DISSABTE · 9 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14905 - AVUI / Any XLI. Núm. 13775 - EL PUNT

1,50€

3832

13-1

1479

45®

178388-1177277w

FI · Sánchez es planta amb la mesa i el relator peròtanca la porta a parlar de referèndum a hores de lamanifestació de la dreta OBERTS · El govern veu pocavalentia i es manté obert a negociar sense condicions

Sánchez cedeixa la pressió

P6,7

La conversa, a les 13.30 h i a

les 22.30 h

Demà, diumenge,entrevista alpresident Torra

Nacional P7

NACIONAL P19

Un jutge argumenta que Firade Girona accepta armaduresi espases en la Fira del Còmic Girocòmic 2018, com a prova ■ X.C.

L’exèrcit espodrà exhibira l’Expojove

NACIONAL P15

La primeracasa delsinfants,contraabusosLa Generalitat la volobrir a Tarragona

L’estat d’un dels trens poc després de la topada frontal entre els dos combois ■ ACN

NACIONAL P14

Un mort i més d’un centenar de ferits en un accident a Castellgalí

Xoc mortal a rodalies

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE FEBRER DEL 2019

om som els cata-lans? Com han es-

tat i com som els cata-lans. Rodolf Llorens, vi-lafranquí de pro que vamorir a l’exili veneçolà

el 1985, un home polític de la seva època,primer vinculat a ERC, després a la Unióde Rabassaires i més endavant al PSUC,en va fer un llibre. Segons Enric Casas-ses, en un país menys traumàtic un autorcom Llorens seria dels més apreciats perla crítica i pel públic, i els seus llibres, comels clàssics, no pararien de reeditar-se,els trobaríem a dues de cada tres cases,seria més conegut que Pla i les seves lec-tures serien obligatòries a les escoles.

Això ho llegeixo en una segona ediciódel llibre a Pòrtic el 2009, i Casasses témés raó que un sant. Llegir Rodolf Llo-rens és com obrir una finestra d’airefresc, independència de pensament, ninoucentista ni antinoucentista, amb unllenguatge ric, nou i original, i allunyat decapelletes, espontani; el que escriu sonatan fresc que pots pensar que l’autor en-cara viu avui mateix, encara que la sevamanera de fer sigui més vella que l’anar a

peu.“Els catalans som caps calents, escal-

fats, abrusats, fogaters, calem foc;traiem foc pels queixals i fum pels ulls;tenim fogots, som flama viva; ens bull lasang.” Això, i molt millor encara, diu Llo-rens trencant idees estrafetes.

El cas és que aquest llibre el tenia migperdut, amuntegat en una pila, on, se-guint la teoria d’Antoni Marí, el llibre emdeu haver vingut a buscar al costat d’unGaziel, aquell que es titula Quina menade gent som. Aquest, ja del 1947, on espregunta sobre si som incompatibles elscatalans i els espanyols. I si és que sí, aquè és degut i d’on ve aquest sentiment.I si és que no, com és que aquest debates repeteix generació rere generació.

Gaziel en el seu text diu: “Sempre quea Espanya s’ha plantejat el problemad’estructuració peninsular, el problemapolític, les coses han pres aquella tensióanormal que tendeix a degenerar en unasolució heroica.”

Potser el problema, doncs, no és d’unrelator més o menys. El problema s’en-fonsa, doncs, en una manera de ser? Nom’ho vull creure ni pensar, tot i queaquells que demà ompliran la plaça Co-lón de Madrid enrareixen debat, diàleg ipensament. Acumulen verí.

C

Keep calmXavier Graset

Una manerade ser?

Té raó Casasses, llegir RodolfLlorens és com obrir unafinestra d’aire fresc

ls catalanistes històrics conei-xien bé Madrid i Espanya. A Es-panya hi anaven a vendre pro-

ductes i a Madrid s’hi havien de des-plaçar per a qualsevol gestió. Torna-ven tan espantats que per agençar Ca-talunya al seu gust prèviament o si-multàniament es receptaven una re-formulació d’Espanya. L’autonomia iel cosmopolitisme van fer prescindi-bles Madrid i els viatjants per Espa-nya. Ens vam fer passejants de la De-vesa de Girona, dels Camps Elisis deParís i de la Cinquena Avinguda. Vamprovar d’agençar Catalunya pel nostrecompte, i Madrid i Espanya han ense-nyat la cara ferotge que els catalanis-tes històrics ja havien observat.

Només Espanya? He fet en la mevacarrera periodística unes quantes en-trevistes a Albert Rivera, el líder deCiutadans, i el vaig seguir en algunsactes quan no era a penes ningú. Eraeducat, tenia el do de l’oratòria, peròd’on havia tret aquella agressivitatcontra el catalanisme remot o vigent,contra l’escola que l’havia format? Noel vaig veure riure ni somriure mai nitampoc que alliberés les celles de la

E

tensió sostinguda. Els seus epígons,d’aquí i després d’Espanya, han seguitel mateix criteri muscular. Cap gestafable, tampoc cap concessió a la iro-nia o la distensió. Han obtingut bonsresultats. Volem oblidar que Ciuta-dans és la primera força al Parlamentde Catalunya, però n’és la primera for-ça. Tants catalans hi havia receptiusal seu discurs i a les seves formes?Massa Devesa i poc Llobregat.

Han creat escola. Rajoy, l’abomina-ble Rajoy que ha contribuït a situar-nos en el fangar, encara tenia mo-ments de simpatia. Artur Mas va dird’ell que era impossible enfadar-s’hi,

quan hi dialogava. Sempre hi ha unpitjor. El seu successor és indestriablede Rivera o d’aquests subjectes d’ex-trema dreta amb els quals tots dospacten i que, units, volen ocupar el po-der de Madrid, que és el que compta idringa. Ens volen fer venir por. Fanpor. Jo diria que en fan també als seus:suprimir l’autogovern de Catalunya,com pregonen, no és només un atacals independentistes, que han deixatde ser autonomistes, sinó també als“seus” catalans. No els tenen en comp-te. No els dirigeixen ni un mot còmpli-ce. No volen els seus vots. Volen elsd’Espanya. I no obstant els “seus” ca-talans els voten. O se’n desdiran?

Fer por sense distincions dona ren-diment. Altres líders ho han demos-trat en el passat, i no cal dir noms. Perentendre-ho potser hauríem de recór-rer a la psicologia. Jo, més elemental,m’acullo a la fraseologia popular: “Unclau treu un altre clau.” Contra lespors ambientals vaporoses, la gents’acull a la por tangible que projectenpolítics com Trump, Putin o els “nos-tres”. I els catalans, tots els catalans,l’ase de tots els cops. No fa riure, no...

“Ara no es tractad’atraure vots ambla simpatia sinóespantant

Vuits i nous

Fer porManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

a pregunta és la del títol: es va ai-xecar de la taula, ahir, el governespanyol? Sentint la vicepresi-

denta Carmen Calvo ho semblaria. Pe-rò llegint-ho amb més calma, a mi emsembla que encara no. Ahir, Calvo(que feia de Pedro Sánchez, és clar)més que aixecar-se de la taula el queva fer és un ultimàtum. Si més no, aixího vaig entendre jo. Va venir a ser unamena de darrera oferta: o el govern ca-talà renuncia a parlar del dret a l’auto-determinació i es deixa de negocia-dors, mediadors i ves a saber quines fi-gures més, o la cosa arriba al final. Vaser un ultimàtum? Sí. La qüestió ésquina part d’aquest ultimàtum té aveure amb la negociació dels pressu-postos (que s’han de votar dimecresvinent, l’endemà que s’iniciï el judicide l’1-O) i quina part d’aquest ultimà-tum té a veure amb la pressió (immen-sa, tot sigui dit) a la qual està sotmèsPedro Sánchez per part de la dreta

L “Quina part del’ultimàtum de Calvoté a veure amb lapressió a què estàsotmès Sánchez? Hosabrem en breu

més dreta de l’Estat espanyol. Ambuna manifestació a tocar (molt méscontra ell que no pas en favor de launitat d’Espanya), Sánchez ahir va ferun ultimàtum. Res de referèndum.Constitució, Constitució i Constitució.A l’altre costat, és clar, el govern cata-là. Dret a l’autodeterminació, dret al’autodeterminació i dret a l’autode-

terminació. A mi em sembla que és di-mecres, que sabrem si realment el go-vern espanyol s’ha aixecat de la taulade negociació (una negociació benminsa i esquifida, tot sigui dit) i si elque prioritza és la solució del conflicte(o l’entrada en una via de solució, ésclar) o si, al contrari, prioritza elspressupostos i no rebre més pressió del’immobilisme espanyol. Un immobi-lisme, tot sigui dit, que comença pelsde casa seva, pels González i els Guer-ra de torn i el reguitzell de barons aqui Sánchez ja va plantar cara en unaocasió (i els va guanyar). Ho tornarà afer? No fa la sensació. Uns estan apunt d’aixecar-se de la taula i els altrescontinuen insistint que no se n’ani-ran. I a mi em sembla que és això, elque està passant. Que uns i altres (i lesseves respectives pressions) estan dis-cutint qui s’aixeca de la taula i, evi-dentment, qui pot culpar l’altre d’ha-ver-se aixecat.

S’han aixecat de la taula?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Madrid viurà demà l’‘órdago’al govern de Pedro Sánchez

per part de les forces de dreta i ex-trema dreta, alineades darrere el le-ma “‹Por la unidad de España, elec-ciones ya›”. Més enllà de la mentidainherent a la crida –la unitat de l’Es-tat no perilla ni amb eleccions nisense–, l’objectiu és fer fora elPSOE de La Moncloa, replicar a ni-vell de l’Estat el gir ultraconserva-dor engegat a Andalusia i aplicar lavia més dura en el conflicte ambCatalunya, amb un nou cop d’estatmés expeditiu que el 155 aplicat perRajoy, que liquidi l’autogovern.

La figura del “relator” en la me-sa de diàleg amb Catalunya ha estatuna mera excusa en l’estratègia dela dreta per recuperar el poder elmés aviat possible; una estratègiaque utilitza de nou Catalunya i la ca-talanofòbia per entaular una com-petència ferotge entre partits perveure qui és més audaç en la defen-sa de la pàtria. D’aquí la predisposi-ció del PP o Cs a l’aliança amb Vox; oa manifestar-se demà al costat deFalange o Democracia Nacional, id’aquí el to insultant i irresponsablede Casado, acusant Sánchez de tra-ïdor i provocant una fractura al mónmal anomenat constitucionalistaper ambició personal i de partit.

Ni el PSOE ni el govern de Pe-dro Sánchez han aguantat la pres-sió politicomediàtica de veure’sconvertits en víctimes d’un ‘a porellos’ furibund que fins ara nomésapuntava a Catalunya. Les andana-des d’alguns barons, d’AlfonsoGuerra i ahir de Felipe González, vanser el preavís del pas enrere de Pe-dro Sánchez en el diàleg amb Cata-lunya, amb la pobra excusa de la norenúncia catalana a l’autodetermi-nació i a parlar amb el govern espa-nyol. La ruptura d’aquest diàleg i lesconseqüències que tindrà en elspressupostos són un gol per l’escai-re de les dretes al PSOE i al governde Pedro Sánchez.

Sánchez famarxa enrere

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’historiador comissaria al MNAC una exposiciódefinitòria sobre Bartolomé de Cárdenas, el Ber-mejo, el millor pintor del segle XV a la Coronad’Aragó i malgrat tot un perfecte desconegut. Mo-lina el presenta amb una antològica de la sevaobra, que ja ha passat amb gran èxit pel Prado.

EXPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Del Prado al MNAC

No només dreta i ultradreta estan alineades contraqualsevol pas en la direcció d’iniciar un diàleg políticamb Catalunya. Alguns barons del PSOE, amb porselectorals, ja es van significar dimecres, també Al-fonso Guerra i ahir Felipe González, afirmant que nonecessiten cap “relator” en el diàleg amb Catalunya.

-+=

-+=

Coratge i compromísJenn Díaz

Alineats amb la ultradretaFelipe González

-+=

Joan Molina

La seva intervenció al Parlament denunciant laviolència de gènere fins i tot en primera personava ser un exemple de coratge i compromís públic iun pas endavant més per ajudar a superar aques-ta xacra social, per molt que alguns diputats,pocs, fessin com si la cosa no fos els afectés.

DIPUTADA D’ERC AL PARLAMENT

HISTORIADOR DE L’ART

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE FEBRER DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

A favor deles cartel·les

agraden les cartel·les dels museus. Perdó,m’agraden els museus amb bones cartel·les. Per

bones entenc que em suggereixin mirades a les obresd’art. No que me les imposin, dic que me les insinuïn(fins i tot puc no estar-hi d’acord). Per bones cartel·lestambé entenc que les pugui llegir sense necessitatd’una lupa. No sé per quina estranya raó en moltsmuseus tendeixen a reduir el cos de lletra dels textosexplicatius a la seva mínima expressió. A vegadespengen tortes. I esgrogueïdes perquè fa un munt de

temps que no les renoven. En unacartel·la deficient és on començal’avorriment en un museu. Lescartel·les no són en absolutsecundàries. N’he llegit recentmentd’esplèndides a l’exposició degravats de Rembrandt de laCol·lecció Furió, al centre cultural deTerrassa. Però aquesta sensibilitat

per transmetre coneixements i sentits és poc habitual:sovint és més interessant qualsevol informacióarreplegada a internet que la que et trobes en unacartel·la. Tampoc entenc que, sobretot en artcontemporani, es prescindeixi de les cartel·les. Quecadascú ho interpreti com vulgui, diuen. Sí, però no. Unabona cartel·la és una creació personal. El museu delPrado acaba d’engegar una iniciativa fantàstica en elmarc del seu bicentenari. Ha convocat un concurs queanima el públic a redactar les cartel·les de cinc de lesseves obres més mítiques. Les millors lluiran a les sales.

M’

En un textexplicatiudeficient éson començal’avorrimenten un museu

http://epa.cat/c/3o4y3e

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Les reclamacionsindependentistes, la denúnciadels presos polítics i el rebuig al155 centraran moltes de lesrues.

10anys

20anys

Zapatero no flexibilitzarà elsacomiadaments. El presidentespanyol avisa els empresarisque no facilitarà la retallada deplantilles.

La cerimònia funerària del reiHussein permet, a Jordània,una concentració depersonalitats de tot el mónsense precedents.

Carnaval polític Mercat laboral Dol a JordàniaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE FEBRER DEL 20194 | Punt de Vista |

es no serà igualni a Espanya ni

a Catalunya des-prés del judici quecomençarà d’aquí apoques hores a Ma-

drid. Un judici que canviarà persempre més la història, perquè nojutgen un grup de polítics i activis-tes. Jutgen més de dos milions imig de ciutadans que van cometrela gosadia de voler decidir a les ur-nes el seu futur.

Si la sentència de l’Estatut vasolidificar una majoria social favo-rable a la independència com aúnica opció de supervivència peral país, la llengua i la cultura, elsjudicis als líders independentistesserviran per enterrar definitiva-ment qualsevol possibilitat d’en-caix dins l’Estat, que, com va dirahir la vicepresidenta Calvo –quese suposa que és d’esquerres–,mai no permetrà un referèndumd’autodeterminació. El cas ja no ésun procés judicial contra un grupde persones, sinó una causa gene-

ral que no busca la veritat o identi-ficar uns presumptes culpables, si-nó infligir un càstig i aplicar un es-carment a tot un poble per repri-mir per diverses generacions elsseus desitjos de llibertat.

La voluntat ferma dels presosd’entomar el judici i les seves con-seqüències injustes –sumada al’activisme resistent dels exiliats–tindrà probablement una primeraderivada de gran importància: elspartits independentistes supera-ran per primer cop el 50% del votsemesos en unes eleccions (les mu-nicipals i les europees). Un resultatque obligara els partits republi-cans a treure la son de les orelles,superar el dol de l’intent fallit del’octubre del 2017 i iniciar un nouembat democràtic per aconseguirla independència. No ho podran fersols. Els més de dos milions que lasetmana vinent seran sotmesos ajudici hauran de mobilitzar-se mésque mai ho han fet, davant d’un Es-tat sempre hostil.

R

Full de rutaGermà Capdevila

Ens jutgena tots

El judici canviarà per sempremés la història, perquè nojutgen només un grup depolítics i activistes; jutgenmés de dos milions i migde ciutadans

a poc, Jaume Argerich, en un ar-ticle titulat “Sobre el liberalis-me”, deia que volia rebatre tres

fal·làcies que, segons ell, hi havia en elmeu darrer article en aquest diari,“Neoliberalisme”. Primer, una precisióterminològica: suposo que quan diu“fal·làcia” és en el sentit del Diccionaride l’Enciclopèdia Catalana d’“una for-ma d’argument defectuosa” (una qües-tió opinable) i no en el que el mateixDEC, o l’IEC, parlen de “disposició a en-ganyar”. Perquè mai pretenc enganyara ningú, sinó simplement argumentar.

PEL QUE FA A LA PRIMERA de les “suposa-des fal·làcies” que esmenta, una preci-sió conceptual: jo parlava del neolibera-lisme, no del liberalisme. Em referia ales polítiques que el capitalisme ha apli-cat a partir dels anys setanta/vuitantadel segle passat (Thatcher, Reagan)per contrarestar els avantatges que ha-vien aconseguit els treballadors i lesclasses populars en el període anterior,el del “compromís keynesià/socialde-mòcrata”. Perquè, encara que als libe-rals no els agrada sentir-ho, la lluita de

F classes sí que existeix, com recordavafa poc Warren Buffett.

AMB EL NEOLIBERALISME, les elits capita-listes volien recuperar la taxa de bene-ficis i els beneficis, que havien dismi-nuït en el període anterior, tot fentunes polítiques per afavorir el capitalen contra del treball i de les classes tre-balladores i populars. Unes polítiquesper desmuntar l’estat del benestar totreduint les despeses públiques socialsaixí com els impostos més progressius,que afectaven més als que més guanya-ven i tenien. Unes polítiques de refor-mes estructurals, sobretot del mercatde treball –que disminuïssin els salaris,almenys en termes relatius, i empitjo-ressin les condicions de treball–, i ambla desregulació de la resta de mercats iamb les privatitzacions de part del sec-tor públic.

D’ALTRA BANDA, NO CREC que la crisi s’ha-gi superat, però és clar que s’hi ha in-tentat lluitar amb la intervenció de l’es-tat i/o dels bancs centrals. Com ha fetsempre el capitalisme, en contra del

que han defensat el liberals. L’estat vaser clau ja a la Gran Bretanya de la Re-volució Industrial per a la despossessiódels camperols i la seva conversió en as-salariats. Com ho ha estat en uns EUAamb la gran importància de la indús-tria armamentista i on una part impor-tant de les innovacions tecnològiqueshan estat fetes pel sector públic (a partde les grans empreses transnacionals).I el desenvolupament dels països asià-tics s’ha produït, en gran part, a partird’un veritable “capitalisme d’estat” encol·laboració amb les grans empreses. Iquè va ser l’experiment dels Chicago/Pinochet boys a Xile, sota la verborreadel liberalisme de Friedman, sinó unexemple de manual de l’aplicació delneoliberalisme als països menys desen-volupats utilitzant una dictadura fei-xista? Per posar només alguns exem-ples.

EFECTIVAMENT, siguem pragmàtics ideixem el dogmatisme. Basem-nos enla realitat material. Ens adonarem queel capitalisme liberal/de lliure mercatno existeix i, de fet, no ha existit mai.

Antoni Soy. Professor de la Universitat de Barcelona

Capitalisme liberal?Tribuna

Només somcatalansb Tan difícil és entendre quemilions de catalans no sesenten espanyols i que pertant la seva pertinença auna nació que no és la sevasempre serà qüestionada iinterpel·lada a fi d’aconse-guir la independència? Comes pot lluitar contra les ínti-mes conviccions d’una mul-titud de persones que no es-tan integrades en un projec-te comú d’un país que con-sideren aliè? No és possibleper cap mitjà, encara que si-gui persuasiu i encaramenys si és repressor o vio-lent, alterar els profundssentiments d’una importantpluralitat de dissidents queno compartiran mai, permolt que s’intenti, un camíunitari i un destí compartit.L’independentisme, gràciesa la grollera intervenció del’Estat espanyol, ha aconse-guit arribar a nivells mai as-

solits, aconseguits gràcies alsofriment dels que han fetpossible aquest avanç quealgun dia serà reconegutplenament per la desvincu-lada nació catalana, republi-cana i lliure. Només la per-sistència cap a l’objectiu i lacontradicció permanent ensalliberarà. Seguim.AGUSTÍ FERRER GRATACÓSSabadell (Vallès Occidental)

Esperança de vida

b El barri de les Corts de Bar-celona està entre els barris onla gent viu més anys. Enaquest tema, Catalunya estàentre les millors comunitatsautònomes. I Espanya, dinsd’Europa, també encapçalaaquesta llista. Què hem de ferper allargar la nostra estadaen aquest món? Quins factorsinflueixen en l’esperança de vi-da? De moment, examinantles dades anteriors, podem dirque el poder adquisitiu i el cli-ma mediterrani hi influeixen. I

el nivell cultural! I els factorsque estan vinculats al nivellcultural esmentat comptenmolt: una dieta sana, és a dir,reduir els aliments molt pro-cessats. Exercici diari, és a dir,reduir el sofà i la tele. Hàbitssaludables, és a dir, reduir totel que pugui perjudicar el cos il’ànim. Exemples: el tabac i lesbaralles. Aquestes normes,com ja he dit, les segueixenmés els més informats. Aixòdepèn de nosaltres. Però l’es-perança de vida també depènde factors que sovint no con-trolem: el sistema sanitari,l’estabilitat política, l’atur i elstòxics que ens rodegen. Perexemple, el bisfenol A i altresdisruptors hormonals.MARTÍN MARTÍNEZBarcelona

La por

b La principal arma que vanutilitzar l’Estat espanyol i lesseves clavegueres és la por,mitjançant la repressió, la vio-

lència, l’amenaça, la coacció,la injustícia, la mentida... Unapor que ens paralitza, que im-pedeix veure la realitat de lesnostres possibilitats, que ensesclavitza i no ens deixar sor-tir de la posició de submissió,de vassallatge a què ens hemacostumat. Aquesta por fabona una autonomia, que sig-nifica continuar encadenats,uns polítics inoperants, inca-paços de complir la voluntatdels mandats democràtics,una societat que no es mobi-litza, que no passa de la gesti-culació impotent, i aquestapor ens impedeix assoliraquest futur tan anhelat i il·lu-sionant, de llibertat i grande-sa, i ens aboca al conformis-me, a la renúncia, a l’excusad’un mur infranquejable. Larealitat és que només depènde la nostra determinació, dela voluntat del nostre desig, defer front a la por individual icol·lectivament.LLUÍS VANTOLRASolsona (Solsonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE FEBRER DEL 2019

Pablo Casado, PRESIDENT DEL PP

“La nació espanyola és un fet moral que la immoralitatnacionalista no pot suportar”

La frase del dia

“Que ladeclaraciód’independènciaestigui en vigorsignifica que laporta al fet quealtres estatssobirans reconeguinaquesta condicióper a la RepúblicaCatalana és oberta

a declaració d’independència dela República Catalana del 27d’octubre del 2017 es troba en vi-

gor i la seva efectivitat depèn del reco-neixement internacional. Com ja heposat de manifest en diverses oca-sions per al dret internacional, queés el món jurídic en el qual s’inscriuaquest acte, és completament irrelle-vant que la declaració es publiquéso no en el Diari Oficial de la Generali-tat, ja que el principi de publicitat enaquest mitjà ve determinat pel dretconstitucional espanyol, que és preci-sament el sistema jurídic que la decla-ració d’independència deixa enrereper fundar un ordenament nou. Elsactes creadors d’un nou sistemaconstitucional no estan subjectes a lesregles de l’estructura constitucionalanterior, per això, entre altres coses,la llei d’organització del referèndumde l’1 d’octubre del 2017 i la llei detransitorietat jurídica no calia quefossin aprovades a través dels procedi-ments i de les majories previstos a laConstitució Espanyola o a l’Estatutd’Autonomia perquè elles mateixeseren fonament de la nova constitucio-nalitat.

TAMPOC NO TÉ CAP INCIDÈNCIA allò queafirmin els mateixos autors, diputa-des i diputats, de la declaració sobre elcaràcter de la mateixa. Les creacionsjurídiques són el que són i no allò queels seus autors diuen que són. Allò quees va votar el 27 d’octubre del 2017per al dret internacional és una decla-ració d’independència diguin el que di-guin aquells que van formular-la. Cu-riosament aquesta és també la quali-tat que el Tribunal Constitucional enqüestió va percebre en el document enqüestió que va enjudiciar uns dies des-prés, a la interlocutòria 144/2017, del8 de novembre. Si el Tribunal Consti-tucional va actuar sobre els actes delParlament del 27 d’octubre és que

L aquests van existir i van existir tambéen dret constitucional espanyol, enca-ra que els seus òrgans de garantia elsconsideressin invàlids (la qual cosa noafecta la legalitat de la declaració endret internacional els paràmetres dejudici del qual es troben en aquestpunt al marge d’allò que disposi el dretintern).

QUE LA DECLARACIÓ d’independènciaestigui en vigor significa que la portaal fet que altres estats sobirans reco-neguin aquesta condició per a la Repú-blica Catalana és oberta. La pràcticainternacional assenyala que els estatstendeixen a reconèixer una indepen-dència quan les autoritats que s’hiproclamen controlen el territori, quan

la població obeeix la legalitat que ema-na d’aquest govern i quan s’establei-xen relacions diplomàtiques directesamb els altres subjectes de dret inter-nacional sense passar per les autori-tats de l’estat matriu. Però així comaquestes condicions (control del terri-tori, població i diplomàcia directa) noasseguren el reconeixement (com hodemostra, per exemple, el cas de Tai-wan, que és de facto un estat indepen-dent però no reconegut pels estats queno volen enfrontar-se a la RepúblicaPopular de la Xina) també es podenproduir reconeixements sense la ple-na efectivitat dels mecanismes decontrol de territori i població, això vasucceir en el cas de Kosova, que era unterritori administrat per un protecto-rat internacional en el moment de ladeclaració d’independència. En elfons, el govern autonòmic proporcio-na avui mateix unes eines de controlparcial de territori i població que, ambl’antecedent de la declaració, podrientenir rellevància a efectes de reconei-xement internacional i és per això quepartits com ara el PP, Ciutadans i Voxreclamen l’aplicació indefinida de l’ar-ticle 155 de la Constitució i tapar aixíqualsevol escletxa susceptible de pro-moure la secessió.

TOT AIXÒ QUE DESCRIVIM aquí revela,en definitiva, que qualsevol estat sobi-rà pot reconèixer la República Catala-na en qualsevol moment. En aquestsentit, allò que al meu parer calposar de manifest és que un eventualreconeixement ha de ser acceptatvingui de qui vingui perquè això signi-ficaria l’entrada de Catalunya en elsistema de relacions directes ambels altres agents de la comunitat inter-nacional i permetria, comptat i deba-tut, fer política internacional queatiés nous reconeixements i final-ment la consolidació del nou espai so-birà.

Hèctor López Bofill. Professor de dret de la UPF

Reconèixer la RepúblicaTribuna

SísifJordiSoler

et aquí que un dial’individu desco-

breix que dins seuexisteix una cosa queel metge anomena ve-sícula biliar. De cop i

volta la cosa es manifesta, decideixcontraure’s i fa mal, un mal suportable,però un mal que amaga un risc real demort. La causa del dolor són unes peti-tes pedres que es formen al seu inte-rior. L’home no en té prou amb les pe-dres que es troba pel camí, per fer-loensopegar, que se n’ha de crear depròpies, dins seu, per complicar-se en-cara més l’existència. Són càlculs dimi-nuts, però un obstacle petit a vegadeses pot convertir en un mur insalvable.

Cal estar atents, no val a badar, cal ex-tirpar; cirurgia neta, fina i precisa.

N’hi ha que viuen sense cor, aliens aldolor dels altres, i n’hi ha que desprésde passar per la sala d’operacions vi-uen sense vesícula biliar, i tan carpan-tes com havien estat sempre. No deixade ser paradoxal que alguns puguinanar pel món prescindint del batec del’òrgan més vital de tots, i en canvi d’al-tres per fer vida normal no tinguin mésremei que desprendre’s d’aquest sacdiminut i carregat de bilis que és la ve-sícula.

L’individu es diu Espanya i la vesícu-la, una insatisfeta Catalunya que es re-gira sobre si mateixa farta de diges-tions pesades i de carregar rocs inútil-ment. I Espanya s’esvera: què passa!!!Ho té molt fàcil, no cal patir inútilment,ni fer el cor fort, ni aplicar cataplasmesabsurds. Cirurgia fina i avall, i a treba-llar més i millor, com fa el fetge en de-tectar que ha desaparegut la vesícula.

V

De set en setJordi Panyella

La vesícula

Els espanyols ho tenen moltfàcil, no cal patir inútilment;cirurgia fina i avall

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE FEBRER DEL 20196 |

“Volia mostrar quela violència éstransversal, no hiha un perfil dedona maltractada”

Lluís Llach datal’inici dels treballsper quan acabi eljudici al govern alTribunal Suprem

El debat perelaborar laConstitució

Entrevista a ladiputada JennDíazNacional

L’esclat hiperbòlic de lapolítica espanyola, amb laconvocatòria d’una granmanifestació que aplegaràles tres dretes –el PP, Cs iVox– demà a la plaça Colónde Madrid contra el diàleg,ha situat el fil de comunica-ció entre el govern espa-nyol i la Generalitat al límitdel trencament. En plenapugna per la mesa de par-tits amb el relator, i quanfalten cinc dies perquè elCongrés voti si permet tra-mitar els pressupostos del2019 o els enterra, el go-vern de Pedro Sánchez vadir prou: va oferir una me-sa de partits d’àmbit esta-tal amb el “facilitador”, pe-rò sense poder parlar delreferèndum. Un “o ho aga-feu o ho deixeu” d’ultimà-tum al govern, i amb el ne-guit per la marxa Per unaEspanya unida. Eleccionsara!, amb la qual les dretesvolen que l’agitació als car-rers de Madrid precipitiles eleccions. A la Generali-tat, el vicepresident PereAragonès i la consellera El-sa Artadi van encaixar l’en-vit culpant La Moncloa de“trencar” i prometent “norenunciar al dret a l’auto-determinació”.

La setmana inauguradadilluns amb una esmenaa la totalitat d’ERC al pres-supost que va agafar elPSOE amb el peu canviatculminava ahir amb el re-gistre de l’esmena de re-buig per part del PDeCAT.En paral·lel a l’enrocamentpúblic dels dos partits in-dependentistes, els mis-

satges al grup de Whats-App Coordinación BCN-Madrid que la vicepresi-denta espanyola, CarmenCalvo, té amb Aragonès iArtadi han estat cons-tants. “El tenim per dir-nos: «Et puc trucar a lesquatre?» I tu li dius: «No, ales quatre soc al Senat, tru-ca’m a les sis.»”, relatavaCalvo dimecres a la SER.I així va sorgir la figura delrelator neutral, que el go-vern volia que tingués unperfil de mediador interna-cional per a una mesa esta-tal i que Calvo rebaixa a un

autòcton a la mesa de par-tits catalans.

Al final d’un Consell deMinistres enrarit en quèal retard de tres quartsd’hora en la compareixen-ça –pels contactes in extre-mis–, s’hi va afegir fins al’últim moment l’enigmade qui ho faria, al final quidonava la cara no era laportaveu Isabel Celaá, sinóCalvo, en l’ull de l’huracàper haver beneït el relator iatacada per les dretes, pe-rò també pels barons socia-listes de l’Espanya interiori per històrics com ara Fe-lipe González i AlfonsoGuerra. L’oferta del docu-ment de Pedralbes ampliatamb la mesa de partits–ara sí– d’àmbit estatal,amb el PSOE i Podem asse-guts amb el PSC, ERC i el

PDeCAT sota la batutad’un “facilitador” a escollir,però, no va convèncer Ara-gonès i Artadi, perquè esrebutgen els noms oferts ialhora es veta el dret a deci-dir com a tema de debat.“Aquest govern no accep-tarà mai el plantejamentd’un referèndum d’autode-terminació”, advertia Cal-vo dos dies abans de l’aplecespanyolista. “La situaciós’encalla perquè no s’ac-

cepta”, reblava. El desig deLa Moncloa és que la du-resa amb Quim Torra il’enaltiment de la unitatd’Espanya desinflin lamarxa de Colón i evitin quehi vagin socialistes disgus-tats amb Sánchez.

“El temps s’escurça”Calvo prevé que el governespanyol no pot apujarl’oferta i es planta, i alertaERC i el PDeCAT que la

conseqüència d’enterrar elpressupost dimecres és for-çar eleccions el 2019. “Sen-se pressupost, el tempss’escurça”, deia Calvo, queobria així la porta a un su-perdiumenge el 26 de maig.

El vicepresident Arago-nès, però, imputa la fi deldiàleg a Madrid: “És el go-vern de l’Estat el que tren-ca.” L’home fort d’ERC vareprotxar a Calvo l’exigèn-cia d’oblidar el dret a deci-

dir per seguir amb el diàleg.“No demanem al governespanyol que renunciï a launitat d’Espanya i, pertant, nosaltres no entenemque se’ns posi aquesta con-dició per negociar, perquèaixò no és una negociació,és una adhesió”, rebatia.Dit això, Aragonès reptaSánchez a tornar a seure:“Davant un govern espa-nyol que abandona l’espaide diàleg, el govern catalàcontinuarà assegut sem-pre a la taula de diàleg.”

Prec per retirar l’esmenaEn sintonia amb ell, la con-sellera de Presidència, ElsaArtadi, culpa Sánchez de“cedir” davant la dreta i laultradreta que agiten elscarrers. “És un govern quesempre ha parlat de diàleg,però que, a l’hora de con-

PROU Sánchez es planta amb unamesa d’àmbit estatal i un relator, peròtanca la porta a parlar de referèndumFI El govern culpa La Moncloa i mantél’autodeterminació URNES “El tempss’escurça sense pressupost”, diu Calvo

David PortabellaMADRID

Diàleg al límit del tre

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Aquest govern noacceptarà mai elplantejament d’unreferèndumd’autodeterminació”Carmen CalvoVICEPRESIDENTA ESPANYOLA

“És l’Estat qui trenca.No acceptem que ensdemani renunciar ales nostres conviccionsper seure a la taula”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Lamentem que elPSOE cedeixi a qui vacontra la democràcia.Li falta coratge perconcretar el diàleg”Elsa ArtadiCONSELLERA DE PRESIDÈNCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Moncloa confiaque la duresa ambTorra desinfli lamarxa a Colón

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE FEBRER DEL 2019

No era la forma,era el fons

L’APUNT plasmar amb fets aquest consens; el què i el comd’aquest diàleg, i així ho han estat negociant per po-der-ho concretar. Espais de diàleg estatals o catalans;mediadors o relators, però, tota aquesta discussió perparlar de què? Si no és sobre autodeterminació, comahir va dir la ministra, de què vol tractar Sánchez? Calmés temps, més sinceritat o millor comunicació?Emma Ansola

Gairebé dos mesos de diàleg i tornem a ser on érem.Les forces independentistes sempre han reclamat ungest al govern espanyol que impliqués el reconeixe-ment que el conflicte entre Catalunya i Espanya és po-lític, que cal abordar-lo des de la política, que són duesparts les que han de dialogar i que la solució passa perles urnes. Això semblava acordat i ara es tractava de

cretar, li ha faltat coratgeper passar de la retòrica a larealitat”, lamenta Artadi.Segons va revelar Arago-nès, dijous Calvo va pregara ERC el gest de retirar l’es-mena durant el dia d’ahir,i al PDeCAT, que no presen-tés la seva al registre delCongrés. I tot, com a gest debona voluntat. “Les últimes24 hores, el govern espa-

nyol ha tingut molta pressaper tancar un acord que es-tàvem molt lluny de poderassolir”, resumia Artadi.

Amb el diàleg sobre lacrisi política al límit deltrencament, La Moncloaté obert el canal estricta-ment institucional i instaels grups a no bloquejar elpressupost per allargarl’etapa de Sánchez fins al

2020. “Ningú podrà expli-car amb raons un no, no ésfàcil d’entendre”, va dirCalvo per posar pressió.

Valls, barons i FalangeAmb el diàleg suspès, elPP, Cs i Vox mantenenuna marxa a Colón queagafa volada, perquè final-ment hi aniran els baronsmoderats del PP, l’andalúsJuanma Moreno i el gallecAlberto Núñez Feijóo, cri-dats a files per Pablo Casa-do. Tot i compartir aplecamb la ultradreta xenò-foba amiga de Marine LePen, ahir es convidava a lacita l’alcaldable barceloníManuel Valls, que anirà aColón “sense complexos”.També hi assistiran grupsdevots de Franco com araFalange, Hogar Social Ma-drid i España 2000. ■

encament

La Guàrdia Urbana de l’Hos-pitalet va clausurar ahir el bardel camp de futbol municipaldel Gornal, a l’Hospitalet, onel 13 de gener el partit ultra-dretà Vox va organitzar unapaella que va acabar ambcàrregues policials. La clau-sura ve motivada perquè l’ad-

judicatari del bar no paga alconsistori el cànon correspo-nent ni el patrocini al club queestablia el concurs. El 2016l’Ajuntament va iniciar elprocediment de rescissió,contra el qual l’adjudicatariva recórrer, però el jutge noli va donar la raó. ■ R.M.B.

La consellera portaveu i el vicepresident,Elsa Artadi i Pere Aragonès, comentant ahirla resposta a la vicepresidenta de l’Estat,Carmen Calvo ■ ACN / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Clausurat el bar de la paella de Vox

A pocs dies de l’inici del ju-dici de l’1-O i en plena criside les relacions entre elsgoverns de Catalunya i Es-panya, el president de laGeneralitat, Quim Torra,analitza, en una entrevis-ta que aquest diari publi-carà demà, la situació polí-tica actual. En aquestaconversa, que es publicaràal diari i al web –i ques’emetrà íntegra per ElPunt Avui Televisió a les13:30 h–, el president esmostra “en forma” i “deci-dit” a continuar endavant.“No. De cap manera. I aramenys que mai”, responquan el director d’El PuntAvui, Xevi Xirgo, li pre-gunta si en algun momentli ha passat pel cap dimitir.I, tot i reconèixer que és al’epicentre del conflicte ique les relacions al governhan passat per alguns mo-ments de dificultat, sostéque el govern català “estàen el camí per fer efectivala República”.

L’entrevista, d’una ho-ra de durada, gira bàsica-ment sobre dues qües-tions: el diàleg amb l’Estati el judici de l’1-O. El presi-dent repta en diferentsocasions el president Pe-dro Sánchez a fer front a lasituació i a asseure’s “a ne-gociar de veritat”. Admet,però, que des d’ahir ha no-tat “un canvi d’actitud” delgovern de Madrid i l’atri-bueix en gran part a lapressió que rep el líder es-panyol. “Això demostraencara més la necessitatd’un relator”, insisteix.Torra parla també de lacrispació que es viu al Par-lament de Catalunya i ad-met la dificultat de relacióamb la líder de l’oposició,Inés Arrimadas. Quant aljudici, tot i que es mostraconvençut que els acusatshan de ser absolts de totesles acusacions, no s’estal-via alguns retrets: “La cre-dibilitat de la fiscalia i delsjutges espanyols ha vore-jat el zero”, diu en analit-zar els nombrosos suma-ris que hi ha oberts.

Torra: “Estic enforma i el país estàferm i decidit”a El president Torra analitza demà, en una entrevista a ElPunt Avui, les relacions entre el govern català i l’espanyol

RedaccióBARCELONA

“Amb Arrimadassempre he intentatmantenir un tocorrecte, però el d’ellaha estat d’agressivitatdes del primer dia”

Un moment de l’entrevista, enregistrada al Palau de la Generalitat ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No oblidaré mai queRajoy va ser qui vaaplicar el 155 i vaabolir les institucionscatalanes”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És molt complicat.En pocs moments dela història hem tingutuna situació tancomplexa i difícild’administrar”

Podeu veure la conversademà a El Punt Avui TV,

a les 13.30 h i a les 22.30 h

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE FEBRER DEL 20198 | Nacional |

Que les paraules substi-tueixin les urnes, de mo-ment. Aquest és el missat-ge que es va llegir ahir en-tre línies durant la presen-tació dels treballs que du-rant els últims tres mesosha portat a terme el con-sell assessor del Fòrum Cí-vic i Social que presideix elcantant, escriptor i perio-dista, Lluís Llach. El pla detreball va ser presentatahir al president Quim

Torra i l’objectiu d’aquestafeina és arribar a crear lesbases fundacionals del fu-tur polític de Catalunya. Agrans trets es vol sabercom volen els ciutadansque sigui Catalunya, per laqual cosa el primer pas se-rà posar en marxa debatsciutadans arreu del terri-tori després de les elec-cions municipals ques’han de celebrar el 26-M.Llach va fixar l’arrencadad’aquests debats a l’estiu.Aquesta primera fase delprocés tindrà una durada

de sis mesos i està oberta atota la ciutadania amb ins-cripció prèvia. “Que lagent s’expressi i mostriquines són les seves in-

quietuds sobre el futur delpaís i la gestió pública”, ex-plicava ahir el presidentdel consell acompanyat dela resta de membres de

l’ens. “No pressuposemcap resultat final”, reitera-va Llach, que insistia quela feina del consell no és re-dactar cap constitució.

Després del debat ciuta-dà, es disposarà d’un pri-mer resultat i unes conclu-sions que es traslladaran auna plataforma a la xarxa.A partir d’aquí agafarà lesregnes del procés i la ges-tió d’aquesta informacióun nou ens que s’ha acor-dat anomenar Entesa Na-cional per al Debat Consti-tuent, amb representants

d’entitats i associacions,que serà l’òrgan encarre-gat de crear el Fòrum Cí-vic i Social. El consell re-comana que aquest nouens, d’entre 1.000 i 2.000persones, estigui formatper quatre grups: un esta-ria format pels partici-pants en els debats ciuta-dans, que serien triats persorteig; un altre per ciuta-dans majors de 16 anysque també serien triats al’atzar; el tercer grup cons-taria de representants dela societat civil, i, final-ment, l’últim grup es con-figuraria amb represen-tants polítics, fonamen-talment càrrecs munici-pals. Serà aquest fòruml’encarregat de redactarles “bases constitucio-nals” del futur polític deCatalunya que es lliuraranals partits polítics, elsquals serien els compe-tents per crear una assem-blea constituent.

“La gent està desmobi-litzada, però no pas des-motivada”, asseguravaLlach, que espera que laresposta de la ciutadaniasigui molt positiva a l’horade participar en aquestsprimers debats que co-mençaran a l’estiu. Tot elprocés podria acabar laprimavera del 2020. “Famés de set anys que ens es-tem constituint a sobre iaquesta pulsió honestadels ciutadans s’ha de po-der expressar”, hi afegiaLlach, que assegurava queun procés com aquest nos’ha fet mai abans, tot i queper a la seva elaboracióhan tingut en compte al-tres processos consti-tuents. El consell assessor,però, rebutja que es tractide la redacció de cap cons-titució, ja que no hi ha pre-fixada cap idea de país, si-nó que seran els ciutadansels que ho determinin. ■

Llach fixa l’inici del debatconstituent després del 26-M

Emma AnsolaBARCELONA

a El consell assessor exposa al president Torra els treballs per impulsar un fòrum ciutadà que posiles bases del futur polític de Catalunya a La primera fase començarà a l’estiu i durarà uns sis mesos

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

“Aquest país s’estàconstituint a sobre desde fa 6 o 7 anys, eldebat servirà perquèsapiguem on som”Lluís LlachPRESIDENT DEL CONSELL ASSESSOR

6mesos durarà la primera fa-se, que s’iniciarà a l’estiu i in-clourà debats ciutadans alvoltant de deu temàtiques.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El president Quim Torra escolta l’explicació dels membres del consell assessor dirigits per Lluís Llach, ahir al Palau de la Generalitat ■ JUANMA RAMOS

1822

05-1

2043

51L

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE FEBRER DEL 201910 | Nacional |

L’Audiència de Gironadesestima circumscriuredins d’un delicte d’odi unstuits que comparaven l’in-dependentisme amb el na-zisme i l’Alemanya delTercer Reich. Els va feruna usuària de Twitter afinal del 2017, en resposta

a un missatge d’un ciutadàalemany, resident a les co-marques gironines. L’ho-me va escriure que sentia“vergonya aliena i ràbiad’un Estat que tolera i pro-tegeix els feixistes espa-nyols”. La dona li va enviarfins a cinc tuits, dient-lique el més probable és queell fos descendent de nazishitlerians; i també li va po-

sar: “Han fet de Catalunyauna Alemanya del 1933;els jueus som els catalansno independentistes.”

L’home ho va denun-ciar i el jutjat d’instrucciónúmero 2 de Girona ho vaarxivar provisionalment.Va presentar llavors un re-curs a l’Audiència, que l’hadesestimat. El tribunal dela secció quarta assenyala

que, per tal que existeixidelicte d’odi, hi ha d’haver“un grup discriminat oamenaçat”, en el qual nos’haurien de considerarcom a col·lectiu “els polí-tics, els policies, els jutgeso els fiscals”. El tribunal ar-gumenta que, en aquestcas, els tuits poden resultar“humiliants o menysprea-bles”, si bé es qüestionen “a

quin grup social en perilld’alta vulnerabilitat perta-ny el denunciant”. Contes-ten: “Pensem que a cap; seralemany respon a una qües-tió de nacionalitat i els inde-pendentistes catalans fanreferència a una ideologia.”En aquest sentit, l’Audièn-cia no creu que els atacs in-dividuals que va rebre l’ho-me suposin un atac col·lec-tiu: “Tot i que des del puntde vista independentistales piulades poden semblarrepugnants, nauseabundesi immundes, no van més en-llà d’una crítica irada a lespolítiques que pretenen laindependència.” ■

Un tribunal no veu delicte d’odi adir nazi a un independentistaG. PladeveyaGIRONA

El Palau de Justícia a Girona,on hi ha l’Audiència ■ Q. PUIG

El fiscal de delictes d’odide Barcelona, Miguel Án-gel Aguilar, ha decidit re-córrer a l’Audiència Pro-vincial per l’arxivament,per part del jutge, del cascontra l’exconsellerd’ERC Josep Huguet, perun retuit en què es relacio-nava amb la ultradretanaUnidad Nacional Españo-la la secretària judicial deljutjat 13 que investiga l’1-O i que va participar enl’escorcoll a la conselleriad’Economia el 20-S.

L’exconseller va rebo-tar al seu perfil de Twitter,el 22 de maig de l’any pas-sat, un tuit en què es mos-trava la foto, el nom i elcàrrec de la secretària ju-dicial Montse del Toro i sela definia com a seguidorad’Unidad Nacional Espa-ñola. Dies abans, el 16 demaig diversos diaris iagències informatives vanpublicar que el jutge delSuprem Pablo Llarena

suspenia la declaració dela secretària judicial, dequi donaven noms i co-gnoms, perquè la fiscaliahavia sol·licitat que fosconsiderada “testimoniprotegit”.

Informació ja publicadaL’11 de maig, OK Diario jahavia informat amb nom icognom que el jutge l’ha-via citada a declarar. El 21de maig el diari Público in-formava que la secretàriajudicial i testimoni del 20-S era seguidora a les xar-xes socials d’Unidad Na-cional, Ciutadans i Lleida-tans Contra la Indepen-dència, informació quetambé havia publicat OkDiario. És després de lle-gir aquestes dues darreresinformacions que l’afecta-da denuncia a la fiscaliadel TSJC que els mitjansestan difonent la sevaimatge amb “afirmacionstendencioses” sobre les se-ves afinitats ideològiques.

El fiscal Aguilar, que java imputar per delictes

d’odi els mestres de SantAndreu de la Barca per l’1-O, va fer-se càrrec del casimputant exclusivamentl’exconseller Huguet percoacció i delicte contral’administració de justíciaen la persona de la secretà-ria judicial. Segons l’acusa-ció, el retuit d’Huguet pre-tenia “acoquinar-la” abansque testifiqués en el judicicontra els líders indepen-dentistes catalans.

Tant la policia judicialcom el fiscal suposen queHuguet va fer el tuit conei-xedor que la secretària ju-dicial era “testimoni prote-git” del Suprem tot i que nose li concedirà aquestacondició fins al 5 de juliol.En una de les interlocutò-ries, la policia judicial tam-bé va posar en dubte queHuguet no tingués malvo-lença contra Montse delToro i el jutjat 13, tenint encompte que l’exconsellerhavia publicat un article aEl Punt Avui en què de-nunciava que l’Estat vio-lentava les seves pròpies

lleis per construir el “mun-tatge teatral” de la violèn-cia ciutadana del 20-S.

Finalment, el jutged’instrucció 22 de Barcelo-na, Juan Emilio Vilá Mayo,ha arxivat aquest generel cas en considerar queHuguet no tenia per quèconèixer la condició de tes-timoni protegit ni el mo-ment en què va accedirl’afectada a aquesta con-dició.

Llibertat d’informacióBasant-se en sentènciesprèvies, el jutge conclouque difondre al perfil per-sonal informacions quecorren obertament perxarxes socials i mitjans decomunicació no pot cons-tituir delicte contra la lli-

bertat de les persones. Eljutge situa en l’àmbit de la“llibertat d’informació” larepiulada de l’exconselleratenent a la “rellevànciasociopolítica” de la infor-mació.

De fet, la mateixa afec-tada va declarar a la policiaque la seva imatge era ac-cessible des del seu perfilde Facebook a familiars iamics i que no havia rebutamenaces ni insults ni ve-xacions des que s’havia fetpública la seva identitat.

El fiscal, però, ha deci-dit presentar recurs a l’Au-diència contra el tanca-ment del cas. L’exconse-ller Huguet acusa el minis-teri públic de “persecuciópolítica” i es pregunta perquè ell és l’únic imputat

–no ho és cap dels mitjansque prèviament van infor-mar de la identitat i lesafinitats polítiques de lasecretària judicial ni lapersona que va originar lapiulada a Twitter ni capdels centenars o milers depersones que el van poderretuitar.

En aquest sentit, apun-ta que en els informes poli-cials se’l qualifica de “col-laborador executiud’ERC”, quan fa anys queja no és a la direcció.

I recorda que, al febrer,ja se’l va relacionar amb elfull de ruta de l’1-O perquèhavia publicat un article aEl Punt Avui que havia en-viat, com a d’altra gent, aLluís Salvadó, un dels in-vestigats pel jutjat 13. ■

Xavier MiróBARCELONA

El fiscalinsisteix contral’exconsellerHuguet, absolta El fiscal que va inculpar els mestres per l’1-O recorre contrael cas a Manté l’acusació per un retuit sobre la secretària del20-S que el jutge considera “llibertat d’informació”

L’exconseller Huguet, aquest gener, a les portes de la Ciutat de la Justícia ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 11

1275

42-1

2038

88L

Per primer cop des que elmes de març passat va ha-ver de marxar a l’exili,Marta Rovira, secretàriageneral d’ERC, es va reu-nir a Ginebra amb el grupparlamentari de la forma-ció republicana. Entre ellshi havia el diputat exiliat aBrussel·les des de fa gaire-bé un any i mig, Toni Co-mín.

La reunió va servir coma punt d’inici de la gira in-ternacional que durà a ter-me el partit amb la finali-tat de denunciar, segons lasecretària general, la re-pressió política de què ésvíctima Catalunya, que

s’ha convertit en “un ins-trument de l’Estat espa-nyol, governi qui governi”.La gira, que realitzaran di-putats republicans exer-cint com a “ambaixadors”i traslladant-se a l’exte-rior, anirà dirigida a parla-mentaris d’altres estats iservirà també per expres-sar la voluntat d’una sorti-

da pacífica al conflicte ter-ritorial. D’aquesta mane-ra, ERC apostarà per l’es-tratègia internacional i lacerca d’aliances per ferfront al judici contra l’1-O.

Marta Rovira va aprofi-tar també la roda de prem-sa posterior a la reunió,realitzada davant la seu deles Nacions Unides, per ce-lebrar l’efecte que ha tin-gut l’esmena a la totalitatal pressupost general del’Estat presentada perERC, la qual ha propiciatl’obertura d’un debat so-bre el diàleg per a una solu-ció política al conflicte perpart de Pedro Sánchez.Rovira va advertir la ne-cessitat d’una solució polí-tica pacífica, encara que fi-nalment no s’assoleixi unacord en matèria pressu-postària, assegurant que“dialogar és el que fariaqualsevol estat de dret idemocràtic del món”.

Finalment, Rovira vaaprofitar per explicar queels republicans convida-ran a Madrid observadorsinternacionals perquè pu-guin seguir el judici que co-mença dilluns vinent alTribunal Suprem. ■

a El grup parlamentari es va reunir a Ginebra amb la secretària general, Marta Rovira a Rovira vacelebrar l’esmena a la totalitat al pressupost i aposta per una solució política amb l’Estat

RedaccióGINEBRA

Gira internacional d’ERCcontra la repressió política

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La CUP va fer una crida a la“mobilització popular perma-nent” contra el judici per l’1d’octubre i presentà el mani-fest Ho tornaria a fer, en quèreivindiquen la desobediènciacivil com a “eina imprescindi-ble de canvi i de transformaciósocial i política”. Carles Rierava defensar que “és l’hora dela gent i del carrer” desprésque tant el govern com el Par-lament hagin demostrat una“falta de voluntat i capacitatper fer eficaç i efectiu” el dret al’autodeterminació.Comín, Vilalta, Torrent i Rovira, durant la roda de premsa

posterior a la reunió feta a Ginebra ■ ACN

“No ens volemquedar en un debatintern [...] perquè hemvist que no hi hasortida política”Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CUP fa unacrida a ladesobediència