Domus romana

17

Click here to load reader

Transcript of Domus romana

Page 1: Domus romana

Domus Romanorum

Planta d’una vila romana a Pompeia

-Insulae: pisos de l’època

-Domus: cases dins de ciutat de gent adinerada, normalment patricis.

-Vil·les rústiques: vivendes destinades a l’explotació agropecuària.

-Vil·les urbanes: vil·les del camp amb elements de luxe gràcies a les riqueses que s’obtenien de les seves explotacions.

Page 2: Domus romana

Els romans vivien en diferents tipus de vivendes diferents, segons la seva situació econòmica, ús que en fessin o lloc on vivissin. Els romans menys adinerats vivien

en unes construccions anomenades insulae. Eren pisos que es construïen a sobre de les domus romanes del patricis, i que aquests llogaven a un baix preu.

Insulae

Normalment aquestes vivendes careixien de tota salubritat: no tenien finestres, eren estretes. No s’hi podia cuinar a dins, per risc d’incendi, de manera que els seus habitants s’havien de conformar amb el menjar preparat que venien a les tabernae de les plantes baixes.

Page 3: Domus romana

Restes d’insulae romanes

Page 4: Domus romana

Visió reconstruïda de les insulae

Page 5: Domus romana

Domus RomanaAquesta era ala vivenda dels patricis o de la gent adinerada. A sobre d’aquestes construccions hi havia les insulae. Les domus tenien moltes dependències, amb un ús per a cadascuna.

Page 6: Domus romana

Origen etrusc de les domus romanesEls etruscos són un poble que va influenciar molt en els romans, tant en l’art, com en la vida pràctica. Vivien al Nord de la Península Itàlica

Lloba capitolina, art etrusc.

Abans de tenir-hi contacte, els romans construïen les seves vivendes amb una planta circular i amb un sostre d’herba S’anomenaven tuguriae

Page 7: Domus romana

Qui erant etrusci?Els etruscos eren un poble no indoeuropeu que estaven al nord de la regió del Laci, on vivien els romans.

Es caracteritzen per ser una cultura més avançada que la romana en els seus primers estadis i pel seu art molt semblant a l’art arcaic grec.

Page 8: Domus romana

Tomba etrusca amb el retrat dels difunts

Fresc etrusc trobat en una tomba

Escriptura etrusca l’alfabet d’origen fenici. Els etruscos van adoptar l’escriptura abans que els romans.

Page 9: Domus romana

Domus etruscorum. Quo modo erant?Aquestes tenien la planta rectangular, un pati central amb una obertura al sostre que, en un principi, servia per que s’escapés el fum de la cuina, que antigament se situava a l’atrium.

La casa no té finestres exteriors. Aquestes estan al pati interior.

En princpipi la casa tan sols tenia una dependència, l’atrium, però segons les necessitats de la família, podia ser ampliada al voltant de l’atrium.

Page 10: Domus romana
Page 11: Domus romana

Els romans adinerats, doncs, van començar a construir les seves cases a partir del model etrusc i també grec. Dels grecs van prendre una part de la casa molt famosa, que era el peristil: un jardí (hortus) que estava envoltat de columnes (στύλοι).

Peristil de Vila Vetti, a Pompeia

In the perystilum, Waterhouse

Page 12: Domus romana

Viles rústiquesEn un principi, tenien tan sols una dependència amb un pati o un corral i una cisterna per enmegatzemar-hi l’aigua. Més tard, s’afegiren al voltant del pati altres estances segons les necessitats dels seus habitants: menjador, habitatges dels esclaus, estables dels bous, cellers…

L’amo tenia agençada una part de la vil·la més o menys luxosa.

Els amos de les vil·les sovint dedicaven més temps a la ciutat que les vil·les, quedant aquestes viviendes com a llocs d’oci que poc a poc anaven adquirint un caràcter de luxe i ostentació més marcat.

Page 13: Domus romana

Mosaic d’una vil·la rústica

Maqueta d’una vil·la rústica

Page 14: Domus romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró (Iluro), a Catalunya.

Page 15: Domus romana

Vil·la urbana

La vil·la rústica va començar a tenir un ús diferent al de la mera explotació agrícola. Els amos, a mida que anaven guanyant riquesa, hi anaven afegint luxes com fonts enmig de jardins molt ben cuidats, biblioteques o altres dependències destinades a l’oci. En un estadi avançat de l’Imperi Romà, algunes d’aquestes vil·les acabaren sent com autèntics palaus.

Page 16: Domus romana

Reconstrucció d’una vil·la urbana

Page 17: Domus romana

Decadència de l’Imperi romà i importància de les vil·les urbanes

Hem vist que les vil·les urbanes servia com a lloc d’esbarjo de l’amo i com a lloc d’explotació agropecuària. El dominus hi passava estances curtes per supervisar que tot anés bé i per descansar de la vida a la ciutat.

Però a partir del s.III i IV dC., a causa de la decadència de l’Imperi romà, aquestes construccions prenen una gran importància, ja que les classes benestants començaven a defugir les ciutats on s’hi havien de pagar quantitats ingents d’impostos i on ja no hi havia seguretat enfront les invasions dels bàrbars.

Algunes d’aquestes vil·les urbanes o rústiques van sobreviure a l’època cristinana. Podem veure aquest èxode de les ciutats com un indici de l’inici de l’Edat Mitjana.