Direcció General de Polítiques...

Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, memòria 2013 1

Actuacions i activitats realitzadesSecretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat


2.4Direcció General de Polítiques Ambientals

Correspon a la Direcció General de Polítiques Ambientals les funcions següents:

• Exercir les competències que corresponen al Departament com a òrgan ambiental en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes, d’acord amb la normativa vigent.

• Dirigir funcionalment les ofi cines territorials d’acció i avaluació ambien-tal i les ofi cines de medi ambient.

• Donar suport a la Ponència Ambiental en relació amb l’avaluació d’im-pacte ambiental dels projectes d’infraestructures i d’activitats sotme-ses al règim de declaració d’impacte ambiental amb una autorització substantiva.

• Impulsar i formular estratègies, plans, projectes i actuacions que fomen-tin un desenvolupament sostenible de Catalunya, fomentar la incorpora-ció dels objectius i dels criteris internacionals i europeus de desenvolu-pament sostenible a les polítiques sectorials i desenvolupar instruments per al seu seguiment i avaluació.

• Promoure projectes i iniciatives de recerca, desenvolupament tecno-lògic i innovació (R+D+I) en matèria de medi ambient i sostenibilitat en coordinació amb els àmbits departamentals que li corresponguin, i exercir en aquesta matèria la valoració i l’impuls de la transferència de R+D+I de la Secretaria de Medi Ambient i Sosteniblitat.

• Impulsar la cohesió dels agents públics i privats en matèria de R+D+I de l’àmbit de medi ambient i sostenibilitat per facilitar la priorització estratègica, la detecció de necessitats i la identifi cació de tendències emergents en R+D+I

• Formular i promoure polítiques, plans, programes i activitats adreçades al foment de l’economia i l’ocupació verda, promoure i difondre la utilit-zació de les energies renovables i les mesures d’estalvi energètic.

• Promoure plans, programes i activitats adreçades a l’educació, la re-cerca i la formació ambiental i fomentar les actituds, les pràctiques i l’ús de recursos, productes i serveis basats en criteris de sostenibilitat, en coordinació amb els ens locals, així com impulsar projectes i actuacions per enfortir el tercer sector ambiental.

• Vetllar per a la coordinació de l’acció pública de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat i els òrgans que té adscrits, els de l’Administra-ció de la Generalitat i els ens locals de Catalunya en matèria de sensibi-lització ambiental, promoció, informació i educació per a la sostenibili-tat.

• Vetllar per a l’accés a la informació ambiental que estigui en poder de les autoritats públiques o en altres organismes que la tinguin en nom seu i garantir la participació ciutadana en les polítiques ambientals.

• Impulsar a Catalunya l’establiment d’estratègies, plans i projectes en matèria de canvi climàtic, sobre la base dels compromisos adoptats per l’Estat espanyol i la Unió Europea i vetllar per a la integració de

Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, memòria 20132



l’adaptació al canvi climàtic de les polítiques sectorials, i per l’impuls de projectes i actuacions concertades amb altres governs en matèria de polítiques climàtiques.

• Formular la planifi cació estratègica sobre les polítiques de biodiversitat i patrimoni natural, i exercir en aquesta matèria l’adequada representació davant l’Administració de l’Estat i, sota la coordinació de la Secretaria d’Afers Exteriors, davant les institucions de la Unió Europea i les orga-nitzacions internacionals.

• Formular i tramitar propostes normatives no incorporades en instru-ments de planifi cació que afectin amb caràcter general el patrimoni natural i la biodiversitat, conjuntament amb el Departament d’Agricultu-ra, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

• Impulsar les accions portades a terme per la societat civil i els ens locals en les matèries que siguin competència seva i donar-li suport, i promoure la custòdia del territori a Catalunya

• Dissenyar el sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, i formular i tramitar les declaracions d’espais naturals protegits, dels instruments de planifi cació ambiental dels espais naturals, de la connectivitat ecolò-gica, i de la protecció dels hàbitats i el patrimoni geològic.

• Formular i tramitar, conjuntament amb el Departament d’Agricultu-ra, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, plans especials de protecció del medi natural i del paisatge que no tinguin un règim general establert.

• Exercir les funcions d’autoritat ambiental de la xarxa Natura 2000, en col·laboració amb el departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat.

• Promoure, en relació amb la biodiversitat i el patrimoni natural, la infor-mació, la recerca aplicada, la divulgació, la integració en les polítiques relatives al canvi climàtic i altres polítiques, la defi nició de nous instru-ments econòmics i, sota la coordinació de la Secretaria d’Afers Exteri-ors, la cooperació internacional.

• Coordinar la participació de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibi-litat en la política ambiental europea, d’acord amb la Secretaria d’Afers Exteriors, a través dels mecanismes que estableixen la Unió Europea i l’Estat espanyol.

• Impulsar, coordinar i fer el seguiment de les relacions bilaterals, trans-frontereres i interregionals, de política internacional i de cooperació, que siguin d’interès per a la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat dins del seu àmbit competencial, d’acord amb la Secretaria d’Afers Exteri-ors, i en coordinació amb el Gabinet Tècnic.

De la Direcció General de Polítiques Ambientals depenen els òrgans següents:

• Subdirecció General d’Avaluació Ambiental• Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental• Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic• Servei de Planifi cació de l’Entorn Natural.Les actuacions de la DGPA s’emmarquen en l’eix 6 del Pla de Govern 2013-2016 “Desenvolupament sostenible i cohesió territorial, concreta-ment, en l’objectiu 10: Impulsar polítiques ambientals de lluita contra el canvi climàtic com un eix transversal i vertebrador del país, de qualitat i de responsabilitat ambiental.”




En relació amb el Pla departamental, els objectius estratègics i les actua-cions executives de la DGPA són les següents:

• OE.1 Promoure, desenvolupar i coordinar estratègies i plans de mitiga-ció i d’adaptació al canvi climàtic

- Actuacions executives: ° Desplegar l’Estratègia catalana d’adaptació ° Pla de mitigació

• OE.2 Impulsar la informació, la sensibilització, la participació i l’educa-ció ambiental per al conjunt de la ciutadania

- Actuacions executives: ° Desenvolupar Pla del tercer sector ambiental de Catalunya

• OE.3 Incorporar objectius de protecció i conservació de la biodiversitat en el conjunt de l’acció de Govern

- Actuacions executives: ° Fomentar sistemes custòdia del territori

• OE.4 Elaborar i desplegar el Pla d’economia i ocupació verda i impulsar l’ R+D+I en medi ambient i sostenibilitat

- Actuacions executives: ° Acord d’impuls de l’economia verda com a àmbit estratègic.

Àrea de desenvolupament sostenibleRecerca ambiental

Gestió R+D+ILa gestió de les activitats R+D+i de la SMAS ha implicat la recollida de les accions R+D+i dutes a terme per l’SMAS durant l’any 2013. Això ha suposat:

• L’inici del procés de verifi cació d’interlocutors i identifi cació de nous interlocutors a les diferents DG i ens de la SMAS.

• L’assessorament personalitzat als interlocutors de recerca de les di-ferents DG i ens de l’SMAS per a la detecció d’accions R+D+I i la seva adequació als criteris d’Oslo i Frascatti.

• La revisió de la idoneïtat de les accions introduïdes al programari IRE-NEU, detecció i subsanació de mancances d’informació.

• La validació fi nal de les accions R+D+I.En una segona fase del procés, s’ha realitzat una primera revisió de l’avaluació de les accions R+D+i de la SMAS realitzada pel Departament d’Economia i Coneixement.

Difusió i comunicació externaL’impuls de la comunicació de l’R+D+i realitzada per la SMAS s’ha dut a terme a través de:




• Coordinació de la publicació de notícies relatives a la recerca i la inno-vació de l’SMAS al Butlletí electrònic de recerca i innovació del DTES.

• Coordinació de l’elaboració de les fi txes comunicatives de les activitats del 2011.

Impuls a l’apropiació de l’R+D+I en l’àmbit de l’SMASDins del marc de les accions d’impuls a l’R+D+i en sostenibilitat de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat (SMAS), el passat 18 de juliol es va dur a terme una jornada interna sobre els projectes emblemàtics d’R+D+i de la Secretaria. L’objectiu de la jornada era fomentar l’intercan-vi d’experiències en R+D+i entre les diferents unitats i ens de l’SMAS i facilitar el debat entorn a dos temes clau de l’R+D+i en sostenibilitat: la col·laboració multiactor i la transferència tecnològica i de coneixement.

Per tal de generar un espai de debat i refl exió, la jornada va centrar-se en dues taules rodones, una per cada tema clau, en què les diferents unitats i ens de l’ SMAS van presentar projectes emblemàtics d’R+D+i que estan duent a terme o que van fi nalitzar l’any passat.

El programa va ser el següent:

Presentació

09:00 - Presentació. Dr. Josep Enric Llebot. Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat.Taula rodona 1. Col·laboració multiactor en la recerca i la innovació en sostenibilitatModerador: Dr. Eduard Pla (CREAF).09:10 - La importància de la col·laboració multiactor en l’R+D+i en soste-nibilitat. L’experiència del CREAF. Dr. Eduard Pla (CREAF).09:20 - Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic. Sra. Fina Ambatlle (OCCC).09:30 - Cartografi a dels hàbitats litorals. Sra. Sara Pont (SPEN).09:40 - Governança radioelèctrica. Sr. Sergi Paricio (DGQA).09:50 - Debat guiat pel moderador. Taula rodona 2. La transferència tecnològica i de coneixement en la recer-ca i la innovació en sostenibilitat Moderador: Dr. Damià Barceló (ICRA).10:20 - La rellevància de la transferència tecnològica i de coneixement en l’R+D+i en sostenibilitat. L’experiència de l’ICRA. Dr. Damià Barceló.10:30 – Projecte IMPRINTS. Sr. Enrique Velasco (ACA).10:40 - Projecte METEOOCEANICA. Sr. Manel Bravo (SMC).10:50 - Projecte CompoBall. Sra. Teresa Guerrero (ARC).11:00 - Debat guiat pel moderador. 11: 30 - Clausura

Mapa d’actors de recerca i innovació en sostenibilitat a Catalunya El Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat atorga a la Direcció General de Polítiques Ambien-tals la funció d’impulsar la cohesió dels agents públics i privats en matèria de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació (R+D+I) de l’àmbit de medi ambient i sostenibilitat per facilitar la priorització estratègica, la de-tecció de necessitats i la identifi cació de tendències emergents d’R+D+I.




En el marc d’aquesta funció, el Departament ha redactat el Pla de recerca i innovació en matèria de medi ambient i sostenibilitat (PRI-MAS). Aquest Pla presenta una focalització temàtica estructurada en 9 eixos temàtics principals: ús sostenible de l’aigua, qualitat de l’aire i salut, producció i consum sostenible, educació per a la sostenibilitat, meteorologia, preven-ció, minimització i tractament de residus, conservació i ús sostenible del sòl, planifi cació de la biodiversitat i del patrimoni natural, i canvi climàtic i energia.

Per tal de disposar d’informació de base per a la millora del treball en xar-xa entre els actors, i afavorir la seva cohesió, es fa necessari identifi car, classifi car i relacionar els actors principals pel que fa a l’R+D+I dels focus temàtics del PRI-MAS i detectar quin tipus d’interrelacions o partenariats s’estableixen.

Disposar d’informació detallada de les diverses unitats d’R+D+I classi-fi cades, i de les línies de recerca relatives al medi ambient i la sostenibi-litat que porten a terme, oferirà més oportunitats per a la transferència tecnològica i de coneixement. A més, la informació recollida contribuirà a elaborar i implementar l’acord d’Impuls a l’economia verda a Catalunya i l’Estratègia d’especialització intel·ligent, atès que permetrà identifi car les oportunitats de l’ecoinnovació en sostenibilitat per a la competitivitat del país.

En el terreny més específi c, l’elaboració del mapa ha implicat les se-güents tasques:

• Identifi cació dels actors dins de les tipologies representades en les uni-tats d’R+D+i del sistema de recerca i innovació de Catalunya.

- La totalitat dels centres tecnològics i centres de recerca. - Tots els grups de recerca reconeguts (1.297 grups de recerca acre-ditats per la Generalitat de Catalunya) que tinguin com a temàtica el medi ambient o la sostenibilitat o que del nom del grup es pugui interpretar aquesta adscripció.

- Els mecanismes d’interrelació existents (entre grups de recerca, universitat-empresa, universitat-centres tecnològics) i les formes d’interrelació institucionalitzades (clústers, xarxes de recerca, grups connect-EU).

• Classifi cació. Un cop identifi cats els centres tecnològics, centres de recerca i grups de recerca reconeguts de les universitats catalanes s’ha classifi cat la seva activitat segons els nou eixos temàtics principals de-tallats. Aquesta classifi cació s’ha realitzat sobre la base a l’anàlisi de les línies de recerca i/o projectes més recents de cadascuna de les unitats d’R+D+i del sistema de recerca i innovació de Catalunya.

• Documentació. S’han recollit per a cada una de les unitats d’R+D+i identifi cades, les línies de recerca relatives al medi ambient i la soste-nibilitat (amb la seva corresponent descripció), el contacte i, en el cas que estigui disponible, la composició de l’equip. Pel que fa a les formes d’interrelació, s’ha recollit la informació més rellevant segons la tipologia i l’objecte de la interrelació practicada.




Coordinació amb els ens locals

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya considera essencial el diàleg i l’intercanvi d’informació i experiències amb els ens locals en l’àmbit de les polítiques de sostenibilitat. Aquest diàleg constitueix la base per a la coordinació de les polítiques de sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i les dels ens locals, permet identifi car líni-es de col·laboració i sinergies, i assegura més coherència en la consecu-ció d’un desenvolupament més sostenible en l’àmbit del país.

Un dels instruments per assolir més coordinació i coherència amb els ens locals pel que fa a les polítiques de desenvolupament sostenible és la participació del Departament en les xarxes locals existents, de les quals la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, creada mitjançant l’Ac-ta d’Assemblea constitutiva el 16 de juliol de 1997, n’és la pionera.

Com a membre observador de la Xarxa, el DTES ha participat en:

• La 13a Assemblea General, celebrada a Lleida el 7 de març de 2013. • Les comissions de seguiment dels dies 28 de maig i 3 de desembre de

2013.Elaboració de les directrius de sostenibilitat de la cooperació

catalana

Les polítiques de cooperació al desenvolupament són una de les po-lítiques sectorials en què la introducció de directrius de sostenibilitat s’esdevé necessària. De fet, el mateix Pla director de cooperació al des-envolupament 2011-2014 de la Generalitat de Catalunya es reclama d’una concepció transformadora de la cooperació associada a tres objectius transversals: la promoció de l’equitat entre les dones i els homes; la governança democràtica, els drets humans i l’enfortiment del teixit social; i la sostenibilitat del desenvolupament en la seva triple dimensió (social, que inclou la cultural i política, ambiental i econòmica).

Considerant que al juny del 2012 es va celebrar la Conferència de les Na-cions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, també coneguda com a Rio+20, en la qual el Govern de la Generalitat de Catalunya va participar activament, i que reivindica un cop més la necessitat d’integrar la sosteni-bilitat en el desenvolupament, la Direcció General de Polítiques Ambien-tals i la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament decideixen emprendre l’elaboració de les directrius de sostenibilitat de la cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya com a full de ruta per transversalitzar la sostenibilitat en la política de cooperació al desenvolu-pament.

Les directrius elaborades s’organitzen de la manera següent. En el primer capítol s’aborda el marc i documents de referència catalans, estatals, europeus i internacionals de les directrius. En el segon capítol s’examina breument en què han consistit les actuacions i els esforços de la coope-ració catalana orientats a la transversalització de la sostenibilitat en la co-operació. En el tercer capítol es presenta l’objectiu general del document de Directrius així com el marc de referència conceptual, que es concreta en unes recomanacions prèvies identifi cades com a bones pràctiques. En els capítols quart, cinquè i sisè s’aborda el nucli de les Directrius, és




a dir, es plantegen els diferents nivells i etapes de transversalització de la sostenibilitat que es corresponen amb els àmbits estratègic, operatiu i institucional.

L’àmbit estratègic es refereix a l’espai d’interlocució i diàleg polític amb els diferents actors de la cooperació al nord i al sud. Així mateix, incor-pora la transversalització en l’àmbit de la planifi cació, el seguiment i l’avaluació estratègics de la política de cooperació al desenvolupament. L’àmbit operatiu es refereix a la incorporació de la sostenibilitat en l’àmbit de l’execució de la política, i la seva articulació al voltant de les diferents fases del cicle del projecte/ programa (identifi cació, defi nició, execució, seguiment i avaluació). Finalment, l’àmbit institucional es refereix a les dimensions organitzativa i institucional de la Generalitat de Catalunya i dels actors de la cooperació catalana.

S’ha optat per un document concís i concret, que defi neix i justifi ca un total de 21 directrius, desplegades amb un total de 77 instruments i eines. En alguns casos, s’indica que l’eina requeriria un disseny ad-hoc. En algunes directrius, els instruments/accions/eines, s’han d’entendre com una proposta de treball incremental per al desplegament efectiu de la directriu. Es presenten de forma gradual, partint d’una agenda de mínims fi ns arribar al desplegament òptim de la directriu.

Finalment, en el setè capítol s’aborden aspectes relacionats amb el des-plegament, el seguiment i l’avaluació de les Directrius i s’enumeren els mitjans i els recursos, tant econòmics com humans, que hauran de servir per donar compliment als objectius previstos.

Projectes europeus

El treball realitzat entorn als projectes europeus inclou les accions que es detallen a continuació:

• Participació en les reunions de seguiment del Fons social europeu (FSE).

• Resposta al qüestionari sobre el proper FSE per al PO 2014-2020, im-pulsat per al SOC.

• Organització, conjuntament amb ACCIÓ de la Jornada de presentació dels ajuts europeus per a l’ecoinnovació (Call CIP-EIP-ECO-INNOVA-TION) i de les EEA GRANTS, per fi nançar projectes ecoinnovadors que tinguin com a objectiu la prevenció o reducció dels impactes ambientals o que contribueixin a l’optimització de l’ús dels recursos, a mitigar el canvi climàtic o a facilitar la implantació de renovables. La Jornada es va celebrar el 2 de juliol de 2013.

• Per tal de gestionar les propostes de projectes susceptibles de rebre fi nançament del nou PO FEDER Catalunya 2014-2020 des de l’Àrea es va coordinar la recollida dels diversos projectes a plantejar des de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat en el seu conjunt. En un prin-cipi es van presentar un total de 21 fi txes, 13 sobre mobilitat sostenible i qualitat de l’aire i les MDT de la Direcció General de Qualitat Ambiental, 6 sobre infraestructures verdes, custòdia del territori i biodiversitat del Servei de Planifi cació de l’Entorn Natural i 2 de l’Àrea de Desenvolu-




pament Sostenible amb una primera aproximació de pressupost que superava el 55 MEUR.

• Des de l’Àrea s’ha coordinat la participació de la SMAS en els treballs de redacció del Programa operatiu Espanya-França Andorra 2014-20 (POCTEFA) del FEDER en el qual Catalunya serà benefi ciària. La Direcció General de Política i Promoció Econòmica ens va fer arribar un primer document de l’autoritat de gestió: “Diágnostico territorial estra-tégico y redacción del Programa Operativo de Cooperación Territorial España-Francia-Andorra (POCTEFA) 2014-20”, en el qual hi vam fer les observacions oportunes, especialment als apartats de diagnòstic de medi ambient i a la proposta d’objectius temàtics i prioritats trans-versals. Posteriorment, des de l’Àrea es va coordinar la recollida de les fi txes d’actuacions i projectes susceptibles d’acollir-se a la programació POCTEFA del proper període, de les quals fi nalment van ser 2.

• Participació en l’estudi d’avaluació de l’instrument fi nancer JESSICA a Catalunya en el proper període de programació 2014-2020. Anàlisi d’intervencions ambientals.

• Participació en la resposta de la Generalitat a la consulta pública UE Evaluación de la iniciativa emblemàtica «Una Europa que utilice efi caz-mente los recursos», abril 2013

• Participació en la resposta de la Generalitat a la consulta pública UE sobre un Pla d’acció en sostenibilitat per a PIMES. Novembre 2013

Suport empreses del sector del medi ambient

Catàleg dels serveis de les enginyeries i consultories ambientals

En el marc del programa d’internacionalització de les empreses dels àm-bits del DTES, la DGPA ha editat un catàleg dels serveis que ofereixen les enginyeries i consultories ambientals de Catalunya, com a eina de suport a la internacionalització d’aquest sector empresarial. El catàleg posa l’accent en la potencialitat i modernització del país aconseguits gràcies al seu important teixit empresarial.

Presentació pública del catàlegEl 28 de maig es va fer una sessió pública per presentar el catàleg dels serveis de les enginyeries i consultories ambientals, les oportunitats de negoci del sector en mercats internacionals i les estratègies d’interna-cionalització per al sector del medi ambient organitzada conjuntament amb DTES-ADS i ACC10. La participació va arribar prop de la seixantena d’empreses.

D’aquestes, en acabar, una trentena va participar en una sessió de networking que s’havia organitzat per facilitar el coneixement i contacte entre les empreses del sector per tal de facilitar possibles col·laboracions futures. Cada una va poder participar en 4 taules com a mínim.

Presentació pública de la nova programació fi nancera de la UE (2014-2020)El 4 de desembre es va fer una sessió pública per presentar la nova programació fi nancera de la UE (2014-2020), una oportunitat per a les em-preses del sector del medi ambient de Catalunya i les accions de suport a




les empreses per tal d’aprofi tar aquestes oportunitats que ACCIO i DTES ofereixen.

Aquesta nova programació prioritza molt especialment:

• El suport a les PIMES per la seva elevada capacitat de generar ocupació atès que l’atur és el principal problema que té la UE actualment.

• La temàtica ambiental

Dos aspectes que representen una gran oportunitat per a les empreses del sector del medi ambient de Catalunya.

El nombre d’inscrits sobrepassà el 70 participants.

Suport al sector del medi ambient al 2014Elaboració del Pla d’acció de suport a les empreses del sector ambiental per al proper 2014. El pla es proposa 5 objectius i preveu 11 iniciatives per assolir-los.

Impuls a l’economia verda

La missió de l’impuls a l’economia verda és la de promoure la sostenibili-tat com a eix estratègic per assolir la recuperació econòmica, millorar la competitivitat, incrementar l’ocupació i reduir els riscos ambientals. L’ob-jectiu que persegueix és alinear l’estratègia de competitivitat del Govern d’acord amb les línies seguides pels països del nostre entorn, donant co-herència i visibilitat als instruments que estan desenvolupant els diferents departaments del Govern en aquesta matèria.

L’estratègia es planteja com a marc aglutinador d’un conjunt d’instru-ments tant existents com innovadors, la identifi cació dels quals s’ha rea-litzat gràcies a la dinamització i treball amb el Grup de treball interdepar-tamental (GTI) en economia verda, format per representants de tots els departaments de la Generalitat. Aquest Grup s’ha reunit 2 vegades durant el 2013. Així mateix, s’han organitzat sessions de treball per incorporar també les aportacions d’agents econòmics i socials, destacant especi-alment la sessió de treball realitzada el 9 de desembre amb els principals agents i departaments de la Generalitat implicats tot sumant els esforços del sector públic i del privat. Així mateix, es va convidar un representant del Govern d’Irlanda per compartir la seva experiència en l’impuls de l’economia verda en el seu país, a l’anterior director del World Business Council for Sustainable Development, així com a un membre del Comitè Econòmic i Social de la UE. L’estratègia es preveu aprovar al juny de 2014 i començar a desplegar-la de forma immediata.

Durant el 2013 s’ha coordinat pel que fa a l’SMAS la recollida d’aporta-cions a l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) impulsada pels departaments d’Economia i Coneixement, i d’Empresa i Ocupació.

Ocupació verda




S’ha estudiat quina seria la metodologia més adient per al càlcul d’un in-dicador de quota d’economia verda. S’ha optat per seguir la metodologia d’Eurostat que calcula l’indicador amb les dades de nombre de treballa-dors afi liats al RGSS i RETA que treballen en activitats amb epígrafs de CCAE més relacionats amb el sector del medi ambient i la sostenibilitat. Les dades són facilitades per l’Observatori d’Empresa i Ocupació a peti-ció del subdirector general d’Avaluació Ambientals. D’aquesta forma, s’ha obtingut la quota d’ocupació verda dels anys 2009-2012.

Participació, conjuntament amb la Subdirecció d’Informació i Educació Ambiental, en el projecte orientat a investigar innovacions socials d’èxit a escala internacional en el camp de l’ocupació verda que puguin ser adaptades a la realitat de Catalunya. El projecte, basat en l’aplicació de la metodologia SIC (Social Innovation Communities) preveu la creació d’ac-tivitats que permetin incrementar l’ocupació juvenil de Catalunya

Divulgació

Es crea l’apartat:

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/tem.718bbc75771059204e9cac3bb0

c0e1a0/?vgnextoid=7b80897cc7fac310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchann

el=7b80897cc7fac310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default en el web de la SMAS amb informació de conceptes i documents rellevants i actuals sobre el tema de l’economia verda, d’aspectes tant en l’àmbit internacio-nal, europeu i català.

S’han proposat diverses piulades per al twitter de l’SMAS amb l’etiqueta #economia verda.

També s’ha organitzar una sessió de treball amb el Dr.Sanders Happa-erts, investigador del Research Institute for Work and Society de Bèlgica amb representants de l’SMAS i de la Secretaria d’Afers Exteriors.

Informe de balanç del grau de sostenibilitat de Catalunya / Estratègia

per al desenvolupament sostenible de Catalunya (EDSCAT)

S’ha elaborat el primer informe de balanç del grau de sostenibilitat de Catalunya. L’informe consta d’unes 60 pàgines amb un annex que llista el valor més actualitzat dels indicadors quantifi cats. Per tant, durant l’any, s’han recollit les dades actualitzades disponibles referents als indicadors de l’Estratègia de desenvolupament sostenible de Catalunya, s’han ob-tingut dades per a variables contextuals, s’ha actualitzat l’aplicació Excel dels indicadors de desenvolupament sostenible i s’ha redactat l’informe. L’informe està pendent de validació i publicació de cara a l’any 2014.

Àmbit internacional: treball de trasllat dels acords de la Conferència

de Rio+20 entorn de l’Agenda post 2015 de Nacions Unides

S’ha participat en la consulta pública de la UE “Ensuring sustainable development globally: EU follow-up to Rio+20”.

En el web www.riomes20.cat es van incloure 8 vídeos d’entrevistes amb des-tacats professionals de diferents àmbits que coneixen molt bé la resolu-ció de Rio+20, que són els següents:




• Parlem amb Nikhil Chandavarkar, cap de Comunicacions i Difusió de la Divisió de Desenvolupament Sostenible de UNDESA

• Parlem amb Mercè Rius, membre del Comitè Executiu regional de l’ICLEI a Europa

• Parlem amb Cinthia Pereira, tècnica en Química Ambiental i estudiant de Ciències Ambientals de la UB

• Parlem amb Maria Campuzano, tècnica d’Enginyeria sense Fronteres• Parlem amb Manel Manonelles, director del Fòrum UBUNTU• Parlem amb Ferran Rodés, president del Consell Assessor per al Des-

envolupament Sostenible (CADS)• Parlem amb Stefan Esser, responsable de canvi global i innovació d’Ac-

ció NaturaS’ha contribuït al procés de defi nició de l’agenda de les Nacions Unides post 2015 i de la nova governança internacional per al desenvolupament sostenible. Aquest treball inclou alguns aspectes rellevants per al DTES:

• l’avaluació i actualització dels objectius de desenvolupament del mil-lenni (ODM),

• la concreció dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), • la refl exió sobre les vinculacions entre els ODM i els ODS,• la reformulació del Programa de Nacions Unides del Medi Ambient i • la discussió entorn el paper dels Major Groups en el model de gover-

nança de les Nacions Unides i, en el cas concret de Catalunya, del Grup d’interès de autoritats locals i governs regionals (nrg4SD) i ciutats i governs locals units (CGLU).

És important posar de manifest que nrg4SD està seguint el debat de les Nacions Unides en la seva qualitat de membre de les autoritats locals dels grups principals. A més, també està contribuint directament en el procés de defi nició dels ODS, principalment a través de dues iniciatives interna-cionals importants en les que es desenvolupen aportacions tècniques i posicionaments sobre el paper dels governs locals i subnacionals en els ODS:

• la coalició Communitas per Ciutats Sostenibles i Regions a l’Agenda de desenvolupament de les Nacions Unides

• el Global Taskforce (GTF) dels governs locals i regionals per al Post-2015 Agenda de desenvolupament cap hàbitat III).

En aquest sentit, per vehicular les aportacions del DTES s’han realitzat les activitats següents:

• 17 aportacions a documents de posicionament del Major Group de Nacions Unides d’autoritats locals, tant de temes d’ODS-ODMs com de governança

• 2/3 assistències a hangouts dels Majors Groups de Nacions Unides• Resposta als qüestionaris del Projecte Communitas, impulsat per

NRG4SD, ICLEI, UN Habitat, Tellus Institute i la Ford Foundation orientat a identifi car indicadors i objectius estratègics a nivell regional vinculats




al “creixement, prosperitat i ocupació dins els límits del planeta, posant especial atenció als joves i a les dones”

• Suport a la difusió via twitter del procés de Nacions Unides amb l’eti-queta #desenvolupament sostenible #riomes20 #SDG

Integració avaluació ambiental

Durant l’any 2013, l’àrea ha realitzat aportacions a tres peticions del Servei de Plans i Programes de la mateixa Subdirecció General en relació amb els informes de sostenibilitat preliminar dels plans i programes se-güents:

• Pla de desenvolupament rural • Programa general de gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-

2020• Pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals de Cata-

lunya 2013-2020L’objectiu ha estat el d’integrar les línies i variables de l’EDSCAT en el procediment d’avaluació ambiental.

Subdirecció General d’Avaluació Ambiental

Servei de plans i programesEl Servei de Plans i Programes va iniciar la seva activitat l’any 2006. Des d’aleshores, d’acord amb les funcions que té encomanades, li correspon elaborar les directrius aplicables a l’avaluació ambiental de plans i progra-mes i coordinar-ne l’aplicació per part de les ofi cines territorials d’acció i avaluació ambiental i les ofi cines de medi ambient, assessorar els promo-tors de plans i programes en relació amb els aspectes procedimentals i sobre l’existència i disponibilitat d’informació per a l’avaluació ambiental, fer el seguiment dels aspectes ambientals dels plans i programes, elabo-rar i difondre les guies metodològiques i les instruccions tècniques per a facilitar l’execució i la qualitat del procés d’avaluació ambiental, d’acord amb la normativa d’avaluació ambiental de plans i programes i qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.

Actuacions i activitats realitzades

Tramitació d’expedients d’avaluació ambiental de plans i programesEls expedients d’avaluació ambiental són tramitats, en funció de les seves característiques pels serveis centrals o per les quatre ofi cines territorials d’acció i avaluació ambiental (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) i per l’Ofi cina de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre. Així mateix, opera des de 2012 l’Ofi cina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de la Catalunya Central.

En el decurs de l’any 2013 s’han emès un total de 972 documents relaci-onats amb plans, programes i altres tramitacions d’instruments urbanís-tics. Aquests documents consisteixen en resolucions sobre l’aplicabilitat o no de l’avaluació ambiental a determinats plans i programes (116), do-cuments de referència (104), resolucions sobre memòries ambientals (85) i informes preceptius diversos (667). Han estat publicades al DOGC un total de 95 resolucions que corresponen a decisions prèvies d’avaluació




ambiental i a resolucions sobre la subjecció o no subjecció a avaluació ambiental de diversos plans.

D’altra banda, a mode de balanç global des de 2007, primer exercici complet en l’aplicació de l’avaluació ambiental de plans i programes, han estat iniciats 1.123 procediments d’avaluació ambiental, amb l’emissió dels documents de referència corresponents (una vegada realitzades les consultes preceptives a les administracions públiques afectades i el pú-blic interessat) i conclosos en 766 casos, amb les resolucions respectives sobre les memòries ambientals.

• Serveis centralsEl Servei de Plans i Programes duu a terme l’avaluació ambiental dels ins-truments de planejament territorial, dels plans directors urbanístics i dels plans i programes de caràcter sectorial.

Durant l’exercici ha disminuït el nombre de resolucions sobre memòries ambientals emeses. Així, s’ha completat l’avaluació ambiental del Pla de regadius de Catalunya 2008-2020, del Pla director d’infraestructures de la regió metropolitana de Barcelona i de diversos plans de mobilitat urbana (Lleida, Martorell, Pineda de Mar, Olesa de Montserrat i Berga). D’altra banda, ha augmentat el nombre de documents de referència i altres documents d’avaluació ambiental en relació amb diversos plans i progra-mes, com ara el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes, el Pla director urbanístic del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès, el Pla director urbanístic aeroportuari de l’aeròdrom la Seu d’Urgell-An-dorra, el Pla director urbanístic de la terminal intermodal Empordà, el Pla director urbanístic de les construccions agrícoles de les Terres de l’Ebre, el Pla director de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, la modifi cació del Pla director urbanístic del sòl no urbanitzable de la serra de Rodes, el Pla director urbanístic de la terminal intermodal la Canonja-Reus o diversos plans de mobilitat urbana (Castelldefels, Viladecans, Mollet del Vallès, Gavà, Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, el Papiol, Girona, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Cambrils i Berga).

• Ofi cines territorialsEn el cas de les ofi cines territorials d’acció i avaluació ambiental i de l’Ofi cina de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre, els expedients tramitats corresponen, bàsicament, a planejament urbanístic d’àmbit municipal (plans d’ordenació urbanística municipal, modifi cacions de planejament general, plans parcials i plans especials urbanístics), així com a informes de projectes urbanístics en sòl no urbanitzable. Tot seguit, es detallen les dades sobre els distints tipus de documents emesos per les ofi cines territorials:

Resolucions de decisió prèvia 12

Resolucions sobre subjecció 100

Documents de referència

Plans d’ordenació urbanística municipal 22




Modifi cacions de planejament general 40

Plans parcials de delimitació o urbanístics 2

Plans especials urbanístics 25

Altres plans 1

Total 90

Resolucions de memòries ambientals

Plans d’ordenació urbanística municipal 27

Modifi cacions planejament general 26

Plans parcials de delimitació o urbanístics 9

Plans especials urbanístics 17

Total 79

Informes preceptius 65

Com ha estat indicat anteriorment, prèviament a l’emissió dels docu-ments de referència, han estat realitzades les corresponents consultes a les administracions públiques afectades i al públic interessat. De mane-ra anàloga, prèviament a l’emissió de les resolucions de decisió prèvia d’avaluació ambiental han estat consultades les administracions públi-ques afectades.

Activitat normativaL’any 2013 se segueixen de prop les actuacions del Govern de l’Estat per impulsar una nova llei bàsica d’avaluació ambiental, amb futures afectaci-ons a la llei catalana vigent, que s’acaba publicant al BOE d’11 de desem-bre de 2013 (Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental ).

Per altra banda, des del Servei de Plans i Programes es promou una modifi cació de la delegació de signatura en el cas de les resolucions de decisió prèvia i de subjecció a avaluació ambiental en les persones titulars de les direccions dels serveis territorials en expedients tramitats per la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental, atès que la Resolució TES/18/2012, de 9 de gener, efectua aquestes delegacions en tots els supòsits. Finalment, van ser publicades amb aquesta fi nalitat la Resolució TES/1929/2013, de 13 de setembre, i la Resolució TES/2342/2013, de 25 d’octubre.

• Suport i millora de l’avaluació ambiental de plans i programesDurant l’any 2013 s’ha mantingut el suport a l’avaluació ambiental de plans i programes destinats als ens locals, als promotors i als tècnics redactors i avaluadors. Paral·lelament, s’han dut a terme accions internes de caràcter formatiu i de cohesió dels equips.

• Suport en l’avaluació ambiental de plans i programes promoguts pels departaments de la Generalitat de Catalunya

A iniciativa de les unitats promotores, el Servei de Plans i Programes ha realitzat reunions prèvies a l’inici dels procediments d’avaluació ambi-ental de diversos plans, de cara a enfocar-ne l’abast. En aquest sentit, s’ha col·laborat d’inici amb els treballs del Pla director urbanístic i d’infra-estructures Martorell-Abrera, del Pla director urbanístic aeroportuari de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, del Pla estratègic de fertilització agrària i




gestió de dejeccions ramaderes, del Programa general de residus i recur-sos de Catalunya, del Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya, així com d’alguns plans directors urbanístics elaborats per l’INCASÒL.

Igualment, durant l’any 2013 s’ha reprès el procés d’avaluació ambiental del Pla general de política forestal, aturat des de feia sis anys.

• Coordinació de l’avaluació ambiental i millora de les metodologies d’avaluació

D’acord amb l’article 121 del Decret 342/2011, de 17 de maig, són funci-ons del Servei de Plans i Programes elaborar les directrius aplicables a l’avaluació ambiental de plans i programes i coordinar-ne l’aplicació per part de les ofi cines territorials d’acció i avaluació ambiental i les ofi cines de medi ambient. A més d’altres accions que seran exposades més enda-vant, cal destacar al respecte les activitats següents:

S’han celebrat reunions periòdiques de coordinació amb les persones responsables de les diverses ofi cines territorials d’avaluació ambiental (16 de gener, 13 de febrer, 12 de març, 9 d’abril, 14 de maig, 11 de juny, 16 de juliol, 19 de setembre, 10 d’octubre, 14 de novembre i 11 de desembre).

Ha seguit desenvolupant les seves tasques el grup de treball constituït per tècnics del Servei de Plans i Programes i personal tècnic de la Subdi-recció General de Planifi cació Territorial i Paisatge per tal d’elaborar unes bases metodològiques per a l’aplicació en els plans urbanístics i la seva avaluació ambiental dels objectius i criteris dels catàlegs de paisatge i les disposicions de les directrius de paisatge.

S’ha consolidat la coordinació i el treball conjunt sobre plans de mobilitat urbana (PMU) amb la Diputació de Barcelona a través de l’establiment de criteris, objectius i indicadors en relació amb la incidència sobre el medi dels diversos municipis (4 reunions), el disseny de criteris per abordar la mobilitat intermunicipal (principals fl uxos) (2 reunions) i la coordinació interinstitucional per millorar la qualitat dels PMU en matèria ambiental (2 reunions). Així mateix, s’ha assistit conjuntament amb la Diputació de Barcelona a diverses reunions de suport a l’adopció de criteris mediam-bientals de PMU en diversos ajuntaments com ara el Prat de Llobregat, Castelldefels, Gavà i Viladecans.

Finalment, s’ha participat en diversos grups de treball constituïts en el marc del Pla de simplifi cació del Departament de Territori i Sostenibilitat. Entre els resultats assolits, cal destacar l’elaboració i l’aprovació dels pro-jectes de simplifi cació relatius als procediments de d’avaluació ambiental, amb un conjunt de mesures que permetran millorar la celeritat i l’efi càcia en les tramitacions corresponents.

• Desenvolupament de criteris i guies metodològiquesDes del Servei de Plans i Programes es promouen dos encàrrecs associ-ats al desenvolupament de criteris i guies d’utilitat per al personal tècnic redactor i avaluador. Un primer, per aprofundir en els criteris i metodologi-es per a la valoració d’alternatives en les avaluacions ambientals de plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), i un segon per actualitzar els




continguts de la guia metodològica d’avaluació ambiental dels POUM editada l’any 2006.

• FormacióEntre les activitats realitzades destaquen:

- VIII Jornada formativa de les ofi cines d’avaluació ambiental (Olot, 12 de desembre).

- Participació com a professors en el VIII Curs de Planifi cació de la mobilitat local, organitzat per la Diputació de Barcelona (Barcelona)

- Participació com a professors en el curs “L’avaluació ambiental del planejament urbanístic”, organitzat per la Diputació de Barcelona (Barcelona)

- Participació com a professors en el curs “Avaluació i integració en l’avaluació ambiental del planejament urbanístic”. Universitat Politèc-nica de Catalunya (Barcelona).

• Desenvolupament del web com a eina d’informació, participació i suportDins de la web del Departament de Territori i Sostenibilitat, s’ha continuat la potenciació de les pàgines dedicades a l’avaluació ambiental de plans i programes, per tal de fer-ne una eina clau d’informació, participació i suport tècnic, amb la publicació de la documentació dels distints plans i programes sotmesos a avaluació ambiental durant les fase de consultes al públic interessat. Igualment, hi són publicats tots els documents de re-ferència i resolucions emesos pels òrgans ambientals en aquests proces-sos, així com les distintes guies metodològiques editades i les ponències i conclusions de les jornades celebrades. Durant l’any 2013 s’ha dut a terme l’actualització de les pàgines corresponents.

Així mateix, en el decurs d’aquest exercici, ha continuat l’ús de les xarxes socials com a eina complementària d’informació i de participació en els processos d’avaluació ambiental.

• Banc de dades d’avaluació ambientalD’acord amb el que disposa l’article 13 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, ha continuat el desenvolupa-ment de la base de dades conjunta entre els serveis centrals i els territori-als que inclou tots els expedients dels projectes, plans i programes trami-tats per les diverses ofi cines. Aquesta base de dades està implantada en una plataforma d’entorn cooperatiu i permet compartir tota la informació i també l’accés públic a través d’Internet als expedients objecte de consul-tes i als documents d’avaluació emesos.

Participacions diverses• • “The Water & Sea Workshops”. Conferència Internacional per a un Des-

envolupament Sostenible (10 d’octubre)• Jornada sobre els Plans Locals de millora de la qualitat de l’aire, organit-

zada per la Diputació de Barcelona (31 d’octubre)• Jornada sobre Dejeccions Ramaderes, organitzada per l’Institut per a la

Sostenibilitat dels Recursos (12 de novembre)• III Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero (19 de novembre)




• Jornades “La Gestió de les Inundacions”, organitzades pel Departa-ment de Territori i Sostenibilitat (27 i 28 de novembre)

• Ponència de sòl no urbanitzable del Departament de Territori i Sosteni-bilitat.

• Ponències tècniques de les comissions territorials d’urbanisme.• Comissió Interdepartamental d’Actuacions Estratègiques• Comissió ambiental i jornada de participació del Pla director de mobili-

tat de la regió metropolitana de Barcelona.• Així mateix, el Servei ha participat en algunes comissions de la comuni-

tat d’usuaris SIG del Departament de Territori i Sostenibilitat. En con-cret:

- Grup Geocom. Comissió que representa les persones usuàries SIG del Departament.

- Comissió d’Integració. Vetlla per la convergència del sistema d’infor-mació geogràfi ca corporatiu de l’antic Departament de Medi Ambient i Habitatge als requisits del sistema que s’estava implantant.

- Comissió del Fons Cartogràfi c. Encarregada del repositori d’informa-ció geogràfi ca d’Oracle.

- Reunió per al desenvolupament del Visor GIS corporatiu (14 novem-bre).

Servei de ProjectesExpedients

L’entrada de documentació relacionada amb les funcions del Servei ha generat l’obertura de 78 expedients de temàtica variada dels quals 73 corresponen a projectes amb competència de la Generalitat de Catalu-nya, i 5 corresponen a projectes executats a Catalunya amb competència estatal però amb intervenció de la Generalitat.

Suport a la Ponència ambiental

Avaluació d’impacte ambientalEnguany el Servei ha preparat o revisat per a la Ponència Ambiental, 10 propostes de declaracions d’impacte ambiental en aplicació del Decret 114/88, d’avaluació d’impacte ambiental, Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’im-pacte ambiental de projectes, de regulació d’accés motoritzat al medi natural, i el Decret 328/92, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Així, d’aquestes 10 propostes de declaracions, 5 corresponen a infraestructures de transport, 2 a infraestructures hidràuliques i saneja-ment, 2 a projectes de caire urbanístic i 1 a altres projectes que afecten l’àmbit del PEIN.

Ports i altres 0

Infraestructures viàries 5

Embassaments i altres 2

Urbanístics 2

Espais protegits PEIN 1

Total 10

Eòlics 0




Total ponències 10

També s’ha elevat a la Ponència Ambiental 52 propostes sobre la neces-sitat de sotmetre els projectes a avaluació d’impacte ambiental tal com preveu el Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. Aquestes propostes corresponen a projectes molt variats com camins forestals, línies elèctriques, millores de pistes d’esquí, ports esportius, i gasoductes. En 43 d’aquestes resolucions s’ha determinat que no era ne-cessari aplicar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, mentre que en 8 es demanava una anàlisis més detallada i, per tant, calia desenvolupar un estudi d’impacte ambiental i fer la tramitació corresponent. Igualment, s’ha fet 1 pronunciament sobre altres qüestions.

Finalment, s’han proposat a la ponència eòlica 4 propostes de declaració d’impacte ambiental de parcs eòlics així com 1 proposta de pronuncia-ment sobre el tràmit d’avaluació i 1 pronunciament sobre canvis substan-cials i/o modifi cacions i/o al·legacions.

Total BCN Girona Tarragona Lleida T.Ebre

Parcs eòlics 5 2 0 1 1 1

Infraestructures, transport 10 2 3 3 0 2

Embassaments i aigua. 7 4 1 2 0 0

Urbanístics i agrícoles 7 3 1 1 1 1

Espais protegits PEIN i LE 24 5 4 1 8 6

Total 53 16 9 8 10 10

Seguiment ambiental d’obresL’objecte del seguiment dels projectes és vetllar pel compliment de les mesures ambientals establertes en els documents ambientals i en les declaracions d’impacte ambiental o resolucions d’exempció.

Hi ha dos mecanismes emprats per efectuar el seguiment que són: la comissió mixta i la comprovació. La primera consisteix a establir una comissió on periòdicament es reuneixen el DTES i el promotor i on la direcció ambiental informa del compliment de la DIA i EIA. En la compro-vació, el promotor informa al fi nalitzar l’obra de com s’han implementat les mesures.

Aquest seguiment és dut a terme tant des del Servei de Projectes com des de les diferents ofi cines territorials d’acció i avaluació ambiental. Els projectes que són objecte de seguiment actiu pel Servei són:

• Variant d’Olost• Línia elèctrica a 400 kV Santa Llogaia – Baixàs• Prolongació línia d’FGC a Terrassa• Parcs eòlics de Barbers, coll del Moro• Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès• Eix Transversal C-25 Cervera – Caldes de Malavella• Desdoblament Valls – el Vendrell




• Regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues• Dic exempt al port de Llançà• EDAR Can Porta Plana, Sant Pere de Ribas

A més, es participa en el seguiment de projectes de l’Estat:• AVE Riudellots – Sant Julià de Ramis• Gasoducte Martorell – Figueres• Obres del delta del Llobregat (accessos al Port i aeroport, Autovia del

Baix Llobregat, accessos a AP7)• Ampliació del port de Barcelona• Línia elèctrica 400 kV Bescanó – Santa Llogaia - frontera• Canalització del rierol de la vall salina a Cardona

Publicacions i activitats diverses

S’ha publicat l’opuscle “Criteris i recomanacions tècniques en la cons-trucció de gasoductes”.

S’ha implementat i presentat públicament el Visor ambiental de parcs eòlics.

S’han fet 4 reunions de treball per preparar les bases per a una nova Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes.

Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental

Servei d’Informació AmbientalLes funcions del Servei d’Informació Ambiental, d’acord amb el Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat són les següents:

• Dissenyar, coordinar i avaluar el sistema d’informació ambiental del Departament i els fl uxos d’informació necessaris per a una actualització permanent.

• Dissenyar i coordinar el portal de medi ambient de la Generalitat de Catalunya.

• Defi nir els continguts de l’apartat de medi ambient del web del Departa-ment, en coordinació amb el Gabinet Tècnic.

• Coordinar les actuacions necessàries perquè el Departament compleixi la normativa reguladora del dret d’accés a la informació ambiental.

• Coordinar les funcions d’informació al públic en matèria de medi ambi-ent i de comunicació ambiental dels diferents òrgans del Departament i les seves entitats dependents o vinculades.

• Vetllar per una correcta adequació de la informació ambiental adreçada als diversos públics i una òptima utilització dels canals de comunicació existents.

• Coordinar i difondre de manera activa la informació ambiental a través dels mitjans electrònics, en coordinació amb l’Ofi cina de Comunicació i el Gabinet Tècnic.

• Coordinar els informes sobre l’estat del medi ambient a Catalunya.• Fer el seguiment de l’edició de les publicacions i dels productes audiovi-

suals de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat i la seva distribució.• Adquirir, catalogar, mantenir i prestar el material documental i bibliogrà-

fi c de temàtica ambiental del Departament.




• Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.

Informació ambiental

Durant l’any 2013, el Servei d’Informació Ambiental (SIA) ha desenvolupat les tasques pròpies com a punt especialitzat de consultes i d’atenció a la ciutadania de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat (SMAS). El resultat és un registre de més de 2.700 sol·licituds específi ques d’infor-mació ambiental resoltes, d’acord amb el que estableix la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. En aquesta resolució d’expedients no s’hi inclouen totes aquelles consultes de caire administratiu ni les consultes que, per tenir un contingut aliè a les competències de l’SMAS, han estat derivades a altres departaments i/o organismes de l’Administració.

El nombre total de consultes sobre temàtica ambiental rebudes al SIA durant el 2013 han augmentat sobre un 30% respecte de l’any anterior. Aquest augment podria ser degut al creixent interès de la ciutadania per les temàtiques ambientals i, alhora, pel fet que els interessats cada cop tenen més clar on cal adreçar les consultes ambientals un cop assimilada la reestructuració dels Departaments de la Generalitat i la consegüent redistribució de competències duta a terme el 2011.

La tipologia de consultes rebudes per cada una de les temàtiques no dife-reix signifi cativament de la de l’any anterior. Tanmateix, en l’informe d’en-guany s’ha modifi cat la classifi cació de les preguntes per adaptar-la a la proposada pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (MAGRAMA,) que redueix la classifi cació temàtica a 15 àmbits tal com es pot observar si comparem el tercer dels quadres següents (apartat “Tipus de consulta”) amb el de l’any 2012. Aquests canvis estant motivats per les directrius i seguiments estadístics que s’estableix en el marc de segui-ment europeu de la Directiva 2003/4

Canal de resposta Nombre de consultes Percentatge

Telèfon 1.609 59

Format electrònic 1.106 40

Presencial 30 1

Correu postal 0 0

Fax 0 0

Total 2.745 100

Tipus de sol·licitant Nombre de consultes Percentatge

Empresa 1.278 47

Particular 639 23

Administració pública 521 19

Associació 186 7

Estudiant 56 2

Consultes intern 31 1

Centre docent 34 1

Total 2.745 100




Tipus de consulta Nombre de consultes Percentatge

Atmosfera 570 21

Aigua 99 3

Sòl 64 2

Paisatges i espais naturals 96 3

Costes 17 1

Diversitat biològica 164 6

Organismes modifi cats genèticament 0 0.00

Substàncies perilloses 46 2

Energia 45 2

Soroll 182 7

Radiacions o residus 425 15

Mesures, normes, plans 249 9

Informes sobre l’execució de la legislació 420 15

Anàlisis i supòsits econòmics 295 11

Estat de la salut i béns del patrimoni 73 3

Total 2.745 100

La implementació que la Generalitat va dur a terme durant l’any 2012 del formulari de la pàgina web Consultes, queixes i suggeriments (CQS) s’ha continuat constatant enguany com una opció positiva per millorar la quali-tat de l’atenció ciutadana en minimitzar els temps de resposta, optimitzar la coordinació amb altres unitats o organismes de l’administració autonò-mica i facilitar a la ciutadania la traçabilitat i el seguiment de la consulta.

Tot i això, cal destacar el repunt que el telèfon com a canal escollit per la ciutadania per vehicular les seves consultes, que han augmentat un 29,4% respecte d’un 28,7% les consultes en format electrònic.

El formulari web constitueix una de les vies d’entrada de les sol·licituds d’informació que afavoreix l’impuls de l’administració electrònica. Malgrat tot, durant el 2013 no ha canviat signifi cativament el percentatge la via de contacte amb l’Administració, de manera que el telèfon continua sent el mitjà de contacte preferit per part de la ciutadania. En canvi, les visites presencials han disminuït quasi a la meitat.

Quant als perfi ls d’usuari de la informació, continua sent majoritari el professional (autònom o empresa), que a més ha augmentat signifi ca-tivament en percentatge. El segueix el ciutadà, tot i que s’observa una disminució de les consultes tant en termes absoluts com percentualment. A força distància hi ha les administracions, entre les quals les locals han incrementat notablement la quantitat de consultes respecte el 2012. Cal destacar en aquest sentit les consultes sobre els ajuts per combatre el canvi climàtic i les relacionades amb la contaminació lluminosa i acústica.

Les associacions han incrementat les consultes, sobretot a causa de l’apartat de subvencions que els són destinades, mentre que han dismi-nuït aproximadament a la meitat el nombre de consultes formulades per part de clients interns del Departament. La resta de persones usuàries mantenen unes xifres estadístiques estables.

El web de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat




D’acord amb la Llei 27/2006 i tal com s’estableix en el seu articulat, la informació s’ha de difondre preferiblement per mitjans electrònics i, en aquest sentit, els continguts del web de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat ha estat una de les eines de comunicació més utilitzades per difondre i obtenir la informació ambiental.

AntecedentsLa pàgina web, des de la seva inauguració l’any 1997, s’ha mantingut com una de les més visitades dels diferents departaments de la Generalitat i

s’ha consolidat com la principal eina en la difusió d’informació ambiental. Al principi va ser gestionada amb el programa Dreamweawer. Aquest web englobava tots els àmbits temàtics de l’antic Departament de Medi Am-bient de la Generalitat de Catalunya (aire, meteorologia, residus, aigua, etc.).

L’any 2002 es va iniciar una segona etapa de modernització i automa-tització del web de l’antic Departament de Medi Ambient. Aquest pro-jecte de millora va consistir en la implantació del programa de gestió de continguts Tridion, que permetia un seguit de millores en la gestió de les 17.000 pàgines amb tres versions idiomàtiques (català, castellà i anglès), l’actualització de la informació (descentralització en el manteniment de la informació per part de les diferents subunitats). Aquest projecte estava dissenyat i dimensionat per donar servei a tots els webs del Departament (inclosos, per tant, els de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Re-sidus de Catalunya, el Centre per l’Empresa i el Medi Ambient, el Centre de la Propietat Forestal, Forestal Catalana i el Servei Meteorològic de Catalunya). Tot i això, només l’Agència Catalana de l’Aigua, el Centre de la Propietat Forestal i Forestal Catalana s’hi van acabar integrant.




L’any 2009 s’inicia la tercera etapa, la Direcció General de Polítiques Am-bientals i Sostenibilitat de l’antic Departament de Medi Ambient i Habitat-ge i la Direcció de Serveis van impulsar el projecte per adequar-se al nou entorn corporatiu, de la Generalitat de Catalunya, de gestió de continguts basat en Vignette 7 i Oracle. Aquesta nova aplicació és coneguda amb el nom de GECO.

Aquest entorn millorava la gestió operativa del lloc i permet adequar-se a la nova imatge, la integració d’aplicacions d’altres departaments o de continguts d’altres entitats com ara l’Agència de Residus de Catalunya, el Centre de Propietat Forestal i Forestal Catalana, que van optar pel mateix gestor.

D’aquest projecte se’n derivarà la creació de quatre portals:

• Medi ambient• Parcs naturals• Canvi climàtic• HabitatgeL’any 2011 comença el que podem considerar una quarta etapa, la inte-gració al web departamental de Territori i Sostenibilitat. Aquesta quarta etapa es caracteritza no per un canvi tecnològic, sinó per una redistribu-ció de continguts, condicionada per els nous marcs normatius (Decret 200/2010, Decret 44/2011.i el Decret 342/2011, de 17 de maig, de rees-tructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat defi neix l’estruc-tura del Departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Article 127. D’acord amb aquest nou marc competencial cal assenyalar les funcions següents del Servei d’Informació Ambiental, entre les quals fi gura dissenyar i co-ordinar el portal de medi ambient de Catalunya i defi nir els continguts de l’apartat de medi ambient del web del Departament, en coordinació amb el Gabinet Tècnic.

Les grans línies de treball amb els quals ha treballat el SIA en relació amb la comunicació web ha estat:

Manteniment del web de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibiliat al web departamental de Territori i SostenibilitatCal destacar també les feines de coordinació dels diferents editors (22) que hi ha a les diferents unitats de la secretaria i que desenvolupen tasques amb el rol d’editors i publicadors de continguts nous o revisats. O bé les feines ordinàries de publicació de novetats, actualització de la legislació, els processos d’informació pública, el manteniment de l’agen-da d’activitats, l’incorporació de nous registres al Banc d’imatges de la Generalitat de Catalunya, la publicació de cartografi a.

L’edició, maquetació i publicació de diversos butlletins electrònics (medi ambient, REACH, Escoles Verdes, etc.). D’entre aquests fi gura el Butlletí de Medi Ambient, que va arribar al número 330 amb prop de 11.000 subs-criptors que reben quinzenalment informació sobre les novetats, activitats i notícies més remarcables del sector.

Nous projectes




S’ha creat un nou apartat al web de la Secretaria de Medi Ambient i Sos-tenibilitat dedicat als espais naturals protegits de Catalunya conjuntament amb el Servei de Planifi cació de l’Entorn Natural. Durant el 2012 es va elaborar el Pla de continguts i es van redactar els continguts. El 2013, des de la Direcció General de Polítiques Ambientals s’ha iniciat la publicació de part de la nova pàgina web del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya (SENP), que s’anirà desplegant progressivament.

S’ha incorporat un apartat sobre economia verda. Aquest espai recull al-gunes de les iniciatives més rellevants del país i del món en aquest tema. Conscient de les oportunitats d’implantar en el nostre país un model d’economia verda i en coherència amb el context internacional, el Govern s’ha fi xat com una prioritat l’impuls de l’economia verda amb l’objectiu de contribuir a la reactivació econòmica del país i la millora de l’ocupació i del benestar de la ciutadania.

Per fer-ho possible, s’està impulsant una acció coordinada entre diversos departaments per identifi car i desplegar un paquet coherent de polítiques innovadores en sectors com ara l’energia, el canvi climàtic, la R+D+I, l’educació, la indústria, el comerç, el transport, l’agricultura, el turisme, la pesca i el medi ambient. El resultat d’aquest treball s’ha de traduir en un Pla d’acció que concreti els projectes motor a materialitzar en relació amb els agents privats i públics. Tot això, i més, ho trobareu en aquest nou apartat de la pàgina web.

S’ha presentat un nou aplicatiu web que permetrà consultar sobre el mapa l’estat de tots els projectes de parcs eòlics de Catalunya: el visor ambiental. Una nova aplicació web que permetrà visualitzar sobre el mapa la totalitat dels projectes de parcs eòlics en procés a Catalunya, que servirà per facilitar la recerca d’informació d’aquests projectes, tant als possibles promotors, com als tècnics i particulars interessats.

S’ha actualitzat l’apartat web de Publicacions. En aquest apartat trobareu informació sobre les publicacions de medi ambient i sostenibilitat edita-des pel Departament

Manteniment web “Canvi Climàtic” D’altra banda, pel que fa al web de Canvi climàtic de l’Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic, s’ha continuat amb el procés habitual de manteni-ment i actualització de continguts en les seves tres versions idiomàtiques (català, castellà i anglès). Cal destacar d’aquest portal la gran acceptació que ha tingut l’apartat la descripció de les accions realitzades per nom-broses organitzacions que realitzen actuacions adreçades a la mitigació del canvi climàtic.

Estadístiques web 2013El conjunt de dades i estadístiques que es presenten a continuació fan re-ferència al període comprès entre l’1 de gener al 31 de desembre de 2013.




Resum del visitant

Visitants 260.622

Visitants que us han visitat una vegada 220.440

Visitants que han tornat més d’un cop 40.182

Mitjana de visites per visitant 1,48

La majoria dels visitants visiten el web una vegada. El percentatge de visitants que han tornat més d’un cop és molt baix.

Resum de visites

Visites 384.871

Mitjana per dia 1.054

Durada mitjana de la visita 00:07:21

Durada mitjana de la visita 00:02:16

Visites internacionals 17,51%

Visites d’origen desconegut 0%

Visites des del vostre país: Espanya 82%

La durada mitjana de visita és de 7,21 minuts. Ens ajuda a determinar si, de mitjana, les persones usuàries passen poc o molt temps al nostre lloc web.

Domini de remissió

Les visites al web de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat prove-nen, en primer lloc, de Google, seguides de gencat.cat. El trànsit directe se situa en tercer lloc.




Projecte del Portal de Medi Ambient de CatalunyaD’acord amb el Pla de Govern per als anys 2011-2014, el Servei d’Informa-ció Ambiental té l’encàrrec de crear i gestionar el Portal de Medi Ambient de Catalunya amb la fi nalitat de divulgar tota la política ambiental del Go-vern, actuar com a fi nestra única i agrupar totes les temàtiques, accions i iniciatives que tinguin relació amb el medi ambient a Catalunya, indepen-dentment del Departament d’on provinguin.

Aquest projecte està inclòs en l’eix 6 del Pla de Govern “Política territorial i sostenibilitat ambiental”, i en concret a l’àmbit 6.4. “Sostenibilitat am-biental i valorització dels espais naturals i la biodiversitat” amb l’objectiu d’impulsar la informació, la sensibilització i l’educació ambiental per al conjunt de la ciutadania.

En relació amb aquest projecte, durant l’any 2013 es van dur a terme les tasques següents conjuntament amb les diferents organitzacions impli-cades en el projecte: Departament de Salut - Agència de Protecció de la Salut; Departament d’Interior - Direcció General de Protecció Civil; De-partament d’Empresa i Ocupació - Institut Català d’Energia; Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural - Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat; Departament de Presidència - Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió; Departament de Territori i Sostenibilitat; Direcció General de Polítiques Ambientals; Direcció Ge-neral de Qualitat Ambiental; Servei Meteorològic de Catalunya; Agència Catalana de l’Aigua; Agència de Residus de Catalunya; Diputació de Llei-da, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Tarragona; s’ha continuat amb la tasca de conceptualització del portal.

• S’han realitzat 3 sessions de treball tècnic (tallers) de defi nició estratègi-ca en què es defi neix: defi nició de públics objectius prioritaris, avalua-ció i priorització de tendències i bones pràctiques del sector, defi nició de continguts i serveis a incloure, i arquitectura d’informació als tres primers nivells i, fi nalment, el concepte visual i proposta gràfi ca de les pàgines principals del portal.Les sessions van tenir lloc els dies 15 i 22 de gener i 5 de febrer de 2013. En concret, s’ha treballat en els aspectes següents:

- Defi nició de públics objectius prioritaris - Avaluació i priorització de tendències i bones pràctiques del sector - Defi nició de continguts i serveis a incloure, i arquitectura d’informa-ció a primers nivells

- Concepte visual i proposta gràfi ca de les pàgines principals del portal

• Defi nició del públic objectiu: ciutadania en general en comparació amb el públic professional (que és el públic majoritari dels diferents webs institucionals existents)

• BenchmarkingS’han analitzat diferents webs per tal de detectar les millors pràctiques i s’ha pres com a referent, entre altres, el web LivingGreener del Govern australià.

• Proposta gràfi ca: S’ha realitzat un exercici de Moodboard per al disseny gràfi c per triar gama de colors i tipografi a. S’utilitzarà el disseny web adaptatiu.




El disseny web adaptatiu o adaptable (responsive web design) és una tècnica de disseny i desenvolupament web que aconsegueix adaptar el web a l’entorn de la persona usuària.

• Model de navegacióS’ha triat un model de navegació amb doble menú.

Menú principal:

- El medi ambient a Catalunya: - Què afecta el medi ambient? - Què fem per protegir-lo? - Què pots fer-hi tu?

Menú transversal:

- Medi natural, - Energia, - Aigua, - Aire i meteo, - Residus

GECO+:Transformació de la plataforma corporativa de difusió multicanal de la Generalitat de CatalunyaDurant el 2013 el Servei d’Informació Ambiental ha assistit a diverses re-unions convocades per la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió (DGACD) en les quals s’ha explicat el projecte de migració dels portals gencat a la nova plataforma GECO+. La transformació consisteix en mi-grar GECO a una nova solució basada en el producte de programari lliure OpenCms v8.5.




S’ha treballat conjuntament amb el Gabinet Tècnic del Departament, en el recull de dades bàsiques que necessita la DGACD per començar el projecte de migració a GECO+.

Butlletins electrònicsEl Servei d’Informació Ambiental edita i publica diferents publicacions digitals de caire periòdic, entre les quals cal destacar el Butlletí de Medi Ambient amb una periodicitat quinzenal amb més de 11.300 subscriptors i 1.100 a la versió castellana. La resta de butlletins, amb una periodicitat mensual, són el Butlletí electrònic d’Escoles Verdes i el Butlletí del Centre de Documentació de Medi Ambient amb 1.441 i 965 subscriptors respec-tivament. Cal destacar altres butlletins com el d’etiquetatge ecològic o el de Pla de suport al tercer sector ambiental.

Dades i estadístiques en matèria ambiental

L’any 2013 s’han dut a terme les tasques d’adequació de les informacions estadístiques i indicadors en matèria ambiental a les competències de l’SMAS, amb l’objectiu de fer-ne la difusió corresponent (per mitjà del web i de diverses publicacions exclusivament digitals) i donar compliment a la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. En aquest context, s’han establert les col·laboracions pertinents amb els diferents organismes de l’Administració ambiental per a la recollida de dades estadístiques i indicadors ambientals necessaris per a l’obtenció de les dades pertinents i pel correcte tractament, elabo-ració i difusió de la informació ambiental. L’any 2013 s’han publicat al web de l’SMAS les dades estadístiques bàsiques relacionades amb el cicle de l’aigua, la qualitat de l’aire, els sistemes voluntaris per a la protecció del medi ambient a les empreses, els espais naturals, la gestió forestal, la caça i la pesca, el canvi climàtic, els residus i la meteorologia, a més d’un recull d’indicadors ambientals de seguiment i d’evolució d’aquestes dades.

Publicacions d’obligat compliment sobre l’estat del medi ambient

D’acord amb l’article 7 de la Llei 27/2006 s’estableix un seguit de dades i d’informació d’obligat compliment que ha de ser accessible per al públic en general. Aquesta informació és accessible al web de la SMAS (www.

gencat.cat/mediambient).

L’article 8 estableix un mínim de publicacions i d’informes sobre l’estat del medi ambient que s’han de publicar de forma periòdica. En aquest sentit, durant l’any 2013 s’han realitzat dues publicacions basades en dades i indicadors ambientals que han estat difoses en format digital. Aquestes publicacions són:

Dades del Medi Ambient a Catalunya 2013. És una publicació que s’ela-bora des de l’any 1994 en què s’apleguen les dades estadístiques bàsi-ques dels diferents vectors ambientals (aigua, aire, residus, biodiversitat, etc.) i que permeten observar l’evolució dels paràmetres exposats al llarg dels darrers anys. Enguany s’ha optat per reproduir aquesta publicació en format digital i s’ha difós via web.




Medi Ambient a Catalunya. Informe 2012. És un llibre de caire divulgatiu en el qual s’exposen les dades estadístiques i els indicadors ambientals que tenen incidència al nostre país en matèria de medi ambient. L’any 2013 s’ha publicat el sisè volum d’aquest document, que es va iniciar l’any 2008, i que té una periodicitat anual. S’elabora amb la col·laboració de totes les unitats i entitats de l’Administració ambiental. Aquest informe està emmarcat en la Llei 27/2006 i és un instrument de difusió de la Gene-ralitat de Catalunya per posar a l’abast de tota la ciutadania la informació ambiental més rellevant del període temporal que comprèn. L’any 2013 s’ha reproduït aquesta publicació en format digital i s’ha difós per mitjà del web de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat.

D’altra banda, el Servei d’Informació Ambiental ha estat treballant en l’elaboració de l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2006 – 2010. Aquest informe d’abast quinquennal està emmarcat en la ma-teixa Llei 27/2006. L’article 8 d’aquesta Llei diu que les administracions públiques han d’elaborar i publicar, com a mínim, cada any un informe de conjuntura sobre l’estat del medi ambient i cada quatre anys un informe complet. Aquests informes, en l’àmbit autonòmic, han d’incloure dades sobre la qualitat del medi ambient i les pressions que suporti, així com un sumari no tècnic que sigui comprensible per al públic.

Cartografi a

L’any 2013 s’han fet les tasques de coordinació de la integració de la cartografi a que es genera a l’SMAS amb l’Institut Cartogràfi c de Catalu-nya en relació amb la Directiva INSPIRE i amb la Comissió de Coordinació Cartogràfi ca de Catalunya.

Representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió de Coordinació Cartogràfi ca de CatalunyaLa Comissió de Coordinació Cartogràfi ca de Catalunya (C4) és l’òrgan bà-sic de trobada, col·laboració i coordinació entre l’Administració de la Ge-neralitat i els ens locals en l’àmbit de la cartografi a i la informació geogrà-fi ca relacionada, i es regula per la Llei 16/2005, de 27 de desembre i pel Decret 398/2006, de 24 d’octubre. Entre altres, les principals funcions de la C4 són vetllar pel compliment dels objectius i les prioritats de l’activitat cartogràfi ca a Catalunya, d’acord amb el que estableixi el Pla cartogràfi c de Catalunya i en el marc de la Llei 16/2005, de 27 de desembre.

L’any 2013 el Servei d’Informació Ambiental va continuar representant a l’SMAS davant de la Comissió de Coordinació Cartogràfi ca de Catalunya, assumint el desenvolupament de les seves tasques i de les reunions peri-òdiques en la matèria que ocupa.

D’altra banda, dins del mateix marc legal i de la C4, el Servei d’Informació Ambiental té representació a la Comissió Tècnica 1: del Pla cartogràfi c de Catalunya i de la Directiva INSPIRE. (CT1: PCC-INSPIRE). En aquest context, s’ha assistit a les reunions i conduir la coordinació entre la CT1: PCC-INSPIRE i els responsables de les unitats proveïdores de cartografi a de l’SMAS en les tasques d’elaboració del desplegament del Pla carto-gràfi c de Catalunya i de la Directiva INSPIRE.




Centre de Documentació de Medi Ambient (CDMA)

El Centre de Documentació de Medi Ambient (CDMA) té, entre les seves funcions principals: adquirir, classifi car, catalogar, preservar i difondre el material documental i bibliogràfi c de l’àmbit de medi ambient, amb l’objectiu de donar suport a la gestió de les diverses unitats de la Secre-taria de Medi Ambient i Sostenibilitat i prestar a les persones usuàries la màxima informació actualitzada i de qualitat.

Fons documental

El catàleg que recull la informació bibliogràfi ca sobre els fons documen-tals del CDMA està integrat en el Catàleg de les Biblioteques Especia-litzades de la Generalitat (BEG) i participa del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC).

Les dades del catàleg del CDMA 2013:

Total documents 20.913

Documents nous catalogats 223

Préstecs a usuaris interns 721

Préstecs interbibliotecaris 39

Núm. d’usuaris actius 147

Durant el 2013 s’han dut a terme accions de millora de la qualitat del ca-tàleg, amb la revisió de registres bibliogràfi cs per tal de corregir els errors que va produir la migració a l’aplicació Millennium realitzada el desembre de 2012.

Amb la fi nalitat de donar a conèixer i divulgar els fons documentals, el Centre de Documentació de Medi Ambient ha elaborat durant aquest any els productes documentals següents:

• Novetats del Centre de Documentació de Medi Ambient, butlletí electrò-nic mensual amb les notícies i ressenyes d’una selecció de llibres que s’han incorporat al fons documental, llibres electrònics que, per la seva temàtica, resulten interessants en l’àmbit mediambiental i altres apar-tats relacionats amb les biblioteques, que pretenen divulgar recursos professionals que poden ajudar a millorar la informació dels tècnics.

• Butlletí de sumaris del CDMA, butlletí electrònic mensual distribuït entre el personal de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Conté els sumaris d’una selecció de revistes a les quals el Centre de Documenta-ció de Medi ambient hi té accés a text complet. D’aquesta manera, es facilita al personal l’accés ràpid a la informació tècnica i científi ca més actualitzada.

• Els aparadors virtuals es mantenen actius a la pàgina web del Centre de Documentació, tot i que no s’actualitza més que l’últim. Les consultes realitzades durant el 2013 als diversos aparadors es resumeixen en el quadre següent:




Visites Pàgines

Fem aire més net (2012) 18.836 88.263

Any Internacional dels boscos (2011) 14.974 51.140

Any Internacional de la Biodiversitat (2010) 8.053 26.956

Canvi climàtic Cimera Copenhaguen (2009) 6.692 11.433

Consultes atesesAl llarg de l’any el CDMA ha atès 800 consultes per telèfon i correu elec-trònic i 300 consultes presencials. S’han satisfet 184 peticions d’articles de revistes i 30 peticions de normes tècniques.

El CDMA ha rebut també la visita col·lectiva de diversos grups d’estudi-ants de centres d’ensenyament secundari. Aquestes visites faciliten als estudiants que s’estan preparant per a professions relacionades amb el medi ambient que coneguin de primera mà la documentació especialitza-da disponible, i que es familiaritzin amb les eines disponibles per trobar la informació que necessiten, a l’hora que faciliten l’accés a la informació ambiental, que és un dels objectius del centre de documentació.

Actuacions cooperativesEl Centre de Documentació de Medi Ambient, com a membre integrant de les biblioteques especialitzades de la Generalitat, ha participat i col-laborat durant el 2013 en els dos grups de treball en què s’estructuren aquestes biblioteques:

• Grup de treball de catalogació: el seu objectiu és unifi car els criteris utilitzats per tots els centres de documentació i biblioteques que formen les BEG, per tal d’elaborar les concrecions pròpies del catàleg BEG.

• Grup de treball de préstec: que té com a objectiu analitzar les situacions i tipologies concretes de préstec personal i institucional que realitzen les BEG amb la fi nalitat d’establir procediments comuns i una proposta de reglament de préstec.

S’ha aprofi tat la reunió anual de coordinació de biblioteques BEG per fer una trobada dels responsables de centres de documentació dels parcs naturals de Catalunya que depenen de la Generalitat amb la fi nalitat d’es-tablir sinergies i fomentar la col·laboració per a la divulgació de la docu-mentació ambiental.

D’altra banda, el CDMA ha participat al XII Seminario de Centros de Documentación Ambiental i Medio Ambiente, celebrat a Valsain (Segovia) i organitzat pel Centro Nacional de Educación Ambiental (CENEAM) i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que reuneix un cop a l’any professionals de biblioteques i centres de documentació ambiental de diferents comunitat autònomes, amb l’objectiu d’intercanviar i establir accions col·laboratives cooperatives per millorar els serveis que presten. El Centre de Documentació de Medi Ambient, en la línia de donar a conèixer bones pràctiques i intercanvis d’experiències entre el centres RECIDA, hi ha participat impartint un taller sobre com fer una web amb recursos gratuïts d’Internet.




Xarxes socials

La presència de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat en les xar-xes socials s’articula sobre la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. Segons la Llei, les adminis-tracions públiques han de potenciar els mitjans telemàtics per donar a conèixer i difondre la informació ambiental. És en aquest sentit que, des de l’any 2010, el Servei d’Informació ambiental coordina la participació de la Secretaria en diverses xarxes socials amb l’objectiu de:

• Establir nous canals de comunicació bidireccionals• Donar accés a la informació ambiental que se’n deriva de les actuacions

de la Secretaria i de les seves entitats dependents o vinculades• Aportar transparència a les estructures administratives i polítiques de la

Secretaria• Satisfer les necessitats d’informació dels membres de la comunitat

virtual mitjançant les xarxes socials• Recollir i difondre informació ambientalment rellevant sense necessitat

que hi hagi una petició prèvia.• Fomentar la participació de forma horitzontal

Les actuacions durant l’any 2013 han estat les següents:

• Twitter http://twitter.com/mediambientcatTwitter és un servei de microblogs que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d’una longitud màxima de 140 caràcters. És una eina idònia per comunicar, relacionar-se i atendre persones i ciutadania. S’usa bàsicament per:

- Informar i comunicar les polítiques de la Secretaria i de les entitats dependents o vinculades.

- Informar i comunicar les activitats i actuacions dels diferents òrgans de la Secretaria i de les entitats dependents o vinculades.

- Fomentar la participació de la comunitat virtual en actuacions del Departament en tràmit d’informació pública (plans, projectes, dispo-sicions, documents, etc).

- Oferir recursos i informació ambiental rellevant d’àmbit local, nacio-nal i mundial

- Participar i difondre les activitats i actuacions dels membres de la co-munitat virtual que són d’interès general per a la resta de membres.

Algunes dades signifi catives són:

gener desembre

Seguidors 5.398 8.670

Participants 4.815 6.493

Total tuits publicats 5.717

El compte @mediambientcat també s’ha usat com a eina per retransmetre en temps real jornades i altres esdeveniments propis de l’activitat de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat:




- Jornada “Dia Internacional vers el Soroll” - Campanya de l’ozó - Fòrums XESC: Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya - Clausura del projecte internacional CIRCLE 2 MOUNTain a la Secre-taria de Medi Ambient i Sostenibilitat

- Cimera sobre el Canvi Climàtic. Durban. COP19 - Mercat web ambiental: Tarragona i Sant Cugat - Jornada interna sobre els projectes emblemàtics d’R+D+i de la Se-cretaria

• Slideshare: http://www.slideshare.net/mediambientcatAplicació web 2.0 per publicar presentacions, documents de text, PDF i vídeos i ser visualitzats en línia amb el format fl ash.

És una opció interessant ja que aquest repositori ens permet compartir presentacions a la xarxa i donar accés a un tipus de document que no es difon pels canals ordinaris de publicació comercial i que, per tant, plante-ja problemes d’identifi cació i localització.


gener-desembre

Presentacions 145

• Flickr: https://www.fl ickr.com/photos/mediambientcat/sets/Lloc web per organitzar fotografi es digitals que funciona com una xarxa social i fa les funcions de repositori d’imatges. Es publiquen les actuaci-ons i activitats de les diferents unitats de la Secretaria amb l’objectiu de donar-les a conèixer i difondre-les.


Gener-desembre

Fotos publicades 1154

• Delicious: https://delicious.com/CDMA.GencatXarxa social de gestió d’URL a través del web, també anomenades adre-ces d’interès o preferits. Aquesta eina dóna accés a informació ambiental (biodiversitat, canvi climàtic, educació ambiental, aire, etc.) i sobre soste-nibilitat, prèviament seleccionada, classifi cada i etiquetada des del Servei d’Informació Ambiental

gener-desembre

URL guardades 220




• Storify: https://storify.com/mediambientcat/Storify és una xarxa social que permet a una persona usuària crear histò-ries o línies de temps utilitzant els mitjans socials com Twitter, Facebook i Instagram. Durant l’any 2013, s’ha publicat:

- Clausura del projecte CIRCLE 2 MOUNTain a la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat

- Jornada interna sobre els projectes emblemàtics d’R+D+i de la Se-cretaria

• Pinterest: http://www.pinterest.com/mediambient.cat/

Pinterest és una xarxa social que permet trobar, fi ltrar, organitzar i com-partir imatges i vídeos que hi ha a Internet o que una persona usuària consulta. La freqüència de publicació és tres cops a la setmana sota el lema #Actuem es publiquen ecoconsells, suggeriments, idees ambientals que prèviament s’han difós via twitter

Amb motiu de la diada de Sant Jordi es van crear taulers en els quals es van recollir les lectures proposades a twitter amb l’etiqueta #SJMA13 i també s’ha iniciat la publicació, per àmbit territorial, d’imatges del sistema d’espais naturals de Catalunya amb l’etiqueta #SENPcat

Servei d’educació ambientalEducació ambiental en l’àmbit escolar

Programa escoles verdes i xarxa d’escoles per a la sostenibilitat de CatalunyaEl Programa escoles verdes és l’instrument que ha creat la Generalitat —departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Ensenyament— per ajudar els centres educatius a incorporar els valors de l’educació per a la sos-tenibilitat, promovent la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn i afavorint l’intercanvi d’experiències i el treball en xarxa.

Enguany han rebut el Distintiu d’escola verda 42 nous centres educatius i l’han renovat 157 centres. L’acte de lliurament del Distintiu d’escola verda s’ha fet conjuntament amb la celebració dels 15 anys del Programa esco-les verdes el 15 de març de 2014.

Distintius Escoles Verdes

800

700

600

500

400

300

200

curs 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14200

300

400

500

600

700

800Distintius




Evolució en els darrers cursos escolarsEl curs 2009-10, la Generalitat de Catalunya i un grup d’ajuntaments acor-den cooperar en el marc dels propis programes d’educació per a la soste-nibilitat, creant una xarxa de xarxes de centres educatius que desenvolu-pen programes d’educació per a la sostenibilitat: la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC –xesc.cat).

Actualment la XESC està integrada per 16 xarxes: el Programa escoles verdes i 15 xarxes locals (Argentona, Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, el Prat de Llobregat, Saba-dell, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic i Vilanova i la Geltrú). Això vol dir 1.139 centres educatius adherits a la XESC, dels quals 623 tenen el Distin-tiu d’escola verda.

Xarxa d’escoles per a la sostenibilitat de Catalunya (XESC)

Xarxes escolars per a la SostenibilitatDes del Departament s’ha promogut la creació de la xarxa estatal ESen-RED (Escuelas hacia la Sostenibilidad en Red), constituïda en el marc d’un seminari permanent que coordina el CENEAM (Centre Nacional d’Educació Ambiental del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Am-bient). Aquesta xarxa té com a objectiu principal facilitar l’intercanvi entre xarxes escolars d’educació per a la sostenibilitat de diferents comunitats autònomes així com la realització d’actuacions conjuntes. La trobada d’aquest any ha tingut lloc a la seu del CENEAM al mes d’octubre, i hi han participat les comunitats autònomes de Canàries, Catalunya, Galícia, La




Rioja, Madrid, Navarra, País Basc, l’Ajuntament d’Albacete, la Diputació de Palència, el CENEAM i el Ministerio de Educación.

Un dels projectes d’aquesta xarxa estatal és: La Conferència Internacio-nal per Infants i Joves sobre Medi Ambient “Tinguem cura del Planeta”. En el marc d’aquest projecte aquest any s’han desenvolupat les actuaci-ons següents:

• Trobada catalana “Tinguem Cura del Planeta”Aquesta Trobada va tenir lloc el 29 d’abril a l’Escola Pia de Sarrià-Calas-sanç de Barcelona i van participar-hi 152 joves de 35 centres educatius de Catalunya. L’objectiu de la Trobada va ser elaborar un mapa col·lectiu amb els problemes sòcioambientals identifi cats per l’alumnat i intercanvi-ar les accions que es desenvolupen des dels centres. Es van seleccionar 12 delegats i delegades que han presentat les conclusions en l’acte de cloenda i han demanat diverses qüestions als representants polítics.

Joves participants, representant el logotip de la Conferència

• Trobada estatal a Galícia; I Xuntanza de Xóvenes pola Sostibilidade e a Paisaxe.

El 19 de juny de 2013 va tenir lloc a Pontevedra, la Trobada estatal del pro-jecte “Tinguem cura del Planeta”. La Jornada d’intercanvi es va emmarcar al I Encuentro de jóvenes para la Sostenibilidad y el Paisaje de les escoles que participen en l’Agenda 21 escolar de Galícia. A la Trobada van partici-par cinc comunitats autònomes (La Rioja, Albacete, País Basc, Canàries i Galicia). La representació catalana, formada per 5 joves delegats que representaven els 35 instituts catalans que van participar a la Conferència catalana “Tinguem Cura del Planeta.”

Delegació catalana a la Trobada estatal a Galícia




Materials educatius i activitats de suportUn dels principals instruments de suport als centres educatius que porten a terme actuacions d’educació per a la sostenibilitat és el butlletí elec-trònic d’escoles verdes. El 2013 s’han editat 10 butlletins en què s’han mostrat actuacions diverses que realitzen els centres per a l’adopció de criteris ambientals, s’han donat a conèixer recursos educatius i s’ha facilitat l’accés a propostes de formació i recerca i a la realització de pro-jectes compartits. Així mateix, les escoles verdes han disposat d’un equip d’assessors territorials que les han ajudat a portar a terme el seus plans d’acció ambiental.

Complementàriament, s’ha facilitat a les escoles verdes l’accés a propos-tes educatives com ara:

• Projecte “Conèixer ens ajuda a prevenir”. El cos d’Agents Rurals ha organitzat en els centres una xerrada divulgativa sobre els comporta-ments més adients dins d’un espai natural, amb l’objectiu d’aprendre a conviure en un espai comú i adoptar actituds preventives vers la con-servació de la natura, tot incidint en la prevenció dels incendis forestals.

• Formació. La formació del professorat és un element clau del Programa escoles verdes. Amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament, enguany s’han dut a terme 11 cursos de formació inicial per esdevenir escola verda i 25 seminaris territorials i 2 sessions de formació de for-madors, en el marc de la formació continuada que ofereix el Programa.

Materials educatius• Catàleg d’activitats sobre mobilitat sostenible per a centres educatius S’ha elaborat aquest Catàleg que consta de dos apartats, un de recur-sos educatius i un d’experiències. El primer apartat inclou una mostra de recursos educatius, com guies didàctiques, fi txes pedagògiques, vídeos, etc., classifi cats en camins escolars, mitjans de transport, mobilitat a les ciutats, mobilitat i educació viària, promoció de la bicicleta, qualitat de l’aire i recursos de sensibilització. El segon apartat, el d’experiències, in-clou una mostra de “bones pràctiques” (activitats de durada llarga sobre com treballen els centres educatius la temàtica de la mobilitat) i “Altres propostes” (activitats curtes i puntuals per treballar durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.

(http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Suport%20educatiu/Ambits%20tematics/Mobilitat/Cataleg%20centres%20educatius.pdf)

• Material sobre la protecció de l’ambient atmosfèricConjuntament amb el Servei de Vigilància i Control de l’Aire s’ha elaborat un material educatiu i divulgatiu per comprendre els principals problemes que afecten a la qualitat de l’aire i conèixer el funcionament de la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica.

(http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/tem.8f64ca3109a92b904e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=f47cd66866920410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f

47cd66866920410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default)




Revista Medi Ambient, Tecnologia i CulturaS’ha editat el número 50 de la revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, dedicat a l’energia. Aquest número tracta de diferents models d’energia des de les fòssils fi ns a d’altres més sostenibles, de la importància que té l’efi ciència energètica i de les polítiques públiques en matèria d’energia.

(<http://bit.ly/1aHIeUH>)

Revista catalana de dret ambientalS’han editat dos números de la Revista catalana de dret ambiental: publica-ció electrònica que coediten el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Universitat Rovira i Virgili adreçada a estudiosos del món acadèmic i a professionals del dret, amb el propòsit de donar a conèixer treballs originals de recerca i donar compte de l’evolució del dret ambiental en els àmbits comunitari, estatal i autonòmic. (<http://www.rcda.cat/index.php/rcda/

index>)

Suport a les entitats per a la realització d’actuacions d’educació i sensibilització ambientalA fi nals de l’any 2012 es va obrir la convocatòria de subvencions per a l’any 2013 per fi nançar projectes d’educació i sensibilització ambiental a desenvolupar per dues o més associacions i fundacions del tercer sector ambiental de Catalunya en règim de col·laboració. (Ordre TES/226/2012, de 13 de juliol, i Resolució TES/2488/2012, de 8 de novembre; modifi ca-des respectivament per l’Ordre TES/166/2013, de 16 de juliol i la Resolu-ció TES/1619/2013, de 16 de juliol, que estableixen modifi cacions en les condicions de justifi cació de despesa dels projectes).

En el marc d’aquesta convocatòria, es van atorgar subvencions a trenta-dues entitats del tercer sector ambiental de Catalunya, per un import de 511.210,40 €, per executar un total de setze projectes d’educació i sensibilització ambiental. Els projectes havien de tenir relació amb els següents objectius:

• Conservar els ecosistemes aquàtics continentals, litorals o marins, en especial, els serveis ambientals que aquests ecosistemes presten al benestar de les persones. (26 projectes)

• Reduir els residus. (4 projectes)• Reduir la contaminació de l’aire en zones urbanes. (2 projectes)

S’ha calculat que aproximadament en tots aquests projectes s’hi han implicat, d’una manera o una altra, unes 12.000 persones.

El 13 de març de 2014 es va celebrar una jornada de presentació de les mateixes entitats ambientals, dels resultats dels projectes realitzats a la riera de Merlès durant el 2013, que totes les persones assistents van valorar molt positivament.

Estudis d’opinió: Òmnibus Catalunya

El mes de desembre va dur-se a terme un estudi d’opinió sobre la percep-ció general de l’estat ambiental de Catalunya i els hàbits de la població catalana pel que fa al medi ambient, basats en enquestes telefòniques a una mostra d’uns 1.000 individus.




El Departament va iniciar aquest tipus d’estudi l’any 2008, amb la qual cosa ja es disposa de dades de variables similars durant cinc anys conse-cutius.

Dades de l’estudi

• Univers: població resident a Catalunya de 16 a 75 anys.• Grandària de la mostra : n= 1010• Disseny mostral: mostra estratifi cada per províncies i grandària de mu-

nicipis, selecció aleatòria de municipis i llars, proporcional per gènere i grups d’edat en cada estrat.

• Error mostral: l’error mostral, amb un nivell de confi ança del 95% en el cas de màxima indeterminació (P=Q=50%) i en el supòsit de mostra aleatòria simple, per a dades globals, seria del +/-3,1%.

• Periodicitat semestral.• Variables incloses: edat, gènere, nivell d’instrucció, situació laboral,

antiguitat al país, llengua d’ús, ús d’Internet, entre d’altres.• Anàlisi: s’analitzen les dades per al conjunt de la població i tabulades

per les variables sociodemogràfi ques que han estat incloses.

Algunes de les conclusions més remarcables de l’estudi dut a terme són:

• La preocupació dels catalans envers l’estat ambiental continua sent elevada, el percentatge de consultats que no es mostren preocupats per cap problema ambiental ha crescut un 1% en comparació amb l’any anterior.

• La contaminació, en general, de l’aire, de l’aigua i la nuclear i química, el canvi climàtic/efecte hivernacle i els boscos i espais naturals són percebuts com els principals problemes ambientals per les persones consultades.

• En aquesta onada fi guren els valors més elevats pel que fa a la preocu-pació sobre la contaminació en general, sobretot pel que fa a la con-taminació acústica i els residus. L’estat dels boscos i espais naturals, l’escassetat d’aigua i la contaminació nuclear i química es perceben millor respecte de l’anterior enquesta.

• Disminueix en un 3% el nivell de conscienciació davant l’efecte del canvi climàtic. Un 84% afi rma prendre mesures per reduir el canvi climàtic, que se situa en nivells del 2010.

Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya (2011 - 2014)

Durant l’any 2013, en el marc del Pla de suport, estava previst realitzar 36 accions de les quals un 30% han estat fi nalitzades dins del termini previst. Un 50% han estat executades parcialment; d’aquestes, la majoria fi nalitzaran l’any 2014 o són accions que són continuades en el temps. La resta, que correspon a un 20%, no han estat executades, ja sigui per manca de disponibilitat pressupostària o per altres causes que es deta-llen a la fi txa descriptiva corresponent i d’avaluació de cada acció del Pla.

De les accions que s’han dut a terme, en destaquen:

• Els mercats web ambientals territorials, organitzats en el marc del pro-jecte Tàndem van esdevenir unes trobades de treball en xarxa ambi-




ental on empreses i entitats han compartit espai, coneixement i hores de treball per donar a conèixer iniciatives i projectes ambientals. Es va organitzar un mercat de web ambiental a Tarragona, el 18 d’octubre, on hi van participar un centenar de persones, de 36 empreses i 29 entitats ambientals. El 13 de desembre se’n va organitzar un altre a Sant Cugat del Vallès on hi van participar 59 representants d’empreses i 45 d’enti-tats ambientals. En els dos esdeveniments es van presentar experiènci-es reeixides que demostren el benefi ci comú aconseguit amb la coope-ració entre entitats sense ànim de lucre i empreses. Els assistents als dos esdeveniments els van valorar amb un notable.

Tota la informació es pot consultar a http://www.tandem.cat/

• La I Setmana del Voluntariat Ambiental de Catalunya: va tenir lloc de l’1 al 9 de juny del 2013. Durant aquests dies es van organitzar 55 activitats de voluntariat ambiental, organitzades per 36 entitats d’arreu del terri-tori català amb una participació de 1.012 voluntaris. Entre les accions programades, es van organitzar neteges d’espais naturals (rius, rieres, fons marí, etc.), anellament d’ocells, construcció de caixes nius, itinera-ris, xerrades i tallers. La 1a edició de l’SVAC va tenir ressò en diferents espais i mitjans de comunicació com ara el TN de TV3, el TN comarques de Tarragona, El Periódico, la COPE, Catalunya Ràdio i diversos mit-jans de comunicació locals (TV Badalona, Banyoles Televisió, Empordà Televisió, etc.).

D’altra banda, del juliol al setembre de 2013, La Vanguardia va publicar cada diumenge un article d’una entitat ambiental que realitza voluntariat. En total, han estat 10 articles publicats que han mostrat i posat en valor la tasca dels voluntaris ambientals.

Més informació a: http://www.voluntariatambiental.cat/svac/

El Pla també preveu mecanismes per al seu seguiment, com és el cas de la comissió de seguiment del Pla. La comissió està formada per repre-sentats de les entitats ambientals i no ambientals, sector empresarial i fi nancer, administracions locals, sector acadèmic i un expert. Durant aquest període, la comissió s’ha reunit en dues ocasions.

Es poden consultar totes les accions del Pla en el document de Balanç del Pla d’acció 2013 que s’ha publicat a la web del Departament.




Ofi cina Catalana del Canvi ClimàticAmb el Decret 573/2006, de 19 de desembre, el Govern de la Generalitat de Catalunya es dota de dos instruments formals per abordar el canvi climàtic a Catalunya: l’Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic i la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic.

L’Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic (en endavant OCCC) forma part de la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Secretaria de Medi Ambient del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Amb l’aprovació del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, es preveu que les tasques de l’OCCC, amb rang orgànic de subdirecció general, siguin les següents:

• Impulsar i coordinar a Catalunya l’establiment d’estratègies i plans en matèria de canvi climàtic, sobre la base dels compromisos adoptats per l’Estat espanyol i la Unió Europea.

• Analitzar el grau d’implantació de les mesures contra el canvi climàtic dels diferents àmbits sectorials i elaborar i promoure periòdicament informes sobre l’evolució del canvi climàtic a Catalunya.

• Promoure i realitzar activitats de conscienciació, d’informació i de difusió al conjunt de la societat de tots els aspectes relacionats amb el canvi climàtic.

• Participar en la representació del Departament als diferents òrgans i fòrums de presa de decisions de l’Estat espanyol, la Unió Europea i internacionals en matèria climàtica.

• Col·laborar amb altres governs per al desenvolupament conjunt d’actu-acions i polítiques climàtiques.

• Formular propostes de coordinació, adequació i actualització de la legislació en matèria de canvi climàtic.

• Emetre l’informe corresponent en el marc del procés d’avaluació ambi-ental de plans i programes.

• Actuar com a secretaria de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic.

• Promoure les activitats de recerca de la comunitat científi ca catalana sobre el canvi climàtic, l’observació del sistema climàtic i la generació de models regionals.

• Desenvolupar avaluacions relatives als impactes i la vulnerabilitat al canvi climàtic dels recursos naturals, els sectors econòmics i els territo-ris.

• Impulsar actuacions i projectes per millorar la capacitat adaptativa en relació amb els impactes del canvi climàtic a Catalunya i la integració de l’adaptació a les polítiques sectorials.

• Donar suport a la participació d’empreses, administracions i altres insti-tucions i organitzacions en projectes i programes voluntaris de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), i incentivar-la tot i potenciant la innovació, el desenvolupament i l’aplicació de tecnologies baixes en carboni especialment als sectors no inclosos en el comerç de drets d’emissió de la Unió Europea




• Desenvolupar metodologies de càlcul de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per a les organitzacions, els seus productes i serveis.

• Coordinar el desenvolupament de l’inventari d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) català, inclosos els embornals ambientals, sobre la base de l’inventari de l’Estat espanyol i en l’establiment de me-todologies de projecció d’emissions.

• Analitzar l’evolució dels mercats de carboni i donar suport a les políti-ques de reducció d’emissions a les instal•lacions que inclou la Directiva de comerç de drets d’emissió, i a la utilització, si escau, dels mecanis-mes de fl exibilitat del Protocol de Kyoto.

• Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.

Pel que fa a l’estructura orgànica de l’OCCC, les unitats s’organitzen en dues àrees de treball principals on hi treballen tretze persones: Mitigació del canvi climàtic i adaptació als impactes del canvi climàtic

Actuacions i activitats realitzades

• Llei catalana del canvi climàticEl Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 20 de juny de 2012, la memòria prèvia a la tramitació de l’Avantprojecte de llei del canvi climàtic, que situarà Catalunya com a referent internacional i que contri-buirà a facilitar la transformació en profunditat de la societat catalana cap a una economia competitiva i innovadora. Durant l’any 2013, s’han seguit amb els treballs d’elaboració de la nova norma, que s’emmarcarà en la política climàtica de la Unió Europea, que situa com a objectiu geoestra-tègic l’abandonament progressiu dels combustibles fòssils en favor de les energies renovables, amb menys dependència de l’exterior i una aposta per l’autogeneració i l’autoconsum energètic.

La futura llei del canvi climàtic aposta per una economia de baixa inten-sitat en carboni, on tinguin cabuda els sectors industrials existents i els emergents, relacionats amb les energies renovables, els biocombustibles de segona generació, l’electrifi cació del transport, les tecnologies o els serveis d’efi ciència energètica, entre d’altres. L’objectiu és refermar la ca-pacitat de Catalunya de crear riquesa i reduir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic.

Amb l’aprovació de la Llei, que es preveu per a aquesta legislatura, Catalunya esdevindrà un referent internacional i se situarà en la línia de competència d’altres estats i nacions de tot el món capdavanters en la lluita contra el canvi climàtic. És el cas de la Gran Bretanya, amb la Climate Change Act (2008); Escòcia, amb la Scotland Climate Change Act (2009); Suècia amb la Bill National climate policy in global cooperation, o el Quebec amb l’Environment Quality Act.

Actuacions orientades a la mitigació del canvi climàtic• Programa d’acords voluntarisA través del programa, impulsat per l’OCCC, totes les empreses, insti-tucions, administracions públiques, associacions i fundacions que s’hi vulguin adherir es comprometen voluntàriament a fer el seguiment de les seves emissions i implementar anualment mesures que contribueixin a la seva reducció, més enllà del que obliga la normativa.




Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya estimula aquests esfor-ços i, alhora, estableix mecanismes per al seu reconeixement públic. En aquest sentit, el Programa d’acords voluntaris compta amb una etiqueta que reconeix l’esforç de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hi-vernacle per part de les organitzacions adherides.

La promoció d’aquests acords té com a objectiu esdevenir un instrument clau dins el ventall del conjunt de polítiques públiques relatives al canvi climàtic. Seguint les experiències portades a terme en altres països euro-peus, s’ha constatat que aquests acords entre els sectors públic i privat són una molt bona eina per avançar en el camí cap a la sostenibilitat.

El Programa d’acords voluntaris es va iniciar al juny del 2010, any en què es van adherir 10 organitzacions. Durant els següents anys es van adherir 16 noves organitzacions al 2011 i 53 al 2012. El 2013 ha suposat l’impuls defi nitiu del Programa ja que s’han adherit un total de 20 organitzacions més. A fi nals del 2013 el nombre total d’organitzacions adherides era de 99. Durant tot aquest temps les organitzacions adherides han posat en marxa prop de 600 mesures de reducció d’emissions.

Evolució del nombre d’organitzacions adherides

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

2010 2011 2012 2013

El Programa d’acords voluntaris, des que es va crear, ha anat evolucio-nant per adaptar-se a diferents aspectes que han anat sorgint fruit del temps de rodatge del Programa, de l’experiència amb les primeres orga-nitzacions adherides i de les seves necessitats. Totes les millores intro-duïdes s’han incorporat en els diferents apartats del web. Entre aquestes millores fi gura la incorporació dels factors d’emissió dels residus en la calculadora d’emissions de l’OCCC, amb la qual cosa les organitzacions adherides als acords poden inventariar les emissions dels seus residus i plantejar mesures de reducció d’emissions d’aquesta categoria.

Amb la fi nalitat de facilitar i d’integrar altres sistemes de gestió, s’han creat uns requisits especials per homologar organitzacions que disposin d’un sistema de gestió ambiental EMAS validat i per ajuntaments que tinguin signat el Pacte d’alcaldes i alcaldesses, i hagin presentat el seu PAES (Pla d’acció de l’energia sostenible) a la Comissió Europea.




Durant el 2013 s’ha seguit amb el procés de difusió del Programa per tal de fer-lo arribar al màxim d’organitzacions catalanes que estiguin com-promeses amb el medi ambient i el canvi climàtic i, més concretament, que vulguin reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Aquesta difusió ha consistit en jornades generals adreçades a tots els sectors empresarials, jornades territorial per demarcació, i jornades específi ques adreçades a sectors econòmics empresarials que siguin d’especial interès.

Un esdeveniment singular va ser l’acte de lliurament per part del con-seller Santi Vila del certifi cat dels acords voluntaris a les 100 primeres organitzacions adherides. L’acte es va celebrar el 5 de març del 2014 i va tenir lloc al Palau de la Generalitat, on també van participar d’aquest lliurament el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot i la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà. L’acte va comptar amb gran afl uència de públic i va fer visible el reconeixement que la Generalitat de Catalunya fa de totes organitzacions que fan esforços en el seu dia a dia en la lluita contra el canvi climàtic.

Durant l’any 2013 s’han signat diferents convenis entre la Generalitat de Catalunya i algunes entitats per a col·laborar en la difusió del Programa d’acords voluntaris, en el marc de les polítiques de mitigació del canvi cli-màtic. Aquestes entitats són: l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Gremi d’Hotels de Barcelona i CIMALSA.

Igualment, durant l’any 2013 s’ha seguit treballant en la millora del Progra-ma. En concret i com fets més remarcables hem de subratllar el desenvo-lupament d’una aplicació informàtica perquè les organitzacions adherides puguin gestionar la seva participació dins el programa de forma telemà-tica. D’aquesta manera, les organitzacions s’autogestionen, facilitant la comunicació amb l’OCCC, simplifi cant els tràmits i optimitzant el consum de paper.

En paral·lel, també s’ha desenvolupat un estudi per identifi car diferents experiències de reducció d’emissions de GEH, amb aquest conjunt d’exemples, l’OCCC pot oferir noves alternatives a les organitzacions ad-herides al Programa d’acords voluntaris, i al públic en general, sobre com reduir les seves emissions de GEH.

Aquesta actuació s’emmarca en la tasca prevista pel Decret 342/2011,de 17 de maig:

Donar suport a la participació d’empreses, administracions i altres insti-tucions i organitzacions en projectes i programes voluntaris de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), i incentivar-la tot i potenciant la innovació, el desenvolupament i l’aplicació de tecnologies baixes en carboni, especialment als sectors no inclosos en el comerç de drets d’emissió de la Unió Europea

• Eines per al càlcul d’emissions de GEHCom cada any, l’1 de març l’OCCC va publicar l’actualització de les eines per al càlcul d’emissions de GEH: la Guia pràctica per al càlcul d’emissi-




ons de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), i la Calculadora d’emissions de GEH.

La Guia inclou els últims factors d’emissió disponibles, i permet estimar les emissions associades a una activitat, així com la reducció d’emissions que es pot esperar quan s’implanta una actuació de mitigació. En con-cret, serveix per estimar les emissions derivades del consum energètic i del transport, les emissions fugitives de gasos fl uorats, i les emissions derivades de la gestió dels residus municipals, principal novetat de 2013. Pel que fa a l’energia, incorpora el mix elèctric de 2012, estimat amb una metodologia que incorpora els criteris que els estàndards internacionals de càlcul estan desenvolupant. També inclou un annex per a l’estimació d’emissions associades a la celebració d’esdeveniments i un exemple d’estimació d’emissions en ens públics.

La Calculadora inclou els últims factors d’emissió disponibles, i permet estimar les emissions associades a una activitat. En concret, serveix per estimar les emissions derivades del consum energètic i del transport, les emissions fugitives de gasos fl uorats, i les emissions derivades de la gestió dels residus municipals. Per tal de facilitar el seu ús, la Calculado-ra dóna opció d’introduir les variables d’activitat amb diferents unitats, i inclou una pestanya Resum on es recopilen les emissions per categories. La classifi cació de les emissions per abasts es fa d’acord amb les meto-dologies internacionalment reconegudes (ISO 14064, part 1 i ISO 14069).

L’Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic actualitza anualment aquestes eines d’acord amb les últimes dades disponibles, i estan disponibles al següent enllaç del web de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Igualment, la Generalitat de Catalunya com a soci, a través de l’OCCC ha aportat la guia i calculadora d’emissions de GEH que ha esdevingut l’eina de càlcul ofi cial del projecte europeu de Contractació pública per a una economia baixa en carboni GPP 2020 que pretén difondre arreu d’Europa una contractació pública de baixes emissions de carboni en suport dels objectius de la UE ( Estratègia 2020, EACAT 2020,) d’assolir una reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.


Desenvolupar metodologies de càlcul de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per a les organitzacions, els seus productes i serveis.

• Casos d’èxit de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacleL’OCCC ha desenvolupat una iniciativa per tal de fer públiques actuacions que contribueixen a la mitigació del canvi climàtic. Aquestes actuacions són dutes a terme per organitzacions diverses i poden ser de diversos àmbits, com per exemple l’energia, transport i mobilitat, o residus, entre altres.




La difusió de les actuacions es fa d’acord amb els criteris següents:

• Són actuacions de reducció d’emissions de GEH dutes a terme princi-palment a Catalunya.

• Proporcionen informació per tal de fer una descripció de l’actuació i una avaluació quantitativa que inclogui indicadors econòmics (inversió, estalvi i període de retorn), de dades d’activitat (per exemple consum de combustibles, elèctric, generació de residus), i d’emissions de GEH evitades.

Els canals de difusió dels casos d’èxit són la pàgina web de l’OCCC, a través de l’apartat específi c de casos d’èxit, i el twitter de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Qualsevol organització pot fer arribar la informació sobre la seva actuació a l’OCCC, a l’adreça [email protected].

Finalment, per tal que la presentació dels casos d’èxit segueixi una ma-teixa estructura, l’OCCC ha elaborat els següent format estandarditzat de fi txa de casos d’èxit:

Estalvi energètic teatre Sant Cugat




• Grup de treball de gasos fl uoratsEls gasos fl uorats (HFCs, PFCs i SF6) són gasos amb efecte d’hivernacle amb un potencial d’escalfament elevat, molt per sobre dels d’altres GEH. Per tal de prevenir les emissions de GEH fl uorats, es va desenvolupar una sèrie de normativa europea la qual es va adaptar al marc legal espanyol sobre gasos fl uorats, per la qual, entre d’altres, s’estableixen una sèrie de requisits per a determinades activitats en equips que continguin gasos fl uorats amb efecte d’hivernacle. Enguany l’OCCC ha fet el seguiment actiu de quatre propostes de modifi cació del règim normatiu de gasos fl uorats actualment en vigor, una a escala europea i tres a escala estatal.

D’aquestes propostes, l’any 2013 l’Estat ha aprovat la Llei 16/2013 i el Reglament que la desenvolupa (Reial decret 1042/2013), sobre l’impost de gasos fl uorats amb efecte d’hivernacle. L’Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic, com a coordinadora del grup de treball de gasos fl uorats creat dins el marc de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, ha mantingut informat d’aquestes modifi cacions al grup de treball i als actors públics i privats en l’ús i gestió dels gasos fl uorats, incloent gremis i asso-ciacions professionals. Igualment, actualitza periòdicament la informació de l’apartat específi c sobre gasos fl uorats amb efecte d’hivernacle del seu portal web.


Formular propostes de coordinació, adequació i actualització de la legis-lació en matèria de canvi climàtic

• Publicació de l’inventari anual d’emissions de gasos amb efecte d’hiver-nacle

L’OCCC publica els inventaris d’emissions de 2011 de gasos amb efecte d’hivernacle. La recopilació de les dades necessàries, l’elaboració dels inventaris i la seva revisió genera un decalatge temporal d’un any i mig en els diferents estats europeus que publiquen els inventaris d’emissions de GEH.




L’any 2011, les emissions a Catalunya van ser de 45,92 milions de tones de CO2 equivalent, d’acord amb el desglossament per comunitats autò-nomes que el MAGRAMA realitza de l’Inventari nacional d’emissions de GEH. L’evolució de les emissions en el període que va des de l’any 1990 fi ns al 2011 presenta un increment del 24%.

Tendència d’emissions totals a Catalunya

Les emissions de GEH l’any 2011 suposen una reducció d’un 4% respecte de l’any anterior, és a dir, que es van emetre uns 1,86 milions de tones de CO2 menys.

Les emissions de les instal·lacions catalanes regulades per la directiva de comerç de drets d’emissió l’any 2011 van ser de 15,67 milions de tones de CO2 i les emissions difuses, les dels sectors que no estan sotmesos al rè-gim de comerç de drets d’emissió, van ser de 30,25 milions de tones CO2.

• Publicació del tercer Informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto

Aquest document presenta una visió global sobre l’estat de compliment de l’objectiu de Catalunya per contribuir al compliment del Protocol de Kyoto, tal i com s’estableix al Pla marc de mitigació del canvi climàtic.

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 (PMMCC) establia l’objectiu de limitar el creixement de les emissions dels sectors difusos fi ns a un màxim del +37% respecte de l’any base com a mitjana per al període 2008-2012 (que coincideix amb el període de vigència del Protocol de Kyoto). Les emissions dels sectors difusos l’any 2010 (dins del període d’anàlisi del tercer informe de progrés) van ser de 34,06 milions de tones CO2. Per tant, Catalunya, pel que fa als tres primers anys del període Kyoto, es va situar per sota de les emissions mitjanes necessàries per complir amb l’objectiu fi xat al PMMCC (36,55 milions de tones de CO2).

Durant el 2013 s’ha estat treballant en l’elaboració del quart Informe de progrés que analitza les emissions de Catalunya per al període 1990-2011




i l’estat del compliment amb l’objectiu del PMMCC i del Protocol de Kyoto durant el període 2008-2011 (inclòs en el període de Kyoto 2008-2012).

Aquesta actuació s’emmarca en la tasca prevista pel Decret 342/2011, de 17 de maig:

Coordinar el desenvolupament de l’inventari d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) català, inclosos els embornals ambientals, so-bre la base de l’inventari de l’Estat espanyol i en l’establiment de metodo-logies de projecció d’emissions.

Analitzar l’evolució dels mercats de carboni i donar suport a les polítiques de reducció d’emissions a les instal•lacions que inclou la Directiva de comerç de drets d’emissió, i a la utilització, si escau, dels mecanismes de fl exibilitat del Protocol de Kyoto.

• Participació en l’elaboració de normes estàndard internacionalsL’OCCC participa com a membre del grup de treball ISO/TC 207/SC 7/WG3 de l’organització ISO, que inclou experts en inventaris de GEH a escala mundial, el qual desenvolupa el nou informe tècnic ISO 14069. Aquest document esdevé una guia d’aplicació de la ISO 14064-Part 1, sobre la quantifi cació d’emissions de GEH per a organitzacions, altrament conegut com a “petjades de carboni en organitzacions”.

Després de diverses reunions de treball es va redactar el document tècnic ISO 14069 i es va sotmetre a aprovació pels membres del grup de treball de l’organització ISO. En el mes d’abril de 2013 s’ha publicat aquesta norma sota el nom de ISO/TR 14069:2013 Greenhouse gases -- Quanti-fi cation and reporting of greenhouse gas emissions for organizations -- Guidance for the application of ISO 14064-1.

Paral·lelament, l’OCCC ha participat, com a membre del grup de treball esmentat de l’organització ISO, en el seguiment de l’elaboració fi nal i aprovació de l’especifi cació tècnica ISO/TS 14067:2013 estableix els principis, requisits i directrius per a la quantifi cació i comunicació de la petjada de carboni de productes, incloent tant els productes i serveis, basats en les emissions i absorcions de GEH durant el cicle de vida del producte.

Així mateix, des de fi nals de l’any 2013, l’OCCC segueix el procediment d’actualització i revisió de vàries normes estàndards, entre les quals se segueix amb especial atenció la revisió de la sèrie de normes ISO 14064.

• Valoració de la capacitat d’embornal dels boscos catalans L’OCCC va fer un encàrrec al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per tal de valorar la capacitat d’embornal dels boscos a Catalunya d’acord amb les metodologies internacionalment consensua-des per la Convenció marc de les Nacions Unides pel canvi climàtic.

La feina desenvolupada compara el carboni fi xat a l’any 1990 i al 2010, d’aquesta manera es pot estimar la contribució dels boscos catalans al compliment del Protocol de Kyoto. Igualment estableix el carboni fi xat i




la taxa de variació per hectàrea i per tipus d’espècie, en concret per: Pi blanc (Pinus halepensis), Pinassa (Pinus nigra), Pi roig (Pinus sylvestris), Pi pinyer (Pinus pinea), Pi negre (Pinus uncinata), Faig (Fagus sylvatica), Roures (Q. humils, Q. faginea, Q. petraea, Q. robur), Alzina (Quercus ilex), Alzina surera (Quercus suber).

Actuacions orientades a l’adaptació del canvi climàtic• Elaboració d’una proposta d’indicadors de l’Estratègia catalana

d’adaptació al canvi climàtic 2013-2020 (ESCACC)

L’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2013-2020 (ESCACC), elaborada per l’Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic i aprovada pel Govern el novembre del 2012 (Acord de Govern GOV 115/2012, de 13 de novem-bre, DOGC núm. 6254), suposa un pas endavant per esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic.

L’ESCACC estableix com a objectius operatius, per una banda, la gene-ració i transferència del coneixement sobre l’adaptació al canvi climàtic i, per l’altra, l’augment de la capacitat adaptativa dels sectors socioeconò-mics i dels sistemes físics més vulnerables de Catalunya: agricultura i ra-maderia, biodiversitat, gestió de l’aigua, gestió forestal, indústria, serveis i comerç, mobilitat i infraestructures de transport, pesca i ecosistemes marins, salut, sector energètic, turisme i urbanisme i habitatge.

Per tal d’assolir aquests objectius, l’ESCACC proposa un total de 182 mesures d’adaptació, trenta de les quals són genèriques i les 152 restants són específi ques per a cada sector i sistema. Entre les mesures genèri-ques previstes a l’ESCACC, en destaca l’establiment d’un sistema d’in-dicadors que permeti seguir l’estat de l’adaptació a Catalunya. Aquesta bateria d’indicadors d’adaptació al canvi climàtic s’estableix en funció del grau d’avenç del coneixement i experiència i de la bondat i efectivitat de cadascuna de les mesures d’adaptació.

L’avaluació de l’adaptació, és a dir, l’anàlisi de si Catalunya avança o no en matèria d’adaptació als impactes del canvi climàtic, requereix l’elabora-ció d’un indicador en tres nivells diferents d’integració: (1) indicador per a algunes de les 152 mesures proposades; (2) indicador per a cada sector i sistema; (3) indicador global per al conjunt de Catalunya. Durant l’any 2013, l’OCCC ha estat treballant en la recerca i selecció d’aquests indi-cadors segons quatre requisits bàsics: i) que siguin fàcils d’aconseguir; ii) que hi hagi dades històriques; iii) que sigui de fàcil interpretació; iv) que la informació i les dades siguin específi ques per a Catalunya.







• Desenvolupar avaluacions relatives als impactes i la vulnerabilitat al can-vi climàtic dels recursos naturals, els sectors econòmics i els territoris.

• Impulsar actuacions i projectes per millorar la capacitat adaptativa front els impactes del canvi climàtic a Catalunya i la integració de l’adaptació a les polítiques sectorials.

• Vídeo de difusió de l’ESCACC: Què és l’adaptació al canvi climàtic?Amb aquest vídeo es pretén arribar al màxim nombre de ciutadans, entitats, empreses i organismes del nostre país perquè prenguin consci-ència que el canvi climàtic a Catalunya és una realitat inqüestionable i que disposem del coneixement, els mitjans i les eines per adaptar-nos-hi. El vídeo està editat en català, castellà, anglès i francès.


Promoure i realitzar activitats de conscienciació, d’informació i de difusió al conjunt de la societat de tots els aspectes relacionats amb el canvi climàtic.

• Life MedaccEl 3 de maig de 2013, la Direcció General de Medi Ambient de la Comis-sió Europea informa que la proposta de projecte LIFE12 ENV/ES/000536 “Demonstration and validation of innovative methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area (LIFE MEDACC)” serà cofi nançat.

Aquest projecte ha estat encapçalat i coordinat des de l’OCCC amb la participació de tres socis més: el Centre de Recerca Ecològica i Aplica-cions Forestals (CREAF), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimen-tària (IRTA) i l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE, CSIC). La durada del projecte és de cinc anys (estiu 2013-estiu 2018) amb un pressupost de 2.548.841€ i una aportació de la Comissió Europea de 1.266.208€.

L’objectiu principal del projecte és demostrar que l’aplicació de mesures preventives en els àmbits de l’agricultura, la gestió forestal i la gestió de l’aigua constitueixen eines útils per a l’adaptació als impactes observats i previstos del canvi climàtic a Catalunya. Per això, es duran a terme proves pilot en fi nques agrícoles i forestals, contrastant els resultats obtinguts entre les fi nques amb mesures i les fi nques sense mesures, així com la modelització de la gestió dels embassaments en escenaris de canvi cli-màtic (aportacions d’aigua a les conques, recursos alternatius, gestió de la demanda, etc.). Tant els treballs de camp com els de modelització es realitzaran en tres conques prou representatives de Catalunya: la Muga, el Ter i el Segre. Ultra el monitoreig i anàlisi de totes les dades obtingudes, el projecte planteja també indicadors d’evolució i validació dels resultats a obtenir.

El projecte LIFE MEDACC és una oportunitat excel·lent per fer conèixer a la Comissió Europea tant els avenços de Catalunya en el compromís per afrontar els impactes del canvi climàtic sobre els diversos sectors socioeconòmics i sistemes naturals, tal i com recull l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), com el coneixement generat a




les institucions de recerca i centres tecnològics. En un context de crisi econòmica i fi nancera com l’actual, el projecte és un instrument òptim per desenvolupar aquests avenços i coneixement que d’altra manera no tin-drien fi nançament i, també, per contribuir a la continuïtat de les polítiques climàtiques de la Generalitat de Catalunya.

http://medacc-life.eu/






Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC)

• Col·loqui internacional de canvi climàtic en zones de muntanya: obser-var per adaptar-se

L’OPCC és una iniciativa de la Comunitat de Treball dels Pirineus que acull tots els governs pirinencs del vessant nord (Aquitània, Llenguadoc-Ros-selló i Migdia-Pirineus), el vessant sud (Aragó, Catalunya, Euskadi i Na-varra) i el Principat d’Andorra. L’OCCC és el representant de Catalunya a l’OPCC. L’Observatori és un excel·lent exemple de cooperació transfron-terera en matèria de coneixement i adaptació al canvi climàtic, fi ns al punt de posicionar els Pirineus al mateix lloc que l’altre gran massís europeu, els Alps, en la reducció de la vulnerabilitat al canvi climàtic. L’OPCC ha esdevingut el representant dels sistemes muntanyosos europeus davant les institucions europees.

En aquest context, l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) va or-ganitzar la primera trobada internacional sobre canvi climàtic als Pirineus (Pamplona, 6 de novembre) Investigadors, tècnics, representants de les institucions regionals, nacionals i europees, i actors socials i econòmics es van congregar a l’acte sobre l’adaptació als impactes del canvi climàtic a les zones de muntanya. L’objectiu de la trobada fou intercanviar expe-riències i fer conèixer els resultats del projecte de l’OPCC (fi nançat pel programa operatiu de cooperació territorial França, Espanya i Andorra-POCTEFA). Catalunya ha estat liderada per l’OCCC com a coordinadora, l’Agència Catalana de l’Aigua ha dirigit l’acció aigua i el Servei Meteoro-lògic de Catalunya, juntament amb la Universitat de Saragossa, ha dirigit l’eix del clima. També hi ha participat el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el CREAF, l’Institut Botànic de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l’Institut Geològic de Catalunya.




http://www.opcc-ctp.org/opcc_event/index_cat.htmlhttp://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/tem.19a41a24dc847ece9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=fab9b9c474cc2210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fab9b9c474cc2210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=f8908

4ce07fe1410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD






• CANVIBOSC divulga l’evidència científi ca dels efectes del canvi climàtic sobre els boscos catalans

L’OCCC, conjuntament amb el CREAF, ha posat a disposició de tècnics i gestors el CANVIBOSC, un estudi inèdit que pretén ser un suport a la pre-sa de decisions per dissenyar polítiques de planifi cació i gestió forestal adaptades als principals impactes del canvi climàtic. En concret, aquest estudi, mitjançant unes fi txes, pretén esclarir i sintetitzar quina és la infor-mació científi ca més recent publicada sobre els impactes observats a les principals espècies arbòries davant de les amenaces més importants que es preveuen en el context del canvi climàtic: la sequera, les plagues i els incendis forestals.

S’han recollit les espècies més abundants a Catalunya escollides segons el Mapa de cobertes del sòl de Catalunya. Són les següents: alzina, alzina surera, faig, pi blanc, pinassa, pi negre, pi pinyer, pi roig i roures.

La metodologia emprada ha estat fer un buidatge, a partir d’una recerca per paraules clau, de la bibliografi a científi ca disponible fi ns a fi nals del 2012 i o bé mitjans del 2013 (segons cada cas). Per cada espècie s’ha determinat quina és la data de la cerca, ja que el ritme de publicacions d’articles en revistes científi ques és vertiginós i hi poden haver novetats contínuament. S’ha dut a terme un procés de digestió de la informació científi ca i de traducció a un llenguatge no científi c i entenedor, en la me-sura del possible. Aquest treball ha permès identifi car els buits d’informa-ció, aquells punts on, fi ns la data, no hi ha informació científi ca disponible.

http://www20.gencat.cat/docs/canviclimatic/Home/Actualitat/docs/InformeCANVIBOSC.pdf






• Desenvolupar avaluacions relatives als impactes i la vulnerabilitat al can-vi climàtic dels recursos naturals, els sectors econòmics i els territoris.

Actuacions adreçades a ens locals per a la lluita contra el canvi climàtic• Subvencions a ens localsDins les línies d’actuació de l’OCCC té un especial protagonisme les subvencions als ens locals per al desenvolupament d’actuacions contra el canvi climàtic. Aquesta actuació la regula l’Ordre TES/422/2012, de 17 de desembre, per la qual s’aproven les bases reguladores de les subvenci-ons a ens locals de Catalunya per al desenvolupament d’actuacions con-tra el canvi climàtic. El 24 de desembre de 2012 es va aprovar la Resolució TES/2899/2012 per la qual se’n feia pública la convocatòria.

Una de les actuacions subvencionables és l’elaboració de programes municipals d’adaptació als impactes del canvi climàtic. Dels catorze ajun-taments presentats a la convocatòria del 2013, hom va atorgar un ajut per un import total de 32.712€ a nou ajuntaments que reunien els requisits.

Les altres actuacions subvencionables van adreçades a la reducció de les emissions difuses de gasos amb efecte d’hivernacle en el sector de la mobilitat, com són: adquisició de vehicles elèctrics o híbrids per a la fl ota municipal, construcció i senyalització de carrils bici i adquisició de bicicletes i/o adquisició i instal·lació d’aparcaments de bicicletes. Durant el 2013 es van presentar 114 ajuntaments i la convocatòria va quedar pendent de resolució d’atorgament per causa de la disponibilitat pressu-postària.


Col·laborar amb altres governs per al desenvolupament conjunt d’actua-cions i polítiques climàtiques.

Actuacions d’àmbit europeu• L’OCCC participa a la campanya europea “El món que vols, amb el

clima que vols”. La Comissió Europea va seleccionar el Programa d’acords voluntaris, de l’Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic, com una de les iniciatives pioneres per a la reducció d’emissions de CO2, en el marc de la campanya “The world you like challenge”. El Programa AAVV va estar a la llista dels projectes fi nalistes.

http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/tem.19a41a24dc847ece9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=fab9b9c474cc2210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fab9b9c474cc2210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=4dd3fcfdb1791410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

• L’OCCC participa a la Primera Conferència Europea sobre adaptació al canvi climàtic (Hamburg, març): La Conferència, organitzada per la Co-missió Europea, el Govern Federal d’Alemanya, la ciutat d’Hamburg i la Universitat d’Hamburg, va congregar més de 700 participants de diver-




sos països. S’hi va presentar l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2013-2020, aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya i amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic dels territoris, sectors socioeconòmics i sistemes naturals a Catalunya. Fou l’única nació del sud d’Europa que presentà aquest instrument d’acció climàtica: a dia d’avui, al continent encara hi ha 14 països sense estratègia d’adaptació.

• L’OCCC presenta l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic ESCACC 2013-2020 davant tots els governs pirinencs que constitueixen la Comu-nitat de Treball dels Pirineusa (Tolosa de Llenguadoc, maig).

• L’Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic, en representació de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) ha participat en:

• La Primera Conferència europea sobre adaptació al canvi climàtic (ECCA ) en la qual l’OCCC va presentar resultats preliminars del projec-te POCTEFA de l’OPCC (Hamburg, març).

• La presentació del primer informe sobre adaptació al canvi climàtic a escala global dels Pirineus: l’OCCC, juntament amb representants de la presidència de la CTP (Navarra) i la regió impulsora de l’estudi (Migdia-Pirineus), van presentar el primer estudi global sobre l’adaptació dels Pirineus als efectes del canvi climàtic. Es tracta d’una primera diagnosi sobre l’impacte de l’escalfament global que servirà perquè els actors implicats comencin a prendre mesures en cadascun dels seus àmbits (Tolosa de Llenguadoc, maig).

• La reunió anual de la xarxa European Enviromment Information and Observation Network EIONET http://www.eionet.europa.eu xarxa creada per l’Agència Europea de Medi Ambient amb els representants dels estats i institucions com la Comissió Europea o Nacions Unides. En aquestes reunions es presenten les accions desenvolupades l’any anterior i l’AEMA presenta les activitats europees per l’any següent (Copenhaguen, juny)

• La primera reunió del grup d’experts nacionals sobre plataformes d’adaptació (Copenague, juny) juntament amb els representants dels estats membres. La Convenció Alpina i l’OPCC van representar els espais muntanyencs transfronteres.a Europa.

• Taller sobre les plataformes europees d’adaptació al canvi climàtic, en la qual l’OPCC va ser el representant del nivell subnacional dels territoris muntanyosos europeus. La reunió va comptar amb representants de la Comissió Europea dels àmbits clima, recerca i protecció civil, i de Naci-ons Unides (UNISRD United Nations Offi ce for Disaster Risk Reduction) (Viena, novembre).




• L’OCCC va coorganitzar l’acte fi nal del projecte europeu CIRCLE2 MOUNTain. Aquest projecte forma part del Climate Impact Research & Response Coordination for a Larger Europe (CIRCLE 2) que té per objectiu cobrir l’espai entre la recerca sobre els impactes del canvi cli-màtic i els responsables polítics. Es van presentar projectes dels Alps, Càrpats, Pirineus, i muntanyes de Suècia i d’Àsia central. Les jornades van comptar amb representants de la Comissió Europea (recerca) i de l’Agència Europea de Medi Ambient. L‘OCCC i l’SMC van presentar l’estudi d’adaptació de l’OPCC (Barcelona, setembre).

• L’OCCC coorganitza i acull la primera trobada entre l’Agència Europea de Medi Ambient i els representants dels principals massissos europeus (Alps, Càrpats i Pirineus) per començar la campanya de posicionament a la plataforma europea d’adaptació d’aquests sistemes especialment vulnerables al canvi climàtic. (Barcelona, setembre)

Actuacions d’àmbit internacional• COP 19 Warsaw 2013De l’11 al 22 de novembre de 2013 va tenir lloc a Warsaw (Varsòvia) la dinovena sessió de la Conferència de les Parts, del Conveni marc de les Nacions Unides per al canvi climàtic.

Catalunya va participar a través de la delegació catalana, en qualitat de regió, defensant l’important paper dels governs subnacionals en la lluita contra el canvi climàtic. La Generalitat de Catalunya va començar a participar a les cimeres mundials de canvi climàtic al 2003 i s’hi ha assistit de manera ininterrompuda. Les aportacions de la delegació catalana en aquestes cimeres internacionals són valorades i reconegudes fruit del treball de molts anys.

En aquest sentit, el secretari de Medi Ambient Josep Enric Llebot i re-presentants de l’OCCC van realitzar diverses intervencions en el si de la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible, nrg4sd, com a membres del The Climate Group i també com a convidats per al-tres regions europees. Igualment, es van portar a terme diverses reunions bilaterals amb altres estats i regions.

El Dr. Llebot, secretari de Medi Ambient, presentà l’experiència de Ca-talunya en la participació a l’OPCC a l’acte organitzat pel Climate Group sobre Implementació d’accions climàtiques sobre la base de la coopera-ció territorial.


• Participar en la representació del Departament als diferents òrgans i fòrums de presa de decisions de l’Estat espanyol, la Unió Europea i internacionals en matèria climàtica.


• L’OCCC va presentar l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic ESCACC 2013-2020 a l’acte organitzat pel Govern d’Andorra amb motiu




del segon aniversari de la seva ratifi cació al conveni marc de les Naci-ons Unides sobre canvi climàtic. Al mateix acte l’OCCC, en representa-ció de l’OPCC, va presentar l’estudi d’Adaptació als Pirineus.

• Catalunya col·labora en la implementació de les estratègies de lluita contra el canvi climàtic a l’Uruguai

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, va parti-cipar en un taller d’intercanvi per a la implementació del Pla climàtic de la regió metropolitana d’Uruguai, que se celebra a la ciutat de Guazuvirá, a la Intendència uruguaiana de Canelones. El director de l’OCCC, Salvador Samitier, va participar exposant les experiències de gestió de polítiques públiques de canvi climàtic en governs subnacionals.

Les intendències de Canelones, Montevideo i San José han treballat ac-tivament des de 2009 en el desenvolupament del Pla climàtic de la regió metropolitana d’Uruguai, en el marc del Projecte canvi climàtic territorial, amb el suport del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolu-pament. Ara pretenen consolidar els mecanismes i estratègies per a la gestió efectiva de les accions d’adaptació i mitigació planifi cades. Per això, han organitzat un taller d’intercanvi per identifi car aquells elements fonamentals que permetin una implementació subnacional reeixida de les polítiques públiques de canvi climàtic sota un enfocament territorial, transversal i participatiu. En aquest marc, les intendències han convidat els responsables de les polítiques de canvi climàtic catalanes a explicar les experiències del nostre país en l’elaboració de plans i estratègies de mitigació i adaptació.


Participar en la representació del Departament als diferents òrgans i fò-rums de presa de decisions de l’Estat espanyol, la Unió Europea i interna-cionals en matèria climàtica.


• Carbon Expo 2013El 31 de maig de 2013, l’Associació Catalana d’Enginyeries i Consultories Mediambientals (ACECMA) i el Departament de Territori i Sostenibilitat van organitzar un acte paral.lel en el marc de la Carbon Expo 2013, que portava per títol “Climate Change as a driver for sustainable growth of Catalan environmental services and business”.

En l’acte va tenir com a objectiu mostrar que Catalunya té una llarga tradi-ció i experiència en matèria ambiental i disposa d’un important coneixe-ment en temes com la gestió de l’aigua, els residus o la mobilitat, l’avalu-ació ambiental, l’energia, la gestió forestal, etc., tots de gran importància a les properes dècades, atès l’impacte que en totes aquestes àrees tindrà el canvi climàtic.





Participar en la representació del Departament als diferents òrgans i fò-rums de presa de decisions de l’Estat espanyol, la Unió Europea i interna-cionals en matèria climàtica.


Actuacions transversals d’incorporació del canvi climàtic als plans i programes• Aportacions als informes de sostenibilitat ambientalPer tal d’incorporar els criteris de canvi climàtic, tant des de la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle com des de l’adaptació als potencials impactes, l’OCCC participa en el procés d’avaluació ambiental de plans i programes.

És per això que durant l’any 2013 l’Ofi cina va fer diverses aportacions en la fase preliminar del procés d’avaluació ambiental de 7 Instruments de planejament urbanístic i de 7 plans sectorials en els àmbits de residus i transport .

Aquesta actuació s’emmarca en la tasca prevista pel Decret 342/2011, de 17 de maig:

Emetre l’informe corresponent en el marc del procés d’avaluació ambien-tal de plans i programes.

Actuacions de difusió del coneixement i sensibilització

• Portal web de canvi climàtic i introducció a les xarxes socialswww.gencat.cat/canviclimatic

Mitjançant aquest web l’OCCC fa públiques les seves activitats i recull les principals novetats en relació al canvi climàtic que succeeixen a escala estatal, europea i mundial.

Durant l’any 2013 es van publicar 94 notícies i es van actualitzar periòdi-cament els continguts del portal web.

Així mateix, s’ha impulsat la transparència i difusió dels continguts referits a canvi climàtic a través de l’ús d’algunes eines disponibles a les xarxes socials.






• Jornada de presentació del CANVIBOSC – 30 d’octubre de 2013El 30 d’octubre va tenir lloc, al Museu Colet, la presentació del CANVI-BOSC, un estudi inèdit al mediterrani que analitza la vulnerabilitat de les diferents espècies als principals impactes que poden alterar els nostres boscos en un context de canvi climàtic: la sequera, els incendis i les pla-gues. El treball és fruit d’una revisió bibliogràfi ca de més de 500 articles científi cs que s’han recopilat, seleccionat i traduït a un llenguatge no científi c i entenedor, però mantenint el rigor de la informació original.

• Xerrades i consultesEn l’àmbit de difusió i consulta, l’OCCC ha participat en 75 jornades, ha atès més de 750 consultes i ha difós articles relacionats amb el canvi climàtic a diferents mitjans de comunicació.



Seu i adreçaSecretaria de Medi Ambient - Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat - Ofi cina Catalana del Canvi ClimàticAvinguda Diagonal, núm. 523-52508029 BarcelonaTel. + 34 93 444 50 [email protected]:// www.gencat.cat/canviclimatic

Servei de planifi cació de l’entorn naturalEl Servei de Planifi cació de l’Entorn Natural de la Direcció General de Polítiques Ambientals va ser creat mitjançant el Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, i les seves funcions estan establertes en l’article 130.

A continuació s’exposen, per a cadascuna de les línies de treball, els prin-cipals projectes i resultats de l’any 2013.

Línies de treball i principals actuacions

Planifi cació estratègica de la biodiversitat i el patrimoni natural• Seguiment d’estratègies i polítiques internacionals i estatals en matèria

de biodiversitat i patrimoni naturalUna de les funcions del Servei és l’avaluació dels compromisos interna-cionals en matèria de biodiversitat i patrimoni natural i la integració, si escau, a les polítiques públiques que en aquesta matèria es desenvolu-pen a Catalunya.




És especialment important el seguiment del marc legislatiu comunitari i estatal i el seu desenvolupament.

De la mateixa manera, el Servei intervé en aquelles estratègies, progra-mes i noves iniciatives legislatives que poden tenir una repercussió en la política de biodiversitat, i fa un seguiment també de les iniciatives del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats.

• Participació en el grup de treball de biodiversitat del nrg4SD S’ha participat en el grup de treball d’nrg4sd sobre biodiversitat, amb l’objectiu d’elaborar directrius per a les polítiques de conservació del patrimoni natural a escala subestatal, i s’ha impulsat la coordinació d’nrg4SD amb el Comitè Assessor de Governs Subnacionals per a la Biodiversitat (AC SNG), amb el suport del Secretariat per al Conveni de Diversitat Biològica.

S’han fet aportacions a la proposta de ‘full de ruta per a la biodiversitat’ (Biodiversity Roadmap), fent-lo confl uir amb el Pla d’acció 2013-2015 de l’AC SNG.

• Participació a la UICNS’ha fet el seguiment de les dues mocions proposades per Catalunya el 2012 al Congrés Mundial de Conservació (adoptades per l’Assemblea per àmplia majoria): ‘Incorporació de criteris de conservació de la natura en les polítiques de planifi cació territorial’ (Res 037) i ‘Foment de la respon-sabilitat exterior sobre l’impacte sobre la biodiversitat global’ (Res 121), tot fent-les confl uir amb el pla d’acció 2013-15 de l’AC SNG.

S’ha mantingut contacte amb l’Ofi cina de la IUCN a la Unió Europea, per sol·licitar a la IUCN suport en la implementació de les resolucions i per seguir treballant en la proposta de revisió dels estatuts, que no reconei-xen encara els governs subnacionals com a membres de ple dret.

S’ha mantingut contacte, en matèria de resolucions i implementació, tam-bé, amb el Comitè Espanyol de la UICN, i s’ha respost a consultes i enques-tes relacionades amb l’acompliment dels objectus de les resolucions.

• Participació en el Comitè Assessor dels Governs Subestatals del CBDS’ha organitzat la 2a Trobada del Comitè Assessor de Governs Subnaci-onals del Partenariat Global per a l’Acció Local i Subnacional per a la Bi-odiversitat del Conveni de Diversitat Biològica (AC SNG). Ha tingut lloc a Barcelona del 17 al 20 de juny i ha comptat amb representants de la ciutat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Govern de l’Estat i de diver-ses regions: estat d’Andhra Pradesh (Índia), estat de São Paolo (Brasil), Prefectura d’Aichi (Japó), província de Gangwon Province (Corea del Sud), Govern de Québec (Canadà), Regió de Rhône – Alpes (França) i l’Associa-ció de Governs Locals de l’Oest d’Austràlia. Atesa la temàtica, s’hi ha afe-git altres organitzacions amb expertesa, com la Global Footprint Network, ICLEI – Local Governments for Sustainability, nrg4SD, IUCN, UN-Habitat, Europarc – España, i l’Observatori del Deute en la Globalització.




Durant la trobada s’han presentat casos d’estudi i propostes de treball sobre tres temes que vertebren el Pla d’acció 2013-15:

• planifi cació integral de la biodiversitat• foment de la responsabilitat exterior en la conservació de la biodiversi-

tat global• inclusió de criteris de conservació de la natura en les polítiques de pla-

nejament territorial

El Pla compta amb 7 accions liderades pel DTES, la Secretaria del CBD i el Govern de Québec, del qual es retran comptes a la COP 12 (octubre de 2014, Corea del Sud). Durant el 2013 s’han constituït els grups de treball i s’ha anat implementant el Pla.

• Participació en l’elaboració de l’Estratègia marina de l’EstatEn aplicació de la Ley 41/2010, de 29 de diciembre, de protección del medio marino, la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, està elaborant els programes de seguiment de les estratègies marines de les quals el Servei en fa un seguiment dels treballs. Els programes de segui-ment són la darrera fase per tenir l’estratègia marina espanyola completa.

• Revisió i informe sobre l’Estratègia Catalana de FloraEl Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-tural va encarregar a la Institució Catalana d’Història Natural la redacció d’una Estratègia catalana de conservació de fl ora (ECCF). Es va constituir un grup promotor de l’ECCF que va preparar els primers documents de treball, els quals van ser presentats i debatuts a les III Jornades de Con-servació de Flora (Lleida, 14-16 de juny de 2012) i es van continuar al llarg de tot l’any 2013. Des del Servei es va intervenir en diverses reunions de treball per tal de millorar i realitzar aportacions dels continguts.

L’Estratègia està disponible en un espai web que funciona com a repo-sitori de documents, canal de comunicació i plataforma de difusió dels treballs i objectius de l’ECCF, entre els membres de l’equip redactor, membres de la ICHN, professionals del sector i públic interessat. http://

ichn.iec.cat/eccf.htm

• Anàlisi i al·legacions a la Ley de parques nacionalesS’ha emès un informe d’anàlisi i proposta d’al·legacions en relació amb l’Avantprojecte i el Projecte de Ley de Parques Nacionales, que pretén renovar la llei estatal vigent Ley 5/2007, de 3 de abril, de la Red de Par-ques Nacionales. S’han posat de manifest regulacions inadequades des del punt de vista de la protecció, i normes de gestió que no s’adapten al sistema competencial vigent.

Projectes d’informació, avaluació i seguiment de la biodiversitat i el patrimoni natural • El Banc de dades de biodiversitat de CatalunyaEl Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (BDBC) és un portal de referència de la biodiversitat a Catalunya. Recopila tota la informació disponible sobre citacions d’espècies a Catalunya, emmagatzemant-les informàticament, a més d’afegir-hi altres dades complementàries taxonò-




miques, biològiques, ecològiques, bibliogràfi ques, etc. Té com a objectiu donar a conèixer l’inventari d’espècies de Catalunya i la seva distribució territorial i és una eina per millorar el coneixement, la gestió i la divulgació de la riquesa biològica de Catalunya

Aquest projecte, que es desenvolupa en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, ha introduït un total de 36.935 noves citacions al BDBC corresponents als mòduls d’artròpodes, fl ora, vertebrats i etnobotànica. A la taula següent es detallen citacions introduïes per a cadascun dels mòduls.

Mòduls Noves citacions 2013 Total de citacions introduïdes

Artròpodes 15.456 291.112

Flora 7.501 1.822.357

Vertebrats 2.066 291.534

Etnobotànica 11.912 52.539

Total 36.935 2.457.542

• La Cartografi a dels hàbitats a Catalunya Una vegada acabades les tasques de digitalització cartogràfi ca en sentit estricte, aquest any 2013 s’ha dedicat a altres tasques del projecte enca-minades a poder utilitzar i difondre aquesta eina de treball.

D’una banda, s’ha treballat sobre les 385 cobertures de GIS generades, s’han transformat al nou sistema de referència ETRS89, s’han dibuixat de nou 21 fulls per ajustar-los a les ortoimatges de 2008, amb la fi nalitat que tots els fulls d’aquesta segona versió tinguin la mateixa imatge de referèn-cia. Finalment, s’han aplegat tots els fulls 1:50.000 de cada unitat de la lle-genda en una sola capa. Aquests procés també s’ha fet per a les unitats d’hàbitats d’interès comunitari.

S’ha realitzat un estudi per proposar una metodologia per avaluar els canvis ocorreguts en els hàbitats entre els anys 1997 i 2008, segons la comparació entre les dues versions de la cartografi a versió 1 i versió 2, que tenen deu anys de diferència. S’ha realitzat per una part de les unitats de la llegenda. L’objectiu és poder disposar de l’estudi per a totes les unitats i poder-ho posar a disposició del públic.

Per poder actualitzar el Manual d’interpretació de la cartografi a d’acord amb aquesta nova versió cartogràfi ca, s’han generat les imatges i les dades corresponents a les noves superfícies ocupades per cada hàbitat, els nous mapes de distribució i un document de correcció d’errades de la primera edició del Manual.

• La Cartografi a dels hàbitats litorals de CatalunyaD’acord amb les dades del projecte realitzat pel CEAB-CSIC de Blanes i encarregat i dirigit pel Servei, durant el 2013, s’ha elaborat una nova base d’informació en format Miramon sobre la cartografi a dels hàbitats litorals de Catalunya. L’objectiu és posar a disposició dels usuaris un nova capa d’informació dels hàbitats litorals de Catalunya en el SIG Miramon de ma-




nera que aquesta informació sigui més visual, més entenedora i més fàcil de consultar i de treballar-hi.

• Inventari i cartografi a dels espais naturals protegits de CatalunyaS’ha treballat en el manteniment de les bases cartogràfi ques digitals de les diferents fi gures de protecció del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. Aquest manteniment té a veure amb la declaració de nous espais protegits, o amb la modifi cació dels existents. En aquest sentit, una de les tasques importants dutes a terme durant l’any 2013, ha estat l’actualització de la línia de costa dels espais naturals protegits i dels límits exteriors de Catalunya. Una altra feina feta durant l’any ha estat la delimitació a escala 1:5.000 de tres espais naturals protegits. Aquesta tasca ha estat una prova pilot que ha permès avaluar l’esforç encara pendent per delimitar defi nitivament tots els espais naturals protegits de Catalunya.

• Seguiment de la biodiversitat: el projecte CBMS de seguiment de ropa-lòcers

En el marc del conveni signat el 2010 amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, s’ha dut a terme un any més amb la metodologia del BMS a Catalunya, els comptatges de papallones diürnes en 67 estacions, gràcies als nombrosos col·laboradors voluntaris del projecte. El 2013 és el darrer any del conveni, però ja està previst la signatura d’un de nou per als propers anys.

Com cada any, també en l’àmbit de la difusió, s’ha editat el número anual (núm. 12) del Butlletí Cynthia.

S’ha elaborat també l’informe anual sobre el caràcter bioindicador que presenten les papallones diürnes sobre la qualitat dels hàbitats enfront les pertorbacions ocorregudes durant l’any. Aquest informe, com cada any, apunta algunes tendències sobre la qualitat dels hàbitats. Amb el pas dels anys, gràcies al volum de dades més gran, i a la competència investigadora del personal del Museu de Ciències Naturals de Grano-llers, s’estan obtenint dades més rellevants sobre l’estat de conservació de la biodiversitat a Catalunya, dades i tendències que poden ajudar les administracions públiques i els altres agents de la conservació, a orientar més adequadament les iniciatives de conservació de la biodiversitat a Catalunya.

• Seguiment de la biodiversitat: els projectes SOCC i SylviaS’ha continuat portant a terme els projectes de seguiment dels ocells a Catalunya (SOCC i SYLVIA) en col·laboració amb l’Institut Català d’Or-nitologia (ICO). Aquests projectes, dels quals cada any se’n genera una Memòria que proporciona dades temporals sufi cients que serveixin per defi nir indicadors de l’estat del patrimoni natural a Catalunya segons l’estudi dels ocells.

La Memòria de l’any 2013 inclou tot un seguit d’indicadors nous respecte als anys anteriors fruït de la recerca de més informació existent a Catalu-nya sobre seguiment de les poblacions d’ocells. És el cas, per exemple, de les dades d’aus aquàtiques subministrades per diversos parcs natu-rals o consorcis de gestió d’espais naturals protegits.




• Elaboració de l’informe de seguiment de la Directiva d’hàbitats per al període 2007-12

En compliment de l’article 17 de la Directiva 92/43, d’hàbitats, s’ha elabo-rat l’informe sobre l’estat de conservació dels hàbitats i de les espècies incloses als annexos I, II i IV de la Directiva. Aquest informe es realitza seguint un model subministrat per la Comissió Europea i és tramès de forma ofi cial al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per tal d’integrar-lo a l’informe europeu. Aquest document estableix la pauta sobre el grau de compliment dels objectius de conservació de la biodiver-sitat que estableix la mateixa Directiva i ha de ser elaborat cada 6 anys.

• Participació al GEOCOMDurant tot l’any, s’ha participat en el grup Geocom del Departament, grup que aglutina els usuaris de cartografi a i SIG del Departament per tal de coordinar accions, estratègies i posar en comú els aspectes d’interès de les diverses unitats representades en aquest camp.

• Grupo de trabajo de lugares protegidosDes del Servei s’ha participat en aquest grup de treball, que coordina el MAGRAMA. En concret durant l’any 2013 es va assistir a una reunió presencial a Madrid, per tal de coordinar el sistema de transferència de dades sobre els espais naturals protegits de cada comunitat (dades per al CDDA de la Unió Europea) i per a la informació i compliment dels requisits establerts per la Directiva INSPIRE sobre la informació geogràfi ca sobre espais naturals protegits.

• Elaboració de l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2006-2010 i indicadors sobre la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya

D’acord amb la recopilació exhaustiva d’indicadors de biodiversitat, s’ha creat una base de dades amb els indicadors que poden ser més útils i informatius a escala de Catalunya, segons els quals s’ha pogut contribuir a l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2006-2010, aportar indicadors de seguiment per a l’Estratègia catalana de desenvolupament sostenible (EDSCAT) i, sobretot, a defi nir una bateria estable d’indicadors de biodiversitat seguint els referents internacionals més fi ables (SEBI). Comptant amb la col·laboració del CREAF i la ICHN, entre altres entitats, per al càlcul acurat d’alguns indicadors, s’han aportat dades de més de 30 indicadors per a l’elaboració de l’informe (apartat de biodiversitat), i se n’han seleccionat sis de sintètics: grau de naturalitat i poblacions d’ocells per hàbitats naturals (indicadors d’estat); canvis en l’ocupació del sòl i presència d’espècies al·lòctones invasores (indicadors de pressió); superfície protegida i espais naturals protegits amb alt nivell de gestió (indicadors de resposta).

L’apartat de patrimoni natural i biodiversitat de l’informe inclou la informa-ció següent:

Biodiversitat i patrimoni naturalEstatUsos del sòl• Hàbitats i ecosistemes




• Patrimoni geològic• Espècies

Pressió• Pèrdua impertorbació d’hàbitats• Fragmentació d’hàbitats• Espècies invasores• Aprofi taments de recursos naturals• Canvi climàtic• Altres pertorbacions i pressions

Resposta• Àmbit legislatiu i estratègic• Declaració, planifi cació i gestió d’espais naturals protegits• Conservació i protecció d’hàbitats, del patrimoni geològic i de les espè-

cies• Connectivitat• Custòdia del territori• Seguiment de la biodiversitat. Sistemes d’informació

Planifi cació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya• Ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant MauriciDurant l’any 2012, es va portar a terme l’estudi tècnic dels possibles àm-bits a incloure en l’ampliació del Parc Nacional, segons diversos estudis i propostes prèvies d’ampliació, realitzats des de l’any 2006. La revisió i proposta d’ampliació de 2012 es va basar en criteris de representativitat d’hàbitats i espècies i en el compliment dels requeriments establerts per la Llei 5/2007, de la xarxa estatal de parcs nacionals. Al llarg de 2013 s’ha revisat la proposta i s’ha actualitzat la informació de base amb la v.2 de la Cartografi a d’hàbitats a Catalunya. També s’han mantingut reunions amb els municipis per valorar la viabilitat de la proposta.

• Ampliació del Parc de la Serralada LitoralEn el marc del procés d’ampliació d’aquest espai natural, al llarg del 2013 s’ha treballat conjuntament amb el Gabinet Jurídic Central per resoldre els diversos recursos presentats contra el Decret 150/2013, pel qual s’am-plia aquest espai protegit inclòs al Pla d’espais d’interès natural.

• Ampliació del Parc Natural del MontsenyL’any 2013 ha comportat l’inici dels contactes i del treball per a l’ampliació del Parc Natural del Montseny. Aquest procés ha estat iniciat per la Dipu-tació de Barcelona i la Diputació de Girona i es preveu la seva tramitació formal al llarg del 2014.

• Ampliació del Parc Natural de l’Alt PirineuD’acord amb el treball tècnic dels àmbits a incloure en l’ampliació del Parc Natural, elaborat el 2012, durant el 2013, i d’acord amb els gestors del Parc i la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, es van escollir i prioritzar els sectors més adients per treballar ja en els pròxims mesos amb els ajuntaments en l’ampliació de l’espai.




• Declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del FreserEl mes d’agost de 2013, el conseller de Territori i Sostenibilitat, responent a una àmplia petició d’entitats de la comarca del Ripollès i dels antece-dents de la proposta, va anunciar el compromís del Departament d’iniciar el procés de declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

Durant els darrers mesos de l’any ja s’han portat a terme les primeres reunions amb els ens locals implicats en la proposta, que tindrà continu-ïtat durant els anys 2014 i 2015, per tal que sigui una realitat a primers de 2016.

• Declaració de les ZECMitjançant l’Acord del Govern s’han declarat les 22 zones especials de conservació (ZEC) de la regió biogeogràfi ca alpina, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n’aprova l’instrument de gestió, i les ZEC de la plana de Lleida.

Pel que fa a la resta de la regió mediterrània, segons el treball previ ela-borat l’any 2012, al llarg del 2013 s’han fet totes les consultes tècniques prèvies a la tramitació formal de la proposta d’Acord del Govern pel qual es declaren les zones especials de conservació (ZEC) de la regió medi-terrània i s’aprova el seu instrument de gestió. Cal remarcar l’emissió del corresponent informe elaborat per la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat que ha comportat la revisió dels documents de tots els equips de gestió d’espais naturals de protecció especial i dels consorcis de gestió d’espais naturals protegits.

• Declaració dels LIC i ZEPA marins Durant l’any 2013, el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente ha estat treballant en la declaració de 44 nous espais marins de la xarxa Natura 2000, concretament 10 LIC (LIFE INDEMARES) y 39 ZEPA (LIFE+ “Áreas Importantes para las Aves (IBA) marinas en España”). El Servei ha col·laborat i treballat conjuntament amb els tècnics de la Di-rección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar en la proposta de delimitació i criteris de gestió dels espais situats a Catalunya; el LIC Siste-ma de cañones submarinos occidentales del Golfo de León (ESZZ16001) i de les tres ZEPA Delta del Ebro-Columbretes, Baix Llobregat-Garraf i Mar del Empordà.

Així mateix, s’ha elaborat un informe sobre el Projecte d’ordre de declara-ció d’aquests espais, que ha esta consensuat i signat per les tres direc-cions generals següents: la Direcció general de Polítiques Ambientals, la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat i la Direcció General de Pesca i Afers Marítims.

• Nou mecanisme jurídic per a la delimitació defi nitiva dels espais del PEIN

S’ha elaborat una proposta de modifi cació de l’article 16 la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, a traves de l’Avantprojecte de la Llei de mesures fi scals i fi nanceres 2014. Aquesta modifi cació té com a objectiu facilitar la delimitació defi nitiva dels espais del PEIN. Aquest delimitació




s’ha vist facilitada tècnicament al llarg dels darrers anys, atès que es dis-posa de cartografi a de qualitat per a tot el territori. El fet de comptar amb un mecanisme jurídic àgil facilitarà una articulació més correcta amb el planejament urbanístic i una gestió més efi cient del territori.

• Participació en altres comitès i organitzacions El Servei ha participat també en el Comité del Inventario de biodiversidad y patrimonio natural, i en el Comité de espacios naturales, que coordina el MAGRAMA.

En el marc del Comité de espacios naturales, s’ha participat també en el grup de treball sobre el fi nançament de la xarxa Natura 2000, que ha elaborat la proposta del marc d’acció prioritària previst a la Directiva d’hà-bitats, per al cofi nançament comunitari dels costos de la Xarxa.

D’altra banda, s’ha participat en diverses iniciatives de l’organització Europarc-España, que agrupa totes les administracions públiques de l’Estat espanyol responsables d’àrees protegides.

Conservació dels hàbitats, del patrimoni geològic i de la connectivitat ecològica• Establiment de les prioritats de conservació dels hàbitatsL’any 2009, en el marc d’un contracte amb la Universitat de Barcelona, el Departament de Territori i Sostenibilitat va elaborar l’informe “Avaluació i grau d’amenaça i estat de conservació de diferents tipus d’hàbitats”. Aquest informe, que posteriorment va ser revisat l’any 2012, determina a través de diferents paràmetres botànics i ecològics el grau d’interès de conservació i el grau d’amenaça dels hàbitats de Catalunya.

Durant l’any 2013, i d’acord amb aquest treball, s’ha elaborat un llista dels hàbitats de Catalunya que necessiten més nivell d’atenció per la seva importància com a elements naturals (més interès de conservació) i quins estan més amenaçats, és a dir, tenen més probabilitat de patir pertorba-cions que posen en perill la seva estructura, composició, equilibri i, en defi nitiva, la seva pervivència.

L’objectiu d’obtenir aquesta llista dels hàbitats de més valor i més amena-çats, és evitar la seva pèrdua i assegurar la seva protecció i conservació.

Promoció de la custòdia del territori i col·laboració amb entitats• Desplegament del Pla de treball conjunt XCT-DGP 2011-2014La Direcció General de Polítiques Ambientals, amb la col·laboració de la Xarxa de Custòdia del Territori, ha treballat en el desenvolupament del Pla de treball de legislatura, de promoció de la custòdia del territori a Catalunya (2011-2014). Aquest Pla de treball és un acord de col·laboració que recull les accions que totes dues organitzacions es comprometen a desenvolupar conjuntament per tal de promoure la custòdia del territori a Catalunya fi ns al 2014.

En el marc del Pla de treball, durant el 2013 també s’han portat a terme accions institucionals com la visita del conseller de Territori i Sostenibi-litat a espais en custòdia de la Fundació Emys a Riudarenes, i la visita a




diferents espais en custòdia al Collsacabra de la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya en el marc de les accions que desenvolupa la Comissió de Desenvolupament de la Custòdia del Terri-tori a Catalunya i que tenen com a objectiu impulsar actuacions d’ordre institucional per facilitar la concreció i l’establiment de mesures de foment de la custòdia del territori a Catalunya.

Visita del Conseller de Territori i Sostenibilitat a espais en custòdia de la Fundació Emys

• Participació al workshop europeu sobre la custòdia del territori Els dies 29 i 31 de maig, en el marc projecte LIFE Landlife, es va celebrar a Tavertet el taller “Exchanging on Land Stewardship and Natura 2000: experiences and networking in Europe”. El taller va ser un punt de troba-da d’entitats d’arreu d’Europa per treballar conjuntament en el futur de la custòdia.

Presentació de la directora de Polítiques Ambientals al taller




Organització d’actes institucionals conjunts com la 12a Assemblea Gene-ral Ordinària de membres de la xct o la 1a Trobada de Propietaris de Cus-tòdia del Territori es va celebrar el 16 de juny a la fi nca la Font de Lluçà (Osona), amb l’assistència del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Primera Trobada de Propietaris de Custòdia del Territori

En el marc de l’estratègia de reforçament i capacitació d’entitats de la xct (ERxct), s’ha dut a terme la 7a Diada de Tècniques 2013, celebrada el 26 de setembre a Barcelona i amb l’assistència d’una setantena de perso-nes.

Manteniment, promoció i difusió del portal www.viulaterra.cat. El portal web viulaterra.cat té l’objectiu promoure la implicació de la ciutadania a tenir cura del nostre entorn.

• Seguiment de la convocatòria dels ajuts de promoció de la custòdia del territori

El 26 d’octubre de 2012 es va publicar la Resolució d’atorgament cor-responent a la convocatòria per a la concessió de subvencions per a la promoció i la consolidació de la custòdia del territori a Catalunya per al període 2013-2014. Es van atorgar subvencions a 9 associacions i 2 fundacions, per al desenvolupament de programes de custòdia. Els ajuts, en concepte de contribució a la contractació d’experts en custòdia i per a treballs de comunicació i divulgació, tenien una dotació global de 600.000 euros. Durant el 2013 s’han dut a terme les dues primeres certifi cacions parcials de cadascun dels 11 projectes –dedicats a hàbitats fl uvials, agra-ris, agroforestals, marins i de coves, i executats per entitats que treballen arreu de Catalunya.

• Grup de treball sobre custòdia del territori i dret civil S’ha impulsat i participat en el grup de treball sobre custòdia del territori i dret civil conjuntament amb la xct, el Col·legi de Registradors de la Pro-pietat, el Col·legi de Notaris i el Col·legi d’Advocats. L’objectiu del grup és analitzar la legislació civil vigent en relació amb la pràctica de la custòdia




del territori. En aquest sentit, s’han proposat alguns canvis destinats a facilitar el contractes de custòdia i, alhora donar-los-hi més seguretat jurídica.

Instruments econòmics per a la conservació de la biodiversitat i el patrimoni naturalS’han elaborat diverses propostes de fi scalitat ambiental relacionades amb la conservació de la biodiversitat i la custòdia del territori. S’ha posat a punt, conjuntament amb el Departament d’Economia i Coneixement, una proposta de desgravació fi scal a la quota íntegra de l’IRPF per a pro-pietaris que hagin signat un acord de custòdia del territori, sota determi-nades condicions.

La fi scalitat pot incentivar de manera molt positiva l’increment dels acords de custòdia a Catalunya, reconeixement el compromís dels pro-pietaris de terres en favor de la protecció de béns ambientals d’interès general.

Integració d’objectius de conservació a les polítiques públiques• Col·laboració amb l’INCASÒL en les fi nques d’interès natural de la seva

propietatS’ha analitzat l’interès per a la conservació del patrimoni natural de totes les fi nques propietat de l’INCASÒL, per determinar-ne les que cal mante-nir la titularitat pública, o bé promoure’n una gestió particularment sensi-ble als valors ambientals. Es considera la possible existència d’elements rellevants de la biodiversitat o del patrimoni natural la conservació dels quals calgui assegurar i, també, les possibles oportunitats de gestió de les fi nques d’acord amb les seves funcions ambientals, socials o pai-satgístiques i la seva possible integració en instruments de custòdia del territori.

• Informes sobre plans territorials i altres plans i programesS’han elaborat informes sobre plans territorials, plans i programes glo-bals, estratègies i normes sectorials, per avaluar-ne la repercussió sobre la biodiversitat i el patrimoni natural, molts dels quals en el marc dels procediments d’avaluació ambiental.

També s’ha participat en la revisió de documents relatius a l’Estratègia Catalunya 2020, per a l’Acord estratègic 2012-15 per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació.

• Seguiment dels diversos fons estructurals europeus i la seva aplicació a Catalunya

L’any 2013 han estat aprovats tots els reglaments dels fons europeus per al període 2014-20. S’ha efectuat un seguiment dels diversos esborranys d’aquests reglaments per tal d’avaluar el possible encaix amb els aspec-tes de competència del Servei. S’ha efectuat un seguiment més específi c del Reglament del FEADER i els altres vinculats a la PAC així com el del FEDER. Pel que fa a la nova PAC, s’ha participat en un grup de treball del Ministeri sobre les vinculacions entre l’agricultura i la conservació de la biodiversitat.




• Participació en la ponència del sòl no urbanitzableEl Servei ha participat en la Ponència de sòl no urbanitzable del Depar-tament de Territori i Sostenibilitat. Entre altres aspectes, enguany s’han establert els criteris d’inserció ecològica i paisatgística de les edifi cacions en sòl agrícola i dels horts recreatius.

Recerca i transferència de coneixements• Sistema integrat de transferència de la recercaEn el marc del projecte sobre la transferència de coneixement entre la recerca i la conservació que realitza la DGPA i el CREAF, s’ha treballat per posar a punt un protocol de fl ux de la informació entre el CREAF i la Direcció General. Prèviament a aquest protocol, s’han defi nit un conjunt de paraules que permeten organitzar la producció científi ca del CREAF des d’un punt de vista de la conservació i s’ha sistematitzat la informació que generen.

• Participació en el Pla de recerca, desenvolupament i innovació del DTESL’any 2013 s’ha enregistrat, a través de l’aplicació IRENEU, totes les activitats de recerca i innovació (R+D+I) que s’han dut a terme en el marc de diferents projectes promoguts i fi nançats per la Direcció General de Polítiques Ambientals.

Per aquest any s’han generat les 2 fi txes següents, que descriuen quina ha estat l’activitat d’R+I+D del Servei. Aquesta informació queda recollida en el quadre següent:

Activitat d’R+D+I Entitat executora

Nova metodologia per avaluar els canvis ocorreguts

en els hàbitats entre el 1997 i el 2008 segons la

comparació entre la versió 1 i la versió 2 de la

cartografi a del hàbitats de Catalunya 1:50.000 (CHC50) Intern

Nova base d’informació en format Miramon

de la Cartografi a dels hàbitats litorals CSIC-CEAB

• Participació en el Consell Directiu del CREAFEl Servei ha exercit la representació del Departament de Territori i Soste-nibilitat en el Consell Directiu del Centre de Recerca Ecològica i Aplicaci-ons Forestals (CREAF).

Divulgació sobre la biodiversitat, el patrimoni natural i els serveis ambientals dels ecosistemes• Pla de comunicació sobre la biodiversitat i el patrimoni naturalS’ha treballat per desenvolupar un Pla de comunicació sobre la biodiver-sitat i el patrimoni natural.

L’objectiu principal és poder disposar d’unes eines i estratègies per tal d’incrementar la visibilitat del patrimoni natural i la seva importància i que tot plegat condueixi a un reforç social i institucional de la seva conserva-ció. El Pla es va realitzar mitjançant una metodologia participativa amb




aspectes novedosos pel que fa la manera com estem habituats a treba-llar. Ha consistit en:

• Extracció d’informació bàsica de reunions realitzades durant les sessi-ons de treball en grup

• Treball de camp realitzant entrevistes amb persones externes signifi ca-tives

• Anàlisi de materials i documentació.

Els resultats són una sèrie d’accions adreçades a diferents públics i a desenvolupar progressivament en diversos anys:

• Increment de l’ús de les xarxes socials com a eina de comunicacióCom a continuació de la línia de col·laboració amb el Servei d’Informació Ambiental, progressivament es va integrant en les tasques implícites en cada projecte la seva comunicació i informació a les xarxes socials. De vegades són esdeveniments concrets i de vegades es tracta d’informació planifi cada, com pot ser el cas de la publicació de la nova pàgina del sis-tema d’espais naturals protegits de Catalunya #SENPcat i el seu desple-gament progressiu, en què cada setmana es va piolant i donar a conèixer un espai natural protegit diferent.

Es pot seguir el desenvolupament en el següent enllaç del Twitter:

https://twitter.com/search?f=realtime&q=%23SENPcat&src=typd

• Reforma i actualització de les pàgines web del ServeiEl projecte principal del Servei ha estat la publicació d’un espai web sobre el sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, concretament pel que




fa a dos dels quatre apartats projectats: SISTEMA, que aborda aspectes més conceptuals i generals, i específi cament un apartat de Natura 2000 i l’apartat ESPAIS, on es pot trobar tota la informació recopilada i dispo-nible de cada espai del sistema, progressivament es van publicant els diversos espais. La informació és consultable a la web:

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/senp

S’ha generat també informació pel que fa als dos nous apartats VALORS, corresponent als serveis dels ecosistemes i CONTEXT, corresponent al context internacional dels espais protegits. Així mateix, de cadascun dels espais protegits de Catalunya s’han elaborat unes fi txes amb informació sistematitzada i actualitzada sobre els serveis dels ecosistemes i sobre els impactes i la vulnerabilitat.

A banda d’aquesta pàgina específi ca i nova, s’han anat actualitzant altres pàgines de la unitat, com la dedicada a la custòdia del territori, l’apartat de biodiversitat corresponent al Comitè Assessor dels Governs Subnaci-onals de Biodiversitat i les pàgines del sistema d’informació del patrimoni natural.

• Actualització de la informació del Servei d’atenció ciutadanaS’ha millorat la coordinació amb l’àrea d’atenció ciutadana i s’ha actua-litzat la informació que pot disposar aquesta unitat per poder continuar oferint el millor servei possible a la ciutadania.

Edició d’un mapa general i divulgatiu dels ENP de Catalunya en col·laboració amb l’ICC i incorporació dels ENP com a base d’altres cartografi es

Conjuntament amb l’Institut Cartogràfi c i Geològic de Catalunya (ICGC), durant el 2013 s’ha treballat en l’elaboració d’un mapa dels espais natu-rals protegits (ENP) de Catalunya amb una clara visió divulgativa. Amb aquest objectiu, s’ha cercat informació més de caire divulgatiu sobre els parcs naturals protegits (itineraris i localització de centres d’informació i aparcaments i fotografi es) que s’afegirà en els plànols de detall dels parcs, en el revers del mapa. Durant el 2014 és previst fi nalitzar aquest producte.

Sobre la incorporació dels límits dels ENP com a base en altres cartogra-fi es, durant l’any 2013 s’ha pogut constatar que ja estan integrats en les bases de l’ICGC i en aplicacions comercials com Google Maps.

• Participació en la línia d’ajuts sobre divulgació i educació ambientalEl Servei ha col·laborat amb la defi nició dels objectius de la convocatòria de l’ordre d’ajuts a projectes d’educació i sensibilització ambiental 2013, relacionades amb la conservació del patrimoni natural i, concretament, a conservar els ecosistemes aquàtics continentals, litorals o marins, en especial, els serveis ambientals que aquests ecosistemes presten al ben-estar de les persones. Així mateix, ha participat en el disseny dels criteris d’avaluació de les sol·licituds presentades i ha fet la proposta de les enti-tats que, d’acord amb aquest criteris, ha obtingut la valoració més alta.

Direcció General de Polítiques...

Documents

Transcript of Direcció General de Polítiques...