REPARTIMENT:

BARBRA STEWART:DOUGLAS:

JIM STEWART:ANNA LODGE:

JENNY STEWART:DOROTHY COLLINGS:

COOPER:BEN HOWARD:

MARY McQUEEN:MILLER:

JACK STEWART:LANCASTER:

SAM POWL:MAUREEN OHARA:

DONALD:JOHN B. WAYNE:

ANDREW OHARA:FERGUSON:

FRANK J. LEE:McGREGOR:

FLANAGHAN:MAX-COOPER:

JOS DE MENDOZA:CONALLY:

GLEEN:NOTARI GIBSON:

CURTIS:TELEGRAFISTA:

JAMES STEWART:ACTOR:

JOHN STEWART:PRESENTADOR DEPISODIS:

SOLDATS DEL SET DE CAVALLERIA:

VAQUERS:

DONES:

MINERS:

INDIS:

EPISODI 1

LA RUTA DE LOEST

Sobre la ruta dels peoners, una heroica famlia de colonitzadors s entorpida en el seu avan per una tribu de salvatges, entestats a frenar el progrs i locupaci del seu territori.

(El parapet, format destris miserables i de restes dun carro, est erionat de fletxes. Els sioux reprenen la ronda infernal amb gran cridria i pluja de fletxes. Els assetjats escupen foc granat i efica. Tot dun plegat, Jack Stewart sincorpora i desafia imprudentment els pells-roges amb el puny.)

JACK: Fills del Gran Manit, veniu si sou homes! Us rentar la cara dargila!

BARBRA: (Intentant intilment fer-li adoptar una postura ms segura) Jack, que tembales!

JACK: Acosteu-vos, micos indecents, us arrencar les vergonyes! Salvatges, morts de gana, emplomats!

BARBRA: Jack, no temmerdis!

JACK: Tu, calla.

BARBRA: Que el cel ens empari, li ha vingut el rampell!

JACK: Gallines, tremoleu noms de sentir-me la veu, sembleu lloques! (Riu.) Tites, tites, tites, teniu, entomeu veces! (Dispara.) Tites, tites! Espereu, nhi ha per a totes!

(Malgrat loposici de Barbra, Jack salta el parapet i avana tot disparant.)

BARBRA: Jack, no siguis ximple, torna!

JACK: Tites, tites! Pollastrets, capons, Jack Stewart desafia les vostres fletxes de joguina!

JAMES: Aquesta no me la perdo! Pap, esperam deixa-men uns quants!

BARBRA: (Tot ventant-li un clatellot) No et moguis i dispara! (Disparant ella tamb.) Es veu que s hereditria, aquesta dria!

JACK: Lhome blanc avana sol, incontenible, cap al Pacfic! Pas lliure a linvulnerable Jack Stewart! Aquesta terra s verge i ha de ser meva, ha de ser meva!

(Els seus brams sn tallats en sec quan una fletxa se li clava a l'estrnum. Jack cau agenollat amb la incredulitat pintada al rostre. Cessen els trets, per no la ronda.)

JACK: No pot ser, Du meu, m'has tornat a abandonar.

JAMES: (Intenta saltar.) Pare!

BARBRA: (Retenint-lo.) Quiet, i no deixeu de disparar, coi!

JAMES: Est ferit, no puc abandonar mon pare com un gos.

BARBRA: Ton pare ja s mort, o poc se n'hi falta. Dispara, et dic!

JOHN: Escolteu!

(Llunyana encara, per ntida, la corneta del Set de Cavalleria suspn la pluja de fletxes i fa fugir els brbars. La famlia Stewart salta el parapet i s'agrupa entorn del pare moribund. Apareix el major John B. Wayne, seguit del seu abanderat.)

WAYNE: Senyora, senyors, es presenta el major John B. Wayne, cap del Set de Cavalleria. Una vegada ms, hem fet honor a la nostra divisa: Omnia Providentialis que vol significar sempre en el lloc precs en el moment oport. Us prego que refreneu les demostracions d'agrament, car considero que complir un deure no mereix lloances.

(Atrafegada entorn del pare, la famlia no presta l'atenci deguda al discurs. Wayne cerca una posici ms favorable.)

WAYNE: Senyora, senyors, es presenta...

BARBRA: Major, cinc minuts de retard.

WAYNE: Senyora, malgrat els advertiments, heu traspassat els lmits aconsellats.

JACK: Cercvem terra frtil, major, no un desert.

BARBRA: No xerris, que et dessagnes. Major, teniu benes?

WAYNE: Senyora meva, ha estat un honor salvar-vos d'aquesta purrialla. Si a hores d'ara les vostres cabelleres no guarneixen llances ndies a tall de trofeu, ha anat d'un pl.

BARBRA: Major, he dit que em calen benes.

WAYNE: Les baixes del Set de Cavalleria sn sempre absolutes. Vull dir que no tenim temps d'ocupar-nos dels ferits. En canvi, els oferim l'oportunitat de morir com herois.

BARBRA: Jenny, busca'm un llenol.

JACK: Tot s intil, no esguerris l'aixovar de la nena, ara, tu. Aquesta terra indmita exigeix un tribut de sang i m'ha tocat a mi. Sembla una vall frtil. Enterreu-me aqu mateix i construu el ranxo prop de la meva tomba. Et deixo tres fills i una filla, Barbra, una crrega feixuga. Si et resulta excessiva t'autoritzo unes segones npcies. Fills meus, aquesta vall, convertiu-la en un jard. (Expira.)

BARBRA: (S'aixeca desprs d'haver-li tancat els ulls.) Ara caldr ser forts, molt forts.

WAYNE: Senyora, el meu condol. Els aconsello d'establir-se en aquesta vall, tal com ho ha desitjat el difunt. Ms enll del riu no puc garantir-los cap protecci.

BARBRA: I ms en, major?

WAYNE: Far el que pugui.

BARBRA: (Desprs de recrrer lentament la vall amb l'esguard.) Ens quedem aqu. Al capdavall, hem perdut cavalls i carros. John, James, Jim, obriu la fossa aqu mateix.

(Els fills agafen pics i pales i tots formen un semicercle. Els homes es treuen el barret.)

BARBRA: Pobre Jack, esps, gran ills, tu i els teus rampells... El primer ens va costar la hisenda, el segon, l'expulsi de Missouri, i ara hi deixes la pell. Volies conquerir una terra i fer-la treballar pels teus fills: ho has aconseguit. Comencen per cavar la teva sepultura, per aquesta vall s nostra. De carena a carena, el teu cos acollir les llavors i les convertir en esplndides collites. Engreixars l'herba de les pastures, alimentars la saba dels pomers, i fecundars l'hort. (S'ajup i recull un grapat de terra.) Jack Stewart, descansa en pau, la terra que t'acull s teva i ben teva.

(Lentament, Barbra esmicola el grapat de terra sobre el finat.)

WAYNE: Altament emotiu. Benvinguts, coratjosos peoners. Compteu sempre amb el Set de Cavalleria. Senyora, li beso la m. Ah, penseu a registrar la propietat abans d'un mes. I ara, permeteu-me d'anar a enllestir la feina. Corneta, toc de reagrupament! (Surt cridant.) Extermini, extermini!

EPISODI 2

OR I WHISKY

Desprs de tres anys de sacrificis els Stewart van atnyer la prosperitat. I els peoners anaven passant sempre cap a l'Oest esperonats per un sol desig: conquerir terres semblans.

(Un campament prop del riu.)

O'HARA: Eren durs, els fesols.

MAUREEN: T'ho havia advertit, els faltava un bull.

(O'Hara treu una ampolla de whisky d'un sarr i en beu un glop.)

MAUREEN: Deien que era Xauxa, aquest pas, i fa cinquanta-quatre dies que no mengem carn!

O'HARA: Pobra filla meva, com t'has de veure! Ton pare a presidi, el casament desfet, l'emigraci, setmanes i setmanes de cam polsegs... Pacincia, Maureen, aquest s el cam de la fortuna i el Senyor ens guia. (Amb els palmells dirigits al cel.) Senyor, Senyor, tu que alimentes els teus ocells i vesteixes els teus lliris, no abandonis les criatures pastades a la teva imatge, i condueix-nos a la prosperitat. Qu et costa, Senyor, de fer un miracle? Sabem que tu pots fer-lo sense moure ni un dit, amb un sol pensament, si aquesta s la teva voluntat. Amn.

MAUREEN: (Mirant enlaire.) Ni que sigui un parell de bistecs ben sucosos! (Desprs d'una pausa.) No res. I si robvem un vedell?

O'HARA: Ni pensar-ho! Jo, Andrew O'Hara, vaig jurar que si trepitjava terra americana no robaria mai ms. Com podem esperar cap do de la Divina Providncia si no mantenim la nostra paraula?

MAUREEN: I el whisky, era un do del cel, el whisky?

O'HARA: Bah!, una fotesa, tres o quatre ampolletes! No s bo ser tan estricte. La carn s feble, Maureen, filla, per la misericrdia de l'Altssim s infinita.

MAUREEN: Ben dit! Hi ha un ramat a la vora, som-hi!

O'HARA: Quieta! Pensa que ara som ciutadans de la Uni. Aquest s el pas del futur, i nosaltres, peoners, estem aqu per bastir aquest futur sobre bases slides: sacrificis, austeritat i penitncia. I ara, filla, me'n vaig a buscar aigua pel caf.

(De sobte apareix Ben Howard: cabell i barba blancs i llargussims, vestits miserables, aspecte de foll. Va armat i els apunta.)

HOWARD: Lladre, lladre, fora d'aqu! No em deixar robar, la mina s meva, fora, fora!

O'HARA: De qu parles, fill meu?

HOWARD: (Desprs d'examinar-lo.) Ah, no m'enganyes! Has tornat disfressat de pastor, Jerry, per no m'enganyes. Ets ben mort, vaig enterrar-te fa cinc anys amb les meves prpies mans, i ara, jo, Ben Howard, sn l'nic propietari de la mina d'or!

MAUREEN: Est guillat com un boc!

O'HARA: Una mina, ho ha copsat?

HOWARD: Vs-te'n, Jerry, vs-te'n o...

O'HARA: Ben Howard, et conjuro en nom del Senyor, contesta'm, qu n'has fet del pobre Jerry? Parla!

HOWARD: (Deixa el rifle i s'agenolla.) Misericrdia!

O'HARA: He vingut a ajudar-te Ben, l'Altssim s'ha compadit de tu. Ara cal que descarreguis la teva conscincia. Au, buida el pap!

HOWARD: Volien robar-me, eren lladres.

O'HARA: Quants, Ben, quants?

HOWARD: Vuit.

O'HARA: Du n'hi do!

HOWARD: Puc esperar el perd? (Es treu un grapat de pepites de la butxaca.) Sc immensament ric, Reverend, puc pagar la construcci d'un temple.

O'HARA: (Escampa les pepites d'una manotada.) Penses comprar la teva salvaci, pecador? Tens el dimoni al cos, Ben, caldr expulsar-lo.

HOWARD: Reverend, ajudeu-me.

(O'Hara se li acosta i li posa les mans sobre el cap.)

O'HARA: Senyor, que la teva potncia m'assisteixi. Satans, Mefistfele, Llucifer, mals esperits, desallotgeu aquesta criatura i retorneu a l'abisme infernal. Repeteix, fora de mi, bsties immundes!

HOWARD: Fora de mi, fora de mi!

O'HARA: On s la mina, Ben Howard?

HOWARD: Al primer revolt del riu, Reverend.

O'HARA: Digues, pecador, vols retornar al gran ramat del Senyor?

HOWARD: Suplico aquesta grcia.

O'HARA: Has registrat la mina al teu nom?

HOWARD: No he pogut, calia vigilar nit i dia.

(O'Hara li agafa les mans i l'obliga a estendre els braos.)

O'HARA: Pater omnipotentis, expulsa hic et nunc pandemonium internum filius teu Ben Howard! Vade retro! Repeteix, Ben, vade retro!

HOWARD: Vade...

O'HARA: Retro.

(Ben Howard es desploma.)

O'HARA: No ha resistit l'exorcisme.

(Maureen recull febrilment les pepites.)

O'HARA: Maureen, estic despert o somnio?

(Tot excitat, s'asseu i s'acaba l'ampolla d'un glop.)

O'HARA: Jo, Andrew O'Hara, el ms dissortat lladre de joies d'Irlanda, surto de presidi, embarco, arribo a New Orleans, enfilo la ruta de l'Oest, i aqu es produeix el miracle. El miracle, Maureen!

MAUREEN: Robes whisky, et persegueixen a trets, t'escapes a les muntanyes disfressat de pastor, i aqu es produeix el miracle!

O'HARA: El cel es val dels camins ms inversemblants, Maureen. (S'aixeca.) Grcies, Senyor! Tu, Clarivident, saps que per mantenir una promesa cal tenir-ne els mitjans. Tu, Geners, no files prim quan es tracta d'unes quantes ampolletes de whisky. Tu, Misericordis, et compadeixes d'aquest pobre vidu i de l'rfena a crrec seu. Grcies, Senyor! Maureen, filla, s'ha acabat la misria, et trobar un marit millor que no pas aquell tibat de McFerry. Ah, de cop i volta em sento amb la fora moral de realitzar grans empreses, tinc projectes i tot! Obrirem un saloon, un drugstore, i, naturalment, un banc: d'aquesta manera, Maureen, tot l'or que surti de la nostra mina vindr a parar a les nostres arques. Tornarem a viure com senyors, i aquest cop els nostres negocis seran legals, s a dir, que serem senyors com Du mana.

MAUREEN: S, pap, aquest pas s realment Xauxa.

EPISODI 3

LA TECA I LA SECA

Segons l'opini unnime dels experts, el valor del jaciment era incalculable. Ben aviat s'edific una ciutat: Dalton-City. Anys ms tard...

(Safareig pblic a Dalton-City.)

DOROTHY: Rentem, o seria perdre el temps?

A. LODGE: Vost mateixa, amb aquest suc!

MARY M.: Aix ve de la mina. Fa anys que ens fan passar amb raons. Ara, enguany, el rec, el faran, com em dic Mary McQueen!

(Deixa al cabs i inicia el mutis. Apareix el xrif Lee. Camina molt pinxo, s'atura i es fa caure el barret sobre els ulls.)

MARY M.: Ja que veniu al pl, digueu-me, xrif Lee, qu haig de fer per presentar una denncia.

Xf. LEE: Senyores meves, els meus respectes. Qui s el vostre problema?DOROTHY: Xrif, quants dies fa que no us renteu la cara?

Xf. LEE: Estimada Dorothy, aquesta s una pregunta molt ntima, te la contestar a soles.DOROTHY: Su odis! (Li esquitxa la cara.)

Xf. LEE: Uix! Pcora, aquesta nit dormirs sola! (Inicia el mutis.)DOROTHY: Bandarra, quina llengua! Juro que sn calmnies, senyora Lodge!

MARY M.: Ep, que no hem acabat. (Omple un got d'aigua i l'hi presenta.) Qu me'n diu?

Xf. LEE: Sembla xocolata!MARY M.: De la que fa la gata, s llot!

Xf. LEE: Qualsevol cosa que em digui, me la creur. L'aigua, ja se sap, s un vici. Amb un xic de voluntat, acabarem a prescindir-ne.MARY M.: Vici, diu! Escolteu, gran porc, necessito aigua clara per als meus fills, ho podeu entendre?

Xf. LEE: Sense insultar, vena! Mal llamp m'esberli, sc o no sc l'autoritat? Encara em farien renegar!MARY M.: Xrif, cada estiu, quan minva el nivell del riu, l'aigua baixa trbola. Sabeu per qu?

Xf. LEE: Presenteu les vostres queixes a mster O'Hara, senyores.MARY M.: L'any passat ja el vrem arrossegar fins aqu. Ell, que s, molt digne, es fa omplir un got. (Dorothy omple un got i mima la narraci de la senyora McQueen.) Se'l mira a contraclaror i diu...

DOROTHY: Hum!

Xf. LEE: Hum, qu?DOROTHY: s potable.

A. LODGE: Potable, aquest llot?

MARY M.: Senyores meves, no busquem tres peus al gat. El nostre banquer assegura que l'aigua s perfectament potable.

A. LODGE: Doncs jo dic que s infecta!

Xf. LEE: I jo!DOROTHY: Quina barra!

MARY M.: I podeu creure que el nostre banquer parla amb fonament de causa. Com? Que la poblaci de Dalton-City s'exposa a contraure el clera? Indignant! Com podeu pensar, malfiades, que seria capa de fer-nos crrer aquest risc per estalviar-se un grapat de dlars? (Pausa.) Mster O'Hara, temo que el meu discurs no les ha convenudes. Senyores, per dissipar qualsevol recel, per dissoldre injustificades suspiccies, el nostre illustre banquer es disposa, amb la vostra vnia, a ingerir un got sencer, s, senyora, he dit un got sencer, del lquid en qesti. Suplico silenci i molta atenci!

DOROTHY: B, senyores...

MARY M.: Mster O'Hara, no em faci quedar malament. Pensi que jo anava a beure rera seu.

DOROTHY: Tothom sap que si es deixa reposar una estona, l'aigua es decanta i s'aclareix.

(En aquest moment, O'Hara anava a travessar la plaa. S'adona de la presncia del grup i s'amaga darrera un llenol ests.)

MARY M.: (Simulant una confidncia.) Sospito que em vol fer passar per mentidera als ulls d'aquestes venes.

(Dorothy s'acosta el got als llavis.)

MARY M.: Mster O'Hara, em sembla que ja n'hi ha prou, apa, deixi-ho crrer, que agafar unes cagarrines.

DOROTHY: (Tornant el got i reprimint-se el fstic.) Realment, no s gaire bona, tanmateix..., tanmateix oblideu un detall: all dalt, a la mina, qui remena l'aigua? Els vostres homes! M'exigiu aigua clara? Doncs b, jo, per complaure-us, tanco la mina. Ah, ah, us he agafades, senyores meves! Com comprareu els fesols, ara? Qu sento? Preferiu passar amb l'aigua contaminada? Supliqueu? Imploreu? S? B, m'heu entendrit, em compadeixo de vosaltres i no tanco la mina. Mireu si en sc, de comprensiu! I si la m d'obra enxampa un recargolament de tripes i se'n va al canyet, ja en vindran d'altres. Noms cal penjar un rtol, sempre el mateix, d'altra banda: falta personal.

(O'Hara surt del seu amagatall.)

O'HARA: (Brandant el bast.) Males llenges, bugaderes, us far tallar les orelles!

MARY M.: Mite'l!

DOROTHY: Sangonera!

O'HARA: Xrif Lee, si tolereu que aquestes bruixes propaguin faules i m'insultin pblicament, m'atreveixo a pronosticar que no fareu carrera.

Xf. LEE: Pau, pau i silenci. Senyores, qu suggeriu?MARY M.: Que suspengui el rentat del mineral i que els homes construeixin una presa i un rec.

O'HARA: A costa meva? I un be! Heu sentit parlar mai de la llei del benefici mxim? Ignorants, incultes comares! Es tracta d'una llei tan natural i immutable com el cicle de les estacions, com la llei de la gravetat o com el principi d'Arqumedes, a la qual est sotmesa la lliure empresa, i que prohibeix taxativament qualsevol inversi que no produeixi guanys. Com a membre de la comunitat veieu, tinc les mans lligades. I si voleu la meva opini, jo diria als creients, germans, preguem!, i als escptics, hauria de ser una obra pblica!

(S'aixeca el barret i inicia el mutis.)

Xf. LEE: La mina?O'HARA: Redu, no! La canalitzaci. (Surt.)

MARY M.: Sento impulsos homicides.

DOROTHY: Lee, un cop haguem recollit les firmes, podem esperar que el nostre xrif presenti la denncia a l'autoritat competent?

Xf. LEE: Amable concurrncia, tot i que l'abastament d'aigua no s tema de la meva jurisdicci, assumeixo l'encrrec. I amb la confiana que el conflicte es resoldr pacficament, aquest vostre servidor us besa les mans.EPISODI 4

BENVINGUT, EX-MAJOR

Aquell any, la seva va ser terrible.

(Despatx d'O'Hara, en el banc. Acaba d'entrar Barbra Stewart. O'Hara tanca els set panys de la caixa de cabals.)

BARBRA: Honestssim banquer, puc abusar de la vostra amistat?

O'HARA: Disposeu incondicionalment d'aquest servidor.

BARBRA: Desitjaria confiar-vos un capital.

O'HARA: Voleu obrir un compte corrent, potser?

BARBRA: M'hi he decidit.

O'HARA: Barbra, gloris instant! (Li besa la m i obre la caixa de cabals.) Us ha estat inspirada la fe!

BARBRA: He venut un centenar de vaques, les ms escanyolides.

O'HARA: Ben fet, si el bestiar no s'engreixa, cal fer-lo efectiu i dur-lo a pasturar inversions ben grasses.

BARBRA: (Donant-li la bitlletera.) Aquest gest estableix inter nos, Barbra, un vincle sagrat. Que el Senyor el beneeixi i en faci nixer incalculables guanys.

O'HARA: Una National, Barbra, la seva sola presncia conjura els pispes.

(Entra McGregor, el mosso del saloon. s coix i excessivament calms. Duu a la m una capseta metllica.)

McGREGOR: D'aix, mster O'Hara, ja tornem a tenir gresca al saloon.

O'HARA: (Mirant-se el rellotge.) Vatua, avui comena ms d'hora. D'un dia a l'altre les bones maneres reculen. Senyor, quin pecat hem coms? Avisa el xrif.

(McGregor surt.)

BARBRA: Per cert, l'acabo de conixer, el nostre xrif, i he de confessar que el seu aspecte m'ha sobtat. On s'ha vist, un xrif sense afaitar?

O'HARA: Qu voleu, un xrif elegit democrticament...

(Apareix John Stewart. O'Hara desa els bitllets a la caixa de cabals.)

JOHN: (Fent petar els talons.) Respectada mam, mster O'Hara, tinc l'honor d'anunciar-vos la imminent presncia en aquest despatx d'una figura llegendria de la nostra histria, el pacificador de l'Oest, l'exterminador de pells-roges, el fams John B. Wayne en persona!

(Wayne entra i besa la m de Barbra.)

JOHN: Illustre guerrer, la vostra visita honora Dalton-City, ciutat de la qual sou, en certa manera, fundador.

WAYNE: M'afalagues, jovencell.

JOHN: Us professo, amb una gran admiraci, un xic d'enveja: aqu, la mam s'oposa a la meva vocaci per la carrera de les armes. Wayne, us ho prego, intercediu. S que m'esperen gestes glorioses. La nostra Histria, tan curta encara, ha de ser escrita a punta de sabre, i jo, John Stewart en vull ser un protagonista. Convenceu-la, major.

WAYNE: Ex, ex-major! John, quins arguments puc esgrimir si jo mateix he abandonat? Mster O'Hara, es presenta el tirador John B. Wayne, del cos de protecci de la New Diligncies Company, Inc. Crec que el Banc O'Hara ha sollicitat escorta per a un transport especial.

O'HARA: Vs? Agraeixo a la Divina Providncia que m'hagi enviat un home tan extraordinari. (Li estreny la m.)

JOHN: Com? Heu desistit de la vostra missi?

WAYNE: El Set de Cavalleria ja no extermina pells-roges, John, i jo he deixat el Set de Cavalleria. Els tenem acorralats, sabeu? Una tribu de potser quatre-cents. Sistemticament, els anvem liquidant un darrera l'altre. Finalment, les dones i les criatures. Una bona neteja, ho podeu ben creure! I quan torno amb la satisfacci de la feina ben feta, l'Estat Major em recrimina: ha estat una matana innecessria, un genocidi, em diuen. Genocidi? Eren roigs, senyors!, replico. Mireu, addueixen, Washington ha modificat la seva poltica, s'han adonat que tot eliminant pells-roges exterminem la m d'obra indgena, s a dir, esclaus, i llavors cal importar negres. Ser ms rentable convncer els roigs dels avantatges de la integraci. Esclau un pell-roja? I ca! Sn massa orgullosos, i creuen, a ms, que aquesta terra els pertany. Molt b, m'indigno, si creieu que el major John B. Wayne ha de fer de missioner, aneu lluny d'osques. Exigeixo la llicncia! Me la donen, i aqu estic.

JOHN: Jo pregunto, com podem renegar l'ideal d'esbandir els brbars del territori de la Uni per unes raons purament econmiques?

O'HARA: John, el bon vell temps dels grans ideals ja s aigua passada. Avui domina el vil materialisme!

BARBRA: (Aixecant-se.) Resignaci, John.

O'HARA: Pacincia, fill, un dia el mn retrobar la seva espiritualitat.

WAYNE: Mentrestant cal mantenir-se alerta, car el sioux no es resigna.

JOHN: Major, quan arribi el moment, em trobareu a punt. (L'abraa.)

BARBRA: (Iniciant el mutis.) John, se'ns far fosc.

(John fa petar els talons, es duu un dit al barret i surt darrera Barbra.)

WAYNE: Mster O'Hara, em poso a la vostra disposici.

O'HARA: Sabeu que la setmana passada va ser assaltada la diligncia. Dem, Wayne, acomboiareu un carregament d'or.

WAYNE: En responc amb la vida, mster O'Hara.

O'HARA: Esteu de gaita! No em compensareu ni amb set vides: sn cinquanta mil dlars.

(Entra McGregor.)

McGREGOR: No hi s, el xrif.

O'HARA: Avisa el seu ajudant. (McGregor inicia el mutis.) On anirem a parar si les forces de l'ordre es lliuren a la plcida folgana?

(O'Hara tanca la caixa de cabals.)

McGREGOR: D'aix, Lancaster no pot deixar l'oficina, que podria passar alguna cosa grossa, diu, com per exemple si robaven el Banc. (Torna a iniciar el mutis.)

O'HARA: Quin cinisme! Un assalt al banc comparat a una trifulga de cantina! El creieu capa de copsar-hi cap mats? No s pas aquesta la seva escala de valors.

McGREGOR: (Tornant.) Com qui diu, he salvat la recaptaci, mster O'Hara.

O'HARA: Que el Senyor t'ho pagui, McGregor.

(McGregor li dna la capseta i torna a iniciar el mutis. O'Hara obre la caixa.)

O'HARA: Ah, el fidel McGregor! Grcies a la gent d'aquesta fusta podem alimentar certes esperances de salvaci del gnere hum.

McGREGOR: D'aix, Sam Powl assegura que es tracta dels individus que varen assaltar la diligncia.

O'HARA: Diantre, els bandolers!

WAYNE: Mster O'Hara, ats que la companyia s'hi veu involucrada, em crec obligat a ficar-hi la cullerada.

O'HARA: Fiqueu-la, us ho prego de genollons.

(O'Hara i Wayne inicien el mutis.)

McGREGOR: D'aix, patr, la caixa.

O'HARA: (Tornant). Du meu, on tinc el cap avui?

EPISODI 5

SAM POWL, QUINA HORA S?

(Sam Powl, amb un bra penjat del coll, fa solitaris amb la m esquerra. McGregor renta gots darrera el taulell.)

McGREGOR: Expressa un desig, malnima.

MAUREEN: McGregor, fes-me el favor de dir-me miss O'Hara.

McGREGOR: He cregut que venies a donar-me el s.

MAUREEN: Et tallar la llengua, criat! Dna'm deu dlars.

McGREGOR: Miss O'Hara, el teu pare, d'aix...

MAUREEN: Deu dlars, McGregor, m'haig d'anar a pentinar.

(McGregor li dna un bitllet.)

MAUREEN: I si mai em tornes a parlar de matrimoni et far despatxar.

(Entren Flanaghan i Ferguson. Maureen, per sortir, ha de passar entre tots dos.)

FERGUSON: Jo dic, en aquest poble hi ha bon bestiar, Flanaghan!

FLANAGHAN: Em sembla que has dit la veritat, Ferguson.

(Mentrestant, McGregor serveix una ampolla a Sam Powl. Ferguson s'atura en sec quan descobreix el ferit. Flanaghan, ms segur d'ell mateix, reacciona rpidament i l'empeny cap al taulell.)

SAM P.: (Molt baix.) Sn ells.

McGREGOR: (Id. Fregant la taula.) Qui, ells?

SAM P.: Els assaltants de la diligncia.

McGREGOR: Calma, invlid, provar de sortir per avisar al xrif.

FERGUSON: (Baix.) s ell, Flanaghan, i jo dic, ens ha reconegut.

FLANAGHAN: (Id.) Muts a la gbia, palls. Refresquem la gargamella i reprenem tot seguit la cavalcada. (Alt.) Ep, cantiner, tenim una certa pressa.

McGREGOR: Tothom en t. (Darrera el taulell.) Whisky?

FLANAGHAN: Del millor.

FERGUSON: Jo dic, el cam s llarg i polsegs.

FLANAGHAN: Salut!

(Mentre F. I F. Beuen, McGregor treu els diners de la caixa registradora i els fica en una capseta metllica.)

McGREGOR: Sam, ara torno.

FLANAGHAN: (Terrible.) Tu no et mous d'aqu.

McGREGOR: He acabat el mam.

FLANAGHAN: (Deixant el colt sobre el taulell.) Treu gots, cantiner, i desa aquests didals ridculs.

(McGregor li presenta dos gots gegantins. Ferguson els omple i beuen tots dos.)

FERGUSON: Jo dic, s'ha acabat, Flanaghan.

FLANAGHAN: Em sembla que en buidarem una altra.

McGREGOR: Haig d'anar-ne a buscar.

FLANAGHAN: Quiet, ha dit! D'aqu estant veig una ampolla plena.

(McGregor torna a la taula de Sam.)

FLANAGHAN: Qu xerres?

McGREGOR: M'excusava.

(Els deixa l'ampolla sobre el taulell. Ferguson la buida immediatament.)

FERGUSON: Jo dic, amic Flanaghan, aquesta cantina comena a trontollar.

FLANAGHAN: Arrapa't al taulell, Ferguson, sn figuracions teves.

(Tot d'un plegat. Sam Powl s'aixeca i els apunta.)

SAM P.: Les mans enlaire! (Els dos obeeixen.) El xrif, McGregor!

FERGUSON: Ja t'ho deia, Flanaghan.

FLANAGHAN: Quina mosca et pica, cow-boy?

(McGregor surt ranquejant.)

SAM P.: Ah, lladregots, esteu ben cuits! La vostra males no quedar impune.

FLANAGHAN: Desvarieges, nosaltres som absolutament inofensius, oi, tu?

SAM P.: (Li arrenca de l'armilla un rellotge.) Aquest rellotge et denuncia, Flanaghan. Vaig veure't quan l'afaitaves a un viatge, i tu, Ferguson, em vas ferir al bra.

FLANAGHAN: No n'has tingut prou, cotxer? Per qu t'emboliques? Et vrem robar alguna cosa, a tu? Doncs fes via!

SAM P.: No et moguis, Flanaghan, mira que et socarrimo l'armilla.

FLANAGHAN: Au, sollicita una plaa a l'hospital.

(Dimprovs, Ferguson sorprn Sam Powl i el desarma. Tots dos se li llancen al damunt. Sam Powl es defensa coratjosament, arriba a recuperar el colt, per s mort a trets abans de poder disparar.)

FLANAGHAN: Em sembla que ja s'ha acabat.

FERGUSON: Jo dic, si en vol ms, que ho digui. Flanaghan, el temporal no amaina, aquesta cantina balla sobre les ones com una closca de nou.

FLANAGHAN: Amic Ferguson, em sembla que el clima de la comarca no ens escau. Provem-nos d'unes quantes ampolles i agafem el portant.

FERGUSON: Amic Flanaghan, jo dic, tens ra, com sempre.

(Empenyent els batents de la porta basculant, Wayne executa una entrada de professional. O'Hara i McGregor contemplem l'escena de fora estant.)

WAYNE: Mster O'Hara, aqu els famosos Flanaghan i Ferguson, altrament dits F i F, notables assaltants de diligncies.

O'HARA: Arrestats abans de perpetrar el fet!

(F i F es tomben de sobte, per abans que les mans arribin a les pistoles, dos trets del rapidssim Wayne, segant els cinturons, els deixen en ridcul. El gest pdic de F i F s tallat en sec.)

WAYNE: Quiets! McGregor, desarma'ls.

(Mentre McGregor executa l'ordre, O'Hara recull el rellotge i se l'aplica a l'orella. Ajupit, McGregor aplica l'orella al pit de Sam Powl.)

O'HARA: Encara funciona.

McGREGOR: No, est ben mort.

O'HARA: Wayne, que el sacrifici d'aquest funcionari exemplar no sigui estril. Feu-vos crrec del rellotge i que la companyia el restitueixi al seu propietari legtim.

McGREGOR: Ve't aqu el xrif Lee.

O'HARA: Es bona hora!

EPISODI 6

EL VOL D'UN HOME SOL

Finalment, el riu es va assecar. Sobreposant el seny als clams de la conscincia mster O'Hara va despatxar trenta homes amb gran sentiment.

(La mina. Sobre la teulada d'una barraca, Miller, un rentador, armat d'un rifle. En el pati Donald, el capats, i tres miners que contemplen l'escena. Un d'ells condua una vagoneta i s'ha aturat.)

MILLER: O'Hara, grandssim fill de mala mare, vine a dir-m'ho a la cara!

DONALD: Ja est b, Miller, t'he dit que no hi s. Pots esperar-lo al despatx.

MILLER: Ta mare!

DONALD: La teva, Miller!

MILLER: Merda!

DONALD: Vosaltres, a picar. No s un circ, aix.

(Els tres homes desapareixen.)

DONALD: Miller, he fet avisar el xrif. Si no baixes te les veurs amb ell.

MILLER: s O'Hara qui vull veure. L'has fet avisar, llepaculs? Ca, qu has d'avisar, si et paga per estalviar-se aquests trngols!

DONALD: No m'emprenyis.

MILLER: Et t de gos, Donald, et t de gos!

DONALD: Ja m'ests inflant els nassos, Miller, ara et parlar d'una altra manera.

(Donald dispara el seu colt. Miller replica amb un tret i Donald s'ha d'arrecerar.)

MILLER: Vols gresca? Per mi no quedar! (Torna a disparar.)

(Els homes tornen a treure el cap.)

DONALD: A picar, he dit!

(Tranquillament, l'home de la vagoneta travessa l'escena. L'atura la veu de Miller.)

MILLER: A picar, esclaus, que ja us tocar l'hora! Avui despatxen els rentadors, qualsevol dia despatxaran els picadors. Per mentrestant, a picar, a picar, a picar!

(Donald torna a disparar.)

MILLER: I si aleshores exigiu que l'amo vingui a donar la cara, aquest gos us contestar a trets, ja ho podeu veure.

(Donald, rabit, surt de darrera l'obstacle i dispara uns quants trets. Miller replica i el fereix al muscle. Quan Donald torna a protegir-se, apareix el xrif Lee.)

DONALD: Poseu-vos a cobert, xrif, que tira a matar.

(El xrif es planta davant la barraca.)

Xf. LEE: Miller, sc el xrif Lee.MILLER: Esteu perdent el temps, xrif. Que vingui O'Hara i que em digui a la cara, d'home a home, que em fot al carrer. Vull que m'ho digui ell, m'enteneu? Jo el vaig sentir prometre que no despatxaria ning. Si el riu s'asseca, posar els rentadors a picar, va dir. Ho va sentir tothom, xrif!

Xf. LEE: Est b, Miller, ho va prometre, tanmateix et pot despatxar, s legal, i t'has de resignar. No hi guanyars res, aqu dalt.MILLER: (S'incorpora.) Ens va parlar com es parla als homes, xrif, i ara ens tracta com draps bruts. Que vingui i veur que n'hi ha un, d'home.

(Donald surt de darrera l'obstacle.)

MILLER: No et moguis, Donald, no et moguis o...

(Carrega el rifle i apunta. Donald dispara i Miller cau daltabaix de la teulada. Els tres miners es precipiten, constaten que s mort i el porten als peus del xrif.)

Xf. LEE: Per qu m'heu cridat, Donald?DONALD: Tirava a matar, xrif.

Xf. LEE: (Desprs d'una pausa.) Digueu-li a mster O'Hara que d'ara endavant, el xrif Lee no respon del que pugui passar.EPISODI 7

CRIM I CSTIG

La seca ja assolava la vall...

(El ranxo Stewart. Havent remogut la tomba de Jack Stewart, Douglas i Cooper excaven un pou. Douglas al peu de la cbria, prop d'un munt de terra, extreu un cabs i el buida. Apareixen Barbra Stewart i O'Hara. Al seu darrera, Jenny Stewart duu una cafetera i gots de llauna.)

DOUGLAS: Tenim visita, Cooper, el nostre ex-patr.

COOPER: (De baix estant.) Aix se li tornessin femta, els pistrincs!

BARBRA: Caveu, Douglas, caveu amb fe! Hi ha d'haver aigua, una veta inexhaurible! Cal arribar als trenta, als cinquanta peus.

DOUGLAS: Hem topat amb una capa humida, senyora Stewart, ara pot anar d'un pam.

BARBRA: Au, preneu un got de caf.

DOUGLAS: Ep, tu, Cooper, caf, si en vols, puja. Li agram que ens hagi donat feina, senyora Stewart.

BARBRA: Perqu vegeu: hi ha patr i patr.

(Cooper surt del pou. Jenny serveix caf als dos homes i surt.)

O'HARA: Sou un gran carcter, estimada.

BARBRA: Andrew, quan penso en la vostra situaci...

O'HARA: Vs, Barbra, sou ms digna de llstima: les pastures s'agosten, s'aflaqueix el bestiar...

BARBRA: I vs, dissortat? El vostre cas s, sens dubte, molt ms emotiu: No podeu expedir el mineral sense rentar, us veieu aclaparat per la nmina, abocat a suspendre la producci... I encara teniu esma per plnyer el vostre semblant! La vostra inslita, desmesurada bondat em commou.

O'HARA: Sou massa sensible.

BARBRA: Ai, ai, us veig afligit, Andrew, teniu problemes?

O'HARA: Ara que estem sols, confessar.

BARBRA: M'espanteu.

O'HARA: Agafeu-vos. Sabeu que fa un parell d'episodis va ser elevada una queixa a l'autoritat federal. Doncs b, vaig moure influncies, Barbra, i la denncia no va prosperar. Sc un porc, un garr, un verro, mereixo el pitjor suplici!

BARBRA: Andrew, amic meu, discrepo. Tanta prudncia mereix lloances. Calculeu si no: haurien clausurat la mina. Aleshores, imagineu la poblaci de Dalton-City sense feina, s a dir, sense diners per comprar!

O'HARA: La runa del drugstore!

BARBRA: Pitjor: les turbes afamegades...

O'HARA: Per elles vaig fer-ho, precisament, creieu-me.

BARBRA: Un quadre dantesc, Andrew: agitacions, aldarulls, revoltes, saqueigs, incendis, el caos!

O'HARA: Barbra, agraeixo les vostres paraules. Tanmateix, no em consolen ni tranquillitzen la meva conscincia. Si no plou aviat, haur de reparar la falta.

(Entra McGregor, gaireb sense al, acompanyat de James Stewart.)

O'HARA: McGregor! Que potser has vingut corrents?

McGREGOR: Mster O'Hara, Maureen ha estat... d'aix, acaba de ser raptada.

O'HARA: Qu dius?

McGREGOR: El mexic, un dels rentadors despatxats.

O'HARA: s un cstig del cel! Els fets em ratifiquen la recana, ho admeteu, ara?

BARBRA: Ca, els fets refermen el meu presagi. Andrew. I el xrif, l'has avisat, el xrif?

McGREGOR: Ui, el xrif! No l'he trobat, senyora.

JAMES: Coratge, mster O'Hara. Jo, James Stewart, anir a rescatar-la.

BARBRA: James, fill, no t'emboliquis.

O'HARA: Corre, corre a impedir que aquest monstre la faci vctima d'abusos deshonestos. Senyor, per qu descarregues la teva ira sobre la innocent si sc jo el culpable nic? Fulmina'm, Senyor, fueteja aquest pecador!

McGREGOR: (Traient un paper de dintre el seu barret.) D'aix, el mexic ha deixat aquesta nota... exigeix un rescat de deu mil dlars.

O'HARA: Qu? Deu mil dlars, has dit?

McGREGOR: Ho diu aqu, mster O'Hara.

O'HARA: Aquest home s un botx! Deu mil dlars, s una punyalada per l'esquena, s un atemptat, s un homicidi! Clemncia, Senyor, atorga'm un dia de respir, unes hores, si ms no, per desarmar la martingala! Amics meus, agafo la primera diligncia i em planto a la ciutat. La denncia seguir el seu curs, i que l'Altssim hi faci ms que nosaltres.

BARBRA: Andrew, provocareu una catstrofe, penseu en les turbes afamegades!

O'HARA: En confiana, Barbra, si arriba una ordre federal, el xrif Lee haur de clausurar la mina, i si passava res, la responsabilitat ser seva. Au, fill, vs, rescata-la, que jo far les paus amb el Senyor.

JAMES: Calen diners, O'Hara.

BARBRA: Vols creure ta mare? Que ho resolgui el xrif.

O'HARA: Ben dit, no cal precipitar-se.

JAMES: O'Hara, vell avar, teniu sentiments de pare?

O'HARA: s la meva hereva.

JAMES: Doncs afluixeu el pans i confieu en mi.

O'HARA: Si s indispensable, som-hi.

BARBRA: James, no facis el paperina!

JAMES: Mare, un mests ha gosat engrapar una criatura innocent, i jo, un Stewart, no me'n puc inhibir.

(Surten O'Hara, James i McGregor.)

BARBRA: Du meu, m'ha semblat veure son pare!

(Mentrestant, Douglas i Cooper han continuat treballant. Fa una estona que tots dos s'han assegut al munt de terra.)

BARBRA: Ep, vosaltres, qu hem de fer?

COOPER: (S'aixequen tots dos.) L'enhorabona, l'aigua ha brollat.

DOUGLAS: Un b de Du, senyora Stewart!

BARBRA: N'estava segura: si la seca s un flagell, el Creador, que reconeix els seus, havia d'eximir-ne els Stewart. (Davant l'ossada de Jack.) Jack, avui, dia del teu cinqu aniversari, has de veure torbat el teu reps etern. Espero que m'ho perdonis, Jack: la vareta del saur es recargolava com una serp exactament sobre la teva sepultura. Vull creure que has estat tu, amadssim, qui ha destillat aquesta aigua per a nosaltres. Grcies, Jack, inoblidable, benvolgut esps.

DOUGLAS: Senyora Stewart, suposo que podem plegar.

BARBRA: Espereu, us ve de gust un whisky?

COOPER: Mal que sigui un magre consol, fem el traguet.

BARBRA: Em sap greu per vosaltres... tot i que... caldr construir el brocal. Encara teniu un parell de dies de feina.

COOPER: Molt agrats, senyora Stewart!

EPISODI 8

PASSI DESBOCADA

Decidit a fer-se indemnitzar pel seu patr, Jos de Mendoza y de Echage condueix la seva vctima per paratges desolats.

(Entre Mendoza, amb la sella i una manta, i Maureen amb una paella i un sarr d'aliments. El raptor t un fort accent mexic.)

MENDOZA: Apa, ja pots anar a buscar llenya pel foc, gringa.

MAUREEN: Ah, vil, m'has dut al teu cau. s doncs aqu on penses consumar el fet i donar lliure curs a les teves baixes apetncies!

MENDOZA: Tinc una cassussa que m'arboro, ho confesso.

MAUREEN: L'esguard et lluu de concupiscncia quan relluques les meves carns fresques.

MENDOZA: Amb un tall de cansalada passo.

MAUREEN: Ms que groller! No esperis conquerir-me amb les teves procacitats. I consideraci, mests! Malgrat que estic a frec de la trentena, conservo la flor.

MENDOZA: Per molts anys, manita.

MAUREEN: Doncs qu, no em penses deshonrar?

MENDOZA: Me'n guardar com del foc.

MAUREEN: (L'engrapa.) Escolta'm, pinxo, sc un rebuig?

MENDOZA: Miss Maureen, no temptis el diable.

MAUREEN: Digues, em trobes gueta, desnerida, guenya, estrbica, peluda, coixa, manca, camacurta, desdentada, geperuda, culcaiguda, orelluda, escassa de pit... digues?

MENDOZA: Simplement histrica. Aix dit, no et llenaria pas als gossos.

MAUREEN: Suposo que cal considerar-ho una finesa. Llavors em vols explicar per qu no m'he estrenat? M'estic pansint, m'enteneu? (Clama cap a les muntanyes.) M'estic encartronant!

MENDOZA: Ja n'hi ha prou, gringa, no s el meu problema. T'he de tornar intacta si vull cobrar el rescat.

MAUREEN: (Es tomba, l'empeny i cauen tots dos sobre la sella.) Jos Mendoza y de Echage, no t'agrado ni un xic?

MENDOZA: Un poc, bastant, molt, del tot.

MAUREEN: Panxo, tu no ets un autntic gall.

MENDOZA: No em burxis, patrona, que se m'encn la sang.

MAUREEN: No, si de fums no te'n falten. Tanmateix, hem passat dues nits sota la mateixa manta. Com t'ho fas, si t'agrado?

MENDOZA: Reso.

MAUREEN: (El deixa i s'asseu.) M'ha sortit purit!

MENDOZA: Sc creient, i no obstant, t'estimo, Maureen.

MAUREEN: Que Du t'ho pagui, germ!

MENDOZA: (Assegut al seu costat.) Ara te'n riurs de mi. Jo, un miserable mexic, un immigrant, la purrialla d'aquest pas, he gosat fixar-me en miss O'Hara, la filla del banquer ms ric de tot l'Oest. Doncs b, ja que m'hi has obligat, m'atreveixo a confessar-ho: t'estimo.

MAUREEN: Mendoza, no t'enfilis...

MENDOZA: Fugim plegats, Maureen, passem la frontera! Et portar a casa meva, ens casarem a l'esglsia del poble i treballar per a tu, perqu no et falti res dins la modstia.

MAUREEN: (Amb un riure dur, vexant.) Un poble ple de mosques i de canalla mig despullada... T'imagines que jo...?

(Mendoza s'aixeca i li talla en sec el riure amb un parell de nates.)

MAUREEN: T'odio, asteca, ets un sser ro i fastigs. El xrif Lee te les far passar morades. El xrif Lee s tot un home, el xrif Lee s que els t ben collats!

EPISODI 9

AIGUA DE POU, SUADA SOU

(Lmit del ranxo Stewart. A una banda del portal, Jim, armat d'un rifle. A l'altra, Mary McQueen, Anne Lodge i Douglas.)

JIM: Pobra gent, com us compadeixo... Comprenc perfectament la vostra situaci: nosaltres, ai las, tamb patim la seca. Tenim quinze vaques malaltes.

MARY: Pobre bestiar, pobra gent, despertem un idntic sentiment.

JIM: M'agradaria ajudar-vos, ja em coneixeu. Dissortament, aqu, la mestressa s la senyora Stewart. Apa, mareta, no ens vindr pas d'uns poals d'aigua, he suplicat. Miro aquesta gent i em dic: s just que pel fet de ser pobres hagin de patir la set? I ella, Jim, fill meu, ets un tros de pa. S'agenollen, gemeguen un xic, vessen una llagrimeta i a tu se't fon el cor. Series capa de vendre el ranxo i de treure't el menjar de la boca per donar-ho tot als pobres. I per fi ha afegit: administrem un ranxo i no una instituci benfica! La mare mana, i jo, bon fill, m'haig de sotmetre al seu arbitri. La vida li ha endurit el cor, aix s, tanmateix, que el vostre judici no sigui sever, car en el fons s una santa.

A. LODGE: Per caritat, Jim Stewart!

JIM: Senyora Lodge, si ve ms tard, i sola, li donar aigua per als seus fills.

A. LODGE: Que el cel et beneeixi, geners!

DOUGLAS: I jo? Que potser no m'hi vaig escarrassar, servidor, excavant el pou?

JIM: L'aigua ha brollat d'aquesta meva terra.

DOUGLAS: Tergiverses: jo et replico, Jim Stewart, que l'hem suada Cooper i jo.

JIM: Heu embossat un salari, estem en paus.

DOUGLAS: Qu dius, barater? El pou et va costar vuit jornals. No s cert, pregunto, que val molt ms? Doncs b, exigeixo, i mira si la pretensi s modesta, que em cedeixis un poal d'aigua.

JIM: Com, exigncies? Douglas, les vostres spliques em poden excitar la compassi, per si es tracta de discutir els meus drets, sc un bloc de granit. I tallem la claca, au, escampeu la boira! (Tanca el portal.)

MARY M.: Guaiteu, la mare Stewart!

(Barbra apareix darrera Jim.)

BARBRA: Jim, aquest portal ha estat sempre obert com a senyal de la nostra hospitalitat.

JIM: D'ara endavant estar tancat com a signe de la nostra propietat.

BARBRA: Seria un pecat contra la tradici, gaireb una heretgia!

JIM: M'havies ordenat de barrar el pas als pidolaires.

BARBRA: Jim, fill, hi ha caos de molta conscincia: la senyora Lodge, per dir un exemple, vdua amb quatre fills, i Mary McQueen: el seu home ens va empeltar les vinyes, i Douglas, que va fer el pou. Per cert, i Cooper?

COOPER: (Entrant.) Arribo confiat, senyora Stewart.

BARBRA: En veure aquesta bona gent, Jim, qu et deia el cor?

JIM: Comparteix els teus bns.

BARBRA: I toleres que l'autoritat d'una garrepa vella ofegui aquesta veu admirable? Obre el portal, qualsevol pensaria que estem en guerra!

JIM: Ens l'acaben de declarar: no supliquen, exigeixen amb arrogncia.

BARBRA: Perdona'ls, Jim, la set estimula l'altivesa i enterboleix el seny.

JIM: D'aqu no passa ning!

BARBRA: Quan la mare xiula, el fill no piula. Obre el portal de bat a bat, i vosaltres, bons amics, sigueu benvinguts.

COOPER: La senyora Stewart s una cristiana bona.

(Jim deslliga la tanca.)

BARBRA: Alto les seques!

(Tots es tomben i contemplen en silenci l'entrada de Dorothy Collings.)

DOROTHY: Quin silenci... He fet el viatge en va, oi que s?

BARBRA: Passant de quatre s una invasi. Els casos de conscincia, ara hi caic, sorgiran a manta: Dorothy ens fa la bugada, Armstrong ens ferra els cavalls, i desprs vindran el dependent del drugstore, el telegrafista, el fuster Conally, els miners... Entre tots em buideu el pou en cinc minuts. Jim, aqu no passa ni el profeta!

DOUGLAS: Tant si vol com si no vol, m'endur un poal d'aigua. Estic disposat a saltar el reixat.

MARY M.: Ja haurem de ser dintre!

BARBRA: Pobres de vosaltres! Les lleis, que jo spiga, encara m'emparen!

JIM: El primer que traspassi la tanca s home mort.

DOUGLAS: Jo ser el primer.

JIM: Douglas, si fas una sola passa no responc. (L'apunta.)

DOUGLAS: Dispara, Stewart, si vols tenir un cadver a la conscincia, dispara.

(Douglas salta la tanca.)

JIM: Douglas, te la jugues!

DOUGLAS: (Tombant-se.) Qu espereu? No us penso dur el pou a domicili, sabeu?

(Douglas avana. Jim carrega el rifle i Barbra es precipita a abaixar-li el can.)

BARBRA: Quiet, Jim!

(La gent, per fi, es decideix: obren la tanca i penetren dins la propietat en silenci.)

BARBRA: (Cridant.) Bandits, colla de lladres, us denunciar per invasi de la propietat privada i robatori! Desgraciats, perdularis!

JIM: M'havies de deixar disparar, noms per espantar-los.

BARBRA: Jim, fes-me enganxar l'euga a la tartana.

EPISODI 10

EL XRIF LEE NO ES MAMA EL DIT

D'improvs, O'Hara va clausurar la mina. Aquella nit an d'un pl que els miners no el linxessin.

(Acorralat pels miners, O'Hara s'ha enfilat dalt d'un pal de telgraf. s de nit: la lluna i un fanal illuminen l'escena.)

O'HARA: Bandits, proscrits, ah, malfactors, ara s que se us veu el rostre! Mentre hi havia feina, falsaris, treballveu com si res, i qualsevol hauria assegurat, en veure-us, que reu la m d'obra ms eficient i disciplinada de tota la Uni. Per aix que perdeu la feina, us traieu la careta i aprofiteu la primera ocasi de llanar-vos al cam ral per assaltar els vianants honestos! No cregueu, per, que la fosca us empari: et reconec, Linch, i tu, Peterson, ah, tu tamb, Curtis? Confesso que m'enduc la ms amarga decepci de la meva vida. Com dieu? Que jo he clausurat la mina? Ah, no, de cap manera, no tergiversem? Si de mi depenia, la mina estaria treballant a ple rendiment. Dissortadament, ha estat clausurada per ordre federal. I a Dalton-City, enteneu-ho b, vivim sota l'imperi de la llei, s a dir, que no hi volem desvagats. Au, mala gent, seguiu el vostre cam i proveu sort cap a l'Oest. (Sacsejat pels miners, el pal de telgraf comena a oscillar perillosament.) Ep, qu feu? No puc canviar res, jo, us ho asseguro. El xrif Lee ha rebut un telegrama de les autoritats federals! Ah, socors, ajut! s una ordre federal, sabeu la fora que t, una ordre federal? Qu preteneu? Pareu, que m'estimbo! No puc pas transgredir la llei, jo! Socors, que me la foto! Espereu, estic disposat a negociar... Pareu, us dic, en podem parlar! Diantre, que no em sentiu? Que no us despatxo, dic, que no tanco la mina! Auxili! Per caritat! Em rendeixo, atureu-vos, misericrdia! Heu guanyat! (Els miners deixen de sacsejar el pal.) Lloat sia el Senyor, veig arribar el xrif Lee! Ajut xrif, atureu aquest atemptat! (Apareix el xrif Lee.) Ajudeu-me a baixar... a poc a poc, si us plau. Agrat. Xrif Lee, per una vegada heu arribat a temps. Oh, us ho prego, no tingueu en compte l'agressi de qu estat objecte. No penso presentar cap denncia. Aqu, xrif, no ha passat res. Hi ha hagut, aix s, un malents, Senyor, i quin malents, i vs sou l'nic que el podeu desfer. Aquesta bona gent ignora que les autoritats federals han pres una determinaci i que tant el simple ciutad que us parla com el representant de la llei a Dalton-City ha d'acatar les seves disposicions. Digueu-nos xrif Lee, s cert o no s cert que heu rebut un telegrama de la Comissi Federal de Sanitat en el qual se us ordena la immediata clausura de la mina?... No? De deb? Com s possible que m'hagin informat malament? Dieu que m'han enganyat? Ah, Senyor, he estat a punt de cometre un disbarat! Amics, perdoneu-me, he estat vctima d'un error lamentable. Si aquest telegrama no existeix, no hi ha realment cap motiu per tancar la mina, i el treball continuar amb tota normalitat. Xrif, agraeixo la vostra intervenci.

(O'Hara estreny la m de Lee i surt. Un silenci durant el qual Lee se'ls mira un a un amb duresa.)

Xf. LEE: (Cridant.) No tolero que ning, a Dalton-City, es prengui la justcia pel seu compte! Mal llamp m'esberli, sc o no sc el vostre xrif? Tinc o no tinc la vostra confiana? Em creieu capa de deixar-vos a l'estacada? Homes de poca fe! Silenci, que parlo jo! Mster O'Hara espera que la Comissi ordeni la clausura de la mina. Doncs b: en veritat us dic que aquesta ordre no arribar mai a Dalton-City: el vostre xrif ha informat personalment de la situaci. Ats que el riu s'ha assecat, la reclamaci que vreu presentar per l'aigua trbola ha quedat suspesa, anullada. Com podeu veure, el vostre xrif no es mama el dit. I us dir ms: si malgrat tot, aquesta ordre arribava, podeu estar segurs que jo, Frank J. Lee, xrif de Dalton-City, la retindr fins que arribin les pluges. M'he expressat? Doncs hala, tothom a pasturar, no m'obligueu a recordar que s'acaba de cometre una agressi i que si filo prim n'haur d'engarjolar ms d'un.(Els miners desfilen en silenci sota l'esguard paternal de Lee.)

EPISODI 11

ESCNDOL A DALTON-CITY

(Faana de l'oficina del xrif. Lancaster, l'ajudant, est assegut al porxo amb els peus sobre la barana i el rostre tapat per l'ala del barret. Alg, invisible, canta una balada acompanyant-se d'un banjo. El xrif Lee es dirigeix a la porta de l'oficina i s'atura a l'alada de Lancaster.)

LANCASTER: (Sense moure ni un dit.) Bona tarda, xrif.

Xf. LEE: Lancaster, me'n vaig a fer la migdiada.LANCASTER: S, xrif.

Xf. LEE: Aix vol dir que no hi sc per a ning.LANCASTER: Entesos, xrif.

Xf. LEE: Tanmateix, si ve una certa personeta que espero...LANCASTER: La faig pujar, xrif.

Xf. LEE: Exacte, s l'nica excepci.LANCASTER: No s'amoni, xrif.

(Lee inicia el mutis, s'hi repensa i torna.)

LANCASTER: S, xrif, els hostes han dinat.

(Lee se'n torna, agafa el pom, per atura el gest i es tomba.)

LANCASTER: Bona becaina, xrif.

(Lee surt. Una estona amb fons de banjo. Apareix la senyora Lodge.)

LANCASTER: Bona tarda, senyora Lodge.

(Lancaster continua immbil, tant, que no sembla pas que parli ell. Malgrat aix, els seus parlaments sn molt vius.)

A. LODGE: Si aix s un ajudant del xrif, que vingui alg i m'ho expliqui... Lancaster, qu se sap de mis O'Hara? Ha estat violada?

LANCASTER: No se'n sap res, senyora Lodge, i no puc confirmar-li si ha tingut aquesta sort.

A. LODGE: Ai, ximple, ves, quines coses de dir...

(La senyora Lodge surt amb un sospir. Un instant i apareix Jenny Stewart. Ve pels porxos, amagant-se i s'atura davant la porta del xrif. La rplica de l'ajudant l'agafa amb la m al pom.)

LANCASTER: (Immbil.) Jenny Stewart! Qui ho havia de dir! Endavant, no s'espanti, s al primer pis... i benvinguda.

(Refeta de la sorpresa, Jenny desapareix. Se sent la balada, encara. De sobte se sent arribar la tartana de Barbra Stewart.)

LANCASTER: (S'aixeca d'un bot.) ndia, la vella! Aqu hi haur mullader!

BARBRA: (Sense baixar de la tartana.) Ep, ajudant del dimoni, crida el teu cap.

LANCASTER: Senyora Stewart, no s pas on trobar-lo, ho juro!

BARBRA: Si no apareix a l'acte, Lancaster, corrers la mateixa sort que el teu patr. (S'aixeca i brama.) Xrif Lee, fill de la grandssima, tinc lladres a casa, han assaltat la tanca i em roben l'aigua. (A Lancaster.) Per lluny que estigui, m'ha de sentir, aquest poble infecte no s pas tan gran. (Torna a bramar.) Xrif, lladres, lladres al ranxo Stewart!

LANCASTER: Senyora Stewart, em sembla recordar que se n'ha anat a Dallas.

BARBRA: Qu m'has de dir, a mi! Deu estar ajagut amb qualsevol perduda, aquest s un poble de meuques i el teu patr n's el gall! (Crida.) Xrif Lee, si no surts abans de deu segons calo foc a la teva barraca, em sents? Tinc el ranxo ple de lladres que em foten l'aigua, xrif!

(Per la finestra del primer pis, sense camisa i agafant-se els pantalons, apareix el xrif.)

Xf. LEE: Mal llamp m'esberli, que sn aquests crits? M'has estroncat el son! s l'hora de la migdiada, bruixa, i ests despertant tot el poble!BARBRA: Ah, mite'l! Ja deia jo que no podia ser gaire lluny! Corda't les calces, xrif Lee, agafa tota l'artilleria, organitza un escamot i vine a rescatar el meu pou. Aquesta xusma de miners desvagats m'est robant l'aigua, i si bado se m'emportaran el bestiar i em devastaran l'hort! Reclamo la intervenci de la llei!

Xf. LEE: No m'emprenyis, xisclaire. Tant de xivarri per un xic d'aigua! Ni que fos whisky! Senyal que en tens, d'aigua, i b la pots compartir.BARBRA: Xrif Lee, gran carcamal, aix et pot costar el crrec!

Xf. LEE: Apa, a domar panteres, que jo tinc feina.BARBRA: (Als badocs.) Tots vosaltres sou testimonis d'aquest escndol: tinc dret a la protecci de la llei, i aquesta protecci se'm nega. Mentre una tropa de pillards vulnera el principi de la propietat privada, el ms sagrat de la nostra Constituci, el xrif Lee est fornicant com un gos, en plena llum del dia. Apellar a les autoritats federals, anir a Washington, si cal, com hi ha mn! (Reconcentrada.) Has begut oli, xrif Lee! (S'asseu i agafa les regnes.) Arri, Geganta!

(Barbra surt, molt digna.)

Xf. LEE: Bon vent, xaruga! (Es tomba.) Ja vinc, colometa, no t'impacientis...(Lee desapareix de la finestra. El telegrafista entra i torna a sortir a l'acte.)

TELEGRAFISTA: Xrif, xrif, telegrama de la capital federal!

Xf. LEE: Obre'l, Lancaster. Qu volen, ara?LANCASTER: Textualment: Admesa reclamaci aiges trboles, stop. Comissi ordena immediata clausura mina O'Hara, stop. Motiu perill greu d'epidmia, stop. Comuniqui ordre i faci-la complir, stop. Firmat Comissi Federal Sanitat, stop.

Xf. LEE: Estpids!FI DE LA PRIMERA PART

EPISODI 12

LLAVORS ARRIBA EL BO

(Dalt d'un penya-segat, Mendoza i Maureen atalaien la planria fent visera amb la m.)

MAUREEN: Veus res?

MENDOZA: No res, i tu?

MAUREEN: Tampoc.

MENDOZA: Cap all, un nuvolet de pols. s ell!

MAUREEN: Se'n va excessivament cap a la dreta. (Crida fent botzina.) Xrif Lee!

(Mendoza dispara un tret enlaire.)

MAUREEN: Ja est, ens ha vist, galopa com un centaure, salta, vola, s un llamp, s'atura, baixa del cavall, aixeca el cap, ens mira... Horror, no s ell!

MENDOZA: El coneixes?

MAUREEN: Ja ho crec! s James Stewart, el ximple. Per qu ell, precisament? Mendoza, me'n vaig amb tu.

MENDOZA: Qu dius, ara?

MAUREEN: L'odio, no vull tornar a Dalton-City amb aquest home. Mantenem relacions formals i va deixar-me quan va descobrir que sc femella.

MENDOZA: Llavors...

MAUREEN: Estic disposada a seguir-te on vulguis.

MENDOZA: Que la Verge de Guadalupe et beneeixi, bresqueta de mel! Som-hi, d'aqu a un parell de dies passarem la ratlla de Mxic.

MAUREEN: Espera't, no fem el prssec. All baix hi ha deu mil dlars.

MENDOZA: I qui pensa en diners, ara? Qu ms vull si aviat sers meva?

MAUREEN: Al capdavall sn diners de mon pare, meus, com qui diu.

MENDOZA: No t'hi capfiquis. Crida'l i digues-li que vns amb mi per voluntat prpia.

MAUREEN: Mendoza, spigues que no penso anar amb tu amb una m al davant i l'altra al darrera.

MENDOZA: Que n'ets, d'interessada!

MAUREEN: Ai, passerell, que no saps en quin mn vius! Apa, que ja el tenim aqu.

MENDOZA: (Dispara un tret enlaire i crida.) Alto, Stewart, ni una passa ms!

(James ha entrat amb un sarr de pell a l'espatlla i el rifle a la m. S'atura.)

MENDOZA: Molt b, cow-boy, deixa el diners aqu mateix i allunya't cinquanta passes.

JAMES: Calla, renegat i baixa, si ets home!

MENDOZA: Fes el que et dic, gringo, t'estic apuntant.

JAMES: Ja pots, amagat darrera unes faldilles.

MENDOZA: Vols deixar-hi la pell, a ms de les virolles?

MAUREEN: No te l'escoltis, Mendoza, vol guanyar temps. (Crida.) James, t'ho prego, fes el que et diu, aquest anima s ben capa de malmetre'm!

JAMES: Vil mests, si goses tocar-la et far devorar per les formigues roges!

MENDOZA: Prou de xerrameca, desllut! Deixa l'alforja i allunya't.

JAMES: Ah, ja ho entenc, tens el cagall, asteca!

MENDOZA: Stewart, si baixo t'estripo.

JAMES: Llengua!

MAUREEN: s un parany, no piquis.

MENDOZA: Bordisser, sangonera!

JAMES: No tens cordons, merds! I deien dels mexicans... Marieta!

MENDOZA: Udoles com un coiot lluntic! T'esberlar la boca, fill de vint-i-set pares!

MAUREEN: No t'enceguis, manito, que ho engegars tot a dida.

JAMES: T'espero aqu, rata de bassa! (Llena el rifle i es treu les pistoles.) Mira'm, amb les mans nues en tinc prou per esclafar-te els morros!

MENDOZA: (Imitant-lo.) Vols guerra? Doncs guerra!

MAUREEN: Mendoza, no et perdis!

MENDOZA: Tu, no t'hi fiquis, m'ha picat l'orgull nacional.

JAMES: T'espero, cap!

MENDOZA: Ja baixo, bord!

MAUREEN: Ceballot!

(James es teu l'armilla i la camisa. Tot baixant, Mendoza l'imita.)

MENDOZA: Est b, Stewart, quan vulguis.

JAMES: Som-hi.

(Trompada va, trompada ve, el duel s'interromp quan James queda estabornit. Mendoza es tomba cap a Maureen, aquesta l'est apuntant amb el seu propi rifle.)

MAUREEN: S'ha acabat, Jos de Mendoza y de Echage!

MENDOZA: M'has engalipat, tradora!

MAUREEN: No t'ho creguis. Estava disposada a fugir amb tu. Per digues, cret, com vols que una dona amb un dit de seny s'uneixi a un mascle tan estpid que perd el mn de vista quan li diuen cul d'olla?

MENDOZA: Hi ha coses molt virils que les femelles no podeu entendre.

MAUREEN: Apa, a pastar fang, pelleringa!

MENDOZA: Pelleringa, jo? (Comena a pujar.) Escalfeda, malsoferta, et fotr una m de bleves que maleirs el dia que la marcolfa de ta mare et don a llum!

MAUREEN: Calla, llengut, i fes via, que la tribu t'enyora.

MENDOZA: T'arrencar el fetge, rebuig!

(A sang freda, Maureen dispara i el fereix: James, que s'ha recuperat a mitges, s'aixeca, agafa Mendoza per una espatlla i el tomba. Sorprs i ferit, Mendoza a penes es pot defensar. James s'hi acarnissa fins que Mendoza queda ests. Sense rifle, Maureen baixa corrents.)

MAUREEN: Oh, James...! (fingeix un desmai.)

JAMES: Maureen, perds el temps, com ja saps, no em deixo arrossegar a la concupiscncia.

MAUREEN: (Molt freda.) James Stewart, grcies d'haver-me salvat. Ets molt geners i recte, un heroi de deb. Ara, passa'm la dinerada i vs-ten a dur records a mon pare.

JAMES: Qu pretens, desventurada?

MAUREEN: Vull canviar d'aires.

JAMES: La mala vida t'atrau com un vertigen, mesalina! Alimentes una vocaci de donota, un horrible monstre et rosega les entranyes! I pensar que m'anaves a ser muller!

(Intenta arrossegar-la, i per fi se l'ha d'endur sota el bra.)

JAMES: Som-hi, esclava del sexe!

EPISODI 13

EL CORNUT, LA RANXERA I EL BANQUER

(La barberia. Gleen, el barber, est afaitant l'ex-major Wayne. En dues altres butaques, Barbra i O'Hara, el rostre cobert amb tovalloles.)

GLEEN: Heu tingut bon viatge?

WAYNE: Terrible. La ruta de l'Oest s una caldera d'oli bullent.

GLEEN: I que no vol ploure! (Confidencial.) Estan a punt de passar coses, mster Wayne!

WAYNE: Ah, s?

GLEEN: Paraula! Tothom va esperitat, amb els nervis a punt de petar. Alguns se n'han anat. D'altres es reuneixen d'amagat. Conspiren. Sabeu, quan la gent descura la toaleta i es comena a deixar la barba, tard o d'hora esclata un cataclisme social. I ara, abans de la segona passada, un xic de vapor.

(Li tapa la cara amb la tovallola i s'acosta a Barbra. Aquesta li xiuxiueja alguna cosa a cau d'orella.)

GLEEN: (Torna a ensabonar-lo.) Com us deia, mster Wayne, Dalton-City s un desgavell civil. El desordre i la immoralitat sn el nostre pa de cada dia. Els ciutadans honrats ens veiem deixats de la m de Du, els nostres drets sn infringits; les nostres filles, raptades; les nostres finques, envades; les nostres mines, amenaades... i les nostres mullers sedudes, diguem-ho tot. I el xrif... qu fa el xrif, us deveu preguntar... Doncs b, tot aix esdev sota l'esguard complaent del xrif Lee!

WAYNE: Canvieu-lo, Gleen.

GLEEN: ngela!

(Gleen li cobreix la vista amb la m i s'inclina cap a O'Hara.)

GLEEN: (Es posa a afaitar-lo de nou.) Vs, major...

WAYNE: Ex, Gleen, ex-major!

GLEEN: Sou recte i decidit, sabeu manar...

WAYNE: No tinc vocaci de xrif, Gleen.

GLEEN: Dit sense circumloquis, dispareu com el llamp.

WAYNE: Mira, no em sedueix el crrec, saps?

GLEEN: Sereu, n'estic segur, el millor xrif de la Uni.

WAYNE: No, no, no, de cap manera.

GLEEN: Un home de la vostra vlua mereix l'estrella...

WAYNE: M'ensabones, temptador.

GLEEN:...i est obligat a assumir-ne la responsabilitat.

WAYNE: No insisteixis, t'ho prego.

(Havent enllestit la segona passada, li torna a cobrir el rostre amb la tovallola. Simultniament, Barbra i O'Hara es descobreixen. Gleen fa un gest d'impotncia. Mmica de Barbra i O'Hara.)

WAYNE: Mil diables, Gleen, vols estar per mi?

(Wayne es descobreix de sobte. Alhora, Barbra i O'Hara es cobreixen.)

GLEEN: (Fent-li un massatge.) Perdoneu. Certes persones molt influents us veuen de bon ull, Wayne.

WAYNE: Ah, s?

GLEEN: Sn gent honesta, afligida per la passa de perversi, i prou acabalada com per finanar una expedici contra els pells-roges. Sou servit... S'ha quedat garratibat! Ep, Wayne, sou servit!

WAYNE: Caldrien cent homes, els trobar?

GLEEN: Hi ha molta gent sense feina, a Dalton-City, massa i tot. No costar gaire reclutar un escamot.

WAYNE: (S'aixeca.) M'he tocat el punt d'honor, em rendeixo. Digueu-me, per, com penseu donar de baixa el cessant?

BARBRA: (Sense descobrir-se.) Per les qestions de procediment no discutirem. En canvi, formalment, ens repugnaria qualsevol excs.

O'HARA: (Sense descobrir-se.) Penseu, Wayne, si ms no, que cal comptar d'alguna manera amb l'opini pblica.

GLEEN: (Oferint-li un estoig.) Xrif Wayne, permeteu-me de contribuir a la causa amb aquest parell de colts. Vaig comprar-los amb la intenci de desafiar al xrif Lee. No n'he tingut mai el coratge.

O'HARA: (Sense descobrir-se.) Sabeu per qu el xrif Lee no freqenta la barberia?

GLEEN: Sc un cagat, una tifa, el banyut ms consentit del Far-West. Per les turmes d'un ruc, que si no era xrif...! Feu-ne bon s, Wayne, protegiu-vos.

WAYNE: (Agafa els colts i els fa giravoltar.) Uns atributs extraordinaris. Senyors, sc el vostre servidor.

EPISODI 14

ADU-SIAU, XRIF LEE

(Una cambra d'hotel, al saloon. Lee est ajagut de bocaterrosa sobre el llit. Jenny s'est vestint.)

Xf. LEE: Jenny, colometa, ja veus que no em puc valer. Aboca't a la finestra, ensuma l'aire i contempla el celatge. Digues, qu veus? Hi ha indicis de pluja? Ha aparegut algun nvol? Potser una lleu boirina? Jenny, on ets?JENNY: Haig de tornar a casa, Frank.

Xf. LEE: No em deixis, colometa. s tan llarga l'espera quan tu no hi ets...JENNY: Ests torrat, xrif Lee, fa tres dies que t'has tancat en aquesta cambra i no pares de beure i de baladrejar. Oblides que jo, aqu, m'hi jugo la reputaci?

Xf. LEE: Me'n fot de la teva reputaci, est prou clar? Spigues que ho tinc tot previst: aix que plogui, tu i jo toquem el dos cap a Boston.JENNY: No, si la fuga em sembla de primera, per quina dria t'ha agafat amb la pluja?

Xf. LEE: Aqu on em veus, sc un home lligat de peus i mans per un tros de paper, per un telegrama.JENNY: Vas tan xop de whisky que no hi toques.

Xf. LEE: (S'incorpora.) El xrif Lee s'ha comproms, i et juro que mantindr la seva paraula. Mal llamp m'esberli, sc o no sc el xrif? Tinc les meves responsabilitats i no penso defugir-les. Ben mirat, no s res de l'altre mn: retenir el telegrama i resistir fins que plogui. Pot ser llarg, tanmateix, i si tu, Jenny, no em vols fer companyia, matar el temps a glopades! (S'acaba el whisky de l'ampolla que t a la m i pica a terra amb l'ampolla buida.) McGregor, cantiner del diable, puja'm unes ampolles de mam o no podr resistir fins que rebentin les rescloses celestials! (A quatre grapes, cerca un cul de beguda dins les ampolles escampades per terra.) Estic eixut, McGregor, tinc els budells encartronats i la meva colometa abandona el niu. (Descobreix un cul de whisky.) A la vostra salut, illustres membres de la dignssima Comissi Federal de Sanitat!(Mentre beu, McGregor colpeja la porta.)

McGREGOR: (De fora estant.) Xrif Lee!

Xf. LEE: Em sembla que sento tronar...McGREGOR: (Sense entrar.) Xrif, d'aix, Wayne acaba de...

Xf. LEE: Acaba, coi!McGREGOR: Acaba d'ocupar l'oficina del xrif. Ha mort Lancaster i est pronunciant un discurs. Es veu que ha dit...

Xf. LEE: Amb discurs i tot?McGREGOR: Es veu que ha dit, d'ara endavant, Dalton-City tindr un xrif com Du mana.

Xf. LEE: (S'aixeca.) Jenny, sc un beneit. Ajuda'm a vestir-me.(Com en un ritu, Jenny l'ajuda a posar-se la camisa i l'armilla.)

JENNY: Qu penses fer, Frank? Ja est tot cuit, oi? Has fet el que has pogut, tu, ning no podr dir mai el contrari. I si no, ja s'ho faran. Al capdavall, tu no representes la justcia, sin la llei. (Lee despenja el cintur amb pistoles i se'l posa.) I s evident, Frank, que no pots oposar-te a una comissi federal. (Lee encn un cigar.) Deixa-ho crrer, Frank, aquesta no s la teva guerra! (Lee es furga totes les butxaques fins que troba l'estrella. Se la penja al pit. Jenny l'engrapa.) No siguis ximple, amb el whisky que duus al cos ets incapa d'encertar un bou a tres passes! (Lee es desprn de Jenny i inicia el mutis.) Gamars, qu et penses que vas a defensar? (Lee surt.) Adu-siau, xrif Lee.

EPISODI 15

L'ASSUMPCI DE JOHN B. WAYNE

(Faana de l'oficina del xrif. Lancaster jeu a terra, mort. Un grup de badocs assisteixen als esdeveniments. O'Hara, Barbra, John i Jim formen un segon grup. F i F surten de l'oficina amb els braos alats i seguits de Wayne, pistola en m.)

WAYNE: Est b, brivalls, tombeu-vos i baixeu la m esquerra. Flanaghan, Ferguson, jureu fer complir les lleis d'aquest territori i executar la justcia del xrif de Dalton-City fins i tot a risc de deixar-hi la pell?

(F i F es miren, sorpresos.)

WAYNE: F i F, carronya, us manquen dues coses per esdevenir perfectes ajudants de xrif: un ideal pel qual morir i disciplina. Jo us insuflar l'un i l'altra. Naturalment, les vostres malifetes passades quedaran absoltes.

(F i F es tornen a mirar.)

F i F: (Alhora.) Jurem!

(Wayne els llena uns colts i els imposa les insgnies.)

WAYNE: Us investeixo de la responsabilitat inherent al crrec. Ara, aclits, vigileu-me les finestres en suposici d'un atemptat criminal.

(La senyora Lodge s'atansa al cadver de Lancaster.)

A. LODGE: Era un bon xicot, tan eixerit, ell, sempre de bon humor. Tothom li volia b. Com pot ser que passin aquestes coses?

FLANAGHAN: No s'hi encaparri, senyora.

A. LODGE: On s el xrif?

WAYNE: El xrif Lee acaba de ser destitut, mal m'estigui dir-ho, per incompetncia notria: ha tolerat que el crim s'installi a Dalton-City. D'ara endavant, juro que tindreu la protecci que sempre us ha mancat.

A. LODGE: Sento parlar de protecci, per veig un home mort, i no precisament un malfactor, mentre els bandits duen l'estrella.

FLANAGHAN: Escampi la boira, senyora.

FERGUSON: Jo dic, apa, a mocar la canalla.

A. LODGE: Bandolers, suplantadors! El xrif Lee us passar per la mola i jo no em vull perdre l'espectacle: promet ser altament edificant.

WAYNE: Jo, John B. Wayne, acuso pblicament l'ex-xrif Lee d'amagar les causes reals de la manca d'aigua. Com pot ser, pregunteu, que el riu s'hagi assecat? Doncs b, jo tinc la resposta: els sioux no han renunciat a expulsar-nos de les nostres terres! Una horda de salvatges prehistrics saboteja els esforos de la raa superior per la conquesta del ple domini de la terra. Miners, cow-boys, aquesta s la nostra terra de promissi. Les forces diabliques que ens la disputen han de ser exterminades! Cal organitzar una expedici i extingir per sempre aquest flagell, s una exigncia de l'honor!

O'HARA: No sembla pas que els hagi convenuts.

BARBRA: Ni inflama ni matisa: com a orador tira a matusser, i aquest s un detall que ens pot engegar el designi a dida.

(Sobtadament, John Stewart se separa del grup i puja a l'entarimat.)

BARBRA: John, on vas?

JOHN: Xrif Wayne, reclamo el privilegi de ser inscrit com a primer voluntari.

WAYNE: Noble actitud, jove.

O'HARA: (Aplaudint.) Genial, una jugada de mestre, Barbra!

BARBRA: John, torna aqu, has perdut l'oremus?

WAYNE: No reprimiu l'impuls cavalleresc del vostre fill. Ha perdut el seny per una causa sublim, n'heu d'estar orgullosa.

O'HARA: (Estreny la m de Barbra.) Amiga meva, em descobreixo davant la mare d'un heroi.

BARBRA: John, no t'emboliquis, recorda els atacs de ton pare! I ton germ, de qui no sabem res fa dies!

JOHN: Mam, el deure s el deure.

O'HARA: Bravo! Visca el jovent apassionat!

BARBRA: Per si s l'nic voluntari!

O'HARA: Pacincia, aviat no podran fer bullir l'olla, i aleshores sentiran l'impuls de les grans gestes. Hi haur cua.

BARBRA: L'embolic s estpid, Andrew, li haurem d'haver explicat...

JOHN: Wayne, li garanteixo cinquanta homes pel cap baix. A Dalton-City som sensibles a la crida de l'honor.

O'HARA: Barbra, hem guanyat el primer assalt.

(En aquest moment apareix el xrif Lee. Enmig d'un gran silenci, s'encara amb Wayne.)

Xf. LEE: En nom de la llei, quedeu detinguts per homicidi de l'ajudant del xrif de Dalton-City. Aixequeu les mans i no oposeu resistncia.WAYNE: Lee, si em permets un consell, canvia d'aires. Aqu ja no hi pintes res.

Xf. LEE: Tinc l'estrella, encara.A. LODGE: Xrif, espereu que baixin els homes de la mina.

WAYNE: Som tres contra un, Lee.

JOHN: Si s comptar, i excuseu-me, som quatre.

BARBRA: John, fill, jugues amb el foc!

O'HARA: Coratge, Barbra, ser un ai.

FLANAGHAN: Deixeu-me'l a mi.

(Flanaghan baixa l'esgla i avana cap a Lee.)

FERGUSON: Jo dic, Flanaghan, no t'emmerdis!

FLANAGHAN: (Aturant-se.) Quan vulgui, Lee.

(Abans que un dels dos hagi fet un gest, Ferguson treu el seu colt. Lee dispara ms rpid i l'abat. Es creuen trets a conseqncia dels quals Lee i John sn ferits de mort. Barbra es precipita cap a John.)

BARBRA: John, fill!... s mort! (Es queda abraada al cadver.) Per qu, Du meu, per qu? Quina maledicci has llenat sobre els Stewart?

(El banjo modula tristament el silenci. Els badocs s'atansen als morts, recullen Ferguson, ferit. Jenny Stewart, atemorida, entra tmidament, passa prop de sa mare i es llena a abraar Lee. Rpidament, i davant la concurrncia sorpresa, Jim l'obliga a aixecar-se estirant-li els cabells, i la bufeteja.)

JIM: (Entre dents.) A casa, meuca!

EPISODI 16

L'ABLUCI DE MISS O'HARA

(La cambra de Maureen.)

O'HARA: James, una abraada, fill. Glria, esforat campi!

JAMES: Em feriu la natural modstia.

O'HARA: I el raptor, digues.

JAMES: Els voltors li escuren l'ossada. Congratulem-nos, O'Hara, ja que recupereu la bossa i la filla.

O'HARA: De qu em parles?

JAMES: Penseu un xic, sant bar!

O'HARA: No hi caic.

JAMES: El rescat, us el restitueixo. (Li dna el sarr.)

O'HARA: Oh, i tant! L'emoci m'ha distret de l'economia.

(O'Hara deixa el sarr. Entren Maureen i McGregor. Aquest darrer introdueix una banyera de zinc.)

MAUREEN: Afanya't, McGregor, tinc la pell aspra com la pedra tosca.

McGREGOR: Freda o calenta?

MAUREEN: Tbia, que relaxa.

(McGregor deixa la banyera i surt.)

MAUREEN: (A James.) Encara no ets fora? (A son pare.) Au, afluixa una gratificaci i bon vent.

O'HARA: Creus que m'hi hagi de sentir obligat?

MAUREEN: Te n'has estalviat deu mil, que no s requincalla, dic jo! Ja podries, un cop a la vida, escopir un bitllet de cent i fer fila de senyor. Apa, escanya-rals!

(O'Hara es precipita per no pot evitar que Maureen obri el sarr.)

JAMES: Maureen, has tornat a ficar-la, no sc un mercenari.

O'HARA: Ho veus? No ofenguis el teu salvador.

JAMES: A disposar, O'Hara. I tolereu-me una intromissi: no perdeu la vostra filla d'ull. La passi inconfessable la devora, i veure un home li encega la virtut.

MAUREEN: Bugadera, llengut!

O'HARA: Ah, vil, mala pea! No saps que dins l'esfera de les finances l'xit s directament proporcional a l'honorabilitat?

MAUREEN: I tu, pare desnaturalitzat, pretenies pagar el rescat de ta filla amb retalls de paper? (Els treu del sarr i els exhibeix.)

JAMES: Un cas inaudit de gasiveria! Jugar aix amb la vida de la prpia filla i la bona fe de qui es compromet a salvar-la, on s'ha vist mai? Em repugneu, O'Hara!

O'HARA: Com, no ha sortit tot plegat a cor qu vols? Jutgeu i condemneu un comportament sense parar esment al resultat? Em sorpreneu, la veritat. Quina s doncs, em pregunto, la base del vostre judici? Ah, tendres anyells, si s cert que tal fars tal trobars, m'assisteix tot el dret, vist el desenlla, de proclamar ben alt que he fet el que calia. I si ms no, jo us diria: Maureen, qui estigui lliure de pecat, etctera, etctera. Goses blasmar el teu pare, tu, de qui acabo de saber que m'empastifes el bon nom? I a tu, James, t'haig de dir no jutgis i no sers jutjat.

(Mentre James inicia el mutis, Maureen es comena a despullar darrera un paravent.)

O'HARA: James, no t'ofenguis. M'agradaria demostrar el meu agrament. Saps qu, farem un pat! Dem vespre, els Stewart i els O'Hara plegats. Un tec com mai no s'ha vist, amb xampany francs i tot. Us espero. s clar que... no crec que estigueu d'humor. Du meu, no en saps res, encara! James, fill, quina dolorosa sotragada!

JAMES: Mster O'Hara, de qu em parleu?

O'HARA: Conformitat, James, l'Altssim s'enduu els millors.

JAMES: La mare, potser?

O'HARA: (Negant amb el cap.) Corre, vs a consolar-la! El teu germ John ha caigut en defensa de la Constituci, del dret de propietat i de la llibertat d'empresa. Xicot, el meu sentit condol! (L'abraa.)

JAMES: El pobre John!

O'HARA: Ha mort com un brau.

JAMES: Era mon germ!

(James surt, trasbalsat.)

O'HARA: Una nissaga d'herois, els Stewart! Homes aix ens fan sentir orgullosos de pertnyer a l'espcie humana. Tanmateix, aquest noi t la cua de palla; pot ser que alg s'ofengui si li ofereixen cent dlars?

(McGregor entra amb dues galledes.)

O'HARA: Per cert, d'ara endavant, prou de sortides incontrolades! Anirs pel carrer del bracet de ton pare, com correspon a la meva dignitat i a la teva condici. He dit.

(O'Hara surt.)

MAUREEN: Apa, ximple, aboca d'una vegada. s ben fresca?

McGREGOR: Acabada de munyir.

(McGregor buida les galledes de llet dins la banyera.)

MAUREEN: McGregor, tret de la cama, et manca res?

McGREGOR: Te'n pots assegurar quan vulguis.

MAUREEN: Segueixes disposat a casar-te?

McGREGOR: Ara mateix firmava.

MAUREEN: Doncs b, vejam si n'ets capa.

(Treu el bra, l'engrapa i l'atrau.)

EPISODI 17

SENSE JUTGES I UN PENJAT

(Douglas, amb les mans enlaire i el can del rifle de James als ronyons.)

JAMES: Tira endavant, saltamarges!

BARBA: s aqu.

JAMES: T, ha esbotzat el filferrat i tot!

BARBRA: Et veig amb la corda al coll, Douglas. El xrif Wayne, que no es moca amb mitja mniga, s ben capa de penjar-te aqu mateix.

JAMES: No exagerem, carat! Ara, quinze dies de garjola no te'ls treu ning, i a fe, Douglas, que els tens ben guanyats.

BARBRA: Pres, dius? I ca! Si no es tallen en sec, aquests vicis arrelen i es propaguen fins atnyer proporcions epidmiques. El lladre, a la forca, com exemple!

(Entra Jim Stewart.)

JIM: Ah, heu atrapat el pispa, veig. Douglas, caparrut, aquest cop me les pagars totes, les coses han canviat, ara!

DOUGLAS: I tornaran a canviar, porc! Aleshores ens veurem les cares!

JIM: I encara em faltes? Te n'ensenyar una mica, jo, d'educaci!

(Li assesta una puntada de peu al ventre. Douglas cau agenollat.)

JAMES: (Aferrat son germ.) s el xrif qui ha d'aplicar la sanci legal!

JIM: De quin xrif parles? (Es desf i venta una bleva a Douglas.) Ja ho veurs, tu, et far passar les ganes de tornar-hi.

BARBRA: (S'hi interposa.) Jim, no tens per qu arrogar-te les funcions de fiscal, jutge i botx. Contenci, fill, que per aix tenim un xrif eficient.

JIM: Em feu riure, vosaltres, amb el vostre xrif! Penseu de deb que les seves trompades resultaran ms legals que no pas les meves?

JAMES: Germ, qui mana, mana, i si nosaltres, els benestants, no oferim exemple, l'autoritat penja d'un fil.

BARBRA: Endems, sento cavalls. Ja deu ser ell. Valga'm Du, quina diferncia!

(Apareixen Wayne i els seus aclits. Ferguson duu el cap embenat.)

WAYNE: Benvolguda senyora, a les vostres ordres. s cert que heu agafat un lladre?

BARBRA: s aquest, xrif. El deixem a les vostres mans.

WAYNE: Ferguson, lliga-me'l.

BARBRA: Aqu teniu el poal i all podeu veure la tanca malmesa.

WAYNE: Intent de robatori amb fractura i nocturnitat.

JIM: Cal afegir-hi reincidncia, estava ms que advertit. I reclamo un cstig exemplar.

WAYNE: Entesos. Aquella branca anir al pl. Flanaghan!

FLANAGHAN: (Sorprs.) Com?

WAYNE: Aquella branca, una corda i un lla escorredor, dit i fet, triganers!

JIM: No parleu seriosament, Wayne, oi que no?

WAYNE: Si res em manca, s el sentit de l'humor.

(Flanaghan s'enduu Douglas mentre Ferguson surt a cercar una corda.)

DOUGLAS: Tinc dret a un judici!

JIM: On s'ha vist mai penjar un home per un glop d'aigua?

BARBRA: (Enrgica.) Wayne, atureu aquest joc macabre! No tolero que cometeu un homicidi a casa meva.

WAYNE: Senyora Stewart, sc jo qui disposa, i decreto que resti penjat fins que arribin les pluges per tal que aquesta poblaci rebeca qui es fiqui al cap, una vegada per totes, el pa que s'hi dna.

BARBRA: No espervem una sentncia tan rigorosa, a tot estirar uns quants dies de masmorra... Xrif, estic disposada a retirar la denncia i tot.

WAYNE: Els fets sn els fets.

JIM: Qu me'n dieu, ara, del vostre xrif?

DOUGLAS: s un assassinat a sang freda... Senyora Stewart...!

FLANAGHAN: Que la tanquis, moix! (Li venta una galeta.)

(F i F han preparat la corda i fiquem el cap de Douglas dins el lla.)

FLANAGHAN: Quan vulgui, xrif.

BARBRA: Per l'amor de Du!

JAMES: Mam, deixem-ho crrer.

WAYNE: Endavant!

JIM: (Amb la m al colt.) Alto! Wayne, se m'ha acabat la corretja!

WAYNE: Passerell... apa, desembeina!

BARBRA: (S'hi interposa.) No, Jim!

JIM: Teniu un sentit molt particular de la justcia, xrif.

WAYNE: Un sentit prctic: qui la fa, la paga. Ara, acata'm la decisi, Jim, mira que duc l'estrella.

JIM: No s legtima.

WAYNE: Deixem de banda els formalismes. L'eficcia s el que compta, i l'ordre s sagrat.

JAMES: Tornem a casa, ser millor per a tots.

BARBRA: Wayne, per caritat, per la memria del meu John!

JIM: Jo us havia admirat, Wayne.

WAYNE: Senyora Stewart, faci entendre el seu fill que estic aqu per protegir els seus interessos.

BARBRA: No es tractava d'arribar fins aquests extrems.

WAYNE: Dissortadament, senyora, cal arribar-hi.

(A un gest de Wayne, F i F tiben la corda.)

EPISODI 18

O CAIXA O FAIXA

(La fusteria de Conally.)

MAX: (Acaba d'entrar.) Has trobat feina, eh, Tom?

COOPER: M'he descobert una vocaci, ara em tira la garlopa, ves! I les meves nebodes?

MAX: Vinc a tornar-te els tres dlars. I grcies, germ.

COOPER: Visca! Has trobat feina, tu tamb?

MAX: M'he allistat a l'escamot.

COOPER: Qu dius boig? (Li torna els diners.) T, vola, esborra't, cuita.

MAX: Tens res millor per a mi?

COOPER: Max, no t'hi repensis. De cada cinc homes tornar un cadver.

MAX: Com ho saps, tu, malastruc?

COOPER: No t'afigures per qu m'ha llogat el fuster Conally? Guaita!

MAX: Fabriques tats? Uix, deixa'm tocar ferro!

COOPER: L'expedici contra els sioux impulsa certs negocis. Aqu al costat ferren els cavalls i nosaltres enllestim les caixes. Feina feta no t destorb, diu el fuster Conally, i ha calculat un vint per cent de morts. Sabent que teniu les caixes llestes, t'allistaries?

MAX: Tens alguna feina per a mi? Digues?

COOPER: Qu ms voldria, Max.

MAX: Doncs et podries ficar la llengua a la butxaca, germ!

(Max surt. Cooper el segueix fins a la porta.)

COOPER: Max, cap de trons, recapacita, et deixar ms diners, si vols!... Maleda sia aquesta porca misria!

(Rere seu apareix Curtis.)

CURTIS: Cooper.

COOPER: (Encaixant.) Salut, Curtis, company.

CURTIS: T'haig de parlar.

COOPER: L'amo no pot trigar. Si em trobava garlant...

CURTIS: s important i ser breu. Saps que han clausurat la mina?

COOPER: M'han dit que legalment.

CURTIS: S, Wayne exhibia un telegrama de no s quina comissi federal. Ens va barrar el pas a punta de rifle. Ara, jo dic que desprs d'assassinar el xrif Lee, Lancaster i Douglas, si aix s un xrif, jo sc el president de la Uni. Em segueixes?

COOPER: No discrepo d'un pl.

CURTIS: Llavors, Cooper, sers dels nostres. Hem acordat parar una emboscada. Alg despenjar el cos de Douglas i quan Wayne arribi li cauran vint homes al damunt. Qu dius?

COOPER: Vreu fer res, vosaltres quan O'Hara va despatxar els rentadors?

CURTIS: Douglas era un teu company, no vols venjar-lo?

COOPER: Penjat o enterrat, tant se val.

CURTIS: Est b, Cooper, oblida tot el que t'he dit.

(Entra James Stewart. Curtis passa pel seu costat, escup a terra i surt.)

JAMES: El fuster Conally?

COOPER: Surt d'aqu, Stewart, surt d'aqu o t'estavello el cap d'un cop de mall!

JAMES: Calma! Per la memria de mon pare, et juro, Cooper, que els Stewart s'han oposat al crim. I per si et quedava un dubte, et dic: James Stewart ha vingut a comprar un tat amb les inicials de John B. Wayne.

COOPER: Comediant, no s si saps que l'interfecte encara se la campa ben regalada!

(Entra el fuster Conally.)

CONALLY: Qu, de xerrameca?

COOPER: Patr, un client neurtic: vol comprar un calaix per a un que s'ha de morir de riure!

CONALLY: Qu et puc servir, James?

JAMES: Un tat.

CONALLY: De set, de deu, de quinze dlars?

COOPER: s per el xrif Wayne, patr.

CONALLY: Has perdut el senderi?

JAMES: John B. Wayne t els minuts comptats. M'ajudars a dur el calaix fins al bell mig de la plaa, Cooper. L'obrir i quan s'hagi congregat tota la poblaci, desafiar el xrif Wayne, li dir, l'execuci de Douglas va ser un assassinat. Has abusat del poder que et concedeix el crrec. Jo, James Stewart, he decidit fer justcia i venjar el crim. Tens el tat a punt, Wayne: baixa i passem comptes.

CONALLY: Xicot, per a mi s el millor xrif que podem tenir. Torna al ranxo, i pensa, fill meu, que al capdavall Douglas era un lladre.

COOPER: I que Wayne s l'nic capa de comandar l'expedici contra els sioux.

CONALLY: Ni ms ni menys.

JAMES: Dirigida per un homicida, l'expedici est condemnada al fracs. Altrament, he meditat a fons la meva decisi, si espereu fer-me tornar enrera perdeu el temps.

COOPER: Saps qu et dic? Al calaix, val ms que els hi clavi les teves inicials. L'has vist disparar, el xrif Wayne?

JAMES: N'he sentit dir alguna cosa. Tanmateix, la meva causa s la bona, penseu que amb la justcia al meu darrera no puc fallar.

COOPER: No siguis llu. (Baix.) s ben capa de fer-ho, patr, i llavors tururut violes, la feina enlaire!

CONALLY: (Baix.) Li veus alguna possibilitat?

JAMES: Conally, em vens la caixa o l'haig d'anar a comprar a Dodge-City?

CONALLY: Fet, ell o tu, est ben clar que caldr un calaix. I donat que qui paga mana, Cooper, clava-li les inicials al xrif. Aix s, fes-ho de tal manera que sigui senzill de canviar-les. I ara me'n vaig a prendre unes mides. Per cert, com va la producci?

COOPER: Vint caixes, patr!

CONALLY: Coi, s que treballes de pressa, tu! Amb vint n'hi haur ben b prou, aquest vespre et donar la liquidaci. Quan torni a tenir feina et far cridar, Cooper, he quedat molt content de tu.

(Conally surt. Cooper s'asseu, desencantat.)

COOPER: Porca misria!

JAMES: Resignaci, home, i no reneguis. Et queda el recurs d'allistar-te, a l'escamot falta gent.

COOPER: Mata'l, James, vs i mata'l!

JAMES: Clava'm les lletres, que mentrestant jo m'etzibo una cinglada de whisky i torno.

COOPER: Tens por, James? (L'engrapa.) Et tremola el pols, ests ben cuit, no l'encertars pas, el xrif!

JAMES: Haig de fer-ho, Cooper, si jo m'afluixo no ho far ning.

COOPER: Espera't. Se m'acut que si vols acabar com Sam Powl i com el xrif Lee, no t'ho puc impedir. Anirem al teu enterrament i direm, era un home valent i geners, era un heroi. Llstima que el seu sacrifici ens hagi privat d'un home valent i geners. I Wayne se sentir ms segur que mai i pensar, els homes valents i generosos em desafien, per si vnen un a un, puc estar tranquil.

JAMES: Qu proposes?

COOPER: Una emboscada. Serem una trentena, pel cap baix.

JAMES: Si es tracta de Wayne, compteu amb mi.

COOPER: Ser al ranxo Stewart. Jo despenjar el cos del meu amic Douglas per enterrar-lo i tu anirs a denunciar-me: ets un Stewart i Wayne et creur. Quan es presenti...

JAMES: Ho far.

EPISODI 19EL JUSTICIER SOLITARI

(Un barral d'aigua ha estat installat prop del safareig pblic. Unes quantes dones fan cua, i Flanaghan distribueix. Ferguson, enfilat dalt d'una escala, clava un rtol que recorda la intenci del donatiu: A la memria de John Stewart. Wayne supervisa ambdues activitats.)

FLANAGHAN: Apa, noies, aigua del pou de la mare Stewart! Pareu el poal, que n'hi ha per a totes! Uni, dori, teri, cateri, matalaberi, biribir. Una altra.

(La dona surt amb el poal.)

FERGUSON: Llestos, xrif.

WAYNE: De moment ja est b. Quan el temps ho permeti installarem una font de granit.

FLANAGHAN: Uni, dori, teri, cateri, matalaberi, biribir. Una altra.

WAYNE: Som-hi, Ferguson, s hora de fer instrucci.

(Wayne i Ferguson surten.)

FLANAGHAN: Uni, dori, teri, cateri, matalaberi... com et dius, reina?

A. LODGE: Ep, no es descompti amb les joves, Flanaghan.

FLANAGHAN: Biribir. A callar, comares, o suspenc la distribuci! Vejam, una altra. A reveure, reina!

DOROTHY: Adu-siau, senyor Flanaghan.

MARY M.: Coqueta!

A. LODGE: Si que comencem b!

FLANAGHAN: Silenci, galliner! Uni, dori, teri, cateri... (S'ajup per observar el doll)... mata... laberi... biri... bi... r. B, doncs, la mamella ja no raja. Dem ser un altre dia.

A. LODGE: Aquesta s que s bona! Una hora de cua, i al final de galleda seca.

FLANAGHAN: Sento protestes, o sn figuracions meves?

A. LODGE: Bandarra, on s l'aigua que em pertoca?

FLANAGHAN: Aix em sona, em sembla que sn insults a l'autoritat!

(En aquest moment, James i Cooper travessen la plaa.)

JAMES: Calla, hi ha una disputa.

COOPER: Deixa-ho crrer, s l'hora.

JAMES: Un moment.

FLANAGHAN: A casa, iaia, o no responc.

A. LODGE: No em posis la m al damunt, que t'estampo els cinc dits a la cara!

(D'una empenta, Flanaghan li fa perdre l'equilibri. Cooper barra el pas a James, que ja anava a intervenir.)

COOPER: Quiet, Stewart, ens esperen.

A. LODGE: Marr, grandssim fill de marfanta!

JAMES: No puc tolerar que maltractin una via davant meu.

COOPER: Stewart, encara que fos ta mare!

(James es desprn de Cooper i engrapa Flanaghan.)

FLANAGHAN: James Stewart, se t'ha perdut res, per aqu?

(D'un cop de puny, James fa rodar Flanaghan per terra.)

JAMES: Si en vols ms, t'espero, i si no, qualsevol dia. Senyora Lodge, els meus respectes.

A. LODGE: (Fent-li un pet.) Grcies, fill. Em pensava que ja no quedaven homes en aquest poble.

(Mentrestant, Flanaghan, s'ha eixugat el llavi i ha desembeinat el colt. El xiscle d'una dona adverteix James i li permet de disparar abans que Flanaghan.)

COOPER: Bon punteria, s mort.

JAMES: Som-hi, Cooper, quan vulguis.

COOPER: No hem d'anar enlloc. T'acabes de convertir en un proscrit, i has desbaratat la combinaci.

A. LODGE: Fill, Wayne et penjar, fuig a les muntanyes!

COOPER: T ra, au, guilla.

JAMES: Els companys esperen.

COOPER: No en tens, de companys, els has trats. Dins la teva pell, jo tocaria el dos a l'acte. I no t'amonis, ho farem sense tu.

A. LODGE: Wayne posar preu al teu cap!

COOPER: I no et podrs refiar de ning. Fuig d'una vegada.

JAMES: Est b, per escolteu el que us dic: tornar, tornar aviat i matar el xrif Wayne. Tingueu un xic de pacincia i confieu en mi. Jo, James Stewart, us redimir d'aquest botx, ho juro!

EPISODI 20

EL TESTAMENT DE BARBRA STEWART

(Barbra, en bata, asseguda al balanc. Prop seu, el notari Gibson. Al seu