Document 1, 3 i 4 (pdf)

Y:\2011-033 PR MA5010 ALGAIDA LLUCMAJOR V2 (OCTUBRE 2011)\11 PROYECTO REFORMADO SUPERVISADO (MAYO 2012)\00 PORTADAS\00.- PORTADPROJECTE REFORMAT DEL DE MILLORA DE LA CARRETERA MA5010 LLUCMAJORALGAIDA
C/ Can Dusai, 3 07001 – PALMA (Mallorca, Illes Balears) 971 425 675 / [email protected]
- 1 - Índex
DOCUMENTS DEL PROJECTE Document núm. 1: Memòria Annexes Annex núm. 1. Antecedents Annex núm. 2. Topografia Annex núm. 3. Geologia i geotècnia Annex núm. 4. Efectes sísmics Annex núm. 5. Climatologia Annex núm. 6. Planejament i trànsit Annex núm. 7. Arqueologia Annex núm. 8. Traçat Geomètric Annex núm. 9. Moviments de terres Annex núm. 10. Ferms i paviments Annex núm. 11. Hidrologia i drenatge Annex núm. 12. Enllumenat Annex núm. 13. Senyalització abalisament i defenses Annex núm. 14. Obres complementàries Annex núm. 15. Expropiacions i indemnitzacions Annex núm. 16. Serveis afectats Annex núm. 17. Pla d’obra Annex núm. 18. Estudi de seguretat i salut Annex núm. 19. Justificació de residus Annex núm. 20. Justificació de preus Annex núm. 21. Pressupost per a coneixement de l’Administració Annex núm. 22. Fórmula de revisió de preus Annex núm. 23. Assajos de control d’obra Annex núm. 24. Justificació desviament del trànsit Document núm. 2: Plànols 01. Situació general, detallada i índex 02. Topogràfic i estat actual 03.1 Planta general 03.2 Rotonda i pas per a vianants 04. Perfils longitudinals 05.1 Planta general Seccions 05.2 Seccions tipus 05.3 Ferms 06. Perfils transversals 07.1. Drenatge i reg. Planta 07.2. Drenatge i reg. Planta Detall Rotonda 07.2. Drenatge i reg. Detalls
08.1. Enllumenat. Planta 08.2. Enllumenat. Detalls 09.1. Senyalització. Planta 09.2. Senyalització. Detalls 10.1. Expropiacions. Planta 10.2. Expropiacions. Relació de propietaris 11. Serveis afectats 12. Tancaments. Detalls Document núm. 3: Plec de Prescripcions Tècniques Particulars Document núm. 4: Pressupost 01. Amidaments 02. Quadre de Preus núm. 1 03. Quadre de Preus núm. 2 04. Pressupost 05. Resum de pressupost
PROJECTE REFORMAT DEL DE MILLORA DE LA CARRETERA MA5010 LLUCMAJORALGAIDA
MEMÒRIA
PROJECTE REFORMAT DEL DE MILLORA DE LA CARRETERA MA-5010 LLUCMAJOR-ALGAIDA
C/ Can Dusai, 3 07001 – PALMA (Mallorca, Illes Balears)
971 425 675 / [email protected] - 1 - Memòria
MEMÒRIA
1- OBJECTE DEL PROJECTE
D’acord amb l’Ordre d’Estudi 09-01.0-MT que se acompanya com a annex 1,, l’objecte del projecte és la redacció dels documents necessaris que permetin la contractació i la construcció de la millora de la carretera Ma-5010 Llucmajor -Algaida. Un cop presentat el projecte, aquest va ser supervisat favorablement pels Serveis Tècnics del Consell de Mallorca i remés, a l'empara de la Llei 11/2006, a la Comissió Balear de Medi Ambient. El Ple de la comissió, en sessió de 31 de març de 2011, va acordar que el projecte s'havia de sotmetre a Avaluació d'Impacte Ambiental. S'acompanya, com annex n º 1, còpia de l'acord. La direcció del contracte, el 25 d'octubre de 2011, a la vista de l'informe de la CBMA va fixar uns nous criteris per reformar el projecte d'acord a les prescripcions de la CBMA, que inclou les consideracions que indica el Departament de Territori del Consell de Mallorca, tenint en compte que es compleixin les prescripcions mediambientals i es donin unes bones condicions d'ús i seguretat a la carretera. La proposta es justifica en els següents criteris:
a) Es manté l’eix de la carretera actual en planta i alçat, que s’ajusta a la carretera existent excepte puntualment en alçat per raons de visibilitat i seguretat.
b) Es redueix la calçada a 7/8 ml C-80 i amb bermes de 2 m a cada costat, C-60 en terreny accidentat en la zona ANEI, amb dues bermes d’ample variable podent ser inferior als 2 m, realitzant finalment en esta zona ANEI un voral de 0,5 m + berma de 0,5 m.
c) S'indica emprar Sòl Ciment en comptes de Macadam, el que permet realitzar una aportació detall de materials i tenir un control molt elevat sobre la fabricació i posada en obra, ja que la seva execució així ho exigeix. D'aquesta manera el gruix total del paviment és menor pel que l'excavació es redueix i per tant la compensació de volums és més gran.
d) No segueixen ocupades i per tant no s'expropiaran els 3 m laterals de vora de talús de Domini públic, acabant la zona d'ocupació de la carretera a la vora de talús o en mur perimetral, sent considerada que aquesta zona de domini públic està inclosa en la pròpia carretera i es fa ús de la mateixa. No hi haurà ocupació temporal. Disminuint notablement l'actuació sobre la vegetació situada en els marges.
e) Es dóna continuïtat al camí vell d’Algaida a Llucmajor amb una sobre ample a la plataforma on ambdues infraestructures coincideixen.
f) S'incorpora la recuperació del paviment del camí vell d' Algaida, mantenint la seva tipologia amb un ample de aglomerat màxim de 4 mi mínim de 2 m. Amb la finalitat de donar continuïtat al carril de vianants i ciclista perquè es pugui comptar amb un recorregut des Algaida a Llucmajor, recuperant aquest espai per a tots els usuaris.
g) Es soluciona l’accés a Randa mitjançant una rotonda.
h) Eliminar les cunetes substituint per un dren a banda i banda de la calçada, al costat voral, a la berma en tot el recorregut.
i) Disposar al llarg de la traça en banda i banda un servei de reg, i tri tub amb arquetes de registre. El reg s'alimentarà d'un pou a realitzar en la rotonda d'accés a Randa.
j) A la rotonda d'accés a Randa a realitzar i, a la de Llucmajor existent se les dotarà d'il·luminació.
k) S’incorporen al projecte les mesures pal·liatives ambientals per solucionar les prescripcions indicades: equilibri del moviment de terres, preservació de jaciments, integració paisatgística.
En conseqüència es procedeix a redactar el present "PROJECTE REFORMAT DEL DE MILLORA DE LA CARRETERA MA-5010 LLUCMAJOR-ALGAIDA" amb la finalitat de complir les prescripcions mediambientals imposades per la CBMA. 2- EMPLAÇAMENT
La longitud total de l’obra és d’uns sis quilòmetres i set-cents metres i constitueix la connexió entre els nuclis urbans d’Algaida i Llucmajor. El traçat d’aquesta carretera discorre pels termes municipals de Llucmajor i d’Algaida. Actualment, es tracta d’una carretera de calçada única, sense vorals i de 5,50 metres d’amplada. 3- JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA A l’Ordre d’Estudi inicial s’indica que el motiu d’aquesta actuació és millorar l’accessibilitat Nord - Sud i les condicions de seguretat de la carretera, d’acord amb les previsions del Pla Director Sectorial de Carreteres. L'ordre d'estudi inicial assenyalava que seria una carretera amb secció 7/10 amb millora dels revolts i del perfil longitudinal per aconseguir una C-80. Atès que la direcció del contracte va fixar el 25 octubre 2011 uns nous criteris, la secció es va veure alterada respecte a la inicial redueix la Calçada a 7/8 ml C-80 i amb voral de 0,50 m i bermes de 2 m a
cada costat, C-60, en terreny accidentat a la zona ANEI, amb 1 voral de 0,5 m + berma de 0,5 m a cada costat. Aquesta solució adoptada, indicada per la direcció del contracte, s'explica a els punts posteriors, és la mínimament necessària per respondre a les necessitats del Trànsit en condicions de comoditat i seguretat. A més, és considera que és la que millor s'integra a l'entorn segons el seu ús actual i futur, minimitzant el seu impacte ambiental. D'aquesta manera resulta una secció tipus per al traçat en zona no protegida i una altra diferent a la zona d'elevat interès ambiental i acusada fragilitat (zona ANEI).
A. La primera d'elles (a la zona no protegida) tindrem una C-80 amb carrils de 3,5 m, vorals de 0,5 m i bermes de 2 m. A més en alguns trams apareix un passeig o carril bici de 2 metres d'ample en un dels laterals. Aquesta secció tipus pot observar en el full 1 i 2 del plànol 5.2 del present projecte. La norma 3.1. IC fixa, amb caràcter general, per una carretera C-80 carrils de 3,5 m, voral de 1,5 i bermes entre 0,75 i 1,5 m. Les dimensions de projecte del voral estan justificades per tractar-se d'una millores locals a la carretera existent (tal com assenyala l'apartat 1.2 de la norma) i la berma que és justifica per necessitats d'augment de visibilitat i de les condicions de seguretat de la via dotant la via amb escapatòries suficientment amples que permetin salvar una col·lisió. Ajuntant aquests dos factors donen a la nova via projectada unes millors condicions de seguretat.
B. La segona d'elles (a la zona protegida, ANEI) tindrem una C-60 amb carrils de 3,5 m, vorals
de 0,5 m i bermes de 0,5 m (veure full 3 del plànol 5.2). La norma 3.1. IC fixa, amb caràcter general, per una carretera C-60 carrils de 3,5 m, voral entre 1,0 i 1,5 i bermes entre 0,75 i 1,5 m. Les dimensions de projecte del voral i berma estan justificades per ser considerades com al cas anterior millores locals i per discórrer per un espai natural d'elevat interès ambiental (tal com assenyala l'apartat 1.2 de la norma).
A més, com s'ha indicat, s'ha procedit a ampliar la berma 2 m, per realitzar un passeig / carril bici aglomerat a la zona on coincideixen la carretera actual amb el Camí Vell d'Algaida i recuperant el paviment del Camí Vell i la seva traça en els trams que està envaïda per la vegetació, recuperant en definitiva l'espai i recorregut de manera que pugui ser utilitzat i gaudit per tots els usuaris, eliminant d'aquesta manera l'ús marginal i de pas que es fa actualment per uns pocs. Es soluciona l'accés a Randa mitjançant una rotonda i s'incorporen les mesures ambientals pal·liatives per solucionar les PRESCRIPCIONS indicades: equilibri del Moviment de terres, Preservació de Jaciments e integració paisatgística.
Amb la nova rasant es busca principalment millorar les condicions visibilitat i comoditat de la via donant pràcticament una compensació total de terres, donar millors condicions de seguretat a la via en disposar aquesta de 2 m de berma i donar un ús efectiu als 3 m expropiats de domini públic. Fora a part que es busca una major integració paisatgística amb l'entorn, realitzant entre altres actuacions la instal·lació d'un reg a banda i banda de la calçada que permetrà usant aigua que es recull en la pròpia carretera, mantenir una massa vegetal abundant i en perfecte estat de conservació el que permetrà pal·liar l'efecte ambiental de la carretera. Es busca que d'acord amb els nous criteris que la solució adoptada sigui la mínima necessària per respondre a les necessitats dels usuaris de la via en condicions de comoditat i seguretat. Atès que d'acord amb els nous criteris és la que millor s'integra en l'entorn, minimitzant els efectes negatius sobre el mateix. 4- CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA PROJECTADA 4.1- BASES DEL PROJECTE
Per a la redacció del projecte s’ha tingut en compta la següent normativa:
• Traçat en planta i alçat: Instrucció de carreteres 3.1 IC • Drenatge: Instrucció de carreteres 5.2 IC • Ferm: Instrucció sobre seccions de ferm i capes estructurals de ferms 6.1 IC • Senyalització vertical: Instrucció de Senyalització Vertical 8.1 IC • Senyalització horitzontal: Marques viàries, 8.2 IC • Pla Director Sectorial de Carreteres de la C.A.I.B. 16 Octubre 1998.
4.2- DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE
El condicionament d’aquesta carretera s’ha projectat amb les característiques mínimes que fixa la Norma 3.1-IC per a una C-80. S’ha procurat en tot moment, en la mesura del possible, l’adaptació al traçat actual, evitant en tot el possible la creació de romanents. S’han intentat resoldre els punts crítics i també garantir que els conductors disposin de possibilitat d’efectuar avançaments. Els avançaments que ara es duen a terme es fan en unes condicions de seguretat reduïdes. Són també punts conflictius les incorporacions a la carretera dels camins de finques i les incorporacions directes de les finques a la carretera. Els treballs a executar comencen amb l’ esbrossada, demolició de tancaments i l’arrencada dels arbres de la superfície a ocupar per l’esplanació. Continuaran amb el moviment de terres, transportant les pedres de recuperació dels murs i tancaments existents als llocs de nou ús, així com la terra vegetal i el material d’excavació apte per a la formació dels terraplens als aplecs o lloc d’ús. Els materials sobrants es transportaran a abocador.
Al mateix temps es durà a terme l’execució de les obres de drenatge de la carretera. Una vegada finalitzat el moviment de terres es procedirà a l’execució de la secció estructural del ferm. Les obres es completen amb el pintat de la senyalització horitzontal, col·locació de la senyalització vertical, abalisament i barreres de seguretat. El projecte contempla també la reposició dels tancaments afectats en el límit de la franja del domini públic, d’acord amb els tipus establerts per la Direcció Insular de Carreteres del Consell de Mallorca. 5- ANTECEDENTS
Els antecedents més directes d’aquest projecte es detallen a l’Annex 1, Antecedents. 6- CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY A l’Annex 2, Topografia, es detallen la metodologia i treballs efectuats per a l’obtenció de la topografia del projecte. El terreny per on discorre la carretera és moderadament accidentat, travessant l’extrem Oest de la serra de Randa. La naturalesa i característiques dels sòls afectats per les obres es troben a l’Annex 3, Geologia i Geotècnia. S’han efectuat els assajos necessaris de caracterització del material que s’obtindrà en l’excavació i també ha determinat la capacitat portant del fons del desmunt la qual ha resultat ser inferior a la que exigeix el PG-3 per a coronació de terraplè. Al llarg de tota la traça, en els punts estudiats, els materials que es van detectar en els sondejos són els següents: Les característiques de cada un dels materials travessats es resumeixen a continuació:
La previsió estudiada en el projecte és que amb el material extret de la carretera existent tinguem terreny suficient per poder conformar una esplanada E-2, però també es recull la possibilitat que en un tram de la nova carretera el terreny existent no tingui les característiques mínimes exigides per poder obtenir aquest tipus d'esplanada i sigui necessària la estabilització del sòl amb ciment o l'aportació de terres de préstec a criteri de la Direcció d'Obra. En tot cas S'exigirà que aquestes terres compleixin les característiques de Sòl tolerable per al Nucli i els d'un sol seleccionat AMB CBR ≥ 10 per a la Coronació, garantint així com a Mínim una esplanada Tipus E-2. Els materials són excavables pels mitjans mecànics convencionals. 7- EFECTES SÍSMICS
A l’Annex 4, Efectes sísmics, es considera la Norma de Construcció Sismoresistent NCSR-02 (RD 997/2002, de 27 de setembre). Tenint en compte la localització del projecte i els paràmetres que identifiquen les obres que es projecten resulta no ser preceptiva la consideració dels possibles efectes sísmics en el càlcul.
8- PLANEJAMENT I TRÀNSIT. ARQUEOLOGIA. L’adequació d’aquesta obra al planejament viari es tracta en l’Annex 6, Planejament i Trànsit. En aquest mateix annex s’inclou un estudi del trànsit. Amb una IMD2008 de 4.252 vh/d, considerant tres hipòtesis de creixement (1; 2,5 i 4 % anual acumulat), ha resultat en l’any de posada en servei de l’obra i en els tres casos, un trànsit T2. També s’ha estimat d’acord amb el Manual de Capacitat de Carreteres (1995) el nivell de servei, tant l’actual com l’ esperat una vegada fet el condicionament. Actualment la carretera opera en un Nivell de Servei E. Als 20 anys d’explotació, el nivell de servei que s’obté és l’E, independentment de la hipòtesi de creixement presa (1%, 2,5% ó 4%). Segons es completa en l'annex 7, Arqueologia, durant el procés de redacció del projecte, es va demanar informe a la Direcció Insular d’Urbanisme, Patrimoni Històric i Litoral del Consell de Mallorca relatiu als elements patrimonials ubicats en l’entorn de les obres. A la part inicial del trajecte trobem una sèquia protegida, que ha obligat a desplaçar el traçat de la carretera cap a l’Oest. A l'annex 7, es poden veure perfectament identificades les zones arqueològiques i es desenvolupa la forma en què es realitzarà un estudi arqueològic. 9- AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL En document apart, s’ha redactat una avaluació d’impacte ambiental del present projecte, redactat per l’empresa Olivar, Gestió i Medi, S.L. 10- CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES 10.1- OBJECTIUS TÈCNICS DEL TRAÇAT
Els objectius tècnics del projecte són, en síntesi, els següents:
1. Obtenir una geometria que asseguri la fluïdesa del trànsit per a un horitzó de 20 anys i que, al mateix temps, s’adapti per complet a les característiques orogràfiques dels entorns que travessa i a la plataforma de la via existent.
2. Aconseguir una velocitat de projecte que permeti la velocitat legal de circulació per a aquest tipus de carretera, 80 km/h, C-80 en tota la carretera excepte a la zona ANEI que serà de 60 km / h, C-60.
3. Definir una secció de carretera tipus 7/8, és a dir amb dos carrils de circulació de 3,5 metres d’amplada cadascun, i vorals d’0,5 metres. Amb els condicionants detallats al apartat 3 d’aquesta memòria.
4. Millorar els accessos de les carreteres i camins que enllacen amb la carretera Ma-5010. 10.2- CARACTERÍSTIQUES DEL TRAÇAT
La longitud total del condicionament és de 6.700 metres. El traçat projectat intenta aprofitar al màxim la carretera actual, sobretot en el seu traçat en planta. En el tram inicial (primers 1180 metres), el traçat s’ha desplaçat cap a l’oest per tal d’evitar interferir amb una sèquia protegida per Patrimoni. La secció tipus que s’adopta és de 7/8, amb bermes de 2 metres a cada costat i que a la zona ANEI aquestes bermes seran de 0,5 m, i sense cunetes a tota la traça. Els talussos prevists són:
H/V 1/1 per a desmunt. H/V 3/2 per a terraplè.
La descripció del traçat en planta i en alçat, així com l’enumeració dels condicionants que s’han tingut en compte en el disseny es troba a l’Annex 8, Traçat geomètric. També s’hi inclouen els llistats de les característiques geomètriques dels eixos. Eix del projecte Longitud (m) 6.700 Radi mínim (m) 250 Radi màxim (m) 700 Rampa/Pendent mínim (%) 0,45 Rampa/Pendent màxim (%) 6,56 Acords verticals mínims Convexos 2.500 Còncaus 2.485 11- REPLANTEIG
S'ha realitzat el replanteig de l'estat actual i del projecte que es pot veure en els plans 3.1 Planta General i 2.0 Topogràfic estat actual. Resulta imprescindible com a base per a la realització del projecte. 12- DRENATGE
El càlcul s’ha fet a l’Annex 11, Hidrologia i Drenatge. El drenatge se classifica en dos tipus: Drenatge transversal:
Correspon al drenatge de les conques que travessa el traçat de la carretera. D’acord al que s’indica a la 5.2 IC de drenatge, s’ha fet el càlcul hidràulic que correspon al període de 100 anys (Pd=160,00 mm). S’ha fet el càlcul de totes les conques i s’ha comprovat l’adequació de les obres de drenatge existents, ampliant la secció de les que s’ha considerat necessari i allargant les que tenien capacitat suficient. Les embocadures de les obres de fàbrica estan compostes normalment per aletes de formigó que es disposaran, en general, formant 30º amb l’eix de l’obra adaptable a la direcció del llit, o, si escau, per pous de la Norma 4.1-IC. A les embocadures hi haurà d’haver un rastell per evitar l’erosió. Els terraplens, en l’entroncament amb els desmunts vessants, s’han de reforçar contra l’erosió mitjançant baixants de protecció de talussos. Drenatge longitudinal:
Sistema de dren que es disposarà a banda i banda de la calçada i al llarg de tota la traça. Aquest dren tindrà diversos punts d'abocament que es correspondran amb les zones d'evacuació de les obres transversals o amb punts d'evacuació natural. Realitzant al punt baix al costat de rotonda de Llucmajor a l 'inici de recorregut una bassa de recollida i infiltració de l'aigua al terreny.
Dren al llarg de la traça. El dren estarà compost per un tub dren de 200 mm situat sobre una solera de 10 cm formigó HM 10 N/mm2 envoltat de material filtrant de 20-40 mm i envoltat de Geotèxtil de densitat 140-190 g/m2 per tal d'evitar la contaminació i rebliment del mateix. S'ha de disposar al llarg de tota la traça de la carretera i a banda i banda d'aquesta, excepte a la zona ANEI en la qual a causa de la reducció de la Berma i l'existència d'una zona de terraplè, no es disposarà de drenatge en aquest costat de la calçada ja que l'aigua discorrerà per superfície i s'han d'evacuar ràpidament pel talús. Si que es realitzarà el tractament de plantació del mateix a fi de crear una massa vegetal que eviti el rentat de talús amb l'aigua d'escorrentia. La disposició d'aquest dren evités la creació de cunetes als costats de la calçada i proporcionarà una adequada recollida i evacuació de l'aigua de la calçada.
Bassa de recollida i filtració. A l' inici de la traça a l'alçada de la rotonda de Llucmajor s'ha disposat una bassa de recollida i filtració al terreny tal com es pot observar en els plànols, aquesta bassa d'infiltració està projectada perquè pugui recollir l'aigua de la carretera a llarg de la traça de la conca que l'afecta. S'estima que el drenatge recull l'aigua al llarg de la traça i el va evacuant al llarg de la mateixa arribant el gruix de l'aigua recollida a la bassa d'infiltració.
13- FERMS I PAVIMENTS
L’estudi i justificació del ferm projectat es fa a l’Annex 10, Ferms i Paviments.
Els sòls de les mostres assajades es classifiquen com a sòls adequats i tolerables, segons l’article 330 del PG-3, Terraplens. Per al nostre projecte hem considerat que el sòl de partida per a l'obtenció de l'esplanada és tolerable, en ser aquest un factor més restrictiu. Segons l'article 330 Terraplens en els seus apartats per al sòl tolerable indica:
Article 330.3.3.3 Sòls tolerables. Es consideraran com a tals els que no podent ser classificats com a sòls seleccionats ni adequats, compleixen les condicions següents:
• Contingut en matèria orgànica inferior al dos per cent (MO <2%), segons UNE 103204. • Contingut en guix inferior al cinc per cent (guix <5%), segons NLT 115. • Contingut en altres sals solubles diferents del guix inferior a l'u per cent (SS <1%), segons NLT 114. • Límit líquid inferior a seixanta-cinc (LL <65), segons UNE 103103. • Si el límit líquid és superior a quaranta (LL> 40) l'índex de plasticitat serà major del setanta-tres per cent del valor que resulta de restar vint al límit líquid (IP> 0,73 (LL-20)). • Seient en assaig de col · lapse inferior a l'u per cent (1%), segons NLT 254, per mostra remoldeada segons l'assaig Pròctor normal UNE 103500, i pressió d'assaig de dues dècimes de megapascal (0,2 MPa). • Inflament lliure segons UNE 103601 inferior al tres per cent (3%), per mostra remoldeada segons l'assaig Pròctor normal UNE 103500.
Per tant amb aquesta hipòtesis de partida tenim:
D'aquesta manera considerem que, amb el material disponible a l'obra provinent del desmunt (52.053 m3) i a la vista del bon comportament d'aquest en la carretera actual existent, disposem de sòl adequat i sol seleccionat suficient per a l'obtenció d 'una categoria d'esplanada E2 (Ev2 ≥ 120 MPA). Per això la Direcció de l'obra realitzarà els assajos de contrast adequats per tal de valorar la seva adequació. En funció d'això es col·locarien per sòl tolerable, d'acord a la norma, una de les següents combinacions:
a) una capa de 50 cm de sòl adequat i 40 centímetres de sòl seleccionat. b) 75 centímetres de sòl seleccionat. c) en previsió a possibles aparicions de flonjalls, zones amb sòls inadequats o marginals i una
contaminació del sòl existent hi ha una previsió al Projecte de sòls estabilitzats amb ciment en dues capes de 25 centímetres.
El sòl seleccionat procedirà del desmunt de l'obra i, en el pressupost, s'ha previst a més una partida per terraplenament amb sòl procedent de préstecs davant la possible insuficiència d'aquest. Per a esplanades E-2 i categoria del trànsit T2, s'elegeix la secció 222 de la Norma 6.1-IC formada per:
18cm de mescla bituminosa
22 cm de sòl ciment. De la mescla bituminosa, excepte en rotonda, els 18 cm es distribueixen de la següent forma:
4 cm. Mescla bituminosa en calent drenant PA-16 BM-3b (antiga PA-12)
6 cm. Mescla bituminosa en calent AC22 BIN S (antiga S-20)
8 cm. Mescla bituminosa en calent AC22 BASE G (antiga G-20) En el projecte s'ha optat per una capa de trànsit formada per una mescla bituminosa en calent drenant, PA-16 BM-3b, que és la més adequada en aquest cas, ja que es tracta d'una zona localment plujosa, en què no hi ha problemes de gel, i la IMD previsible és de gairebé 5000 vehicles/dia, complint amb les prescripcions de la instrucció 6.1 IC "Seccions de Ferm" en l'apartat 6.2.1.2. A les rotondes, els 18 cm de mescla bituminosa es distribueixen de la següent forma:
3 cm. Mescla bituminosa discontínua en calent BBTMA11B BM3b (antiga M-10)
6 cm. Mescla bituminosa en calent AC22 BIN S (antiga S-20)
9 cm. Mescla bituminosa en calent AC22 BASE G (antiga G-20) Per al carril de vianants i ciclistes s'estableix un ferm que equival a un T4221 amb 25 cm de llast artificial i una capa de trànsit de 5 cm de gruix de mescla bituminosa en calent AC22 BIN S (antiga S- 20). Per a la reposició de ferm del Camí Vell de Algaida s'emprarà igualment 5 cm de mescla bituminosa en calent AC22 SURF S (antiga S-20), sobre la base existent, que a les zones en què es detecti que
no aconsegueix la categoria de T4221 com mínim es col·loqués 25 cm de llast artificial. (Serà molt important la neteja i retirada de vegetació i regs abans de procedir a aglomerar). Els regs a utilitzar tenen les següents característiques:
Reg de curat EAR-1, amb una dotació mínima de 0,4 kg/m2. (Sobre el reg de curat si cal circular amb vehicles, s'ha de disposar un àrid de cobertura amb una dotació mínima de 5 l/m2.)
Reg d’imprimació ECI, amb una dotació mínima de 1 kg/m2.
Regs d’adherència EAR-1, amb una dotació mínima de 0,5 kg/m2.
Les mescles bituminoses que se preveu emprar en aquest projecte tenen les següents característiques:
Mescla bituminosa en calent tipus PA-16 BM-3b (antiga PA-12) per a capa de trànsit, amb àrids no calcari, betum del tipus PMB 45/80-55 (BM-3b) modificat amb polímers en una proporció no inferior al 4,5 % sobre el pes dels àrids, fíler d'aportació en la seva totalitat i relació fíler/betum d’1,3.
Mescla bituminosa discontinua en calent BBTMA11B BM-3b (antiga M-10) per a capa de rodament en rotondes, amb àrids no calcaris, betum del tipus PMB 45/80-55 (BM-3b) modificat amb polímers en una proporció no inferior al 4,5 % sobre el pes dels àrids, fíler d'aportació en la seva totalitat i relació fíler/betum d’1,3.
Mescla bituminosa en calent tipus AC22 SURF S (antiga S-20) per a capa de trànsit de carril bici-vianants, amb àrid calcari, amb betum tipus B-50/70 en una proporció no inferior al 5 % sobre el pes dels àrids, fíler d'aportació (com a mínim en un 50 %) i relació fíler/betum d’1,2.
Mescla bituminosa en calent tipus AC22 BIN S (antiga S-20) per a capa intermèdia amb àrid calcari, amb betum tipus B-50/70 en una proporció no inferior al 5 % sobre el pes dels àrids, fíler d'aportació (com a mínim en un 50 %) i relació fíler/betum d’1,2.
Mescla bituminosa en calent tipus AC22 BASE G (antiga G-20) per a capa de base amb àrid calcari, betum tipus B-50/70 en una proporció no inferior al 5 % sobre el pes dels àrids, fíler d'aportació (com a mínim en un 50 %) i relació fíler/betum d’1,2.
14- SENYALITZACIÓ, ABALISAMENT I DEFENSA
Es tracten a l’Annex 13. L’estudi de la senyalització s’ha començat amb la recopilació de la Normativa d’aplicació, tant per a la senyalització horitzontal com per a la vertical. Després s’ha realitzat el disseny de les marques viàries, senyals, cartells d’orientació, així com la determinació del nombre de unitats i dimensions necessàries per al seu correcte mesurament. Els plànols de la ubicació, dimensions i característiques particulars de tots els senyals es troben en el Document núm. 2, PLÀNOLS. Pel dimensionament de la senyalització horitzontal s’ha seguit la instrucció 8.2-IC, tant a la calçada com a les interseccions. Pel dimensionament de la senyalització vertical s’ha seguit la instrucció 8.1-IC i el Catàleg de Senyals Verticals de Circulació.
En el disseny dels cartells direccionals, s’ha seguit el criteri de la simplicitat, procurant evitar confusions i duplicitats. Per altra banda, s’ha intentat evitar una multiplicitat de cartells, especialment en les interseccions. Les dimensions dels cartells, tipus de lletra,... compleixen la normativa vigent. En l’altura bàsica de lletra s’ha seguit el criteri del Servei de Conservació i Explotació de la Direcció Insular de Carreteres. Es col·locaran les fites quilomètriques i hectomètriques en morter. Barreres de seguretat seran de ampit de pedra amb nucli i sabata de formigó segons les indicacions establertes en la normativa d'aplicació. La seva ubicació es detalla als plànols del projecte. La cartelleria definitiva estarà subjecta a l'aprovació del departament d'explotació del Consell de Mallorca. 15 - JARDINERIA Es preveu plantar 10 arbres per cada un que s'elimina, a més està observat conservar alguns dels arbres de major singularitat que es veuen afectats per l'obra, que bé són respectats o es trasplanten. Està previst transplantar 56 arbres dels quals són 50 de grandària mitjana-gran i 6 grans dimensions. D'aquests 56 arbres es troben identificats 18 unitats de mida mitjana-gran que corresponen a uns Ullastres que es localitzen prop de la rotonda a realitzar de Randa. Quant a arbres tinguts en compte a considerar en el projecte per a la seva conservació, cal destacar la presència d'una Alzina de grans dimensions localitzada en la incorporació de la carretera de Randa amb la MA-5010. A la zona en què es realitza la Bassa de Infiltració es col·locaran espècies d'ambients humits. Totes les espècies amb les quals es repoblés seran d'espècies autòctones semblants a les existents, està previst dotar de reg a les plantacions que es disposen longitudinalment a la traça i on l'aigua obtingut per aquest reg provingui d'un pou que es realitzarà al centre de la rotonda a realitzar a la cruïlla amb la carretera de Randa. 16- OBRES COMPLEMENTÀRIES Es tracten a l’Annex 14. S’inclouen: • Reconstrucció del tancament afectat per les obres • Partides alçades Tancaments El projecte contempla la reposició dels tancaments de les finques que es veuen afectades per les obres. La seva tipologia respon a la establerta per la Direcció Insular de Carreteres del Consell de Mallorca, la qual figura en el Document núm. 2. PLÀNOLS. Per a la reposició dels tancaments de
pedra es faran servir les pedres recuperades en la demolició dels tancaments que hagin resultat afectats. El criteri general serà la reposició i recuperació de la mateixa tipologia de tancament que aparegui en l'estat actual. Intentant recuperar i reutilitzar tots els materials que es troben en bones condicions. Fites límit de domini públic El domini públic segons els criteris indicats estarà inclòs dins de l'esplanada de la carretera fent ús del mateix i no quedant com una zona de reserva. Per tant s'evita haver de procedir a la seva expropiació amb el cost, afecció i ocupació que això suposa. Partides alçades El projecte contempla l’abonament de tres partides alçades, una d’abonament íntegre en concepte de neteja i acabat de les obres (OM 31-08-87) per un import de 15.000 euros, i dues més a justificar: una per fer front als imprevists que, inevitablement, sorgiran en el transcurs de l’obra (40.000 euros), i una com a partida auxiliar dels serveis afectats de la xarxa elèctrica (80.000 euros) i una partida per a l'alimentació elèctrica del reg, enllumenat a la rotonda a realitzar d'accés a Randa i l'existent de Llucmajor per a la realització de l' OCA, permisos i elements de connexió etc. (9.000 euros). 17- EXPROPIACIONS I INDEMNITZACIONS A l’Annex 15, Expropiacions i Indemnitzacions, s’inclou la relació de finques afectades per les obres amb la identificació del propietari, la seva adreça, número de polígon, de parcel·la i superfície afectada. Aquesta identificació s’ha fet a partir de les dades cadastrals de les finques, informació facilitada pel Cadastre i que s’inclou en l’Apèndix de l’Annex. També s’inclou el pressupost estimatiu del cost de les expropiacions i indemnitzacions a satisfer i es té en compte en el càlcul del pressupost pel coneixement de l’Administració. En el Document núm. 2, PLÀNOLS, s’hi troben els plànols parcel·laris del projecte. 18- SERVEIS AFECTATS
A l’Annex 16, Serveis afectats, es detallen els serveis que es veuen afectats per les obres. En aquest projecte s’afecten línies aèries de telèfon i de baixa tensió. La partida alçada a justificar del pressupost: auxiliar dels serveis afectats, correspon al cost de l’obra civil a realitzar pel contractista. L’estimació del cost a abonar a les companyies subministradores del servei per a la seva modificació s’inclou en el pressupost per a coneixement de l’Administració.
Aquest capítol més de la importància clara que té quant a l'aspecte econòmic cal destacar com el servei elèctric té especial importància en l'aplicació de la segureta i Salut de l'obra per la qual cosa es prestarà especial atenció a les interferències que tinguem amb el mateix a l'hora de realitzar l'obra. 19- SOLUCIONS AL TRÀNSIT DURANT LES OBRES
Les obres hauran de realitzar-se tot mantenint el trànsit, així doncs s’hauran d’adoptar totes les mesures de seguretat i de senyalització necessàries per tal de garantir una obra segura, tant de dia com de nit. El Document núm.18, Estudi de Seguretat i Salut inclou, a més de les proteccions individuals i col·lectives, les instal·lacions necessàries i la formació que han de rebre els treballadors en matèria de seguretat i salut, la senyalització de l’obra en un tram tipus de la carretera en obres. 20- PLA D’OBRES I TERMINI DE GARANTIA A partir dels rendiments normals en aquest tipus d’obres, en l’Annex 17 s’ha confeccionat el programa de treballs, que representa un període total de vint (20) mesos. Lògicament aquest termini és orientatiu, ja que depèn de les condicions de contractació de les obres i, fins i tot, de la data d’inici i del seu ritme. Per la qual cosa, aquest termini està condicionat al que en el seu moment estableixi la superioritat en el Plec de Prescripcions Administratives. Tot això no obstant, com que es tracta d’una obra en la que s’ha de construir obres de drenatge, serà un factor determinant el que el moment de la construcció no coincideixi amb el període més plujós. L'obra tindrà un termini de garantia d'un (1) any, que començarà comptar a partir de la signatura de l'acta de recepció de les obres. 21- VALORACIÓ D’ASSAJOS En l’Annex 23, s’indiquen els assajos de control d’obra (i la freqüència) que s’han d’efectuar, tant pel que fa a la recepció dels materials com al control de fabricació i col·locació en obra. L’ import dels assaigs seran amb càrrec al contractista fins a un límit d’un 1 % del pressupost de l’obra. En cas que se superi aquest 1 %, l’abonament de l’ import correspon a l’Administració. L' import dels assaigs és de 54.234,04 €, (21% IVA inclòs), segons Annex 23 que s'acompanya. Aquest import no excedeix l’1% de despeses d’assaig prevists en la clàusula 38 del Plec de Clàusules Administratives Generals per a obres de l’Estat.
22- CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA D’acord amb el Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, la classificació mínima exigible al contractista és la següent: GRUP G, SUBGRUP 4, CATEGORIA e 23- CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES 23.1- JUSTIFICACIÓ DE PREUS
Totes les unitats d’obra que conformen aquest projecte, s’han justificat a l’Annex 20, Justificació de preus. S’ha tingut en compte els costos reals de la mà d’obra, maquinària, materials i els rendiments mitjans en obres semblants. 23.2- PRESSUPOST
D’acord amb els mesuraments efectuats i els quadres de preus unitaris del projecte, els pressuposts que resulten són: PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL .................................................. 6.474.940,65 Euros 13 % Despeses Generals........................... .................... 841.742,28 Euros 6 % Benefici Industrial................................... ............. 388.496,44 Euros Suma de G.G. y B.I .......... 1.230.238,72 Euros 21 % I.V.A............................................... ............ 1.618.087,67 Euros PRESSUPOST BASE DE LICITACIÓ ................................................. 9.323.267,04 Euros
EXPROPIACIONS (segons annex núm. 15) ................................... 501.795,00 Euros
GESTIÓ DE RESIDUS (segons annex núm. 19) ............................. 468.726,10 Euros 10 % I.V.A s/ Gestió de Residus...................................... 46.872,61 Euros
PATRIMONI HISTÒRIC (1% sobre PBL) ....................................... ...96.401,14 Euros PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ.......... . 10.437.061,89 Euros En el pressupost d’inversió total (per a coneixement de l’Administració) s’ha inclòs l’1% cultural, així com les previsions per a la modificació de serveis i les expropiacions i indemnitzacions.
23.3- FÓRMULA DE REVISIÓ DE PREUS Segons l’Annex II del Real Decret 1359/2011, de 7 d' Octubre, apartat 1 “Obres de carreteres”, les fórmules aplicables en el present projecte seran: FÓRMULA 111.- Estructures de formigó armat i pretensat Aplicable a les unitats compreses al capítol 06, 03, 02 subcapítols 06.3 del pressupost
Kt = 0, 01At/A0 + 0, 05Bt/B0 + 0, 12Ct/C0 + 0, 09Et/E0 + 0, 01Ft/F0 + 0, 01Mt/M0 + 0, 03Pt/P0 + 0, 01Qt/Q0 + 0, 08Rt/R0 + 0, 23St/S0 + 0, 01Tt/T0 + 0, 35
FÓRMULA 121.- Il·luminació de carreteres Aplicable a les unitats compreses al capítol 04 subcapítols 1 del pressupost
Kt = 0, 03At/A0 + 0, 04Ct/C0 + 0, 06Et/E0 + 0, 09Ft/F0 + 0, 03Pt/P0 + 0, 03Rt/R0 + 0, 18St/S0 + 0, 02Tt/T0 + 0, 22Ut/U0 + 0, 3
FÓRMULA 141.- Construcció de carreteres amb ferms de mescles bituminoses Aplicable a les unitats compreses als capítols 03 del pressupost
Kt = 0, 01At/A0 + 0, 05Bt/B0 + 0, 09Ct/C0 + 0, 11Et/E0 + 0, 01Mt/M0 + 0, 01Ot/O0 + 0, 02Pt/P0 + 0, 01Qt/Q0 + 0, 12Rt/R0 + 0, 17St/S0 + 0, 01Ut/U0 + 0, 39
FÓRMULA 161.- Senyalització horitzontal de carreteres Aplicable a les unitats compreses al capítol 06, subcapítol 1 “Senyalització horitzontal” del pressupost
Kt = 0, 14Et/E0 + 0, 33Qt/Q0 + 0, 01St/S0 + 0, 08Vt/V0 + 0, 44
FÓRMULA 171.- Senyalització vertical i abalisament Aplicable a les unitats compreses al capítol 06, subcapítols 2 ,3 “Senyalització vertical” i “Abalisament i defenses” del pressupost
Kt = 0, 04At/A0 + 0, 02Ct/C0 + 0, 02Et/E0 + 0, 12Pt/P0 + 0, 01Rt/R0 + 0, 5St/S0 + 0, 29
24- ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
En compliment del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre i de la Norma 8.3 IC de Senyalització d’obres, s’inclou l’Annex núm. 16 de la Memòria del projecte el corresponent Estudi de Seguretat i Salut. El contractista presentarà el Pla de Seguretat i Salut de l’obra, adaptat a l’Estudi de Seguretat i Salut d’aquest projecte, en el qual contemplarà totes les possibles mesures a adoptar. 25 - COMPLIMENT DE NORMATIVA Serà de compliment la següent normativa:
• Reglament General de Carreteres aprovat per Reial Decret 1812/1994 del 2 de setembre de 1994, així com les modificacions aprovades en el Reial Decret 1911/1997 del 19 de desembre (B.O.E. de 10 de gener de 1998).
• Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts PG. 3/75, aprovat per O.M. de 6 de febrer de 1976, amb les modificacions i ampliacions aprovades.
• Reial decret 1481/01, de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.
• Norma del Laboratori de Transports i Mecànica del Sòl per a l’execució d'assaigs de materials actualment en vigència.
• Mètodes d'assaig del Laboratori Central d'Assaigs de Materials (M.E.L.C.). • Normes U.N.E. • UNE-14010 Examen i qualificació de Soldadors. • Normes ASME-IX "Welding Qualifications". • Reglament Nacional del Treball per a la Indústria de la Construcció i Obres Públiques
(Ordre Ministerial d'1 d'abril de 1964). • Ordenança de Treball de la Construcció, Vidre i Ceràmica (Ordre Ministerial del 28
d'agost de 1970). • Llei 30/2007 de 30 d’octubre de contractes del Sector Públic • Reglament General de Contractació de l’Estat, aprovat per Decret 3410/1975 de 25 de
novembre, i les disposicions modificatives d’aquest, mentre no s’oposi al que estableix la LCAP.
• Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d’Obres de l’Estat, aprovat pel Decret 3854/1970 de 31 de desembre, en tot allò que no s’oposi al que estableix la LCAP.
• Plec de Clàusules Administratives Particulars que s’estableixin per a la contractació d’aquestes obres.
• RD 1359/2011 de 7 d’octubre, pel que s’aprova la relació de materials bàsics i les fórmules-tipus generals de revisió de preus dels contractes d’obres i de contractes de subministrament de fabricació d’armament i equipament de les Administracions Públiques.
• Decret 136 de la Presidència del Govern de 4 de febrer de 1960, pel qual es convaliden les taxes dels laboratoris del Ministeri de d' Obres Públiques.
• Codi de circulació vigent. • Seran també d’obligat compliment les Normes i Costums particulars de les
companyies subministradores i de serveis afectats (aigua, electricitat, telèfon i gas). • Norma 3.1-IC “Traçat” del Ministeri de Foment, de data 27 de desembre de 1999 i
publicada al BOE. el 2 de febrer de 2.000. • “Recomendaciones para el proyecto de intersecciones” del MOP, de data 1967. • “Recomendaciones sobre glorietas” del MOPU, de data 1989. • “Recomendaciones para el proyecto de enlaces” del MOP, de data 1968. • Instrucció 5.1-IC sobre drenaje aprobada per O.M de 21 de Juny de 1.965 • Instrucció 5.2-IC “Drenaje superficial de carreteras” aprobada per O.M de 14 de maig
de 1990 • Norma 6.1.-IC Seccions de Ferms, de novembre de 2003, aprovada per orden FOM
3459/2003 de 28 de novembre (BOE 297 12/12/03). • Norma 6.3.-IC. Rehabilitació de ferms, de novembre de 2003. • Ordre Circular 8/2001 sobre Reciclat de Ferms. • Ordre Circular 29/2011 sobre el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres
de carreteres i Ponts (PG-3). Lligants bituminosos i microaglormerats en fred. • Ordre Circular 306/89 sobre camins i vies de servei i accessos a àrees i zones de
servei. • Ordre de 16 de desembre de 1997 per la que es regulen els accessos a les carreteres
de l’Estat, les vies de Servei i la construcció d’instal·lacions de servei. • Ordre Circular 891/2004. • Nota de servei 5/2006 sobre explanacions i capes de ferm tractades amb ciment. • Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Conservació de Carreteres
(PG-4), aprovat per l’ordre circular 8/2001 de 18 de gener de 2002. • Nota de servei sobre la dosificació de ciment en capes de ferm i paviment, de 12 de
juny de 1989. • Nota de servei sobre capes tractades amb ciment (sol ciment i grava-ciment), de 13
de maig de 1992. • Ordre circular 308/89 CyE “Sobre recepció definitiva d’obres”, de 8 de setembre de
1989. • Nota de servei complementària de la O.C. 308/89 CyE “Sobre recepció definitiva
d’obres”, de 9 d’octubre de 1991. • Instrucció per a la recepció de calçs en obres d’estabilització de sòls RCA/92, aprovat
per l’ordre circular de 18 de desembre de 1992. • Instrucció 7.1-I.C “Plantacions en les zones de servitud de carreteres”, de 21 de març
de 1963. • Manual de plantacions en l’entorn de la carretera, publicat pel Centre de Publicacions
del MOPT al 1992. • Norma 8.1- IC “Senyalització vertical”, de 28 de desembre de 1999. • Instrucció 8.2- IC “Marques vials”, de 16 de juliol de 1987. • Instrucció 8.3-IC “Senyalització d’obra”, de 31 d’agost de 1987. • Ordre circular 309/90 CyE sobre fites d’aresta. • Ordre circular 304/89 T sobre projectes de marques vials, de 21 de juliol de 1989. • Nota tècnica sobre l’esborrat de marques vials, de 5 de febrer de 1991.
• Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre, per el que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica.
• Reial Decret 63572006, de 26 de maig, sobre requisits mínims de seguretat en els túnels de carreteres de l’Estat.
• Reial Decret 1809/2008, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.
• Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic de baixa tensió.
• Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel que s’aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09, amb correccions d’errates.
• Recomanacions sobre sistemes de contenció de vehicles. • Catàleg de sistemes de contenció de vehicles. (Aprovades per O.C. 321/95 TyP) • Instrucció de formigó estructural EHE-08, aprovada per RD 1247/08 de 18 de juliol de
2008. • Instrucció d’acer estructural NTE-EA-95, aprovada per Reial Decret 1829/95 que
substitueix les normes MV- 1. • Norma de construcció sismorresistent: Part General i Edificació NCSE-02, RD
997/2002 de 27 de setembre • Norma de construcció sismorresistent: Ponts NCSp-07 • Instrucció sobre les accions a considerar en el projecte de ponts de carretera, IAP-11,
d’Ordre FOM/2842/2011 • O.C. 302/89 T sobre passos superiors en carreteres amb calçades separades. • Recomanacions per al projecte i posada en obra dels recolzaments elastomèrics per
ponts de carretera, de 1982. • Recomanacions per al projecte de ponts mixtos en carreteres. (RPX-95) de 1996. • Recomanacions per al projecte de ponts metàl·lics en carreteres (RPM-95) de 1996. • Manual per al projecte i l’execució d’estructures de terra reforçat. • Nota de servei sobre lloses de transició en obres de pas, de juliol de 1992. • Nota de servei “Actuacions i operacions en obres de pas dins dels contractes de
conservació”, de 9 de maig de 1995. • Control de la erosió fluvial en ponts. • Inspeccions principals en ponts de carretera. • Protecció contra despreniments de roques. 1996. • Durabilitat del formigó: Estudi sobre mesura i control de la seva permeabilitat. • Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la Recepció de Ciments, RC/97,
aprovat per Reial Decret 776/1997 de 30 de maig. • Instruccions per a la fabricació i subministrament de formigó preparat EHPRE-72,
aprovada per Ordre de Presidència del Govern de 5 de maig de 1972. • Eurocodi núm. 2 "Projecte d'estructures de formigó". • Eurocodi núm. 3 "Projecte d'estructures d'acer". • Eurocodi núm. 4 "Projecte d'estructures mixtes de formigó i acer".
• Recomanacions per a l'execució i control de les armadures postesionades I.E.T. • Recomanacions pràctiques per una bona protecció del formigó I.E.T. • Instrucció per a tubs de formigó armat o pretesat (Institut Eduardo Torroja, juny de
1980). • MV-201. Norma MV-201/1972; murs resistents de fàbrica de totxana. • Ordre circular 301/89 T sobre senyalització d’obra. • Ordre circular 300/89 P.P. sobre senyalització, abalisament, defensa i acabament
d’obres fixes en vies fora de poblat. • Plec de Condicions Facultatives Generals per a les obres de proveïment d'aigües,
contingut a la Instrucció del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme. • Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades de proveïment d'aigua
(ordre del M.O.P.U. de 28 de juliol de 1974). • Plec de Prescripcions Facultatives Generals per a les obres de Sanejament de
Poblacions, de la vigent Instrucció del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme. • Plec de condicions per a la fabricació, transport i muntatge de canonades de formigó
de l’Associació Tècnica de Derivats del Ciment. • Instruccions per a tubs de formigó armat o pretensat. • Plec de condicions facultatives generals per a obres d’abastament d’aigües, aprovat
per OM de 7 de gener de 1978 i per a obres de sanejament, aprovat per OM de 23 d’agost de 1949.
• Normes de pintures de l' Institut Nacional de Tècniques Aeroespacials Esteban Terradas.
• RD 1627/1997 de 24 d’octubre (B.O.E. del 25 d’octubre de 1997) Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.
• Reglament de seguretat del treball a la Indústria de la Construcció i Obres Públiques (Ordre Ministerial d'1 d'abril de 1964).
• Ordenança General de Seguretat i Higiene al treball (Ordre del 9 d'abril de 1964). • Directiva 92/57/CEE de 24 de juny (DO: 26/08/92) • Disposicions mínimes de seguretat i salut quan han d’aplicar-se a les obres de
construcció temporals o mòbils. • Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció. • Transposició de la Directiva 92/57/CEE que deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat
d’inclusió d’Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d’edificació i obres públiques. • RD 105/08 pel que es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició • Llei 11/2006 de 14 de septiembre, de evaluaciones de impacto ambiental y
evaluaciones ambientales estratégicas en las Illes Balears • Llei 5/90 de 24 de mag de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Així com qualsevol altra llei, normativa o disposició aplicable o actualització vigent d’alguna de les abans esmentades.
26- OBRA COMPLETA Es fa constar que aquest projecte comprèn una obra completa, susceptible de ser entregada a l’ús públic una vegada acabades les obres. 27- DOCUMENTS DEL PROJECTE
Document núm. 1: Memòria i Annexos Annex núm. 1. Antecedents Annex núm. 2. Topografia Annex núm. 3. Geologia i geotècnia Annex núm. 4. Efectes sísmics Annex núm. 5. Climatologia Annex núm. 6. Planejament i trànsit Annex núm. 7. Arqueologia Annex núm. 8. Traçat geomètric Annex núm. 9. Moviments de terres Annex núm. 10. Ferms i paviments Annex núm. 11. Hidrologia i drenatge Annex núm. 12. Enllumenat Annex núm. 13. Senyalització abalisament i defenses Annex núm. 14. Obres complementàries Annex núm. 15. Expropiacions
Annex núm. 16. Serveis afectats Annex núm. 17. Pla d’obra Annex núm. 18. Estudi de seguretat i salut Annex núm. 19. Justificació de residus Annex núm. 20. Justificació de preus Annex núm. 21. Pressupost per a coneixement de l’Administració Annex núm. 22. Fórmula de revisió de preus Annex núm. 23. Assajos de control d’obra. Annex núm. 24. Justificació desviament del trànsit.
Document núm. 2: Plànols Document núm. 3: Plec de Prescripcions Tècniques Particulars Document núm. 4: Pressupost Amidaments Quadre de preus núm. 1
Quadre de preus núm. 2 Pressupost Resum de pressupost
28- CONCLUSIONS Considerant que amb el que s’ha exposat en aquesta Memòria i en els altres documents del present projecte de construcció les obres es troben definides abastament, que el projecte s’ha redactat d’acord a l’Ordre d’Estudi i que s’ha procurat el compliment de la normativa vigent, s’eleva aquest projecte a la superioritat per al seu coneixement i aprovació, si així ho estima convenient. Palma, setembre de 2012 L’Enginyer autor del projecte El Director del Projecte, El Coordinador en Cap,
Pau Socías Francesc Grimalt Vigo. Jose Morell Fernandez UAP 2100, S.L. Urbanisme, medi Ambient i Projectes
ANNEXES
ANNEX 1 ANTECEDENTS
- 1 - Annex 1. Antecedents
ANNEX 1 ANTECEDENTS ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS A proposta del cap de Servei de Planificació i Supervisió, el Director Insular de Carreteres autoritzà el 26 de febrer de 2009 la redacció del següent estudi: Títol: Millora de la carretera Ma5010 Llucmajor Algaida Classe: Millora de traçat Longitud aproximada: 6,7 km Secció tipus: 7/10 Restants característiques les previstes en el Pla Director Sectorial de Carreteres per a carreteres de la xarxa secundària. A l’ordre d’Estudi se li assignà la clau: 0901.0MT. S'adjunta l' esmentada ordre d'estudi a la columna següent El Ple de la Comissió Balear de Medi Ambient en sessió de 31 de març de 2011, va acordar subjectar a Avaluació d'Impacte Ambiental el citat projecte i donant una sèrie de recomanacions a aquest. S'adjunta l’esmenta’t acord. L'octubre de 2011, la direcció del contracte fixa uns nous criteris derivats de l'Acord de la CBMA. El director del contracte assenyala el consultor que, d'existir, la nova ordre d'estudi indicaria el següent:
Característiques principals: La carretera de Llucmajor a Algaida, de set quilòmetres (7 Km) de longitud, discorre per la zona de Randa, d’alt valor ambiental i paisatgístic. Una vegada realitzades les consultes prèvies ambientals del projecte de reforma es reforma aquest per incloure-hi les prescripcions. Justificació de la proposta: -Es manté l’eix de la carretera actual en planta i alçat, que s’ajusta a la carretera existent
excepte puntualment en alçat per raons de visibilitat i seguretat. -Es redueix la calçada a 7/8 ml, C-60 en terreny accidentat, amb dues bermes d’ample
variable. -Es dóna continuïtat al camí vell d’Algaida a Llucmajor amb una sobre ample a la plataforma
on ambdues infraestructures coincideixen. - Es soluciona l’accés a Randa mitjançant una rotonda. -S’incorporen al projecte les mesures pal·liatives ambientals per solucionar les
prescripcions indicades: equilibri del moviment de terres, preservació de jaciments, integració paisatgística.


ANNEX 2 TOPOGRAFIA
- 1 - Annex 2.Topografia
ANNEX 2. TOPOGRAFIA MEMÒRIA DESCRIPTIVA DELS APARELLS DE TOPOGRAFIA UTILITZATS I MÈTODES DE TOPOGRAFIA. Per a la realització de l'aixecament topogràfic de la feina de la carretera d'Algaida a Llucmajor, es van utilitzar els següents aparells: GPS marca TOPCON, model HIPER GGD i sèrie 2560391. Estació Total marca TOPCON, model GPT3007N i sèrie OV0389. Les característiques són: o Precisió angular horitzontal 2,0 mgon. o Precisió angular vertical 2,0 mgon. o Precisió en distància 3 mm + 2 ppm. Nivell òptic marca TOPCON, model ATG4, les característiques són les següents: o Augments 26 X. o Precisió anivellació 2mm. o Cercle horitzontal graduat 1g. I tots els altres accessoris necessaris per la conducció perfecta dels instruments anteriorment esmentats: Trípodes, mira, prisma, etc. Les coordenades utilitzades són UTM, ETRS89. Inicialment es va realitzar un calibratge amb quatre vèrtexs geodèsics de la zona propera al treball mitjançant l'ús del GPS, collocant una base per a tot el projecte al turó de Randa, a prop del Santuari de la Mare de Déu de Cura. Els quatre vèrtexs geodèsics utilitzats per al calibratge van ser els següents: Vèrtex de l'Església d'Algaida. Vèrtex del Puig de Randa. Vèrtex del Puig de Mulet. Vèrtex de Son Company. El calibratge obtinguda va ser la següent: CALIBRATGE SET PARÀMETRES Estació X. Origen Y. Origen Z. Origen Estació X. Destí Y. Destí Z. Destí v2 490970.074 4379038.012 269.642 v2 490968.880 4379037.800 219.800 v3 493738.374 4375548.076 605.461 v3 493737.220 4375547.780 555.700 v4 496429.255 4369791.903 313.571 v4 496428.140 4369791.580 264.000 v6 495974.704 4382716.420 248.625 v6 495973.410 4382716.150 199.000
Estació Estació Res. X Res. Y Res. Z v2 v2 0.026 0.082 0.016 v3 v3 0.039 0.011 0.039 v4 v4 0.002 0.035 0.017 v6 v6 0.066 0.036 0.006 RESULTATS X = s * (m11 * x + m12 * y + m13 * z) + tx Y = s * (m21 * x + m22 * y + m23 * z) + ty Z = s * (m31 * x + m32 * y + m33 * z) + tz PARÀMETRES S 1.0000045242 m11 0.9999999989 m12 0.0000086134 m13 0.0000466797 m21 0.0000086135 m22 1.0000000000 m23 0.0000015900 m31 0.0000466797 m32 0.0000015904 m33 0.9999999989 tx 34.2909800150 ty 24.3345098237 tz 65.8132030699 Escala S: 1.0000045242 Desplaçaments X: 34.291 Y: 24.335 Z: 65.813 Angles Omega: 0.0001 Tita: 0.0030 Kappa: 0.0005 Desviació Estàndard: 0.0670. Un cop calibrada la base, es va procedir a la implantació de bases sobre tota obra lineal des Algaida a Llucmajor, per posteriorment realitzar l'aixecament topogràfic de la zona i fins i tot el replantejament de l'obra a l'hora de l'execució d'aquesta. Es presenta un llistat de bases i unes ressenyes per la seva perfecta localització. Posteriorment es va realitzar una anivellació geomètrica entre bases, per a la seva comprovació en coordenada Z. Finalment es va realitzar l'aixecament topogràfic de la zona mitjançant la utilització del GPS en zones descobertes i accessibles, i d'estació total en zones molt boscoses i inaccessibles per al GPS, recolzantnos en les bases que hem posat per tota la traça de la carretera.

ANNEX 3 GEOLOGIA I GEOTÈCNIA
Annex 3. Geologia i Geotècnia
ANNEX 3 GEOLOGIA I GEOTÈCNIA 1. INFORME GEOTÈCNIC 2. RELACIÓ DE CANTERES I SUMINISTRES
Annex 3. Geologia i Geotècnia

1. INFORME GEOTÈCNIC
Parcela 36 Pol. Ind. Ses Veles 07193 Bunyola t. 971 790 150 f. 971 790 712 [email protected] www.laboratoriobalear.com
Referencia: *65811/100134/001/2* Peticionario: CONSELL INSULAR DE MALLORCA
Obra: MEJORA CARRETERA ALGAIDA-LLUCMAJOR
*65811/100134/001 pág. 2 de 14
CONTENIDO
4. RESULTADOS DE ENSAYO
7. CONCLUSIONES
A.2. Correlación de perfiles litológicos
A.3. Perfiles litológicos y situación de los ensayos de campo.
A.4. Ensayos de laboratorio.
*65811/100134/001 pág. 3 de 14
1. INTRODUCCIÓN
A petición del CONSELL INSULAR DE MALLORCA el Laboratorio Balear para la Calidad S.L.
ha realizado una serie de trabajos de campo y laboratorio encaminados a la identificación del
terreno y posterior calificación a lo largo de la traza de la carretera entre Algaida y Llucmajor (Ma
5010) para el proyecto de la mejora de dicha carretera.
Fotografía 1. Vista aérea de la traza de la carretera Ma 5010
*65811/100134/001 pág. 4 de 14
2. OBJETIVOS
El objetivo del presente informe de resultados consiste básicamente en caracterizar el substrato de
los sectores de estudio y clasificar según PG3-OM 1382/2002 Art. 330 los materiales identificados.
Para alcanzarlo se ha planificado, en una primera campaña, la ejecución de 7 sondeos con
testificación continua de 4.0 m de profundidad en los puntos designados por el cliente en función
de las características del proyecto y que recogen en el esquema del anexo A.1 y se han realizado los
siguientes trabajos:
2. Determinación del número y situación de trabajos de campo
3. Ensayos de campo.
5. Definición del perfil litológico del subsuelo.
6. Ensayos de laboratorio.
8. Elaboración de anexos.
*65811/100134/001 pág. 5 de 14
3. METODOLOGÍA Y ENSAYOS REALIZADOS
3.1 Ensayos de campo
Los sondeos se realizaron mediante la sonda a rotación, de accionamiento hidráulico, Rolatec
RL150 (incluida en la acreditación GTC), con las baterías simples B 86 mm, con coronas de widia,
que permiten la extracción del testigo continuo (normas de la acreditación ASTM-D2113-99 y XP
P94-202). La situación de los sondeos ha venido condicionada por el acceso de la sonda a los
puntos de ensayo, ya que los trabajos de campo se efectuaban a los bordes de la carretera a lo largo
de toda la traza estudiada, estando toda la vía delimitada a ambos lados por fincas de propiedad
privada. La situación de los trabajos de campo ha sido determinada por el peticionario en función
de las características del proyecto. Los sondeos se inician a cota de rasante aproximadamente, a
excepción del so

Document 1, 3 i 4 (pdf)

Documents

Transcript of Document 1, 3 i 4 (pdf)