Dolor crònic

NaturalmentRevista de divulgació científicaAbril de 2013, Número 4

Aquest número ha estat elaborat per:Marina JaumeFerenz SustekIvan CañadaMiquel AdroverJoshua Riera

NaturalmentCrèdits

Consell editorialRegina Alemany Alonso. Departament de BiologiaAntoni Bennàsar Figueras. Departament de BiologiaJosé Aurelio Castro Ocón. Departament de Biologia Camilo José Cela Conde. Departament de Filosofia i Treball SocialJaume Flexas Sans. Departament de BiologiaBernadí Gelabert Ferrer. Departament de Ciències de la TerraLlorenç Gil Vives. Departament de BiologiaMaria del Mar Leza Salord. Departament de BiologiaMaria Antònia Manassero Mas. Departament de PsicologiaHipólito Medrano Gil. Departament de BiologiaMiquel Ángel Miranda Chueca. Departament de BiologiaMiriam Monerris Mascaró. Departament de BiologiaPedro Montoya Jiménez. Departament de PsicologiaCatalina Ordinas Pons. Campus Extens UIB virtualOreste Piro Perusin. Departament de FísicaAntoni Pons Biescas. Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la SalutGuillem Ramon Pérez de Rada. Departament de BiologiaLuís Santamaria Galdón . Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA)Ángel Vázquez Alonso. Departament de Ciències de l’EducacióBernhard Oliver Vögler. Departament de Biologia

DissenyCristina López-Polín Hernanz. Campus Extens UIB virtual

DocumentacióMarta Macias Borràs. Servei de Biblioteca i Documentació

ImplementacióCatalina Ordinas Pons. Campus Extens UIB virtualToni Llabrés Tous. Servei d’InformacióNúria Planas Novella. Fundació Càtedra Iberoamericana

CoordinacióAntoni Bennàssar Roig. Departament de Biologia

NaturalmentÍndex

NaturalmentRevista de divulgació científicaDepartament de BiologiaEdifici Guillem Colom. Campus UIB. Cra. de Valldemossa, km 7.5. 07122 Palma. abennassar@uib.esISSN: 2255-5641Elaborada en els seminaris de l’assignatura de Biologia de 1r de Grau dels estudis de Biologia. Amb el suport de la convocatòria d’ajuts per a projectes d’innovació i millora de la qualitat docent delVicerectorat d’Ordenació Acadèmica.

ArticleI si el dolor no cessa?, 4

EntrevistaEntrevista: Dr. Marcello Melli, 11

Webs, 14Comunicació científica

Investigación y Ciencia, 15Science, 16Nature, 17The Scientist, 18

Pel·licules, 19Llibres, 22

Naturalment

4

Article

El dolor crònic és un dolor que s'ha prolongat durantmolt de temps. En la medicina, la distinció entre eldolor agut i crònic s’ha delimitat tradicionalment perun interval de temps arbitrari des de l'inici, els dosmarcadors més utilitzats són 3 mesos i 6 mesos desde l'inici, encara que alguns teòrics i investigadorshan posat la transició d’agut a dolor crònic als 12mesos. Altres apliquen agut al dolor que dura menysde 30 dies, per al dolor crònic de més de sis mesosde durada, i subaguda del dolor que dura d'un a sismesos. Una definició alternativa popular del dolorcrònic, que no implica durades arbitràriament fixosés "el dolor que s'estén més enllà del període d'es-pera de la curació."On s’origina?El principal origen del dolor es concentra en el siste-ma nerviós. Les causes habituals del dolor crònicsón traumatismes físics, artritis, càncer i malaltiesmetabòliques com la diabetis, encara que moltesvegades es desconeix l'origen.El sistema nerviós està format pel sistema nervióscentral (SNC), compost pel cervell i la medul·la espi-nal, un conjunt de feixos nerviosos que transmetentot tipus de senyals al cervell, i el sistema nerviósperifèric (SNP), compost pels nervis sensitius imotors. La major part dels òrgans i sistemes corporals estaninnervats per receptors, estructures que detectenestímuls sensorials com la llum, el dolor, els canvisde temperatura ... Hi ha cinc tipus de receptors, elsmecanoreceptors, termoreceptors, nocirreceptores oreceptors del dolor, receptors electromagnètics i qui-mioreceptors. El dolor és percebut pels nocirrecep-tors, que s'estenen per tot el cos i les fibres discorrenal costat d'altres neurones sensitives formant feixos,els nervis perifèrics. Aquests receptors actuen demanera selectiva davant d'estímuls forts com lapressió, el fred o la calor, envien missatges a neuro-nes de l'asta posterior de la medul • la espinal iaquestes transmeten la informació sobre una lesió

tissular als centres cerebrals on es percep el dolor.Mitjançant aquest procediment el sistema nerviósprotegeix el nostre cos amb respostes reflexes perevitar possibles danys corporals. Però poden haver-hi trastorns de la via de transmissió del dolor, comuna hipersensibilitat o dolors que apareixen sensecap causa aparent. Això és degut a una hiperexcita-bilitat. Després d'una lesió, traumatisme o malaltiescom el càncer, els nervis perifèrics poden ser dan-yats i els nocirreceptores sensibilitzats per hormonesinflamatòries.

Els senyals neuronals que arriben al cervell s'am-plien i, d'aquesta manera, estímuls molt febles quenormalment no notem arriben al cervell i causen unaresposta. També poden derivar en dolor crònic. Atèsque els nocirreceptores es troben en els nervis peri-fèrics, és a dir, en contacte amb altres neurones sen-sitives, aquestes també es poden veure afectades.Es poden produir descàrregues espontànies, eme-tent senyals continus als centres cerebrals de per-cepció del dolor. Aquests senyals contínues podenmantenir temps després que la ferida de l'agressiópercebuda hagi curat. A més s'ha trobat relació entre

I si el dolor no cessa?

NATURALMENT Article

5

uns canals de potassi que es troben en aquestesneurones, així com una potenciació a llarg terminique té lloc a la medul • la espinal, i la hiperexcitabili-tat i dolor crònic. Hi ha també substàncies químiques que juguen unpaper molt important en la percepció del dolor, comla serotonina que s'allibera juntament amb la bradi-quinina, sensibilitza els nocirreceptors i disminueix elllindar del dolor, i la histamina que juga un paperimportant en el dolor vascular.La percepció del dolor també està relacionada ambles emocions. El dolor no només provoca una res-posta cerebral, sinó que a més estimula els centrescerebrals relacionats amb les emocions, com l'amíg-dala, que regula la por entre d'altres sentiments il'escorça cingular anterior, que regula les emocionsrelacionades amb el dolor.Principalment, és l'escorça cingular anterior la quemés es veu afectada. L'acció de les hormones infla-matòries i el dany en els nervis perifèrics provocauna reestructuració d'aquesta zona de l'escorça. Eldolor crònic també afecta la capacitat intel • lectual iala presa de decisions.Diferències entre el dolor agut i el dolor crònicEl dolor pot ser agut, si dura poc temps, o crònic, sidura més, de vegades fins i tot de per vida.

El dolor agut és un mal de curta durada que sol teniruna causa fàcilment identificable. Aquest tipus dedolor normalment s'origina fora del cervell (en el sis-tema nerviós perifèric), encara que es processa iinterpreta en ell (per part del sistema nerviós cen-tral). De fet, el dolor agut actua com un senyal d'ad-

vertència d'un dany actual o proper: és la respostafisiològica normal davant d'un estímul advers o per-judicial que causa el dolor. Aquest estímul pot sermecànic (una fractura òssia), tèrmic (una cremada) oquímic (degut a una reacció inflamatòria en el cosdurant una malaltia aguda, pensi en els dolors mus-culars d'una grip o els dolors articulars de l'artritis).Sol respondre bé als analgèsics i per tant la sevadurada és limitada.El dolor crònic sol ser independent de la causa origi-nal del dolor. És possible que la causa del dolor ja noexisteixi, però que els nervis sobreexcitats segueixinnotificant dolor al cervell. En altres ocasions, lacausa del dolor pot seguir existint sense poder sertractada o eliminada en tots els casos, com en lesmalalties incurables o cròniques.La percepció del dolor pot fins i tot independitzar-seper complet de l'estímul original, amb el que enaquest cas el senyal de dolor perd la seva funciód'advertència. D'aquesta manera el dolor constant ointermitent dura més que el seu propòsit: ja no ajudaal cos a evitar el dany. També es parla de cronifica-ció del dolor o cercle viciós quan uns estímuls dedolor sense tractar provoquen respostes de doloraddicionals. Per tant, el dolor crònic sol ser molt mésdifícil de tractar que l'agut; s'hauria de consideraruna malaltia en si mateix.Magnitud del dolorUn dels avenços més importants en l'estudi i tracta-ment del dolor ha estat el coneixement adquirit enrelació a la forma d'avaluar i mesurar. El tractamentadequat del dolor obliga avui a la seva mesura, aixòés vàlid tant per als assajos clínics de noves drogueso tècniques analgèsiques, com per a la pràctica clí-nica. La intensitat del dolor i l'alleujament que pro-dueixen les diferents drogues utilitzades són lesvariables que més s'han utilitzat per a l'ajust de dosi,de manera que per arribar a algun grau d'estandar-dització en la seva mesura ha estat d'extraordinàriautilitat.Problema a l'avaluació del dolorAnalitzant la definició de dolor és possible compren-dre la dificultat per mesurar-lo, per la seva naturale-sa subjectiva i pel seu caràcter multidimensional. Estracta d'objectivar un fenomen fonamentalment sub-jectiu, subjecte a una gran variabilitat individual, i enel qual el propi pacient és el millor jutge avaluador.Els mètodes més útils utilitzen la informació propor-

NATURALMENT Article

6

cionada pel malalt com a forma d'expressió de laintensitat o qualitat del dolor. Habitualment noméss'utilitza la primera en la seva avaluació, per ser unade les seves dimensions més significatives, obser-vant el que passa en repòs o en realitzar algunsmoviments o maniobres (per exemple tossir), senseconsiderar altres característiques avaluables, detipus sensorial (dolor cremant , penetrant o punxant)o afectiu (esgotador, atemoridor).Les variacions individuals en el llindar del dolor difi-culten la seva avaluació. Per exemple, en el posto-peratori hi ha un grup de pacients que no requereixanalgèsia (10-20%), un altre que tendeix a referirdolor a forma permanent (<10%), mentre que en elgrup restant la dosi mitjana recomanada és més omenys efectiva. Diversos factors poden variar el llin-dar dolorós: racials, l'edat (major dolor en adultsjoves que en vells), el sexe, l'estat psicològic (majoren pacients intranquils o no premedicats) -, demanera que qualsevol avaluació o assaig clínic obli-ga estudiar un nombre significatiu de pacients (ideal-ment més de 30 per grup en estudi) i estandarditzaral màxim les variables assenyalades. Un altre factor important és l'efecte placebo, la capa-citat d'alleujar el dolor que té una droga a la qual nose li coneix efecte analgèsic algún, habitualmentamb menor intensitat i durada que el provocat per unanalgèsic de potència coneguda, però que poguésser igual al del analgèsic que s'assaja. Quan s'ava-lua un analgèsic cal que es faci amb una intensitatde dolor important, perquè en cas contrari és fàcilarribar a conclusions errònies: si la variabilitat indivi-dual se li suma l'efecte placebo, és perfectamentpossible trobar resposta satisfactòria per a un dolorlleu i creure que s'està davant d'un analgèsic potenti útil.Els efectes col·laterals i adversos d'una tècnica anal-gèsica poden produir confusió en l'avaluació deldolor. Si una droga provoca somnolència és fàcil pera un observador creure que l'efecte analgèsic haestat intens i no consultar al pacient, que en realitatrequereix d'analgèsia addicional.Medició clínica del dolor.El mesurament del dolor clínicament és molt diferentdel que passa amb el dolor experimental. En aquestés possible quantificar la qualitat i magnitud de l'es-tímul. En clínica, la majoria de les vegades tant lanaturalesa com la intensitat de l'estímul són desco-neguts, podent variar ambdues qualitats en el temps.A diferència d'altres variables fisiològiques (pols,

pressió arterial, glucèmia) no existeix un mètodeobjectiu i directe que permeti mesurar el dolor. Elsmètodes més utilitzats són de tres categories:1. Informes subjectius de dolor.Són sens dubte els mètodes més usats en l'avalua-ció clínica i en investigació. Es basen en l'informeque el pacient realitza, generalment de la intensitatdel dolor i poden ser de diferents tipus:a) Escala descriptiva simple: escales verbals queclassifiquen al dolor en 4, 5 o més categories, comara Intens, Moderat, Lleu o Absent, i que moltesvegades es confronten amb altres escales, tambédescriptives, l'alleujament produït pel tractament. Enambdós casos el pacient ha de respondre i situar-seen categories preestablertes. Aquest és el mètodeque més s'acosta a la quotidianitat, quan preguntema un pacient si té dolor. Són escales fàcils d'usar i decomprendre per part dels pacients, però tenen un úslimitat en investigació, per la seva baixa sensibilitat,és a dir l'escàs rang de respostes que ofereixen. Enaquestes condicions, el pas d'una categoria a unaaltra pot representar coses diferents i per a l'anàlisiestadística es van utilitzar proves no paramètriques,ja que no existeix una relació aritmètica entre lescategories.Una altra variant d'aquest tipus d'escales categorit-zen el dolor d'acord a la necessitat d'analgèsics(sense dolor, dolor que no requereix analgèsia, idolor que requereix analgèsia), però no presentenavantatges o limitacions en relació a l'escala verbalsimple.b) Escala visual anàloga (EVA): consisteix en unalínia recta, habitualment de 10 cm de longitud, ambles llegendes "SENSE DOLOR" i "DOLOR MÀXIM" acada extrem. El pacient anota a la línia el grau dedolor que sent d'acord a la seva percepció individual,mesurant el dolor en centímetres des del punt zero(SENSE DOLOR). També poden confrontar ambescales semblants que en un extrem tinguin "SENSEABOLICIÓ DOLOR" i en l'altre "ABSÈNCIA DEDOLOR" o "MÀXIMA ABOLICIÓ".L’EVA és avui d'ús universal. És un mètode relativa-ment simple, que ocupa poc temps, encara querequereix d'un cert grau de comprensió i de col •laboració per part del pacient. Té bona correlacióamb les escales descriptives, bona sensibilitat i fiabi-litat, és a dir, és fàcilment reproduïble.El dolor varia d'intensitat en el temps, de manera que

NATURALMENT Article

7

habitualment es planteja mantenir el pacient durantles 24 hores en un rang baix (per exemple menys de4 en una escala de 0 a 10) preestablert. Com queaixò no és sempre possible, es realitzen mesura-ments a horaris fixos marcant la diferència entre eldolor inicial i el mesurat, per després sumar aques-tes diferències i obtenir un puntuació de 24 hores,que indicarà més fidelment quin va ser el grau anal-gèsia aconseguit en el temps (SPIDER = score painintensity difference).c) Qüestionari de mal de McGill. La gran limitaciód'aquestes escales és la de concebre el dolor comuna experiència unidimensional, avaluant només laintensitat sense explorar les seves altres facetes.Aquestes consideracions van portar a Melzack iCasey a suggerir que hi ha tres dimensions princi-pals del dolor: sensorial (per exemple dolor pene-trant, lancinant o punxant), afectiva (per exempedolor sufocant, atemoridor, esgotador o encegador) icognitiva (intensitat del dolor).

El qüestionari de mal de McGill (CDM) va ser dissen-yat per mesurar aquestes diferents dimensions. Són

prop de 100 paraules que descriuen el dolor, agrupa-des en les tres categories descrites i una quarta determes miscel • lanis. El pacient marca els termesque millor descriuen el seu dolor, rebent un puntua-ció per a cada un d'ells, als quals se sumen per obte-nir un puntuació total. Des de la seva introducció el1975, el CDM ha estat usat en nombrosos estudisclínics mostrant gran reproductibilitat, convertint-seen el mètode més fiable per a l'avaluació del dolorcrònic. Permet per exemple distingir quins aspectesdel dolor són modificats per una droga (per exemplela sensació de cremada) i quines no (per exemplesensació de descàrrega elèctrica).El CDM és una ajuda en el diagnòstic diferencial desíndromes doloroses, especialment entre patologiafuncional i orgànica, però té limitacions, com la difi-cultat de l'ús del llenguatge i el temps que demana laseva avaluació. Existeixen versions abreujades delCDM, que disminueix els grups de paraules utilitza-des, amb informació comparable a la de l'original,així com qüestionaris adaptats a diferents idiomes.2. Mesuraments i observacions de conducta doloro-sa.Són especialment útils per avaluar el dolor crònic ien particular la resposta al tractament emprat. Elsíndexs més utilitzats per al'avaluació tenen relacióamb l'activitat diària del pacient, com ara activitatlaboral, patró de son, activitat sexual i alimentació.Entre les observacions de conducta dolorosa desta-quen els signes de dolor (gemec, facies), la limitaciófuncional i les alteracions en l'ànim i les relacionspersonals. Si bé aquestes mesures no quantifiquendirectament el dolor, proporcionen dades objectivesque són extremadament útils per avaluar la respostaal tractament analgèsic o la necessitat de droguescoadjuvants (sedants o antidepressius).3. Correlacions fisiològiques.El mesurament d'un procés fisiològic que participésen el dolor podria donar evidències objectives quepermetrien grans avenços en l'estudi d'aquest camp.S'han fet servir la inscripció de la transmissió elèctri-ca de nervis perifèrics, l'electromiografia, l'electroen-cefalografia, índexs autonòmics (freqüència cardía-ca, pressió arterial, temperatura corporal, conduc-tància de la pell), potencials evocats i altres. Però elsresultats no han estat satisfactoris i el seu ús estàrestringit a recerca o pacients amb incapacitat d'ex-pressar (nens).

NATURALMENT Article

8

ConseqüènciesEl dolor crònic pot portar a una sèrie d'impactessobre l'afectat, que es poden resumir d'aquestamanera:Impacte sobre la capacitat funcionalEl metge serà capaç d'avaluar com està afectant lamalaltia amb una escala numèrica de 100 a 0.Aquesta escala mesura des de la possibilitat de rea-litzar una activitat normal fins la dependència abso-luta o incapacitat total de les funcions.Impacte en la qualitat de vidaEl dolor pot afectar activitats quotidianes com dormiro menjar, o pot limitar la realització de segons quinspassatemps i activitats així com les relacions socials.Per avaluar com afecta el dolor crònic la qualitat devida s'utilitzen els "diaris de dolor", que són unaforma concreta de registrar les nostres activitatshabituals.Impacte emocional i psicològicUn aspecte fonamental a considerar en el malalt ésla importància de l'esfera psíquica i emocional en lesmalalties cròniques que comporten dolor. Cal teniren compte tant la situació laboral del subjecte com lasituació familiar o domèstica.Sovint els factors que van originar el dolor des de l'i-nici no són els que persisteixen posteriorment. Lasituació laboral té un significat decisiu per al pronòs-tic dels pacients. En molts casos la rehabilitació labo-ral és difícil i és molt habitual que els pacients ambdolor crònic sol • liciten el reconeixement legal de laseva discapacitat. No obstant això, l'experiència hademostrat que tant la discapacitat com la desocupa-ció no milloren el dolor. Habitualment aquests factorspsicològics poden produir un major deteriorament iun increment del dolor.La situació familiar i domèstica és també un factorimportant en el pronòstic. Molts pacients amb dolorcrònic es troben aïllats a causa que estan centratsdel tot en la seva malaltia. L'aïllament afavoreix ladepressió, el que, al seu torn, pot contribuir a l'aug-ment del dolor. La depressió i l'ansietat són estatspsicològics negatius que sovint s'associen ambdiverses patologies. En tots aquests processos ladepressió s'associa amb majors nivells de dolor i,conseqüentment, amb un empitjorament de la sevacapacitat funcional.

Curiositats.Dolor del membre fantasmaTota persona que ha patit una amputació relatahaver sentit com si tot tingués el membre o extremi-tat que li ha estat amputada. Aquestes sensacionsanomenades "fantasma" en general són indolores isimilars a les que es percep en una extremitat noretallada com ara calor, pessigolleig, sensació depressió i de moviment. Amb el temps aquestes sen-sacions van desapareixent però la major part d'am-putats afirma que aquestes sensacions persisteixendurant la resta de la seva vida encara que no sónsensacions del tot molestes.Però, hi ha nombrosos casos en què el tals sensa-cions persisteixen i s'intensifiquen provocant en elspacients el que s'anomena dolor fantasma.Aquestes malalties varien en la seva descripció depenent de l’amputat, però de manera general elsafectats solen patir diversos tipus de rampes, sensa-ció de picor o coïssor i dolor punxant descrit habi-tualment com el dolor similar al que produeix unapunyalada. Tal dolor pot aparèixer just després del'amputació, o anys després. Aquesta sensació, dela mateixa manera que la resta de casos de dolorcrònic, es pot agreujar per culpa de l'estrès o la fati-ga, però no està demostrat que hi hagi factors psico-lògics que generin dolor fantasma. Recentmentalguns estudis han intentat descobrir com i perquèes produeix el dolor fantasma, i tot i que no tots ellshan obtingut resultats satisfactoris; s'ha descrit quela sensació de cremor pot ser degut a una disminu-ció del flux de sang al monyó.Per pal • liar aquest dolor s'han provat nombrosestècniques però el nombre d'èxits obtinguts és moltbaix. Actualment però, mitjançant teràpies com l'esti-

NATURALMENT Article

9

mulació dels músculs del monyó, o l'estimulació delflux sanguini d'aquest; han aconseguit reduir lamalaltia patida pels afectats de dolor fantasma mani-festat en forma de rampes aguts o en sensació decremor.Analgèsia endògenaSón moltes les històries existents sobre soldats quedurant la 1 ª i 2 ª GM eren ferits i seguien combatentfins a aconseguir posar-se fora de perill o ha res-guard d'una amenaça. Nombrosos relats descriuencom aquests homes eren ferits en combat i arribavencaminant sense cap problema fins a un hospital decampanya o un lloc que ells consideressin segur, i enfer-ho perdien el coneixement.Tals fenòmens o fets demostren l'existència demecanismes que ens permeten pal • liar el dolor ensituacions de perill o estrès i així poder sobreviureper exemple en el cas d'una batalla. Aquests meca-nismes el que fan és respondre davant un estímulalliberant opiacis endògens en l'organisme, la qualcosa permet reduir la sensació dolorosa i seguir rea-litzant un activitat física sense problema. Cal desta-car que aquestes opiacis tenen un efecte pal • liatiulimitat pel que fa al temps que funcionen, i que l'alli-berament d'aquests analgèsics naturals provoca ungran esgotament en els subjectes on es donenaquests processos. Això explicaria com una personadesprés de ser ferida a la cama, per exemple, podiaseguir corrent fins arribar a un lloc segur, i un copallà aquesta persona es desmaiava causa de la granquantitat d'energia que el seu cos havia necessitatper poder pal • liar el dolor i permetre que seguís fun-cionant amb normalitat.Tractaments experimentalsEl dolor crònic és una malaltia que sol variar bastantdepenent del pacient, ia més encara no han aconse-guit trobar tractaments amb un alt nivell d'eficàcia.Contínuament es realitzen assajos i experiments pertrobar noves formes més eficients de combatreaquesta patologia.Tractament sense fàrmacs per a la migranyaFa uns mesos, es va presentar un nou tractamentcontra la migranya a la Conferència sobre el mal decap a Londres. Investigadors britànics en col • labo-ració amb l'empresa americana Neura Therapeutics,han desenvolupat un tractament d'estimulació mag-nètica que aplicat en el moment en què es produeixla migranya, aconsegueix que el mal de cap desapa-

regui en uns minuts. Aquest tractament es basa en lautilització d'un aparell d'estimulació magnètica trans-cranial desenvolupat (TMS són les seves sigles enanglès) per l'empresa Neura Therapeutics que és unaparell que pot estimular el cervell de forma no inva-siva. S'han realitzat diversos assajos que handemostrat que aquest tractament podria ser viableper a totes aquelles persones a les que les teràpiesfarmacològiques convencionals ja no els fan efecte,ja que la utilització a la llarga de medicaments con-tra la migranya provoca que el mal de cap cadavegada sigui més gran. El major obstacle amb quèes troba aquest projecte, encara en fase experimen-tal, és la manca recursos econòmics aportats pelgovern britànic, tot i que en el Regne Unit es desti-nen cada any unos7 milions d'euros al tractamentfarmacològic del dolor crònic. Aquesta manca definançament ha provocat que els investigadors brità-nics hagin d'utilitzar dades procedents dels EUA, onsi hi ha una aportació de capital suficient com perinvestigar.Coral per tractar el dolor neuropàticS'ha descobert que un component del corall touCapnella imbricata present a Taiwan, podria ajudar adesenvolupar nous tractaments contra el dolor nue-ropàtic.El dolor neuropàtic és una malaltia del sistema ner-

viós que origina dolor d'intensitat variable que esmanifesta com a sensació de cremor o formigueig.La substància amb la que treballen aquests investi-gadors, capnellene, ja havia estat aïllada anterior-ment però fins ara no s'havia estudiat en profunditati experimentat amb ella en ratolins. Aquesta substàn-cia disminueix la sensació de dolor de les rates afec-tades amb dolor neuropàtic, cosa que ha provocatque els investigadors estiguin intentant crear nousfàrmacs per combatre el dolor utilitzant capnelleneprocedent del corall.BibliografiaEl corall amaga nous tractaments per al dolor neu-ropàtic. (2012). Retrieved 12/20, 2012, fromhttp://www.europapress.es/salud/noticia-coral-esconde-nuevos-tratamientos-dolor-neuropatico-20090805110237.htmlDolor del membre fantasma: MedlinePlus . (2012).Retrieved 12/20, 2012, fromhttp://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/patientinstructions/000050.htm

NATURALMENT Article

10

Dolor neuropàtic | Entorno médico. (2010).Retrieved 20/12, 2012, from http://www.entornome-dico.org/enfermedadesdelaalaz/index.php?option=com_content&view=article&id=281&Itemid=277 Byfield, R. Nou tractament sense fàrmacs per aldolor de la migranya | La gran época (2012).Retrieved 12/20, 2012, from http://www.lagranepo-ca.com/25723-nuevo-tratamiento-farmacos-para-dolor-migrana Revista ¿Cómo ves?-UNAM. (2012). Retrieved12/20, 2012, fromhttp://www.comoves.unam.mx/numeros/articu-lo/150/alto-al-dolor Sistema endógeno. Zona médica, Retrieved 12/20,2012, from http://www.zonamedica.com.ar/catego-rias/medicinailustrada/inflamacionydo/sistema%20endogeno.htm Balcarce, A (2012). Dolor. Slideshare. Retrieved12/20, 2012, from http://www.slideshare.net/anam-balcarce/dolor-9260550 Torres, F. (2012) Tractament del dolor fantasmad'un membre amputat, Efisioterapia. Retrieved12/20, 2012, from http://www.efisioterapia.net/articu-los/tratamiento-del-dolor-fantasma-un-miembro-amputado El cos humà. sistema nerviós. introducció a lesciències de la salut. Retrieved 12/19, 2012, fromhttp://www.juntadeandalucia.es/averro-es/~29701428/salud/nervio.htm Granados, W. (2010) Dolor. Slideshare (fisiología ymecanismos). Retrieved 12/19, 2012, fromhttp://www.slideshare.net/wernerruben/dolor-fisiolo-gia-y-mecanismos Jacques, E. (2009) How we feel pain-how the ner-vous system feels pain. Pain Retrieved 12/19,2012, from http://pain.about.com/od/whatischronic-pain/a/feeling_pain.htm Porreca, F., & Price, T. (2012). Cuando el dolor per-siste. Mente y Cerebro (56). Septiembre-octubre

NaturalmentEntrevista

11

Entrevista al Dr. Marcello MelliMetge especialista en Anestesiologia i Tractament del Dolor. Fellow ofInterventional Pain Practice. Membre del World Institute of Pain.Membre de la Societat Espanyola del Dolor.Primer vull donar-los les gràcies per aquesta oportunitat i també l'en-horabona per l'interès demostrat per aquesta matèria. Però també vulldir que no sóc un científic, el meu treball és clínic, consisteix a curar oalleujar el dolor, pugui que de vegades això es faci amb tractamentsque tot esperen l'aprovació de tota la comunitat científica, però si no famal al pacient i li soluciona la malaltia doncs ho fem, esperant que,mentrestant, algú aconsegueixi els números per passar el banc deprova de la millor evidència mèdica disponible.

Es pot relacionar el seu treball amb la biologia? En quins aspectes?Totalment. Nosaltres, els metges especialistes en tractament del dolor, treballem dos filons principals: l’ inter-vencionista, que consisteix a tractar físicament estructures dianes que participen en la generació i en latransmissió del dolor, i el farmacològic. En el primer cas apliquem electricitat o drogues a banda d'estructu-res de la via aferent per modular la transmissió nerviosa i en el segon cas busquem estimular receptors cel• lulars per desencadenar una cascada que porti a l'analgèsia com a producte final. En ambdós casos estemintervenint en la biologia de la transmissió nerviosa i en la biologia dels receptors de membrana. Òbviamentaquest és només el començament del procés. A tot això hi segueix un llarg camí biològic que encara des-coneixem.Respecte al dolor crònic, Quin és i quin pot ser el seu origen i perquè aquest dolor perdura?Sobre aquest argument puc contestar amb més tranquil·litat perquè és difícil equivocar-me donat que pocssaben de què va la cosa. Els algòlegs ens hem posat d'acord sobre una concepció de dolor crònic basadaen el temps, en la seva durada. Però això diu poc sobre els seus mecanismes i el simple fet de dir que éscrònic perquè dura des de fa sis mesos no aporta molt, especialment a l'hora de trobar una manera de curar-lo. Per descomptat em costa acceptar que el dolor passi de subagut a crònic en una nit, només perquè escompleixen els criteris cronològics. Però tampoc els puc demostrar el contrari.Oblidem els criteris estàndard i anomenem aquest dolor com a dolor persistent. La història del dolor persis-tent podria ser la següent: vostè es dóna un cop amb el dit gros del peu a la pota d'una taula de casa, noes trenca res, però segueix dolgut, com és d'esperar. Un mes després no s'ha curat i als tres mesos segueixamb dolor i més se li infla el peu i el turmell, als sis mesos la cama ha canviat de color i es presenta suada.És clar, als sis mesos té dret a dir-dolor crònic, però està clar que és un únic procés i que neix ja amb totesles característiques d'un dolor crònic, probablement des dels primer dies.En el cas d'una lumbàlgia segurament el model de dolor agut, subagut i crònic s'ajusta més perquè els pro-

12

NATURALMENT Entrevistacessos patològics tens una evolució més regular en el temps.Actualment s'intenta individualitzar en causes immunològiques i hormonals la raó per la qual un dolor per-sisteix, però també caldrà tenir en compte els polimorfismes genètics. Hi ha estudis que demostren que ladisminució de catecolamines redueix el dolor persistent; aquest fenomen l'utilitzem a la clínica des d’abansde la seva explicació científica, per què funciona i, de vegades, cura.Es pot deixar de patir dolor crònic? Com?Porto uns deu anys en aquesta subespecialitat de la medicina i dec haver conegut la història d'algun milerde pacients amb dolor crònic. Crec recordar que la gran majoria ha millorat, ha tornat a una vida del tot nor-mal o gairebé. Però no crec que ningú hagi oblidat per complet el dolor. M’ajudaré amb un exemple, aquestvegada, real. Es presentà un home de 40 anys amb dolor a tota la cama dreta des de feia 8 mesos, ja queper la raó que sigui ningú no li havia diagnosticat una petita hèrnia discal; vam tractar i li vam curar i és moltprobable que aquest pacient oblidi completament la seva malaltia . Òbviament es tractava d'un dolor crònic,que, aquest cop, s'ha curat. Posem que ara visito una jove mare operada de columna cervical un mesabans, amb dolor a les mans. Es tracta d'un dolor agut que desafortunadament pot durar per molts anys, ésa dir que, encara que fos agut, això no ens ajuda. Una vegada més la categoria agut i crònic ni classificabé, ni prediu l'evolució, cal tenir en compte més factors de pronòstic.Pel que fa al cervell Com reacciona davant del dolor? Podem controlar aquesta reacció?Aquesta és una pregunta molt difícil. Sabem que el cervell és l'òrgan que rep els senyals de dolor, els inter-preta, ens fa conscients. Els pacients amb dolor persistent són molt vulnerables a trastorns afectius relacio-nat gairebé sempre amb un patiment continuat. Davant d'aquesta terrible plaga molts reaccionen amb sen-timents de culpabilitat, amb distorsions cognitives sobre el seu problema i de la realitat amb què es relacio-nen. Altres perden la feina, acusen un deteriorament important de les relacions personals amb amics i fami-liars. L'esfera sexual també es ressent moltíssim. En fi, el llistat pot ser molt llarg. S’em fa difícil pensar quesi algú ens posés una alarma a casa i que no fóssim capaços de desactivar no reaccionaríem desenvolu-pant una psicopatologia.Creu que el cervell és el principal "culpable" del dolor crònic, o n’hi ha més?Segurament n’hi ha més. Em ve al cap un cas clínic paradigmàtic que ens explica el conegut neuròlegAntonio Damasio en un llibre. Quan als pacients, per exemple, amb una neuràlgia del trigemin, un delsdolors més temibles, se li practicava una leucotomia prefrontal, aquests es quedaven indiferents al dolor.Òbviament seguien tenint la percepció però l'experiència cognitiva no era desagradable. Per a nosaltresdolor crònic està associat inequívocament a la tristesa. Aquest fet ens sembla una associació del tot lògicai automàtica. L'experiment esmentat, que era una pràctica clínica aprovada fa unes dècades, desconnecta-va dues parts de cervell, la de la sensació de dolor amb la de les emocions. En aquest sentit potser es puguiaventurar que el cervell no és l'únic responsable del dolor crònic però sí de les emocions associades aaquest estat patològic.La medul·la espinal participa en els casos de dolor crònic? Quin és el seu paper?Fins on ens suggereixen les dades dels estudis experimentals la medul·la jugaria un paper bàsic en la neu-roplasticitat associada a dolor crònic o persistent. La neuroplasticitat podria potser explicar-se com unapotenciació d'unes sinapsis i la inhibició d'altres. Sabem que aquestes remodelacions són sensibles a dife-rents estímuls, per exemple elèctrics, com en els experiments animals, i s'ha descobert que la persistènciad'estímuls nociceptius també és un estímul suficient, especialment quan són d'una certa intensitat i de formarepetida. És com si el sistema nerviós central aprengués una nova tasca i posés també els mitjans per faci-litar-la. És el que s'anomena sensibilització central. Clínicament es manifesta amb hipergesia (dolor mésintens pel que fa a l'estímul) i alodínia (quan un estímul no nociceptiu és interpretat com dolorós). En amb-dós casos el sistema nerviós central amplifica el senyal més del necessari. És com s'hagués hagut una rees-tructuració de l'arquitectura de les vies del dolor.

13

NATURALMENT EntrevistaEl sistema nerviós central és el que s'encarrega d'enviar els senyals del cervell a la part afectada,Podem controlar el sistema nerviós? Si es pot, podem evitar o eliminar el dolor crònic?Hi ha l'exemple dels fàrmacs que inhibeixen la recaptació de noradrenalina, com l'amitriptilina. La major dis-ponibilitat sinàptica de noradrenalina té un efecte analgèsic comprovat.En altres casos modulem el control descendent actuant sobre els efectors simpàtics per mitjà de fàrmacsque bloquegen la seva activitat. És el cas del "dolor mantingut pel simpàtic" com la causàlgia. A nivell empí-ric ha una reducció de dolor, de vegades desapareix.Finalment esmento la neuromodulació elèctrica que és d'ús estès en humans per al control de dolor refrac-tari de determinades causes. En aquest cas l'energia que arriba a la medul·la té un efecte global analgèsic.Els mecanismes postulats són diversos, però el control descendent és un d'ells.Finalment, Creu que en un futur serem capaços d'eliminar el dolor crònic? Com? Proposa algunahipòtesi com podríem acabar amb el dolor crònic?La primera forma d'evitar el dolor crònic és la prevenció. Òbviament no tot està a les nostres mans, però hiha pràctiques mèdiques que han resultat enormement iatrogèniques i que hem après a evitar. La cirurgiad'esquena és el cas més clamorós què fins a un 40% dels operats estaria condemnat a patir dolor crònic.Ens hem assabentat 20 anys després, ja que estem rebent ara a un veritable exèrcit de persones ambaquesta malaltia, a tot el món.D'altra banda no tenim els coneixements suficients per explicar el dolor, el coneixement del neuromatrix deldolor seria fonamental perquè la medicina estudiï com modular amb eficàcia el dolor persistent. No pucaventurar quants anys faran servir els investigadors per dilucidar aquestes qüestions, però, al final, crec quel'avanç de les neurociències comportarà a guanyar la batalla al dolor persistent. Encara que no hauríem d'o-blidar que el dolor, com a pura nocicepció, és el nostre company de viatge i que ens haurà salvat de l'extin-ció en més d'una ocasió. És un mecanisme sofisticadíssim. Ara hem d'aprendre a reparar-lo quan s'avaria.

NaturalmentWebs

14

IASP

http://www.iasp-pain.org

És la pàgina de la IASP (International Association for the Study of Pain). Inclou tot el relacionat amb el dolor;publicacions, fòrums, recursos de recerca sobre el tema, llibres gratuïts ... A més d'informació sobre la his-tòria de l'associació, membres honorífics, localització, memòria anual, forma de contactar amb ells, benefi-cis de ser soci, reunions, etc.

SED

http://portal.sedolor.es/

La SED és un capítol de l'Associació per a l'Estudi del Dolor (IASP) que al seu torn és referència per atemes de dolor a l'Organització Mundial de la Salut. Presenta els mateixos apartats que la pàgina de laIASP, però inclou també inclou les societats autonòmiques

ACPA

http://www.theacpa.org

Aquesta pàgina web pertany a l'ACPA (American Chronic Pain Association). Apareix seva missió, un calen-dari d'esdeveniments, un cercador, articles sobre tractaments del dolor ...

Naturalment

15

Comunicació científica

Revista INVESTIGACIÓNY CIENCIA

Física de la intel·ligènciaPotser l'evolució hagi desenvolupat el nostre cervellfins al límit permès per les lleis de la física.Douglas FoxLa taula periodica de les estrellesEl diagrama de Hertzsprung-Russellacaba de com-plir cent anys. Malgrat la seva senzillesa, segueixsent una de les millors eines conceptuals per enten-dre la físicade les estrelles.Ken CroswellL'últim gran escalfament globalNoves troballes revelen que l'escalfament globalmés abrupte de la història va ser molt més lent queel actua.Lee R. Kump

L'evolució de l'ullEls científics tenen ara una visió clara de com es vanformar els nostres ulls, d'una complexitat notable.Trevor D. LambPeixos cavernícolesNous conceptes posen en dubte les idees tradicio-nals sobre la vida subterrània.Aldemano RomeroSeguretat de la xarxa elèctricaLa xarxa elèctrica podria ser el següent objectiu delsvirus informàtics.David M. NicolTúnels de lavaLes colades de lava fluida discorren i formen tubsque deixen després de passar galeries amb sorpre-nents estructures.Michael Delay i Björn HróarssonL'olfacte dels mosquitsConèixer la manera en què un mosquit localitza auna persona ajudaria a frenar la propagació de lamalària.John R. Carlson i Allison F. CareyDesprés de l'enllaçAra més que mai, noves tècniques mostren que l'en-llaç químic és una ficció.Philip BallBiocombustibles: una promesa fallidaLa substitució del petroli per combustibles d'origenvegetal comporta més dificultats de les que pensa-ven.David Biello

NATURALMENT Comunicació científica

16

Els límits del coneixementSegons Leonard Susskind, la realitat podria trobar-se més enllà de la nostra capacitat de comprensió.Peter ByrneResum de l'article:Després de l'enllaçFins fa poc, el text estàndard sobre la teoria de l'en-llaç per a estudiants de química és el de Valence deCharles Coulson (1952). L'opinió d'aquest químicteòric sobre aquests palets que tantes generacionsd'alumnes han dibuixat per enllaçar àtoms i formarmolècules està absent en el text. Ningú no ha vist unenllaç. Malgrat tractar-se d'un concepte fonamentalen química, no troba correspondència en el mónreal. Els models teòrics que descriuen l'enllaç s'hananat refinant, sobretot amb el desenvolupament dela química quàntica i la consideració de la correlacióelectrònica. Tanmateix, la definició d'enllaç comportaencara nombroses qüestions sense resoldre. Alcomportament dels electrons cal afegir ara el delsnuclis un comportament que és també fonamentalper comprendre l'estructura i el comportament de lesmolècules.

Revista SCIENCE

BreviaLa compatibilitat del "killer" explica l'augment delRNAi-deficient en fongs. I. A. Drinnenberg et al.El llevat pot compensar la pèrdua del RNA d'interfe-

rència en esdevenir "killer llevat" a través de l'adqui-sició d'un "killer" víric.Articles d'InvestigacióEvolució enfocada en els anticossos neutralitzantsdel VIH-1 revelada per estructures i la seqüenciacióprofunda. X. Wu et al.Anticossos d'àmplia neutralització del VIH ambespecificitats similars es poden trobar en diversosindividus infectats amb VIH.Kepler-16: Un planeta en trànsit circumbinaris. L. R.Doyle et al.Un exoplaneta, comparable en grandària i massa aSaturn, ha estat observat orbitant un sistema binarid'estrelles.ReportatgesUnclicking the Click: mecànicament facilitades º 1,3-dipolar Cicloversiones. J. N. Brunetley et al.L'aplicació dels ultrasons pot revertir netament mol-tes reaccions químiques d'acoblament.Alcohols primaris a partir d'olefines terminals:Hidratació mitjançant catàlisi triple relé d'Anti-Markovnikov. G. Dang et al.Tres catàlisis creen alcohols per ajuda de l'aigua queataca els enllaços Carboni-Carboni en el sentit opo-sat del que sol succeir.Alquilació catalítica selectiva del CH d'alquens ambalcohols. D. -H. Lee et al.Un catalitzador de ruteni forma enllaços carboni-car-boni entre olefines i alcohols mentre només allibera-da aigua com un subproducte.Nitrit de sòl com a font d'HONO atmosfèric i radicalsOH. H. Su et al.El nitrat biogènic a terra és una important fontd'HONO atmosfèric i d'OH.Un conjunt divers de dinosaures del Cretaci Superiori plomes d'aus en ambre canadenc. R. C. McKellar etal.L'ambre del Cretaci superior tanca diversos dinosau-res protoplumas i aus amb plomes d'aspecte con-temporani.

NATURALMENT Comunicació científica

17

Traces de metalls com biomarcadors de pigmentsd'eumelanina en els registres fòssils. R. A. Wogeliuset al.Mapes de raigs X de fòssils de pigments de plomesrevelen patrons de colors en espècies d'aus extintes.Falsificant gegants: l'evolució de les altes taxes decaptura de preses a les meduses. J. L. Acuña et al.Les meduses capturen preses en les mateixes taxesque els peixos, això suggereix que el canvi dels sis-temes dominats per les meduses és possible.La pirazinamida inhibeix la transmissió traducció alMycobacterium tuberculosis. W. Shi et al.L'objectiu d'uns fàrmacs antituberculosos de primeralínia que actuen contra els bacteris persistents ésidentificat.La seqüència i la convergència estructural d'anticos-sos contra el VIH amplis i potents que imiten CD4vinculant. J. F. Scheid et al.Anticossos Anti-VIH àmpliament neutralitzants ambespecificitats similars i maneres d'unió són trobatsen diversos individus infectats amb VIH.El llevat Rrn7 i els TAF1B humans són TFIIB relacio-nats amb l'RNA polimerasa I factors de transcripciógeneral. B. Knutson and S. HahnTAF1B és un component TFIIB com maquinària detranscripció base per a la RNA polimerasa I. S.Naidu et al.La RNA polimerasa I servir el factor de transcripcióIIB relacionant amb proteïnes per a la transcripció,semblant al requeriment conegut de la polimerasa IIi III.El paper dels receptors de membrana Guanilil cicla-sa-C en el dèficit d'atenció i el comportament hipe-ractiu. R. Gong et al.Un receptor d'hormones intestinals també funcionaen el cervell, on la seva pèrdua afecta l'atenció.Control de la síntesi local de proteïnes i esdeveni-ments inicials en la mielinització dels potencials d'ac-ció. H. Wake at al.El senyal a través dels axons i l'alliberament del glu-tamat amb el trifosfat d'adenosina per regular elsseus embolcalls aïllants.Resum de l'article:Paper dels receptors de membrana Guanilil Cilasa-C

en el dèficit d'atenció i el comportament hiperactiu.Les neurones dopamínicas del cervell mitjà regulenmolts dels processos importants del comportament, iles seves deficiències estan associades a desordresneuropsíquicos humans greus com el trastorn dedèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i l'esquizofrè-nia. En aquest article, s'exposa que aquestes neuro-nes en ratolins expressen selectivament guanililciclasa-C (GC-C), un receptor de membrana queabans es creia únic de l'intestí. L'excitació per l'acti-vació dels potencials del GC-C pels receptors de glu-tamat i acetilcolina, activen el guanosin 3 ', 5'-mono-fosfat-depenent de proteïnes quinasa (PKG). Elsratolins els GC-C van ser bloquejats presentar hipe-ractivitat i dèficit d'atenció. A més, els seus fenotipsde comportament van ser revertits sense fàrmacscontra el TDAH i activadors del PKG. Els resultatsvan indicar funcions psicològiques i de comporta-ment del GC-C/PKG significatives en el cervell iplanteja nous mètodes de teràpia per desordres neu-ropsíquicos relacionats amb el mal funcionament deles neurones dopamínicas del cervell mitjà.

Revista NATURE

Letters.-431. Astronomy. A close nuclear black-hole pair inthe spiral galaxy NGC 3393. Fabbiano, G.; Wang, J.;et alt.-435. Physics. Electrons surfing on a sound wave asa platform for quantum optics with flying electrons.

NATURALMENT Comunicació científica

18

Hermelin, S.; et alt.-439. Physics. On-demand single-electron transferbetween distant quantum dots. McNeil, R.P.G.; et alt.-443. Materials. Bioinspired self-repairing slipperysurfaces with pressure-stable omniphobicity. Wong,T-S.; et alt.-448. Earth Science. Wide spread iron-rich condi-tions in the mid-Proterozoic ocean. Planavsky, N.J.;et alt.-452. Evolution. Phylogenomics reveals deepmolluscan relationships. Kocot, K.M.; et alt.-457. Microbiology. Antibiotic resistance is ancient.D’Costa, V.M.; eta alt.-462. Microbiology. Evidence for several waves ofglobal transmission in the seventh cholera pande-mic. Mutreja, A.; et alt.-466. Virology. Broad neutralization coverage of HIVby multiple highly potent antibiotics. Walker, L.M.; etalt-471. Synthetic Biology. Synthetic chromosomearms function in yeast and generate phenotypicdiversity by design. Dymond, J.S.; et alt.-477. Metabolism. Antidiabetic actions of a non-ago-nist PPARã ligand blocking cdk5-mediated phos-phorylation. Choi, J.H.; et alt.-482. Cell Biology. Absence of effects of Sir2 overex-pression on lifespan in C.elegans and Drosophila.Burnett, C.-486. Structural Biology. Structures of the RNA-gui-ded surveillance complex from a bacterial immunesystem. Wiedenheft, B.-490. Molecular Biology. Polyamine sensing by nas-cent ornithine decarboxylaseantizyme stimulatesdecoding of its mRNA. Kurian,L.; Palanimurugan, R.-495. Structural Biology. Structural basis of PiP2 acti-vation of the classical inward rectifier K+ channelKir2.2. Hansen, S.B.; Tao, X. & MacKinson, R.Resum de l’article:

The brain war. The hidden effects of Explosions.Recentment s'ha demostrat que les explosions pro-voquen greus lesions al cervell, que no es percebenfàcilment. Una sèrie d'investigadors nord-americanshan demostrat que veterans de la guerra d'Iraqpatien lesions cerebrals que entre altres coses elsprovocaven pèrdua de memòria, i que se'ls haviadiagnosticat erròniament síndrome d'estrès posttrau-màtic.

The Scientist

Features.-30. Secrets of aging. What does a normally agingbrain looks like? Are diseases of aging such asAlzheimer 's inevitable? Barnes, C.-36. What causes Alzheimer 's? Researchers andPharma companies have tried to attack the diseaseby reducing amyloid plaques, but Inflammation maybe the real culprit. Griffin, T.; Sue, W.Resum de l’article:Secrets of aging.S'han realitzat estudis sobre el funcionament d'uncervell envellit que demostren que és possible man-tenir les capacitats de la memòria en bon estat mal-grat l'edat. Aquests descobriments poden ajudar acomprendre millor el funcionament de l'Alzheimer.

Naturalment

19

Pel·lícules

El protegido (2000)

Després d'un accident de tren, tots els passatgersresulten morts, excepte David Dunn. Elijah Price, unmisteriós desconegut, li planteja una estranya hipò-tesi que explicaria per què David ha sortit indennel'accident, però aquesta explicació, de ser certa,podria canviar per sempre la vida de David i la de laseva família.Elijah Price, un dels personatges, pateix una malal-tia, osteogènesi imperfecta (ossos de vidre), que liprovoca forts i constants dolors que deriven en dolorcrònic, el que afecta al seu judici.(informació extreta de www.filmaffinity.com)

El caballero oscuro: laleyenda renace (2012)

Fa vuit anys que Batman va desaparèixer en la fos-cor, deixant de ser un heroi per esdevenir fugitiu. Enassumir la culpa per la mort del fiscal del districteHarvey Dent, el Cavaller Fosc va decidir sacrificar-ho tot pel que considerava, igual que el comissariGordon, un bé més gran. La mentida funciona durantun temps, ja que l'activitat criminal de la ciutat deGotham es veu aplacada gràcies a la dura llei Dent.Però tot canvia amb l'arribada d'una astuta gata lla-dre, que pretén dur a terme un misteriós pla. No obs-tant això, molt més perillosa és l'aparició en escenad'Bane, un terrorista emmascarat els despietatsplans per a la ciutat obliguen a Bruce a tornar del seuvoluntari exili.Bane, l'antagonista d'aquesta història, pateix dolorscrònics a causa d'un accident provocat per la negli-gència mèdica, així doncs, ha de portar una màsca-ra per atenuar aquests dolors. (informació extreta dewww.filmaffinity.com)

NATURALMENT Pel·lícules

20

El maquinista (2004)

Trevor Reznik, un empleat d'una fàbrica, pateix desde fa temps un greu problema d'insomni, un mal queell amaga i que li provoca serioses al · lucinacions.Trevor no dorm des de fa un any. La fatiga li ha com-portat un horrible deteriorament de la seva condiciófísica i la seva salut mental. Repel · lits pel seuaspecte físic, els seus companys de treball primer lieviten, i després es tornaran contra ell quan un d'ellsperd un braç en un incident en què Trevor es veuinvolucrat.L'insomni de Trevor Reznik li produeix al · lucina-cions i dolor crònic que fan que pateixi paranoia, elque altera la seva eficiència en el treball. (informacióextreta de: http://www.filmaffinity.com)

Dolor crónico (2008)

Rosario pateix des de fa anys una malaltia crònicaque li genera una sèrie de dolors físics que arriben alllindar del que és suportable i alteren tots els aspec-tes de la vida i les relacions amb els qui l'envolten. Ala Clínica del Dolor i Cures Pal · liatives de l'HospitalGeneral de Mèxic i envoltada de màquines intimi-dants i doctors comprensius-al llarg de passadissosi quiròfans però també a casa-, aquesta pacient estorna el centre d'un documental atípic. Centrat en lalluita d'una persona per vèncer els obstacles que lavida li obliga a enfrontar, el film de SantiagoEsteinou, que podria haver-se convertit en un fredestudi clínic sobre un cas mèdic, es transforma enuna història de supervivència en ser narrada en pri-mera persona pel seu protagonista. (informacióextreta de www.filmaffinity.com)

NATURALMENT Pel·lícules

21

Una historia verdadera (2009)

Alvin Straight (Richard Farnsworth) és un xacrósancià que viu a Iowa amb una filla discapacitada(Sissy Spacek). A més de patir un emfisema i pèrduade visió, té greus problemes de maluc que gairebé liimpedeixen estar de peu. Quan rep la notícia que elseu germà Lyle (Stanton), amb el qual està enemis-tat des de fa deu anys, ha patit un infart, malgrat elseu precari estat de salut, decideix anar a veure aWisconsin. Per a això haurà de recórrer uns 500 qui-lòmetres, i ho fa en l'únic mitjà de transport de quèdisposa: una màquina tallagespa.El precari estat de Alvin Straight li produeix greusdolors, alguns que no tenen a veure amb niguna deles seves malalties, malgrat les seves constantsdolors, fa l'esforç de visitar al seu germà aWisconsin.(informació extreta de: www.filmaffinity.com)

NaturalmentLlibres

22

Fantasmas en el cerebro

Aquest llibre tracta sobre com el nostre cervell pot fer-nos percebre membres que han estat amputats, o fer-nos sentir dolor en extremitats perdudes. Ramachandran analitza des d'un punt de vista psicològic totsaquests conceptes en diversos pacients que han patit pèrdues de membres o pateixen dolor constant, ela-borant una teoria complexa de com el nostre cervell i la seva connexió amb el sistema nerviós perifèricpoden alterar la nostra percepció.

Ramachandran, V.S; Blakeslee, S. (1998). Fantasmas en el cerebro, Madrid: Debate