Escrita i dirigida perDavid Plana

del 21 de al 31 de juliol de 2016Teatre Borràs de Barcelona - Festival Grec

Temporada al Teatre Borràs (setembre-octubre 2016)

DossierEl bon pare

SINOPSI

“Una comèdia tràgica sobre la figura masculina en l’actualitat, sobre el difícil ofici de la paternitat, per al qual no hi ha receptes.”

La vida d’en Roger Denís, l’alcalde d’una petita ciutat de províncies, es desmunta de la manera més insospitada de la nit al dia. Quan les coses no li podien anar millor en la política, el retorn de la seva filla adolescent i un vídeo descobert per internet fan que s’adoni que potser no és tan bon pare com es pensa. I, és clar, quan tot comença a torçar-se i les veritats surten a la llum només falta la intervenció d’una ex amb ganes d’afegir més llenya al foc per deixar un home tocat i enfonsat.

El bon pare és una tragicomèdia sobre la figura masculina i la paternitat. El retrat d’una generació de pares que han cregut que una educació moderna, tolerant i oberta era la solució a tots els mals i s’han trobat que la relació pares-fills era tan complicada i misteriosa com sempre. El malson delirant que viu el protagonista d’El bon pare ens demostra que hi ha coses que un pare no hauria de saber mai sobre la seva filla.

pag. 02

SOBRE EL BON PARE

El bon pare és una comèdia inquietant, que farà riure l’espectador, però que també el confrontarà amb alguns temes transcendentals: la paternitat, la renuncia als propis ideals i la necessitat humana de crear un relat vital coherent per sobreposar-se a l’absurd de l’existència. Encara que aquest relat estigui ple de punts foscos i de trampes que ens posem a nosaltres mateixos.

El bon pare és una reflexió sobre algú que ha viscut absent dels fets més rellevants que han afectat la seva pròpia família. En Roger Denís, el protagonista, és un voyeur en el sentit més ampli del terme. La seva família, per protegir-se de la seva personalitat controladora, l’ha mantingut al marge de tot. Li han fet creure que era un pater familias modèlic, quan, de fet, tots els conflictes importants s’estaven resolent sense la seva intervenció. En Roger es pensa que és admirat, estimat i respectat, però descobreix que només és un observador, impotent i ridícul d’uns fets dels quals només n’ha conegut una part.

El protagonista d’El bon pare és com un heroi de tragèdia grega que hagués ofès els déus i aquests el castiguessin fent caure totes les certeses de la seva vida. Durant el transcurs de l’obra intentarà tapar la via d’aigua que s’ha produït a la seva vida i tornar a l’estat de felicitat que tenia abans de la caiguda, però la paradoxa, o la ironia tràgica, és que s’anirà enfonsant més i més a mesura que avanci la nit i se li reveli l’autèntica veritat: l’estil de vida del qual n’estava tan orgullós, els ideals en els quals creia, l’ètica personal que guiava la seva vida, tot estava equivocat de dalt a baix.

pag. 03

SOBRE EL BON PARE

A en Roger Denís no li quedarà cap més remei que transformar-se, deixar de ser com és, per sortir de la situació de perplexitat i angoixa que viu. Però aquest procés de canvi no serà senzill de fer ni mancat de dolor. Per dur-lo a terme haurà de treure sentiments d’odi i frustració incrustats profundament al darrera de la seva imatge d’home equilibrat i ple de sentiments positius cap a la seva família i la seva ciutat.

Des de la magnífica casa que s’ha construït, metàfora d’ell mateix, de la seva necessitat de control, de la seva obsessió per l’aparença, l’home haurà de trencar el mur que ha aixecat, sense adonar-se’n, entre ell i la resta del món. Un mur que el protegeix, però que també l’aïlla. L’obra és el trencament d’aquest mur.

DAVID PLANA

pag. 04

FITXA ARTÍSTICA

pag. 05

Teatre Borràs. Del 21 al 31 de juliolDurada aproximada. 90 min Espectacle en català

Autor i director. David Plana Interpretació. Lluís Soler, Teresa Vallicrosa, Georgina Latre i Jaume Madaula

Escenografia. Sebastià Brosa

Vestuari. Montse Alacuart

Disseny d'il·luminació. David Bofarull

Disseny de so / concepció sonora. Dani Ferrer

Disseny de vídeo. Mar Orfila

Ajudanta de direcció. Clàudia Flores

Ajudanta escenografia . Núria Garcia Pubill

Disseny Gràfic. Albert Aran

Fotografia. Pablo Ricciardulli

Producció. Estel Solé i Carles Roca

Ajudant de Producció. Olalla Calvo

Administració. Teresa Gómez

Cap Tècnic. Eudald Gili

Construcció Escenografia. Jorba - Miró Estudi -Taller d’Escenografia

Premsa. Marc Gall i Marta Solé (Comèdia)

Distribució. Joan Fernández (EQM Cultura)

Una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, Bitò Produccions i Vania Produccions S.L.

Cartell alternatiu promocionalEl Bon pare, per a xarxes socials.

pag. 06

Qui és qui a El Bon pare

ROGER. Lluís Soler

En Roger Denís és l’alcalde d’una ciutat de províncies. La vida se li capgira de dalt a baix després de descobrir per accident un fet que la seva filla portava molt amagat. En Roger, que ha defugit convertir-se en l’home fred i distant que va ser el seu pare amb ell i que ha intentat educar a la seva filla des de la seva visió renovada d’home d’esquerres, modern i progre, s’adona que potser hauria valgut més una bona bufetada a temps. Però no només els secrets inesperats arriben per part de la seva filla; la trobada amb la sexa ex, la Fanny, l’acabarà de deixar tocat i enfonsat quan, després d’una llarga conversa, ella li faci veure que la imatge que el món té d’en Roger Denís, no és la que ell té de si mateix.

pag. 07

Qui és qui a El Bon pare

FANNY. Taresa Vallicrosa

És la ex-dona d’en Roger Denís; fa anys que estan divorciats. La relació que tenen és cordial i amable, però no poden passar massa estona junts perquè entre ells dos res no flueix. A ell, la Fanny el treu de polleguera, i a ella el Roger a estones li fa gràcia i voldria apropar-s’hi, i a estones hi juga com vol. Durant l’obra, el Roger la convida a pujar a casa i ella aprofitarà l’ocasió per jugar les seves cartes i reivindicar el seu paper de mare. Potser, malgrat que en Roger sempre l’ha tractada d’histèrica i li ha fet creure que era ell qui es portava millor amb la seva filla, en el fons ha estat la Fanny qui ha guanyat la partida de l’educació amb la nena.

pag. 08

Qui és qui a El Bon pare

ADA. Georgina Latre

Filla del Roger i la Fanny. Té valors d’esquerres, però se li nota que a casa mai han faltat els diners. Viu un nihilisme que a estones la fa semblar una pobre nena rica sense cap motivació en concret. No sap què vol fer amb la seva vida, sempre ha intentat ser la filla que en Roger Denís, el seu pare, ha volgut que fos. Durant l’obra, i després que el Roger descobreixi el seu secret, per fi veurem com s’enfronta a ell.

pag. 09

Qui és qui a El Bon pare

POL. Jaume Madaula

Fill d’un empresari agrícola del poble i parella de l’Ada. El dos joves són la nit i el dia, potser per això s’atrauen. Entre la família d’en Pol i la de l’Ada hi ha un cert enfrontament. En Roger Denís odia al pare del noi perquè en ell veu tot el que suposadament ha deixat enrere i en el que per res del món voldria convertir-se: un provincià curt de mires, que mai triomfarà; que fa tuf de porcs perquè es passa tot el dia a les granges.

El Pol intenta mantenir una bona relació amb el seu sogre, però el considera un estirat i un pijo que es pensa que per ser d’esquerres ja té el cel guanyat. Durant l’obra, conclourà que l’Ada i el Roger són d’aquella mena de persones a les quals no vol assemblar-se.

pag. 10

Currículums d’El bon pare.

pag. 11

TEATRE

1997 Mala sang. Direcció: David Plana. Producció: Sala Beckett

1998 Over the Rainbow i Endevina endevinalla (Criatures). Direcció: Cia. T de teatre i David Plana. Producció: T de teatre.

1999 Qui va matar l’estrella de la ràdio?. Dir: Oriol Grau. Producció: CTN Trono Villegas.

2001 La dona incompleta. Direcció: Sergi Belbel. Producció: Sala Beckett.

2001 Després ve la nit. Direcció: David Plana. Producció: Cia. Misògines.

2002 Paradís oblidat. Direcció: Carlota Subirós. Producció: TNC Projecte T-6.

2003 Això no és vida! Escrita conjuntament amb Albert Espinosa i Sergi Belbel. Direcció: David Plana. Producció: T de teatre.

2008 Dia de partit. Direcció: Rafael Durán. Producció: Teatre Lliure.

2013 La casa del bosc. Obra breu. Guanyadora del II Torneig de dramatúrgia organitzat pel festival Temporada Alta de Girona.

2015 Els encantats. Premi Frederic Roda, ex aequo.

David Plana

Currículums d’El bon pare. David Plana

TV I RADIO

1997 Escriptura i direcció de la sèrie Somnien les ovelles científics clònics? De Les tardes amb Elisenda Roca a COM Ràdio.1999 Escriptura de capítols per a la sèrie de TV3 i Dagoll Dagom La memòria dels Cargols.2000 Escriptura de guions per a la sèrie Moncloa, ¿Dígame? a Tele 5, amb producció d’ El Terrat.2001 Escriptura de guions per a la sèrie Jet-Lag a TV3, producció de T de Teatre.2003 Escriptura de guions per a la sèrie L’un per l’altre a TV3, producció de l’Avern i TV3.2005-07 Direcció argumental de la sèrie Ventdelplà a TV3, producció de Diagonal TV.2009-13 Idea original, argument i Direcció argumental de la sèrie La Riera, a TV3, producció de Televisió de Catalunya.

PREMIS

1997 Premi de la Crítica de BCN Espectacle Revelació (Mala Sang)1997 Premi Serra d’Or al Millor text teatral per Mala sang.1998 Premi Butaca al millor text per Criatures (col·lectiu).2001 Premi Butaca i Premi Serra d’or (La dona incompleta)2002 Premi Butaca al millor text por Després ve la nit.2015 Premi Frederic Roda, ex aequo, per Els encantats

pag. 12

Currículums d’El bon pare. Lluís Soler

TEATRE

1990 Fi de partida, de Samuel Beckett. Dir. Jordi Mesalles. / El Banc, d’Aleksandr Guelman. Dir. Boris Rotenstein / Alfons IV, de Josep Maria Muñoz. Dir. Jordi Mesalles. / Andante Amoroso, Autors diversos. Dir. Manuel Carlos Lillo. / Premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona per Fi de partida i El banc.

1991 Desig, de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. / Somni d’una nit d’estiu, de Will Shakespeare. Dir. Calixte Bieito. / La vida perdurable, de Narcís Comadira. Dir. Boris Rotenstein. / Sota un vel d’estrelles, de Manuel Puig. Dir. Jordi Mesalles.

1992 El desengany, de Francesc Fontanella. Dir. D. Reixach. / Civilitzats tanmateix, de Carles Soldevila.

1993 La guàrdia blanca, de Mijail Bulgàkov. Dir. Pavel Khomsky. / Un dia, de Mercè Rodoreda. Dir. Calixte Bieito. / Mr. Barnett, de Jean Anouilh. Dir. Joan Anguera. / Dos tristes tigres, de José Sanchis Sinisterra. Dir. R. Walkowiak.

1994 Biografia, de Francesc Pereira. Dir. Jordi Mesalles / Otel.lo, de Will Shakespeare. Dir. Mario Gas / El mercader de Venècia, de Will Shakespeare. Dir. Sergi Belbel.

1995 Arsènic i puntes de coixí, de J.Kesselring. Dir. Anna Lizaran. / Tartuf, de Molière. Dir. Xavier Boada / La festa del blat, d’Àngel Guimerà. Dir. Joan Castells / Premi Butaca al millor actor de teatre per El mercader de Venècia.

1996 ..I un clavell vermell al trau, de Sagarra. Dir. Lluís Soler / L’avar, de Molière. Dir. Sergi Belbel / Premi d’Interpretació de la Crítica Teatral de Barcelona per...I un clavell vermell al trau i L’avar / Premi Butaca al millor actor de teatre per L’avar

1997 Pesombra, de Joan Salvat-Papasseit. Dir. Magda Puyo / Testament, de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel / Tot el que miro m’exalta...,de Joan Vinyoli. Dir. Lluís Soler / El rapte en el serrall, de W. Mozart. Dir. Mario Gas / El silenci és d’or, d’Apel.les Mestres. Dir. Frederic Roda

1998 Dos bessons venecians, de Carlo Goldoni. Dir. Toni Cafiero. / Morir, de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel.Amadeus, de Peter Shaffer. Dir. Àngel Alonso.

pag. 13

Currículums d’El bon pare. Lluís Soler

1999 L’estiueig, de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel.

2000 La comèdia dels errors, de Shakespeare. Dir. H.Pimenta / Tartuf, de Molière. Dir. Oriol Broggi.

2001 Suite, de Carles Batlle. Dir. Toni Casares / La dona incompleta, de David Plana. Dir. Sergi Belbel / Enric IV, de Luigi Pirandello. Dir. Oriol Broggi.

2002 Moll oest, de B.M. Koltès. Dir. Sergi Belbel / Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo. Dir. Sergi Belbel / Premi Butaca al millor actor de repartiment per Dissabte, diumenge i dilluns.

2003 Liliom, de Ferenc Molnar. Dir. Carlota Subirós / El mètode Grönholm, de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel / Primera plana, de Hecht & McArthur. Dir. Sergi Belbel.

2004 Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Dir. Àngel Alonso / El Comte Arnau, de J.M. de Sagarra. Dir. Antonio Calvo

2006 Ilíada, d’Alessandro Barico. Dir. Antonio Calvo / Nausica, de Joan Maragall. Dir. Herman Bonin

2007 A la Toscana, de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel Shakespeare, sonets. Dir. Antonio Calvo.

2008 L’home de la flor a la boca, de Pirandello. Dir. C.Subirós. / Ligth de Pau Miró. Dir. Pau Miró / Sonata a Kreutzer, de Quim Lecina. Dir. Quim Lecina. - Premi d’Interpretació de la Crítica Teatral de Barcelona. - Per L’home de la flor a la boca.

2009 L’inspector, de Nikolai Gogol. Dir. Sergi Belbel / L’habitació de Verònica, d’Ira Levin. Dir. Hèctor Claramunt / ...ens hi ha portat la paraula, Vinyoli. Dir. Antonio Calvo.

2010 L’Odissea d’Homer(Carles Riba). Dir. Antonio Calvo / Nit de reis, de William Shakespeare. Dir. J.M.Mestres

2011 El misantrop de Moliere, Dir. G. Lavaudant. / Luces de Bohemia, R. del Valle-Inclan. Dir. Oriol Broggi. / Canigó de Jacint Verdaguer. Dir. Antonio Calvo.

2012 Rei i senyor de J. Pous i Pagès, dir. Toni Casares. / Cosmètica de l’enemic de Amèlie Nothomb, dir. Magda Puyo.

2013 Per un sí per un no de Nathalie Sarraute, dir. Ramon Simó.

2014 Safari Pitarra d’Oriol-Pedrals, dir. Jordi Oriol. / Bartolomé encadenado de J. Sánchis, dir. Antonio Simón.

pag. 14

Currículums d’El bon pare. Lluís Soler

TELEVISIÓ i CINEMA

Sèries

Vostè mateix / Gran hotel / Estació d’enllaç / La Lloll / Makinavaja Comisario / Psicoexprés / Setze dobles / Mar de fons Pulseres vermelles / Isabel / Zoo / Apaches

Culebrots

Poble Nou / Secrets de família / Laberint d’ombres / El cor de la ciutat

TVmovies

Arnau. Dir. Joan Mª Güell / Laia. Dir. Jordi Frades / Mariposas en la luz. Dir. Diego Yaker / Ecos. Dir. Oriol Paulo / La princesa del polígon. Dir. Rafa Montesinos / La ratjada. Dir. Miquel Garcia / Atrapats. Dir. Miguel Puertas

Pel·lícules

El somni de Maureen. Dir. Romà Guardiet. / La ciudad de los prodigios. Dir. Mario Camus. / Tramontana. Dir. Ramon GielingCaracremada. Dir. Lluís Galter / El hombre de las mariposas. Dr. Maxi Valero / Premi Zoom a la Trajectòria Professional 2011Altamira. Dir. Hugh Hudson / Cámara oscura. Dir. Pau Freixas / Bienvenido a Farewel Goodman. Dir. Xavi Puebla / 11-11-11. Dir. Darren Lynn Bousman / Insensibles. Dir. Juan Carlos Medina / La redempció dels peixos. Dr. Jordi Torrent Los últimos días. Dir. Àlex Pastor i David Pastor

Nominació Premis Gaudí 2009 - Protagonista masculí - Per BIENVENIDO A FAREWEL GOODMAN

pag. 15

pag. 15

Currículums d’El bon pare. Teresa Villacrosa

TEATRE

1983 ¡Glups! - Dagoll Dagom1986 El Mikado – Joan Lluís Bozzo1989 Dancing – Helder Costa1994 Un dia – Calixto Bieito1995 Sweeney Todd – Mario Gas1996 Precisament avui – Ferran Madico1997 Guys & Dolls – Mario Gas1998 Brecht x Brecht – Mario Gas1999 Mesura per mesura – C. Bieito2000 T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré – Esteve Ferrer2001 Sopar d’amics – Esteve Ferrer2003 Poe – Joan Lluís Bozzo Cabaret literari – Mario Gas2004 Orestiada – Mario Gas2005 Ròmul el gran – Carles Alfaro2007 Boscos endins – Joan Lluís Bozzo Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny – Mario Gas2008 Sweeney Todd – Mario Gas2009 Groucho me enseñó su camiseta – Damià Barbany2012 Follies – Mario Gas2014 Noies de calendari - A.Calvo2015 Ritter, Dene Vos - Konrad Zschiedrich2015 El crim de la germana Bel - Rafa Calatayud2015 Yo maté a mi hija. - Pep Molina / Fang i setge - Joan Font2016 Falstaff - K.Zschiedrich

pag. 16

TELEVISIÓ

Tarancón (telemovie) – Antonio HernándezSagrada Família – Joan Lluís BozzoEl Cor de la ciutatPsicoexprésJet-lagValeria (telemovie) – Sílvia QuerAndorra (telemovie) – Lluís Maria Güell

CINEMA

1996 Primates – Carles Jové2006 Joves – Termes & Torres2007 Transeúntes – Lluís Aller

Currículums d’El bon pare. Jaume Madaula

TEATRE

2009 Plastilina. Dir. Marta Angelat- Sala Beckett

2010 L’Estruch - Fuso Negro. Dir. Eva Hibernia. Sala BeckettShangai (Lectura dram.) Dir. Cristina Genebat.

2011 F3dra. Dir. Pep Pla- Sala Beckett.

2012 - 2013 Celobert. Dir Josep María Pou - Teatre GoyaEls nostres tigres beuen llet. Dir. Carles Mallol. TNCI després fotet un tret al cap (lectura dram.) Dir. Carles Mallol It Lectura dramatizada. Dir. Gloria Balanyà - Sala BeckettRadioHamlet. Dir. Moreno Bernardi - Festival Shakespeare

2014 Ocells i llops. DIr. Lurdes Barba. TNC.Trashédies. Dir. Guillem Albà y Marc Angelat.19.06 Afirmatiu. Dir. Manuel Dueso. Teatre Lliure.Monstres. Dirc. Jaume Madaula- L’Estruch.

2015 Copi i Ocaña, al purgatori. Dir. Marc Rosich. T.Almeria.

2016 Fusells. Dir. Daniel J. Meyer- Teatre Almeria.

pag. 17

TELEVISIÓ

La riera - Dir. Esteve Rovira- Sèrie TV3. 2010-AcLos protegidos - Prod. Juan. J Díaz - Sèrie Antena 3, 2010.Sagrada Familia - Prod. Dagoll Dagom- Sèrue TV3, 2009.Entrampat. Dir. Josep M. Serra- Sèrie TV3, 2008.La meva aventura a BCN- Dir. Dviz Zhu – Sèrie TV3, 2008.

CINEMA

Waste Days. Dir. Eloy Calvo- Curtmetratge, 2009Cargols. Dir. Geoffrey Cowper- Curtmetratge, 2009.Eloïse. Dir. Jesús Garay- Llargmetratge, 2008.

Currículums d’El bon pare. Georgina Latre

TEATRE

2008 LATITUDS de Laura Batllori i Aleix Fauró. Festival Innund’art Girona.HIKIKIMORI de Jordi Faura, Dir. J.Faura i Abel Coll. Sala Villarroel.

2009 LA TERRA ÉS BAIXA, I BRUTA, I ERMA... de Jordi Faura. Dir. J.Faura iAbel Coll. Teatre Romea.

5 NOIES I UN VESTIT d’Alan Ball, dirigida per Víctor Álvaro. Almeria Teatre.

2010 UN LLOP FUGINT D’UN EIXAM DE TRONS de Jordi Faura.Dir. J.Faura i Abel Coll. Teatre Romea.

2010- 2011 EL SENYOR DE LES MOSQUES basada en la novel.la deWilliam Golding. Dramatúrgia i direcció d’Abel Coll. Versus Teatre.

2010/2012 SOPAR AMB BATALLA. Escrita i Dir. Jordi Casanovas.Versus Teatre.

2012 LA JUSTICE espectacle de carrer. Dir. Ariane Mnouchkine iThéâtre du Soleil representat a Paris.

2013 CONSELL FAMILIAR de Cristina Clemente. Dir. JordiCasanovas. Sala Beckett.

2014 INFECTE d’Alberto Ramos. Dirigida per Iban Beltran. VersusTHE EMPEROR OF AMERICA. dirigida per Justine Arden. Camden�sPeople Theatre de Londres.

2015 VILAFRANCA de Jordi Casanovas. Teatre Lliure.

pag. 18

TELEVISIÓ

2005 Presentadora de les campanades de Cap d’Any a TV3.2009 EL PACTO” Telecinco.2006/2010 VENTDELPLÀ Televisió de Catalunya.

CINEMA

2014 ANTONIO CUMPLE 50 AÑOS. Dir. Alejandro Mira.

2011 INSERT COIN Dir. 12 directors. Escándalo Films.

2008 FORASTERS Dir. Ventura Pons.

2004 OTROS DÍAS VENDRÁN dirigida per Eduard Cortés

La Producció

Bitò Produccions neix el 1991 amb la clara intenció de donar cobertura professional a les produccions teatrals de la Companyia El Talleret de Salt i a la vegada anar creant una estructura de producció i distribució prou forta que consolidés i ampliés la capacitat que havia tingut El Talleret fins al moment. En una segona fase, ja amb l'horitzó de l'obertura i gestió del nou Teatre de Salt a uns anys vista, Bitò comença a treballar en els camps de la programació (Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt, Teatre de Lloret de Mar, Teatre de Blanes, Festival de Titelles de Girona... campanya de teatro escolar (Teatre General Bàsic (T.G.B.) ...) de la gestió de gires i de les produccions executives i coproduccions amb altres companyies.

Vania Produccions és una productora, gestora cultural i empresa de serveis a l’espectacle creada l’any 1996. Des de llavors, Vania s’ha especialitzat en la producció, distribució, explotació i promoció de muntatges de teatre, música i dansa tant nacionals com interna-cionals, així com en esdeveniments culturals i activitats acadèmiques. En aquests 20 anys de trajectòria amb més de 70 espectacles, ha obtingut els premis nacionals més importants de les arts escèniques, tant els atorgats pels professionals (Premios Max) com pel públic (Premis Butaca) o els institucionals (Premis Ciutat de Barcelona).

pag. 19

Premsa i distribució

Premsa & comunicació

COMEDIA. Comunicació & mèdia sl

Marc Gall / Marta Solé

Telf. [00 34] 933 10 60 44 · Mvl. [00 34] 654 066 510

mgall@comedianet.com · msole@comedianet.com

www.comedia.cat

DISTRIBUCIÓ

EQM SERVEIS CULTURALS

Contacte: Joan Fernández

Tlf. 93 466 13 30 – 619 061 445

info@eqmcultura.com

pag. 20