DIARI DE SESSIONS DE LA COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I...
Transcript of DIARI DE SESSIONS DE LA COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I...
DIARI DE SESSIONS DE LACOMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS
DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
DL. PM. 353-1992 Fq.Con.núm. 33/27 IX legislatura Any 2015 Núm. 7
Presidència
de l'Honorable Sr. Andreu Alcover i Ordinas
Sessió celebrada dia 15 d'octubre de 2015
Lloc de celebració: Seu del Parlament
SUMARI
PROPOSICIONS NO DE LLEI:
1) Proposició no de llei RGE núm. 6123/15, presentada pels Grups Parlamentaris Socialista, Podem Illes Balears, MÉS per Mallorca,
MÉS per Menorca i Mixt, relativa a rebuig de la LOMQE i el desplegament reglamentari derivat de la seva aplicació.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
2) Proposició no de llei RGE núm. 6163/15, presentada pels Grups Parlamentaris MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca, relativa a
drets lingüístics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
3) Proposició no de llei RGE núm. 6168/15, presentada pel Grup Parlamentari Mixt, relativa a gratuïtat dels llibres de text en els
centres públics mitjançant programa de reutilització. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
106 CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015
EL SR. PRESIDENT:
Bona tarda. Començam la sessió demanant si hi ha
substitucions.
EL SR. CAMPS I CASASNOVAS:
Sí, bona tarda. Antoni Camps substitueix Miquel Vidal.
1) Proposició no de llei RGE núm. 6123/15, presentada
pels Grups Parlamentaris Socialista, Podem Illes Balears,
MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Mixt, relativa a
rebuig de la LOMQE i el desplegament reglamentari
derivat de la seva aplicació.
EL SR. PRESIDENT:
Molt bé. En primer lloc, idò, passam al debat de la
Proposició no de llei RGE núm. 6123/15, dels grups
parlamentaris Socialista, Podem Illes Balears, MÉS per
Mallorca, MÉS per Menorca i Mixt, relativa a rebuig de la
LOMQE i del desplegament reglamentari derivat de la seva
aplicació.
Atès que la proposició no de llei l’han presentada de forma
conjunta cinc grups parlamentaris, es demana en quin ordre
volen intervenir els proposants de la iniciativa, si és que hi ha
un ordre; si no, seguirem el que estableix el Reglament i...
Per tant podem començar i té la paraula el Sr. Aguilera per
deu minuts en nom del Grup Parlamentari Podem.
(Remor de veus)
Qui és el més jove d’aquí per pujar de secretari? Hala, t’ha
tocat.
(Algunes rialles i remor de veus)
Bé, començam? Sr. Aguilera, deu minuts.
EL SR. AGUILERA I CARRILLO:
A veure, aquesta tarda em toca a mi fer de portaveu del meu
grup i, bé, la primera proposició no de llei que ens toca per a
molts de nosaltres, professors, i aquí estem en aquesta cambra,
el tema LOMQE ja ve de molt enrere.
Des del nostre grup volem afegir-nos a aquesta iniciativa
perquè efectivament, com moltes vegades hem posat de
manifest, estem en contra d’una llei segregadora, elitista i
antidemocràtica que només afavoreix el més afavorits: les elits
que tan interessen al PP. Per això la van implantar fent servir
autoritàriament la seva majoria absoluta en el Parlament
espanyol amb el suport només del seu propi grup. Si bé a
Podem estem d’acord, sense dubte, que cal derogar aquesta
nefasta llei Wert, també ho estem que aquí a Balears es podria
haver fet molt més del que s’ha fet; aquí s’està aplicant la
LOMCE a ESO i a batxillerat, la qual cosa s’afegeix a la total
implantació d’aquesta llei que ja tenim des del curs passat a
primària.
Això ha comportat la desaparició d’àrees i professorat de
diverses assignatures com música, plàstica, tecnologia, perquè
no s’ha arribat a analitzar la derogació dels decrets de
desenvolupament dels currículums a ESO i batxillerat aprovats
pel PP i fer-ne uns de nous. Sabem que aquestes setmanes la
conselleria ha enviat als diferents centres i a la comunitat
educativa per intentar desenvolupar aquesta currículums.
També sabem que la LOMCE és una llei de caire estatal, i per
això ens hem afegit a aquesta proposició no de llei per
expressar-ne el nostre total rebuig, però insistim en el fet que
es podrien haver fet actuacions per part de la Conselleria
d’Educació en el marc de les competències d’aquesta comunitat
autònoma per tal d’alentir el procés ja en la implantació a
primària en aquest mateix curs.
Per tant, com que nosaltres continuem amb la nostra
defensa d’una educació pública i equitativa, dos dels vectors
que la LOMCE perjudica especialment i que eren als eixos del
nostre programa, exigim que la contundència del govern
autonòmic ha de ser encara major, i no són suficients mesures
que només pretenguin salvar l’aparença. Des de Podem Illes
Balears exigim la immediata acció política del Govern per
realitzar els acords de l’esmentada declaració que ja fa
setmanes que des del nostre grup parlamentari vàrem fer.
Per altra banda volem manifestar el nostre suport a
qualsevol iniciativa de cada un dels colAlectius de l’àmbit
educatiu que treballem per una educació pública, equitativa i en
català. S’ha de comptar amb la participació de tots i no volem
una comunitat educativa plegada a l’acció de govern, sinó que
el Govern ha d’atendre la diversitat que és pròpia a la
comunitat educativa, a aquells sectors especialment
compromesos en la defensa d’aquest model d’educació. I volia
acabar la meva intervenció fent present avui tota la comunitat
educativa, que està votant per tot aquest temps que hem sortit
als carrers per lluitar amb les retallades, per dir no a la
LOMQE.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Aguilera. Per MÉS per Mallorca té la paraula
la Sra. Busquets.
LA SRA. BUSQUETS I HIDALGO:
Aquesta PNL que hem presentat conjuntament és per
expressar el nostre rebuig absolut contra la LOMQE. Avui
aprofitam la dinàmica parlamentària per exposar una idea que
compartim la gran majoria de nosaltres: no volem una llei
imposada per un únic partit de l’arc parlamentari espanyol, el
PP; ja es va gestar sense consens, que és la millor manera de fer
fracassar una llei, i respon una altra vegada a les dèries
centralitzadores, uniformitzadores i ensinistradores del ja
fracassat ministre Wert. Recordem la seva gran frase: “Vamos
a españolizar a los alumnos de Cataluña”; no va esmentar els
de les Illes, perquè d’això ja se n’ocupava el també fracassat
Sr. Bauzá.
Aquesta llei compta amb el màxim consens, i no m’he
equivocat: el compromís de les forces de l’actual oposició al
CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015 107
Congrés de Diputats, que ja han anunciat que la derogarien en
el moment en què la representació parlamentària ho permeti. És
una llei ferida de mort per diverses raons, entre d’altres la seva
concepció, la ideologia de la llei, l’estructura, els currículums,
el sistema de revàlides, la segregació i la manca d’equitat que
genera, la manca de consideració de les llengües oficials i
pròpies, el centralisme intrínsec de la llei, la manca de
participació de la comunitat educativa, etc. I ho sabem, estam
segrestats per una llei en la qual no creim i que ens ofega, i això
no és nou. Per desgràcia duim set lleis educatives des de la
democràcia, algunes han estat canvis substancials, d’altres
només han proposat alguns canvis en aspectes puntuals, però
sempre ens van deixant insatisfets, insatisfetes, perquè el que
cal és un vertader pacte per l’educació, un pacte que doni
oportunitat a la participació de tots els agents de la comunitat
educativa; cal que se’n parli molt, que en parlem molt, per tal
d’assolir una llei duradora, que serveixi com a marc general i
que deixi marge per a l’organització específica des dels
diferents territoris i àmbits.
Aquesta llei, en canvi, la LOMCE, ens fa anar quaranta
anys enrere. A mi personalment em recorda massa a l’educació
que varen rebre els meus pares, amb batxillerats i revàlides,
amb alumnes que aviat sortien de l’itinerari educatiu, amb
estudi carregat de conceptes, i amb nulAla atenció a la diversitat.
Som en uns altres temps, hem passat del segle XX al XXI, tot
i que educativament no sé si hem fet el pas de segle, però pens
que hi ha un futur pròxim, esperançador. El desembre hi ha
eleccions generals, que en això també vull convidar els
companys de Podem, que la lluita serà allà. Cal treballar perquè
hi hagi una majoria de partits d’esquerres, que s’han manifestat
clarament en contra de la LOMQE; sabem que la derogaran.
M’agradarà que aquest debat sigui al Congrés dels Diputats, i
que el futur diputat -esperem- de MÉS pugui votar-ne la
derogació. Serà un moment emocionant, el mateix que vaig
sentir jo quan derogàrem la Llei de símbols, i la comunitat
educativa en sortirem guanyant: guanyarem un sistema educatiu
inclusiu, equitatiu, innovador, d’èxit i amb excelAlència; ara bé,
això serà en un futur pròxim, avui el que ens toca és defensar
aquesta PNL.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Busquets. Té la paraula el Sr. Castells per un
temps de deu minuts.
EL SR. CASTELLS I BARÓ:
Moltes gràcies, Sr. President. Nosaltres, igual que els altres
grups amb què hem signat aquesta proposició no de llei som
contràries a la LOMQE, durant tota la legislatura ho hem fet
avinent, i bàsicament per dos motius, a risc de fer-me repetitiu
-he fet alguns arguments, espero que no-, primer, perquè és una
llei que va contra la història, és a dir, és una llei que en un
moment en què els moviments de renovació pedagògica, bé, la
recerca pedagògica en general, ja han assentat com a
indiscutibles alguns dels aspectes que tenen a veure amb
l’aprenentatge, amb l’eficàcia de l’aprenentatge, aquesta és una
llei que tots aquests avenços de la ciència -en aquest sentit és
una llei acientífica- els ignora totalment i imposa uns mètodes,
uns currículums d’una rigidesa global en el sistema que està als
antípodes d’un sistema educatiu no ja correcte des del punt de
vista polític, sinó senzillament un sistema educatiu eficaç amb
l’objectiu que els joves aprenguin coses. Com deia molt bé la
Sra. Busquets senzillament són sistemes que ens recorden
l’escola dels nostres pares o dels nostres avis; bé, dels nostres
avis tal vegada no, perquè alguns van tenir la sort d’estudiar
durant la República i en aquell curtíssim període de temps ja
van tenir alguns oportunitat de conèixer altres formes
d’ensenyament.
Després, en segon lloc, hi estem en contra perquè és una llei
totalment intervencionista, és a dir, el Partit Popular és un partit
que normalment presumeix de ser liberal, però això és una
veritat que jo poso en dubte totalment, jo considero que és un
partit que de liberal en té molt poc, en gairebé cap aspecte, és
un partit summament intervencionista, i especialment en
matèria cultural o educativa la seva voluntat d’enginyeria social
és absoluta; açò s’ha vist, per exemple, aquesta legislatura
passada en el tema de la política lingüística i cultural en
general, i en el tema de la LOMQE doncs el fet d’imposar uns
currículums centralitzats; el fet que, un partit que es diu liberal,
aparti les famílies del govern dels centres educatius, per tant
donant més pes a l’administració, evidentment reservant per a
l’administració més capacitat en l’elecció dels directors. Per
tant una cosa totalment contradictòria amb el fet de predicar-se
com a partit liberal.
I després, en general, la uniformització, aquesta
uniformització que porta a l’afirmació de dir que l’escola
hauria de ser exactament la mateixa en qualsevol punt de
l’Estat; em sembla que fins i tot algun partit polític proposa que
les comunitats autònomes deixin de tenir la competència en
matèria educativa, és a dir, en un moment en què els països més
avançats educativament s’està anant al nivell de centre, és a dir,
el projecte educatiu ha de ser a nivell de centre perquè és a
nivell de centre que s’ha de donar resposta a les necessitats
educatives i al context particular, aquí estem amb unes
polítiques totalment, com deia, als antípodes en què es defensa
una uniformització i que l’educació sigui exactament igual als
quatre racons de l’Estat.
Tot això, aquests dos motius que ens fan estar en contra,
que és una llei que va contra la història i és una llei
intervencionista, ens porten a concloure que el mòbil d’aquesta
llei és establir una educació a dues velocitats, és a dir, preveure
un ensenyament mediocre, molt bàsic, per formar una mà
d’obra barata, que estaria format per la gran majoria de les
famílies i dels infants de l’Estat, i reservar-se els estalvis del
que seria una educació de qualitat per poder-los dedicar a un
altre sistema educatiu que..., que eduqui els fills de les classes
que estan cridades a ser l’elit dirigent del país. De fet això, en
els documents del que havia fet el mateix Sr. Wert com a
assessor de FAES, això es deia sense cap mena de..., de
complex, per tant jo no vaig més que, de fet, fer-me ressò del
que he llegit a les mateixes presentacions que el Sr. Wert havia
fet en els campus de FAES.
Bé, aquest sistema, per si no hi havia prou arguments de
caràcter pedagògic tot el que he dit abans, està demostrat que
el que fa és generar desigualtat i a la llarga generar problemes
de competitivitat als països on s’han imposats aquests sistemes
108 CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015
duals, que de fet parteixen de la idea que és impossible donar
una educació de qualitat a tota la població i que per tant hem de
reservar un sistema mediocre per a la gran majoria i poder-nos
centrar en una minoria que estigui al capdavant del país.
Com que tot això que he dit està als antípodes de l’ideari
polític del moviment que aquí represento, doncs lògicament
hem signat aquesta proposició no de llei i demanem a tots els
grups que s’hi sumin.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Castells. Bé, ara ens passa una cosa curiosa. A
la PNL aquesta la va firmar un membre del Grup Mixt però que
no és el membre que hi ha a la comissió. Per tant si el Grup
Mixt entenem, i després de demanar-ho, entenem que si hi parla
a favor hauria de parlar ara i si s’absté o hi vota en contra
hauria de parlar després. Després?
Idò té la paraula el Sr. Casanova pel Grup Socialista.
Gràcies.
EL SR. CASANOVA I PEIRO:
Gràcies, Sr. President. L’esperit d’aquesta PNL és un
esperit de rebuig absolut a la LOMQE perquè tenim una llei
que la idea fonamental és que és una llei imposada, és una llei
fruit de l’obsessió del Sr. Wert, que es va imposar sense cap
tipus de consens i sense cap tipus de dotació per a aquesta.
Si parlem del sistema educatiu, dintre del sistema educatiu
hi ha dos models: un model en el qual l’educació s’entén com
allò que ha d’ensenyar les persones l’autonomia personal,
l’autoestima, la salut, la democràcia...; o bé l’altre model, que
és aquell model en el qual l’educació està totalment
subordinada als processos econòmics. Doncs precisament la
LOMQE és aquella llei que subordina tota l’educació al procés
mercantilista, ja que únicament es fa la llei amb un objectiu
final: l’empleabilitat de les persones. De fet a l’exposició de
motius anomena la paraula “empleabilitat” sis vegades; per tant
això denota ja la seva finalitat. És a dir, no és una llei per
educar persones sinó que és una llei per educar treballadors,
d’acord? Això està relativament en contra del que diu la
Constitució a l’article 27.2, que l’educació és per formar
persones i desenvolupar l’esperit personal, l’autoestima, etc.,
i concretament aquesta llei no.
A més a més aquesta llei confon..., parla sempre de qualitat,
però confon, crec jo que confon la paraula qualitat amb
selecció. A través de les seves... classificacions, de les seves...
revàlides i demés, el que fa és crear segregació, segrega entre
els estudiants bons i els dolents, entre els estudiants d’una
educació pública dels d’una educació privada, etc., és a dir,
crea segregació, és una llei segregadora.
Per altra banda, ja ho han dit per aquí, és una llei que el que
fa és centralitzar, homogeneïtzar, espanyolitzar, i per tant
elimina la realitat. Nosaltres vivim en un país, en un estat
pluricultural, i per tant aquesta pluriculturalitat és eliminada per
la LOMQE, i el que fa és suprimir la llibertat individual però
també la llibertat dels centres, d’acord? El que fa és que
elimina..., perdó, el que fa és integrar el debat nacionalista per
encobrir una altra finalitat, que és la finalitat de privatitzar el
sistema educatiu i anar reduint l’educació pública en favor de
l’educació privada. També el que fa és reduir la capacitat de
centres, redueix els òrgans de govern, el consell escolar
desapareix com a òrgan de govern i és un consell assessor, i
dóna també importància al director, que és destriat pel... (...).
També hem de dir que és una llei que el que fa és privatitzar
l’educació, ja ho he dit abans, afavoreix l’escola concertada,
facilita que s’allarguin els concerts educatius, l’FP bàsica
genera un concert generalitzat, imposa una obligatorietat de
finançar l’escolarització diferenciada, i per tant, el que fa, al
cap i a la fi, és imposar, imposar una manera de pensar,
imposar una manera de decidir. Perquè, clar, també podem dir
que aquesta llei és un triomf d’un sector de religió catòlica
front a l’Estat laic; l’Estat laic, teòricament, hauria de donar pas
a totes les creences i mitjançant aquesta llei el que fa és posar
per damunt la religió catòlica; fa desaparèixer l’educació per la
ciutadania; arracona la història de la filosofia, arracona la
història del món contemporani, per tant, el que fa és arraconar
tots aquells elements que permeten la reflexió personal i la
crítica social. És a dir, arracona la individualitat i el que fa és
generar uns treballadors formats amb una finalitat purament
economicista.
Per tant, crec que hem de rebutjar aquesta llei i el que
necessitam és una llei pròpia de les Illes Balears basada en el
consens, en la participació i que doni pas a la realitat i a les
diferències de tots i cada un de nosaltres.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Casanova. Pel Grup Parlamentari Popular té la
paraula la Sra. Ramon.
LA SRA. RAMON I ROSSELLÓ:
Gràcies, president. ¿En nuestro país había un problema en
el sistema educativo? ¿Había que introducir cambios? ¿Había
que mejorar el rendimiento? La modificación de la LOE no es
un capricho del Partido Popular, era un necesidad real. La
debilidad del sistema educativo se pone de manifiesto en
informes internacionales. Las comunidades autónomas están
muy por debajo de la media de la OCDE, por tanto, el fracaso
no es producto de la gestión de una comunidad autónoma sino
de un fracaso del sistema educativo. El Eurostat del 2011
refleja niveles de abandono prematuros con tendencia a la baja,
pero que supera la media europea.
La formación en España se ha expandido, pero no ha ido
acompañada de la suficiente calidad. Sí que era necesaria una
modificación: bajos resultados académicos, abandono
temprano, necesidad de formación de lenguas extranjeras,
dispersión de resultados en las comunidades autónomas, éstas
han sido las razones de la modificación de la LOE, que no
deroga, como hace el Partido Socialista siempre que llega al
poder tirando a la papelera trabajos, recursos económicos y
volviendo a un punto de inicio que no era bueno y sin un plan
alternativo.
CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015 109
Hablan de que no ha sido una ley de consenso, pero los
partidos deberíamos hacer un poco de autocrítica. ¿Qué ley de
educación se ha aprobado con el apoyo del PP? Hablan de un
pacto para la educación, ¿el camino es derogar todo lo que se
ha hecho como si en su totalidad todo estuviera mal? No creo
que éste sea el camino.
La técnica normativa elegida para la modificación ha sido
recomendada por la OCDE basada en las mejores prácticas de
los países con sistemas educativos con mejores resultados. Los
estudios internacionales ponen de manifiesto que los países que
han mejorado de forma relativamente rápida la calidad de sus
sistemas educativos han implantado medidas relacionadas con
la simplificación del currículum, el refuerzo de los
conocimientos instrumentales, la flexibilización de las
trayectorias de forma que los estudiantes puedan elegir las más
adecuadas a sus capacidades y aspiraciones, el desarrollo de
sistemas de evaluación externa, el incremento de la
transparencia, la promoción de una mayor autonomía,
especialización en los centros docentes, la exigencia a
estudiantes, profesores, centros de la rendición de cuentas e
incentivo del esfuerzo.
Todo es revisable y todo se puede mejorar, pero no estamos
de acuerdo en su derogación. Por eso, votaremos en contra del
punto 1 y del punto 2. Referente al punto 3 estamos totalmente
de acuerdo, lo llevábamos en el programa y lo votaremos a
favor. Gracias.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Ramon. Té la paraula la Sra. Sureda del Grup
Parlamentari El Pi.
LA SRA. SUREDA I MARTÍ:
Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Des d’El
Pi PROPOSTA PER LES ILLES pensam que una llei educativa
que respongui a les necessitats del sistema educatiu no només
és necessària sinó que imprescindible i és evident que la
LOMCE no ho és.
Dit això, i en contraposició de com s’han fet les coses en
aquesta matèria durant la passada legislatura, pensam que és
imprescindible un pacte de país, un pacte de país en
majúscules. Pensam que és molt necessari que s’arribi a un
consens al Govern de l’Estat amb el tema de l’educació, com
també, estam a favor d’una llei educativa pròpia de les Illes
Balears, però una llei que es dugui a debat i que es consensuï
entre tots els grups i amb la comunitat educativa. Pensam que
el consens és imprescindible per aconseguir una estabilitat que
perduri malgrat es produeixin canvis de govern, només així
assegurarem el sistema educatiu inclusiu i igualitari que
necessitam.
La comunitat educativa en cada canvi de govern no es pot
veure obligada a fer canvis en els programes del centre, i ja fa
molts d’anys que no tenen una estabilitat i seguretat en la
implantació dels seus programes educatius. Cerquem el consens
que hi havia els anys vuitanta, deixem les qüestions partidistes
i pensem en el sector i, sobretot, en els nins i nines que són els
principals perjudicats de les desavinences dels grups polítics
que formen aquesta cambra i són els que depenen d’una bona
formació per poder arribar a adults ben preparats i competitius
professionalment.
No crec que els arguments que ara ha donat la representant
del Partit Popular siguin correctes perquè no cercaven consens.
Ja la veuen derogada aquesta llei? Ja veuen que no guanyarà?
Ara el cerquen el consens? Crec que no és així.
En El Pi consideram que aquest govern de la nostra
comunitat podria haver fet qualque cosa més per minimitzar els
efectes de la LOMCE. Ja ho vàrem fer palès a la pregunta que
presentàrem en el passat ple. També demanàvem el passat mes
de juliol un decret llei, era la millor fórmula per reaccionar.
Com a conseqüència de no actuar abans contra la LOMCE
es va veure afectat el colAlectiu de professors de música,
d’història, de filosofia, etcètera. Ens trobam davant proves de
finals de cicles que són rígides i no ajuden gens a la maduresa
dels infants, lleva competències als consells escolars, etcètera.
En definitiva, estam totalment d’acord amb aquesta proposició
no de llei i, per tant, li donarem suport. Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Sureda. Finalment, Sra. Ballester, el seu torn.
LA SRA. BALLESTER I NEBOT:
Bueno, en principio comentar que ni el Partido Socialista ni
el Partido Popular se han sabido poner de acuerdo nunca en las
leyes educativas, cuando es algo importantísimo, porque las
que hemos tenido hasta ahora, las que se han aplicado, la
LODE, la LOGSE, la LOE, todas han sido sin consenso hechas
por el Partido Popular, han tenido sus cosas buenas y sus cosas
malas. Y ahora la LOMCE, también sin consenso, hecha por el
Partido Popular, que también tiene sus cosas buenas y sus cosas
malas.
La LOMCE parte de la LOE y añade cosas que, como
profesora, sí considero interesantes y se han de tener en cuenta,
por ejemplo, por eso no estoy a favor de derogar esta ley sino
de modificar determinados artículos. Cosas por las que no voy
a votar en contra porque creo que hay cosas que son
coherentes, sensatas, porque esta ley, o sea, nos permite a los
profesores tener unas horas de libre disposición para el centro
para poder aplicar proyectos innovadores o los proyectos que
nosotros consideremos que en ese barrio y en esa zona ayudará
a los niños a tener mejores competencias en muchas
asignaturas. Entonces, esas horas de libre disposición nos
parecen muy importantes y se pueden tener con la LOMCE.
También otra cosa importante, consideramos que los
equipos directivos cuando funcionan hacen que el centro
funcione bien. Cuando el equipo directivo tiene un objetivo,
unos criterios tanto de convivencia en el centro como de
objetivos en las asignaturas, lo que quiero que aprendan en ese
barrio los niños que a fin de cuentas ha de ser algo por igual en
todos los barrios, pero puede ser de manera diferente en cada
barrio, entonces, el equipo es muy importante en un centro. Si
el equipo directivo lo tiene claro los profesores sabemos muy
110 CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015
bien hacia donde va el centro y los alumnos y los padres
también.
Entonces, da bastante fuerza al equipo directivo la LOMCE
y a nosotros nos parece correcto e incluso según el proyecto
innovador que tenga el centro pues que pueda en algunos casos
pedir profesores ajustados a ese proyecto, que también ayuda
mucho.
También nos parece muy bien que si es un buen proyecto se
financie, o sea, que ese centro ya que se lo está trabajando y lo
está estudiando pues pueda tener como una financiación
especial para ese centro para ver cómo funciona, ¿no? Y...
también nos parece muy bien.
Luego, también és interesante que flexibiliza mucho... los
partidos de izquierda pues dicen que se segrega, pero yo no
estoy de acuerdo que atender de manera específica a los
alumnos, no en una misma aula sino en programas diferentes de
acuerdo a sus verdaderos intereses, para mí no es segregar, para
mí es hacer que un alumno, con catorce años, que lleva... que
no se ajusta a un sistema de ocho horas en el aula con
diferentes asignaturas, por muy variadas y por muy innovadas
que las quieras hacer, haya alumnos que no quieren esto, que
tienen otros intereses, lo quieren más práctico, y nos parece
bien la formación profesional básica que es únicamente el PQPI
que existe hoy, pero hoy solamente se puede hacer el PQPI a
partir de los dieciséis años, y a partir de los catorce son niños
que por el mero hecho de estar encerrados en una aula se
convierten en conflictivos. Eso realmente en cada junta de
evaluación lo decimos: que pena que estos niños no puedan
tener algo para ellos ya antes, porque... entonces, si la
formación profesional básica se hace como corresponde, es
decir, no menospreciarla por parte de los adultos sino saber que
es una formación profesional que les va a ayudar a acceder a la
formación profesional media con los requisitos que requiere y
de calidad, es otra manera de acceder a la formación
profesional.
También hay una anticipación de la diversificación, ahora
tenemos muchos problemas con alumnos que les cuesta mucho
acabar con la ESO, porque son alumnos que son muy
trabajadores, pero que les cuesta, entonces, estos alumnos
tienen que esperar hoy a llegar a tercero de ESO, con ayudas de
refuerzo, y sólo repitiendo tercero de ESO pueden acceder a la
diversificación para acabar cuarto de ESO; con lo cual, en
tercero de ESO se le quitan todos los refuerzos porque dicen,
es que si no lo suspendemos no pueden acceder a ese programa,
y se quedan sin tener el título de ESO o les tienes que hacer
repetir.
Es decir, ¿qué hace la LOMCE? Pues que esta
diversificación, esta otra vía para acceder a la ESO la adelanta
a segundo y tercero, y después hacen un cuarto práctico para
acceder. Me parece muy bien que se vayan adelantando todos
estos programas en edad porque si no los alumnos acaban
volviéndose conflictivos cuando no deberían serlo, es que no
les estamos dando lo que ellos quieren.
Después, también me parece muy bien que en cuarto, o sea,
las matemáticas es una asignatura muy difícil si se tiene que dar
el temario que se requiere para entrar en un bachillerato,
entonces, ¿por qué se tiene que pasar en tercero ya y en cuarto
por esas matemáticas si el alumno va a hacer un ciclo
formativo? Requerirá de otras asignaturas más adecuadas a la
formación profesional que vaya a hacer, entonces, nos parece
bien que ya en tercero se pueda optar a unas matemáticas más
prácticas y no tan académicas para un bachillerato.
Son cosas que todo esto nos parece muy bien, o sea,
diversificar mucho una enseñanza obligatoria cuando tenemos
alumnos muy diversos, ahora, todos obtendrán el cuarto de
ESO. Por eso, me parece muy bien que dentro de estos
proyectos de innovación que podemos hacer en un centro, me
da igual, habrá centros que den más horas a plástica, más horas
a música, más horas a las instrumentales, cada centro y cada
barrio es diferente, ahora, lo que tiene que ser muy importante
es que lo importante es que los alumnos al final aprendan lo
que tienen que aprender para tener un cuarto de ESO. Yo voy
a hacer este proyecto, pero van a aprender esto que se exige
para cuarto de ESO, y, ¿cómo se puede saber? Únicamente que
una evaluación por igual a todos los centros, es decir, yo en
cuarto de ESO si yo digo que mis alumnos en cuarto de ESO
han aprendido biología, aunque nos hemos pasado todo el día
en el huerto, pero han aprendido la biología que toca, a ver, a
ver si tu proyecto funciona.
No, no, los míos, es que lo he hecho porque están en el
laboratorio todo el tiempo, a ver, entonces, un examen por
igual, que tienen esos conocimientos, ¡eh! ¡Chapeau! Cada
barrio tiene sus peculiaridades.
Entonces, para mí son importantísimos estos exámenes que
se hacen en tercero, por ejemplo, de primaria, para ver si ese
centro está usando bien los recursos que le dan los padres,
porque los pagamos entre todos, ¿saben leer?, ¿saben escribir?,
¿saben expresarse? No estamos evaluando al niño, estamos
evaluando al profesor, por eso no queremos los exámenes,
porque nos da miedo, pero no tenemos que tener miedo, o sea,
si tú estás seguro del método que haces, estás seguro de que
están aprendiendo y estás seguro de que el aprobado que das es
un aprobado, o sea, que el niño aprende, entonces, realmente
estos exámenes que son de competencias, porque me imagino
que los exámenes (...) en tercero de primario, en sexto, en
cuarto serán de competencias, es decir, aplica tus
conocimientos que sabes, da igual cómo los hayas aprendido,
da igual, pero los tienes que aprender.
Entonces, nos parece también bien en esa parte, porque esta
responsabilidad del centro cuando aplica un proyecto, porque
la importancia no está en el proyecto, en la innovación, la
importancia está en ¿es efectivo tu proyecto? Pues si no lo es
por mucho que estés super orgulloso de que soy innovador no
te sirve para nada. Entonces, sólo se puede saber si un proyecto
es innovador con evaluaciones a los niños, que deberíamos
estar muy tranquilos porque si lo hacemos bien los exámenes
tienen que ser acordes obviamente a los mínimos de cuarto, de
tercero o de sexto.
Por eso me parece muy bien, o sea, autonomía toda la que
queramos, proyectos innovadores los que queramos, pero con
responsabilidad y la directiva tiene que ser responsable de su
proyecto.
CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015 111
Por eso, hay cosas que nos parecen muy bien, cosas que no
nos parecen bien, por ejemplo, creemos que no se debería dar
religión, ninguna concreta, en los centros públicos, eso ya es
cuestión de cada parroquia o de cada religión en sus zonas. Nos
parece muy importante la filosofía en segundo de bachillerato.
Sí que es verdad que si nos paramos a pensar en un alumno que
va a hacer física o va a hacer matemáticas, una carrera que está
en bachillerato, tiene que estudiar las tres lenguas, tiene que
estudiar historia, tiene que estudiar filosofía, tiene que
estudiar... claro, me dicen, “Olga, es que esto es excesivo”, y
digo, “es verdad”. Quizás, a lo mejor, la historia de España
debe pasar a primero de bachillerato, o sea, ser un poco más
específico para los de ciencias, que tienen muchas asignaturas,
pero bueno, esto se puede hablar y se puede discutir.
Por lo tanto, hay cosas que nos gustan bastante porque
mejora la asistencia a los niños a lo que quieren ellos para
obtener lo mismo y por eso no votaremos a favor de una
radicalización de no a toda la LOMCE.
Después, yo lo que no he entendido es el punto 3, por si
alguien me lo puede explicar, lo de... porque yo estoy
completamente de acuerdo que necesitamos un consenso en la
ley en educación, pero, o sea, educación yo creo que en todo el
territorio español los objetivos mínimos de lo que se tiene que
aprender en cada curso tiene que ser algo homogéneo en todo
el Estado. Entonces, si alguien me podía explicar... o sea, yo
quiero una..., yo quiero consensuar aquí en Baleares, pero no
entiendo, parece que se quiere hacer una ley específica para
Baleares, cosa que me parece que no es posible porque no están
las competencias completas. No sé exactamente qué significa
el punto 3, si alguien me lo podría explicar.
Gracias.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Ballester. Bé, ara toca un torn de rèplica de
cinc minuts que els grups proposants haurien de dir qui és el
grup que farà la rèplica per cinc minuts, perquè ja que l’han
firmada tots només ho pot...
Sr. Aguilera, té la paraula per un temps de cinc minuts.
EL SR. AGUILERA I CARRILLO:
Perfecte. Moltes gràcies, president. La Sra. Busquets ha
començat dient: tant de bo, pot ser, en el Congrés noves forces
polítiques com MÉS, El Pi, Podemos, Ciutadans poguéssim
realment arribar al Congrés i poder realment fer aquesta llei de
consens. Tothom tenim clar que, com ha comentat la companya
de Ciutadans, és realment aquest consens entre PP i PSOE, idò,
bé, molts més partits polítics podrien formar-ne part i tant de bo
poguéssim això, no?
Volem i sobretot volem una llei no sotmesa a canvis
polítics, pens que sobretot parlam com professionals, de veritat,
és una qüestió que ja ha arribat el moment d’aquest consens. En
les nostres illes hem viscut aquests quatre anys de lluites per
diferents qüestions i sincerament ha arribat el moment, de
veritat, és l’oportunitat per arribar a aquest consens.
Volia fer-li un comentari a la Sra. Sara, del Partit Popular,
sobretot el... perdó...
(Se sent una veu de fons inintelAligible)
... és que ara, perdoni, però no record del seu cognom. Ramon,
perdó.
Sobre la qüestió no és només una qüestió d’una llei, aquí,
a les nostres illes, el fracàs escolar, l’abandonament, és un
element important la inversió. Aquí hem patit i continuam
patint, i això ja ho hem comentat aquí i també en el Parlament,
la deficiència de la inversió, només un 3%. El PSOE en el seu
programa, igual que nosaltres, volem un 7%, de veritat, volem
una inversió important que ajudi, la qüestió del fracàs escolar
o l’abandonament en determinades comunitats no és una
qüestió d’aquesta única llei. Hem d’escoltar els professionals,
hem de veure uns currículums que de veritat siguin reals,
moltes vegades és impossible. La veritat el tema de les
revàlides, com ja hem comentat abans, és tornar anys enrera,
cap a dècades i que realment hauríem de superar i només
preparar un alumnat a superar.
Jo estic segur que molts dels nostres companys que són aquí
com a professors i professores i altres (...) no tenim por, Sra.
Ballester, a l’hora dels exàmens. Nosaltres patim per l’alumnat
que realment no pugui aprovar aquests exàmens. Per tant,
sincerament aquesta obsessió per part de en determinats
moments fer una revàlida, tenim molt..., nosaltres creiem en el
nostre alumnat, però què passa si un alumne no aprova? El fem
repetir, no li donem un títol, tots els anys preparant aquesta
persona que seran les futures generacions que han de dissenyar
realment una societat del segle XXI? Nosaltres volem i estic
segur que tothom, tots els partits volem una llei del segle XXI
que ajudi a les futures generacions a crear una futura societat
millor.
I jo penso que realment ens agradaria de veritat comptar
amb el consens del PP, de Ciutadans, de tots els partits que de
veritat, d’una vegada per totes i ha agafat l’última referència,
quants de països hem de mirar, França, Europa, Malàisia, en
tants de països no canvien les lleis d’un dia per un altre.
Quantes lleis hem patit? De veritat és una qüestió que hauríem
de reflexionar en aquest cas nosaltres com a polítics, com a
professionals, com a societat. I de veritat ha arribat el moment
d’arribar a aquest consens, i no tenc res més a dir.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Aguilera. Bé, interpret que hi ha una petició per
part del Partit Popular de votar separadament els punts 1 i 2 del
punt 3. No sé si per part del Grup Mixt també hi és. Però només
es farà la votació si els 4 grups proposants hi estan d’acord amb
aquesta votació separada.
Molt bé, podem passar a la votació dels punts 1 i 2.
Vots a favor?
112 CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015
LA SRA. BALLESTER I NEBOT:
Perdonau. Però és que jo en el punt 3 he demanat que
qualcú m’expliqués què era allò d’una llei...
(Remor de veus)
No, per allò del..., és que jo esperava que qualcú m’ho,
m’ho... Bé, és igual.
EL SR. PRESIDENT:
Vots en contra dels punts 1 i 2?
LA SRA. BALLESTER I NEBOT:
En contra dels punts 1 i 2?
EL SR. PRESIDENT:
En contra dels punts 1 i 2.
No hi ha abstencions.
Del punt 3 vots a favor?
(Remor de veus i algunes rialles)
LA SRA. BALLESTER I NEBOT:
Bé, jo votaré a favor, perquè sempre el consens...
EL SR. PRESIDENT:
Molt bé.
LA SRA. BALLESTER I NEBOT:
És que no entenc molt bé això. És que he llegit el primer i
el segon, i el tercer...
(Remor de veus)
EL SR. PRESIDENT:
Ja no hi havia temps per a la rèplica.
Bé, passam a continuació...
(Se sent la Sra. Ballester i Nebot de fons que diu: “és que
una llei d’educació pròpia no la podem tenir)
Vots a favor dels punts 1 i 2: 7 a favor i 5 en contra.
I unanimitat en el punt tercer. Queda clar?
2) Proposició no de llei RGE núm. 6163/15, presentada
pels Grups Parlamentaris MÉS per M enorca i MÉS per
Mallorca, relativa a drets lingüístics.
Bé, passam a continuació al debat de la Proposició no de
llei RGE núm. 6163/15, dels Grups Parlamentaris MÉS per
Menorca i MÉS per Mallorca, relativa a drets lingüístics.
Tenen la paraula per un temps de deu minuts la Sra.
Busquets, Sr. Castells, deu minuts.
EL SR. CASTELLS I BARÓ:
Moltes gràcies, Sr. President. Bé, com expliquem en el
preàmbul d’aquesta proposició no de llei, bàsicament el que
volem és posar l’accent en el fet que l’administració perifèrica
de l’Estat continua no donant-se per alAludida de la normativa
que obliga a tothom, és a dir, l’administració de l’Estat fa
l’efecte que no ha acabat d’assumir l’arquitectura jurídica de
l’Estat, que de fet moltes vegades en el ple en parlem, de què
s’exigeix el compliment de l’Estatut o de la Constitució quan
convé, però quan no convé, l’Estat, l’administració central de
l’Estat és la primera administració que no fa cas de les lleis no
només autonòmiques, sinó fins i tot estatals, perquè no hem
d’oblidar que l’Estatut d’Autonomia està aprovat per una llei
orgànica.
Aleshores, com deia, en aquest cas, en el cas de les llengües
oficials diferents del castellà, com agradava dir a l’anterior
legislatura, l’administració de l’Estat considera que aquest és
un tema que és competència de les comunitats autònomes, que
han de regular les comunitats autònomes i que només han de
complir les comunitats autònomes. I aquí hi ha l’error, és a dir,
efectivament, és competència de les comunitats autònomes,
l’han de regular les comunitats autònomes, però l’han de
complir totes les administracions.
A la motivació d’aquesta proposició no de llei fem èmfasi
sobretot en els problemes que es donen davant l’administració
de justícia i davant l’administració de l’ordre públic,
especialment dels cossos de policia. Hem passat històricament
d’una situació, com aquell que diu, d’agressió a simplement la
discriminació. I com hem passat d’allò a dolent, a allò pitjor,
més o menys ens hi anem acostumant, però encara ara la relació
amb l’administració perifèrica de l’Estat estam amb un sistema
colonial, i dic colonial perquè en un sistema colonial el ciutadà
ha d’adoptar la llengua del funcionari, quan en un sistema de
plenes llibertats evidentment és el funcionari el que adopta la
llengua del ciutadà. Nosaltres ens hem acostumat, de fet en
aquest mateix Parlament, jo a vegades em sobta veure com
alguns companys presents, pel fet de què el compareixent parla
en castellà, persones que normalment parlen en català, li reten
aquest homenatge de parlar-li en la seva llengua, evidentment
que denota una..., que de fet aquest és el caldo de cultiu
d’aquesta discriminació a la qual faig referència. És a dir, hi ha
molta gent que considera que la llengua pròpia, la nostra
llengua pròpia, és inferior i que per educació hem d’adoptar la
llengua de qui ens parla, en la llengua de l’Estat, o en el cas
dels cossos, com deia, la justícia o de la policia, la llengua del
funcionari. Situació que jo dic, amb afany purament descriptiu,
que és colonial.
Aleshores aquesta situació es dóna paradoxalment en un
marc jurídic en el que es garanteixen els drets dels
catalanoparlants. En aquest cas parlam del dret a ser atès en la
llengua oficial de l’acció de l’administrat, és a dir, no parl en
cap cas d’obligar ningú a optar per cap de les llengües, sinó
simplement que l’administrat es pugui adreçar, en la seva
llengua pròpia, a qualsevol funcionari de l’administració
CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015 113
perifèrica de l’Estat i que aquest funcionari no pugui alAlegar el
desconeixement de la llengua pròpia.
Com deia, el marc jurídic hi és, l’Estatut d’Autonomia de
les Illes Balears que, com recordava abans, és una llei orgànica
de l’Estat, ho empara. I la nostra vigent Llei de normalització
lingüística, el seu article 4, per exemple, “els poders públics
han d’adoptar les mesures necessàries per fer efectius la
promoció, el coneixement i l’ús normal de la llengua catalana”.
Els “poders públics”, no només la comunitat autònoma. L’ús
normal de la llengua catalana evidentment és un terme una mica
indeterminat, però em sembla que tots estarem d’acord que l’ús
normal, dintre del concepte “ús normal” entra que quan
t’adreces en la teva llengua, que és la llengua pròpia de la
comunitat autònoma, a un funcionari, aquest funcionari no
pugui alAlegar el desconeixement d’aquesta llengua.
L’article 16 també estableix que “a fi de fer efectius els
drets reconeguts a l’articulat de la present llei, els poders
públics, -altra vegada, en general i per tant, també inclou
l’administració perifèrica de l’Estat-, han de promoure les
mesures corresponents i fomentar i incentivar la capacitació del
personal de les administracions públiques”. Aquest és un dels
articles que es va modificar amb la Llei d’administració pública
de l’anterior legislatura. Però malgrat tot, continua dient que
s’ha d’incentivar la capacitació del personal.
Concretament perquè ens adonem que la situació a què
nosaltres tal vegada ens hem acostumat i la donem per normal,
no entra dintre dels paràmetres de la normalitat, és que el
Consell de Ministres del Consell d’Europa, com expliquem en
el preàmbul d’aquesta proposició, va emetre una recomanació
a l’Estat espanyol, el 24 d’octubre de 2012, sobre l’aplicació de
la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. I en
aquestes recomanacions es detallaven unes recomanacions a
l’Estat espanyol en vistes al compliment de la Carta. I alguna
d’aquestes recomanacions, per exemple, són:
1. Que es modifiqui el marc normatiu per garantir que en els
processos judicials, penals, civils i administratius es pugui
atendre en les llengües cooficials a demanda d’una de les parts.
He de recordar que la nostra Llei de normalització lingüística
es va modificar per atenuar l’obligació de l’administració de
justícia per donar resposta a aquest punt.
2. Que prengui les mesures jurídiques i pràctiques
necessàries per garantir que una proporció adequada del
personal judicial de les comunitats autònomes tingui un domini
suficient de les llengües d’aquella comunitat. Estam parlant
d’una “proporció adequada”; és a dir, açò és el que el Consell
de Ministres del Consell d’Europa troba a faltar.
3. Que es revisi l’organització de la selecció i de la
formació del personal dels serveis de l’administració de l’Estat,
per tal de vetllar que una proporció adequada del personal de
les comunitats autònomes tingui un domini suficient de les
llengües d’aquella comunitat.
4. Que asseguri la presència de totes les llengües regionals
o minoritàries, en els serveis públics de l’Estat.
I 5. Que asseguri la presència de totes les llengües
regionals o minoritàries en l’oferta dels serveis de sanitat.
És a dir que d’alguna manera assenyalaven els punts allà on
es detectava un dèficit quant a drets lingüístics.
Per acabar la meva intervenció, assenyalo només que
aquesta proposició persegueix dos objectius. D’una banda és
instar l’administració pública de l’Estat perquè prengui les
mesures..., perquè el seu propi personal s’ajusti, és a dir, sigui
capaç de satisfer aquests drets lingüístics dels ciutadans. Per
tant, la competència per regular-ho és de la comunitat
autònoma, però això no exclou l’administració perifèrica de
l’Estat a complir-la. Per tant, primer de tot instem
l’administració perifèrica de l’Estat que ho compleixi.
I en segon lloc, que són els punts 2 i 3, instem el Govern de
la comunitat autònoma que reforci els recursos de la Direcció
General de Política Lingüística, tant per ajudar l’administració
perifèrica de l’Estat a capacitar el seu personal per evitar
aquestes situacions de discriminació lingüística, com per crear
una oficina d’atenció, un servei d’assessorament, consulta i
defensa dels drets lingüístics dels ciutadans. I per tant,
d’atenció als ciutadans que es puguin trobar amb aquestes
situacions de discriminació.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Castells. Sra. Busquets té la paraula per deu
minuts.
LA SRA. BUSQUETS I HIDALGO:
Jo afegiré poques coses, perquè el meu company de MÉS
per Menorca ha preparat bé aquesta PNL. Només que aquesta
PNL és per reivindicar i exigir els drets lingüístics que tenim
com a catalanoparlants. Fa gràcia, i ho dic irònicament, que
haguem de venir aquí a exigir un dret. Un dret que és reconegut
a Europa, fins i tot al món, però que a Espanya no es tan clar
que es respecti. Fins i tot hem arribat al punt surrealista, que hi
ha partits, com Ciutadans, per exemple, que ens fan creure que
els discriminats són els castellanoparlants.
Tots sabem que en aquest petit país nostre, es pot viure sent
monolingüe en castellà. No cal saber una altra llengua per
comunicar-se en els diferents àmbits i situacions. En canvi,
també sabem que la llengua catalana sempre ha de ser
reivindicada perquè sigui normal. Una persona catalanoparlant
sí que de vegades ha d’utilitzar l’altra llengua, perquè aquesta
llengua catalana es pugui fer servir amb normalitat en tots els
seus àmbits d’ús. A més a més, massa vegades no n’hi ha prou
que sigui reivindicada, sinó que ha de ser exigida.
Crida l’atenció també que hagi de ser des d’Europa que
piquin la cresta al Govern espanyol perquè no compleix amb la
Carta de llengües europees. En segons quines altres coses el
Govern espanyol és prou més submís en complir directrius
europees.
114 CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015
Per tant, simplement era una manera de retocar aquesta
exposició que ha fet tan bé en Josep.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Busquets. Pel Grup Parlamentari Popular té la
paraula el Sr. Lafuente.
EL SR. LAFUENTE I MIR:
Gràcies, Sr. President. Ja crec que un principi en què
tothom estarà d’acord i és el principi d’igualtat, reconegut a la
Constitució, reconegut a la Declaració de Drets Humans, i en
aquest principi una de les coses fonamentals és la no
discriminació per raó de llengua, crec que és un dret
fonamental i que s’ha de respectar i amb el qual tots hi estam
d’acord.
Crec que tenim la sort de viure a una comunitat bilingüe, en
què tenim dues llengües i jo crec que tenen una història i una
riquesa fantàstiques, tenim el castellà, com a llengua oficial de
l’Estat, que la parlen milions de persones, que ens donen una
projecció internacional important i que és una riquesa de la
nostra cultura. Per una altra banda, tenim la llengua catalana,
pròpia de les Illes Balears, que també crec que és una llengua
a estimar, a protegir, a fomentar i a usar de forma normal a la
nostra comunitat.
La normativa jo crec que és una normativa prou avançada,
està reconeguda a l’article 3 de la Constitució, el dret i el deure
de saber el castellà com a llengua de tot l’Estat, que tenim la
sort que, a més, la podem emprar a totes les comunitats
autònomes i que és normal que sigui la llengua normal emprada
per l’administració de l’Estat, perquè és la llengua comuna de
tots els espanyols, i es pot emprar a totes les comunitats
autònomes. Jo crec que açò és positiu, no ho hem de veure com
una qüestió negativa. I a l’Estatut d’Autonomia nostre també
està regulada la llengua i en concret, a l’article 5, apartat 3,
dóna una competència al Govern i és precisament la
competència, igual que diu la disposició addicional primera de
la Llei de normalització lingüística, és el Govern qui ha
d’arribar a pactes, a acords, a convenis amb l’Estat per intentar
millorar, incentivar l’ús de la llengua pròpia, la catalana
d’aquestes illes, a l’administració de l’Estat.
La Llei 30/92, de procediment administratiu, també explica
perfectament a l’article 36 el dret de tots els ciutadans d’emprar
la llengua cooficial que considerin els expedients
administratius, i a l’article 35 l’ús de la llengua en els
procediments administratius i que qualsevol ciutadà pot
demanar la traducció de qualsevol llengua.
Jo crec que més o menys s’acompleix, he de discrepar aquí
dels que proposen aquesta proposició, en què hi ha una manca
de voluntat del compliment dels drets lingüístics, digui’m qui
té aquesta manca de voluntat dels drets lingüístics, quin
funcionari, quin responsable polític i quin cas concret? Jo crec
que hi ha una voluntat per part de tots, i a més en el Govern de
l’Estat hi ha estat el Partit Popular, però també hi ha estat el
Partit Socialista, hi han estat diferents partits, i per tant, jo crec
que no hi ha una manca de voluntat, sinó que hi ha una voluntat
generalitzada de tots els ciutadans de conviure en llibertat, amb
respecte, amb educació els drets lingüístics de tots.
Per tant, he de discrepar d’aquesta impressió que dóna la
proposta, que hi ha un conflicte lingüístic. Hi ha conflictes en
determinats casos, hi ha infraccions dels drets individuals
lingüístics tant dels catalanoparlants, com també, potser, dels
castellanoparlants, potser també. Per tant, jo no crec que es
pugui qualificar de sistema colonial, com ha dit, ni molt manco,
ni de retre homenatge a ningú.
Per exemple, jo he fet feina en l’àmbit de la justícia. En el
contenciós administratiu es dicten sentències en català i
precisament el president de la Sala Contenciosoadministrativa
de Balears és una persona que s’ha destacat per dictar
sentències en català, i jo crec que és un bon senyal de la bona
convivència, de si s’acompleixen les normes, de si s’acompleix
la voluntat de les persones sense imposició.
A l’àmbit civil, doncs he vist perfectament persones que han
hagut de declarar en procediments civils, declarant en català
davant jutges que duien temps i no parlaven la llengua
d’aquesta comunitat, però que ho feien amb normalitat, sobretot
eren persones o molt grans, educades en el règim passat, que no
es podien expressar bé en castellà, o persones molt joves que
els costava també parlar en castellà, les que demanaven
declarar precisament en català.
Hi ha convenis amb el Govern de la comunitat autònoma,
per exemple amb el Poder Judicial, tant de formació de la
llengua catalana, com del Dret foral de Balears; tots els
governs, el darrer govern ha fet..., jo vaig firmar un conveni
precisament amb la Universitat i amb poder general del Poder
Judicial per a l’ensenyança dels jutges i dels juristes en el Dret
foral, i a través de l’EBAP es feien cursos als funcionaris de
l’administració central per al coneixement de la llengua pròpia
de Balears. Per tant, no estam en un incompliment total i
absolut que aquí no s’ha fet absolutament res, per tant he de
discrepar d’aquesta situació.
Incidents i conflictes lingüístics, doncs n’hi ha, n’hi ha
qualcun, he vist per la premsa, per exemple, aquest estiu
qualque conflicte lingüístic a un restaurant de Ciutadella el qual
va ser curiós, perquè era un senyor que es va queixar que la
cambrera, que era andalusa, no l’atenia en català, i va sortir una
cambrera d’aquest restaurant a aquest senyor que estava molt
enfadat, que li va dir que el que havia estat era una persona poc
educada i correcta i que a més li havien ofert... precisament
servei o parlar en català i ell va contestar malament i muntar
una situació conflictiva.
Per tant, tenim la legislació i crec que amb sentit comú, amb
educació, el que hi ha al carrer és que el 99% de la gent està
contenta del servei que li donen els funcionaris de la comunitat
autònoma, dels ajuntaments, dels consells insulars i també de
l’administració de l’Estat i que, si es té un poc de sentit comú
i de tolerància, idò, no hi ha un conflicte lingüístic de no
respectar els drets lingüístics que vostès diuen de milers de
ciutadans..., a la seva moció parlen de milers de ciutadans als
quals no s’han respectat els drets lingüístics, m’agradaria quins
milers de ciutadans són.
CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015 115
I diuen, a més, fins i tot hi ha casos de “desobediencia al
mandato de la gente de la autoridad y falta de respeto por
desobedecer”, és a dir, vol dir que un agent de l’autoritat s’ha
dirigit en castellà, el ciutadà no ha entès el que li deia? Per tant,
no està incomplint el resultat del sistema d’educació que el
conseller l’altre dia ens va, que l’objectiu era que tots els
ciutadans de Balears tinguessin bons coneixements tant en
llengua castellana com en català, no entenc jo que una persona
a la qual un policia o un agent de l’autoritat li digui una cosa i
aquest faci el contrari del que li diu la policia perquè no
l’entén, crec... quasi tothom que parla..., vostè mateix ho ha
dit,: quasi tothom que parla català entén perfectament el
castellà, per tant, crec que això no és d’acord amb la realitat.
Aquesta proposició no de llei no s’adapta a la realitat,
s’adapta tal vegada a la realitat imaginària que vostès posen
que nosaltres vivim en una situació colonial i que hem de retre
homenatge a no sé qui, però crec que no és correcte. I jo crec
que... és veritat que si hi ha un cas de discriminació lingüística
sigui per no respectar els drets lingüístics d’un catalanoparlant
o d’un castellanoparlant, s’ha de... ja hi ha eines jurídiques per
defensar-ho i per tant s’ha de denunciar on toqui i actuar.
De les propostes que vostès fan, crec que a la primera
nosaltres no li donaríem suport perquè pensam que no hi ha
aquesta situació, sinó que no hi ha aquesta voluntat de no
complir i que, en tot cas, si hi ha casos concrets s’ha de dir
quins casos concrets de discriminació lingüística existeixen.
La segona és el compliment de la llei, no només de la Llei
de normalització lingüística, sinó de l’article 4.3 de l’Estatut
d’Autonomia i, per tant, és competència del Govern firmar
convenis i acords amb l’Administració General de l’Estat per
fer la formació dels funcionaris, i per tant, a aquesta li
donaríem suport.
I la segona és crear un servei d’assessorament, nosaltres
pensam que això hauria de tenir dotació pressupostària,
hauríem de saber quin servei és, hi ha una direcció general de
normalització lingüística i crec que en principi, llevat que es
concretés quin és el valor, idò no li donaríem suport perquè
crear un servei sense dotació pressupostària no té cap sentit.
Aquesta seria la nostra posició, moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Lafuente. Té la paraula el Sr. Aguilera pel Grup
Podem.
EL SR. AGUILERA I CARRILLO:
Moltes gràcies, Sr. President. La veritat és que des del
nostre partit no aportarem massa qüestions ja que des de MÉS
per Menorca i MÉS per Mallorca ho han dit molt clarament,
però sí que voldria fer present que encara que des del PP diuen
que no hi ha un conflicte a nivell lingüístic, o almenys ells no
ho volen veure, sí que fa uns dies vàrem derogar una llei de
símbols i durant uns quants anys, sincerament, hem patit una
catalanofòbia absoluta per part d’un determinat partit i,
sincerament, aquí parlar de què no passa res, sincerament és
molt trist, no? Veure realment a un BOIB -com també ha
comentat el Sr. Castells: “la llengua cooficial diferent del
castellà”, sincerament no entenem, i jo soc castellanoparlant,
però sincerament no entenem aquestes qüestions perquè
superen un enteniment racional sobre la llengua, la cultura d’un
país, d’ús local, i a més a més tenim present... i sobretot una
qüestió, penso, des de la resta de comunitats que no tenen dues
llengües sempre hi ha hagut un fet diferencial que no han entès
que aquestes llengües -sigui el basc, el galego o el català-
sincerament no han estat reconegudes, o almenys des de
l’Administració moltes vegades hi ha hagut molts, però
moltíssims impediments perquè qualsevol persona pugui
utilitzar aquesta llengua d’una forma natural i poder expressar-
se i demanar una documentació o expressar-se com he
comentat.
Només apuntar..., i no ho sé, segurament molts dels que
som aquí presents aquest estiu vàrem llegir a premsa com un
cantant molt reconegut a Menorca, com Cris Juanico, era
discriminat a Baleària i moltes vegades encara que aquestes
qüestions de llengua no surtin als mitjans de comunicació per
desgràcia ho seguim.
Per tant, nosaltres votarem a favor d’aquesta iniciativa.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Aguilera. Té la paraula la Sra. Sureda del Grup
El Pi.
LA SRA. SUREDA I MARTÍ:
Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Seré
molt breu perquè la proposició no de llei és molt clara, des d’El
Pi pensam que és lamentable que encara avui, vint anys després
de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, haguem de
debatre al Parlament de les Illes aquests tipus d’iniciatives.
Aquesta proposició no de llei m’ha fet recordar la primera
vegada que vaig intervenir al Ple d’aquest parlament en la
setena legislatura, ja era en una PNL de discriminació
lingüística i en aquell moment deia literalment: “Toca debatre
desgraciadament sobre les ingerències i discriminacions que
afecten un fet identitari de la nostra comunitat com és la
llengua”. En aquell moment no ho trobava normal i ja
condemnàvem aquest fet, simplement pel fet de tenir dret a
poder dirigir-se en qualsevol de les dues llengües i ser
respectats per això.
Han passat cinc anys i desgraciadament estam igual,
aplaudim que es dugui a aquesta comissió aquesta iniciativa ja
que en ple segle XXI aquests temes haurien d’estar superats. És
per això que la votarem a favor.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Sureda. Té la paraula la Sra. Ballester per deu
minuts.
116 CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015
LA SRA. BALLESTER I NEBOT:
Sí, bueno... a ver, la verdad es que desde Ciudadanos no
entendemos muy bien cómo un partido que realmente es el
abanderado del incumplimiento de los derechos lingüísticos en
las escuelas, que aboga por una educación monolingüe en una
de las dos lenguas en una comunidad bilingüe ahora quiera
abanderar la igualdad de derechos lingüísticos, cuando no
existe.
Creo que todos deberíamos trabajar para que los derechos
lingüísticos existan para todos, ni unos más ni otros menos.
Hay dos lenguas, pues la educación ha de ser bilingüe, las
personas han de saber las dos lenguas, el empleado público ha
de saber las dos lenguas porque ha de poder atender en las dos
lenguas.
Creo que..., no voy a votar a favor de esta proposición no
de ley, porque creo que tenemos que sacar proposiciones no de
ley para que en una comunidad bilingüe todos los ciudadanos
sientan que la ley les ampara en sus derechos, entonces,
existiendo hoy en día una... o sea, un agravio muy grande para
niños que en su colegio necesitan estudiar en una lengua en la
que ahora no pueden que es el castellano, me da igual si son
castellanohablantes o catalanohablantes, porque no se sabe
quién quiere estudiar en esa lengua que ahora no existe en el
colegio, entonces, creo que hay que hacer proposiciones no de
ley en cuanto a las dos lenguas oficiales de la comunidad para
que todos los ciudadanos se sientan representados en esta
proposición no de ley.
Con esto quiero decir que ojalá -ojalá- en esta legislatura
podamos hacer proposiciones no de ley dejando claro que
todos los ciudadanos tienen que poder disfrutar del derecho de
poder estudiar en la lengua que ellos quieran de las dos que
hay; que todos los ciudadanos sepan las dos lenguas que existen
en la comunidad; que los servicios públicos puedan atender en
las dos lenguas; que los niños en los colegios, sus padres no
tengan que pedir ex profeso un papel para que el centro les
haga al menos un informe..., o sea, una de las informaciones en
castellano, porque todo es en catalán, en una de las lenguas, la
web está en catalán, las hojas informativas, los boletines de las
notas. Entonces, creo que los padres que lo quieren en
castellano no deberían tener que pedirlo ex profeso para ellos,
o sea, pues la web en las dos lenguas, es el trabajo que requiere
la generosidad de vivir en la diversidad, sin generosidad no se
puede vivir en la diversidad. Es decir, ¿es más fácil tener una
web en una lengua? Sí, pero como hay dos lenguas se ha de
tener en dos lenguas, hay un traductor que haces clic y te lo
pasa a otra lengua. Entonces, es el esfuerzo que tenemos que
hacer, vale, pero bienvenido sea si eso conlleva a que todos los
ciudadanos tengamos los mismos derechos.
Por lo tanto, no votaré a favor de esa proposición no de ley,
no por no estar a favor de los derechos lingüísticos, justamente
por todo lo contrario, porque estos derechos se requieren para
todas las personas.
Gracias... y perdón, y ojalá que ningún catalanohablante,
ojalá, nunca jamás se sienta agraviado por nada... ya está,
gracias.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Ballester. Pel Grup Parlamentari Socialista té
la paraula la Sra. Baquero.
LA SRA. BAQUERO I GONZÁLEZ:
Bé, suposo que si no hi hagués vulneració dels drets
lingüístics no estaríem aquí parlant-ne, que no hi hagi
denúncies no vol dir que no passi, ens ha passat a tots els que
parlem català quan ens dirigim a... bé, jo crec que ens ha passat
a tots, a mi m’ha passat i no fa trenta anys, fa poc.
Per tant, suposo que aquesta proposició és aquí, s’ha
presentat per uns motius i són els drets lingüístics dels
catalanoparlants. L’altre dia parlàvem dels drets lingüístics dels
castellanoparlants, avui toca parlar dels drets lingüístics dels
catalanoparlants, podem parlar de tots els drets lingüístics i no
lingüístics, avui som aquí per parlar dels drets lingüístics dels
catalanoparlants.
Llegiré l’article 8 de la Llei de normalització lingüística que
diu: “Tots els ciutadans tenen dret a usar la llengua catalana,
oralment o per escrit en les seves relacions amb l’Administració
pública a l’àmbit territorial -a l’àmbit territorial- de la
comunitat autònoma”. Si hi ha organismes de l’Estat central en
aquesta comunitat autònoma nosaltres tenim dret a usar la
nostra llengua, que és el català, igual que el castellà.
El Partit Socialista votarà a favor d’aquesta proposició no
de llei i estarem encantats de firmar-la amb vosaltres també, si
s’escau, perquè no acceptem cap menyspreu ni cap
infravaloració de cap de les dues llengües ni de la catalana ni
de la castellana, el que passa és que ara estam amb la catalana.
Quan un funcionari públic ve a treballar a aquesta comunitat
autònoma sap -sap- perfectament que hi ha dues llengües, és
més en el cas de la Guàrdia Civil es computa en un màxim de
4 punts com a mèrit específic i propi, personal, a la persona, al
funcionari que té el títol oficial en aquesta llengua, per tant,
aquestes persones que vénen a treballar aquí saben a què vénen
i saben quines llengües hi ha i saben els drets que tenen els
ciutadans d’aquesta comunitat autònoma.
Per tant, no sé quin problema hi ha d’haver, no sé per què
aquestes persones, que són pocs, és clar que són pocs i que no
passa, no sé si n’hi ha milers, això ens ho dirà el Sr. Castells
que tal vegada ho té més comptabilitzat, no sé si n’hi ha milers,
no ens passa cada dia, però ens passa, i això no ha de passar
perquè hi ha una norma que ens empara. Llavors, l’únic que es
demana en aquesta PNL és que aquests drets s’acompleixin i és
de sentit comú i és una pena que haguem d’emprar lleis per...
bé, per parlar d’això i per defensar la nostra llengua, que la
parlem cada dia i és una eina de comunicació quotidiana.
Jo tenia aquí..., això no només passa a Catalunya, a Galícia
hi ha un cas que vaig trobar cercant documentació per a aquesta
PNL que la Guàrdia Civil va haver de demanar disculpes a un
ciutadà perquè no va voler adreçar-se a ell en gallec i el va
menysprear i li va dir que parlés en la llengua espanyola, en la
llengua de l’Estat; aquest guàrdia civil no té responsabilitat per
no ser competent amb el gallec perquè era d’un altre lloc
CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015 117
d’Espanya, el que passa és que la Guàrdia Civil sí que va haver
d’emetre un comunicat en què demanava disculpes a aquest
ciutadà.
Una mica més de cultura a tots els funcionaris de l’Estat
espanyol, amb bona fe i amb tranquilAlitat tal vegada aniria bé
perquè aquests drets no es vulneressin, ni mil vegades ni una
vegada, amb una vegada que es vulneri ja n’hi ha prou.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Baquero. Ara per rèplica dels dos grups
proponents, Sr. Castells, cinc minuts.
EL SR. CASTELLS I BARÓ:
Gràcies, Sr. President. Responent una mica als
comentaris..., bé, primer de tot agrair evidentment als grups de
Podem i PSIB que donin suport a aquesta proposició, i a El Pi,
perdó, ...
(Remor de veus i rialles)
... i és clar, lògicament dedicaré la intervenció a dialogar en
aquest cas amb el PP i amb el Grup de Ciutadans.
Jo, Sr. Lafuente, com vostè sap, i si no ho sap aprofito per
dir-ho ara, el tenc en molta consideració, i jo, quan vostè diu
que vostè estima i potencia l’ús del català, jo el crec, però
malauradament hi ha fets obvis que demostren que l’Estat com
a sistema aquesta estima no la practica. Per exemple ara, sense
anar més lluny, fa pocs dies ens vàrem trobar en la situació
gairebé diria que surrealista que el rei Felip VI en el Parlament
Europeu presumia d’estar en un estat que defensava la pluralitat
de les cultures, quan en aquella cambra, gràcies a estats com
Holanda, Irlanda, Dinamarca, es parlen llengües que no són
l’oficial a l’estat amb molts menys parlants que el català i en
canvi el català continua essent vetat en el seu ús, perquè l’Estat
espanyol, aquest patrimoni que sempre reivindiqueu, doncs
resulta que a la pràctica això no es reivindica.
Per tant, els catalanoparlants no ens podem adreçar a la
Unió Europea en la nostra llengua, quan parlants de llengües
molt més minoritàries, gràcies que els seus estats sí que
consideren que aquestes llengües minoritàries són un patrimoni,
sí que ho poden fer. Per no parlar, per anar a casos més
propers, no cal anar-nos-en a parlar del rei d’Espanya, la
denigració de la unitat de la llengua catalana que practiquen
moltes persones del seu partit, sense anar més lluny
l’expresident d’aquesta comunitat autònoma en un famós vídeo
en el qual reivindicava, amb un intenció clarament de
denigració de la unitat de la llengua catalana, idò mallorquín,
menorquín, ibicenco y formenterense. Per tant, jo el crec a
vostè quan parla que estima i valora aquest patrimoni, però
malauradament això no és així per tot.
Vostè diu que no hi ha conflicte, jo gairebé li puc donar la
raó, però, per què no hi ha conflicte? Bé, perquè els
catalanoparlants ens adaptem a una situació de minorització i
moltes vegades simplement, per allò pràctic, quan tu t’adreces
a l’Administració de Justícia, o sigui... vostè em parlava de
molts casos d’advocats, escolti, quants d’advocats no hem
recomanat a vegades als nostres clients que, home, amb aquest
jutge més val que parlem en castellà, això molts colAlegues ho
han fet.
Bé, a l’inrevés, vostè diu a l’inrevés, miri, vostè quan ha dit
que també hi havia discriminacions ha dit “potser”, i jo m’he
quedat amb la frase aquesta de “potser”, perquè bé, això com
a possibilitat teòrica hi és, però jo li diré: porti’m un cas d’una
discriminació d’una persona per parlar en castellà i jo n’hi
portaré cent de discriminació de persones o persones que
simplement han hagut de canviar de llengua; és a dir no sé el
cas de cap funcionari catalanoparlant que li hagi dit a un
ciutadà que no l’entenia en castellà, en canvi d’altres casos
vostè sap que n’hi ha molts, eh?, per tant, no estam...
I a més a més, vostè ho ha dit: és que la mateixa Constitució
ja no ens posa en peu d’igualtat, hi ha uns ciutadans de primera
i uns ciutadans de segona. Per què? Perquè hi ha una llengua
que tots tenim el dret i l’obligació de conèixer i, en canvi, n’hi
ha una altra que només hi ha el dret de conèixer-la, per tant,
això ens posa als que som catalanoparlants en una situació de
discriminació, ciutadans de primera, ciutadans de segona.
Vostè, és clar, em deia que vostè no veu falta de voluntat,
home, a veure, jo és que no sé si és falta de voluntat,
simplement el que veig és desinterès en l’Administració
General de l’Estat o en aquest cas en l’Administració
Perifèrica, hi ha desinterès, és un tema que simplement no
preocupa, hi ha altres coses que preocupen, aquest no
preocupa.
Vostè em deia: “digui’m un cas, digui’m un cas”, jo de
casos n’hi podria dir i si tenc temps n’hi diré, però és que el
problema per a mi no és el policia o el guàrdia civil que diu que
no m’entén i al final m’obliga a canviar de llengua, per a mi
realment aquesta persona no és el problema perquè segurament
aquesta persona ni ha rebut la formació adequada, ni li han
explicat on anava, ni li han explicat bé la legislació vigent o
probablement en el procés educatiu que ha viscut li han
explicat una realitat d’Espanya que no és la que és. Vostè que
ens acusa de viure en un món imaginari, idò no, jo crec que
realment qui viu en un món imaginari són els sistema educatiu
espanyol que no explica la pluralitat cultural d’Espanya, com
en canvi sí que s’explica en altres països, que podríem
comparar com per exemple el Canadà. Per tant, digui’m un cas;
és que jo no vull assenyalar un cas, tot i que ja li dic que si tinc
temps en parlarem.
Per altra banda em recorda -jo li ho agraeixo i és molt
oportú- que l’article 4.3 de l’Estatut diu que és l’Administració
de la comunitat autònoma la que ha de fer convenis. Bé,
d’alguna manera el que estem fent en el primer punt d’aquesta
proposició no de llei és fer això, estem instant l’Administració
de l’Estat que es posi les piles; escolti, si hem de fer un conveni
ja farem un conveni, però a veure, si l’Administració general de
l’Estat no s’hi posa bé, fer un conveni vostè sap que no és
obligatori, un conveni és convencional, com el seu nom diu.
Bé, escolti, doncs nosaltres el que estem intentant és que
l’Administració perifèrica de l’Estat en aquest sentit es posi les
piles.
118 CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015
Abans de donar-li més casos, perquè no sé..., em queda poc
temps?
EL SR. PRESIDENT:
S’està (...).
EL SR. CASTELLS I BARÓ:
Bé, idò voldria contestar molt ràpidament a la Sra.
Ballester, també. Vostè, per començar, jo li he de dir que quan
vostè diu que el partit que proposa això és un partit que defensa
el monolingüisme al sistema educatiu li diré que no em sent
alAludit, no em don alAludit perquè nosaltres no defensam el
monolingüisme en el sistema educatiu, nosaltres defensem que
en acabar l’escolarització tots els nens, els joves, sàpiguen el
català i el castellà, i li dic el mateix que he dit al Sr. Lafuente:
vostè porti’m un sol nen que hagi sortit del sistema educatiu
sense saber castellà; porti-me’n un i jo n’hi portaré cent que
han sortit del sistema educatiu sense saber català, en aquesta
comunitat autònoma.
Vostè..., aquesta proposició de llei bàsicament parla de
justícia i cossos de seguretat. Vostè m’ha parlat molt
d’educació. Bé, cada loco con su tema, jo també amb el meu,
eh?, no...
EL SR. PRESIDENT:
Vagi acabant, Sr. Castells, vagi acabant.
EL SR. CASTELLS I BARÓ:
Sí, acabo de seguida. Bé..., malauradament se m’ha acabat
el temps però jo senzillament estic posant aquí sobre la taula,
o estem posant sobre la taula uns casos en aquests àmbits de
l’administració, i m’hagués agradat que vostè s’hagués referit
també a aquest àmbit de l’administració i no a l’àmbit educatiu,
que és totalment diferent, eh?
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Castells. Bé, interpret que també aquí es dóna
votació separada, almanco dels punts 1 i 3, i per separat el 2.
No sé si ho he interpretat bé. Senyors de MÉS per Mallorca i
MÉS per Menorca, estan d’acord amb aquesta votació
separada?
Per tant podríem començar a votar conjuntament els punts
1 i 3 de la proposició.
Vots a favor? 7 vots a favor.
Vots en contra? 5 vots en contra.
Vots a favor? 11 vots a favor.
Vots en contra? 1 vot en contra.
3) Proposició no de llei RGE núm. 6168/15, presentada
pel Grup Parlamentari Mixt, relativa a gratuïtat dels llibres
de text en els centres públics mitjançant programa de
reutilització.
Idò passam al debat de la Proposició no de llei RGE núm.
6168/2015, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a la gratuïtat
de llibres de text en els centres públics mitjançant programa de
reutilització.
Té la paraula la Sra. Ballester per un temps de deu minuts.
LA SRA. BALLESTER I NEBOT:
Bueno, solamente decir que..., vamos a ver, para los centros
públicos es muy importante que los alumnos tengan el material
que necesitan para trabajar con ellos. Entonces, si nos vamos a
la Constitución Española, pues comenta que la educación ha de
ser obligatoria y por lo tanto gratuita. El Estatuto de Autonomía
nos dice que son los centros los que tienen... o la comunidad
autónoma la que tiene que organizar cómo se distribuyen los
centros, las ayudas, las becas, etc., y además la ley educativa
promueve el préstamo gratuito de los libros de texto. Bueno,
esto es una base legal, por decir algo, porque también el sentido
común nos lleva a pensar que cuando los libros de texto cuestan
tantísimo dinero es normal que muchísimas familias no puedan
pagarlos. Tengan en cuenta que por ejemplo unos libros en
tercero de ESO cuestan unos 340 euros todos los libros, en
bachillerato unos 400 y pico.
Desde hace tiempo se está intentando trabajar con
proyectos, trabajar a nivel on line, pero también es un poco...,
hoy en día como está la situación ojalá los libros on line, todo
lo que sea un sistema que no se necesite papel, o comprarlo
todo ojalá pudiera ser ya algo más generalizado, trabajar más
con proyectos, pero resulta que tenemos muchísimos niños en
la educación pública que en su casa no tienen internet; nos
creemos que internet es algo..., no, porque sus padres tienen
móvil y en su casa no tienen línea de teléfono. Entonces aunque
digamos “no, es que, mira, tienen móvil”, pero en casa no
tienen internet. Por lo tanto por eso el ir retirando los libros de
texto también es difícil.
Entonces ¿qué nos ocurre en los centros?, que cada centro
un poquito hace lo que puede, pues unos recogen los libros a
los niños y luego los revenden los propios profesores y cobran
10 euros, y todo esto es voluntad del profesorado; otros ponen
paradetes a final de curso, los niños los venden, pero, claro,
todo son parches que a fin de cuentas, cuando iniciamos el
curso, nos encontramos con que muchísimos niños, pero
muchos, no tienen libro, es que no se lo pueden comprar, y no
tenemos libros en el centro para dejarles.
Entonces creo que es muy importante de alguna manera
hacer un programa para que los centros tengan el grupito de
libros que se requieran, y que se vayan pasando de curso a
curso. Yo tengo ideas pero tampoco las quería plasmar, porque
esto tiene que ser algo consensuado entre todos, para que los
libros pasen de curso a curso y de manera también
corresponsable con los padres para que esos libros se cuiden,
y además de ser una muy buena medida porque confiamos
entonces que todos los niños tengan el material, también
CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015 119
evitamos muchas situaciones que nos dan mucho coraje pero
que no podemos hacer nada, y es que las editoriales, o sea,
nosotros no queremos cambiar los libros cada cuatro años,
porque es una barbaridad, pero de pronto las editoriales al año
siguiente te cambian la tapa y te cambian cuatro ejercicios y los
niños van a trabajar y el libro ya es diferente y no tiene más
remedio que comprarlo. Entonces, bueno, consideramos que es
muy importante que los niños cuando entren en el colegio
sepan seguro que van a tener al menos los materiales de texto
como corresponde, vengan de la familia que vengan, porque
400 euros o 300 euros no se pueden gastar.
Por eso hemos hecho esa proposición no de ley, para que el
Parlament inste al Govern a ver si puede consensuar una
normativa que sea de obligado cumplimiento, pues para que los
centros tengan los libros y vayan pasando de alumno a alumno
y de año a año. Y nada más, ésta es mi proposición no de ley.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Ballester. Té la paraula el Sr. Camps, del Grup
Parlamentari Popular.
EL SR. CAMPS I CASASNOVAS:
Moltes gràcies, Sr. President. Compartim la proposta que
avui ens planteja Ciutadans. Entenem que l’educació ha de ser
un servei gratuït i que s’ha d’oferir a totes les famílies, i per
tant totes les mesures que vagin encaminades precisament en
aquesta línia de millorar el servei, de millorar la qualitat
educativa, idò sempre tindran el suport del Partit Popular.
A més entenem que aquesta proposta va en la mateixa línia
de la política de rescat de la ciutadania que està impulsant el
Govern, i per tant supòs que rebrà la unanimitat de tots. Tots
som conscients del que representa la cuesta de septiembre,
perquè ja la cuesta de enero és el de menys; la cuesta de
septiembre, quan un té fills en edat escolar, és terrible, i ho
comentava, 400 euros de llibres un fill, però si tens dos o tres
fills anam a 1.200 euros en un instant.
Per tant la nostra posició serà favorable a aquesta
proposició no de llei. Però una altra qüestió que m’agradaria
plantejar i que la Sra. Ballester ja ha dit és el tema d’instar o de
veure de quina manera la Conselleria d’Educació podria anar
implementant de forma progressiva llibres de text digitals, és a
dir, no fa falta tenir internet, si tens una tauleta i el llibre digital
és dins la tauleta, tu a ca teva, independentment que tenguin
internet o no podràs emprar aquell llibre, i açò suposaria
abaratir moltíssim els costos dels manuals que s’utilitzen a les
escoles. Per tant tal vegada podríem fer una esmena in voce en
el sentit aquest, de demanar al conseller d’Educació que faci un
esforç suplementari per tal d’anar implementant de forma
progressiva els llibres de text digitals. No sé si açò podria
millorar la proposició no de llei. En qualsevol cas crec que
aquesta ha de ser la línia que ha de seguir el Govern i per tant
nosaltres donarem suport a la proposta, plantejam aquesta
opció d’anar implementant els llibres digitals, i esperam que
aquesta proposta tengui el suport de tots.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Camps. Té la paraula el Sr. Aguilera de Podem.
EL SR. AGUILERA I CARRILLO:
Ens agrada, o almenys personalment li transmet la nostra
alegria avui, Sra. Ballester, que realment avui parlem (...) de
l’educació i dels llibres. Jo li voldria fer uns comentaris i
després a veure què opina al respecte.
La seva exposició fa referència a uns drets fonamentals, que
la Constitució recull en aquest cas l’obligatorietat de
l’educació, però també hauríem de fer present un treball, un
habitatge digne, i moltes vegades, per a la nostra desgràcia, la
realitat està molt lluny que realment aquests drets fonamentals
reconeguts a la Constitució no es compleixin. Per a nosaltres,
i segur que vostè també hi estarà d’acord, i tots els que som
aquí, la implantació de la LOMQE ha provocat una despesa
més per a les famílies, d’acord?, a causa dels canvis de
currículums i la implantació d’aquesta nova llei.
Volia comentar-li també, que m’imagín que segurament
s’ha informat, que la dotació per part d’aquesta norma...,
perquè jo no sé si vostè sap que des de fa molt de temps hi ha
unes instruccions del programa de reutilització dels llibres de
text i material didàctic, i per tant després ara podríem intentar
parlar sobre la primera part de la seva iniciativa, (...) que
aquesta almenys pensem que hi ha una norma, unes
instruccions que hi ha a més a més d’aquests programes de
reutilització. Tenim molt clar que aquests programes -vostè ho
ha comentat- han estat moltes vegades les mateixes famílies,
nosaltres com a professionals i a vegades les directives, amb
molt poc suport, no? És ridícul -i això són paraules també per
part de la FAPA-, es pírrica, es una burla, es vergonyosa la
dotació; per a aquest curs estem parlant de 200.000 euros; això
vol dir que tindrà l’opció, per a l’alumnat de primer, de 10
euros, de primària, d’acord?, i per a secundària, 13. Si anem a
un històric hauríem de recordar que per exemple el 2014, el
curs 14-15, per a primària hi havia 17 euros i 21 euros, i ja si
anem al 2011-2012 aquest import ascendia a 75 euros a
primària i a 100 euros a secundària. Per tant tenim molt clar, i
m’imagín que totes les forces que som aquí presents, que
aquesta dotació realment a aquest projecte de reutilització
necessita un impuls molt important, per després segurament
aquí els nostres companys del PSOE ens explicaran realment
com podem dotar realment d’una quantitat important, quan
veiem, i en parlam moltes vegades, que no hi ha doblers per
millorar les escoles i les infraestructures -ja n’hem parlat aquí
en diverses proposicions no de llei-, etc., etc. Ho tenim
perfectament.
També tenim molt clar, i això sincerament no sé si vostè ho
compartirà, almenys que el lobby de les editorials canvien cada
dos per tres, com vostè ha comentat, encara que legalment
haurien de mantenir cada quatre anys els llibres de text perquè
canvien qualsevol cosa. Per tant no és una qüestió que sigui el
govern o nosaltres com a poder legislatiu per intentar crear una
norma, sinó que realment en aquest cas les editorials són
responsables d’aquesta despesa, que és una barbaritat, no? (...).
Per tant, sincerament, si no hi hagués aquests canvis -ja ho ha
comentat fa un moment- idò potser els llibres podrien (...), però
120 CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015
jo penso, o almenys des del nostre grup, que les editorials són
responsables d’aquesta despesa que, dependent de les
comunitats, ascendeix, i dependent del cicle corresponent de
l’alumnat, a 300, 400, 500 euros. És una barbaritat, i el Sr.
Camps ha fet la costa de setembre, que realment han de fer
front a un material, a llibres, a roba, etc., i si tenen un, dos o
tres fills, idò la veritat és que això es fa complicat, i a més a
més m’ha agradat que el Sr. Camps hagi fet referència al rescat
de la ciutadania. Per fi, no?, sembla que el nostre vocabulari
d’aquest rescat de la ciutadania vagi calant en determinades
forces al respecte.
I ja quasi per acabar, però penso que és molt important,
cercant informació, i això em sap molt de greu, que és una mica
de fa un any, del 18 d’agost de 2014: “Así son las ayudas a los
libros de texto por comunidades”, no?, i això ens ho hauríem
de replantejar i veure com realment des dels grups
parlamentaris i instar el Govern, com en el cas per exemple
d’Andalusia i en el cas de Navarra allí és realment l’educació
gratuïta, i molt breument, si no li puc facilitar fotocòpia a vostè
i a la resta dels companys que som aquí, “Andalucía presta los
libros a todos los alumnos. Las ayudas en Aragón dependen de
la renta”. En el cas, per exemple, d’Aragó, destinen 2.600.000
euros en ajudes, repeteixo, 2,6 milions d’euros, quan nosaltres
som aquí parlant d’uns pírrics 200.000 euros; per tant... En el
cas, per exemple, d’Astúries, (...) euros; en el cas, per exemple,
de Cantàbria, entre 120 i 170 euros. Què més? Galícia, entre 90
i 180 euros, i així una quantitat, no?
Penso que..., i sincerament tenim clar que volem una
educació que sigui gratuïta per a tots, hem de ser conscients
que les retallades, l’austericidi de què tantes vegades hem
parlat, des de 2012 ho hem patit a educació i molts de nosaltres
hem sortit al carrer i ens hem ficat la samarreta verda no per les
nostres condicions laborals, sinó per aquests elements, per un
nou consens en l’educació, com comentàvem abans, i
sincerament a veure com podem esmenar o comentar aquesta
primera part, perquè està clar que volem el millor per al nostre
alumnat i sobretot per tenir molt presents aquelles famílies que
ho estan passant molt malament i que no arriben a tenir els
suficients doblers per intentar que els seus fills i filles puguin
anar a l’escola amb el material pertinent. Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Aguilera. Té la paraula la Sra. Busquets per deu
minuts.
LA SRA. BUSQUETS I HIDALGO:
Mirau, aquesta proposició no de llei pens que és com un
dard enverinat, perquè, clar, qui és el guapo que es pot oposar
a la gratuïtat dels llibres de text?, però és que, així com a
vegades la Sra. Olga Ballester diu “no ho entenc, no ho
entenc”, jo aquesta proposició tampoc..., em costa molt
entendre-la, i no és per la llengua en què està, perquè sí que
l’entenc, és perquè, com bé ha dit en Salva ara, des de l’any
2008 hi ha una ordre que regula la reutilització de llibres, que
això ho degué fer un pacte de progrés, no és vera? Hi va haver
aquesta regulació, eren èpoques més agradoses, i es donaven 75
euros per família, que si llevaves els llibres que es podien
reutilitzar i a més a més donaves aquests 75 euros, podies quasi
fins i tot donar l’abast amb el material.
Hem de dir que a les escoles, jo que també venc d’una
escola, també era un dard enverinat, perquè era una feinada, tot
i que la conselleria feia una dotació de professorat, donava
hores perquè un professor s’encarregàs del sistema, posar-lo en
marxa era una feinada, per descomptat molta gent s’hi va
adherir, sobretot crec que en els centres més conscienciats
econòmicament i també mediambientalment, i, bé, després, el
que hem fet ara, ara el que tenim és una misèria i és cert, les
instruccions que tenim ara són les instruccions publicades el
mes de març, on es donen 10 euros per infant que fa educació
primària i 13 per a ESO. És vera, és una misèria.
Clar, què passa? Dins el contingut de la iniciativa es diu que
la LOMCE parla de la gratuïtat dels llibres. Molt bé; a més de
fer una llei tan preciosa i fantàstica com han defensat, quan es
fa una llei es fa una dotació pressupostària, perquè el que no
pot ser és fer una llei i tenir engrunades i angoixades les
comunitats que vivim d’aquella mala dotació que ja vàrem tenir
quan vàrem tenir el traspàs de competències. Em direu els de
MÉS per Mallorca són monotemàtics amb el finançament, però
és que..., perdonau, no podrem fer res si no milloram el
finançament. I aquest repte clar..., en Salvà ens posa Andalusia,
tots sabem que sempre ha estat una comunitat que ha tengut
molt en compte el sistema públic i ha estat capdavantera en
sanitat, capdavantera en educació i capdavantera en aquest cas
en el sistema de beques. I l’altra és Navarra que té un règim
foral i un concert econòmic que jo ara mateix firmaria i en
faríem de meravelles!
I a més a més, també vull acabar aquesta intervenció,
n’Olga sí que ho ha plantejat això, i és que deixa..., aquest
programa de reutilització estaria sotmès així i tot als canvis
editorials, perquè les editorials han canviat molt més els llibres
des que hem inventat el tema de reutilització que els altres
anys. Perquè jo crec que..., en el meu temps estudiàvem amb el
mateix llibre cinc o sis o set o vuit anys, ens el passàvem de
cosins, germans i d’altres. I ara no, ara és un negoci, es un
lobby.
I el que vull manifestar també és que jo crec que hem de
treballar per eliminar els llibres de text i fer un revulsiu a
l’educació, que no és només fer uns projectes i uns tallers, sinó
fer un revulsiu que fins i tot..., això ha sortit abans, atendria
molt millor la diversitat, no necessitaríem aquests programes
que el que fan és segregar l’alumnat. Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies Sra. Busquets. Té la paraula la Sra. Sureda del
Grup Parlamentari El Pi.
LA SRA. SUREDA I MARTÍ:
Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Des d’El
Pi PROPOSTA PER LES ILLES veim que és molt important
pensar fórmules vàlides que responguin a les necessitats de les
famílies, en un moment de crisi com el que estam vivint.
CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015 121
El que no sabíem, si eren conscients des de Ciutadans, però
veim que sí, perquè ho ha comentat, que el problema dels
llibres de text també passa perquè les editorials s’han de
comprometre a no modificar els continguts curriculars cada
any. És una iniciativa que podem compartir, ja que és cert que
les famílies són les que pateixen més la crisi. Per exemple
comprar llibres per a un alumne de primària costa de mitjana
uns 350 euros. Però sabem que no només depèn dels centres
educatius, ni de què el Govern els obligui a reutilitzar els
llibres, si les editorials van canviant-los.
Si ho recordam, el 2008 ja es va iniciar un programa a les
escoles i funcionava i era bo, amb molta feina, però bo, ja que
des dels centres el treballaven i ajudava no només pel cost que
estalviava als pares, que no és poc, sinó també ajudava molt als
nins a ser responsables amb el material. També hi ha centres
que han fet programes per utilitzar tablets i no es necessita
internet a les cases si tenen el material dins, si tenen els llibres.
A més i mirant per als nins, els lleva un gran problema de
dolències físiques, perquè és inhumà el pes que moltes vegades
han de dur.
Ja ens agradaria també, com ha dit el Sr. Camps, veure com
els centres es van adaptant a les tablett perquè ja saben que
funcionen. Hi ha centres pilot amb aquests programes a les
nostres illes que ho poden afirmar.
Com molt bé s’ha comentat i nosaltres també som
reiteratius, sinó tenim un finançament adequat, senzillament
igual que a les altres comunitats, fa que no es pugui gastar el
que toca a la nostra. Dit això, mirarem com queda, però en
principi nosaltres hi donaríem suport. I si el Govern, en aquest
cas, o els grups que donen suport al Govern ho veuen bé, també
veurem com queda reflectit en el pressupost, perquè repetesc,
mentre no tenguem un finançament adequat, no veim factibles
tantes iniciatives. Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Sureda. Sr. Castells té la paraula.
EL SR. CASTELLS I BARÓ:
Moltes gràcies, Sr. President. Ara em gir per poder parlar
amb la Sra. Ballester. Em fet una proposta perquè es disposin
diferentment aquestes taules, espero que ho puguem fer ben
prest.
A veure, tal com està redactada aquesta proposició no de
llei hi votaré en contra, però crec que hi ha la porta oberta
perquè arribem a un acord, bàsicament perquè tinc por de sortir
en el diari. Sempre que els polítics volem sortir a la foto..., en
aquest cas jo imagino el titular: diputados aprueban poner en
marcha un programa que ya existe. I com de vegades també es
critica que els diputats no ens preparem prou els temes,
realment tal com està ara jo no la votaria per açò, perquè jo no
vull transmetre a l’opinió pública la idea que no sé que existeix
aquest programa i que aquest programa té una història i ja s’hi
ha fet referència.
Per tant, jo estic totalment a favor de la gratuïtat del
diguem-ne llibre de text, tot i que ara parlaré del concepte de
llibre de text, però crec que hauríem de reformular-ho d’una
altra manera, per no donar la sensació de què els diputats no
estem al corrent de les polítiques que s’han dut a terme en
aquest àmbit.
Respecte el concepte de llibre de text. A mi no m’agrada, jo
crec que el llibre de text és una cosa que s’ha de desterrar del
sistema educatiu. Sí que penso que el llibre és un objecte
important, per exemple el llibre de lectura, o algun altre tipus
de material didàctic o d’aprenentatge, aquí s’ha parlat de les
tablets, és a dir d’instruments que ens remeten a noves formes
d’aprenentatge, noves o antigues també..., el llibre de text jo
crec que realment i mirat fredament és un instrument molt
mediocratitzador de l’ensenyament. Aquesta és la segona
objecció que tinc.
I després també simplement invitar-los que els dimarts es
discuteix en el ple una proposició no de llei sobre programes
d’ajut a les famílies, on aquest s’inclou. I per tant, tal vegada
via esmena doncs potser es pot fer més èmfasi en la millor
dotació d’aquest programa i que seria una manera de confluir
en donar una via de sortida a aquesta preocupació que
compartim, que és fer passes fermes en favor de la gratuïtat de
l’ensenyament. Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Castells. Sr. Casanova té la paraula.
EL SR. CASANOVA I PEIRO:
Gràcies Sr. President. A mi m’agradaria dir-li...,
pràcticament el que jo li volia dir és el mateix que s’ha dit
abans, és que aquesta PNL demana coses que ja es fan, demana
coses que..., la creació d’un programa de reutilització de
llibres. L’Ordre del 2008 i l’Ordre del 2009 ja es posa en
marxa. El que passa és que aquest programa, com bé s’ha dit,
és un programa que funcionava però per mor d’una decisió
política, també s’ha deixat perdre.
Perquè realment si el programa es posa en marxa, amb una
dotació de 75 euros per nin i ara estam en una dotació, la
darrera dotació és per part del Govern del PP, de 10 euros,
doncs què volen que ús digui, què voleu que ús digui? Això va
a menys, estam llevant-lo. Per tant, demanam fer una cosa que
ja fem i que deixam perdre. Per tant, tampoc no s’acaba de
veure molt bé.
El que està clar és que nosaltres sí que estam a favor que es
reutilitzin els llibres, sí que estam a favor que s’utilitzin altres
tècniques que no siguin precisament els llibres de text. Ja ho
hem comentat abans, és a dir, a l’ensenyament, quan s’ensenya
amb competències no calen els llibres de text, es poden utilitzar
altres mitjans, es poden utilitzar tablets, es poden utilitzar altres
recursos.
S’han creat alternatives per part dels pares? Clar que s’han
creat alternatives. És a dir, el programa de reutilització de
llibres no és res nou. Tota la vida els llibres s’han reutilitzat
entre germans, els germans els han reutilitzat, els cosins se’ls
han passat, per tant...
122 CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015
Què passa ara? Ara tenim un problema molt greu i el
problema molt greu l’han creat les editorials. Les editorials són
el lobby més fort, les quals han estat punyint per poder canviar
de llibres. Què passa? Ara les editorials canvien cada dos anys
perquè així obliguen a això. Per tant, ens trobem en una
situació en què el banc de llibres ja existeix, el programa ja
existeix, tenim un problema de dotació. El problema de
dotació..., clar vostè demana aquí que es doti correctament, a
quina quantitat ens referim? No ho tenim quantificat, jo crec
que primer ho hauríem de quantificar, perquè no és el mateix
parlar de 200.000 euros que parlar de 2 milions d’euros. Això
ho hem de mirar d’una altra manera.
De tota manera, jo el que li volia dir també és que vostè
parla de què hay muchos niños que tenen problemes de
material. Cert, hi ha problemes, per mor de la crisi hi ha
problemes. Però per això, des d’aquest govern, en aquest
programa de rescat a la ciutadania s’aprova un fons
d’emergència social per atendre les necessitats urgents dels
infants, entre els quals prioritza donar resposta a les necessitats
immediates com són actuar en casos que arribin al centre amb
dèficit d’alimentació o dèficit de material escolar, per manca de
recursos de la familia. Per tant, aquest programa ja es fa, a més,
en situacions extremes ja s’actua.
Per tant, crec que la PNL en aquest moment, per una banda,
com bé diu el Sr. Castells, és aprovar una cosa que ja es fa, per
tant, pot ser un mica ridícul per part nostra. I per una altra
banda, la quantificació crec que ho hem de deixar per al
moment de l’actuació pressupostària i, si de cas, sí que
compartesc la idea que en la PNL que es tractarà dimarts al Ple
sobre aquestes mesures, hi puguem introduir esmenes per poder
millorar aquest (....).
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Casanova. Sra. Ballester, té la paraula per cinc
minuts.
LA SRA. BALLESTER I NEBOT:
Sí, bueno. Gracias. Bueno, yo creo que se ve que no me he
explicado muy bien. A ver, está claro que lo ideal sería tener
todo el mundo tablet, es que me habéis dicho que, “no las
tablets...”, obviamente, ojalá tuviéramos tablets, ojalá no
existieran los libros de texto. Eso por un lado.
Segundo, las editoriales cambian cada dos por tres las tapas,
los cuatro ejercicios y venga libro nuevo, bien. ¿Qué ocurre si
hay una reutilización de libros? Primero, se puede hacer un
programa donde las familias dan lo que valen los libros, por
ejemplo, en el caso de primero de ESO y ya está, y no vuelven
a dar nada. ¿Por qué? Porque han comprado los libros y esos
libros que han comprado pasarán al año siguiente todos al
siguiente niño, y los de segundo a los de primero, y los de
tercero a los de... o sea, que empezar el programa se puede
compartir con las familias, tú das un depósito, y los de primero,
segundo, tercero, cuarto, primero de bachillerato, segundo de
bachillerato comprar los libros, y a partir de ahí, que puede ser
una ayuda por cada familia de 75, no sé lo que hay ahora, 10
euros, se puede subir un poquito, pero ese depósito se devuelve
a las familias si los libros han sido retornados. Pero como hay
familias nuevas que empiezan en el programa, entonces,
realmente hay... las familias ponen una vez el dinero, y ya está,
y se les devuelve.
O sea, hay sistemas para que el Estado no tenga que pagarlo
todo...
(Se sent una veu de fons inintelAligible)
Exacto, y se reutilizan todos, que las editoriales cambian los
cuatro... pues se fastidian porque tenemos nuestro centro ya
tiene los libros, ya puedes tú cambiarlos, me da igual.
¿Qué ocurre? Que hoy por hoy todavía se usan libros y cada
año las familias es una angustia septiembre. Yo creo que lo que
esta PNL recoge, claro que existe la reutilización de libros
desde hace mucho tiempo, pero así va, unos centros no lo
tienen, otros sí, no bastan, cada centro se apaña como puede.
Yo creo que es importante que se haga una normativa para que
una familia que entre en un centro sepa que va a tener los libros
gratuitos, pero con corresponsabilidad, es decir, dejas un fondo
que se te devolverá al final cuando devuelvas los... nada,
cuando los vayas devolviendo. O sea, que al Estado no le
costaría esos 2 millones porque va a pagar todos los libros cada
año a todos los niños, no, la familia pagará sus libros y ese
fondo se le devuelve al final, porque cada año hay una familia
que empieza.
Entonces, creo que es un problema que existe, es un
problema muy gordo para las familias y es un problema que
merece la pena intentar resolverlo mientras nos llegan las
tablets, mientras nos llega todo lo que nos tenga que llegar de
innovación, pero es que no podemos negar que es un problema
que existe, de verdad os lo digo, que los que no pueden las
familias y que nos encontramos cada año en los centros que no
tienen libros. ¡Es que no deberían haber libros! ¡Ojalá! Ojalá
tuviéramos tablets, pero es que los hay.
Además, eso haría que las editoriales aunque cambien las
cuatro tapas y las cuatro cosas, pues, no se les comprarían los
libros porque ya los tenemos.
Creo que es una buena proposición no de ley porque creo
que es solucionar fácilmente, que no costaría tanto si hay una
corresponsabilidad de las familias y que ayudaría muchísimo a
los centros y muchísimo a los padres. Bueno, yo no tengo más
que decir, solamente que es un problema real y que creo que es
una cosa fácil de resolver si nos ponemos todos a ello. Gracias.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Ballester. Passam a votació.
EL SR. CAMPS I CASASNOVAS:
Sr. President, una qüestió...
EL SR. PRESIDENT:
Una qüestió d’ordre.
CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015 123
EL SR. CAMPS I CASASNOVAS:
...una qüestió d’ordre. Jo havia fet una esmena in voce, no sé si
quedaria acceptada i...
EL SR. PRESIDENT:
Ho ha dir la Sra. Ballester.
EL SR. CAMPS I CASASNOVAS:
... jo també demanaria a la portaveu de Ciudadanos, atès que jo
crec que quasi tothom està d’acord amb l’esperit de la PNL, si
poguéssim o si pogués reconsiderar la, la...
(Se sent una veu de fons inintelAligible)
... exacte, l’escrit literal i poguéssim arribar entre tots a un
acord en aquesta qüestió.
I demanar cinc minuts, si la portaveu, lògicament, de
Ciutadans ho vol.
EL SR. PRESIDENT:
Aquí hi ha d’estar d’acord la Sra. Ballester, òbviament, i
també hi han d’estar la resta per si hi ha una transacció en
aquesta proposició. Per tant, si voleu que aturem tres minuts
per... com trobeu.
Sra. Ballester, vostè és la primera que ha de dir si està
disposada...
LA SRA. BALLESTER I NEBOT:
Sí, sí... jo el que vull és solucionar un problema real que hi
ha ara. Si he de redactar d’una altra manera perquè algú troba
que no és adient el text...
(Se sent una veu de fons inintelAligible)
... o sigui, la finalitat de la proposició no de llei és no fer un
programa, sinó que sigui, que es posi en marxa en els centres.
EL SR. PRESIDENT:
De totes maneres per modificar hi ha d’haver unanimitat, o
sigui, que si no hi ha unanimitat ja podem passar a votació. Sr.
Aguilera, té cap...?
EL SR. AGUILERA I CARRILLO:
Jo l’únic que volia dir és que si volia fer una esmena per
què no l’han presentada per escrit per poder-la mirar? És que
és això, una esmena in voce es fa quan es modifica qualque
cosa que un s’adona que ho ha fet malament, però canviar el
redactat, haver presentat una esmena i ho haguéssim mirat tots
més tranquilAlament, crec.
EL SR. CAMPS I CASASNOVAS:
El Reglament, perdó..., permet...
(Se sent una veu de fons inintelAligible)
... no, és a dir, l’esmena podria ser...
EL SR. PRESIDENT:
Sr. Camps, Sr. Camps, hi ha d’haver unanimitat. Per tant,
entenc que...
EL SR. CAMPS I CASASNOVAS:
No, no, l’esmena l’ha d’aprovar el grup proposant de la
PNL.
EL SR. PRESIDENT:
No, Sr. Camps...
EL SR. CAMPS I CASASNOVAS:
No?
EL SR. PRESIDENT:
... no és una esmena... hi ha d’haver unanimitat per..., és una
modificació del text.
EL SR. CAMPS I CASASNOVAS:
Llegiré el que podria ser l’esmena i si no hi ha unanimitat,
idò no; és a dir, l’esmena..., jo posaria: instar la Conselleria
d’Educació a fer un esforç pressupostari per tal d’anar
implementant de forma progressiva els llibres de text digitals.
EL SR. PRESIDENT:
Bé, interpret per les cares que no hi ha unanimitat.
LA SRA. BUSQUETS I HIDALGO:
No, jo vull explicar que ens envien l’ordre del dia amb dies
d’antelació, si no podem anar revisant el registre, i si s’ha de
fer una esmena, idò, es presenta, tenim temps de mirar-la i ara
no hem de fer aquí jazz parlamentari. Em sap greu, jo no ho
accept.
EL SR. PRESIDENT:
Per tant, passam a votació.
Vots a favor de la proposició tal com està? 5 vots a favor.
Vots en contra? 6 vots en contra.
Per tant, queda rebutjada la proposició.
I sense haver-hi més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió.
124 CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS / Núm. 7 / 15 d'octubre de 2015
DIARI DE SESSIONS
DEL
PARLAMENT
DE LES
ILLES BALEARS
Redacció i Administració
PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
C/ Palau Reial, 8
07001 PALMA Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma