Companyia / compagnia / companhia Jogijo

català / italiano / português dossier

Jogijo – acrònim de les paraules Joc – Gioco- Jogo en els tres idiomes dels components

d’aquesta companyia políglota.

Jogijo – acronimo delle parole Joc- Gioco- Jogo nelle tre lingue dei componenti di questa

compagnia poliglotta.

Jogijo – acrónimo das palavras Joc –Gioco- Jogo nas três línguas dos membros desta

companhia poliglota.

jogijoteatro@gmail.com

Contacte a Espanya: +34 670459763 / Contatto in Italia: +39 3283530378

Contacto em Portugal: +351 962988624

JOGIJO és una companyia internacional (Itàlia, Portugal, Catalunya) nascuda gràcies a la

inquietud de tres actors i un dramaturg amb un projecte comú. Aprofitant les noves tecnologies

(smartphone, dropbox, e-mail, skype, whatsapp…) i els viatges low cost, els components de Jogijo hem

establert un curiós mètode de treball a distància combinat amb intenses sessions presencials per donar

als nostres espectacles un estil personal i únic. A U, Due, Três i Arca combinem les tècniques d’actuació

de tres actors amb mètodes molt diferents, tres idiomes amb la mateixa arrel i tot això unit pel text d’un

dramaturg que ha utilitzat les improvisacions i les propostes que li han plantejat els actors prèviament. Al

primer espectacle, U, Due, Três, que va ser mereixedor del Premi Especial del jurat a la XV Mostra de

Teatre de Barcelona, vam voler parlar de nosaltres, del nostre teatre, el Mediterrani, la cultura llatina i

sobre tot del joc: el de la infància i el teatral. A Arca, abordem el tema tan actual i polèmic de la

immigració i les polítiques aplicades per la Unió Europea.

Comptem amb un decàleg propi, que hem anat construint amb les nostres obres.

1. Jogijo defensa un teatre viu i de constant evolució, tant en la dramatúrgia com en la interpretació.

2. Si tots estem involucrats en el procés de creació dels espectacles, tots (inclòs el dramaturg)

serem a dalt l’escenari durant les funcions.

3. Només utilitzarem el material i l’escenografia estrictament necessària per explicar la història.

4. Parlarem d’aquelles coses que ens interessin i ens afectin directament.

5. Cada actor parlarà, principalment, la seva llengua materna.

6. Cada espectacle tindrà una durada, com a màxim, de 75 minuts. Si amb aquest temps no podem

explicar una història, no cal que ens hi posem.

7. Comprarem escenografia i vestuari allà on ens faciliti la compra als 3 països. Ikea. Decathlon.

Zara... y els vols més barats...

8. Entre àpat copiós i àpat copiós degustant les especialitats i vins de cada país, fem teatre.

9. Aprofitarem al màxim les noves tecnologies que ens aproximen tot i esta lluny

10. El dia que tinguem diners renunciem a tots els punts anteriors.

JOGIJO è una compagnia internazionale (Italia, Portogallo, Catalogna) nata dalle

inquietudini di tre attori e un drammaturgo legati da un comune progetto. Sfruttando le nuove

tecnologie(smartphone, dropbox, e-mail, skype, whatsapp…) e i viaggi low cost, i componenti di Jogijo

hanno stabilito un curioso metodo di lavoro a distanza unito a brevi e intense sessioni di prove, che hanno

dato ai nostri spettacoli uno stile unico. in U, Due, Três e Arca si combinano le tecniche di recitazione di

tre attori con formazione e metodo molto diverso, tre lingue con la stessa radice, e il testo di un

drammaturgo che ha saputo rielaborare il materiale nato dalle improvvisazioni e dalle proposte degli attori.

Nel primo spettacolo, U, Due, Três, che ha vinto il Premio Speciale della Giuria alla XV mostra del Teatre

de Barcelona, abbiamo parlato di noi, del nostro teatro, del Mediterraneo, della cultura latina e soprattutto

del gioco: quello dell'infanzia e quello del teatro. In Arca, affrontiamo il tema attuale e molto dibattuto

dell'immigrazione e delle relative politiche Europee.

ABBIAMO UN DECALOGO CHE SI E' ANDATO COSTRUENDO NEL CORSO DEI NOSTRI INCONTRI:

1. JOGIJO DIFENDE UN TEATRO VIVO E IN COSTANTE EVOLUZIONE, SIA NELLA

DRAMMATURGIA CHE NELL'INTERPRETAZIONE.

2. SE TUTTI SIAMO COINVOLTI NEL PROCESSO DI CREAZIONE DEGLI SPETTACOLI,

TUTTI (COMPRESO IL DRAMMATURGO) SAREMO IN SCENA DURANTE LA

RAPPRESENTAZIONE

3. UTILIZZEREMO SOLO MATERIALI E SCENOGRAFIE STRETTAMENTE NECESSARI PER

RACCONTARE LA STORIA.

4. PARLEREMO SOLO DI QUELLE COSE CHE CI INTERESSANO E CI TOCCANO

DIRETTAMENTE

5. OGNI ATTORE PARLERA' PRINCIPALMENTE LA SUA LINGUA MADRE

6. OGNI SPETTACOLO AVRA' UNA DURATA MASSIMA DI 75 MINUTI. SE IN QUEL TEMPO

NON RIUSCIAMO A RACCONTARE UNA STORIA, NON VALE LA PENA NEMMENO DI

PROVARCI.

7. COMPREREMO SCENOGRAFIA E COSTUMI LADDOVE SIA POSSIBILE FARLO IN TUTTI E

TRE I PAESI: IKEA, DECATHLON, ZARA..... E I VOLI PIU' ECONOMICI

8. TRA UN PASTO ABBONDANTE E UN ALTRO, GUSTANDO LE SPECIALITA' E I VINI DI

OGNI PAESE, FACCIAMO TEATRO.

9. USIAMO AL MASSIMO LE NUOVE TECNOLOGIE CHE CI AVVICINANO

10. IL GIORNO IN CUI AVREMO SOLDI RINUNCEREMO A TUTTI I PUNTI ANTERIORI

FITXA / SCHEDA / FICHA

Companyia / Compagnia / Companhia Jogijo

Títol / Titolo/ Título: ARCA

Any de producció / Anno di produzione / Anho de produçao: 2012

Dramatúrgia / Drammaturgia / Dramaturgia: Gerard Guix (CAT)

Actors / Attori / Actores : Jordi Arqués (CAT), Stefano Panzeri (I), Rui Pedro Cardoso (P)

Idea, disseny escènic i direcció / Idea, scenografia e regia / Ideia, desenho cénico e direcção:

Jogijo

Disseny de llums / Disegno luci / Desenho de luz: Giuliano Almerighi

Muntatge sonor / Montaggio sonoro / Montagem de sonido: Xef Vila

Gràfica / Grafica: Ivan Raga

Foto: Paolo Luppino

Cap de premsa (Itàlia): Laura Giudici

Veus en off / Voci in off:

Eva Marichalar (D), Montse Rodríguez (ESP) Giuliana Randone (I) Eleonora Brivio (ENG - SW)

Gaëlle Hourdin (F)

Una producció / Una produzione / Uma produçao: ASLICO Teatro Sociale di Como (I), Sala

La Planeta de Girona (CAT), Espaço das Aguncheiras (P)

Durada / Durata / Duração: 70 min

Llengues / lingue / línguas: italiano, português, catalán i altres llenües comunitàries / e altre

lingue comunitari/ e outra línguas comunitárias.

SINOSSI Per secoli l’italia, la Spagna e il Portogallo sono stati paesi conquistatori che hanno sottomesso altre culture nelle colonie per allargare i loro imperi e godere del loro piccolo o grande momento di gloria. Tutti e tre i paesi si sono convertiti più tardi in emigranti quando le crisi hanno attaccato le loro economie e hanno realizzato lunghi viaggi alla ricerca di nuove opportunità verso luoghi più ricchi. Oggi tutti e tre i paesi sono ricettori di una grande quantità di emigranti alla ricerca della terra promessa e i loro governi si sono visti obbligati a rivedere le politiche, spesso obsolete, riguardo all’immigrazione.Questo è il punto di partenza della nostra ARCA.

Isola di Lampedusa, Italia, Domani.

L’isola, come il resto degli arcipelaghi d’Europa, si è vista sommersa improvvisamente

dell’arrivo di migliaia di immigranti alla ricerca di una vita migliore. La commissione di Sicurezza

dell’Unione Europea ha scelto questa isola emblema per un urgente vertice europeo nel quale,

sotto strettissime misure di sicurezza, i sui massimi dirigenti decideranno sulla chiusura o meno

dello spazio Schengen.

Tre traduttori simultanei del vertice, un italiano, un portoghese e un catalano, si vedranno

coinvolti in una battaglia di proporzioni bibliche che obbligherà i massimi dirigenti europei

all’evacuazione dal vertice a bordo di una lussuosa Arca, per iniziare un viaggio come quello

narrato da Noé nell’Antico Testamento.

SINOPSI

Al llarg dels segles Itàlia, Portugal i Espanya han estat països conqueridors, que han sotmès a

altres cultures en les seves colònies per perllongar els seus imperis i gaudir del seu petit o gran

moment de glòria. Tots tres països s’han convertit més tard en emigrants quan les crisis han

afectat la seva economia, realitzant llargs viatges a la recerca de noves oportunitats a llocs més

pròspers. Avui tots tres països son receptors d’una gran quantitat d’immigrants que cerquen la

terra promesa i els seus governs s’han vist obligats a tornar a formular les seves polítiques,

sovint obsoletes, en aquesta matèria. Aquest és el punt de partida de la nostra ARCA

Illa de Lampedusa. Itàlia. Demà.

La illa, com la resta d’illes dels arxipèlags d’Europa, s’ha vist desbordada de la nit al dia per

l’arribada de milers d’immigrants que busquen una vida més pròspera. La Comissió de

Seguretat de la Unió Europea ha triat aquesta illa emblema per a una urgent cimera europea

on, sota estrictes mesures de seguretat, els seus màxims dirigents decidiran el tancament o no

de l’espai Schengen.

Tres traductors simultanis de la cimera, un italià, un portuguès i un català, es veuran involucrats

en una batalla de proporcions bíbliques que obligarà a l’evacuació dels màxims dirigents

europeus a bord d’una luxosa Arca, per començar un viatge com el narrat per Noé a l’antic

testament.

SINOPSE

Durante séculos Itália, Espanha e Portugal foram países conquistadores, submeteram outras culturas nas suas colónias para alargar os seus impérios e gozar o seu pequeno ou grande momento de glória. Os três converteram-se mais tarde em países emigrantes quando as crises afectaram as suas economias, empreendendo longas viagens na procura de novas oportunidades em lugares mais prósperos. Hoje em dia estes três países são receptores de uma grande quantidade de imigrantes que procuram a terra prometida, obrigando os respectivos governos a rever as políticas, muitas vezes obsoletas, de acolhimento a imigrantes. Este é o ponto de partida da nossa ARCA.

Ilha de Lampedusa, Itália, amanhã.

A ilha, como todos os arquipélagos da Europa, vê-se invadida da noite para o dia por milhares

de imigrantes clandestinos. A Comissão de Segurança da União Europeia escolhe esta ilha

símbolo para um urgente vértice europeu no qual, debaixo de rigorosas medidas de segurança,

os dirigentes decidirão sobre o encerramento ou não do Espaço Schengen.

Três tradutores simultâneos do vértice, um italiano, um português e um catalão, ver-se-ão

envolvidos numa batalha de proporções bíblicas que obrigará os dirigentes europeus a

abandonar em fuga o vértice a bordo de uma luxuosa Arca, para dar inicio a uma viagem como

aquela narrada por Noé no Antigo Testamento.

SYNOPSIS

Pendant de nombreux siècles, l'Espagne, l'Italie et le Portugal ont été des colonisateurs : ils

ont dominé d'autres cultures pour étendre leurs empires et ainsi connaître leur moment de

gloire.

Puis, quand l'économie est entrée en crise, lorsque pour beaucoup il a fallu chercher un

meilleur avenir dans des régions plus prospères, ces pays sont devenus des terres

d'émigration.

Aujourd'hui, ce sont de nombreux immigrants qui cherchent sur le sol italien, espagnol ou

portugais la terre promise… ce qui a obligé les gouvernements respectifs à revoir leurs

politiques d'accueil, souvent obsolètes.

Voilà le point de départ de notre ARCHE (ARCA dans les trois langues - catalan, italien et

portugais).

Île de Lampedusa. Italie. Demain.

L'île, comme les autres îles des archipels européens, a été « envahie » par l'arrivée, du jour

au lendemain, de milliers d'immigrants à la recherche d'une vie plus favorable.

La Commission de sécurité de l'Union européenne a choisi ce lieu symbolique pour organiser,

en toute urgence et sous haute sécurité, un sommet européen sur l'immigration. C'est dans

ce contexte tendu que les dirigeants devront se positionner quant à une éventuelle fermeture

de l'espace Schengen.

Trois interprètes de l'UE – un Italien, un Portugais et un Catalan – seront impliqués dans une

bataille d'ampleur biblique qui obligera les dirigeants européens les plus importants à

évacuer l'île sur une luxueuse Arche, pour initier un voyage, tel celui raconté par Noé dans

l'Ancien Testament.

ESTRENA MUNDIAL / PRIMA MUNDIAL / ESTREIA MUNDIAL

1 / 02 / 2012 – Teatro Sociale di Como (I)

16 – 17 / 03 – Sala La Planeta de Girona (CAT)

21 / 06 – Université Stendhal de Grénoble (FR) 23 / 06 – XII Estate Teatrale Meratese . Parco di Villa Confalonieri di Merate (I)

27 / 10 Teatre Auditori l’Atlàntida de Vic (CAT)

2013 Toulousse I Lyon (FR) Lisboa (P)

“U, Due, Três” Premio Especial del jurado XV Mostra de Teatre de Barcelona. Finalistas Muestra Scena Simulacro – FIB de Madrid

17 de desembre de 2009. Teatre Laboratori de l’Institut del

Teatre de Vic (Catalunya). Estreno

GIRA 2010

28 abril - Sala Triángulo de Madrid. Scena Simulacro-FIB

actúa. (Espanya)

12 maig - Sala Triángulo de Madrid. Final Scena Simulacro-

FIB actúa (Espanya) ESPECTACLE FINALISTA

14,15 i 16 maig - Teatre de Ponent de Granollers

(Catalunya)

21 i 22 maig - Laboratório Escénico de València (Espanya)

19 juny - V Edizione Via Paal - Lo spettacolo dei bambini.

Teatro del Popolo de Gallarate (Itàlia)

del 7 al 18 de juliol - Meridional Teatro de Lisboa (Portugal)

7 agost - ISOLE A[t]TRATTI - 11ª edizione - Teatro Forte

della Maddalena d'Alghero (Itàlia)

31 d’agost - L’ultima Luna d’Estate. XIII Edició. Merate

(Itàlia)

10 i 11 setembre - Fira de Tàrrega. Espai del Teatre de

Ponent. (Catalunya)

19 octubre – Teatre del Raval – 15ena Mostra de Teatre de

Barcelona (Catalunya) PREMI ESPECIAL DEL JURAT

GIRA 2011

21 i 22 gener – Sala Trono de Tarragona (Catalunya)

11 març – Vila Real (Portugal)

8 abril – Sala La Planeta de Girona (Catalunya)

12 juny – Il Luoghi dell’Adda. Imbersago. (Itàlia)

2012

27 octubre – Espai ETC. Vic (Catalunya)

2013 – Université Stendal 3. Grenoble (França)

Un italiano, un catalano e un portoghese si ritrovano in una trincea. Non é una barzeletta, é il punto di partenza di U,

Due, Três. In uno spazio indefinito che man mano che avanza lo spettacolo prende vita, tre attori si vedono immersi in

una situazione surreale: una guerra senza un nemico identificabile. Ogni attore per tutto lo spettacolo parla solo la sua

lingua madre mentre i messaggi del drammaturgo sono in inglese. In U, Due , Três, come nella realtá, la guerra si

converte in un gioco e il gioco in una guerra.

Un català, un Italià i un portuguès es troben en una trinxera. No és un acudit, és el punt de partida de U, Due, Três. En

un espai indefinit que a mesura que avança l’espectacle cobra vida pròpia, tres actors es veuen immersos en una

situació surrealista: una guerra sense un enemic identificable. Cada actor, durant tot l’espectacle parla només la seva

llengua materna i les ordres del dramaturg són en anglès. A U, Due, Três, com a la realitat la guerra es converteix en

un joc i el joc en una guerra.

Um português, um catalão e um italiano encontram-se numa trincheira. Não é uma anedota, é o ponto de partida de

U, Due, Três. Num espaço indefinido, que ganha vida à medida que o espectáculo avança, três actores vêem-se

imersos numa situação surreal: uma guerra sem um inimigo identificável. Cada actor durante o espectáculo fala apenas

na sua língua materna enquanto as ordens do dramaturgo são em inglês. Em U, Due, Três tal como na realidade, a

guerra transforma-se em jogo e o jogo em guerra.

“Una interesante reflexión sobre la absurdidad del comportamiento humano”

Pep Barbany (El 9 Nou –

Edició Vallès).

“U, Due, Três es un gran

elogio de la capacidad de

comunicación escénica. Tres

actores hablan al espectador

en tres lenguas – catalán,

italiano y portugués - pero

en un solo lenguaje: el del

teatro”

Jordi Vilarrodà (El 9 Nou)

“La dramaturgia es brillante, como la puesta

en escena, con un aire de improvisación

mesurada que da gran frescura a unos

actores de una vitalidad y ternura fantástica

que juegan y hacen jugar al espectador con

una eficacia y sencillez sorprendente.”

Joaquim Armengol (El

Punt)

"Uno spettacolo curioso

in cui la lingua umana

dei sentimenti ha il

sopravvento su tutto il

resto e che ci dice che

il gioco della guerra può

essere spezzato solo

dalla pietà, dalla

comprensione, dalla

condivisione pacifica

delle differenze."

Mario Bianchi ("Eolo"

rivista di Teatro)

“Para hacer buen teatro

no hace falta mucho,

basta un buen

planteamiento

dramatúrgico, una buena

dirección escénica y unos

actores sólidos y

eficaces (Arqués, Panzeri

y Cardoso). Muy grata sorpresa” Nel Diago (Cartelera Túria)

Rui Pedro Cardoso Portugal

Estreia-se, profissionalmente, em 1989 no

espectáculo 1900, Il Palazzo dell’illusione, com o

Teatro Invito e sob direção de Luca Radaeli, em

Lecco, Itália. Em 1995 termina o curso de formação

de actores da Escola Superior de Teatro e Cinema.

Como actor participou em diversos espectáculos dos

quais destaca: Despir a que está nua, de Gabriela

Gambarro, encenação de São José Lapa, 1995;

Cenas de uma Execução, de Howard Baker,

encenação de São José Lapa/ Alberto Lopes, 1997;

Oceanos e Utopias de Philippe Genty e François

Cofino, 1998; Memorial do Convento, de José

Saramago, 1999, e Mãe Coragem e os seus Filhos de Berthold Brecht, 2001, encenações de

Joaquim Benite; Quem mostra-bô és caminhe longi?, espectáculo criado em regime de

residência artística na República de S. Tomé e Príncipe entre Setembro e Dezembro de 2001,

segundo texto e encenação de Miguel Hurst; As Barcas, de Gil Vicente, encenação de Giorgio

Barbieri Corsetti, direcção de João Grosso, 2002; Sobre os Rios de Babilónia, de António

Borges Coelho, encenação de Vítor Gonçalves, 2003; Sonho de uma Noite de Verão, de

William Shakespeare, direcção de São José Lapa, 2006; Jacques e o seu Amo de Milan

Kundera, encenação de Rui Luís Brás, 2006; O Mistério do Planeta Negro de Ana Teresa

Silva, encenação de Paulo Ferreira, 2007; A Gaivota num voo rasante sobre as

Aguncheiras, a partir do texto A Gaivota de Anton Tchékov, adaptação e direcção de São

José Lapa, 2007; As Aventuras de D. Redonda I, a partir da obra homónima de Virgínia

Castro e Almeida, adaptação e direcção de São José Lapa, 2007; As Aventuras de D.

Redonda II, a partir da obra homónima de Virgínia Castro e Almeida, adaptação e direcção de

São José Lapa, 2008; O Rancor, Exercício sobre Helena, de Hélia Correia, encenação de

Alberto Lopes e São José Lapa, 2009.

Encenação. O Pedido do... Urso, adaptação e encenação de duas comédias em um acto

de Anton Tchékov, no Cine-Teatro Municipal João Mota, Sesimbra, e no Espaço das

Aguncheiras, 2008. Traduz e encena o monólogo Novecento de Alessandro Baricco,

adaptando-o para dois actores, Daniel Martinho e Ricardo Carriço, na sala estúdio do Teatro da

Trindade, no Teatro da Luz, Lisboa, e no Auditório Eunice Muñoz, Oeiras, 2003. A Tartaruga

que Canta, de Sénuovo Agbota Zinsou, encenação de Rui Pedro e Miguel Hurst, no Auditório

Municipal Fernando Pessa e no Auditório do Instituto Português da Juventude, Lisboa, 2002.

Stefano Panzeri Italia

Si diploma come attore presso il corso di formazione

professionale per attori del Teatro Stabile del Veneto

Carlo Goldoni di Venezia diretto da Giulio Bosetti nel

luglio del 1997.

Nel 1998 segue debutta in L’uomo la bestia e la virtù

di Pirandello per la regia di Giuseppe Emiliani con il

Teatro Carcano.

A partire dalla stagione 1999-2000 inizia a

collaborare con il Centro Teatrale dell’Università di

Salamanca (Spagna) con il quale partecipa a

numerose produzioni in lingua spagnola e inglese,

inoltre fonda l’associazione culturale RONZINANTE

con la quale collabora come attore, regista e successivamente docente (E fu sera e fu mattina

per Scenario 2008, Stanze sonore da S. Beckett,2006, Novecento di A. Baricco 2001, Il

servitore di due padroni di Goldoni 2001, Don Chisciotte di M.de Cervantes 2003, Pic –nic in

campagna di F. Arrabal 2005, e i progetti in lingua spagnola Notas y palabras entre sangre y

arena 2007e Allo stesso tempo/al mateix temps etc 2008.)

Nel 1998 inizia lo studio della maschera e della Commedia dell’Arte con il maestro Antonio

Fava (Scuola internazionale di Commedia dell’Arte di Reggio Emilia).

Dal 2001 collabora come scritturato e poi come socio con la compagnia Teatro Invito di Lecco

sia per produzioni di teatro ragazzi ( Il ragazzo degli aquiloni 2008, Racconti di contorno 2007 e

Senza paura 2006) sia per adulti ( La cena in scena 2006, Il bosco di Macbeth 2002, Vaghe

stelle dell’orsa 2001)

Dal 2007 collabora con la compagnia Albero Blu di Lecco ( Stracci, 2008 in qualità di regista e Il

bambino con il pigiama a righe 2008), con il Teatro del Buratto di Milano, Teatro Stabile per

l’Infanzia ( Il mio papà è Ulisse 2008, La Lavapaure 2009) con il Teatro Città Murata di Como

(Verranno a te sull’aure 2009) e con il Teatro Sociale di Como/coop Attivamente (Clandestino in

casa 2009), con la compagnia Teatro Stabile dell’Insubria (Il Canto di Natale 2009 come

regista), con la compagnia Teatro Immagine di Venezia (I Promessi Sposi 2007).

Sempre in qualità di attore ha lavorato presso il Piccolo Teatro di Milano- Trame d’autore (Blu

2004) e con la Biennale Teatro (Ulisse e l’arte della navigazione 2008).

Dal 2000 ha continuato la formazione attorale con Laura Curino sulla narrazione, Giorgio Rossi

sul teatro danza, e Claudia Contin, Marcello Bartoli, Enrico Bonavera e Carlo Boso sulla

maschera e la Commedia dell’Arte.

Nel 2008 ha iniziato una collaborazione con l’attore Jordi Arques di Vic, (Spagna) con il quale

ha co-diretto il progetto di gemellaggio teatrale tra Italia e Spagna Allo stesso tempo/al mateix

temps.

Jordi Arqués Catalunya

Estudia art dramàtic a l’escola superior de l’institut

del teatre del 1996 al 2000.

És becat a anar a la Prima del teatro a San Miniato

(Itàlia) l’any 1999. Durant aquest anys participa

també en diversos espectacles tant com a actor Les

carrega el diable (1997), divertiments turístics

(1999), com a director el repartidor de peixos

(2000).

A partir d’aquest moment segueix formant-se amb

Postgrau sobre Biomecànica.(2000).Professor:

Roberto Romei I Curs Shakespeare in

movement.(2000). Professora: Shona Morris, Curs

sobre Thomas Bernhard.( 2001). Professor: Konrad Zschiedrich, Curs de Dansa teatre.(2002-

2003). Professor: Moreno Bernardi. Curs de dansa teatre.(2006). Professors: Nicolas Rimbaud i

Coral Troncoso. Postgrau de pedagogia Teatral (2006-2007). Curs de entrenament actoral

(2007). Professor:Javier Daulte. Curs Teatre Total (2007). Professors:Joseph Alford i Carolina

Valdés. Curs d’interpretació davant la càmera.(2007). Professor: Esteve Rovira. Curs de

poesia.(2009). Professora: Núria Candela. Curs d’entrenament actoral.(2009) Professor: Juan

Carlos Corazza. Curs d’interpretació davant la càmera.(2009). Professor: Santiago Zannou

L’any 2001 funda la companyia CorCia Teatre I fan el seu primer espectacle Cor. En la

companyia fa desenvolupat diferents projectes tant com a actor, Entremeses de Cervantes y

Lope de Rueda.(2004), La Celestina(2005) Projecte Llenamú(2008) Novecento (2010) ànimes

de batan (2011) i com a director: Rinconete y Cortadillo.(2006). Figures d’aigua.(2006). Retalls

del Ter.(2006).Torn de nit.(2009).

Des de L’any 2002 participa com a actor en diferents produccions com El publico.(2002), Les

filles de king Kong.(2002) Cap a la mort.(2003). Salveu les nostres ànimes.(2004). Estem

quedant fatal.(2006). Els contes de la Vila de R. (2006). La fàbrica.(2006). Missatges al

vent.(2007).

Durant aquest temps dirigeix diferents espectacles com Garbellat.(2004), Misteri de

Dolor.(2005) Amfitrió.(2007). FO l’ombra del fantasma. (2007) Les dones de Sondheim i

Kander.(2007) Molt Soroll per res.(2007) Dansa d’agost.( 2007) RJ amor a mort. (2008) Juli

Cèsar. (2008) Tenim la llengua molt llarga.(2009) Croades (2011)

L’any 2008 engega una col·laboració amb l’actor italià Stefano Panzeri amb el que co-dirigeix

un projecte d’agermanament teatral entre Itàlia i Catalunya anomenat Allo Stesso Tempo/ al

mateix temps.

Desde el 2000 també forma part de l’equip docent de l’Institut del Teatre i des del 2006

assumeix el càrrec de coordinador acadèmic de l’Institut del Teatre, Centre d’Osona.

Des de el 1988 és membre actiu de Ventall Teatre i actualment forma part de la junta de

directiva.

Ha treballat també ens diferents projectes d’audiovisual Si tingués una vida (2006). Camí.

(2006). El cuadro. (2006). La flor del mal.(2007). Nimelamia. (2007). 9 mm. (2007). Ego. 2008.

La Nit (2008). El bitllet ( 2009). L’home d’esquena. (2009)

L’any 2009 ha format part com a actor i com a assessor lingüístic del llargmetratge Pa Negre

del director Agustí Villaronga.

Gerard Guix Catalunya

(Vic, 1975) és escriptor, dramaturg i guionista. Ha

treballat o col·laborat amb companyies i teatres com

Els Joglars, Teatre de Guerrilla, Teatre Romea de

Barcelona, Sala La Planeta de Girona, Teatro Kismet

OperA di Bari (Italia), Teatro Sociale di Como (Itàlia),

The Rep – Birmingham Repertory Theatre from

Birmingham (UK) i les productores Focus o Diagonal

TV.

Al llarg de la seva carrera professional ha obtingut

beques i reconeixements del British Council, del

Tyrone Guthrie Centre d’Annaghmakerrig (Irlanda), del

Centre d’Art i Natura de Farrera i de la Institució de les Lletres Catalanes.

Ha publicat les novel·les La deriva dels continents (Angle Editorial, 2005), Dia de caça

(Columna, 2007) i Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me (Columna, 2011)

guanyadora del XXI Premi Pin i Soler de novel·la que també s’ha publicat en castellà; Todo lo

que deberías saber antes de amarme (Suma de Letras, 2012). També és autor d’una trilogia

juvenil fantàstica que consta dels volums El Prodigi i L’Enginy (Estrella Polar, 2011) i El Talent

(Estrella Polar, 2012). El relat Una altra porta tancada està inclòs en l’antologia de nova

literatura catalana Veus (Empúries, 2010), que compta amb una versió castellana, Otra puerta

cerrada a Voces (Anagrama, 2010). El relat Escriure a un escriptor (Moll Editorial) es publicarà

a finals del 2012 i Basat en un fet real es publicarà properament a l’antologia Crims.cat 2.0

(Editorial Alrevés, 2013)

Entre les seves obres com a dramaturg, destaquen Salveu les nostres ànimes (Finalista a les

9ena Mostra de Teatre de Barcelona), Gènesi 3.0 (Premi Fundació Romea de textos teatrals

2006), estrenada al 31è Grec Festival de Barcelona, Sóc una màquina i la peça trilingüe U,

Due, Três, amb la seva pròpia companyia JoGiJo, representada a Itàlia, Espanya i Portugal

amb molt èxit de públic i critica i que va guanyar el Premi Especial del Jurat a la 15ena

Mostra de Teatre de Barcelona.

És soci de SGAE, CEDRO i GAC – Guionistes Associats de Catalunya.

www.gerardguix.com