Documentar, una mirada nova és un llibre en el qual s'expliquen una sèrie de descobertes que fan els infants de 0 a 6 anys a les llars d'infants i a les escoles mitjançant nombroses fotos i un breu text. 

El llibre comença amb una introducció on es defineix en nombroses ocasions el terme "documentar" i ens comenta que no és una cosa nova d'ara sinó que des de fa anys, i ens posa l'exemple de l'Escola Barrufet, es documenta.Seguidament a això comencen les Trenta històries, trenta mirades que són trenta situacions de la vida quotidiana que s'expliquen i de les quals es mostren un seguit de fotos perquè ho puguem veure també visualment. En general tots els capítols m'han agradat força, però si en tingués que destacar un triaria el que es diu Tota sola en el qual el què ens volen fer veure és que cal que donem als infants un espai perquè puguin duu a terme els seus propis projectes. Mentre llegia aquest capítol vaig subratllar aquesta frase: "Els infants a l'escola han de tenir l'oportunitat de fer un projecte sols, com també ha de ser respectada la seva intimitat" perquè em va cridar l'atenció, sobretot, la part que diu que han de tenir l'oportunitat de realitzar un projecte sols ja què habitualment per falta de temps o a conseqüència del programa marcat per l'escola no hi ha un temps determinat per realitzar projectes en els que puguin experimentar. També  m'agradaria citar una frase que em va agradar molt del capítol que s'anomena Espiral i espiral que diu "per aprendre cal temps per resoldre un repte i que el mestre acompanyi l’interès i el procés de cada infant". Posteriorment el llibre continua amb un apartat que s'anomena Sentit de la documentació seleccionada en el qual s'explica quina documentació s'ha triat i perquè i d'aquest apartat vaig subratllar aquesta frase "Documentar implica observar i fer visibles els processos, el desenvolupament de cada infant" perquè considero que és una bona definició del terme documentar.  Finalment el llibre acaba amb un apartat que s'anomena Quan la curiositat no s'esgota en el qual apareixen dues converses mantingudes telemàticament entre algunes persones de la xarxa. 

Opinió personal

Aquest llibre personalment m’ha agradat força perquè és un llibre molt diferent dels que m’he llegit fins ara a la universitat, ja què el text en general és molt breu i hi predominen les fotos.Considero que el què aquest llibre ens vol transmetre és què hem d’estar pendents a tot el que fan els nens, perquè a aquestes edats tenen molta curiositat i experimentant poden arribar a resoldre els seus propis dubtes o els seus propis obstacles.