DOSSIER DE PREDOSSIER DE PREDOSSIER DE PREDOSSIER DE PREMMMMSASASASA.... ...................

Premsa: Víctor Porres / David Vilella 93 330 38 33 / 680 340 141 premsa@kdecomunicacion.com .

2

PRESENTACIÓ DE L’ALCALDE . Després de 30 edicions, no és exagerat dir que el FIMPT ha estat una cita visionària i avançada al seu temps; només cal un cop d’ull a l’actual circuit de festivals per constatar-ho. En un moment en que era fàcil adoptar una visió cosmopolita que frenava tota expressió de cultura popular d’arrels, els responsables del Festival van apostar per un ideari sense complexos que, a la llarga, s’ha mostrat en sintonia plena amb l’esperit dels temps, un ideari que ha fet pedagogia i ha trencat fronteres. Si celebrar anys sempre ens fa sentir més grans, recordar el 30è aniversari del FIMPT més aviat pot provocar l’efecte contrari. I aquest és el punt: sonen coses noves per les orelles, ritmes desconeguts arribats de terres llunyanes o comarques pròximes, però tots ells tenen, entre les seves partitures, la cirera dolça de la curiositat amb un sabor per descobrir. Això és el que fa que el FIMPT sigui diferent i atractiu. Des de la seva finestra sempre oberta, acollidora i també disposada a divulgar i a fer d’altaveu de músics i músiques d’aquelles que escoltem massa poc als mitjans convencionals, el FIMPT té la intenció de continuar amb la seva doble tasca de donar i rebre sensacions, impulsos positius, vivències i cultures properes i llunyanes. L’oferta d’enguany té dues vessants ben clares: d’una banda la presència de propostes que mai han actuat a la ciutat i d’altra banda, ens visitaran grups emblemàtics que han deixat una petjada indiscutible durant alguna de les 29 edicions anteriors. I així esperem aquesta trentena edició, obrint la ciutat a les persones del món que expressen, a través de la música, sentiments i compromisos que compartirem plegats.

Joan Ignasi Elena i Garcia Alcalde de Vilanova i la Geltrú

3

PRESENTACIÓ DEL DIRECTOR . El FIMPT de Vilanova i la Geltrú arriba a la trentena edició. Trenta anys en la música popular tradicional signifiquen ubicar-se al capdavant de les trajectòries dels certàmens d’aquesta tipologia produïts a l’Estat espanyol. El Festival va néixer fins i tot abans que el concepte -avui ben estès- de “músiques del món” aparegués en l’escena artística. La fita ha estat possible gràcies a la continuïtat que la ciutadania de Vilanova i la Geltrú ha tingut cap al certamen, i al lideratge de la institució que l’ha emparat durant tota la seva vida: l’Ajuntament local. Les vilanovines i els vilanovins han sabut fer-se seu un projecte sense deixar d’oferir-lo a nombrosos visitants. Enguany una trentena d’artistes de disset països diferents protagonitzaran fins a 42 espectacles i activitats. La trentena edició serà marcada artísticament pel binomi que ha caracteritzat el certamen en la seva trajectòria: la presentació de propostes de l’esfera internacional combinada amb els treballs realitzats als Països Catalans i a l’Estat. En aquest sentit, el Festival ha programat artistes procedents d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa per emfasitzar la seva característica de finestra oberta a tot el món. El Festival també és fidel a la seva història. Per això, participaran músics notables que han crescut de manera paral·lela al certamen. Però un projecte amb aquesta trajectòria envejable no podia limitar-se a continuar sent només un espai d’exhibició. El festival vilanoví coprodueix –en el sentit de veure-les néixer- dues propostes artístiques que redescobreixen la capacitat de creació a partir de l’arrel i del risc. Tot plegat, ho emmarquem en els 50 anys de la independència de nombrosos països africans assolida el 1960, que precisament coincideix amb la declaració del 2010 com l’Any Internacional per l’Acostament entre Cultures. De la rumba congolesa fins a la rumba catalana, el FIMPT esdevé samurai de les músiques populars tradicionals.

Jordi Bertran Director artístic

4

FESTIVALS AMB ENCANT .

Festivals amb encant, certàmens de proximitat, cites d’autor, perifèries eternes, col·laboracions impossibles, programacions d’orfebreria, identitats visualitzades... són algunes de les notes que configuren aquesta cantata aventurera que tres festivals de Catalunya engeguen aquest 2010.

Segurs de respondre amb la “C” de la creativitat davant la “C” de la crisi econòmica, Figueres, Sant Boi de Llobregat i Vilanova i la Geltrú constitueixen aquesta xarxa de treball in & on line. Des d’aquesta masia de la música que vol viure experiències innovadores, tots tres municipis són conscients que sense el risc dels artistes emergents mai no arribarem a la consolidació de noms nous. Uns i altres es donen la mà en aquests tres espais de creació que continuen treballant per la democratització cultural.

Els socis del FIMPT a la xarxa de Festivals ambEls socis del FIMPT a la xarxa de Festivals ambEls socis del FIMPT a la xarxa de Festivals ambEls socis del FIMPT a la xarxa de Festivals amb Encant Encant Encant Encant FESTIVAL ALTAVEU Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) 22ª edició: del 9 a l’11 setembre 2010 Altaveu, el Festival de la Música i la Cançó de Sant Boi de Llobregat, és un certamen de línia oberta i plural. El pes específic dels noms propis –les individualitats–, la vàlua dels autors de casa i una promíscua debilitat per la barreja de llengües, cultures, estètiques i sonoritats és la definició característica d’aquest festival, local i universal alhora. Iniciat el 1989, està estructurat en la Programació Altaveu, amb actuacions de personalitats de primera línia, l’Altaveu Frontera, secció competitiva de grups revelació del panorama musical català, i d’altres iniciatives relacionades amb la música. www.festivalaltaveu.cat FESTIVAL ACÚSTICA Figueres (Alt Empordà) 9ª edició: de l’1 al 5 de setembre de 2010

El festival Acústica té dues peculiaritats molt marcades. D'una banda, i d'aquí el seu nom, la majoria d’artistes actuen en format acústic o unplugged. D'aquesta manera, el públic té la possibilitat de veure’ls en un format nou, on despullen les cançons i fan que el concert sigui més íntim i pròxim. L'altra peculiaritat és la seva ubicació en els escenaris distribuïts al voltant del Museu Dalí de Figueres, concentrant un circuit urbà, ple d'un atrezzo surrealista únic i eloqüent, que el visitant pot descobrir mentre recorre les diferents places d’actuació. www.festivalacustica.cat

5

PROGRAMACIÓ FIMPT 2010 .

6

ARTISTES PARTICIPANTS .

AMANSALVA (PAÏSOS CATALANS) Intèrprets: Alba Forés: violoncel Johnny Pardo: guitarra espanyola Josele Mascarell: caixó, darbuka, udú i percussions M. Victòria Riutord: veu i flauta travessera

www.myspace.com/amansalvafolk

Cruïlles mediterrànies Cruïlles mediterrànies Cruïlles mediterrànies Cruïlles mediterrànies Amansalva és un quartet creat molt recentment a Barcelona amb músics catalans, valencians i balears que interpreten el repertori tradicional amb arranjaments propis. Ha estat el guanyador del segon Concurs de Maquetes Sons de la Mediterrània, convocat per la revista Sons, el Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia i la Fira Mediterrània de Manresa, després de la final que es va celebrar el passat novembre. Partint dels elements i estructures bàsiques de les músiques d’arrel, Amansalva pretén fer-ne una reelaboració i, des d’una perspectiva actual, apostar per noves sonoritats i enriquir-se amb influències de diferents gèneres i estils musicals.

Traginers de cançons, la major part del seu repertori es basa en peces d’arreu del seu Mediterrani més proper –sobretot de l’arc que comprèn Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el sud de la península Ibèrica–, tot i que també abracen músiques d’altres indrets. Amansalva vol dir “sense cap risc” i, per a ells, també suposa un punt de trobada i d’intercanvi; una cruïlla en un món en constant transformació; una via de pervivència d’allò més genuí i alhora comú en les cultures; una evolució i projecció d’un llenguatge universal amb la mirada posada en el present.

Dissabte, 17 de juliol 19.30h – Foment Vilanoví

7

DERIVA ERRANT.

GRALLA I PERCUSSIÓ (CATALUNYA) Intèrprets: Jordi Mestres, gralla Pere Olivé, percussió

Inxes i baquetes acuradesInxes i baquetes acuradesInxes i baquetes acuradesInxes i baquetes acurades Deriva Errant sorgeix d’una trobada inesperada de dos joves músics – Jordi Mestres i Pere Olivé- als passadissos del tercer pis de l’ESMuC, l’Escola Superior de Música de Catalunya, la primavera de l’any 2007. Aquests dos intèrprets, vinculats molt estretament al món de la gralla i a la música tradicional de carrer, van decidir fecundar aquest nou projecte per tal de crear un duet de gralla dolça i instruments de percussió inusual fins ara.

El repertori que presenten són obres per a gralla i timbal ja existents i alhora d’altres encarregades per a l’ocasió, ampliant el ventall d’instruments de percussió i les possibilitats tècniques d’aquests. Reflecteixen la inquietud musical per aportar als instruments autòctons nous llenguatges, ampliar els horitzons del públic que normalment consumeix música d’arrel i, fer una proposta atractiva als oients d’altres músiques.

La sonoritat dels dos solistes és fresca, sincera, cambrística i sàvia en els recursos expressius. Les obres són clarament mediterrànies i alhora contemporànies. Som al davant d’una obra d’art: aconsegueix connectar amb la profunditat de l’ésser humà, de nosaltres, i aquesta és l’essència i la grandesa del so ancestral.

Discografia 2010 / Deriva Errant. Gralla i percussió. Volum 1.

Divendres, 16 de juliol 21h – Foment Vilanoví

8

FANFARE EYO'NLE (BENÍN) Intèrprets: Mathieu Ahouandjinou: veu, trompeta. Caliste Houannou: veu, trompeta. Evariste Lokoussou: veu, trombó. Jean Ahouandjinou: veu , trombó. Edgard Zannou: veu, percussions. Simon Yambode: veu, percussions. Jules Gnanmassou: veu, percussions. Roch Ahouandjinou: halicorn www.myspace.com/fanfareeyonle www.wat.tv/EYONLE

Espontaneïtats alegresEspontaneïtats alegresEspontaneïtats alegresEspontaneïtats alegres La banda de metalls i percussió Eyo'nle -alegria en llengua yoruba- ha estat creada arran de l’impuls de vuit joves músics, la principal motivació dels quals és la de revalorar els sons de Benín fora de les fronteres del seu país. A partir dels ritmes tradicionals, produeixen una música plenament actual que poua en la diversitat de les cultures goun, yoruba i torri, que configuren el mapa del seu territori nadiu. La formació ha sabut sintetitzar enginyosament l’herència de la música de carrer amb vocació festiva, amb un altre vessant de la tradició beninesa que es troba, per una banda, en les percussions i, per l’altra, en un estil molt jazzy de l'arranjament dels metalls. Com ells afirmen, els seus peus són a la tradició, i el seu cap en la contemporaneïtat. El repertori reflecteix en conseqüència, la dualitat de l'home beninès d'avui, prop de les seves arrels, però que també aborda la vida diària amb tots els seus problemes. El repertori del grup és molt variat tant per l'estil com pel contingut, mentre que la temàtica parla de l'actualitat sociològica: democràcia, sida, atur dels joves. Alhora els seus temes celebren les diversions tradicionals, les cerimònies del culte vaudoun, el funeral ritual i els ritus iniciàtics. Han participat en diversos festivals a l'Àfrica i a Europa. La participació d’aquesta banda de carrer a Vilanova i la Geltrú servirà per commemorar els 50 anys de la independència de nombrosos països africans respecte a l’Estat francès assolida el 1960. Fanfare Eyo’nle participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

Divendres, 16 de juliol 11.30h – Mercat de Mar

19.30h – pl. de les Cols, rambla, c. Colom, pl. Carros 00.30h – pl. de la Vila Dissabte, 17 de juliol

11.30h – Mercat del Centre i voltants 19.30h – Jardins Francesc Macià

20.45h – pl. Mediterrània, pg del Carme, Torre Blava Diumenge, 18 de juliol

11.30h – Mercat de la Collada 19.30h – pl. Cols, rambla

21.30h – pl. Neus i rambla

9

HANGGAI (MONGÒLIA-XINA) Intèrprets: Ilchi: veu, tobshuur

Hugejiltu: veu, morin khuur

Bagen: veu, morin khuur

Hurcha: veu, bateria Xu Jingcehn: sanxian, banjo Hexigtuu: guitarra, sihu

www.myspace.com/hanggaiband www.worldmusic.net/wmn/news/item/hanggai

Reivindicacions eteReivindicacions eteReivindicacions eteReivindicacions eternesrnesrnesrnes La ciutat xinesa de Beijing podria semblar un lloc estrany per a un ressorgiment folklòric mongol. Però el grup Hanggai és en el primer pla d'un moviment musical que es produeix a la Xina i que està trobant inspiració en tradicions folklòriques natives, consumint un repertori de cançons màgiques que ho tenen tot però que s’han intentat esborrar durant el recent passat turbulent de l’estat que enguany acull l’exposició universal. El líder d'Hanggai, Ilchi, dirigia una banda punk fins que va sentir el cant harmònic tradicional de Mongòlia, la pàtria del seu pare. Va viatjar cap a la Mongòlia interior i va començar a aprendre la tècnica gutural, redescobrint una música i un repertori que s'havien esvaït notablement. Ara Hanggai presenta aquest cant harmònic mongol, khöömei, que produeix una nota que és una octava per sota de la nota que realment s’està interpretant. El khöömei s’ha transmès durant generacions al llarg dels segles, i encara no l’havíem pogut gaudir al Festival vilanoví. De fet, aquesta és la primera visita d’una formació de Mongòlia. També mereixen especial atenció els seus instruments autòctons: el morin khuur –una mena de violí fabricat amb crins de cavall- i el tobshuur –llaüt tradicional de dues cordes. A aquesta base ancestral, Hanggai realitza la seva pròpia aportació amb la percussió, les guitarres elèctriques, el banjo i l’electrònica. Temes festius i potents, al costat d'altres atmosferes que evoquen els seus paisatges eterns de l'estepa. I és que el passat punk d’IIchi deixa empremta en la bella harmonia del sorprenent treball d'aquest grup –distribuït pel prestigiós segell Harmonia Mundi- que arrasa en els festivals més reconeguts a nivell internacional. Discografia: 2008 / Introducing Hanggai

2010/ nou cd

Hanggai participa per primer cop a Festival de Vilanova i la Geltrú.

Divendres, 16 de juliol 01.00h – plaça de la Vila

10

MAR MUR (PIEMONT-ITÀLIA/PAÏSOS CATALANS) Intèrprets: Jordi Fàbregas: guitarra, gralla i veu. Maurizio Martinotti: arranjaments i direcció, viola de roda, mandolina i veu Toni Torregrossa: mandola i veu. Enrico Negro: guitarra i mandola. Gigi Biolcati: bateria i percussions. Isidre 'Tito' Pelaez: tarota i flauta. Jordi Macaya: violí i tarota. Paco Pi: baix elèctric. Treball de creació literària: Joan Soler i Amigó www.vesc.cat

Murs franquejablesMurs franquejablesMurs franquejablesMurs franquejables Cinc anys després de presentar el muntatge Pau i Treva, les associacions Ethnosuoni (Piemont), Tramús (País Valencià) i Tram/CAT (Catalunya), repeteixen experiència, aquest cop amb un espectacle amb la temàtica central de la immigració a la Mediterrània. Set músics multi-instrumentistes en escena, amb el suport essencial de la veu i de la tecnologia de manipulació sonora en viu. Jordi Fàbregas, un dels líders del grup de folk català El Pont d'Arcalís –en el seu vintè aniversari-, Toni Torregrossa del valencià Urbàlia Rurana –també en el vintè aniversari- i Maurizio Martinotti de les formacions piemonteses la Ciapa Rusa i Tëndachent, han unit el seu talent junt amb el del lletrista Joan Soler Amigó per crear dotze cançons amb músiques tradicionals i pròpies. Alhora els tres intèrprets han estat llargament vinculats a la història del FIMPT.

La Mediterrània, que havia estat un pont de cultures, avui es converteix amb massa freqüència en un mur per a les persones que volen creuar-la de sud a nord. El concert pretén ser un gest de solidaritat i una oportunitat de reflexió i presa de consciència davant d'aquesta realitat que ens colpeja a uns i a d'altres. Però per sobre d'això, és un notable i reeixit exercici de bons sons i una palpable demostració que la música popular a Europa pot ser -de fet és- tan actual com qualsevol altra. La potència de combinar instruments d’arrel amb convencionals i música popular amb música creada avui, no és, a priori, nova. A les mans d'aquest col·lectiu pren un caire nou i descobreix sonoritats desconegudes però properes, complexes però senzilles en aparença.

Espectacle copresentat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya,

Discografia: 2006 / Pau i Treva

Diumenge, 18 de juliol 19h – Teatre Principal

11

KEPA JUNKERA (EUSKADI) www.kepajunkera.com www.myspace.com/kepajunkera

Històries paral·lelesHistòries paral·lelesHistòries paral·lelesHistòries paral·leles

Quan amb vint anys Kepa Junkera va actuar el 1986 per primer cop al FIMPT de Vilanova i la Geltrú, juntament amb Zabaleta i Motriku, poc podia imaginar que tornaria en sis oportunitats en els trenta anys del certamen. I molt menys que esdevindria un mestre de la trikitixa, que editaria fins a catorze àlbums, o que el 2004 aconseguiria un premi Grammy Llatí al millor cd folk pel seu treball en directe K. Per totes aquestes raons, hem volgut cloure aquesta edició amb un artista que s’ha fet gran de manera paral·lela a l’evolució del FiMPT. Kepa Junkera exemplifica, actualitzant-lo, el caràcter viatger i aventurer del poble basc. Com els vells arrantzales (pescadors), soldats i missioners, ha desplegat al vent la vela del seu acordió diatònic per viatjar pels cinc continents fins a convertir-se en el músic més internacional que ha donat Euskadi. El seu treball Bilbao 00:00 h (1998) va esdevenir una fita per les vendes aconseguides des d'un segell independent, Resistència. Disc doble, en el qual professa el seu amor a la seva ciutat natal, és el de l'expansió internacional de Kepa en una doble vessant: la comercial i l'artística. I és que l'àlbum suposa, a més del seu salt definitiu a les músiques del món, una abraçada solidària i enriquidora als sons de mig planeta, de les Canàries a la Mediterrània, Quebec, Centre Europa, Àfrica, Galícia, Portugal o Irlanda. Kepa, la música del qual ha estat usada per la Compañía Nacional de Danza per vestir una coreografia del seu director, Nacho Duato, pel Museu del Vi d'Olite en les seves visites guiades, usada a múltiples falques de Ràdio Euskadi o en discs seleccionats per Pedro Almodóvar, compta també amb una discografia compartida en la qual destaquen els seus duets amb Ibon Koteron, amb el qual ha firmat dos treballs de recuperació del so ancestral de l'alboka (instrument basc de vent), o amb els txalapartaris Oreka TX. Discografia seleccionada: 2008 / Etxea 2009 / Kalea 2009 / Provença Sessions 2010 / Habana Sessions

Diumenge, 18 de juliol 23.30h – plaça de la Vila

12

LAS MIGAS:

REINAS DEL MATUTE (CATALUNYA) Intèrprets: Sílvia Pérez Cruz: veu, cajón Isabelle Laudenbach: guitarra Marta Robles Crespo: guitarra Lisa Bause: violí, acordió www.lasmigas.com www.myspace.com/lasmigas

Flamenc excelsFlamenc excelsFlamenc excelsFlamenc excels

Després de sis anys girant per Catalunya i per Europa, Las Migas han aconseguit despertar una expectació poques vegades vista en un grup que tot just publica el seu primer treball discogràfic. Aquestes quatre dones són les artífexs d’un artefacte sorprenent i delicat que té el flamenc com estàndard. Factura exquisida i regust mediterrani que parteix de sensibilitats i orígens ben diversos: Sevilla, Berlín, Palafrugell i la Bretanya francesa.

Aquest creuament de camins té lloc a Barcelona, des d’on creen aquest univers musical singular i vital amb sonoritats de clàssica, fado, tango, jazz, havaneres i músiques de l’est, que donen color al flamenc. El seu repertori beu de fonts pròpies i de la poesia de Lorca i Alberti, i de nous artistes com Javier Galiana i Antonio Romera ‘Chipirón’, ambdós de Cádiz. Entre els diversos projectes en els quals han participat, destaca la col·laboració en el disc de La Marató de TV3 del 2007 i la composició de la banda sonora original de l’obra Unes Veus, dirigida por Marta Angelat. Recentment, una de les cançons que formarà part del seu disc -que enregistraran aquest mes de juny amb la producció de Refree- ha sonat en dos capítols de la sèrie Infidels, de TV3. Senzillament, un dels grups que fan evolucionar subtilment els gèneres i les mentalitats, amb delicadesa, gràcia i talent: flamenc modern i avantguardista amb sensibilitat femenina. Discografia: 2010/ Reinas del matute Las Migas participa per primer cop a Festival de Vilanova i la Geltrú.

Divendres, 16 de juliol 21.30h – plaça de l’Assumpció

13

LUSOFONIAS (PORTUGAL/ESTAT ESPANYOL) Intèrprets: Patricia Colaço, veu principal David Tavares, guitarra acústica Coco Fernández, acordió, piano, percussió Francis Loque, contrabaix

www.myspace.com/lusofoniasmusica

Suavitats melosesSuavitats melosesSuavitats melosesSuavitats meloses Aquest projecte va néixer fa un any a Madrid, quan la cantant Patricia Colaço, després de nombroses experiències en grups de jazz llatí i música brasilera, va convocar diversos intèrprets d’estils diferents per treballar, des d’una sonoritat acústica, materials diversos que tinguessin com a element comú l’idioma portuguès, probablement un dels més sonors que hi ha. A partir d’aquí, el grup - integrat per un acordionista eclèctic, un contrabaixista de jazz i un guitarrista que busca connexions entre el flamenc i la música brasilera, a més de la vocalista culpable de tot plegat- va fer una recerca que l’ha fet concentrar-se en el fado lisboeta, els cants tradicionals de la regió portuguesa de l’Alentejo, la morna capverdiana, el semba d’Angola o el xoro carioca. Amb propostes urbanes o rurals, pausades o rítmiques, genuïnes o mestisses, l’univers musical lusòfon és ple de matisos i sons d’una gran riquesa que aquest quartet posa, de manera impecable, al nostre abast en una sola sessió. Espectacle copresentat per Diversons / Obra Social Fundació “la Caixa” Lusofonías participa per primer cop a Festival de Vilanova i la Geltrú.

Divendres, 16 de juliol 20h – plaça de la Vila

14

OSKORRI + BANDA DE

L’ESCOLA DE MÚSICA MESTRE

MONTSERRAT DE VILANOVA I

LA GELTRÚ: BANDABAND (EUSKADI / CATALUNYA) Intèrprets: Oskorri Natxo de Felipe - percussió, guitarra, veu Antón Latxa - guitarra acústica, veu Bixente Martinez - guitarra elèctrica, mandolina Xabier Zeberio - violí, veu Gorka Escauriaza – baix elèctric Iñigo Egia - percussió Josu Salbide - alboka, txirula, gaita Banda de l’Escola de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú Direcció: Emili Serrano www.oskorri.com www.vilanova.cat/bandamusica

La D.O. bascaLa D.O. bascaLa D.O. bascaLa D.O. basca Amb una carrera de gairebé quaranta anys, que arrencà en públic el 1971, el grup basc Oskorri s'ha caracteritzat per la seva riquesa, qualitat i universalitat. Han estat catalogats com el millor grup folk peninsular, encara que el seu origen és troba en l'entorn urbà i industrial de Bilbao. El 2006 va compartir el tradicional concert de Nadal de la Banda de Música de Bilbao, per celebrar el seu 35è aniversari, convertint-se en un repàs al repertori històric d'Oskorri. Amb la idea de preservar el seu so particular i, alhora, respectar la personalitat de la Banda, es van escriure arranjaments nous i originals, obtenint com a resultat una fusió sorprenent: Bandaband. Amb els anys, l'avenç en saviesa tècnica és notori i s'observa un afany cada cop més profund per deixar anar amarres d'estructures musicals tradicionals, més tàcites, amb la tenacitat constant d'aconseguir una sonoritat basca contemporània. I això sense perdre ni un polsim de frescor, amb la seva serietat lluminosa i optimista, i aconseguint ser la música de sempre i alhora permanentment nova. Trenta-dos discs i un llibre 111 kantu, editat el 1990 i recull de cent onze cançons, és un equipatge gens menyspreable, prova de la transcendència d’aquesta formació, que, amb aquesta actuació, haurà intervingut en quatre edicions del FiMPT. Oskorri simbolitza la bona sintonia del públic local amb els artistes protagonistes del certamen, ja que els bascos uniran esforços amb la Banda de l’Escola de Música Mestre Montserrat de Vilanova per presentar un treball conjunt, l’inicialment enregistrat amb la Banda de Bilbao. La Banda de l’Escola de Música Mestre Montserrat va néixer el 1999. Des d’aleshores s’ha implicat en les diferents celebracions del calendari festiu local: Cavalcada de Reis, Sant Antoni, Carnaval, Festa Major i Santa Cecília. També ha actuat en diverses localitats catalanes, espanyoles i a Mérignac (França).

Discografia seleccionada 2001 / Vizcayatik... Bizkaiara; 2003 / Desertore; 2007 / Banda band; 2009 / Banda de Música Mestre Montserrat

Estrena absoluta. Coproducció del 30è FIMPT

Divendres, 16 de juliol 23h –plaça de la Vila

15

REFREE I MARIA RODÉS:

CANÇONS DE BANDOLERS I

MOLT MALA GENT. (CATALUNYA) Intèrprets: Raül Fernández (Refree): guitarra elèctrica, sintetitzadors, arranjaments i direcció musical Maria Rodés: veu Alex Tobías: percussions Sasha Agranov: violoncel Marcel·lí Bayer: clarinet baix Albert Puig: direcció artística

Sang i fetge aromatitzadaSang i fetge aromatitzadaSang i fetge aromatitzadaSang i fetge aromatitzada El Festival de Vilanova arriba a la seva trentena edició, i ho fa coproduint alguns espectacles. Això sí, amb la mirada posada en el futur sense renunciar d’allà d’on venim. Per això, en aquesta proposta dialoguen temes atàvics amb músics de llenguatges allunyats de l’arrel. El talent sense límits de Raül Fernandez “Refree” i la veu encisadora, tènue, íntima i delicada de Maria Rodés, es donen la ma en un nou espectacle amb la direcció artística d’Albert Puig. “Cançons de bandolers i molt mala gent” proposa una nova i inèdita visió de la tradició musical catalana, una aposta decidida per renovar el llenguatge del folk del nostre país. Agafant com a punt de partida les velles històries dels bandolers i els personatges de mala fama, l’espectacle explora nous camins d’expressió de la tradició musical. Amb tot el respecte que ens mereixen les nostres arrels culturals, volem fer una nova passa endavant i combinar sense por, tradició amb atreviment i textos antics amb instrumentacions modernes, obrint així de bat a bat portes i finestres per donar a conèixer al món el nostre passat amb un llenguatge que mira de front al futur. Discografia seleccionada 2010/ María Rodés: Una forma de hablar

Estrena absoluta. Coproducció del 30è Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú / No Sonores S.L. Refree i Maria Rodés participen per primer cop a Festival de Vilanova i la Geltrú.

Diumenge, 18 de juliol 22h – plaça de l’Assumpció

16

RUMBA VELLA (CATALUNYA) Intèrprets: Emili Calabuich “Miliu”: guitarra, veu Jonathan Maya “Petete”: guitarra, veu Jack Tarradellas “Chakataga”: veu, percussió Antonio Reyes “Toni”: baix elèctric Nacho López: violí www.tallerdemusics.com/ca/rumba-vella www.facebook.com/rumbavella

Caramels d’atxilipunCaramels d’atxilipunCaramels d’atxilipunCaramels d’atxilipun La rumba catalana viu un moment de plenitud com no se’n recorda cap altre. Potser no té l’èxit comercial que van aconseguir Peret o Los Amaya, però mai no havíem gaudit de la constància que mantenen els joves que, els darrers anys, han iniciat projectes al voltant de la música creada pels gitanos de Barcelona, Mataró i altres ciutats del país. I és que la rumba catalana, com a part irrenunciable del patrimoni tradicional, té encara molt per descobrir, en especial les seves lletres. En aquest sentit, el grup Rumba Vella ens presenta aquest nou espectacle que s’endinsa en un llenguatge musical que gaudeix d’una clara projecció internacional. Rumba Vella és una formació nascuda a les aules del Taller de Músics, a Barcelona, i que reivindica les rumbes clàssiques, les de tota la vida, les que ja formen part de la nostra memòria cultural. Entre els components d’aquesta formació trobem néts i besnéts dels mestres que van escriure peces emblemàtiques com “Caramelos”, “Achilipú” o “Una lágrima cayó en la arena”. Potser sigui per aquest vincle familiar tan fort i proper que el quintet ha deixat de banda les trobades amb la salsa, el flamenc o altres ritmes i s’ha centrat en el so més tradicional, sense afegir-hi ni conservants ni colorants al ritme del ventilador.

Sota la direcció musical de Jack Tarradellas i Jonathan Maya ‘Petete’, aquest espectacle presenta un repertori format per temes clàssics interpretats en català, castellà i caló. Les peces popularitzades per noms mítics com Antonio González ‘El Pescaílla’, Peret, Ramonet, Chacho, Chipén o Gato Pérez, arriben a la plaça de la Vila vilanovina.

Espectacle copresentat per Diversons / Obra Social Fundació “la Caixa” Rumba Vella participa per primer cop a Festival de Vilanova i la Geltrú.

Dissabte, 17 de juliol 01.00h –plaça de la Vila

17

SKA CUBANO: MAMBO SKA (CUBA-JAPÓ-REGNE UNIT-VENEÇUELA) Intèrprets: Nathan Lerner, veu Carlos Alberto Pena, veu Ernesto de Jesús Estruch, piano Megumi Mesaku, saxos alt i baríton Lorenzo Cowan, saxo tenor Trevor Edwards, trombó Quentin Noel Collins, trompeta Rey Crespo, baix Jesús Cutino, guitarra Rubén White, bateria Oreste Eladio Noda, percussió www.skacubano.com www.myspace.com/skacubano

Explosió Explosió Explosió Explosió ballballballballableableableable Els vells músics de Santiago de Cuba, el bressol de la música cubana i de molts grans intèrprets i compositors, expliquen que abans de la revolució cubana, el 1959, hi va haver bastant intercanvi entre Santiago i la resta del Carib. Per exemple, el calipso va ser molt popular a Cuba en els anys 40 i principi dels 50 del segle XX i molts artistes cubans, inclòs el gran Compai Segundo, van gravar llavors discs de calipso. Després de la revolució, Cuba tenia altres prioritats i el nivell d'interacció es va reduir considerablement. Com a resultat els estils de música del Carib sorgits després del 59 no van arribar a Cuba. Ska Cubano va néixer en imaginar què hauria ocorregut si el mateix nivell d'interacció musical hagués continuat després de la Revolució. La conclusió: l’ska de Jamaica, que per si mateix ja havia agafat bastants elements cubans, hauria arribat a ser acollit entusiastament pels músics cubans de començaments dels 60. D’aquesta manera naixia el 2002 Ska Cubano, una formació especialment internacional, integrada per músics cubans, veneçolans, britànics i japonesos, que sintetitzarà els ritmes tradicionals antillans i cubans, com el mambo, la cúmbia i el calipso amb d’altres ben diferents com l’ska. Una mostra esplèndida de tradició i modernitat. Discografia 2004/ Ska Cubano (millor cd segons la prestigiosa revista Songlines) 2005 / Ay Caramba (millor cd segons Songlines) 2009 / Ajiaco.The Remix Album (nominat en l’apartat Cross-Cultural per Songlines) 2010 / Mambo Ska Estrena a l’Estat espanyol del nou cd.

Dissabte, 17 de juliol 23.00h – plaça de la Vila

18

STAFF BENDA BILILI:

TRÈS TRÈS FORT (CONGO) Intèrprets: Leon "Ricky" Likabu Coco Gambalé Kibin Kabeya Théo Coude Waroma "Santu Papa" Roger Landu Paulin "Cavalier" Junana Tanga Suele Zadis www.staffbendabilili.com www.myspace.com/staffbendabilili

La veu dels sense veuLa veu dels sense veuLa veu dels sense veuLa veu dels sense veu Són un dels grans noms que han esclatat darrerament en el panorama musical mundial: segurament mai no haureu vist res igual. Provenen d’un dels països amb major pobresa i misèria del món, que ha patit guerres civils continuades i corrupció a l’engròs: la República Democràtica del Congo. Aquest grup de músics congolesos, Staff Benda Bilili, va néixer com a banda el 2004, i viu al voltant de l’àrea del zoo a Kinshasa. La seva música barreja la rumba congolesa, amb elements del rhythm'n'blues i del reggae. El cor de la banda consta de quatre cantants-guitarristes, que són discapacitats (patien de la poliomielitis quan eren joves) i es mouen en tricicles espectacularment personalitzats. Els dóna suport una secció rítmica més jove formada per ex-sheges, nens del carrer abandonats que els més vells de la banda van tenir sota la seva protecció. Els instruments de tot el grup són fets artesanalment. Pregonen que l’única discapacitat real no és en el cos sinó a la ment. Inclassificables. Staff Benda Bilili va guanyar el Premi al millor artista 2009 al Womex, la Fira més important de músiques ètniques, i van assolir el número 2 de la prestigiosa llista europea de ritmes ètnics elaborada pels crítics de la WMCE també l’any passat. Discografia: 2009/ Très très fort Staff Benda Bilili participa per primer cop a Festival de Vilanova i la Geltrú.

Diumenge, 18 de juliol 20h –plaça de la Vila

19

STEELBAND DE MONTAGNAC (OCCITÀNIA / FRANÇA) www.calypsud.fr

Percussions petroleresPercussions petroleresPercussions petroleresPercussions petroleres Influenciats per la barreja de cultures a les Antilles, a Trinitat i a Tobago van néixer els timbals metàl·lics -steelpan- com un reflex dels tambors africans. El major auge en el seu desenvolupament va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial, i el primer registre d'una steelband —que és el nom que reben a Trinitat els conjunts que executen música amb timbals metàl·lics— data del Carnaval del 1940. No obstant això, uns cinc anys abans ja funcionava l'orquestra The Neal & Massy Trinitat All-Stars, que és considerada la steelband més antiga del món. Les primeres bandes de timbals metàl·lics eren orquestres rítmiques que fabricaven els seus instruments amb tapes de barrils de petroli. Durant la dècada de 1940, els barrils d'acer amb capacitat de 55 galons van ser els més emprats per a la manufactura d’aquells timbals, ja que es va descobrir que la seva percussió, amb el temps, duia a un canvi de les seves tonalitats. Els músics populars de Trinitat van desenvolupar tècniques pròpies per modificar els barrils buits i fer-los instruments capaços de produir melodies. L’associació Calypsud va ser fundada en terres occitanes, al sud de França, el 1997 pels músics professionals Nadine i Laurent Trouchaud. El seu projecte ha esdevingut únic en el marc francès i també europeu: la creació d’una banda de gran format de timbals d’acer, tot adaptant a la cultura del vell continent el sistema de funcionament de les orquestres pròpies de Trinitat i Tobago. D’aquesta manera va néixer l’any 1998 l’Steelband de Montagnac, un conjunt viu que es mou entre les pràctiques caribenyes i les europees. Una quinzena de músics que han esdevingut la formació far de l’associació Calypsud. El seu repertori integra els ritmes del calypso i altres músiques caribenyes com la salsa i el reggae, la música clàssica, la cançó francesa i en general de la música orquestral. Discografia: 2004 / 8000 Litres 2007 / La Zygène de la Filipendule 2009 / Le Quatuor Palatino

Dissabte, 17 de juliol 20.00h – plaça de la Vila

00.30h aprox. – plaça de la Vila

20

THE SAMURAÏ: CINC ACORDIONS

DIATÒNICS D’EUROPA (BÈLGICA/ FINLANDIA/FRANÇA/IRLANDA/ITÀLIA) Intèrprets: Riccardo Tesi (Itàlia) Bruno Le Tron (França) Markku Lepistö (Finlàndia) Didier Laloy (Bèlgica) David Munnelly (Irlanda) Marc Perrone (França), direcció artística. Producció: Centre de Création Le Veu ier de Correns (Provença-Alps-Costa Blava, a França) www.fragan.be

Botons màgicsBotons màgicsBotons màgicsBotons màgics Els samurais japonesos es regien per un estricte codi ètic basat en set principis: rectitud, coratge, benevolència, respecte, honestedat, honor i lleialtat. L'honor i la fidelitat al seu senyor contenia els valors més alts d'un samurai. Havien de ser totalment fidels a l'emperador, tot i que això els pogués costar la vida. Els nostres cinc samurais no vénen des del Japó, sinó que arriben de cinc països diferents. El seu emperador no és un alt dignatari sinó una petita caixeta amb els seus botons màgics: l’acordió. L'acordió fou inventat durant els primers anys del segle XIX, probablement a Berlín o Bavaria, i, malgrat la seva extensió plenament internacional durant els dos darrers segles, des d'aleshores ha romàs fixat en l’imaginari de l’Europa central. Enguany presentem un viatge musical pels darrers trenta anys d’aquest instrument en la diversitat de tradicions i de territoris d’Europa, bastit per cinc dels més grans acordionistes actuals, que ofereixen un concert que farà lluir com mai aquest capseta de música. Des dels sons nòrdics finlandesos fins a la mediterraneïtat italiana; des de les irreprimibles aromes irlandeses fins als accents cromàtics bretons; des de la nebulosa parisenca fins a la pluralitat belga; els botons dels acordions aglutinen les tonades d’aquest espectacle. Espectacle copresentat amb la Festcat / Escola de la Festa de Llívia, i patrocinat per la Communauté Française de Belgique Estrena a l’Estat espanyol. Le Tron, Lepistö, Laloy i Munnelly participen per primer cop en el Festival de Vilanova.

Dissabte, 17 de juliol 21.30h – Plaça de l’Assumpció

21

FIRASAC – MOSTRA DE SACAIRES . Dissabte el Festival s’obre als sacaires o cornamusaires que arriben des de diferents indrets, no només de Catalunya sinó també de més enllà, conduïts per l’Associació de Sacaires i Flabiolaires. Ens visiten envoltats no només dels seus sons sinó també dels seus luthiers o constructors, de llibres de partitures, d’enregistraments, que s’instal·len al centre de la ciutat. El sac de gemecs o cornamuses estan ben documentades als Països Catalans i al conjunt d’Europa des de l’Edat Mitjana, tot i que hi ha indicis visuals i textuals que podrien apuntar un origen més llunyà. El terme actual més emprat a Catalunya, pel tipus de cornamusa propi del nostre país, és el de "sac de gemecs". Aquest ja es troba, entre altres, en quaderns d'organista del segle XVIII. També havia rebut –i en alguna comarca encara es manté- altres denominacions com: sac de les aspres, bot dels gemecs, bot, botet, boto, ploranera, cabreta, buna, coixinera, mossa verda, criatura verda, marieta, margarideta, caterineta, botella, borrassa, manxa borrega, i borrega. Els noms referits a plors i gemecs fan esment del so característic que fa l'arrencada del seu so; el verd, el color amb el qual es recobria més habitualment el bot. A Mallorca, on l'instrument ha mantingut sempre una presència molt notable, se’l coneix amb el nom de xeremies. Arreu del món, les cornamuses estan experimentant forts moviments de revifalla. Augmenten les associacions que promouen les bandes de cornamuses i es multipliquen els enregistraments de música per a aquests instruments. Els estils interpretatius continuen evolucionant i beneficiant-se d'uns intercanvis entre tradicions diferents a un ritme que no s'havia experimentat fins fa uns anys. Semblantment, han avançat els coneixements relatius a la construcció d'instruments, la qual cosa els ha capacitat per tocar en estils i amb possibilitats impossibles en estadis anteriors. Activitat copresentada per l’Associació de sacaires i flabiolaires

Luthiers i expositors participants: Ton Munné, Guillem Horrach, Joan Marroig “Piu“, Xavier Orriols, Pau Orriols, Giulio Pala (Sardenya), Pere Martorell, Xavier Que, Larraitz Lizarazu (País Basc), Miquel Tugores, Jordi Aixlà, Sedo Garcia, Martí Romero, Toni Martinez, Narcís Ribé-Lluís Marni, Agrupació de Balls Populars, Escola de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú

Grups de Sacaires : Els Filibusters, Punt de Malura, Ço de Botafoc, Banda “ La sacairada “, Ministrers de la vila nova, Xeremiers de Son Roca, Xeremiers “ Tomàs i Miquel “, Banda de sacs i timbals de Tarragona, Xo fred no val re, Alumnes de l’escola Mestre Montserrat, Els Garrofers, L’home del sac, Els analgèssics, Els Gormandells, La factoria del bordó, Pitança, Els Parracos, Botaboixpilàstics

Dissabte, 17 de juliol Fira Luthiers - 11h – plaça de les Cols

Sacaires - 11.30h – pl. Cols, c. dels Caputxins, pl. Carros i rambla amunt

22

CUNCÒRDIA A LAUNEDDAS (SARDENYA/ ITÀLIA)

Intèrprets: Giampaolo Lallai Ignazio Spano Giulio Pala Gianfranco Meloni Ignazio Zucca www.cuncordia.it

Immensitats illenquesImmensitats illenquesImmensitats illenquesImmensitats illenques Els launeddas són uns instruments de canya simple, constituït per tres canyes de mida diferent, dos de les quals estan connectades per formar el croba i una tercera, anomenada mancosedda, queda lliure. El 1982, arran d'una idea del grup folklòric Città di Cagliari, l'ajuntament de Càller / Cagliari, finançava un curs d’aquest atàvic instrument, identitari de Sardenya. El curs era dirigit per Luigi Lai, un dels experts més importants de launeddas que havia estat alumne d'Efisio Melis i d’Antonio Lara, intèrprets llegendaris que han contribuït en gran manera al seu desenvolupament tècnic i a l'enriquiment del repertori. Més de 120 estudiants hi participaren, venint de diferents zones de Sardenya, moguts per un interès profund o per la simple curiositat. El curs durava quatre anys. Alguns d'ells es dedicaven a la construcció d'instruments, altres a la recerca històrica i encara altres a la salvaguarda d’una història musical immensa amenaçada. Des del curs també es generà un conjunt gran, anomenat la banda. Realitzava música per a launeddas i participava en uns quants esdeveniments populars, normalment religiosos. Acabat el curs, un grup d'estudiants, després d'intents infructuosos de reobrir l'escola, decidiren crear un col·lectiu estable per al rellançament del launeddas. Així, el 1987, es fundava a Càller l'associació cultural que enguany ens visita. El seu propòsit era no solament interpretar la música per a launeddas sinó també investigar la història i el paper que ha jugat durant segles. Gairebé tots els membres eren de la Sardenya on la continuïtat pràcticament havia estat perduda, sense luthiers ni intèrprets. Hi havia una única excepció: G. Meloni, fill d'un músic de la comarca del Sarrabus, al sud-est, on havien nascut alguns dels sonadors més importants del segle XX i on la tradició era encara viva. Amb la nova associació era la primera vegada que els mateixos sonadors prendrien consciència real de la importància patrimonial dels launeddas. Discografia: 2003 / Cuncordia a Launeddas 2005 / Notte de Chelu Cuncordia a Launeddas participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

Dissabte, 17 de juliol Cafè-concert - 16h – Foment Vilanoví

23

BANDA LA SACAIRADA

DE VILANOVA I LA

GELTRÚ (CATALUNYA)

Cornamuses de la marinaCornamuses de la marinaCornamuses de la marinaCornamuses de la marina Va ser la primera banda de sacs de gemecs, flabiol i tamborí creada a Catalunya, concretament a la ciutat amfitriona del Festival de Música Popular Tradicional. És formada per una vintena de músics amb incorporacions de tarotes i també d'instruments de metall. Entre les seves actuacions més destacades, mereix un esment especial la participació al Festival Cornamusam d’Olot. La seva primera participació al FiMPT de Vilanova i la Geltrú va ser el 2003.

BANDA DE SACS I TIMBALS DE TARRAGONA (CATALUNYA)

Dissabte, 17 de juliol Mostra de Sacaires -19.00h – Pl. de les Cols, c. sant Gervasi i rambla fins la cruïlla

Carretera general i rambla fins la cruïlla

Dissabte, 17 de juliol Competències musicals -19.30h – Cruïlla Francesc Macià-Plaça de la Vila

24

FRANCESC MIRALLES:

TALLER D'INSTRUMENTS

AMB DEIXALLES (CATALUNYA) www.eldrapairemusical.com

Tresors de rebuigTresors de rebuigTresors de rebuigTresors de rebuig El targarí Francesc Miralles és un artista especialitzat amb material reciclat que ensenya a construir instruments impossibles i a generar sons musicals amb aquesta singular matèria prima dels objectes quotidians i de diferents materials de deixalles. La seva recerca sobre el tema va començar l’any 1989. El taller, adreçat a públics familiars, consisteix en la construcció de sons, de manera ràpida i senzilla, amb objectes de rebuig que normalment anirien a parar a la brossa. A mesura que, amb un seguit de deixalles, es realitzen els instruments, l'espai de la plaça de les Cols cada tarda vespres s'omplirà d’una atmosfera particular aportant alegria al festival. Els participants us construireu uns quants sons que dureu cap a casa. Veniu i descobrireu els sons plurals i diversos del xiulet negre, l’ànec, el mussol, la granota, el tren i molts altres.

Divendres, 16 de juliol, Dissabte, 17 de juliol i Diumenge, 18 de juliol 19.45h – plaça de les Cols

25

ALTRES ACTIVITATS DEL FIMPT .

GUIA DE LECTURA I AUDICIÓ A LES BIBLIOTEQUES

MUNICIPALS

El Festival escalfa motors a partir de l’1 de juliol, quan les biblioteques municipals Joan Oliva i Milà (plaça de la Vila, 13), i Armand Cardona Torrandell (c. Menéndez Pelayo 15-17) presentaran una guia de lectura sobre músiques tradicionals i populars del fons de música i llibres de les biblioteques, i prsentaran una exposició d’enregistraments de les formacions participants en el Festival 2010, per agafar en préstec.

FIMPTele 30 anys en imatges Televisió de Catalunya ha seguit el Festival al llarg dels seus 30 anys. El públic del FIMPT d’enguany té l’oportunitat de reviure alguns dels concerts més destacats d’aquestes tres dècades a La Parròquia, a la plaça Soler Gustems, 7. Una selecció a càrrec de Ferran Riera (programa Rodasons-Televisió de Catalunya), amb els següents horaris aproximats: Divendres 19 h. URBÀLIA RURANA 19.45 h. NUOVA COMPAGNIA DI CANTO POPOLARE 20.30 h. HEINZ SANT JAKEZ 21.30 h. I MERICANI 22.30 h. ORQUESTA ARAGÓN 23.30 h. ORQUESTRA NACIONAL DE BARBÉS 24.30 h OS CEMPÉS Dissabte 19 h. UC 19.45 h. KIRKPATRICK, TESI & JUNKERA 20.30 h. MISTERI D'ELX 21,30 h. ELÍADES OCHOA 22,40 h. ISSABARY 23.40 h. SHARON SHANNON 1 h. DJANBUTU THIOSSANE Diumenge 19 h. PRIMERA NOTA 19.45 h. COR DE DONES DE SOFIA 20.15 h. TARAF DE HAIDOUKS 21.15 h. NAHAWA DOUMBIA 22.15 h. LA BOTTINE SOURIANTE 23.30 h. RENEGADES STEEL ORCHESTRA

26

VERMUTS TERTÚLIA

Més enllà de la faceta de fer sonar un instrument, els músics del Festival també tenen una faceta més humana. Seieu-vos al seu costat d’Oskorri (divendres) i Jordi Fàbregas (diumenge) en els vermuts tertúlia, mentre ens expliquen detalls i curiositats de la seva música, la seva cultura i la seva trajectòria. El dissabte hi haurà un vermut especial en el decurs del qual es presentarà el projecte Festivals amb Encant. Els vermuts tertúlia s’ofereixen a les 13h, a la pl. Font i Gumà.

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA CARAMELLA

Divendres, presentació de la Revista Caramella, una de les publicacions més suggerents sobre les músiques d’arrel.

PROJECCIÓ: 30 ANYS DE FIMPT

Divendres 16 de juliol, a les 19h, el Teatre Principal projectarà les emissions del 21 i 28 de febrer d’enguany del programa Rodasons. El Rodasons va presentar una sèrie d’espais dedicats a tres de les convocatòries musicals més importants que es produeixen a Catalunya i que tenen com a protagonista principal o compartida la música d’arrel, entre elles el FIMPT. Cadascuna d’aquestes trobades va ser objecte de dos programes: el primer, de caràcter històric, repassà les seves corresponents trajectòries, amb entrevistes als antics directors artístics (Josep Albà, Miquel González i Jordi Turtós); i el segon va estar dedicat a l’última edició del 2009, amb entrevistes al responsable actual, Jordi Bertran.

27

VENDA D’ENTRADES .

Concerts de la PLAÇA DE L’ASSUMPCIÓ: Las Migas The Samuraï Refree i Maria Rodés

Concerts al TEATRE PRINCIPAL: Mar Mur - Cada un del concert té un preu únic de 5€ l’entrada. VENDA ANTICIPADA D’ENTRADES: Del 8 al 15 de juliol als Discos Andreu (c. Sant Sebastià 24, de Vilanova i la Geltrú) VENDA D’ENTRADES DURANT EL FESTIVAL: Del 16 al 18 de juliol al punt d’informació (Teatre Principal) i al recinte una hora abans de cada espectacle

INFORMACIÓ DEL FESTIVAL .

Estand i punt d’informació del Festival De divendres 16 a diumenge 18 de juliol, al Teatre Principal, d’11:00h a 14:00h i de 18:30h a 21:30h Més informació a http://www.vilanova.cat/fimpt

28

ORGANITZA .

PATROCINA .

COL.LABORA .