Document de retorn - Maresme · Projecte Integració i Esport (Reus) 25 Cruïlla de Camins...

JJoorrnnaaddaa

JJoovveess ii iimmmmiiggrraacciióó.. EEssppaaiiss dd’’iinntteerrrreellaacciióó

Consell Comarcal del Maresme 21 de novembre de 2007

Jornada Joves i immigració. Espais d’interrelació

2

índex presentació 4 programa de la jornada 5 ponència marc 6 experiències 17 Connecta’t al territori (Pineda de Mar) 18 Barri Educador (Barcelona) 20 Ràdio Digital Intercultural (Ullà) 23 Projecte Integració i Esport (Reus) 25 Cruïlla de Camins (Cardedeu) 27 Vine a casa meva (Castell-Platja d’Aro) 31 Tothom Suma! (Esparreguera) 33 Joves guia (Mataró) 35 I tu què hi dius? (Mataró) 39 Joves guia (Sabadell) 42 Sabadell en Escena (Sabadell) 45 Tots, els joves de la comarca (Les Garrigues) 48 Els Raid dels Ausetans (Osona) 51 Protagonistes (Urgell) 54 (Inter) Acció! (Vallès Occidental) 57 el taller participatiu 60 objectius del taller 60 aspectes generals del taller 60 dinàmica del taller 61 valoració de la dinàmica 62


3

resultats 63 1er moment: criteris d’intervenció 63 2on moment: oportunitats i obstacles 65 3er moment: propostes d’actuació 67 valoració de la jornada i conclusions 69


4

presentació Jornada: Joves i immigració. Espais d’interrelació Des del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració i l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Maresme s’organitzà la Jornada Joves i immigració. Espais d’interrelació que va tenir lloc el dia 21 de novembre del 2007. Aquesta jornada fou organitzada amb la voluntat de fomentar les polítiques de promoció de la convivència adreçades a la població jove de la comarca i, amb elles, la cohesió social al territori. Concretament, es va pretendre incidir en la promoció d’iniciatives impulsades des de l’administració local que facilitin la interrelació entre joves autòctons i joves d’origen immigrat. Aquest tipus d’actuacions esdevenen clau en l’increment del capital social dels joves d’origen immigrat, estratègic per a la seva inclusió social, i en la disminució dels perjudicis mutus. El present document recull el contingut del que es va tractar, les diferents reflexions i propostes que varen fer els participants en el taller i les conclusions que n’extraiem. Objectius de la jornada Reflexionar sobre la rellevància de generar espais de comunicació i interrelació entre joves, de diversos perfils i procedències, que incideixin en la configuració d’una societat més cohesionada i, en definitiva, en l’acostament de les persones en el marc d’un projecte de comunitat viscut com a propi. Donar a conèixer experiències, d’arreu del territori, que ja estan treballant en aquesta línia des de diferents àmbits i amb eines diverses. Facilitar la incorporació d’estratègies i recursos per al foment de la convivència i el respecte vers l’entorn més immediat, a través de la creació d’espais de relació i intercanvi, en diferents àmbits (espai públic, iniciatives comunitàries, IES, equipaments juvenils...) i temàtiques (esport, creació artística, TIC, cultura...), amb joves autòctons i nouvinguts de diferents procedències i sexes. Perfil dels assistents als que s’adreçà la jornada La jornada s’adreçà a professionals i polítics de l’administració local, de centres educatius i d’entitats que tenen relació amb joves des de diferents àmbits i disciplines (immigració, joventut, serveis socials, educació, esports, salut, cultura, etc.) i mitjans de comunicació de comarcals.


5

programa de la Jornada Joves i Immigració. Espais d’interrelació

9:00h Recepció i lliurament de materials

9:30h Benvinguda i presentació de la jornada Montserrat Candini. Consellera de Serveis a les Persones. Consell Comarcal del Maresme

9:45h Ponència Marc Manuel Delgado. Professor d’Antropologia de la Universitat de Barcelona

11:00h Pausa - Cafè

11:30h Taula d’experiències Connecta’t al Territori. Una experiència d’acollida entre iguals Elisabet Roca i David Llamas. Educadors de l’Espai Jove. Ajuntament de Pineda de Mar Barri Educador. La promoció de la convivència a l’espai públic des de una perspectiva comunitària Raül Martínez. Educador. Casal dels Infants del Raval. Barcelona Radio Digital Intercultural d’Ullà. La combinació dels mitjans de comunicació i les TIC per fomentar la relació entre els joves i la interrelació comunitària Mireia Bou. Tècnica de Joventut. Ajuntament d’Ullà Projecte Integració i esport. L’esport com a eina educativa per al foment de la convivència i la socialització dels joves. Francesc Crua, Tècnic d’inclusió social i Sergi Parés, Tècnic d’esports. Ajuntament de Reus Cruïlla de Camins. Tallers de teatre intergeneracionals i interculturals per a la integració i convivència a Cardedeu. Olga Vinyals, integradora social i directora del projecte. Noemí Rodríguez, educadora social Moderador: Bernat Costas. Conseller de Promoció Econòmica, Serveis Educatius i Joventut. Consell Comarcal del Maresme

13:30h Dinar

15:00h Taller Criteris i propostes de treball al territori Espai de treball per reflexionar sobre els criteris d’intervenció i elaborar una primera diagnosi sobre les oportunitats i els obstacles amb què comptem a l’hora d’iniciar un projecte en aquest àmbit

17:00h Fi de la jornada


6

ponència marc DIVERSITAT CULTURAL I INTEGRACIÓ SOCIAL Manuel Delgado Universitat de Barcelona Institut Català d’Antropologia 1. Heterogeneïtat cultural, homogeneïtat social Estem massa acostumats a pensar en termes duals absoluts com per adonar-nos fins quin punt categories que se’ns presenten com antagòniques resulten, en realitat, complementàries. D’aquest malentès resulten un bon nombre de falsos dilemes, dels que acaben derivant-se conflictes no menys artificials. El moviment antiracista és víctima d’alguns d’aquests pseudo-problemes, sobre tot pel que fa al supòsit que hi ha alguna cosa d’inconciliable entre l’elogi de l’heterogeneïtat que comporta tota defensa del dret a la diversitat, i la no menys irrenunciable convicció - si més no per aquells que creuen que el món hauria de resultar més just del que ho és ara- que és desitjable un màxim nivell d’igualtat entre els individus i els grups que decideixen constituir entre ells una mateixa societat. Si aquestes dues idees apareixen com irreductibles la una a l’altra és perquè no es pren consciència de fins quin punt tota heterogeneïtat no pot existir sinó troba un pla homogeni sobre el qual retallar-se.

En efecte, el funcionament de la naturalesa no pot ser més que holístic, és a dir assentat en la interacció entre parts i fases prèviament indiferenciades. Els físics han posat de manifest com tota percepció és possible a partir de la recepció d'una notícia relativa a una diferència, és a dir un contrast, una discontinuïtat, un canvi. No copsem coses diferenciades en relació les unes amb les altres, sinó la relació entre les coses, un cop han estat aquestes sotmeses precedentment a una diferenciació. El que és indiferenciat no por ser objecte de percepció sensorial, ni, en conseqüència, tampoc processat per l'enteniment, pensat. Ara bé, l'homogeneïtat no nega la diferència: n'és la seva condició. El món adopta múltiples formes, però sempre és el món. És cert que no pot existir percepció sense diferència, però la diferència no podria donar-se tampoc si no pogués destacar-se sobre una unitat on s’integra la globalitat de formes d'existir. És aquesta totalitat a la que solem assignar-li noms com ara naturalesa, univers o, senzillament, vida. Si ens traslladem a l’activitat humana, el terme més escaient per referir-nos a aquesta totalitat englobadora seria senzillament el de “societat”. A l’hora de referir-nos al mecanisme que, en l’àmbit social humà, permet transitar de la pluralitat a la unitat - de la pluralitat d’estils de fer i de dir, a la unitat de convivència organitzada, sotmesa a instruments d’arbitri consensuats -, el valor que ens resulta més útil és el d’integració. Però ens convindria aturar-nos a preguntar i preguntar-nos què convé entendre per integració, usat sobretot per a al·ludir a allò que cap esperar dels treballadors estrangers i les seves famílies que han vingut a viure entre nosaltres. Posats a triar les més pertinents de les accepcions disponibles al respecte, escolliríem les més realistes i les menys ambivalents. D'entrada, s'emfatitzaria aquella que assenyala


7

que integració vol dir, abans de res, integració legal, és a dir reconeixement de drets de ciutadania dels quals ningú hauria de veure's privats. Per descomptat que els obstacles legals i la situació d'incertesa que s'imposen als treballadors i les treballadores immigrants i els seus fills són un impediment crònic amb vista a una incorporació a la vida social sense traves i en termes d'una certa normalitat. En segon terme, entendríem per integració l'apropiació d'espais socials ascendents, és a dir la possibilitat de desplaçar-se cap amunt en l'escala de les posicions socials, promocionar-se, millorar les condicions de vida pròpies i dels descendents. És significatiu que cap d'aquestes dues accepcions de la noció d'integració aparegui ara per ara degudament subratllada com fonamental a l’hora de parlar de les persones provinents dels països més pobres, que han vingut atretes pels requeriments del nostre mercat de treball. Aquesta integració que faria d'ells éssers humans iguals –és a dir amb tots els drets i deures de la resta d'habitants del país– és legalment negada i el nouvingut –de vegades no tan recent– veu constantment com li neguen o regategen prestacions socials bàsiques com a conseqüència de la seva situació jurídica. La integració que faria de qui arriba per a treballar a un país una persona en condicions de millorar les seves condicions de vida –trobar ocupació digna, habitatge, formació, condicions per a fundar una família– també es veu obstaculitzada per totes les contingències que l’atrapen en els racons més empobrits i vulnerables de l'estructura socioeconòmica. En canvi, al mateix temps que s'esbiaixen les dimensions legals, laborals, higièniques, habitacionals, educatives, sanitàries, etc. de la integració concreta dels treballadors estrangers en la societat que els acull i de la qual passen a formar part, s'insisteix cada vegada més en els problemes que implica la seva integració en un àmbit molt més abstracte i que és una suposada configuració moral congruent i vertebradora que se suposa que constitueix la personalitat mateixa de la societat d'acollida. Aquest esperit constitutiu pot ser bé una imaginària identitat cultural, històrica i culturalment determinada, o, cada vegada més en l'actualitat, un conjunt de principis abstractes per a la correcta orientació ètica de les conductes i els llenguatges i en la qual les invocacions místiques a les velles veritats idiosincràtiques es veuen substituïdes per no menys soteriològiques al·lusions als valors de la tolerància, els drets humans, el civisme, etc. Tant en un cas com en un altre veiem com es dóna per descomptat que l'àmbit al que desposseït que arriba ha d'adherir-se per a ser considerat “integrat” es defineix precisament per la seva inefabiliat, en la mesura que mai queda del tot clar ni en què consisteix tal incorporació, ni en quin moment ha de donar-se per realitzada. La idea d’integració estableix –o més aviat hauria d’establir– que, tot i que hi ha diferents identitats culturals presentes a la societat - ètniques, ideològiques, religioses, fins i tot basades en afeccions, modes o gusts -, cap d’elles reclama l’exclusivitat sobre l’espai públic. La integració pot consistir en l’assumpció d’unes normes comunes per part d'individus i comunitats, que les han negociat per tal de fer possible la col·laboració entre ells, o senzillament la seva copresència. No cal dir que s’entén que aquestes normes poden ser reintepretades i renovades quan convingui, tot i reconeixen la necessitat de coincidir en algunes coses a l’hora de resoldre afers comuns, encara que aquesta confluència es produeixi en termes distints per cada comunitat diferenciada. Es tracta de la construcció de formes institucionals reduïdes al mínim, però suficients per assegurar l’exercici pacífic de la convivència en tant s’ofereixen per articular la pluralitat al seu voltant. Hi ha vàries esferes on la coincidència integradora resulta feliçment indefugible. El mercat i l’esfera econòmica són marcs unitaris dels que ningú pot escapar, per molt diferent que es consideri. Dominique Schnapper (1988, p. 190) escriu: “El procés específic


8

de modernització del gruix de la població immigrant es produeix, davant tot, mitjançant la seva participació econòmica, la qual cosa deixa intacta la forma més íntima de la identitat personal i social. Si tots els països moderns atorguen un lloc central al camp econòmic, tal tret comú no impedeix de cap de les formes la diversitat de formes socials i polítiques, d’ideologies i de símbols.” Bruno Burnacs (1968: 354) s’havia referit a aquesta capacitat que el propi sistema social pot exercir a l’hora d’articular diferents estils culturals en marcs que preservin el seu sentit de la singularitat, com “la pau de l’estructura”.

En altre ordre de coses, el dret dels grups minoritaris de veure no sols respectat, sinó també estimulat allò que consideren el seu patrimoni cultural, no ha de ser incompatible, posem per cas, amb un espai escolar integrat. En una societat multicultural són presents moltes llengües, però és ostensible que no totes poden ser usades en igualtat de condicions i és indispensable que la majoria acabi establint una o dues llengües franques que hauran de permetre les relacions amb l’Administració i garantir que ningú quedarà exclòs de l’intercanvi generalitzat d’informació. Un Estat modern ha de fer entendre, per últim, que l’obediència a les lleis resulta innegociable en ordre a fer possible la convivència ordenada, la qual cosa obligarà per força a restringir certs aspectes de la particularitat de cada grup. Per últim, no hem d’oblidar que, al costat d'aquestes modalitats estructurals i institucionalitzades d’integració, trobaríem que també la mobilització i l’acció socials tenen la qualitat d’integrar els culturalment diferents. La manera com les lluites vindicatives i de classe han organitzat entorn seu els individus, deixant de banda la seva adscripció identitària, ha tingut multitud d’oportunitats històriques en les que palesar-se.

A l’hora d’establir quins són els límits d’aquesta pluralitat, més enllà de la qual el nivell mínim d’homogeneïtat social pot veure’s en perill, el primer pas consisteix en reconèixer que la majoria de col·lisions entre comunitats diferenciades no tenen com a base els seus trets identitaris, com podria semblar per causa de la il·lusió de l’autonomia dels fets culturals, sinó interessos incompatibles. Un cop establerta tal premissa, la diversitat cultural apareix en si mateixa com una font molt més relativa de conflictes del que sovint se suposa. En conseqüència, en la mesura que un percentatge segurament majoritari de conflictes que es presenten com ètnics, racials, religiosos o interculturals són en realitat la conseqüència de situacions d’injustícia o de pobresa, cal donar per segur que una millora general en les condicions d’existència de les persones - vivenda, treball, sanitat, educació- hauran de facilitar la comunicació i l’intercanvi entre els grups humans, atès que eren interessos antagònics o relacions percebudes com asimètriques allò pel que topaven, i no diferències culturals.

Si bé és cert que tota inferioritzatció ha estat el resultat d’una prèvia operació diferenciadora, no tota diferenciació ha de comportar per força l’establiment d’una asimetria en les relacions entre aquells que es diferencien. De fet, sovint sols estan en condicions preferents de justificar la desigualtat aquelles estratègies de distinció que han estat concebudes per aquesta finalitat. En aquest sentit, cal donar-li la raó, un cop més, a Albert Memmi (1968, pp. 75-76), quan advertia: “Davant tot, el racisme procedeix insistint-hi a propòsit d’una ‘diferència’ important entre l’acusador i la seva víctima. Malgrat això, revelar un tret diferencial entre dos individus o grups no és, per si sola, una actitud racista. L’afirmació de la diferència revesteix un significat particular en el context racista: en insistir a propòsit de la


9

diferència, el racista vol augmentar o crear, l’exclusió de la víctima de la col·lectivitat o de la humanitat. La utilització de la diferència és necessària en la manera de procedir racista, però no és la diferència la que recorre al racisme és el racisme el que utilitza la diferència. En volem la prova? Si falta la diferència, el racista la inventa; si la diferència existeix, la interpreta.”

Tenim així que el primer pas en ordre a fer recular el racisme, la xenofòbia i les tendències socials a l’estigmatització de minories, consistiria en delatar els interessos que sovint utilitzen la distinció cultural, religiosa o fenotípica com a coartada. En efecte, el racisme, la xenofòbia o l'estigmatització no són fenòmens que puguin ser considerats al marge de determinats sistemes d'acció i de representació socials. Són aquests contextos els que permeten reconèixer qualsevol ideologia d’exclusió com la conseqüència, que no l’origen de les relacions entre sectors socials que són considerats o que es consideren ells mateixos incompatibles o antagònics, sent la seva funció la de racionalitzar, a posteriori, l'explotació, la marginació, l'expulsió, la violència o, senzillament, la negació que uns humans poden imposar-li a uns altres.

L’apogeu de les pràctiques excloents a la nostra societat ha de ser explicat a partir de la confluència de diverses circumstàncies singulars del món actual, totes les quals tenen relació amb la funció política i econòmica que compleixen. En primer lloc, perquè les societats industrialitzades avançades han viscut una intensificació de l'element crònicament conflictiu que tota societat situa a la mateixa base del seu funcionament. Claudi Esteva Fabregat (1984, p. 14) s’ha referit a la inevitabilitat del conflicte en les societats ètnicament compostes i la forma com aquesta conflictivitat no deixa de ser una contrapartida de les nombroses avantatges que la cooperació entre grups humans diferenciats propicia: “En les societats urbanes modernes, la concurrència social de diverses etnicitats és, per tant, una causa potencial d'antagonismes ètnics, i malgrat és notori que les societats poliètniques s'enriqueixen demogràficament i culturalment més que les uniètniques en virtut que sent major el seu nombre de variables socioculturals, desenvolupen i estimulen més els intercanvis inventius i produeixen, així mateix, un mitjà social més estimulant per a la creació de nous recursos. Malgrat això, els seus processos socials són més conflictius i tensionals... En gran mesura, si les societats uniètniques són en la seva estructura social menys conflictives, la celeritat del seu desenvolupament evolutiu és també més lent”. Cadascun dels grups que s'autodiferencia o que és diferenciat pels altres representa un indret dins d'una xarxa de relacions socials, on la distribució de l'espai, els requeriments de la divisió social del treball i moltes altres formes de conducta competitiva són fonts permanents de col·lisió d'interessos i entre les identitats on aquests interessos es refugien tan sovint per tal de legitimar-se. La freqüència i la intensitat dels contactes físics, territorials, culturals, econòmics seria, doncs, a la mateixa base de l'augment de la conflictivitat entre col·lectius humans, una conflictivitat que, no cal dir-ho, sempre acabarà beneficiant l'agent comunitari que ocupi la posició hegemònica. En aquests casos, la identitat col·lectiva (ètnica, religiosa, política) sovint és només una subrogació, que amaga relacions de classe o de casta. Això explica la verticalitat que s'imposa a les relacions entre un col·lectiu diferenciat i l'altre. Els dispositius de l'exclusió, que podríem trobar, en diversos graus, presents a altres societats i moments històrics, s'han aguditzat en una última fase de l'evolució


10

de les societats modernitzades, com a conseqüència paradoxal de l'apogeu de l'igualitarisme. En efecte, les ideologies de l'exclusió (prejudici, marginació, racisme, xenofòbia, estigmatització...) funcionen com una font de justificacions per al desmentiment de la igualtat de drets i oportunitats que sofreixen constantment les relacions socials reals. Totes les modalitats d'exclusió troben, per aquesta via, un vehicle per naturalitzar una jerarquia en la distribució de privilegis i en l'accés al poder polític i a la riquesa econòmica que els principis democràtics que, presumptivament, orienten la societat moderna mai no podrien legitimar. Per tot això, perquè un altíssim percentatge del que se’ns presenta com a enfrontaments racials, ètnics o identitaris són conseqüència directa de la relació inequitativa entre classes socials, es fa urgent distingir amb claredat entre unes diferencies culturals que cal respectar i que es despleguen sobre un eix horitzontal, i unes desigualtats socials que, estructurant-se verticalment, condemnen a àmplies capes de la població a patir carències inacceptables, en matèria tant de drets com d’accés a la satisfacció de necessitats bàsiques. Aquest matís, sobre el valor real que tenen les divergències culturals per explicar els enfrontaments i els problemes entre comunitats, hauria de fer reflexionar al moviment antiracista. Sovint no ens adonem que reclamar “tolerància” per la diferència cultural el que fa és donar a entendre que les dificultats que pateixen certs col·lectius són la conseqüència d’algun tipus de discapacitat adaptativa d’ordre cultural. Sense voler, s’acaba donant la raó a aquells que defensen postulats racistes i xenòfobs justament en nom de la presumpta condició irrevocable de determinants trets culturals i a partir de la idea segons la qual les cultures tenen sempre alguna cosa d’incommesurable. Quan, posem per cas, les organitzacions antiracistes convoquen “festes de la diversitat”, en les que les comunitats d’immigrants preparen plats típics i ballen danses tradicionals del seu país, el que estan fent és folkloritzant la seva singularitat, confirmant-li al gran públic tots els estereotips que se’ls solen aplicar precisament per a desacreditar-los. A més - i això és encara molt pitjor -, s’insinua que els entrebancs legals, l’explotació i les amenaces de tota mena que pateixen són fruit del rebuig cultural que susciten, i no de condicions jurídiques i econòmiques intrínsecament injustes. Un cop s’ha separat amb claredat el fet de la diferenciació dels usos socio-polítics que eventualment poden rebre el seus resultats, la lluita pel respecte per la pluralitat es confon amb aquell altre que reclama reduir - si és que de debò no fos possible eliminar-les del tot- la presència entre nosaltres, i a d’altres indrets també, de la injustícia, la misèria i l’explotació. La integració cultural serà impossible - és obvi- sense uns mínims nivells d’integració socio-econòmica, és a dir de reducció al mínim de les asimetries que imposa un sistema econòmic - el capitalisme i de mercat- que sol tendir a l’abús per obtenir les seves fites. Cal evocar aquí la lucidesa de Michel Leiris : “El prejudici racial no te res d’hereditari, ni tampoc d’espontani; és un “prejudici”, és a dir un judici de valor no fonamentat objectivament i d’origen cultural: lluny d'estar donat a les coses o inherent a la natura humana, forma part d’aquells mites que provenen d’una propaganda interessada, més aviat que d’una tradició immemorial. Puix que està lligat a antagonismes que reposen sobre l’estructura econòmica de les societats modernes, és en la mesura que els pobles transformin aquesta estructura que se’ls veurà desaparèixer, a l’igual que altres prejudicis que no són pas les causes d’injustícia social sinó més aviat els símptomes” (Leiris, 1996 [1955], p. 77).


11

Es tracta, al capdavall, d’establir que no hi ha res que impedeixi - ans al contrari - que un elevat grau d’homogeneïtat social aparegui simultàniament amb un no menys alt nivell de pluralitat cultural. Un cop s’ha desmentit la falsa idea que un increment en la pluralitat cultural ha de conduir inexorablement a un augment de la conflictivitat social, s’ha d’acceptar l’evidència incontestable que ens indica és impossible una total harmonització de tots els valors morals i estils de vida que concorren a la ciutat. Aquesta visió idíl·lica del multiculturalisme que sovint es difon és probablement una utopia irrealitzable i cal fer-se a la idea que sempre existirà un cert llindar de conflictivitat en la convivència entre grups que s’autosingularitzen. Tanmateix, això no treu que sigui impossible cercar i finalment trobar formules d’arbitratge entre grups que poden practicar estils de valorar moralment distints i fins i tot incompatibles entre sí. Totes les comunitats que conviuen han de prendre consciència que la vida en societat sols és possible en la mesura que es doni una mínima homogeneïtat en aspectes convivencials. Resulta inevitable que el grup ètnic o cultural majoritari estableixi la vertebració de l’heterogeneïtat entorn seu, seguint el que els teòrics canadencs del multiculturalisme anomenen main stream o “corrent principal”. Això no té perquè ser problemàtic, sempre i quan, és clar, aquesta majoria no intenti excloure ni assimilar per la força les minories amb les que conviu. Sol coincidir-se en que el marc mínim d’homogeneïtat que convé respectar és aquell que defineix la declaració universal dels drets humans. En unes altres paraules, la diversitat cultural no pot ser acceptada si vulnera, per exemple, el principi de que tots els éssers humans neixen lliures i iguals o que tenen dret a la vida i la integritat física, principis, per cert, la vulneració dels quals és sistemàticament denunciada en les pràctiques governamentals de molts països “democràtics” d’Occident en relació als immigrants. És cert que tenen raó aquells que sostenen que els drets humans no són sinó una projecció a nivell còsmic dels principis mateixos de la cultura europea. Aquest pecat original de l’etnocentrisme que inspirà l’elaboració dels drets humans podria, però, aliviar-se acceptant la seva condició no immutable, sinó fruit de circumstàncies històriques concretes que els van fer necessaris com instruments de mediació i coincidència. En aquest cas, la vocació universal de certs principis ètics seria producte de la seva acceptabilitat, un cop haguessin estat degudament argumentats, discutits, és a dir prescindint d’una assumpció mística i acrítica i entenent-los com millorables i objecte de constants renegociacions. I una cosa més. És un error insistir en que les conductes culturalment pautades d’aquells als que anomenem “estrangers” o “immigrants”, i per tant “culturalment diferents”, són una font de problemes, sempre relatius a la seva adaptació als nostres costums. Com si els nostres costums no fossin proveïdors més que freqüents de tota mena de conflictes i prejudicis! Sense deixar mai de criticar aquells aspectes de les cultures d’altres que ho mereixin, no podem oblidar que moltes de les pautes culturals que hem heretat no són menys ofensives per el respecte dels drets de les persones, i que, per posar un exemple, cada dia apareixen notícies relatives a dones i nens maltractats per conciutatans nostres que, pel fet d’haver nascut homes, es consideraven amb dret d’infringir-los càstigs físics. N’hi haurien tants exemples com volguéssim, i no tots d’origen atàvic. Per posar-ne dos, l’alcoholisme ritual o el culte a l’automòbil són pràctiques culturalment pertinents en la nostra societat, i tots sabem fins quin punt poden resultar problemàtiques. Cal recordar el que va escriure Dolores Juliano (1993, p. 5), justament en relació a l’arbitrària acusació que havia rebut de defensar l’ablació del clitoris entre alguns “intrusos” culturals: “Donat que totes les cultures tenen


12

aspectes negatius i aspectes positius, senzillament es seleccionen i descontextualitzen els més negatius i es presenten com a fruit de la irracionalitat i l’endarreriment dels grups ètnics que els sustenten. Al mateix temps s’evita que s’assenyalin les similituds que aquestes pràctiques puguin tenir amb les nostres, ja que nosaltres ens constituïm en el model que volem imposar. La palla en l’ull aliè és objecte de crítica, cosa que està bé, però ens neguem sistemàticament a ampliar la crítica a nosaltres mateixos.” No pot haver-hi integració cultural si no es garanteix una integració legal, requisit primer de la qual és que els països que han inventat els Drets Humans siguin capaços d’aplicar-los fronteres endins. Això passa per assegurar per tots els mitjans una igualtat de drets entre aquells que conformen la societat, tots els quals han de merèixer ser reconeguts en tant que ciutadans. Aquesta igualtat davant la llei està associada a un altre nivell d’inserció, la integració política, que ha d’assegurar una plena accessibilitat de tothom - deixant de banda allò que el fa diferent- a les institucions polítiques que la societat accepta com a instàncies de mediació i arbitratge. 2. Universalitat i diferència. Davant la nova societat multicultural - que no és nova sinó per la intensitat amb que es produeixen els contactes- solen suscitar-se dues actituds. Una és l’heterofòbia, el refús i la por a l’heterogeneïtat i la búsqueda d’una homogeneïtat absoluta entre els individus i grups que conformen la societat. Segons Albert Memmi, “heterofòbia podria designar aquestes constel·lacions fòbiques i agressives, dirigides contra allò aliè que pretenen legitimar-se mitjançant arguments diversos, psicològics, culturals, socials o metafísics. Heterofòbia permetria englobar totes les variants de rebuigs agressius” (Memmi, 1992, p. 130). L’heterofòbia és la base dels moviments racistes i del nacionalisme excloent contra els considerats estrangers, i per tant “inferiors”, així com dels mecanismes d’estigmatització i de marginació que afecten a aquells que són percebuts com en excés diferents, i per tant “perillosos”. Aquestes actituds heterofòbiques no són, com sovint es vol fer pensar, cosa d’una minoria de racistes i xenòfobs. La majoria de polítiques oficials davant el pluralisme cultural són, en un grau o altre, reactives, és a dir es plantegen com a estratègies per a fer front aquestes tendències a la diversificació que experimenten les societats urbanes contemporànies, que són mostrades com a alarmants. En efecte, les respostes normatives solen plantejar-se gaire bé sempre en termes d’assimilació forçosa dels considerats estranys, el que porta a jerarquitzar els grups considerats aliens a partir del seu grau d’adaptabilitat. Sovint succeeix que un grup és considerat inassimilable. Ens trobem aleshores amb un discurs diferencialista absolut que ordena verticalment les comunitats humanes singularitzades a partir del seu grau d'aptitud o resistència a la "convertibilitat cultural" i que acaba donant-li la raó a les pràctiques excloents, en la mesura que afirma que certes minories no poden, per així dir-ho, ser digerides per la cultura anfitriona per causa justament de la diferència radical que presenten. Més enllà, els “estranys” poden ser interpretats no sols com una amenaça per la supervivència de la cultura autòctona d’un país, sinó per el conjunt global de la mateixa cultura occidental. Cal recordar, en relació a això darrer, que hi ha teòrics –en la línia de Samuel Huntington i el seu “xoc de civilitzacions”– que estan dissuadits que els països amb cultures “més desenvolupades” –els de l’anomenat


13

primer món– han d’enfrontar-se a l’amenaça de cultures “menys evolucionades” que l’assetgen des de fora, però també des del seu propi interior, a la manera d’un cavall de Troia que encarnarien els immigrants. La lluita per la preservació de la “cultura d’Occident” constituirà sens dubte “la guerra del segle XXI”. Aquestes polítiques proteccionistes de les “cultures nacionals” europees i, més enllà, de l’anomenada “cultura cristiana i occidental”, impliquen la segregació d’aquells que es mostrin recalcitrants davant el principi d’homogeneització que se’ls imposa, la clandestinització de pràctiques estatuades com problemàtiques o, sovint, la institucionalització de càpsules socials en l’interior de les quals un grup pot ser el que és sols pel que fa a les seves relacions internes. L’heterofília també s’expressa en una modalitat de nacionalisme sovint pitjor que l’excloent: el nacionalisme incloent. Si el nacionalisme excloent - que deriva de l’essencialisme i desemboca en la xenofòbia- consisteix en excloure a molts d’aquells que voldrien veure’s inclosos, el nacionalisme incloent funciona incloent-hi grups i territoris que s’estimarien més romandre exclosos. L’imperialisme, el colonialisme i el nacionalisme annexionista que han practicat un bon nombre d’Estats moderns han estat bons exemples de nacionalisme incloent. Les tendències homogeneitzadores que suposa la globalització planetària estaria portant a una agudització de la fòbia persecutòria que els Estats-nació porten experimentant, gairebé com un dels seus trets constituents, des de la seva formació, com ha posat ben recentment de manifest l’antropòleg indi Arjun Appadurai, (2007). L’alternativa a l’heterofòbia és allò que Lévinas anomenava l’heterofília o també xenofília, que consistiria en una crida en favor del dret a la diferència cultural. Aquesta diferència cultural no és en cap cas, però, interpretada com una substància incommovible, sinó com el resultat sempre canviant de les exigències que la societat i el pensament l’imposen a la realitat. Aquests enunciats teòrics no gaudeixen d’un poder màgic que pugui assegurar la seva trasllació automàtica a les relacions socials reals. Es més, res no justifica un optimisme excessiu per part d’aquells que lluiten per una societat sense exclosos. Hi ha potser masses factors socials, econòmics, històrics i àdhuc - encara que en una dosi molt inferior al que hom suposa- psicològico-afectius complicats en la gènesi de les pràctiques de negació dels altres, com per pensar que la convivència a les grans societats complexes d’Occident es veurà algun dia lliure del tot d’enfrontaments entre identitats que es consideren amb interessos antagònics i incompatibles. La capacitat d’autorenovació que presenten els discursos i les actituds agressives contra els que no poden ser culpats d’altra cosa que de ser el que són, s’ha posat de manifest en el fracàs de les campanyes antiracistes oficials. Aquestes iniciatives s’han centrat en vagues proclamacions ètiques i sentimentals i en simplificacions que han reduït les qüestions abordades a la seva caricatura i que han servit, com a molt, per tranquil·litzar la consciència dels benpensants. Front els plantejaments afectadament ingenus, que dissenyen una inversemblant societat harmonitzada, convé acceptar que és probable que la circulació de greuges i contragreuges entre comunitats no s’aturi mai i calgui esperar una perpètua renovació dels contenciosos que justifiquen relacions problemàtiques entre grups humans. De cert que algunes lluites generades o justificades per la diferència cultural hauran d’apaivagar-se, però ho faran al preu de fer-nos contemplar l’aparició d’altres d’inèdites. Pel que fa del prejudici, la marginació, la discriminació, la segregació, el racisme, la xenofòbia, l’antisemitisme i d’altres modalitats d’estigmatització, són mecanismes l’eficàcia dels quals, en ordre a excloure i culpabilitzar, ha estat prou manifesta al llarg de segles i en tota mena de societats


14

com perquè sigui càndid pensar que deixaran d’exercir-se alguna vegada per part d’aquells que en cada moment gaudeixin de l’hegemonia política o social. És més, de ben segur que sabran trobar formes cada cop més astutes d’expressar-se i actuar. Però aquesta constància que no es podrà evitar mai entre identitats en contacte un cert nivell d’enfrontament, no ens ha d’impedir procurar reduir al mínim els efectes de la condició crònicament intranquil·la d’una societat com la nostra, que fins cert punt té la crisi i el conflicte com el seu estat, per així dir-ho, natural. Pel que fa a la multiculturalitat - entesa com simplement la convergència d’una pluralitat d’estils de fer, de pensar i de dir- aquesta possibilitat de reduir les conseqüències de les inevitables friccions a que condemna tota convivència ve donada pel projecte de noves formes encara per definir de ciutadania. Aquesta ciutadania hauria de renunciar, s’ha de tenir ben clar, a les connotacions massa homogeneitzadores que ha sofert fins ara i hauria de resultar també prou oberta, dinàmica i plural per esdevenir un punt de trobada i integració. El moviment antiracista, de la seva banda, ha de saber adaptar-se amb sagacitat a les metamorfosis del discurs racista i xenòfob i saber reconèixer les tan sovint inèdites formes que adopta l’estigmatització. Enfront les tendències moralitzants, pseudo-polítiques, pseudo-sociològiques, reduccionistes, polemistes i espectacularitzadores que tant de mal li han fet darrerament, l’antiracisme hauria de reconèixer el minso dels seus resultats i plantejar-se una reconsideració seriosa de molts dels seus postulats. En aquesta direcció de reclamar una revisió autocrítica ens ha col·locat, entre altres, Pierre-André Taguieff (1996, p. 24): “Si no resulta excessiu, en relació a l’antiracisme pseudo-militant, parlar d’impostura, és d’entrada per la forma com aquest antiracisme ha estat pres, a la vegada, i d’una manera abusiva, per una moral, una política i una anàlisi de la realitat social. El seu fracàs i la seva descomposició han permès, si més no, a alguns reconèixer la necessitat de definir les tasques i els objectius per força limitats de l’acció contra les discriminacions anomenades racials o ètniques. Aquest passatge a un antiracisme modest i eficaç, sense verborrea i sense poses, ens col·locarà en el camí d’una reforma intel·lectual i moral de la lluita contra el racisme.” Es fa urgent combatre la tendència a presentar el respecte a la diferència com un valor absolut, defensable des d’un relativisme acrític amb sí mateix, però també advertir entorn la pretensió d’un universalisme no menys absolut que, a les antípodes, sostingui la preeminència despòtica de models culturals directament inspirats en la visió del món que tenen els grups políticament, econòmicament, culturalment o demogràficament hegemònics. Cal explicar que el multiculturalisme no reposa en un diferencialisme mecanicista, sinó en un diàleg entre formes de ser i d’estar que reconeixen mútuament el que totes tenen d’universal i, per tant, en comú. L’universalisme, de la seva banda, no pot continuar sent sinònim d’uniformització, sinó l’expressió d’una condició humana compartida que sols pot existir en les seves expressions concretes i diferenciades i que sols pot ser conegut a través de les seves versions. Aquest universalisme és, doncs, irrenunciable, però hauria de ser més modest a l’hora d’establir les seves invariables. En aquest sentit s’ha d’insistir en que el particular no és el contrari de l’universal, sinó el seu requisit, l’únic lloc on pot existir de debò. Convindria recordar el que, al respecte, escrigué Margared Mead (1975 [1951], p. 32): “Així, per reforçar el desenvolupament d’una cultura mundial, hauríem de treballar per l’increment de valors omnicomprensius, dins dels quals cada poble pogués veure’s a si mateix com a parts comprensibles i tolerables d’una totalitat, a la qual cadascú, en diferents


15

modes, deuria una lleialtat comparable i fidedigne, però no uniforme, idèntica i ni tan sols per força similar.” Aquest multiculturalisme igualitari no compta amb exemples empírics que oferir. No existeix més que com a propòsit d’alguns i sempre associat al postulat polític d’una ciutadania universal, és a dir no destinada a ser gaudida sols pels nacionals de cada país. S’ha de reconèixer, en aquest sentit, la frustració de totes les fórmules que han intentat, sovint d’una manera tan sols nominal, la plena integració de la diversitat cultural en una sola societat. Ni el melting-pot nord-americà, ni l’assimilacionisme republicà francès, ni la legislació diferencialista britànica poden presumir d’haver aportat una solució als aspectes més conflictius de la pluralitat ètnica o religiosa. Més aviat caldria dir que cap de les polítiques d’integració assajades a tot arreu pot considerar-se plenament reeixida, molt probablement perquè en cap cas s’ha volgut reconèixer que molts entrebancs per la convivència s’arrelen en la desigualtat social, i no en la pluralitat cultural. La societat actual està conformada per humanitats diferenciades, a les que el desenvolupament econòmic i demogràfic ha portat a viure en marcs geogràfics cada cop més restringits. No s’ha de dubtar que els problemes del futur, encara més que els del present, tindran molt a veure amb aquesta situació en la que la tendència a l’homogeneització cultural es veurà compensada per una intensificació creixent en els processos de diferenciació cultural. De ben segur que quan més les circumstàncies de la dinàmica modernitzadora imposin la indiferenciació i el monoconreu, més els grups generaran elements de resistència que compensin l’atracció exercida des dels centres culturals hegemònics. Aquest quadre que hem dibuixat, definit per una pluralitat creixent en la societat, no és, però, del tot nou. Ja en moltes altres oportunitats grups humans dispars entre si es van veure obligats a cohabitar en un mateix espai i en un mateix temps. En tots i cadascun d’aquests casos històrics les comunitats en contacte pogueren optar per desintegrar-se l’una en l’altre, creant així una nova identitat, o bé per continuar sent el que consideraven que eren. En aquest segon supòsit, calgué elucidar entre altres dues alternatives. La primera – heterofòbia, xenofòbia, o també alterofòbia (San Román, 1996)- consistia en imaginar l’altre amb el que s’entrava en contacte com una font de perill o de contaminació, per després procedir al seu sotmetiment, a la destrucció d’allò que el feia dissimilar o fins i tot a la seva supressió física mitjançant l’expulsió o l’extermini. Com a conseqüència d’haver triat aquesta via de l’exclusió de l’altre i de la imposició d’homogeneïtat a costa del que fos, una llarga trajectòria de negacions, acusacions, persecucions, matances i humiliacions ha pres com a objecte, al llarg de segles d’història d’Occident, a tota mena de minories ètniques, religioses, polítiques o sexuals. L’altre camí -el de l’heterofília o el de la xenofília (Lévinas, 1993)-, que també les societats europees han tingut oportunitat de seguir en un moment o altre del seu passat, és aquella que ha preferit el diàleg i l’intercanvi pacífic amb els seus veïns singulars o, senzillament, ha guardat amb ells una respectuosa indiferència. El moment actual ja ens mostra assaigs en ambdues direccions. Esdeveniments ben recents demostren fins quin punt continua viva aquella penosa tradició que porta segles excloent i maltractant estrangers, jueus, gitanos, dissidents ideològics i religiosos, homosexuals, dones, vells, malalts i a tots aquells als quals que el poder polític o les majories socials han decidit marcar, amb una excusa o altra, amb una creu de guix a l’esquena. Al mateix temps, però, una creixent sensibilitat pública reclama que sigui l’opció de l’obertura i la integració la triada. Ho fa en nom de dos


16

principis que, semblant antagònics, són en realitat requisit l’un de l’altra. D’una banda el dret a la diferència, és a dir el dret dels grups humans que així ho vulguin de mantenir-se units als altres per allò mateix que els separa. De l’altra, el dret a la igualtat, o, dit d’una altra manera, el dret d’aquells que s’han vist acceptats tal i com són a ser indistingibles davant la lluita per una societat més justa. Bibliografia BURNACS, B. 1968. “Racismo y etnología”. A: L. Shengot et al., Los racismos políticos, Nova Terra, Barcelona, pp. 345-354. ESTEVA FABREGAT, C. 1984. Estado, etnicidad y biculturalismo, Península, Barcelona. JULIANO, D. 1993. “El fundamentalismo cultural de nuestra época”, Full Informatiu de l’Institut Català d’Antropologia”, 73 (juliol-agost). LEIRIS, M. 1966 [1951]. “Race et Civilisation”. A : Cinq études d’ethnologie. Gallimard, París. LÉVINAS, E., 1993. “El otro, utopía y justicia”, Archipiélago, 12 (1993), pp. 35-41. MEMMI, A. 1968. “Ensayo de definición”. A : Senghor at al., pp. 73-87. - 1992. Le racisme, Gallimard, París. MEAD, M. 1975 [1951]. La antropología y el mundo contemporáneo, Siglo XXI, Mèxic DF. SAN ROMÁN, T. 1996. Los muros de la separación, UAB/Tecnos, Barcelo-na/Madrid. SCHNAPPER, D. 1988. “Modernidad y aculturaciones a propósito de los trabajadores emigrantes”. A : T. Todorov (edit.), Cruce de culturas y mestizaje cultural, Júcar, Gijón, pp. 173-206. TAGUIEFF, J.-P. 1996. “Les raisons d’un échec patent. Les sept péchés de l’antiracisme”. A : L. Bitterlin (ed.), L’antiracisme dans tous ses débats, Panoramiques, Arléa-Corlet.


17

RECULL D’EXPERIÈNCIES experiències Es recull a continuació la descripció bàsica de les cinc experiències presentades en el marc de la Jornada, així com de deu altres projectes sobre els que els organitzadors de l’esdeveniment han tingut coneixement. A grans trets, i en coherència amb els objectius de la Jornada, es tracta de projectes promoguts per l'administració local, que han treballat la creació d'espais d'interrelació i el foment de la convivència entre joves autòctons i nouvinguts, i que tenen una trajectòria en el temps. índex d’experiències Fitxa Organisme promotor Nom del projecte

1 Ajuntament de Pineda de Mar Connecta’t al territori 2 Casal dels Infants del Raval Barri Educador 3 Ajuntament d’Ullà Ràdio Digital Intercultural d’Ullà 4 RELLSA-Serveis Socials, Ajuntament de

Reus Projecte Integració i Esport

5 Associació Artescena Cardedeu, Cruïlla de Camins 6 Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i IES

Ridaura Vine a casa meva

7 Ajuntament d’Esparreguera Tothom Suma! 8 Ajuntament de Mataró Joves guia 9 Ajuntament de Mataró I tu què hi dius? 10 Ajuntament de Sabadell Joves guia 11 Ajuntament de Sabadell Sabadell en Escena 12 Consell Comarcal de Les Garrigues Tots, els joves de la comarca 13 Consell Comarcal d’Osona Els Raid dels Ausetans 14 Consell Comarcal de l'Urgell Protagonistes 15 Consell Comarcal del Vallès Occidental (Inter) Acció!


18

FITXA 1

DADES GENERALS

Nom del projecte CONNECTA’T AL TERRITORI Organisme promotor Ajuntament de Pineda de Mar Lloc on es realitza Espai Jove de Pineda de Mar - Equipament per a

adolescents (12-18 a.) Núm. habitants del municipi 25.000 aproximadament

Any primera edició del projecte 2003

RESUM “Connecta’t al territori” planteja la preparació d’un grup de joves del municipi amb intenció que desenvolupin el rol de joves acollidors envers els joves nouvinguts, en el que fa referència tant en el coneixement físic del territori on viuen i els serveis que es presten, com en les relacions que es donen entre els joves d’aquest. La dinamització del projecte així com de les activitats que es desenvolupin seran coordinades per un grup de monitors (joves 16-17 anys), quedant els tècnics implicats en un segon terme.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte

• Detecció d’un elevat nombre de població nouvinguda al municipi, en edats compreses entre els 12 i 16 anys.

• Necessitat de facilitar la integració dels nouvinguts en les dinàmiques del municipi. • Apropar els espais municipals a la població nouvinguda.

Objectius

• Facilitar la integració dels joves nouvinguts al municipi • Donar a conèixer serveis i recursos d’interès pel jove nouvingut. • Crear espais de trobada i relació entre els joves nouvinguts i els joves del municipi

Destinataris i abast territorial Joves de Pineda de Mar en edats compreses entre els 16 i els 18 anys � joves monitors. Joves de Pineda de Mar en edats compreses entre els 12 i els 16 anys � joves acollidors. Joves nouvinguts al municipi en edats compreses entre els 12 i 16 anys � joves nouvinguts.

Fases i metodologia del projecte El desenvolupament del projecte s’estructura en tres fases: 1.- FASE DE CAPTACIÓ D’USUARIS DEL PROJECTE

• Contacte amb joves monitors � mitjançant joves que assisteixen a l’Espai Jove. • Contacte amb joves acollidors � mitjançant joves que assisteixen a l’Espai Jove. • Contacte amb joves nouvinguts � mitjançant padró municipal i aules d’acollida dels IES.

2.- FASE DE PROGRAMACIÓ I ORGANITZACIÓ DE L’ACOLLIDA • Programar amb els joves monitors, les sessions d’acollida destinades a facilitar la relació entre

joves acollidors i acollits. • Realitzar les sessions conjuntes entre joves acollidors i acollits amb dinàmiques destinades a

facilitar la relació entre els participants del projecte. 3.- FASE DE CONEIXEMENT DEL TERRITORI

• Visites a diferents serveis municipals que siguin d’interès pels joves. • Realització d’una excursió com a cloenda del projecte.


19

Temporització / Calendari

• 1a. Fase : Octubre a desembre del 2005. • 2a. Fase : Gener a Febrer del 2006. • 3a. Fase : Febrer a Març del 2006.

Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Responsable Aula d’acollida IES Joan Coromines de Pineda de Mar Responsable Aula d’acollida IES Euclides de Pineda de Mar Ràdio Pineda Ajuntament de Pineda de Mar Cost de l’acció (pressupost) 900,00 € - El finançament és compartit al 50% entre la Regidoria de Joventut i la Regidoria Benestar Social Recursos humans

Equipaments

Coordinadora Programa Intermunicipal Immigració Educadors socials Espai Jove

Espai Jove Espais municipals

AVALUACIÓ Resultats assolits Es crea un grup de 18 joves: 10 nouvinguts, 5 acollidors i 3 monitors. Es creen vincles entre ells. Els joves nouvinguts accedeixen i coneixen serveis del seu interès. Els joves acollidors coneixen la cultura dels joves acollits. L’ avaluació és molt positiva per tots els implicats. Punts forts de l’experiència La bona relació que s’ estableix entre acollits i acollidors. Molts joves nouvinguts assisteixen posteriorment a l’Espai Jove. Punts febles de l’experiència No arriben tots els nouvinguts que hi ha al municipi. Necessitat de poder realitzar accions dins els centres d’educació secundària i concretament amb els alumnes de l’aula d’acollida i, poder-ho lligar amb les accions fora del centre.

PREVISIONS DE FUTUR Reeditar el projecte de forma bianual. Coordinar-lo amb els IES del municipi, aplicant accions dins els centres. Mantenir la metodologia de treball: participativa, d’educació entre iguals i d’autogestió de la programació i execució de l’acollida per part de joves monitors.

DADES DE CONTACTE Ens Ajuntament de Pineda de Mar – Espai Jove

Web de referència www.pinedademar.org

Persones de contacte

David Llamas / Eli Roca Càrrec Educadors socials

Telèfon 93.762.13.74 Fax Adreça electrònica [email protected]

Adreça postal Masia Can Gelpí, c/ Sant Joan 1-3, 1a planta. Pineda de Mar - 08397


20

FITXA 2

DADES GENERALS

Nom del projecte UN BARRI EDUCADOR Organisme promotor Casal dels Infants del Raval Lloc on es realitza Barri del Raval (Barcelona) Núm. habitants del barri 49.459 habitants

Any primera edició del projecte Agost de 2002

RESUM El projecte Barri Educador pretén millorar la convivència al barri del Raval comptant amb la implicació de la comunitat (els usuaris, veïns, comerciants i les seves associacions, les entitats i els seus professionals, l’administració pública i els seus serveis) en un procés de recerca acció participada que promou la participació en les accions del projecte a partir d’una anàlisi prèvia de la realitat i de les voluntats dels mateixos actors que participaran en el procés d’anàlisi i en la definició i implementació d’un conjunt d’estratègies d’intervenció específiques en cada cas, en funció dels elements crítics, les oportunitats de millora i el conjunt de voluntats existent a la comunitat. L’avaluació de resultats generarà aprenentatges entre els participants i transformarà la situació inicial amb nous escenaris de treball. Actualment el projecte es desenvolupa a dos espais públics concrets: els Jardins dels Horts de Sant Pau i la Plaça Folch i Torres. En el primer cas s’espera incrementar significativament l’ús dels Jardins per part del veïnatge (especialment d’infants i dones) tot adequant la infrastructura i el mobiliari dels Jardins al seu ús i promovent l’apropiació de l’espai amb accions com “Als Horts Cultivem la Convivència” o “La Xarranca”. A Folch i Torres treballem per millorar la relació dels grups de joves que sojornen a la plaça amb la resta d’usuaris (comerços, gent gran) amb accions d’intercanvi intergeneracional i de promoció del seu protagonisme en accions positives a la plaça.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte

• Augment de les diferències socials a la població del barri, de la seva heterogeneïtat, que dificulta el desenvolupament de processos identitaris de barri i la cohesió social.

• La població autòctona expressa un malestar significatiu amb aquesta situació (competència pels recursos, pèrdua del barri de “tota la vida”, etc.) i no compta amb eines suficients per generar noves dinàmiques comunitàries.

• Existència de diverses situacions d’exclusió (polítiques, socials, laborals...) que incrementen la fragilitat dels col·lectius immigrats, amb manca d’estructura familiar i xarxes socials febles en entorns socials difícils i conflictius.

• Increment del soroll i les molèsties nocturnes i de la delinqüència (furts). • Problemes de convivència derivats de les relacions, en casos conflictives, amb les comunitats

veïnals. • Expressió de problemàtiques socials o situacions de carència a l’espai públic, necessitat

d’apropiació d’espais per part de determinats col·lectius en situació de fragilitat; important presència de col·lectius marginals a l’espai públic.

• La manera d’actuar a l’espai públic s’utilitza per a la construcció de l’alteritat i genera discursos, interpretacions i prejudicis; l’apropiació de l’espai per part de determinats col·lectius és excloent i inhibeix els altres a l’ús de l’espai.

• Existeixen pocs espais que permetin el joc informal o que allotgin activitats i punts de trobada i relació.

• L’oferta d’activitats proposades a través del mobiliari no es correspon a la diversitat de grups socials ni al seu comportament i tipus d’activitat segons origen, edat i gènere.

Un Barri EducadorUn Barri EducadorUn Barri EducadorUn Barri Educador


21

• Manca de contacte entre persones de diferent origen presents a l’espai públic. • La ubicació d’infrastructures lúdiques i d’esbarjo en zones que es perceben insegures

dissuadeix del seu ús a gran part de la població. • La manca d’apropiació i de relacions homogènies a determinats espais públics afavoreix la

ocupació de grups “nòmades” (nens del carrer, sense sostre, traficants i consumidors de drogues il·legals...).

Partim d’una concepció concreta de l’espai públic en tant que espai de socialització, de coneixement i de trobada dels diferents grups i col·lectius que viuen i per tant com a espai de socialització i aprenentatge: genera conflictes igual que pot generar pertinença, estímuls i oportunitats de socialització, genera coneixement de l’altre i per tant és un àmbit ideal per dissoldre estereotips i generar relacions interpersonals i intergrupals. Objectius El projecte Barri Educador vol millorar la situació de convivència al territori a través de la implicació de la comunitat en la transformació de conflictes crítics que es donen a l’espai públic. En concret, es proposa:

• Incrementar l’ocupació dels espais públics on intervenim a través de la millora de les seves condicions d’ús i de la seva promoció al barri.

• Millorar les relacions socials disminuint els conflictes relacionals crítics que es donen als espais públics on intervenim

• Aconseguir l’adequació funcional de l'espai públic al seu ús social (disseny i infrastructura, mobiliari urbà i manteniment).

Destinataris i abast territorial Adreçat a tota la població: els veïns i les seves organitzacions, les entitats, els serveis públics i l’administració en el context del barri del Raval. Fases i metodologia del projecte Aquestes tres accions s’implementen a cada espai públic on intervenim amb desenvolupaments específics concrets. ACCIÓ 1: Contacte directe amb la realitat de l’espai públic. El projecte parteix tant dels focus de conflicte com de les relacions de convivència que s’enregistren als espais d’intervenció. Per aquest motiu les accions de Barri Educador partiran de la realitat concreta de cada espai des d’aquesta doble vessant: identificar les situacions problema a solucionar i identificar les persones, grups i relacions implicats que poden ajudar a superar-los. El contacte directe amb la realitat de l’espai públic s’estructura en dues activitats complementàries: a) el treball de carrer, que es desenvolupa amb periodicitat setmanal, permet la detecció de situacions de risc o exclusió social, l’establiment canals permanents de consulta pública, diàleg i intercanvi i la vinculació dels actors presents a l’espai en les activitats i el procés de millora del mateix; b) l’observació permanent dels espais d’intervenció, que s’implementa en dos moments diferents de l’any i que permet l’adquisició d’una visió sincrònica de l’espai a través de l’enregistrament i anàlisi regular de les dinàmiques socials que es produeixen als espais públics on intervenim. Es tracta d’una tasca permanent del projecte que produeix un coneixement comparat, en el temps i l’espai, dels espais públics designats i que facilita la identificació i producció d’estratègies de canvi així com la mesura del seu impacte ecològic. ACCIÓ 2: Implicació de la comunitat en la millora de l'ús i les condicions d'ús de l’espai públic. Des de la nostra perspectiva, no és concebible la transformació d’un espai social com és l’espai públic o urbà sense la voluntat i complicitat dels seus actors principals; en tot cas, no es pot plantejar en la seva dimensió cultural, és a dir en termes de consolidació i durabilitat, de sostenibilitat social. El projecte Barri Educador té una marcada vocació per estar integrat al territori i a les seves xarxes socials (tant les organitzades com les quotidianes): Vocació que respecta i és sensible a les necessitats que expressen, implicant una base social amb capacitat d’influència en les decisions estratègiques associades a la intervenció; que contempla la contribució i el potencial de recursos ja existents, generant i aprofitant les capacitats de les xarxes socials del territori; i per tant, que promou l’enfortiment de la comunitat, de les seves relacions i de la seva organització.


22

ACCIÓ 3: Intervenció sòcioeducativa directa. Les situacions objecte d'intervenció es presenten agrupades en contextos socials complexes de tal manera que les estratègies a desenvolupar són usualment diverses i complementàries encara que es caracteritzen per una vocació pública i relacional orientada a la producció d'experiències socials enriquidores que puguin transformar les dinàmiques socials promovent l'arrelament territorial i la millora de les relacions socials a l'espai urbà.

Temporització / Calendari El caràcter processual de la metodologia condiciona la intervenció a cada espai concret i implica una temporització diferent en funció del punt de partida però considerem que en dos anys es produeix el primer cicle del projecte. Agents implicats Agent Ens / entitat a què pertany Serveis públics Administració

Agents civils Associacions culturals, de comerciants i de veïns Veïns i veïnes del barri Entitats del barri

Cost de l’acció (pressupost) 100.000 € Recursos humans Equipaments

2 educadors i 2 monitors Despatx

AVALUACIÓ Resultats assolits Als Jardins dels Horts de Sant Pau s’ha aconseguit l’ús de l’espai per part de les organitzacions del territori; ha augmentat l’ocupació veïnal de l’espai i s’ha reduït les dinàmiques exclusores de determinats col·lectius. A Folch i Torres s’ha millorat la percepció dels joves i la seva relació amb la resta d’usuaris de l’espai i veïns. Punts forts de l’experiència La metodologia comunitària aplicada a un espai públic concret i les seves circumstàncies permet aglutinar moltes energies i corresponsabilitzar altres actors en la millora de la convivència. El treball de carrer i l’observació permanent permeten un coneixement en profunditat de les dinàmiques relacionals a l’espai públic. Punts febles de l’experiència Dificultats per tangibilitzar resultats a curt termini. Dificultats per aconseguir el finançament necessari.

PREVISIONS DE FUTUR Desenvolupar el projecte en altres territoris que presentin situacions de conflicte a l’espai públic. Realitzar tallers ciutadans d’experiències per a la convivència: potenciar i reforçar el treball dels mediadors, a partir del l’experiència pràctica, per tal de resoldre les situacions d’exclusió, la manca de cohesió i els conflictes de relació entre diferents cultures. Adaptar la metodologia al treball amb escales de veïns.

DADES DE CONTACTE Ens Casal dels Infants del Raval

Web de referència www.casaldelraval.org

Persona de contacte Raül Martínez Càrrec Cap de programa

Telèfon 93 317 00 13 Fax 93 301 16 06

Adreça electrònica [email protected] Adreça postal Junta de Comerç 16 08001 Barcelona


23

FITXA 3 DADES GENERALS

Nom del projecte RÀDIO DIGITAL INTERCULTURAL D’ULLÀ Organisme promotor Ajuntament d’Ullà Lloc on es realitza Ullà Núm. habitants del municipi 1039


RESUM El projecte intercultural de la ràdio d’Ullà és un projecte basat en l’ús de les noves tecnologies per generar un espai intercultural virtual, alhora que els joves de diferents orígens, estils de vida també es relacionen en un espai físic. El projecte ha s’ha separat en la fase de creació de la ràdio i de les entrevistes a diferents referents de la comunitat.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte El poble d’Ullà presenta tres barris separats amb dinàmiques de relació entre persones autòctones i nouvingudes molt diverses. Al Barri de la Roqueta s’hi concentra la major part de la població del poble, així com també la població immigrada. Al haver-hi tanta diversitat vam pensar que un projecte d’aquest tipus seria l’eina ideal i inclusiva per treballar amb tots els joves de diferents orígens, aprofitant que existeix una sala amb 8 ordinadors. Objectius • Generar un espai de relació físic i digital entre els joves d’Ullà de 12 a 18 anys. • Establir dos grups de treball per un projecte comú, respectant les diferències, els ritmes, i

generant doncs un grup de noies i un grup d’adolescents. • Utilitzar els ordinadors, les taules gràfiques, micròfons... com eines de treball actuals i motivadores

amb els joves. • Obrir la ràdio a la resta de la població a través d’entrevistes de reflexió sobre el poble, els joves,

els immigrants. • Presentar una mostra del projecte al mes de juny del 2007. Destinataris i abast territorial Es va constituir un grup de treball amb nois i noies de 12 a 16, per tant en edat d’anar a l’IES que venien de països tan diversos com Senegal, Marroc, Costa d’Ivori, nascuts a Catalunya... Per altra banda, es va generar un grup de noies totes elles del Marroc i de Senegal. El projecte es va generar al barri de la Roqueta, però algun jove, pocs dels altres barris també van venir a participar-hi. Fases i metodologia del projecte La primera fase comença a l’octubre del 2006 amb una difusió de les activitats i es generen el grups. Des del mes de novembre fins al mes de febrer es van fer sessions setmanals de dues hores per crear la ràdio. En aquest cas el treball es feia en grup, individual o en parelles segons l’activitat, tant si es tractava de fer dibuixos digitals, de fer-se entrevistes mútues... Per últim, des el mes de març fins al mes de juny es van fer entrevistes a la resta de gent del poble, a partir de les preguntes que ideaven els joves. Temporització / Calendari Octubre de 2006 a juny de 2007. Sessions de dues hores setmanals.


24

Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Educadora e-kre@ Dinamitzadora cultural e-kre@ Tècnic multimèdia e-kre@ Tècnica de Joventut Ajuntament d’Ullà i Consell Comarcal del Baix Empordà Tècnica d’Immigració Consell Comarcal del Baix Empordà Tècnic de participació Ajuntament d’Ullà i Consell Comarcal del Baix Empordà Agents de la taula de ciutadania Professionals que treballen al municipi Cost de l’acció (pressupost) 9.000 € Recursos humans Equipaments Educadora, dinamitzadora cultural i tècnic multimèdia Local social de la Roqueta

AVALUACIÓ Resultats assolits S’ha aconseguit generar la plataforma de la ràdio digital. Els joves han reafirmat la relació amb l’espai físic i demanen per continuar l’activitat. Per tant, ha estat motivadora. Es van realitzar 33 sessions de dues hores cada una. Els joves han fet ús de les noves tecnologies i han construït un projecte conjunt amb gent del poble. Es va arribar a fer la presentació del projecte com un retorn per als joves i els col·laboradors. Punts forts de l’experiència • Motivació alta dels joves. • Treball de continguts socials i educatius complexos (convivència, diversitat cultural, immigració,

...). • Participació jove (hi ha grau de complicitat perquè ells aportin en el disseny de la web, de la seva

música); genera identitat. • Visibilitat dels resultats clara i potent per la resta de persones del poble • Treball inclusiu en TIC amb joves de diferents orígens culturals. • Treball inclusiu en TIC amb noies joves nouvingudes. • Treball comunitari i social. • Potencia l’autonomia dels grups per l’autogestió del projecte. Punts febles de l’experiència • Cost elevat (recursos humans i econòmics). • Requereix d’un equip multidisciplinar (informàtic, educador). • Dificultat d’adhesió de joves amb cert grau de responsabilitat (joves més grans, noies joves

magrebines). • Continuïtat per un ajuntament amb recursos pressupostaris i humans limitats. • Trencament de prejudicis socials molt arrelats entre els joves que provoca baixa participació dels

joves nascuts a Ullà. • L’autogestió dels mateixos joves per a la ràdio digital i l’espai digital.

PREVISIONS DE FUTUR No es preveu continuar amb el projecte, almenys fins que el Centre Cívic estigui en funcionament.

DADES DE CONTACTE Ens Ajuntament d’Ullà

Web de referència www.ajulla.org

Persona de contacte Mireia Bou Càrrec Tècnica de joventut

Telèfon 626766089 Fax -

Adreça electrònica [email protected] Adreça postal Plaça. Joan Carreras i Dagas, 4-5 bxs. (17100 La Bisbal d’Empordà)


25

FITXA 4

DADES GENERALS

Nom del projecte PROJECTE ESPORTIU – EDUCATIU, BARRI SANT JOSEP OBRER

Organisme promotor RELLSA, Serveis Socials /Ajuntament de Reus Lloc on es realitza Reus - Barri Sant Josep Obrer Núm. habitants del barri Aproximadament 4300 persones.

Any primera edició del projecte 2000 – 2001

RESUM El projecte esportivoeducatiu, que es porta a terme des de fa sis cursos, consta d’unes actuacions per encarar un conjunt de necessitats de la població infantil i juvenil detectades en el territori. Una alternativa esportiva d’acció preventiva, educativa, social i de treball en xarxa entre diferents àmbits, institucions i entitats. Un projecte que s’enmarca dins d’actuacions de cara a fomentar la inclusió social dels diferents col.lectius.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte Demanda entitats del barri, diversitat al barri, situació d’exclusió social al barri, manca organització esportiva a la zona, molts infants i joves fan vida al carrer, motivació per l’esport. Objectius • Fomentar la convivència entre els joves, que sàpiguen interactuar en diferents espais de forma

cívica i amb uns objectius comuns. • Potenciar la socialització dels joves , en quan els aporta preparació per a la inserció adequada en

recursos de l’entorn. • Portar a terme una acció diversificada i integradora de diferents realitats personals i culturals com

a resposta activa i adient davant la immigració. Destinataris i abast territorial Infants i joves de 6 a 19 anys, del barri i entorn proper. Fases i metodologia del projecte Activitats periòdiques esportives en diferents grups d’edat amb contingut educatiu. Amb seguiment i formació continuada. Fases del projecte ( temporalització – objectius) : Adherència Activitats, Treball de competències per part de nois- noies a través de les activitats i Transferència del que hem après a altres àmbits. Temporització / Calendari Curs Escolar ( Setembre – Juny) Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany “ Entitats del barri” Directora Escola Escola Rosa Sensat Directora Pont i Gol Fundacióo educativa/ social President Futbol Club esportiu Xarxa Gitana Associació Gitana Catalana barri St. Josep Obrer AMPA AMPA Centre Cívic Ajuntament Reus


26

Cost de l’acció (pressupost) Els assumeix serveis socials, esport ( personal i coordinació). Les entitats assumeixen el material esportiu i instal·lacions. Recursos humans

Equipaments

1 Monitor Grup ( 10 Monitors) 1 Psicòleg , 2 Educadors Socials

Patí , Gimnàs (escola)

AVALUACIÓ Resultats assolits La incidència vers els infants i joves ha augmentat en cada curs. Actualment hi ha uns 220 participants. S’ha elaborat tota una metodologia d’intervenció que possibilita treballar, d’una manera motivadora i constant, un seguit d’aspectes educatius: hàbits, habilitats socials, procediments i valors, necessaris per al desenvolupament personal i social dels joves.

Punts forts de l’experiència Motivació esport, treball en xarxa, millora significativa en assolir hàbits i convivència, formació interna i seguiment. Punts febles de l’experiència • El temps per a treballar en xarxa • L’amplitud i intensitat del projecte que comporta molta dedicació,

PREVISIONS DE FUTUR Metodologia utilitzada a tots els àmbits i zones de la ciutat amb necessitats semblants. Ja es realitza en tres barris nous.

DADES DE CONTACTE Ens Ajuntament de Reus

Web de referència www.reus.cat Persona de contacte Francesc Crua

Sergi Parès Càrrec Tècnic inclusió social

Coordinador esports Telèfon 977010030 Fax -

Adreça electrònica [email protected] o [email protected]

Adreça postal Serveis Socials CC Mas Abello mas del Carpa s/n 43204


27

FITXA 5

DADES GENERALS

Nom del projecte CARDEDEU, CRUÏLLA DE CAMINS Tallers de teatre intergeneracionals i interculturals per a la integració i la convivència

Organisme promotor Associació Artescena Lloc on es realitza Cardedeu Núm. habitants del municipi 18.000 habitants


RESUM El Projecte: Tallers de Teatre intergeneracionals i interculturals per a la integració i la convivència va iniciar l’octubre 2003, tenint des del primer moment com àmbit d’actuació la comunitat, el poble de Cardedeu, i com objectiu promoure el desenvolupament cultural i social fomentant la cohesió i la interacció dels diferents col·lectius (gent gran i adults, joves i adolescents i nouvinguts) als quals és adreçat el projecte.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte El projecte Cardedeu: cruïlla de camins neix l’any 2003 a partir de la creació de la Plataforma de Participació Ciutadana i intercanvi cultural al barri de l’Estalvi de Cardedeu, una xarxa de participació ciutadana formada per representants d’entitats, associacions, escoles i representants de l’Ajuntament de Cardedeu. La Plataforma va programar tot un seguit d’accions per propiciar l’apropament i el coneixement entre les famílies autòctones i nouvingudes, ja que es creia necessari començar una activitat adreçada a mantenir una cohesió social a causa del creixement demogràfic de Cardedeu en els darrers anys i la immigració, sobretot provinent de sud-Amèrica i el Marroc. Les cardedeuenques Olga Vinyals (directora de tallers de teatre i integradora social) i Noemí Rodríguez (educadora social i estudis Institut del Teatre), amb el suport de l’Ajuntament de Cardedeu que va creure des de l’inici en el projecte, van proposar l’any 2003 la metodologia dels Tallers de Teatre com a eina integradora i de participació, uns tallers adreçats als col·lectius de gent gran i adults, joves i adolescents, i al col·lectiu magrebí (dones i homes). Un any després, durant el curs 2004-2005, van crear l’Associació Artescena. Amb aquest projecte es pretén, en primer lloc, crear nous nuclis de convivència compartint un espai de creació, on sorgiran les experiències i vivències personals i que motivarà l’acceptació de la diversitat i la comprensió de l’altre. En segon lloc utilitzar una metodologia que es basa en l’aprenentatge de tècniques teatrals com son: el treball de veu, cos i d’interpretació, la dansa, la dicció i la lectura de textos teatrals i la improvisació. I encara més, participant en la dinamització del teixit cultural i en els esdeveniments de Cardedeu, formar un grup motor que a través de les experiències pròpies pugui encomanar un espai de reflexió, una mirada lúdica i relaxada, però compromesa amb la realitat. Els projectes s’emmarquen dins de la sòcio-cultura, social per tot l’esmentat anteriorment, i cultural per que es treballa en la recerca d’un resultat final: un producte cultural, digne i de qualitat i que té com objectiu la seva difusió.

Objectius • Compartir l’experiència del treball teatral i facilitar l'empatia entre els components del propi grup. • Aprenentatge de tècniques d’expressió individuals i de grup. • Desenvolupar una relació d’equip en la consecució dels objectius. • Desenvolupament personal dins el grup. • Crear un grup motor que a través de les experiències pròpies pugui encomanar un espai de

reflexió, una mirada lúdica i relaxada, però compromesa en la realitat i més enllà del propi grup.


28

• Aconseguir noves relacions fomentant sobretot les relacions intergeneracionals. • Facilitar que la gent gran i els col·lectius en risc d’exclusió siguin presents i protagonistes en la

societat. • Promoure la interculturalitat a partir del coneixement de l’individu que participa. • Fer sentir tan al col·lectiu de gent gran com de joves capaços d’interaccionar i de ser protagonistes

de diversos esdeveniments.

Destinataris i abast territorial Les persones que viuen a Cardedeu. Fases i metodologia del projecte Les fases i la metodologia que hem seguit per desenvolupar els diferents projectes ha tingut com a punt d’inici en la preparació i tallers realitzats per la nostra proposta inicial: “Sense equipatge” Aquest primer projecte (i primer espectacle) neix a partir del diàleg teatral creat amb tres col·lectius: gent gran i adults; joves i adolescents; i el col·lectiu magrebí de Cardedeu. A través de l’experimentació constant entre l’individu i el grup, els participants expliquen les seves experiències sobre la immigració, la diferència i el racisme. La dramatúrgia s’ha construït a partir de propostes de improvisacions sorgides dintre dels diferents grups, a més s’ha pogut comptar amb un grup d’escriptors amateurs de Cardedeu organitzats com a col·lectiu Pasta de full, i en el llibre “El racisme explicat a la meva filla” de l’escriptor marroquí Tahar Ben Jellou. Han participat en l’espectacle 18 persones amb edats compreses entre els 10 i els 75 anys. Vam proposar realitzar un taller de teatre que tingués com objectiu en primer lloc, apropar el llenguatge del teatre amb les seves tècniques als diferents col·lectius (gent gran, joves i col·lectiu magrebí) i reunir després les persones interessades en únic esdeveniment final. El nostre objectiu era afavorir la relació de col·lectius que sense un treball comú difícilment poden comunicar-se. En tenir clar el projecte, es va iniciar la captació de participants als tres tallers a través de les entitats i associacions on aquests es mouen. Taller de teatre gent gran i adults El taller adreçat al col·lectiu de la gent gran va ser el més fàcil de mobilitzar, gràcies als referents del Casal de la Gent Gran de gestió municipal. En un principi les expectatives del participants no tenien un objectiu de introspecció però salvant els primers prejudicis hi van col·laborar amb molt d’entusiasme; ens han regalat vivències, sentiments i records de la seva vida, i sobretot la seva pròpia experiència d’immigració. Molts dels participants són immigrants dels any 50 amb orígens bàsicament rurals i del sud de la península. Conforma el grup parlava i interpretava els seus dols, les seves dificultats, el desconeixement de la llengua al arribar, s’acostaven a les situacions que bé podrien estar passant al col·lectiu magrebí. Taller de teatre dones i homes magrebins El taller adreçat a les dones marroquines va prendre com a plataforma un grup de dones que estaven alfabetitzant-se en català, en el qual va tenir un paper important a l’inici, la dinamitzadora intercultural. A través de la Plataforma d’Intercanvi Barri de l’Estalvi es va poder parlar amb representants de la mesquita, els homes ens van explicar també les sorpreses, dificultats, enyorances, pors i desitjos que han representat per molts, el seu pas per l’estret . Les dones i els homes magrebins que van participar, van tenir molt coratge per afrontar una eina de comunicació, la del teatre, que els és totalment desconeguda i molt allunyada de la seva cultura. Les dones van tenir que fer un treball previ per tal de vèncer l’escull que representava pujar al escenari, deixant de ser invisibles i afrontant els perjudicis de la societat d’acollida que les veu sotmeses a la figura masculina. La seva visió, les seves experiències i sobretot la seva presència han donat sentit tant a l’espectacle com al projecte.


29

Taller de Teatre joves i adolescents El taller adreçat als adolescents i joves es va iniciar a partir del recurs dels Instituts de Secundària, i es va oferta en horari extra-escolar. El grup es va acabar consolidant amb la presencia de nou vinguts d’origen magrebí, sud-americà i autòctons. La proposta amb ells va ser diferent perquè la seva immigració havia estat de molt petits i les situacions plantejades a través de la improvisació donaven poc per reflexionar, cosa es va proposar lectures i improvisacions sobre el llibre de Tahar Ben Jellou “El racisme explicat a la meva filla”. Temporització / Calendari Els Tallers tenen sempre un calendari escolar de setembre a juny. Es realitzen en principi i d’acord al projecte de cada any en dies diferents pel col·lectiu gent gran i adults i pel col·lectiu de adolescents i joves. Les iniciatives amb dones marroquines tenen en compte també les possibilitats del grup i es fan normalment durant l’horari escolar. Els tallers es realitzen de dos a tres cops per setmana i quan hi ha una presentació o esdeveniment final els que siguin necessaris i d’acord amb el grup. Els grups es reuneixen amb sessions de treball per compartir els objectius. Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Integradora social Associació Artescena Educadora social Associació Artescena Educador social Ajuntament de Cardedeu Tècnica d’ensenyament i coordinadora dels Serveis Personals

Ajuntament de Cardedeu

Tècnic de Cultura Ajuntament de Cardedeu Mediadora Cultural Ajuntament de Cardedeu Agents civils Casal de la gent gran

Casal de joves Associació La Mesquita Unió de Botiguers de Cardedeu Patronat de Cultura Patronat Museu Tomàs Balvey Ràdio Televisió de Cardedeu Associacions de Veïns Escoles de Cardedeu

Cost de l’acció (pressupost) 12.000 € Recursos humans

Equipaments

Integradora social Educadora social Professionals dels diferents àmbits artístics

Casal de la gent gran Casal de joves Sala del Patronat de Cultura Centre Cultural de Cardedeu


30

AVALUACIÓ Resultats assolits Fins el juny del 2007 han participat 55 persones als tallers de teatre i espectacles; els perfils han estat els següents:

Gent gran: 8 dones i 4 homes Adults: 5 dones i 1 home Joves i adolescents: 14 noies i 10 nois Col·lectiu magrebí: 3 dones, 1 adolescent, 2 nenes i 2 homes Col·lectiu sud-americà: 5 noies

Els beneficiaris protagonistes del documental “Les veus de la memòria” adreçat a la gent gran han sigut 9 dones i 10 homes. També han participat en les entrevistes 24 persones.

El grup motor s’ha reafirmat i ha crescut engrandint l’experiència a d’altres col·lectius que en un principi no s’havien treballat. Durant els quatre anys de desenvolupament del projecte s’han realitzat tres espectacles teatrals, un curtmetratge, un documental i llibre i diverses activitats i representacions dintre de esdeveniments locals i comarcals. S’ha compartit l’experiència del treball teatral i facilitar l’empatia entre els components del grup. Hi ha hagut un aprenentatge de tècniques d’expressió individuals i de grup. S’ha desenvolupat una relació d’equip en la consecució dels objectius, a la vegada que hi hagut un desenvolupament personal dins del grup.

Punts forts de l’experiència Formar un grup motor que a través de les experiències pròpies pugui encomanar un espai de reflexió, una mirada lúdica i relaxada, però compromesa en la realitat i més enllà del propi grup. Fer sentir tan al col·lectiu de gent gran com de joves capaços d’interaccionar i de ser protagonistes de diversos esdeveniments Aconseguir noves relacions fomentant sobretot les relacions intergeneracionals i interculturals. Les relacions amb el teixit associatiu s’ha anat enfortint i la col·laboració amb diferents grups s’ha anat normalitzant. Construir un espai de convivència i relació. Punts febles de l’experiència Essent un projecte transversal i que implica molts agents socials, no hi ha a vegades la suficient comprensió i possibilitats de treball compartit que això genera. També al no tenir un espai físic i visible dintre la comunitat produeix problemes d’organització.

PREVISIONS DE FUTUR L’associació pel 2008 té en marxa diferents projectes. Volem però i hem demanat a l’Ajuntament un reconeixement i una major implicació per compartir el projecte.

DADES DE CONTACTE Ens Associació Artescena

Web de referència En fase de realització

Persona de contacte Olga Vinyals Càrrec presidenta


Adreça electrònica [email protected]

Adreça postal Avda. Adolf Agustí, 2 baixos (08440 Cardedeu)


31

FITXA 6

DADES GENERALS

Nom del projecte VINE A CASA MEVA Organisme promotor Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i IES Ridaura Lloc on es realitza Platja d’Aro Núm. habitants del municipi 10.000 habitants


RESUM Es tracta d’una experiència d’intercanvi entre persones. Els alumnes treballen el tema de la interculturalitat a l’aula dins del marc de l’assignatura de ciències socials. Es va contactar amb diverses famílies de diferents cultures i es va proposar una jornada d’intercanvi dels joves amb la família.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte Aquest projecte neix de la creença que els millors aprenentatges són aquells que passen per la vivència personal. La societat ha encarregat al sistema educatiu preparar als nous membres per tal que aquests es puguin integrar d’una manera satisfactòria a la societat, entenent la seva idiosincràsia, funcionament i forma de participació. En concret un dels objectius generals de l’ensenyament Secundari Obligatòria (ESO) és “relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions degudes a l’edat, a la raça, al sexe i a diferències de caràcter físi, psíquic, social i altres característiques personals. Objectius • Potenciar el coneixement dels joves cap a altres cultures, entenent aquest concepte en sentit

ampli. • Potenciar entre els joves la tolerància capa altres formes de vida, costums, religions,... • Que els joves entenguin que hi ha uns valors universals que cal preservar. • Afavorir en els joves la capacitat d’adaptació a situacions noves . • Aprofundir en el treball en equip Destinataris i abast territorial Joves de 4art d’ESO i per l’altra famílies acollidores. El municipi de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró. Fases i metodologia del projecte 1- Introducció teòrica 2- Plantejament de l’experiència pràctica 3- Organització de l’estada 4- Estada amb la família 5- Valoració de l’experiència i conclusions. Temporització / Calendari Un trimestre escolar Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Psicopedagoga IES Ridaura Educadora social Ajuntament de Castell - Platja d’Aro


32

Cost de l’acció (pressupost) 100 € Recursos humans

Equipaments

Psicopedagoga Educadora social

L’IES i la casa de les famílies

AVALUACIÓ Resultats assolits Pensem que tots els objectius es van assolir. Vam poder fer una avaluació dos anys després de l’experiència a través d’un reportatge de TV3 i vam tornar a comprovar l’impacte tant pels joves com per les famílies durant la gravació. Punts forts de l’experiència L’intercanvi i la vivència. Punts febles de l’experiència Depèn molt de les ganes de fer-ho per part dels/de les professionals.

PREVISIONS DE FUTUR Com que una de les professionals ja no treballa a l’IES i ningú més a volgut entomar l’experiència des de l’IES, no s’ha tornat a fer, ja que no té sentit que només ho porti a terme l’educadora.

DADES DE CONTACTE Ens Ajuntament de Castell - Platja d’Aro Web de referència www.platjadaro.com

Persona de contacte Elsa Antón i Anna Viñas Càrrec Psicopedagoga i educadora Social

Telèfon 972 81 94 73 Fax 972 82 55 97


Adreça postal C/ Brussel·les , 6 (Platja d’Aro)


33

FITXA 7

DADES GENERALS

Nom del projecte TOTHOM SUMA! Organisme promotor Regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Esparreguera Lloc on es realitza Esparreguera Núm. habitants del municipi 21.716 habitants


RESUM Programa que s’articula a través de diferents accions de mediació comunitària preventiva, que tenen per finalitat actuar per prevenir processos d’exclusió social en els joves nouvinguts, i per poder intervenir de forma integral sobre les demandes i interessos de les realitats d’aquests joves.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte A partir del treball participatiu realitzat en la confecció del Pla Jove d’Esparreguera 2005-2007 i de la diagnosi prèvia al Pla, es va detectar un seguit de mancances i necessitats entre el col·lectiu de joves. D’aquí sorgiren els eixos bàsics del programa, fruit dels eixos de treball del pla jove: acompanyament social, accions comunitàries i transversalitat. El projecte Tothom Suma! suposa l’apropament i la mediació entre les persones (en aquest projecte emfatitzant la relació entre els joves) i els recursos (entenent com als serveis municipals, moviment associatiu i altres iniciatives tan particulars com públiques). Objectius • Acompanyar als joves nouvinguts, per tal de facilitar-los l’adaptació a la xarxa comunitària

d’Esparreguera, el seu nou entorn. • Actuar per prevenir processos d’exclusió social en els joves nouvinguts. • Dinamitzar, potenciar i adaptar els recursos existents per als joves nouvinguts. • Fomentar el coneixement i l’intercanvi d’informació i recursos entre la població jove. • Facilitar eines necessàries pels treball dirigit als joves, tant si és promogut des de l’àrea de

Joventut com des d’altres àrees implicades en el Pla local de joventut (Treball, Educació, Esports, Cultura, Serveis Socials, Salut, Cooperació, etc.).

Destinataris (edat, procedències, gènere, ...) i abast territorial • Joves en el seu sentit més ampli. Tot i que amb especial atenció amb els joves nouvinguts

(entenem tot jove que acaba d’arribar). • Tota persona o serveis que estigui en vincle amb el col·lectiu de referència. Ja sigui de

l’Administració o de caire associatiu. • Qualsevol ciutadà amb algun dubte o interès vers els objectius del projecte. Fases i metodologia del projecte Fases:

1- Diagnosi, a base d’entrevistes i bibliografia. 2- Treball de carrer, coneixença de les entitats, serveis i recursos del municipi. 3- Realització dels primers acompanyaments i treball en xarxa amb parts implicades. 4- Enfortiment i creació de xarxes per donar més qualitat als acompanyaments. 5- Seguiments dels acompanyaments. 6- Treball comunitari. Rediagnosi i mapa d’usos.

El projecte s’articula mitjançant tres eixos de treball: - Acompanyament social (seguiment individualitzat amb els joves). - Accions comunitàries (mediació comunitària de caire preventiu). - Transversalitat (treball en xarxa amb tots els agents institucionals vinculats amb el projecte).


34

Metodologia: - En tot moment treball transversal amb joves, entitats, administracions, ... - Treball de carrer. - Acompanyaments socials.

Temporització / Calendari

1- Diagnosi: juliol de 2006 a desembre 2006, i desembre 2007. 2- Estructuració i presentació del programa: desembre 2006. 3- Planificació i realització de les accions: a partir de desembre 2006. 4- Revisió procés i accions : al llarg de tot el programa.

Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Mediador/a Comunitària GATS (Grups Associats pel Treball Sociocultural) Coordinador del programa GATS (Grups Associats pel Treball Sociocultural) Tècnic de Joventut Ajuntament d’Esparreguera Tècnic/a d’Immigració Ajuntament d’Esparreguera Cost de l’acció (pressupost) 27.000 € Recursos humans

Equipaments

Mediador/a Comunitària (27 hores setmanals).

Despatx a Can Pasqual, equipament municipal

AVALUACIÓ Resultats assolits • Creació de vàries xarxes de treball entre els agents implicats. • Realització d’acompanyaments i seguiments. • Persona de referència pels joves nouvinguts. Punts forts de l’experiència • Comunicació entre agents implicats i creació de xarxes entre professionals, entitats,

administracions, ... • Bona rebuda dels joves amb els que hem treballat: comencem a ser referència. Punts febles de l’experiència • Organigrama intern de l’administració: processos lents, ... • Manca de recursos en referència als immigrants: s’ha iniciat fa un mes el treball d’una tècnica

d’immigració a l’Ajuntament.

PREVISIONS DE FUTUR • Coordinació amb la tècnica d’immigració. • Avaluació de la tasca feta amb el tancament que s’està fent del Pla jove d’Esparreguera 2005-07. • Gestió de les demandes que vagin sorgint amb el contacte que es té amb els joves nouvinguts. • Continuar treballant amb moltes ganes, emoció i sentint el projecte.

DADES DE CONTACTE Ens Ajuntament d’Esparreguera

Web de referència www.esparreguera.cat

Persona de contacte Jordi Bigas i Sagristà Càrrec Tècnic de Joventut

Telèfon 93 777 18 01 Fax 93 777 59 04

Adreça electrònica [email protected] Adreça postal Plaça de l’Ajuntament , 1 (08292 Esparreguera)


35

FITXA 8

DADES GENERALS Nom del projecte JOVES GUIA Organisme promotor Servei de Nova Ciutadania. Ajuntament de Mataró Lloc on es realitza Mataró Núm. habitants del municipi 120.384 habitants

Any primera edició del projecte Curs escolar 2000-2001

RESUM Aquest projecte segueix la metodologia de l'Aprenentatge - Servei. L'aprenentatge es concreta en un curs de formació destinat a joves que voluntàriament volen acollir i acompanyar als joves nouvinguts. Aquest curs es realitza durant set setmanes, d’1,30h cadascuna. Aquest curs, impartit per una educadora social i un/a mediador/a intercultural, es treballa una sèrie de continguts, com per exemple, resolució de conflictes, coneixement del centre, prejudicis i estereotips, educació en comunicació, etc. Tot plegat mitjançant dinàmiques de grup, tallers, xerrades. L'avaluació es realitza en diferents moments, amb els joves participants, amb els referents pedagògics i amb l’equip responsable del projecte. Un cop tots els cursos han finalitzat, es realitza un acte d'entrega de diplomes en el qual l'alcalde i/o regidors reconeixen la figura d'aquests joves. Pel que fa al servei variarà segons el centre. L’educador responsable del projecte fa diverses propostes en funció de les necessitats, demandes i característiques de cada centre i és aquest qui decideix com el vol realitzar. Hi ha centres que realitzen un crèdit variable d'audiovisuals agrupant els joves guia i joves guiats, altres que agrupen els joves atorgant també a les parelles voluntariat lingüístic en català, o altres que agrupen tots els Joves Guia a principis de curs perquè plegats realitzin les funcions als Joves Guiats. Enguany, impulsem que tant la part de l'Aprenentatge com la part del Servei es realitzi dins del mateix curs escolar. Aquest projecte té un caràcter elàstic i permet fer canvis segons les necessitats de cada centre.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte El projecte s' ubica dins l’Àrea de Presidència i més concretament dins el Pla per a la Nova Ciutadania. Dins d' aquest pla són diversos els programes a dur a terme, essent el projecte de formació de Joves Guia un dels eixos a treballar. En línies generals direm que aquest programa sorgeix de la necessitat d'acollir i acompanyar en un primer moment els adolescents i joves de incorporació tardana i que per diversos motius i/o factors no han pogut assolir la suficient autonomia per desenvolupar-se i relacionar-se. Com a reforç a la tasca que ja desenvolupa l’IES i el tutor en particular amb cada jove, la tasca dels guies pot ser complementària i d' una gran utilitat. En aquest cas, un mateix jove del IES es convertirà en el seu referent i l' acompanyarà en aquest procés.


36

Objectius • Generals

- Afavorir la integració dels adolescents i joves - Formar als joves que vulguin orientar i acompanyar a alumnes nouvinguts en el procés

d’integració al IES, i que es concreta amb la figura del guia. - Informar als pares del projecte Joves Guia. - Elaborar conjuntament amb el/els referents de l’IES les pautes per el seguiment del Servei.

• Específics - Crear espais d’intercanvi per a relacions interpersonals i d’autoconeixement. - Cultivar l’empatia com a actitud socialitzadora. - Motivar als joves per tal que s’involucrin en el procés d’acompanyament i ajuda vers als seus

companys. - Oferir eines, al Jove Guia, com a instrument facilitador de la seva pròpia tasca. - Fomentar la participació ciutadana i els valors integradors.

Destinataris i abast territorial Joves Guia: alumnes dels instituts de 1r a 4art d’ESO que vulguin dedicar part del seu temps lliure a acollir, acompanyar, orientar… companys d’incorporació tardana. Joves Guiats: alumnes d’incorporació tardana i/o de l’ aula d’ acollida. Fases i metodologia del projecte FASES

1- Definició dels centres on es realitzarà. 2- Definició i adaptació del projecte a la realitat del centre i definició dels referents. 3- Difusió als joves i inscripció al curset. 4- Desenvolupament del funcionament de les sessions. 5- Acollida del jove per part del centre. 6- Guiatge del jove acollidor i al jove nouvingut. 7- Avaluació del projecte.

METODOLOGIA El treball conjunt amb el referent del centre serà el fil conductor durant tot el projecte. És necessari un mínim de tres reunions per tal d'abordar la preparació, la realització i l'avaluació del projecte. Aquestes seran flexibles en funció de les necessitats del centre. En aquestes reunions, també, es concretarà quins seran els espais a utilitzar, l’horari de les sessions, etc. A més, també es concretarà quin serà el dia de la presentació del projecte als joves per tal de motivar-los i fomentar la seva participació. El treball que pretenem dur a terme amb els joves es centra bàsicament en el treball en grup, tot i que no descartem poder treballar individualment amb aquells joves que sigui necessari i/o ho demanin. Durant el curs es faran 7 sessions, flexibles en funció de les necessitats del Institut, fora de l’horari lectiu. La metodologia utilitzada serà dinàmiques de grup, debats, tallers. Els continguts a treballar seran diversos en funció de les prioritats i/o necessitats del centre, com per exemple, resolució de conflictes, valors, estereotips i prejudicis, etc. Els principals indicadors d' avaluació del curs seran: l'assistència, l'actitud i la participació. Un cop acabat el curs, se’ls donarà als joves uns dossiers, en els quals hi podem trobar, d’una banda, un breu recull dels continguts del curs i d’altra banda la informació més rellevant que poden donar els Joves Guia als joves nouvinguts, com per exemple, un plànol del centre, informació dels espais joves de la ciutat, etc. Des del servei de Nova Ciutadania proposem que la part del Servei es concreti en: • Adaptació del curs de Joves Guia al voluntariat lingüístic. Fomentar la creació de parelles

lingüístiques entre joves guia i joves nouvinguts/ aula d’ acollida per tal de fomentar l’ús de la llengua catalana.

• Jove Guia. Acompanyament dels joves nouvinguts durant els primers dies d’estada al centre. • Crèdit Variable d’audiovisuals. Treballar un tema escollit tant pels joves guia com pels joves de

l’aula d’acollida. • Altres possibilitats dissenyades pel centre.


37

Temporització / Calendari • Primer i segon trimestre: Fase d’aprenentatge. Tot el procés dura tres mesos, més l’acte d’entrega

de diplomes als Joves Guia • Segon i tercer trimestre: Fase de servei. Tot el procés dura un trimestre/quatrimestre més l’acte

d’entrega de diplomes als Joves participants. Com a reconeixement a la seva dedicació es realitza un acte conjunt amb tots els Joves Guia i Joves Guiats de Mataró participants d’aquest aprenentatge i servei. A aquest acte, presidit per l’Alcalde de Mataró i els regidors de Nova Ciutadania i Educació estan convidats els equips directius dels centres, els professors/es dels diferents instituts i les famílies dels joves. En aquest acte se’ls fa entrega als joves d’un diploma acreditatiu conforme han realitzat la formació del curs Joves Guia i el servei. Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Educador/a Social Ajuntament de Mataró Mediador/a Intercultural Ajuntament de Mataró Coordinador/a Ajuntament de Mataró Coordinador Pedagògic IES Coordinador LIC IES Professor/a Aula d’ Acollida IES Assessor LIC De la Zona al qual pertanyi l’ IES Professional especialitzat en Audiovisuals Ajuntament de Mataró Cost de l’acció (pressupost) 27.096 € Recursos humans

Equipaments

Coordinadora del programa de Joves Coordinadora del projecte Mediadors/es interculturals 2 Educadores Socials Tallerista del crèdit variable d’audiovisuals Referents pedagògics dels IES

Instituts d’Educació Secundària

AVALUACIÓ Resultats assolits QUANTITATIVAMENT

• 2004-2005: 63 joves directes (aprenentatge) • 2005-2006:291 joves directes (75 Aprenentatge, 150 servei 2n any, 70 servei altres anys) • 2006-2007: 175 joves directes (40 Aprenentatge, 125 Servei any anterior)

QUALITATIVAMENT És una bona pràctica educativa d’aprenentatge servei combina els requisits bàsics per poder desenvolupar una molt bona pràctica educativa; hi ha aprenentatges, participació, reflexió, servei i intencionalitat educativa. Són tots els factors necessaris per que un projecte d’aquestes dimensions se’l pugui caracteritzar com un projecte d’aprenentatge servei. Al llarg dels anys el format del Servei ha anat variant. Al 2001- 2002 no es va poder realitzar el seguiment per manca de pressupostos, fou al 2004- 2005 quan es comença a concretar. A partir d’ aquí ha anat variant de format davant la dificultat que els centres de Secundària destinin espais on els joves siguin els protagonistes i tinguin veu fora de les matèries curriculars. És per aquest motiu que vàrem dissenyar diferents possibilitats per a fer el Servei, per la nostra banda recomanem que es concreti com es concreti el Servei és essencial que els Joves tinguin un espai on poder realitzar l’ acció, intercanviar un treball recíproc que s’ ajusti a les seves necessitats i que hi hagi alguna figura interna del Centre que vetlli no només perquè l’ aprenentatge hagi estat significatiu sinó el servei. L’experiència ens ha demostrat que cal la supervisió dels educadors i sovint la seva implicació al servei per tal de garantir el seu èxit.


38

Punts forts de l’experiència Per al bon funcionament del projecte:

- Els joves participants del projecte han de ser voluntaris. - Els professionals del curs han de ser externs al centre. Dóna més credibilitat al projecte. - La metodologia del curs ha de ser activa i participativa. - S’ha de reconèixer la tasca dels joves públicament davant família, companys. - Hi ha d’haver un compromís ferm per part del referent pedagògic del centre. - La figura del mediador/a intercultural enriqueix el contingut de les sessions. Ajuda a trencar

estereotips i prejudicis, permet treballar amb codis culturals d’altres orígens i a la vegada que alguns alumnes s’ hi sentin propers per identifiquin

Punts febles de l’experiència Treballar l’aprenentatge i el servei en cursos escolars diferents, és a dir, fer la formació un any i realitzar el servei l’any següent. Aquesta metodologia dificultava la concreció del Servei sobretot degut al canvi de referent o professors que hi ha als IES d’ un any per l’ altre. Per això recomanem fer l’aprenentatge i el servei durant el mateix curs escolar.

PREVISIONS DE FUTUR Es preveu la viabilitat del projecte sempre hi quan hi hagi la demanda i la necessitat dels Centres. Val a dir que l’ índex de immigració ha variat des del 2001 al 2007 als IES, així com les estratègies d’ intervenció als centres, una mostra seria la presència de les aules d’ Acollida. Tal fet, fa que ens plantegem cada vegada més replantejar la figura del i la Jove Guia perquè aquest tingui més protagonisme al seu centre i que puguin intervenir a l’Aula d’ Acollida, que això propiciï a que els Joves que estan a les Aules d’ Acollida també tinguin aquest protagonisme i més espais de relació amb els Joves de l’ aula ordinària.

DADES DE CONTACTE Ens Servei de Nova Ciutadania. Ajuntament de Mataró

Web de referència www.mataro.org Persona de contacte Montse Molina Càrrec Educadora Social

Telèfon 93.758.23.39 Fax 93.758.22.82


Adreça postal C/ Juan Sebastián el Cano, 6 (08302 Mataró)


39

FITXA 9

DADES GENERALS

Nom del projecte I TU QUÈ HI DIUS? Organisme promotor Ajuntament de Mataró Lloc on es realitza Mataró Núm. habitants del municipi 120.384 habitants

Any primera edició del projecte 2006- 2007

RESUM Projecte adreçat a joves de 14 a 16 anys els quals rebran una formació bàsica en relació a l’ús del llenguatge audiovisual com a mitjà d’expressió i, en concret, se’ls dotarà d’eines de comunicació per a la creació de reportatges a partir de la càmera de vídeo. Cada grup estarà encapçalat per un professional d’ACSUR - Las Segovias que orientarà i acompanyarà el grup en l’ elecció temàtica dins l’ àmbit de la inclusió social, i en l’ elaboració del curtmetratge mitjançant un aprenentatge vivencial i reflexiu del seu propi procés. El projectarà culminarà amb un acte festiu on es projectaran les produccions dels i les joves. També es difondran en altres Festivals: festa major...

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte Mataró és una de les ciutats catalanes que té un percentatge més elevat de població immigrada en relació al total de la seva població. A 1 de gener de 2006, la població de Mataró era de 118.891 habitants, dels quals 17.037 eren persones immigrades i representaven el 14,33% del total de la població. Però entre les persones joves de 15 a 29 anys, el percentatge de joves immigrats en relació al total de joves és molt superior, ja que a 1 de gener de 2006 arribava al 22,14%. Al primer semestre del 2007 es va poder iniciar un projecte pilot, liderat pel servei de Joventut i Nova Ciutadania, amb l’ objectiu de crear espais de trobada, de relació i amistat entre nois i noies de diverses zones de la ciutat i de diversos orígens socials i culturals Pel curs 2007- 2008 es continuarà treballant amb els joves participants promovent que aquests facin de nexe amb familiars, veïns perquè també participin en aquesta segona edició del “I tu què hi dius ? II” Objectius • Crear un espai de reflexió per a la participació de joves d’origen immigrat, fills de famílies

immigrades i autòctons. • Capacitar un grup de joves en la realització de documentals socials editats en vídeo digital que

expressin els seus punt de vista sobre temes diversos. • Implicar a altres agents de la comunitat (entitats socials. esportives,...) en la reflexió dels temes

que tractin els documentals, així com en el suport a la realització i presentació dels mateixos. • Donar a conèixer l’experiència a través d’una presentació pública i la divulgació dels documentals

al municipi de Mataró, als mitjans de comunicació, Festivals, Centres Educatius de secundària, associacions, moviments socials, Centres Cívics, etc.

Destinataris i abast territorial Joves de 14 a 16 anys que hagin participat al I tu què hi dius o bé d’altres procedents de diferents barris de la ciutat. Familiars, veïns, coneguts dels i les joves.


40

Fases i metodologia del projecte

1. Reunió de planificació entre les entitats que participen en el projecte, l’Ajuntament de Mataró i ACSUR - Las Segovias.

2. Identificació dels/les joves per part de les entitats participants. 3. Realització dels cursos de formació. 4. Avaluació de l’activitat per part dels joves i dinar conjunt. 5. Presentació dels documentals

Temporització / Calendari Curs 2006- 2007: • Novembre- Desembre: Planificació entre les entitats que participen en el projecte, l’Ajuntament de

Mataró i ACSUR - Las Segovias. • Desembre: Identificació dels/les joves per part de les entitats participants. • Gener- Maig: Realització dels cursos de formació. • Juny/ Juliol: presentació dels curtmetratges Curs 2007- 2008: en procés. Al mes de desembre començarà la preparació. Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany 1 Coordinador/a Associació ACSUR - Las Segovias 4 Talleristes, monitors, tècnics en audiovisuals i pedagogia social

Associació ACSUR - Las Segovias

1 Coordinador/a Servei de Joventut 1 Coordinador/a Servei de Nova Ciutadania Referents Espai Joves, Sant Pau, Mataró Ràdio, Can Xalant... Cost de l’acció (pressupost) 15.000 € Recursos humans

Equipaments

1 Coordinador/a 4 Talleristes, monitors, tècnics en audiovisuals i pedagogia social

Aula amb equipaments informàtics Sala d’Actes

AVALUACIÓ Resultats assolits QUANTITATIVA Nombre de joves que han participat: 40 Nombre de col·laboradors: 23 (entitats, comerços, familiars, amics...) Nombre de curtmetratges: 4 Nombre d’actes de presentació dels resultats: 3 QUALITATIVA La valoració que se’n fa del projecte és molt positiva. Els objectius redactats han estat coherents amb les necessitats detectades en l’anàlisi de la realitat. La metodologia emprada d’ús del vídeo participatiu com a eina de sensibilització ha tingut un èxit aclaparador per part de tots els participants Punts forts de l’experiència • Treball comunitari. • Treball en xarxa (entitats, administració, ciutadans...). • Potenciació de les relacions interculturals entre els joves a través d’una activitat pensada entre

iguals. • El vídeo com a eina de treball. • La metodologia participativa.


41

Punts febles de l’experiència Que el calendari duri més de 3 mesos (va haver de modificar-se) o si més no que hi hagi un marge perquè d’aquesta manera facilitaria la tasca de cada monitor amb el grup: concretar horaris, fer l’elaboració del guió, consolidar el grup...

PREVISIONS DE FUTUR De moment es preveu la continuïtat aquest curs. De cara a altres edicions la intenció és donar-li continuïtat. No obstant això, dependrà dels recursos econòmics que es disposin.

DADES DE CONTACTE Ens Servei de Nova Ciutadania i Servei de Joventut. Ajuntament de Mataró Web de referència www.mataro.org Persona de contacte Cristina Alsina Càrrec Educadora Social Telèfon 93.758.24.83 Fax 93.758.22.82 Adreça electrònica [email protected] Adreça postal C/ Juan Sebastián el Cano, 6 (08302 Mataró)


42

FITXA 10

DADES GENERALS

Nom del projecte PROGRAMA JOVES GUIA Organisme promotor Oficina de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell Lloc on es realitza Sabadell Núm. habitants del municipi 205.405 habitants

Any primera edició del projecte Curs escolar 2006-07

RESUM El Programa Joves Guia té com a objectiu principal reforçar la tasca que es realitza des dels centres educatius per a l’acollida de l’alumnat nouvingut i d’incorporació tardana. El programa pretén que l’alumnat esdevingui també un subjecte actiu en el procés d’acollida: el joves s’ofereixen voluntàriament per acompanyar a aquells que acaben d’arribar al centre. La finalitat del programa és també afavorir la convivència als centres educatius.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte El projecte s’emmarca en la recepció i acollida de l’alumnat nouvingut i d’incorporació tardana als IES de Sabadell. En el procés d’acollida de l’alumnat nouvingut i d’incorporació tardana hi intervé tota la comunitat educativa: professorat, tutors, etc.. Per l’alumnat nouvingut l’IES és moltes vegades el primer espai de socialització. L’objectiu que pretén es que l’alumnat esdevingui un subjecte actiu en aquest procés d’acollida El fet que els companys participin en aquest procés ajuda sens dubte a una millor acomodació del jove nouvingut i les relacions que s’estableixen, actuen de pont cap a altres espais no tan propers però també importants aportant-los informació dels recursos al seu abast. Pels joves autòctons el programa suposo un enriquiment personal, el coneixement d’altres maneres de fer, i lla possibilitat de compartir els mateixos interessos amb altres joves L’alumnat autòcton i nouvingut hi participa voluntàriament i cada centre educatiu compte amb un professor/a de referència. El programa contempla la formació dels joves voluntaris per tal que puguin desenvolupar tasques d’acollida i acompanyament al propi IES i a nivell de ciutat. El programa fomenta la interrelació entre joves nouvinguts i joves autòctons per tal d’afavorir el coneixement mutu, el coneixement de l’entorn, la superació dels estereotips, la socialització i en definitiva la convivència. Objectius • Sensibilitzar als joves dels IES de la importància de l'acollida dels joves nouvinguts o que

s'incorporen al centre al llarg del curs. • Capacitar al jove per tal que pugui realitzar la tasca de jove - guia. • Donar les eines necessàries als joves - guia per que fomentin l'autonomia dels nouvinguts i la seva

participació en l'entorn. • Facilitar l'accés dels joves nouvinguts a les xarxes de serveis normalitzats per a joves. • Fomentar la convivència entre uns i altres mitjançant la interacció. • Possibilitar el trencament d’estereotips i prejudicis i l'apropament entre joves de diferents cultures. Destinataris i abast territorial Joves dels centres educatius de secundària de la ciutat de Sabadell. Fases i metodologia del projecte Primera Fase: Concreció del programa als IES.

- Determinació dels centres formatius interessats en implantar el programa. - Elaboració i concreció del programa a partir de las necessitats dels centres . Concreció de la

proposta formativa així com del procés de seguiment del programa. - Difusió del programa al centre. Captació dels participants: joves guia i joves guiats


43

- Coordinació del programa: establiment de les coordinacions amb el dinamitzador així com amb

els tutors i responsables del seguiment als IES . - Establiment del sistema d’avaluació

Segona Fase: Implementació de la formació. Durant 8 sessions d’una hora i mitja de durada, els joves guia i joves guiats rebran la següent oferta formativa:

- Presentació del projecte. Coneixement entre els membres del grup. - Coneixement de l’IES i del protocol d’acollida de cada centre. - Apropament al fet migratori: conèixer els nostres orígens i la vivència de les persones

immigrades. - Apropament al nou company : prendre consciència dels nostres estereotips i prejudicis i

aprendre els recursos per combatre’ls. - La tasca del jove-guia. - Eines per la mediació i resolució de conflictes. - Serveis i recursos que la ciutat ofereix als joves - Anàlisi de la formació i presentació dels resultats.

Tercera Fase: Seguiment de les parelles jove guia i jove guiat. Durant la formació, els joves-guia inicien, d’acord amb el professorat, la tasca d’acompanyament als seus companys i companyes. La durada d’aquest acompanyament és d’acord mutu entre els joves-guia i joves-guiats, fins que els últims creguin assolida l’autonomia suficient. Durant un període establert (aproximadament 4 mesos) tant als joves-guia com als joves-guiats se’ls ofereix un seguiment de suport per part dels professionals del programa. Aquestes sessions tindran com a objectiu principal reforçar la comunicació entre els joves. És preveu que durant tot aquest procés, s’organitzin diverses activitats de dinamització: visites a exposicions, sortides recreatives, etc. Temporització / Calendari Juny a Setembre de 2007:

- Presentació del projecte al centres. Concreció dels centres educatius de secundaria que participaran.

- Coordinació amb els IES a fi determinar la difusió a fer dins de cada centre , tancament de la proposta formativa, i establir dates de formació i seguiment del programa.

Setembre de 2007: - Difusió del programa als centres. Determinació dels joves guia i guiats interessats en

participar-hi. Octubre a Desembre de 2007:

- Inici de la formació als IES. Avaluació de la formació. - Inici de l’actuació jove-guía / jove-guiat.

Gener a Maig de 2008: - Reunions de seguiment del Projecte amb la participació de les parelles jove guia/guiat. - Accions de reforç: sortides conjuntes i activitats de dinamització (programa ciutat-escola).

Maig de 2008: - Lliurament de diplomes joves guia i joves guiats. - Avaluació final i presentació dels resultats.

Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Tècnic del programa de l'Oficina de Nova Ciutadania

Ajuntament de Sabadell

Talleristes que fan la formació i els seguiments als IES

AEP Desenvolupament Comunitari

Coordinadors pedagògics, professors de l’Aula d’Acollida i professionals LIC

Centres escolars

Tècnic de Joventut, Educació i Cultura Ajuntament de Sabadell


44

Cost de l’acció (pressupost) 17.604 €

Recursos humans

Equipaments

1 Tècnic que coordina el programa 3 Talleristes que imparteixen la formació i fan els seguiments als IES

Aules i recursos que ofereix cada IES Serveis Municipals i entitats juvenils per la sortida de coneixement de recursos a la ciutat

AVALUACIÓ Resultats assolits Curs 2006- 2007: el programa s’implementa a 4 IES de secundària de la ciutat (IES les Termes, IES Ferran Casablancas, IES Arraona i IES Pau Vila) i hi participen un total de 90 joves: 43 Joves Guia i 47 Joves Guiats.

Curs 2007-08: El programa es torna a implementar als mateixos IES a petició d’aquests, i incorpora 3 nous IES de la ciutat: IES Escola Industrial, IES Sabadell i IES Ribot i Serra. En total hi participen 150 joves entre Joves Guia i Joves Guiats i 7 IES.

Cal dir que la majoria dels joves-guia que van participar a la primera edició del programa, han volgut continuar durant el curs 2007-08 la seva tasca, “guiant” als alumnes que s’han incorporat de nou als centres. Punts forts de l’experiència • Millora de la convivència entre els joves dins dels centres educatius gràcies al treball que es

realitza dins el programa. • Trencament o , si més no, qüestionament dels estereotips i prejudicis d’uns envers els altres. • Ampliació de la xarxa social dels joves participants dins i fora dels centre educatiu • Apropament dels joves als serveis que els ofereix la ciutat i normalització de l’accés dels joves

immigrants a aquests serveis. Punts febles de l’experiència • Aconseguir el compromís del jove que participa en el programa (és un procés). • Consolidació de les parelles jove guia i jove guiat durant el procés. • Realització de les tasques que determina el programa per part de les parelles.

PREVISIONS DE FUTUR Implementació del programa de forma autònoma per part del propi centre educatiu a mig termini (mitjançant algun crèdit de lliure elecció o realitzant accions concretes per millorar la convivència als centres).

DADES DE CONTACTE Ens Oficina de Nova Ciutadania Ajuntament de Sabadell

Web de referència www.sabadell.cat

Persona de contacte Carme Lázaro Càrrec Tècnica d’Immigració

Telèfon 93 745 19 57 Fax 93 745 19 59


Adreça postal Sant Pau, 34 (08201 Sabadell)


45

FITXA 11

DADES GENERALS

Nom del projecte TALLER DE TEATRE INTERCULTURAL PER A JOVES: SABADELL EN ESCENA

Organisme promotor Ofinica De Nova Ciutadania (Ajuntament De Sabadell) Lloc on es realitza Centre De Producció I Creació Artistica: Estruch Núm. habitants del municipi/barri...

205.000 habitants

Any primera edició del projecte 2005 RESUM El taller pretén utilitzar l’aprenentatge de les tècniques teatrals com a mitjà per afavorir la convivència i la interrelació entre els joves, independentment del seu lloc d’origen, així com treballar la prevenció d’actituds xenòfobes, els prejudicis, etc.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte Els IES són moltes vegades ,pels joves nouvinguts, el primer espai relacional amb els joves autòctons. Al marge de l’horari lectiu, les activitats extraescolars que s’organitzen a l’IES constitueixen per ells una bona oportunitat de relacionar-se amb altres joves facilitant –los així la seva integració social. Fora de l’entorn dels IES i del seu àmbit d’influència, és necessari crear nous espais d’interrelació , que siguin prou atraients, per que els joves nouvinguts de diferents barris, condicions socials i cultures, participin i entrin en contacte amb altres joves autòctons podent així ampliar el seu ventall de relacions més properes. Iniciatives com el projecte Sabadell en escena constitueixen nous espais juvenils de lleure a la ciutat que permeten crear xarxes més transversals de relació entre tots els joves. Objectius • Fomentar el coneixement mutu i intercanvi cultural entre els joves d’origen immigrant i autòcton. • Promoure la imatge de l’immigrant com a productor de cultura (trencant amb la visió

estereotipada de l’immigrant com a receptor d’accions). • Fomentar la participació dels joves de diferents cultures d’origen, en els actes lúdics de la ciutat. • Fomentar la relació i la participació d’aquests joves amb altres grups de teatre jove de la ciutat. Destinataris i abast territorial Joves entre 14 i 17 anys que resideixen a la ciutat. Fases i metodologia del projecte Primera fase:

Creació del grup de participants al taller: selecció de candidats. Segona fase:

- Creació de sentiment de grup, consensuar objectius i nom. - Concreció de l’objectiu del Taller. - Consens de normes de funcionament i foment del coneixement i confiança entre els

membres. Tercera fase:

- Primera aproximació al teatre i inici de la formació. - Sessions teòriques: Història del teatre. - Immigració i interculturalitat. - Pautes bàsiques de la interpretació teatral. - Tècniques d’interpretació teatral: imitació i improvisació.


46

- Eines bàsiques per la interpretació: veu i expressió corporal. Quarta fase:

- Consolidació del grup i representacions. - Tancament del guió de l’obra i inici dels assaigs. - Sortides per veure obres teatrals que es representen a la ciutat. - Assistència a representacions de teatre de la ciutat.

La metodologia és:

- Participativa: Us de la improvisació i de la tècnica del Rol-Playing: detecció de les capacitats i del potencial de cada jove

- Treball en grup: Dinàmiques de grup. - Experimental: Creació de una obra en comú (mitjançant les idees de cadascun dels

participants). - Treballs de reflexió: Història del Teatre. Immigració. Interculturalitat. - Sortides: a veure diferents obres de teatre.

Temporització / Calendari El projecte s’executa en el període escolar (setembre a juny) i es realitza 1 dia a la setmana (els divendres de 17 a 19 hores).

Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Tallerista i dinamitzador IBN Batuta Coordinadora del projecte Oficina de Nova Ciutadania (Ajuntament de Sabadell) Gestió d’espais i actuacions Departament de Cultura (Ajuntament de Sabadell) Educadors, professors aules acollida que intervenen en la derivació de joves

Serveis Socials i IES públics

Tècnics de joventut per difondre l’activitat Departament de Joventut (Ajuntament de Sabadell) Cost de l’acció (pressupost) 7.000 € Recursos humans

Equipaments

Tallerista i dinamitzador Coordinadora del projecte

Sala d’assaigs a l’Estruch. Representacions a diferents llocs de la ciutat: Sales de Teatre, Festes dels barris (centres cívics) i Diada de Sant Jordi (a sala d’actes dels IES)

AVALUACIÓ Resultats assolits • Període 2005-06: Es constitueix el grup de treball “la Torxa” amb la participació de 6 joves i la

representació del squetx “El Paso” a un IES de la ciutat, dins la Festa de San Jordi. També representen l’obra de final de curs al juliol de 2006 “Hermanos y más....” i es crea un grup de teatre molt motivat i implicat amb el programa

• Període 2006-07: el grup el van constituir 17 joves: 12 autòctons, 4 llatinoamericans, i 1 un jove romanès. Fruit dels bons resultats anteriors, tornen a participar les 6 persones del taller 2005-06 afegint-se 11 persones més. S’aconsegueix crear un grup de participants més heterogeni culturalment, gràcies a la col·laboració d’ educadors socials i del professorat de les aules d’acollida de alguns IES A nivell de representacions el taller ha realitzat un squetx: La meva memòria! que ha estat representat el dia 23 d’abril, en dos escenaris diferents: la sala Miguel Hernández ( dins del programa de St. Jordi del IES Jonqueres) i a l’auditori de l’IES Pau Vila. Per un altre part el grup ha representat una obra teatral d’una hora de duració sota el mateix títol a diversos escenaris: dins del programa de la Festa Major de Can Puiggener, el dia 16 de juny i el dia 14 de juliol a la Sala Miguel Hernández per als pares i amics dels actors participants en el taller.

• Període 2007-08: s’ha iniciat amb un grup de 15 joves: 5 llatinoamericans, 3 magrebins,1 romanès, 1 subsaharià i 5 autòctons.


47

Punts forts de l’experiència • La transversalitat a nivell municipal per a la gestió del projecte. • La possibilitat de connectar amb xarxes de grups teatral normalitzats de la ciutat (efecte pont). • La direcció tècnica a càrrec d’un actor magrebi procedent l’Associació Sociocultural Ibn Batuta; el

fet de que el monitor sigui d’origen estranger contribueix a trencar estereotips i esdevé un efecte mirall positiu entre els joves participants d’origen estranger.

Punts febles de l’experiència Dificultat d’aconseguir que joves d’origen immigrant que fa poc que han arribat a la ciutat o aquells que son més introvertits participin en el taller teatral i una vegada dintre dificultat en que puguin expressar lliurement els seus sentiments i emocions

PREVISIONS DE FUTUR Consolidar el grup de teatre actual, fomentant el seu funcionament autònom i la participació en l’espai lúdic i cultural de la ciutat Continuar el treball de motivació apropament i participació dels joves de diferents orígens i procedències a l’oferta cultural de la ciutat. Fer el salt cap a grups de teatre amateur de la ciutat

DADES DE CONTACTE Ens Oficina de Nova Ciutadania. Ajuntament de Sabadell

Web de referència www.sabadell.cat

Persona de contacte Carme Lázaro Càrrec Tècnica d’Immigració

Telèfon 937451957 Fax


Adreça postal c. Sant Pau, 34 08201 Sabadell


48

FITXA 12 DADES GENERALS

Nom del projecte TOTS, ELS JOVES DE LA COMARCA Organisme promotor Consell Comarcal de Les Garrigues Lloc on es realitza Comarca de Les Garrigues Núm. habitants de la comarca 20.282 habitants


RESUM Dins del projecte de Joventut pel 2007 hi ha prevista la celebració del primer aniversari del PIJ (Punt Informació Juvenil de les Garrigues), que es tracta d’un espai de consulta i difusió de la informació a la vegada que esdevé punt de trobada i referència dels joves de la comarca. En aquesta trobada s’han realitzat dinàmiques de grup entre joves autòctons i joves estrangers immigrants per tal d’afavorir el coneixement d’altres cultures i sensibilitzar als joves en la interculturalitat, si més no començant per acceptar la multiculturalitat. S’ha organitzat un “Concurs de Contrastos” on els participants hauran de formar parelles (un jove autòcton i un jove immigrant). Durant un temps aquestes parelles s’ha conegut i han compartit situacions i experiències. Se’ls va facilitar una càmera de fotografiar perquè poguessin retratar moments de la seva convivència i aprenentatge l’un de l’altre. L’objectiu del concurs és premiar a aquella parella que un jurat prèviament establert, que haurà entrevistat a cada participant per extreure informació, determini que és la que més s’ha conegut en aquest temps. El premi del concurs es va entregar el dia de la celebració de l’aniversari i al PIJ es va fer una exposició de les fotos realitzades.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte Ha estat escollida aquesta acció perquè de vegades es complicat arribar als joves amb un dinàmica apropiada. Vàrem pensar que realitzar un concurs els hi podria resultar una activitat atractiva, amb lo què es podria aconseguir la seva participació. Al ser un concurs de convivència, permet a l’activitat anar una mica més enllà perquè ajuda als joves a conèixer altres cultures, altres valors, etc. Tan positius i respectables com els propis. Objectius • Fomentar la sensibilització en quant al fenomen migratori, ja que en ocasions s’ha detectat que els

joves autòctons presenten conductes discriminatòries cap a joves d’altres nacionalitats i ètnies. • Fomentar entre els joves el coneixement d’altres cultures i que s’aprengui a valorar positivament

la interacció entre cultures diferents que conviuen en un mateix municipi. Destinataris i abast territorial Joves de la comarca, de 16 a 30 anys. Fases i metodologia del projecte 1- Presentació del projecte als Punts d’Informació Juvenils, instituts de secundària i altres serveis

municipals. 2- Inscripcions dels joves. 3- Execució del projecte: dues setmanes de convivència entre els joves on havien de plasmar-la amb

fotografies. 4- Avaluació: El jurat del concurs estava format per les Tècniques de Joventut, la Coordinadora de

Joventut i la Tècnica d’Immigració del Consell Comarcal de les Garrigues, el qual valorava el material fotogràfic presentat per les parelles participants i realitzava una entrevista individual amb cada participant per extreure informació de l’experiència, dels coneixements adquirits i poder determinar quina de les parelles participants és la que més s’ha conegut durant aquesta experiència.


49

5- Premi: La parella guanyadora del concurs va rebre dues càmeres fotogràfiques digitals, que foren

entregades el dia de la Festa Aniversari del PIJ a Les Borges Blanques. També es va aprofitar aquesta celebració per a realitzar una exposició de totes les fotografies rebudes així com posteriorment es van penjar a la pàgina web.

Temporització / Calendari • Difusió del projecte: Abril a maig de 2007. • Inscripcions de les parelles al PIJ (Punt d’Informació Juvenil): fins el 9 de maig de 2007. • Entrega de les càmeres fotogràfiques: 11 de maig. • Contrastar experiències, compartir cultures, valors, etc.: del 12 al 27 de maig. • Entregar les càmeres fotogràfiques a l’organització del concurs: 28 de maig. • Entrevistes individuals per part del jurat per determinar la parella guanyadora del concurs: de l’1

al 6 de juny. • Entrega del premi: 8 de juny. Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Tècnica d’immigració Consell Comarcal de Les Garrigues Tècnica de l’OSJ (Oficina de Serveis a la Joventut) Consell Comarcal de Les Garrigues Tècniques compartides de joventut Consell Comarcal de Les Garrigues Cost de l’acció (pressupost) 600 € Recursos humans Equipaments Tècnica d’immigració, tècnica de l’OSJ i 4 tècniques compartides de joventut

Local del PIJ

AVALUACIÓ Resultats assolits Hi van participar 10 joves amb molt bona predisposició. En l’avaluació es demostra un bon nivell de coneixença entre les parelles. Les fotografies presentades mostren el que realment es demanava als participants, ja que s’observen diferents moments de la convivència i diferents aspectes culturals. Punts forts de l’experiència • Treball transversal entre les diferents àrees del Consell Comarcal (immigració i joventut). • Englobar-ho dins d’una altra acció, en aquest cas, l’aniversari del PIJ comarcal. D’aquesta manera

es reforcen mútuament les dues accions i a l’hora es complementen. • El fet de mostrar les fotografies ha estat molt positiu a l’hora de fer difusió d’aquest concurs de

cara a properes edicions. Punts febles de l’experiència • Caldria haver fet més difusió i més àmplia a tota la comarca d’aquesta acció. • Caldria col·laborar de manera conjunta i més participativa amb els centres educatius de la

comarca.

PREVISIONS DE FUTUR Tornar a repetir l’acció de cara l’any 2008 tornant a fer coincidir l’entrega de premis amb el 2n aniversari del PIJ comarcal. Intentar incloure aquesta acció dins d’alguna assignatura en els centres educatius (educació per la ciutadania, ètica, tutories...).


50

DADES DE CONTACTE Ens Consell Comarcal de Les Garrigues

Web de referència www.ccgarrigues.com / www.jovegarrigues.com Persona de contacte Cristina Guiu i Laia Jové Càrrec Tècniques immigració i joventut

Telèfon 973 142 658 Fax 973 140 106

Adreça electrònica [email protected] / [email protected]

Adreça postal Av. Francesc Macià, 54 - 25400 Les Borges Blanques


51

FITXA 13

DADES GENERALS

Nom del projecte EL RAID DELS AUSETANS Organisme promotor Consell Comarcal d’Osona Lloc on es realitza Calldetenes, Centelles, Manlleu, Prats de Lluçanès. Roda

de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Pere de Torelló i Tona

Núm. habitants dels municipis 44.567 habitants


RESUM El Raid dels Ausetans és un programa que es situa en l’àmbit del foment de la participació en l’oci i el lleure d’aquells col·lectius immigrants en situació de risc i amb més dificultats per a la integració social. El Raid permet potenciar, per una banda, el contacte interpesonal entre joves de perfils diversos: autòctons i immigrants i oferir-los una experiència col·lectiva, i per l’altra, el Raid permet la posada en pràctica d’un seguit de capacitats que permeten el reconeixement i l’exercici de les múltiples capacitats dels individus. El Raid dels Ausetans és un circuit d’aventura on els grups de participants de joves hauran de superar proves de diversa índole en un temps determinat. Cadascuna de les proves pretén potenciar unes capacitats concretes i persegueix uns objectius específics. Els grups de treball estaran constituïts per 6 joves paritaris segons sexe i procedència socciocultural a patir d’una selecció intencional que l’educador/a del municipi durà a terme per dissenyar grups mixtes. El Raid dels Ausetans s’articula al voltant de dues fases: la fase de competició local i la fase de competició comarcal. La fase de competició local del Raid, que té una durada d’un dia sencer, presenta un total de 5 proves de competició intergrupals que cadascuna d’elles persegueix uns objectius específics. la sisena, és una prova de col·laboració intergrupal en la que tots els equips hauran de sumar esforços i col·laborar per superar-la. En aquest cas, la competició és entre municipis, és a dir, els participants han de vèncer a la resta de pobles per ésser els guanyadors d’aquesta prova.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte El temps de lleure és un temps que cada dia més va adquirint una major importància en el desenvolupament personal de les persones joves dins les societats desenvolupades occidentals. És ben sabut per tothom que la modernitat i l’estat del benestar han comportat una major disponibilitat de temps lliure per part dels individus: aparició de nous espais d’oci, nous aparells tecnològics amb els que passar l’estona, participació en activitats diverses, entreteniment, etc. Ara bé, ens convé destacar que els espais i els temps dedicats al lleure tenen, i han tingut sempre, una clara dimensió socialitzadora. Les relacions que els individus teixeixen en aquests espais tenen una forta empremta integradora, doncs, el grup d’iguals juga un paper fonamental en l’etapa de l’adolescència i la joventut. Avui, el lleure, sobretot el de caràcter festiu, està substituint altres formes de socialització tradicionals. Les vies de participació en el lleure es donen principalment a través de dues xarxes interconnectades entre sí: la del lleure comercial (discoteques, bars, pubs, shopping, etc) i la del lleure autogestionat (locals, carrer, parcs, places, etc.). Què passa amb el lleure públic?


52

Però com viu l’oci el jove immigrant? La gran majoria de joves immigrants fluctuen pel què hem anomenat xarxa del lleure autogestionat i el què es més important, des de la perspectiva de la integració social d’aquest col·lectiu, és que no hi participen, majoritàriament, amb joves autòctons. Per tant, es presenta com una necessitat i un punt partida del programa el fet que cal buscar un punt de torbada, un espai i un temps, per a compartir una experiència d’oci i del lleure col·lectiu que fomenti la cohesió dels diferents col·lectius juvenils que configuren el mosaic socioecològic dels diversos municipis d’Osona. Des del programa El Raid dels Ausetans, entenem que la integració social significa la participació activa en una cultura o subcultura concreta, i del que es tracta aquí és de fomentar la participació dels joves immigrants i la dels joves autòctons en un programa que potenciï les diverses capacitats dels joves. El fenomen de la immigració, juntament amb els canvis que s’han produït en altres esferes del sistema social, entre les quals destacaríem les transformacions de la institució familiar, les comunitats de veïns i les organitzacions dels pobles i ciutats, el sistema laboral i de producció, i el mateix sistema educatiu, han generat una nova configuració de la realitat municipal on l’espai i el temps per a establir vincles personal afectius i efectius entre les societats d’acollida i els nouvinguts són cada dia menys freqüents. El raid del Ausetans fomenta, a partir de l’educació entre iguals, la creació d’una xarxa de contactes i de nusos interpersonals que s’enforteixen el teixit social i en reforcen llur cohesió. Objectius • Potenciar l’establiment de lligams interpersonals mitjançant l’experiència de l’alteritat • Promoure la cohesió social del col·lectiu jove mitjançant la vivència d’una aventura compartida • Crear una xarxa afectiva entre joves de procedències socioculturals diverses, prestant especial

atenció en els més desafavorits i en situació de risc • Potenciar el desenvolupament integral de les capacitats dels joves, posant especial èmfasi en la

intel·ligència interpersonal • Prevenir possibles conflictes de convivència trencant estereotips basats en la desconfiança i el

desconeixement • Apropar el recursos comunitaris del municipi als joves que normalment no hi tenen accés. Destinataris i abast territorial Joves immigrants i joves autòctons de 14 a 18 anys. Els grups es configuren paritàriament respecte el sexe i la procedència Fases i metodologia del projecte Es crea un grup motor entre els tècnics dels ajuntaments i del Consell Comarcal per definir i avaluar el programa. El programa compta amb una fase local on els grups han de superar diverses proves que treballen i posen pràctica diverses capacitats i habilitats: orientació, habilitats socials, expressió corporal, cooperació, creativitat, etc Els equips vencedors de cada municipi passen a la final comarcal que consisteix en un campament de supervivència Temporització / Calendari

Acció ANY 2007 G F M A M J J A S O N D Presentació municipis

x

Adhesió x Grup motor x x x x Raid fase local x x x Rai comarcal x Entrega premis x Avaluació x


53

Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Tècnics de joventut Ajuntaments i Consell Comarcal Tècnics de serveis socials (educadors) Ajuntaments Monitors i educadors Anigami Cost de l’acció (pressupost) 30.000 € Recursos humans

Equipaments

10 monitors i tècnics Material d’aventura (escalada, tirolina, paintball) Material proves (teatre, graffiti, material periodisme...)

AVALUACIÓ Resultats assolits Establiment de noves dinàmiques a l’espai jove Creació de vincles interpersonals Cohesió dels grups participants Bona integració i assimilació de les normes que regeixen les proves Punts forts de l’experiència Permet el treball amb joves que normalment no participen en les activitats Potencia el reconeixement social de les habilitats dels joves Fomenta la creació de vincles i sentiments de pertinença És una experiència divertida i amena Punts febles de l’experiència Ampliació calendari d’execució per fomentar el treball col·laboratiu dels grups Organització del raid per càpsules que permetin l’estabilitat i la permanencia de les activitats al municipi al llarg de l’any Creació de noves proves La selecció dels participants requereix de dedicació i capacitat de realitzar una bona difusió del projecte

PREVISIONS DE FUTUR Pendent de redefinició la nova edició 2008

DADES DE CONTACTE Ens Consell Comarcal d’Osona

Web de referència www.osonajove.net

Persona de contacte Jordi Valldeoriola Càrrec Tècnic de joventut



Adreça postal C. Ramon d’Abadal i Vinyals, núm. 5 (3ª planta) 08500 Vic


54

FITXA 14

DADES GENERALS

Nom del projecte PROTAGONISTES Organisme promotor Consell Comarcal de l'Urgell Lloc on es realitza Comarca de l'Urgell Núm. habitants de la comarca 34.254 habitants


RESUM El Consorci per a la Normalització Lingüística, el Servei Comarcal de Joventut i el Pla de Ciutadania i Immigració de la comarca de l'Urgell ens vam unir per dur a terme activitats que reuneixin els objectius que defensem des dels nostres serveis del Consell Comarcal de l'Urgell. Fruit d'aquesta col·laboració va néixer el programa Protagonistes, una activitat adreçada als alumnes de 4t d'ESO dels centres de la comarca. Als alumnes se'ls va informar de la nova activitat, un concurs de curtmetratges on s'han de narrar les experiències viscudes pels dos protagonistes del curt, un alumne nouvingut i un alumne autòcton, en llengua catalana i que el premi de la parella guanyadora seria d'una càmera de vídeo per a cada alumne i d'un MP4 per la resta de participants. Un jurat es va encarregar de valorar la qualitat dels curts, de la utilització de la llengua catalana, l'empatia dels participants, el grau de coneixement mutu...

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte El Protagonistes esdevé de les necessitats detectades pels tres serveis en l'alumnat dels centres: per una banda, la manca de relació entre els alumnes autòctons i els alumnes immigrants, per altra la manca d'ús de la llengua catalana i per últim la manca de motivació dels joves per participar en activitats. Per donar resposta a aquestes necessitats es va dur a terme un treball previ amb les escoles, per tal de definir els objectius que es perseguien amb la implementació del projecte, i després s'exposà als alumnes prèviament seleccionats per les mateixes escoles. Objectius Objectius generals • Crear un curt biogràfic dels protagonistes. • Potenciar la relació entre els alumnes autòctons i immigrants. • Promoure l'ús de la llengua catalana entre els alumnes nouvinguts. • Motivar l'alumnat a participar en les diverses activitats promogudes des del Consell. Objectius específics • Promoure la interacció i el coneixement mutu dels alumnes autòctons i immigrants a través de la

realització d'un curt, sense el qual potser no es produiria. • Motivar els alumnes, sota el premi d'unes càmeres de vídeo, a participar del projecte. • Fomentar, amb aquests premis, la utilització de la llengua catalana en l'alumnat nouvingut. • Millorar la convivència a les aules. • Promoure la reflexió sobre la diversitat cultural a l'escola i les noves relacions socials que s'hi

produeixen o s'hi poden produir. • Crear un lligam entre els dos protagonistes fruit de la realització del curt i, en conseqüència, del

apropament personal.


55

Destinataris (edat, procedències, gènere, ...) i abast territorial Parelles de joves estudiants de 4rt i del segon cicle d’ESO dels centres d’educació secundària de l’Urgell durant el curs 2007-08.

Fases i metodologia del projecte Les parelles participants han d'estar obligatòriament formades per un alumne nouvingut i un alumne autòcton, i només hi podrà participar una parella de cada centre escolar: IES Ribera del Sió d'Agramunt, IES Lo Pla d'Urgell de Bellpuig, IES Pedrolo, IES Costafreda, Col·legi Sant Josep, Escola Pia de Tàrrega. D'entrada cal definir els dos grups de protagonistes, per una banda els alumnes autòctons i per l'altra els alumnes nouvinguts. Però cal tenir molta cura a l'hora de definir i adjudicar aquest adjectiu, ja que sense pretendre-ho podem etiquetar a un alumne d'immigrant. Per prevenir aquesta confusió, es començarà amb un treball previ amb les escoles les quals seran les encarregades de seleccionar els alumnes realment nouvinguts (arribats durant aquell mateix any). Un cop definits els perfils dels participants i explicat el projecte a les escoles, cal programar una reunió amb les sis parelles participants per tal d'explicar les bases del concurs, les condicions, els premis, la temporalització... Si tots els participants accepten les condicions exposades se'ls facilitarà dues càmeres de vídeo que s'aniran passant de manera rotativa per totes les parelles. L'organització comprarà dues càmeres més de reten per si es trenquen les primeres. Als alumnes se'ls facilitarà el calendari de gravació, d'edició i d'entrega del curt per tal de lligar la programació per l'entrega de premis. L’organització del projecte ha de designar un jurat per visionar els curts presentats i valorar l'assoliment dels objectius. El jurat format per: President/a del Consell Comarcal de l'Urgell, Conseller d'Educació, de Joventut i de Serveis Socials, un representant del Consorci per a la Normalització Lingüística, un representant de la Secretaria per a la Joventut, un representant de la Secretaria per a la Immigració, un representant del CRP. El jurat disposarà d'una setmana per mirar i valorar els curts presentats. L'entrega de premis es farà a la sala d'actes del Consell Comarcal de l'Urgell a càrrec del /la president/a del Consell Comarcal el dia 30 de novembre de 2007. Temporització / Calendari Setembre:

- Reunió dels participants. - Inscripció dels alumnes.

Octubre / Novembre: - Cessió de les càmeres als IES perquè els joves realitzin els vídeos.

Novembre: - Valoració del jurat i entrega de premis.

Desembre: - Avaluació.

Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Tècnic d'Immigració Consell Comarcal de l’Urgell Tècnic de Joventut Consell Comarcal de l’Urgell Tècnic de Català Consorci per a la Normalització Lingüística Docents IES Cost de l’acció (pressupost) (no especificat) Recursos humans

Equipaments

Tècnic d'Immigració Tècnic de Joventut Tècnic de català

IES Espais on es realitzen els vídeos


56

AVALUACIÓ Resultats assolits No podem fer una avaluació del projecte fins que aquest finalitzi. Punts forts de l’experiència No podem fer una avaluació dels punts forts del projecte fins que aquest finalitzi.

Punts febles de l’experiència No podem fer una avaluació dels punts febles del projecte fins que aquest finalitzi.

PREVISIONS DE FUTUR No podem fer una previsió de futur del projecte fins que aquest finalitzi, però si veiem que és rebut amb èxit, hi hauria possibilitats de repetir-lo.

DADES DE CONTACTE Ens Consell Comarcal de l'Urgell

Web de referència www.urgell.cat

Persona de contacte Agnès Farré Càrrec Tècnica d'Immigració

Telèfon 973 500 707 Fax 973 500 666


Adreça postal C/ Agoders, 16 (25300 Tàrrega)


57

FITXA 15

DADES GENERALS

Nom del projecte (INTER) ACCIÓ! Organisme promotor Consell Comarcal del Vallès Occidental Lloc on es realitza Diferents ajuntaments de la comarca Núm. habitants dels municipis (no comptabilitzat)


RESUM L’objectiu general del programa (Inter) acció! és la promoció d’espais d’interrelació i apropament entre joves de diferent procedència social i cultural a partir d’un taller d’audiovisuals.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Context general i motivacions que impulsen el projecte El Consell Comarcal, a través d’una comissió interdepartamental de Benestar Social, Immigració i Nova Ciutadania i Joventut, planteja el projecte (INTER) ACCIÓ! per tal d’oferir-lo, en una primera fase, com a prova pilot a quatre municipis de la comarca. Objectius Al marge de l’objectiu general de promoció d’espais de relació intercultural, el projecte planteja els següents objectius específics: • Utilitzar les noves tecnologies com una eina d’expressió i de reflexió. • Connectar als joves amb desavantatge social a les xarxes existents. • Foment de la participació dels joves fills de famílies immigrades en les activitats i programes. • Incentivar la corresponsabilitat i autonomia personal. • Contribuir en el desenvolupament del potencial dels joves i alhora ajudar en el seu

desenvolupament cognoscitiu a través de l’aprenentatge d’algunes estratègies tècniques i creatives.

Destinataris i abast territorial El projecte es destina a grups de joves (màxim 10) de 12 a 18 anys. Cal garantir l’heterogeneïtat del grup, és a dir que estigui format per joves fills de famílies immigrades, joves autòctons i joves en desavantatge social. Fases i metodologia del projecte Al marge de les fases d’elaboració del projecte, difusió als ajuntaments, contractació de l’entitat que desenvoluparà el projecte i l’avaluació, l’activitat en si consta de les següents parts: • Una primera part més teòrica, en la que s’ensenya una base tècnica i el funcionament de les

càmeres. • També es concretarà la temàtica i s’elaborarà el guió o la pauta de la gravació, en el marc del

tema central EL POBLE / EL BARRI. En aquesta fase és molt important la presa de decisions, aquesta ha de ser consensuada per tot el grup per tal que tots els membres es sentin identificats amb el projecte.

• La gravació en sí, juntament amb el monitor. El guió s’anirà ajustant en aquesta fase. • La producció i edició de les gravacions. En aquesta fase és molt important, una altra vegada, la

presa de decisions, en quant als plànols, el que es vol transmetre i com aconseguir-ho. • Visualització intercanvi i reflexió de les gravacions dels diversos grups.


58

Temporització / Calendari Cada taller té una durada de 40 hores

Agents implicats Perfil Ens / entitat a què pertany Tècnic de Benestar social, Immigració i joventut. Consell Comarcal

Tècnic de Benestar social, Immigració i joventut + educador/dinamitzador

Ajuntaments

Coordinador projecte/educador especialista en vídeo documentals

Entitat externa

Cost de l’acció (pressupost) 3000 € taller Recursos humans

Equipaments

La direcció tècnica i coordinació corre a càrrec dels tècnics de cada àrea implicada del

Consell Comarcal del Vallès Occidental, així com un tècnic de cada municipi que s’encarregarà

de la supervisió de l’activitat en el seu territori.

Les funcions dels tècnics comarcals son la de disseny, implantació i seguiment global

del projecte. Els tècnics municipals s’encarregaran de constituir el grup de joves que participarà

en el projecte i de preparar la logística pròpia del taller. Així com la supervisió de l’activitat en el

seu municipi.

Una entitat externa s’encarrega de realitzar els tallers, aquesta entitat aporta els següents professionals: un coordinador/a del projecte i un educador/a especialista en vídeo documentals.

AVALUACIÓ Resultats assolits Els resultats dels primers tallers no han estat els previstos en quan al nombre de participants i la heterogeneïtat dels grups. Havent-ne valorat les causes es conclou que els tallers tenen una durada excessiva pel col·lectiu de joves a qui va adreçat: no tots els joves que van començar el taller el van acabar. D’altra banda cal reforçar l’implicació de l’educador del municipi que és qui tenen el joves de referent per tal que faci l’acompanyament al llarg del taller. Punts forts de l’experiència Iniciar i propiciar el treball transversal tan al propi Consell Comarcal com als ajuntaments. Ha estat la primera oferta alternativa en un barri d’un municipi participant en el projecte, que ha fet que els joves s’impliquessin i demanessin més oferta d’accions i serveis. Punts febles de l’experiència És difícil aconseguir l’heterogeneïtat del grup. Es posa de manifest una vegada més que costa fer participar als joves. Es constata la manca d’implicació i compromís dels joves en un projecte d’una certa durada.


59

PREVISIONS DE FUTUR Cal replantejar el projecte.

DADES DE CONTACTE Ens Consell Comarcal del Vallès Occidental

Web de referència www.ccvoc.org

Persona de contacte Fina Ramoneda Càrrec Tècnica de Joventut

Telèfon 93 727 35 34 Fax 93 727 19 69


Adreça postal Ctra. N-150, Km 15, 08227 TERRASSA


60

el taller participatiu Una vegada realitzada la ponència marc i presentades les cinc experiències d’arreu del territori que estan treballant en la línia d’espais d’interrelació entre joves i immigrants, es va passar a la fase de treball conjunt: el taller participatiu. objectius del taller

• Espai de treball per reflexionar sobre els criteris d’intervenció.

• Elaborar una primera diagnosi sobre les oportunitats i els obstacles amb què comptem a l’hora d’iniciar un projecte des de l’administració local que faciliti la interrelació entre joves autòctons i joves d’origen immigrat.

• Enumeració de propostes d’actuació que es podrien desenvolupar en els diferents municipis.

aspectes generals del taller els dinamitzadors El taller participatiu ha comptat amb el suport tècnic de la Cooperativa ETCS, SCCL quant a facilitar el treball conjunt, l’intercanvi d’opinions i ordenar tota la informació. La funció dels dinamitzadors dels tallers ha estat promoure la reflexió sobre criteris d’intervenció, a partir de les experiències presentades al matí. Donar suport, aclarir dubtes i afavorir la dinàmica de participació i de debat entre els subgrups. En cada un dels tallers hi havia un dinamitzador:

• Taller amb participants de municipis petits; dinamitzador: Ruben Fernández • Taller amb participants de municipis mitjans; dinamitzadora: Anna Fàbregas • Taller amb participants de municipis grans; dinamitzadora: Laura Capdevila

grups de participants En un principi estava prevista la participació de 56 persones que s’havien inscrit prèviament a la jornada i al taller, però finalment es quedaren al taller 33 persones. Aquests es dividiren en tres grups. La divisió dels participants s’havia fet prèviament per part dels tècnics del Consell Comarcal del Maresme tenint en compte el nombre d’habitants del municipi del qual venien (grup 1: municipis grans, grup 2: municipis mitjans, grup 3: municipis petits). En el grup 1 participaren 11 persones, però en el tercer moment del taller (propostes d’actuació) el grup va quedar reduït a 6 persones. En el grup 2 participaren 10 persones, però en el segon i tercer moment del taller (oportunitats / obstacles i propostes d’actuació) el grup va quedar reduït a 7 persones.


61

En el grup 3 participaren 12 persones, però com algunes d’elles havien de marxar abans de finalitzar el taller, consensuaren escurçar el temps destinat a treballar cada un dels moments del taller. dinàmica del taller Durada taller:

2h

PRESENTACIÓ

15:00

a 15:10

(10’)

Roda de presentació dels participants i el dinamitzador Objectiu del taller Explicació de l’objectiu que es pretén assolir amb la realització del taller. Explicació de la dinàmica de treball

MOMENTS DEL TALLER

15:10

a 15:40

(30’)

1er moment: PLUJA D’IDEES PER LA REFLEXIÓ SOBRE CRITERIS Els participants treballen conjuntament al voltant de la pregunta: “A partir de les ponències del matí, quins conceptes/idees ens han cridat l’atenció. Conceptes o idees que penseu que són importants tenir en compte a l’hora de plantejar un projecte sobre interrelació entre joves autòctons i immigrants.” El dinamitzador apunta les idees que van exposant els participants en un papelògraf, tenint en compte de no repetir idees i per tant englobant aquelles que es refereixen a un mateix concepte.

15:40

a 16:20

(40’)

2on moment: TREBALL EN GRUPS PER DEFINIR OPORTUNITATS I OBSTACLES Es divideix el grup en subgrups de 3-4 persones on debaten sobre: “Oportunitats i obstacles que ens podem trobar a l’hora de plantejar un projecte que fomenti la interrelació entre joves autòctons i immigrants” Cada subgrup apunta en diferents post-its dos obstacles i dos oportunitats. Es fa especial èmfasi en el fet que s’han d’apuntar oportunitats i obstacles sobre els que podem incidir o intervenir. Finalment cada subgrup anuncia les oportunitats i obstacles que han debatut i el dinamitzador les va enganxant en un papelògraf dividit en dos parts: OBSTACLES / OPORTUNITATS.


62

Finalment el dinamitzador retorna al grup les propostes que han sorgit com oportunitats i com obstacles, englobant aquelles que siguin similars o parlin d’un mateix concepte.

16:20

a 17:00

(40’)

3er moment: TREBALL EN GRUPS O INDIVIDUAL PER ENUMERAR PROPOSTES D’ACTUACIÓ Es divideix el grup en diferents subgrups de manera que tots els tècnics d’un mateix municipi treballin conjuntament. Cada subgrup debat una o dues propostes d’actuació sobre interrelació entre joves autòctons i immigrants, que es podria desenvolupar en el seu municipi. Cada subgrup apunta la proposta en un post-it. A l’hora de plantejar les propostes d’actuació els subgrups tindran en compte el que s’ha treballat prèviament en el taller: criteris d’intervenció, oportunitats i obstacles. Finalment cada subgrup posa en comú les seves propostes i el dinamitzador les recull en un papelògraf.

valoració de la dinàmica Quant a la valoració de la dinàmica i desenvolupament de la sessió de treball en grups destaquem el següent:

� En general, el funcionament dels grups va ser correcte. La dinàmica de

treball es va entendre ràpidament, es va centrar el treball a fer i en conseqüència va ser possible assolir l’objectiu del taller. Aquest fet va ajudar a superar la manca de temps que en un principi hi havia a causa del retard en l’inici del taller.

� La dinàmica al estar dissenyada segons la proposta inicial de participants va

ser modificada en moments puntuals del taller. Al ser grups més reduïts es va valorar positiu no dividir el grup en subgrups, en el segon moment de la dinàmica (definició d’oportunitats i obstacles) en un dels grups i en el tercer moment (definició de propostes d’acció) en els tres grups de treball. D’aquesta manera es van originar debats molt participatius i enriquidors.

� Es valora molt positivament la presència de participants tècnics “de carrer”,

ja que aportaven al debat una visió més pràctica del tema que es tractava i exposaven les seves propostes, idees i impressions des del que coneixien, és a dir el treball del dia a dia amb joves autòctons i immigrats.

� Pel que fa a la jornada en general i al taller en concret, els participants

destacaven que havia estat molt important i enriquidor l’intercanvi d’experiències, ja que els havia permès minvar el sentiment que tenien de “sentir-se sols” a l’hora de treballar en aquest tema. Destacar també en


63

aquest sentit que alguns participants aprofitaren per fer contactes valorant la possibilitat de treballar conjuntament.

� Cal valorar també que es van definir massa objectius per un taller de dues

hores (que finalment va ser d’una hora i mitja), fet que va provocar no poder aprofundir en debats que sorgien molt enriquidors. El fet que tot i així els debats fossin molt participatius i per tant sorgissin moltes propostes es podria tenir en compte per mirar de donar continuïtat a la jornada.

resultats valoracions i aportacions dels grups de treball A continuació presentem les aportacions recollides al taller, la informació ha estat ordenada de la següent forma:

� 1er moment, criteris d’intervenció: Recull de les idees expressades pels participants en el debat generat entorn a criteris d’intervenció, agrupades segons temàtiques.

� 2on moment, oportunitats i obstacles: Llistat de les oportunitats i obstacles

expressats pels participants, per cada un dels grups.

� 3er moment, propostes d’actuació: Enumeració de les diferents propostes sorgides, classificades segons el grup que les ha proposat.

1er moment: criteris d’intervenció A partir de la ponència marc de Manuel Delgado i de les diferents experiències presentades durant el matí es va obrir un primer moment de debat, molt enriquidor i participatiu per part dels tres grups de treball. En el debat sorgiren una sèrie de propostes que podríem diferenciar a dos nivells, per un costat es varen ressaltar aspectes referents a qüestions de caire conceptual i teòric i per un altre aspectes més pràctics. A continuació es fa un recull de les diferents reflexions que varen tenir lloc en els debats. propostes a nivell conceptual i teòric Tenir en compte, a l’hora d’intervenir, el marc legal i social de la immigració i les conseqüències i limitacions que comporta. Tenir en compte el marc que situa a les persones immigrants en una situació de manca de drets de ciutadania que es tradueix en necessitats bàsiques no cobertes com l’habitatge, la feina, etc. Es destaca la importància de no perdre de vista aquest marc, sobre tot pel que fa als joves entre 16 i 18 anys, que en el moment d’arribar a la majoria d’edat deixen d’estar protegits per l’Estat amb la conseqüent pèrdua de drets que això suposa. Les accions i intervencions haurien de perseguir, com a finalitat última, la lluita per aconseguir aquesta ciutadania, entesa com l’accés igualitari a les oportunitats. Arrel del concepte ciutadania entès com l’accés igualitari a les oportunitats, es destaca que l’esport, l’oci i la cultura s’han d’utilitzar com a eines


64

per aconseguir aquest objectiu més general de ciutadania, però no com a objectius “per se” sense un sentit més ampli. La immigració i la joventut s’han d’abordar a fons, analitzant les implicacions de cadascuna i la interrelació entre les dues realitats, evitant realitzar només accions que es limiten a treballar aspectes més perifèrics i estereotipats com podrien ser el folklore, la gastronomia i l’oci. Hem de tenir en compte que hi ha realitats molt diferents, per tant cal en tot moment contextualitzar el discurs que es fa sobre conceptes com la ciutadania i la immigració. L’únic punt en comú que tenen les diferents realitats i per tant el problema de fons és la desigualtat. propostes a nivell pràctic Adaptar els recursos de l’administració a les necessitats dels joves, potenciant que hi hagi un major acostament a la realitat que viuen els joves i un major tracte humà en les intervencions. Major compromís polític, aquest és un dels passos previs que cal fer tenint en compte que és necessari treballar voluntats dins dels òrgans municipals. Com a tècnics hem d’actuar com a agents de canvi, no responsabilitzar únicament als poders polítics d’actuar d’una o d’altra manera. Partir i aprofitar tots els recursos ja existents als municipis (públics i privats), conèixer-los, buscar aliances. A vegades, no és necessari crear-ne de nous. Treballar des de la transversalitat, interdepartamentalment, buscar el que uneix, els objectius comuns. Treballar en xarxa, d’aquesta manera es poden incorporar altres punts de vista, fora del nostre àmbit de treball. Per poder fer un treball en xarxa cal conèixer diferents experiències i projectes que s’estiguin desenvolupant en l’àmbit de la interrelació entre joves i immigrats. A l’hora de treballar en xarxa cal un lideratge per part d’un servei, persona o entitat, si no el projecte o la iniciativa mor. Cal que les intervencions es plantegin a llarg termini, és necessari fer una feina contínua. En molts casos això no és possible ja que es depèn de subvencions de l’administració que s’atorguen normalment d’any en any. Que no hi hagi recursos no ha de ser un fet limitant, i una excusa per no fer una intervenció, ja que es poden buscar. Implicar a la pròpia joventut en la definició i implementació de les intervencions. Cal donar veu als joves i escoltar les seves propostes. Aprofitar els avantatges de la metodologia “entre iguals”. No potenciar l’etiqueta d’ “immigrat”, per això cal que no es facin intervencions per separat, unes per a joves autòctons i altres per a joves immigrats, cal fer intervencions per a joves potenciant la relació entre ells. Buscar activitats innovadores i atractives que motivin als joves.


65

El treball amb les famílies és important, els joves poden jugar un paper facilitador per a la integració de les seves famílies. És important fer difusió del projecte a la societat civil, ja que aquesta en molts casos pot acabar essent un agent facilitador per al projecte. Ajustar les intervencions a la realitat del municipi, és necessari fer un diagnòstic previ per conèixer quina és la situació de l’entorn on es desenvoluparà el nostre projecte. 2on moment: oportunitats i obstacles En un segon moment es va fer un treball de definició d’obstacles i oportunitats amb què comptem a l’hora d’iniciar un projecte que faciliti la interrelació entre joves autòctons i joves d’origen immigrat. En aquest segon moment tornen a sorgir moltes qüestions que ja havien sorgit en el debat del primer moment. Cal remarcar també que molts dels aspectes marcats com obstacles i oportunitats es repeteixen entre els diferents grups i és sobre aquests que caldria fer especial atenció, ja que es denota que són els que més preocupen. En aquest sentit es detecta com a principals inquietuds tot el que fa referència a els recursos existents, al treball en xarxa i al tipus d’activitats que cal realitzar amb els joves. Com anàlisi dels resultats obtinguts en el segon moment del taller remarcar que en molts casos els aspectes detectats pels grups de treball com a obstacles també han estat expressats en clau positiva, transformant-los en oportunitats. Els obstacles i oportunitats plantejats en el segon moment del taller s’han ordenat per temàtiques tenint en compte el sector al qual afecta o es fa referència, és a dir sector polític i sector tècnic. A continuació presentem els resultats d’aquest exercici, per als tres grups de treball. sector polític Es planteja com a obstacle la manca de voluntat política per treballar la interrelació entre joves autòctons i joves d’origen immigrat. Si bé en alguns casos es defineixen línies d’acció política, a vegades, aquestes estan poc definides. De totes maneres aquest obstacle es valora que és una oportunitat per a que els tècnics siguin propositius davant la indefinició de polítiques. La llei d’estrangeria, pel que fa a l’obtenció del permís de residència i al permís de treball també es planteja com un obstacle. En aquest sentit es valora com a una oportunitat el fet de recolzar-se en la nova llei que especifica que “tot estranger té dret a l’educació”. sector tècnic En quant als obstacles i oportunitats detectats que afecten o fan referència als tècnics i professionals que treballen amb joves autòctons i joves d’origen immigrat els hem agrupat en:


66

- Obstacles i oportunitats que tenen relació amb els recursos - Obstacles i oportunitats que tenen relació amb les activitats que

desenvolupen els professionals dels serveis, organitzacions i administracions.

- Obstacles i oportunitats que tenen relació amb la transversalitat i el treball en xarxa.

recursos Hi ha una manca de recursos humans, l’equip humà no és estable i no té un reconeixement de la feina feta. Aquesta manca de recursos humans molts cops provoca un canvi de referent del projecte, que repercuteix en la pèrdua de confiança i falta de participació regular i de llarga durada dels joves amb els que s’està treballant. Tot i que en molts casos la capacitat tècnica és limitada, també es valora com una oportunitat el fet que hi hagi tècnics i professionals motivats que fan molt amb pocs recursos. En aquest sentit també es detecta que un obstacle com la limitació de recursos pot ser superat a través d’un treball en xarxa i aprofitant els diferents recursos amb els que compta el municipi. activitats que es desenvolupen Les demandes que es fan des dels diferents serveis no concorden amb les necessitats dels joves, per tant es creen activitats amb unes expectatives ja definides i donades en funció dels desitjos dels professionals i no de les necessitats reals dels joves. Per tant es valora com una oportunitat el fet que l’administració i els diferents serveis tinguin un contacte directe amb els joves per conèixer la seva realitat i les seves necessitats. Es fa una planificació a curt termini per “apagar focs”, no es planifica en funció de les necessitats reals dels joves. De totes maneres també es menciona que cal saber aprofitar aquests moments “apaga focs” per vincular-los en un treball de fons. Els professionals treballen per a la creació d’espais d’interrelació que acaben essent excloents, amb un efecte “centrifugador” i no aglutinador. En aquest sentit es detecta que els professionals es troben amb dificultats a l’hora de treballar aquest efecte aglutinador, quan la joventut el que necessita és la identificació amb un grup d’iguals. Hi ha dificultats a l’hora de trobar quines són les inquietuds, les motivacions i els punts comuns o d’unió entre els joves. Per tal de superar aquest obstacle es detecta la necessitat de trobar un marc comú de relació entre els joves potenciant els interessos comuns, per aconseguir així la motivació i implicació de joves clau que després atrauran d’altres (amics, companys) a traves del “boca-orella”, valorant com una oportunitat el fet d’implicar els IES, ja que són espais per on obligatòriament passen molts dels joves del municipi. Es detecta com una dificultat el fet de treballar amb conceptes estereotipats, tant dels joves com dels immigrats i en aquest sentit és que es planteja com una oportunitat el fet de transformar i millorar la societat en general.


67

Els professionals detecten diferents dificultats a l’hora d’organitzar activitats amb un grup de joves de diferents nacionalitats, com la comunicació a causa de la llengua, les diferents cultures i els diferents costums. Al mateix temps que es detecta aquest obstacle també es reconeix que la llengua pot ésser un element integrador i les diferents cultures i costums poden ser un factor enriquidor. transversalitat i treball en xarxa Hi ha objectius diferents a aconseguir entre els professionals d’un mateix centre, fet que provoca al professional un sentiment de “sentir-se sol”. Existeix una manca de coneixement, comunicació i organització entre els diferents serveis, organitzacions i administracions que treballen amb els joves. Es detecta com una oportunitat el treball en xarxa i des de la transversalitat, ja que aquest permet als professionals realitzar accions més potents, tot i que també es té consciència que la transversalitat requereix una bona coordinació, entre els diferents serveis, que no sempre és possible. Tot i els obstacles mencionats en l’àmbit de la transversalitat i el treball en xarxa també es valora com una oportunitat el fet que cada cop hi hagi un major intercanvi d’experiències entre serveis, obtenint així major informació i per tant un augment de coneixements sobre el tema. 3er moment: propostes d’actuació En el tercer moment del taller es van treballar diferents propostes d’actuació que es podrien desenvolupar en els diferents municipis. A continuació detallem les diferents propostes sorgides en cada un dels grups, tenint en compte que les propostes del grup 1 han estat realitzades per tècnics que treballen en municipis grans, les propostes del grup 2 han estat realitzades per tècnics que treballen en municipis mitjans i que les propostes del grup 3 han estat realitzades per tècnics que treballen en municipis petits. Pensem que és important tenir en compte aquest fet, ja que les realitats des d’on sorgeixen les propostes poden marcar el seu caràcter. Cal esmentar també que els resultats obtinguts en aquesta part del taller han estat fruit d’una pluja d’idees de possibles línies d’intervenció i que caldria treballar-les amb més profunditat per a que arribin a ser propostes d’actuació. Propostes d’actuació del grup 1 El grup 1 ha treballat possibles propostes d’actuació emmarcades en la ciutat de Mataró, ja que gairebé la totalitat dels participants que treballaren aquesta part del taller eren tècnics i professionals d’aquesta ciutat. Les propostes treballades per aquest grup parteixen del fet que es creï una Comissió de Treball (rehabilitar el Consell de Joves o el Consell d’Educació que existeix a Mataró) des de la qual es poden treballar les diferents propostes d’actuació que es proposen a continuació.


68

Proposta 1 Donar a conèixer als joves com es formalitza una associació i promoure que en creïn una, on l’objectiu de l’associació sigui decidit i consensuat entre els diferents joves en funció de les seves motivacions. D’aquesta manera es dóna una oportunitat als joves per a que siguin actius i és un tipus d’acció que implicaria un treball en xarxa. Proposta 2 A través de la coordinació entre diferents instituts, promoure que els joves organitzin un concert. Es podria aprofitar el poder de convocatòria del professorat per fer factible la proposta, tenint en compte que caldria sensibilització per part del professorat per involucrar els joves. Amb aquesta proposta es potencien espais de relació de gent d’una mateixa edat a través de l’oci i es promou un major acostament dels joves en la organització d’actes de ciutat i per tant una major relació amb la ciutat. Al plantejar aquesta proposta es fa especial èmfasi en el fet de trencar l’estereotip de que el jove no sap fer res. Proposta 3 Obrir els espais municipals destinats a fer esport (pistes de bàsquet, futbol...) de les escoles, fora d’hores escolars (tardes, caps de setmana). Amb una persona com a referent (mediador, educador de carrer) que podria ser un jove amb lideratge. Amb aquesta proposta es potencien espais de relació entre joves a través de l’esport. Propostes d’actuació del grup 2 Proposta 1: Aprofitar l’esport i l’oci, com a eines d’intervenció. Ex 1: “12 hores de futbol-sala”. Ex 2: Teatre als IES

Proposta 2: Intervencions que tinguin als IES com a centre de referència. Proposta 3: Intervencions basades en activitats motivadores com les noves tecnologies o la creació artística. Proposta 4: La llengua com a eina d’intervenció. Ex: Les parelles lingüístiques Propostes d’actuació del grup 3 Proposta 1: Programes explicatius en el que es mostrin les diferències entre les cultures. És important la difusió d’aquests programes.


69

Proposta 2: Crear un programa educatiu de salut específic per a dones, especialment joves, en el que hi participin mediadores. Proposta 3: Les TIC (diari, radio i TV digital, portal web) com a eina de coneixement del nou entorn i d’explicació de la nova realitat. Proposta 4: Taller de contes populars, a partir dels quals es podria donar a conèixer les diferents realitats dels joves. Proposta 5: Concurs de projectes per a joves, fets per joves. El projecte guanyador seria assumit per l’administració. Proposta 6: Guia de benvinguda / acollida al col·lectiu de nouvinguts amb tots els recursos, entitats, associacions, etc. del poble. Proposta 7: Taller de cuina. Proposta 8: Porta a porta, conèixer cada jove i que et coneguin a tu coma tècnic o polític (municipis molt petits). Proposta 9: A partir de la realitat organitzar tallers, activitats, sortides, etc. per a joves, per tal de que es coneguin i trobin inquietuds en comú. Proposta 10: Jornades multiculturals (xerrades, tallers de cuina, documentals, etc.), creant així un espai de trobada i coneixença de diferents cultures. Trobem la igualtat comuna dins de la diferència individual. valoració de la jornada i conclusions Per fer aquesta valoració ens basem principalment en els qüestionaris d’avaluació recollits el dia de la jornada (42 respecte un total de 76 assistents), i també en les percepcions dels organitzadors i les dinàmiques generades durant els diferents moments de la jornada. D’entrada, un aspecte que volem destacar de les valoracions dels assistents, bé sigui a la totalitat de la jornada o només en la primera part, és la bona acceptació que ha tingut el poder facilitar un espai de trobada amb perfils de professionals diversos però amb un interès comú, essent aquest un dels objectius no definits inicialment però sí amb un interès per part nostra des de l’inici de la preparació d’aquesta jornada. Si fem un repàs a aquesta diversitat tenim que nivell professional els àmbits de joventut (38%), immigració (18%), serveis socials (16%) i educació (14%) han estat els més representats entre els assistents a la jornada, que en la seva majoria, un 57%, són professionals d’ajuntaments, seguit d’un 18% d’entitats. Si ens fixem en la seva procedència tenim que el 59% dels assistents provenia d’administracions o institucions de la comarca. Creiem que el fet d’haver incorporat experiències d’arreu de Catalunya ha afavorit l’assistència d’un elevat nombre de professionals de fora de la comarca (41%), i en aquest sentit, pot ser per la dispersió territorial, el treball realitzat en els tallers s’ha vist més diluït del què en un principi s’esperava.


70

Si ens centrem en la valoració dels continguts i les dinàmiques de la jornada per part d’alguns dels participants, detectem que en general aquesta ha estat molt ben valorada, principalment pel que fa a l’adquisició de nous coneixements i visions tant a través de les ponències com a través dels tallers. El que també hem pogut constatar és que, pel que fa al format de les experiències presentades, segurament vàrem voler encabir-ne massa en poc temps, fet que no va permetre als ponents poder exposar-les amb tota la seva amplitud i per tant extreure’n més informació i generar més interacció entre públic i ponències. Cal tenir-ho en compte per una altra ocasió. De fet, relacionat amb aquestes experiències, es recull la satisfacció d’haver pogut conèixer diverses maneres de poder posar en pràctica dinàmiques que contribueixin a la interrelació entre joves autòctons i immigrats que viuen en un mateix barri o municipi. S’ha valorat molt positivament la diversitat d’àmbits d’intervenció i la tipologia de municipis, a més del fet de partir tant d’espais de nova creació com d’altres on, de per sí, ja es dóna la trobada entre joves. Tot i així, al preguntar sobre la voluntat de les persones que van assistir a la jornada sobre altres temes relacionats, detectem que segueix havent-hi una necessitat de conèixer més eines i estratègies de intervenció que afavoreixin de forma directa la posada en marxa de projectes i actuacions en el territori. En general, es desprèn la idea que manca orientació i suport tècnic per iniciar projectes en el propi municipi. Tot això, ens porta a considerar la possibilitat de generar una taula de treball per donar continuïtat a la voluntat de treballar en aquesta línia, entenent que la jornada és segurament un punt de partida. Aquesta taula de treball es proposarà en el marc dels grups de treball que es defineixen anualment en el Pla de treball de l’Oficina de Serveis a la Joventut i, en cas de ser considerada, s’obriria la possibilitat de participar altres tècnics de la comarca no estrictament de joventut i entitats que treballin en aquesta mateixa voluntat. No volíem acabar aquest document sense agrair la col·laboració de les persones que hi heu participat, bé sigui com a públic o col·laborant en l’elaboració del dossier, sense les qual res del que us expliquem i oferim seria possible. A més, volem animar-vos a seguir comptant amb l’Oficina de Serveis a la Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració per a poder facilitar-vos la vostra tasca. La nostra voluntat segueix essent la de poder seguir-vos oferint recolzament a la vegada que poder seguir col·laborant entre serveis, i comptem amb vosaltres per fer-ho possible.

Document de retorn - Maresme · Projecte Integració i Esport (Reus) 25 Cruïlla de Camins...

Documents

Transcript of Document de retorn - Maresme · Projecte Integració i Esport (Reus) 25 Cruïlla de Camins...