DILLUNS 8 DIMARTS 9 DIMECRES 10 DIJOUS 11 … · De la estructura de la noticia podemos destacar...
-
Upload
truonghanh -
Category
Documents
-
view
219 -
download
0
Transcript of DILLUNS 8 DIMARTS 9 DIMECRES 10 DIJOUS 11 … · De la estructura de la noticia podemos destacar...
1
DILLUNS 8 DIMARTS 9 DIMECRES 10 DIJOUS 11 DIVENDRES 12
8-9
Bicicletada
ACTIVITAT TEI
1r ESO
8-9:30
Presentació Jornades i
elaboració llibreta medi ambient
8-9:30 1r A-B
Condicions dels incendis a
Catalunya
1r C-D
Representem la natura
8-10 1r A-B
Recycling
1r C-D
La guerra por la arena
Recollir paper reciclat al taller
PREPARACIÓ
EXPOSICIONS
TRIBUNALS
9:10
9:30-11
La contaminación es noticia
9:30-11 1 r A-B Representem
la natura
1r C-D
Condicions dels
incendis a Catalunya
10-11
10 1r A-B
La guerra por la
arena
1r C-D
Recycling
11-11:30 PATI PATI PATI
11:30-12:30
1r A-B
Activitat
Paper
reciclat I
1r C-D
Preparar
PowerPoint
conclusions
1r A-B
Preparar PowerPoint conclusions
1r C-D
Activitat Paper reciclat II
La guerra por la arena
Recycling
12:30-13:30
1r A-B
Preparar PowerPoint conclusions
1r C-D
Activitat Paper reciclat I
1r A-B
Activitat Paper reciclat II
1r C-D
Preparar PowerPoint conclusions
Preparar PowerPoint conclusions
JORNADES DE MEDI AMBIENT
2014-15
3
ÍNDEX:
-Com ens avaluaran?
Rúbrica d’avaluació exposició oral 4
Aspectes a tenir en compte a l’hora de fer el treball escrit 5
Rúbrica del treball escrit 6
ACTIVITAT: La contaminación es noticia 7
ACTIVITAT: Com fer paper reciclat 9
ACTIVITAT: Conclusions i elaboració de la presentació 10
ACTIVITAT: En quines condicions es produeixen més incendis a Catalunya 13
ACTIVITAT: RECYCLE, REDUCE, REUSE 19
ACTIVITAT: La guerra por la arena 22
ACTIVITAT: Representem la natura 24
4
Com ens avaluaran?
Rúbrica d’avaluació exposició oral
Aspectes que cal tenir en compte a l’hora de fer la Presentació de les conclusions.
Quan facis les diapositives amb les conclusions, recorda que:
has de fer només una diapositiva de cada una de les activitats;
aquesta diapositiva ha d’explicar el què has après a l’activitat i no pas, el què
has fet.
Revisa l’Activitat Conclusions i elaboració de la presentació, per tal de fer una
bona feina.
Recorda portar més d’un pendrive amb la presentació el dia de l’exposició.
AVALUACIÓ DE LA PRESENTACIÓ ORAL. Nom Alumne:
Preparació
Es nota que s'ha preparat el tema,
que el domina i que
no dubta. No llegeix.
0,5
Es nota que s'ha preparat la seva part de l'exposició però
que no domina el tema. A
vegades llegeix.
0,2
5 Es nota que ni s'ha
preparat la seva part de
l'exposició ni domina el
tema. Llegeix.
0
Temps
S'ajusta al temps previst , fa una exposició clara, coherent i tancada.
0,5
S'excedeix del temps previst o, tot i que s'ajusta, la seva exposició no acaba de ser clara o no ha quedat suficientment tancada.
0,2
5
No s'ajusta al temps previst i no hi ha suficients elements per valorar correctament la seva intervenció.
0
Suport
L'exposició es recolza amb
materials atractius i de molta qualitat.
0,5
Els materials de suport que es fan servir, tot i no ser
excessivament atractius són suficients o correctes. 0
,25
No es fan servir materials de suport o, si
es fan servir, són poc adients o estan mal confegits.
0
Projecció de la veu, pauses i entonació
Parla fort i clar per a què se l'escolti,
marca les pauses i fa l'entonació adequada, cosa que
fa comprensible i interessant el discurs.
0,5
Certes parts del seu discurs no s'entenen perquè no
vocalitza bé o no alça prou la veu. Cal estar molt atent perquè l'entonació tendeix a
ser monòtona i no marca totes les pauses.
0,2
5
Parla en veu molt baixa i sense vocalitzar. Les
pauses no es fan correctament i no hi ha inflexions en l'entonació,
cosa que dificulta la comprensió del discurs.
0
Contingut diapositives
Totes les diapositives responen a la pegunta : “Què he après?”
0,5
Algunes de les diapositives responen a la pregunta: “Què he après?” i d’altres a “Què he fet?”
0,2
5 La majoria de les
diapositives responen a la pregunta “Què he fet?”
0
EXPOSICIÓ: Fluïdesa
Pot cometre un parell d'errades però
ràpidament rectifica i continua.
0,5
Comet algunes errades, algunes les rectifica i d'altres
no. 0,2
5 S'equivoca sovint,
tendeix a no rectificar i
es nota que no coneix les paraules que utilitza.
0
NOTA EXPOSICIÓ ORAL:
5
Aspectes a tenir en compte a l’hora de fer el treball escrit
Cada alumne/a farà una llibreta amb les respostes de cada una de les activitats per
escrit i individualment i l’haurà de presentar el divendres dia 12 de juny, que és el
dia de l’exposició oral.
Per això, us recordem uns aspectes bàsics:
- Cada activitat ha de començar en un full nou. A dalt de tot es posarà el número de l’activitat i el seu títol, de manera que quedi ben diferenciat (amb lletra més gran i subratllat).
- Rellegeix allò que has escrit per a corregir-ho si convé.
- Deixa els marges necessaris (esquerra i superior més amples que l’inferior i
el dret).
- Fes bona lletra i amb bolígraf.
- La netedat i la presentació ha de ser impecable.
- No es pot lliurar el dossier a llapis.
- A la portada de la llibreta ha d’aparèixer:
- Títol
- Nom i cognoms de l’alumne.
- Data
- Curs i grup
- A dins de la llibreta ha d’haver:
o Full d’autoavaluació i avaluació dels companys
o Índex
o Totes les activitats
6
Rúbrica del treball escrit
AVALUACIÓ DE LA MEMÒRIA ESCRITA. Nom alumne:
Activitats Les activitats han estat desenvolupades correctament. Les
respostes són complertes i encertades.
0,8
Certes activitats no estan correctament desenvolupades i/o estan
incomplertes i/o estan resoltes superficialment.
0,4
En general activitats no estan correctament desenvolupades i/o
estan incomplertes i/o estan resoltes superficialment.
0
Estructura El dossier conté totes les parts exigides i estan desenvolupades de manera ordenada i clara.
0,8
Al dossier li manquen algunes de les parts exigides i/o no estan desenvolupades de manera ordenada i clara.
0,4
En general al dossier i manquen moltes de les parts exigides i/o no estan desenvolupades de manera ordenada i
clara.
0
Ús de les fonts
Les eines fetes servir en el treball estan ben emprades. 0
,8 Algunes de les eines fetes
servir no estan ben emprades. 0
,4 Les eines fetes servir no
són les adients i/o no estan ben emprades.
0
Llengua escrita
El treball està ben
escrit: pràcticament no hi ha errors ortogràfics;
l'estructura en paràgrafs és clara, les oracions estan ben construïdes i s'ha tingut cura del vocabulari. S'entén tot
el que s'intenta expressar.
0,8
El treball no acaba d'estar
ben escrit i alguns dels següents ítems són
negatius: pràcticament no hi ha errors ortogràfics; l'estructura en paràgrafs és clara, les oracions estan ben construïdes i s'ha
tingut cura del vocabulari. Hi ha idees que, per la forma com estan expressades, no s'entenen.
0,4
El treball no està ben
escrit i molts dels següents ítems són
negatius: pràcticament no hi ha errors ortogràfics; l'estructura en paràgrafs és clara, les oracions estan ben
construïdes i s'ha tingut cura del vocabulari. S'ha de fer un gran esforç per entendre allò que s'intenta expressar.
0
Presentació Tot el treball està realitzat amb bolígraf. Cada activitat comença
en un full nou i el títol de l’activitat està situat a la part superior i ben diferenciat. Deixa els marges necessaris. Fa bona lletra. Els fulls no
estan arrugats. Té bona lletra.
0,8
Algunes activitat estan a llapis. Hi ha activitats que no comencen en un full
nou. El títol de l’activitat no sempre està a la part superior i de vegades no es diferencia gaire. No sempre respecta els marges. Hi ha algun full
arrugat. Algunes paraules costa d’entendre per culpa de la mala lletra.
0,4
La majoria de les activitat estan a llapis. La majoria de les
activitats no comencen en un full nou i els títols no estan a la part superior i costa de veure que són títols. No respecta els marges. La
majoria dels fulls estan arrugats. La lletra no s’entén.
0
NOTA TREBALL ESCRIT
7
ACTIVITAT: La contaminación es noticia
La contaminación sigue siendo noticia, los medios de comunicación publican sobre muchas catástrofes que deterioran el medio ambiente. Estas noticias nos informan y ayudan a implicarnos en el cuidado de nuestro planeta.
1. Busca información sobre dos de las siguientes noticias:
Contaminación del pantano de Flix.
Erupción del volcán Krakatoa.
El desastre del Prestige en Galicia.
Aznalcóllar, contaminación del parque de Doñana.
2. En grupos cread un artículo periodístico sobre una de las noticias anteriormente seleccionada en castellano y otro artículo con la información de la otra noticia en catalán. Sigue la estructura descrita a continuación:
El País. 9 de noviembre de 2009
Titular: Un total de 44 provincias en alerta por viento, lluvia y nieve Entradilla: La cota de nieve se mantendrá de 800 a 1.000 metros en los
Pirineos y de 1.000 a 1.500 en el resto de la mitad norte peninsular
Cuerpo:
Un total de 44 provincias estará este lunes en alerta por viento, nieve y fenómenos costeros, de las cuales 15 permanecerán en alerta naranja (riesgo importante), según datos de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet).En concreto, las provincias que sufrirán en mayor medida alguno de estos fenómenos meteorológicos serán Murcia, Guipúzcoa, Vizcaya, Ibiza, Formentera, Mallorca, Menorca, Girona, Tarragona, Navarra, Alicante, Castellón, Valencia, A Coruña, Lugo y Pontevedra. A lo largo del día, en el Cantábrico oriental y en la vertiente cantábrica de Navarra se registrarán chubascos localmente persistentes que podrán estar acompañados de tormenta y granizo, pero que tenderán a disminuir por la tarde. En el resto del área cantábrica, Pirineos, Alto Ebro y Sistema Central Ibérico las precipitaciones serán débiles y localmente moderadas al principio del día. Asimismo, en Galicia y el noroeste de Castilla y León, se producirán
8
LA NOTICIA
Es la narración más o menos breve de un hecho de actualidad con un cierto interés o relevancia. Normalmente el contenido de una noticia se ajusta a las respuestas a las seis preguntas: (Quién, Qué, Cómo, Dónde, Por qué, Cómo).
De la estructura de la noticia podemos destacar tres partes fundamentales:
El titular: debe condensar lo más importante, aunque tiende a llamar la atención; suele ir acompañado de un subtítulo que completa la información básica.
La entradilla: resume de manera breve la noticia, se destaca con letra negrita; no siempre aparece.
El cuerpo de la noticia: desarrolla todos los elementos de la noticia (protagonistas, antecedentes, consecuencias, lugares, fechas...)
lluvias débiles y en el resto de la mitad norte peninsular intervalos nubosos, mientras que en la mitad sur predominará un cielo poco nuboso. Nieve en los Pirineos y en la mitad norte peninsular. Por otra parte, en Baleares, los chubascos serán localmente moderados, aunque se acompañarán de tormenta y granizo que podría ser localmente fuerte en Mallorca y Menorca . En el archipiélago canario, existe probabilidad de lluvias débiles en las islas de mayor relieve.
9
ACTIVITAT: Com fer paper reciclat
En aquesta activitat podràs aprendre a fabricar paper a partir de paper de diari.
El primer dia prepararem el paper trinxat i el deixarem estovar, el segon dia realitzarem el paper. Per fer-ho seguirem les indicacions que es mostren a continuació.
Material necessari:
Diaris. Cada grup haurà de portar dos diaris els primer dia. 1 galleda amb aigua 1 batedora domèstica 1 caixó/motlle (fet amb 4 llistons de fusta de 2 x 2 x (*) cm amb tela mosquitera, cola de
fuster i/o angles metàl·lics) Premsa petita o objectes plans i pesats per fer pes 4 draps de cotó o baietes
Trinxar el paper a mà en fragments ben petits i remullar-los durant 1 - 2 dies.
Triturar-los amb la batedora juntament amb
l'aigua suficient fins tenir una pasta. Posar aquesta
pasta de paper dins la galleda d'aigua, i afegir-hi
tanta aigua com calgui per submergir el motllo.
Submergir el motllo/caixó dins l'aigua, aixecant-lo
lentament i de forma horitzontal. Veuràs com va
apareixent una fina capa sobre la reixa que cal anar
repartint homogèniament, escolant al màxim
l'aigua sobrant.
Quan no caigui aigua,
retirar la part superior
del motlle/caixó. El full
ja està fet.
Donar la volta al
motlle. Posar el full
damunt d'un paper de
diari.
Amb la malla encara
damunt, absorbir la
major quantitat d'aigua
amb els feltres.
Retirar amb cura el
caixó, el full quedarà
damunt el paper de
diari.
Aniràs fent una pila de full / paper / full / paper... Premsar o posar pes al damunt.
10
ACTIVITAT: Conclusions i elaboració de la presentació Al final de cada dia teniu 1 hora per acabar les activitats, reflexionar sobre les
conclusions de cada activitat i plasmar-les en una presentació amb PowerPoint.
Abans de fer la presentació llegiu l’apartat Criteris de com fer una presentació
amb PowerPoint de la pàgina següent.
Aquest PowerPoint serà el vostre suport per la vostra exposició oral davant del
tribunal (que estarà format per dos professors).
La presentació haurà de tenir:
Diapositiva inicial:
o Títol de la presentació
o Nom i cognoms dels alumnes
o Curs i grup
Índex:
o Presentant les parts de la presentació
Cos central de la presentació:
o Una diapositiva per cada una de les activitats que heu realitzat, amb
les vostres conclusions i reflexions sobre l’activitat realitzada, és a dir,
cada diapositiva a de respondre a la pregunta què he après a
l’activitat?
Diapositiva final
o Nom i cognoms
o Adreces de correu electrònic
o Data del projecte
o Agraïments
Haureu de portar aquesta presentació gravada en un dispositiu USB (pendrive) el
dia que us toca fer l’exposició oral.
Us aconsellem que l’arxiu de la presentació el tinguin totes les persones del grup
per si algú no pot assistir el dia de l’exposició.
11
Com fer una presentació per recollir les conclusions
Aspectes que s’han de tenir en compte abans de començar a fer la presentació:
Aspectes comunicatius
Receptor: cal tenir present a qui va adreçada la presentació: professor,
companys, etc. per tal d’adequar el llenguatge que s’utilitzarà.
Contingut (QUÈ VOLEM DIR):
o És molt important el què es vol dir
o Expressar les idees de forma esquemàtica
o Utilitzar frases curtes (no hi pot haver massa text)
o No posar informació que no s’explicarà
o Les imatges, gràfics, mapes conceptuals, etc. han d’ajudar a
l’estructura de l’exposició
o Cal utilitzar el vocabulari específic del tema o matèria a tractar
o Vigilar l’ortografia
Estructura de la presentació
Diapositiva inicial:
o Títol de la presentació
o Nom i cognoms de l’alumne/a o grup d’alumnes
o Curs
o Matèria
Índex:
o Presentant les parts o idees de la presentació.
Cos central de la presentació:
o Amb una diapositiva per cada activitat en la que es distribuirà la
informació a presentar; caldrà diferenciar les parts del tema exposat,
utilitzant títols i subtítols.
o Ens hem de centrar en allò que és important, no s’han d’afegir detalls.
12
Imatges:
o És important que les imatges donin suport a la informació essencial,
que donen cos a la presentació.
Diapositiva amb les conclusions:
o Frases curtes que sintetitzin allò que han après.
Diapositiva final:
o Nom i cognoms o Adreça de correu electrònic que permeti obrir un diàleg o Data del projecte
o Agraïments
Aspectes tècnics de la duració de la presentació
Durada de l’exposició: cada diapositiva ha de tenir una durada aproximada
de 2 minuts, per tant, si l’exposició és de 20 minuts, llavors vol dir que el
treball no pot tenir més de 10 diapositives.
Aspectes a tenir en compte a l'hora de fer l’exposició oral
Abans de fer l’exposició cal fer un assaig
Tenir en compte que les diapositives han de ser un ajut
No limitar-se a llegir les diapositives
Cal portar un índex per si cal tornar enrere
Mirar el públic i mantenir una actitud correcte
Utilitzar un to de veu adequat, acompanyar la veu amb el gest
No parlar ni massa ràpid ni massa lent
13
ACTIVITAT: En quines condicions es produeixen més incendis a Catalunya
Com en altres regions del món amb clima mediterrani, el foc és una amenaça per als boscos de Catalunya. Tot sovint els incendis forestals comporten riscos per a la població i els primers minuts després d’iniciar-se un foc al bosc són crucials; si els mitjans d’extinció arriben en poc temps probablement evitaran un gran incendi. Per això és fonamental disposar de mesures preventives que permetin actuar amb rapidesa en els períodes de més risc. La resposta a la pregunta que dóna el títol a aquesta activitat és una de les claus de la prevenció. Us proposem una activitat per trobar-ne la resposta.
Simularem una reunió al Centre d’Emergències de Catalunya per preparar la campanya antiincendis de l’any vinent. Els responsables d’aquest centre han convocat els representants del Servei Meteorològic i dels Parcs de Bombers per determinar en quins moments cal estar més alerta per evitar els incendis forestals.
Feu grups de 4 alumnes i formeu parelles dins de cada grup: 2 meteoròlegs i 2 bombers. Cada parella
farà una tasca diferent que després haureu de posar en comú.
14
BOMBERS:
La parella que feu el rol de bombers treballareu amb dades sobre els incendis que es van produir en el
darrer any disponible.
Posteriorment elaborareu conclusions sobre la distribució d’aquests incendis al llarg de l’any.
Incendis forestals per mesos. La superfície cremada d’arbres, de matolls i la superfície total cremada.
La superfície està mesurada en hectàrees (ha). 2010.
Incendis arbres matolls total
Gener 29 3,7 17,1 20,9
Febrer 59 23,3 138,8 162,1
Març 40 2,6 19,8 22,4
Abril 55 7,2 19,0 26,2
Maig 64 10,2 70,4 80,6
Juny 66 10,4 18,6 29,0
Juliol 88 102,0 312,6 414,6
Agost 63 10,3 90,6 100,9
Setembre 56 25,0 13,4 38,4
Octubre 51 14,6 176,5 191,0
Novembre 2 0,0 0,4 0,4
Desembre 13 4,8 5,4 10,2
Total 586 214,1 882,5 1.096,7
1. Copieu la graella a la llibreta i completeu les dades que faltes. Caldrà calcular la mitjana aritmètica del nombre d’incendis i també de la superfície total cremada. Incendis forestals per mesos:
Mesos Nombre d’incendis Superfície total cremada(ha).
Gener 29 20,9
Febrer
Mitjana aritmètica
Mitjana aritmètica = nombre total d’incendis dividit pel nombre total de mesos.
15
2. Feu dos diagrama de barres amb paper mil·limetrat i representeu:
- les dades mensuals i el nombre d’incendis
- les dades mensuals i la superfície total cremada.
Dibuixa els eixos en un paper mil·limetrat.
Divideix l’eix horitzontal en dotze parts iguals i escriu a sota de els mesos de l’any.
Representa el nombre d’incendis als eixos verticals / la superfície total cremada.
3. Fixeu-vos en les activitats que heu fet sobre el nombre d’incendis que s’han hagut d’extingir
durant el darrer any i la superfície cremada: elaboreu conclusions que puguin ser útils per a la
reunió que fareu al Centre d’Emergències.
0
2
4
6
8
10
12
Gen
er
Feb
rer
Mar
ç
Ab
ril
Mai
g
Jun
y
Juli
ol
Ago
st
Sete
mb
re
Oct
ub
re
No
vem
bre
Des
emb
re
16
METEREÒLEGS La parella que feu el rol de meteoròlegs treballareu amb les darreres dades climàtiques disponibles. Posteriorment elaborareu conclusions sobre les característiques del nostre clima que puguin ser útils per a la prevenció d’incendis. Temperatures màxima mitjana al Vallès Oriental a l’Estació de Caldes de Montbui. 2010
Gen
er
Feb
rer
Mar
ç
Ab
ril
Mai
g
Jun
y
Julio
l
Ago
st
Sete
mb
re
Oct
ub
re
No
vem
bre
Des
emb
re
Vallès Oriental
Caldes de
Montbui 11,2 12,8 15,1 19,8 21,8 27,2 31,7 30 26 21,3 15,9 12,9
Temperatures mínima al Vallès Oriental a l’Estació de Caldes de Montbui. 2010
Gen
er
Feb
rer
Mar
ç
Ab
ril
Mai
g
Jun
y
Julio
l
Ago
st
Sete
mb
re
Oct
ub
re
No
vem
bre
Des
emb
re
Vallès Oriental
Caldes de
Montbui 2,1 1,5 2,9 6,5 9,3 13,5 18,9 17,8 14,4 9,5 3,2 1,2
1. Copieu la graella en un full i ompliu les dades que falten.
Haureu de calcular la temperatura mitjana mensual = temperatura màxima + temperatura mínima
2
Quadre de temperatures al Vallès Oriental. Estació de Caldes de Montbui.
Mes Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana mensual
Gener 11,2 2,1
Febrer
17
2. Per visualitzar millor totes les dades feu una representació gràfica de les dades climàtiques anuals en un
full de paper mil·limetrat .
Dibuixa els eixos en un paper mil·limetrat.
Divideix l’eix horitzontal en dotze parts iguals i escriu, a sota cadascun dels mesos de l’any.
Representa les temperatures a l’eix vertical.
Assenyala la temperatura màxima de cada mes amb un punt vermell, mínima amb un punt blau i
negre la mitjana. Uneix els punts blaus, els punts negres i els punts vermells i obtindràs les línies de
les temperatures.
3. Mirant el gràfic, elaboreu conclusions que puguin ser útils per a la reunió que fareu al Centre
d’Emergències.
0
2
4
6
8
10
12
Gen
er
Feb
rer
Mar
ç
Ab
ril
Mai
g
Jun
y
Juli
ol
Ago
st
Sete
mb
re
Oct
ub
re
No
vem
bre
Des
emb
re
18
Reunió de bombers i meteoròlegs al Centre d'Emergències de Catalunya.
Formeu novament els grups de 4 inicials i feu les tasques següents:
En parelles poseu en comú les feines i conclusions a les quals heu arribat durant el treball. Responeu a les preguntes següents a la llibreta. No cal copiar la pregunta però si copiar la resposta en negreta i completar-la.
1. Quins són els moments de l’any en què hi ha més risc d’incendi? Per què?
Els moments de l’any en què hi ha més risc d’incendis són... perquè...
2. Tenint en compte que el clima de Catalunya és majoritàriament mediterrani i que, per tant, pot
experimentar molta variabilitat d’un any a un altre, quines són les condicions climàtiques que
afavoreixen el risc d’incendi independentment de l’època de l’any en què es produeixin? Per què?
Les condicions climàtiques que afavoreixen el risc d’incendi són ... perquè ...
3. Elaboreu unes conclusions conjuntes relacionant el treball fet per cada parella.
El dia de l’exposició recorda de portar i lliurar els gràfics del teu grup al teu tribunal.
19
ACTIVITAT: RECYCLE, REDUCE, REUSE
1. RECYCLE
Recycle means taking something old and turning it into something new.
1.1. Read aloud the following text about recycling:
Most families produce about one ton of waste or rubbish every year. The quantity of rubbish
is increasing for a number of reasons:
- development of new packaging materials
- increasing consumption of fast food and prepared products
- increasing consumption of manufactured products
- population increase
We divide rubbish into two groups: organic and inorganic waste. Organic waste includes
food, eggshells, cotton, paper and cardboard. This waste comes from living things and
decomposes and disappears quickly.
Inorganic waste includes glass, metal, artificial textiles, plastic and batteries. These
materials do not decompose and remain in the environment for hundreds or even thousands
of years. We can recycle some of these materials.
Today, governs around the world are promoting recycling to help reduce the quantity of
rubbish we produce. In many neighbourhoods, there are recycling bins for recyclable
rubbish. There are containers for paper and cardboard, and bottle-banks for glass. Batteries
need special recycling bins because they contain mercury and pollute the environment.
20
1.2. Write the items in the correct column.
bananas, newspapers, oil, cans, yoghurt pot, fish, glass bottle, potato skins, rubber tyre,
cauliflower, eggs, bread, plastic toy, metal bottle tops, mobile phone, empty cereal box,
apple core, broken glasses
Organic Waste Inorganic Waste
1.3. Recycling helps us preserve our environment and keeps garbage out of our
landfills. There are also a lot of other reasons to recycle. Complete the crossword to find out why we should recycle.
1.4. What words pop into your mind when you think about recycling? Well, some of those words are hidden in the word search game. Look for the words listed beneath the game. The words are hidden up, down, backward, forward and diagonally. Circle the words you find.
1.5. Color the areas and find the hidden symbol. Color areas with one dot yellow. Color areas with two dots blue. Do you know what this symbol means?
2. REDUCE
Reduce means finding ways to decrease the quantity of rubbish we throw away.
There are many ways you can reduce. Translate these examples into Catalan:
• Use a reusable bag instead of aluminum foil to carry your sandwich. You won’t have to throw
away aluminum foil every day.
• When you buy something, don’t take a bag if you don’t need it.
• Use cloth napkins instead of paper napkins.
• Use rechargeable batteries instead of disposable ones.
• Don’t buy all your favourite magazines, books or newspapers: go to the library to read them!
21
• Use plates, cups and utensils you can wash instead of paper plates, cups and
plastic utensils that you throw away.
• Use a cloth bag when you go shopping, not plastic bags.
•Write on both sides of paper sheets and don’t leave large blank spaces.
• Buy things made from recycled materials.
3. REUSE
Reuse means using things over and over again, maybe in different ways, instead of
throwing them away.
3.1. Do you usually reuse things? What things do you usually reuse?
3.2. What can you do with an old glass jam jar? Work together and list as many things as you can think of. One example to help you: “You can put a candle inside and create a lamp”. Be creative!
22
ACTIVITAT: La guerra por la arena
Con los depósitos de arena de superficie agotados, comenzamos a dragar los ríos para extraer arena, dando lugar a inundaciones. Y ahora hemos recurrido también a los océanos para abastecernos de arena. Uno de los impactos más impresionantes del negocio de la arena es la desaparición de algunas islas de la costa de Indonesia. Se han esfumado. Cuando desaparece una isla, las fronteras marítimas internacionales cambian, o así debería ser. De manera que es una cuestión geopolítica, además de una cuestión comercial y de utilización de recursos. 25 islas indonesias han desaparecido ya. Al igual que el petróleo y el gas, la arena se encuentra ahora en la primera línea del apetito mundial por las materias primas. Desde los años 80 la industria de la construcción ha ido creciendo y por tanto se ha ido incrementando la extracción de arena.
Hoy las playas están totalmente llenas de piedras, ya no hay arena. Para encontrar arena, hay que bucear. El agua del mar se infiltra en el suelo y el salitre aparece en los campos dando lugar a la destrucción de las cosechas.
Visualiza el documental y responde a las preguntas. No cal copiar la pregunta però si copiar la resposta que està en negreta i completar-la.
1. Enuncia el nombre de algunos de los productos que tienen arena en su composición: Algunos de los productos que contienen arena en su composición son…
2. Cantidad de arena par construir una casa de tamaño medio, hacen falta 200 toneladas de arena. Para construir un hospital, alrededor de 3.000 toneladas. Cada quilómetro de autopista 30.000 toneladas y para construir una central nuclear 12 millones de toneladas. La producción global de arena supera los 15.000 millones de toneladas al año.
Teniendo en cuenta que 1 tonelada = 1.000 kg de arena, escribe cuantos quilogramos necesitamos para:
o construir una casa= … kg
o construir un hospital = … kg
o construir un quilómetro de autopista= … kg
o construir una central nuclear = … kg
o la cantidad de producción anual de arena= … kg
3. ¿De dónde se ha extrae y anteriormente de dónde se extraía la arena?
Actualmente se extrae la arena de… Anteriormente se extraía de…
23
4. Una draga puede extraer hasta 400.000 m3 de arena cada día cuesta entre 25 y 200 millones de dólares. ¿Cuántos euros puede costar una draga? Una draga cuesta entre… y … €
5. ¿Cuál es el precio de la arena que se extrae de los océanos? El precio de la arena que se extrae es …
6. ¿En qué consiste el proyecto del mundo? El proyecto del mundo consiste en…
7. ¿Cuántos quilogramos de arena se utilizaron para la construcción del Proyecto del mundo? Teniendo en cuenta que fue el triple que el proyecto de la palmera, y la palmera utilizaron 150 millones de toneladas. Para construir el proyecto del mundo se gastaron … kg de arena
8. ¿Por qué no se utiliza la arena de los desiertos? No se utiliza la arena de los desiertos porque…
9. ¿Para qué necesita Singapur la arena? Singapur necesita la arena para…
10. Camboya, Vietnam, Indonesia Malasia han decidido prohibir el comercio de arena con Singapur. ¿De dónde se cree que procede la arena que recibe Singapur? La arena que recibe Singapur procede de …
11. ¿Qué efectos tiene el dragado? Los efectos del dragado son…
12. ¿Cuáles son los efectos que padece Indonesia? Los efectos que padece Indonesia son…
13. ¿Cómo se está llevando a cabo la extracción de arena en Marruecos y con que finalidad? En Marruecos la extracción de arena la hacen … y su finalidad es…
14. ¿Qué está pasando en las playas de Florida y como intentan solucionarlo? En las playas de Florida… Las medidas que toman para solucionarlo son…
15. ¿Cómo influyen las presas en el abastecimiento de arena en las playas? Las presas influyen…
16. ¿Hay alguna alternativa al hormigón armado en la construcción? Se pueden construir casas con…
17. ¿De dónde se podría obtener arena? Se podría obtener arena de…
18. ¿Crees que toda esta problemática afecta las playas de Cataluña? Creo que en las playas de Cataluña...
24
ACTIVITAT: Representem la natura L’activitat tracta de representar la natura (o una part d’ella) de forma lliure. Podeu
treballar la muntanya, els arbres, la platja, l’aigua, el fons marí, els animals, els insectes...
en definitiva, una part del medi natural que a tu t’agradi.
MATERIAL:
- una bossa de paper
- la tapa d’una caixa de sabates
- trossos de paper de regal (llis o estampat)
- trossos de roba
- paper de revista.
LA TÈCNICA: pot ser el collage, mixta ( collage i dibuix), retoladors, llapis de colors, ceres..
ORIENTACIONS PER A REALITZAR L’ACTIVITAT
1. PRAPAREM LA TAPA, LA BOSSA .. 2. TALLEM LA BOSSA PER UNA CARA
3. MARQUEM LA MIDA DE LA TAPA 4. TALLEM EL PAPER
25
5. DIBUIXEM LA COPA DE L’ARBRE 6. LA RETALLEM I L’ENCOLEM
7. TALLEM BOSINS DE PAPER 8. ENCOLEM EL COLLAGE A LA TAPA
ELS ENCOLEM A LA COPA I
DIBUIXEM EL TRONC
Seguir el mateix procediment per representar la natura amb ceres, retoladors, etc.
EXEMPLE D’IMATGE DEL FONS MARÍ
26