1

DOSSIER DE PREMSA DE LA MOSTRA 2009

2

CONTINGUTS DEL DOSSIER DE PREMSA Introducció, pàgina 1 Espais, pàgina 9 Preus, pàgina 9 Idiomes, pàgina 9 Programació, pàgina 10 Activitats paral·leles, pàgina 28 Llistat de convidades, pàgina 29 CONTACTE DE PREMSA Divina Huguet | premsa@dracmagic.cat | 676 243 918 Material gràfic i programació disponible a www.mostrafilmsdones.cat 17a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

de l’11 al 21 de juny Més de 50 films i una desena de títols de presentació exclusiva a la Mostra .

INTRODUCCIÓ

La 17a edició de la Mostra ens portarà durant 10 dies una acurada selecció de més d’una cinquantena de títols del millor cinema fet per dones. Més d’una desena de presentacions exclusives i estrenes entre documentals i ficcions d’arreu del món. Projeccions i activitats paral·leles ompliran durant deu dies la Filmoteca de Catalunya, l’Espai Bonnemaison, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la Casa Àsia. Hem convidat un bon nombre de realitzadores a la 17a Mostra. Presentaran el seu últim projecte, i ens oferiran una lliçó de cinema, una de les parelles de cineastes més interessants dels últims anys: Angela Ricci Lucchi i Yervant Gianikian. Gabriela Gutiérrez presentarà el combatiu documental Tapólogo sobre dones sud-africanes amb VIH. Escoltarem denúncia també de l’iraniana Firouzeh Khosrovani amb el seu film Rough Cut, amb qui podrem debatre sobre la situació de les dones a l’Iran. Carla Subirana, Diana Cardozo o María Ruído són altres de les realitzadores convidades que ens mostraran la varietat de perspectives, temàtiques i estètiques que ofereix l’imaginari audiovisual femení.

3

La inauguració de la 17a edició se celebrarà a l’aire lliure a la Plaça de la Virreina el dijous 11 de juny, amb la preeestrena de la pel·lícula La caja de pandora de la realitzadora turca Yesim Ustaoglu. Obrim La Mostra amb la guanyadora de la Concha de Oro a la millor pel·lícula i la millor actriu al darrer Festival internacional de cine de Donostia-San Sebastián.

La cloenda també es farà a l’aire lliure, el diumenge 21 de juny al

pati de l’Espai Bonnemaison on veurem Made in L.A. (Fet a L.A.) d’Almudena Carracedo. Un documental que protagonitzen tres immigrants llatines als EUA que emprendran la lluita per reclamar els seus drets laborals i denunciar l’explotació als tallers tèxtils de Los Angeles de la marca de roba Forever 21.

La programació de la 17a Mostra s’organitza en diversos apartats. A Secció Clàssiques concentrem esforços per portar les últimes estrenes de les cineastes que, per la seva trajectòria i qualitat, considerem imprescindibles. Enguany tenim la sort de presentar-vos en exclusiva l’últim treball de la gran Agnès Varda. A Les plages d'Agnès, la directora, de 81 anys, fa balanç de tot el que ha viscut davant la càmera. Varda ens guia amb l’escenari de fons de les platges que tan han marcat la seva vida i construeix el seu autoretrat com un collage, on es barregen , amb emoció i humor, fragments de la seva vida i obra.

A Agnès Varda en aquesta edició li volem retre un merescut homenatge amb la projecció de diversos films fonamentals de la seva dilatada carrera. Per això comptarem amb el clàssic La Pointe Courte , primer llarg de la realitzadora de 1954. També veurem un altre documental poc conegut: Mur Murs. La mirada de la directora a la ciutat de

4

Los Ángeles dels 80 a través de l’art urbà. I a Jane B. par Agnès V. ens trobarem amb el calidoscòpic retrat que li fa a l’actriu i cantant Jane Birkin.

I encara en aquest apartat de Clàssiques i presentada al Festival de Berlín d’aquest any, comptarem amb l’últim de la reconeguda directora alemanya Ulrike Ottinger. A The Korean Wedding Chest. (El bagul de núvia coreà) Ottinger ens guiarà a través d’hipnòtiques imatges en la contemplació dels preparatius i la cerimònia d’una boda tradicional de Corea del Sud. Amb comparable sentit poètic, ens aproxima la directora Naomi Kawase a Tailàndia. A Nanayo viatjarem al sud d’aquest país amb una jove japonesa que fuig d’una difícil situació personal.

Programada conjuntament amb el Festival de cinema asiàtic de Barcelona (BAFF)

5

En el nostre objectiu de difondre l’obra de cineastes poc reivindicades, enguany dediquem un monogràfic a Marie Menken figura indispensable del cinema experimental i l’avantguarda del Nova York entre els anys 50 i 70. Hem convidat a Nicole Brenez, responsable dels programes sobre les avantguardes de la Cinémathèque francesa, per a que faci una presentació. A banda d’una àmplia selecció dels seus curts veurem també el documental sobre la seva vida Notes on Marie Menken de la realitzadora austríaca Martina Kudlácek. Una altra secció especial la que ens portarà a Angela Ricci Lucchi i Yervant Gianikian. Formen una de les parelles de creadors més importants del cinema documental dels últims 30 anys. Ells mateixos ens presentaran el seu darrer treball Ghiro Ghiro Tondo de 2007 i Archivi italiani (n.1): il fiore della razza. A més, ens oferiran una lliçó de cinema el 13 de juny al CCCB, és una de les activitats paral.leles que farem a la Mostra.

6

Agrupades en la secció Panorama ficcions veurem altres apostes fortes de la Mostra. També presentacions al nostre país.

Home és el primer llarg de la realitzadora franco-suïssa Ursula Meier protagonitzat per Isabelle Huppert. Quin efecte produirà l’arribada dels cotxes a l’autovia, abans en desús, que una família utilitzava com l’extensió del pati de casa seva? Una altra estrena de la Mostra amb actrius conegudes del cinema francès com Nathalie Baye o Béatrice Dalle és Les bureaux de Dieu de Claire Simon. de manera delicada i amb encert assistirem a les converses d’un grup de dones en un centre de planificació familiar. Panorama Documentals Amb la voluntat de difondre i presentar al públic de Barcelona les millors novetats del cinema documental signat per dones, portem enguany una desena de títols. A Examined Life, veurem a Slavoj Žižek, abillat amb una armilla reflectant, exhortant sobre la ideologia de l’ecologia des d'una deixalleria o a Judith Butler conversant amb la germana de la directora i afectada d'artrogriposi, sobre les polítiques del cos. Són només només dues de les interessants aportacions dels 8 pensadors i pensadores de renom que examinen aspectes socials i ètics del món contemporani des d'escenaris insòlits.

Té 97 anys i segueix en actiu. Considerada un referent en l'art modern i una icona del moviment feminista, no hem tingut moltes oportunitat d’escoltar el que pensa l’artista Louise Bourgeois. Ara ho podrem veure a Louise Bourgeois: The Spider, the Mistress and the Tangerine (Louise Bourgeois: l’aranya, l’amant i la mandarina).

7

En aquesta secció diversos documentals de producció espanyola aborden la idea de la memòria d’una manera àmplia i polièdrica; des de la memòria personal i familiar als mecanismes de construcció de la memòria històrica. Ho podreu veure a De monstruos y faldas de Carolina Astudillo, a Nedar de Carla Subirana , o als dos films de María Ruído Plan Rosebud 1 i 2. Comptarem amb la presència de totes tres realitzadores.

EL SEXE DEL ÀNGELS.

Agrupats sota aquest títol hem reunit una àmplia mostra de treballs que tenen com a eix comú una reflexió sense prejudicis sobre les sexualitats. Diem sexualitats en plural perquè en aquestes obres s’exploren molts matisos, sovint esborrats o negats, de les diferents identitats sexuals dels individus. Un panorama en el que trobarem des de les dones venjadores de The Angelmakers als radicals manifestos pansexuals de la producció alemanya Working On It.

Per quart any comptarem amb la col·laboració de Virgínia Vilaplana i Montse Romaní a cura de la secció Subtrames. Pedagogies radicals, polítiques i narratives de gènere. Els títols triats reflexionen entorn de la creació de les imatges com a eines polítiques en els processos educatius. Plantegen com es crea una consciència i actitud crítiques en la normalització de la cultura espectacle i les seves formes de modelar comportaments i instituir valors socials. Les coordinadores estaran a totes dues sessions del cicle.

Com a punt de trobada de debat i discussió amb les directores i artistes convidades a la Mostra programem també un conjunt d’activitats paral.leles a les projeccions. Enguany hem preparat: Arxius. No existeix la nostàlgia. Existeix el present. Lliçó de cinema impartida per Angela Ricci Lucchi i Yervant Gianikian. CCCB (Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona), Montalegre, 5 DISSABTE 13 DE JUNY A LES 12h El cos imposat: reflexió sobre les dones a l’Iran. Debat amb Firouzeh Khosrovani, directora iraniana i Shahram Kholdi (doctorant en estudis sobre el Pròxim orient a la Universitat de Manchester)

8

Modera: Rosa Maria Calaf, periodista. Presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Projecció del curt documental Rough Cut (Iran, 2007, 22'), Firouzeh Khosrovani. CCCB (Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona), dintre del cicle “Fora de Programa”, Montalegre, 5 DISSABTE 13 DE JUNY A LES 19h Les dones en el cinema iranià. Conferència a càrrec de la directora iraniana Firouzeh Khosrovani. S’il·lustrarà amb seqüències de films representatius. Casa Àsia, av. Diagonal, 373 DIMARTS 16 DE JUNY A LES 19 h Sobre el cinema experimental. Presentació a càrrec de Nicole Brenez. A continuació es projectarà una selecció de curts de Marie Menken. Filmoteca de Catalunya, Av. De Sarrià, 33 Nicole Brenez és responsable dels programes sobre les avantguardes a la Cinémathèque francesa des de 1996. DIMECRES 17 DE JUNY A LES 19h30 A Curts en Femení el públic podrà gaudir del programa de curtmetratges de realitzadores de l’Estat espanyol elaborat per TRAMA (Coordinadora de muestras y festivales de cine, vídeo y multimedia realizado por mujeres). El Vídeo del Minut: Un espai propi, és una invitació a totes les dones a que diguin la seva fent cinema. Les participants han agafat una càmera i han enregistrat, en un sol pla seqüència d’un minut de durada, la seva mirada al voltant del tema d’enguany: “Els interrogants”. Els objectius del projecte són destacar la importància de la mirada, de la reflexió i de la subjectivitat de qui filma, i crear un arxiu audiovisual que reuneixi la visió de les dones sobre diversos aspectes de la realitat. El projecte té com a resultat final un film col·lectiu compost per aquestes filmacions videogràfiques d’un minut. El podreu veure a la Filmoteca. La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona s’organitza des de Drac Màgic (Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals), té per objectiu promoure el cinema dirigit per dones i és un esdeveniment no competitiu amb menció de l’audiència al Millor Llargmetrage, el Millor Documental i el Millor Curt. Després de 17 anys d’història, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona s’ha convertit en un espai cultural estable i una plataforma d’exhibició alternativa cada cop més compromesa amb el debat sobre els processos creatius.

9

ESPAIS Projeccions: - Filmoteca de Catalunya (Avinguda de Sarrià, 33, Barcelona). - Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7, Barcelona). -Pati Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7, Barcelona). -Plaça de la Virreina. Gràcia -Casa Àsia. av. Diagonal, 373 Excepte les projeccions a la Filmoteca de Catalunya, la resta de pel·lícules són d’accés gratuït. Activitats paral·leles: - Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7, Barcelona). - CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) (Montalegre, 5, Barcelona). -Casa Àsia av. Diagonal, 373 Activitats d’accés gratuït. PREUS FILMOTECA Entrada única: 2,70 euros Carnet jove, jubilats, aturats, estudiants, carnet familiar, sessió infantil i socis Tr3SC: 2 euros Abonaments: 18 euros (10 entrades) Totes les altres projeccions i activitats paral·leles són gratuïtes! IDIOMES DE LES PROJECCIONS Totes les projeccions es fan en versió original amb subtítols electrònics en català, excepte: Caja de Pandora (VO i subtítols en castellà) Home (VO i subtítols en castellà) La Pointe Courte (VO i subtítols en castellà)

10

PROGRAMACIÓ

CLÀSSIQUES

1. Die koreanische Hochzeitstruhe (El bagul de núvia coreà) Contemplació minuciosa i exquisida dels preparatius i la cerimònia d’un casament tradicional a Corea del Sud. Seül és una ciutat que condensa les tensions entre modernitat i tradició. I Ulrike Ottinger una observadora errant, sensible a aquests contrastos, que ens mena pels escenaris, els gestos i els rituals per preguntar-nos com es conjuga el vell i el nou. La pulsió fotogràfica d'Ulrike Ottinger està present tant en el punt de vista solemne i poètic, allunyat de l'explotació visual de l'exotisme o les emocions, com en el temps que la cineasta atorga a les imatges perquè s’expliquin. Ulrike Ottinger, és una de les realitzadores alemanyes formalment més innovadores i el seu cinema, considerat d'avantguarda o underground, és un veritable espai de creació interdisciplinari, en què la pintura, la fotografia, l'etnologia, l'escenografia i la lingüística es combinen amb diferents estratègies narratives. The Korean Wedding Chest (El bagul de núvia coreà) Ulrike Ottinger. Alemanya, 2008, 82' Projecció: diumenge 14 de juny, 19.30 h – Filmoteca

2. Nanayomachi (Set nits) Ficció sobre la Saiko, una jove japonesa, que arriba a Tailàndia per tal de superar un moment personal dolorós. Allà la casualitat fa que acabi passant set dies en una casa al mig del bosc convivint amb un curiós grup de persones on s’aprenen les tècniques tradicionals del massatge tailandès. En aquest temps s’anirà desprenent d’un llast d’aprensions i sofriment gràcies a l’únic mitjà de què disposarà per comunicar-se: el gest, el contacte, el cos. L’atmosfera xafogosa i tèrbola de la selva tropical, els primeríssims plans, la natura exuberant i desbordant són imatges atractives que s’enganxen a les coses i que ens acaben asfixiant. L’obra de Naomi Kawase ha estat reconeguda i premiada en espais internacionals com els festivals de cinema Visions du Réel, Rotterdam, Singapur, Locarno i Cannes. Nanayo (Set nits) Naomi Kawase. Japó, 2008, 90' Programat conjuntament amb el BAFF. Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona

11

Projecció: dilluns 15 de juny, 22 h – Filmoteca 3. Les plages d’Agnès (Les platges d’Agnès) Autorretrat de la realitzadora construït a partir dels records dipositats en les platges de la seva memòria. L’evocació dels llocs és el pretext per traçar el seu recorregut biogràfic i per organitzar el relat de la seva vida. Les diverses recreacions de la seva infància, de la gent que ha conegut, dels seus lligams afectius i amorosos amb la seva família, amb Demy o amb el cinema i l’art, conformen el seu arxiu personal d’imatges amb què materialitza els seus records. Com en la resta de la seva filmografia, Varda adopta la forma de l’assaig per vertebrar tot aquest material derivat de la seva memòria i mobilitzat per la seva imaginació, un collage en què es barregen, amb humor i emoció, fragments de la seva vida i dels seus films. Les plages d'Agnès (Les platges d’Agnès) Agnès Varda. França, 2007, 110' Projecció: divendres 12 de juny, 22 h – Filmoteca PANORAMA FICCIONS

1. Les bureaux de Dieu (Els despatxos de Déu) Djamila, Zoé, Nedjma, Hélène, Adeline, Clémence, Maria Angela o Ana María són algunes de les noies que tracten de solucionar els seus problemes en el centre de planificació familiar. La directora Claire Simon, reuneix cares conegudes com Nathalie Baye o Béatrice Dalle amb actrius no professionals. Les Bureaux de Dieu ens mostra amb delicadesa i encert els temes que preocupen les dones de diferents procedències socials i edats. Totes aquestes dones exposen els dubtes i les pors, i, en aquestes converses queda contància del pes que encara tenen les tradiciones en la consideració de l’avortament o l’ús dels anticonceptius. Les bureaux de Dieu (Els despatxos de Déu) Claire Simon. França, 2008, 122' Projecció: -dissabte 13 de juny, 22h Filmoteca -dilluns 15 de juny, 21.30 Cinema a l’aire lliure al pati de la Bonnemaison

2. La cámara oscura A finals del segle XIX en una colònia d’Entre Ríos (Argentina), hi viu una dona, Gertrudis, reclosa i oculta per haver estat considerada lletja des de petita. L’arribada d’un fotògraf canviarà la seva visió de la bellesa i podrà mirar el seu propi rostre sense avergonyir-se’n.

12

La pel.lícula es basa en un relat d’Angélica Gorodischer, una història que va atreure la directora per la rellevància que té la mirada com a instrument de significació de les coses. Les conseqüències negatives que pot tenir la mirada exigent d’una mare, la mirada indiferent d’un marit o la mirada creadora d’un artista. Imatges de diversa procedència es combinen amb les cinematogràfiques per així expressar aquest poder que té la mirada per atorgar visibilitat i acceptació. La cámara oscura Maria Victoria Menis. Argentina, 86' Projecció: diumenge 14 de juny, 22h Filmoteca

3. Home (Casa) La casa on viuen feliçment en Michel, la Marthe i els seus tres fills es troba aïllada enmig d’una planúria silenciosa flanquejada per una autovia fora d’ús, que la família ha acabat ocupant com a prolongació de la casa. A l’estiu, inesperadament, la via s’obre al trànsit. Davant la situació d’invasió, la casa es convertirà en una trinxera i els seus habitants duran la resistència al límit. L'autopista revelarà les disfuncions i les neurosis de cadascú. Home és una original poètica de la quotidianitat i un retrat sarcàstic i crític de la societat del benestar. Un resplendent treball visual i narratiu reforçat per la concepció teatral en la posada en escena, en la concentració de l'acció en un mateix escenari, en els enquadraments (inspirats en l’obra fotogràfica de Jeff Wall) i també en una dramatúrgia que situarà la família tant com a espectadora com a espectacle. Ursula Meier va treballar com a assistent d’Alain Tanner ente el 95 i el 99 i des d’aleshores ha rodat curtmetratges, documentals i telefilms. Home (2008) és el seu primer llargmetratge, finalista a Sundance i seleccionat per la Setmana de la crítica al Festival de Cannes. Home (Casa) Ursula Meier. Suïssa, França, Bèlgica, 2008, 95' Projecció: dissabte 20 de juny, 22 h – Filmoteca 4. Pandora’nin Kutusu (La caja de Pandora) Nesrin, Guzin i Mehmet són dues germanes i un germà adults que pateixen les contrarietats pròpies de la vida en una ciutat com l'Istanbul actual, complexa i convulsa, en transformació permanent. Un dia, una trucada els avisa que la seva mare, d'edat avançada, Nusret, ha desaparegut. Els tres germans es reuniran per cercar-la i viatjaran cap el poble natal. L’angoixa per la desaparició s’esvaeix quan finalment la troben, però hauran de prendre una decisió incòmoda. Nusret pateix una demència i se l'han d'emportar cap a Istanbul. La tensió pel retorn a la llar, el diagnòstic d'alzheimer de Nusret i els conflictes no resolts entre els germans obriran la caixa dels trons. Yesim Ustaoglu elabora un retrat familiar des del qual destapa problemes identificables de la societat contemporània com la decadència del model familiar, el fracàs de les relacions personals, el desarrelament o la incomunicació.

13

Yesim Ustaoglu va néixer a Sarikamis el 1960. Després de rodar diversos curtmetratges va aconseguir dirigir el seu primer llargmetratge, The Trace, el 1994. El reconeixement internacional li va arribar el 1999 amb Günese yolculuk (Journey to the Sun), que entre altres guardons va rebre el premi Àngel Blau al Festival de Cinema de Berlín, el FIPRESCI i l'Espiga d'Or al Festival de Valladolid. El seu penúltim film va ser Bulutlari beklerken (Waiting for the Clouds, 2004), premi Sundance NHK al Millor Guió Europeu Pandora'nin kutusu (La caja de Pandora) Yesim Ostaoglu. Turquia, França, Bèlgica, Alemanya, 2008, 112' Projecció: dijous 11 de juny, 22 h – Plaça de la Virreina. Cinema a l’aire lliure al barri de Gràcia. SESSIÓ INUGURAL PANORAMA DOCUMENTALS 1. A Horse is Not a Metaphor (Un cavall no és una metàfora) Barbara Hammer Retrat molt personal del procés de superació d’un càncer d’ovaris que va patir la mateixa directora. Tal com indica el títol, el cavall a què fa referència no és una metàfora de la lluita ni un símbol de llibertat, sinó un company que comparteix el mateix camí, ja que aquest també pateix càncer. Un retrat, que en molts moments pot semblar impúdic per la seva sinceritat en la manera de mostrar la malaltia i el propi cos. Barbara Hammer és una prolífica directora que en més de trenta anys de carrera ha realitzat més de 80 pel·lícules, entre cinema i vídeo, per les quals li ha estat concedit el prestigiós Frameline Award, atorgat a la seva contribució al cinema lèsbic i gai. La seva trilogia de documentals experimentals (Nitrate Kisses, Tender Fictions i History Lessons) està considerada ja com un clàssic del cinema. Se li han fet retrospectives al Festival de Berlín i al Centre Pompidou. El 2010 es publicaran les seves memòries i es farà una retrospectiva al MOMA de Nova York, a la Tate Modern de Londres i al Reina Sofia de Madrid. A Horse is Not a Metaphor (Un cavall no és una metàfora) Barbara Hammer. EUA, 2008, 30’ Projecció: divendres 19 de juny, 19 h – Espai Bonnemaison 2. Al más allá Desafiant les narratives tradicionals i amb un humor reflexiu, la cineasta Lourdes Portillo concep un documental experimental que mescla el reportatge amb elements narratius per retratar el món del tràfic de drogues a la Costa Maia de Quintana Roo. Per investigar la situació de conflicte i de violència que es viu en algunes poblacions costeres de Mèxic, Lourdes Portillo utilitza un equip de rodatge fictici, encapçalat per una directora egocèntrica i impertinent (interpretada

14

per l’actriu mexicana Ofelia Medina). Aquesta concepció de rodatge forma part d'una estratagema, autoparòdica i reflexiva, basada en la situació real de Portillo. L'any 2001 Lourdes Portillo va presentar Señorita extraviada, un documental sobre la violència i els feminicidis a Ciudad Juárez en què amb molta valentia incriminava les xarxes del narcotràfic mexicà en les morts violentes de centenars de dones. Des d'aleshores ha rebut amenaces i, per tal de protegir la seva integritat i la de l’equip de rodatge, utilitza elements propis de la ficció. Al más allá Lourdes Portillo. EUA, 2008, 43' Projecció: divendres 19 de juny, 19 h – Espai Bonnemaison 3. Arròs amb llet Arantxa Fernández Román, Maria Zaida Prat, Sandra Oriola i Cristina Puchol Recorregut poètic per les històries de tres dones des del moment en què la seva vida conjugal comença a complicar-se. Més enllà de les circumstàncies que viuen, les experiències d’aquestes dones indiquen la necessitat, que tothom té, de reservar un temps per a si mateix per poder seguir compartint. Aquest documental és el projecte final del Taller de Documental Creatiu, a cura de Belkis Vega, realitzat durant el 2008 al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. Arròs amb llet Arantxa Fernandez Román, Maria Zaida Prat, Sandra Oriola i Cristina Puchol. Espanya, 2008, 22’ Projecció: dimecres 17 de juny, 17.30 h – Filmoteca AMB LA PRESÈNCIA DE LES DIRECTORES 4. De monstruos y faldas Carolina Astudillo Libertad, Enriqueta, Maricarmen i Albert recorden els anys en què les seves mares i la seva tia van estar a la presó de dones de Les Corts de Barcelona, situada en el lloc que actualment ocupen uns grans magatzems a la Diagonal. Per aquesta presó van passar-hi més de mil dones entre el 1939 i 1955. L’oblit d’una època es posa en evidència en aquest treball de recuperació de la memòria personal i col.lectiva. Carolina Astudillo va estudiar periodisme a la Universitat de Santiago. Ha treballat a la televisió i en diversos mitjans escrits i productores de Xile. Diplomada en cinema per la Universidad Católica de Xile, el 2007, cursa el màster en documental creatiu a la UAB, que li produeix, juntament amb Localia TV, el documental De mostruos y faldas. De monstruos y faldas Carolina Astudillo. Espanya, 2008, 24' Projecció: dijous 18 de juny, 17.30 h – Filmoteca AMB LA PRESÈNCIA DE LA DIRECTORA 5. Examined life (Vida a examen) Un parell d'aforismes resumeixen aquest documental provocador i li donen títol. Una observació socràtica que afirma que “una vida no examinada no

15

paga la pena de ser viscuda” i la frase de Nietzsche “tan sols els pensaments que provenen del passeig tenen algun valor”. A Vida a examen, cinc pensadors i tres pensadores de examinen aspectes socials i ètics del món contemporani des d'escenaris insòlits. Com els peripatètics, surten de les aules per “prendre l'aire” i en el passeig raonen les seves idees. D'aquesta manera veurem Cornel West assegut al seient de darrere del cotxe de Taylor reflexionant sobre els vincles entre filosofia, democràcia i les músiques de jazz i blues; Peter Singer parla d'ètica i consumisme tot caminant per la 5a Avinguda de Nova York; Slavoj Zizek, abillat amb una armilla reflectant, exhorta sobre la ideologia de l'ecologia des d'una deixalleria... La directora Astra Taylor és Professora del Departament de Sociologia de la Universitat de Georgia i de la Universitat Estatal de Nova York (New Paltz). El 2004 va codirigir el seu primer curt, The Miracle Tree. El 2003 va dirigir el seu primer documental, Zizek!, sobre el controvertit filòsof. És també autora de textos per a nombroses publicacions. Examined Life (Vida a examen) Astra Taylor. EUA, Canadà, 2008, 90' Projecció: dissabte 13 de juny, 19.30 h – Filmoteca dissabte 20 de juny , 17.30h- Filmoteca 6. Louise Bourgeois: The Spider, the Mistress and the Tangerine (Louise Bourgeois: l’aranya, l’amant i la mandarina) L'obra de l'artista Louise Bourgeois (París, 1911) va ser ignorada o banalitzada durant molts anys, sobretot des del formalisme més estricte. Avui en dia se la considera un referent en l'art modern i una icona del moviment feminista. El millor de tot, això no obstant, és que continua sent una iconoclasta i està activa als 97 anys. Les directores Amei Wallach i Marion Cajori van començar a enregistrar un seguit d'entrevistes amb Louise Bourgeois al seu estudi de Brooklyn. Era l'any 1993. Darrere d’aquella dona menuda de 82 anys, de mirada i expressió lúcida i de presència poderosa, van trobar una personalitat complexa, apassionada i traumatitzada, que generosament els va anar revelant confidències sobre la seva vida i els secrets del seu art. Les directores van saber aprofitar l'oportunitat que se'ls brindava, van filmar l'artista i, paral·lelament, bona part de la seva obra, en diferents períodes entre 1993 i 2007. Marion Cajori va ser una cineasta independent i la fundadora, el 1990, l'Art Kaleidoscope Foundation, una entitat que es dedica a produir i filmar retrats d’artistes. El 2006 va morir de càncer abans de veure finalitzat el documental Amei Wallach és crítica d’art i curadora. Durant molts anys ha escrit crítiques al New York Newsday i ha publicat articles en d’altres publicacions i llibres sobre art. Louise Bourgeois és el seu primer film. Louise Bourgeois: The Spider, the Mistress and the Tangerine (Louise Bourgeois: l’aranya, l’amant i la mandarina) Marion Cajori i Amei Wallach. EUA, 2008, 99' Projecció: dijous 18 de juny, 19.30 h – Filmoteca 7. Made in L. A. (Fet a L. A.) Almudena Carracedo A Los Ángeles, tres immigrants llatines treballadores dels tallers d’una coneguda botiga de roba, s’embarquen en una lluita per aconseguir drets

16

laborals bàsics. Lupe porta més de 15 anys treballant, des que als 17 anys va marxar de Mèxic. Maura va deixar els seus tres fills amb els seus pares per així poder enviar diners i mantenir-los. Maria va arribar amb la idea de millorar la seva vida. Totes elles es van trobar amb condicions de treball molt dures i una situació d’”indocumentades” que no els permetia tornar a Mèxic. El procés de lluita que van emprendre, juntament amb altres treballadores i treballadors immigrants, per denunciar aquesta situació va prolongar-se durant tres anys i va ser el motor de molts canvis laborals i personals. Made in L.A. (Fet a L.A.) Almudena Carracedo. EUA, 2007, 70' Projecció: dilluns 15 de juny, 17.30 h – Filmoteca diumenge 21 de juny, 21.30 h – Cinema a l’aire lliure al Pati de la Bonnemaison CLOENDA 8. Nedar Construcció de la memòria familiar i col·lectiva a través de la investigació de la realitzadora sobre la identitat del seu avi, un anarquista de la FAI afusellat al Camp de la Bota el 1940. Sobre la base d’aquesta indagació, narrada en clau de cinema negre, es va edificant el món dels records i dels afectes de les dones de tres generacions, Carla Subirana, la seva mare i la seva àvia, en què els homes hi són presents solament com a records. El resultat és un relat que és presenta mostrant els seus propis mecanismes de producció i en el qual s’exposa la pròpia identitat de la narradora en organitzar les dades disperses recollides en les llargues converses familiars o en la informació sobre la Guerra Civil i la postguerra que troba en altres fonts, entre les quals destaca la presència de Joaquim Jordà, autèntic guia espiritual del seu treball com a realitzadora. La investigació explicita el caràcter ficcional de la memòria i la vinculació de la memòria individual amb la col·lectiva. Nedar Carla Subirana. Espanya, 2008, 90' Projecció: dimarts 16 de juny, 22h. Filmoteca AMB LA PRESÈNCIA DE LA DIRECTORA Plan Rosebud. María Ruido. Iniciat el 2006, el Plan Rosebud va començar com a projecte de treball sobre la memòria històrica a partir de les “imatges, dels llocs i de les polítiques de memòria”. Proposat com a assaig visual, aquest estudi interroga les diverses estratègies i mediacions amb què s’elabora el discurs hegemònic de la història, i apunta la possibilitat d’una memòria comuna més enllà de la que hem après i de la que ens han imposat. 9. Plan Rosebud 1: la escena del crimen Aquest primer capítol, centrat en el debat social generat al voltant de la Llei de memòria històrica al nostre país, analitza les relacions entre els llocs, les polítiques de memòria i les indústries culturals, especialment estudiades a través del turisme de guerra i el commemoratiu.

17

Aquesta anàlisi no es limita al cas espanyol, i en especial Galícia, sinó que presenta també la situació del Regne Unit i, en general, es relaciona amb les polítiques de memòria europees desprès de la II Guerra Mundial. Plan Rosebud 1 María Ruido. Espanya, 2008, 112' Projecció: dimarts 16 de juny 19h. Espai Bonnemaison 10. Plan Rosebud 2: convocando los fantasmas En aquest segon capítol s’analitza la Transició espanyola i el seu context cultural, i la compara als darrers anys del laborisme britànic de la dècada de 1970 i l’arribada al poder de la líder conservadora Margareth Tatcher. L’objectiu és estudiar la cultura popular en relació a les diferents forces socials protagonistes del canvi polític i valorar els mecanismes de significació i legitimació del discurs hegemònic sobre la transició, un discurs que tots hem aprés a través de la televisió i la premsa de gran difusió. Plan Rosebud 2 María Ruido. Espanya, 2008, 120' Projecció: divendres 12 de juny 17.30h. Filmoteca AMB LA PRESÈNCIA DE LA DIRECTORA 11. Rough Cut (Tall en sec) A l’Iran, per llei, els maniquins de les botigues estan decapitats i tenen els pits serrats: s’ha d’eliminar qualsevol rastre de feminitat. Un documental sobre els cossos de les dones com a territori de conflicte en l’ordre patriarcal. Des de finals dels anys 80, els guardians de la moral de l’Iran circulen pels carrers de les ciutats per controlar que es complexi el codi de vestimenta islàmic. Rough Cut retrata com, en nom de la decència i la virtut, els maniquins femenins de les botigues han d’esborrar qualsevol rastre de feminitat. Els pits se serren, els braços s’amputen, els caps s’escapcen. El cos i la sexualitat de les dones són objectes problemàtics que han de ser aprovats i tutelats per les institucions morals del país. Nascuda a Teheran, Firouzeh Khosrovani va instal·lar-se a Itàlia per finalitzar els seus estudis artístics a l’Acadèmia de Belles Arts de Brera. El 2002 va tornar a l’Iran on va fer un màster en periodisme a Teheran. El 2004 va rodar un documental sobre el Centro d’Assitenza Psicosciale per a la Creu Roja. També ha treballat com a guionista i ha publicat diversos articles a la premsa. Rough Cut (Tall en sec) Firouzeh Khosrovani. Iran, 2007, 22' Projecció: -dissabte 13 de juny, 19 h – CCCB -dilluns 15 de juny, 17.30 h – Filmoteca AMB LA PRESÈNCIA DE LA DIRECTORA 12. Siete instantes Diana Cardozo Història de les dones que van formar part de la guerrilla tupamara, a Uruguai, a principis dels anys setanta, explicada a partir de set moments de decisió clau en la seva lluita i en les seves vides. Assassinar un innocent per la causa és correcte? Com sobreviure a l’aïllament a la presó? Quin és el límit que pot suportar un cos quan el torturen? A partir

18

de les declaracions de les protagonistes, el documental rescata un moment representatiu de la història col·lectiva del país perquè no caigui en l’oblit. Diana Cardozo va estudiar ciències socials a la Universitat D. A. Larrañaga, d’Uruguai, i realització cinematogràfica al Centro de Capacitación Cinematográfica de México. Va ser periodista de la secció internacional durant 13 anys abans de realitzar el seu primer curtmetratge. Siete instantes Diana Cardozo. Mèxic, 2008, 90’ Projecció: dissabte 20 de juny, 19.30 h – Filmoteca AMB LA PRESÈNCIA DE LA DIRECTORA 13. Tapólogo Gabriela i Sally Gutiérrez A Freedom Park, un assentament de barraques de Sud-àfrica, un grup de dones, moltes d’elles extreballadores sexuals portadores de VIH, posen en marxa “Tapólogo”, un programa d’atenció i d’intervenció. Aquest projecte comunitari mobilitza una xarxa col·lectiva en què participen, juntament amb les treballadores sexuals, infermeres jubilades, assistents socials, metges i líders religiosos marginats per l’Església oficial. Una història local d’interès global que fuig del retrat de les dones com a víctimes per situar-les com a protagonistes del seu propi canvi. Sally Gutiérrez és artista visual i ha desenvolupat la seva carrera entre Berlín i Nova York, on va viure onze anys. Les seves obres s’han exposat a museus, institucions i galeries nacionals i internacionals, en programes de televisió i festivals de vídeo i cine. Ha impartit classes en el New School University de Nova York. Gabriela Gutiérrez ha treballat durant dotze anys com a productora i realitzadora de televisió. Actualment és codirectora de la productora Estación Central de Contenidos SL, on dirigeix i produeix documentals, docusèries i reportatges per a cinema i televisió. Tapólogo Gabriela i Sally Gutiérrez. Espanya, Sud-àfrica, 2008, 98' Projecció: dijous 18 de juny, 19 h – Espai Bonnemaison Aquest documental es projecta conjuntament amb la Mostra de films “Salut per al desenvolupament”. AMB LA PRESÈNCIA DE LA CODIRECTORA DEL FILM GABRIELA GUTIÉRREZ I JOAN MUELA, ANTROPÒLEG, MEMBRE DE L’ONGD PASS I MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR DE LA CAMPANYA PROTECCIÓ CONJUNTA AMB LA MOSTRA DE FILMS “SALUT PER AL DESENVOLUPAMENT”

19

EL SEXE DELS ÀNGELS 1. The Angelmakers (Els fabricants d’àngels) Astrid Bussink. Hongria, Països Baixos, Gran Bretanya, 2005, 33' Durant la I Guerra Mundial, mentre els homes eren al front, les dones de la localitat hongaresa de Nagyrev van viure alliberades del control i l’autoritarisme patriarcals. Però el 1919, acabada la guerra, els marits, els pares, els germans van tornar a casa. Les ferides, les malalties i la fúria continguda van complicar la convivència. Aleshores el divorci era il·legal. Moltes dones, amb l'ajuda de la llevadora del poble, van optar per la solució extrema d’emmetzinar-los amb arsènic. Els àngels de la llar havien passat a ser àngels exterminadors. Els motius no van quedar aclarits, però sí les repercussions: 140 homes morts, desenes de dones que van suïcidar-se i més de 50 detingudes. El documental exposa la versió dels fets des de la memòria poètica de la descendència. Una aportació amb pàtines d'humor negre, que planteja els factors socials i els comportaments culturals i ideològics que hi podria haver en el rerefons dels crims. La realitzadora Astrid Bussink proposa una revisió crítica i contextualitzada dels fets del passat amb el retrat, en paral·lel, de la situació actual de les dones i els homes de Nagyrev. El poder patriarcal resisteix el pas dels anys i les dones han d’empescar-se estratègies “pacífiques” d’emancipació. The Angelmakers (Els fabricants d’àngels) Astrid Bussink. Hongria, Països Baixos, Gran Bretanya, 2005, 33' Projecció: divendres 19 de juny, 19.30 h – Filmoteca 2. Just Me? (Només jo?) Amy Neil La pregunta “qui és la dona que acompanya la seva besàvia a les fotografies familiars?” la formula una jove lesbiana que no es pot creure que sigui l’única lesbiana de la seva extensa família. El descobriment d’una pila de fotografies li permeten sospitar i li revelen una vida secreta. Amb sentit de l’humor, la directora d’aquest documental es pregunta quantes lesbianes s’amaguen darrere les convencions familiars. Amy Neil va començar a treballar en el cinema fa quinze anys. Actualment ha deixat el seu treball com a tècnica informàtica per completar la seva carrera cinematogràfica. Just me? és el seu primer film. Just Me? (Només jo?) Amy Neil. EUA, 2007, 22' Projecció: dijous 18 de juny, 22 h – Filmoteca 3. Oh, my God! (Oh, Déu meu!) Anne Sewitsky Unes nenes juguen a descobrir l’orgasme femení. Observació plena d’humor sobre la masturbació que reivindica una sexualitat sense els imperatius morals

20

i socials als quals es veu constreta. La sexualitat es mostra com el joc que les nenes protagonistes fan per descobrir l’orgasme femení. Nascuda el 1977, Anne Sewitsky va estudiar cinema a Noruega. Actualment treballa per a la televisió com a guionista de llargmetratges i sèries. Oh my God! (Oh, Déu meu!) Anne Sewitsky. Noruega, 2008, 9' Projecció: dijous 18 de juny, 22 h – Filmoteca 4. Tu seras un homme, ma fille (Seràs un home, filla meva) Agnès Bert. Aproximació documental de caire etnogràfic i costumista a les històries quotidianes de Haki, Sokol, Shkurtan i Samie. La seva vida a Albània està molt lligada al treball de la terra i actuen seguint l'estereotip masculí d'autoritat i poder. La peculiaritat és que totes elles van néixer dones. Seguint una antiga llei del país, van assumir el paper de cap de família quan els seus pares o germans van morir. Interpreten aquesta tradició com un privilegi i un alliberament del model de subordinació assignat a les dones en una societat tan patriarcal que, com no pot ser d'altra manera, exerceix el seu control i, a canvi de tan preuat honor i per tal de mantenir la norma heterosexual, els obliga a fer la promesa de virginitat. La seva no és una pràctica de resistència, ni proposa dissoldre les categories d’identitat, però paradoxalment al seu origen arcaic i patriarcal, la relectura d'aquesta mascarada s'inscriu en l'actual debat postidentitari que defineix les identitats sexuals i de gènere com a productes històrics i socials. Tu seras un homme, ma fille (Seràs un home, filla meva) Agnès Bert. França, Bèlgica, 2004, 54' Projecció: divendres 19 de juny, 19.30 h – Filmoteca 5. Working On It (Treballant-hi) Les realitzadores Karin Michalski i Sabina Baumann enregistren una sèrie de converses i actuacions conduïdes per un grup d’artistes, militants i activistes de Berlín que exposen les seves reflexions crítiques sobre la construcció de les nocions de masculinitat i feminitat. El documental rebutja qualsevol essencialisme sobre les narratives de la sexualitat, el gènere i la raça, i va establint el relat a través de les opinions i dels interrogants que plantegen les persones entrevistades. Plantejaran preguntes com: què passa amb els cossos que habiten en els límits de les nocions de sexe, gènere i ètnia? Com podem interferir en les imatges públiques de gènere, sexualitat i raça, per inventar un nou llenguatge capaç de superar la norma institucional? Karin Michalski va estudiar periodisme i cinema a Berlín. Organitzadora del Festival de Cinema Lèsbic de Berlín, del projecte Cinesisters i del club de cinema feminista queer Clip Club. Des de l’any 2000 treballa com a realitzadora i productora independent. Sabina Baumann va estudiar art a Zuric. Des de 1992 treballa com a artista. També ha estat la curadora de diversos projectes artístics i cinematogràfics. Working on it (Treballant-hi) Karin Michalski i Sabina Baumann. Alemanya, Suïsa, 2008, 50'

21

Projecció: dijous 18 de juny, 22 h – Filmoteca Mädchen in uniform (Noies en uniforme) Leontine Sagan i Carl Froelich A l’inici dels anys vint, una adolescent, Manuela, és enviada a un pensionat de Postdam destinat a les filles d’oficials. La fèrria disciplina del centre fa insuportable la seva estada. Aviat Manuela s’enamora de la senyoreta von Bernburg, l’única institutriu que li mostra afecte. Aquesta passió condueix la protagonista al límit del suïcidi. La descripció de la relació lesbiana del film, totalment nova per a l’època(1931), va contribuir al seu èxit internacional. Nascuda a Viena, Leontine Sagan (1899-1974) va passar la seva infància a Sud-àfrica. Posteriorment va retornar a Europa i va estudiar a Berlín, a l’escola de Max Reinhart. Amb el temps va esdevenir actriu i directora de teatre de molt èxit. El 1932 va emigrar a Anglaterra, on va realitzar per a Alexandre Korda Men of tomorrow (1932), segon i últim film dirigit per ella. Mädchen in uniform (Noies en uniforme) Leontine Sagan i Carl Froelich. Alemanya, 1931, 86’ Projecció: dimecres 17 de juny, 22 h – Filmoteca HOMENATGE A AGNÈS VARDA 1. Jane B. Par Agnès V. (Jane B. per Agnès V.) Retrat de Jane Birkin, construït a partir d’una multiplicitat d’imatges de naturalesa i procedència diversa, des de fragments d’entrevistes enregistrades, petites ficcions en què l’actriu i cantant interpreta papers diversos vinculats a partir del seu nom, Jane, (Jean d’Arc, Calamity Jane, Tarzan i Jane), fins a la reproducció de quadres, moltes vegades sobreposats en una combinatòria de temes i motius en què J. Birkin substitueix la model original. Jane Birkin per Agnès Varda és un retrat format per nombroses imatges que constantment es transformen i es multipliquen com les figures d’un calidoscopi. Varda indica clarament la seva intenció en afirmar que no busca una explicació psicològica del personatge, ni obtenir una informació inèdita de la seva vida més íntima, sinó inventar Jane a partir d’un joc d’associacions d’idees, imatges i paraules. Jane B. par Agnès V. (Jane B. per Agnès V.) Agnès Varda. França, 1985, 105’ Projecció: divendres 19 de juny, 22.00 h – Filmoteca 2. Mur Murs (Murs Murs)

22

Recorregut per la ciutat de Los Angeles a través dels murs pintats per artistes anònims, la majoria chicanos, que viuen a la perifèria urbana. La mirada de Varda distorsiona la imatge habitual de la ciutat en contrastar el seu caràcter il·lusori com a “fàbrica de somnis” i la realitat viscuda per aquestes comunitats perifèriques. La crítica de Varda remet a les condicions de vida dels immigrants, però incideix, sobretot, en les diverses maneres amb què es representen les seves condicions d’existència a través dels mons imaginaris dels murs. Com en la resta de les seves obres, Varda accentua el caràcter testimonial de les imatges com a exponents d’una forma de pensar i de viure. Observa atentament la vida dels altres i tracta de captar en els dibuixos els trets de la seva identitat i les marques del seu desarrelament, fins a derivar en una reflexió sobre si mateixa, sobre el seu treball i les possibilitats de les imatges per captar el rastre que deixen les coses. Murs Murs (Murs Murs) Agnès Varda. França, 1980, 81’ Projecció: dilluns 15 de juny, 19.30 h – Filmoteca AMB LA PRESENTACIÓ D’IMMA MERINO (crítica cinematogràfica i professora de la UDG) 3. La Pointe Courte Primera pel·lícula realitzada per Varda, que indaga sobre la diferència entre documental i ficció. Aquests dos estils o maneres de filmar no es combinen en el conjunt de la pel·lícula, sinó que es distribueixen entre els dos relats paral·lels que conformen la seva història. Un dels relats té com a protagonistes els pescadors del barri de Sete, La Pointe Courte, i està presidit per una mirada atenta que observa les rutines diàries i els problemes dels seus habitants. L’altre relat gira al voltant d’un home que tracta de recuperar el seu amor pels paisatges de la seva infància acompanyat de la seva parella. Aquesta experiència sentimental es retrata d’una manera més artificiosa pel tractament formal de les imatges i pel caràcter impostat dels diàlegs i els gestos dels personatges. Naturalitat i artifici conjuguen la distància entre els dos mons contrastats, que, malgrat coincidir en l’espai i el temps, mai no arribaran a trobar-se. La Pointe Courte Agnès Varda, França, 1954, 90’ Projecció: dissabte 13 de juny, 17.30 h – Filmoteca ESPECIAL ANGELA RICCI LUCCHI I YERVANT GIANIKIAN 1. Archivi italiani n. 1 (Arxius italians: la flor de la raça) Les imatges de La flor de la raça, filmades per professionals en la dècada de 1920 sobre diverses pràctiques esportives, són l’esdeveniment enregistrat per Ricci i Gianikian per indagar en les formes discursives que intervenen en l’elaboració del present de la identitat italiana. Ricci i Gianikian utilitzen les imatges del passat com un present filmat per la seva “càmera analítica”, un particular sistema de filmació que permet donar una nova forma a la imatge enregistrada gràcies a diversos procediments de manipulació dels fotogrames, de la seva composició i ritme, de la seva textura

23

i il·luminació. Amb aquests procediments fixen i reprodueixen el material d’arxiu en noves formes i nous relats. L’arxiu deixa de ser el conjunt d’imatges que una cultura ha guardat com a documents del seu passat o com a testimonis de la seva identitat. No es tracta de recuperar un passat a través de les seves imatges, sinó de descobrir el sistema discursiu que l’ha fet possible. Enregistrar i classificar són formes de dir, enunciats sobre el que és la realitat i sobre les formes amb què s’agrupen i es transformen aquests enunciats. Archivi italiani (n.1): il fiori della razza (Arxius italians: la flor de la raça) Angela Ricci i Yervant Gianikian. Itàlia, 1991, 20’ Projecció: divendres 12 de juny , 20h Filmoteca AMB LA PRESÈNCIA DELS REALITZADORS 2. Ghiro Ghiro Tondo Per primera vegada, Ricci i Gianikian no utilitzen imatges d’arxiu, imatges filmades en el passat, sinó que han estat enregistrades en el present de la realització del documental. Els objectes del passat, les més de mil joguines i objectes de la infància de la primera meitat del segle XX, es mostren com a lectura del passat des de la visió del present. El que es relata, en definitiva, són les formes de visió del present, les formes a través de les quals poden parlar de la realitat, de l’esdeveniment que, en aquest cas, es produeix com a presència del passat. La visió que ens donen d’aquests objectes està determinada pel pas del temps, per la seva temporalitat com a objectes del passat i per la seva qualitat d’imatge com a representant del que ja no hi és. El creuament d’aquests ritmes temporals produeix el peculiar viatge al nostre passat que ens ofereix el documental. Ghiro Ghiro Tondo Angela Ricci i Yervant Gianikian. Itàlia, 2007, 61’ Projecció: divendres 12 de juny , 20h Filmoteca AMB LA PRESÈNCIA DELS REALITZADORS MONOGRÀFIC MARIE MENKEN Notes on Marie Menken (Notes sobre Marie Menken) Marie Menken (1909-1970), filla d’una família d’origen lituà instal·lada a Nova York, va ser una figura central del cinema experimental de postguerra als EUA. La filmografia de Menken havia quedat diluïda per l’obra dels homes amb qui havia tractat, com el seu marit, l’artista Willard Mass, Andy Warhol (Marie Menken apareix en pel·lícules com Chelsea Girls o The Life of Juanita Castro) o l’escriptor Edward Albee (Menken li va inspirar el personatge de Martha, de Qui tem Virginia Woolf). El film homenatge de Martina Kudláček, que combina esplèndides imatges d’arxiu, en color, dels films de Marie Menken, amb entrevistes actuals en blanc i negre, proposa retornar a l’artista la centralitat merescuda. A Notes on Marie Menken, les seves amistats, figures mítiques del cinema experimental i de l’underground novaiorquès, com Kenneth Anger, Jonas

24

Mekas, Stan Brakhage (1933-2003) o Gerard Malanga la reivindiquen com a mentora i inspiradora. Entre el metratge inèdit desenterrat pel documental hi ha unes meravelloses imatges d’un duel coreogràfic de càmeres Bolex entre Andy Warhol i Marie Menken l’any 1963. L’autora del documental Martina Kudláček va estudiar teatre i història de l’art, així com cinematografia i televisió. Treballa com a investigadora per a l’Anthology Film Archives de Nova York, col·laborant en projectes amb el cineasta Jonas Mekas. Es dedica també a la fotografia artística. Notes on Marie Menken (Notes sobre Marie Menken) Martina Kudlácek. EUA, 2006, 97' Projecció: dimarts 16 de juny, 17.30 h – Filmoteca Programa Marie Menken Marie Menken (1909-1970) va ser una llegendària artista i cineasta de l’avantguarda novaiorquesa entre la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX. Els seus films van ser una inspiració per a amics com Andy Warhol, Stan Brackhage, Jonas Mekas, Edward Albee i Kenneth Anger. Aquesta és la selecció dels seus treballs: Glimpse on the Garden (Ullada al jardí), 1957, 5’ Arabesque for Kenneth Anger (Arabesc per a Kenneth Anger), 1961, 4’ Go Go Go (Ves Ves Ves), 1964, 11.5’ Moonplay (Joc de lluna), 1964-1966, 5’ Andy Warhol, 1965, 22’ Mood Mondrian (Atmosfera Mondrian), 1965, 5.5’ Sidewalks/Wrestling/Notebook (Voreres/Lluita lliure/Quadern de notes), 1966, 27’ Excursion (Excursió), 1968, 5.5‘ Projecció : dimecres 17 de juny , 19h30- Filmoteca PRESENTACIÓ A CÀRREC DE NICOLE BRENEZ (Maître de Conferénces en Études Cinématographiques a la Universitat Paris I i catedràtica de Lettres Modernes. És responsable dels programes sobre les avantguardes a la Cinémathèque francesa des de 1996.) SUBTRAMES Per tercer any comptarem amb la col.laboració de Virgínia Vilaplana i Montse Romaní a cura de la secció Subtrames Pedagogies radicals, polítiques i narratives de gènere. Amb dos dies de programacions especials el cicle SUBTRAMES… ofereix una selecció de treballs audiovisuals per tal d'abordar una reflexió entorn de la creació de les imatges com a eines polítiques en els processos educatius del present. Ens referim a processos d'aprenentatge i formació capaços de crear una consciència i actitud crítiques sobre la normalització de la cultura espectacle i les seves formes de modelar comportaments i instituir valors socials.

25

Els dos programes que conformen aquest cicle desenvolupen punts clau per concebre l'educació expandida al coneixement de les pràctiques de vida social. Programa 1 En el primer, els films En rachâchant, de Danièle Huillet-Jean Marie Straub, La intención, de Marta de Gonzalo-Publio Pérez Prieto, Rana, de Petra Bauer, i Journal núm. 1 - An Artist's Impresión, de Hito Steyerl, aporten estratègies i formes de coneixement que se centren en el camp de la visualització, la imatge com a mapa de coneixement i el llenguatge experimental. L'escola, l'institut, la universitat i el treball, com a òrgans educatius repressius, es manifesten com aquells llocs comuns que poden ser reconstruïts, ocupats i repensats. En rachâchant (Recomprant), Danièle Huillet i Jean-Marie Straub, França, 1982, 7’ Rana, Petra Bauer, Suècia, 2007, 55’ La intención (Adolescencia), Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto. Espanya, 2008, 32’ Journal nº 1 – An Artist’s Impression (Diari nº 1 – La impressió d’una artista), Hito Steyerl. Alemanya, 2007, 21’ Projeccions: Dimarts 16 de juny , 19h30 Filmoteca AMB LA PRESÈNCIA DE LES COORDINADORES DEL CICLE Programa 2 Les narratives documentals del segon programa mostren la implicació del cinema i el vídeo en experiències de pedagogia radical desenvolupades a diferents països europeus, que obren nous llocs de resistència al marge de l'educació normativa. La recuperació de films com Brecht die Macht der Manipulateure, d'Helke Sander, i Scuola senza fine, d'Adriana Monti, ens serveixen per traçar i examinar un vincle entre els intents per generar una cultura política emancipadora a la universitat i a la fàbrica -durant la dècada dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle passat-, i les recents experiències d'autoorganització i autoaprenentatge documentades a Crónicas en la ciudad, de Marisa Maza, que davant dels actuals règims reguladors de la flexibilitat postfordista aposten per formes renovades, obertes, compartides i col·lectives de producció i transmissió del coneixement crític. Brecht die Macht der Manipulateure (A quebrar el poder de los manipuladores) , Helke Sander, Alemanya, 1968, 48’ La intención (Adultos), Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto, Espanya, 2008, 10’ Scuola senza fine (Escola sense fi), Adriana Monti and 150 hours course teachers. Itàlia, 1983, 36’ Stadt Chronik (Crónicas en la ciudad), Marisa Maza. Espanya, 2003, 10’ 30’’ Projeccions: divendres 19 de juny , 17h30 Filmoteca AMB LA PRESÈNCIA DE LES COORDINADORES DEL CICLE

26

CURTS EN FEMENÍ Programa de curtmetratges de realitzadores de l’Estat espanyol elaborat per TRAMA (Coordinadora de muestras y festivales de cine, vídeo y multimedia realizado por mujeres). www.cortosenfemenino.net PROGRAMA 1 1. Dolores Manuela Moreno En una parada d’autobús, una tarda qualsevol, dues persones i les seves soledats es creuen casualment. Els seus mons són diferents, malgrat tot comparteixen somnis i esperances, però… Projecció: dimecres 17 de juny, 17.30 h – Filmoteca 2. La M con la A Rosario Fuentenebro Yubero Per desxifrar el que pot ser una carta de comiat del seu marit, Matilde haurà de fer una cosa inusual per a una dona de la seva època: aprendre a llegir. Però, a qui recorrerà? Projecció: dimecres 17 de juny, 17.30 h – Filmoteca 3. Miente Isabel de Ocampo Donia vol fer un regal d’aniversari a la seva germana petita, però no és gens fàcil per a una dona com ella, esclava d’una xarxa de prostitució. Projecció: dimecres 17 de juny, 17.30 h – Filmoteca 4. Mi querida abuela Marta Abad Blay En els seus somnis, Dolores és una àvia normal i corrent que gaudeix de la pau i tranquil·litat de la seva família. La realitat, en canvi, és molt diferent, perquè se sent la seva esclava. Un dia la seva paciència s’esgota i decideix escollir una vida millor. Projecció: dimecres 17 de juny, 17.30 h – Filmoteca 5. Mofetas Inés Enciso Capvespre al port de Tànger. Karim i Aziz esperen que arribi la nit. És l’espera d’un viatge cap als somnis. Projecció: dimecres 17 de juny, 17.30 h – Filmoteca 6. El palacio de la Luna Ione Hernández Una mare preocupada pel seu fill escriu una carta a Paul Auster. Projecció: dimecres 17 de juny, 17.30 h – Filmoteca PROGRAMA 2

27

1. A las once Antonia San Juan Ana/Inés es perd dintre de la seva fantasia d’amor perfecte a través de totes les històries d’amor de la literatura clàssica. Projecció: dijous 18 de juny, 17.30 h – Filmoteca 2. La espinita Tania Arriaga Marije no es troba gaire bé, té alguna cosa al pit que no la deixa viure. Un matí decideix anar a l’hospital, on li diagnostiquen “una espineta al cor”. A partir d’aquest moment farà tot el que li dicti el seu instint. Projecció: dijous 18 de juny, 17.30 h – Filmoteca 3. Rascal’s Street María Monescillo, David Priego i Marcos Valín Londres, 1812. Mr. Webnicker arriba tard a una cita important. Pel camí es trobarà un músic de carrer i el seu company que intentaran per tots els mitjans distreure’l. Projecció: dijous 18 de juny, 17.30 h – Filmoteca 4. Turismo Mercè Sampietro Una trobada inquietant entre dues desconegudes en un saló de te a la Xina. Una dona elegant n’ha citat una altra i ha pagat el viatge d’ambdues per a l’ocasió. Projecció: dijous 18 de juny, 17.30 h – Filmoteca EL VÍDEO DEL MINUT Projecció de la selecció de vídeos presentats a la 13a convocatòria d’aquest projecte, dedicat aquest any al tema “Els interrogants”. www.elvideodelminuto.net Iniciativa creada el 1997 per Drac Màgic - Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, i que ara es proposa des de TRAMA (Coordinadora de muestras y festivales de cine, vídeo y multimedia realizado por mujeres). Amb aquesta proposta es convida totes les dones a expressar les seves experiències a través de les imatges, que hauran de ser realitzades en un pla-seqüència d’un minut de durada i cenyides a un mateix tema. El Festival International de Films de Femmes de Crétèil (París) col·labora des de l’any 2002 en aquest projecte. Dediquem una sessió a veure totes aquestes obres signades per professionals i amateurs que prenen forma en un film col·lectiu. Enguany fem cinema amb el títol: Els Interrogants Projecció: dijous 18 de juny, 17.30 h – Filmoteca

28

Espais de projeccions i activitats paral·leles: Filmoteca de Catalunya, l’Espai Francesca Bonnemaison, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i La Plaça de la Virreina. Excepte les projeccions a la Filmoteca de Catalunya, la resta de pel·lícules són d’accés gratuït.

ACTIVITATS PARALEL·LES DISSABTE 13 DE JUNY, a les 12 h Arxius. No existeix la nostàlgia. Existeix el present. Lliçó de cinema impartida per Angela Ricci Lucchi i Yervant Gianikian. CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) Montalegre, 5 DISSABTE 13 DE JUNY, a les 19 h El cos imposat: reflexió sobre les dones a l’Iran. Debat amb Firouzeh Khosrovani, directora iraniana i Shahram Kholdi. Doctorant en estudis sobre el Pròxim orient a la Universitat de Manchester. Modera: Rosa Maria Calaf, periodista. Presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Projecció del curt documental Rough Cut (Iran, 2007, 22'), Firouzeh Khosrovani. CCCB (Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona), dintre del cicle “Fora de Programa”, Montalegre, 5 DIMARTS 16 DE JUNY A LES 19 h Les dones en el cinema iranià. Conferència a càrrec de la directora iraniana Firouzeh Khosrovani. S’il·lustrarà amb seqüències de films representatius. Casa Àsia, av. Diagonal, 373 DIMECRES 17 DE JUNY, a les 19.30 h Sobre el cinema experimental. Presentació a càrrec de Nicole Brenez. A continuació es projectarà una selecció de curts de Marie Menken. Filmoteca de Catalunya Av. de Sarrià, 33 Nicole Brenez és Maître de Conferénces en Études Cinématographiques a la Universitat Paris I i catedràtica de Lettres Modernes. És responsable dels programes sobre les avantguardes a la Cinémathèque francesa des de 1996.

29

LLISTAT DE CONVIDADATS/CONVIDADES: Firouzeh Khosrovani -Rough Cut i activitats paral·leles- (Iran) Projecció: Rough Cut (Tall en sec) Firouzeh Khosrovani. Iran, 2007, 22' Projecció: -dilluns 15 de juny, 17.30 h – Filmoteca DISSABTE 13 DE JUNY, a les 19 h El cos imposat: reflexió sobre les dones a l’Iran. Debat amb Firouzeh Khosrovani, directora iraniana i Shahram Kholdi (???) Modera: Rosa Maria Calaf, periodista. Presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Projecció del curt documental Rough Cut (Iran, 2007, 22'), Firouzeh Khosrovani. CCCB (Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona), dintre del cicle “Fora de Programa”, Montalegre, 5 DIMARTS 16 DE JUNY A LES 19 h Les dones en el cinema iranià. Conferència a càrrec de la directora iraniana Firouzeh Khosrovani. S’il·lustrarà amb seqüències de films representatius. Casa Àsia, av. Diagonal, 373 Angela Ricci Lucci i Yervant Gianikian. –Archivi italiani (n.1) i

Ghiro Ghiro Tondo i lliçó de cinema al CCCB- (Itàlia) Projecció: divendres 12 de juny , 20h Filmoteca DISSABTE 13 DE JUNY, a les 12 h Arxius. No existeix la nostàlgia. Existeix el present. Lliçó de cinema impartida per Angela Ricci Lucchi i Yervant Gianikian. CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) Montalegre, 5 .Carla Subirana -Nedar-(Espanya) Carla Subirana. Espanya, 2008, 90' Projecció: dimarts 16 de juny, 22h. Filmoteca Maria Victoria Menis -La cámara oscura- (Argentina) Maria Victoria Menis. Argentina, 86' Projecció: diumenge 14 de juny, 22h Filmoteca .Gabriela Gutiérrez –Tapólogo- Gabriela i Sally Gutiérrez. Espanya, Sud-àfrica, 2008, 98' Projecció: dijous 18 de juny, 19 h – Espai Bonnemaison

30

María Ruído -Plan Rosebud 1 i 2- (Espanya) Plan Rosebud 1: la escena del crimen Projecció: dimarts 16 de juny 19h. Espai Bonnemaison Plan Rosebud 2: convocando los fantasmas Projecció: divendres 12 de juny 17.30h. Filmoteca Diana Cardozo -Siete Instantes- (Mèxic) Siete instantes Diana Cardozo. Mèxic, 2008, 90’ Projecció: dissabte 20 de juny, 19.30 h – Filmoteca Carolina Astudillo. -De monstruos y faldas-(Espanya) Carolina Astudillo. Espanya, 2008, 24' Projecció: dijous 18 de juny, 17.30 h – Filmoteca Virgínia Vilaplana i Montse Romaní a cura de la secció. Subtrames

Pedagogies radicals, polítiques i narratives de gènere. Projeccions: dimarts 16 de juny , 19h30 Filmoteca divendres 19 de juny , 17h30 Filmoteca

Arantxa Fernandez Román, Maria Zaida Prat, Sandra Oriola,

Cristina Puchol (Arròs amb llet) (Espanya) Espanya, 2008, 22’ Projecció: dimecres 17 de juny, 17.30 h – Filmoteca Directores del video del minut. 17.30h. Dijous 18 de juny Filmoteca Curts en femení. Prevista l’assistència d’algunes directores Programa2-Projecció: dijous 18 de juny, 17.30 h – Filmoteca Programa1-Projecció: dimecres 17 de juny, 17.30 h – Filmoteca Nicole Brenez. Maître de Conferénces en Études Cinématographiques a la

Universitat Paris I i catedràtica de Lettres Modernes. És responsable dels programes sobre les avantguardes a la Cinémathèque francesa des de 1996. Presentarà el monogràfic Marie Menken

Imma Merino (crítica cinematogràfica i professora de la UDG)

Presentarà l’Homenatge a Agnès Vardà Joan Muela, antropòleg, membre de l’ongd PASS i membre del consell

assessor de la campanya protecció conjunta amb la mostra de films “salut per al desenvolupament”. Assistirà a la presentació de la pel.lícula Tapólogo

31

Divina Huguet | Premsa | premsa@dracmagic.cat | 676 243 918 Directores de la Mostra: Mercè Coll i Mireia Gascón 17a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona De l’11 al 21 de juny de 2009 www.mostrafilmsdones.cat Organitza: Drac Màgic Fundada el 1970, Drac Màgic és una entitat dedicada fonamentalment a l’estudi i a la divulgació dels audiovisuals i la seva utilització en diverses activitats educatives, socials i culturals. Una de les seves àrees preferents d’activitat és la representació de les dones en els mitjans de comunicació audiovisual i la seva presència com a autora en el camp de la realització i la crítica. C/ Sant Pere Mitjà, 66 - 08003 Barcelona tel.: 93 2160004 - fax: 93 215 3519 www.dracmagic.cat