!'tament inde0endent+,esadir,%uenopodenacceptarinstruccions eternes de cap tipus i especialment dels seus !o+erns. Els estats membres tenenun deure de no inOuir;los per%u) no estan representant el seu estat membre. ; Tam0%. 0%den e=e$.i$ .a0 a!t$a a.ti2itat 0$%9e++i%na!ni fer cap acte %ue si!uiincompatible amb les se+es funcions. =ues problem"ti%ues a%u,: ; El comissari 'sindependent per1a%uest t'un!abinet %uel.a/uda. A%uest !abinet moltes+e!adesest"inOu2tperaltres. El problemaest"encoma%uest!abinetpottenirinOuenciasobre el comissari.; *uan un comissari deia el seu lloc, si el fta una !ran multinacional %ue coincidei el sectordel seu comissionat. El comissari pot ser inOuenciat per les empreses contra les %ui treballa.La !arantia de perman)ncia al c"rrec dels comissaris s.est'n durant tot el mandat: D anBs. A%uesta!arantiaalapr"ctica si!nifca%ueno podensercessatsanoser %uehiha!i al!una disposicialtractat %ue ho disposi. El cessament si!nifca la fnalit(aci del c"rrec pel comissari. El tractat pre+eucauses col7lecti+es com per eemple, la moci de censura, o b' indi+iduals. Fecessitar" la mort delcomissari, %ue dimiteii o b' %ue cessi. El cessament l.ha de decretar el 5ribunal de Pust,cia.Elecci de membres9al diferenciar diferents f!ures dins la comissi: @resident, alt representant i comissaris.; P$e+ident. El president de la comissi fns ara s.escollia a partir d.una proposta del consell.Actualment cada partit proposa el seu president de la comissi. 5enint en compte el resultat deles eleccions al parlament, si !uanBa un dels partits a%uest proposar" el candidat al 9onsellEuropeu %ue l.apro+ar" per ma/oria %ualifcada.La idea es %ue elparlament europeu esti!uitamb' d.acord amb a%uesta f!ura. >i a%uest no es apro+at, el consell haur" de proposar al!?.; A!t $e0$e+entant. Ee!ulat a 3$ 5UE. Anomenat pel 9onsell Europeu per ma/oria %ualifcada.L.had.apro+arel presidentdelacomissii tamb'el consell europeupodr"posarfal seumandat pel matei procediment, ma/oria %ualifcada. A%uest t' un estatut especial (li diuen %uet' doble barret) /a %ue a%uesta f!ura fa tas%ues en l."mbit de la @E>9, en a%uests casos actuacomamandatari del consell. =insel consell tamb't'moltdepoder, presideilasectoriald.aferseteriors. Espensaena%uest estatut especial per au!mentar lacoher)nciaenlesactuacionseteriorsdelauni. L.ob/ectiudel.alt representant 'sestar al front depol,ticaeterior, per1 tamb' s.encarre!a de les relacions eteriors dins la comissi, per tant, coordinatotal.accieterior dinslaUE. A%uest estatut especial implica%uetindremdoblecontrol:se!ons si fa tas%ues dins del consell (tindr" un control) o si fa tas%ues de la comissi (tindr"altre control).; C%mi++a$i+. El consell, de com? acord amb el president de la comissi, adopta una llista delsaltres membres de la comissi i el consell l.adopta de com? acord. A la pr"ctica, el president dela comissi pensa uns noms de diferents estats i el @arlament ha d.apro+ar la llista col7lecti+aproposada (la llista feta pel president i el consell). El parlament no pot desapro+arindi+idualment un membre, ho ha de fer de tota la llista. @assada l.apro+aci, el consell europeunombra formalment els membres per ma/oria %ualifcada. A%uests comissaris tenen unaconfana doble, doble le!itimitat, /a %ue els +oten al parlament europeu i tamb' elsrepresentants dels estats dins el consell. 8ins el moment, el president i els seus comissaris han estat una f!ura nomenada per consens, mai s.harebut/at per%u)sempres.hapactat abans. Ai1si, mai capcomissionat s.haescollit per ma/oriaabsoluta. Eealment si es fa un +et, es fa abans de les +otacions, /a se sap les intencions de cada estatrespecte els %ue es +ol +otar.=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina /7 de 5/El re!lament intern de la comissi ens indica una mica %uina 's l.estructura or!anit(ati+a d.a%uestainstituci. =.unabanda, esre!ulalapresid)nciai la+icepresid)ncia. 34s.encarre!adels!abinetspersonals. #Q ens parla de la secretaria. #3;#3 ens parla dels ser+eis de la comissi.La presid)ncia de la comissi5e1ricament t' un paper eclusi+ament protocol7lari, %ue representa a l.eterior a la comissi i a m'sadministratiu (con+oca i presidei reunions, fa l.ordre del dia d.a%uestes reunions, i frma el paper decon+ocat1ria d.a%uestes reunions).Es cert %ue la presid)ncia de la comissi, col7labora amb la presid)ncia del consell europeu i amb elparlament europeu, /u!a comun enlla entre el consell i el parlament. Gntenta buscar sempre consensentre les diferents institucions a la pr"ctica, /u!a un rol no establert per1 %ue es fa d.intentar establirconsens entre institucions. Es una f!ura %ue a la pr"ctica t' certa import"ncia, per1 a%uesta ha si!utper presidents %ue hi ha ha!ut %ue han tin!ut bastanta de presencia. L.article 3S.L del 5UE refora elspoders del @resident de la 9omissi:; =.una banda, s.encarre!ar" d.orientar el desen+olupament de les pol,ti%ues. ; 5amb' es l.encarre!at d.estructurar i repartir les diferents tas%ues entre els seus comissaris.; 5amb' nomena als +icepresidents dela 9omissi, i pot demanar la dimissi a %ualse+olcomissari, pr)+ia apro+aci del col7le!i dels comissaris.La +icepresid)ncia implica %ue el @resident esti!ui assistit per S +icepresidents. Un 's l.altrepresentant. Els altres L els decidei ell. @oden substituir i actuar per dele!aci del @resident de la9omissi. =ins dels +icepresidents, hi ha un ordre de prefer)ncia. ]abinets personals9adacomissari 'sassistitperun!abinetpersonal, composatperpersonesdemoltaconfanadelcomissari.Estan totesdiri!ides peruncapde!abinet.>nescollitspel comissari,per1hiha unescertesnormesdel @resident. Latasca'sassistir al comissari enles"reesdetreball especif%uesassi!nades al comissari assistits pels ser+eis de la 9omissi. >ecretariat !eneralAssistei tant a la 9omissi com al seu @resident. @repara les reunions i els treballs. >.encarre!a de %ueesse!ueiintotselsprocedimentsestablertsambelsseusterminis, i l.eecucidelesdecisionspreses. A m's, coordina tots els ser+eis de cadascun dels comissaris. A partir de consultes %ue +a fent,+a mirant com +an els treballs de la 9omissi. 5amb' s.encarre!a de la publicaci dels treballs de la9omissi al =iari Ifcial de la Uni Europea. A m's, 's responsable de les relacions ofcials amb altresinstitucions. >er+eis de la 9omissiEstan estructurats per ra de mat)ria. @rimer, direcci !eneral, %ue pen/a direccions, i de cadascunad.a%uestes pot pen/ar unitats. Ci ha ser+eis comuns:; Se$2ei j'$8di.. 0s trans+ersal a tots els altres. 5' una incid)ncia molt important, per %ue se li hade consultar per tots i cadascun dels pro/ectes i propostes d.actes /ur,dics. Ecepte els actes %uees repeteien.; O5.ina d4e+tad8+ti.a.8uncionament La9omissicelebrareunionsambunaperiodicitatsetmanal opercon+ocat1riadel @resident. Lesreunions permeten l.assist)ncia del >ecretari ]eneral i d.al!uns funcionaris. Es preparen pr)+iament enuna reuni dels caps de !abinet. Les sessions no sn p?bli%ues. @er la presa de decisions hi ha %uatreprocediments:; V%ta.i. A petici de %ualse+ol comissari. 0s necessita ma/oria simple, per1 el @resident t' +otde %ualitat. Es permet la possibilitat de +otar per escrit. ; P$%.edimente+.$it. Gmplica%ueuncomissari transmeti perescrit unapropostaalsaltrescomissaris. >.establei un termini per reser+es i modifcacions. >i no hi ha can+is i no es sol7licitaun debat, %ueda apro+at t"citament,; Ga6i!ita.i. Gmplica %ue la 9omissi habiliti un o di+ersos comissaris per %ue decideiin. 5otsels comissaris adopten com a se+a la decisi d.a%uests comissaris. =EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina /" de 5/; De!e1a.i. La decisi es dele!a en els directors !enerals o els caps de ser+ei. @rincipis rectors del funcionament.; P$in.i0i de .%!Q!e1ia!itat. 5' la se+a manifestaci principal en %ue s.imputi les actuacions de%ualse+ol dels membres de la comissi al con/unt. Ai1 implica %ue hi ha!i i!ualtat entre elsseus membres. El 5PUE no impedei un procediment d.habilitaci d.un comissari, sobretot entemes de !esti, per1, establei uns re%uisits:o 5ascaepressai concreta, enunaresoluci%ueindi%ui el contin!ut essencial delamesura a adoptar. A m's, %ue sempre si!ui re+ersible.; P$in.i0i d4inde0end7n.ia. 5' dues +essants: o Gndi+idual. Nol dir %ue els comissaris han de decidir per ells mateios, sn independentsrespecte els seus estats membres d.ori!en. o 9olecti+a. Gmplica %ue la comissi 's independent a altres institucions europees (matisatdespr)s). ; P$in.i0i de $e+0%n+a6i!itat. La comissi 's pol,ticament responsable de la se+a !esti da+antel parlament europeu. El parlament europeu t' la moci de censura per sancionar pol,ticament ala comissi.9ompet)nciesa) iniciati+a e impulsLacomissi t' unamissi !enerald.iniciati+a,per ai1selidiu la institucimotor dela inte!racieuropea. A%uesta compet)ncia es manifesta en molts "mbits en la iniciati+a per re+isi de tractats,elaboraci de pressupostos, tas%ues de representaci eterior, propostes informals %ue fa la comissi,lo del llibre blanc i +erd, etc.La comissi t' monopoli %uasi eclusiu de la iniciati+a, es a dir, 's la instituci %ue inicia en la ma/oriade casos el cam, d.una decisi de naturalesa /ur,dica. La idea 's %ue la comissi redacta una propostade re!lament i ho en+ia a les altres. 9ap altra instituci pot le!islar si no ha fet la comissi la proposta,a no ser %ue ho di!uin els tractats (en al!uns casos deia). Gniciati+a le!islati+a 's una de les funcionsm's importants de la comissi.Eemples d.ecepcions:; 9as del r)!im lin!X,stic, per part del consell.; E)!im electoral per part del @arlament.Ai1 si, les demes institucions poden donar idees i su!!erir %ue estudi2 un tema per a %ue la comissillanci una proposta formal. La comissi decidei estrictament en base a motius pol,tics, decidei i fa una proposta formal, decideicontin!uts d.a%uesta proposta, i a m's, decidei el moment en el %ue es presentar". La possibilitat dedecidir a%uestes coses li dona molt poder de ne!ociaci a la comissi. La comissi per a decidir miral.inter)s com? !lobal.>i la comissi decidei presentar una proposta, hi ha dues fases:; @rimera fase on es recopila tota la informaci %ue hi ha!i del tema, ho fa a partir de consultespr)+ies tan dels estats com dels eperts, per1 tamb' de !rups interessats.; =ecisi fnal del col7le!i de comissaris. Ibtin!uda la decisi, s.en+ia la proposta al 9onsell, %uepot modifcar la proposta persa per la 9omissi, per1 ha de ser per unanimitat. >i la comissidecidei %ue no presenta la proposta, s.arrisca a %ue consell o parlament presentin unprocediment d.omissi da+ant el 5PUE o b', amb moci de censura. A la pr"ctica el %ue passa 's%ue hi ha increment de la inOuencia del 9onsell en l.eercici de la funci d.iniciati+a, per%u) el5ractat preeu %ue al!unes de les mat)ries si!uin pel consell (actualment un 3Q\). La reforma enel tractat de Lisboa, +a fer desapar)ier estructura de pilars i s.hi +an posar moltes especialitats,una de les coses 's a%uesta pel consell.b) control=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina /9 de 5/Art. 3S.3 5UE ens diu %ue la 9omissi +elar" per a %ue s.apli%ui els tractats a la institucions europees isuper+isar" el dret, sota el parai!Xes del 5PUE. En a%uest motiu se li confereien diferents poders:C P%de$ d4in9%$ma.i i 0$e2en.i.Art 33S 58UE, ens diu %ue la comissi t' la possibilitat de demanar tot tipus d.informaci i procedira les compro+acions necess"ries. A%u, s.inclouen als particulars, persones f,si%ues o /ur,di%ues. >iesdemanainformacis.hand.entre!ar. Art. A.35UEensparladel principi decooperacilleial,deri+at d.a%uest els estats tenien el deure de col7laborar amb la Uni. A%uest dret, en a%uest punt,implica %ue el deure d.informaci inclo!ui: Gnformar de forma clara i precisa a la comissi de lesmesures preses, assenBalant les situacions de fet i de dret %ue pu!uin implicar un incompliment. Ciha la possibilitat de %ue %uan %ualse+ol persona, si!ui %ui si!ui, detecti un cas en contra de la UE,denunci2 a%uest cas da+ant la comissi. La comissi tamb' pot una in+esti!aci d.ofci per a mirara%uestes infraccions, lacomissipot in+esti!ar;ho at,tol pre+entiu, dictant recomanacions einformes per informar dels riscos d.una infracci.C P%de$ 0e$ 0e$+e1'i$ in9$a..i%n+.9al distin!ir entre incompliment de particulars i els d.estats membres. En el cas de particulars hi haobli!aci de les autoritats estatals de perse!uir i sancionar les infraccions de la UE com si fos dretintern. >n !arants d.a%uest dret les autoritats internes. En determinats "mbits, per1, ho pot ferdirectament la9omissi, sempre%ueels tractats hopre+e!in. @er eemple, enel cas delacompet)ncia. Gnspeccionar", declarar" l.incompliment, instar" a %ue es can+i2 i sancionar" si no lifan cas. 5' compet)ncia plena la 9omissi, per tant. Roca el dret d.informaci amb el de no declararen contra. >.haur" de respectar la confdencialitat de la correspond)ncia entre ad+ocat i client. Ciha tamb' el dret a ser escoltat, entre altres.En el cas de poder de perse!uir infraccions entre estats membres, la 9omissi controla en la faseadministrati+alespossiblesinfraccionsal dret delaUE(art.#D$58UE). Lafnalitat delafaseadministrati+a 's permetre als estats membres ade%uar;se a les obli!acions del dret de la UE. Entres moments: Gn+esti!aci preliminar. >.obre a iniciati+a pr1pia de la 9omissi. 5amb' pot fer;se a iniciati+ad.una den?ncia presentada per un particular. Un DD\ son a iniciati+a de particulars. Eebudaladen?ncia, s.inscriuenunre!istrededen?ncies, %ueportala>ecretaria]eneral dela9omissi. La 9omissi in+esti!a el %ue s.ha denunciat, i ha d.informar al denunciant abansd.ari+ar el cas. 9onciliaci. 0s l.inici formal d.unprocediment d.infracci. 0s decar"cter administratiu.>.inicia amb un re%ueriment, carta o citaci, en la %ue hitrobem: el tipus d.infracci, lesobser+acions de la 9omissi i un termini per complir l.obli!aci o per presentar al7le!acionsde defensa. >i l.Estat no respon, o a%uesta resposta no es satisfact1ria, s.obre una fase dese!uiment. Al fnal buscaran ne!ociar amb l.Estat. =ictamen moti+at. >i no es resol, la 9omissi emet un dictamen detallat amb una descripcide la possible infracci i un termini fnal per %ue l.Estat compleii. @er1 el dictamen no 's+inculant, 's una recomanaci a l.estat membre. >i no hi ha can+is en el comportament, la9omissipotpresentarunademandaperincomplimentda+antdel 5ribunal delaUE. Lamit/ana d.a%uest procediment 's d.uns dos anBs.C *e+ti de .!>'+'!e+ de +a!2a1'a$da.>nmesuresdecar"ctertemporal %uesuspenendeterminatsarticlesdelstractatsencasosdecrisi. L.estat membre al7le!a un con/unt de fets %ue impli%uen una crisi i demana a la 9omissi %ueespronunci2 al respectei li su!!ereii mesures. Espodenaplicartantalstractatscomal dretderi+at. 8onamentalment +an lli!ades a mat)ries d.alteracions del tr"fc comercial, per eemple,%ue eisteiinimportacions massi+es d.un producte de manera%uees posien perilll.economiad.un estat. I, en el cas de la !rip porcina, tancar les fronteres als porcs, encara %ue la 9omissi noho +a permetre. La 9omissi decidir" si permet la sal+a!uarda o no.c)normati+es: dUeecuci i de dele!aci.C%m0et7n.ie+ n%$mati2e+ d4e=e.'.i.La 9omissi t' amplis poders d.eecuci, per1 compartits amb el 9onsell i els estats membres. >e liator!uen poders aut1noms i per atribuci.El consell 's el le!islatiu, no 's el consell europeu.=EE5 =E LA UFGH EUEI@EA @J!ina )@ de 5/ Els a't;n%m+ sn fora limitats. 9onsisteien en una !esti ordin"ria !eneral, especialment enels temes de fons estructurals i d.eecuci del pressupost. En "mbits espec,fcs, t'compet)ncies d.eecuci de car"cter particular (per eemple, far, suprimir, modifcar oautorit(ar a/udes a empreses). 5amb' en temes de compet)ncia deslleial. G tamb' t' capacitatde prendre mesures de car"cter !eneral normatiusubordinat (per eemple, encasos denormati+a de mercat ?nic). Els d4at$i6'.i. >on cone!uts com la 9omitolo!ia de la comissi, art. #43.# 58UE ens indica %ue%uan si!uin necess"ries unes condicions uniformes d.eecuci els actes /ur,dicament +inculantsde la Uni conferiran compet)ncies d.eecuci a la comissi o en casos de!udament espec,fcs,/ustifcats sobretot en"mbit dela@E>9el consell. L.eercici d.a%uestacompet)nciaest"sub/ecteauncontrol perpartdelsestatsmembres%ueestrobenrecollidesenunadecisiadoptada pel parlament i el consell, es tracta del re!lament 3$#Q33 de 3S febrer de #Q33.A%uest fadostipusdeprocediment per controlar ladele!acidepodersdel consell alacomissi:o @rocediment d.eamen. >.aplica a actes d.eecuci d.abast !eneral, i els relacionats ambpro!rames d.implicacions import