Dones i oficis

download Dones i oficis

of 16

  • date post

    24-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    223
  • download

    7

Embed Size (px)

description

Al llarg dels segles les dones han estat oblidades, menyspreades, anul·lades... pel sexe masculí.

Transcript of Dones i oficis

  • Nmero 9 Abril 2010

    DONES i OFICIS A

    CASTELLAR DEL VALLS

    Escola Josep Gras

    Escola La Immaculada

    Escola Sant Esteve

    Escola dAdultsEscola Bonavista

    Escola El Sol i La LlunaEscola Emili Carles-Tolr

    Escola Joan BlanquerInstitut Castellar

    Escola Mestre PlaInstitut Puig de la Creu

  • Nmero 9

    02 dEL 23 AL 29 dABrIL dE 2010 CASTELLAr dEL vALLS

    Al llarg dels segles les dones han estat oblidades, menyspreades, anullades... pel sexe mascul. Es calcula que el 50% de la pobla-ci mundial no ha tingut veu en aquests 20 segles de civilitzaci, per tampoc el van tenir en el se-gles anteriors, per la qual cosa la seva manifestaci ha estat calla-da, no ha existit, i sense veu no es t opini.

    Si b s cert que encara, avui dia, les dones continuen jugant un paper secundari, tamb s ben cert que sha millorat, que en els denominats pasos desen-volupats la seva paraula es deixa sentir, cada cop amb ms fora, i tot grcies a dones que han tin-gut la valentia de lluitar, dinten-tar canviar les coses, perqu tal i com estaven no les satisfeia.

    Parlem de dones que han desafi-at el mn, de dones que han vol-gut canviar la situaci perqu la seva utilitzaci de mainadera, de reproductora, dobjecte sexual no els complaa. Aix sha arribat a entrar en el mn laboral i a ocu-par el lloc que els corresponia a la societat, ja no com a dona, sin com a sser hum. Aix vol dir que les dones poden triar, poden decidir sobre s mateixes, poden optar sobre qu fer amb la seva vida, perqu ara, la vida els per-tany.

    I, des de lEscola Municipal dAdults, amb una poblaci hete-rognia, volem manifestar que s igual el sexe, la religi, la ideolo-gia... que tots som persones que busquem acomplir el nostre somni i que no ha dexistir mai ning que sinterposi, que negui els drets, que ofegui, sota la crueltat de la sub-missi, el cam que, com a ssers humans, hem decidit.

    Cartell commemoratiu del Dia de la Dona, realitzat per lEscola dAdults

    Bertha von Suttner(Praga, Txecoslovquia, 1843viena, Austria, 1914)PrEMI NOBEL dE LA PAU 1905

    Mairead Corrigan(Belfast, Irlanda del Nord 1944)PrEMI NOBEL dE LA PAU 1976

    Alva Myrdal(Uppsala, Sucia, 1902Estocolm, Sucia, 1986)PrEMI NOBEL dE LA PAU 1982

    Jody Williams(Putney, vermont, EE. UU. 1950)PrEMI NOBEL dE LA PAU 1997

    Jane Addams(Illinois, EE. UU. 1860Chicago, EE. UU. 1935)PrEMI NOBEL dE LA PAU 1931

    Betty Williams(Belfast, Irlanda del Nord 1943)PrEMI NOBEL dE LA PAU 1976

    Aung San Suu Kyi(rangun, Birmnia, 1945)PrEMI NOBEL dE LA PAU 1991

    Shirin Ebadi(Hamadan, Iran, 1947)PrEMI NOBEL dE LA PAU 2003

    Emily Greene Balch(Boston, EE. UU. 1867 - 1961)PrEMI NOBEL dE LA PAU 1946

    Teresa de Calcuta(Skopje, Macednia, 1910Calcuta, ndia 1997)PrEMI NOBEL dE LA PAU 1979

    Rigoberta Mench(Uspantn, Guatemala, 1959)PrEMI NOBEL dE LA PAU 1992

    Wangari Maathai(Nyieri, Kenia, 1940)PrEMI NOBEL dE LA PAU 2004

    DONES I OFICISEscola dAdults

  • Nmero 9

    dEL 23 AL 29 dABrIL dE 2010 03 CASTELLAr dEL vALLS

    Entre robes i filsDONES I OFICIS

    4t B de primria Escola Bonavista

    - Quan va comenar a cosir i per qu?Vaig comenar als vuit anys aproximadament, i potser el que em va mo-tivar va ser lobservaci de la confecci del meu vestit de primera comu-ni. A partir daix sem van despertar les ganes de fer-los jo.

    -Com en va aprendre i qui li va ensenyar?Quasi cada dia desprs de sortir de lescola anava a aprendre corte y confeccin, primer amb la Sra. Antnia Alsina aqu a Castellar i ms tard a Sabadell. Als 16 anys ja cosia per a altra gent.

    -On cosia i quins estris utilitzava?Cosia a casa, primer feia els patrons en un paper molt fi i desprs talla-va la roba. Feia les proves en el maniqu de fusta i a vegades era jo ma-teixa qui servia per fer les primeres proves. Finalment emprovava els vestits a cadascuna de les senyores de manera que els quedaven perfec-tament a mida. A ms dunes bones tisores, utilitzava agulles, fils, didal etc. Tamb feia servir la mquina de cosir, primer una Singer amb pe-dals que es feia anar amb els peus i ms tard en vaig comprar una altra amb motor que fa uns bons acabats.

    - Recorda quan cobrava per un vestit?La veritat s que fa tant de temps que no men recordo per molt poc. Tamb hi havia noies que venien a aprendre i a vegades portaven robes per arreglar. Com que no hi havia massa diners tot saprofitava molt.

    - Quan va deixar de cosir i qu pensa de la roba que es porta ara?Mentre els meus fills eren petits la meva mare majudava molt amb la compra i el dinar perqu jo coss. Quan vaig fer 54 anys, els meus fills, en Joan, la Rosa i lAnna ja eren grans i jo estava una mica cansada i vaig decidir deixar-ho.Quant a la roba que es porta ara, jo crec que en general no es vesteix b. Es vestia millor abans, la roba era ms ben feta i els diumenges i els dies de festa la gent anava ms mudada que ara.

    Moltes grcies

    Les dones, cada vegada sn ms presents en el mn laboral i tamb ocupen ms crrecs de respon-sabilitat en la nostra societat, tot i les dificultats que a vegades re-presenta conciliar la vida laboral i la vida familiar.Fa anys tamb hi havia dones tre-balladores i emprenedores com la Sra. M. rosa rovira Picaol que, a Castellar, es va passar molts anys entre robes i fils.

    vam anar a casa seva on ens va ensenyar el seu cosidor (petit per amb encant) on conserva, com si el temps shagus atu-rat, tots els estris que feia ser-vir per fer els seus vestits.Li vam fer moltes preguntes que va anar responent amb molta amabilitat, donant-nos a la vegada una pinzellada de com eren les coses fa uns quant anys.

  • Nmero 9

    04 dEL 23 AL 29 dABrIL dE 2010 CASTELLAr dEL vALLS

    Comparaci dun fssil de vrte-bra de dinosaure i una reproduc-ci de vrtebra humana realitza-da amb plastilina.

    Ubiquem la vrtebra a la part del cos corresponent i fem hiptesis sobre la mida de lanimal a par-tir del fssil.

    Comparem la mida de les petja-des fssils dun dinosaure amb les duna joguina.

    Fssils de cargol de mar gegan-tins, de plantes, de granota, de tronc de connfera, petjades de dinosaures, coprlit de hiena i vertebra.

    La classe dels dinosaures, la classe dels Indis i la classe de les Serps de P5 dEl Sol i La Lluna estem realitzant un projecte sobre els fssils i linici de la vida i dels primers homes.

    vam comenar la nostra investigaci partint del material que ens van cedir lInstitut de Paleontologia Miquel Crusa-font de Sabadell i el Centre de recursos de Manlleu i Sant Cugat (maletes pedaggiques):

    resseguim la forma de les petja-des i tracem el possible recorregut dels dinosaures que les van fer.

    Fssil de confera.

    Coprlit de hiena.

    Comparaci dun fssil de closca de cargol gegant amb un cargol actual (no fssil).

    relacionem el fssil de dent dun dinosaure carnvor (megalodon) amb el dibuix dun es-quelet de Tiranosaure rex per elaborar les nostres prpies explicacions

    Fotografiem les nostres descobertesper poder parlar-ne de nou.

    Comparaci dun fssil de vrte-bra de dinosaure i una reproduc-ci de vrtebra humana realitza-da amb plastilina.

    La paleontloga Cheyenn RoygersDONES I OFICIS

    P5 Escola El Sol i La Lluna

  • Nmero 9

    dEL 23 AL 29 dABrIL dE 2010 05 CASTELLAr dEL vALLS

    Ens visita a lescola una Paleontloga, la Cheyenn rotgers que ens explica en qu consisteix la seva feina, ens mostra fotografies interessants, les eines que utilitza i ens descriu els passos a seguir en una troballa. Tamb vam poder preguntar-li dubtes i coses que volem aprendre:

    Tamb hem jugat a paleontlegs/es buscant fssils en una quadr-cula, utilitzant eines com ho fan ells/es i treballant en equip.

    Ens va agradar molt, tant i tant que ara volem ser tots i totespaleontlegs/es! Grcies Cheyenn i fins a una altra!.

    A part dels fssils tamb hem treballat levoluci de lhome, partint del material que ens oferia la maleta de levoluci humana:

    Aportaci, per part de les fam-lies, de fssils i de material que ens ajuda a investigar i diferen-ciar el que s i el que no s un fssil.

    Comparaci duna re-producci de crani dAustralopithecus amb la dun crani dho-mo sapiens sapiens. Ens expliquem all que observem.

    dibuix i escriptura lliure dalguns dels fssils que ms ens han in-teressat.

    Ens hem entusiasmat tant amb els fssils i les restes humanes que hem decidit aprendre sobre el treball que realitzen els Pale-ontlegs/es.

  • Nmero 9

    06 dEL 23 AL 29 dABrIL dE 2010 CASTELLAr dEL vALLS

    Quan vas nixer?El 17 doctubre del 1902.

    Don eren els teus pares?El meu pare era de St. Esteve de Llmena i la meva mare era dAniol de Finestres, dos pobles de la Garrotxa.

    Com es deien els teus pares?Antoni Juli Bosch i Maria Riqu Comas.

    Per qu a la teva mare, li deien Maria espardenyera?Perqu aquest sobrenom tamb el tenia la meva tieta Esperana, ens deien aix per-qu fiem i venem espardenyes.

    On vas estudiar la carrera de magisteri?Vaig estudiar la carrera a Barcelona del 1918 al 1923, vaig fer-ho en 5 cursos en comptes de 4.

    Quan et vas casar i amb qui?El mes de maig de 1925 a Cadaqus, amb Benet Sal Jord.

    Quan vas tenir la teva filla?Un any ms tard, en la mateixa poblaci en la que em vaig casar.

    Com es diu?Montserrat.

    Quan vas comenar a ser mestra?Vaig comenar el 6 dabril del 1932, feia par-vulari.

    Quin any et van nomenar directora de lEmili?El 4 de desembre del 1934 el Sr. Emili Soler, va nomenar els directors de lescola, tant de nois com de noies, eren: Josep Pascu-al i jo.

    Durant quants anys vas ser directora?Vaig ser directora de lEmili Carles-Tolr del 1934 al 1937 i desprs vaig marxar de Castellar.

    Qu feies a part de mestra?Era militant de la USC (Uni Socialista de Catalunya).

    Qu vas fer a la USC?Vaig participar en alguns mtings.

    Qu vas