dossier Passeig de Gràcia 030512 CAT - Adif · 2014-11-29 · L’estació de Passeig de Gràcia...

MILLORA DE LMILLORA DE L’’ACCESSIBILITAT ACCESSIBILITAT I REMODELACII REMODELACIÓÓ DE LDE L’’ESTACIESTACIÓÓ

DE PASSEIG DE GRDE PASSEIG DE GRÀÀCIACIA

Barcelona, 3 de maig del 2012

PLA D’ESTACIONS DE LA XARXA DE BARCELONA

MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT I REMODELACIÓ DE L’ESTACIÓ DE PASSEIG DE GRÀCIA

1

TRANSFORMACIÓ D’UNA ESTACIÓ EMBLEMÀTICA L’estació de Passeig de Gràcia és un dels punts neuràlgics de la xarxa de rodalies de Barcelona i del transport públic de la Ciutat Comtal pel seu cèntric emplaçament i pel seu volum de passatgers. Situada en la confluència del carrer d’Aragó i el Passeig de Gràcia, la coneguda com a “milla d’or” de la capital catalana, ofereix un accés directe i ràpid a una àrea de gran potencial i vitalitat comercial i de negocis, i a monuments de gran interès cultural i turístic com la Casa Milà o la Casa Batlló.

Panoràmica del vestíbul existent La seva ubicació en la xarxa ferroviària de l’àrea metropolitana de Barcelona també és estratègica, ja que s’integra en un dels principals corredors nord-sud. Per les seves vies discorren les línies R2, R2 nord, R2 sud, R11, R13, R14, R15 i R16 dels serveis de Rodalies, registrant un aforament diari aproximat de 43.000 viatgers. D’aquesta forma i amb uns 15,5 milions d’usuaris a l’any, Passeig de Gràcia es posiciona com una de les estacions més concorregudes de tota Espanya i entre les primeres de Catalunya per volum de passatgers.

Amb el ferm compromís d’oferir als clients del ferrocarril una estació moderna i totalment adaptada a les demandes actuals i futures de l’explotació ferroviària, el Ministerio de Fomento està executant una actuació integral de remodelació que aposta de forma decidida per incrementar de forma significativa els nivells d’accessibilitat i la qualitat dels espais d’ús públic.

Vista actual de la zona de venda de bitllets



2

Unes obres d’especial complexitat per les seves característiques estructurals i arquitectòniques i per les limitacions generades per l’entorn urbà, però que un cop finalitzades, respondran a les necessitats d’una instal·lació de la seva rellevància.

Tot això augmentarà notablement els índex de qualitat del servei. A més, es milloraran les connexions amb la xarxa de Metro, potenciant d’aquesta forma una major intermodalitat entre els diferents modes del transport públic. Aquestes actuacions, executades per Adif, han estat adjudicades per la Sociedad Estatal de Infraestructuras del Transporte Terrestre (SEITT) a l’empresa Ortiz Construcciones y Proyectos amb un pressupost de 12 milions d’euros (IVA inclòs).

Imatges virtuals del futur vestíbul i de les connexions amb les andanes

Gràcies a aquesta actuació, Passeig de Gràcia serà una estació moderna, funcional, segura, amb majors nivells d’accessibilitat i confort, garantint així el moviment i l’ús per part de tot tipus de clients.



3

PRINCIPALS ACTUACIONS L’estació, en la seva configuració actual, disposa d’un total de quatre entrades en la cruïlla entre el Passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó que conflueixen en el vestíbul principal, ubicat en el costat muntanya i que disposa d’accés directe al Metro. A més, compta amb accessos des dels carrers de Pau Claris i de Roger de Llúria que convergeixen en un vestíbul secundari situat en una planta intermèdia sobre les vies. El projecte que s’està executant suposarà una transformació integral de les actuals instal·lacions i augmentarà les seves prestacions de qualitat, funcionalitat i confort. Les principals línies d’actuació són:

Millora de l’accessibilitat en el conjunt de les instal·lacions per permetre la mobilitat i el trànsit de tot tipus de persones, mitjançant la col·locació d’ascensors i escales mecàniques en els accessos des de la via pública al vestíbul principal i des d’aquest a cada una de les dues andanes, en les que s’adeqüen les seves dimensions per a facilitar un accés més còmode als trens.

Ampliació del vestíbul principal en el costat muntanya, creant un espai més diàfan i construcció en el costat mar d’un nou vestíbul compartit on es genera un punt de còmode intercanvi de mode de transport. Així, els usuaris, quan accedeixin, trobaran unes instal·lacions més àmplies, moderns serveis d’atenció al client i connexions més ràpides tant amb les dues andanes de l’estació com amb la xarxa de Metro.



4

Augment de la seguretat amb noves instal·lacions de protecció contra incendis, a més de la renovació dels sistemes de ventilació.

De forma prèvia i amb l’objectiu d’alliberar els espais necessaris per la construcció de les noves estructures s’han dut a terme treballs de desviament i reposició de serveis (energia, gas, sanejament, aigua, comunicacions, fibra òptica) per garantir el correcte subministrament els veïns i comerciants de la zona. Les principals obres, la durada aproximada de les quals és d’un any i mig, s’han programat amb el clar objectiu de reduir les afeccions en superfície, tant al trànsit de vehicles –reduint només un carril de circulació al carrer d’Aragó-, com al pas de vianants -habilitant itineraris en l’entorn de les obres-. Així mateix, l’execució de les obres associades a aquest projecte, de gran complexitat tècnica, es compatibilitza amb el manteniment del servei ferroviari.



5

1. MAJOR ACCESSIBILITAT I CONFORT

S’eliminaran les barreres arquitectòniques per garantir la mobilitat de tot tipus de persones, tant en els accessos al vestíbul i a les andanes com en els trànsits interiors. Per a això, s’executaran les següents actuacions:

Creació de nous accessos des del carrer vestíbul principal en la confluència del Passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó, mitjançant la instal·lació de dos ascensors i tres escales mecàniques, a més de tres escales fixes, distribuïdes de la següent forma:

Costat Besòs-muntanya: escala mecànica i escala fixa Costat Besòs-mar: ascensor, escala mecànica i escala fixa Costat Hospitalet-muntanya: ascensor, escala mecànica i escala

fixa

Millora de l’accessibilitat des del vestíbul a les andanes amb

la instal·lació de dos ascensors, quatre escales mecàniques i dos escales fixes:

Accés andana 1: ascensor, dues escales mecàniques i escala fixa Accés andana 2: ascensor, dues escales mecàniques i escala fixa



6

baixada dels diferents tipus de tren que tenen parada comercial en l’estació, entre ells els nous Civia.

Renovació de les escales mecàniques de sortida directa des de les dues andanes al carrer de Pau Claris.

Nova configuració de les dues andanes: aquesta actuació, que ja s’ha executat, ha consistit en l’elevació de la seva alçada fins als 68 cm respecte a la cota de carril en una longitud útil de 200 m. També s’ha instal·lar paviment antilliscant i una franja diferenciada de seguretat en l’extrem, que inclou una banda de botons per facilitar l’orientació de persones amb discapacitat visual. D’aquesta forma, s’aconsegueixen majors nivells de seguretat i comoditat en les operacions de pujada i

Aquestes operacions, que també han estat ja executades, han permès modernitzar aquests sistemes d’elevació mecànica amb l’objectiu de garantir una major disponibilitat i assegurar un òptim funcionament.



7

2. UN NOU VESTÍBUL PRINCIPAL

Imatge virtual del nou vestíbul i la connexió amb l’andana Es tracta de l’actuació més complexa del projecte, ja que per ampliar la superfície i crear els nous accessos s’han d’executar noves estructures perimetrals i de cobertura i actuar sobre les ja existents per adaptar-les a la nova configuració. Conscient d’això, Adif ha realitzat una curosa planificació en diverses fases:

Fase 1: En el xamfrà Besòs-mar es construiran 20 micropilots per reforçar i recalçar la volta existent i es realitzaran 106 ml de pantalles perimetrals i interiors, amb una profunditat màxima d’11,5 m. Per a la seva execució, s’utilitzarà maquinària específica, com són pantalladores i micropilotadores. En aquesta mateixa fase, en el xamfrà Besòs-muntanya es completarà el desviament i reposició d’un col·lector de sanejament, que parcialment ja ha estat desviat amb les obres associades als serveis afectats.

S’ampliarà la seva superfície en 650 m2, i passarà a disposar de 1.550 m2, més del doble que actualment. Es modernitzaran les instal·lacions en les zones d’ús públic, així com els dispositius d’informació al viatger.



8

Fase 2: S’actuarà en el xamfrà Besòs-muntanya. A l’igual que en la

primera fase, s’executaran 20 micropilots per recalçar la volta i 94 ml de pantalles perimetrals i interiors, amb una profunditat màxima de 12 m. En ambdues fases també es duran a terme operacions d’excavació i es col·locaran elements metàl·lics per al sosteniment de les estructures.

Fase 3: Una de les principals càrregues que actuen sobre la nau que conforma l’estructura de l’estació és l’acció del terreny situat en la part posterior dels murs laterals. Per executar la nova estructura, el procediment que s’utilitzarà per la seva idoneïtat és el sistema d’excavació compensada o simètrica, que permet garantir l’estabilitat del conjunt de les estructures. Aquesta fase s’iniciarà amb un rebaix del terreny ubicat entre les noves pantalles perimetrals de l’ampliació i els murs laterals de la nau de l’estació. Aquest rebaix es durà a terme de forma compensada o equilibrada respecte a l’eix longitudinal del túnel fins assolir la cota de màxima excavació, corresponent a la solera de connexió amb la plataforma d’andanes. En total, s’excavaran 3.300 m3 de terreny i materials.



9

Un cop finalitzats aquests treballs, s’executaran els accessos a les andanes mitjançant la perforació dels murs laterals de la nau de l’estació, els pilars interiors, els forjats del vestíbul, l’emplenament del terreny, la impermeabilització, les soleres i les llosses de cobriment. Així mateix, es realitzaran els treballs de reposició i reurbanització en superfície.

Gràfics de detall de les diferents operacions que es duran a terme en la fase 3



10

Fase 4: Una vegada finalitzades les estructures en superfície, es

realitzaran treballs a l’interior del nou vestíbul generat en aquest àmbit, consistents en l’execució de les instal·lacions, la col·locació de paviments i revestiments, el muntatge dels nous sistemes d’elevació mecànica i els acabats.

Fases 5 i 6: Corresponen al xamfrà Hospitalet-muntanya, espai en

el que es construiran 23 ml de pantalles, a més de soleres i llosses de cobriment, així com impermeabilització i emplenaments. A més, es realitzaran treballs interiors per a les instal·lacions, la col·locació de les escales mecàniques i l’ascensor, paviments, revestiments i acabats.

Cadascuna d’aquestes fases té un període d’execució variable en funció de les característiques dels treballs i de la seva complexitat, essent les de major durada les fases 3 i 4. La planificació realitzada també permetrà simultaniejar la realització de les fases 4, 5 i 6, ja que mentre es duen a terme treballs interiors en el nou vestíbul es pot actuar en la superfície per finalitzar la construcció dels nous accessos.



11



12

3. NOUS SISTEMES DE PROTECCIÓ Amb l’objectiu de crear nous condicions de protecció contra incendis garantint la seguretat de les instal·lacions es duran a terme els següents treballs:

Instal·lació de nous sistemes de detecció d’incendis i d’extinció automàtica en les sales tècniques.

Col·locació d’extintors i Boques d’Incendi Equipades (BIE’s), dotades, entre altres elements, d’un armari, mànega, manòmetre i vàlvula.

Renovació dels sistemes de ventilació.

En aquest apartat de millora dels espais d’ús públic, ja s’ha executat la remodelació del vestíbul secundari i en els accessos des del carrer de Pau Claris.

Els principals treballs han consistit en la modernització de les instal·lacions, així com en la col·locació de nous revestiments i sistemes d’il·luminació, entre altres actuacions.



13

LA SEGURETAT, MÀXIMA PRIORITAT En l’execució d’obres de modernització d’infraestructures ferroviàries existents o en la construcció de noves, Adif destina tots els recursos necessaris per garantir la màxima seguretat dels processos constructius, de les condicions del terreny i de la integritat de les estructures properes. Les obres de remodelació i millora de l’accessibilitat a l’estació de Passeig de Gràcia no són una excepció i han seguit els criteris adoptats en altres projectes emblemàtics a la ciutat de Barcelona, com el túnel Sants-La Sagrera de la Línia d’Alta Velocitat o la nova estació de La Sagrera-Meridiana. Entre aquests criteris, destaca l’elecció dels mètodes constructius més adequats, la inspecció i seguiment dels edificis situats en l’entorn de la zona de treballs i un pla d’auscultació que, mitjançant moderns sistemes informàtics i recolzats en el treball permanent de tècnics especialistes, permet realitzar un control exhaustiu per evitar qualsevol afecció tant a les estructures com al terreny i a les instal·lacions ferroviàries.

a càrrec d’una empresa especialitzada en estructures amb àmplia experiència en aquest àmbit. En total, es realitzen reconeixements en una desena d’edificis situats en la confluència del Passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó, suposant més de 3.400 m2 de superfície d’habitatges i locals.

Com des del primer moment la seguretat s’ha convertit en la màxima prioritat, de forma prèvia i també durant les obres, es verificarà l’estat dels edificis situats en l’entorn de les obres. Per aquest motiu, s’està realitzant un ampli procés per inspeccionar els edificis i habitatges



14

La metodologia utilitzada comprèn una fase de recopilació documental que recull, entre altres aspectes, les característiques constructives dels edificis o els registres d’obres realitzades posteriorment. Després es procedeix a una inspecció preliminar dels edificis, consistent en la revisió de façanes i zones comunes. A continuació, es realitzen reconeixements de detalls en habitatges i locals que es documenten en croquis i fotografies. Tot això dóna lloc a uns informes, dels quals es deriven actes notarials que seran lliurades als presidents de comunitats. Així mateix, els veïns rebran un informe amb les conclusions de la inspecció realitzada en el seu habitatge. Durant el procés de construcció, també es duran a terme un exhaustiu seguiment del terreny i dels edificis propers. Per a això, s’instal·laran fins a 75 dispositius d’auscultació que serviran per controlar els possibles moviments horitzontals i verticals de les estructures i els assentaments del terreny, entre altres detalls. Aquests sistemes són d’alta precisió i consisteixen en:

Per a estructures ferroviàries

Inclinòmetres per mesurar moviments horitzontals en pantalles i

micropilots. Extensímetres per al control de tensions en puntals. Cèl·lules de pressió que mesuren la càrrega en els puntals.



15

Per a l’entorn Regletes d’anivellació per a l’auscultació dels assentaments de

les façanes dels edificis. Fites d’anivellació per al control dels assentaments del terreny. Prismes de reflexió per al control, mitjançant sistemes de

topografia automatitzada, de moviments en el terreny i de les estructures.

Geòfons triaxials per mesurar vibracions.



16

MINIMITZAR LES AFECCIONS 1. EN SUPERFÍCIE La curosa planificació realitzada per Adif per a l’execució d’unes obres d’especial singularitat, condicionades per l’actuació que s’ha de realitzar sobre infraestructures existents i pel seu emplaçament en una trama urbana densament poblada i transitada, permetrà minimitzar les afeccions en superfície en l’entorn de les zones d’obra, tant per als vehicles com per als vianants. Per a això, s’estableixen tres situacions compatibles entre el desenvolupament dels treballs i la circulació de vehicles. D’aquesta forma, durant les tres fases que afecten a la superfície es mantindran en tot moment oberts al trànsit cinc dels sis carrils de circulació pel carrer d’Aragó. En funció de les diferents fases, el trànsit restaria distribuït de la següent forma:



17



18

Així mateix, es desviarà per la calçada central tot el trànsit en restar fora de servei el lateral del costat Besòs del Passeig de Gràcia. Per garantir la mobilitat dels vianants, es crearan encaminaments entre l’actual vorera i la calçada central del Passeig de Gràcia i s’habilitaran nous itineraris entre el Passeig de Gràcia i el carrer de Pau Claris.



19

2. A L’EXPLOTACIÓ FERROVIÀRIA Les actuacions que s’han de dur a terme per a l’ampliació i creació de nous accessos en el vestíbul principal de l’estació de Passeig de Gràcia comportaran el seu tancament durant un termini aproximat d’un any i mig. És important destacar que no es preveu afectar a la circulació de trens en cap moment, a l’igual que en els treballs ja realitzats en l’àmbit de la infraestructura ferroviària.

Per reduir les afeccions a l’explotació ferroviària i als clients del servei durant l’execució d’aquestes obres, Adif ha dissenyat un conjunt de mesures operatives prèvies, entre les quals destaquen la renovació de les escales mecàniques al carrer de Pau Claris des de les dues andanes, que sempre estaran operatives, la millora de les andanes i la modernització de les instal·lacions de ventilació existents.

Una altra de les mesures que s’adoptaran consisteix en l’organització d’encaminaments en el vestíbul secundari, amb accessos als carrers de Pau Claris i de Roger de Llúria, per canalitzar les entrades pel cantó muntanya, al costat de les taquilles provisionals, i les sortides pel costat mar. Aquesta mesura té com a finalitat adequar els fluxos de viatgers a les òptimes necessitats d’explotació.



20

A més, es conjugaran els fluxos d’intercanvi amb la xarxa de Metro, de forma que en el vestíbul del suburbà barceloní es prioritzarà l’entrada pel costat mar i la sortida d’intercanvi pel costat muntanya. D’aquesta forma, els viatgers que des del es dirigeixin a Rodalies o a l’inrevés no hauran de realitzar recorreguts addicionals en estar els trànsits degudament diferenciats.

D’altra banda, es modificaran els punts d’estacionament dels trens amb parada comercial en l’estació, reduint així els recorreguts de sortida i entrada a trens des dels accessos i al vestíbul disponibles. Així mateix, Adif establirà un procediment operatiu amb la finalitat de preservar la seguretat dels usuaris en situacions de possible aglomeració de persones a les andanes. Aquest protocol neix d’analitzar situacions en les quals es puguin registrar grans concentracions de viatgers i entre els seus objectius figuren:



21

Aquest protocol, que estarà en funcionament durant tot el període d’execució de les obres i en horari d’obertura de l’estació, comptarà amb la participació d’agents de seguretat i dels responsables operatius de l’explotació, recolzats pels serveis de megafonia i d’informació al viatger.

Detectar aquest tipus de situacions

Establir criteris per adoptar les mesures immediates per a una correcta canalització del trànsit de viatgers, tant d’entrada com de sortida, garantint en tot moment la seguretat tant de les persones com de l’explotació ferroviària.



22

INFORMACIÓ AL CIUTADÀ Com a conseqüència de l’execució de les obres de Passeig de Gràcia, serà necessari reconduir l’accés dels usuaris. Per a això, s’establiran itineraris alternatius degudament senyalitzats. Així, es tancarà el vestíbul principal, situat en la confluència d’Aragó i Passeig de Gràcia i tres dels seus accessos. Per aquest motiu, s’habilitaran unes taquilles provisionals a l’exterior que permetran mantenir la prestació del servei durant tota l’obra i que, a la vegada, garantiran la seguretat dels treballadors i dels ciutadans. Les esmentades taquilles estaran situades en la confluència dels carrers de Pau Claris i Aragó, costat muntanya-Hospitalet, i estaran degudament senyalitzades.

Totes aquestes mesures i la informació corresponent ha estat consensuada amb l’Ajuntament de Barcelona i amb els operadors de transport afectats (Renfe Operadora i Transports Metropolitans de Barcelona).



23

Degut a la singularitat de l’actuació i al fet que les obres comportin el manteniment del servei ferroviari, s’ha establert un pla de comunicació als ciutadans que minimitzi l’afecció a la seva mobilitat i que garanteixi la prestació del servei de transport. Aquest pla de comunicació es va iniciar amb reunions amb els veïns i comerciants de la zona prèvies al començament de les obres. En aquestes se’ls va informar de les afeccions i detalls tècnics que comportaria el desenvolupament dels treballs. Per a la resta dels ciutadans, el pla s’estructura en tres àmbits:

Anunci previ a les obres Senyalització durant les obres en les instal·lacions Senyalització durant les obres en la superfície



24

A més dels cartells que indicaran els nous itineraris d’accés i sortida de l’estació, durant els dies previs a l’inici d’obres, es disposarà d’un servei d’informació personalitzada format per quatre auxiliars suplementaris que s’ampliaran a nou durant les dues primeres dues setmanes després de l’inici dels treballs. Aquest servei d’informació estarà operatiu de 07.00 a 21.00 hores i degudament identificat. En les estacions de l’àmbit de Rodalies, tant en les que gestiona Renfe Operadora com en les que gestiona Adif (Passeig de Gràcia, Sants i Estació de França), hi haurà senyalització vertical, cartells i informació tant en les pantalles d’incidències com a través de la megafonia, recordant als usuaris les alteracions en els accessos a l’estació com a conseqüència d’aquests treballs. D’igual forma, en les instal·lacions de TMB també hi haurà cartells informatius, donat que el tancament dels accessos per al desenvolupament dels treballs afect tant a Adif com a Metro. De les quatre sortides que té l’estació en el carrer d’Aragó, dos de Metro i dos d’Adif, es veuran afectades les dues del costat muntanya, i la del costat Besòs-mar. A la resta d’estacions situades fora del nucli de Rodalies, però pertanyents a Adif a Catalunya, s’instal·laran cartells verticals informant d’aquestes obres. A més, Adif informarà periòdicament als veïns i als ciutadans, a través dels mitjans de comunicació, de les afeccions, de l’evolució dels treballs i de les possibles contingències que es poguessin produir. Per a qualsevol consulta, suggeriment o reclamació, els veïns podran adreçar-se al Punt d’Informació i Atenció al Ciutadà (PIAC) d’Adif, mitjançant l’adreça de correu electrònic [email protected] i el número de telèfon 93.351.08.21. Els ciutadans també podran mantenir-se informats sobre l’avenç de les obres i els nous encaminaments, entre d’altres, a través del web www.adif.es i de les xarxes socials Facebook i Twitter.



25

ANNEXOS 1. LA NOVA ESTACIÓ DEL SEGLE XX

Eduard Maristany (Barcelona, 1855 - 1941), enginyer de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) i posteriorment director de la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (MZA), dissenyat en el darrer quart del segle XIX un vast pla per a la reordenació de les estacions ferroviàries de Barcelona. En aquell marc es va situar el baixador de Passeig de Gràcia com una peça clau, ja que s’aprofitava el traçat de la línia Barcelona-Tarragona, que creuava el centre de la Ciutat Comtal, gràcies també al planejament realitzat per Cerdà, que va dissenyar un carrer excepcionalment àmplia, de 50 m d’amplada, per al pas de les vies fèrries.



26

Així es podia situar una estació de viatgers en un emplaçament envejable que en aquella època ja registrava una gran animació ciutadana. La decisió sobre la ubicació d’un baixador en el centre de Barcelona va ser molt elaborada i va superar diverses fases. La proposta original es remunta a 1883 quan la companyia TBF plantejava una estació en el mateix carrer d’Aragó, però a l’alçada dels carrers de Borrell i de Villarroel. Proposta que va ser desestimada en primera instància per l’Ajuntament i cinc anys després per la pròpia companyia ferroviària en haver adquirit noves línies i decidint ubicar una estació en el proper barri de Sants. Així es va optar per construir un baixador en el Passeig de Gràcia, amb passos superiors per salvar el carrer de Pau Claris. L’estació es va projectar totalment subterrània, amb dues andanes independents i amb el pavelló d’entrada i sortida sobre la rasa del traçat de la línia Barcelona-Tarragona, sense ocupar terrenys públics ni particulars. Per a l’edific de viatgers, es va idear cobrir 14 metres de la rasa, situats en la cruïlla del Passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó. Una Reial Ordre de 8 de novembre de 1900 va aprovar aquest projecte amb la incorporació d’una sèrie de prescripcions que el modificaven fins a tal punt que l’any 1902 l’enginyer de vies i obres Rafael Coderch, amb la col·laboració de l’arquitecte Salvador Soteras, va elaborar un nou projecte.

Imatge de la façana de l’edifici de viatgers



27

Finalment, l’edifici es va emplaçar de manera que la seva façana principal es va situar al fons del xamfrà que formaven els edificis del Passeig de Gràcia en la cruïlla amb el carrer d’Aragó. El perfil de la rasa, des del baixador fins el carrer de Roger de Llúria es va substituir per una tanca de ferro. A l’edifici de viatgers es va allargar la planta, disminuint l’alçada, limitada a 6 metres en les façanes laterals i a 10 en l’eix del carrer d’Aragó. La longitud de l’edifici era de 36,2 m i l’amplada de 9,45. De caràcter eclèctic i elements neogrecs, estava dividit en tres cossos: el primer, immediat al Passeig de Gràcia, amb entrada al vestíbul i cobert amb una cúpula, tenia escales a ambdós costats per baixar a les andanes. El segon encabia la sala d’espera i el tercer els excusats, l’habitació-despatx de bitllets i l’escala per pujar a les golfes. En total, l’edifici de viatgers tenia una longitud de 35,9 m i una amplada de 9,15 m. Les andanes, protegides amb marquesina, tenien 268 m de longitud i 4 m d’amplada, similars a les del metropolità de París, i allotjaven el despatx del cap d’estació, el telègraf i les dependències d’explotació. Es va concebre com una estació-baixador per a viatgers d’un servei similar a l’actual de rodalies però com a auxiliar de l’estació central de Sants.

Vista de les andanes del primer baixador de Passeig de Gràcia



28

Un projecte emblemàtic per a la Barcelona d’aquella època i que finalment va veure la llum l’any 1903, quan van concloure les obres i va entrar en servei una estació que amb el pas dels anys ha esdevingut una de les més populars de Catalunya. Ja en el 1930, una associació de millores de l’Eixample va sol·licitar el cobriment de la rasa i la desaparició dels edificis situats en superfície. Aleshores, la companyia ferroviària va desestimar la proposta per l’elevat cost que representava executar una obra de tal magnitud. Però, amb l’electrificació de la línia van desaparèixer els passos superiors i el 1961 es va concloure la cobertura. La remodelació del 1990 L’any 1990, Renfe va executar una gran inversió per aquells anys amb l’objectiu de modernitzar les instal·lacions de l’estació de cara als Jocs Olímpics del 1992 i preparar-la de cara al vertiginós moviment de milions de visitants. Gairebé 111,5 milions de les antigues pessetes van permetre reordenar el vestíbul principal i les zones comercials adjacents, millorar els accessos a l’estació i construir una nova sala Rail Club per a viatgers de llarg recorregut.

El vestíbul va concentrar la majoria de les millores, amb un nou disseny, molt més modern i agradable per als usuaris. Es va instal·lar nova pavimentació, es va col·locar revestiment de granit a les parets i es va renovar el sostre amb plaques d’alumini. A més, es van emmirallar les taquilles i els locals comercials, dotant a ambdues zones d’un estil modern i creant espais més diàfans i lluminosos. Una nova decoració enriquida amb un nou sistema d’enllumenat i la instal·lació d’aire condicionat.



29

2. MÉS I MILLORS ESTACIONS PER A UN TRANSPORT DE QUALITAT El projecte de remodelació de l’estació de Passeig de Gràcia de Barcelona s’emmarca en el compromís inversor del Ministerio de Fomento amb Catalunya per modernitzar les instal·lacions i infraestructures de la xarxa de rodalies de Barcelona, contribuint a potenciar el ferrocarril com el mitjà de transport públic de referència dels ciutadans.

Estació de Montgat-Nord

Estació de Gavà A aquestes actuacions se sumen altres com la construcció de la nova estació de La Sagrera-Meridiana a Barcelona, o la transformació de Sabadell-Nord -que formarà part del futur intercanviador amb FGC-, les remodelacions de les estacions vinculades a la Línia d’Alta Velocitat a Montmeló, Sant Andreu Comtal i Riells i Viabrea-Breda, o les obres de millora a La Molina, Hostalric, Sils, Torelló i Ripoll.

L’aposta per la millora de les estacions existents i la construcció de noves instal·lacions es tradueix en un pla, actualment en execució, que representa una inversió superior a 125 milions d’euros i que s’estén a més de 50 estacions, situades sobretot a les línies Barcelona-Mataró-Maçanet i

Barcelona-Vilanova-Sant Vicenç de Calders, com Badalona, Montgat-Nord, Calella, Malgrat de Mar, Blanes, Gavà, Sitges, Calafell, Cunit o Cubelles, entre altres. A Barcelona aquest pla està permetent millorar les instal·lacions de Clot-Aragó, Plaça de Catalunya, Arc de Triomf i Estació de França.



30

Nova estació de Riells i Viabrea-Breda Un esforç que de forma prèvia va permetre fer realitat la remodelació de les estacions de Castelldefels, Castelldefels Platja, Barberà del Vallès i Montcada-Santa Maria.

Estació de Montcada-Santa Maria



31

Vestíbul de l’estació de La Sagrera-Meridiana En tots aquests projectes, les principals línies d’actuació han estat encaminades a eliminar les barreres arquitectòniques, remodelant o creant nous passos inferiors o superiors dotats d’ascensors o escales mecàniques; així mateix, a incrementar els nivells de seguretat tant per a les persones com per al servei ferroviari i a dimensionar els espais d’ús públic oferint un servei de major qualitat als clients, totalment adaptat a les demandes actuals de l’explotació ferroviària. Aquest conjunt d’actuacions té com a clar objectiu oferir als ciutadans unes instal·lacions amb les majors prestacions de confort, accessibilitat, modernitat, seguretat i funcionalitat, contribuint a crear una xarxa de transport de proximitat de qualitat, eficaç, fiable i sostenible i amb capacitat per vertebrar el territori, afavorint la potenciació de la cohesió social i generant nous espais per a la ciutadania.

dossier Passeig de Gràcia 030512 CAT - Adif · 2014-11-29 · L’estació de Passeig de Gràcia...

Documents

Transcript of dossier Passeig de Gràcia 030512 CAT - Adif · 2014-11-29 · L’estació de Passeig de Gràcia...