SUPLEMENT

Divendres 18 d’octubre del 2019

Especial salutSalut estudia la

viabilitat del

pàrquing de

l’Hospital Verge de la

Cinta P. 225

Campanya de Salut

perquè els jóvens no

s’inicien en l’hàbit de

fumar P. 226

Dia Mundial del

Càncer de Mama: el

programa de

cribratge detecta un

centenar de nous

casos P. 227

Articles sobre salut

emocional, dental i

ginecològica P. 228 I 29

Dia Mundial de la

Salut Mental:

article de Georgina

Casanova, professora

d’infermeria de la

URV P. 333

ESPECIAL SALUT L,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019PÀGINA 24

ESPECIAL SALUTL,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019 PÀGINA 25

Salut ultima la viabilitat de l’aparcament

en alçada per a l’Hospital de Tortosa

INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS

Tortosa Redacció

La Generalitat ha de traure a licita-ció en breu els projectes d’ampliaciódel servei d’urgències i del nou edifi-ci oncològic de l’Hospital de TortosaVerge de la Cinta. Estes millores, aixícom una futura ampliació del centrede referència a les Terres de l’Ebre,haurien d’executar-se paral·lelamenta la resolució de l’accessibilitat i laintegració urbanística de l’hospital ala ciutat, a través de l’aparcament enalçada -construït al mateix talús quesosté l’hospital pel sud-oest- anun-ciat per l’exconseller Antoni Comín eljuliol del 2017. Mig any després, l’a-leshores director dels Serveis Territo-rials de Salut a les Terres de l’Ebre,Ismael Piñas, anunciava la sortida aconcurs de la redacció del projecte i

preveia que en un any, a principisd’enguany, podien començar lesobres. Però certament, amb pressu-post de la Generalitat prorrogat, el2019 ha avançat sense novetats alrespecte, i ara fonts de l’actual direc-ció de Salut al territori han matisatque allò que està a punt de rebrel’Administració és “un avantprojecte”que ha de concretar la gran comple-xitat tècnica -i econòmica- de l’obra.La directora de Salut a les Terres del’Ebre, Mar Lleixà, ha constatat a mit-jans locals la complexitat per la pre-sència del talús de darrere de l’anticcinema Fèmina, cosa que implicauna obra en vertical de molta enver-gadura quant a moviment de terra inecessitats de contenció. Salut noha posat damunt de la taula explíci-tament la possibilitat “remota” de re-

nunciar al projecte, i insistix en laprioritat tant per al Departamentcom per a la ciutat de Tortosa, peròLleixà s’ha remès a una reunió tècni-ca imminent perquè el Departamentpuga prendre una determinació so-bre el projecte i el seu finançament -a partir del grau de viabilitat tècnicaque determine l’avantprojecte-“abans que s’acabe l’any”.

Urbanísticament, el nou edifici uni-ria amb diferents plantes el nivell del’hospital amb el nivell de la ciutatcontindria els usos d’aparcamentper a uns 400 vehicles; escales me-càniques i ascensors per a millorarl’accessibilitat a l’hospital dels via-nants des del centre de la ciutat iuna reserva per a futurs usos hospi-talaris ambulatoris i administratius.Si més no, esta era la idea. ■

La direcció dels Serveis Territorials espera l’“avantprojecte”, que concretarà la complexitat tècnica i la magnitud econòmica de l’obra al talús

Imatge de les actuals zones d’aparcament al voltant de l’hospital.

Tortosa Redacció

A Catalunya, l’edat mitjana enquè els adolescents comencen afumar és entre els 14 i els 15 anysi gairebé el 40% dels menors de 14a 18 anys ha fumat alguna vegada.Davant esta realitat el Departa-ment de Salut, en col·laboracióamb The Ricky Rubio Foundation,ha posat en marxa una nova cam-panya contra el tabac destinadaals jóvens i protagonitzada pel ju-gador de l’NBA Ricky Rubio i ambla certesa que la millor manera delluitar contra el tabac és la preven-ció i evitant que els jóvens comen-cen a fumar. “De vegades els xi-quets i xiquetes ens escolten mésa nosaltres que als seus pares.Com a personatges públics, es-

tem obligats a donar un missatgepositiu per a la seua salut”, ha as-segurat Ricky Rubio, que protago-nitza la campanya amb el lema“Aguanta”. Consta de quatre víde-os, en blanc i negre, en què el juga-dor de l’NBA protagonitza quatrereptes amb un to divertit, com perexemple anar en un tricicle mini oposar la pilota dins una cistella mò-bil. El missatge que es pretén ferarribar és, per exemple, “Si RickyRubio aguanta en un tricicle, tupots aguantar sense fumar”. Elsquatre reptes del jugador es podenveure al web aguanta.cat, on tam-bé hi ha consells per a deixar defumar.

ALERTA PER L’ÚS DE CIGARRE-TES ELECTRÒNIQUES La campan-

ya “Aguanta” s’emmarca en unaofensiva que el Departament deSalut planteja contra el tabac des-prés que n’haja repuntat el con-sum. Per primera vegada en setanys de descens continus, les da-des de l’Enquesta de salut de Cata-lunya (ESCA) del 2018 mostren unaugment en el consum de tabac,que ha passat d’una prevalençadel 24 % al 25,6 %.

MÉS RISC DE PATIR CÀNCERL’Organització Mundial de la Salut

(OMS) recorda que el tabaquismeentre els jóvens té conseqüènciesimportants a curt termini, com araefectes respiratoris i no respirato-ris, addicció a la nicotina i augmentde risc de consumir altres drogues.A llarg termini, els estudis demos-tren que fumar en una edat prime-renca fa augmentar el risc de càn-cer de pulmó. Es calcula que quicomença a fumar als 15 anys té eltriple de probabilitats de morir decàncer que qui comença a fumarals 25 anys. ■

TABAQUISME Vuit de cada deu persones que actualment fumen van començar a fer-ho abans dels 20 anys

ESPECIAL SALUT L,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019PÀGINA 26

Salut fitxa Ricky Rubio per aevitar que els jóvens s’inicienen el consum de tabac

Davant el repunt del consum detabac, Salut està treballant en unanova llei d’addiccions que, entre al-tres mesures, preveu prohibir-lo eninstal·lacions esportives a l’aire lliu-re, a les parades exteriors de trans-port públic i en vehicle privats. Estallei també preveu equiparar la re-gulació de les cigarretes electròni-ques o tabac sense combustió a ladels productes convencionals deltabac, sobretot pel que fa als llocson està prohibit fumar. La nova lleis’aprovarà al 2020.

Salut estudia prohibirfumar dins els cotxes

NOVA LLEI D’ADDICCIONS

ESPECIAL SALUTL,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019 PÀGINA 27

La tortosina Pili Cugat es convertix en#ICSfluencer per explicar la seua lluita contra el càncer de mama

DIA MUNDIAL DEL CÀNCER DE MAMA

Tortosa L.B.

La cantant i actriu tortosina Pili Cu-gat, coneguda per molts com la Jue-va de Tortosa, ha estat esta setmanala protagonista de la campanya#ICSfluencers, en la qual l’InstitutCatalà de la Salut cedix el seu perfilde Twitter als professionals de l’ICS ia la ciutadania perquè expliquen, enprimera persona, la seua experièn-cia amb els serveis de salut. Coinci-dint amb la commemoració dissabtedel Dia Mundial contra el Càncer deMama, Pili Cugat ha anat explicant através de Twitter la seua lluita contrael càncer de mama.

A través d’un fil a Twitter, Pili Cugatexplica que “un matí de primers desetembre del 2017, en sortir de ladutxa vaig notar el maleït ‘bultet’ alpit. Era petit com un cigró”. Desprésde visitar ràpidament el ginecòleg “el6 d’octubre m’operaven. Em van

traure l’àlien que portava dins i vaigsentir que em treia un gran pes deldamunt”. Ara, després d’haver plan-tat cara al càncer, la Pili continuafent-se revisions periòdiques i admetque va ser una sort detectar a tempsel càncer: “sé que vaig tenir moltasort d’adonar-me que alguna cosano anava bé” i insistix en “la vital im-portància dels controls mèdics”. Cu-gat ha agraït l’oportunitat de poderexplicar la seua lluita contra el càn-cer “Ens cal compartir l’experiència.Sé que certs moments seran més di-fícils que d’altres per explicar. A totesles dones que ara ho esteu passant,una fortíssima abraçada”. ■

Més de 16.000 dones passenpel programa de detecció delcàncer de mama a l’EbreTerres dde ll’Ebre L.B.

Unes 16.200 dones van passarl’any 2018 pel Programa de Detec-ció Precoç del Càncer de Mama ala regió sanitària de les Terres del’Ebre, segons dades de la FUNCA,la Fundació Lliga per a la Investiga-ció i Prevenció del Càncer. La de-tecció precoç permet detectar elcàncer de mama en una etapamolt inicial, quan encara no es potnotar ni produïx molèsties, i quanla possibilitat de curació és més al-ta. Per això, el programa invita a to-tes les dones de 50 a 69 anys a larealització d’una mamografia cada

dos anys.L’any 2018, el programa va con-

vidar a 21.636 dones de les terresde l’Ebre a fer-se la mamografia iun 75,3% van respondre a la cita.La taxa de detecció es va situar en6,3 casos per cada 1.000 partici-pants, és a dir, que es van detectaral voltant d’un centenar de casosentre les 16.200 dones que vanparticipar del cribatge. El 19 d’oc-tubre es commemora el Dia Mun-dial del Càncer de Mama que pre-tén conscienciar la població de laimportància del diagnòstic precoçdel càncer de mama per guanyarla lluita contra esta malaltia.■

REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

El somni de tenir un fillÉs una realitat en els temps actuals postposar la maternitat, ja sigui per dificultatslaborals, econòmiques o simplement implícites amb el mateix ritme de la vida ac-tual: “mai és el moment idoni per tenir un fill”. Quan arriba aquest moment, moltscops no arriba la gestació tan desitjada però sí l'angoixa de no poder esperar moltde temps més.Hi ha una certa desconeixença sobre quant afecta el factor edat en les dones perpoder aconseguir una gestació. A partir dels 35 anys, la reserva ovàrica de les do-nes comença a disminuir, sent cada cop més difícil aconseguir l’embaràs de ma-nera espontània, i necessitant cada cop més tractaments de reproducció assistida.Per això s’intenta aconsellar no postposar la maternitat més enllà dels 35 anys.Degut al retard de la maternitat a edats més avançades i també al creixement de lesfamílies monoparentals i homosexuals, moltes dones avui en dia necessiten l'ajudade la reproducció assistida per complir el seu somni de ser mares.Des de l’any 2016 Embriogyn Terres de l'Ebre, situat a Tortosa, dona un cop demà a totes les dones del nostre territori per tal de facilitar la realització d’aqueststractaments prop de casa, evitar desplaçaments i poder-ho conciliar amb els hora-ris laborals. L’equip d'Embriogyn utilitza la tecnologia més avançada per tald’obtenir una elevada taxa d’èxit d’embarassos, i ho compagina amb una gran em-patia, donant tot el suport necessari a les seves pacients, sent consicents de quèquan una gestació desitjada no arriba, és un moment difícil i necessita un gran su-port emocional.Les causes d’esterilitat poden ser molt variables en cada cas. S’aconsella iniciar unestudi de reproducció a les parelles que fa més d’un any que intenten tenir un fillsense èxit. I per a això és necessari un estudi inicial per poder conèixer si hi ha al-gun problema i poder-ne trobar la solució més adient per a cada parella. A granstrets podríem dir que en un terç de les parelles la causa de l’esterilitat ve per unfactor femení, un altre terç per un factor masculí, i un altre terç per un factor mixt(tant masculí com femení). Així doncs, quan és una parella heterosexual, és tanimportant fer l’estudi de la dona com estudiar el semen de l’home.A Embriogyn Terres de l’Ebre, estem molt orgullosos d’haver ajudat moltes famí-lies a aconseguir l’embaràs tan desitjat, i esperem poder seguir ajudant a moltes al-tres a complir el somni de tenir un fill.

Dra. FauraEspecialista en fertilitat

Embriogyn Terres de l’Ebre

Terres dde ll’Ebre Redacció

La salut emocional (i, en general,la salut mental) és un concepteampli relacionat amb la maneracom ens sentim, pensem o actuemen el nostre dia a dia. Una bona sa-lut emocional implica un estat debenestar psicològic en què l’indivi-du se sent bé, pot desenvolupar lesseues capacitats, afrontar les si-tuacions quotidianes d’estrès sen-se enfonsar-se, tenir relacions sa-tisfactòries o treballar de maneraeficient. Cal tenir en compte, però,que el ritme accelerat del dia a dia,les exigències del treball i la gestióde la llar poden portar moltes per-sones a viure amb cert estrès. “I ésimportant aprendre a gestionar-loper a reduir-ne la intensitat, ja queun elevat estrès mantingut durantmolt temps pot alterar la nostra sa-lut emocional i generar conductesnocives, com el consum de subs-tàncies addictives (tabac i alcohol,entre altres), canvis en l’alimenta-

ció o deixadesa per fer exercici fí-sic”, explica Arantza González enl’article Fins a quin punt és impor-tant el benestar emocional de larevista E-Consumer. És per aixòque cada vegada més es parla delbenestar emocional com un pilarfonamental de la salut de lespersones.

COM TINDRE CURA DE LA SA-LUT EMOCIONAL Tal com succeïxamb altres aspectes de la salut,com la cardiovascular o la respira-tòria, la persona pot influir de ma-nera positiva en la seua salut emo-cional i actuar per a millorar-la tantcom siga possible. No existix unarecepta única, ja que, cada perso-na té unes predisposicions particu-lars i també una situació personal iunes condicions de vida determi-nades que poden influir en la seuasalut emocional.

El Departament de Salut fa unasèrie de recomanacions, aplicablesa la majoria de la gent de totes les

edats, per a aconseguir uns hàbitssaludables per al benestar emocio-na i que inclouen aspectes coml’estil de vida, les relacions perso-nals o les activitats que es realit-zen. En termes generals, es potconsiderar com una bona receptaintentar augmentar el temps dedi-cat a accions que sabem que millo-ren el nostre benestar i també re-duir allò que el perjudica. El control

de l’angoixa, mantenir-se física-ment actiu, cuidar les relacionspersonals, procurar el descans,una dieta saludable, beure menysalcohol i no consumir drogues, es-tarien entre les recomanacions pera millorar la salut emocional d’unapersona.

UNA DE CADA QUATRE PERSO-NES TÉ PROBLEMES DE SALUT

EMOCIONAL Totes les persones po-den sentir-se angoixades per algunproblema o incapaces de continuaramb les rutines i obligacions en al-gun moment determinat. Moltes ve-gades es tracta d’una situació transi-tòria que es pot superar amb els re-cursos propis o amb l’ajuda de fami-liars o amics que oferixen suportemocional. però el malestar no sem-pre és transitori i esta ajuda pot re-sultar insuficient. En estos casos ésrecomanable consultar professio-nals que puguen donar un assesso-rament més específic. No sempre ésfàcil decidir-se a demanar ajuda, pe-rò segons informa el Departamentde Salut, els problemes de salutemocional són molt freqüents i unade cada quatre persones a Catalun-ya els presentarà al llarg de la seuavida. A més, els símptomes emocio-nals són unes de les causes de con-sulta més freqüents a l’atenció pri-mària i els professionals mèdics es-tan preparats per a oferir este tipusd’ajuda. ■

SALUT I BENESTAR EMOCIONAL

ESPECIAL SALUT L,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019PÀGINA 28

El benestar emocional, un pilar fonamental per a la salut

ODONTOLOGIA

L’odontologia pensada en la salut integral i integrada a la personaQuan parlem d'odontologia integral, es-tem parlant de les àrees que involucrenuna rehabilitació en tots els aspectes de lasalut bucal.Els pacients acudixen a la consulta dentalper algun dolor, la falta d'una peça o in-feccions que comprometen i a vegadesbloquegen el desenvolupament de la vidanormal fins al punt d'inhabilitar-lo en elseu dia a dia.El paper de l'odontòleg és realitzar unexamen exhaustiu intentant analitzar nosolament el problema pel qual acudix, si-nó també -sense que el pacient puga arri-bar si més no a imaginar- tot el que li estàcausant trastorns en la seua salut general.La boca integrada en el nostre cos i en re-

lació directa amb el nostre organisme éson comencen o es detecten, en algunesocasions, moltes de les malalties ambcompromisos per a este.No sols ens ocupa un dolor agut o una ca-ra inflada, si no la repercussió que potprovocar en altres àrees de la salut.Per regla general, l'absència d'una peçadental que no involucra la part estèticapassa desapercebuda, però està provo-cant una inestabilitat en la resta de les pe-ces que l'envolten.Unes taques a nivell de la mucosa oralpodrien ser assentament per a lesions fac-tibles de malignitzar. O bé podrien des-pertar indici d'alguna malaltia incipient anivell general.

Un sagnat persistent de les genives po-dria estar relacionat amb algunes síndro-mes (conjunt de signes i símptomes): unavisita de control odontològic és la clauper a detectar-les.Alguns medicaments podrien estarafectant el funcionament normal i co-rrecte en la quantitat de saliva del pa-cient que influïx directament en l'es-combratge dels aliments durant i des-prés dels menjars. O bé una deshidrata-ció de l’esmalt que provocaria esquer-des o coloracions indesitjables.La malposició i apinyament dental pro-voquen una inestabilitat que al llarg delsanys podrien causar la mobilitat i pèrduade qualsevol peça dental.

Un raspallament correcte i a consciènciaens allibera d’un percentatge elevadíssimde problemes. Molt important és mante-nir una dieta equilibrada i lliure de sucresrefinats. La suma d’aquests hàbits, quehan d’inculcar-se des de petits, és el puntfonamental de la solució dels problemes.Els nens haurien de ser visitats pel pro-fessional a partir dels 4 o 5 anys. Però ésbo saber, que tot just veiem l’aparició dela primera dent hem de cuidar-les pas-sant-hi una gasa encara que la ingesta si-gui només làctia.Qualsevol infecció o pèrdua primerencad’aquestes dents portaran conseqüènciessobre la dentició permanent. Les dentstemporals o primàries són tan importants

com les dents definitives.Els professionals de la salut bucal, degu-dament autoritzats, amb una formaciócontinuada, hi són per a ajudar en elsdubtes que sorgisquen.Els mitjans de comunicació que avui diatenim al nostre abast poden donar-nosuna idea propera del problema, però l’e-lecció correcta és assistir a un professio-nal qualificat que atenga el nostre cas enparticular, sense fórmules màgiques, fentun estudi exhaustiu i seriós de l’afecció.

Vivana Morales Boffi Col. 1722

Directora de VM Dentala Amposta i Roquetes

ESPECIAL SALUTL,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019 PÀGINA 29

La salut ginecològica cada vegadaguanya més importància entre les nos-tres dones. Cada vegada les dones espreocupen més no tan sols de la seuasalut (acudint a fer les revisions periò-diques al ginecòleg), sinó també delseu benestar. N’és una prova l’actual increment enla demanda de tractaments de rejoveni-ment vaginal o íntim. Estos procedi-ments, que inicialment se solien atri-buir a motius estètics, es troben ara ma-teix en augment de demanda per lesseues implicacions sobre la salut íntimade la dona.Es calcula que els tractaments de rejo-veniment vaginal han augmentat un15% durant l’any passat, i la sol·licitudd’informació sobre ells un 50%.I és que la virtut d’estos tractaments ra-dica en el fet que milloren i ajuden aprevenir les molèsties a la zona íntimaque poden afectar durant el dia a dia dela dona.Factors com l’edat, la falta d’hormonesassociat a la menopausa, o les possiblescomplicacions que hagen pogut trans-córrer durant els parts que haja tingut la

dona, poden produir importants molès-ties a nivell vaginal que afecten la quali-tat de vida diària.Un dels tractaments que més ha desta-cat en els darrers anys pels beneficisque aporta, la facilitat de realitzar-lo a lamateixa consulta de ginecologia, i ambmínimes molèsties associades senseefectes secundaris és el tractament amblàser vaginal CO2.Este consistix en l’aplicació d’un feixde llum a nivell vaginal, que es transfor-

ma en calor i esta genera una regenera-ció del teixit vulvovaginal, estimulant-ne la síntesi de col·lagen. Quan es patix una atròfia, la mucosa deles parets vaginals s’inflama, s’aprima ies deshidrata. De la mateixa manera,quan hi ha un problema de laxitud o derelaxació a nivell del sol pelvià produïtsper traumatismes obstètrics, les paretsperden firmesa i elasticitat. Mitjançant la regeneració del teixit ambl’aplicació del làser CO2, la vaginal i la

vulva guanyen elasticitat, s’engruixei-xen i es tensionen. D’esta manera, mi-lloren notablement els símptomes comles picors constants a la zona íntima, lasequedat, el dolor associat amb les rela-cions sexuals, la incontinència d’orinaassociada als esforços i exercici o lasensació d’hiperlaxitud vaginal.A IMAD Amposta, centre mèdic espe-cialitzat en la salut de la dona, han in-corporat esta nova tecnologia a lesseues consultes, oferint un tractament

que està demostrant molt bons resul-tats i efectivitat i posant-lo a l’abastper primera vegada a les dones de lesnostres Terres de l’Ebre, amb la como-ditat que suposa poder realitzar-lo alcostat de casa. Disposen del làser gi-necològic de CO2 fraccional d’últimageneració Multysis, i compten ja ambuna àmplia experiència en la seua uti-lització. Pots informar-te’n amb méscura a la seua adreça web:www.institutimad.com

Nous tractaments en salut ginecològica

ESPECIAL SALUT L,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019PÀGINA 30

EUSES, l’Escola Universitària de la Saluti l’Esport, neix a la província de Gironaamb l’objectiu d’ampliar l’oferta d’estudisuniversitaris en els àmbits de la salut i l’es-port, àmbits ens els quals la societat actualpresenta cada cop més interès i genera mésdemanda de professionals formats. Amb elCampus de Salt totalment consolidat,l’any 2012 l’Escola arriba a les Terres del’Ebre, territori que sempre ha demanatmés oportunitats per als seus jóvens i queoferix grans possibilitats donades les ca-racterístiques socials i geogràfiques. Neixaixí EUSES Terres de l’Ebre, seguint ambl’objectiu de l’especialització en la salut il’esport, i oferint dos Graus Universitaris:el Grau en Fisioteràpia, que s’impartix aTortosa, i el Grau en Ciències de l’Activi-tat Física i l’Esport (CAFE), que ho fa aAmposta. L’acceptació de l’Escola va enaugment cada dia, fet que es posa en evi-dència amb l’increment del nombre dematriculats que, any rere any, confien en laprofessionalitat i la implicació de l’equipd’EUSES TE. Amés, incorpora un nou es-tudi, la Doble Titulació en CAFE i Fisiote-ràpia, que engloba els coneixementsd’ambdós graus per a donar entrada almercat laboral a professionals amb prepa-ració metodològica i tècnica avantguardis-ta per a contribuir a la millora de la salut iel benestar de les persones. Finalment, l’any 2016 EUSES arriba aBarcelona, on al seu Campus de Bellvitgeimpartix el Grau International Physiothe-rapy, íntegrament en anglès, i que culminaun procés pel qual EUSES abasta gran partdel territori català.

Els nostres graus consten de 4 cursos aca-dèmics, 5 en el cas de la Doble Titulació,en els quals l’alumne rep una àmplia for-mació en els diferents àmbits de les Cièn-cies de la Salut. Són estudis amb una grancàrrega d’assignatures pràctiques, ja desde bon començament, a fi que els estu-diants puguen adquirir la destresa que ne-cessitaran un cop s’incorporen a la vida la-boral. Tot això, és clar, sense deixar debanda les assignatures teòriques que, sensdubte, proporcionen als estudiants tots elsconeixements, bàsics i específics, necessa-ris per a poder dur a terme les seues tas-ques en aspectes tan importants per a lespersones com són la salut i el benestar.Respecte al grau en Fisioteràpia en con-cret, este pretén abastir l’alumne, futurprofessional de l’àmbit sanitari, de totsaquells recursos que en un futur podrà uti-litzar en el seu treball diari, a l’hospital, ala consulta privada o gabinets de fisioterà-pia i rehabilitació, escoles d’educació es-pecial, balnearis, centres i residències ge-riàtriques o bé en algun dels molts altresàmbits d’actuació de la fisioteràpia, i es famitjançant les classes teòriques i pràcti-ques dins la mateixa Escola. Una vegadal’alumne arriba al segon curs acadèmic delgrau universitari, compagina les classes te-òriques i pràctiques a l’Escola, amb lespràctiques clíniques, que consistixen enestades clíniques a diferents hospitals i clí-niques de les Terres de l’Ebre. Quant al grau de Ciències de l’Activitat Fí-sica i l’Esport (CAFE), se seguix el mateixparàmetre que al grau en Fisioteràpia res-pecte a l’objectiu final de la inserció laboral

dels graduats, amb la diferència que als es-tudis de CAFE les pràctiques es realitzen elsegon semestre del quart curs conjunta-ment amb el treball fi de grau, fins a culmi-nar tots els coneixements i formació adqui-rits durant el transcurs de la carrera univer-sitària per part dels alumnes. Els llocs des-tinats per a este tast laboral són, entre altres,centres docents, centres d’alt rendiment id’entrenament esportiu, empreses de gestióesportiva i centres vinculats a la readapta-ció i a la salut esportiva. Hem concretatconvenis de pràctiques molt importants en-tre EUSES TE i altes institucions del sectorde la salut i l’esport, com són el FC Barce-lona, el Centre d’Alt Rendiment de SantCugat o el Nàstic de Tarragona entre altres,que garantixen una preparació d’excel·lèn-cia en el camp pràctic per als nostres alum-nes. A més, els alumnes poden demanard’establir convenis per tal d’assegurar unaindividualització en la seua formació queno es dona en gaires llocs. Les relacions internacionals són molt im-portants per estar al capdavant de la forma-ció acadèmica i és per este motiu que al-guns alumnes d’Euses TE ja han aprofitatla possibilitat i oportunitat de complemen-

tar els seus estudis amb una estada a l’es-tranger gràcies als convenis de col·labora-ció dels programes de mobilitat Erasmus,Mou i Sicue, tant en pràctiques com en es-tudis amb universitats de Portugal, Itàlia,Alemanya i Mèxic. A més a més, a EusesTE hi ha una gran presència d’alumnes es-trangers -molts d’ells, de França i Itàlia-que juntament amb la resta dels alumnesque tenim tant de les nostres terres com dela resta de l’Estat, fan d’Euses TE un llocde trobada de diverses cultures i de dife-rents maneres de veure, viure i sentir l’ex-periència de l’ensenyament universitari,fet que enriquix el dia a dia de la formaciótant a dins com a fora de l’escola.Amb el propòsit de seguir formant part dela vida dels nostres graduats i graduadesun cop han acabat els seus estudis, EUSESTE posa al seu abast eines de millora con-tínua per a ajudar-los a créixer ara ja com aprofessionals, com són els Cursos de For-mació Continuada, o l’Associació de Gra-duats Alumni-EUSES.Alumni-EUSES pretén ser un nexe entrel’Escola i els seus graduats. Proporcionaserveis d’orientació laboral, a través delqual poden obtenir assessorament sobrecom elaborar un bon currículum, com sa-ber portar una entrevista de feina, com va-lorar les seues oportunitats... També comp-ta amb un bon nombre d’establiments imarques adherides que els proporcionendescomptes i avantatges en productes iserveis de naturalesa diversa (productesper a fisioterapeutes, inscripcions a gim-nasos i piscines, espectacles culturals i es-portius...). Ara bé, el servei que sens dubte

genera més complicitat amb els associatsés la Borsa de Treball, que amb més de1.000 ofertes publicades des de la seua po-sada en marxa, ha contribuït a engegar lacarrera professional de molts dels nostresexalumnes, i que ha donat com a resultatuna alta inserció laboral entre els nostresgraduats. Les ofertes són seleccionadesamb cura i només adreçades a professio-nals titulats, a fi d’evitar l’intrusisme labo-ral que sempre han patit tant els fisiotera-peutes com els graduats CAFE.La formació continuada és una altra de lesbranques que EUSES TE cuida especial-ment, tant per als seus alumnes, graduatscom per al públic en general que hi puguaestar interessat. A mitjà termini, EUSES haurà d’ampliarel seu ventall de formació amb estudis detercer cicle com postgraus o màsters.Amb la voluntat ferma de ser un referenten la salut i l’esport a les Terres de l’Ebre,EUSES TE organitza seminaris, xarrades,jornades i ponències, tant per al públic engeneral com per als professionals, des dela neurologia i la recerca biomèdica, fins ala preparació física i mental per a assolirl’èxit en reptes esportius, sempre a càrrecde professionals de reconegut prestigi enels seus respectius camps.Finalment, i posant en valor la implicaciódels nostres estudiants i graduats amb elterritori ebrenc, participen i col·laboren enmultitud d’actes i esdeveniments espor-tius, on assisteixen com a voluntaris per aajudar en tot allò que necessiten els partici-pants, alhora que posen en pràctica sobreel terreny els coneixements adquirits.

EUSES TE, centre adscrit a la URV, es consolida al territorien l’ensenyament universitari de la salut i l’esport

GRAUS UNIVERSITARIS

Entenem l’estrès com una resposta fisiolò-gica desencadenada pel nostre organismeper tal de poder fer front a un xoc físic,emocional o a un esdeveniment no contro-lat que apareix quan percebem que els nos-tres recursos no són suficients per a afron-tar una amenaça.L’estrès és una resposta natural i necessà-ria per a la supervivència del mateix indi-vidu. No obstant això, quan esta respostaes dona de manera repetida en el temps esproduïx una sobrecàrrega de tensió que re-percutix en el mateix organisme i provocal’aparició de patologies que impedeixenun desenvolupament i funcionament nor-mal de les funcions vitals. D’esta manera,entenem l’estrès com una resposta naturaldel cos que ens servix per a sobreviure iens permet adaptar-nos als canvis que esproduïxen al nostre voltant que generenuna activació general de l’organisme.

Cada cop que ens estressem el nostre cosreacciona alliberant unes hormones ano-menades adrenalina i noradrenalina quesón necessàries per a augmentar els sentitsi donar resposta a una situació estressant.Es tracta del resultat d’un desequilibri en-tre dos components del sistema neurove-getatiu, però el problema apareix quan estedesequilibri es torna crònic i el nostre coscomença a alliberar cortisol.El ritme de vida que portem actualment, eltemps ajustat, la falta de son, la feina i lesdificultats en la conciliació laboral i perso-nal són les causes més freqüents en propi-ciar i perpetuar l’aparició de l’estrès.Quan sotmetem el nostre organisme a l’es-très de manera repetida poden aparèixersímptomes com els següents:- Tensió i dolor muscular o articular per hi-peractivitat del sistema nerviós.- Alteracions en l’aparell digestiu com dia-

rrea o restrenyiment.- Alteracions del son, fatiga o patologies dela pell.- Palpitacions, opressió i alteracions en lamecànica ventilatòria.- Alteracions emocionals, ansietat, irritabi-litat i augment del consum de substànciesadditives com l’alcohol o el tabac.La clau per a trobar un equilibri entre elcos i l’emoció és aconseguir una retroali-mentació. D’esta manera, tot el que femper a millorar el nostre estat físic també re-percutirà en el nostre estat emocional i a lainversa. Des de l’Osteopatia i la Fisioterà-pia tractem el cos com una unitat i allibe-rem els obstacles que bloquegen l’organis-me per tal de fer aflorar la salut i la vitalitatinnata en el pacient amb la finalitat de teniruna acció duradora amb un tractament debase. Tenim un ventall de tècniques moltampli per tal de tractar les tensions i aju-

dar-vos a recuperar l’equilibri del cos:- Tècniques que actuen directament sobreel sistema nerviós equilibrant el sistemaneurovegetatiu.-Tècniques que ens ajuden a normalitzarel funcionament digestiu o la mecànicadiafragmàtica.-Tècniques que ens ajuden a tractar lesconseqüències somàtiques de l’estrès, elsdolors muscular o les restriccions de mo-bilitat articulars o fascials.-Tècniques per tal de millorar la circula-ció i drenatge per tal de tenir millor oxi-genació als teixits.Des d’OsteoVital, Centre de Fisioteràpia,Osteopatia i Salut percebem el cos d’unamanera holística i global i entenem queels diferents signes i símptomes que elspacients ens referixen en consulta són, enmolts dels casos, conseqüència del’íntima relació entre l’estat físic i l’estat

emocional de la mateixa persona.La nostra premissa és oferir un tracta-ment adaptat i personalitzat per a cadapacient, empre tenint en compte la im-portància del treball multidisciplinari enconnexió amb altres professionals compsicòlegs, metges de família, entrenadorspersonals o l’entorn familiar; a més devalorar, en els casos que siga necessari,un canvi d’hàbits o de l’estil de vida, compodria ser reduir el consum de cafeïna,nicotina i alcohol, realitzar activitat físicao relaxació, portar una alimentació i hi-dratació adequades i tenir un descans su-ficient i reparador.

OsteoVital - Centre de Fisioteràpia,Osteopatia i Salut.

Andrea Rodríguez IbáñezFisioterapeuta Col 9557

Osteòpata ROE 516

Abordatge de l’estrès des de l’osteopatia i la fisioteràpia

ESPECIAL SALUTL,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019 PÀGINA 31

L’Hospital de la Santa Creu de Jesús -Tortosa fa molts anys que s’ha conver-tit en un centre de referència arreu delterritori català en l’atenció sociosani-tària i malalties cròniques. Esta aten-ció té com a prioritat la individualitza-ció de l’atenció centrada en les neces-sitats de les persones que atenen.L’hospital de Jesús, que forma part dela xarxa d’equipaments de salut de ti-tularitat municipal de Tortosa, ha sa-but anar adaptant-se a l’evolució de-mogràfica i al fet de comptar amb unmajor nombre de persones grans i ambmalalties cròniques. D’aquesta mane-ra ha fet evolucionar el seu sistema as-sistencial per aconseguir una major imés acurada atenció, i amb una carterade serveis cada vegada més completa iprofessionalitzada.

Atenció a la fragilitatUna de les línies estratègiques de tre-ball de l’Hospital de la Santa Creu deJesús és l’atenció a la fragilitat. Per apoder fer front a esta situació de vul-nerabilitat s’han organitzat des delcentre les jornades de fragilitat de lesTerres de l’Ebre. Amb estes reunionscientífiques es pretén establir accionspreventives des de l’àmbit comunitarii adequar les intervencions en l’àmbithospitalari. Establir sinergies amb elsaltres nivells assistencials per a podergarantir el contínuum assistenciald’este grup poblacional és l’eix priori-tari d’actuació.

Implantació del sistemainformàtic SAPArgosUna altra de les actuacions del centreamb la col·laboració de la Gerència Te-rritorial de l’ICS, ICS central, CTT iCATSalut ha sigut la implantació d’unnou sistema d’informació hospitalària,SAP Argos. Ha estat un procés llargque ha necessitat una planificació moltrigorosa i gràcies al qual el personal as-sistencial podrà treballar amb una his-tòria clínica unificada amb la resta d’-

hospitals de la zona. Això suposaràavantatges com poder oferir més infor-mació al professional o evitar la repeti-ció de proves al pacient i tractant sem-pre els problemes de salut del pacientcom a centre del procés.

Projecte AptitudeEl Servei de Geriatria de l’hospitalamb els equips de primària de l’ICS alterritori participen en la iniciativa euro-pea Aptitude. Este projecte té com a

objectiu prevenir la dependència de lespersones grans mitjançant la creaciód’una xarxa d’experts per a promourel’atenció, la formació, la recerca i la in-novació en gerontologia. L’estudi enquè Tortosa serà prova pilot es desen-voluparà en deu territoris i més de vintcentres hospitalaris implicats (França-Espanya-Andorra) amb una xarxa queha de permetre la creació de vincles en-tre els professionals que treballen enl’àmbit de l’envelliment i la gent gran

(professionals de la salut, científics, au-toritats regionals, industrials, empresa-ris, polítics, associacions d’usuaris,persones grans voluntàries).El projecte europeu Aptitude té com aobjectiu principal prevenir la depen-dència i la discapacitat, actuant sobrela fragilitat de la població anciana. Lafragilitat és un estat de predis capacitatque cal detectar per a identificar unsubgrup de persones més grans de 65anys que conserven la seua indepen-dència d’una forma inestable, que estroben en situació de risc de pèrduafuncional i requerixen una intervencióper a conservar la seua autonomia.

Unitat docentmultiprofessional de geriatriaL’Hospital de la Santa Creu de Jesús ésun centre docent de referència al terri-tori. De fet, hi ha un ampli ventall dedisciplines que fan allí les seues pràcti-ques. A nivell de professions sanitàriesdisposa d’unitat docent per a metgesespecialistes en geriatria des de l’any1999. A partir del proper 2020 esta uni-tat passarà a ser una unitat docent mul-tiprofessional de geriatria amb una ca-pacitat per a poder formar dos inferme-res especialistes en geriatria i tres met-ges especialistes en geriatria. Amb estaampliació de la unitat docent, esdevin-drem la 2a unitat docent multiprofes-sional d’esta especialitat a Catalunya,que afavorirà la retenció de talent delterritori.

L’Hospital de la Santa Creu de Jesús, referent dels centrescatalans en l’atenció sociosanitària i de malalties cròniques

DESTACAT

La Unitat d’Assistència Nefrològica del’hospital de la Santa Creu de Jesús jaha complit més d’un any de funciona-ment, oferint atenció nefrològica urgent24 hores al dia els 7 dies de la setmanaper a tot el territori. Durant este temps,més de 200 persones han rebut tracta-ment d’hemodiàlisi en una sala equipa-da per a prestar l’atenció als malaltsamb unes condicions més còmodes. Ac-tualment reben tractament 154 perso-nes, repartides en quatre torns. A estescal sumar-hi les 3.000 persones queanualment són ateses a consultes exter-nes. La unitat es coordina amb altrescentres com són l’Hospital de Bellvit-ge, Hospital Clínic, Joan XXIII, Hospi-tal de Tortosa Verge de la Cinta. La uni-

tat oferix un servei integral, des deldiagnòstic de la insuficiència renal crò-nica fins a la realització de valoracionsàmplies de pacients i tractaments endo-venosos en les Consultes Externes iHospital de dia, a més de realitzar trac-tament amb hemodiàlisi. L’Ajuntament de Tortosa va construir launitat d’hemodiàlisi just al costat del’accelerador lineal que presta servei deradioteràpia. El nou edifici ocupa unasuperfície de 1.400 metres quadrats, di-vidits entre l’àrea d’administració, con-sultes externes i àrea de tractamentd’hemodiàlisi. Esta última disposad’una capacitat per a 40 pacients, ambmonitors d’última generació i llits elèc-trics, així com altres elements que aju-

den a preservar la intimitat dels pacientsi a fer més amable l’estada. L’equipa-ment va entrar en servei el 30 de julioldel 2018, i va suposar una inversió de3,6 milions, entre la construcció il’equipació. Esta unitat d’hemodiàlisisuposa un gran avanç per al conjunt dela ciutadania de Tortosa i del territori, jaque permet oferir un millor tractament iamb major benestar per als pacients.L’equipament, que respon a la poten-ciació dels centres de salut de titularitatmunicipal que du a terme l’Ajuntamentde Tortosa, té una llarga trajectòria, per-què des de l’any 1980 l’hospital de laSanta Creu de Jesús és el centre de refe-rència de les Terres de l’Ebre pel que faal tractament de patologies renals.

Unitat d’Assistència Nefrològica: 24 hores al dia i 7 dies a la setmana

ESPECIAL SALUT L,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019PÀGINA 32

La setmana passada esfeien públiques bones iesperades notícies per al

territori: la compra de l’Hospi-tal Comarcal de Móra i la crea-ció de l’empresa pública SalutTerres de l’EbreSom moltes les veus que feiatemps reclamàvem la creació del’empresa pública Salut Terres de l’Ebre, com també so-lucions per a la gestió de l’Hospital Comarcal de Móra(HCM). Recordo que, quan em vaig in-corporar al càrrec de directorade Salut a les Terres de l’Ebre,va ser un dels temes prioritarisque el meu antecessor, IsmaelPiñas, em va traspassar. Un te-ma que s’havia allargat més delprevist degut a obstacles admi-nistratius trobats pel camí i tam-bé per la situació política viscu-da al nostre país, que amb l’apli-cació del 155 va quedar conge-lat. Però amb l’inici de la nova

legislatura, es va posar fil al’agulla, s’han anat avançant lesgestions, es van reafirmar elscompromisos presos amb el te-rritori. Recordo com la mateixaHonorable Consellera Alba Ver-gés i el director del Servei Catalàde la Salut (CatSalut) AdriàComella en una visita a l’HCM,el passat mes de gener, es vancomprometre a deixar el projec-te enllestit abans de finalitzarl’any 2019. Aquesta era una rei-vindicació històrica del territo-ri, tant per part de la ciutadaniade les comarques de la Riberad’Ebre, del Priorat i de la TerraAlta com també dels professio-nals de l’Hospital. Tots ells hanpatit en primera persona la si-tuació de l’HCM gestionat finsara per GECOHSA, que pertanya l’Ajuntament de Reus, que finsi tot va utilitzar fons de reservade l’HCM.L’Honorable Consellera AlbaVergés, durant la seva visita, va

comprometre unes inversionsdestinades a obres i equipa-ments de 5 M€ en els propers 4anys. Aquestes inversions enspermetran actualitzar l’Hospi-tal i dotar-lo dels mitjans ade-quats que corresponen a unHospital públic del segle XXI.Hi estem treballant sense fersoroll, sense retransmissions denegociacions o decisions, peròsense calma, amb pas ferm. Elsimplicats ho sabem i els resul-tats es van veient amb accionsconcretes i visibles, com el fetque, en breu, ja es podrà obrirla cafeteria, una notícia espera-da pels usuaris i treballadors.L’ampliació de l’àrea quirúrgi-ca, l’adequació de la sala departs, poder disposar d’un espaiper a part natural en són algunsexemples, com altres que podrí-em anar nomenant. No voldria deixar d’aprofitaraquestes línies per, una vegadamés, agrair a tots els professio-

nals del centre, uns 250, que hanestat patint la incertesa, el tempsd’espera, el veure com aquesthospital es quedava antic... Pro-fessionals que, com sempre, hanestat a l’alçada, han donat el mi-llor d’ells, amb dedicació, impli-cació, han estat al peu del canódefensant la sanitat pública detots i per a tots. Sempre hodiem, això va de persones i vo-lem posar les persones al centredel sistema de salut i garantir lamillor atenció. Per això, treba-llem cada dia, per millorar la sa-lut de les persones del territori.Finalment, el dilluns 30 de se-tembre el Consell de Direcciódel Servei Català de la Salut(CatSalut), va donar llum verdaa la compra de Gecohsa i a lacreació de l’empresa públicaSalut Terres de l’Ebre, una notí-cia molt esperada i a la vegadamolt ben rebuda a les Terres del’Ebre. Crec que molts ebrencs recorda-

rem aquesta data d’una formamolt especial, pel que significa.Passem de les paraules a les ac-cions, els tràmits de vegades sónllargs i complicats, però són ne-cessaris per fer les coses ben fe-tes, ara hem de continuar cami-nant junts i de la mà, ciutadans,professionals, ens locals i co-marcals.Moltes veus han manifestat laseva satisfacció amb aquestaresposta a una reivindicacióhistòrica. Ara hem de conti-nuar treballant per materialit-zar i fer una realitat aquestanunci que ha de passar perAcord de Govern. La representativitat del territorials estatuts de la nova empresaestà garantida, que ningú hodubti, recuperem entre tots laconfiança amb l’HCM, posem-loal lloc que toca, esperem que el2020 l’iniciem amb tots els deu-res fets i ho puguem celebrartots plegats.

Mar LLleixà FFortuñoGerent del Servei Català dela Salut i directora de Salut ales Terres de l’Ebre

OPINIÓ

Salut Terres de l’Ebre,una realitat amb molt de futur

ESPECIAL SALUTL,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019 PÀGINA 33

El passat 10 d’octubre esva celebrar el Dia Mun-dial de la Salut Mental,

que enguany ha estat dedicat ala Prevenció del Suïcidi.Es tracta d’un tema que, degutal seu abast i magnitud, les au-toritats sanitàries el considerenprioritari i hi treballen conjun-tament en la seua prevencióper a reduir-ne l’impacte. Lesxifres són esfereïdores i convi-den que tots plegats hi reflexio-nem. Així, segons dades del’Organització Mundial de laSalut (OMS), cada any se suïci-den al món 800.000 persones,xifra que equival a un suïcidicada 40 segons. A més a més,per cada persona que aconse-guix posar fi a la seua vida,s’estima que hi ha entre 20 i 30intents. Ni l’Estat espanyol ni Catalun-ya són alienes a aquesta realitatcorprenedora. Així, segons da-des publicades per l’Institut

Nacional d’Estadística el 2017-les últimes de les quals dispo-sem- aquell any va haver-hi3.679 persones mortes per suï-cidi, a l’Estat espanyol, dadaque significa que cada dia vanmorir una mitjana de deu per-sones per esta causa. D’estos,més de 3.600 suïcidis a escalaestatal, 504 van ser de residentsa Catalunya. Així, ens trobemque el suïcidi és la primera cau-sa de mort no natural des de fa12 anys i la segona causa de de-funció entre les persones que estroben en una franja d’edatd’entre 15 i 29 anys. Esta situa-ció encara és més dramàtica sitenim en compte que cada suï-cidi afecta per a tota la vida unamitjana de sis persones. Totplegat convertix el suïcidi enun greu problema de salut pú-blica en el qual tots estem im-plicats com a membres de lasocietat. Per tal de conscienciar-nos amb

el tema és important conèixerles dades que acabem d’esmen-tar, perquè ens donen nocionsde la magnitud de la tragèdia,

però també és important queconeguem algunes estratègiesper a abordar el problema queestà a l’abast de tothom: un gestamable, un somriure, una acti-tud oberta i d’escolta activa isobretot l’absència de judicis devalor. Sovint tenim idees pre-concebudes al voltant del com-portament suïcida que sónequivocades i que només servi-xen per a augmentar l’estigmaque marca les persones amb es-

tos tipus de conductes o pensa-ments. Això fa que se sentenjutjats i que no sàpiguen onacudir.

Fem un exercici d’autoreflexió:qui no ha pensat mai “"qui hodiu, no ho farà” o “si ho haguésvolgut fer ho hauria fet d’unaaltra manera?”. La literaturacientífica ens diu que quan unapersona està pensant en el suï-cidi, ho comunica d’alguna ma-nera, ja siga amb un canvi deconducta, o expressant-ho ver-balment. També hem de saberque un dels principals factorsde risc és haver-ho intentat an-

teriorment; per tant, no podemmenysprear una persona que hafet un intent, ja que ens està in-dicant que alguna cosa no fun-ciona i que se sent malament. Per tot això, és important quecomencem a parlar de suïcidi,evitant els sensacionalismes.Cal fer-ho d’una manera res-ponsable, des del respecte i lasolidaritat, prenent-nos les per-sones seriosament, sense dei-xar-nos influenciar per les nos-tres creences o per les nostrespròpies pors. Una de cada quatre persones esveurà afectada per un problemade salut mental al llarg de laseua vida, segons dades del’OMS; per tant, com a societatja és hora que comencem a veu-re els problemes de salut men-tal com les altres malalties pertal de disminuir l’estigma queles envolta, i afavorir una socie-tat més inclusiva on tots i totestinguem cabuda.

Georgina CCasanovaprofessora del Departamentd’Infermeria de la URV alcampus Terres de l’Ebre

DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL

“El suïcidi és la primera causa de mort no natural des de fa 12anys i la segona causa de defunció entre les persones que es

troben en una franja d’edat d’entre 15 i 29 anys. Esta situacióencara és més dramàtica si tenim en compte que cada suïcidi

afecta per a tota la vida una mitjana de sis persones.”

Un suïcidi cada 40 segons

ESPECIAL SALUT L,EBRE, DIVENDRES 18 D’OCTUBRE DEL 2019PÀGINA 34

L’estiu és una bona època per als pacients al·lèrgics i molts delssímptomes de les malalties al·lèrgiques milloren degut al bontemps i als desplaçaments a zones de costa o alta muntanya.Tot i que la primavera creiem que és l’època que més al·lèrgia pro-duïx per la pol·linització de l’olivera, les gramínies, la Parietària,etc, quan arriba la tardor hi ha moltes persones que presenten unagreujament de la seua clínica.L’entrada de la tardor comporta una davallada de les temperatures,amb la qual cosa s’acostuma a ventilar menys i al fer ús de calefac-cions, s’incrementa la humitat a dins dels domicilis i afavorix la re-producció dels àcars de la pols. A més, este fred i humitat provo-quen una disminució de les defenses naturals de l’organisme i ensfa més sensibles a les infeccions, que constituïxen un factor de riscper a les persones al·lèrgiques.La tornada a l’escola, que implica situacions de confinament dinsles aules, afavorix l’increment dels virus, que fan que els símpto-mes de l’al·lèrgia siguin pitjors. En algunes ocasions, l’absència de símptomes a l’estiu fa que obli-dem prendre la medicació i amb l’arribada de la tardor ens reapa-reix la clínica d’una manera més dràstica.La tardor és temps de bolets i a part dels rovellons que ens fan gau-dir mentre els anem a recollir i ens delecten el paladar, n’hi ha d’al-tres de microscòpics com l’Alternaria que penetren a les nostresvies respiratòries i ens poden produir al·lèrgia.Però, amb tot plegat, estem segurs que el que tenim és una al·lèrgiao és un refredat? Els ulls plorosos, la picor, el mal de cap, la muco-sitat, la tos... tot això són símptomes que es poden donar tant en unrefredat com en la rinitis al·lèrgica; per tant, és fonamental consul-tar l’al·lergòleg per a tenir el diagnòstic més adequat i així poderaplicar les normes ambientals i el tractament més adient a cada cas.

Al·lèrgies típiques de tardorDra. Marta Viñas i Domingo

doctorada en medicinaespecialista en al·lèrgia

FISIOCLÍNIC (Tel. 629 307 111)

10 PUNTS ESSENCIALS QUE CONTRIBUÏXEN A LA SALUT I EL BENESTAR

1. Alimentació equilibrada

S’aconsella fer de 3 a 5 àpats al dia,en els quals convé incloure llegums icereals (preferiblement integrals),verdures i hortalisses, fruita i fruitaseca. Durant la setmana es pot al-ternar el consum de peix, carn ma-gra i ous (com a màxim tres a la set-mana). La llet millor parcialmentdescremada i l’oli, preferentmentd’oliva, tant per a cuinar com per aamanir. Limiteu el consum de sal ai-xí com els plats precuinats.Procureu cuinar al vapor, a la planxai al forn, i evitar els fregits i les sal-ses. Per a una bona hidratació con-vé prendre 6-8 gots d’aigua al dia.Es desaconsellen els refrescs i sucscomercials pel seu alt contingut desucre. Eviteu els greixos (embotits,mantega...) i els sucres.

2. Vida activaAprofiteu la vostra vida diària per aser actius: camineu, pugeu escales,aneu amb bicicleta. L'activitat físicade forma regular ajuda a reduir elrisc de patir malalties del cor, enfor-tix els ossos, disminuïx l'obesitat, mi-llora el ritme del son.Practiqueu activitat física de formaregular. Com a mínim feu-ne 30 mi-nuts al dia i aneu-los acumulant du-rant cinc dies a la setmana.

3. Dents saludablesRaspalleu-vos les dents per totes lescares i també la part superior de lallengua. Feu-ho durant, almenys,dos minuts després de cada un delstres àpats principals, utilitzant sem-pre un dentifrici fluorat.Recordeu que cal canviar el raspalldental cada 2-3 mesos. Reduïu elconsum d’aliments rics en sucre. Vi-siteu l’odontòleg un cop l’any.

4. Sol amb precaucióQuan us exposeu al sol, feu-ho deforma progressiva, evitant les horesde més intensitat (de 12 h a 16 h).Utilitzeu sempre una crema protec-tora. Per a infants, adolescents i per-sones de pell molt blanca s’aconse-lla un factor de protecció solar (FPS)de 30 a 50. Poseu-vos la crema, so-bre la pell ben seca, 30 minutsabans d’exposar-vos al sol i renoveu-

ne l’aplicació després dels banys i/ocada dos hores. Utilitzeu gorra, ulle-res i para-sol, i beveu força aigua.Si us apareix qualsevol taca, piga olesió, o, si tenint-ne, estes experi-menten algun canvi en la forma, lamida o el color, cal que consulteu elmetge.

5. Relacions sexuals seguresLa utilització correcta del preservatiumasculí o femení reduïx el risc d’in-feccions de transmissió sexual, comla infecció pel VIH/sida o altres.Els preservatius s’han de guardar enun lloc fresc i sec, lluny de la llum so-lar. El preservatiu masculí i el femeníno es poden utilitzar alhora.Si amb el preservatiu s’utilitza lubrifi-cant, cal que siga del tipus glicerina.Si durant el coit es trenca el preser-vatiu, s’ha de retirar amb compte deno vessar-ne el contingut i posar-se-’n un de nou. Hi ha diferents midesde preservatiu masculí. Utilitzar-nela mida adequada reduïx el risc detrencament.

6. Aire sense fumDixar de fumar millora la vostra saluti qualitat de vida i la de les personesque us envolten.Per a disminuir el desig de fumar hiha alguns consells que us podenajudar com, per exemple, mastegarxiclets sense sucre, prendre algunaliment baix en calories, beure aiguao sucs de fruita natural, mantenir lesmans ocupades, canviar d’activitat,parlar amb algú que no fuma, fer unpasseig o respirar profundament.Si fumeu, eviteu de fer-ho en espaistancats o davant d’altres persones,sobretot d’infants. Si no fumeu, evi-teu estar exposats al fum del tabac.

7. Consum d’alcohol moderatL’alcohol te riscos per a la salut i peraixò és necessari saber com fer-neun consum responsable. Si heu deconduir, esteu embarassada, soumenors de 16 anys, realitzeu activi-tats professionals amb risc de le-sions, o si teniu problemes de salut iesteu prenent medicaments queinteraccionen amb l’alcohol, eviteuconsumir-ne.Si consumiu alcohol, feu-ho ambmoderació.L’alcohol es quantifica amb unitatsde beguda estàndard (UBE). En per-sones sanes estes unitats bàsiquessón:En homes, MENYS de 4 UBE/dia.En dones, MENYS de 2 UBE/dia.Una copa de cervesa, de vi o de cavaequival a 1 UBE.Una copa de beguda destil·lada

(whisky, brandi, anís, ginebra, etc.)equival a 2 UBE.

8. Benestar emocionalHi ha unes actituds que afavorixen elbenestar emocional i que són aplica-bles a la majoria de les persones dequalsevol edat:Mantenir-se mentalment i física-ment actiusAlimentar-se de forma equilibradaTenir cura d’un mateix i dels altresDescansar el temps suficientMillorar l’autoestimaCuidar les relacions personalsTenir sentit de l’humorSer optimista, tenir pensaments po-sitius...

9. Seguretat al volantGaudiu d’una conducció segura iresponsable.Eviteu el consum d’alcohol i d’altresdrogues, ja que, en la conducció, dis-minuïxen els reflexos.Eviteu les distraccions (ràdio, nave-gador, telèfon, etc.). Si preneu medicació i sou conduc-tors habituals, consulteu el personalsanitari, ja que alguns medicamentsproduïxen somnolència.Si aneu caminant pel carrer, utilitzeules voreres, i, si ho feu per la carrete-ra, aneu pel costat esquerre. Feuservir el pas de vianants i respecteules normes viàries per a gaudir d’unpasseig més segur.

10. Prevenció: vacunacions irevisions periòdiquesVacunacions Cal seguir les recoma-nacions del calendari vacunal. Als40 i 65 anys està indicada la vacunadel tètanus i la de la diftèria. Les per-sones de 60 anys o més, les emba-rassades, les que tenen obesitatmòrbida o les que patixen algunamalaltia crònica, cal que es vacunencada any contra la grip.

REVISIONS PER AL DIAGNÒSTICPRECOÇ DEL CÀNCER:Es recomana que es facen revisionsperiòdiques:Les dones d’entre 50 i 69 anys, unamamografia cada 2 anys. Si hi ha al-gun factor de risc, cal que es facenuna revisió cada any a partir dels 40anys.Les dones que han iniciat relacionssexuals. S’han de fer dues citologiesen un interval d’un any i, si són ne-gatives, se l’han de fer cada tresanys fins als 65 anys.Els homes i les dones d’entre 50 i69 anys s’han de fer un test de de-tecció de sang oculta en femta.

FONT: DEPARTAMENT DE SALUT