Dolores Ibarruri
-
Upload
xavi-sanchis -
Category
Documents
-
view
229 -
download
1
description
Transcript of Dolores Ibarruri
Dolores Ibárruri Gómez també coneguda com la “Pasionaria”.
Nascuda a Gallarta (Biscaia) en 1895 i va faltar a Madrid en 1989.
Va ser una política espanyola, va ser la dirigent del Partit
Comunista durant la Segona República i la Guerra Civil, lluitava
pels drets de la dona a ser lliures a escollir el seu destí.
1895-1920
Va estudiar fins als 15 anys d'edat, als seus
25 anys es va casar amb el líder comunista
Julián Ruiz i va entrar en el PCE. Amb ell va
adquirir certs rudiments del marxisme.
En 1918 va publicar els seus primers
articles en el Miner biscaí i la Lluita, el va
signar amb el pseudònim de la Pasionaria.
La Pasionaria va ser publicista eficaç, però
la 2 República tenia oradors formidables.
Era superada en prestigi i popularitat dins
de l'esquerra per Victoria Kent o Federica
Montseny.
1920-1936
Va entrar en el comitè central del PCE en
1929.
En 1930 és triada membre del C. Central
del partit. El comitè li envia com a delegada
al 3 congrés del PCE. Per aquesta època es
va a Madrid on serà escriptora al diari món
obrer.
En 1932, la nomenen durant el 4 Congrés
responsable de la C. Femenina del PCE per
Astúries i en 1934 presideix 1 Congrés del
comitè de dones i després participa al
congrés mundial de dones a Paris.
1936-1989
Durant la Guerra Civil l’espanyola
parlava al poble, escrivia, publicava
discursos i es desplaçava al capdavant.
En acabar la guerra, Dolores va exiliar
a l’URSS i la nomenen secretària del
partit.
Durant el 6 congrés és triada
Presidenta del partit.
Va tornar convertida en mite a Espanya
en 1977 i presidi la Taula de les
primeres Corts democràtiques.
Pensaments i accions
Dolores va concebre com a natural que la
dona jugara un paper secundari en la lluita
antifeixista sense plantejar-se cap horitzó. En
totes les seves intervencions era cap visible
de les Dones Antifeixistes, en nom de les
quals va advocar per una dona activa en la
rereguarda. Dolores no va dubtar a arremetre
contra els homes que parlen "de democràcia i
diuen que la dona està ben a casa", explicant
que "això mateix deia Hitler (per a la dona:
cuina, fills i Església)”. Ella va ser acceptada
com una excepció, com una dona singular
capaç d'assumir tasques que es consideren
pròpies dels homes.