DOGV - Inici - Generalitat Valenciana · Acabados superficiales. El edificio. Artículo 1.10....
Transcript of DOGV - Inici - Generalitat Valenciana · Acabados superficiales. El edificio. Artículo 1.10....
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4421
informes medics que la interessada i I'Administració consi-deren necessaris. '&
Artic/e quar{ Es concedini a la dona un permís pel temps estrictament
necessari per a l'assist<:ncia a cursos de preparació al part i post-part en els centres assistencials de la Seguretat Social o reconeguts oficialment.
Artic/e éinqué Amb les mateixes condicions es concedira un permís per
a tractaments básats en les noves tecniques de fecundació assistida.
DISPOSICló DEROGATORIA
Es consideren derogades totes les normes o disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que disposa aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera Els consellers d�dministració Pública, Sanitat i Consum
i Cultura, Educació i Ciencia dictaran les normes corresponeats en desplegament d'aquest decret en l'ambit de les respectives competencies.
Segona Aquest decret entrara en vigor l'endema de la seu a publi
cació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 13 de maig de 1991 .
El President de la Generalitat Valenciana, JOAN LERMA BLASCO
El Conseller d'Administració Pública, EMÉRIT BONO I MARTÍNEZ
CONSELLERIA D'OBRES PÚBLIQUES, URBANISME I TRANSPORTS
1307 ORDRE de 22 d'abril de 1991, del Conseller d'Obres. Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual aprova la modificació i el text refós que desplege les normes d'habitabilitat i de disseny de vivendes a /'iJmbit de la Comunitat Valenciana. [91/2128]
El Decret 85/1989, de 12 de juny, aprova les normes d'habitabilitat i de disseny de vivendes a l'ambit de la Comunitat Valenciana.
�Ordre de 28 de juny de 1989, del Conseller d'Obres PÚbliques, Urbanisme i Transports desplegava les normes d'habitabilitat i de disseny de vivendes a l'ambit de la Comunitat Valenciana, i les designa abreujadament HD/89.
La Correcció d'errades de l'Ordre de 28 de juny de 1989, fou publicada en el Diari Oficial de la Genera/itat Valenciana en data 1 1 d'agost de 1989.
formes médicos que la interesada y la Administración consideren necesarios.
Artículo cuarto Se concederá a la mujer permiso por el tiempo estricta
mente necesario para la asistencia a cursos de preparación al parto y postparto en los centros asistenciales de la Seguridad Social o reconocidos oficialmente.
Artículo quinto Con las mismas condiciones 'se concederá asimismo per
miso para tratamientos basados en las nuevas técnicas de fecundación asistida.
DISPOSICIÓN DEROGAlORIA
Se consideran derogadas cuantas normas o disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en el presente decreto.
DISPOSICIONES FINALES
Primera Los conselleres de Administración Pública, Sanidad y
Consumo y Cultura, Educación y Ciencia dictaran las normas correspondientes en desarrollo de este Decreto en el ámbito de sus respectivas competencias.
Segunda El presente decreto entrará en vigor al día siguiente de su
publicación en el Diari Oficial de la Genera/itat Valenciana.
Valencia, 13 de mayo de 1991.
El President de la Generalitat Valenciana, JOAN LERMA BLASCO
El Conseller de Administ ración Pública, EMÉRIT BONO I MARTÍNEZ
CONSELLERIA DE OBRAS PÚBLICAS, URBANISMO Y TRANSPORTES
1307 ORDEN de 22 de abril de 1991, del Conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, por la que se aprueba la modificación y el texto refundido que desarrolla las normas de habitabilidad y diseño de viviendas en el ámbito de la Comunidad Valenciana. [91/2128]
El Decreto 85/1989, de 12 de junio, aprobó las normas de habitabilidad y diseño de viviendas en el ámbito de la Comunidad Valenciana.
La Orden, de 28 de junio de 1989, del Conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes desarrolló las normas de habitabilidad y diseño de viviendas en el ámbito de la Comunidad Valenciana, designándolas abreviadamente HD/89.
La corrección de errores de la Orden 28 de junio de 1989 fue publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana con fecha 1 1 de agosto de 1989.
-
•
4422 1991 05 22 DOGV - Núm. 1.548
r.:Ordre de 19 d'octubre de �, del Conseller d'Obres PÚbliques, Urbanisme i Transports modificava l'Ordre de 28 de juny de 1989, i passava a designar abreujadament les normes d'habitabilitat i de disseny de vivendes a l'ambit de la Comunitat Valenciana com a HD/9O.
Per tot aixo, cal publicar un text refós de les anteriors ordres i correccions i introduir-hi les modificacions adients per tal de recollir-les en un document i, així, facilitar-ne l'aplicació i eVitar-ne interpretacions falses.
El ConseHer d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, pel Decret 85/1989, de 12 de juny del Consell de la Generalitat Valenciana, és autoritzat per dictar les ordres de desplegament oportunes per al compliment del decret precitat, per aixo
ORDENE
Article primer Aprovar la modificació i el text refós que desplega les Nor
mes d'Habitabilitat i de Disseny de Vivendes a l'ambit de la Comunitat Valenciana, que d'ara en avant es designaran abreujadament HD/91, com a text únic d'aplicació a partir de la vigencia d'aquesta ordre.
Article segon Sera preceptiu la inclusió d'aquestes normes en els instru
ments urbanístics que es tramiten, per tal que els organs competents en donen l'aprovació definitiva.
DISPOSICIÓ DEROGATORIA
Quedaran derogades les Ordres de 28 de juny de 1989 i de 19 d'octubre de 1990, de la Conselleria d'Obres Públiques, U rbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta ordre entra en vigor el dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 22 d'abril de 1991.
El Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, EUGENIO BURRIEL DE ORUETA
ÍNDEX
Generalitats Introducció. Estructura. Desplegament.
Text articulat. Capítol 1. L:habitatge existent.
I..:habitatge. Article 1.1. Composició.
I..:edifici.
1.2. Compartimentació. 1.3. Dimensions superficials. 1.4. Dimensions linials. 1.5. Iluminació. 1.6. Ventilació. 1 . 7 . Instal·lacions. 1.8. Equips o aparells. 1.9. Acabats superficials.
Article 1.10. Circulacions horitzontals i verticals. 1.11. Celoberts i patis de serve. 1.12. Locals.
La Orden de 19 de octubre de 1990, del Conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes modifica la Orden de 28 de junio de 1989, y pasa a designarse abreviadamente las normas de habitabilidad y diseño de viviendas en el ámbito de la Comunidad Valenciana como HD/90.
Paréce conveniente, por tanto, publicar un texto refundido de las anteriores ordenes y correcciones, y introducir las modificaciones necesarias con objeto de disponer de un único documento de referencia que facilite la aplicación de las referidas normas y evite falsas interpretaciones.
Estando facultado el Conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes por el Decreto 85/1989, de 12 de junio del Consell de la Generalitat Valenciana, para dictar las órdenes de desarrollo oportunas para el cumplimiento del citado decreto,
DISPONGO
Artículo primero Se aprueban la modificación y el texto refundido que de
sarrolla las Normas de Habitabilidad y Diseño de Viviendas en el ámbito de la Comunidad Valenciana, que se designarán abreviadamente HD/91, como único texto de aplicación a partir de la vigencia de la presente orden.
Artículo segundo Será preceptivo la inclusión de estas normas en los ins
trumentos urbanísticos que se tramiten para su aprobación definitiva por los órganos competentes.
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Quedarán derogadas las ordenes de 28 de junio de 1989 y 19 de octubre de 1990, de la Consellería de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes de la Generalitat Valenciana.
DISPOSICIÓN FINAL
La presente orden entrará en vigor el mismo día de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 22 de abril de 1991.
El Conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, EUGENIO L. BURRIEL DE ORUETA
Generalidades Introducción. Estructura. Desarrollo.
Texto articulado.
ÍNDICE
Cap'ítulo 1. La viviendd existente. La vivienda. Artículo 1.1 . Composición.
1.2. Compartimentación. 1.3. Dimensiones superficiales. 1.4. Dimensiones lineales. 1 .5 . Iluminación. 1.6. Ventilación. 1.7. Instalaciones. 1.8. Equipos o aparatos. 1.9. Acabados super ficiales.
El edificio. Artículo 1.10. Circulaciones horizontales y verticales.
1 .11. Patios de luces y patios de servicio. 1.12. Locales.
•
DOGV • Núm. 1.548 1991 05 22 4423
1.13. Estabilitat. 1 .14. Il·luminació i vei'ftilació. 1 .15. Estanguitat.
Capítol 11. L'habitatge de nova planta.
Vhabitatge. Article 2.1. Composició.
Vedifici
2 . 2 . Relació entre espais. 2.3. Dimensions super ficials. 2.4. Dimensions linials. 2.5. Il·luminació. 2.6._ Ventilació. 2.7. Atenuació acústica. 2.8. Instal·lacions. 2 .9 . Equips o aparells. 2.10. Acabats super ficials.
Article 2.11 . CirculacioIis horitzontals i verticals. 2.12. Patis. 2.13. Buits de servei. 2.14. Aparcaments. 2.15. Estabilitat. 2.16. Seguretat contra el robament. 2.17. Seguretat contra la caiguda. 2.18. Seguretat contra el foco 2.19. Seguretat contra el lIamp. 2.20. Seguretat contra riscos de les instal·lacións. 2.21. Il·luminació. 2.22. Ventil·lació. 2 .23 . Atenuació acústica. 2.24. Confort higrotermic. 2.25. Proveiment d'aigua. 2 .26. Subministrament d'energia electrica. 2.27. Evaquació d'aigües residuals. 2.28. Evaquació d'aigües pluvials.
Vemplacament. Article 2.29 . Accessos.
2.30. Situació. 2.31. Proveiment d'aigua. 2.32. Subministrament d'energia electrica. 2.33. Evaquació d'aigües residuals.
Capítol IlI. L'habitatge de protecció oficial (VPO)
Vedifici. Artide 3 . 1 . Aparcaments.
3.2. Trasters independents deis habitatges.
Vemplacament. Article 3.3. Serveis urbanístics deis terrenys.
Annexos Annex 1: Normes bilsiques d'edificació i reglaments específics i al
tres disposicions d'obligatoria consideració a l'efecte d'aquesta normativa.
Annex 11: Definicions contingudes en aquesta normativa.
Annex 111: Criteris en termes d'exigencia en que es basa aquesta normativa.
Vhabitatge. Vedifici . . � Vempla¡;ament.
GENERALITATS Introducció
En aquesta norma sobre habitabilitat i disseny es consideren les propietats que ha de reunir l'habitatge; en en mateix i inclos al seu entorn, per a satisfer les exigtmcies de l'individu i de la societat.
La normativa vigent actualment consisteix en una serie d'especificacions tecniques sancionades per l'experiencia amb un caracter estrictament descriptiu. Aco comporta l'incon-
1 .13. Estabilidad. 1.14. Iluminación y ventilación. 1.15. Estanquidad. •
Capítulo 11. La vivienda de nueva planta.
La vivienda. Artículo 2.1.
2.2. 2.3. Q.4. 2.5. 2.6. 2.7. 2.8. 2.9. 2.10.
El edificio
Composición. Relación entre espacios. Dimensiones superficiales. Dimensiones lineales. Iluminación. Ventilación. Atenuación acústica. Instalaciones. Equipos o aparatos. Acabados super ficiales.
Articulo 2.11. Circulaciones horizontales y. ver ticales. 2.12. Patios. 2.13 . Huecos de servicio. 2.14 . Aparcamientos. 2 .15 . Estabilidad. 2.16. Seguridad contra el robo. 2.17. Seguridad contra la caída. 2.18. Segu,ridad contra el fuego. 2.19. Seguridad contra el rayo. 2.20. Seguridad contra riesgos de las instalaciones. 2.21. Iluminación. 2.22. Ventilación. 2.23. Atenuación acústica. 2.24. Confort higrotérmico. 2.25. Abastecimiento de agua. 2.26. Suministro de energía eléctrica. 2.27. Evacuación de aguas residuales. 2 .28 . Evacuación de aguas pluviales.
El emplazamiento. Artículo 2.29. Accesos.
2.30. Situación. 2.31. Abastecimiento de agua. 2.32. Suministro de energía eléctrica. 2.33. Evacuación de aguas residuales.
Capítulo IlI . La vivienda de protección oficial (VPO)
El edificio. Artículo 3.1. Aparcamientos.
3.2. Trasteros independientes de las viviendas.
El emplazamiento. Artículo 3.3. Servicios urbanísticos de los terrenos.
Anexos Anexo 1: Normas básicas de edificación y reglamentos específicos
y otras disposiciones de obligatoria consideración a los efectos de esta normativa.
Anexo II: Definiciones contenidas en esta normativa.
Anexo 111: Criterios en términos de exigencia en que se basa esta normativa.
La vivienda. El edificio. El emplazamiento.
GENERALIDADES
Introducción En la presente norma sobre habitabilidad y diseño se con
templan las propiedades que han de concurrir en la vivienda, en sí misma e incluida en su entorno, para satisfacer las exigencias del individuo y de la sociedad.
La normativa actualmente existente consiste en una serie de especificaciones técnicas sancionadas por la experiencia con un carácter estrictamente descriptivo. Esto conlleva el in-
-
•
4414 1991 05 22 DOGV • Núm. 1.548
venient de limitar el nombre de.solucions i impedir l'aportació de noves tecniques o disposicions, que limiten el projectista per un conjunt de xifres a partir de les quals el disseny no és reglamentario
Com a alternativa, les especificacions amb caracter d'exigencia defineixen el funcionament adient i els resultats que s'han d'obtenir de l'edifici, en lloc d'especificar i descriure detalladament els seus elements constituents. Així, el criteri en termes d'exigencia, permet al responsable del projecte d'establir el grau de funcionalitat a assolir, a partir de uns mínims necessaris perpoder considerar l'espai constrult com a habitable.
No obstant aixo, un reglament redactat en termes d'exigencia és, sens dubte, més difícil d'aplicar que els formulats de manera descriptiva. Per tant, aquesta normativa desenvolupa solucions descriptives tenint en compte, pero, que aquestes solucions no són limitatives d'altres que complesquen de manera justificada l'exigencia.
Estructura La normativa que a continuació es desplega es compon
d'un text articulat i tres annexos. a) El Text Articulat: conté normativa amb caracter des
criptiu en tres n�vells: si l'habitatge existeix en l'actualitat, si és de nova edificació o si sent de nova edificació és sotmés al regim de protecció oficial.
* El nivell referit a l'habitatge que hi ha és el nivell de habitabilitat i constitueix el llindar per sota del qual és difícil considerar que es complesquen les exigencies de l'habitatge.
* El nivell referit a habitatge de nova planta és el nivell de disseny i constitueix el nivell en que es compleixen les exigencies en la majoria de les ocasions. Si és edificació de nova construcció és possible requerir un nivell de satisfacció superior al mínimo
* El nivell referit a l'habitatge de nova planta sotmés al regim de protecció oficial fa referencia a requisits administratius específics d'aquest regim o bé a condicions derivades del tipus d'habitatge que es protegeix i al caracter social d'aquesta.
b) Els annexos: contenen informacions que clarifiquen o desenvolupen el contingut del text articulat:
* eannex I fa referencia a les normas basiques d'edificiaCió i reglaments específics d'obligatoria consideració a l'efecte d'aquesta normativa. Arnés inclou el títol complet i dates de promulgació i publicació, i també un text aclaratorio
* eannex n inclou les definicions contingudes en aquesta normativa, que s'han extret del text articulat per a facilitar la seua consulta, pero compten amb el mateix grau d'obligatorietat que aquesto
* eannex In conté els criteris en termes d'exigencia en que es basen les solucions descriptives del text articulat. Qualsevol casuística no contemplada en l'articulat ha de solucionar-se de manera satisfactoria en aquestes exigencies.
Desenvolupament Cada nivell del text articulat esta contingut en un capítol. Cada capítol es desenvolupa segons una seqüencia que va
des de l'aspecte privat al comunitari en els apartats següents: - ehabitatge. - eedifici. - eempla�ament de l'edifici. En cada apartat es desenvolupen les següents condicions
a través de l'articulat.
Condicions espacials: Aquelles que es refereixen als aspectes dimensionals, de
conveniente de limitar el número de soluciones e impedir la aportación de nuevas técnicas o disposiciones, limitando el proyectista por un conjunto de cifras límite a partir de las cuales su diseño no es reglaijlentario.
Como alternativa, las especificaciones con carácter de exigencia definen cómo debe funcionar o qué resultados se deben obtener del edificio, en vez de especificar o describir detalladamente sus elementos constituyentes. Así, el criterio en términos de exigencia, permite al responsable del proyecto establecer el nivel de funcionalidad a alcanzar, a partir de unos mínimos necesarios para poder considerar el espacio construido como habitable.
No obstante lo anterior, un reglamento redactado en términos de exigencia es, sin duda, más difícil de aplicar que los formulados de manera descriptiva. Por lo tanto, esta normativa desarrolla soluciones descriptivas, pero teniendo en cuenta que estas soluciones no son limitativas de otras_ que cumplieran de manera justificada la exigencia.
Estructura La normativa que a continuación se desarrolla se compo
ne de un texto articulado y tres anexos. a) El texto articulado: contiene normativa con carácter
descriptivo en tres niveles, según si la vivienda existe en la actualidad, si es de nueva edificación o si siendo de nueva edificación está sometida al régimen de protección oficial.
* El nivel referido a la vivienda existente es el nivel de habitabilidad y constituye el umbral mínimo por debajo del cual es difícil considerar que se cumplan las exigencias de la vivienda.
* El nivel referido a viviendas de nueva planta es el nivel de diseño y constituye el nivel en que se cumplen las exigencias en la mayoría de las ocasiones. Siendo edificación de nueva construcción es posible requerir un nivel de satisfacción superior al mínimo.
* El nivel referido a la vivienda de nueva planta sometida al régimen de protección oficial hace referencia a requisitos administrativos específicos de este régimen o bien a condiciones derivadas del tipo de vivienda que se protege y al carácter social de la misma.
b) Los anexos: contienen informaciones que aclaran o de-sarrollan el contenido del texto articulado:
-
* El anexo I refiere las normas básicas de edificación y reglamentos específicos de obligatoria consideración a los efectos de esta normativa, incluyendo su título completo y fechas de promulgación y publicación, así como un texto aclaratorio.
* El anexo n incluye las definiciones contenidas en esta normativa, que se han extraído del texto articulado para facilitar su consulta pero cuentan con el mismo grado de obligaroriedad que él.
* El anexo nI contiene los criterios en términos de exigencia en los que se basan las soluciones descriptivas del tex- . to articulado. Cualquier casuística no recogida en el articulado debe solucionarse de manera que dé satisfacción a estas exigencias.
Desarrollo Cada nivel del texto articulado está contenido en un ca
pítulo. Cada capítulo se desarrolla según una secuencia que va de lo privado a lo comunitario en los apartados siguientes:
- La vivienda. - El edificio. - El emplazamiento del edificio. En cada apartado se desarrollan las siguientes condicio
nes a través del articulado:
Condiciones espaciales Aquellas que se refieren a los aspect:>s dimensionales, de
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4425
composició, de compatibilitat �tre espais i la connexió entre aquestos. Es defineix l'espai eA que es desenvolupen les funcions humanes o els sistemes que les serveixen.
Condicions de seguretat: Aquelles que protegeixen l'espai habitable de perills deri
vats de causes naturals, fenomens atmosferics, riscs catastrofics; també de causes humanes com robatori, caiguda, incendi; de riscs derivats de les instaHacions, etc.
Condicions de salubritat: Aquelles q1:le fan l'espai habitable adequat sensorialment
a la vida humana, amb uns nivells de confort pel que fa a iHuminació i assolellament, aireació i ventilació, atenuació acústica i condicions higrotermiques.
Condicions de dotació: Les que disposen en l'espai habitable deIs materials i tex
tures adequats a la funció o activitat que s'hi desenvolupa; a més, la previsió de mecanismes i aparells, instaHacions o sistemes que possibiliten i afavoresquen el desenvolupament de l'esmentada funció.
CAPÍTOL 1 L'habitatge existent
L'babitatge
Condicions espacials
Article 1.1. Composició. rhabitatge estara format, com a mínim, deIs recintes com
partimentals o habitacions següents: dormitori, bany i una altra habitació, en la qual podran desenvolupar-se la resta de les funcions que l'habitatge té (Vegeu Annex 111).
Tindra consideració d'habitatge-apartament el que tinga únicament un bany i un recinte per a la resta de les funcions.
Article 1.2. Compartimentació. Els recintes compartimentats o habitacions seran indepen
dents entre si, de manera que ningú utilitze un dormitori o el bany, com a pas obligat a una altra habitació.
En habitatges d'un únic dormitori, aquest podra ser pas obligat per al bany.
Article 1.3. Dimensions superficials. rhabitatge tindra una superfície útil mínima de 30 m2,
tret de l'habitatge-apartament que tindra una superficie útil mínima de 24 m2•
Les superficies útil s mínimes per habitació seran les se-güents:
- Cuina: 5 m2.' - Estar-comedor: 12 m2• - Dormitori: 6 m2• rhabitatge disposara, almenys, d'un dormitori de 10 m2•
En cas que la cuina, estar i menjador constituesquen un únic recinte, la superfície útil mínima d'aquest sera de 14 m2•
Article 1.4. Dimensions lineals. raltura lliure mínima de l'habitatge sera de 2'40 m en dor
rnitoris i estancies, i s'admetran sortints que reduesquen aquesta altura fins als 2'20 m amb ocupació en planta de cada recinte de fins el 10070 de la seua superfície.
En corredors, lavabos i cuines, l'altura lliure mínima sera de 2'20 m.
ramplaria mínima en corredors sera de O'SO m i es per. metran estrangulaments de 0'70 m.
composición, de compatibilidad entre espacios y la conexión entre éstos. Se define el espacio en que se desarrollan las funciones humanas o los sistemas que las sirven.
Condiciones de seguridad Aquellas que protegen el espacio habitable de peligros de
rivados de causas naturales, fenómenos atmosféricos, riesgos catastróficos; también causas humanas como robo, caída, incendio; de riesgos derivados de las instalaciones, etc.
Condiciones de salubridad Aquellas que hacen el espacio habitable adecuado senso
rialmente a la vida humana, con unos niveles de confort referidos a iluminación y soleamiento, aireación y ventilación, atenuación acústica y condicione
's higrotérmicas.
Condiciones de dotación Las que disponen en el espacio habitable de los materia
les y texturas adecuados a la función o actividad que en él se desarrolla; además, la previsión de mecanismos y aparatos, instalaciones o sistemas que posibiliten y favorezcan el desarrollo de dicha función.
CAPÍTUW 1 La vivienda existente
La vivienda
Condiciones espaciales
Artículo 1.1. Composición Toda vivienda estará compuesta, como mínimo, de dos
recintos compartimentados o habitaciones siguientes: dormitorio, bafio y otra habitación, en la que podrán desarrollarse el resto de las funciones propias de la vivienda. (Ver anexo I1I).
Tendrá consideración de vivienda-apartamento la compuesta únicamente por un bafio y un recinto para el resto de las funciones.
Artículo 1.2. Compartimentación Los recintos compartimentados o habitaciones serán in
dependientes entre sí, de modo que ninguno utilice un dormitorio o el bafio, como paso obligado a otra habitación. En viviendas de un único dormitorio, este podrá ser paso obligado para el bafio.
Artículo 1.3. Dimensiones superficiales Toda vivienda tendrá una superficie útil mínima de 30 m2,
excepto la vivienda-apartamento, que tendrá una superficie mínima útil de 24 mi.
La superficies útiles mínimas por habitación serán las si-guientes:
- Cocina: 5 m2. - Estar-comedor: 12 m2• - Dormitorio: 6 m2• Toda vivienda dispondrá, al menos, de un dormitorio de
10 m2. En caso de que la cocina, estar y comedor constituyan un
solo recinto, la superficie útil mínima de éste será de 14 m2•
Artículo 1.4. Dimensiones line�les La altura libre mínima de la vivienda será de 2,40 m en
dormitorios y estancias, admitiéndose descuelgues que reduzcan esta altura hasta 2,20 m, con ocupación en planta de cada recinto de hasta el 10% de su superficie.
En pasillos, aseos y cocinas, la altura libre mínima será de 2,20 m.
La anchura mínima en pasillos será de 0,80 m permitiéndose estrangulamiento.s de 0,70 m .
-
•
4426 1991 05 22 DOGV - Núm. 1.548
Condicions de salubritat Artic/e 1.5. IHuminació.
....
Els recintes compartimentats o habitacions amb excepció d'accés, bany, rebost i traster, disposaran de buits a l'exterior.
En les habitacions, tret d'aquella en que es dispose la cuina, es permetra que la iHuminació natural es fa�a a través d'una altra habitació o recinte iHuminat mitjan�ant buits a l'exterior, sense que siga la suma de les superfícies útils de les habitacions en segones llums superior al 40010 de la superficie útil total de l'habitatge.
En tots els casos, la superficie deIs buits a l'exterior, no sera inferior al deu per cent del total de la superfície útil deIs recintes iHuminats a través de dits buits. Els buits entre habitacions o recintes compliran aquesta condició.
Artic/e 1.6. Ventilació. Els buits per a iHuminació, de qualsevol recinte o habita
ció, seran practicables en una superfície no inferior a la tercera part de la superfície mínima d'iHuminació indicada en l'apartat d'iHuminació.
Els banys i els lavabos no podran ventilar-se mitjan�ant altres recintes o habitacions, i per aixo si no tenen buits de ventilació directa a l'exterior, se'ls dotara d'un sistema de ventilació fon;at amb renovació continuada d'aire, o bé d'un sistema de ventilació mecanic amb una capacitat mínima d'extracció de 10 l/seg.
Condicions de dotació
Artic/e 1. 7. InstaHacions. I..:habitatge comptara almenys amb les següents instaHa
cions en perfectes condicions d'ús: - Xarxa interior a l'habitatge per a provei'ment d'aigua
als aparells sanitaris i electrodomestics, quan s'escaiga. - Xarxa interior a l'habitatge per a subministrament
d'energia electrica a punts de consumo El subministrament podra ser realitzat per xarxes urbanes o solucions alternatives quan s'escaiga.
- Xarxa interior a l'habitatge de desguas d'aparells sanitaris i electrodomestics, si s'escau. Existira tancament hidraulic a l'eixida de des guas de cada aparell. Podra utilitzar-se en el des guas de lavabos, bidets, banyeres, dutxes, caixa sifonica registrable abans de l'escomesa a les baixants.
Artic/e 1.8. Equips i aparells. A la cuina, hi haura un equip mínim compost per: pica
i espais per a cuina, forn, frigorífic i llavadora. Al bany, hi haura almenys els aparells següents: water i
lavabo amb instaHació d'aigua freda i dutxa amb instaHació d'aigua freda i calenta.
Artic/e 1.9. Acabaments superficials. Els parament§ de lavabo i cuina seran rentables i imper
meables, almeÍlYs, fins 2'00 m d'altura des del terra.
L'edifici
Condicions espacials
Artic/e 1.10. Circulacions horitzontals i verticals. I..:accés (vestíbul, portal) i les circulacions horitzontals
comptaran amb les següents dimensions lliures: - Altura mínima: 2'30 m. - Amplaria mínima: Ó'80 m. - Ascensor: sempre que tecnicament siga possible, cal-
dra que n'hi haja si l'altura entre el paviment de l'accés en planta baixa i de l'últim pis d'habitatge és major de 14 m.
Artic/e 1.11. Celoberts i patis de serveis. Als patis d'iHuminació i ventilació, es podra inscriure un
Condiciones de salubridad Artículo 1 .5 . Iluminación
Los recintos compartimentados o habitaciones con excepción de acceso, baño, despensa y trastero, dispondrán de huecos al exterior.
En las habitaciones, salvo aquellas en la que se disponga la cocina, se permitirá que la iluminación natural se produzca a través de otra habitación o recinto iluminado mediante huecos al exterior, no siendo la suma de las superficies útiles de las habitaciones en segundas luces superior al 40% de la superficie útil total de la vivienda.
En todos los casos, la superficie de los huecos el exterior no será inferior al diez por ciento del total de la superficie útil de los recintos iluminados a través de dichos huecos. Los huecos entre habitaciones o recintos cumplirán esta misma condición.
Artículo 1.6. Ventilación Los huecos para iluminación, de cualquier recinto o ha
bitación, serán practicables en una superficie no inferior a la tercera parte de la superficie mínima de iluminación indicada en el apartado de iluminación.
Los baños y los aseos no podrán ventilarse a través de otros recintos o habitaciones, por lo que si no poseen huecos de ventilación directa al exterior, se les dotará de un sistema de ventilación forzada con renovación continua de aire, o bien de un sistema de ventilación mecánica con un caudal mínimo de extracción de 10 l/seg.
Condiciones de dotación
Artículo 1. 7. Instalaciones Toda vivienda contará al menos con las siguientes insta
laciones en perfectas condiciones de uso: - Red interior a la vivienda para suministro de agua a
los aparatos sanitarios y electrodomésticos, en su caso. - Red interior a la vivienda para suministro de energía
eléctrica a puntos de consumo. El suministro podrá ser realizado por redes urbanas.ó soluciones alternativas en su caso.
- Red interior a la vivienda de desagüe de aparatos sanitarios y electrodomésticos, en su caso. Existirá cierre hidráulico en la salida de desagüe de cada aparato. Podrá utilizarse en el desagüe de lavabos, bidés, bañeras y duchas, bote sifónico registrable antes de su acometida a las bajantes.
Artículo 1.8. Equipos y aparatos En cocina, existirá un equipo mínimo compuesto por: fre
gadero y espacios para cocina, horno, frigorífico y lavadora. En baño, existirán como mínimo los siguientes aparatos: inodoro y lavabo con instalación de agua fría y ducha con instalación de agua fría y caliente.
Artículo 1.9. Acabados superficiales Los paramentos de aseo y cocina serán lavables e imper
meables, como mínimo, hasta 2,00 m. de altura desde el suelo.
El edificio
Condiciones espaciales
Artículo 1.10. -Circulaciones horizontales y verticales El acceso (zaguán, portal) y las circulaciones horizonta-
les contarán con las siguientes dimensiones libres: - Altura mínima: 2,30 m. - Ancho mínimo : 0,80 m. - Ascensor: siempre que técnicamente sea posible, será
obligatoria su existencia si la altura entre el pavimento del acceso en planta baja y el del último piso de vivienda es mayor de 14 m.
Artículo 1.11. Patios de luces y patios de servicio En los patios de iluminación y ventHación, se podrá in s-
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4427
cercle que tinga un diametre nO...,inferior a 1/6 de l'altura d'aquest, comptable des del seu paviment fins la coronació d'obra.
A fi que a aquestos patis recaiguen els espais de l'estar o dormitori, caldra a més, que el diametre mínim del cercle incribible siga igual o majar de 3 metres en patis comunitariso En els edificis d'habitatges amb patis privatius d'un únic habitatge aquest mínim podra reduir-se a 2 metres.
Si hi havia patis de dimensions inferiors a les anteriors, es pemetran sempre que la superfície iHuminada i ventilada a través d'aquestos siga inferior al 40070 de la superfície útil total de l'habitatge.
Els patis de servei o patis petits, tindran secció suficient i seran practicables per al seu registrament i neteja.
Artic/e 1.12. Locals. Els local s que no es destinen a habitatge com els aparta
ments i garatges es trobaran independitzats de l'habitatge. Si hi havia estables o quadres, se situaran en construccions
annexes separades de l'edifici destinat a habitatge.
Condicions de seguretat
Artic/e 1.13. Estabilitat. I..:edifici sera estructuralment estable, i no estara afectat
per lliscaments, girs, ni enfonsaments que posen en perill els ocupants o tercers, o bé afecten els edificis confrontants.
La sobrecarrega d'ús vigent en la norma «Accions en I'Edificació» (annex 1) condicionarái limitara els usos als quals es puga destinar l'edifici.
Condicions de salubritat
Artic/e 1.14. IHuminació i ventilació. I..:escala comunitaria de l'edifici haura d'estar iHuminada
i ventilada directament a fa�ana o pati o bé zenitalment.
En escales amb iHuminació zenital, la superfície translúcida haura de ser, almenys, de 2/3 de la totalitat de la planta de l'escala, i hi haura a més, una ventilació perimetral en el trobament de l'envidriament amb la caixa d'escala.
Artic/e 1.15. Estanqueltat. Els habitatges situats en la planta baixa hauran d'estar
ai11ats del terreny mitjan�ant una cambra d'aire ventilada. Si hi mancara, haura d'existir un sistema d'impermeabilització que evite l'aparició d'humitats en l'habitatge procedents del terreny.
CAPÍlOL II L'habitatge de nova planta
Uhabitatge
Condicions espacials
Artic/e 2.1. Composició. Tot habitatge estara compost, com a mínim, deIs recin
tes, compartiments o habitacions següents: dormitori, bany i una altra habitació, en la qual podran desenvolupar-se la resta de les funcions de l'habitatge. (Vegeu Annex III).
Els habitatges de més de tres dormitoris comptaran com a mínim amb dos banys; un podra ser un lavabo. (Vegeu Annex II).
Tindra consideració d'habitatge-apartament la formada únic.ament per un bany i un recinte per a la resta de les funcions.
cribir un círculo cuyo diámetro no sea inferior a 1/6 de la altura del mismo, contada desde su pavimento hasta su coronación de obra.
Para que a dichos patios puedan recaer los huecos del estar o dormitorios, se cumplirá además, que el diámetro mínimo del circulo inscribible sea igual o mayor de 3 metros en patios comunitarios. En el caso de edificios de viviendas con patios privativos de una sola vivienda este mínimo podrá reducirse a 2 metros.
En el caso de existir patios de dimensiones inferiores a las anteriores, serán permitidos siempre y cuando la superficie iluminada y ventilada a través de ellos sea inferior al 40% de la superficie útil total de la vivienda.
Los patios de servicio o patinillos, tendrán sección suficiente y serán practicables para su registro y limpieza.
Artículo 1.12. Locales Los locales no destinados a vivienda tales como, los apar
camientos o garajes, estarán independizados de la vivienda. En caso de existir establos o cuadras, estarán situados en
construcciones anejas separadas del edificio destinado a vivienda.
Condiciones de seguridad
Artículo 1.13. Estabilidad El edificio será estructuralmente estable, no estando afec
tado por deslizamientos, giros o hundimientos que pongan en peligro a sus ocupantes o a terceros, o bien afecte a los edificios colindantes.
La sobrecarga de uso vigente en la norma «Acciones en la edificación» (anexo 1) condicionará y limitará los usos a los que pueda destinarse el edificio.
Condiciones de salubridad
Artículo 1.14. Iluminación y ventilación La escalera comunitaria del edificio deberá estar ilumi
nada y ventilada directamente a fachada o patio, o bien cenitalmente.
En escaleras con iluminación cenital, la superficie traslúcida deberá ser de, al menos, 2/3 de la totalidad de la planta de la escalera, existiendo además, una ventilación perimetral en el encuentro del acristalamiento con la caja de escalera.
Artículo 1.15. Estanquidad Las viviendas situadas en planta baja deberán estar aisla
das del terreno por medio de una cámara de aire ventilada. En su defecto, deberá existir un sistema de impermeabilización que evite la aparición de humedades procedentes del terreno en la vivienda.
CAPÍTULO II La vivienda de nueva planta
La vivienda
Condiciones espaciales
Artículo 2.1 ComQosición lbda vivienda estará compuesta, como mínimo, de los re
cintos compartimentados o habitaciones siguientes: dormitorio, baño y otra habitación, en la que podrán desarrollarse el resto de las funciones propias de la vivienda. (Ver Anexo III).
Las viviendas de más de tres dormitorios contarán como mínimo con dos baños, pudiendo ser uno de ellos un aseo. (Ver anexo I1) .
Tendrá consideraCión de vivienda-apartamento la compuesta únicamente por un baño y un recinto para el resto de las funciones.
-
•
4428 1991 05 22 DOGV - Núm. 1.548
Article 2.2. Relació entre els 8spaiS. Els espais elementals (vegeu Annex I1I) s'hi relacionen mit
janc;ant un criteri de compatibilitat que implica superposició parcial o total d'aquestos si no existeix simultane'itat de les funcions. Aquest criteri valora els espais elements com a compatibles o no compatibles. També s'aplica un criteri de connexió, de manera que el pas d'un espai a un altre no supose menyscapte de les funcions que es facen en un d'ells.
Per a una facil compresió de les relacions entre els vuit espais elements, es visualitza la seua relació en el quadre adjunt segons els dos criteris exposats.
E estar
e comedor
K cocina
L lavade.
T trabajo
o donnito
8 baño
A E acceso estar
� compatible � conectable I � l no compatible � no compatible
� conectable � no conectable
El safareig, lavabo i bany no seran pas obligat per a accedir a una altra habitació.
Els dormitoris podran ser pas obligat per a accedir a bany o lavabo.
Quan l'habitatge tinga més d'un dormitori, almenys un bany sera accessible des d'espais de circulació de l'haoitatge.
Conforme als anteriors criteris s'obtenen, en funció del programa, uns recintes o habitacions que contenen un únic espai o distints espais compatibles.
Article 2.3. Dimensions superficials. Pel que fa al dimensionat, la superfície útil mínima de l'ha-
bitatge en funció del número de dormitoris sera: Habitatge d'l dormitori: 30 m2• Habitatge de 2 dormitoris: 40 m2• Habitatge de 3 dormitoris: 55 m2• Habitatge de 4 dormitoris: 70 m2• En el cas de.l'habitatge-apartament la superfície útil mí
nima sera de 24 m2• Les dimensions superficials mínimes per habitació seran:
Cuina: 5 m2• Estar-menjador: 14 m2• Estar-menjador-cuina: 18 m2• Dormitori senzill: 6 m2• Dormitori doble: 8 m2• Dormitori principal: 10 m2• Tot habitatge disposara almenys d'un dormitori de 10 m2•
Article 2.4. Dimensions lineals. Valtura lliure mínima de l'habitatge sera 2'50 m en dor
mitoris i estances i s'admetran sortints fins 2'20 m amb ocupació en planta en cada recinte fins el 10070 de superfície d'aquest. En corredors, lavabos i cuines, l'altura lliure mínima sera de 2'20 m.
Les altures mínimes anteriors es compliran, almenys, sobre les superfícies mínimes exigibles a les habitacions i als habitatges segons l'article anterior.
Artículo 2.2. Relación entre los espacios: Los espacios elementales (ver Anexo III) se relacionan me
diante un criterio de compatibilidad que implica superposición parcial o total de éstos si no existe simultaneidad de las funciones. Este criterio valora los espacios elementales como compatibles o no compatibles. Thmbién se aplica un criterio de conexión, de manera que el paso de un espacio a otro no suponga menoscabo de las funciones que se realizan en uno de ellos.
Para una fácil comprensión de las relaciones entre los ocho espacios elementales, se visualiza su relación en el cuadro adjunto según los dos criterios expuestos.
E estar
e comedor
K ccx:1na
L lavade.
T trabajo
o donnito
8 baño
A E acceso estar
� compatible � conectable
�no compatible conectable
no compatible no conectable
El lavadero, aseo y baño no serán paso obligado para acceder a otra habitación.
Los dormitorios podrán ser paso obligado para acceder a baño o aseo.
Cuando la vivienda tenga más de un dormitorio, al menos un baño será accesible desde espacios de circulación de la vivienda.
Conforme a los anteriores criterios se obtienen, en función del programa, unos recintos.o habitaciones que contienen un único espacio o varios espacios compatibles.
Artículo 2.3. Dimensiones superficiales: En cuanto a dimensionado, la superficie útil mínima de
la vivienda en función del número de dormitorios será: Vivienda de 1 dormitorio: 30 m2 •• Viviendá de 2 dormitorios: 40 m2• Vivienda de 3 dormitorios: 55 m2• Vivienda de 4 dormitorios: 70 m2, En el caso de vivienda-apartamento la superficie útil mí
nima será de 24 m2• Las dimensiones superficiales mínimas por habitación
serán: Cocina: 5 m2• Estar-comedor: 14 m2• Estar-comedor-cocina: 18 m2• Dormitorio sencillo: 6 m2• Dormitorio doble: 8 m2• Dormitorio principal: 10 m2• Toda vivienda dispondrá al menos de un dormitorio de
10 m2•
Artículo 2.4. Dimensiones lineales La altura libre mínima de la vivienda será de 2,50 m en
dormitorios y estancias, admitiéndose descuelgues hasta 2,20 m con ocupación en planta de cada recinto de hasta el 10% de su superficie. En pasillos, aseos y cocinas, la altura libre mínima será de 2,20 m.
Las alturas mínimas anteriores se cumplirán, al menos, sobre las superficies mínimas exigibles a las habitaciones y a las viviendas, según el artículo anterior.
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4429
Vaccés a l'habitatge, des de r�difici o des de l'exterior, sera a través d'una porta l'espai lliure-de la qual no sera menor de 0'80 m x 2'00 m. A més d'aquest accés, l'habitatge tindra un buit a l'exterior amb amplaria major de 0'90 m i superfície major de 1'50 m2 per al trasllat de mobiliario
Vespai lliure de pas entre habitacions no sera inferior a 0'70 m tret del bany o safareig, que pot reduir-se a 0'60 m.
Vamplaria mínima de corredors sera de 0'90 m i es permetran estrangulaments de 0'80 m.
Les figures-mínimes inscriptibles en els recintes o habitacions es reflecteixen en el següent quadre:
FIGURA HINIMA EN METROS
A (acceso) E(est) C(com) K(coc>lL(lav) T(tra) ! D(donn) B(bañ)
D.p.:2,60x2,40 Baño Vestibulo: 3x2, SO .=2, SO - D.d. :2,60x2,OO .�1.20
• 1.10 6 4,lOx1,80 Aseo D. s.: l,80x1,80 .=0.90
La dimensió deIs buits de pas, amplaries mínimes i figures mínimes inscriptibles en els recintes o habitacions anteriorment indicats, no són d'aplicació en habitatges per a persones amb movilitat disminuida que es regiran per la seua reglamentació específica. (annex 1-18).
Condicions de salubritat
Artic/e 2.5. IHuminació. Els recintes compartimentats o habitacions amb excepció
d'accés, bany, rebost i traster, disposaran de buits a l'exterior envidriats per a la seua iHuminació.
La superfície deIs espais d'iHuminació no sera inferior al 10070 de la superfície útil del recinte iHuminat.
Aquesta.superfície mínima haura de trobar-se compresa entre els 0'50 i els 2'20 m d'altura. La iHuminació zenital pot ser complementaria peró no substitutiva de la descrita.
Els possibles estrangulaments que es produesqu�n a l'interior de les habitacions per a aplegar als buits de fa�ana, no tindran una profunditat, fins el buit, superior a l'amplaria de l'estrangulament.
Almenys el 30% de la superfície útil de l'habitatge s'iHuminara a través de buits que recaiguen directament a la via pública, pati d'illa de cases o patis del tipus 1 (vegeu article 2.12). Estar, necessariament, haura d'estar inclós en la superfície.
Hi haura sistemes permanents per a l'enfosquiment en les habitacions destinades a descanso
Artic/e 2.6. Ventilació. Els buits d'iHuminació seran practicables, almenys, en la
tercera part de la superfície mínima d'iHuminació, definida anteriorment, per a la ventilació deIs recintes o habitacions.
A la cuina, hi haura, a més a més de buits d'iHuminació, un sistema de ventilació mecitnica amb conducte independent, preferentement vertical, per a l'extracció de fums i gasos de la cocció d'aliments, amb una capacitat mínima de 30 l/s. Així mateix, és convenient de disposar també d'un sistema de ventilació for�ada (Vegeu Annex 11).
Tots els aparells que utilitzen combustibles per a funcionar tindran resolta l'evacuació a l'exterior deis fums i gasos de combustió (Vegeu Annex 1).
Si el bany o lavabo no tinguera buits d'iHuminació i ventilació directa a l'exterior, disposara d'un sistema de ventilació fon;ada amb renovació contínua d'aire.
El acceso a la vivienda, desde el edificio o desde el exterior, será a través de una puerta cuyo hueco libre no será menor de 0,80 m. x 2,00 m. Además de este acceso, la vivienda tendrá un hueco al exterior con anchura mayor de 0,90 m. y superficie mayor de 1,50 m2 para el traslado de mobiliario.
El hueco libre de paso entre habitaciones no será inferior a 0,70 m. excepto en baño o lavadero, que puede reducirse a 0,60 m.
La anchura mínima de pasillos será de 0,90 m. permitiéndose estrangulamientos de 0,80 m.
Las figuras mínimas inscribibles en los recintos o habitaciones se reflejan en el siguiente cuadro:
FIGURA HINIHA EN METROS
A (acceso) E(est) C{com) K(coc)! L( 1av) T(tra) ! D(donn) B(bañ)
O.p. :2,60x2.40 Baño Vestibu1o: 3x2, SO .=2, SO - D.d. :2.60x2,OO .=1.20
". 1,10 6 4.10x1,80 Aseo D.s.:1,80x1,80 .=0,90
La dimensión de los huecos de paso, anchos mínimos y figuras mínimas inscribibles en los recintos o habitaciones anteriormente indicados, no son de aplicación en viviendas para personas con movilidad disminuida que se regirán por su reglamentación específica. (Anexo 1-18).
Condiciones de salubridad
Artículo 2.5. Iluminación: Los recintos compartimentados o habitaciones con excep
ción de acceso, baño, despensa y trastero, dispondrán de huecos al exterior acristalados para su iluminación.
La superficie de los huecos de iluminación no será inferior al 10% de la superficie útil del recinto iluminado.
Esta superficie mínima deberá estar comprendida entre los 0,50 m. y los 2,20 m. de altura. La iluminación cenital puede ser complementaria pero no sustitutiva de la descrita.
Los posibles estrangulamientos que se produzcan en el interior de las habitaciones para alcanzar huecos de fachada, no tendrán una profundidad, hasta el hueco, superior a la anchura del estrangulamiento.
Al menos el 30% de la superficie útil de la vivienda se iluminará a través de huecos que recaigan directamente a vía pública, patio de manzana o patios del tipo 1 (ver artículo 2.12). El estar necesariamente estará incluido en esta superficie.
Existirán sistemas permanentes para el oscurecimiento en las habitaciones destinadas a descanso.
Artículo 2.6. Ventilación Los huecos de iluminación serán practicables, al menos,
en la tercera parte de la superficie mínima de iluminación, definida anteriormente, para la ventilación de los recintos o habitaciones.
En la cocina, f:Xistirá, además de huecos de iluminación, U8 sistema de ventilación mecánica con conducto independiente, preferentemente vertical, para la extracción de humos y gases de la cocción de alimentos, con un caudal mínimo de 30 l/seg. Asímismo, es conveniente disponer también de un sistema de ventilación forzada (ver Anexo 11).
Todos los aparatos que utilicen combustibles para su funcionamiento tendrán resuelta la evacuación al exterior de los humos y gases de combustión (ver Anexo 1).
Si el baño o aseo no tuviese huecos de iluminación y ventilación directa al exterior, dispondrá de un sistema de ventilación forzada con renovación contínua del aire.
-
•
4430 1991 05 22 DOGV - Núm. 1.548
Els sistemes de ventilació fOl"ada seran independents segons l'ús. Així, a un mateix col·lector no es connectaran conductes de ventilació de banys i de cuines o d'altres recintes simultaniament.
No s'escometra a cap sistema de ventilació for�ada conductes d'eixida de fums de combustió o de ventilació mecanica.
Les condicions que reuniran els sistemes de ventilació for�ada contínua mitjan�ant conducte, seran les següents:
a) Només un coHetor, servira un maxim de set plantes. b) Tots els-conductes han de ser verticals i realitzats en
material incombustible. Al capdamunt de la xemeneia de ventilació s'instaHara un aspirador estatic.
c) El col·lector i els conductes individuals estaran ai11ats com cal de l'ambient exterior, per tal d'evitar perdues de temperatura que entrebanquen el tiratge correcte del conducte col·lector.
d) El col·lector tindra una secció mínima de 400 cm2 i els conductes individuals una secció mínima de 150 cm2 •.
Artic/e 2.7. Atenuació acústica. Es proveira l'aillament acústic necessari, d'acord amb allo
especificat en la NBE-CA vigent (Annex 1-1).
Condicions de dotació
Artic/e 2.8. InstaHacions. Tot habitatge tindra almenys les següents instaHacions:
- Xarxa interior de provelment d'aigua freda i calenta amb sistema d'escalfament individual o col·lectiu, tot aixQ d'acord amb les normes basiques per a les InstaHacions Interiors de Provelment d'Aigua (Annex 1-6). S'haura de garantir la independencia parcial de la instaHació mitjan�ant aixetes de pas a cada local humit, sera també convenient que s'instaLlen en cada un deis seus aparells sanitaris.
- Xarxa interior de subministrament d'energia electrica per a iHuminació i usos domestics. En el cas de subministrament mitjan�ant xarxa, complira el Reglament Electrotecnic per a Baixa Tensió vigent (Annex 1-7), per al nivell mínim d'electrificació.
- Xarxa interior de des guas d'aparells sanitaris i electrodomestics, si s'esca. Hi haura tancadura hidraulica a l'eixida del desguas de cada aparell mitjan�ant sifó individual, o bé se'ls podra substituir per una caixa sifonica registrable interposada entre els des guas sos deis aparells i baixant, llevat del water. La connexió a la xarxa d'evacuació de l'edifici s'efectuara d'acord amb la NT E-ISA (Annex 1-15).
- Xarxes interiors d'antena de T V i telefon. En edificis de més d'un habjtatge, hi haura, a més a més, una instaHació d'interfonia per a comunicar aquests habitatges amb l'accés exterior de l'edifici.
Artic/e 2.9. Equips.J Aparells. Les cambres humides (cuina, safareig, bany i lavabo) tin
dran els següents equips i aparells. - Cuina: un fregador amb provelment d'aigua freda i ca
lenta, i evacuació amb tancadura hidraulica. Espai per a cutna, forn i frigorífico
- Safareig: Raura de tenir un espai per a llavadora o per a safareig, amb presa d'aigua, des guas i connexió electrica.
- Bany: un water amb provelment d'aigua i evacuació amb tancadura hidraulica. Un lavabo, un bidet i una dutxa o banyera amb subministrament d'aigua freda i calenta, i eva- . cuació amb tancadura hidraulica.
- Lavabo: un water i un lavabo, en les mateixes condicioni- que els anteriors.
Los sistemas de ventilación forzada serán independientes según el uso. Así, a un mismo colector no acometerán conductos de ventilación de bafios y de cocinas u otros recintos simultáneamente.
No se acometerá a ningún sistema de ventilación forzada conductos de salida de humos de combustión o de ventilación mecánica.
Las condiciones que reunirán los sistemas de ventilación forzada contínua mediante conducto, serán las siguientes:
a) Un solo colector, servirá un máximo de siete plantas. b) Todos los conductos deben ser verticales y realizados
en material incombustible. La parte superior de la chimenea de ventilación debe coronarse con un aspirador estático.
c) El colector y conductos individuales estarán debidamente aislados del ambiente exterior, para evitar pérdidas de temperatura que dificulten el tiro correcto del conducto colector.
d) El colector tendrá una sección mínima de 400 cm2 y los conductos individuales una sección mínima de 150 cm2•
Artículo 2. 7. Atenuación acústica Se proveerá el aislamiento acústico necesario, conforme
a lo especificado en la NBE-CA vigente (Anexo 1-1).
Condiciones de dotación
Artículo 2.8. Instalaciones: Toda vivienda contará al menos con las siguientes insta
laciones: - Red interior de suministro de agua fría y caliente con
sistema de calentamiento individual o colectivo, todo ello conforme a las Normas Básicas para las Instalaciones Interiores de Suministro de Agua (Anexo 1-6). Deberá garantizarse la independencia parcial de la instalación por medio de llaves de paso en cada local húmedo, siendo además conveniente en cada uno de sus aparatos sanitarios.
- Red interior de suministro de energía eléctrica para iluminación y usos domésticos. En el caso de suministro a través de red cumplirá el Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión vigente (Anexo 1-7), para el nivel adecuado de electrificación.
- Red interior de desagüe de aparatos sanitarios y electrodomésticos, en su caso. Existirá cierre hidráulico a la salida de desagüe de cada aparato mediante sifón individual, o bien podrán ser sustituidos éstos, por bote sifónico registrable interpuesto entre los desagües de los aparatos y bajante, con excepción del inodoro. La conexión a la red de evacuación del edificio se efectuará conforme a la NT E-ISA (Anexo 1-15).
- Redes interiores de antena de T V y teléfono. En edificios dé más de una vivienda, existirá, además, una instalación de interfonía para comunicar estas viviendas con el acceso exterior del edificio. Artículo 2.9. Equipos y aparatos:
Los cuartos húmedos (cocina, lavadero, bafio y aseo) dispondrán de los siguientes equipos o aparatos:
* Cocina: un fregadero con suministro de agua fría y caliente, y evacuación CQD cierre hidráulico. Espacio para cocina, horno y frigorífico.
* Lavadero: deberá existir un espacio para lavadora de ropa o para lavadero, con toma de agua, desagüe y conexión eléctrica.
* Bafio: un inodoro con suministro de agua y evacuación con cierre hidráulico. Un lavabo, un bidé, y una ducha o bafiera con suministro de agua fría y caliente, y evacuación con cierre hidráulico.
* Aseo: un inodoro y un lavabo, en las mismas condiciones que los anteriores.
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4431
Caldra que hi haja una soh:�ió arquitectonica que garantesca un estenedor de roba a l'ambient exterior protegit de les vistes des de l'exterior de l'edifici.
En qualsevol cas, es tindran en compte les prescripcions de l'article 2.22. Article 2.10. Acabaments superficials.
Les cambres humides (cuina, safareig, bany i lavabo) seran revestides amb material rentable i impermeable fins una altura mínima de 2'00 m. El revestiment en l'area de cocció ha de ser a més a més incombustible.
En cas de-cuines situades al mateix recinte de l'estar o el menjador es revestiran els paraments en contacte amb el mobiliari o equip específics de cuina, amb material rentable i impermeable fins una altura mínima de 2'00 m i en l'area de cocció a Inés a més incombustible.
L'edifici
Condicions espacials
Article 2.11. Circulacions horitzontals i verticals. Les circulacions horitzontals i verticals comptaran amb
les següents dimensions lliures, en espais comuns d'edificis de més d'un habitatge:
Porta d'accés: tindra una amplaria de 0'90 m i una altura mínima de 2'05 m.
Vestíbul: podra inscriure's un cercle de diametre 1'50 m. Corredors: tindran una amplaria mínima de 1'20 m i una
altura lliure de 2'40 m com a mínimo Com a criteri de disseny, es tindra en consideració que a
través de qualsevol espai comú de l'edifici puga circular horitzontalment un prisma de 2'00 x 0'60 x 0'60 m.
En aquells edificis en que siga obligatoria l'existencia d'ascensor, hi haura un itinerari practicable per a persones amb mobilitat disminuida, a partir del trobament de l'alineació de l'edifici amb la rasant de la vorera i fins l'ascensor. A aquest efecte, s'entén que un itinerari és practicable si:
1. No inclou escala ni escalons ai1lats. 2. Té una amplaria mínima de 0'90 m. 3. En els canvis de direcció disposa de l'espai mínim ne
cessari per a efectuar els girs amb cadira de rodes. 4. El pendent maxim per a salvar un desnivell mitjan�ant
rampa és del 8OJo. S'admet fins un lOOJo en trams de longitud inferior a 10 m i es podra augmentar aquest pendent fins el límit del 12OJo en trams de longitud inferior a 3 m.
En l'itinerari practicable, el desnivell admissible, per a accedir-hi sen se rampa des de l'espai exterior, tindra una altura maxima de 0'12 m salvada per un planol inclinat. I..:escala:
Els trams d'escala hauran de complir les següents condi-cions:
- Amplaria mínima de tram: 1 m. - Petjada mínima: 0'27 m. - Contrapetja�maxima: 0'19 m. El número maxim de contrapetges per tram sera de 16. S'haura de complir que la suma de petjada més el doble
de la contrapetja siga superior a 0'59 m i inferior a 0'68 m. I..:altura lliure mínima sera de 2'20 m, amidada des de
l'aresta exterior de l'escaló fins la cara inferior del tram immediatament superior.
En escales corbes o compensades, es complira que a 0'40 m de qualsevol barana, la petjada deIs graons sera major o igual a 0'25 m, i aquesta amplaria es complifa en una longitud d'escaló d'almenys 0'70 m.
Els replans o plans d'escala, tindran una amplaria mínima igual a l'amplaria del tram major que dóna a aquest, i una longitud mínima de 0'70 m.
Deberá existir una solución arquitectónica que garantice el tendido de la ropa al ambiente exterior protegido de las vistas desde el exterior del edificio. En cualquier caso, se tendrán en cuenta las prescripciones del artículo 2.22.
Artículo 2.10. Acabados superficiales: Los cuartos húmedos (cocina, lavadero, bafio y aseo) irán
revestidos con material lavable e impermeable hasta una altura mínima de 2,00 m. El revestimiento en el área de cocción será además incombustible.
En caso de cocinas situadas en el mismo recinto del estar o comedor, se revestirán los paramentos en contacto con el mobiliario o equipo específicos de cocina, con material lavable e impermeable hasta una altura mínima de 2,00 m. y en el área de cocción será además incombustible.
El edificio
Condiciones espaciales
Artículo 2.11. Circulaciones horizontales y verticales Las circulaciones horizontales y verticales contarán con
las siguientes dimensiones libres, en espacios comunes de edificios de más de una vivienda:
Puerta de acceso: tendrá un ancho mínimo de 0,90 m. y una altura mínima de 2,05 m.
Zaguan: podrá inscribirse un círculo de diámetro 1,50 m. Pasillos: tendrán un ancho mínimo de 1,20 m. y una altu
ra libre de 2,40 m. como mínimo. Como criterio de disefio, se tendrá en consideración que
a través de cualquier espacio común del edificio pueda circular horizontalmente un prisma de 2,00 x 0,60 x 0,60 m.
En aquellos edificios en que sea obligatoria la existencia de ascensor, existirá un itinerario practicable para personas con movilidad disminuida, a partir del encuentro de la alineación del edificio con la rasante de la acera y hasta el ascensor. A este efecto, se entiende que un itinerario es practicilble si:
1. No incluye escalera ni peldafios aislados. 2. T iene una anchura mínima de 0,90 m. 3. En los cambios de dirección dispone del espacio míni
mo necesario para efectuar los giros con- silla de ruedas. 4. La pendiente máxima para salvar un desnivel median
te rampa es del 8OJo. Se admite hasta un lOOJo en tramos de longitud inferior a 10 m. y se podrá aumentar esta pendiente hasta el límite del 12 OJo en tramos de longitud inferior a 3 m.
En el itinerario practicable, el desnivel admisible, para acceder sin rampa al mismo desde el espacio exterior, tendrá una altura máxima de 0,12 m. salvada por un plano inclinado. La escalera:
Los tramos de escalera deberán cumplir las siguientes con-diciones:
- Ancho mínimo de tramo: 1 m. - Huella mínima: 0,27 m. - Thbica máxima: 0,19 m. El número máximo de tabicas por tramo será de 16. Deberá cumplirse que la suma de la huella más el doble
de la tabica sea superior a 0,59 m. e inferior a 0,68 m. La altura libre mínima será de 2,20 m. , medida desde la
arista exterior del escalón hasta la cara inferior del tramo inmediatamente superior.
En escaleras curvas o compensadas, se cumplirá que a 0,40 m. de cualquier barandilla, la huella de los peldafios será mayor o igual a 0,25 m., cumpliéndose este ancho en una longitud de peldafio de al menos 0,70 m.
Las mesetas o rellanos, tendrán un ancho mínimo igual al ancho del tramo mayor que en ella desembarca, y una longitud mínima de 0,70m.
-
•
4432 1991 05 22 DOGV - Núm. 1.548
En el cas de replans que s�.Q.tilitzen d'accés a habitatges o locals, l'amplfuia mínima sera de 1'20 m i la distancia mínima entre l'aresta de l'últim escaló i el buit de les portes a les quals servesca sera de 0'25 m.
En edificis d'un únic habitatge, les anteriors dimensions podran ser incrementades o dismunIdes en un 20%, segons que es tracte d'una condició maxima o mínima respectivament, tret de la petjada mínima i la contrapetja maxima que tindran les mateixes condicions. eascensor: caldra que n'hi haja si l'altura entre el nivell de la vorera, amidat en l'eix del portal, i el nivell del paviment de l'última planta d'accés a habitatges fóra superior a 12 m.
Caldra que es fa<;a un segon ascensor si l'altura, amidada de la mateixa manera que el cas anterior, fóra superor a 26 m o si el número d'habitatges servits per l'ascensor fóra superior a 28.
A l'objecte de fer un itinerari practicable per a persones amb mobilitat disminuIda, almenys un ascensor comptara amb les característiques següents:
- Les portes, tant de la cabina com les d'accés a cada planta, tindran un espai lliure amb una amplaria mínima de 0'80 m i seran automatiques.
- La cabina de l'ascensor tindra, com a mínim, unes dimensions lliures de 0'90 x 1'20 m, i sera la de menor dimensió la que confronta amb el buit d'accés a aquest. La superfície mínima sera de 1'20 m2•
- El desnivell maxim entre el llindar de la cabina i el corresponent a la porta d'accés a cada planta sera de + /- 20 mil·límetres.
Els replans d'accés des de l'ascensor a cada planta tindran una amplaria d'1'20 m.
Artic/e 2.12. Patis. Els patis de l'edifici es poden considerar interiors o exte
riors, segons que estiguen continguts dins del volum de l'edifici o situats en la fa<;ana.
Els patis interiors, en funció de l'heterogene'itat d'usos als quals serveixen comptaran amb unes dimensions mínimes per a garantir la menor interferencia d'usos, dins els límits de les exigencies de salubritat. S'estableixen quatre tipus de patis:
T ipus 1. Aquests patis, podran servir simultaniament a qualsevol tipus d'habitació o espai comú, incIos l'estat. Si serviren a l'estat, els paraments d'aquestos patis hauran de tenir tractament de fa<;ana en el seu disseny i construcció, i seran utilitzables com a espai comunitari.
T ipus 2. Aquests patis, podran servir simultaniament a qualsevol tipus d'habitació o espai comú, tret de l'estar.
T ipus 3. Aquests patis, podran servir a les mateixes habitacions que els del tipus 2, i no es permetra que hi recaiguen simultaniament cuines i dormitoris.
T ipus 4. Aquests patis, podran servir únicament a banys, lavabos, safareigs i a espais comuns de l'edifici.
Les dimensions...que defineixen aquestos patis i també les -
Di ámetro minimo de la --B ( baño) ci rcunferencia i nscri b i -
T i po L ( l av. ) ble en metros. de E O K e y Según al- Valor mínimo
Patio esto doro cOCo como espacios tura H de en viviendas: comunes. patio. plurif. /un i f .
-
1 SIRVE 0 , 40 H 6, 00/4, 00 1---
2 SIRVE 0 , 25 H 3, 00/2 , 00 1---
Uno u 3 NO otro SI RVE 0, 20 H 3, 00/2, 00
1---4 NO SIRVE 0 , 1 5 H 2, 00/1 , SO
'--
En el caso de mesetas que sirvan de acceso a viviendas o locales, el ancho mínimo será de 1,20 m. y la distancia mínima entre la arista del último peldafio y el hueco de las puertas a las que sirva será de 0,25m.
En edificios de una sola vivienda, las anteriores dimensiones podrán ser incrementadas o disminuidas en un 20%, según se trate de una condición máxima o mínima respectivamente, excepto la huella mínima y tabica máxima que tendrán las mismas condiciones.
El ascensor: será obligatoria su existencia si la altura entre el nivel de la aCénl, medido en el eje del portal, y el nivel del pavimento de la última planta de acceso a viviendas fuera superior a 12 m.
Será obligatoria la existencia de un segundo ascensor si, la altura medida de la misma manera que el caso anterior, fuera superior a 26 m. o si el número de viviendas servidas por el ascensor fuera superior a 28.
Con objeto de hacer un itinerario practicable para personas con movilidad disminuida, al menos im ascensor contará con las siguientes características:
- Las puertas, tanto de la cabina como las de acceso a cada planta, tendrán un hueco libre con un ancho mínimo de 0,80 m. y serán automáticas.
- La cabina del ascensor tendrá, como mínimo, unas dimensiones libres de 0,90 x 1,20 m., siendo la menor dimensión la que se enfrenta al hueco de acceso al mismo. La superficie mínima será de 1,20 m2•
- El desnivel máximo entre el umbral de la cabina y el correspondiente a la puerta de acceso a cada planta será de + /- 20 milímetros.
Las mesetas de acceso desde el ascensor a cada planta, tendrán un ancho mínimo de 1,20 m.
Artículo 2.12. Patios Los patios del edificio pueden considerarse interiores o
exteriores, según estén contenidos dentro del volumen del edificio o estén situados en la fachada del mismo.
Los patios interiores, en función de la heterogeneidad de usos a los que sirven, contarán con unas dimensiones mínimas para garantizar la menor interferencia de usos, dentro de los límites de las exigencias de salubridad. Se establecen cuatro tipos de patios:
T ipo 1. Estos patios, podrán servir simultáneamente a cualquier tipo de habitación o espacio común ,incIuido el estar. En el caso de servir al estar, los paramentos de estos patios deberán tener tratamiento de fachada en su disefio y construcción, y serán utilizables como espacio comunitario.
T ipo 2. Estos patios, podrán servir simultáneamente a cualquier tipo de habitación o espacio común, excepto al estar.
T ipo 3. Estos patios, podrán servir a las mismas habitaciones que los del tipo 2, no permitiéndose que a ellos recaigan simultáneamente cocinas y dormitorios.
T ipo 4. Estos patios podrán servir únicamente a bafios, aseos, lavaderos y a espacios comunes del edificio.
Las dimensiones que definen estos patios así como las ha-- ---
Di ámetro minimo de la --B ( baño) ci rcunferenci a inscribi-
Tipo L ( l av. ) ble en metros . de E O K e y Según a l - Valor mínimo
Patio est o doro cOCo como espacios tura H de en viviendas: comunes. pati o . plur i f . /uni f .
r--
1 SIRVE 0 , 40 H 6, 00/4 , 00 r--
2 SIRVE 0, 25 H 3, 00/2, 00 1---
Uno u 3 NO otro SIRVE 0 , 20 H 3, 00/2, 00
r--
4 NO SIRVE 'J, 1 5 H 2, 00/1 , SO '---
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4433
habitacions a les quals poden seQ'ir es reflecteixen en el quadre següent. El diametre mínim de-Ia circumferencia inscriptibIe és variable segons siga habitatge plurifamiliar o unifamiliar.
En els patis T ipus 1, quan l'ample del solar siga inferior al diametre obtingut per aplicació del quadre anterior, es prendra com a ample del pati el del solar i com a profunditat del pati el düimetre de la circumferencia ·obtingut.
En edificis d'un o dos habitatges per planta, situats en solars de redui"des dimensions en comparació a l'altura edificable, els patis quedaran exempts del compliment de les dimensions mínimes anteriors, si existeix una possibilitat material de realitzar una distribució racional en planta deIs habitatges, a causa a la desproporció que hi ha entre la superfície mínima del pati exigible, segons aquesta normativa, i la superfície del solar. En qualsevol cas, haura de complir la regulació dels patis mínims especificats en les Ordenances Municipals corresponents.
EIs patis exteriors, compliran les limitacions a l'efecte contemplades en les Ordenances Municipals d'Edificiació corresponents.
Tots els patis, tant interiors com exteriors, si no són d'ús privat, seran accessibles, des d'espais comuns, per al seu manteniment i neteja.
"""'-
Article 2.13. Buits de servei. EIs buits de servei que continguen instal·lacions comunes
o conjunts d'escomeses individual s, hauran de ser registrades des d'espais comuns i permetran realitzar adequadament les operacions de manteniment i reparació. Les instal·lacions en el seu interior estaran separades entre si, segons la seu a normativa específica (Annex 1).
Article 2.14. Aparcaments. En el disseny d'aparcaments, en edificis d'habitatges,
s'atendran a les Ordenances Municipals corresponents. Subsidiáriament, es tindran en compte les condicions par
ticulars de disseny deIs aparcaments en edificis d'habitatges de protecció oficial (article 3 .1).
Condicions de seguretat
Article 2.15. Estabilitat. I..:edifici sera estructuralment estable, i no haura d'estar
afectat per lliscaments del conjunt, girs o enfonsaments que posen en perill els ocupants o tercers, o bé afecte als edificis confrontants.
La sobrecarrega d'ús vigent en la norma «Accions en I'Édificació» (Annex 1-4) condicionara i limitara els usos als quals puga destinar-se l'edifici. Article 2.16. Seguretat contra el robament.
En el disseny i construcció de l'edifici, s'adoptaran les solucions arquitectoniques adequades, que dificulten l'accés a aquest de persones no autoritzades que puguen constituir un risc tant per a l'edifici com per als usuaris o els béns.
La solució adoptada sera compatible amb la facil evacuació de l'edifici en cas d'emergencia. Article 2.17. Seguretat contra la caiguda.
EIs espais de finestra, l'altura de les quals sobre el paviment de l'habitatge o espais comuns siga inferior a 0'90 m estaran protegits per vidre armat o de seguretat, plafons o baranes, fins l'altura de 0'90 m des del paviment, i resistiran una carrega horitzontal de 100 kg/m aplicat en la part superior.
En elements comuns d'edificis de més d'un habitatge, els balcons, terrasses, espais amb desnivells bruscs d'altura superior a 0'70 m, escales, rampes, etc. estaran protegits per baranes amb les característiques següents:
bitaciones a los que pueden servir se reflejan en el cuadro siguiente. El diámetro mínimo de la circunferencia inscribible es variable según sea vivienda plurifamiliar o unifamiliar.
En los patios Tipo 1, cuando el ancho del solar sea inferior al diámetro obtenido por aplicación del cuadro anterior, se tomará como ancho del patio el del solar y como profundidad del patio el diámetro de la circunferencia obtenido.
En edificios de una o dos viviendas por planta, situados en solares de reducidas dimensiones en comparación con su altura edificable, los patios quedarán exentos del cumplimiento de las dimensiones mínimas anteriores, si existe una imposibilidad material de realizar una distribución racional en planta de las viviendas, debido a la desproporción existente entre la superficie mínima del patio exigible, según esta normativa, y la superficie del solar. En cualquier caso, habrá que cumplir con la regulación de los patios mínimos especificados en las Ordenanzas Municipales correspondientes.
Los patios exteriores, cumplirán las limitaciones al efecto contempladas en las Ordenanzas Municipales de Edificación correspondientes.
Todos los patios, tanto interiores como exteriores, si no son de uso privado, serán accesibles, desde espacios comunes, para su mantenimiento y limpieza.
Artículo 2.13. Huecos de servicio Los huecos de servicio que contengan instalaciones co
munes o conjuntos de acometidas individuales, deberán ser registrables desde espacios comunes y permitirán realizar adecuadamente las operaciones de mantenimiento y reparación. Las instalaciones en su interior estarán separadas entre sí, conforme a su normativa específica. (Anexo 1).
Artículo 2.14. Aparcamientos. En el diseño de aparcamientos, en edificios de viviendas,
se estará a lo dispuesto en las Ordenanzas Municipales correspondientes. Subsidiariamente, se tendrán en cuenta las condiciones particulares de diseño de los aparcamientos en edificios de V iviendas de Protección Oficial (artículo 3.1).
Condiciones de seguridad
Artículo 2.15. Estabilidad El edificio será estructuralmente estable, no estando afec
tado por deslizamientos del conjunto, giros o hundimientos que pongan en peligro a sus ocupantes o a terceros, o bien afecte a los edificios colindantes.
La sobrecarga de uso vigente en la norma «Acciones en la Edificación» (anexo 1-4) condicionará y limitará los usos a los que pueda destinarse el edificio. Artículo 2.16. Seguridad contra el robo.
En el diseño y construcción del edificio, se adoptarán las soluciones arquitectónicas adecuadas, que dificulten el acceso al mismo de personas no autorizadas que puedan constituir un riesgo tanto para el edificio como para sus usuarios o enseres.
La solución adoptada será compatible con la fácil evacuación del edificio en caso de emergencia. Artículo 2.17. Séguridad contra la caída
Los huecos de ventana, cuya altura sobre el pavimento de la vivienda o espacios comunes sea inferior a 0,90 m., estarán protegidos por vídrio armado o de seguridad, paneles o barandillas, hasta la altura de 0,90 m. desde el pavimento, y resistirán un empuje horizontal de 100 Kg/ml. aplicado en su parte superior.
En elementos comunes de edificios de más de una vivienda, los balcones, terrazas, espacios con desniveles bruscos de altura superior a 0,70 mts, escaleras, rampas, etc, estarán protegidos por barandillas con las siguientes características:
-
•
4434 1991 05 22 DOGV • Núm. 1.548
- Altura mínima: .... 0'90 m en l'interior de l'edifici (escales, rampes ... ) 1'00 m en l'exterior de l'edifici (balcons, terrasses ... ) - Resistir una carrega horitzontal: 100 kg/m. - Disseny: no permetre el pas entre els seus buits d'una
esfera de diametre major de 0'12 m, ni ser escalable.
Article 2.18. Seguretat contra el foco I.:edifici complira les condicions de protecció contra in
cendis d'acord amb el que s'especifica en la NBE-CPI vigent (Annex 1-3) ! les Ordenances Municipals corresponents. Article 2.19. Seguretat contra llamps.
Els edificis disposaran de parallamps, en les condicions determinades per la normativa vigent (Annex 1-17) i d'acord amb els criteris de disseny i calcul de la NT E-IPP (InstaHacions de protecció: parallamps). (Annex 1-16).
Article 2.20. Seguretat contra els riscs de les instaHacions. Les instaHacions de l'edifici tindran les suficients mesu
res de seguretat pel que fa a la ubicació, disposició, accessibilitat, compartimentació, etc, reflectides en les normatives expecífiques i en les normes basiques de l'edificació. (Vegeu Annex 1-6, 7, 8, 10, 11). Condicions de salubritat
Article 2.21. IHuminació. - Escales: en edificis de més d'un habitatge, les escales
comptaran amb iHuminació natural, amb un mínim d'un metre quadrat per planta i en totes les plantes en les quals hi haja habitatges. Aquesta no s'ha de produir a través de balcons o terrasses d'ús privat per evitar-ne el possible tancament.
La iHuminació zenital sera admissible fins quatre plantes, i haura de quedar un buit central lliure en tota l'altura de l'escala, en el qual es puga inscriure un cercle de 1'10 m de diametre, i tindra una superfície translúcida superior als 2/3 de la superficie en planta d'escala.
Article 2.22. Ventilació. - Facanes i Patis: En el disseny de facanes i patis, tant interiors com exte
riors, per a limitar possibles estrangulaments, es tindran en compte les següents condicions:
Des d'un punt qualsevol d'un buit d'iHuminació i ventilació i en el planol horitzontal que passe per aquest punt, es podra observar sense obstruccions, un segment de L metres de longitud, paraHel a la facana i situat a L metres d'aquesta, de tal manera que l'angle de visió que definesca el punt amb l'esmentat segment siga igual o superior a 45°.
La dimensió L, d'acord amb el tipus de pati, prendra els valors següents:
T ipus de pati L (m.)
1 6'00/4'00
2 i 3 3'0012'00
4 2'00/1'50
El valor major de L, de cada requadre és aplicable a edificis de més d'unilabitatge i el menor a edificis d'un habitatge.
En cas de patis coberts, hi haura una eixida d'aire a la part superior d'almenys, 1/6 de la superfície en planta del patio El cobriment del pati sera translúcido
- Escales: les escales d'edificis d'habitatge tindran ventilació directa. Els seus buits d'iHuminació seran practicables, almenys, en la sisena part de la superfície mínima d'iHuminació definida anteriorment, i no es produira a través de balcons o terrats d'ús privat.
En cas d'iHuminació zenital haura d'existir una ventilació perimetral en el trobament de l'envidriament amb la caixa d'escala.
- Conductes de ventilació: els conductes de ventilació sobrepassaran el nivell de la coberta en, almenys, 1'10 m si no'
- Altura mínima: 0,90 m. en el interior del edificio (escaleras, rampas .... ) 1,00 m. en el exterior del edificio (balcones, terrazas ... ) - Resistir un empuje horizontal: 100 Kg/ml. - Disefto: no permitir el paso entre sus huecos de una
esfera de diámetro mayor de, 0,12 m., ni ser escalable.
Artículo 2.18. Seguridad contra el fuego. El edificio cumplirá las condiciones de protección contra
incendios conforme a lo especificado en la NBE-CPI vigente (Anexo 1-3) y las Ordenanzas Municipales correspondientes. Artículo 2.19. Seguridad contra el rayo.
Los edificios dispondrán de pararrayos, en las condiciones determinadas por la normativa vigente (anexo 1-17) y según los criterios de disefto y cálculo de la NT E-IPP (Instalaciones de protección: pararrayos). (Anexo 1-16). Artículo 2.20. Seguridad contra riesgos de las instalaciones:
Las instalaciones del edificio contarán con las suficientes medidas de seguridad en cuanto a su ubicación, disposición, accesibilidad, compartimentación, etc, reflejadas en sus normativas específicas y en las normas básicas de la edificación. (Ver anexo 1-6, 7, 8, 10, 11). Condiciones de salubridad
Artículo 2.21. Iluminación - Escaleras: en edificios de más de una vivienda, las es
caleras contarán con iluminación natural, con un mínimo de un metro cuadrado por planta y en todas las plantas en las que haya viviendas. Esta no se producirá a través de balcones o terrazas de uso privado en evitación de su posible cierre.
La iluminación cenital será admisible hasta cuatro plantas, debiendo quedar un hueco central libre en toda la altura de la escalera, en el que se pueda inscribir un circulo de 1,10 m. de diámetro, y tendrá una superficie traslúcida superior a los 2/3 de la superficie en planta de escalera.
Artículo 2.22. Ventilación - Fachadas y patios: en el disefto de fachadas y patios,
tanto interiores como exteriores, para limitar posibles estrangulamientos, se tendrán en cuenta las siguientes condiciones:
Desde un punto cualquiera de un hueco de iluminación y ventilación y en el plano horizontal que pase por dicho punto, se podrá observar sin obstrucciones, un segmento de L metros de longitud, paralelo a fachada y situado a L metros de ésta, de tal forma que el ángulo de visión que defina el punto con dicho segmento sea igual o superior a 45°.
La dimensión L, en función del tipo de patio, tomará los siguientes valores:
T ipo de patio L (m.) 6,00/4,00
2 y 3 3,0012,00
4 2,00/1,50
El valor mayor de L, de cada recuadro es aplicable a edificios de más de una vivienda y el menor a edificios de una vivienda.
En caso de patios cubiertos, existirá una salida de aire en su parte superior de, al menos, 1/6 de la superficie en planta del patio. La cubrición del patio será traslúcida.
- Escaleras: las escaleras de edificios de viviendas tendrán ventilación directa, siendo sus huecos de iluminación practicables, al menos, en la sexta parte de la superficie mínima de iluminación definida anteriormente, no produciéndose a través de balcones o terrazas de uso privado.
En caso de iluminación cenital deberá existir una ventilación perimetral en el encuentro del acristalamiento con la caja de escalera.
- Conductos de ventilación: Los cnnductos de ventilación, sobrepasarán el nivel de la cubierta en, al menos, 1,10
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4435
hi havia obstruccions en un radi de 6 metres; en cas contrari, s'haura d'incrementar aquesta á'ltyra en funció de l'altura de l'obstrucció i la distancia d'aquesta al conducte, segons NTE-ISV (Annex 1-12).
.
Solucions alternatives als conductes de ventilació: l. Els banys i safareigs podran ventilar mitjan<;ant pati
nets de dimensions mínimes 1,20 x O,80 m, seran registrables per a la seua neteja i manteniment i serviran un maxim de vuit plantes.
2. S'admet la ventilació mecanica per conductes verticals independents tins a la coberta, per a cada bany o lavabo de cada habitatge, amb els requisits que exigeix la normativa exigencial (Annex 11).
Artic/e 2.23. Atenuació acústica. Els elements separadors entre distints locals, habitatges
i zones comuns, comptaran amb el suficient ai1lament del soroIl aeri i del soroll d'impacte, segons la NBE-CA vigent. (Annex 1-1).
Artic/e 2.24. Confort higrotermic. Estara garantida, en condicions normal s, l'estanque"itat
deIs tancaments de fa<;ana, cobertes i el terra de. l'edifici, de l'aigua i el vent.
Els registres de les persianes hauran de ser estancs a l'aigua i al vent i estaran ai1lats termicament.
En els habitatges situats en planta baixa hauran d'estar ai1lats del terreny mitjan<;ant una cambra d'aire ventilada i barrera antihumitat corresponent. Si hi mancava, hi haura un sistema d'impermeabilització que evite l'aparició en d'humi
tats en l'habitatge procedents del terreny. La perdua global de calor de l'edifici, el disseny i el cillcul
deIs elements de compartimentació i tancament, i el sistema de calefacció que hi haja, s'ajustaran a la NBE-CT vigent i reglamentació específica d'instaHacions. (Annex 1-2, 10).
Condicions de dotació
Artic/e 2.25. ProveIment d'aigua. El cabal i la pressió de la xarxa interior seran suficients
per a aconseguir el subministrament mínim, segons la norma basica vigent (A,nnex 1-6), en circumstancies normals i en el punt més desfavorable. Si hi manca, haura d'instaHar-se un sistema que garantesca el cabal i la pressió en els punts de consumo
.
La independencia de flUId quedara assegurada impedentse la mescla amb aigües residuals o d'origen distint al previsto .
Quedaril assegurada així mateix, la independencia de l'usuari, de manera que puga accedir a la xarxa general sense servitud, que puga seccionar la seu a instaHació i que permeta la instaHació d'un comptador individual.
El tra<;at de la instaHació sera preferentment per zones d'ús comú, o de filéil accés des d'aquestes, per a facilitar el manteniment. Artic/e 2.26. Subministrament d'energia electrica i d'altres instal·lacions
La independencia de la instal·lació electrica es garantira mitjan<;ant seccionament general de la xarxa i seleccionament parcial de circuits en aparcaments, zones comuns, locals, ha-bitatges, etc.
.
Estara assegurada la independencia del subministrament d'energia electrica de cada usuari, de manera que tinga accés directe a la centralització comuna, puga instal·lar un comptador individual que puga seccionar la instal·lació d'aquest.
El tra<;at de la instaHació electrica sera preferentment per zones d'ús comú o de filcil accés, i seran independents les derivacions individuals.
m. si no hubiera obstrucciones en un radio de 6 metros; en caso contrario, deberá incrementarse esta altura en función de la altura de la obstrucción y su distancia al conducto, conforme NTE-ISV (anexo 1-12)
- Soluciones alternativas a los conductos de ventilación: l. Los baños y aseos podrán ventilar mediante, patinillos
de dimensiones mínimas 1,20 x O,SO m., serán registrables para su limpieza y mantenimientó y servirán un máximo de ocho plantas.
2. Se admite la ventilación mecánica por conductos verticales independientes hasta cubierta, para cada baño o aseo de cada vivienda, con los requisitos de la normativa exigencial (Anexo 11).
Artículo 2.23. Atenuación acústica Los elementos separadores entre distintos locales, vivien
das y zonas comunes, contarán con el suficiente aislamiento al ruido aéreo y ruido de impacto, según la NBE-CA vigente. (Anexo 1-1).
Artículo 2.24. Confort higrotérmico Estará garantizada, en condiciones normales, la estanqui
dad de los cerramientos de fachada, cubiertas y suelos del edificio, frente al agua y viento.
Los registros de las persianas deberán ser estancos frente al agua y viento y estarán aislados térmicamente.
Las viviendas situadas en planta baja deberán estar aisladas del terreno por medio de una cámara de aire ventilada y barrera antihumedad correspondiente. En su defecto, deberá existir un sistema de impermeabilización que evite la aparición de humedades en la vivienda procedentes del terreno.
La pérdida global de calor del edificio, el diseño y cálculo de Jos elementos de compartimentación y cerramiento, y el sistema de calefacción existente, se ajustarán a la NBE-CT vigente y reglamentación específica de instalaciones. (Anexo 1-2, 10).
'
Condiciones de dotación
Artículo 2.25. Abastecimiento de agua: El caudal y la presión de la red interior serán suficientes
para conseguir el suministro mínimo, según la norma básica vigente (anexo 1-6), en circunstancias normales y en el punto más desfavorable. En su defecto, deberá instalarse un sistema que garantice el caudal y la presión en los puntos de consumo.
La independencia de fluído quedará asegurada impidiéndose la mezcla con aguas residuales o de origen distinto al previsto.
.
Quedará asegurada asímismo,la independencia del usuario,de manera que pueda acceder a la red general sin servidumbre, pudiendo seccionar su instalación y permitiendo la instalación de un contador individual.
El trazado de la instalación será preferentemente por zonas de uso común,o de fácil acceso desde éstas,para facilitar el mantenimiento.
A rtículo 2.26. Suministro de energía eléctrica y otras instalaciones.
La independencia de la instalación eléctrica se garantizará mediante seccionamiento general de la red y seccionamiento parcial de circuitos en aparcamientos, zonas comunes, locales, viviendas, etc.
Estará asegurada la independencia del suministro de energía eléctrica de cada usuario, de manera que tenga acceso directo a la centralización común, pueda instalar un contador individual y pueda seccionar su instalación.
El trazado de la instalación eléctrica será preferentemente por zonas de uso común o de fácil acceso, siendo independientes las derivaciones individuales.
-
•
4436 1991 05 22 DOGV - Núm. 1.548
Els edificis de més d'un habitatge comptaran amb instaBacions generals d'antena col, lectiVa., interfonia des de l'accés exterior a cada habitatge i de telHons.
Els edificis d'habitatges comptaran amb instal-lació general de connexió a terra de les instaHacions i mas ses metaHiques, segons el Reglament Electrotecnic per a Baixa Tensió. (Annex 1-7).
Artic/e 2.27. Evacuació d'aigües residuals. La independencia de la instaHació s'assegurara mitjan
c;ant: tancadura hidraulica a la sortida dels aparells en l'interior de l'habitatge, ventilació de les baixants amb l'exterior, arquetes accessibles a peu de baixant o si hi mancava, si. la xarxa és penjada es disposara de registres en els punts de trobament entre baixant i xarxa horitzontal, i finalment, mitjanc;ant pou general, preferentment sifonic, en la connexió a la xarxa de clavegueram.
El trac;at de la instaHació sera preferentment per zones d'ús comú o de facil accés, especialment les arquetes de col'lectors horitzontals.
Les estances de comptadors disposaran d'albelló sifonic.
Artic/e 2.28. Evacuació d'aigües pluvials. Les aigües pluvials recollides en les cobertes de l'edifici
no vessaran directament a la via pública, sinó que s'hauran de conduir mitjanc;ant baixants a la xarxa de sanejament, sempre que aquesta tinga prou capacitat i ho permeta la normativa municipal corresponent.
L'empla�ament
Condicions espacials
Artic/e 2.29. Accessos. Els accessos, tant de vianant com de transit rodat, hau
ran d'estar pavimentats fins a l'edifici, i estara prevista l'evacuació d'aigües de pluja per clavegueram o si hi mancava per vessament natural del terreny, que es dotara de les pendents adequades.
Condicions de seguretat i salubritat
Artic/e 2.30. Situació. Els abocadors de fem comunals, les estacions de trans
formació d'escombraries, les instaHacions d'aigües residuals i d'altres indústries molestes, insalubres, nocives o perilloses, estaran separades deis emplac;aments d'habitatges, i es respectaran les distancies prescrites en la seua normativa específica vigent (Annex 1-13)
No estaran immediats a dunes movedisses. Distaran més de 25 m d'arees forestals qualificades amb
reconegut perill d'incendi, i l'esmentada banda, estara lliure d'arbusts o vegetació.
Condicions de dolació
Artic/e 2.31. Provelment d'aigua. El provei"ment d'aigua es realitzara mitjanc;ant connexió
a la xarxa de subministrament públiCo i es trobara aquesta connexió provei"da de clau de tallament per al seu ai1lament de la xarxa. En cas de provei"ment particular, realitzat mitjanc;ant pou o aljub, es garantira un aforament mínim de 100 litres per persona i dia, i s'assegurara la potabilitat de l'aigua mitjanc;ant analisi. Per a evitar una possible contaminació, el pou estara situat, si hi hagués desnivell, en cota superior al pou d'aigües residuals i en qualsevol cas a més de 50 metres de distancia d'aquest. Artic/e 2.32. Subministrament d'energia electrica.
El subministrament d'energia eleCtrica es realitzara mitjanc;ant connexió a la xarxa pública, d'acord amb la regla-
Los edificios de más de una vivienda contarán con instalaciones generales de antena colectiva, interfonía desde el acceso exterior a cada vivienda y de teléfonos.
Los edificios de viviendas contarán con instalación general de puesta a tierra de las instalaciones y masas metálicas, según el Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión. (Anexo 1-7).
Artículo 2.27. Evacuación de aguas residuales: La independencia de la instalación se asegurará median
te: cierre hidráulico a la salida de los aparatos en el interior de la vivienda, ventilación de las bajantes con el exterior, arquetas accesibles a pie de bajante o en su defecto, si la red es colgada, se dispondrá de registros en los puntos de encuentro entre bajante y red horizontal, y por último, mediante pozo general, preferentemente sifónico, en la conexión a la red de alcantarillado.
El trazado de la instalación será preferentemente por zonas de uso común o de fácil acceso, especialmente las arquetas de colectores horizontales.
Los cuartos de contadores dispondrán de sumidero sifónico. Artículo 2.28. Evacuación de aguas pluviales.
Las. aguas pluviales recogidas en las cubiertas del edificio no verterán directamente a vía pública, siendo conducidas mediante bajantes a la red de saneamiento, siempre que esta tenga la suficiente capacidad y lo permita la normativa municipal correspondiente.
El emplazamiento
Condiciones espaciales.
Artículo 2.29. Accesos. Los accesos, tanto peatonal como de tránsito rodado, de
berán estar pavimentados hasta el edificio, estando prevista la evacuación de aguas de lluvia por alcantarillado o en su defecto por escorrentía natural del terreno, dotándolo de las pendientes adecuadas.
Condiciones de seguridad y salubridad.
Artículo 2.30. Situación. Los estercoleros comunales, las estaciones de transforma
ción de basuras, las instalaciones de aguas residuales y demás industrias molestas, insalubres, nocivas o peligrosas, estarán sepa.r�das de los emplazamientos de viviendas, respetando las distancias prescritas en su normativa especifica vigente (anexo 1-13).
No estárán inmediatos a dunas o muédanos movedizos. Distarán más de 25 metros de áreas forestales calificadas
como de reconocido peligro de incendio, estando la mencionada banda, libre de arbustos o vegetación. Condiciones de dotación
Artículo 2.31. Abastecimiento de agua. El abastecimiento de agua se realizará mediante conexión
a la red de suministro público, estando esta conexión provista de llave de corte para su aislamiento de la red. En caso de suministro propio, realizado mediante pozo o algibe, se garantizará un aforo mínimo de 100 litros por persona y día, y se asegurará la potabilidad del agua mediante análisis. Para evitar una posible contaminación, el pozo estará situado, si hubiera desnivel, en cota superior al pozo de aguas residuales y en cualquier caso a más de 50 metros de distancia del mismo. Artículo 2.32. Suministro de energía eléctrica.
El suministro de energía eléctrica se realizará mediante conexión a la red pública, conforme a su reglamentación espe-
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4437
mentació específica (annex 1-7). En cas d'instal·lació autonoma, si no hi havia xarxa públic� es garantira el subministrament necessari per a les dotacio-ns d'enllumenat, equips i sistemes, especificatsen eIs apartats d'habitatge.
Artic/e 2.33. Evacuació d'aigües residuals. r.:evacuació d'aigües residuals es realitzara mitjan�ant con
nexió a la xarxa de clavegueram, estant aquesta connexió proveida de pou registrable. Si no hi hagués xarxa de clavegueram, l'evacuació es fara mitjan�ant un sistema de depuració i abocament �'acord amb NTE-ISD (Annex 1-14).
CAPÍTOL III L'habitatge de protecció oficial (HPO)
L'edifici
Artic/e 3.1. Aparcaments. Estaran situats en planta baixa o soterrani deis edificis des
tinats a habitatge, o en local s independents. No estaran situats sobre habitatges llevat deIs casos justi
ficats que garantesquen les exigimcies de seguretat, salubritat i insonorització.
En el seu disseny, es tindran en compte les següents condicions:
* Vestíbul: sera independent funcionalment de l'accés de vehicles.
* Accés de vianants: en aparcaments es disposara d'un accés per als vianants independent de la rampa d'accés de vehicles. Quan aquest accés es realitze per rampa o e�cala, aquestes compliran allo especificat en l'article 2.11 que fa referencia a circulacions horitzontals i verticals de l'edifici.
* Espais d'accés: l'amplaria mínima d'espais d'accés i re-plans complira amb les següents limitacions:
- A carrers d'amplaria igual o superior a 12 m = 3'00 m. - A carrers d'amplaria inferior a 12 m = 4'00 m. En aparcaments amb capacitat superior a 100 places l'es
pai d'accés sera de 6'00 m, o bé tindra dos espais independents amb l'amplaria definida anteriorment d'acord amb l'amplaria de carrero
Tots els aparcaments disposaran d'un repla amb una amplaria igual a l'espai mínim i amb una fondaria mínima de 5'00 metres, sense incloure en aquesta superfície la d'ús públic, i amb pendent menor del 50/0.
Si la porta de l'aparcament es situa al planol de fa�ana o al repla tindra l'amplaria mínima d'aquestes.
Si la porta de l'aparcament se situa en contacte amb la rampa tindra l'amplaria mínima d'aquesta.
* Rampa: complira amb les següents limitacions: - Recta: pendent no majar del 16%. - Revolta: pendent no majar del 12%. - Radi de gir mínim en l'eix: 6 m. - Amplaria de rampa mínima: 3'00 m. Les rampes que servesquen a més de 100 places tindran
una amplaria mínima de 6 m amb dos sentits de circulació diferenciats o existÍran dues rampes independents amb una amplaria de 3 m cadascuna.
* Distruibució interior: complira les següents limitacions:
- Altura lliure: 2'20 m. - Nombre máxim de places: no majar que la superfície
útil total en m2• (incloent-hi voreres, corredors per a maniobres, etc) dividida per 20 m2•
No major que el nombre d'habitatges de l'edifici quan aquestes places estiguen vinculades a habitatges.
- Nombre mínim de places: No menor que la superfície útil total en m2 dividida per 30 m2•
- Dimensió mínima per pla�a: 2'2Ox4'50 m d'amplaria i longitud lliures de suports estructurals.
cífic'a (anexo 1-7). En caso de instalación autónoma, por no existir red pública, se garantizará el suministro necesario para las dotaciones de alumbrado, equipos y sistemas, especificados en los apartados de vivienda.
Artículo 2.33. Evacuación de aguas residuales. La evacuación de aguas residuales se realizará mediante
conexión a la red de alcantarillado, estando esta conexión provista de pozo registrable. En ausencia de red de alcantarillado, la evacuación se efectuará mediante un sistema de depuración y vertido según la NTE-ISD (Anexo 1-14).
CAPÍTULO III La vivienda de protección oficial (v'P.O.)
_ El edificio
Artículo 3.1. Aparcamientos Estarán situados en planta baja o sótano de los edificios
destinados a vivienda, ó en locales independientes. No estarán situados sobre viviendas excepto en casós jus
tificados que garanticen las exigencias de seguridad, salubridad e insonorización.
En su diseño, se tendrán en cuenta las siguientes condiciones:
* Zaguán: será independiente funcionalmente del acceso de vehículos.
* Acceso de peatones: en aparcamientos se dispondrá de un acceso peatonal independiente de la rampa de acceso de vehículos. Cuando este acceso se realice por rampa o escalera, estas cumplirán lo especificado en ,el artículo 2.11 referente a circulaciones horizontales y verticales del edificio.
* Huecos de acceso: La anchura mínima de huecos de ac-ceso y mesetas cumplirá con las siguientes limitaciones:
- En calles de anchura igual ó superior a 12 m. = 3,00 m. - En calles de anchura inferior a 12 m. = 4,00 m. En aparcamientos con capacidad superior a 100 plazas el , hueco de acceso será de 6,00 m., o bien tendrá dos huecos
independientes con la anchura definida anteriormente en función del ancho de calle.
Todos los aparcamientos dispondrán de una meseta con achura igual al hueco mínimo y con un fondo mínimo de 5,00 metros, sin incluir en esta superficie la de uso público, y con pendiente menor del 50/0. '
Si la puerta del aparcamiento se situa en el plano de fachada o en la meseta tendrá eI ancho mínimo de éstas.
Si la puerta del aparcamiento se sitúa en contacto con la rampa tendrá el ancho mínimo de ésta.
* Rampa: cumplirá con las siguientes limitaciones: - Recta: pendiente no mayor del 16% - Curva: pendiente no mayor del 12% - Radio de giro mínimo en el eje: 6 m. - Ancho de rampa mínimo: 3,00 m. Las rampas que sirvan a más de 100 plazas tendrán un
ancho mínimo de 6 m. con dos sentidos de circulación diferenciados ó existirán dos rampas independientes con un ancho de 3 m. cada una.
* DistribuciQn interior: cumplirá las siguientes limitaciones.
- Altura libre: 2,20 m. - Número máximo de plazas: no mayor que la superfi-
cie útil total en m2 (incluyendo aceras, pasillos maniobra, etc) dividida por 20 m2•
No mayor que el número de viviendas del edificio cuando éstas plazas estén vinculadas a viviendas.
- Número mínimo de plazas: no menor que la superficie útil total en m2 dividida por 30 m2•
- Dimensión mínima por plaza: 2,20x4,50m. de anchura y longitud, libres de soportes estructurales.
•
4438 1991 05 22 DOGV - Núm. 1.548
- Amplaria de carrer míni�a: 3'00 m. - Radi de gir mínim en l'eix:-4'50 m. - Només s'haura de fer maniobra per tal d'estacionar el
vehicle, i s'hi deixara un espai lliure davant de la pla9a com a mínim de 4'50 m x 2'20 m.
* Garatges en habitatges unifamiliars: en habitatges unifamiliars es compliran les condicions de disseny anteriors amb les següents modificacions:
- Repla: superfície mínima 2'70 x 2'50 m pendent ma-mim del 6 OJo.
- Buit d'accés mínim: 2'70 m. - Superfície mínima de garatge: 14 m2• - Dimensions mínimes: 2'55 x 4'80 m. (amplaria non-
gitud). * IHuminació: en aparcaments, la iHuminació artificial
s'efectuara exclusivament mitjan9ant llums electrics conforme al REBT (Vegeu annex 1).
* Ventilació: l'evacuació de gasos de l'interior de l'aparcament s'efectuara seguint algun deIs següents sistemes:
- Ventilació natural: aquesta es produira a través d'espaís oberts a l'exterior o a patis interiors d'ús exclusiu als quals no recaiguen buits d'altres locals o habitatges.
La superfície mínima de ventilació sera d'l metre quadrat de buit per cada 200 metres quadrats de superfície d'aparcament, i els buits se situaran de forma que es produesca ventilació creuada.
En el cas de ventilar a fa9ana o a patis d'illa, els buits de ventilació estaran separats suficientment de qualsevol buit d'habitatges o altres local s, per a evitar interferencies entre ells.
- Ventilació mecanica: realitzada per mitjans mecanics garantida la renovació de l'aire viciat de l'interior amb un cabal mínim de 250 m3/hora ¡jer pla9a d'aparcament.
Els conductes d'extracció seran exclusius de l'aparcament. No s'hi podran connectar a un altre tipus de locals o habitatges.
En aparcaments amb capacitat superior a 100 places hauran d'existir simultaniament als dos sistemes de ventilació, natural i mecanicá, descrits anteriorment.
* Protecció contra el foc: els aparcaments compliran les condicions de protecció contra incendi, regulats en les Ordenances Municipals corresponents i en la NBE-CPI vigent. (Annex 1-3).
Article 3.2. Trasters independents deIs habitatges. S'admetran com a trasters annexos als .habitatges, els 10-
cals destinats a tal fi exclusiu, sense que se n'incorpore cap. Els locals tindran un accés directe des de les zones comunes de circulació de l'edifici.
En el cas d'edificis d'un sol habitatge, l'accés al traster es fara des de l'exterior. La superfície d'iHuminació exterior d'aquests, si l'hagués, estara situada per damunt d'1'80 m del nivell del sol del local. La superfície útil del traster sera, com a máxim, el 15OJo de la superfície útil de l'habitatge a que estiga adscrit.
L'empla.;ament
Article 3.3. Serveis urbanístics dels terrenys. Per a poder edificar sobre el sól, aquest haura de complir
amb l'establert en el Reial Decret 1346/1976, de 9 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei sobre Regim del Sol i Ordenació Urbana.
En qualsevol deIs casos, els terrenys que el planejament incloga en sol urba, hauran d'estar dotats d'accés rodat, pro-
- Ancho de calle mínimo: 3,00 m. - Radio de giro mínimo en el eje: 4,50 m. - Solo se tendrá que hacer maniobra para estacionar el
vehículo, dejando para ello un espacio libre en el frente de la plaza de al menos 4,50 m. x 2,20 m.
* Garajes en viviendas unifamiliares: en viviendas unifamiliares se cumplirán las condiciones de diseño anteriores con las siguientes modificaciones:
- Meseta: Superficie mínima 2,70 x 2,50 m. Pendiente máxima del 6OJo.
- Hueco de acceso mínimo: 2,70 m. - Superficie mínima de garaje: 14 m2• - Dimensiones mínimas: 2,55 x 4,80 m.(anchura y lon-
gitud). * Iluminación: en aparcamientos, la iluminación artificial
se efectuará exclusivamente mediante lámparas eléctricas conforme al REBT (ver anexo 1).
* Ventilación: La evacuación de gases del interior del aparcamiento se efectuará siguiendo alguno de los siguientes sistemas:
- Ventilación natural: ésta se producirá a través de huecos abiertos al exterior o a patios interiores de uso exclusivo a los que no recaigan huecos de otros locales o viviendas.
La superficie mínima de ventilación será de 1 metro cuadrado de hueco por cada 200 metros cuadrados de superficie de aparcamiento, y los huecos se situarán de forma que se produzca ventilación cruzada.
En el caso de ventilar a fachada o a patios de manzana, los huecos de ventilación estarán separados suficientemente de cualquier hueco de viviendas u otros locales, para evitar interferencias entre ellos.
- Ventilación mecánica: realizada por medios mecánicos garantizando la renovación del aire viciado del interior con un caudal mínimo de .250 m3/hora. por plaza de aparcamiento.
Los conductos de extracción serán exclusivos del aparcamiento no pudiendo conectarse a ellos otro tipo de locales o viviendas.
En aparcamientos con capacidad superior a 100 plazas deberán existir simultáneamente los dos sistemas de ventilación, natural y mecánica, descritos anteriormente.
* Protección contra el fuego: Los aparcamientos cumplirán las condiciones de protección contra incendio, reguladas en las Ordenanzas Municipales correspondientes y en la NBECPI vigente. (Anexo 1-3).
Artículo 3.2. Trasteros independientes de las viviendas. Se admitirán como trasteros anejos a las viviendas, los lo
cales destinados a ese fin exclusivo, sin incorporación posible a ninguna de ellas y que tengan un acceso directo desde zonas comunes de circulación del edificio.
En el caso de edificios de una sola vivienda, el acceso al trastero se realizará desde el exterior. La superficie de iluminación exterior de los mismos, si la hubiera, estará situada por encima de 1,80 m. del nivel del suelo del local. La superficie útil del trastero será, como máximo, el 15 por ciento de la superficie úti
.l de la vivienda a la que este adscrito.
El emplazamiento
Artículo 3.3 Servicios urbanísticos de los terrenos. Para poder edificar sobre un suelo, éste deberá cumplir
con lo dispuesto en el Real Decreto 1 .346/1976, de 9 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana.
En cualquiera de los casos, los terrenos que el planeamiento incluya en suelo urbano, deberán estar dotados de acceso
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4439
velment d'aigua, evacuació d'aigües i subministrament d'energia electrica. Si aquests no hi SÓl'l, es podra edificar quan s'assegure l'execució simultania de la urbanització i de l'edificació. S'haura de complir previament el següent:
a) Que es justifique documentalment haber prestat fianr;a a favor de l'Ajuntament corresponent, en quantia suficient per a garantir l'execució de les obres d'urbanizació, que assoliran no únicament les obres que afecten al front de far;ana o far;anes del terreny sobre el qual es pretenga construir, sinó totes les infrasJructures necessaries perque es puguen prestar els serveis públics necessaris tals com xarxa de provelment d'aigües, sanejament, enllumenat públic i pavimentació de voreres i calr;ades, fins el punt d'enllar; amb les xarxes general s i viaries que estiguen en funcionament. (Art. 78 de la Llei, art. 40 del Reglament de Gestió i concordants).
b) Que el projecte indoga el deIs serveis que faltaren i que hauran de realitzar-se abans de sol·licitar la Qualificació Definitiva (Art. 76 del Reglament d'HPO).
Quan es tracte de projectes que s'execut.aran per fases, s'atendra al disposat en l'art. 79 del Reglament.
Quan laLlei sobre Regim del Sol i Ordenació Urbana ho permeta, es podra edificar en sol no urbanitzable, en complirse els tramits previs que en aquesta s'establesquen.
En aquest cas, haura de comptar amb sanejament natural per a les aigües pluvial s i la instaHació de depuració i abocament s'ajustara quant a disseny, calcul i construcció al que especifica la NTE-ISD (Annex 1-14).
ANNEX 1
Normes bilsiques d'edificació, reglaments especifics i d'altres disposicions d'obligatória consideració a l'efecte d'aquesta normativa:
1. NBE-CA-88: Condicions Acústiques en els edificis. Reial Decret 1909/1981 de 24 de juliol (BOE 7-9-81). Modificat per Reial Decret 2115/1982, de 12 d'agost (BOE 3-9-82 i 7-10-82). Modificat de nou per Ordre de 29 de setembre de 1988 (BOE 8-10-88).
La primera part, articulada, recull les directrius generals i les prescripcions obligatories i la segona, en cinc annexos, detalla els conceptes fonamentals, les característiques acústiques de I'entorn i de I'interior dels edificis i estableix procediments de dtlcul, condicions deis materials i recomanacions.
2. NBE-CT-79: Condicions Termiques deis edificis. Reial Decret 2429/1979 de la Presidencia de Govern de 6 de juliol, BOE de 22 d'octubre de 1979.
Només per a edificis de nova planta. Preveu aspectes de confort termic, prohibició de condensacions i limitació de perdues de calor per transmissió, infiltració en buits, etc., amb la finalitat d'estalviar energia d'acord amb el clima i la forma deis edificis.
La primera part, árticulada, recull les prescripcions obligatories i la segona, procedim�nts de crucul, condicions deis materials i re· comanacions.
3. NBE-CPI-91: Condicions de Protecció contra Incedis deis edificis. Reial Decret 279/1991, d'l de mar� (BOE de 8 de mar� de 1991).
Estableix unes condicions generals per a la preven ció i protecció contra incendis que han de complir els edificis deis següents aspectes: compartimentació, evaquació i senyalitzacio; comportament al foc deis elements constructius i material s; instal.lacions generals i locals de risc especial; instal.lacions de protecció contra incendi; condicions particulars per a distints usos.
Complementariament existeixen uns apendixs de comportament al foc deIs elements constructius; senyals d'evaquació i Índex de disposicions relacionades amb la protecció contra incendis en els edificis.
rodado, abastecimiento de agua, evaCuación de aguas y suministro de energía eléctrica. De no existir éstos, se podrá edificar cuando se asegure la ejecución simultánea de la urbanización y de la edificación, cumpliendo previamente lo siguiente:
a) Que se justifique documentalmente haber prestado fianza a favor del Ayuntamiento correspondiente, en cuantía suficiente para garantizar la ejecución de las obras de urbanización, que alcanzarán no sólo a las obras que afecten al frente de fachada o fachadas del terreno sobre el que se pretende construir, sino a todas las infraestructuras necesarias para que puedan prestarse los servicios públicos necesarios tales como red de abastecimiento de aguas, saneamiento, alumbrado público y pavimentación de aceras y calzadas, hasta el punto de enlace con las redes generales y viarias que estén en funcionamiento. (Art. 78 de la Ley, arto 40 del Reglamento de Gestión y concordantes) .
b) Que el proyecto incluya el de los servicios que faltaren y que habrán de realizarse antes de solicitar la Calificación Definitiva. (Art. 76 del Reglamento de VPO).
Cuando se trate de proyectos que se van a ejecutar por fases, se atendrá a lo dispuesto en el arto 79 del Reglamento.
Cuando la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana lo permita, podrá edificarse en suelo no urbanizable, habiéndose cumplido los trámites previos que en' ella se establecen.
En este caso, deberá contar con saneamiento natural para las aguas pluviales y la instalación de depuración y vertido se ajustará en cuanto diseño, cálculo y construcción a lo especificado en la NTE-ISD. (Anexo I-l�.
ANEXO 1
Normas básicas de edificación, reglamentos específicos y otras disposiciones de obligatoria consideración a los efectos de esta normativa.
1. NBE-CA-88: condiciones acústicas en los edificios. Real Decreto 1909/1981 de 24 de julio de 1981 (BOE 07.09.81). Modificada por Real Decreto 2115/1982 de 12 de agosto (BOE 03.09.82 y 07.10.82). Modificada nuevamente por Orden de 29 de septiembre de 1988 (BOE 08.10.88).
La primera parte, articulada, recoge las directrices generales y las prescripciones obligatorias y la segunda, en cinco anexos, detalla los conceptos fundamentales, las características acústicas del entorno y del interior de los edificios y establece procedimientos de cálculo, condiciones de los materiales y recomendaciones.
2. NBE-CT-79: condiciones térmicas de los edificios. Real Decreto 2429/1979 de la Presidencia de Gobierno de 6 de julio de 1979, BOE de 22 de octubre de 1979.
Sólo para edificios de nueva planta. Contempla aspectos de confort térmico, prohibición de condensaciones y limitación de pérdidas de calor por transmisión, infiltración en huecos, etc., con el fin de ahorrar energía en función del clima y forma de los edificios.
La primera parte, articulada, recoge las prescripciones obligatorias y la segunda, procedimientos de cálculo, condiciones de los materiales y recomendaciones.
3. NBE-CPI-91: condiciones de protección contra incendio de los edificios. Real Decreto 279/1991, de 1 de marzo (BOE de 8 de marzo de 1991). .
Establece unas condiciones generales para la prevención y protección contra incendios que deben cumplir los edificios en los siguientes aspectos: compartimentación, evacuación y señalización; comportamiento al fuego de los elementos constructivos y materiales; instalaciones generales y locales de riesgo especial; instalaciones de protección contra incendios; condiciones particulares para distitos usos. Complementariamente existen unos apéndices: de comportamiento al fuego de elementos constructivos; señales de evacuación e índice de disposiciones relacionadas con la protección contra incendios en los edificios.
-
•
4440 1991 05 22 DOGV - Núm. 1.548
4. NBE-AE-88: Accions en l'Edificació. Decret 195/1963, del Ministerio de la Vivienda de 17 de gen�r de 1963; BOE de 9 de febrer de 1963. Modificada per Reial Decret 1370/1988 d'll de novembre.
Estableix les accions gravitatories del vent, termiques i reologiques que han de considerar-se en el projecte i execució de tot tipus de edificacions.
5. Normes sismo-resistents PDS- 1/174. Part A. Decret 3209/1974 del Ministeri de Planificació del Desenvolupament de 30 de agost de 1.974; BOE de 21 de novembre de 1974.
Estableix les accions sísmiques que han de considerar-se en el projecte, la construcció i I'explotació de tot tipus d'obres i serveis.
6. Normes basiques per a les instaHacions interiors de subministrament d'aigua. Ordre del Ministeri d'Indústria de 9 de desembre de 1975; BOE de 13 de gener de 1976 i 12 de febrer de 1976.
D'obligada aplicació a totes les instaHacions per a prestació de serveis públics de provei"ment d'aigua.
7. Reglament electrotecnic per a baixa tensió. Decret 2413/1973 del Ministeri d'Industria de 20 de setembre de 1973; BOE de 9 d'octubre de 1973, i Instruccions Complementaries.
Normes basiques de caracter general que defineixen I'ambit i les característiques de les instaHacions electrotecniques de baixa tensió, els preceptes que afecten a les relacions entre les empreses subministradores i els usuaris, els problemes de seguretat i aspectes que es refereixen a la intervenció de I'administració i el procediment aplicable en cada caso
8. Reglament d'aparells d'elevació i manutenció i instrucció tecnica complementaria MIE-AEM-1. Reial Decret 2291/1985 del Ministeri d'Indústriaj Energia de 8 de novembre de 1985. Ordre de 23 de set<;mbre de 1987; BOE 6 d'octubre de 1987.
9. Antenes coHectives. Llei 49/1966 del Cap d'Estat de 23 de juny de 1966; BOE de 25 de j uliol de 1966.
Declara obligatoria la instaHació d'antenes coHectives a tot immoble de nova construcció i en els ja habitats, en determinades condicions, i es dictaran normes tec�iques per a assegurar una bona recepció deis senyals.
10. Reglament d'instaHacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitaria, -a fi de racionalitzar el seu consum energetic i instruccions tecniques complementaries. Reial Decret 1618/1980, de la Presidencia de Govern, de 4 de juliol de 1980, BOE de 6 d'agost de 1980. Modificat pel Reial Decret 2946/1982 de la Presidencia de Govern, de 10 d'octubre de 1982; BOE de 12 de novembre de 1982.
Defineix les condicions que han de complir les instaHacions que consumeixen energia amb finalitats termiques no industrials, per a aconseguir-ne un ús racional, atesa la qualitat i seguretat d'aquestes i la protecció del medi ambiento
11. Normes bilsiques d'instal'lació de gas en edificis habitats. Ordre de la Presidencia de Govern de 29 de mar� de 1974; BOE 30 de mar� de 1974. _
D'aplicació a les instaHacions per a utilització de tot tipus de gasos combustibles.
Constitueix un compendi de tots els requisits tecnics que han de complir les instaHacions a fi d'obtenir I'adequada seguretat. A tal fi es preveu: el dimensionament de les canonades, materials, instaHacions, instal'lació de canonades, reductors, reguladors i limitadors de pressió, la instaHació de comptadors, instal'lació d'aparells, assajos i verificacions, entrada d'aire comprimit i evacuació de fums.
12. NTE-ISV: Norma Tecnologica de I'Edificació, InstaHacions de Salubritat: Ventilació. Ordre del Ministeri de I'Habitatge de 2 de juliol de 1975; BOE 5 i 12 de juliol de 1975.
Renovació d'aire en locals situats en edificis d'habitatges amb un maxim de 20- plantes, inclos el garatge.
13. Reglament d'activitats molestes, insalubres i perilloses. Decret 2414/1961 de la Presidencia de Govern de 30 de novembre de 1961; BOE 7 de desembre de 1961; correcció d'errades, el 7 de mar� de 1962.
Obliga les indústries que es dediquen a activitats que produeixen fums, pols, vapors o gasos a dotar-se d'instaHacions eficaces i adequades de precipitació de la pols o depuració deis vapors o gasos, en sec, en humit o per procediment electric i obliga que en cap cas les concentracions d'aquests elements ultrapassen unes determinades xifres.
4. NBE-AE-88: acciones en la edificación. Decreto 195/1963, del Ministerio de la Vivienda de 17 de enero de 1963; BOE de 9 de febrero de 1963. Modificada por Real Decreto 1370/1988 de 1 1 de noviembre.
Establece las acciones gravitatorias del viento, térmicas y reológicas que han de considerarse en el proyecto y ejecución de todo tipo de edificaciones.
5. Normas sismorresistentes PDS-1 /1974. Parte A. Decreto 3209/1974 del Ministerio de Planificación del Desarrollo de 30 de agosto de 1974; BOE de 21 de noviembre de 1974.
Establece las acciones sísmicas que han de considerarse en el proyecto, construcción y explotación de todo tipo de- obras y servicios.
• 6. Normas básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua. Orden del Ministerio de Industria de 9 de diciembre de 1975; BOE de 13 de enero de 1976 y 12 de febrero de 1976.
De obligada aplicación a todas las instalaciones para prestación de servicio público de suministro de agua.
7. Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión. Decreto 2413/1973 del Ministerio de Industria de 20 de septiembre de 1973; BOE de 9 de octubre de 1973, e instrucciones complementarias.
Normas básicas de carácter general que definen el ámbito y las características de las instalaciones electrotécnicas de baja tensión, los preceptos que afectan a las relaciones entre las empresas suministradoras y los usuarios, los problemas de seguridad de los mismos y aspectos que se refieren a la intervención de la Administración y al procedimiento aplicable en cada caso.
8. Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención e Instrucción Técnica complementaria M IE-AEM-1. Real Decreto 2291/1985 del Ministerio de Industria y Energía de 8 de noviembre de 1985. Orden de 23 de septiembre de 1987; BOE 6 de octubre de 1987. -
9. Antenas Colectivas. Ley 49/1966 de la Jefatura del Estado de 23 de junio de 1966; BOE de 25 de julio de 1966.
Declara obligatoria la instalación de antenas colectivas en todo inmueble de nueva construcción y en los ya habitados, en determinadas condiciones, dictándose normas técnicas para asegurar una buena recepción de las señales.
10. Reglamento de Instalaciones de Calefacción, Climatización y Agua Caliente sanitaria, con el fin de racionalizar su consumo energético e Instrucciones Técnicas complementarias. Real Decreto 1618/1980, de la Presidencia de Gobierno, de 4 de julio de 1980. BOE de 6 de agosto de 1980. Modificado por Real Decreto 2946/1982 de la Presidencia de Gobierno, de 10 de octubre de 1982; BOE de 12 de noviembre de 1982.
Define las condiciones que deben cumplir las instalaciones que consumen energía con fines térmicos no industriales, para conseguir un uso racional de la misma, teniendo en cuenta la calidad y seguridad de las mismas y la protección del medio ambiente.
11 . Normas Básicas de Instalaciones de Gas en edificios habitados. Orden de la Presidencia de Gobierno de 29 de marzo de 1974; BOE 30 de marzo de 1974.
De aplicación a las instalaciones para utilización de todos tipo de gases combustibles.
Constituye un compendio de todos los requisitos técnicos que deben cumplir las instalaciones a fin de obtener la adecuada seguridad, contemplando a este efecto: el dimensionado de las tuberías, materiales, instalaciones, instalación de tuberías, reductores, reguladores y !imitadores de presión, la instalación de contadores, instalación de aparatos, ensayos y verificaciones, entrada de aire comprimido y evacuación de humos.
12. NTE-ISV: Norma Tecnológica de la Edificación, Instalaciones de Salubridad: Ventilación. Orden del Ministerio de la Vivienda de 2 de julio de 1975; BOE 5 y 12 de j ulio de 1975.
Renovación de aire en locales situados en edificios de viviendas con un máximo de 20 plantas, incluido el garaje.
13. Reglamento de Actividades Molestas, Insalubres y Peligrosas. Decreto 2414/1961 de la Presidencia de Gobierno de 30 de noviembre de 1961; BOE 7 de diciembre de 1961, corrección de errores, el 7 de marzo de 1962.
Obliga a las industrias que se dedican a actividades que producen humos, polvo, niebla, vapores o gases a dotarse de instalaciones eficaces y adecuadas de precipitación del polvo o depuración de los vapores o gases, en seco, en húmedo o por procedimiento eléctrico, obligando a que en ningún caso las concentraciones de estos elementos sobrepasen unas determinadas cifras.
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4441
14. NTE-ISD: Norma Tecnolog!;a de l'Edificació, InstaHacions de Salubritat: Depuració i abocament.c Ordre del Ministeri de I'Habitatge de 9 de gener de 1974; BOE 16 i 19 de gener de 1964.
Depuració i abocament de les aigües residuals de tipus domestic, no industrials, procedents d'una xarxa d'evacuació que serveix a una població P no major de 10.000 habitants.
15. NTE-ISC: Norma Tecnologica de l'Edificació, InstaHacions de Salubritat: Clavegueram. Ordre del Ministeri de I'Habitatge de 6 de mare de 1973; BOE 17 de mare de 1973.
Evacuació d'aigües pluvials i residuals des de les respectives connexions de servei fins al canal receptor o fins I'estació depuradora quan aquesta siga necessaria.
16. NTE-IPP: Norma Tecnologica de l'Edificació, InstaHacions de Protecció: ParalIamps. Ordre. del Ministeri de I'Habitatge d'l de mare de 1973; BOE de 10 de mare de 1973.
Instal'lacions de protecció contra els lIamps des qel cap o xarxa de captació, fins la connexió a terra de I'edifici.
17. Parallamps radioactius. Reial Decret 1428/1986 del Ministeri d'Industria i Ener¡ia de 13 de juny de 1986. BOE 1 1 de juliol de 1986.
Prohibeix I'ús de radioelements en la fabricació de paralIamps i la importació i instaHació deIs que incorporen fonts radioactives.
18. Característiques d'habitatges per a rninusvaHts en HPO. Ordre del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme de 3 de mare de 1980; BOE de 18 de mare de 1980 i Reial Decret 355/80 del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme de 25 de gener de 1980. BOE de 28 de febrer de 1980.
ANNEX II
Definicions contingudes e n aquesta normativa
Altura lliure S'entén per altura lliure la separació existent, amidada en sentit
vertical, 'entre el pla del paviment i el sostre en qualsevol deis seu s punts.
Altura de pati
És la separació que hi ha, mesurada en sentit vertical, el pla del paviment de la planta inferior d'habitatge amb il·luminació pel pati i la Iínia de coronació definida per I'edificació de més altura continguda en el perímetre del pati, excloses les edificacions mitgeres enfrontad es.
Com a condició general no s'admeten altres construccions que superen els 45 ° a partir del pla horitzontal que conté la Iínia de coronació.
En el cas de patis no adossats a edificis mitgeres de més altura no computaran a I'efecte de definir la Iínia de coronació la caixa de I'escala', la cambra de I'ascensor o els dos si estan situats en el mateix costat del patio Els altres costats del pati hauran de complir la condició general.
Lavabo Es denomina lavabo I'habitació destinada a la higiene de les per
sones, d'existencia complementaria en alguns habitatges amb característiques reduldes respecte del bany. Bany
Es denomina bany I'habitació destinada a la higiene de les persones, d'existencia obligada a tots els habitatges, amb les característiques definides en eh epígrafs corresponents.
Dimensió lliure És la separació, ami�ada en horitzontal, vertical o en la direcció
adequada, entre els maxims sortins del buit, paraments enfrontats, arestes, etc., que s'estiguen regulant. Garatge o aparcament
Tot local, cobert i amb tancadors laterals, destinat a la vigilancia amb caracter regular, de vehicles de motor i mecanics.
Segones llums Una habitació o recinte compartimentat esta en segones lIums,
quan realitza la seua ventilació i iHuminació, exclusivament, mitjaneant una obertura comuna i permanent amb una a1tra habitació o recinte, que té buits d'iHuminació i ventilació exterior de I'edifici.
14. NTE-ISD: Norma Tecnológica de la Edificación, Instalaciones de Salubridad: depuración y vertido. Orden del Ministerio de la Vivienda de 9 de enero de 1974; BOE 16 y 19 de enero de 1974.
Depuración y vertido de las aguas residuales de tipo doméstico, no industriales, procedentes de una red de evacuación que sirve a una población P no mayor de 10.000 habitantes.
15. NTE-ISA: Norma Tecnológica de la Edificación, Instalaciones de Salubridad: Alcantarillado. Orden del Ministerio de la Vivienda de 6 de marzo de 1973; BOE 17 de marzo de 1973.
Evacuación de aguas pluviales y residuales desde las respectivas acometidas hasta el cauce receptor o hasta la estación depuradora, cuando ésta sea necesaria.
16. NTE-IPP: Norma Tecnológica de la Edificación, Instalaciones de Protección: pararrayos. Orden del Ministerio de la Vivienda de 1 de marzo de 1973; BOE 10 de marzo de 1973.
Instalaciones de protección contra el rayo desde la cabeza o red de captación, hasta su conexión a la puesta a tierra del edificio.
17. Pararrayos radiactivos . Real Decreto 1428/1986 del Ministerio de Industria y Energía de 13 de junio de 1986, BOE 11 de de julio de 1986.
Prohíbe el empleo de radioelementos en la fabricación de pararrayos y la importación e instalación de los que incorporen fuentes radiactivas;
18. Características de viviendas para minusválidos en VPO Orden del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo de 3 de marzo de 1980; BOE 18 de marzo de 1980 y Real Decreto 35 5/80 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo de 25 de enero de 1980. BOE 28 de febrero de 1980.
ANEXO II
Definiciones contenidas en esta n o rmativa
Altura libre. Se entiende por altura libre la separación existente, medida en
sentido vertical, entre el plano del pavimento y el techo en cualquiera de sus puntos.
Altura de patio. Es la separación existente, medida en sentido vertical, entre pIa
no de pavimento de la planta inferior de vivienda con iluminación por el patio, y la línea de coronación definida por la edificación de mayor altura contenida en el perímetro del patio excluidas las edificaciones medianeras colindantes.
Como condición general no se admiten otras construcciones que superen los 45° a partir del plano horizontal que contiene la Ijnea de coronación.
En el caso de patios no adosados a edificios medianeros de mayor altura, no computarán a efectos de definir la línea de coronación la caja de escalera, el cuarto de ascensor o ambos si están situados en el mismo lado del patio. Los restantes lados del patio cumplirán la condición general.
Aseo Se denomina aseo a la habitación destinada a la higiene de las
personas, de existencia complementaria en algunas viviendas, con características reducidas respecto al baño.
Baño Se denomina baño a la habitación destinada a la higiene de las
personas y de existencia obligada en todas las viviendas, con las características definidas en los epígrafes correspondientes.
Dimensión libre. Es la separación, medida en horizontal, vertical o en la direc
ción adecuada, entre los máximos salientes del hueco, paramentos enfrentados, aristas, etc que se estén regulando.
Garaje o aparcamiento. Todo local, cubierto y con cerramientos laterales, destinado a la
guarda, con carácter regular, de vehículos de motor y mecánicos.
Segundas luces. Una habitación o recinto compartimentado está en segundas lu
ces, cuando realiza su ventilación e iluminación, exclusivamente, mediante una abertura común y permanente con otra habitación o recinto, que tiene huecos de iluminación y ventilación al exterior del edificio.
-
•
4442 1991 05 22 DOGV • Núm. 1.548
Superficie útil "& S'entén per superficie útil, a I'efecte-exclusiu d'aquesta norma la
del sol de I'habitatge, tan cada pel perímetre definit per la cara interior dels seu s tancadors amb I'exterior o amb altres habitatges o 10-cals de qualsevol ús. Del conjunt de superfície útil resta exclosa la superfície ocupada, en planta, per les partions interiors de I'habitatge fixes o mobils, elements estructural s verticals i canalitzacions o conductes amb secció horitzontal superior a lOO cm2, i aquella superfície de sol de I'habitatge sobre la qual l'altura lliure siga inferior a 1'5 tnetres. No es computen a l'efecte exclusiu d'aquesta norma, les superfícies de sol deis espais exteriors com terrasses i balcons.
Ventilació forfada La produi'da per la circulació i sortida de I'aire d'un recinte, de
manera continuada, mitjan¡;ant un conducte vertical amb aspirador estatic al seu extrem superior i situat a l'ambient exterior.
Ventilació mecimica La produi'da per la circulació i eixida de l'aire d'un recinte a l'ex
terior, quan és impulsat per un mecanisme motor.
Vestíbul Espai d'accés comú a diversos habitatges.
ANNEX I I I
Criteris e n termes d'exigt!llcia e n els quals es basa aquesta normativa
Vhabitatge
Exigencies espacials
És considera habitatge, tot espai destinat a ús autonom que permeta el desenvolupament de les funcions humanes, i constitueix un conjunt d'espais d'ús privat i delimitat, que té connexió propia entre tots dos sense necessitat de travessar arees d'ús comunitario
EIs espais interiors de l'habitatge, que en conjunt el constitueixen, permetran desenvolupar les funcions humanes elementals, i s'estableixen els compartiments necessaris per tal de satisfer els requisits específics de cada funció. El dimensionament d'aquests espais interiors sera d'acord amb la funció o funcions assignades i la pos-
. sible comptabilitat en l'espai o en el temps. Els espais per a les funcions humanes
Es determinen per la funció que preveu desenvolupar en el seu interior. A l'efecte d'aquesta norma es defineixen vuit espais elementals que respondran unívocament a les funcions previstes segons s'indica tot seguit:
a) Accés i despla¡;ament: a l'habitatge es permetra la funció d'accés des de I'espai exterior o interior de I'edifici i també la possibilitat de circulació de les persones per a canviar d'activitat d'un espai a un altre. Aquest espai podra diferenciar-se o compartimentar-se segons les activitats dels espais als quals serveix.
b) Relació i lleure: en l'habitatge podran desenvolupar-se les activitats propies de la convivencia i lleure dels seus habitants i la relació social. Aquest espai sera diferenciat d'altres espais, i també es podra compartimentar. El dimensionament tindra en compte el moblament específico .
c) Ingestió d'afiments: a l'habitatge existira un espai que permet.a la ingestió d'alimentwimultaniament a tots els usuaris. Aquest espai sera diferenciat d'altres espais i podra compartimentar-se. El dimensionament considerara el moblament específico
d) Preparació d'aliments: a l'habitatge hi haura un rebost que permeta l'emmagatzematge i conservació d'aliments; i la preparació i cocció, neteja d'estris utilitzats i evacuació de residus. Aquest espai estara diferenciat d'altres espais i es podra compartimentar. El dimensionament considerara el moblament i aparells específics.
e) Neteja de les coses: haura a I'habitatge un espai que permeta la neteja i el manteniment de la roba de vestir, i els béns i elements continguts a l'espai habitable. Aquest espai estara diferenciat d'altres espais i preferentment obert a l'espai exterior. El dimensionament collsiderara el moblament i aparells específics.
Superficie útil Se entiende por superficie útil, a los efectos exclusivos de esta
norma, la del suelo de la vivienda, cerrada por el perímetro definido por la cara interior de sus cerramientos con el exterior o con otras viviendas o locales de cualquier uso. Del conjunto de superficie útil queda excluída la superficie ocupada, en planta, por las particiones interiores de la vivienda, fijas o móviles, elementos estructurales verticales y canalizaciones o conductos con sección horizontal superior a 100 cm', y aquella superficie del suelo de la vivienda sobre la que la altura libre sea inferior a 1,50 m. No se computan a efectos exclusivos de esta norma, las superficies de suelo de los espacios exteriores como terrazas y balcones.
Ventilación forzada. La producida por la circulación y salida del aire de un recinto,
de modo continuado, a través de un conducto vertical con aspirador estático en su extremo superior y situado en el ambiente exterior.
Ventilación mecánica. La producida por la circulación y salida ct.el aire de un recinto
al exterior, cuando es impulsado por un mecanismo motor.
Zaguán. Espacio de acceso común a varias viviendas.
ANEXO I I I
Criterios en térmios de exigencia en los que se basa esta normativa
La vivienda
Exigencias espaciales Se considera vivienda, todo espacio destinado a uso autónomó
que permita el desarrollo de las funciones humanas, constituyendo un conjunto de espacios de uso privado y delimitado, existiendo conexión propia entre todos ellos sin necesidad de atravesar áreas de uso comunitario.
Los espacios interiores de la vivienda, cuyo conjunto constituye la misma, permitirán desarrollar las funciones humanas elementales, estableciéndose los compartimentos necesarios para satisfacer los requisitos específicos de cada función. El dimensionado de estos espacios interiores será según la función o funciones asignadas y su posible compatibilidad en el espacio o en el tiempo.
Los espacios para las funciones humanas Se determinan por la función que se prevé desarrollar en su in
terior. A efectos de la presente norma se definen ocho espacios elementales que responderán univocamente a las funciones previstas, según se indica a continuación:
a) Acceso y desplazamiento: en la vivienda se permitirá la función de acceso desde el espacio exterior o interior del edificio, así como la posibilidad de traslado de las personas para cambiar de actividad de un espacio a otro. Este espacio, podrá diferenciarse o compartimentarse según las actividades de los espacios a los que sirve.
b) Relación y ocio: En la vivienda podrán desarrollarse las actividades propias de la convivencia y ocio de sus ocupantes, así como la relación social. Este espacio estará diferenciado de otros espacios, pudiendo también compartimentarse. El dimensionado tendrá en cuenta el amueblamiento específico.
c) Ingestión de alimentos: En la vivienda existirá un espacio que permita la ingestión de alimentos simultáneamente al conjunto de usuarios del mismo. Este espacio estará diferenciado de otros espacios, pudiendo compartimentarse. El dimensionado considerará el amueblamiento específico.
d) Preparación de alimentos: En la vivienda existirá un espacio que permita el almacenamiento y conservación de alimentos, así como su preparación y cocción, limpieza de utensilios empleados y evacuación de resíduos. Este espacio estará diferenciado de otros espacios, pudiendo compartimentarse. El dimensionado considerará el amueblamiento y aparatos específicos.
e) Limpieza de las cosas: Existirá en la vivienda un espacio que permita la limpieza y mantenimiento de la ropa de vestido, así como de los enseres y elementos contenidos en el espacio habitable. Este espacio estará diferenciado de otros espacios y preferentemente abierto al espacio exterior. El dimensionado considerará el amueblamiento y aparatos específicos.
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4443
f) Formació i treball: a l'habitat¡e es podran realitzar funcions intei"lectuals i de formació de les persones, com I'estudi i semblants. També, es permetran activitats professionals que no entrebanquen les altres funcions de I'espai. r.:espai per a aquesta funció haura d'estar compartimentat per les necessaries condicions d'assossec, i podra ser compartit amb altres segons el seu regim d'ús.
g) Descans: I'habitatge comptara amb un o alguns espais que permeten dormir simultaniament a tots els ocupants. Estaran compartimentats per raó de l'aillament necessario El dimensionament tindra en compte el moblament específico
h) Higiene personal: I'habitatge disposara, si més no, d'un espai per a I'exercici de les activitats de neteja personal i evacuació. Atés el seu caracter haura d'estar compartimentat pel caracter privatiu entre sexes i edats deis usuaris. El dimensionament comptara amb els aparells específics.
Aquests espais, definits per la funció, podran compartimentarse en recintes o habitacions la denominació individualitzada deis quals és la seguent:
( a ) ( b ) ( e ) (d ) Acceso Relaei6n I ngesti . Prepara.
y ocio Al imento A l imento
acceso estar comedor cocina
Exigencies de salubritat
IHuminació i assolellada
( e) ( f ) (g ) (h) limpiez Formae i6n Oes- H i g i ene cosas y trabajo canso personal
lavade- trabajo donn l - baño ro torl0
S'atendra que la iHuminació siga fonamentalment solar en els espais interiors de I'habitatge i assolira en el període diürn els nivells suficients de durada, d'acord amb les funcions humanes que s'hi desenvolupen.
Per als espais d'accés i bany pot SUbstituir la il·luminació natural per il·luminació artificial amb els mateixos nivells. En tots els espais la il·luminació complementaria ha d'existir com a dotació per a les hores nocturnes.
Atenuació acústica En els espais interiors no existiran sorolls que entrebanquen el
desenvolupament i les funcions per a les quals estiguen destinades. Per tantcno hi produiran molesties o incomoditat ni faran difícil la concentració afegint fatiga o dificultant el son. Així mateix es procurara la no inteHegibilitat de la paraula humana entre locals contigus. Ventilació
Als espais interiors estara assegurada de manera suficient la renovació d'aire frese de I'exterior. Les condicions per a la renovació d'aire als espais assegurara l'eliminació de fums i gasos, i I'absencia d'olors desagradables permanents.
'
Els parametres que mesuren la satisfacció d'aquesta necessitat són :
a) La renovació mitjana d'aire, expressada en taxa de renovació per hora.
b) El cabal d'aire extret per local. Els valors mínims .d'aquests parametres són: 1. A locals de baixa demanda de ventilació com accés, sala d'es
tar, menjador, treball (no poHucionant) i dormitori: - Renovació mitjana de local = 0'5 renovacions/hora. 2. A locals d'alta demanda de ventilació com cuina, safareig i
bany: - Cabal extret continu de 10 litres per segon. A més, a cuines,
aquest cabal sera complementat per un cabal extret intermitent de 30 litres per segon.
Es recomanable que la circulació d'aire es produesca en el següent sentit: dormitoris, estar i circulació cap a la cuina, bany i safareig.
Confort higrotermic En els espais interiors de I'habitatge es donaran les condicions
necessmes perque els parametres que mesuren la satisfacció d'aquesta exigencia -temperatura, velocitat de l'aire i humitat relativa- es mantinguen en condicions de confort, i així es facilitara la higiene dels usuaris i la bona conservació de I'habitatge.
f) Formación y trabajo: En la vivienda se podrán realizar funciones intelectuales y de formación de las personas, como el estudio y similares. Asímismo, se permitirán actividades profesionales que no interfieran las restantes funciones del espacio. El espacio para esta función deberá estar compartimentado por las necesarias condiciones de sosiego, pudiendo ser compartido con otros según su régimen de uso.
g) Descanso: la vivienda contará con uno o varios espacios que permitan el dormir simultáneo de todos sus ocupantes. Estarán compartimentados debido al aislamiento necesario. El dimensionado ten-drá en cuenta el amueblamiento específico. .
h) Higiene personal: La vivienda dispondrá de, al menos, un espacio para el ejercicio de las actividades de aseo personal y evacuación. Dado su carácter, deberá estar compartimentado por la necesaria privacidad entre sexos y edades de los usuarios. El dimensionado contará con los aparatos específicos.
Estos espacios, definidos por la función, podrán compartimentarse en recintos o habitaciones cuya denominación individualizada es la siguiente:
( a ) ( b ) ( e ) (d) Acceso Rel ae i 6n 1 ngest 1 . Prepara .
y ocl0 A l i mento Al 1 mento
acceso estar comedor cocina
Exigencias de salubridad
Iluminación y soleamiento
(e) ,( f) ( g ) ( h ) Llmpiez Formaci6n Oes- Hlg iene cosas y trabajo canso personal
lavade- trabajo donn l - baño ro torio
Se atenderá a que la iluminación sea fundamentalmente solar en los espacios interiores de la vivienda, alcanzando en el período diurno niveles suficientes de duráción, conforme a las funciones humanas que en ellos se desarrollen.
Para los espacios de acceso y baño, puede sustituirse la iluminación natural por iluminación artificial con los mismos niveles. En todos los espacios, la iluminación artificial complementaria debe existir como dotación para las horas nocturnas.
Atenuación acústica En los espacios interiores no existirán ruidos que impidan desa
rrollar las funciones para las que estén destinadas, produciendo molestias o inconfort, haciendo difícil la concentración, añadiendo fatiga o impidiendo el sueño. Asímismo, se procurará la no inteligibilidad de la palabra humana entre locales contiguos.
Ventilación En los espacios interiores estará asegurada de modo suficiente
la renovación de aire interior con aire fresco del exterior. Las condiciones para la renovación de aire en los espacios asegurará la eliminación de humos y gases, así como la ausencia de olores desagradables permanentes.
Los parámetros que miden la satisfacción de esta necesidad son: a) La renovación media de aire, expresada en tasa de renovación
por hora. b) El caudal de aire extraído por local. Los valores mínimos de estos parámetros son: 1. En locales de baja demanda de ventilación como acceso, es:
tar, comedor, trabajo (no polucionante) y dormitorio: - Renovación media de local = 0,5 renovaciones/hora. 2. En locales de alta demanda de ventilación como cocina, la-
vadero y baño: . - Caudal extraído contínuo de 10 litros por segundo. Además,
en cocinas este caudal será complementado por un caudal extraído intermitente de 30 litros por segundo.
Es recomendable que la circulación de aire se produzca en el siguiente sentido: dormitorios, estar y circulación, hacia la cocina, baño y lavadero.
Confort higrotérmico. En los espacios interiores de la vivienda se darán las condicio
nes necesarias para que los parámetros que miden la satisfacción de esta exigencia -temperatura, velocidad del aire y humedad relativa- se mantengan en condiciones de confort, facilitándose así, la higiene de los usuarios y la b\lena conservación de la vivienda.
•
4444 1991 05 22 DOGV . Núm. 1.548
La temperatura superficial de Ia.,..cara interior deis paraments sera en qualsevol cas superior a la del punt de rosada de l'aire interior, per a assegurar l'absencia de condensacions en els esmentats para�� ,
Exigencies de dotació
InstaHacions i equips. Els espais elementals necessiten d'equip, moblament i instaHa
cions, com a elements necessaris per al desenvolupamente de les funcions que els són propis. La provisió d'aquests elements per a cada espai s'expressa en la taula seguent:
Espacio para equipos
s
acceso estar I Comedor
almacenamiento enseres an-ueblamiento
cocina
a 1 mace. preparo cocci6n res Iduo
lavade. trabajol dormi . baño
a 1 mace. al macenami ento almace. l avado enseres hig iene secado an-ueb 1 ami ento evacua.
Energ ía para i lumi naci6n complementaria y usos domésticos Insta l a ciones de
-
Acabats superficials
Extrac� I Ai rea--Ai reac. ci6n
sumini stro de agua y sanea-miento.
Ai rea-ci6n
f----sumin. agua y saneam
Les superfícies que delimiten els espais elementals comptaran amb els acabats adequats a les funcions que s'hi desenvolupen i no presentaran textures agressives al tacte o formes que presenten perill per als usuaris. Aquesta exigencia no s'acompleixx a través deis parametres valorables, sinó mitjancant condicions deis paviments i paraments:
a) Els paviments, en general, no seran pulverulents ni lliscadissos, i no presentaran relleixos o celles que provoquen entrebancs a les persones que els transiten. Als recintes com cuina, safareig, bany i si s'escau estenedor, seran a rnés llavables i impermeables.
b) Els paraments, en general, no seran pulverulents m agressius al tacte. Als recintes humits seran a rnés llavables i impermeables.
I1edifici
Exigencies espacials Cedifici d'habitatges i les edificacions annexes s'ajustaran al pla
nejament vigent pel que fa a altura, volum, profunditat edificable, alineacions, etc. Es podran considerar habitacles els habitatges en un edifici fora d'ordenació, en casos justificats.
Al conjunt de l'edifici, els habitatges podran estar disposats segons les distintes tipologies i ubicacions. Podran existir locals destinats a usos complementaris de l'habitatge: comercials, etc. -En la compartimentació de l'edifici, s'identificaran clarament els habitatges, locals d'ús privat, locals d'ús comú, buits de servei, instaHacions, aparells elevadors, etc, de manera que s'eviten interfen!ncies entre diversos usos.
Circulacions Els accessos i les'Circulacions horitzontals i verticals estaran su
ficientment dimensionades, segons el nombre d'usuaris de l'edifici, per tal de permetre'n l'accés i l'evacuació.
Facanes Les facanes, balcons, galeries, terrasses i d'altres espais exteriors,
tindran les dimensions adequades per al seu ús específic i no interferiran l'ús deis locals o ha1:>itacions interiors a que serveixen.
Celoberts i patis de servei. Els patis interiors i exteriors de l'edifici, comptaran amb les di
mensions suficients per a garantir les condicions especificades en les exigencies de salubritat, quant a iHuminació i ventilació.
Els patis de servei verticals, xemeneies i buits de ventilació, conductes d'intaHacions i serveis, buits d'aparells elevadors, etc, seran
La temperatura superficial de la cara interior de los paramentos será, en todo caso, superior a la de punto de rocio del aire interior, para asegurar la ausencia de condensaciones en dichos paramentos.
Exigencias de dotación
Instalaciones y equipos. Los espacios elementales necesitan de equipo, amueblamiento e
instalaciones, como elementos necesarios para el desarrollo de las funciones que les son propias. La provisión' de estos elementos, para cada espacio, se expresa en la tabla siguiente:
Espacios para equi pos
acceso estar I C<¡me<!or
almacenamiento enseres an-ueblamiento
cocina
almace. prepar o cocci6n res Iduo
l avade. trabajol dormi . baño
a 1 mace. almacenami ento almace. l avado enseres higiene secado 8/rueb 1 amiento evacua.
Energ í a para i l uminaci6n compl ementari a y usos domésticos Insta laciones de
Acabados superficiales.
Extrae 1 Ai rea--Aireac. ci6n
sumi ni stro de agua y sanea-miento.
A i rea-ci6n
f---sumln. agua y saneam
Las superficies que delimiten los espacios elementales, contarán con los acabados adecuados a las funciones que en ellos se desarrollan y !lo presentarán texturas agresivas al tacto o formas que presenten peligro para los usuarios. Esta exigencia, no se cumple a través de parámetros valorables, sino mediante condiciones de los pavimentos y paramentos:
a) Los pavimentos, en general, no serán pulverulentos ni resbaladizos, no presentando resaltos o «cejas» que provoquen tropiezos a las personas que los transiten, En los recintos como cocina, lavadero, bafio y en su caso tendedero, serán además lavables e impermeables.
b) Los paramentos, en general, no serán pulverulentos ni agresivos al tacto. En los recintos húmedos serán además lavables e impermeables.
El edificio
Exigencias espaciales El edificio de viviendas y las edificaciones anejas se ajustarán
al planeamiento vigente en cuanto altura, volumen, profundidad edificable, alineaciones, etc, pudiéndose considerar habitables las viviendas en un edificio fuera de ordenación, en casos justificados.
En el conjunto del edificio, las viviendas podrán estar dispuestas según distintas tipologias y ubicaciones, pudiendo existir locales destinados a usos complementarios de la vivienda, comerciales, etc.
En la compartimentación del edificio, se identificarán claramente las viviendas, locales de uso privado, locales de uso común, huecos de servicio, instalaciones, aparatos elevadores, etc. de manera que se eviten interferencias entre diversos usos.
Circulaciones Los accesos y las circulaciones horizontales y verticales estarán
suficientemente dimensionados, según el número de usuarios del edificio para permitir su acceso y evacuación.
Fachadas Las fachadas, balcones, galerías, terrazas y otros espl!.c,ios exte
riores, tendrán las dimensiones adecuadas para su uso espécífico y no interferirán el uso de los locales o habitaCiones interiores a los que sirven.
Patios de luces y patios de servicio Los patios interiores y exteriores del edificio, contarán con las
dimensiones suficientes para garantizar las condiciones especificadas en las exigencias de salubridad, en cuanto a iluminación y ventilación.
Los patios de servicio verticales, chimeneas y huecos de ventila• ción, conductos de instalaciones y servicios, huecos de aparatos ele-
•
DOGV - Núm. 1.548 1991 05 22 4445
dimensionats de manera que permet;n el seu ús específic i de manteniment, d'acord amb les respectivesJeglamentacions.
Aparcaments Els aparcaments de vehicles comptaran amb un dimensionament
pel que fa a altura, amplada, pendent, etc, sufients per a permetre el facil accés i eixida de vehicles, i la connexió amb els accessos a l'edifici pels usuaris, i comptara amb espai suficient de circulació d'acord a les reglamentacions respectives.
Locals Els espais de-l'edifici no destinats a habitatge, ja siga en comú:
locals d'intaHacions o emmagatzematge; o privats: trasters, locals comercials, etc, seran dimensionats d'acord amb el seu ús i reglamentacions específiques.
Exigencies de seguretat i protecció Vedifici d'habitatges, tant en conjunt com en el contacte amb
l'exterior, sera estable i durable davant riscs naturals i metereologics: pluja, granís, lIamps, vent, i del foc o dels moviments sísmiscs.
Disposara dels suficients dispositius de seguretat a fi d'evitar els riscs humans. Assegurara els ocupants contra els accidents i caigudes que per inadvervencia o mal ús es pogueren produir, i d'altres que hi garantesquen la impenetrabilitat de tercers sen se el consentiments deIs ocupants.
Així mateix, l'edifici disposara dels suficients mecanismes de seguretat per tal d'evitar els riscs per causes d'instal·lacions de subministrament d'aigua, energia electrica, gas, evacuació de residus i escombraries, i també de les intal·lacions d'ascensors o d'altres comunicacions verticals.
Exigencies de salubritat Els accesos, circulacions verticaIs i horitzontals i els locals de l'edi
fici, hauran de cumplir les següents condicions de salubritat:
IHuminació A tots els recorreguts, a zones comunes de l'edifici, s'aconsegui
ra un nivelI miním d'iHuminació de 40 lux per mitjans natural s o artificials.
Atenuació acústica Entre habitatges, instaHacions de l'edifici, zones comunes i 10-
cals de l'edifici d'ús diferent al de l'habitage, s'assegurara la compartimentació l'alllament acústic adequat, que evite interferencies entre els diferents usos.
Ventilació Hi haura els dispositius necessaris per a una renovació periOdi
ca de l'aire i evacuació de l'aire viciat. En cas de possible contaminació entre locals i zones comunes,
es disposaran conductes de ventilació adequats per a l'extracció de fums, gasos de combustió, gasos densos, etc, d'acord a la reglamentació específica.
Confort higrotermic La temperatura superficial deIs paraments, per la seua part inte
rior, no sera inferior a la temperatura de rosada, per tal d'evitar condensacions i humitats interiors.
Estanqueltat En el contacte de l'edifici amb l'exterior o amb el terreny, estara
garantida l'estanqueltat davant l'aigua.
Exigencies de dotació Vedifici d'habitatges estara dotat de xarxes de provelment d'aigua,
subministrament d'energia electrica o una altra energia alternativa, i evacuació d'aigües residuals, que connecten la xarxa exterior a l'edifici amb les xarxes individual s deIs habitatges, i el subministrament a locals i zones comunes.
Les intaHacions anteriors i també les opcionals com transport, gas, climatització, audio-visuals, etc, compliran els reglaments específics indicats en l'annex 1.
L'empla�ament
Exigendes espacials Vemplacament de l'edifici haura de ser accesible i identificable
des de l'espai exterior, de manera que resté garantit l'accés tant a
vadores, etc, estarán dimensionados de manera que permitan su uso específico y mantenimiento conforme a sus respectivas reglamentaciones.
Aparcamientos Los aparcamientos de vehiculos, contarán con un dimensiona
do en cuanto a altura, anchura, pendiente, etc, suficientes para permitir el fácil acceso y salida de vehículos, así como la conexión con los accesos al edificio por los usuarios, contando con espacio suficiente de circulación y conforme a las reglamentaciones respectivas.
Locales Los espacios del edificio no destinados a vivienda, ya sean co
munes como locales de instalación o almacenamiento, o privados, como trasteros, locales comerciales, etc, estarán dimensionados conforme a su uso y reglamentaciones especificas.
Exigencias de seguridad y protección El edificio de viviendas, tanto en su conjunto como en el con
tacto con el exterior, será estable y durable frente a los riesgos naturales y meteorológicos como lluvia, granizo, rayo, viento, así como del fuego o de los movimientos sísmicos.
Dispondrá de los suficientes dispositivos de seguridad para evitar los riesgos humanos, asegurando a sus ocupantes contra los accidentes y caídas que por inadvertencia o mal uso pudieran producirse, y de otros que garanticen la impenetrabilidad al mismo de terceros sin el consentimiento de los ocupantes.
Asímismo, el edificio dispondrá de los suficientes mecanismos de seguridad para evitar los riesgos por causas de las instalaciones de suministro de agua, energía eléctrica, gas, evacuación de residuos y basuras, así como de las instalaciones de ascensores u otras comunicaciones verticales.
Exigencias de salubridad En los accesos, circulaciones verticales y horizontales y en los
locales del edificio, deberán cumplirse las siguientes condiciones de salubridad:
IluminacIón. En todos los recorridos, en zonas comunes del edificio, se conse
guirá un nivel mínimo de iluminación de 40 lux por medios naturales o artificiales.
Atenuación acústica Entre viviendas, instalaciones del edificio, zonas comunes y lo
cales del edificio de uso distinto al de vivienda, se asegurará en la compartimentación el aislamiento acústico adecuado, que evite interferencias entre los diferentes usos.
Ventilación. Existirán los dispositivos necesarios para una renovación perió
dica del aire y evacuación del aire viciado. En caso de posible contaminación entre locales y zonas comu
nes, se dispondrán conductos de ventilación adecuados para la extracción de humos, gases de combustión, gases densos, etc, conforme a la reglamentación específica.
Confort higrotérmico La temperatura superficiill de los paramentos, por su parte inte
rior, no será inferior a la temperatura de rocio, en evitación de condensaciones y humedades interiores.
Estanquidad En el contacto del edificio con el exterior o con el terreno, estará
garantizada la estanquidad frente al agua.
Exigencias de dotación El edificio de viviendas estará dotado de redes de abastecimien
to de agua, suministro de energía eléctrica u otra energía alternativa, y evacuación de aguas residuales, que conecten la red exterior al edificio con las redes individuales de las viviendas, así como suministro a locales y zonas comunes.
Las instalaciones anteriores, así como las opcionales como transporte, gas, climatización, audiovisuales, etc, cumplirán sus reglamentos específicos resefiados en el anexo 1.
El emplazamiento
Exigencias espaciales El emplazamiento del edificio deberá ser accesible e identifica
ble desde el espacio exterior, de manera que quede garantizado el
•
4446 1991 05 22 DOGV - Núm. 1.548
peu com rodat, l'accés de serveis públics d'urgencia com ambulancies i bombers i l'accés de serveis <re reparació, de provei"ment i de recollida de fems. Estaran dimensionats d'acord amb el reglament específico
Exigencies de seguretat i protecció �emplacament de l'edifici estara exposat a riscs previsibles de
catastro fes, tals com riuades, inundacions, corriments de terra, allaus de neu, etc, tret que s'adopten les adients solucions de protecció. Així mateix, no estara proxim a zones naturals o a instal·lacions artificials que atempten contra la salubritat deis habitants.
CONSELLERIA D' AGRICULTURA I PESCA
1308 ORDRE de 18 d'abril de 1991, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, per la qual es regula la uti¡¡tzació d'herbicides en el conreu de ['arros, durant la campan ya de 1991. [91/2312]
La utilització de productes fitosanitaris en els arrossars ha estat motiu de preocupació permanent per a la Conselleria d'Agricultura i Pesca, com es reflectia en el Decret 6/1983 de 17 de gener (DOGV núm.92), pel qual es declaren productes fitosanitaris d'especial incidencia els que s'utilitzen en l'arros, i en l'Ordre de 5 de maig de 1983 (DOGV núm. 105), que regula l'ús d'herbicides hormonals.
D'altra banda la complexa i l'especial estructura de reg que hi ha en l'arrossar de la província de Valencia fa que necessariament caIga utilitzar aigües procedents de camps d'atros, en proporció variable, per al reg de la franja litoral dedicada tradicionalment a conreus hortícoles; també és motiu de preocupació el fet que gran part de zona arrossera es trobe inclosa en el Parc Natural de l'Albufera.
La incorporació de noves materies actives, principalment herbicides, al conreu de l'arros pot, pels motius abans esmentats, perjudicar els conreus hortícoles de la franja litoral.
Es aconsellable, doncs, la regulació de la utilització d'herbicides en els arrossars; per aixo vista la proposta de la Direcció General de Producció i Indústries Agraries,
ORDENE
Article primer Per controlar les males herbes en el conreu d'arros, sola
ment podran utilitzar-se les materies actives que es detallen en l'annex d'aquesta ordre.
La Direcció General de Producció i Indústries Agraries regulara la utilització de les noves materies actives, que per aquest fi s'inscriguen en el Registre Oficial Central de productes i material fitosanitari.
Article segon Esta prohibit en la zona d'arrossar que s'ha descrit, la uti
lització d'herbicides en la composició deIs quals s'incloga la materia activa quinclorac.
Article tercer En la mateixa zona d'arrossar i durant la campanya 1991
es limita en una zona maxima 3000 ha. la utilització d'herbicides en la composició deIs quals s'incloga la materia activa bensulfuron.
acceso tanto peatonal como rodado, el acceso de servicios públicos de urgencia como ambulancias y bomberos y el acceso de servicios de reparación, de abastecimiento y de recogida de basuras. Estarán dimensionados conforme a su reglamentación específica.
Exigencias de seguridad y protección El emplazamiento del edificio no estará expuesto a riesgos pre
visibles de catástrofes, tales como riadas, inundaciones, corrimientos de tierras, aludes de nieve, etc, salvo que se adopten las oportunas soluciones de protección. Asímismo, no estará próximo a zonas naturales o a instalaciones artificiales que atenten contra la salubridad de los habitantes.
CONSELLERIA DE AGRICULTURA Y PESCA
1308 ORDEN de 18 de abril de 1991, de la Consellería de Agricultura y Pesca, por la que se regula la utilización de herbicidas en el cultivo del arroz, durante la campaña 1991. [91/2312]
La utilización de productos fitosanitarios en los arrozales ha sido motivo de preocupación permanente para la Consellería de Agricultura y Pesca, como se reflejó en el Decreto 6/1983 de 17 de enero (DOGV nO 92), por el que se declaran productos fitosanitarios de especial incidencia los que se utilizan en el arroz y en la Orden de 5 de mayo de 1983 (DOGV nO 105) que regula el empleo de herbicidas hormonales.
Por otra parte la compleja y especial estructura de riego que existe en el arrozal de la provincia de Valencia, hace que necesariamente tengan que utilizarse aguas procedentes de campos de arroz, en proporción variable, para el riego de la franja litoral dedicada tradicionalmente a cultivos hortícolas; también es motivo de preocupación el hecho de encontrarse gran parte de la zona arrocera incluida en el Parque Natural de la Albufera.
La incorporación de nuevas materias activas, principalmente herbicidas, al cultivo del arroz puede, por los motivos expuestos, perjudicar a los cultivos hortícolas de la franja litoral.
Se hace, pues, aconsejable la regulación de la utilización de herbicidas en los arrozales; por ello,vista la propuesta de la Dirección General de Producción e Industrias Agrarias,
ORDENO
Artículo primero Para el control de malas hierbas en el cultivo del arroz
sólo podrán emplearse las . materias activas detalladas en el anejo de esta orden, durante la campaña 1991.La utilización de las nuevas materias activas, que para este fin se inscriban en el Registro Oficial Central de Productos y Material Pitosanitario, se regulará por la Dirección General de Producción e Industrias Agrarias.
.
Artículo segundo Queda prohibida en la zona de arrozal descrita la utiliza
ción de herbicidas en cuya composición esté incluída la materia activa quinclorac.
Artículo tercero En la misma zona de arrozal y durante la campaña 1991
se limita, a una superficie máxima de 3.000 has., la utilización de herbicidas en cuya composición esté incluida la materia activa bensulfurón.