I)klftt'/ir.. /«' dt matxdfUOOO EIS 4 CANTONS

El "diari" de Sant Cugat

mm, 327 A*y VII

225 ptos.

Sumari

44.864 santuugatcncs poden participar a les

eleccions generals d'aquesl diumenge

Pàgim*9al0

Segons l'Ajuntament, la canalització de la riera de Can (iatxet acabarà el 31 d'abril

Pàgina 17

El sènior femení del Glub Voleibol SC no disputarà finalment la

promoció ascens Pàgina IS

Mor als 80 anys cl químic i historiador

Joan Auladell i Serrabogunyà

Pàgina 2H

Els empresaris opinen que la formació

no s'adequa al mercat laboral

Pàgina 34

La historiadora Montserrat Rumbau

escriu cl llibre 'Sant Cugat 100 anys*

Pàgina 37

EIS 4 CANTONS el "diari" de Sani Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts espectacles...

i tot per TRUCA I

INFOBMA-TTN (l'any)

10.800 Dtes TEL. 93 589 62 82

Coll Fava es desespera per l'augment d'accidents

Per Recasens^ £A$sociacw de Veïns "s'haprecipitat" col·locant banderoles reivindicativa

l-Ji/nri/rl i piigna 16

Benedicció multitudinària del recentment restaurat orgue del Monestir

LI organista de la catedral de Tarragona ofereix el primer concert després de la benedicció

Pàgina 29

?

SiSTBMES Df SEGURETAT

PORTES BLINDADES I CUIRASSADES

CAIXES FORTES

•

SISTEMES CONTRA

INCfiNJ

CONTROL D'ACCÉS

AUTOMAIISMES

'ORIES

LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ EN CAIXES FORTES

SISTEMES 0Í SEGURETAT

Av. Lluís Companys, 50 (Abans Alfons Sala) SENSE Fil [VIA RADIO) rel. 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Vallès

GARRIGA A L u a t m i i n i í *

Taller, fabricació pròpia

Exposició i venda C. Xerrlc, 2

(PI.AjunTament) Tel /Fax 93 075 29 02

Oficines I exposició

Crta. Cerdanyola, 67-71 Tel7Fax93 589 18 78

06190 Sant Cugat del Vallès

EIS 4CÀNTQNS (MUB DEL^UBSCRIPTOR

LEO BASSI DOMNA De la imatge a la veu

presenta

Instintos «Bàsicos

tasevaésunafan ie un moment «repeítblea

£/s nostres instints són essencials per a l'equilibri psíquic, però no els podem expressar. Llavors Inventem elj<>c, l'hu­mor. Quan més organitzada és la vida, segura, ntioltal I prevhlble, més necessitem d'aquests jocs forts i humor primari.

LEO BASSI

Bosstiia descobert M poder dels senti­ments I ha après a provocar+los I a manipular-los al seu criteri. La por, el fàstic, la tendresa o el desconcert aflo­ren gràcies a la màgia d'aquest agitador de sensacions.

EL PERIÓOICO

l'iwsi.i musica i dansa is lu^onm ,MI I in espectacle en que el mestissatge de cul tu n»

i la donn actuen com a eix vvrtebrador

.&mm GoMiAfrrftwl

Allteatrweu {Sala Xavier Fàbregas)

C/Terpl, 26 • -Barcelona

D i s s a b t e 11 d é m a r ç , a l e s 2 2 h D i j o u s 16 d e m a r ç , a l e s 2 1 . 3 0 h

li visitant ijtiudtrti d'una col·lecció de maquinàna tèxtil excep­

cional i única a t atahmya. tant per la seva qualitat tècnica com

pel seu estat de conservació.

•C'expostaó recrea l ambient de la fàbrica, et brogit i et moviment

de la màquina de vapor, els telers i les màquines de filar, la iida

quotidiana dels treballadors, així com les tensions iiscudes.

» ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82- de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

OS 4 CANTON

^ ^ ^ j wm El tema de la

setmana Divendres, 10 de marc del 2000

P a t r i m o n i

•• íHWnBiiMi—imiiiF—-"••"• "•••-

Vista aèria del jaciment de T època medieval de Can Rabelta, situat al costat de r Hospital General de Catalunya, a Mira \ol i OlO / / / A Mh STRKS

Un viatge al passat de Sant Cugat La ciutat disposa d'una nova Carta Arqueològica que recull 89 jaciments d'èpoques diverses

ESTER CASTANYER

Sant Cugat compta des d'aquest mes amb una nova Carta Arque­ològica que recull els diversos ja­ciments trobats a la nostra ciutat. La Carta,una iniciativa de l'A­juntament que ha dut a terme el Grup d'Estudis Locals, recull un total de 89 jaciments d'èpoques molt diverses que van des de la prehistòria fins a la modernitat. El projecte de fer una nova carta arqueològica va sortir l'any 1997, quan la Comissió de Patrimoni va posar de manifest la necessitat d'actualitzar la Carta feta ante­riorment per la Generalitat, un

document de l'any 1988 en què constaven només 22 jaciments dins el nostre terme municipal. A partir d'aquesta proposta, i des­prés d'aconseguir l'aprovació de l'Ajuntament i de la Generalitat, els arqueòlegs santcugatencs Jor­di Aguelo i Alba Rodríguez, i l'his­toriador local Domènec Miquel, van iniciar un procés de recerca i investigació que ha culminat en aquesta nova Carta. "Això no és només una actualització de les fit­xes que ja hi havia", explica el president del GEL, Jordi Casas, "amb aquest estudi s'han anat descobrint nous punts d'interès i s'han fet prospeccions. El rç-sultat és una carta nova". D'altra

banda, Casas afegeix també que "aquest document hauria de ser un instrument per poder desen­volupar una política patrimonial correcta, ara sabem quins són els

Casas: "Això hauria de

ser un instrument per

desenvolupar mm

política patrimonial

correcta"

punts d'interès i es podran tenir en compte per tal que el creixe­ment urbanístic no malmeti llocs que requereixen una protecció

prèvia . Una de les principals aporta­

cions de la nova Carta Arqueolò­gica, que s'ha presentat en paper i en CD-Rom, és l'inventari dels diferents jaciments d'origen me­dieval-prop d'una cinquantena-, que no etsaven inclosos en l'an­terior Carta. D'altra banda, tam­bé cal destacar el descobriment de noves restes d'època romana que segons Casas, "han posat en evidència una important presèn­cia romana a la zona, tal com ja se sospitava". Pel que fa a la res­ta de jaciments recollits en aques­ta Carta Arqueològica, n'hi ha 6 d'època prehistòrica, 10 del perí­ode ibèric, 5 d'època tardoantiga,

i hi ha també 20 punts d'interès d'època moderna. Aquestes da­des posen de manifest una gran desproporció entre les restes tro­bades dels diferents períodes, una desproporció que segons l'ar-queòloga Alba Rodríguez, respon a "la dificultat de localitzar ma­terials d'èpoques més antigues, que acostumen a estar més ente­rrades i sovint no són fàcils de de­tectar sense una excavació". És per això que des del Grup d'Es­tudis Locals han comentat que aquesta no és una carta tancada sinó que s'hauria d'anar actualit­zant d'una forma periòdica per­què sempre poden sortir coses noves.

Ofertes recomanades

CENTRE DE LA IMATGE Píoço del Or. Galtes, 9 - TeL 93 675 56 74 - Sant Cugat

Santa Maria, 14 TeL 93 675 57 24 |digital H teu distribuïdor de cameres point' / material digital Kodak a Sant Cugat

N·fn&lrf·ro 3&90Qf*tt.(tm<·<ctM>

Setmana ELS /CANTONS Divendres, 10 de març del 2000

El p r o c é s

La Carta revela l'existència de 67 nous jaciments respecte a la Carta del 1988

La recerca d'aquestes restes ha durat poc més d'un any

E.C. - Sant Cugat -

La nova Carta Arqueològica de Sant Cugat recull un total 89 jaciments de diferents èpo­ques i situats tots ells dins el nostre terme municipal. Aques­ta xifra, que representa la in­corporació de 67 nous jaciments respecte a l'anterior document de l'any 1988, és el resultat de més d 'un any de recerca i de treball de camp dut a terme per t res inves t igadors del G r u p d 'Estudis Locals.

Des de l'any 1997, quan la Co­missió de Patr imoni de l'A­j u n t a m e n t va destacar la ne­cessitat de revisar la Carta ja existent, s'ha seguit tot un pro­cés de recerca que ha anat a cà­rrec dels arqueòlegs Jordi Ague-lo i Alba R o d r í g u e z , i l'historiador Domènec Miquel.. La feina d'investigació va co­mençar cap a l 'octubre del 98 i ha durat gairebé un any. Du­rant aquest període, els autors de la carta arqueològica han ha­gut de dur a terme dues tasques bàsiques: la documentació i la feina de camp. En primer lloc va ser necessària la recerca bi­bliogràfica i de tot tipus de do­cuments relacionats amb jaci­ments existents a Sant Cugat. "Aquest ha estat el treball més llarg, sobretot perquè cap dels tres ens hi dedicàvem de ma­nera exclusiva i algunes coses

IM nova Carta ha anat a a'irrec de tres s'han allargat una mica", expli­ca Alba Rodríguez. Per aquest procés de recerca, els tres in­vestigadors van fer un buidatge de tota la documentació escri­ta, publ icada o inèdi ta , però també van recórrer al testimo­ni de persones aficionades al tema o al d'arqueòlegs que ja havien treballat anteriorment a Sant Cugat. D'altra banda, i un cop finalitzada l 'etapa de re­cerca, la segona fase del pro­jecte va ser el treball de camp, que es va allargar durant tres mesos. "L'objectiu d'això era confirmar que les dades que te­níem eren certes", explica Ro­dríguez, "el que vam fer va ser anar als diversos llocs i consta-

investigadors del GEL FOTO: X.I..

tar les notícies que ens havien donat, veure si trobàvem res­tes o si podia existir alguna cosa, però sense eines perquè no es va excavar, el que vam fer va ser pentinar el camp i buscar trossos de ceràmiques, restes o qualsevol indici que indiqués que allà hi podia existir algun jac iment" . El resultat de tot aquest procés és una carta ar­queològica que conté el nom i l 'emplaçament de cada un dels jaciments, una descripció sobre el tipus de jaciment i sobre les restes que s'hi han trobat, una cronologia, i d iversos docu­ments complementaris com ara fotografies o plànols del lloc on estan situats els jaciments.

D e s c o b e r t e s

Ek jaciments medievals i romans són un element

destacat de la nova Carta

E.C.

Els jaciments d'època medieval són una de les principals aportacions de la nova Carta Arqueològica. El document, presentat ara fa unes set­manes, recull també l'existència d'algunes restes romanes recent­ment descobertes i inclou la gran majoria d'ermites de la ciutat que tampoc formaven part de l'anterior Carta Arqueològica de Sant Cugat.

En total són 47 els jaciments d'è­poca medieval documentats a la nos­tra ciutat.La incorporació d'aquests jaciments és un dels aspectes més a t a c a t s de l'estudi, ja que fins ara, a q u e s t ites no formaven part de l'inventari arqueològic municipal.

Segons ha explicat l'arqueològa Alba Rodríguez, "la recerca d'arqueologia en època medieval és una cosa bas­tant recent. Actualment es treballa molt aquest període des del camp de l'arqueologia, ja que és una època que pot donar molt de si. És per això que nosaltres l'hem incorporat a la nova Carta". Rodríguez ha comen­tat també que una bona part del pa­trimoni medieval són cases o ma­sies que s'han conservat fins avui, i que potser moltes d'aquestes cons­truccions provenen d'èpoques més antigues tot i que això no s'ha pogut determinar. A banda dels jaciments medievals, la renovació de la carta ar­queològica ha permès descobrir tam­bé l'existència de nous jaciments d'origen romà que fins ara no es co­

neixien. Un d'aquests nous punts d'interès està situat al costat de l'Ar­xiu Nacional de Catalunya i va ser descobert gràcies a la informació fa­cilitada per una persona que, segons va explicar als tres investigadors, ha­via sentit a dir que allà s'hi havien trobat teules romanes. "Aquest ja­ciment és interessant perquè no es coneixia, nosaltres hi vam anar per veure si era veritat que allà hi po­dien haver restes i vam poder ob­servar que en un dels talls del ca­rrer es veia en secció un paviment tallat.

Per acabar, un darrer aspecte des­tacat de la nova Carta Arqueològica és la incorporació de totes les ermi­tes que existeixen als voltants de Sant Cugat, com són Sant Medir, Sant Vicenç del Bosc o Sant Adju-tori. "Nosaltres creiem important que totes aquestes esglésies esti­guin dins la Carta Arqueològica" ex­plica Rodríguez, "no és que siguin noves com a jaciment descobert, ja se sap que existeixen aquestes er­mites, però creiem que no està ex­plotat el seu vessant arqueològic".

IMstat de jaciments

• Bobila de Santa Maria (neolític) •Bosc de Liaceres (iberoromà) •Ca n'Ametller i església

St. Llorenç de Fontçaçada • Camí carretera d'Horta a

Can Borrell (romà) • Camí de Can Monroany

(romà) • Camp de la Figuera

(romà) •Can Bada! (medieval) •Can Baàter (medieval) • Can Bell (medieval i mo­

dern) •Can BeHet (romà, alt imperi i medieval) •Can Borrel (baixa edat mitjana) •Can Burra» (medieval t modern) •Can Busearons (medieval) •Ca» Gabassa (medieval i modern) •Can Cadena (medieval i modern) •Can Calders (medieval i

modern) •Catí Ganyameres (medie­

val) • Can d« l'Aire (medieval i

modern) •Can Domènec (romà) • Can Fatjó dels tirans (pri­

mera edat del ferro) • Can Graells (ibèric i romà) • Can Jané (medieval) • Can Marcet (medieval, i

modern) • Can Marcet (romà) • Can Matas (medieval i mo­

dern) • Can Monmany (medieval) • Can Rabella {medieval) • Can Sola (medieval i m&-

dern) , •CanTraba! (medievals

• Can Vilallonga - St, Ce­brià d'Aíguallonga (medieval)

• Can Vullpalletcs (ibèric i romà)

• Can Vuiipallçres (medie­val)

• Carrer Alfons el Magnà­nim (ritmà)

• Carrer de i* Avet (romà tat" doantic)

• Carrer Fedanc» (romà) • Carrer Llaceres (romà) •Carrer Oceà Pacífic

(romà) • Carrer Pedraforca (fbero~

• Església de St. Sever (me­dieval)

• Forn de calç del tu«S de la Torre Negra (modern)

• Forn de St. Adjntori (abans ibèric; romà?)

•Llac del parc Central • Mas Fuster (medievali mo­

dern) • Mas Roig (medieval i mo­

dern) • Molí de Can Calopa (me­

dieval i modern) • Molt de la Via (medieval i

modern) • Monestir de St. Cugat

(romà i medieval) • Monmany 35 (antiguitat

tardana) • Paratge de Can Borrel

(iberoromà) • Pedrera de Campanya

(romà i medieval) • Pedrera de Coll Fava

(romà i medieval) • Pont de Can Vernet (me­

dieval) • Puig Madrona (ibèric) • Ronda Nord (romà) • Sant Adjotori (medieval i

• Castell de Canals • Centre Borja (romà) • Condiesel • Cova de la Torre Negra

(cak&lítk i bronze antic) • Embassament al Torrent

de Can Vilallonga (descans gat)

• Ermita • Ermita de Ja Salut (tard*

antic i medieval)

• Sant Cebrià de Valldoreix

• Sant Domènec - El Colo­mer

• Sant Francesc (romà) • Saot Josa de Mora (me­

dieval) • Sao* Martí de Bosquerons

(medieval) • Sant Medir, crmka i pa­

ratge (medieval) • Sant Fere d'Oceavü (me*

(Íbèrkt romà i medieval) • Sepultures de Can Badal

(medieval) • Sepultares deí mas Janer

4e^ mas Roig

• Sit|a de Can Xandri /»<?-ífa. #' •'iarre rsíCETíM

• %.r^ «s |a jfçrfe Negra (pntóstèm ititiròmmè}

• Tttfé d-íel WJ^ftçt (medie­val) . , . "'-' - / ,

• UrbsatétaEÉçié F-olb Alfa

* 1

ékft • Yïató (ibtm romà) •Vil·la romana Can Cabas-

sa • Vil·la rojpamdeí Mas

^ - x * A ' -

ElS /CANTONS Divendres, 10 de març del 2000 Setmana

E n t r e v i s t a

Gemma Foj. Arxivera municipal

"La Carta permetrà tenir un control sobre els jaciments i que no es perdin

E.C.

Amb un total de 89 jaciments comptabilitzats, la nova Carta Ar­queològica de Sant Cugat amplia molt el coneixement de la història i el passat de la nostra ciutat. D'al­tra banda, segons Gemma Foj, ar­xivera municipal, aquest document permetrà també controlar i recupe­rar bona part d'aquestes restes, evi­tant que es perdin alguns dels jaci­ments.

- Quin és l'origen de la Carta? - Va ser a partir de la comissió de

patrimoni de l'Ajuntament, que va posar de manifest que la Carta Ar­queològica que existia sobre Sant Cugat estava incompleta, s'havia vist des de sempre que en compa­ració amb els municipi del voltant Sant Cugat tenia molt pocs jaci­ments, quan precisament la presèn­cia de les runes romanes que hi ha al Monestir i d'altres que s'han tro­bat donaven a entendre que hi ha­via molts més assentaments. El que es va proposar va ser l'actualització de la Carta Arqueològica que havia

fet la Generalitat l'any 1988, en què constaven un total de 22 jaciments.

- 1 com ha variat la situació? - Home, ara ja és més important

Han sortit nous jaciments romans, que confirmen que la presència ro­mana a la ciutat havia estat impor­tant. Després el gruix dels que s'han inclòs són els medievals, que mol­tes vegades tenen restes anteriors però que estan formats generalment

Foj: "La Carta

permetrà canviar el

discurs històric "

per masies, i si no es poden fer ex­cavacions, és molt difícil saber-ho.

- Quina és la utilitat d'aquesta Carta?

- El primer és posar una mica d'ordre en el patrimoni cultural. Nosaltres tenim un patrimoni cul­tural que es veu de seguida. A ban­da del Monestir, hi ha masies, er­mites, cases d 'un cert interès,

edificis amb interès artístic o histò­ric demostrat, però faltava aquest aspecte arqueològic. Com que a Sant Cugat el procés de creixement i de construcció és bastant ràpid, hi havia el perill que es perdessin mol­tes d'aquestes restes si no s'hi po­saven les bases. Ara, aquesta Carta permetrà tenir un control sobre el ja-cimenst perquè no es perdin , una persona que vulgui fer un projecte d'obres en una zona de possible in­terès arqueològic, haurà de contro­lar el moviment de terres per si sur­ten restes i almenys el que surti en aquella zona no es perdrà.

- A qui serà útil? - Es una eina de consulta per a

gent molt especialitzada com són els arqueòlegs. El que sí que es con­sultarà seran els resultats de les ex­cavacions i prospeccions que es fa­cin, que és el que aportarà dades als historiadors. També serà una eina que es farà servir molt a l'àrea d'Ur­banisme, per la concessió de per­misos d'obres.

- I per exemple, a les e§coles? - Potser els queda una mica lluny,

no hi ha cap gran jaciment que pu-

Gemma Foj espera que els estudiosos locals puguin treure profit d'aquest estudi F: X.L.

gui utilitzar-se més didàcticament, visitar-lo, etc. El que sí que per­metrà és canviar el discurs històric sobre Sant Cugat, ja que ara ja po­drem parlar una mica més de la presència dels romans i potser, a partir dels plànols que s'han aixecat, es podria fer una idealització de les vil·les romanes de per aquí. Això seria molt útil per a les escoles.

- Aquesta Carta ha ampliat molt el coneixement històric de Sant Cugat?

- Sí, de moment ja ha servit per confirmar la hipòtesi que Sant Cu­gat no estava aïllada, que no era un cas a part en referència a la resta de municipis sinó que estava, per exemple en l'època romana, igual

de poblada que altres llocs. Han sor­tit vil·les romanes importants com la de Can Cabassa, que ja es coneixia, o unes altres al costat de l'Arxiu Na­cional, que de mica en mica aniran donant resultats, a mesura que se'n vagin estudiant els materials.

- Es preveu desenvolupar més la Carta, per exemple, fent exca­vacions?

- De moment no n'hi ha previs­ta cap, però sí que es vol que la Car­ta es pugui desenvolupar en aquest sentit. No considerem que sigui una carta tancada, s'haurà d'anar am­pliant, però això dependrà de les excavacions que es puguin fer i de l'interès dels estudiosos. Esperem que treguin fruit d'aquestes dades.

C o n c u r s O s c a r s 1 9 9 9

Èi! du c El 26 de març vinent es donaran els Oscars 1999, en la seva 72a edició. Amb aquest motiu proposem als nostres lectors

la travessa següent (només es pot escollir una de les cinc opcions en cada apartat):

MILLOR PEL·LÍCULA:

America» Beaaty LaRriltaverde

Et sexto seftthlo

La$noaimd«tacas>iiela$t&*

««lema

MILLOR ACTRIU:

Keiyl Streep (Música det corazófl)

ttilary Swanfc (Soys don't ery)

Antiette Beníng (American Beauty)

fonanne Moore (The entj of the affair)

Janet ttcTeer (íuwbteweeds)

MILLOR DIRECTOR: Í (Bftíng Oohn Malkovich)

ínormasde ta...)

SttttHetües (Awedeaa Beauty)

M, ttf^Sfcyaau&R (Rsexto sentido)

MILLOR BANDA SONORA:

Tfcomas Kewmaa (American Beauty)

John WiltJams (Us cerrfeas de Àngela) lohQ CorigMarto (H violin rajo)

Rzcttel Portman (Las rtormas de la casa de la sidra)

Gabriel Yared (Et tatento de Mr. Ripley).

I Només cal que empleneu tes vraagss dades «i^ajiwstj^pó ]_ el feu |njbar_al dfi»^ fins aljJjyeridres_24 dej«ar£

NOM- : _

ADR£ÇA-

P08LACÍÓ T R A V E S S A :

MILLOR ML·LÍCULA

MILLOR DIRECTOR

MILLOR ACTOR

TEÜF0N.

MILLOR ACTRIU

MILLOR BSO

MHIOR ACTOR:

Rkhtttf farnsworth (Una historia verdadera),

Stm ftm (Acordes y desacuerdos) KevÍR Spacey (American Beauty)

fetfseii Crowe (El dilema)

Qtmti Washington (Huracan Carter)

f/S posseïdors d'un sisè sentit que puguin enfarinar amb més precisió com pensen ris més de 6*000 acadèmics americans podran obtenir atotín d'aquests premis:

1. thmmotxitía de Toy$toty2, obsequi de Baena Vista International Spain

2. Tres BSO originals: £1 talento de Mr. Mptey, Acordes y desacuerdos i El hombre bk&ttenario, obsequi de Sony Músic

3. Pòsters de tes pel·lícules de moda, com Humçàn Carter. 4. imrades per als cinemes Verdi de Barcüona.

cfb

EIS4CANT01>$ el "diari" de Sant Cugat

C/ $A«T ARTOM, 44-44 $AHT CUüAT

Setmana ELS-ÍCANTOP© Divendres, 10 de mare del 2000

E n q u e s t a

Sap si a Sant Cugat hi

ha gaires jaciments

arqueològics i si estan

ben conservats?

La nova Carta Arqueològica de Sant Cugat posa de manifest que a la nostra ciutat

hi ha 89 jaciments coneguts actualment. La major part de la població, però, no té

coneixement clar de tot aquest patrimoni. Una gran majoria afirma que sap que

existixen diversos jaciments, però poques persones saben situar-los o dir de quina

època són. D'altra banda, tothom coincideix a dir que caldria dedicar més esforços

a conservar i donar a conèixer les restes trobades a Sant Cugat.

MARTÍ MORANTK

48 ANYS

ADMINISTRATIU

"Se que hi ha restes al Monestir, que ja fa temps que estan con­servats i crec que al claustre ara hi han trobat restes romàniques. Su­poso que l'Ajuntament anirà fent el que calgui per recuperar-les".

SÒMA H K R R A

23 ANYS

ARQUEÒI.OGA

"Sé que a Sant Cugat hi ha bas-tantes restes arqueològiques. Però jo crec que s'hauria de fomentar més, que l'Ajuntament es preo­cupés més per la conservació i que es facin més excavacions".

MIREIA NAVARRA

23 ANYS

H I S T O R I A D O R A DK L'ART

"Sé de l'existència de molts ja­ciments que s'estan estudiant i d'altres que no s'han aixecat, però jo crec que es podrien investigar més i també posar-los al desco­bert, donar-los a conèixer".

ANDRÉS T E N G R A

25 ANYS

H I S T O R I A D O R DK L'ART

"Sé que hi ha diversos jaciments, com Can Cabassa o el de l'Arxiu. Pel que fa a la conservació, crec que s'haurien de fer més coses, ja s'hi fa alguna cosa, però s'hi hau­ria de fer molt més".

MONTSERRAT V I D U .

56 ANYS

ESP. CIÈNCIES HUMANES

"Sabem que n'hi ha bastantes, però hi ha hagut moltes expolia-cions fins ara, s'han produït de­sastres. Sobretot cap a la banda de l'HGC, on hi havia molta cosa romana".

AM U.IA PONS

51 ANYS

INFERMERA

GUIU.KM VIRGILI

70 ANYS

ENGINYER INDUSTRIAL

A D O L F PRIANTE

35 ANYS

P I N T O R

FRANCESC ORRIOLS

49 ANYS

C O M P R E S

IVAN PENAS

19 ANYS

E S T U D I A N T

"Jo he fet algun curs d'història de Valldoreix, i també sé que a Sant Cugat hi ha restes al Monestir i a Valldoreix a l'ermita de Sant Ce­brià. Hi ha coses, però suposo que sempre es pot fer més".

"Home, de jaciments arqueolò­gics de la prehistòria no en recor­do cap, però sí que hi ha esglé­sies romàniques i alguna altra cosa. El que penso es que en aquest tema hi ha moltes coses a fer".

"Hi ha moltes restes, però caldria cuidar-les més perquè n'hi ha que estan molt malmeses, com el forn ibèric o Sant Adjutori, o com el castell de (lanals, que s'hauria de tancar".

"Sí, hi ha llocs com la Torre Ne­gra, el forn ibèric i molts d'altres. El que crec, però, és no es fan prou coses per conservar aques­tes restes, caldria fer-hi molt més".

"Sé que a Sant Cugat hi ha al­gunes restes arqueològiques, so­bretot a la zona del Monestir, però la veritat és que conec llocs com Tarragona. Potser aquí s'hauria de donar a conèixer més".

<%/ y^(t"j-?i Distribució a totes les llars %•; i establiments del municipi

Hi sortirà tota i 'actívítat de !a ciutat

Dades d'interès i la millor cartografia

Amb La Guia de Sant Cugat hi sortirem tots guanyant

Guies locals

3§«ttuG4i RESERVI EL SEU ESPAI 93 674 86 61

La força positiva

8

EIS4CANTONS

Política D/i en/ires, 10 de mure del 2000

La casa de la vila Francesc Godàs. Regidor d'IC-V

Recoder és incapaç de donar un pas valent per tenir un govern estable"

JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

El regidor d'Iniciativa perCa-talunya-Verds (IC-V) a l'Ajun­tament de Sant Cugat, Francesc Godàs, diu que resideix a Sant Cugat -concretament a Valldo­reix- des de 1970, "quan tots els progrés hi vivien". Es el seu se­gon mandat a l 'Ajuntament i creu que la manca de majoria absoluta hauria de facilitar un ampli consens social que ajuda­ria a sortir a l 'Ajuntament de la seva "paràlisi".

- IC-V té fama de ser la veu de consciència a l'Ajuntament?

- Aquesta és l'acusació més es­coltada quean estàs a l'oposició. Sempre hem dit, però, que som una força de govern. Les pro­postes que sempre fem són pos­sibles. En aquest tema som molt seriosos i exigents. El grup mu­nicipal d ' Iniciat iva per Cata­lunya ha estat desaprofitat.

- Què vol dir? - El grup d'Iniciativa ha comp­

tat amb gent molt capaç. Quan als primers anys de govern CiU necessitava el vot, va obtenir el d'Iniciativa. Així es van poder fer coses que sense la nostra aportació no s'haurien pogut fer, com ara Promusa, les matricu­lacions en les escoles bressol, la descentralització...

- I ara? - Als àmbi t s polít ics pe t i t s

- com el municipi-, les ideolo­gies també es fan petites. Per tant, la recerca del consens, de l 'entesa i de la participació és possible. Recoder pot ser un al­calde que accepti propostes d'al­tres grups polítics, de la socie­tat civil... Quan algú té la majoria absoluta, de vegades, s'oblida, fins i tot, de l'educació.

- Recoder enca ra està en el termini de la cortesia o és que no hi ha crítiques?

- La principal crítica que fem és que hi ha una certa paràlisi a l'Ajuntament, produïda perquè Recoder és incapaç de donar un pas valent i aconseguir un go­vern estable o de cercar consens, uns acords institucionals que pu-

A Francesc Godàs, regidor d'Iniciativa des del mandat anterior, li agrada més sumar que restar. FOTO: X. IARROSA

guin tirar endavant Sant Cugat. Tot el tema d'inversions està pa­ralitzat perquè depenen de la venda de patrimoni. En aquests exercicis passats només s'ha exe­cutat el 30% de les inversions previstes.

- Quin seria el pas endavant? - No es pot estar en minoria i

portar al ple propostes d'acord sense tenir la garantia que es guanyaran. En cas contrari, és una feina perduda que només provoca el desgast de l'equip de govern i l'oposició. Suposo que estan esperant el resultat de les eleccions per pactar amb el Par­tit Popular; la solució fàcil.

- A més dels grans temes com la Torre Negra, el TGV i l'Eix Vertebrador, sembla que les noves instal·lacions esportives són una prioritat?

- La Coordinadora d'Entitats Esportives ha fet una gran feina. Ha aconsegu i t v isual i tzar la manca d'inversions. La pobla­ció pràct icament s'ha doblat i tenim les mateixes instal·lacions de fa 20 anys. També ha acon­seguit el suport unànime de to­tes les formacions polítiques per trencar aquesta situació.

- D ' o n sortirà el finança­ment?

- Aquesta és la qüestió. A part de les subvencions, els recursos

només poden sorgir de la venda del patrimoni municipal. Nos­altres vam proposar la venda del camp de futbol. Crèiem que l'o­peració urbanística ens perme­tria finançar la futura ciutat es­por t iva i, fins i to t , un nou

DQI) sent i t 1»* <0*ca» 1947 ) é*

•i

jpaftiie». Aquest homes amï» aíïeres, d'aire

i ? « * efttoftada* é* ; (tf*r*rï d'un d W - :

i» 4£tiÉo*ie de prole»-ífc«tf»ïwd©r de

«rea en «is «a itatius <g«e es xe» en les aïi

«es crít^»e».ï;J^i|ii;;|s9títica lacat,

m:\f«&a**» com

:•$» «f«& $e«d$iíBgt&* té ei4»! £e governí rec

ajuntament. El camp de futbol no deixa de ser un tros de terra molt gran al mig de la ciutat que no la deixa travessar.

- Té solució, el centre? - Nosaltres estem d'acord amb

el projecte de vianantització del centre que proposa l 'Ajunta­ment, que va des del Monestir fins a l'estació. Nosaltres, però, volem que s'estengui fins al pas­seig Torre Blanca. Creiem que la zona de la carretera de Cerda­nyola s'hi pot incloure perfec­tament. En cas contrari estarí­e m s e g r e g a n t un bar r i , les característiques del qual s'ajus­ten a les de qualsevol altra via comercial.

- IC-V no va incloure el pàr-quing dels Quatre Cantons al seu p rograma, pe r què?

- Ten im dubtes sobre el fet que la ubicació del pàrquing dels Quatre Cantons sigui la millor. Anar a aquest pàrquing des d'u­na via de circumval·lació fluida obliga als conductors a fer una volta immensa. Creiem que la rambla del Celler, per exemple a sota del camp de futbol, seria un lloc més adient.

- Aleshores pe r què el pro­posa tothom?

- Perquè és una pressió dels comerciants que volen el pàr­quing a la porta de la botiga.Una

ciutat no es pot fer segons els desitjós dels comerciants . El pàrquing del Monestir ja es va fer pensant que motivaria els consumidors i, en canvi, és buit. La meva opinió és que la polí­tica de pàrquings al centre no pacifica el trànsit, al contrari, in­cita que n'hi hagi més.

- I el de l 'estació? - Massa petit i soterrani; no el

v e i e m com un p à r q u i n g de transferència. Nosaltres pensem que aquests tipus de pàrquings han d'estar a l'aire lliure. La so­lució seria fer una estació nova a Coll Fava, on hi ha espai i su­perfície. A més, hem de tenir en compte que la zona de Coll Fava i de Roquetes, on la gent està actualment obligada a desplaçar-se per agafar el tren, aviat serà el centre de Sant Cugat.

- No estan d ' a c o r d amb el model de ciutat-jardí de CiU per a Sant Cugat?

- Quan ens oposàvem al túnel de Vallvidrera era perquè ja ad­vertíem que dispararia el crei­xement de Sant Cugat social­ment en una sola direcció. De fet, suposant que hagués volgut, l'Ajuntament podia fer poc per dirigir-lo, pel que fa a la tipolo­gia de l'habitatge. A CiU, però, la ciutat-jardí ja li estava bé, per­què a la foto queda molt bonica. Però, després passa el que pas­sa, que els preus dels pisos es disparen i que els habitatges de Promusa són insuficients.

- Quina alternativa proposa IC-V?

- Som partidaris de la ciutat compacta - q u e no vol dir aglo­merada- del tipus de Coll Fava o del parc Central, on el carrer torna a prendre protagonisme. Es tracta d 'un model que per­met la diversificació social, que evita que tots els pobres visquin en una banda i els rics en una altra. El model actual té conse­qüències socials. És excloent i provoca que molts santcuga-tencs se 'n vagin a Rubí.

- Recoder acabarà el man­dat?

- És clar, no hi ha cap altra al­ternativa. Ara per ara, l'únic dub­te és si l'acabarà amb satisfac­ció o si li quedarà tot per fer. Ha de valorar si és més important el seu propi bé, el del partit o el de la ciutat.

—Vostè repetirà com a cap de Dista?

- Espero que no.

ELS/CANTONS Divendres, 10 de marc del 2000 Política

E l e c c i o n s

El PSC busca P avanç cap a V Estat de les autonomies

Joan Marcet defensa les claus del federalisme

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

La seu del Partit dels Socialis­tes a Sant Cugat va acollir el 2 de març passat la presentació del programa de la campanya elec­toral del partit. El vicepresident del Congrés dels Diputats i nú­mero 5 a les llistes per Barcelo­na, Joan Marcet, acompanyat pel portaveu municipal del PSC, Jor­di Menéndez, van fer un repàs dels eixos bàsics del programa, que se centren en l'avanç en el desenvolupament de l'Estat de les autonomies, que passaria per la reforma de la Cambra Alta. Tot plegat dins d'un projecte global d'Estat federal que reconeixeria la pluralitat d'Espanya.

A banda del federalisme polític i judicial, Marcet va apuntar tam­bé el fiscal, amb una reforma del finançament autonòmic, i el cul­tural, amb el reconeixement ple de les diverses llengües i cultu­res de l'Estat. A més, també va destacar la necessitat d'aconse­guir l'aprovació de la Carta de

Jordi Menéndez i Joan Marcet presenten els eixos programàtics F: X.I..

Barcelona també al Parlament. El vicepresident socialista sa-

badellenc va incidir també en el repartiment de manera equita­tiva del progrés. La millora de l'ensenyament i de la sanitat pú­bliques són dos dels punts que els socialistes volen accentuar. Eri l'apartat de crítiques al Par­

tit Popular, Marcet va explicar que "la privatització està a mans dels quatre amics de Josc Maria Aznar". En aquest sentit, Mar­cet va destacar que s 'han fet "passos enrere" en política so­cial al llarg del mandat del PP al capdavant del Govern.

Per explicar la importància d'a­

questes eleccions generals per a Sant Cugat, el portaveu de la sec­ció local del PSC va relacionar Madrid amb la presa de decisions en temes que afecten el nostre municipi, com l'estació de REN­FE de Coll Fava, l'obertura de la línia ferroviària Mollet-Papiol per a passatgers -que també depèn de R E N F E - , la ubicació defini­tiva de l'estació del Tren de Gran Velocitat a Sant Cugat (TGV) o la millora tant dels serveis postals a la nostra ciutat com dels judi­cials. "Volem assumir el com­promís de millorar el servei de Correus i el de Justícia, reformar-los amb profunditat, i això s'a­rregla des del govern de Ma­drid". Amb un govern socialista al capdavant de l'Estat, Menén­dez va assegurar que la Genera­litat hauria de canviar la seva po­lítica en matèria d'F.ducació i de Sanitat.

El portaveu local va desquali­ficar els avanços econòmics del PP: "Hem de ser exigents amb el repartiment dels beneficis. Si l'economia creix, hem de repar­tir els diners entre tots", va dir, afegint-se a les crítiques del seu company de partit Joan Marcet.

Menéndez es va referir també a l'assassinat del socialista Fer­nando Buesa comès per ETA a l'inici de la campanya: "Amb aquest fet, ETA ha volgut con­dicionar la campanya". Segons Menéndez, l'atemptat ha de ser­vir de revulsiu perquè tothom vagi a votar contra el terrorisme.

Nous col·legis electorals per les generals del 12 de març

REDACCIÓ

Aquest diumenge 12 de març els electors santeugatencs estan convocats a les urnes per partici­par a les eleccions generals. José Maria Aznar (PP), Joaquin Al­múnia (PSOE), Francesc Frutos (ILJ), Xavier Trias (CiU), Inaki Anasagasti (PNV) i Joan Puig-cercós (ERC) són alguns dels caps de llista que s'hi presenten.

Pel que fa als col·legis electo­rals de Sant Cugat, hi ha alguns canvis respecte a eleccions an­teriors. Així, els que fins ara vo­taven al Centre de Salut ho fa­ran a la Casa de Cultura, els de la Unió Recreativa i Esportiva de (UERF) al Centre Social i Sanitari, els que anaven a l'As­sociació de Veïns i Propietaris de Mira-sol aniran a l 'ANC i part dels electors que votaven a Volvo ho faran al Teatre-Audi-tori.

E L S 4 C A N T O N S de la setmana

vinent oferirà tots els resultats electorals. Ràdio Sant Cugat emetrà un programa en directe el 12 de març de 22 a 23 h. per oferir les dades de Sant Cugat.

CU

I

Joan Puücercós Josep-uuís Carod-Rovira

El 10 de març, INF0RMEU-U0S-EN AL 93 454 01 44

10 Política ELS/CANTONS Divendres, 10 de març del 2000

E l e c c i o n s

Puigcercós fa a Sant Cugat el míting central del Vallès Occidental

l'Allí.1 Bl-'.l.l.\

- Sant Cugat -

Kl cap de llista per Barcelona d'Ksquerra Republicana (ERC), Joan Puigcercós. va visitar diu­menge Sant Cugat en un dinar-míting que va congregar prop de 250 persones al pavelló de l'Es­cola Catalunya de Mira-sol. "A hores d'ara encara no sabem qui­na és la balança fiscal entre Ca­talunya i Espanya. Madrid es nega a donar les xifres de l'ex-poliació del nostre país". Aques­tes eren les paraules que el can­didat republ icà va llançar al govern espanyol en el seu par­

lament. Puigcercós, va reclamar el concert econòmic, com el que tenen al País Basc, i va criticar el model de finançament autonò­mic de què gaudeix Catalunya. Cn model que, segons el cap de llista, és "un error que arrosse­guem des de la transició". Puig­cercós va recordar que va ser ERC qui, fa molts anys, va obrir el debat del finançament i va atribuir a ERC la denúncia de la " d e s e r t i t z a c i ó del sec tor energètic de Catalunya".

L'acte va comptar també amb la presència de la número dos de la llista, Àngels Coté, i la can­didata del Vallès Occidental , Marta Aguilar, veïna de Mont-

Eldinar-mítinges va fer a l'h si nin Catalunya de Mira-sol' F: E.h

cada i Reixach, del portaveu de la secció local, Eduard Pomar, a més del secretari general del par­tit, Josep-Lluís Carod-Rovira.

";CiU està en condicions d'as­segurar que en cap cas tornaran a fer president Aznar, sí o no?" va ser la pregunta que Carod-Ro­

vira va adreçar al cap de llista democristià, Xavier Trias, alho­ra que demanava a la coalició na­cionalista que es posicioni i digui a qui donarà suport, ja que, se­gons els sondejos ningú tindrà majoria absoluta, i el nou govern dependrà de Cill .

E l e c c i o n s

Lucchetti justifica el pacte

cTIU-PSC per aconseguir

el gir a Pesquerra

K. B.

El coord inador d ' E s q u e r r a l 'nida i Alternativa (El ' iA), An­toni Lucchetti, va centrar el mí­ting de dimarts a Sant Cugat en la defensa del pacte entre el re­ferent espanyol del partit, Iz-quierda Unida (III), i el PSOE per concórrer a les eleccions ge­nerals del proper dia 12.

Lucchetti va justificar el pacte dient que tot i que hi ha punts en què discrepen i fins i tot es­tan en contra, és una manera "d'acabar amb la dreta i aconse­guir el gir a l'esquerra". Segons

el coordinador general d'EUiA, l'acord de mínims servirà per augmentar la pressió dels dipu­tats d'ILJ al Parlament: "Estem més a prop de les 35 hores, de l'augment del salari mínim", va afirmar Lucchetti.

La política social és una de les grans preocupacions d 'EUiA, que, en referència a la política del Partit Popular (PP) en els darrers quatre anys, consideren molt minvada. "És veritat que pel que fa a xifres macroeconò-miques hem millorat, però està in jus tament repar t ida" , deia Lucchetti , tot afegint que des del goVern "volen que deixem el sistema públic i anem al privat".

& necessari «#*necesari©

\ntoni Lurchetti a la Casa de Cultura F: X.L.

Per la seva banda, la candida­ta d'Els Verds númerol3 a les llistes, Teresa Ramírez, va ex­plicar quines són les línies ge­nerals del seu grup: la reorde­nació i equilibri de la societat. Els Verds, coincidint amb EUiA, aposten per la reforma fiscal, la

regulació per llei de les 35 ho­res i s'oposen a la construcció de l'estació del Tren de Gran Velo­citat. "La riquesa és allò que es produeix, però també allò que es té". Així doncs, la preservació de la natura també és riquesa, per Ramírez.

C o n f e r è n c i e s

Casassas obre el cicle de

CDC sobre el nacionalisme

català al segle XXI FI catedràtic d'història, a la Casa de Cultura F: X.L.

EMILI BELLA

-Sant Cugat -

La secció local de Convergèn­cia Democràtica (CDC) va co­mençar dimecres passat un ci­c le de conferènc ies sobre cl catalanisme polític al segle XXI.

El tret de sortida el va donar el catedràtic d'història contem­porània de la Universitat de Bar­celona, Jordi Casassas, que va explicar que no hi ha cap crisi actual dels estats perquè han de­mostrat, al llarg de la segona mei­tat del segle XX, una gran capa­c i t a t de t r a n s f o r m a c i ó i

adaptació", causada per la pèr­dua del control de l'economia i del sentit de col·lectivitat, a fa­vor de la individualització. Se­gons Casassas, el c re ixement dels nacionalismes d'estat no ha disminuït la força dels naciona­l ismes minor i tar i s , s inó q u e s'han revitalitzat. L'historiador

creu que per sota de la globalit-zació els nacionalismes creixen: "les línies de permanència histò­rica rebroten, però amb la in­corporació d'elements nous". I va afegir que "sense una es­tructura estatal és impossible pensar en la cohesió social que permeti el nacionalisme".

Pactar amb CiU

a Sant Cugat

seria bo per al

PP, segons Fisas

J.M.V. - Sant Cugat -

Mentre a Sant Cugat el Partit Popular no acaba de veure clar un possible pacte de govern municipal amb Cal", des de Bar­celona tot es veu més fàcil. Així, aquesta setmana, el regidor del PP a l 'Ajuntament de Barcelo­na i cap de llista per al senat, Santiago Fisas, s'ha manifestat al respecte en un acte electoral a Sant Cugat. Segons Fisas, per al PP és "bo" ocupar càrrecs en els diferents governs perquè, segons diu, és la millor manera de donar-se a conèixer. I, en aquest sentit, es va mostrar fa­vorable a un pacte entre C i l i PP a Sant Cugat. Fisas, acom­panyat per la candidata al con­grés, Berta Rodríguez, el presi­d e n t local del par t i t i a l t res regidors del seu grup munici­pal, van participar en un es-morzar-roda de premsa amb els mitjans de comunicació. Fisas va insistir a no entendre el pac­te al senat entre ERC i PSC: "Almúnia està en contra de la llei del català, i per Carod-Ro­vira s'ha quedat curta".

A les generals

del 9 6 van votar

un 7 8 , 6 3 % de

santeugatencs

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

Les xifres de les darreres elec­cions generals a Sant Cugat, con­vocades el març del 19%, van ser les següents. Dels 35.910 elec­tors van exercir el seu dret un to­tal de 28.237, és a dir, va votar un 78,63 % de l'electorat santeuga-tenc. Les Planes va ser el districte amb menys participació del mu­nicipi; va votar-hi un 66,87% de l'electorat. Les xifres de partici­pació a les eleccions generals han estat sempre les més altes a Sant Cugat. El rècord de participació a Sant Cugat d'unes eleccions de­mocràtiques correspon a les ge­nerals del 1982 que van votar un 80,4% dels santeugatencs, és a dir, 17.157 electors..

Els resultats electorals de les generals del 19% a Sant Cugat de cadascun dels partits van ser els següents : CiU va obtenir 9.945 vots (35,66%), el PSOE 9.126 vots (32,72%), el PP 5.471 (19,60%), IU 1.838 (6,60%) i ERC 1.324 (4,74%). La resta de partits van obtenir una suma de

184 vots (0,70).

ELS ÍCAIYIWS Divendres, 1'0 de març del 2000 Publicitat n

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari OS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa ELS í CANTONS

Nom:

Adreça:

CP: Població

Telèfon

DArr WW r cLUB

De legac ió RACC a Sant Cugat : Rambla R iba ta l l ada , 20 • Tel. 93 495 50 71

EIS SGVNTOÏNS

12 nuo Divendres, 10 de març del iúOd

ELS CANTONS Setnuiuiri independent de Sant Cugat del \alles

1B> Pr·m·a Locat d* Sani Cugat, S.L.

í . j i i i r i S.H1I Ani ' in i .4^-44. USI'M) S jn t C u t ^ t JL· I \ J 11 C S ici 't\ >s'( »,j s: - l·.l\

,/;w,74 :u J4 l-Mii-i-"- clL-un-nu-i lnrp. : ' 'Ml . fucl i <..nn,,·,ji\n.-iit;.it

\ I I (L· I , . I i.'!(-••. t r i im i . i . >J>4i j n t o n ^ t n t s . u i t i . u t ; j t . i i )m

Consell d 'Administ rac ió Ramon (i rau (.president)

Josep M. (lahreri/o, Pere Ks<)iierda i Xavier Fornells (editor delegat)

Director Josep Mana Vallès

Redacció IV niu t\v la M'tinana: l'.ster Castanyer;

Polítiru: Kmili Bella i Joan Soriano; Opinió: Josep M Vallès; SoWetut: Kster Castanver i Magda Méndez;

Kntorn: Kmili Bella: Kt-onomia: loni Montene^ro i Joan Soriano;

Cultura: loni Montenet;ro; F>|M>rt»; Alex López; Comercial

('.armen Kyaralar

Consel l Editorial Ramon (Jrau (president), Josep M. Cabrcrizo

(vieepresident),Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert de Pablo,

Xavier Fornells, Rngeli Pedró. Ramon Pros, Lluís Puig, Kmili Rcíïé. Montserrat Rumbau,

Paco Soler. Josep A. Teixidó. Joan Tortosa, Josep M Sans Tra\é, Joan Troyano, Núria Zabala,

Manel Pardo i Pepa Martín Subscripcions

Sinda Gómez

Fotografia Xa vi Larrosa i Eduard Farinyes

Disseny i maquetació Joan Fuertes i Marta Cabrol

Correcció Blanca Pi

Impressió Rotimpres Tel. 972 40 OS 95

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 23 71

Dipòsit legal: CI-40S-93

/-,/> 4 (.tt/if·in· t-\prts<ij úniíunicnt b tc% a opinió en els editorials. Kl*. anit les MunJtt cxprcsvrn l'opinió dels ÍCIIS autors,

i]iic l·J· 4C.,niiini\ un l'j SC\J neu I 'MMKJCIÓ j d h e n d j j

iSJiiameni.

( ï ) A C P C

de IJ Prenia

E d i t o r i a l

C/Mercè triomfa,), lool 7 UFa 5(123 71

SaMCnfOl Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscr iptors

La pràctica, suspesa

E l trànsit. Aquest és un tema que afecta el conjunt de totes les po­blacions probablement civilit­

zades del món. I a Sant Cugat, és clar, no volem ser menys. Milers de vianants grans i menuts travessen diàriament els carrers de la ciutat. Aquest no és un fet ni cap invent del Sant Cugat actual, però si que el progressiu augment del nombre d'usuaris de la via pública s'ha de tenir en compte. Paral·lelament, però, hi ha altres usuaris que s'anomenen conduc­tors i que van asseguts a l'interior o al damunt d'un vehicle (camió, cotxes, moto, etc.) que també tenen dret a viu­re i/o a circular. Part d'aquest segon col·lectiu, a banda de parlar pel telèfon mòbil, que està prohibit, a banda d'ob­servar els senyals del codi de circulació, que no es miren gaire (de vegades es­tan amagades), hauria de complir totes les normes establertes dins la normativa vigent, sobretot la que afecta la velocitat. Si a les autopistes la velocitat està limi­tada, als centres urbans encara més. Però aquest darrer aspecte no és respectat per una minoria del col·lectiu de conductors. Una minoria que és més que suficient per provocar greus accidents de trànsit: topades entre vehicles, atropellament de ciclistes o vianants, etc.

D'entrada, ha de ser cada conductor que individualment decideixi acomplir el codi de circulació, però l'administra­

ció també ha de tenir cura de tot plegat. Kstà bé que la policia local multi els vehi­cles mal estacionats o que fins i tot la grua se'ls endugui si entorpeixen la cir­culació, pf.rò també s'ha de multar l'ex­cés de vf.locitat.

Tanmateix, l'Ajuntament ha de corre­gir les zones en què es produeixen més accidents. Està bé que l'administració

Ha de ser cada conductor que individualment decideixi

complir el codi de circulació, però Vadministració també ha d'implantar les mesures correctives i sancionadores per garantir la correcta

mobilitat

es preocupi de reduir el soroll dels vehi­cles amb l'objectiu d'aconseguir baixar el llistó de la contaminació acústica i fer un Sant Cugat més sostenible, però no es pot oblidar de controlar també els vehi­cles que corren. Anys enrere, l'Ajunta­ment, a petició dels veïns del camí de Can Ganxet, va aplicar mesures per alen­

tir la velocitat dels vehicles al seu pas per aquest sector i els accidents s'han reduït considerablement. Ara, des de fa dos anys, els veïns del barri de Coll Fava han aportat a l'Ajuntament nombrosa documentació sobre la perillositat d'al­guns carrers que conviden a córrer i, per tant, a tenir greus accidents de trànsit.

Aquesta setmana des de l'Ajuntament es demana paciència als veïns i es diu que són els coductors els responsables de prémer l'accelerador, que no cal pen­jar banderoles perquè actualment l'A­juntament està en converses amb els veïns d'aquest sector.

Però després de dos anys, si alguns con­ductors encara no volen pitjar el pedal del fre en passar per Coll Fava i, per tant, es continuen sumant el nombre d'acci­dents, és raonable que la desesperació broti.

Cal, doncs, posar fil a l'agulla i muntar l'operatiu necessari per sancionar els qui no acompleixin el codi de circulació, però també estudiar la mobilitat de Coll Fava, un disseny d'urbanització que responia més a una cursa d'obstacles que a la lò­gica viària. Cal veure si cal canviar el sentit d'algun carrer, si s'hi han d'afegir o canviar senyals de trànsit, si s'hi han de construir obstacles per obligar a reduir la velocitat, o més rotondes.

El problema ve de lluny i les solucions ja haurien d'estar damunt la taula.

El S e v e r i en T i t o C a r t e s d e l s l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, cl

telèfon i el número de UNÍ o passaport del seu autor. KLS 4 CANTON'S es reserva el dret de publicar els textos tramesos. i cl dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

, . , ; . ^ n ü | i i i . i i i j . . . i ^ H i ^ « l i a

Per què ningú no es re­corda del deute extern de Moçambic?

Arran dels esdeveniments a Moçambic m'agradaria fer la reflexió següent. Segons les dades del Banc Mundial, el deute extern de Moçambic arriba als 5.781 milions de dò­lars, cosa que suposa el 443,6% del seu Producte Interior Brut. Dit amb altres paraules, això significa que cl diner que deu Moçambic als diversos go­verns i entitats financeres in­ternacionals suposa més de quatre vegades la suma total del que aquest país produeix durant un any. Qui es dol per això?

Quan l'huracà Mitch va arra­sar l'Amèrica Central diversos països van anunciaren can­cel·lacions parcials i/o mo­ratòries en el pagament del

deute. ;Ningú no parla ara del mateix en el cas de Moçam­bic? >Per què a més de fer una crida a les nostres butxaques ningú no diu res d ' aques t tema? Està bé la col·laboració econòmica i millor encara l'es­forç de molts professionals que treballen per pal·liar la si­tuació, però, ja és hora que a més, com a ciutadans, exigim als nostres representants pú­blics que prenguin mesures profundes perquè aquests po­bles puguin sortir de la seva situació. ,jl què és millor que condonar-los el deute que ja han pagat amb escreix més de dues vegades amb el retorn dels interessos del capital prestat?

Precisament, el proper dia 12 de març tindrem l'ocasió d'ex­pressar la nostra opinió res­pecte al deute extern que els països empobrits tenen con­

tret amb l'Estat espanyol. Si­multàniament a les eleccions generals, en més de 300 po­blacions de totes les Comuni­tats Autònomes es portarà a terme una consulta social per a l'abolició del deute extern. En llocs pròxims als col·legis electorals, per no interferir en el bon desenvolupament de la jornada electoral, s'instal·la­ran taules i urnes en què les ciutadanes i els ciutadans tam­bé podrem votar a aquests al­tres milions de candidats a la vida. Més de 1.000 associa­cions de tot l 'Es ta t estan col·laborant amb aquesta con­sulta, que compta amb perso­nalitats i entitats de prestigi reconegut com a observadors, que acreditaran la transparèn­cia del procés.

És el primer cop que a Espa­nya la societat civil es mobi­litza per organitzar un re-

E L S / C A N T O N S Divendres, ÍO de març del2000

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Opinió 13

ferèndum d'aquestes caracte­rístiques. Encara que només sigui com a expressió real de participació democràtica, l'ex­periència ja compensa l'esforç. Tant de bo serveixi, a més a més, per alliberar el deute que pesa sobre aquestes gents, "a les quals ens uneix la història i l'ànima".

Daniel Gómez-Olivé i Casas

Ha mort Joan Auladell'

Crec que es pot dir ben bé que era qui més sabia sobre Sant Cugat i la seva història. S'havia dedicat a estudiar-la des que era ben jove, ara tenia 80 anys, i encara continuava anant als arxius i recopilant dades sobre el passat de la seva ciutat. Encara que no tin­gués el títol d'historiador, per­què ell era químic, no vol dir que no ho fos, era un historia­dor apassionat de Sant Cugat. I la ciutat li va saber reconèi­xer el seu treball al llarg de tants anys obsequiant-lo, l'any 97, amb el premi Santcugatenc de l'Any, en la seva versió es­pecial a la trajectòria. El tro­barem a faltar tots els que ens dediquem a estudiar el passat de la nostra ciutat, trobarem a faltar la seva cordialitat, la seva discreció, la seva senzillesa, la seva calidesa humana, i troba­rem a faltar el seu saber. El que més em sorprenia d'ell era que no intentava mai demos­trar el que sabia, treballava a la callada, i no buscava cap mena de protagonisme, quan publi­cava un treball l'entrcgava a la parròquia i al Centre Borja, no deia res a ningú i conti­nuava treballant amb cl seu estil metòdic, ordenat i meti­

culós. Jo li consultava moltes coses,

m'agradava estar al seu costat i escoltar-lo parlar del passat de Sant Cugat, un passat que jo no he conegut, però que se'm feia present quan ell l'e­vocava. Vaig aconseguir convènce'l per fer entre ell, mossèn Pere Vivó i jo mateixa, un llibre sobre Sant Cugat, i em va costar que acceptés per­què era realment contrari a tota mena de protagonisme i perquè el que ell volia era se­guir treballant tal com havia fet al llarg de tants anys calla­dament i a un nivell molt per­sonal. Ens quèiem bé, encara que fóssim tan i tan diferents, tenia un somriure dolç i aco­llidor que sempre recordaré.

Montserrat Rumbau

El deute extern també és cosa de tots

Aquest diumenge 12 de març totes les ciutadanes i tots els ciutadans de casa nostra i de tot l'Estat estem cridats a par­ticipar en una doble consulta. Si se sap que la convocatòria d'eleccions generals hauria d'implicar tothom a manifestar una de la diversitat d'opcions possibles, és poc conegut el perquè de la consulta social sobre el deute extern, motiu pel qual ens cal fer col·lecti­vament un esforç de com­prensió i de divulgació.

El deute extern és la quanti­tat de diners que els països del Sud deuen als països del Nord o bé a organismes financers in­ternacionals per préstecs re­buts.

Hi ha una trentena de països el deute extern dels quals és

superior al seu producte inte­rior brut (PIB). La majoria són de l'Àfrica i de l'Amèrica Lla­tina. Moçambic, a banda del desastre actual, deu 4 cops més que el seu PIB.

El deute extern ha provocat uns nivells de dependència, pobresa i desmembrament de les comunitats socials dels paï­sos del Sud sense precedents històtics. S'han retallat les despeses en educació, sanitat i assumptes socials. Per això han reaparegut malalties com la malària, el tifus i el còlera; l'analfabetisme ha augmentat i la seguretat alimentària és sa­crificada enfront de l'exporta­ció d'aliments per poder pa­gar el deute.

Anul·lar el deute extern dels països pobres no eradicaria la pobresa, però seria un primer pas que permetria donar-ne d'altres. El cost dels països rics no seria gaire gran: aproxima­dament un 1% del seu PIB. En el cas d'Espanya, la con-donació del seu deute bilate­ral suposaria un 4,8% del pres­supost.

En una de les preguntes de la consulta es fa referència al fet que l'import del deute can­cel·lat es destini per part dels països empobrits al seu propi desenvolupament, i es creïn mecanismes de control, cosa que fins ara no ha succeït.

Aquesta consulta no tindrà valor jurídic però sí moral. Si aconseguim una alta partici­pació (la consulta es farà en més de 300 municipis de l'Es­tat), el govern de torn es veurà induït, junt amb els dels altres països rics, a donar passos de­cidits, a fi que la comunitat in­ternacional creï les condicions necessàries perquè la majoria dels ciutadans del planeta pu­

guin albirar un futur més es­perançat que l'actual.

Les noies i nois de 16 i 17 anys també estan cridats a par­ticipar en la consulta. La seva generació serà la que li tocarà d'anar donant nous passos de cara a la solidaritat mundial, un dels importants reptes d'a­quest nou mil·lenni.

Els estrangers, amb papers o sense, també podran partici­par en la consulta. Ens imagi­nem el que pot representar per a elles i ells saber que s'està intentant donar un pri­mer pas per millorar les con­dicions de vida de tants éssers estimats dels seus països d'o­rigen?

Els que sovint hem viscut des de la primera línia les llar­gues jornades electorals hem experimentat la complicitat que es genera entre els dife­rents ciutadans en els temes de consens, com ho és el de la participació: en general, vo­tants de totes les opcions po­lítiques, desitgem que sigui alta. En aquesta ocasió ben se­gur que hi haurà una compli­citat afegida: la tasca que fa­rem totes i tots els que haguem captat aquest missat­ge a fi d'induir els nostres co­neguts perquè també s'impli­quin en una causa tan justa.

Francesc Serra

12 de març: no cal que ens vingui de gust

Potser sí que el qui va a vo­tar per primera vegada viu una experiència estimulant. Així va ser -fins a perdre la mesu­ra- l'experiència de retornar a les urnes després de la llarga nit de dirigisme que impedia

les consultes. Ara, sortosament, els afers

públics han pres la seva autèn­tica dimensió. I hem anant veient que no hi ha cap pro­jecte ni cap persona que ofe­reixi totes les garanties. Tots els ideals quan toquen terra mostren la seva limitació.

Quan ens refugiem en el de­sengany de la política ens fem irresponsables. La fugida al camp en dia d'eleccions és in­dicador d'immaduresa social. No té per què venir de gust anar a votar. El dia que s'ha­gués de rifar un pernil entre els electors per contrarestar l'abstenció, seríem un país de cretins.

Cal que anem a votar sim­plement perquè tenim més de divuit anys i així s'organitza la societat adulta quan pot des­plegar-se amb normalitat. Per més limitacions que comporti la democràcia.

A més, enguany podrem par­ticipar en una consulta pa­ral·lela, per demanar la con-donació del deute extern dels països que estan a la misèria. Tampoc no sabem si els qui ostenten el poder en podran o no en voldran fer cas. Ni po­dem assegurar si els dirigents dels països endeutats gestio­naran bé el deute que se'ls pu­gui condonar. Hi ha raons per dubtar de l'eficàcia d'aquest gest. Però no hi ha cap raó que justifiqui que no fem res. Mi­rem la cara dels desposseïts (Madagascar, per exemple) i segur que ens decantarem per la justícia. Encara que sigui a les palpentes.

B/ai Blaiiquer i Cutrina prev.

EIS ICWTOÏNS "al diari de Sant Cugat"

e\sAcantons@totsantcugat.com

AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"

Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.

Informació: 666.42.81.42 http-//oi rtourpvirt.com

e-mail: airtourSairtel.net

»««*»«,,. \

BELL k ^ & p c i ATS /

IMIpl , *

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84>Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

E T VEIG AMB C M *

PE fOCS AMICS ?!

ÉS QÜE NOMÍS DE PENSAR /

OÜE s' ACABA LA CAMPANYA' ELECTORAL M'ENTREN TOTS ELS MALSÜ /

kKb ÉS PERQUÈ ENCARA NO TENS DECIDIT A QUI DONARÀS £L VOTI!

li U PROBLEMA S é N ELS DINERS QÜE EM COSTARX PODER DORMIR A PARTIR D' ARA... TÜ SAPS Et OÜE

M' HE ARRIBAT A ESTALVIAR AMB PASTILLES AQUESTS

ÚLTIMS MESOS?

14 VfpïtllO US/CANTONS Dwendres, 10 de març dtl 2000

La l l o t j a (Homenatge d ' E t s 4 CANTONS a Joan A u l a d e f I )

L? orgue del Monestir ÍOAN AüLADELL I S E R K A B O G I N Y À

E l Monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès ha es­tat un dels centres musicals més notables del país, equiparable tan sols amb el de Santa Maria de Ripoll.

Ho demostren els preciosos llibres litúrgics i de cant, segles XI al XIII, avui conservats en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, estudiats i divulgats per l'eminent musicòleg Higini Anglès, o l'obra singular del monjo Pere Ferrer (+1231), compositor de "versos, tractats, ritmes i proses". Ja en aquell temps es de­via disposar de l'instrument idoni adequat, l'organum, orgue, que seria de més anomenada que no pas el que posseïa el pe­tit monestir de Sant Benet de Bages, de l'any 972, mencionat per la documentació medieval.

L'instrument que ens ha arribat té uns inicis o precedents pos­teriors a aquella apartada i esplendorosa època. D'acord amb els actuals coneixements podríem situar-los a les acaballes del segle XV i primer quart del segle XVI. El 29 de setembre de l'any 1499, els monjos santcugatencs signaren capítols no­tarials amb Ermenter Brocà, de Barcelona, magister organum, per a la construcció d'un orgue. Novament, el 1523 i 1526, el prior del Monestir en contractà la reparació o reconstrucció amb el mestre d'oguens barceloní Miquel Cerdanya. Era aquest un notable i conegut orguener, i així mateix verguer (funcionari de verga o bastó) dels consellers de la ciutat, autor o recons-tructor dels orgues de lesjerònimesde Barcelona (1510), dels Franciscans de Palma de Mallorca (1529), dels temples pa­rroquials de Bàscara (1519), Terrassa (1520) i posteriorment, els de Puigcerdà (1531), Sant Vicenç de Sarrià (1534) i de Ma­taró (1536).

Les obres d'instal·lació en el parament lateral superior del temple, immediat al campanar, havien de causar el trunca­ment i parcial desaparició d'una pintura mural al fresc, d'es­til romànic bàrbar i tardà (segona meitat del segle XIII) que ornava la paret gòtica. Representava, sembla, una teoria de se-rafins portant candelers, arrenglerats l'un al costat de l'altre, en processó o sèrie d'uns quatre metres d'extensió per una alça­da d'uns setanta centímetres que aparenten haver amidat, de cos sencer, aquestes figures seràfiques. Actualment se'n con­serven -o conservaven fa poc- tan solament dos fragments ocultats per la barana o empit de la tribuna que sosté l'orgue. Creiem que la caixa esculturada actual és, efectivament, l'o-brada en aquelles primeres dècades del segle XVI. El tema plàstic de les cartel·les retallades i rutllades, les corones i gar-landcs de fulles, flors i fruits, els putti joganers, petits nens des­pullats, les rodelles amb bustos vistos hedonísticament, els detalls en motllures i capitells són -com ha destacat Cirici (1979)- novetats renaixentistes a la italiana que, barrejades amb el goticisme, entraren al nostre país en aquella època. La magnífica, exuberant, decoració de l'orgue major de la ca­tedral de Tarragona, deguda a Pere Ostres i Jeroni Xanxo, és, evidentment, posterior (1562-1566).

Ens han pervingut els noms d'alguns músics organistes o mestres de la capella: Pere Armendia (1605), Damià Usach (1652), I >luís Molins (1666), Jaume Torras (1670), Pere Carreres < 1696-1701), Josep Ràfols (1709-1767), Josep Arderiu (+1792). Magí Ràfols (1771-+1801). Pau Obradors (1801), Ignasi Roca (1802-1807), Pau Marsal, prev., de Terrassa, destacat compo­sitor i executant (1803-1811), i Ignasi Roca (1820-1824). En aquests darrers temps en coexisteixen dos, un primer organista i un de segon. Eren contractats pels monjos reunits en Capí­tol, previ examen de comprovació de la seva habilitat i certi­ficat d'admissió. Havien de ser solters i tenien residència en el Monestir. Ultra l'acompanyament dels cants conceptuals i de les solemnitats litúrgiques, havien d'ensenyar els escolans i participaven en els enterraments, novenes i caps d'any que se celebraven en el temple. En les quatre festes anyals més notables -Sant Benet, Corpus i vuitada, Sant Cugat- es can­tava Ofici "ab música de tres violins y viola a lo menos, y las veus necessàrias"; l'organista n'era l'encarregat del compli­ment i percebia, l'any 1803, "tres duros en plata per quiscu-na funció". El càrrec era considerat una de les Mongies equi-parables als Oficis monacals; per aquesta raó, el 1751, a petició de l'organista, li fou concedit "que el metge del Monestir te­nia l'obligació de visitar-lo a ell i a tota sa família".

En l'hivern del 1622 les fortes pluges causaren danys al cam­panar, resultant-ne perjudicat l'orgue, -"lo orga"-, "per la tan­ta aygua cau". En l'any 1723 necessità de neteja, millora i re-composició; "necessita d'espolsarse i acomdarse". L'orguener

-"orguer"- "que lo està composant, hi posa el registre de la corneta, llagut i clarins, però queda imperfecta". Es resolgué fer els corns nous "perquè els que hi ha són podrits i fora­dats"; afegir-hi algunes flautes de fusta i arreglar-ne algunes de podrides i dolentes, fer una manxa nova i adobar-les totes. "El flautat de fusta és lo més armoniós". Efectuà les proves i comprovacions Josep Elias, organista de Sant Just de Bar­celona. "gmndíssim home", valorat avui dia com el millor dels seus temps en l'especialitat. El cost global fou de l'ordre de cent lliures, xifra que va ser contrastada amb les soles disset dobles que costà la darrera vegada que s'havia espolsat "no fent-se altra cosa".

"Organo grande, de buena hechura y voces", el considera­ven els monjos de mitjan segle XVIII.

A l'estiu del 1771, per l'agost, va presentar-se un orguener, soldat de cavalleria del Regiment del príncep, oferint-se per a "componder y afinar lo orga"; comptava amb la recomana­ció de l'organista Magí Ràfols i d'algun membre de la Co­munitat. El 10 de setembre, el soldat organer, Joan Cabezas, havia acabat el treball a plena satisfacció pel mòdic preu de 36 lliures. El Capítol no solament el gratificà, sinó que s'animà a ampliar els treballs afegint-hi dos registres nous, l'un de "ca-fietilla" i l'altre "de llengüeta" o bé un registre sol de "trom­petes reals". El 25 de novembre, els dos registres nous esta­ven ja col·locats.

Segons el dictamen del rvnd. Pau Vila, organista de Sant Jaume de Barcelona, en cas que fossin detectats alguns defectes o descuits per part de l'orguener, aquest s'oferia per fer un al­tre registre de "dolzainas" per unes 40 lliures, la meitat del va­lor real; faria també el necessari teclat nou de l'orgue gran per unes 25 lliures, la meitat del just valor, quantitats a percebre després de la comprovació. S'oferia, endemés, en suplir i com­pondre el registre de "trompetes reals" si en el decurs de dos mesos de tocar-se no s'hi hagués trobat millora, en el qual cas s'obligava de recompondre les flautes necessàries. L'equipa­ment del registre de "dolsaynes" i el teclat fou aprovat pel Ca­pítol i realitzat.

Posteriorment, el 1802, per a l'afinació periòdica de l'ins­trument, els monjos procediren a aconductar-se amb un or­guener forà que havia de realitzar-ho dues vegades l'any. La comunitat disposava, endemés, d'un orguenet portàtil. El prestaven a la parròquia de Sant Pere d'Octavià a petició dels administradors, per solemnitzar les festivitats com ara Sant Medir, el 3 de març, i "per lo segon dia de la festa de la Ger­mandat", l'abril de 1802 i 1804.

L'abat Montero, restaurador i embellidor del temple, dotà així mateix l'orgue després d'examinada i comprovada la segure­tat per "persones peritas" (1806). Regalà un contrabaix al Ca­pítol, que fou guardat en l'habitació de l'organista. La festivitat de Santa Cecília fou celebrada per "los aficionats a la Músi­ca" amb honres al matí, Salve a la tarda i completes "ab Mú­

sica" a la nit. El segon organista, Ignasi Roca, fou distingit i re­compensat "per la fidelitat ab que ha servit sempre al Sr. Abat" (maig 1807). Entre els més notables no podem oblidar Josep Ràfols, de tan llarga actuació, cinquanta-vuit anys al servei de l'instrument. Era nat a Castellterçol el 1692, i ja de ben jove, als disset anys, fou admès per la comunitat. Residia en el Monestir i a més de l'orgue cuidà del rellotge del cam­panar, actuava sovint com a testimoni en actes o transaccions i arribà a ser arxiver del ric Arxiu patrimonial, complidor d'un utilíssim."Index" de les escriptures del Cartulari (ACA. Ms. 3803). Contragué matrimoni amb Josefa Bosch i, en segones, amb Paula Vilaseca, vídua de Font. Expirà el 10 de maig del 1767 "ab moltíssima devoció y resignació" essent soterrat en el mateix Monestir amb assistència de l'abat capítol i domer. La data del traspàs fou consignada en l'obituari monacal per a constància i perpètua commemoració, "magister organi huius monasteri"; com ho fou, també, la del seu fill, Magí, que l'havia de succeir en el càrrec. Plàcid Ràfols, el darrer de la nissaga, convers o sagristà menor de la comunitat, va ser l'únic Hec present en el moment de l'exclaustració (1835). El nét Josep Forns i Ràfols, peller o sastre de la vila, expressà en les darreres voluntats, l'any 1831, els sentiments afectius i musicals fa­miliars. Disposava "que el Capítol permeti assistir a mon fu­neral a dos Escolans de cada Cor de dit monastir, no com a es­colans sinó com a particulars, vestits ab Capot, per ajudar a cantar los Oficis com se acostuman cantar en los Aniversaris majors de dit Real monastir."

Convertida l'església monacal en temple parroquial, l'any 1833, l'orgue continuà sent un element primordial en les ex­cel·lències del culte i la seva conservació i manteniment un motiu constant de preocupació per als rectors. Els Llibres d'Obra registren les quantitats destinades a l'organista, a mi­llores, reparacions o afinacions. El 1847, "per lo Organista" 4 lliures, 10 sous; el 1856, "per colocar la cadireta al Òrgan", 9 lliures, 7 sous 6 diners; en 1865, "al Organista per tocar totas les festes del any, 292 rals i al campaner, de ascombrar i man-chà al orga, 160 rals", etc.

La breu descripció de la Vila i Monestir publicada per Pas­qual Madoz en el seu notable Diccionario Geogràfico, l'any 1847, fa esment de l'orgue, "aunque antiguo, bastante bue-no". El publicista Martí i Castro, eclesiàstic, que havia estat vicari de la parròquia, és quelcom més explícit (1856): "Se conserva todavía un órgano de muy buena constaicción. si bien que maleado por el necesario deservido en que le dejó la ausencia de sus duenos (exclaustrados)". Puiggarí (1862), acadèmic i historiador de l'art, es lamentava de l'endèmica i general deixadesa per manca de recursos de l'administració: "El coro, el órgano, .. .todo adolece de igual incúria. Qué otra cosa puede esperarse de la ignorància o peco celo, de ese pu­nible olvido en que se tienen nuestros monumentos y sobre todo de la absoluta falta de recursos con que atender siquie-ra a sus reparaciones mas perentorias".

En els anys 1856-1859 l'organista era Josep Segura, de Cer­vera, avantatjat deixeble del pare Jacint Boada (1818-1828) a l'escolania de Montserrat, on havia estat company d'estudis del cèlebre Saldoni. El 1877 ho era el músic i mestre de min­yons santeugatenc Gumersind Auladell i Trabal, que formà un estol de deixebles. Josep Borrell i Boldú, Pepet Sastre, en fou fins al 1901; Joan San i Vilaseca, el Noi de l'Estanc; l'Alfons Magrans, fundador de l'Orfeó de Sant Medir (1907) i direc­tor del Chorus Angelicus; Domènec Oristrell, director de l'Or­feó dels Pomells de Joventut (1922); Francesc Vila i Trabal... S'havia donat la feliç circumstància d'haver-hí al front de la parròquia rectors experts en l'art musical o ells mateixos prac­ticants instrumentals: eb mossens Marià Baita (1844-1854), An­toni Rigual (1857-1869) i Andreu Domènech (1907-1912), re­gent o vicari de Pau Terradellas.

Antoni Rigual -que tocava el contrabaix- ensenyà música i solfeig a un bon nombre d'infants i escolans valent-se de l'or­gue. I fixà, vers el 1868, les obligacions i atribucions de l'or­ganista, càrrec "en propietat exclusiva": tocar en les Pasqües de Resurrecció, Pentecosta, Nadal, Assumpció de la Verge i Corpus, per Sant Pere i Sant Joan i demés principals; donar ensenyament gratuït als nens de l'Escolania; fora dels dies expressats podria prendre part en les funcions foranes de l'Or­questra dels deixebles; en les funcions de cant tindria retribució a part... "Para la recomposición del órgano, fuelles y demàs,

HLS /CANTONS Divendres, 10 de marc del 2000 Opinió 15

como en todos los tiempos, el soplador correrà a cargo del Ayuntamiento o de la Iglesia."

El 1901, "la magnífica orgue" deixà de sonar. La reparació, valorada per l'acreditat orguener Francesco Tcpatti -instal·lat al carter de l'Estrella, 58, de Gràcia i constnictor de l'orgue per la parròquia de Santa Eulàlia de Bega (18%) d'excepcionals condicions, en substitució del cremat en la darrera guerra car-lina- importaria no menys de 12.000 pessetes. El rector ho anunciava als feligresos junt amb les moltes altres coses que mancaven d'arreglar. «Procurem tots fernos dignes del tem­ple que tenim y joyas que guardem". Tot i amb això, les úni­ques mencions de caràcter descriptiu que coneixem, subjec­tives i superficials, corresponen a aquest moment: "Assobre de la capella de la Pietat ne surt l'otgue amb una volada d'a-prop de dos metres. Se diu si fou construit pels mateixos mon­jos. Els tres costats estan plens d'una finíssima i complicada esculptura. S'hi compten sobre unes vuitanta bocines. Preciós orgue de l'època de què data". (Farreras, 1904). "En el órga-no se cuentan cerca de cien registros. Parece ser construído por los mismo monjes". (Comas, 1906). "Inmenso órgano, adornado de hermosas esculturas barrocas". (Barraquer, 1906). "Barroch, però de bon gust". (Peray, 1907, 1931).

El 1907, en els Jocs Florals convocats en el claustre, el se--cretari mossèn Ramon Garriga hi feia al·lusió amb poètica i fi­gurada semblança: "Dins l'orga muda y esgabellada fan niu les olives y les ratespennades". La recomposició la pogué dur a terme mossèn Andreu Domènech en finalitzar les obres de restauració definitiva del temple empreses pel Bisbat: un fus­ter organer auxiliat per un paleta hi treballaren en la setma­na del 19 al 25 de març del 1911. Això fou possible, mercès a la generosa aportació pagesa, que hi destinà una part de la col·lecta del blat, l'agost del 1911; el campaner cuidà de per­cebre les almoines dels que no en cultivaren, els menestrals i dels "Senyors que'ns honran venint a passar l'estiu."

Les dades documentals precedents han estat confirmades per l'experiència personal d'en Cisco Vila i Trabal, segons re­cullen l'Eugeni Canas (1980) i en Xavier Azqueta (1959): "L'orgue restà silenciosa uns deu anys, fins que en temps de mossèn Andreu Domènech es decidiren a reparar-la. S'e n'en-

' carregà l'Estadella, de Barcelona. Per pagar-ne les factures en Pere Llunell, que era el sagristà, en temps de batre anà amb un sac a trobar els pagesos que havien segat; i qui li donava un quarta de blat, qui li en donava un mesuro... La gent ajudà d'aquesta manera a que l'orgue sonés de nou, potser més bé que mai". (Canas). La versió que en dóna l'Azqueta pun­tualitza d'haver estat construït en l'any 1908 i que l'orgue que deixaren els monjos "era més senzill".

Per les anotacions del Llibre d'obra es dedueix que la re­paració i afinació del complex, monumental instrument de­via prosseguir fins als anys 1913-1918. Caldria un estudi tèc­

nic i estilístic de l'aparell i de la part arquitectònica per detectar el real abast de l'actuació. Possiblement es limità als elements essencials, teclats i registres del pupitre de comandament o cadireta, pedals, secrets, tuberia i manxes, respectant bona part de l'obra anterior singularment l'escultòrica. En el Palau Rectoral es conserva una peça de fusta, identificada com la pri­mitiva cadireta de l'orgue, renovada en aquest moment o bé en l'actuació del 1856.

Gaietà Estadella i Solé (1877-1944), orguener barceloní, dei­xeble d'Aquilino Amezúa, aconseguí notables perfecciona­ments constructius. A més de constructor del tenovat orgue de Sant Cugat del Vallès, ho fou d'altres excel·lents en el país i la Península: Sant Pere de les Puel·les, parròquia de Sant Àn­gel Custodi, santuari del Cor de Maria, a Barcelona: el de Santa Maria de Mataró (del 1927, renovat per Lhote i Blan­cafort el 1974), Sant Andreu de Llavaneres, Tàrrega, Santa Ma­ria de Vilafranca del Penedès (muntat perM. Aventin i Vidal), etc. En la seva orgueneria aprengueren l'ofici uns quants or-gueners entre els quals Aventin i Lluís Camps.

Lluint restauració tant el temple com l'orgue, els Amics de l'Art Litúrgic convocaren ací, el 4 d'octubre del 1923, la gran Festa Inaugural de l'entitat. Més de dues mil persones arri­bades d'arreu i un bon nombre de destacades personalitats -Moragues, Valls i Taberner, Vallès i Pujals, Puig i Cadafalch, etc.-; el temple ornat exteriorment i interiorment amb gran cura: tapissos de l'Aymat, antependi de Marco, la nostra gran creu processional gòtica d'atgent, calze de Sunyer... L'acte li­túrgic s'inicià amb el cant de Tertia per una massa de sis-cents cantors i processó pels claustres amb l'himne Lucis Cre-ator. Solemne ofici celebrat pel Dr. Llovera -per sobtada malaltia de l'abat Marcet- i els canonges Gasia i Cardo, amb la Fons Bonitatis dirigida pel pare Sunyol, cor sacerdotal, l'im­mens estol de fidels i un petit cor d'una setantena de selec­cionats gregorianisf.es que alternaven amb trenta escolans. L'orgue a mans de mossèn Baldelló, homilia pel Dr. Carreras.

"De tal faisó-en comentari d'un qualificat especialista-, la Fons Bonitatis assolí la seva típica grandesa i solemnitat que potser mai s'havia pogut assaborir tan perfectament.".

Mesos després, el 15 de juliol, repetien la gratíssima vivèn­cia l'Acadèmia Catòlica de Sabadell, l'Orfeó de Sabadell, Scholae Cantorum de Sabadell i de Mollerussa, i amics de la Lliga Espiritual de Montserrat amb una nova Diada Litúrgi­ca dirigida per mossèn Badle, Barcelona, Josep Clapés, Sabadell i mossèn Boixader, Mollerussa. A l'orgue, el reverend Josep Muset, director de l'Schola sabadellenca.

En la postguerra, el 1939 mateix, va haver de ser reparat de nou. Poc després, encara en aquells anys difícils, el 1943, la penosa manipulació de la manxa va ser substituïda per l'ac­cionament i comandament per ventilador elèctric. "Apenas hay una parròquia que pueda disponer de un órgano y celebrar las

Solemnidades con el esplendor de nuestra iglesia", manifes­tava mossèn Antoni Griera; "debido a la incúria y a la acción de los aiïos se han producido eiertos desperfectos en los fue-lles que reclaman una reparación cuyo coste no serà inferior a 5.000 pesetas." La llista de donatius (de devots, "amantes de la música", músics, etc.) va cloure's el mes de novembre amb una aportació global de 3.966 pessetes.

Hi actuaran d'ara endavant, en les solemnitats religoses, els músics organistes Francesc Vila, el polivalent Bal, Josep Cla­pés, de Sabadell, gregorianista, revitalitzador de l'Schola Can­torum; Antoni Pomes, format a Montserrat; el nostre Xavier Azqueta i Magrans, fundador de l'Ofeó de Sant Cugat, etc. Ocasionalment s'hi fan audicions de música coral o d'instru­ment solista. El 21 de novembre del 1954, festivitat de San­ta Cecília, les agrupacions locals La Lira, La Unió i l'Orfeó de Sant Cugat, conjuntament amb l'Orfeó Lluís Millet, de Bar­celona, hi celebraren la festa de la patrona de la música. El mes­tre Joan Tomàs i el seu Orfeó barceloní oferiren una selecta audició de repertori religiós; i l'organista Antoni Pomes, diverses obres a l'orgue presentades i comentades pel mestre Tomàs.

A partir del 1958, i durant uns anys, l'Schola Cantorum del col·legi Màxim Sant Francesc de Borja, i l'Orfeó de Sant Cu­gat, presentaven per Setmana Santa concerts de música reli­giosa adient, amb acompanyament a l'orgue del pare Gàvez, S.J.; o en actuació solista del mestre Josep Borau: obres de: Pa-lestrina, Victoria, De Lassus, Ravanello, Bach, Goicoechea, Otano i Gelineau.

En anys recents, la conservació i periòdica afinació del com­plex instrument ha estat confiada a Lluís Camps i Brasó, de Barcelona, Gràcia, veterà i experimentat restautador i fabri­cant que havia après l'ofici amb el seu pare i treballant a Casa Estadella.

En l'actualitat, enllestides les obres empreses per la Gene­ralitat per a la consolidació definitiva de l'església monacal, es va procedir a la imprescindible neteja i revisió per posar no­vament en ús el preuat instrument. Mercès a la generosa aportació d'un espònsor ha estat signat contracte de reparació de l'històric i monumental orgue amb un dels millors orgue-ners del país, l'expert alemany Gerhard Grenzig, resident al Papiol, autor, entre altres obres, de la restauració de l'orgue ba­rroc, del segle XVII, de Sitges (1982-1984).

Un afortunat eslògan afirma que Sant Cugat és poble d'ar­tistes, sobreentenent com a tals els artistes plàstics o pintors. Cal tenir en compte, però, que històricament l'afecció predi­lecta dels santeugatencs no ha estat pas la pintura sinó la mú­sica, coral o instrumental. En bona part, fruit de la secular presència i acció didàctica en la nostra "catedral del Vallès" del més noble, del rei dels intruments: l'orgue.

Joan Auladell i Serraóogunyà (1919-2000) era un apassionat de la història del Monestir

El t e r r a t

El segle de les dones M E R C È CONESA I PAGÈS

Aquests últims dies els mitjans de comunicació ens han assetjat amb dades sobre les dones: percentat­

ges d'atur femení, percentatges de rein-serció en el món laboral, nombre de casos de maltractaments, e tc , tot assegurant-nos que el segle XXI serà el segle de les dones; el nostre segle.

Vull defugir el joc de les dades, però em sembla necessari fer-ne un breu esment, ni que sigui en termes molt generals, pel que fa al nostre municipi.

Segons dades del Servei d'Ocupació Mu­nicipal de l'Ajuntament, l'any 1999 hi ha hagut un increment significatiu del per­centatge de dones que sol·liciten els serveis del Club d'Ocupació per tal d'inserir-se en el mercat de treball. De fet, de totes les sol·licituds per trobar feina, un 62% co­rrespon a dones i només un 38% a homes. Pel que fa al percentatge d'inserció efec­tiva, se situa, en el cas de les dones, en el 52%.

Aquestes dades rotundes i objectives ens mostren que en aquest àmbit encara hi ha molt camí per recórrer ja que, si bé podem

afirmar que més de la meitat de les dones que acudeixen a aquest servei municipal troben feina, també és cert que la majoria d'elles són dones amb càrregues familiars que es veuen abocades al món laboral per circumstàncies personals i familiars con­cretes. De fet, una gran majoria de dones sol·liciten el servei quan es troben en si­tuació de trencament de la unitat familiar, fet que sovint comporta un deteriorament de la seva situació econòmica i un replan­tejament personal substancial.

Així doncs, a la tradicional manca de sen­sibilització empresarial s'hi sumen altres factors com les càrregues familiars, un ni­vell formatiu elemental, la manca de reci­clatge i professionalització i una mitjana d'edat entre 39 i 40 anys.

Des que es detectà aquesta situació d'es­pecial dificultat per accedir al món labo­ral, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, a través del Club d'Ocupació, ha procurat donar un tractament diferencial altament especialitzat, realitzant un canvi meto­dològic de tractament cas per cas. La nos­tra tasca ara és assegurar que el treball d'a­

questa àrea municipal no quedi deslligat del treball que es fa des de les altres àrees, com ara l'àrea de Serveis Socials, interve­nint en els casos que és necessari per re­conduir situacions familiars determinades o l'àrea de Cultura, impulsant activitats culturals i de sensibilització envers les do­nes, arribant, fins i tot, a les àrees de Ciu­tat Sostenible i Serveis Urbans, en temes de mobilitat, creixement de la ciutat, etc.

Les polítiques municipals sobre les dones troben el seu punt de confluència en la re-gidoria de la dona, de la qual sóc respon­sable dins l'àrea de Presidència i Benestar Social, amb un objectiu clar: garantir-ne la transversalitat. Per això entenc que cap àrea de l'Ajuntament pot quedar deslliga­da del coneixement i la implicació en la si­tuació de les dones al nostre municipi. En aquest sentit, des de l'àrea de Ptesidència i Benestar Social hem fixat tres grans lí­nies o eixos per començar a treballar aquest any 2000 amb la voluntat que s'hi impli­quin totes les àrees de l 'Ajuntament. Aquestes línies consisteixen en la creació d'un punt d'atenció, informació i assesso­

rament per a la dona; la incentivació i pro­moció d'estudis i recerca com a eina de sensibilització, divulgació i planificació i, finalment, la participació social de les do­nes en els diversos àmbits municipals.

Sóc conscient que l'inici del camí d'a­questa engrescadora tasca estarà ple de di­ficultats, que el fet que la situació de la dona hagi passat als primers llocs de l'a­genda política no és casualitat sinó neces­sitat i que avui dia hem de seguir parlant d'allò que s'anomena "discriminació posi­tiva" perquè, encara que com diu l'autora Sylviane Agacinski a Política de sexos "la revolució que ha alliberat les dones occi­dentals d'una subjecció ancestral és certa­ment la més profunda i la més perdurable de totes les que s'han succeït en els temps moderns", ens queda molt per fer.

Aquesta revolució o canvi social no ha conclòs i per això em pregunto: Deu ser veritat que el segle XXI és el segle de les dones? Entre totes fem-ho possible.

Mera Conesa i Pagès és tinenta d'alcalde de Presidència i Benestar Social

EIS 4 CANTON

16 Entorn

Divendits, 10 tle març del 2000

P o l è m i c a

Indignació veïnal pels accidents de trànsit a Coll Fava

Un cotxe va quedar bolcat dissabte en un xoc al barri

KMII.I BKI.I.A

- Sant Cugat -

L'Associació de Veïns de Coll Fava està indignada amb l'A­juntament perquè fa gairebé un any que estan demanant millores al barri pels problemes de tràn­sit diürn i nocturn que pateixen. Segons el president de l'Asso­ciació, Ivo Güell, el barri té un problema geogràfic que afavo­reix l 'augment de la velocitat dels vehicles que hi circulen, l 'n desnivell que s'ha de sumar a l"'incivisme" d'alguns conduc­tors. Güell ha explicat que tant l'Ajuntament com la Policia Lo­cal coneixen les "carreres noc­

turnes organitzades al barri í la venda de drogues" de tot tipus. El president del col·lectiu veï­nal s'ha queixat perquè "els 25 regidors fan els ulls clucs" als problemes del barri. L'AV de Coll Fava va presentar una instància a l'Ajuntament queixant-se de­ia "caòtica i perillosíssima situa­ció del trànsit" al barri. En aquest sentit, Güell ha recordat que el 25 de febrer passat hi va haver un accident en què un nen de vuit anys, que anava acompan­yat per la seva cangur va haver de ser hospitalitzat per un trauma­tisme al cap amb pèrdua de mas­sa encefàlica i una fractura al braç. Un altre episodi més recent

és l'accident ocorregut el cap de setmana passat, quan dos cotxes van col·lisionar.

Per la seva banda, el tinent d'al­calde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ha respost als veïns dient que "s'han precipitat" po­sant pancartes en contra seva "de manera incomprensible", ja que estan mantenint converses.

Pel regidor, el responsable dels accidents al barri és "la persom que se salta Vstop". Recasens v i dir que d'aquí a dues setmanes s'hi haurà trobat una solució, pern no creu que "sigui el parer de 11 majoria de la gent" de l'AV, que compta amb unes 500 famílies segons el seu president.

K. B.

-Sant Cagat-

La deixalleria de Sant Cugat ha

recollit un total de 408 entrades

d'usuaris, és a dir, particulars, co­

merços i indústries amb carnet,

des del dia 23 de novembre de

l'any passat, data en què va entrar on func ionament .

Segons dades de l'Àrea de Ser­veis Urbans de l'Ajuntament, els ciutadans particulars han estat els que més han acudit al centre de recollida de material, amb 351 entrades. A continuació vénen les indústries, amb una cinquan­tena de visites a la deixalleria; i finalment, els comerços, amb set entrades de brossa orgànica.

El centre de Sant Cugat és la procedència majoritària dels usuaris de les noves instal·lacions - a m b un 549? dels casos-, se­guida de prop pels valldorei-xencs, que hi han acudit en gai­rebé un 20%, i pels veïns de Mira-sol, amb un percentatge del 15,5%,

Un 83,2% de les persones que

han acudit a la deixalleria de Sant Cugat només han fet una entra­da. Contràriament, un 4,3% dels usuaris n'han efectuat més de tres.

Més de la meitat del material recollit -un 64%- s'ha pogut re­cuperar totalment, mentre que un 21% de la col·lecta s'ha recu­perat de manera parcial.

D'entre el material reutilitza-ble, hi ha un predomini marcat dels plàstics, que arriben al 36% de la brossa recollida en gairebé tres mesos. Els metalls de tot ti­pus també tenen un lloc destacat en el rànquing de materials re­collits a la deixalleria, sobrepas­sant el 18% del total. Finalment, el paper i el cartró, juntament amb el vidre procedent d'ampo­lles de tota mena, aconseguei­xen. respectivament un 16% i un 12%.

Des del consistori santeugatenc s'ha recordat que està prevista la construcció d'una nova deixalle­ria a la ciutat i que l'actual anava destinada als districtes de Mira-sol i Valldoreix.

La deixalleria en xifres

Entrades mensuals d'usuaris: Novembre: 37 Desembre: 153 Gener: 218 Total: 408

Balanç «l'usuaris: Particulars: 86% Industrials: 12% Comerços: 2%

Balanç d'entrades d'usuaris: Una entrada: 83,2% Dues o tres entrades: 12,5% Més de tres entrades: 4,3%

Procedència : Centre: 54% Valldoreix: 19,5% Mira-sol: 15,5% La Floresta: 1,3% Les Planes: 0,9% Can Barata: 0,9%

quJar un vehicle després de l'accident de dissabte F: CEDIDA

B a l a n ç o s

La deixalleria registra més de 4 0 0

entrades des de la seva obertura Un 64% dels residus lliurats a la deixalleria són recuperables

B a l a n ç o s

L'Ajuntament redueix un 1 0 % la contaminació acústica dels vehicles

E. B.

La campanya pel soroll que l'e­quip de govern de l'Ajuntament ha tirat endavant dirigida a re­duir la contaminació acústica pro­duïda pels vehicles de motor ha donat uns bons resultats, segons l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder.

L'ordenança preveia dues fases: la primera d'informació als in­fractors, especialment conduc­tors de motocicletes, en què se'ls feia parar, se'ls sotmetia a una prova de sonometria i se'ls re­partien tríptics. La segona fase, de sanció, ha vist reduït subs­tancialment el nombre d'infrac­tors, ja que s'ha passat del 31 % de sonometries amb un nivell acús­tic superior al permès per la llei -en la primera fase- a un 12% de persones amb vehicles que han donat positiu -en la fase de san­ció-, Fn aquest sentit, Recoder ha explicat que la campanya ha demostrat la seva "eficàcia. S'ha notat una baixada de la contami­

nació acústica a la nostra ciutat.". Si en un primer m o m e n t es

comptabilitzava un Z2>% de ci­clomotors infractors, la xifra s'ha reduït a tan sols un 13%. D'altra banda, un 36% de les sonome­tries realitzades a ciclomotors de menys de 175 centímetres cú­bics en la primera fase s'han re­baixat al 9%. Finalment, la poli­cia ha registrat un descens dels vehicles de dues rodes amb més de 175 ce que han donat positiu, passant del 2 0 a l ' l % .

Concretament, el 26% dels con­ductors denunciats van reparar elseu vehicle durant la primera setmana, cosa que va fer que se'ls retirés la sanció. D'altra banda, un total de 272 vehicles haurien estat multats si no hagués estat perquè es tractava de la cam­panya informativa inicial.

L'alcalde la ciutat, Lluís Reco­der, s'ha mostrat molt satisfet amb els resultats de la campanya, tot i que ha anunciat que "cal continuar treballant perquè els santeugatencs no se sentin agre­dits" pels sorolls.

ELS /CANTONS Divendres, 10 de març del 2000 Entorn 17

O b r e s

La riera de Mira-sol quedarà coberta a finals d'abril

Es vol convertir la zona en una avinguda

EMILI BELLA

Les obres de canalització de la riera de Can Gatxet de Mira-sol finalitzaran el dia 31 d'abril amb la cobertura total de la zona. Les actuacions que es preveu fer a més de cobrir-la són la urbanit­zació de la zona per a vianants, bicicletes i vehicles de motor, així com també l'adequació de l'entorn amb la plantació d'ar­bres.

I n cop quedin enllestides les obres d'aquest primer tram, que va des de la plaça de l'Estació fins al Col·legi La Farga, es pro­cedirà a habilitar el segon. Aques­ta segona fase preveu l'habilita­ció del tram que va a parar a l'alçada del Casal Cultural del districte, on la riera tornarà a que­dar al descobert. Les obres, que tenen un pressupost de trenta milions i mig de pessetes, s'estan fent en dues etapes per possibi­litar l'accés dels vehicles al cen­tre escolar.

Segons l'alcalde de Sant Cugat,

CCOO edita una guia per a empreses sobre medi ambient

E. B./lNTRA-ACN

Les obres a la riera van Lluís Recoder, un altre dels avantatges de la canalització del mig quilòmetre de riera és que "els carrers que acabaven amb una tanca ja no quedaran tallats, ara tindran continuïtat". Reco­der va fer aquestes declaracions en una visita a les obres dime­cres passat. La capacitat dels tubs

començar el dia 1 de febrer de canalització de la riera és d'a­proximadament uns 50 metres cúbics d'aigua per segon. El seu diàmetre permetrà el pas d'un vehicle que passarà periòdica­ment a netejar-los.

L'objectiu final és fer una avin­guda com la que ja hi ha a l'altra banda de la via del tren.

Comissions Obreres del Vallès Occidental acaba de publicar la Guia de Bones Pràctiques Ambien­tals, amb què es vol conscienciar les petites i grans empreses sobre la preservació del medi natural en totes les fases del cicle de pro­ducció.

La guia és una iniciativa sorgida del Pacte Territorial per l'Ocu­pació del Vallès Occidental i acon­sella sobre com s'ha de dur a ter­me la protecció de la natura en l'àmbit de la neteja, el manteni­ment o la formació, entre d'altres. També es preveu la incorporació d'un programa de reciclatge i con­servació en la neteja.

La gran novetat de la publicació és la introducció del concepte d'e-coinnovació, que consisteix en el fet que el producte compleixi els requisits mediambientals. El do­cument vol incidir especialment en la reutilització,· reducció i re­ciclatge de la brossa acumulada, i va adreçat a tot tipus de treballa­dors, tant els empresaris, que "són els que han d'assumir la cam­panya", com els operaris.

La FAV vol una regulació de la telefonia

E. B.

La Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat (FAV) ha presentat una instància a l'Ajun­tament demanant la regulació i la planificació de la instal·lació d'an­tenes de telefonia mòbil a la ciu­tat.

La FAV creu que les radiacions electromagnètiques que emeten les antenes "poden ser perjudi­cials pels veïns de l'entorn". És per això que han demanat a l'Ar-tea de Ciutat Sostenible que els faci arribar el mapa de la ubica­ció de les antenes, una relació dels permisos municipals d'insatal·la-ció, a més d'informació sobre les característiques tècniques i els mecanismes de control dels emis­sors. Igualment, volen que es pro­posi de manera urgent un pla de regulació d'aquestes instal·lacions que contempli una ubicació con­junta dels operadors de telefonia.

La pteició de la FAV arriba poc abans que la Generalitat i Local-ret hagin establert les distàncies de seguretat de les antenes res­pecte els nuclis poblats. Entre els 100 i els 1.000 wats de potència cal un radi de 10 metres, i a par­tir del milió de wats, 250 metres.

EIS4CANTONS

18

V o l e i b o l

El CV Sant Cugat s'acomiada de jugar el 6play-ofP d'ascens en perdre a Alacant

Quan falten tres jornades, el femení ja no té cap opció matemàtica

El sènior femení del CV Sant Cugat no ha assolit l'objectiu que s'havia mar­

cat per aquesta campanya: assolir l'ascens a la FEV. El club, però, ja tre­

balla per fer-ho l'any vinent. Més equips, més tècnics i la tornada de Car­

lota Santamaría són el punt de partida de la temporada 2000-2001.

AI.IA Lóri./

- Sant Cugat -

Kl sènior femení del Club \ o -leibol Sant ( 'ugat no disputarà fi­nalment la promoció d'ascens i d'aquesta manera no assolirà l'ob­jectiu que s'havia proposat per aquesta temporada: assolir l'as­cens a la FEV. Kl conjunt santeu-gatenc no va saber guanyar dis­sabte a la pista del tercer, la l niversitat d'Alacant, per man­tenir alguna petita opció de clas­sificar-se. Les santeugatenques van caure per 3 sets a 2 i ja no te­nen cap opció matemàtica de clas­sificació. Els parcials d'aquest en­frontament van ser 25-14, 24-26, 25-22, 16-25 i 15-13 al tte-break.

Quan falten tres jornades per­què s'acabi la competició, el con­junt que dirigeix Zoran Niko-lovski és quart a la taula, lluny ara

de les dues primeres posicions que únicament donen accés a ju­gar el/>/ir/y-í># d'ascens, 'lot apun­ta que el CV L'illa Jordi de Valèn­cia i el CV Quart seran els equips que jugaran aquesta promoció.

Valoració del president

El president del CV Sant Cu­gat, Carles Castro, ha fet balanç de la temporada i ha valorat com a clau dues derrotes a principi de temporada a casa i la desfeta que va patir l'equip fa poques jornades a casa davant un rival del tot di­recte, el CV Quart. Respecte a aquest partit. Castro ha explicat que "les jugadores no van poder suportar una tensió tan gran. Crec que va ser el pitjor partit del CV Sant Cugat dels últims cinc anys".

El màxim responsable de l'en­titat ha avançat que la junta di­rectiva ja ha començat a treballar

Arri, quan falten in \ i·inuule\, el (X Sant Cugat espera acabar quart FOTO: E.F

de cara la propera campanya. Car­les Castro ja ha confirmat com a principals novetats la tornada al primer equip femení de Carlota Santamaría i l'ampliació de més equips al club i també del cos tèc­nic. El mandatari també ha dit que hi haurà alguna baixa i s'in­corporarà alguna nova jugadora.

Abans que finalitzi la lliga, les santeugatenques han de jugar tres partits i assegurar-se la quarta po­sició final. Demà el sènior feme­ní rep el CV Ciutadella, vuitè a la taula i posteriorment hauran de desplaçar-se a les pistes de l'Al­gar Surmenor, setè, i l'Hortons, dotzè i últim.

B à s q u e t

La UE Sant Cugat mostra la seva candidatura a jugar el

6play-ofiT en vèncer el segon

Al.KX LÓPKZ -SantCugat-

L'equip sènior "A" masculí de­ia l 'n ió Esportiva Sant Cugat ocupa per segona setmana con­secutiva la quarta posició del grup segon de Primera Catala­na, fet que ara mateix el faria ju­gar la promoció d'ascens. L'e­quip santeugatenc va apallissar dissabte a la Sala Escolar un al­tre aspirant a jugar aquest play-off, el CB Andorra, per divuit punts de diferència, 74 punts a 56. L'actual segon classificat a la lliga no va poder amb un equip que cada cop és més conscient de les seves possibilitats de cara a classificar-se.

Segons David Barbens, tècnic local, aquest era "un partit que necessitàvem guanyar per man­tenir-nos a la part alta i a sobre ara el bàsquet azrn/ge és favorable a nosaltres. Crec que avui hem fet un pas important per ser a la pro­moció. No és un pas definitiu, però sí important. Cuanyar avui era clau". Barbens ha apuntat que l'equip es troba "en un dels millors moments de la tempora­da" i que "penso que els meus homes estan conscicnciats. L'ob­jectiu és jugar el play-off d'as­cens". Tal com ho indica la tau­la classificatòria, Barbens diu que "ara depenem de nosaltres ma­teixos i de la nostra regularitat d'aquí fins a finals de tempora-

VI' Sant ('traït i CU \ntl·ma , //// oferir un r\i el lent partit FOU): h.F.

da". El màxim responsable tèc­nic del primer equip masculí de la secció creu que no es poden perdre més de tres partits a par­tir d'ara.

Quan falten vuit jornades per­què acabi la lliga, la l 'E Sant Cu­gat visita la pista del Club Na­tació Sabadell, onzè classificat.

Barbens ha explicat que "no es poden deixar escapar oportuni­t a t s " i que n o m é s els val el triomf.

En les últimes setmanes, el ju­gador del pr imer equ ip Xavi Fuertes ha decidit, per motius personals, deixar el primer equip santeugatenc.

Hoquei herba

El Júnior encara el tram final a un punt de la promoció

A.L. - Sant Cugat-

L'equip masculí del Júnior man­té les opcions de classificar-se per disputar la promoció d'ascens a Divisió d'Honor després de su­perar diumenge un adversari di­recte, l 'EHC, actual segon a la taula, per 3 gols a 1. Quan falten tan sols tres jornades perquè fi­nalitzi la lliga regular de Primera Divisió, els santeugatencs són a només un punt de les tres pri­meres places que donen accés a jugar elp/^y-o^d'ascens a la mà­xima categoria de l'hoquei herba estatal.

Els santeugatencs també comp­ten amb l'avantatge que fins a tres equips de la competició no tenen dret a jugar aquesta pro­moció per la seva condició d'e­quip filial. Aquests són l'Atlètic de Terrassa, el RC Polo i el Club Egara. Amb tot, únicament l'Atlè­tic de Terrassa és en zona de pro­moció ja que és líder. RC Polo i Club Egara són a la part mitjana baixa de la taula classificatòria.

El calendari de partits que ha de disputar el Júnior fins a finals de campanya és el següent: a fora ha de jugar als terrenys de joc de l'Atlètic de Terrassa, primer a la taula, i Barceloní, dotzè i últim classificat amb tan sols 4 punts, i a les seves instal·lacions ha de re­bre el Can Salas, tercer amb 24 punts, dos més que els santeuga­tencs. D'aquesta manera, els de Marcos Pa l au -R ibes vis i ten aquesta jornada el camp del líder, en un enfrontament que pot mar­car el desenllaç final del Júnior.

Per la seva banda, el conjunt fe­mení del Júnior va tomar a perdre el cap de setmana passat, en par­tit corresponent a la penúltima jornada del Campionat de Cata­lunya. El Club Egara, finalista junt amb el CD Terrassa d'aquest Català, va superar per la mínima a les de Núria Olivé.

Les santeugatenques reben aquesta última jornada el RC Polo de Barcelona. Després del Català, el Júnior haurà d'afrontar com a cuer de la categoria, les últimes set jornades de lliga, en zona de descens directe.

ELS-ICAIVIONS Divendres. 10 <le març del 2000 Esports 19

H a n d b o l

La UE Sant Cugat té

difícil la permanència

a sis jornades del final

Al.F.X LÓI'KZ

- Sant Cugat -

El primer equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va encaixar d iumenge al pavelló municipal la quarta derrota con­secutiva a la lliga en caure da­vant el líder, La Roca, per un contundent 22 gols a 36. Aques­ta derrota, combinada amb la victòria del Gavà a la pista del Sant Quirze per un clar 18 a 29, ha provocat que el Gavà superi a la classificació la UE Sant Cu­gat, malgrat ambdós equips te­nen 13 punts. Després de les pri­meres vint jornades de lliga, l'equip vermell-i-negre és dotzè i antepenúlt im, ara mateix en

zona de descens directe, en ser el pitjor tercer equip dels diversos grups de Primera Nacional "A".

Només val guanyar

L'entrenador local Joan Sancho té molt clar que l'única manera de salvar-se és la de "sumar punts". Amb tot, el tècnic con­sidera que l'única manera d'as­segurar-se la permanència a la categoria és "sumant més punts que el Gavà", malgrat aquest conjunt té un calendari més as­sequible que els santcugatencs. És per aquest motiu que l'en­trenador ha reconegut que el seu conjunt "té moltes possibilitats" de finalitzar tercers per la cua,

La Roca nu va li nu pit MI ilt la UE Sant Cugat, que és en zona de descens FOTO: EDUARD FARINYES

fet que l'obliga a sumar molts hauran de rebre el Sant Quirze, del migdia, la UE Sant Cugat vi-punts per no verure's afectat al descens a Primera Catalana.

La UE Sant Cugat ha d'afron­tar el calendari següent: a fora ha de jugar a les pistes del Valèn­cia, novè, del Castelló, cinquè, del Sarrià de Ter, segon, i del Bordils, desè, mentre que a casa

t r e t z è i a n t e p e n ú l t i m , i el GEiEG, setè. Es a dir, que dels sis enfrontaments que ha de ju­gar el conjunt local d'aquí a fi­nals de la lliga, quatre els han de disputar lluny del pavelló muni­cipal.

Diumenge a dos quarts d'una

sita la pista del València, un equip que amb 18 punts voldrà assegurar-se la victòria perquè d'aquesta manera no haurà de patir per si es manté o no. Sancho ha assegurat que als dos propers compromisos signa treure "dos punts".

F u t b o l s a l a

El Winterthur apallissa el Centelles

(11-3) i es col·loca quart a la taula El FS Sant Cugat vol trencar el malefici de Menorca

A.L. - Sant Cugat -

El FS Winterthur Sant Cugat va recuperar-se amb total normalitat de la desfeta que havia patit l'e­quip la setmana anterior a la pis­ta del segon, el FS Vilassar de Mar. Els vermell-i-negres van vèncer el Centelles per 11 gols a 3, acon­seguint un altre resultat clar. L'en-trenador-jugador del Winterthur, Jaume Estrada, ha afirmat que "som un equip que després d'u­na derrota no ens costa refer-nos per guanyar el proper partit de lli­ga". Amb aquesta victòria, dotze­na a la competició, el Winterthur ha avançat un lloc a la taula i ara és quart, a sis punts del tercer, el Manacor, a vuit del segon, el Vi­lassar de Mar, i a onze del líder, el La Unión.

El conjunt santcugatenc es man­té en la bona línia dels últims me­sos. En aquest sentit, Estrada con­sidera que "tenim un equip molt potent". A diferència d'altres tem­porades. els vermell-i-negres es-

/ IWintirthm .oltitmai ,/wa/tíini/e \I,IH,I„I I OH) l· I)l\Rl) E\RI\) I- V

tan assegurant els punts de casa. El Winterthur juga demà a la tar­

da a la pista del tercer, el Manacor. Jaume Estrada espera que el seus homes aconsegueixin trencar els mals resultats que han aconseguit aquesta temporada a Menorca, on han perdut els dos enfrontaments

que han disputat contra cl Calvià i l'Elèctrica Ciem. Segons el tèc­nic, en aquest xoc "tenim molt per guanyar i molt poc per per­dre. Jugarem sense cap tipus de complex, de tu a tu". Cal recordar que els santcugatencs són el segon equip que marca més gols.

G i m n à s t i c a r í t m i c a

La gimnasta Laia Sola guanya, en aleví, la segona

fase de la Copa Catalana

A.L. - Sant Cugat -

La gimnasta del Club Munta­nyenc Laia Sola es va proclamar diumenge passat a les instal·la­cions del Gimnàs de la Foixarda a Barcelona campiona en catego­ria aleví de la segona fase de la Copa Catalana de gimnàstica rít­mica esportiva d'individuals. Al nivell II i en l'exercici de mans lliures, Sola va finalitzar en pri­mera posició amb una puntuació total de 6,900 punts. En aleví, hi van participar quinze gimnastes.

Després de tres dies de compe­tició va finalitzar diumenge a Vitò­ria una nova edició de l'Euskadi-Catalunya, en què Euskadi va ser el vencedor. Les gimnastes juve­nils del Club Muntanyenc Sant Cugat Ivette Climent i Georgina Miralles van ser cinquena i vui­tena respectivament.

Diumenge, a l'escola Jesús i Ma­ria de Barcelona, es durà a terme la tercera i última fase de la Copa Catalana dels nivells III i IV. Hi

prendran part representants de la secció. Laura Escoda ho farà en la categoria aleví nivell III i en l'e­xercici de mans lliures, Gemma Peris i Cristina Cabrejas hi parti­ciparan en infantil nivell IV i en mans lliures i cèrcol.

En la segona fase de la Copa Ca­talana dels nivells III i IV que es va fer al Sícoris de Lleida les sant-cugatenques van obtenir resultats ben diferents. Al nivell III, l'ale-ví Laura Escoda va ser tercera en mans lliures. Al nivell IV7 va comp­tar amb la participació de sis sant-cugatenques. Les infantils Gem­ma Peris i Cristina Cabrejos van ser tercera i desena en pilota; les juvenils Ivette Climent i Georgi­na Miralles van finalitzar segona i tercera en els exercicis de corda i pilota; i les júniors Tània San-tolària i Andrea Rubino van ser quarta i setena en cèrcol.

Les juvenils Climent i Mirall viatgen aquest cap de setmana a Kíev en una nova edició del Tor­neig Internacional Idina Durugi-na, que reuneix les promeses de la gimnàstica rítmica europea.

GAS Oli! Ports gratuïts

C? >\ & ^K V^^X

Contestador les 24 h

Tel. 93 580 77 62 E S M | Distribuïdor oficial

20 Esports l·lS íCWnMNS Divtw/m, 10tlemai\iiel2000

E n t i t a t s

La Coordinadora convoca una reunió conjunta amb tots els grups municipals

La trobada tindrà lloc el 21 de març a la Casa de Cultura

ALKX LÓI'KZ

La Coordinadora d'Entitats Es­portives de Sant Cugat va decidir dilluns en reunió interna convocar una trobada amb els grups muni­cipals. Es preveu que aquesta reu­nió tingui lloc cl dimarts 21 de març a Ics 9 del vespre a la Casa de Cultura . La plataforma esportiva enviarà una convocatòria a tots els partits polítics, es a dir, al Partit Socialista de Catalunya (PSC), al Partit Popular (PP), a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), a Iniciativa per Catalunya (IC) i també a Convergència Democrà­tica de Catalunya (CDC) i a Unió Democrà t i ca de Ca ta lunya (UDC). A la sessió, la Coordina­dora no només els informarà de l'estat de les converses amb l'A­juntament sinó que demanarà, una vegada més, "que tots els par­tits polítics prenguin consciència de la situació i que mostrin la seva actitud envers la situació actual de les instal·lacions municipals. Els d e m a n e m el seu recolza-

L·i plataforma taml>ée\ reunit ei umb u·.·.oi nu ions de vti'ns i depairs FO'I OXI

ment". Aquesta serà, doncs, la ter­cera trobada entre la plataforma esportiva i els diferents grups mu­nicipals amb representació al con­sistori, tot i que fins ara la Coor­dinadora s 'havia r eun i t individualment amb cadascun dels partits polítics.

La plataforma també vol expo­sar la seva problemàtica a les as­sociacions de veïns i també a les associacions de pares d'escola per­què, com detalla Antoni Pérez, p r e s i d e n t d e la plataforma, "aquesta és una qüestió molt àm­plia que ens afecta a tots". Pérez

afirma que "han d'estar ben in­formats de què és la Coordinado­ra i què és el que reivindiquem a l'Ajuntament". El president creu que és molt important que aques­tes associacions exposin a la pla­taforma què és el que en pensen i que evidentment exposin les se­ves inquietuds i preocupacions so­bre un tema que els afecta molt di­rectament.

La partida per esports, clau

Ben aviat, l'Ajuntament haurà de presentar els pressupostos de l'any 2000. La plataforma espera, tal com es va comprometre Lluís Recoder, a trobar-se amb l'alcal­de abans que els pressupostos si­guin ja oficials. La plataforma es­pera una part ida impor tan t destinada a l'esport local, ja que al seu dia el regidor d'Esports, Jaume Tubau, va anunciar que, en inversions, la prioritat número u són les inversions esportives.

La trobada de dilluns de la pla­taforma esportiva es va fer a la PB Sant Cugat.

H o q u e i p a t i n s

El Patí Hoquei vol vèncer el líder, el Reus Deportiu,

i apropar-se així a les dues primeres places d'ascens Lluís Sànchez afirma que els xocs davant el Reus i el CP Monjos són "clau "

ALKX LÚPKZ

- Sant Cugat -

El sènior masculí del Patí Ho­quei Club Sant Cugat afronta diu­menge a dos quarts d'una del mig­dia al pavelló municipal un dels partits més transcendentals d'a-quesca temporada. Kls de Lluís Sànchez reben ni més ni menys que el líder destacat del grup "A" de Primera Catalana, el Reus De­portin. Amb un balanç de 17 victò­ries, 1 empat i 2 derrotes, la di­ferència de punts entre un equip i l'altre és de set punts.

Lluís Sànchez, entrenador del conjunt vermell-i-negre, té molt clar que "sortirem a guanyar, no renunciarem a res". Sànchez ha apuntat que la clau del partit ra­dicarà en una bona defensa i a sa­ber sostenir els primers quinze minuts de partit en què està con­vençut que el Reus 1 )eportiu pro­varà de deixar resolt el xoc.

Els locals han sumat en les últi­mes tres jornades una victòria. Després de la disputa de la darrera

hls vtntfunatenc. nnquens a hi multi, son n dos punts tle In ;nint il i/·n/is dueiir l·<)IO h l)t'\RI) l·ARLXYl·'.S

jornada el cap de setmana del 26 i 11 de febrer, el sènior masculí, tot i havre-se imposat a la pista del CP Vilanova, va perdre un lloc a la taula i ara passa a ser cinquè. Kl Juneda ha estat l'equip que l'ha avançat a la taula, malgrat amb­dós conjunts tenen els mateixos punts: 28. Els de Sànchez han es­

tat quarts un total de quati,. jor­nades consecutives, ror i que la constant evolució d'aquest'equip fa pensar que té Ics seves opcions de barallar-se per assolir una de­ies dues primeres places d'ascens directe a Primera Nacional Cata­lana. Els santeugatencs són a dos punts de la segona plaça, que ocu­

pa el CP Monjos. Així, que ara mateix el PH Sant Cugat és a no­més dos punts d'una plaça d'as­cens directe.

Sànchez, que no té cap baixa per a aquest xoc, ha advertit que els dos propers partits amb el Reus a casa i el Monjos a fora són "clau" de cara a les possibilitats d'ascens.

P' ut boI sala

L'Olimpyc empata després de cinc derrotes

À.L.

Després de perdre cinc en­frontaments consecutius al cam­pionat de lliga de Primera Na­cional "A", l'Olimpyc La Floresta va sumar un punt a la pista del Rubí, en empatar a tres gols. De fet, aquest ha estat el primer punt que els florestans han sumat a domicili als últims dos mesos.

El fet més negatiu d'aquesta jornada pels interessos florestans ha estat sens dubte la pèrdua de la quarta posició en detriment del Polideportivo Andorra, que ara suma 33 punts, un més que els d'Àngel Ruiz. L'Olimpyc conti­nua cinquè, tot i que el setè és a només tres punts.

Dissabte, al pavelló municipal, el conjunt de la Floresta rep el Talleres Cortada, desè a la taula de quinze equips amb 23 punts. Els locals provaran de trencar amb l'estadística i guanyar, cosa que no fan darrerament.

Futbol

El Sant Cugat fitxa el porter Alberto Rey

Tal com avançava aquest set­manari en l'edició de divendres passat, la junta directiva i el cos tècnic del Sant Cugat Esport ha decidit incorporar Alberto Rey. un jove porter de 19 anys proce­dent de la UE Horta. D'altra ban­da, Roger Serra ha causat baixa.

El Sant Cugat Esport continua sense saber què és guanyar un partit a Primera Catalana des del 6 de gener, que va imposar-se al terreny de joc del Ripollet. Els de Hans Schonhófer, que han re­but set derrotes consecutives. continuen cuers de la categoria a quinze punts de la zona de per­manència. Els locals compten amb un balanç a la lliga de qua­tre victòries, quatre empats i di­nou derrotes.

Aquest cap de setmana, en par­tit corresponent a la 28a jornada de lliga, els vermell-i-negres vi­siten el camp del Castelldefels, que és cinquè per la cua amb 31 punts. El Castelldefels sí que s'hi juga molt.

E1S /CAlYroNS Divendres, 1V de març del 2000 Esports 21

K à r t i n g

Els germans Campos i Cebriàn debuten al Fórmula com a aspirants al campionat La primera de les vuit proves es corre diumenge al Kartòdrom Catalunya

La novena edició del Campionat Fórmula Catalunya de Kàrting comptarà amb la participació de quatre pilots santcugatencs disposats a lluitar ja des de la primera prova a fer-se amb el títol. Oliver Campos s'estrena en ca­tegoria júnior, mentre que Marc Cebriàn correrà en cadet. Daniel Campos continuarà a la categoria cadet i David Cebriàn en l'aleví. Des de març fins a novembre se celebraran les vuit jornades que integren el Fórmula Ca­talunya. Un altre objectiu que s'han fixat els pilots és participar a les dues proves del Campionat d'Espanya, que tindran lloc el juny i el setembre.

ALKX LÓI'KZ

- Salt Cugat-

l 'n tot;il de quatre pilots sant­cugatencs debuten diumenge al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Mill en la primera de les vuit proves que configuren el IX Campionat Fórmula Catalunya de Karts. Aquests són els germans Campos i també els germans Ce­briàn, que aspiren a lluitar pel tí­tol de campió.

En categoria júnior hi militarà Oliver Campos, que enguany es­trena categoria després d'haver-se proclamat dos anys consecu­tius campió en cadet. En aquesta primera temporada en júnior, Campos, de 12 anys, s'ha propo­sat lluitar per acabar el campionat situat entre les tres primeres po­sicions.

En cadet, fins a dos represen­tants locals competiran en aques­ta categoria. Són Daniel Campos i Marc Cebriàn, que estrenarà ca­tegoria. Campos, de 10 anys, que, amb la seva tercera plaça de la dar­rera edició, presentarà la seva can­didatura al campionat. Cebriàn, de 9 anys, que en l'última edició

va proclamar-se campió en aleví, tot i estrenar-se a una nova cate­goria. també s'ha marcat la fita de barallar-se pel títol.

Finalment, cl santeugatenc Da­vid Cebriàn, de 8 anys, que con­tinuarà competint en aleví, pre­para el seu assalt al número u de la seva categoria.

La pretemporada ha estat pels quatre pilots locals molt satis-

Oliver Campos estrena categoria júnior i Marc

Cebriàn, la cadet, al Fórmula Catalunya

factoria amb temps i resultats molt positius que fan que encarin la nova temporada amb bones pers­pectives. Marc Cebriàn, per exem­ple, va prendre part al circuit del Vendrell el 26 de febrer en una de les vuit proves que integren el Campionat de Catalunya de Kàr­ting. Cebriàn va finalitzar vuitè de setze aspirants a endur-se la cur-

Marr Cebriàn, Oliver Campus, David Cebriàn i Daniel (iimpo \ t'010 V /

sa. El pilot santeugatenc podria participar en alguna cursa més d'a­quest català de karts.

Enguany, el pilot Jordi Monser-rat, que l'anterior campanya va ser segon en categoria sènior, no hi participarà.

L'estatal, ben present

Prendre part al Campionat d'Es­panya és un dels altres objectius prioritaris d'aquesta campanya pels germans Campos i per Marc Cebriàn. Tots tres participaran en les seves diferents categories en les dues proves de l'estatal que s'han de dur a terme el juny i el se­tembre.

El Kart Club Vallès va presen­tar aquesta novena edició del Fórmula l'I de març als mitjans de comunicació. Les principals novetats per aquesta campanya són un recent circuit asfaltat i l'am­pliació del circuit que permet fer 24 traçats diferents. Quant a la puntuació de les curses, també presenta algunes novetats impor­tants. Cada categoria continuarà celebrant dues mànegues però puntuaran de forma independent per a la classificació general. Amb tot, seguirà havent-hi només un guanyador per prova, que serà qui tingui una puntuació més alta des­prés de sumar les dues mànegues. Hi haurà vuit curses en total.

Tennis

Corretja torna

a la competició

un mes després

de la Davis

A.L. - Sctottsdate / Sant Cugat-

Després de la seva participa­ció els dies 4, 5 i 6 de febrer a la primera ronda del Grup Mun­dial de la Copa Davis com a in­tegrant de l'equip estatal, el ten­nista santeugatenc Alex Corretja ha tornat aquesta setmana a les pistes. Corretja participa des de dilluns al Torneig d'Scottsdale (Arizona), que reparteix 375.000 dòlars en premis i també punts per a la classificació mundial de l'ATP. D 'aques ta manera, el santeugatenc inicia la tempora­da americana que obre el seu ca­lendari precisament a Scottsda-le.

A l'hora de tancar aquesta edi­ció, Alex Corretja s'havia desfet en primera ronda de Blake amb un còmode 6-3 i 6-1. En segona ronda s'havia d'enfrontar ni més ni menys que amb Pete Sam-pras, cap de sèrie número 2 del torneig. Un cop hagi jugat aquest campionat, el santeugatenc té previst prendre part als tornejos d'Indianàpolis i Miami, que co­mencen el 13 i 20 de març res­pect ivament . A cont inuació, Corretja participarà, quasi amb tota seguretat a l'eliminatòria de quarts de final de la Copa Davis que enfrontarà Espanya amb Rússia. Aquesta segona ronda es jugarà del 7 al 9 d'abril.

| Ràdio Sant Cugat | Autocugat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS PH SANT CUGAT (masc.) Pol Carulla 34 Rubén Munoz 30 Gonzalo Munoz 16

PH S A N T CUGAT (fem.) Caria Sariol 23 Mònica Vidal 15 Maria Rosa Tamburini 14

HOQUEI MEWBA JÚNIOR (fem.) Gina Abelló 16 Júlia Menéndez 13 Helena Maragall 11

JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent 16

Joan Vidal Borja Campos

13 11

FUTBOL SALA WINTERTHUR SANT CUGAT Xaloc Rion 15 Javi Ramírez 14 Josep Gonzàlez 12

OLIMPYC F L O R E S T A Dani Martí 18 Joan Reixach 17 Jairo Romero 13

MASJANER( fem. ) Elisabet Escrivà 29 Cristina Garcia 25 Maite Gómez 19

HANDBOL UE SANT CUGAT Armand Mora 22 Albert Rovira 21 Eloi Safont 17

BÀSQUET UE SANT CUGAT (masc.) Gerard Moreno 28 Toni Ballart 28 Abraham Carreras 25

UE S A N T CUGAT (fem.) Marta Puig 27 Mabel Méndez 18 Elisabet Baldrich 12

FjnSSL S A N T CUGAT

Francesc Bayo 25 Nando Zamora 20 Joan Colell 18

PB SANT CUGAT (fem.) Laura Gallego 28 Mònica Martínez 23 Laura Martín

VOLEIBOL

22

CV S A N T CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 37 Bàrbara Puigcalí 26 Maria Tortosa 20

CV S A N T C U G A T (masc.) Lluís Moreno 25 Sergio Martín 22 David Izquierdo 18

22 Esports H S /CANTONS Divendres 10 de març del >000

RJTSQt

Primera Cata lana

Masnou-Granollers 1-2

Sant Cugat-P. Mafumet 1-2

Palafrugell-Gastelldefels 5-0

Valls-Peralada 1-2

JúpiterGramenet 3-0

Prat-Andorra 0-2

Vilassar-Sant Andreu 1-2

Vilafranca-lgualada 1-9

Ripollet-Manresa 2<# *

Cerdanyola M.-Santboià . . .2-6

St Andreu

Júpilci

Vilassar

Vilafranca

( 'cralada

Palafrugell

( .crdanvola

(iranicnet

Ripollet

Santbotà

Masnou

Manresa

l'ral

Mafumet

Granol lers

( jMcllJcfcl .

Igualada

Valls

Andorra

S i . Cuauü

P J p e

n is

n 17

27 15

27 15

26 13

27 12

27 12

27 I !

27 12

27 IU

27 I I

27 11

2f> 10

27 I I

27 9

27 7

27 9

27 X

27 7

27 4

6 .1

4 6

4 8

4 8

4 9

5 lli

1 12

d III

3 12

H 9

4 12

3 l i

fi 10

3 13

5 l i

IU 10

4 14

4 15

4 16

4 1 9

GF CC

49 23

53

55

40

40

44

49

48

14

36

43

38

60

55

49

49

43

41

39

. » ' •

39 '

»' ,W:Sv

3 6 39

29 42

33 - l i

38 55

2 4 5 4

J 6

36

3 2 ' " ;

jí ,'. I ' . • - •

. í5

16

La propera (12 de març): 1'. Mafuniet-Granollers; Castelldefels-Sant (ai",at; Perelada-Palafruo.ell; (iran íenet-Valls; Andorrj-Júpiter; Sant Andreu-Prat; loaaalada-\ ilasv.ir; \lanresa-\ ilaíranta: Sanrboià-Ri-ptillct; (!erdanvnl.i \1 -M.isnnií.

Segona Regional

CRITS

Tercera Regional

G R U P 14

Iqwip PJ PG PE

Sant Andreu 19 16 1

C a n l ' a t j ó 2(1 13 4

M k M o l A . 2 0 14

« • f a r 1 9 13

S a n P e d r o 20 12

Rubí f » . 12

Can Boada 19 I I

S. l í i j l rnzo 20 10

2 78

3 68

Vfoooctra Ift

Depuradores 18

l .es Punts 20

P B S. Cagat 19

R. Llorens 19

Carai Vell 19

P . N u c v o 18

6 2

8 0

61

69

55

75

45

61

40

tWQwirae 19 I 2

15 26

14 20

14 34

14 22

16 20

GC P w t e

29 49

30 43

27 42

26 42

33 4(1

34 39

40 34

44 32

43 29

55 24

51 23

6 6 12

88 II

93 9

81 6

76 2

La prof*ra (12 de març): , foiàort L(oceris-Can Boada; Rubí-P. Nue-

vo; Júnior San Lorenzo; Montserrat-Les FSams fíairiAiell-Matadeperenc; Sant An-

:dó^/$tp fedro; Sant Quir/e-Can Fatjri; -Mira-so) A.; PB .Sant Cugat-

r > •• '

V V -

I .

PJ PC

22 14

PP GF GC Put**»

Un'.ei i

I , Inmila

I . I I ' I .HI I . I . I

l i l l l l .:

ImiLil· i i

Mm,in.,

•.„':,.,.kil

lat t'araa

( ..i, Kirtl

J I I J I I W I I I

I.IIIIICII

C a l . l c s

I..I K.-III.|" ,

I :,,.,,

K,|,-ill.'i

1 .,.(.!/.„

Vl i l lc iu i .

Primera Cata lana

G R U P 2

Sant Jordi-Grup Barna .42-74

Caldes-l". (Cerdanyola . .70-60

N . Sabadell-Ripollet . . . .76-67

Andorra-N. Terrassa . . 7 1 - 5 8

St. M e d i r - I T St. Cugat .73-87

Sant Pere-Sedis Mansa .73-79

Les Corts-Ruhí 75-62

Lleida-Sf. Terrassa . . . .63-68

PJ PG PP PF PC Punts

Andorra 21 15 i. 1330 13' )4 .Vi

San t l ' c rc 21 15 o I',.I5 1402 36

N.Terrassa 21 14 7 13-1 1292 15

i iN.iqui 21 í.i ii riu, lira :i»

Crup Barna 21 H - I3l«> 1571 .34

St lo rassa 21 13 is 149S 13.34 34

I .u propera (12 de març): I ,.i l·'jio.i-Kipnllet; Mil·lenari- ntiidalio; Lu-men-Jmemiit Zx La Romànica-La Planada: Sabadell-I .lanó Sabadell; barlic-rà-Lsc. ( er-danyi 'la, Badia-Maiinna Kiyra; C ialdes-C las-tcllarCaiiRnll-JuanXXIll.

Kulii 21

So l í s Maii-a 21

1 . Ccrdansola 21

I .es Curts 21

Caldes 2ll

San, M o l 21

Ripollet 21

\ . Sabadell 21

I .leida 2d

rdi 21

II lli 1522 1526 32

11 10 1532 1493 32

lli 11 1174 1447 51

'l 12 1581 142') 30

" II 1251 1,34') 29

8 13 1416 1513 29

8 II 1514 1610 29

8 15 1442 1412 29

8 12 1436 1392 28

2 l'i 11174 1529 25

La propera (12 de març): Sant Jordi-I . ( Cerdanyola; (irnp Barna-

Rij*>l!et: ( àildo-N. leira^vi: \ . Subadcll-

l K Sant Cugat: Andorra-Sedis Mansa:

Sant Mcdir-Rubi; Sant Pere-Sf. letrass.i,

LesCorts-Llcida.

Segona Catalana

G R U P 1 F e m e n í

Construccions-Olesa 58-65

Josep Tous-Sant Gervasi . .62-53

MartoreU-L'Hospitalet 51-72

Bellsport-Viladecans «B» . .49-57

Vilanova-Sant Martí 61-49

U E S a n t C u g a t - C E S B . . .45-64

S t Nkxdau-Viladecans «A» 52-68

Santpedor-APB .36-39

Olesa

L'Hospitalet

Josep ' Ibus

Construccions

Santpcílor

Vilanova

Bellsport

Vlhdeeans.B-

Viladecans *A»

AJ>B

Sant Nicolau

C E S B

Sant Martí

Martorell

UESt . Cagat

Sant Gervasi

PJ PC

20 16

20 16

20 15

2(1 14

20 13

20 11

20 11

20 10

20 10

20 8

4 1286

4 1188

5 1102

6 1251

7 92(1

9 1051

9 956

III 1162

10 KU2

12 877

12 1101

10 963

13 1003

1.5 965

17 874

16 779

PC PiHrts

1075 .16

940 36

1007 55

1056 34

787 33

1023 .11

958 31

1178 30

1048 30

988 28

1154 28

936 28

1073 27

1119 25

1 1 5 1 2 3

1027 22

La propera (12 de març): Sant Cugat-Olesa; Sant Nicolau-Sant Ge-vasi; Construccions-L'Hospitalet; Josep Tbus-Manorell; Santpedor-Sant Martí; Bells-port-CESB; Vilanova-Sant Gabriel; Vilano va-Viladecans «A»; Viladecans «B»-APB.

Primera Nacional

C I U T C

Sarria de Ter-Cardedeu . . .25-19

GEiEG-Sant Esteve 27-25

Bordils-Tres de Mayo 22-22

Les Corts-València 25-25

U E Sant Cugat-La Roca .22-36

CasteUó-Laminados 27-25

Sant Quirze-( Java 18-29

Equip PJ PG PC PP GF GC Punt*

I.a Ro ta 20 14

Sarna Ter 20 1.1

Les U n í s 211 12

I..IMIIIl.il|.i- 2H II

Caste l ló 211 10

' I I C S M J V . . 311 s

(;l·. i l·:c 20 "

Sr. Ks t c i c -20 "

Valencià 1» 8

Bordils 20 6

C a c i 20 5

570 469

510 4S2

51 30

5

3 I

II 51)4 -27 IS

lo 461 4S|, i s

') 43i, | i . " 17

47S IM l<

1 K S. I i iaal 2 0 6 1 I:! S I 9 Ti«,:> 1.1

SjmÇii i i r /c 20 5 I) 15 433 ; ; , , |i

C. i idcle i i 20 1 2 15 4"7 - 2 - 1

La propera (12 de març): Ires de Mayo-( 'iudad Kneaniada: Sant l \-revc-BordilsjCardeden-GKiJ·IG.· (i.nà-Sa-rria de ler; I.aminadus-Sant IJtiii/.e: I ,.i Roea-( ;.IMC1I6; Yalòneia-l'L Sani Ctiuac.

»Ult»«, JrWÍA

Primera Nacional A

G R U P 5

N . Sabadell-Sicoris 2-5

La Murga-Manresa 11-7

P. Andorra-Alfa 5 3-2

Montserrat-Entreterrios . .6-3

Tallers-Ind. García 4-3

Rubí-Olimpyc Floresta . . .3-3

Hospitalet-Corbera 3-5

Equip PJ PG PC P P GP G C P u M s

Alta .5 211 16 2 2 1.12 56 50

Sicoris 20 14 3 .1 98 54 45

Kpit Cas ino 19 13 4 2 95 55 45

I'. Andorra 20 9 6 5 76 70 33

Oiu ipyc f. 1 9 1 0 2 7 7 0 6 8 3 2

Almnnia 20 9 3 8 75 74 311

La Murga 19 8 5 6 97 87 29

Corbera 19 7 3 9 64 66 24

Manresa 20 7 .1 10 57 66 24

Tallers 2(1 7 2 11 5.5 80 23

Ind. Garcia 19 5 3 II 66 94 18

Montserra t 2(1 4 6 10 64 99 18

N . S a b a d e l l 19 5 2 12 65 86 17

Rubí 20 4 5 II 59 % 17

Hospi ta le t 20 3 .1 14 75 97 12

La propera (11 de març): Sicoris C.-Èpic Casino; Manresa-N. Sa­badell; Alfa 5-La Murga; La Almunia-P. Andorra; Industrias G.-Montserrat; Olimpyc Floresta-Tallers; Corbera-Rubí.

Primera Nacional A

G R U P 6

Elect Ciem-Monsant 5-2

Maxon-Barcelona 7-6

La l Inión-Babar Català 3-0

L'Esclop-Vilassar 2-6

W. Sant Cugat-Gràcia 11-3

Sant Andreu-Manacor 2-7

Caldes-Metalnox 13-6

Equip P J PG PE PP GF CCPunt*

l . j I nióii 19 16 I) 3 77 48 4X

Vilassar 211 14 3

Manacor 19 14 1

W. Sani < uirat 2(1 12 I

Barcelona 211 II 1

Kah.,r Català

Klcc ( à c m

(Iràcia

I.T.sclin

< kikles

Llopart 5

Vlcl.ilni s

Vlcl·ls.l.ll

Mav.n

Sani Vndreu

20 10

19 10 ] 8

0 11

1 11

5 11

1 12

3 113 68 45

4 86 .50 4.1

7 109 •)(> 3 7

5 97 76 ,14

6 8(1 77 .54

8 8.5 71 31

.88 117 24

79 89 22

'M 108 21

75 X2 | 9

82 10= 19

5 3 10

4 2 12

3 1 10

70 71 18

70 115 14

71) 108 10

Comellà-Geniol el Pla 4-6

L'Espluga-MoUerussa 3-3

Vilanova-PH Sant Cugat 4-7

Reus Dep.-Martinenc 7-0

C P Monjos-Ina Sant Just 9-0

•>**> PJ PG PE PP GF GC Pum

Reus Deportiu 20 17 1 ? 118 53 35

Cl ' Monjos 20 14 2 4 114 63 30

Vilafranca 20 13 ? S 87 60 28

Juneda 20 14 0 6 90 64 28

PH S«nt Ciajo* 2 0 12 4 4 98 73 2 8

Mollerussa 20 12 2 6 84 60 26

Vila-seca 2(1 9 1 10 68 69 19

Ina Sant Just 20 8 7 10 65 63 18

Martinenc 20 8 2 1(1 72 93 18

Hospitaler 20 6 5 9 7(1 80 17

Cornellà 20 6 2 12 69 80 14

L'Kspluna 20 6 1 13 M 104 15

Vendrell 20 4 4 12 63 82 12

Gcniol el l'la 19 .5 1 13 45 71 11

Calafell 19 5 1 1.1 4.8 88 I I

Vilanova 20 4 2 14 83 135 10

La propera (11 de març): Montsant-Llopart .V lïarrelona-Elèct. Ciem; Babar Caralà-Maxnn; Vilassar-La I iiión; (iràeia-l ,'Ksclop; Manacor-W. Sant Ciiojt: Mctaliiox-Sunt Andreu; Caldes (descansa).

Primera (àatalana

C R I T A

Calafell-Hospitalet 3-1

Vilafranca-Vila-seca 4-5

Vendrell-Juneda 1-2

La propera (12 de març): Ina Sant Just-Calafell; Hospitalet-Vila­franca; Vila-seca-Vendrell; Jimeda-Cornellà; Geniol el Pla-L'Espluga; Mollerussa-Vila-nova; PH Sant Cugat- Reus Deportiu; Mar-tinenc-CP Monjos.

H0QUeiM£RBA

Divisió d'Honor

Femení

«*«»* PJ PG PC PP GF GC Puna,

C l ) ItTrassa i i 10 1 0 48 10 21

Yaldcluz i i 9 1 1 32 5 19

R. Sotici i id n 7 2 2 24 14 16

Sard i nero i i 5 3 3 14 9 13

Clubílamrjt i i 4 2 5 12 15 lli

\ t ' lerr jss j i i 3 1 7 7 50 7

l ' .St 'v i l l j II 2 3 6 12 17 7

K C t t i l u i i 5 2 6 16 28 s

(iiui) Hfíaw n 2 1 8 15 i j 5

Jún io r u 2 0 9 11 2 » 1

La propera (9 d'abril): Júnior-l'niversitat Sevilla; R. Srxiedad-Club de Campo: R(." Polo-Cíub Í3tiara; Sardine-m-Atlètic lerrassa; Cl) lerrassaAaldeluz.

Primera D i v i s ó

Mascul í

Club Egara-Can Salas 2-2

Atlètic 1952-At Terrassa . . . .2-4

Júnior-EHC 3-1

A D Rimas-Honigvogel 2-1

Pedralbes-Barceloní S 3-1

Línia 22-Polo 1-8

Equip PJ PG PE PP GF GC Puntm

At lerrassa 18 12 2 4 75 31 26

L I I C 19 11 3 5 44 29 25

Can Salas 19 10 4 5 4.8 58 24

Atlètic! 952 19 II 1 7 15 21 21

Ji iuior 19 H 6 :. S I .11 2 2

Honi^vuiíel 19 S 6 5 28 17 22

A D R u u a s 18 'i 3 6 11 27 21

l'olo 19 8 1 8 54 57 I "

C lubLea ra 19 5 s i, 28 .^: 15

Línia 22 18 4 4 lo 27 64 12

l 'edralbes 18 2 4 12 20 53 8

Barceloní 19 I 2 10 17 71 4

La propera (11 de març): Hnnigvogel-Polo; KHC-Rimas: At. 'lerrasa-Júnior: Can Salas-At. 1952: Brcelnní S.-Cltib F.oara: Pedralbes-l.ínia ZZ.

ELS ÍCANTONS Divendm, 10 de març del 2000 Esports 23

VOLEIBOL

Primera Nacional Femení

G R U P B

Un. Alacant-CV St. Cugat .3-2 Rubí-Terol 3-0 Algaida-Dolores 3-0 Santa Coloma-Algar 3-1 Hortons-Quart 0-3 Ciutadella-Dolores 3-0

« * * _-üí.. PC. ,.PP_ J£~ »¥ Punta

Illa Sant Jordi 19 17 2 55 15 36

Quan 19 16 3 54 17 35

l 'niv. Alacant 19 15 4 47 21 34

CV Sant Cupal 19 1 4 5 47 25 33

Algaida 19 11 8 40 34 30

Santa Coloma 19 9 10 39 39 28

Algar 19 9 10 34 35 28

Ciutadella 19 8 11 35 38 27

Terol 19 6 13 29 44 29

SRubí 19 6 13 26 47 25

Dolores 20 I. 19 11 59 21

Hortons 18 2 16 8 51 20

La propera (11 de març): CV Sant Cugat-Ciutadella; Dolores-Hortons; Quan Poblec-Algaida; Algar-Univ. Alacant; Illa Sant Jordi-Rubí; Te-rol-Santa Coloma.

Primera Catalana Masculí

St Pere i StPau-At Segre . . 3 - 0 Axxon- Almacelles 0-3

Prat-Llars Mundet 0-0 Ceu Inefc-Montgat 3-0 Arenys-Martorell 3-2 Santa Coloma-CV St Cugat 3-2

•VpaV PJ PC PP MS «•» Pxu

Almacelles 20 19 I 59 11 39

SL Pere i St. Pau 19 16 3 53 19 35

Ceu Inefc 19 13 6 44 29 32

At. Segre 20 12 8 45 38 32

Martorell 20 II 9 44 42 31

Axxon 20 10 10 38 44 30

Prat 19 8 11 35 43 27

Santa Coloma 20 7 13 35 45 27

CVS.nl Cugat 20 7 13 32 47 27

Llars Mundet 19 7 12 38 42 26

Arenys 20 5 15 26 53 25

Montgat 20 3 17 20 56 23

La propera (12 de març): St. Pere i St. Pau-Santa Coloma; Ceu Inefc-Martorell; Prat-Montgat; Arenys-CV Sant Cugat; Axxon-Llars Mundet; AL Segre-Almacelles.

TCNW3DE TAULA

Tercera Nacional

G R U P 1

Nou Barris-Ssat Andreu 3-4

RipoOet-Horta 4-0

UEStCugat-Ateneu .4-1

Falcons-Ciervo 3-4

« • * P J *•.. PP f f PÇ Paata

UE Sant Cugat 12 12 0 48 9 24

Kl Ciervo 12 11 1 45 11 23

Falcons 12 9 3 38 27 21

Ripollet 12 5 7 30 30 17

Flor de Maig 9 5 7 33 33 17

St. Andreu 12 3 9 21 39 15

Horta 12 2 10 12 45 14

Nou Barris 12 1 11 11 44 13

La propera (19 de març): Falcons-Nou Baris; El Ciervo-UE Sant Cugat; Ateneu-Ripollet; Horta-Sant An­dreu.

i $: 9 Q . *:! r ¥m: mmmmmr •

FUTBOL

:A $ mwm-m 12.00 Ramon Llorens-Sant Cugat (ds) Sant Cugat «B» (descansa)

1a Catalana 12.00 Castelldefels-Sant Cugat (dg)

2a Regional 12.00 La Farga-Ripollet (dg)

3a Regional 16.00 Júnior-San Lorenzo (ds) 17.00 Castellbisbal-Mira-sol Adesa (dg) 12.00 PB Sant Cugat-Depuradores (dg)

Preferent Juvenil 12.00 La Salle-Sant Cugat (dg)

2a Div. Juvenil PB St. Cugat-Jabac C. Jofresa Esc. Cerdanyola-Sant Cugat Mercantil-Júnior

1a Div. Cadet 13.45 CEF St Cugat-San Cristobal (ds) 17.45 PB Sant Cugat-Castellar (ds) 11.00 Júnior-Maurina Egara (dg)

2a Div. Cadet 09.15 Sant Cugat-Can Boada (dg) 16.00 Sant Cugat-Badia (ds) 09.30 E. Sabadell-PB Sant Cugat (dg) 10.00 Mira-sol-Les Fonts (dg)

Preferent Infantil 18.00 Sant Cugat-San Gabriel (ds)

1a Div. Infantil 09.00 Castellar-PB Sant Cugat (ds)

2a Div. Infantil 16.00 PB Sant Cugat-Terrasa (ds) 10.00 Ullastrell-Mira-sol Adesa (ds) Júnior-Joan XXIII

1a Div. Aleví 14.45 Lumen-Sant Cugat (ds) 11.15 Can Anglada-PB Sant Cugat (ds)

2a Div. Aleví 14.45 Lumen-Júnior (ds) 16.00 PB Sant Cugat (descansa)

1a Div. Benjamí 10.30 Sant Cugat-Mollet (ds) 10.00 Roureda-PB Sant Cugat (ds) 10.00 PB St. Cugat-Sta. Perpètua (ds)

Preferent Prebenjamí 12.00 Sant Cugat-E. Blaugrana (ds) 13.30 Andalucia-PB Sant Cugat (ds)

1a Div. Prebenjamí 10.00 La Romànica-Sant Cugat (ds) 10.30 Sant Cugat-La Concòrdia (ds)

2a Div. Femení 18.45 E. P Blaugrana-PB St Cugat (ds)

BÀSQUET

l a Catalana 17.30 N. Sabadell-UE Sant Cugat (ds)

2a Catalana femení 16.15 UE Sant Cugat-Olesa (ds)

3a Catalana «B» 17.00 Sant Cugat «B-Sant Miquel (ds) 19.00 St Cugat «A»-UE St Cugat «B. (ds)

Júnior masculí 09.00 Bellsport-UE Sant Cugat (dg)

Júnior femení 12.15 Palcam-UE Sant Cugat (ds)

Infantil 09.15 UE S. Cugat-Castellar (ds)

Cadet masculí 09.00 Sabadell-UE St Cugat «A» (ds)

Cadet femení 16.00 UE St Cugat-Esc. Carme (ds)

Preferent prebenjamí 12.30 PB Sant Cugat-Ca n'Oriach (ds)

FUTBOL SALA

l a Nacional «A» 18.00 Manacor-W. Sant Cugat (ds) 17.15 Olimpyc Floresta-Tallers (ds)

l a Divisió 16.00 Enginyers-Chess (ds)

l a Divisió femení 09.00 Mas Janer-Gironella (dg)

2a Divisió «A» Olimpyc Floresta-Gavà (dg) Champion Floresta-Gironella

2a Divisió fem. «B» 12.15 W. Sant Cugat-Sanpedor (dg) 17.30 Les Planes-Mas Janer (ds)

Femení base 11.00 W. S. Cugat-Aigüestortes (dg)

2a Div. Juvenil 11.45 Olimpyc F.-W. St. Cugat (dg)

3a Divisió 16.30 Mas Janer-Castellbisbal (ds)

Cadet Olimpyc Floresta-W. Sant Cugat

Infantil 12.00 Olimpyc Floresta-Pallejà (ds) 10.15 W. Sant Cugat-Castellví (dg)

Aleví Olimpyc Floresta-Gavà

HANDBOL

1a Divisió nacional 12.30 València-UE Sant Cugat (dg)

l a Cat. Juvenil 19.00 Sant Quirze-UE Sant Cugat (ds)

Cadet UE Sant Cugat -B» (descansa)

Juvenil femení UE Sant Cugat (descansa)

VOLEIBOL

1a Nac. femení CV Sant Cugat-Ciutadella

l a Catalana CV Sant Cugat-Arenys

Juvenil femení Hospitalet-CV Sant Cugat

Cadet femení CV Sant Cugat «A»-Wintermur

HOQUEI HERBA

1a Divisió 15.00 At. Terrassa-Júnior (ds)

Camp. Cat. femení Júnior-Polo

HOQUEI PATINS

1a Catalana 12.30 PH Sant Cugat-Reus Dep. (dg)

Fòmines PH Sant Cugat (descansa)

Júnior 15.30 PH Sant Cugat-Horta (ds)

Juvenil 18.15 Congrés-PH Sant Cugat (ds)

Infantil 17.00 Congrés-PH Sant Cugat «A. (ds) 17.00 PH Sant Cugat «B-Horta (ds)

Aleví 16.00 Congrés-PH Sant Cugat -A» (ds)

Benjamí 12.00 PH St. Cugat .B»-Sta. Isabel (ds) 13.00 PH St. Cugat «A-Caldes (ds)

Prebenjamí PH St. Cugat «A» (descansa) PH St. Cugat «B» (descansa) PH St. Cugat -p» (descansa)

RUGBI

3a Categoria Sant Cugat-Bonanova

TENNIS DE TAULA

l a Provincial UE Sant Cugat-Sallent

:« £ S « Li:r :* T :«::

FUTBOL

l a Catalana Sant Cugat-Pobla Mafumet 1-2

BÀSQUET

1a Catalana UE Sant Cugat-Andorra 74-56

3a Catalana «B» Sant Cugat «B»-Vilanova 50-48 Sant Cugat -A-Barberà 67-69 St Cugat «B»-Creu Sant Jordi 47-61

Júnior masculí UE Sant Cugat-Sabadell 65-70

Júnior femení UE Sant Cugat-Vilassar 60-49

Cadet masculí UE St Cugat «A»-Les Corts 54-53 UE St Cugat «B»-Sta. Perpètua . . . .73-56

Cadet femení UE St. Cugat-Regina Carmeli . . . .49-79

FUTBOL SALA

1a Nacional «A» W. SantCugat-Giacia 11-3 Rubí-Olimpyc Floresta 3-3

1a Divisió Chess-Alhefta 3-3

l a Divisió femení Cardedeu-Mas Janer «A» 2-2

2a Divisió ~A~

Rubí-Olimpyc Floresta 2-5

2a Divisió fem. «B» Mas Janer-W. Sant Cugat 1-4 Miami-Les Planes 10-0

Femení base Esparraguera-W. Sant Cugat 0-11

2a Div. Juvenil W. Sant Cugat-CET 10 4-6 Rubí-Olimpyc Floresta 4-4

3a Divisió New Team-Mas Janer 5-2

Cadet W. Sant Cugat-Rafa Granollers . . .6-4

Infantil W. Sant Cugat-Sant Vicenç 7-4

HANDBOL

l a Divisió nacional UE Sant Cugat-La Roca 22-36

1a Cat. Juvenil UE Sant Cugat-Sant Miquel 25-15

1a Cat. Cadet UE Sant Cugat descansa

2a Cat. Cadet UE Sant Cugat-M. Rubí 22-12

VOLEIBOL

1a Nac. femení Univ. Alacant-CV Sant Cugat 3-2

l a Catalana

CV Sant Cugat-Santa Coloma 3-2

Juvenil femení CVSantCugat-Premià 3-0

Cadet femení Camp Escolar-CV Sant Cugat «A» .. .3-1

HOQUEI HEHBA

l a Divisió Júnior-EHC 3-1

TENNIS DE TAULA

3a Nacional UE SantCugat-Ateneu

l a Provincial Congrés-UE Sant Cugat

24 Esports E L S í C A N T O N S Difetidres, 10 de març del 2000

BÀSQUET

Infantil masculí 09 .00 Centre Olx-rt-Dosa Salesians (ds) 0 9 . 0 0 Çastellbishal-Avcnc (ds) 11.30 Àgora-Sant Jordi (ds)

Infantil femení 12 .45 l 'KSt . Cugat-Dosa .Salesians (ds) 10.15 Avcnv-lKS'lcrrassalds) A^ora (descansa)

Aleví masculí 11 .00 Sant Jordi-I'ins Vallès (ds) 0 9 . 0 0 Avenç-Fcrran Clua (ds) 0 9 . 0 0 Regina ('.armcli-Santa [saticl (ds) 12 .00 Joan Mara^iH-Sant Jordi «B» (ds) 10 .00 l'la l'arrcras-( lentre ()hort (ds) 10 .00 Catalunya-I'urc/a de Maria (ds)

Aleví femení 13 .00 Avenç-Col. Atulersen (ds)

Benjamí 12.00 l'ins \allcs-IMa Farreras (ds) I 1.00 A\eiic-S.inr Jordi (ds)

I 1.00 Ferran Cliu-Pins Vallès u).s> 12.00 \ 1 . Rul>í-('.ataliinva.·U>·ulsi 12.<K) l,a Floresta-Às^ora (dsl I ,'i.OO Catalunya - A - R . (i.irmeli (ds) 12.(M>Joan\laraWill-C:nllserol.Hds) L·l.OO S.inr Jordi -li •-( .'entre (>bcrt (ds)

FUTBOL A-7

Femení 10.30 Jiínior-Col. FI Cim (ds)

10.30 Blanxart-Àgoraíds)

Aleví 11.00 Kseola Pia «B»-KK Foiró «B» (ds) 13.00 KK Foiró «A.-Viladecavalls (ds) 10.30 l.a Farga-Mira-sol (ds)

11.30 Maristes -A-Avenv (ds)

Benjamí 12.00 Golegi Europa-Jatm C. Jofresa (ds) 10.00 25 .Setembre «B-Avenc »C» (ds) 12.30 Maristes «B-Thau «B» (ds) 09 .00 Can Boada-I.a Farga «B» (ds) 13.00 Mira-sol «B-OlimpycC.K. (ds) 10.00 Ramon I.lorens-Júnior (ds) 0 9 . 0 0 Mira-sol «A»-Can Tries (ds) 11.00 Castellbisbal-F.E Foiró (ds) 13.00 Avenç «B- l 'hau «A» (ds) 09 .000 Avenç «A-Joan XXIII •• A- ids) l.a l'arga «A» (descansa)

Prebenjamí 10.00 Sp. Rubí «B-Àfjora «D» (ds) 11.00 Liceo F.gara-Sant Cugat «B- (ds) 09 .00 Rubí «B--Sant Cugat «A- (ds) 11.00 Terrassa «B»-Àgora ••('.»(dsl 09 .00 Roc Blanc-Àgora «B» (dsl 10.30 Júnior-Pctit Kstcl (ds) 0 9 . 0 0 Rubí -A-Agora «A» (ds)

FUTBOL Ü - I I

Masculí 09.30 Maradcpera-Àgora (dsl

09 .30 Club Racó-KK Foiró ulcM/.msjl

FUTBOL SMLM

Cadet 11.00 Guadalhorce-I .eonardo da V. (ds) 0 9 . 0 0 Kseola Pia-KK Foiró (ds)

Juvenil 1 3 . 0 0 El Bullidor-Angcleta Ferrer (ds)

Infantil 1 2 . 0 0 Avenç-Col. Balmes (ds) 11 .00 Castellnou-Thau (ds)

Aleví

11.00 Rubí Norte «A»-J. Maragall (ds) 12.00 E. Montserrat-F'erran Clua (ds) 13.00 Europa-Santa Isabel (ds) 10.00 U s Planes-Liceo Politècnic (ds) 09 .00 Pau Casals-Col. Balmes (ds) 12.00 J. Maragall-Rubí Norte «B- (ds)

HANDBOL

Infantil 10.00 Viaró-Col. Carme -C> (ds) 11.00 Col. Carme «B-Ct. Obert t'm (ds)

Aleví 12.00 Pau Casals-Avenc «C» (ds) 12.00 Catalunya-Ferran (llua »A» (ds) 09 .00 F. Clua «A-VcrdaRiicr -A» (ds) 09 .00 Avenç «B-Ramon i Cajal «A» (ds) 13.00 Avenç «A·-Liceo Fgara (ds) 10 .00 Joan Maragall-Viaró (ds) 11.00 Collserola-I.a Floresta (ds)

Benjamí 09 .00 Santa Isabel-Ferran (:iua -C- (ds) 11.00 F Clua «A»-Cataluma -X- (ds) 13.00 F. Clua «B-J. Maragall A> (ds) 12.00 Catalunya «B»-Avcnv (ds) 10.00 Torre l.íebre-Sta. Isabel A» (ds)

UOLEIBOL

Juvenil femení 09 .00 A. Ferrer-Montserrat Roig (ds)

Cadet femení 12.00 CV Sant C:ugat-Col. Martí (ds) 0 9 . 0 0 Santa Eulàlia-Àgora (ds)

Infantil femení 09 .00 Rubí «B-Angelew Ferrer (ds) 10.00 Avenç-El Pinar (ds) 11.00 Les Planes-Rubí «C» (ds)

1 0 . 0 0 C;ol. C:arme-Agora (ds)

Aleví 09.00 Ferran Clua «B»-J. Maragall «B» (dsl 10.00 La Floresca-Les Planes (ds) 11.00 Cultura Pràcrica-El Pinar (ds) 11.00 J. Maragall ..V-Pla Farreras (ds) Ferran Clua «A» (descansa)

TENNIS BE TAULA

Infantil Èpic Casino-Centre Obert (ds)

Aleví K. Oliveras (C. Obert)-A. Muries (P. Estel) L. Camacho (Estel)-A. Ametller (C. Obert) A. Larrea (C. Obert )-A. Panes (Estel) A. Marcos (C. Obert)-M. Almirall (E. Pia) A. Panadcro (K. Pia)-M. Pérez (C. Obert) P Gracia (Èpic)-A. Farràs (C. Obert)

'mmmÈmmxm

FUTBOL 4 - 7

Femení Agora-Júnior ajornat

Aleví KF, Foiró «B»-16Setembre 1-13 Avenç-FZscola Ribas 2-6 Mira-sol-Escola Pia «A» 2-3 Maristes -A—La Farga 2-0 Les Fonts «A»-EE Foiro «A» . . . .ajornat

Benjamí Avenç «C»-Vacarisses 0-2 Mira-sol «B—Escola Ribas 2-0

Júnior-Matadepera 2-0 Pere Viver «A»-Mira-sol «A» 2-0 Rubí «A-Avenç «A» 2-0 Thau «B»-25 Setembre «B- ajornat Iliau .<A»-San Cristobal «B» ajornat La Farga «A·-Avenç «B» ajornat

Prebenjamí Sant Cugat «B»-Rubí «B» 0-2 Júnior-Roc Blanc 2-0 Sant Cugat «A»-Agora <d)-> ajornat Àgora «C»-Terrassa ajornat Àgora «B»-N. Terrassa ajornat Jabac C. Jofresa-Agora «A» ajornat

FUTBOL 4 - 1 ?

Masculí F]E Foiró-Club Cimal ajornat Àgora descansa

JOCS ESCOLABS ESCACS

Resultats • Final territorial: 1.4.2000 • Final de l'equips: H.4.20IK)

Classificació Escola Categoria Punts

A Adell Avenç I 6 M. Carceller A F'errer 1 4.5 S. Pereira .. .Avenç A 4 J. Said Avenç A 3 Q. Llauger . .Avenç A 3 A. Carceller J . Maragall B 2.5 M. Méndez Avenç A 2 M. Soria Pla i Farreras .. .B 2 C. Zapata .. .Avenç A 1 RGórriz ... .Pla i Farreras .. B 1

m A H D

EIS4CANTONS "el diari de Sant Cugat"

els4cantons@totsantcugat.com

W A L i STREET INST1TUTE

fív. Lluís Companys, 15 Tel. 900 40 40 50

www.wsi.es mumsi

V E T E R I N A R I OBERT NITS I FESTIUS

Dispensari Veterinari del Vallès M h Al costal

delsteus • m jt«tr* animals

r/ SabtuMl, 2 3 Stml Cugat 93 674 69 45

URGÈNCIES: 9088981 36 -93 674 69 45

P'BHWlCMNr

e i i S T i i e e i l i • 1 N T E I I I E I T

Rius i Taulet, 20 93 674 68 47

| | s 'encarregarà de | ; Cobraments Atenció telefònica

• Caixa diària Altres

j es requereix

Persona disposada • Bon nivell de català • Do de genis • Bona organització

Persona dinàmica • Disponibilitat immediata

Persona de contacte fflv», tet*3 SOT *S20

Anunciar-se en aquesta

secció costa molt poc

<>:Ï l a * ) (vz H2

I .M. S.A. Insp«cci6n y Mantenimiento, S.A.

N E C E S I T A incorporar a su plantilla

C O N S E R J E S

SI K I Q I H I K I

• VS*ír«*ÍJK*»S»atC»l8Bt

• k>&*pm^iimè$m

• fettibuciónmaKiisEfattiia:

Interesados llamar al telefono 93 372 84 84, preguntar por Clara

Amb La Guia de Sant Cugat

hi sortirem tots guanyant **sa

«b/e, °íri-

-&&II

Distribució a totes les llars i establiments del municipi

Hi sortirà to ta l 'activitat de ia ciutat

Dades d'interès i la millor cartografia riïCuGqT

R E S E R V I EL S E U E S P A I P U B L I C I T A R I

Guies Locals

93 6 7 4 86 61

EIS4CAIVION3 Divendres, 10 de març del 2000 25

Griful Oil. S.L. Servei Estació

ÍÏÀSOÍJT CÀKF;FJ\f*f*fii ? >*

•*.*

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a C i O I l S d e S e r V e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

""1

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom .,.., Cognoms , Ciutat...... . Carrer........... ....,..,..,..,.., Codi postal.... ............ Telèfon ..... NIFoDNI .......

Fax

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Data d'alta Adreça d'entrega

Nombre de Subscripcions

I I diari de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina „,..,..,..,„ EntitatDDDDoficinaDDrXJdcDn núm compteUUUL Titular .....................................

d Comptat • Rebut domiciliat

HJJDD

Sant Cugat del Vallès, de

SIGNATURA

del 2000

Enviar-la per fax a\ 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44

26 Societat ELS/ .CAMDT6 Divendres, 10 de març del -000

L A S E T M A N A EN IMATGES

EL DIA DE LA FAVA Els santcugatencs van demostrar un any més que la

festa de Sant Medir és una de les més populars de la ciutat. Petits i grans van acostar-se, a peu o amb cotxe,

fins a l'ermita, on van passar el dia gaudint del sol i de l'animació. I és que una vegada més, la música. Ics

tradicions i la gresca no van faltar en aquest dia d'un dels patrons de Sant Cugat.

Pàgina 28 FOTO: XAVII ARRÒSA

FAVES A COLL FAVA Dissabte passat es va produir un nou accident de

trànsit al barri de (.oli Fava; la gota que va fer vessar el got pels veïns de la zona, que van penjar pancartes

per queixar-se de la velocitat del trànsit diürn i nocturn. F/s veïns amenacen amb properes actuacions, com talls de trànsit o la instal·lació d'un sonòmetre.

Pàgina 16 FOTO:XAVILARROSA

•^ssaBÉSsm.

. "•- ;- "i - "-j.*f"if". yf^r' ' i

- ^CsSi^F-^Pt />NS&

DEL DESCONTROL AL SENY L'alegria i el descontrol es van desfermar aquest cap de

setmana amb la celebració del Carnaval a la nostra ciutat. Dissabte, el rei Carnestoltes i tot el seu seguici

van llegir el seu discurs i van donar vida a la nit santcugatenca amb ball fins a la matinada. El judici de

l'endemà, però, va condemnar al peculiar monarca a morir a la foguera, donant pas a l'abstinència de la

Vella Quaresma.

Pàgina 32 FOTO: EDUARD FAR1NYES

L'ORGUE JA SONA Després d'una llarga restauració, l'orgue del Monestir ja torna a estar en condicions d'omplir de música l'església.

Així ho va demostrar l'organista de la catedral de Tarragona, Jordi Vergés, que va ser l'encarregat de fer

sonar l'instrument per primera vegada.

Pàgina 29 FOTO: XAVI LARROSA

U S Í CANTONS Divendres, 10 de marc del 1000 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

LA VEU D'OR El tenor català Jaume Aragall va fer posar dempeus el

públic del Teatre-Auditori amb una excel·lent demostració de les seves qualitats com a tenor. Tot i que el cantant va posar de manifest el seu cansament en diverses ocasions, Aragall va recompensar F acollida del públic amb quatre

bisos al final del recital.

Pàgina 27 FOTO: EDUARD FARINYES

INAUGURACIÓ DE LA CLÍNICA

ODONTOLÒGICA El conseller de Sanitat, Eduard Rius, va inaugurar dissabte al matí la nova clínica

odontològica de la Universitat Internacional de Catalunya. Les instal·lacions, ubicades a

rHospital General de Catalunya, compten amb TO 'boxes' equipats amb la tecnologia més moderna del

sector bucodental.

Pàgina 31 FOTO: EDUARD FARINYES

EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, el personal de FAjuntament de

Sant Cugat va fer una parada simbòlica i es van concentrar a la plaça Barcelona, on la regidora de Comunicació, Marta Subirà, va llegir un manifest

en contra de la precarietat laboral i dels maltractaments.

FOTO: XAVILARROSA

i els mobles

CQfíB mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

28

EIS 4 CANTONS

Societat Divendres, 10 de marc del Ji k h}

D i a d a

Els santcugatencs tornen a respondre a la tradició de Sant Medir

Més de 3.000 persones van celebrar Sant Medir al voltant de Vermita

E.STER CASTANYER

- Sant Cugat -

"1 la estar un èxit. Jo crec que és una tradició que es manté, és una testa de famílies, de colles d'amics. Ks una festa molt bonica, un dia per passar-ho bé". Amb aquestes pa­raules definia l'alcalde de Sant Cu­gat. Unís Recoder, la diada de Sant Medir, una celebració que enguany va reunir més de tres mil persones al voltant tic l'ermita dedicada a aquest patró de la nostra ciutat.

HI dia va començar amb tina xo­colatada popular a la placa Octavià. i amb una cercavila fins a la plaça Barcelona, on va ser rebuda per l'al­calde de la ciutat. Des d'allà, els santcugatencs van em|x.'iidre la mar­xa cap a Sant Medir, on a les dot/e del migdia estava prevista l'arriba­da dels tres banderers i la tradicio­nal missa. Un any més la celebra­ció va reunir un gran nombre de santcugatencs dins d'una ermita que ja fa temps qu ha quedat petita per acollir tots les persoens que partici­pen en aquesta festa popular. I és que, tal com va explicar el tècnic de

FM voltants de S/nit Medi/ vt/ii miiplii

Cultura de l'Ajuntament, Rogeli Pa­dró, un dels aspectes més destacats de la festa va ser la presencia a Sant Medir de moltes persones que fa poc que viuen a la ciutat: "Hi ha moltes cares noves, i això vol dir que han respost a la crida que s'ha fet perquè la gent participi a la festa".

Com ja és tradicional, la diada de

-sedt íí/nttwjfiti·iii:. '/nrvriii, <ili> i·lih'ii' iipu -ta festa de la nostra ciutat FOTO.X.L.

Sant Medir va estar amenitzada per diferents col·lectius de la ciutat, com per exemple la (k)bla Ciutat de Sant Cugat o la Plataforma Adéu al Deu­te Extern de Sant Cugat, que apro­fitar aquesta diada per oferir una re­presentació sobre el deute. També-els castellers de Sant Cugat van vo­ler contribuir a aquesta festa. "Per

nosaltres és obligat, tenim aquest desig de venir, perquè som santcu­gatencs i volem ser-hi presents", ex­plicava un dels caps de colla, Igna­si Kscamilla. Amb un tres de sis, cinc pilars de tres i un pilar de sis, la colla local va posar el punt final a les activitats del matí i va donar pas a l'habitual dinar popular.

E d u c a c i ó

Tot a punt per posar en marxa el quart institut de

Sant Cugat

MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat -

El somni del quart institut a Sant Cugat ja comença a veure la llum com una realitat palpa­ble. Dimarts es va fer la presen­tació oficial de l'equipament, que ha estat qualificat d'"un dels fruits més importants del Con­sell Escolar del curs passat", se­gons la tinent d'alcalde de Ser­veis Personals, Àngels Ponsa.

El quart institut, que encara està pendent de tenir un nom, neix amb Pobjectiu de "des-massificar" l'institut Angeleta Ferrer. De fet, l'equip docent que serà l'encarregat de posar

en marxa el nou institut públic el formen sis professionals de centre ubicat al Parc Central.

En el primer any de funciona­ment, el quart institut impartirà les seves classes a l'edifici de l'actual escola Collserola, i comp­tarà amb dos grups de primer d'ESO i un de tercer. "Com que serà un institut de dimensions reduïdes permetrà un treball molt directe i personalitzat", ex­plicava una de les professores encarregades de posar en mar­xa l'institut, Imma Oliveres.

En aquesta primera etapa do­cent que es farà a l'actual esco­la Collserola (i que s'allargarà durant dos anys), d'adequarà les

Àngels Ponsa va presentar el calendari previst per a les obres. FOTO: X.L.

instal·lacions a la demanda dels alumnes de secundària, abastint-les amb la logística necessària. Les instal·lacions compten amb prop d'una quinzena d'aules, a banda dels espais determinats per despatxos o el servei de menjador. Després d'aquest temps i un cop estigui construï­da l'escola de primària del Pla

del Vinyet, es farà el trasllat a l'edifici del Pla i Farreras.

D'altra banda, fins divendres de la setmana que ve estan ober­tes les preinscripcions pels cen­tres d'ensenyament públics i concertats de la nostra ciutat Per qualsevol dubte es poden rea­litzar consultes al número de telèfon 935892288.

Sant Cugat diu adéu al seu historiador

ESTER CASTANYER

-Santi

Sant Cugat va dir dimecres l'úl­tim adéu a l'historiador local Joan Auladell i Serrabogunyà, que va morir dimarts passat a l'edat de 80 anys. Auladell, que des de feia un mes estava hospitalitzat a causa d'una malaltia, va ser enterrat al cementiri de Sant Cugat.

Prop d'un centenar de persones van aplegar-se al Monestir de Sant Cugat per acomiadar un dels prin­cipals estudiosos de la història sant-cugatenca. La missa de comiat, presidida pel rector de la parrò­quia, mossèn Blai Blanquer.va comptar també amb la presència de l'antic rector, mossèn Pere Vivó, que va fer l'homilia. Vivó, amic personal i col·laborador d'Auladell. va recordar l'estimació que sentia l'historiador per la nostra ciutat i pel Monestir, i va destacar la im­portància del seu llegat, ja que se­gons va dir, "no només si'm pàgines i pàgines escrites sobre la història de la vila. ens deixa també el tes­timoni à'un home sen/ill. acolli­dor i respectuós". L'enterrament de Joan Auladell \a comptar tam­bé amb la presència de represen­tants del món polític i cultural de Sant Cugat, entre ells. l'alcalde de Sant Cugat. Lluís Recoder també va remarcar la tasca duta a terme per Auladell: "Ha sigut una per­sona que ha contribuït al fet que Sant Cugat no perdés la seva iden­titat". Químic de professió, Joan Auladell i Serrabogunyà va dedicar bona part de la seva vida a l'estu­di de la història i de les tradicions locals i va publicar diversos llibres, com ara un de dedicat al ball del Paga-li Joan. Recentment havia treballat també en el llibre del cen­tenari de La Unió Santcugatenca, a la qual havia estat estretament vinculat Per tota la seva tasca, Joan Auladell va ser reconegut amb el premi Santcugatenc de l'Any

19% a tota una trajectòria.

ELS-Í CANTONS Divendres, 10 de març del 2000 Societat 29

E q u i p a m e n t s

Uorgue del Monestir va posar fi al seu

silenci davant centenars de santcugatencs Larquebisbe de Barcelona va presidir Pacte d'inauguració d'aquest instrument recentment restaurat

E.C.

L'orgue del Monestir va tornar a sonar el dia de Sant Medir, després de molts anys de silenci. L'instru­ment, que feia més de dos anys que estava en procés de restauració, va inaugurar-se amb un acte presidit per l'arquebisbe de Barcelona, Ri­card Maria Carles i va comptar amb la participació de centenars de sant­cugatencs, entre ells l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i repre­sentants dels diversos grups polí­tics municipals.

El rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, mossèn Blai Blan-quer, va obrir la celebració agraint l'esforç a totes les persones que han fet possible la restauració d'aquest orgue del segle XVI. Per la seva banda, l'arquebisbe de Barcelona va voler recordar la importància de l'instrument, no només com a ele-

- ment de culte sinó també per la seva bellesa. Després de la bene­dicció, l'orgue va sonar per prime­ra vegada de la mà de l'organista de la catedral de Tarragona, Jordi Ver-

IM benedicció de l'orgue es va fer coincidir amb la diada de Sant \ledit, una dt les principals festes de Sant Cugat F: X.L.

gés, que va interpretar peces de Bach i Mendelssohn. Finalment, i com a cloenda, representants de les diverses corals santcugatenques van cantar VAl·leluia del Messiah de Han-del.Totes dues actuacions van ser molt ben acollides pel públic, tal com va destacar mossèn Blanquen

"Crec que ha estat un èxit poder escoltar un concert de qualitat, que per a molts joves ha suposat la des­coberta de l'orgue, mentre que els més grans han retrobat el seu orgue millorat". Mossèn Blanquer va co­mentar també que la seva intenció és que l'orgue pugui sentir-se de

forma regular, però que cal deter­minar com es farà això i qui el tocarà. Per acabar, el rector de la parròquia va destacar la presència del retaule de Santa Maria, que, després de més d'un any de restauració, ha es­tat retornat al Monestir coincidint amb aquesta celebració.

Exposició

La Coordinadora CAVIS omple la Casa de Cultura amb nous 'espais de vida9

E.C.

La Casa de Cultura acull des de dimecres passat un exposició dedi­cada a la malaltia de l'Alzheimer. La mostra, una iniciativa de la Fun­dació La Caixa, ha estat portada a la nostra ciutat per la Coordinadora CAVIS amb l'objectiu d'informar i conscienciar la població sobre aquesta malaltia que afecta el sis­tema nerviós.

Sota el títol Espais de vida, l'ex­posició presenta una vintena de pa-nells en què es poden veure diver­ses fotografies de malalts d'Alzheimer i dels seus cuidadors. Les imatges, fetes pels fotògrafs Txema Salvans, Ricky Davila i José Ignacio Lobo, són el resultat d'u­nes convivències que va organitzar aquest estiu la Fundació La Caixa amb l'objectiu d'oferir un progra­ma complet de teràpia per als ma­lalts així com activitats informati­ves per als cuidadors i familiars. Durant Tacte d'inauguració de la mostra, que va comptar amb la presència de diversos representants

de La Caixa així com de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, la presidenta de CAVIS, Rosa Ribas, va recordar la dificultat que com­porta haver de conviure amb una persona afectada per aquesta ma­laltia i va comentar la necessitat de crear més centres dedicats a l'aten­ció d'aquests malalts. Rosa Ribas es va mostrar molt satisfeta amb l'exposició de la Fundació La Cai­xa ja que, segons va dir, "dóna una visió de què és aquesta malaltia i de les possibilitats que hi ha per po­der ajudar el malalt, però sobretot els familiars".

Relacionat amb aquesta exposi­ció, i també amb l'objectiu d'infor­mar sobre la malaltia de l'Alzhei-mer, dimarts passat els alumnes de quart i sisè curs de l'escola Collse-rola van poder veure l'obra Un amic entre les estrelles, un muntatge teatral de la companyia Teatre Nu que vol explicar als més petits què repre­senta aquesta malaltia. El dia 14 de març, la mateixa coordinadora ha organitzat un cinefòrum sobre la pel·lícula Recuerdas el amor, que es farà a la Casa de Cultura.

Lluís Caballé, de IM Caixa, Rosa Ribas i ralcalde durant la inauguració F: X.L

Fusió acull les jornades

interculturals de música

MAGDA MÉNDEZ

F,l teatre de la Unió va ser l'escenari de l'obra Un amic entre les estrelles F: X.L

L'escola de música Fusió acull aquest cap de setmana les Jor­nades de Música sobre l 'Edu­cació Intercultural. En aques­tes j o r n a d e s , d ive r sos especialistes d'àmbit interna­c ional exposa r an les s eves ponències sobre diferents as­pectes d'aquest àmbit. En to­tal seran quatre ponents que ex­posaran els seus estudis, entre ells, el professor de la Univer­sitat de Texas, Pablo Vila. "La música és una eina molt bona per al coneixement de diferents cultures", explicava una de les directores de l'escola, Gemma Navarra. "Fusió continua amb la nostra idea d'estar a l'avant­guarda musical".

Les activitats començaran demà a les nou del matí, amb les inscripcions a la mateixa es­cola. Al llarg de tot el dia es podrà assistir a tres conferèn­cies, que aniran seguides pel seu corresponent debat. Diu­menge al matí es reprendran les activitats amb la presentació d'un projecte que entronca la música tradicional europea i africana a càrrec de Franzina Turon.

D'altra banda, ahir es va com­memorar el primer aniversari de la mort de la fundadora de l'escola, Pilar Roig, amb un con­cert a càrrec de Roger Sans (pia­no) i Marc Renau (violoncel) que van interpretar peces de Bach i Kodàly.

Inauguració del nou club de bridge a Sant Cugat

M. M. - Sant Cugat -

Demà s'inaugura el primer club de bridge de Sant Cugat. L'acte començarà a les nou del vespre i servirà per donar a conèixer als ciutadans les ins­tal·lacions del local, ubicat a la rambla Jaume Sàbat, número 4. És indispensable la invitació.

A partir de demà, doncs, tots els interessats podran inscriu­re's a la nova associació. "Volem que sigui un club social", va ex­plicar la presidenta, Montserrat Martín. S'ha distribuït en dos espais: una sala de joc (on es podrà practicar el bridge, el dò­mino, la canasta, la botifarra, els escacs...), i una sala d'esbarjo.

30 Societat F1S4CANTONS Divendres, 10 de marc del 2000

C o l · l e c t i u s

Un any cP'okupacicT a la masia de Torre Blanca

Els 'okupes' manifesten la voluntat de seguir a la casa

E.C. - Sant Caaat -

El col·lectiu okupa de Sant Cu­gat celebra aquest mes de març el primer aniversari de Yoiupació de la masia de Torre Blanca amb diver­ses activitats, entre les quals des­taquen els tallers, un sopar aniver­sari o la inauguració d'una sala d'exposicions.

"Al principi no sabíem gaire què passaria, hi havia molta empenta i molta il·lusió però era una mica caòtic, ara això està organitzat i con­tinua havent-hi moltes ganes, això va a més". Així ho explicava en roda de premsa una de les mem­bres de l'assemblea okupa de Sant Cugat, Maria Martínez, que co­mentava que ara, després d'aquests dotze mesos, estan més animats que mai i amb moltes ganes de ti­rar endavant aquest projecte. Tot i això, des d'aquest col·lectiu reco­neixen que no tenen un projecte clar a llarg termini. Per Arnau Montserrat, "és clar que hi ha un cen esperit nòmada, tots sabem que això ara funciona però que no

El col·lectiu 'okupa' vol seguir organitzant activitats per ah joves de la ciutat F: X.L sabem què passarà". El que sí que tenen clar, i així ho van afirmar, és que no volen que aquesta casa es converteixi en un espai cogestionat amb l'Ajuntament, tal com se'ls havia proposat en un principi. Per la seva banda, l'alcalde de Sant Cu­gat, Lluís Recoder, va explicar fa uns dies en roda de premsa que

des de l'Ajuntament s'està elabo­rant un projecte per a aquest es­pai: "Hem anat elaborant el nos­tre propi projecte del que voldríem que fos la masia Torre Blanca, la idea és donar-li un ús social molt en la línia de poder fer un casal de joves, un casal vinculat a les entitats culturals".

E n t i t a t s

Els Caparrots de Sant Cugat ja

tenen un nou capgròs

La figura no es donarà a conèixer fins a finals de maig

La primera votació popular per escollir el Caparrot de l'Any ha estat un èxit. Més de 600 per­sones han participat en aquesta iniciativa dels Caparrots de Sant Cugat, que tenia l'objectiu de triar un nou capgròs per a la ciu­tat. Aquest nou caparrot es do­narà a conèixer durant la Festa d'Entitats, que se celebrarà el tercer cap de setmana de maig.

A principis del mes de febrer, els caparrots de Sant Cugat van distribuir cinc bústies perquè els santeugatencs escollissin un candidat per fer un nou capgròs.

E ls cinc noms proposats per l'entitat van ser Josep Pros, Jor­di Franquesa, Pep Miramunt, Joan Sànchez i mossèn Jul i . Aquesta proposta, una novetat d'aquest any, ha estat ben aco­llida per la població, que ha par­ticipat en la votació i fins i tot ha fet noves propostes. Així ho ex­plicava una de les membres del grup de caparrots, Imma Bové, que es mostrava sorpresa per la resposta dels san teuga tencs : "No ens esperàvem que hi par­ticipés tanta gent. La veritat és que estem contents perquè ha anat molt bé i perquè la gent ha fet també les seves propostes". Bové ha afegit t ambé que la

Pep Miramunt

seva intenció és repetir aquesta votació cada any perquè els ciu­tadans puguin participar en l'e­lecció dels nous capgrossos de Sant Cugat. Actualment, el grup local de Caparrots compta amb cinc capgrossos, qua t re dels quals van ser recuperats dels que ja existien a la ciutat, men­tre que el darrer és nou de l'any passat i representa l'avi de la co­lla. La darrera incorporació a aquest grup es donarà a conèi­xer a finals del mes de maig, du­rant la festa d ' en t i t a t s , quan s'espera que la figura, que ja ha estat encarregada, estigui fina­litzada i pugui sortir a passejar pels carrers de Sant Cugat.

P l e t s

Acusada de prevaricació

una empresa de neteja

santeugatenca

MAGDA MÉNDEZ - Saat Cayat/ ·are· l ·aa -

L'empresa santeugatenca Our Company, SL ha estat acusada de prevaricació en l'adjudicació dels serveis de neteja de la Guàrdia Ci­vil de Barcelona. El titular del jut­jat d'instrucció número 14 ha de­cidit arxivar el procediment contra dos regidors socialistes del consis­tori barceloní, però manté la im­putació contra l'empresari i dos tèc­nics municipals.

Segons el jutge, un tècnic de l'A­juntament de Barcelona va acordar amb el propietari de l'empresa de neteja, Albert F.B., "elaborar do­cuments falsos utilitzant-los com a base" per a l'informe que va servir de suport per a l'autorització de l'adjudicació dels serveis. Aquests documents van ser emplenats per un altre veí de Sant Cugat, Joan S.S., que també ha estat imputat.

D'aquesta manera, sempre se­gons afirmacions del magistrat, "culmina la prevaricació iniciada en el pacte amb una empresa que, per sistema, eludeix els impostos

municipals. D'altra banda, ja ha començat el

judici al gestor d'una administra­dora d'Esplugues del Llobregat, Ramon Maria M.S., acusat d'esta­far un veí de la nostra ciutat amb crèdit de consum. La fiscal dema­na quatre anys de presó per a l'in­culpat, que presumptament oferia aquests crèdits, que no liquidava un cop cobrats del banc.

Els fets es remunten al 2 de maig del 19% quan el santeugatenc va signar una pòlissa amb el Banc de Santander que pujava a 370.000 pessetes per poder efectuar la com­pra d'un ordinador, però no va re­bre els diners. El perjudicat va ex­plicar que havia contactat amb el gestor a través d'un anunci en un diari, i que va negar-se a pagar les quotes que li volia descomptar el banc en concepte del préstec que no havia rebut Per tant, el perjudici econòmic ha estat nul. Per la seva banda, l'inculpat ha negat que tin­gui responsabilitats en aquesta em­presa com a administrador, sinó que treballava de comercial i tan sols va fer un favor al titular de l'empresa.

S u c c e s s o s

Accident mortal i robatoris a repartidors de pizzes

marquen la setmana

MM. - Saat Cugat -

Dos joves de 24 anys van morir dijous de la setmana passada en un accident de trànsit dins el terme municipal de Sant Cugat. L'acci­dent es va produir quan el turisme en què viatjava la parella va xocar amb un camió al quilòmetre 6 de la carretera comarcal C-1413 al seu pas per la nostra ciutat.

En el xoc, el camió de la marca Iveco va esclafar la part davantera del cotxe, un BMW amb matrícu­la de Barcelona, i va causar d'a­questa manera la mort dels dos ocu­pants del vehicle, Mario S. i Cristina B.P.

D'altra banda, la policia estatal de Sant Cugat va detenir dilluns un jove acusat d'haver perpetrat al­guns robatoris amb intimidació a reaprtidors de pizzes a domicili.

Segons informacions de la poli­cia, Miguel Àngel P.B., de 25 anys, actuava de la mateixa manera en els robatoris que se li imputen.

Els fets es remunten al 26 del mes

de febrer passat, quan, cap a les nou del vespre, l'acusat va robar amb intimidació amb una navalla a un repartidor de pizzes. El jove sol·licitava prèviament una co­manda per telèfon, i adreçava les víctimes dels seus robatoris a un immoble de l'avinguda de Cer­danyola.

En el primer cas denunciat, la víc­tima va ser un noi, a qui va prendre el rellotge i els diners en metàl·lic que portava: un total de 15.000 pes­setes que procedien de les pizzes venudes anteriorment al robatori.

El següent cas que va portar al cos de la policia estatal a detenir Miguel Àngel P.B. com a pre­sumpte autor dels robatoris va ser l'endemà del primer assalt, és a dir, el dia 27 de febrer. El procediment va ser idèntic a la primera acció. L'única diferència va ser que, en aquest cas, la víctima va ser una re­partidora de pizzes a qui va intimi­dar i li va robar les 20.000 pessetes en metàl·lic de les altres entregues.

El detingut ja ha passat a dispo­sició del Jutjat de Guàrdia de Rubí.

&S4CANTONS Divendres, 10 f/e marc del2000 Societat 31

S a n i t a t

El conseller Rius inaugura la Clínica Odontològica de la UIC

Rius va dir que estudien la incorporació de rHGC a la xarxa pública MAGDA MÉNDEZ

El conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, Eduard Rius, va ser l'encarregat de fer la inauguració oficial de la Clínica Odontològica de la facultat de Cièn­cies de la Salut de la Universitat In­ternacional de Catalunya (UIC) dis­sabte al matí. A Tacte també hi van assistir l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, el rector de la UIC, Jordi Cervós, i el degà de la facultat ubi­cada a l'Hospital General de Cata­lunya (HGC), Josep Argemí.

La jornada inaugural va començar amb unes conferències informati­ves a càrrec de prestigiosos profes­sionals, a què van assistir centenars d'odontòlegs d'armeu de Catalunya.

A dos quarts d'una del migdia es va fer el descobriment de la placa commemorativa. Després de la vi­sita a les instal·lacions va arribar el moment dels parlaments, amb què la clínica quedava inaugurada ofw cialment.

En el seu discurs, l'alcalde va des­tacar el fet que la nova clínica "fun­cioni de manera força exemplar",

Lalcaüe i el conseller de Sanitat van xAsitarles instal·lacions FOTO: tot referint-se a ,1a difusió entre la població d'hàbits de salut dental, a l'atenció domiciliària d'aquelles per­sones amb malalties dentals que no es poden desplaçar, i a la incorpo­ració de les novgg tecnologies. Re­coder també va alegrar-se que amb aquesta consolidació del campus de la UIC al nostre municipi, Sant Cu­

gat es pugui convertir en una im­portant "ciutat universitària".

Per la seva banda, el conseller de Sanitat, Eduard Rius, va destacar que la posada en marxa de la clíni­ca odontològica ha de permetre "tant des del punt de vista pe­dagògic com tècnic un ensenya­ment més personalitzat i assolir un

XAVIER LARROSA alt nivell de qualitat entre els alum­nes, que són els futurs odontòlegs".

Rius va aprofitar la seva estada a la seu de la facultat de ciències de la salut de la UIC per parlar sobre la si­tuació actual de l'HGC. "Hem de trobar una solució que passi per la seva continuïtat assistencial i el manteniment de l'activitat que feia

per la sanitat pública", va declarar. En aquest sentit va explicar que també s'està estudiant "si és possi­ble incrementar-la en el futur, i amb el desig que aquesta activitat esti­gui gestionada pels hospitals de la zona". Pel conseller, aquesta seria la solució més adequada per la gestió de l'HGC, malgrat que "ara queda veure si això encaixa amb el man­teniment de l'atenció als malalts privats i si el projecte és viable". Per saber-ho caldrà esperar el no­menament dels síndics i l'elabora­ció del conveni corresponent D'altra banda, i davant la possibi­

litat de convertir l'HGC en un equi­pament universitari, Rius va afir­mar que "aquest seria un altre pas que està una mica més lluny en el calendari". En tot cas, el conseller va subordinar aquesta opció a la cre­ació d'una nova facultat de medi­cina a Catalunya.

D'aquesta manera es posava en funcionament la clínica de manera oficial, malgrat que acull visites des de principis d'aquest curs. Les ins­tal·lacions del centre odontològic compten amb 70 boxes equipats amb la tecnologia punta del sector. Els alumnes de tercer i quart curs de la llicenciatura seran els encanegats d'atendre els pacients que s'hi acos­tin, sempre sota supervisió de pro­fessors i professionals titulats. Aquest pas es fa després de practi­car amb simuladors que permeten conèixer els moviments que hau­ran de realitzar posteriorment en la consulta.

Hi cot laboren:

Premis Es n %'ï L

Ajuntament de Ull Sant Cugat del Vallès

Sempre a prop tau

ELS C4t\TUiNS El "du*-" de Sant CUÇRÍI

Ràdio Sant Cugat

Autocugat

2000 volen premiar un any més

els millors esportistes de Sant Cugat. Per primera vegada prendre-hi part votant

santeugatenc de l'any.

32 Societat FLS-! CANTONS Divendres. 10 de març del 2000

T r a d i c i o n s

Milers de persones surten al carrer

pel Carnestoltes 2 0 0 0 M.u.m MKNDKZ

- Sant Cugat -

Milers de santeugatencs \an par­ticipar cl cap de setmana passat en la celebració del (larnestultes a la nostra ciutat. La gran novetat d'a­quest any ha estat, precisament, l'organització, que per primera ve­gada ha anar a càrrec de la coordi­nadora d'entitats de Cultura Po­pular i Tradicional (Catalana de la nostra ciutat. I .es activitats s'han ampliat per intentar engrescar els adults per tal que participin acti-\ament en aquesta testa.

Des de l'organit/ació, (Juim l'la destacava (|ue estan "molt contents de la participació, i lem vist que molta gent s'ha disfressat, que era el que no es veia altres anys". Mal­grat tot, va lamentar que la respos­ta de la gent adulta tos "fluixa", però corresponent a les expectati­ves per ser el primer any. Les acti­vitats van començar dissabte amb el discurs del rei Carnestoltes, una cercavila, la ballada popular de gi­tanes, un sopar i un ball a la plaça Pep Ventura.

Però, com cada any. Tacte més multitudinari va ser diumenge al matí amb la gran rua. en què els protagonistes van ser els més me­nuts disfressats dels seus ídols de contes i dibuixos animats. Amb el judici al rei Carnestoltes i l'aplica­ció de la sentència d'haver de mo­rir cremat públicament, van tancar els actes d'enguany.

limiti» <h !" 11"' 'li • 'ii >" '•'"l'i' "I«'i !>" < per l" rambla del Celler FO'I0 /• D('\RD l:\RI.X) l: \

Carnestoltes ala Floresta FOTO: EDUARD FAR1NYES Carnestoltes al Casal Cultural de Mira-sol FOTO: EDUARD FAR1NYES

T r a d í c ions

La Unió recupera la tradicional matança del porc

200 persones van participar en el tast popular de diumenge

Unes 200 persones es van aplegpra la Unió Santcugatenca per participar a la matança F.E.F.

M.M.

La Unió Santcugatenca va recu­perar el cap de setmana passat la tradicional matança del porc, des­prés d'anys sense practicar-se com una festa. L'activitat va començar

divendres, quan es va escorxar l'a­nimal sota la supervisió de dos ve­terinaris. L'endemà es va portar a terme l'elaboració dels embotits i diumenge al migdia es va poder fer el tast en el dinar popular, que va aplegar unes 200 persones. A la tar­da, un ball a la sala del teatre de La

Unió va posar el punt final a la fes­ta. "Hem tingut una resposta ex­cel·lent", explicava el president de l'entitat centenària, Josep Puig. "Veient aquesta resposta creiem que la recuperació de la matança del porc podrà tenir continuïtat du­rant força més anys".

I n s t i t u t s

Finalitzen les funcions teatrals de TIES Angeleta Ferrer

Imatge d'una de les representacions FOTO: CEDIDA

M.M.

Cavat-

Els alumnes de l'institut Ange­

leta Ferrer van representar diverses

peces teatrals la setmana passada.

Aquest va ser el resultat del treball

dels dos primers semestres en l'au-

la-taller de teatre. Les obres Elmet-& a garrotades de Molière i E/sas-trr i el lleó de Shaw van ser les pri­meres. El grup de 3r d'ESO va representar El retaule del flautista, al Casal Cultural de Mira-sol, amb l'acompanyament de la coral del mateix institut

ELS /CANTONS Divendres. 10 de març del 2000 Societat 33

' C à s t i n g ' de R à d i o S a n i C u g a t

Jaume Sàbat» Pastisser

"Els pastissers anem contra direcció"

El 29 de novembre es va presentar al 'Càsting' de Ràdio Sant Cugat

un dels pastissers més prestigiosos de la ciutat: Jaume Sàbat. Un

home molt directe i sincer que, malgrat que la seva professió no li ve­

nia per vocació de petit, actualment sembla que el tingui totalment cap­

tivat. Oe fet, és un dels pocs mestres de l'Estat que treballa el cara­

mel d'una manera força artística, a més de dominar la tècnica de la

xocolata i bomboneria. A banda de la seva professió, Sàbat també va

manifestar la seva passió per la gastronomia (de fet, forma part de l'as­

sociació Dom Cugat) i pels cotxes antics. Un punt a favor: no carre­

ga la fama del seu pare, sinó que l'ha assimilat perfectament.

MAGDA MÉNDEZ

El meu nom és Jaume Sàbat i Grané. Vaig néixer a Barcelona el 30 d'agost del 1949. Sóc casat i tinc tres fills. La meva professió és pastisser.

- Quin record té de la primera vegada que va entrar a l 'obra­dor del seu pare? - El primer record...el tinc dibui­xat, tu! Perquè es va fer una feli­citació de Nadal que era el meu pare muntant nata i jo sortia de dins del perol. Jo no me'n recor­do, però va ser la meva primera presència en un obrador de pas­tisseria.

- Pe rò , pel que veiem en el seu currículum, no va començar a treballar en el món de la pastis­seria per vocació...

- No vaig entrar-hi de gust, per dir-ho així. La veritat, no és que fos una fera estudiant, vaig arribar al batxillerat, però em va costar una mica treure-me'l. Als 15 anys, com que sempre havia ajudat a casa meva i era el que tenia més a prop, m'hi vaig ficar.

- Com va ser el seu aprenen­tatge de la rebosteria? -Primer vaig treballar una tem­porada a casa meva, però molt curta.Estic molt agraït als meus pares perquè em van fer fugir de casa, em feien treballar a altres pastisseries per no tenir aquells avantatges que es deien... I vaig voltar diversos obradors de pas­tisseria i en vaig treure molt pro­fit. Sobretot per responsabilitat, puntualitat...

- Es bo conèixer les tradicions pastisseres de fora de Catalu­nya? - Sí, és bo conèixer-ho tot. El que passa és que els catalans som els que estirem el carro de la pastis­seria espanyola. Aprens a tot

arreu, i jo sóc de les persones que es fixa en totes les coses d'arreu on vaig. Fins i tot em fixo en les pastes que hi ha a les àrees de ser­vei de les autopistes.

- Com ha influït la seva estada a diferents punts de l'estat en la seva manera de cuinar? - Sí, t'influeix perquè agafes una autonomia, et forma. A banda d'a­prendre a fer pastissos diferents, aprens a ser més persona, a fer-te gran.Jo crec que és interessant treballar a fora.

- Com definiria el seu estil a l 'hora de fer pastisseria? - Home, una mica inquiet. M'a­grada molt assaborir les coses, des­cobrir-ne el sabor. Faig molt cas dels sentits que tenim les perso­nes i crec que si els eduquéssim els tindríem molt més accentuats. Molta gent menja i encara no li ha passat pel primer sentit, que seria la vista. Després és el mo­ment de l'olor i, finalment, el gust. I m'hi fixo molt. Sempre m'agra­da donar-li el toc personal. A casa sempre hem estat molt oberts pel que fa a donar les fórmules, però no estic d'acord en el fet que s'a­gafi la mateixa fórmula d'un llibre,

Sàbat és un popular pastisser de Sant Cugat F: X.L.

perquè llavors tots els pastissers faríem el mateix. Jo, quan n'aga­fo una, intento fer les meves pro­ves, perquè m'agrada adaptar-ho al meu gust, que jo crec que és el que accepten els meus clients.

- Creu que la professió de pas­tisser és sacrificada? -E l meu pare deia que la profes­sió de pastisser és com la dels ca­pellans, que és de devoció. I és veritat És sacrificada perquè vas una mica contradirecció, sobretot pel que fa a la vida en família.

- La pastisseria és una fornia d 'art? - Sí, sí, sí. Amb majúscules! Te­nim d'aquelles èpoques que et pots lluir. Com per exemple la Pasqua, que ja preparem dibui­xant els patrons que transforma­

rem en peces de xocolata... Te­nim ganes de demostrar que sa­bem treballar la xocolata. A ban­da de moltes altres coses... — Però és art efímer... - Però no ens sap greu.Els pas­tissers treballem perquè la gent sigui feliç. I els pastissos són sem­pre en ambients de festa. Jo quan vaig a casa d'algú hi vaig amb una capsa de trufes. Si treballés en una bòbila hi aniria amb una tot­xana, però no fa tanta gràcia.Jo tinc Una entrada més dolça.

'Càsting s'emet dilluns d'li a 12 de la nit a RSC (91.5 FM).

Repetició de l'entrevista a Ignasi Foj, aquest dissabte

11 de marca les 14h.

Les preguntes de La Veu

• Q u i n m è r i t c r e u q u e té aprofitar-se de l 'èxit deJ seu pare? Jo no me n 'aprof i to . Est ic molt content que el meu pare fos famós. Però bé, pel que fa a l'èxit, ell va ser un gran pro­fessional i a ixò costa molt mantenir-ho i ampliar-ho. •Troba just que s'hagi donat un p remi a la t ra jectòr ia d e la seva pastisseria quan n 'h i ha de més antigues, a la ciu­tat? Crec que tots els premis lliu­

rats s'han pensat a conscièn­cia. Sí que hi ha pastisseries més antigues, però se li va do­nar el premi a la meva mare per més de seixanta anys de treball.

• Per què és tan cara, la seva pastisseria? No és que sigui tan cara, te­nim un determinat nivell de pastisseria perquè la mimem. Es la més cara de Sant Cugat, però no ho és en relació amb l'altura dels professionals que hi ha a Catalunva.

Les proves

JORDI RAMOS

- Sàbat ens va haver d'expli­car la recepta dels turrons de xocolata amb la boca plena de galetes. Hauria estat més difí­cil si els turrons tinguessin més de tres ingredients. - Però si és tan aficionat a l'au­tomobilisme com diu, havia de superar un test d'autoescola. Ei resultat: tres encerts de nou preguntes. Ell mateix va re­conèixer que "hauria de tren­caré! seu permís de conduir".

46, Sóc un camell"

L has de sentir TftTA I A IftfSttttMArÍA 15fi Ü & T >1MSAT * I A Í**LLGR MÚSICA *i;

EMILI BELLA

- A continuació li diré una sèrie de noms i haurà de dir-ne un adjectiu: Jaume Sàbat: Pastisser. Pastisseria Alegret: Amic. Lluís Recoder: Alcalde. Ttger Woods: Golf. Pastisseria Roure: Un altre amic,

i de petit anàvem al col·legi junts. Ràdio Sant Cugat: Un mitjà maco. Lindt: Xocolata. Pastisseria Mora: El Pacu! Toni Mestre Pastisser: Professio­

nal. - Sant Cugat és terra d'artistes fins i pot en la pastisseria? -Sí.

- P e r triomfar en el món del menjar s'ha d'entrar amb gana? - Sí, la millor salsa que hi ha és la gana. - Cal estudiar, realment, per sa­ber fer pastissos? - No, però s'ha de ser eixerit. - Si vius de la pastisseria t'acabes engreixant? - No, no. - Crema, la crema? - Quan l'acabes de fer, sí. - A qui b* clavaria una nata? - A E T A . - Acaba fet una coca després d 'un dia de feina? -Sí. - Quin gust té la canyella? - Ostres! Horrible. - Quin gust té l'api? - Horrible. - Funcionen els menjars afrodi­síacs? -No . - Dolç o salat?

- Dolç i salat, - Quants bombons ha arribat a menjar en un dia? - Una animalada. - Li preocupa la caries dels nens petits? - N o . - Si la xocolata crea addicció, vostè és un camell? -Sí. - Per què surten grans si es pren xocolata? - Vols dir que en surten per culpa de la xocolata? - De q u i n a m a n e r a inf lueix l"efecte 2 0 0 0 ' en la pastisseria? - Que la gent menjarà més pas­tissos. - Els toros són un art? - El toro no, però el torero sí. - Li agrada tot el que es posa a la boca? - No, no.

li ™_l

RSC RÀWO SANT CUGAT

U S I CANTONS

Economia 34 Dktiifliis, /:•'th marçdel_Vi\>

O c u p a c 0

La formació no s'adequa al mercat laboral, segons els empresaris

FP i B UP no s'adapten al lloc de treball en el 67% dels casos

T O M MOMKNKCRO

- Sant Cugat -

Tot i que un de cada quatre jo­ves catalans té titulació univer­sitària, moltes empreses valle-s anes t e n e n p r o b l e m e s per t robar p e r s o n a l qua l i f i ca t . Aquesta és una de les parado­xes que presenta l'actual mer-cat laboral de la demarcació, se­gons s'extreu d'un estudi de la Cambra de Terrassa que va ser presentat la setmana passada. L'estudi, realitzat a través d'en­trevistes a responsables de re­cursos humans i gerents d'em­p r e s e s i n d u s t r i a l s de la demarcació de Terrassa, inclo­ent-hi Sant Cugat, pretén de­tectar les mancances professio­nals de les c o m p a n y i e s vallcsanes, i alertar d'alguns dè­ficits en la formació que reben els joves de cara a la seva incor­poració al mercat de treball.

Segons els empresaris de la de­marcació entrevistats, en l'ac­tual mercat laboral es troba a fal­tar "la figura de l 'aprenent", ja

que hi ha vertaderes dificultats per t robar joves d i sposa t s a aprendre un ofici. A més, els ci­cles formatius (tant professio­nals com universitaris) haurien de reforçar matèries com la in­formàtica o els idiomes, dismi­nuir el pes de la formació teòri­ca sense apl icació pràct ica i potenciar una Formació Profes-

La meitat de les

empreses creuen que els

joves no s'integren hé

dins l'entorn laboral

sional (FP) més ben reconegu­da socialment, més flexible i en constant contacte amb les noves tecnologies. És per això -con­clou l 'es tudi- que la formació dels futurs treballadors hauria d'estar més en contacte amb les necessitats de l 'empresa, atès que hi ha "desviacions entre l'o­ferta existent i les necessitats

del mercat laboral". L'estudi de­termina tres problemes princi­pals. D 'una banda, alerta que l'actual oferta formativa és "in­completa", ja que es detecta la falta d'especialitats o branques de la Formació Professional que s 'adaptin a certes professions -com la de fressador-, o a eines o mecanismes -com la serigra­fia-. Segons Sònia Pastor, una de les-responsables de l'estudi de la Cambra, "és necessària una ràpida actualització de les eines" i dels coneixements que oferei­xen els actuals plans d'estudi.

Com a segon element que cal destacar, la majoria dels empre­saris creu que hauria d 'haver més pes de les pràctiques, tant en la formació professional com en la universitària, fet que aju­daria a cobrir una tercera man­cança: la falta d'cines adequa­des en els cicles formatius per a la correcta integració dels treba­lladors en l ' empresa , segons constaten cinc de cada deu em­presaris.

L'estudi també detecta greus

Cal més contacte entre el món laboral i incoherències pel que fa a l'a­dequació dels treballadors a les necessitats del seu lloc de tre­ball. El 40% i el 67% dels tre­balladors amb titulació de grau mitjà i amb formació ocupacio-nal, respectivament, no s'ajus­ten als perfils que requereix ori­ginàriament la seva feina. Pel que fa a les titulacions univer­sitàries, de les conclusions de l'estudi també es desprèn que hi ha una aclaparadora demanda dels titulats en ciències (94%), per sobte dels de lletres (6%).

Però les xifres són concloents en relació amb el paper que vo­len tenir els empresaris en la confecció dels cicles formatius. Un 9 1 % dels empresaris cohsi-

la formació, segons la Cambra /•.': X. !.. dera que s'ha de tenir en comp­te la seva opinió a l'hora de de­finir els estudis.

Segons fonts de la Cambra de Terrassa, que ja ha presentat el treball al conseller d'Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Su-birà, l'entitat vol assumir en els propers anys el paper de mit­jancer entre els organismes do­cents i les empreses. En aquest sentit, la Cambra considera que les empreses han de participar directament en la formació dels futurs professionals, i per això l 'entitat demanarà a les admi­nistracions que estudiïn la pos­sibilitat d'aplicar rebaixes fiscals a les empreses que duguin a ter­me aquesta formació.

I m m o b i l i à r i e s

Don Piso inaugura una segona delegació a Sant Cugat

Farà augmentar la facturació un 25%

Don I'ÍMJ es tlyjvp de comprti-venda rnà çran c/rpho.s <k .segona ma I V /

T. M. S. - Sant Cugat -

La companyia immobiliària Don Piso va inaugurar dilluns passat la segona delegació a Sant Cugat, en un acte que va comptar amb la presència del director general de la compa­nyia, Lluís Pérez, i del regidor de Comerç, Jaume Tubau.

Segons Lluís Pérez, la crea­ció de la nova seu de la immo­biliària respon a un "augment significatiu dels c l ients" a la ciutat. Aquest fet és degut, se­gons el responsable de Don Piso, al fet que Sant Cugat està considerat "un barri de luxe que encara es pot pagar", amb

una "qual i ta t de vida s u p e ­rior".

Amb aquesta inauguració, la companyia preveu arribar a fac­turar enguany al municipi un 25%. més que el 1999. que va finalitzar amb prop de 2.300 milions de pessetes de factu­ració. Don Piso incrementarà, a més, la plantilla al Vallès amb 6 nous treballadors. Don Piso és el grup immobil iar i més gran de l 'Estat en el sector de la compra i la venda de segona mà, amb una facturació total de 85.000 milions de pessetes el 1999 i més de 150 delega­cions a tot Espanya, on treba­lla una plantilla d'uns 1.000 tre­balladors.

im

f*

La setmana passada es van constituir tres noves socie­tats a Sattt Cugat, La repre- ! semseió comercial és l'acti- j vkat de Dryirats SL, una empresa dedicada al sector dels productes d*aümeata~ CÍÓ^ÍIOÍ! e« posa en marxa amb an capital social de 3.012 e^ros (mig milió de pessetes),

La segona de les societats de nova creació és Euroínia SL, una empresa dedicada al negoci immobiliari, amb un capítaí somi de 240.000 eu-ros. ($Í yòttaat de quaranta milions de pessetes). • EPaltr* banda, ha estat constituïda també l'empre­sa £or|e» i Armaris Saiw €«g»« SL, que gestiona fa venda de portes i finestres. /TM.SL(Sant Cugat)

ELS í CANTONS Divendres, 10 de març del 2000 Economia 35

Les empreses; EURROPA Jordi Berenguer (Barcelona, 1952) dirigeix al número 35 de la carretera de Cerdanyola un negoci amb un nom original, Eurropa. Es tracta d'un

establiment especialitzat en roba de treball, dedicat des de fa quatre anys a proporcionar confort i protecció a tots els oficis coneguts al mer­

cat. Uniformes de mecànic, bates de fornera, camises de cambrer, pantalons d'infermera, davantals de perruqueria, armilles reflectores, bo­

tes d'encofrador i f ins a bates escolars, Eurropa és un univers de teixits per anar a treballar. Berenguer ha detectat noves tendències en una

àrea del vestit allunyada de la moda. "Fins i tot els treballadors autònoms es preocupen de la seva aparença quan estant treballant".

Jordi Berenguer- Administrador

"La indústria està introduint l'equip de protecció en el vestuari laboral"

JOAN SORIANO

- Quina professió té mes r o ­tació en roba de treball?

- Seria lògic pensar que els mecànics necessiten més mu­des que altres professions per­què s'embruten més, però l'hos-taleria és el sector que necessita més mudes. El fet d'atendre el públic obliga fonamentalment els cambrers a cuidar el seu as­pecte exterior. Hi ha establi­ments on els cambrers arriben a comptar amb cinc peces per persona, perquè pugui tenir roba neta cada dia.

- Aleshores els professionals de l 'hostaleria són els millors clients?

- No. Encara que a Sant Cugat és el sector que millor abastem, el gruix del negoci és la indús­tria. El client més important de la confecció d'uniformes labo­rals ha estat sempre la indústria.

- Aquest ram t ambé pateix l 'efecte de la moda?

- No hi ha modes, exactament. Però cada vegada hi ha més em­p re se s q u e t e n e n cura de la imatge del seu personal, per di­ferenciar-se de la competència. Aleshores volen que els colors de la marca de la corporació s'i­dentifiquin en la roba de treball, o que aquesta incorpori el logo­t ip d e l ' e m p r e s a . A q u e s t a tendència també s'està estenent a la petita empresa.

- El cotó deu ser el material més utilizat.

- Malauradament, no. Encara es demana molt polièster-cotó - m é s conegut per tergal— per­què és més fàcil de planxar. La

Berenguer ha ampliat la tradicional àrea de negoci al camp dels equips personals de protecció personal FOTO: X.I..

gent té molta por a la planxa i no es demanen tantes peces de cotó com a l'estranger. Per ra­ons de seguretat, el cotó s'uti­litza molt pels soldadors, ja que

"La peça més

venuda a la botiga

són els pantalons

blancs d'infermera"

és un material de baixa com­bustió. Gairebé el 90% del tei­xit base dels uniformes laborals, però, és polièster-cotó.

- Què ofereix un establiment de confecció de roba de t re ­ball?

- Hi ha dos camps fonamen­tals: la línia blanca i la línia bla­

va. La primera té més incidèn­cia a la botiga; genera més mo­viment al detall. Potser la peça que hi venem més són els pan­talons blancs d'infermera, des­prés la jaqueta de cuina o els pantalons de cambrer. La línia blava també està canviant. Si les empreses ja tenen una certa di­mensió es fa pràcticament obli­gatori anar a visitar-les.

— P e r què oferiu equips de protecció?

— És un mercat en gran ex­pansió, mercès a l ' impuls de l'administració pública i al pro­cés d'harmonització amb la le­gislació eu ropea en aques t a matèria. Proporcionem equips de protecció individual , e le­ments que necessita qualsevol treballador per estar segur a la seva feina.

— Pot posar algun exemple? - S i l'operari treballa al carrer,

necessita vestir peces d'alta vi­sibilitat; si és un paleta, ha de portar un cinturó anticaigudes; si és encofrador, necessita unes sa­bates amb la plantilla d'acer per

"El sector local ha

prescindit del disseny

i de les necessitats

reals del mercat"

evitar que un clau li foradi el peu. Les mesures de protecció personal estan en funció de ris­cos concrets de cada treball.

— I qu in e lement és el més sol·licitat?

- Si de vestuari són els panta­lons, en l'àmbit de la protecció és el calçat. Amb l'avantatge afe­

git que les botes de protecció actuals proporcionen el confort d'una sabata normal. Cada ve­gada més les empreses incorpo­ren al vestuari del treballador l 'equip de protecció: el calçat de segureta t , les u l leres , els guants , les màscares. Aques t tema encara no es coneix gaire perquè no hi ha hagut una cam­panya de sensibilització en la qual es digui que es poden evi­tar molts riscos amb un equipa­ment de protecció molt senzill.

- Quina és l ' à rea de merca t d 'un establiment com Eur ro ­pa?

- Nosaltres importem roba de França que distribuïm a l'engròs a Catalunya, fonamentalment entre les indústries. En alguns casos, fabriquem models espe­cials per als nostres clients. Pel que fa a la venda al detall tenim molta incidència a Sant Cugat.

- Quin interès té la importa­ció?

- Vaig contactar amb aquesta empresa francesa en una fira i vaig trobar molt interessant la seva oferta. És diferent a la con­fecció que es fa aquí tanc en dis­seny com en qualitat. Ara, per exemple, estan preparant una col·lecció de roba de treball es­pecífica per a 20 oficis. Després d'entrevistar-se amb la gent de cada sector estan adaptant la roba a les demandes de cada un. Afegeixen e lements que per­meten portar eines o reforcen les zones de la roba que patei­xen més desgast o traus.

- Els f a b r i c a n t s loca l s n o acostumen a fer aquests estu­dis?

- El sector local no ha cuidat gaire ni el disseny ni les neces­sitats reals del mercat. Això es deu al fet que la part més im­portant del negoci està en la de­manda de la indústria, i aquest sector productiu encara busca preu. Com que està obligada per convenis laborals a donar dos jocs de roba cada any - u n d'es­tiu i un altre d 'h ivern- , la in­dústria busca un preu que s'a­justi als sis mesos de durada dels uniformes. La imatge s'ha cuidat més al sectors hospitalari, co­mercial o hostaler. La indústria tot just està començant.

D i s t r i b u c i ó

Mercadona va incrementar la facturació un 2 5 % el 1999 i crea 2 .000 contractes fixos

R E D A C C I Ó

- Sant Cagat -

La cadena de supermercats Mercadona va registrar una fac­turació de 453.000 milions de pessetes el 1999 (2.723 milions d'euros), fet que representa un 25% més que l'exercici ante­rior. La companyia valenciana va obtenir uns beneficis nets de 6.851 milions de pessetes (41,17 mi l ions d ' e u r o s ) , un

3 1 % més que en un per íode igual de l'exercici 1998.

Amb aquests resultats, l 'em­presa de distribució ha finalit­zat l'any amb una xarxa de 400 supermercats repartits per tot l ' E s t a t , i n a u g u r a n t 48 nous centres, cosa que ha significat la creació de dos nous centres logístics, situats a Antequera (Màlaga) i Sant Sadurní d'A­noia, actualment en construc­ció. Al final del 2000, la com­

panyia preveu estar present en un total de i2 províncies, tot i que la Comuni ta t Valenciana continuarà sent la zona amb més presència de la cadena, ja que aporta, per exemple, més de la meitat de les vendes.

Amb una inversió addicional de més de 29.000 milions de pessetes, Mercadona té previst inaugurar durant aques t any 100 nous e s t a b l i m e n t s , cap dels quals, però, augmentarà

l'oferta de Sant Cugat, segons la companyia , i crearà 3.000 nous llocs de treball. Es dóna la circumstància que la cade­na de s u p e r m e r c a t s p r e v e u que la totalitat d 'aquesta ocu­pació es faci mitjançant con­tractes fixos.

Durant el 1999, la compan­yia, que compta amb un centre a Sant Cugat, situat al Sant Cu­gat Celler Center, ha finalitzat un pla de reconversió en fixos de la totalitat de la seva plan­tilla, formada per 18.000 tre­balladors, més de la meitat dels quals corresponen a la Comu­nitat Valenciana, creant, a més, 2.000 nous llocs de treball com a conseqüència de la seva po­

lítica d'expansió. Amb aques­tes xifres Mercadona esdevé, segons fonts de la companyia, l'empresa "líder en l'àmbit na­cional en creació d 'ocupació estable".

Les inversions realitzades per la c adena d u r a n t l ' exe rc ic i 1999 van arribar a la xifra de 17.100 mi l ions de p e s s e t e s (102,77 milions d 'euros) , fet pel qual la inversió acumula­da durant els darrers sis anys supera els 65.000 milions de pessetes , autofinançats a tra­vés del rash-flow generat per la mateixa empresa, que el 1999 va elevar-se a 16.700 milions de pe s se t e s (100,37 mil ions d'euros).

36 Economia ELS/CANTONS Divendres, 1'0 de mare del 2000

O p i n i o

La primera dècada del tercer mil· lenni (i IV) Assaig prospectiu per a Fempresa espanyola

La telecomunicació El progrés espectacular de la tecnologia de la comunicació

és un dels fenòmens que més està canviant i, sens dubte, canviarà els nostres hàbits de feina, de vida i d'oci en el pri­mer decenni del tercer mil·lenni.

En una primera fase, ha estat l'ordinador personal, el telè­fon mòbil i el correu electrònic.

A principis dels noranta apareix Internet, amb una irrupció fulgurant en aspectes tan diferents com ara la simple infor­mació, la publicitat, cl comerç electrònic, la formació, el re­clutament de personal especialitzat, les subhastes, els periò­dics i revistes, les assegurances, l'edició, l'agricultura, etc.

La present campanya per a la presidència dels Estats l'nits utilitza per primer cop, i d'una manera creixent, Internet. Al­hora, els sindicats organitzen la seva informació i el recluta­ment dels seus membres amb el mateix mitjà. Mentrestant, la tecnologia avança i d'aquí a molt poc temps podrem con­sultar la base de dades més gran a escala mundial a través de les pantalles de televisió, dels telèfons fixos i mòbils, i fins i tot. dels rellotges de polsera. D'altra banda, en un futur no gai­re llunyà el videotelèfon serà tan popular, que els nostres néts no podran concebre que abans es podia parlar per telè­fons sense veure l'interlocutor, mostrar-li un vestit nou o sim­plement, els primers passos d'un bebè. Actualment, la mei­tat dels llocs de treball en els Estats Units estan relacionats amb la telecomunicació. A Europa ens hi aproximem. A Es­panya estem també reaccionant ràpidament. El 2010 la pro­porció serà més gran en tots els àmbits.

On Internet farà canviar més els nostres hàbits serà en el sec­tor de les compres, amb el comerç electrònic. Des del domicili mateix es podrà comprar absolutament de tot. Estem davant un tren de gran velocitat al qual s'hi ha d'accedir en plena mar­xa. l'na oportunitat que l'empresa espanyola no hauria de perdre.

Efectes sobre l'empresa I arribem a l'objectiu fonamental d'aquesta sèrie d'articles.

Quins efectes pot tenir sobre les nostres empreses l'evolució, previsible en els propers deu anys, dels paràmetres analit­zats? Quines mesures hem de prendre com a empresaris, per mantenir o augmentar cl nostre èxit.'

Al llarg de les meves projeccions he insinuat algunes pistes. Ara intentaré eoncretar-les pel que fa a dos aspectes fona­mentals per millorar la competitivitat de les nostres empre­ses:

• Com hem d'adaptar els nostres principis d'organització i direcció empresarials.

• Com podem motivar i liderar millor l'element humà. Però abans faré unes consideracions sobre com manejar el

canvi, ja que segons hem vist, aspectes fonamentals dels cinc paràmetres analitzats experimentaran canvis de certa im­portància en el proper decenni.

Liderar el canvi "La manera més segura d'anticipar el futur és comprendre

cl present". Aquesta frase de l'americà John Naisbitt ens in­

dica per on hem de començar. És a dir, per una anàlisi d'on som i d'on volem anar. Confio que les meves projeccions pu­guin servir-los de referència. Però el treball fonamental co­rrespon a cadascun de nosaltres, empresaris. Introduint can­vis d'una manera contínua i sistemàtica. Fins i tot en petits detalls. No com una acció esporàdica o espectacular quan el problema es presenta. Han de tractar d'intuir-Io. D'avançar-s'hi. I aquesta tasca ha d'anirmar-la el cap. Creant un clima d'innovació i de renovació. Perquè ja he dit que tractar d'en­devinar i forjar el futur és arriscat, però encara és més arris­cat no fer-ho.

Adaptacions en els principis de gestió i d'organització La meva primera recomanació consisteix a verificar si els

principis de gestió i d'organització que apliquem en les nos­tres empreses ens permetran estimular el canvi. Entre els de gestió, es pot citar:

• Donar més importància o més crèdit a Ics persones i als productes que als mètodes i sistemes. És clar que els mèto­des i els sistemes són indispensables, però cal organitzar les activitats de l'empresa de manera que l'home (o la dona) tin­gui sempre alguna cosa important a dir, evitant els automa­tismes imposats pels sistemes, que resulten perjudicials.

• Aplicar una política que afavoreixi més el creixement a llarg termini que el de curt termini. En una visió prospecti­va dels negocis, aquest enfocament tendeix a assegurar el futur de l'empresa, si bé obliga a invertir en investigació i a innovar. Cal no oblidar l'obtenció regular de resultats, cada any.

• Descentralitzar al màxim la responsabilitat de la gestió cap a les unitats perifèriques. Augmenta la rapidesa de l'ac­ció, millora les possibilitats d'adaptació a les circumstàncies locals, així com la motivació dels executius.

Quant a alguns principis d'organització a tenir en compte, citaré els següents:

• Una estructura d'organització del tipus "piràmide plana", en comptes d'una "piràmide clàssica", amb un nombre de ni­vells jeràrquics reduïts al mínim possible, però donant a ca­dascú un ampli nivell de responsabilitat. Facilita el treball en equip i la circulació horitzontal de la informació.

• Tenir a cada nivell de l'organització un equip amb un lí­der i no l'equip com a líder. És a dir, promoure el treball en equip amb un lideratge responsable.

Element humà. Motivació. Lideratge No hi ha dubte que l'element humà és l'actiu més impor­

tant d'una empresa. És ell el que contribueix a definir i a ob­tenir els productes o serveis, a fer-los competitius, a renovar-los. a fer que, en definitiva, l'empresa sigui rendible i asseguri la seva perennitat. És per això que, tot el que es faci per man­tenir aquest personal altament motivat, els ajudarà a obtenir aquells objectius.

Aquesta motivació comença amb una informació apropia­da sobre les activitats generals de l'empresa i de la contribu­ció que s'espera de cadascú. Tot canvi haurà d'estar degu­dament analitzat i explicat. S'ha d'incitar el personal perquè contribueixi al procés amb les seves pròpies idees. És im­

portant, de tant en tant, comentar individualment amb els exe­cutius el seu nivell d'acompliment i les possibilitats de carrera en l'empresa. Oferir oportunitats de formació addicional aju­darà a millorar la motivació. I, és clar, sense oblidar que el cap ha de jugar el paper de líder en tot aquest procés.

Conclusió Al llarg d'aquests articles he tingut l'oportunitat d'exposar-

los les meves projeccions per als primers deu anys del nou mil·lenni, sobre els cinc paràmetres escollits.

Sent Europa l'àrea més propera a Espanya, crec que po­dem concloure que el mercat, el consumidor i els nostres productes (i serveis) seran cada cop més europeus. Però tam­bé ho serà el marc legislatiu en què ens mourem. Abans, un problema com el que hem presenciat recentment de les dio-xines a Bèlgica, quedava circumscrit al mateix país i, com a màxim, a les regions frontereres dels països veïns. Ara és qua­si instantàniament global.

Però, a més, el mercat únic ha obert també les portes de bat a bat a la competència. Així doncs, un dels primers aspectes en què l'empresa espanyola haurà de millorar és en la seva capacitat i habilitat per competir; la seva eficiència a tots els nivells, disminuint els costos i demostrant la seva capacitat in­novadora. En aquest sentit, una assignatura, en general, en­cara pendent és la inversió que dedica i haurà de dedicar a la investigació i desenvolupament. Per realçar-la, el govern aca­ba d'anunciar nous incentius fiscals.

Una altra assignatura pendent és i serà la de la formació. En un món tan canviant tecnològicament, es farà impres­cindible el foment d'una mentalitat de formació permanent. Entre els joves i els menys joves.

Al principi d'aquests articles he fet referència a dos fets fo­namentals succeïts l'any 1989, que han marcat aquesta últi­ma dècada i seguiran marcant la propera: la caiguda del mur de Berlín i la introducció d'Internet.

La desaparició del comunisme ha impulsat la globalització de l'economia. Sortosament algunes empreses espanyoles han comprès l'oportunitat que se'ls presenta i han iniciat o ac­centuat la seva internacionalització. Moltes més hauran de fer el mateix en el primer decenni del tercer mil·lenni.

Però moltíssimes més, si volen sobreviure i progressar, hau­ran de prendre una part activa en les noves oportunitats que ofereix la telecomunicació en general i el desenvolupament d'Internet en particular. Connectar amb la xarxa per servir clients a la vegada connectats. A Espanya n'hi ha 10 per cada 100 habitants majors de 14 anys. La proporció als Estats Units és actualment el triple. Un dels frens en el nostre país han es­tat unes tarifes telefòniques massa elevades. S'ha de confiar que aquest problema quedarà resolt en el futur.

Per descomptat, algunes de les meves projeccions no es compliran. Però hi haurà noves situacions, perquè s'estima que l'evolució científica i tecnològica fa doblar el saber cada 5 o 6 anys. Tot això és impressionant Però la meva recomanació, modesta i realista, per tenir èxit en la propera dècada és aques­ta: romanguin com més a prop millor d'aquests tres paràme­tres: el seu consumidor, el seu producte i el seu personal. I ac­tuïn en conseqüència, amb sentit d'anticipació.

Josep Daniel i Gubertés intendent Mercantil

m "liililiÉiïHgiíiès^lj » Projlcti f"Miftti»tie:Í'i!fc!*# «Producció Htk&fàt&t''*'- '-

;;:S*lt|or|i, 37 08|90^rtrC||a|ÍeÍ}ValsS ÏTef 93 Sp $6 Otj Fà*. 93 59|> | | | t | f i y i Í p | í | í i g | | | | | i | p | | p l [

US 4 CANTONS

£ ^ H Espectacles

Cultura Divendres, 10 de març del 2000 37

L / / í» r e s

Ja s'han repartit 9 .000 exemplars de 'Sant Cugat 100 anys'

El llibre commemora els IS anys del 'TOT Sant Cugat' REDACCIÓ

Sant Cugat 100 anys (1900-2000) ha estat r ebu t amb un gran èxit. Això és almenys el que es desprèn de les xifres. En la primera setmana de distribu­ció s'han repartit entre els sant-cuga tencs 9.000 dels 12.000 exemplars editats. El llibre, dis­tribuït per la publicació TOT Sant Cugat i de caràcter gratuït, és una de les iniciatives que ha dut a terme aquest setmanari per commemorar els seus 15 anys d'existència, i presenta una relació dels fets més rellevants que han ocorregut a Sant Cugat durant el darrer segle, ordenats cronològicament, any rere any, i

amb fotografies que il·lustren els llocs, esdeveniments i per­sonatges més importants de la història de la localitat.

La construcció del pont sobre el Torrent de la Bomba, el 1916, l 'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, el 1946, la forta pedregada, que va destruir els camps, el 1953... Els autors de Sant Cugat 100 anys, la histo­riadora Montserrat Rumbau i Tomàs Grau, responsable de l'arxiu fotogràfic d'ELS 4 CAN­TONS, han recopilat fets i gent per construir una obra que re­culli, des de l'amenitat, la histò­ria de la ciutat. Un dels aspectes més complexos de l'obra ha es­tat concretar l'any d'algunes de les fotografies més antigues. Se­

gons Tomàs Grau, ha resultat una qüestió de vertader "desxi-frament" d'aquestes dades, mol­tes vegades amb l'ajuda de l'Ar-xiu Municipal, que t ambé ha aportat algunes imatges.

Per l 'editor del popular set­manari que ha dut a terme la iniciativa, Ramon Grau, el TOT Sant Cugat ha aconseguit esde­venir durant els seus quinze anys "un integrador de la vida social" del municipi, i el llibre publ icat ara "és la prova del compromís que té el setmanari amb la gent de Sant Cugat".

El llibre es pot aconseguir pre­sentant una butlleta apareguda al TOT Sant Cugat número 703 a la seu del setmanari, al carrer Sant Antoni, número 42-44.

55

Montserrat Rumbau FOTO X L

T O M M O N T E N E G R O

- Sant Cugat -

Acaba d'editar Sant Cugat 100 anys i ja està treballant en la pu­blicació d'un altre llibre. La his­toriadora Montserrat Rumbau està profundament implicada amb la història del municipi, no només amb treballs de recerca sinó també sent part activa d'en­titats com els Amics de la UNES­CO Valldoreix-Sant Cugat.

- Què aporta aquest llibre de nou? - Jo penso que una de les ca­

racterístiques d'aquest llibre és que adopta un punt de referèn­cia: els cent anys, i va seguint tota la transformació que ha sofert

Sant Cugat en la seva història re­cent. D'un poble, el 1900, petit, tancat i de pagesos, de 2.000 ha­bitants a l'actualitat, que tenim 58.000 habitants, hi han hagut molts canvis. Quan segueixes una línia tan definida com l'any per any és fàcil veure aquesta evolu­ció. Incloure les fotografies ajuda a retratar molt bé determinades èpoques.

- Com ha estat aquest ampli treball de recerca?

- He de dir que jo he disfrutat molt fent aquest llibre, però tam­bé és cert que ha donac molta fei­na. Hi ha anys, com els de prin­cipis de segle, dels quals és molt difícil trobar fets de rellevància.

- Creu que hi ha un cert aug-

El llibre, gratuït, ha tingut molt bona acollida FOTO: XA VI LARROSA

H i s t ò r i a

Montserrat Rumbau. Autora de 'Sant Cugat 100 anys'

"Poques ciutats s'han transformat

tan radicalment com Sant Cugat

ment d' interès per la història del municipi tant per part dels nouvinguts com per par t d e la resta?

- Sí, i aquest interès que té ara molta gent, l'he tingut jo també. Vaig arribar a Sant Cugat fa set­ze anys, i, en voler revisar els an­tecedents de la ciutat on vivia, vaig trobar que no hi havia gaire cosa i per això ja vaig fer un pri­mer llibre: Sant Cugat, abans d'a­ra. Jo crec que és molt interes­sant que tothom sàpiga com era la ciutat els anys vint, els anys trenta...

- Ha canviat molt la ciutat? - Es pot dir que hi ha poques

ciutats que s'hagin transformat tan radicalment com Sant Cugat. A més, s'ha fet un creixement re­alment modèlic, i per això és una ciutat que agrada. Haver aconse­guit això, amb un equilibri entre poble i ciutat, no ha estat fàcil.

- Quins són els aspectes que més li han cridat l 'atenció?

- Una de les coses que més m'ha sobtat és la falta d'aigua al Sant Cugat de principis de segle, fins que s'hi va fer arribar des de Barcelona. Com a fets curiosos també hi ha les profundes di­ferències que es van establir a principis de segle, quan al Sant Cugat rural van aparèixer les pri­meres residències d'estiueig bar­celonines, Tencalament per hi­giene de totes les parets del poble poc després de la Guerra Civil...

Calvo guanya el Marçal de poesia

^Arr iat Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

Lluís Cako FOTO: INTRA-ACN

L'escriptor resident a Sant Cu­gat Lluís Calvo Guardiola, gua­nyador de premis poètics com el Ciutat de Palma, el Martí i Pol i el Miquel de Palol, va afegir dis­sabte a la seva trajectòria el segon premi de poesia Maria Mercè Marçal, en un sopar literari a què va assistir el conseller de Cultu­ra, Jordi Vüajoana, i representants del món de la política i la cultu­ra del Pla d'Urgell.

Opus Spicatum, l'obra guanya­dora, és, segons l'escriptor, una obra "metafísica", en què "el tema central és la utilització del llenguatge poètic" en tant que "forma d'entendre el món" i de relacionar-se amb "l'absolut". (T. M. S. (SANT CUGAT)

1 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 :: 93 480 36 00

38 Cultura BLS-iCANTONS Dizeiidres, 10 de marc del.

M ú s i c a

La veu de Jaume Aragall entusiasma el públic del Teatre-Auditori

Més de 700persones van assistir al concert del reconegut tenor

ESTKR CASTANYKR

- Saat Cagat -

El t enor català J a u m e Ara­gall,va omplir el Teatre-Audi­tori divendres passat, amb un concert que va aconseguir po­sar dempeus el públic.

Més de se t -centes persones van assistir al recital que va ofe­rir a la nostra ciutat cl tenor ca­talà, acompanyat del pianista Marco Evangelista. Aragall, que ha estat qualificat en alguna oca­sió com "la veu d'or", va de­mostrar una vegada més les se­ves qualitats com a tenor amb un reprtori a base de cançó ita­liana, napolitana i àries d'òpe­ra. Durant la primera part, Ara­gall va d e l e c t a r e ls santeugatencs amb temes de compositors com Donizetti, Ver-di, Txaikovski i Di Capua. men­tre que en el segon acte va can­tar algunes obres de Tosti i de Puccini. L'actuació va aconse­guir molt bona acollida per part del públic, que va acabar dem-

Jaume Aragall està considerat un dels peus i va dedicar-li una forta ovació. Davant d'aquesta reac­ció, Jaume Aragall va oferir fins a quatre bisos al final del con­cert, tot i que al llarg del con­cert havia hagut de sortir en més d'una ocasió de l'escenari a cau­sa del cansament.

Com a punt final del concert,

millors tenors del món FOTO: E.F. Aragall va oferir als espectadors peces com L'Oreneta, del mes­tre Morera, o La Tavernera del Puerto.

Jaume Aragall, nascut a Bar­celona l'any 1939, va iniciar la seva formació a Venècia i al llarg de la seva carrera ha estat guar­donat amb diverses distincions

com la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts. El tenor ca­talà, que actuarà en breu al Gran Teatre del Liceu de Barcelona on tancarà la temporada, ja ha­via actuat anteriorment al Tea­tre-Auditori de Sant Cugat, on segons ha afirmat en alguna oca­sió, "se sent molt c ò m o d e " . D'altra banda, el tenor català acaba d'enregistrar un disc amb l'Orquestra Nacional de Cam­bra d'Andorra, dirigida pel sant-cugatenc Gerard Claret. Aquest nou treball es preveu que surti a la venda cap al proper mes d'a­bril, coincidint amb la diada de Sant Jordi.

L'actuació de Jaume Aragall a la nostra ciutat havia estat pre­vista inicialment per al mes de gener però al darrer moment es va haver d'ajornar per una in­disposició de l'artista. El con­cert de la setmana passada va substituir l'actuació de la com­panyia Dana t Dansa, q u e va anul·lar la seva funció del mun­tatge L'ull esbalaït a causa de la dissolució de la formació.

D a n s a

El ballet ucraïnès Virsky arriba aquesta nit al Teatre-Auditori

Un total de 110 ballarins realitzaran acrobàtiques danses tradicionals

T ü N I MONTKNKCJRO

El cos de ball Virsky, el ballet nac iona l d ' U c r a ï n a ac tuarà aquesta nit al Teatre-Auditori de Sant Cugat. El ballet Virsky, juntament amb el Ballet d'Igor fvfosseiev rus, està considerat un dels ballets més importants que han sobreviscut a la desaparició de la Unió de Repúbliques So­viètiques, i desenvolupa un re­pertori basat en la dansa tradi­cional de les diverses regions russes, fet que li dóna un aspecte molt heterogeni.

Sota direcció del coreògraf Mi-roslav Vantoukh, que produeix noves coreografies a la compan­yia des de la seva incorporació el 1980, el Ballet Virsky durà a terme aquesta nit un repertori basat en les coreografies del ma­teix Vantoukh i de Pavel Virsky, el coreògraf ucraïnès que va fun­dar la companyia el 1937, amb Nikolai Bolotov, i sota la tutela de l'estat soviètic. En un mo­ment en què han desaparegut

molts dels ballets russos més im­portants, com el Kirov de Le­ningrad i el Bolshoi de Moscou, el Virsky manté encara avui l'es­perit dels seus fundadors, i la seva estructura, conformada per més de 170 músics, tècnics i ba­llarins.

Virsky està considerat

un dels més grans

representants de la

dansa russa

El programa, es t ructurat en dues parts, ofereix danses tradi­cionals ucraïneses, russes i co-saques, que reflecteixen la cul­tu ra p o p u l a r d ' è t n i e s tan diferents com els pobles mari­ners russos o els de les regions dels Càrpats. Durant la primera part del programa hi haurà lloc per veure la famosa dansa bur­lesca cosaca en què els ballarins es mouen asseguts sobre els seus

talons, en una peça titulada Pov-zounets, però també per les ràpi­des acrobàcies que interpreten a la Dansa de les panderetes. La pri­mera part inclourà també una dansa russa circular que reunirà una multitud de ballarins, dan­ses de festa popular, i coreogra­fies originàries dels Càrpats que imiten el vol dels ocells.

La segona part s'inicia amb un recorregut per Precarpia, Bou-kovina i Subcarpacia, regions del Càrpats que els ballarins il·lus­tren a través de la seva indu­mentària, i de la coreografia, que al·ludeix als espais naturals del seu país d'origen. En una sego­na composició, la dansa crea un quadre escènic originari de l'an­tic teatre de titelles d'Ucraïna, en què un ancià intenta aconse­guir els favors d'una noia jove. Les brodadores i els mariners són els protagonistes d'unes al­tres dues composicions. L'ac­tuació finalitzarà amb un Gopak, una espectacular dansa cosaca, en què destaca la vitalitat dels ballarins.

Tres treballs

opten al

premi Gausac

T M. S.

Quan ha estat tancat ja el ter­mini de presentació dels t re­balls de la setena edició del Pre­mi Gausac de Rece rca , són només tres els treballs que s'han presentat a la convocatòria or­ganitzada pel Grup d 'Estudis Locals ( G E L ) i l 'Ajuntament de Sant Cugat. Els treballs pre­sentats , de caràcter científic però que poden tractar qualse­vol tema relacionat amb la in­vestigació en ciències socials, són: La tele agressiva, El Vallès Occidental, i Les rajoles historiades de Sant Francesc d'Assts a Ter­rassa, una anàlisi dels referents visuals i literaris de la burgesia catalana del segle XVIII.

El Premi Gausac de Recerca, que es convoca cada novembre des de fa set anys, té una dota­ció econòmica de 200.000 pes­setes, que seran lliurades en el transcurs d'un acte acadèmic el proper dia 27 d'abril. Vint dies abans haurà estat emès el vere­dicte. El treball guardonat serà publicat en el termini màxim d'un anv.

Conferències a

FANC sobre els

reptes de l'ètica

al segle XXI

T. M. S. - Sant Casat -

La reflexió bioètica: una neces­sitat, amb aquest títol el doc­tor Marc Antoni Broggi va ini­ciar el dia 2 passat un nou cicle de conferències a P Arxiu Na­cional de Catalunya. La inicia­t iva, impu l sada una vegada més per Amics de la U N E S ­CO Valldoreix-Sant Cugat i pel mateix arxiu, sorgeix de l'èxit d 'un cicle similar portat a ter­me l'any apassat, i té la volun­tat de "fer una reflexió" sobre els "nous reptes que té l 'èti­c a " a v u i d ia , s e g o n s Montserrat Rumbau, vicepre-sidenta d'Amics de la U N E S ­CO. Per Rumbau, "molts dels esquemes que ens han quedat del món dels nostres pares i dels nostres avis no ens ser­veixen", fet que "ens provoca bui ts en a lgunes qües t ions" . La donac ió d ' humans , la in-terculturalitat, el canvi de va­lors, la crisi dels models econò­mics, la revolució telemàtica... molts són els temes que plan­tegen preguntes ètiques en un entorn canviant com l'actual, preguntes a les quals el cicle vol respondre mitjançant uns ponents "de gran rellevància", segons Rumbau.

Marc Antoni Broggi va plan­tejar en la seva conferència una reflexió sobre "els valors que s 'estan creant amb els canvis actuals" . Per fer-ho, el cirur­già, p re s iden t de la Societat Catalana de Bioètica, va fer un repàs per la història dels drets humans, constatant-ne la vali­desa. Una segona qüest ió que va aparèixer a la conferència va ser l'evolució i les relacions en­tre els metges i els malalts, un terreny que ha abonat als nous r e p t e s è t i c s i q u e ha sofer t g rans canv i s e n mol t s pocs anys.

La reflexió biològica va ser, en canvi, la visió que va triar ahir en una nova conferència el també neuròleg Pere Nolasc per abordar l 'ètica en l 'ésser humà, en Consciència i caràcters dels humans. A través de l'ex­plicació de l'evolució del cer­vell humà i dels elements que, com l 'aprenentatge, " tenen a veure amb la consciència hu­mana" , Nolasc va donar e le­ments per e n t e n d r e per q u è l'ètica és un fenomen exclusi­vament humà, com ho és, per exemple , la vellesa o la capa­citat d'organitzar o d'autocríti­ca. Per Nolasc, la vida en co­muni ta t de l 'home hauria fet necessari establir cer tes nor­mes de convivència, l'ètica.

ELS-fCANTONS Divendres, 10 de març del 2000 Cultura 39

Les sales d ' a r t

Maria Fabre. Responsable de Pou d'Art

U Encara hi ha gent que pregunta si s'ha de pagar per entrar"

TOM MONTENEGRO

Pou d'Art és un dels joves espais d'art més consolidats de la ciutat. Amb una oferta suggeridora i fres­ca, exposant l'obra d'artistes que aviat tindran molt per dir, Maria Fabre, la responsable de la galeria, ofereix una mirada a l'art des del compromís amb l'artista, l'hones­tedat amb el públic i la qualitat en la programació exposada. - A Pou d'Art hi exposa gent que no té espai en les progra­macions d'altres galeries? - La diferència que hi ha entre aquesta i la resta de les galeries és que aquí moltes vegades exposen artistes que encara no han exposat mai a cap altre espai d'art, però amb una obra d'un nivell prou bo per començar a entrar en el mer­cat de l'art. - De fet, a Sant Cugat hi ha poc espai per a l'abstracció... - Potser sí. Nosaltres exposem al­gunes obres que són impensables en altres espais. Tot i això, nosal­tres no ens tanquem a la figura­ció com a llenguatge, com no ens tanquem, per exemple, a l'escul­tura com a mitjà d'expressió. - La programació de la galeria va néixer amb un esperit concret? - Bé, Pou d'Art va sorgir de la nit al dia. Una primera idea que te­níem clara era que l'espai havia de ser una galeria i un taller d'ex­pressió plàstica alhora. Jo no m'hauria atrevit a engegar una ga­

leria d'art sense el recolzament de l'escola. La galeria només té sen­tit en relació amb l'escola, i a l'in­revés. M'agrada que els nens i els grans dels tallers s'acostumin a passar per la galeria, que vagin a veure l'exposició cada vegada que hi ha un artista nou..., tot això va cultivant un cert interès i aconse­gueix que després no tinguin por d'entrar a una altra galeria. - Què troba de nou qui entra per primera vegada a la galeria? - El primer dia la gent mira més la galeria que els quadres. La gent que entra es comença a fer pre­guntes sobre la forma que té la ga­leria: les escales, el pou... Molta gent entra per curiositat i s'acos­tuma després a anar passant, per­què troba que és un espai agrada­ble per estar-s'hi una estona... - El pou ha determinat el caràc­ter d'aquest espai? - Sí. En un principi no sabíem que hi havia un pou, i quan es va començar a fer la rehabilitació de l'espai i va quedar al descobert va ser un descobriment. El nom va sorgir espontàniament: Pou d'art. - Hi ha prou espai a Sant Cugat per a la gent jove? - Jo crec que sí, el que passa és que sobretot hi és a sales munici­pals. Jo sóc pintora i reconec que no és fàcil exposar en una galeria d'art. Hi ha espais, però molts ar­tistes tenen certa por a entrar a una galeria i preguntar per expo­sar-hi. Això fa molt de respecte. - Quin paper ha de fer una ga-

Pou d'Art exposa algunes de les propostes més innovadores E: X. LARROSA

leria jove avui dia? - La definició clàssica d'una ga­leria és aquell intermediari entre el públic i l'artista. En aquest sen­tit, el que fem és donar l'oportu­nitat que la gent exposi la seva obra, facilitant que la gent la pu­gui comprar. A mi m'encanta veu­re la reacció de la gent quan entra a la galeria. Alguns tenen una mica de por, i encara hi ha gent que em pregunta si s'ha de pagar. Ara dei­xo la porta oberta perquè la gent no hi trobi ni una mínima barrera. Tot això demostra que hi ha una certa incultura a l'hora d'entrar en un espai d'art

- Quin sentit té un fons d'art en una galeria?

- Normalment un fons d'art és el conjunt d'obres que han anat dei­xant a la galeria els pintors que han hi anat exposant. El fons d'art té el problema que a la gent no els pots demanar que es facin socis d'un lloc sense res a canvi, so­bretot en galeries joves, quan no es té clara una continuïtat. Per això, a Pou d'Art engeguem ara una nova forma de fons d'art molt original tot i que una mica arris­cada per a la galeria. Des del pri­mer dia deixarem per als associats al nostre fons una obra del fons d'art en dipòsit, fins que aquesta persona deixi de ser sòcia o tingui en propietat l'obra que ha anat pagant.

Aquarel·les i olis de Rusy i Victòria Rocamora

T. M. S.

L'associació de propietaris i veïns de Valldoreix va inaugurar divendres passat una mostra d'olis i aquarel·les de les pinto­res Rusy i Victòria Rocamora. L'exposició, en què apareixen una vintena de les obres més recents de les artistes vallesa-nes, presenta dos treballs pictò­rics independents. Rusy Roca­mora, d'una banda, exposa uns olis en què "el color és l'ele­ment més característic", segons diu ella mateixa. Temes que van des de Montserrat fins al pai­satge i des dels jardins fins a la figura humana, aprofundits per una extensa paleta de colors, conformen les obres de l'artista.

Victòria Rocamora, en canvi, ofereix un bon nombre d'aqua­rel·les, caracteritzades per la senzillesa i l'efectivitat de les seves composicions, aconsegui­des amb només un grapat de traços, però que defineixen cla­rament i netament la llum, la perspectiva i la resta dels ele­ments de les seves obres. Bo-degons i paisatges són els temes favorits de la pintora.

C r í t i c a de t e a t r e

Mi Chionumo Giacommo

Música RECITAL JAUME ARAGALL Cançons de: Bellini, Donizet-

ti, Di Capua, Puccinï, Tosti, Txaikovski i Verdí.

Piano: Marco Evangelisti Lloc i dia: Teatre-Auditori. 3 de març

No sé si tothom ho sap, però, durant molts anys» aquells que Jaume Aragall va passar gairebé marginat del circuit operístic es­panyol que, aleshores, era dir el Liceu de Barcelona i para de comptat, aquest fill de la Barce­lona menestral era presentat en els cartells d'arreu del món com a Giaccomo Aragill Probablement era una manera de vendre ei pro­ducte per part del seu represen­tant, però no hi ha cap mena de dubte que, vist el cantant que vam tenir ocasió d'escoltar di-

vendres, tothom podria cr<ftt«| aquest origen fui. La seva versM de J'íe vttrm vat$àtt cançó tfpip| i tòpica napolitana, eia uaa n&sfcf tra fefaent d'identificació en la idiosincràcia estereotipada de te­nor italià.

El programa començava amb dues peces de Beilini, una popu­lar napolitana, dues de Donizer* tL és a dir, línia belcantista, per seguir amb Vcrdi i l'esmentada de Di Capua. Després de cinc cançons, Aragall va fer un matis, habitua! est aquest artista que al* seus 60 anys (es diu a viatí) no re­sisteix mantenir-se una llarga es­tona sol en un escenari, tot í la magnífica i afectuosa rebuda del ptíblic, per tornar amb fesovada força a cantar ambel da$reajus~ tat, potència i afieac*& ictegular però a Sa massa vota,

A la segona part va sorgir l'Ara­

gall mític. Tosti per començar, quatre caaçens conegudes (cx-cel·le^àJStffostòr) t després Pue­ril», o»% iaia verista s'imposa i el públic s'entusiasma en les de­mostracions di bravura o els por-tamerttot que confirmen el bon moment del tenor que, una altra vegada, deixa l'escenari després ,de la primera de Puccíni per fer, en tornar* una creació memorable del Sok e Omore, en la línia de La Bdtèm, i cefofica cl recital amb la hellkskmAriad'Antnski (no Àrea deJenski que deia ei programa de mà) de Txaikovski, on l'admira­ció es desbordaiels aplaudiments i bravos obliguen quatre? bisos: Upmete, d'Esrk Moreraf £W/Ï-ma mmsfu, de Tost; Guon ingra-íoiNopuedeser,ésLabémferade/ p*erte,éeSot(aébaí.

£1 mestre Evangelisti va ser un i í atent acompanyant

Danésjordi çÈ^ÉM&fflíité'i,

'CIUTATS D'EUROPA' dimarts 14 últim dia

•' 'VvX "ff f % f '' ' ' '

V i & i

Veníeu (mercat). 65 x SO

sfiïol

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

40 Cultura ELS4CAIVroNS Divendres, 10 de març del 2000

de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

En la mort dfen Joan Auladell

E n Joan es mereix us record des d'aquest racó "Des de la histò­

ria". I no sabria fer-ho d'altra manera que reproduint algun* fragments de l'homilia fwo* nunciada en el seu enterra­ment. Aquests són els q«e he triat;

"Tota mort humans és tia gran crit. Un crit fïsk 0 moral, tan se val. t ho és perquè sem­pre la mort és un esqueix»-ment, un trencament amb toia una vida i amb un tot mÓiit$gf; estimem, perquè és par*«te*»-' saltres mateixos. ; -Aquesta tarda hem posat ei

cos del Joan, com presidint-nos, aquí, ai cor dei Monestir, ell, tan poc amic de presidèn­cies. Però, avui, aquest gestfca-bituai en tots els enterraments, traspassa el simple ritu litúr­gic. El seu cos reposant sdla aquestes voltes, ens recorda cl seu amor pel Monestir $ per la vila.

Convocant-nos i presidint-nos, es fa centre dels nostres

sentiments, precisament ell, eft8g80f$&4e b discreció, del

d'anys i anys, F-scmpre pcf 4e*. cobrir-nos- nbves

dades per a ta.noajp història. ;rmeètó«#Mber

gam-Jes a>dir-r*p'sempre sencaiano

$%í$$$ les pedres nora^f «4;|i«iX«fl vèncer i e«'

fjjarlar» si cl nostr^ £6* el <k l'esforç rrüàí- b

ítyamació. I aquest e»*\ atge del Joan. Si no c*9

t pedres callen. O el que .epl^pftbia que ens diuen, no # . j ^ m w r i « l t » s i n ó la nostra. Avui, e i aeu Cos és aquí, per tant, ben «tetescudament, no sofeypçt cos tumí o ritus Uni­ries» sine també - e n el seu cas-per drets ben adquirits i ben

Q u e n o es perdi res de tot el s eu t t eba l t Es una part impor­tant de te seva herència. Que els qui ens siguin responsables, ho vetllin acuradament, amo­

rosament. Estic segur que serà el millor gest de record i de gratitud envers ell. El jfoart no acostumava a buscar els agraï­ments, però els agraïa... Em consta com «I v» fer feliç el no­menament de Santcugatenc de l'Any, com a premi per la de­dicació de tota una vidaí

Ens deixa planes i planes es­crites aat^JÉÉí&òria del Mo­nestir i^^Stt munts de 00-

, tes prese|>'#sNí d'allà, que ens

í^'mort de la gent que esti-mé» es també una mica la nos-«ai-aÉat. Perquè també és un tfGmftme&t per a nosaltres. Se'n* eàdfi alguna cosa nostra. Permeteu-me qut ho expressi en un to una mica personal; mai, fins ara, no he publicat res sobre la història del Monestir o de la vila sense que abans no ho hagués llegit en Joan. Per tant, en algun sentit, tinc raó de sentit-me una mica més po­bre, perquè tindré, a més de les altres, aquesta raó per en­yorar-lo. I deixeu-me encara

dir-vos una altra confidència: El Joan estimava tant ei Mo­nestir que, en la seia sensibi­litat, íi dolia especialment que totes les seves pàgines no fos­sin del tot edificants, dites, transparents, cristianes... I, és clar, com en totes les històries humanes, en la del Mímestit, wmbé n'hi ha de ttm colors. Fins, de vegades, tenia certs escrúpols que es publiqués se­gons què, i acabava dient-me -sempre respectuós-; *Potser sí que vostè ho pot dir...*. Però, ell segurament que no ho haguera fet mai!

Per a ell, doncs, avui, k nos­tra pregària de comtat, feta des de la gratitud i des de l'espe­rança de vida nova, més enllà de tota mort. Amén.

L'expressivitat i la força de Ruz a Fausto

T. M. S. - Sant Cugat -

La galeria Fausto va inaugurar divendres una exposició amb 24 de les obres més recents de Ruz. L'artista manifesta un in­terès especial per "donar força i volum a les seves composi­cions", com ell mateix diu, po­sant el color -barreja de càlids i freds- al servei de la llum i la figura. Segons el pintor, les se­ves obres, qualificades d '"es-cultòriques", estan posades al servei "del dramatisme, dels sentiments", fet pel qual utilit­za sempre la figura humana en els seus olis, despullada i en contacte amb una natura cruel i simbòlica. El conjunt, una ten­sa reflexió sobre la naturalesa humana, el completen uns tí­tols que pretenen ser "pistes" i que acaben de donar forma al simbolisme dels quadres.

E x p o s i c i o n s

Imatge de l'exposició inaugurada dilluns passat a la Casa de Cultura FOTO: CEDIDA

Bibiana Pedemonte i Dolors Serra

s'instal·len a la "casa de la memòria"

Les santeugatenques inauguren exposició a la Casa de Cultura

T. M. S.

Feia deu anys que Dolors Se­rra no exposava quan, de sobte, Bibiana Pedemonte li tallà una classe d'Arts Plàstiques per pre­guntar-li: T'agradaria fer una ex­posició amb mi? Memòria de casa

és el fruit d'aquesta pregunta. La mostra, que es va inaugurar dilluns passat a la Casa de Cul­tura, tracta el tema de la quoti-dianitat a través dels objectes més propers, i és el resultat del treball conjunt de les dues ar­tistes, que pretén, en paraules de Dolors Serra "convidar a la

reflexió sobre les coses senci-lles". El muntatge, realitzat ex­pressament pr aquesta exposi­ció, està composat per elements -una agulla, unes sabates, un re­llotge...- que ens rodejen cons­tantment o tjue formen part dels nostres records. Un consell: no s'oblidin el catàleg.

Color i volum són elements que treballen tots dos pintors F: XAVILARROSA

Herreros i Jensen inauguren a Canals Dues propostes tant diferents

com igualment estimulants tenen com a ubicació les dues sales de Canals Galeria d'Art. L'obra més recent de Ramon Herreros, una desena d'olis amb l'arbre com a tema comú, ocupa el recinte prin­cipal. Les pintures d'aquest pin­tor, que assegura que és la seva pr imera exposició "amb una temàtica tan unívoca", destaca per l'ús de colors primaris i per la su­perposició de capes de color, "que es van corregint entre si". Herre­ros no considera "agressiu" el re­sultat d'aquest contrast, ja que el seu procés creatiu està destinat

"que el quadre deixi de produir-me neguit", segons diu l'artista.

El danès Frank Jensen, en can­vi, utilitza la tècnica mixta en les seves composicions. Al llarg de vint quadres, de formats molt di­versos, el pintor-per qui "és més important el conjunt de la com­posició que el detall"- recrea pai­satges d'icones de colors suaus. "El somni, la tranquil·litat, el si­lenci..." són elements que inte­ressen molt Frank Jensen, i que transmet a través d'imatges que intenten recrear les textures "dels materials desgastats". / T. M. S. (SANT Cl'GAT)

ELS Í-CANIÜNS Divendres, 10 de mart del 1000 Cultura 41

E x p o s i c i o n s

La naturalitat i la senzillesa de P aquarel·la de Pastor a La Galeria Uexil·lustrador del 'NY Times' caracteritza temes quotidians

T. M. S. - Sant Cugat -

El que ell anomena "incom­petència total per a l'oli i la tela" ha fet que Perico Pastor utilitzi en les seves creacions una tèc­nica pròpia, basada en la tinta xinesa i el paper oriental, que l'allunyen sensiblement dels re­cursos que naturalment s'asso­cien amb l'aquarel·la. Amb uns materials tan característics, Pas­tor aconsegueix dotar la seva obra d'una forta espontaneïtat, fet que, junt amb un gran do­mini de la tècnica, confereix a les seves aquarel·les un esperit que s'ha comparat al dibuix ja­ponès.

Els colors "vius i contundents" i l'especial lluminositat que sor­geix del procés creatiu de Peri­co Pastor es posen al servei de temes extraordinàriament quo­tidians: el paisatge, la figura hu­mana en l'espai, els estris per­sonals... El pintor, que ha treballat com a il·lustrador per a diversos diaris nord-americans,

Els títols de les seves aquarel·les són element fonamental per al pintor F: X. L.

entre els quals destaca The New York Times, estableix en les se­ves obres "un joc" amb el seu espectador, no només a través de les sensacions que provoca l'aquarel·la -emmarcació inclo­sa-, sinó amb uns títols que vo­len ser elements de reflexió. Mitjançant la distància que se­

para el títol del contingut del quadre, l'artista convida l'es­pectador a crear històries, a plantejar-se l'univers que hi ha darrere de cada imatge. De Pa­rís a Tokio, passant per Nova York i Miami, Pastor ha expo­sat per tot el món. Fins a l'abril el tenim a Sant Cugat.

Mònica Pons i Marta Guasch van actuar dimarts a la Casa de Cultura E: X. L.

Música pel dia de la dona treballadora La vigília del dia de la dona tre­

balladora a Sant Cugat va estar marcada pel concert que van pro­tagonitzar Mònica Pons, al piano, i Marta Guasc, al saxó, a la Casa de Cultura. L'acte, que va com­binar el to festiu amb la reivindi­cació, es va iniciar amb un breu repàs històric dels antecedents que van propiciar la instauració d'aquest dia, per part de la presi­denta del col·lectiu de dones de Sant Cugat Atena, Montse Es-panol. Espanol va fer menció tam­bé del manifest "Aturem el món per canviar-lo", en suport de la

Marxa Mundial de les dones 2000, text que van rebre els as­sistents a l'acte. El capítol musi­cal es va iniciar amb un recorda­tori de la incidència de la dona en el món de la música, parlant d'algunes de les més de 6.000 compositores que hi ha cataloga­des. Pons i Guasc van triar, pre­cisament, peces de compositores dels segles XVIII, XIX i XX pel repertori. Tot amb un objectiu: "Fer una celebració festiva però reivindicativa" del Dia de la Dona Treballadora, segons Montse Es­panol. / T. M. S. (SANT CUGAT)

C r í t i c a d ' a r t

Color, color i sempre color TATIANA BL·ANQUÉ

Lloc: La Galeria Autor Perico Pastor Tècnica: Tinta xinesa i aqua­

rel·la. Dates: fins a l'abril del 2000

Bé, aquesta serà la meva última crítica, així és que he decidit, per acomiadar-me de tots vosal­tres, escriure sobre una exposi-

| ció en la qual jo personalment em sento plenament identifica­da.

Es el color en aquest cas el mà-' xim exponent i és amb ell amb qui sempre he tingut l'honor de poder gaudir d'una afinitat na­tural.

Es a través del color que Peri­co Pastor aconsegueix que ets seus espectadors no es quedin indiferents davant d'una de les seves peces.

Perico Pastor aconsegueix que

les seves aquarel·les transmetin una visió relaxada del fer de cada dia, són petits esbossos de si­tuacions, posicions i algun o al­tre paisatge gens llunyans a les nostres vides.

Tot i que ell comentava a Eí Mundo el 22 de juny del 19% que el que més l'interessava era poder aprendre mirant com ho fan els seus espectadors, al meu parer, el que fa és que cada un de nosaltres ens impregnem d'u­na frescor quasi molla t cent per cent cromàtica, amb cada una de les peces que ens presenta. El seus rojos, les seves esplanades taronges així com els seus blaus intensos, ens endinsa en un món ple de força, de passió, d'una vo­luntat que evidencia les ganes de viure, l'ànsia de transmetre tot allò que duu a dins seu.

Els seus formats rodons ens

abracen de manera càlida per així fer-nos sentir estimats, són dibuixos senzills però que fàcil­ment ens els podem fer nostres. Jo, la veritat no deixaria perdre l'oportunitat d'entrar en un es­pai plagat de vida cromàtica, de força lineal, on l'autor fa que ens fiquem en un somni de figures, postures i situacions quasi anecdòtiques i iròniques.

No crec que sigui necessari puntualitzar res més, ja que se­ria formidable que vosaltres ma­teixos fóssiu els següents prota­gonistes d'aquest paisatge cultural tan carregat d'aigües cromàtiques. Així doncs, us ani­mo perquè feu una visita a La Galeria i compartiu per últim cop, setmanalment, l'estupen­da experiència que suposa po­der tenir ta sort de dísfrutar de l'art i així enriquir*se. Gràcies.

L'oòra a"Atre Teatre reflexionava sobre el món de la droga F.: F. FARINYES

Un 'Mal viatge' a Valldoreix L'obra Mal viatge de Francesc

Luchetti planteja la situació d'un drogodependent que és vist per dos personatges: l'un el creu víc­tima, l'altre, culpable. Amb aquesta premissa, el grup de te­

atre Atre va portar diumenge al Casal Cultural de Valldoreix una reflexió sobre el món de la dro­ga, en un muntatge marcat per l'expressivitat corporal del grup de Gavà. / T M. S. (VALLDOREIX)

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT IVIÉS ECOLÒGICA

O©

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Empresa ' tíderenetseu t sector i

Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maíh feonelli@leoneiii.com web:

wwwleonelli.com

42 Cultura ELS/CAMIONS Divendres, 10 de mare del 2000

El r e p o r t a t g e

L'ermita de Sant Mamet o Santa Maria de Campanya és d'origen preromànic. Entre Sant Cugat i Rubí, s'alça

dalt un turó a prop de la vella masia. Algunes restes romanes -trobades de fa temps- fan pensar en la vil·la

que hi devia haver fa dos mil anys. Un espai carregat d'història i de valors.

Santa Maria de Campanya, l'ermita dalt el turó

"E/ record és l'únicparadís " (J.L. Godard)

MARIANCJKI.A ROVIRA

- Sant Cugat -

La vella ermita havia sucum­bit a vents, temps i trons. La volta s'ensorrà fa uns cinc anys. feia pena de veure el gran fo­rat, esvoranc a les estrelles que calia tapar, l 'nes esquerdes ha­vien avisat, el propietari Jordi M u i ï o z - C a s t a n y e r no havia aconsegu i t ajuda per ev i ta r l 'ensorrada. Ara s'acabà la res­tauració, fa uns mesos.

- Vam fer-ne la inauguració a l'agost, per la festa del dia 15. No, no vaig aconsegu i r cap subvenció de l 'Ajuntament, ni de la Diputació ni la (ienerali-tat. M'havien fet pressupostos de 60 o 70 milions, un arqui­tecte de nom, per revisar i en­fortir tota l'estructura. Hem fet el mínim, arreglar el sostre i re­fer merlets i una mica els con­traforts. Fixar-ho i consolidar-ho.

Kntrem a l 'ermita que llueix preciosa, diferent. L'espai net i ampli espera els bancs i la gent. potser algun recital o con­cert. El sostre amb l'embigat a la vista, de peces retortes, fa un aire menys religiós i més cí­vic. A una certa alçada de les parets, un sortint podia haver aguantat un sostre baix de fus­

ta, de quan l 'ermita era més petita, amb l'altar a l'est on ara hi ha la porta. Fa potser mil anys. Més amunt , la volta on hi havia el sostre que va caure.

- Ho vam acabar amb el sar-dinell damunt les vint-i-una fi­leres de maons. Sí que queda maca, així, la volta... Això és un calendari, mira, fins aquí (la part baixa de la paret) és del preromànic. Allà les pedres po­sades com una e sp iga . C a p a m u n t l 'obra és ja del XVI-XVII.

Ks veu que les b igues són ben fortes encara que siguin tor tes . N o les pod ien anar a buscar lluny, talaven els arbres del voltant, roures o alzines, noguers, potser algun castan­yer. Els animals de la masia ajudaven al transport des dels boscos propers. El lloc és ocu­pat ara pel polígon industrial amb el nom d'aquell sant Ma­met de l ' e rmita , del qual es deia que era de la Capadòcia. L ' invocaven les mares noves per tenir llet.

- He volgut deixar-ho com estava, no canviar les coses per­què sí. No sé si posar els bancs en una filera al mig, ho he vist a la Seu i m'ha agradat. VA pres­supost de les obres finalment ha sigut més baix del que ens

pensàvem. La restauració gairebé no es

veu als contraforts de la dreta ni als merlets d 'aquest campa­nar que va substi tuir , fa uns 400 anys, l 'espadanya que de­via haver-hi segles abans. Una reparació delicada que no des­torba l'obra antiga. Voltem l'es­glésia, fa un vent que no feia al poble. No molesta els dos ca­valls que mengen herba davant de la silueta de Montserrat. El turó no és gaire alt però fa una perspectiva excel·lent de tota la contrada. La masia centenà­ria queda una mica avall, pro­t e g i d a d e les v e n t a d e s de l nord.

- L 'any 36 van cremar l'al­tar barroc, aques t de la foto­grafia. El meu pare aconseguí salvar el retaule, els va dir que les cares dels personatges eren dels seus avantpassats. De les làmpares, els explicà que les usava per donar menjar als co­loms, s'ho va inventar... Aques­ta talla era a restaurar.

En t rem al cementiri , un es­pai amable vigilat per un vell xiprer. Pugem al campanar, hi volen posar la campana, que era ben grossa. Des d'allí guai­tem a l'interior de l 'ermita i la visió és distinta, la nau solità­ria amb la llum acolorida del

La vella ermita llueix, re'\tau/ada

vitrall reflectida a terra. - De petits veníem amb el

meu germà a amagar-nos aquí, fumàvem fulles de plàtan as­seguts damunt de les bigues. La teulada mirarem de refer-la.

AI costat de la masia ens mi­rem les pedres de la muralla que ara volen remuntar. Una muralla humil que potser ama­ga algun secret arqueològic, en un lloc que n'és ple a vessar. Fòssils de fa milions d'anys in­crustats a les pedres de la pe­drera que era aquí a tocar, fins fa poc. Els mateixos carreus del Monestir . Dòl ium, taegules , Opus spicatum... Un espai que és un llibre d'història viscut, palimpsest inèdit.

E) vell xiprer, Cupressus sem-pervirens, perennifoli i monoic. Es autòcton, més ample de for­ma. Kls cjue cal replantar seran d 'aquesta espècie, les llavors creixen lentes allà a prop. Re­mirem la façana de l 'ermita i l'arcada, estranyament tortes. Santuari de tan tes c reences ,

amorosament conservat. Grans canvis, records de fa

cinquanta anys, quan es plan­tava trepadella i corrien serps i toixons. Es poden seguir ras­tres més antics del passat romà del país pels noms: Aquí un cònsol Campan ianus , potser. allà una vil·la Corneliana (Cor­nellà). Vil·les d 'aquí sense el refinament de llacs, columna-tes i mosaics de Roma. Vida prosaica de collites i conserva de garum. Epigrafies pe rdu­des...

Com vivia la gent d'aquí? F s-quemes ibers d'urbanisme pot­ser vigents, que podem veure a Ca n'Olivé, excavació petita. amb plafons que ens en diuen coses. Individus subsumits en el col·lectiu, cultura que s'he­reta, des d'aquelles destrals ta­llades fa dos milions d'anys. Ca n'Olivé és a Cerdanyola, aquí tot jeu enter ra t en l 'oblit, el t resor de saber q u è é rem fa tantes l lunes, a prop del vell xiprer, sota un cel que mai no és el mateix.

C r í t i c a c i n e m a

El joc de la vida

Pel·lícula: Magnòlia Director. Paul T h o m a s Aa-

derson Actors: Tom Cruise, John C.

Reilly, Juliannc Moore Durada: 188 minuts

Tres hores de durada més tí­tols de crèdit a part. Una pel·lí­cula dura . Kls mor t s no e s compten per dotzenes com a La jungla de cristal però veiem la cara de la mort; assistim en directe, en primer pla, a l'ago­nia d'Earl Partridge (Jason Ro-bards). Assistim a l'angoixa d'un nen prodigi obligat pels adults a exhibir-se en un con­curs televisiu. Una noia fuig dels seus fantasmes a cop de droga. Un home fuig dels seus desafiant ai món, provocant a l 'opinió públ ica .Una dona comprèn massa tard que s'ha enamorat dél seu marit. Un

home té molt d'amor per donar però està sol. Veiem el mal que els pares poden fer als seus fills; com els fills maleeixen els seus pares. Gen t irada; llen­guatge malsonant, ple de ràbia i impotència. Un policia in­tenta fer el bé però aquest no és un món senzill; un infermer va més enllà de la seva feina per ajudar el moribund Una pel·lícula que no ens deixa es­capar, que ens r epe te ix que "nosal t res p o d e m deixar el nostre passat però el passat no ens deixa a nosaltres". Això, i més, és Magnòlia^ nom de l'a­vinguda que creua la Vall de San Fernando, a prop Holly­wood.

Nou personatges que neces­siten ajuda, que necessiten ser perdonats o que, potser, no­més poden ser castigats per les seves faltes. Nou vides que

s'enllacen les unes amb Ics al­tres i construeixen un micro­cosmos amb tota la complexi­tat de l'existència. Què és el que els ajunta, un seguit de coincidències, l'atzar o hi ha alguna cosa més? Hi ha coses que passen, no sabem per què, però així són.

Magnòlia és una experiència que no es pot explicar. Pot re­sultar inquietant, provocadora o c o m m o v e d o r a . I n d e p e n ­d e n t m e n t de la reacció que sent im, es tem davant d 'una pel·lícula excel·lent, amb una nominació als Oscars pel mi­llor guió original més que me­rescuda. Enèrgica, histèrica, delirant, pausada, intimista, aclaparadora. Potser e m ma-leiran els ossos quan surtin del c inema però no se la deixin pe rd re . E s t e m davan t d 'un clàssic.

/// simpatia i la disbauxa van caracteritzar el concert FOTO: XAV1IARROSA

La Coral celebra el Carnestoltes La Coral Sant Cugat del Club

Muntanyenc va organitzar di­jous de la setmana passada un divertit concert al Teatre-Audi-tori per celebrar el seu especial Carnestoltes. L'espectacle, que

va incloure refrigeri i que va fi­nalitzar amb un ball, va iniciar-se amb un xou de varietats i amb un joc d'equívocs que va des­embocar en concert final. / T. M. S. ( S A N T C K Í A T )

OS 4 CANTONS

Comarca Divendres. 10 de nwrr del 2000 43

mmm

C i u t a t s

Els serveis concentren un

8 1 % de les autoempreses

creades l'any 1999

Donen feina a 1.592 persones del Vallès Occidental

Els serveis van concentrar un 80% de les set-centes autoem­preses creades l'any passat al Vallès Occidental i que van ocu­par 1.592 persones, un 17,7% de I'autoocupació generada a la de­marcació de Barcelona, segons dades del programa d'Autoem-presa del Departament de Tre­ball de la Generalitat de Cata­lunya acumulades fins al mes de novembre.

Per sectors, a la comarca del Vallès Occidental es van crear tres autoempreses a l'agricultu­ra i es va ocupar quatre perso­nes, trenta-cinc a la construcció amb setanta-nou treballadors, noranta-cinc a la indústria que van donar feina a 317 persones i finalment 567, pel que fa als serveis, i es va generar una ocu­pació de 1.192 treballadors.

Més de nou mil persones de les comarques barce lon ines , 9.096 concretament, van iniciar l'any passat el procés d'assesso­rament per crear una empresa, s e g o n s d a d e s del p rog rama d 'Autoempresa del Depar ta­ment de Treball de la Generali­tat de Catalunya. D'aquests pro­cessos, 3.919 van acabar amb la creació d'una autoempresa que va donar feina a 8.969 persones, és a dir, un 77,2% i un 78% res­pec t ivament , en comparació amb les dades globals de Cata­lunya.

Un 83% de les empreses crea­des a la demarcació de Barcelo­na pertanyien al sector serveis, seguit de la indústria amb un 10,2%, la construcció amb el 6% per acabar amb l'agricultura, que representa un 0,8%.

Per volum, la comarca que va generar més autoocupació va ser el Barcelonès amb 1.105 em­preses i 2.597 treballadors, se­

guit del Vallès Occidental amb 700 empreses i 1.592 treballa­dors, el Baix Llobregat amb 497 empreses i 1.207 ocupats, el Ma­resme amb 403 empreses i 880 treballadors, el Bages amb 271 empreses i 615 ocupats, el Gar­raf amb 254 empreses i 528 ocu­pats, Osona amb 41 autoempre­ses creades i 108 treballadors, el Vallès Oriental amb 173 empre­ses i 376 treballadors, l'Alt Pe­nedès amb 145 empreses i 365 treballadors, l'Anoia amb 103 empreses i 102 treballadors, i fi­nalment, el Berguedà amb 67 autoempreses creades i 169 ocu­pats.

Segons la mitjana catalana, els sol·licitants solen ser diplomats o llicenciats universitaris en un 29,3%, seguit dels que disposen d'estudis de Formació Profes­sional en un 23% dels casos, se­guit dels graduats escolars amb un 21,5% del total o d'estudis de BUP i C O U en un 20,7% dels processos iniciats. La resta disposen de certificat escolar o d'estudis primaris acabats.

Per sexes les diferències són mínimes ja que els homes han iniciat el 50,8% dels processos per un 49,2% corresponents a les dones.

Pel que fa a la situació laboral, hi ha més ocupats, un 52,4%, que aturats, un 47,6%, que comen­cen un procés d'assessorament per crear la pròpia empresa.

A Catalunya un 80% dels pro­cessos de creació d'autoempre-ses es van iniciar a la demarcació de Barcelona, seguit per un 8,3% de la demarcació de Girona, un 6,4% corresponent a la de Llei­da i un 5% a Tarragona. El 0,3% restant dels processos es van ini­ciar a la resta de l'Estat. /Intra-ACN

C i u t a t s

v N

£' r- A

tf" V

Imatge de la presentació de /'exposició a Barcelona FOTO: INTRA-ACN

Uexposic ió 'Les dones i les filosofies9 visitarà Sant Cugat

La Diputació de Barcelona va presentar dimecres, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, l'exposició itinerant Les dones i les filosofies. La mostra, creada per Conxa Llinàs, Anna Masó i Maria José Sànchez, es pot visitar des d'a­questa setmana a la seu de la Diputació. Després de l'estada a la corporació supramunicipal, l'exposició es podrà veure a Sant Cugat del Vallès en dates que

encara s'han de confirmar. L'exposició és una eina que la

Diputació de Barcelona posa a l'abast dels ajuntaments de la demarcació per difondre entre els ciutadans i ciutadanes el pa­per de la dona com a transmis­sora de cultura. La mostra re­cupera de l'oblit les aportacions de 24 dones que han expressat les seves idees des de l'antigui­tat fins a l'època contemporà­nia. Entre aquestes dones des­

taquen algunes com Aspasia de Milet (segle V a.C), Teresa d'À­vila (segle XVI) i d'altres dels segles XIX i XX com ara Flora Tristan, Clara Campoamor, Ma­ria Zambrano, Simone Weil o Maria Aurèlia Campany. L'ex­posició inclou aportacions en l 'àmbit del pensament i de la reflexió filosòfica i científica, l'ètica, la sociologia, la política, la pedagogia o la psicologia. /In-tra-ACN

C i u t a t s

La manca de pluges obliga la Generalitat a

avançar la prohibició de fer foc al bosc El Govern català ha aprovat un

projecte de decret pel qual s'a­vança la prohibició de fer foc. Aquesta mesura es pren a causa de les condicions meteorològi­ques actuals, que es caracterit­zen per una manca de pluges i pels forts vents, fet que aug­menta el risc potencial d'incen­dis forestals.

Paral·lelament, i per reforçar els equips d'extinció del cos de

Bombers de la Generalitat, el Departament d'Interior ha acor­dat la incorporació immediata de tres mitjans aeris, dos dels quals ja es troben operatius des del dia 1 de març passat, un he­licòpter bombarder i un avió de vigilància i atac, i un tercer que és un avió de vigilància i atac que s'incorporarà d'aquí a uns dies tot i que en condicions nor­mals no ho farien fins a mitjans

d'abril. Igualment, la Direcció Gene­

ral d 'Emergències i Seguretat Civil ja ha començat els tràmits per a la contractació de perso­nal de reforç, auxiliars forestals per al 15 d'abril, avançant-la un mes del que inicialment s'havia programat. Aquests efectius s'a­fegiran als 139 nous bombers que es troben en procés de se­lecció. /Intra-ACN

• CATALONIA CQPIXHMIOS, C E R À M I C WiWMVOSiKawi

EXPOVENDES: R -™t Gra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 42ó 00 08

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

EIS4C4NTWS

Immobiliària 44 Divendres, 10 de marc de! 2000

E N A A L Q U I L E R

• Apartamento nuevo C/ Martorell (z. Estació) Superfície: 50 m2, habitación doble con armario empotrado, bafio completo con espejo y accesorios, cocina, salón-comedor 23 m2, focos empotrados, calefacción elèctrica, balón y plaza de pàrking. Solo 4 vecinos 65.000

• Piso nuevo z. Monasteno Superfície 80 m2, 2 habitaciones dobles, bafio completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción, gas natural y suministros contratados . . . .70.000

^/MiM0MaUaúia,.Z%:Mt:MMímMmM&9::AM,Mm

A L Q U I L E R . GRAN CARTERA Pisos desde 69.000 hasta 250.000 Casas desde 110.000 hasta 1.000.000

V E N T A Pisos desde 17 hasta 91 M Obra nueva desde 19,8 M P. EJEMPLO: Estación. 92 m2, 3 hab., cocina + lavadero, zona tranquila, sol y calefacción 21.5 M

• Sant Cugat Valldoreix, Mira-soly la Floresta. GRAN CARTERA Torres adosadas y unifamiliares de 2" mano Y/0 obra nueva

.desde 28.5 hasta 195 M desde 36 M

üCONSULTENOSÜ

€ / Valldoreix. 58 • Tel. 93 S89 73 74 - 93 5 0 9 « 1 6 1

P I S O S EN V E N T A • Z,Torreblanca. Sup. 95 m2, 4 dorm., 2 banos, calefacción a gas, ascensor, 4 m2 de balcón, pàrking opcional 19 M • Z. Centro. Sup.109 m2, 4 dorm., 2 banos, ascensor, pàrking + trastero, terraza 9 m2, 1 pi. pàrking. Estado impecable 26.5 M • Z. Coll Fava. Sup. 144 m2, 4 dorm., 2 b., calefacción a gas, ascensor, sal.-comedor 27 m2, terraza 4 m2, estudio 20 m2. Estado impecable 43.5 M

TORRES ADOSADAS EN VENTA • Z. Can Gatxet Sup. 200 m2, 3 dorm., 2 b., aseo, calefacción a gas. pàrking + trastero, estudio 20 m2, con terraza solàrium 12 m2 48 M • Z. El Colomer. Sup. 136 m2, 3 dorm., bafio, aseo, calefacción a gas, estudio 20 m2, cocina-office, sal.-comedor 26 m2 y jardín privado 48 M

A L Q U I L E R • A estrenar, iunto FGC. 3 dorm., com.-sal. , coc.-of f . , bafio comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucna luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., com.-sal., coc.-off., b. comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm. , com. -sa l . , 2 b. comp. , amp. t r za . , z. com. c /p i sc . Perf. estado 100 .000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar.. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina28.350.O0O • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasteno). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc , lav., bafio comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23.000.000 • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, bafio, aseo. Mucho sol. . . .

37.750.000

• Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com„ cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Jto. Estación. Piso alto 70 m2, 3 hab., sal.-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/dia 17 M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reform., bafio completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 rn2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • Vinyet Apartamento nuevo, 1 hab. doble c/arm., sal.-com. c/ cocina americana tot. equipada, bafio completo, calefacción, trza., jardín y piscina comunitària, pàrking y trastero 85.000 ptas./m • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-offïce, bafio completo, trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 ptas./m • Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, sal.-com., coc.-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y piscina comunitària, pàrking + trastero 150.000 ptas./m • La Floresta, junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000 ptas./m

F I N 3. A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bafio. - As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

mtimiímrmm.' w^h^mmmïemm

V E N T A S • Dúplex. 55 m? + 17 m2, 3° real, cocina amplia, mucha calidad. ascensor, todo impecable, puerta blindada, carpintería de aluminio, pàrking en la finca 23.900.000 • Piso especial 2 hab. (antes 3), comedor 43 m2, cabina de ducha con hidromasaje, cocina amplia, estado impecable, pàrking y trastero, z. comunitària con piscina 52.500.000 • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor. .21.500.000 • Ctra. Cerdanyola. Obra vista, 90 m2, 3/4 hab., actualizar, ext, ase. coc, lavad., bano comp. .18.500.000 • Rota. del Celler. 3 hab., bafio y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo. . .26.500.000 • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2. Buenos acabados 99.000.000 • Z. Centro. Tríplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones . .43.950.000 • Cerca estación. Centro. 3 hab., bafio reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante y detràs 16.400.000

Av. Rius i Taulet. 33 • Tel. 9 3 5 8 9 7 1 7 1

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, tòdo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 bafios, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehiculos 30 M

Rbla. del Celler. 2 • Tel. 93 5 8 9 OO 6 6

PISOS • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors 19.000.000 • Pla del Vinyet. 84 mZ, 2 dormitoris, pàrquing (2 c), piscina 35.000.000 • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing 60.000.000 • Can Picanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c ) 44.000.000 • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c ) 75.000.000

U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 35.000.000 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles 55.000.000 • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65.000.000 • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89.250.000 • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c ) 160.000.000

32 • Tel. 93 6 7 5 1©

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.20 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca sefiorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000

S i Taulet. 4 **M.;,«3 6 7 4 12 41 - 93 6 7 4 13 66

VENTA • Casa adosada en El Colomer Planta sótano: 2 plazas pàrking, lavadero y plancha. Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office. Planta 1 ' : 1 suite, 2 habitaciones, y bafio. Planta V: estudio, solàrium y exceientes vistas. Decoración y muebles a medida 57 M • Nueva promodón: "Les casetes de Can Ravella" Casas adosadas de 270 a 300 m2, en tres plantas desde 59 M

A L Q U I L E R (gastos comunidad incluidos) • Àtico en Parc Central. 3 hab., 2 banos, parquet, calefacción, aire acondicionado, gran terraza solàrium, 2 pi pàrking, trastero, comunidad con gimnasio y piscina 185.000 • Piso c/ Vallès. 3 habitaciones y bano 65.000 • Piso c/ Xenric. 4 habitaciones, 2 banos y calefacción 95.000

I L I A V E N D E S

• Z. Estado. 80 m2, menjador-estar, cuina, 4 dorm., bany i terrassa 21 M • Parc CentraL 60 m2, 2 dorm., bany, pàrquing, traster. Z. com. amb piscina 31 M

• Adossada Parc Central. 230 m2, jardí 200 m2 amb piscina i 4 dormitoris 67 M

• Unifamiliar Mira-sol. En construcció, solar 611 m2 i vivenda 270 m2 95 M

L L O G U E R S

• Z. Passeig Sant Magí. 80 m2, 3 dorm. i bany 85.000

• Adossada Can PicanyoL 240 m2, jardí, 3 dorm., 2 banys, estudi, 2 pi pàrquing i piscina . . . .250.000 • Solar a Mira-soL Zona CasaL 700 m2 42 M

H E R F I N Q U E S P I S O S , . • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. Piso 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bafio y coona imp. galena, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12.000.000 • Rubí-25 Setembre. Ref. 1907. Piso 80 m2, 3 hab., bafio, a. y coc. origen. Ideal parejas. 10.000.000 • Rubí-Can Fatió. Piso 80 rr\2, 3 hab., bafio y cocina imp. , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21.000.000 • Rubí-Nueva promoción Z. Mercado. Pisos 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y trastero, muy soleado. Acabados de pnmera calidad. Últimos pisos a la venta desde 17.520.000

C A S A S Y T O R R E S „ , „ „ „ „ , , * • • Rubí-Ref. 2155. Casa 60 m2, bafio y cocina imp. Parcela llana 900 m2. Infor-mese 18.500.000 • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares de 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Ultimas casas desde. . . .33. 500.000

C«rva«t«»-,.»«, R«bí .• T«t. 93 697 45 6?

I M D E S A V E N T A S • El Colomer. Casa adosada 200 m2, 3 hab. (1 suite con banera hidromasaje), bafio con ducha, aseo, sat.-com. 30 m2 con chimenea, coc.-office, buhardilla 30 m2 con chimenea, terraza, garaje 2 coches, bodega, trastero, jardín privado 40 m2, semiamueblada 56.650 M • C/ Manné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 banos, aseo, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comun. Comp. reformado, alarma, pers. eléct., parquet aire acond. en sal.-com. . . .60 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pL pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acond. en salón-comedor 67 M » Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 baiios, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. . .105 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bafio, 3 baiios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magm'ficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

mmmmmmmmmmmmMmm

P I S O S • 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., calef. radiad., ascensor, gas natural. Ocuparien inmediata 18.200.000 • 897 -Av. Lliris Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext.), 1 b., ascensor, soleado 19.500.000 • 923 - Pla del Vinyet. 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h.r 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast, pisc. com. Solo estrenado 33.600.000 • 785. Z. Golf. Sal.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2, 1 pk, trast, jardín com. . .34.500.000

T O R R E S A D O S A D A S • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c, sal.-comedor, cocina, 3 hab., 3 baiios, aseo, estudio c/bano y terraza, calefacción, etc 53.000.000 • 921 - Z. P. Central. Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c, trast, saL-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza. Impecable 63.000.000

F I N D 3Mfí V E N D E S

• FGC. Piso 3 hab., bany, saló-menjador, terrassa i parquet P-2998 17.500.000 • Rbla. Celler. Pis 4 hab., 2 banys + aseo, saló-menjador, pàrquing, cuina-offïce. P-3001 .35.000.0000 • Parc CentraL Pis 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-offïce, terrassa. P-2953 38.300.000 • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office. P-2884 29.700.000

• Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34.400.000

• Coll Fava. Pis 3 hab-, 2 banys, saló-menjador, cuina-office. P-2884 29.700.000

• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834 24.000.000 • Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada'. C-970 45.000.000 • Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pLC-943 . .60.000.000

D o s d e M a i a . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO

F I N L L O G U E R S

• Pis nou a estrenar. Coll Fava, zona comunitària, 1 hab. + despatx, 1 pi. de pàrquing + traster • Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 3 hab., bany reformat (comunitat inclosa) 75.000 • Pis a prop estació. 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacció 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular 45 M • Àtic A prop estació. 3 hab., bany, terrassa, calefacció, reformat 23 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

WMmk^&^Mà>~'XMJ&mMAmn.m -Hmmm mm®*

A R B A V E N D E S

• Adossada z. St Domènec 5 dormitoris, 2 banys. OCASIÓ 33 M • Adossada z. St Domènec 4 dormitoris, 2 banys, lavabo, terrassa, jardí 60 m2 i 2 pi pàrquing . 39,9 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvacez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M • Torre ctaL Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys, calef. i gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

F I N I D E N T E

NUEVA PROMOCIÓN

• Junto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l a calidad

OESDE 20.720.000 ptas.

W "Casttttlelos:. ^ t t^ lTe t , 3;T:6?S:.:.*8 4 »

R I V E R I M M O B . • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46.000.000 • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56.000.000 • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 baiios, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57.800.000 • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 baiios, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72.000.000 • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28.500.000 • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo, reformado, parquet, pàrking 40.950.000 • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina 84.900.000

P t a c a O c l a v i à . 4 » 9 3 5 8 9 5 4 5 4 • 9 3 6 7 4 8 4 0 3

i G . S . L . L L O G U E R S

• PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000

• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets 60.000

• C/ Rosselló. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets 58.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets 54.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 60.000

• LocaL C/ Enric Granados. 145 m2 155.000

mm^mum:t<mr>smfé..:^z* *.mv...9s :&7.A **•<** ~ »a em.**,97./.

ï V E N T A • Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext , soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bafio + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) E S T A B L E C I M I E N T O S • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z, centro Sant Cugat* con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

: ! S r í l * a S * i - ; * o c a l 8 ,'<è$»i3&4a «Msr Or. iM»er t to , ; l 2 *y » T e t . 9 3 67A 8 8 O i

V E N T A S

• Mas Janer. Torre con 3 habitaciones, baiio + aseo, cocina espadosa, garaje y jardín en perfecto estado. Para entrar a vivir f 38.5 M

• Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitadones + estudio, 3 baiios, patio interior 65 M

• Valldoreix. Torre nueva construcdón, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona WH

: : l a ^ í í í a : l * Í l ; C t n t o tfenfiaiiuer; 1 9 - V a l l d o r e i x » T e L 9 3 S 8 9 3:5 17

L L O G U E R S

PISOS • Apartament. Al costat del Monestir . . .55.000

• Ocasió! Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, plaça d'aparcament amb traster, pisdna i jardí comunitari Des de 87.000

LOCALS • Av. Francesc Madà. 55 m2, ideal per a negod.

M A S

• Molt cèntric. 32 m2. • Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments donats d'alta 70.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

V E N D E S

• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,5 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

MassatgeiHieWiàÉWer.; .s/n:>:9a S89::49:.44

M A S A S A V E N D E S

• Ref. 135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses 73 M • Ref. 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa 30 M • Ref. 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estadó 17,5 M • Ref. 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing 45 M • Ref. 155. Torre amb pisdna, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases 42 M

L L O G U E R S

• Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. .250.000 ptes./mes • Ref. 154. Pis a prop estado, 4 hab., b., aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa. . .120.000 ptes./mes

m Or. Muri l lo . 6 . - Tel. 9 3 6 7 5 6 2 7 5

- Empresa germana espaüota de Servicios Inmobitiarhs -

TCNEMOS LA VIVIENDA A SU MEHDA

iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selecdón cuida esperiaüriente el buen estado de codnas y banos.

iCÓmo trabajamos? Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bísicos: • Calidad' • Rapidez * Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado

iDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

tNuestros clientes? Muttinadonales, Entidades finanderas y Consulados. íldfomas? Alemén, inglès, francès, holandès, ftaliano, catalàn y castellano.

HEMOS ALOMDO A MAS DE 100 FAMÍUAS EXTRANJERAS A SAHT CUGAT

B e l t r a n i R ó z i ï i d e . 8 . B a r c e l o n a » T e l . 9 3 2 0 4 5 5 2 0

46 Sahit ELS /CANTONS / W » , 10 de matx del '000

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Fisioteràpia SUSANA NtCOLETTI Sant Antoni, 74. « 93 674 74 37

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass Sanitària. Fistc, Asisa. O Vrflà, 49.

« 93 674 48 72

Cirurgia Geriatria DR FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Samtas Av. Torre Blanca. 2-B. 2n. A1.

« 93 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinol. 2. entr. ta. « 93 674 15 26

Dietètica Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. DflHuns. dimecres i divendres, hores convingudes Plaça Doctor Galtes, 5, 1 r 3a

« 93 67463 29 « 9 3 589 64 83

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Ora. Rosano Sagarna • Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta. desp 8 9.

« 93 589 43 57 « 93 589 43 58

GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs fami­liars. Gestió de residències i altres re­cursos. Infermeria, Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6 7 4 0 8 04

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS* avis I nens, control de ma­lalts, ajuda a la ter, trastorns especials. Sa-kjt i reserves a domicili. Av. Torre Blanca. 2-8,3r, desp, 11112. « 9 3 5893967

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qual­sevol hora del dia o la nit. Sistema sen­zill, ràpkl. segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3967

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀN­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench. CoT. 15.097 Rbla. Ribatallada. 20,1r3a « 93 674 72 16

Ecomedicina Laboratoris AYUR PI. Ajuntament Naturopatla y masaje terapeuttco

« 93 675 63 39

LABORATORI DR. ECHEVARNE

Santiago Rustnol. 17, baixos.

« 93 589 60 55

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua, Sànitas, M. Fiatc. Previasa., Mútua HGC Urg. 24 h, domicili.

« 93 589 39 26 «609 33 10 80

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de C^JÇJ efa Visites a tíomictit-rrajtues. Major, 36. 2n. o 93 674 00 25

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia, Conveni amb les prin­cipals mútues. Doctor Murillo. 21. « 93 589 51 06

Otorinolaringòleg DR FERRAN FERRAN V I U Winterthur - P'e.iasa - Assistència sa­nitària Mediftac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 93 675 48 53

Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantotogía, prò­tesis, odontopediatria, ortodòncia, mú­tues. Av. Torre Blanca. 2-8,2a, 11. « 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Sarna Maria, 9, 1r2a. « 93 589 70 40

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSFUN-CIÓ TEMPORO MAND1BULAR Av. Torre Blanca. 2-8.2n A, despatx a «5890396 « 6752212

CLÍNICA DENTAL MAJOR Pt. UniO, 3, 2n 1a (U. Companys.'Colom)

« 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Clínica denta). OI a dv9-13ti i 18-20 h. Pg. Sant Magí. 22. baixes « 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Major, 23-25. 1r3a « 93 675 64 77

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a « 93 674 72 16

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r pis. « 93 589 35 48 « 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBETI ALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. EndavaHada, 21, 1 r. « 93 589 29 95 « 93 674 20 79

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a PBdole&cen-eia, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27,2n 1a. « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 « 93 589 37 87

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusifiol, 2. ent. 1a. « 9 3 674 15 26 « 93 674 01 47

Tocoginecologia-Obstetricia DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingu­des. Av. Catalunya. 21, 4t 1a. « 93 589 48 08 « 93 674 74 0 9 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 13 07

CENTRE D ' A T E N C I Ó INTEGRAL

AL N E N I ADOLESCENT

Ai fia Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren:

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

EVA M" de LA PENA: Logopeda infantil

SÍLVIA LLUMA: Psicòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

Podologia

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu. ortesis, plantilles or­topèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 63 13 « 629 16 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5. 2n 3a. « 93 589 40 51

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària.Previasa, Medytec. Políclinic Torreblanca. 2-8, 2a-10. « 93 589 18 88

DR. FERMfN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r 3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

I NATUROPATÍA

MASAJE TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA

KINESIOLOGÍA

IRIDOLOGÍA

¥ « « « « « « < . « * * * * * • * * * * * * * * "

Consell de la setmana:

Les pigues són acumulacions de cèl·lules pig­mentades. La majoria apareixen al moment de néixer, però també es poden anar desenvolu­pant en els primers anys de vida.

N'hi ha de tres tipus que es diferencien per la profunditat a què arriben en les capes de la pell, dels quals el més perillós és l'anomenat nevus, de mida gran i color fosc, susceptible de ser ma­ligne, fet pel qual es recomana extirpar-lo com abans millor.

De vegades es decideix treure una piga perquè el pacient ho demana com a motiu estètic. Lla­vors caldrà tenir en compte que les interven­cions comporten una cicatriu i que depenent del cas, podria enlletgir més que la mateixa taca.

Els casos en què una piga ha de mantenir-se sota vigilància són:

• Quan té un color fosc i està sobreelevada. • Si canvia de forma, color, gruix o mida. • Si apareix sang, picor, dolor o ulceri. • Sí sobrepassa els 8 mm. Per això les persones que tenen un gran nom­

bre de pigues petites tenen més risc de patir càncer de pell, melanoma, que un individu sense pigues, per això seria bo consultar amb el der-matòleg.

Es pot prevenir el 95% de melanomes si es re­corre a l'especialista amb temps, es controla l'e­volució d'una piga o, arribat el cas, s'acaba ex­tirpant.

Controlar les pigues

Si arribés a ser maligne, es desenvoluparia el càncer de pell més greu, de gran poder devasta­dor i una alta mortalitat.

Com a mesures de precaució: • Convé protegir la zona de la piga del sol. • S'ha d'eliminar l'ús de les cremes exfoliants

en les zones mencionades, així com els produc­tes depilatoris.

• Cal evitar que les joies o bijuteria puguin fre­gar o irritar la zona en qüestió.

• No es pot portar roba o complements de ves­tir que premin o irritin la piga, com cinturons, peces elàstiques, etc.

Les berrugues, igual que les pigues, apareixen per una concentració de cèl·lules, són sempre benignes, tenen un origen víric i es manifesten en forma de pàpules i plaques. Algunes desapa reixen espontàniament, però unes altres són molt rebels. Poden disseminar-se per la mateixa persona per autocontagi quan aquesta es grata, o també encomanar-se a altres per contacte di recte o indirecte.

La berruga vulgar té una elevació bastant sor tint, apareix en el dors de les mans i dels dits, Í la cara., coll i a prop dels orificis naturals. També existeix l'anomenada berruga seborreica, que se'n presenta una o més d'una, en forma de protuberàncies arrodonides o ovalades, de color gris, marró o negre. Sol aparèixer a les espatlles cara i tronc.

Si vol

ANUNCIAR-SE

en aquesta

secc ió ,

T R U Q U I ' N S

al telèfon

t ? * * X j

LAyw j imiento Tel. 93 675 63 39 I

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa Hostench

Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1 er 3a Tel. 93 674 72 16

CLÍNICA DENTAL V \ l l s - B • I <l t

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

HLS4CAIVrCM>S Dvendres, 10 de matx del 2000 Estètica

Estètica i Bellesa l'article: Fer exercici

Les raons que poden animar una persona a prac­ticar esport són moltes i molt atractives: aconseguir una millor figura, sentir-se més lleugera, optimista, etc, però de vegades el que falla no és tant la mo­tivació per iniciar-se com seguir amb continuïtat. El primer pas és realitzar un control mèdic per conèixer l'estat actuat. Després ca! seguir les in­dicacions d'un instructor perquè planifiqui els exercicis més adients i en segueixi l'evolució. Però quan la falta de temps o l'economia personal no ho permet, sempre es pot recórrer a una sèrie d'exercicis d'alguna publicació seriosa. Perquè el cos s'adapti a l'esforç, el temps i la in­tensitat de l'entrenament s'ha d'augmentar gra­dualment. t recordeu que mentre es fa esport s'ha d'expirar en la fase d'esforç i inspirar tornant a la posició inicial. La pràctica ha de resultar agradable i un indica­tiu que es vol anar massa lluny és el fet de suar massa, d'una respiració feixuga o l'aparició de rampells Tampoc no us deixeu impressionar per la capacitat d'altres companys de gimnàs, ni so­brevaloreu les pròpies forces perquè podríeu fer-vos mal. Es tracta de marcar-se objectius raona­bles, d'observar els progressos i anotar-los en un diari d'entrenament. La regularitat juga un paper molt important i sempre és preferible practicar un cop a la setmana durant tot un any, que du­rant cada dra però només un mes. Per trobar el temps necessari cal organitzar-se bé i acabar integrant l'esport com un aspecte més de la vida: treballar, estudiar, dormir, entrenar... D'entre tots els esports la natació destaca per ser el més complet i per estar a l'abast de tothom, sen­se límit d'edat ni condició física.

ELS BENEFICIS Físics • Proporciona un bon estat físic general • Permet controlar de pes • Prevé hàbits tòxics (alcohol, tabac, etc.) • Controla la pressió arterial • Millora els nivells de colesterol • Estabilitza la diabetis • Prevé les malalties cardiovascutars, tendinoses i

de lligaments • Disminueix el risc de patir certs tipus de càncer • Retarda l'envelliment físic • Prevé la descaícificaió dels ossos Psíquics • Augmenta l'optimisme, l'autoconfiança i elimi­

na complexos • Elimina les tensions de la rutina diària • Ajuda a superar depressions, ansietats, etc. • Alenteix l'envelliment mental • Afavoreix la convivència i nous contactes

ELS OBJECTIUS Segons ta finalitat marcada, es poden escollir uns esports o altres:

Per perdre pes: aeròbic, ciclisme, carrera o mar­xa. Cal acompanyar-ho d'una dieta i no sobraria combinar exercicis tonificants.

Per modelar la figura: fítness en sala de peses, aeròbic/sfep i natació, que aconseguiran fer gua­nyar massa corporal i fer perdre greix.

Per guanyar pes: musculació i alguns esports de lluita (judo i similars). Es tracta de menjar amb qualitat i quantitat però també de treballar el múscul amb càrregues una mica més pesants

Per millorar la resistència aeròbica: esquí de fons, carrera, aeròbic/síep i ciclisme, bàsicament.

Per millorar les condicions físiques: els que al­ternen períodes de resistència i de força La fle­xibilitat es pot afegir amb sessions d'estiraments al final de la pràctica.

Per entreteniment: esports d'equip (futbol, bàs­quet, etc.) o d'adversari (tennis, taekwondo, etc).

Per millorar la salut: sobretot fítness en sala de peses, natació i marxa.

t'EDAT Oe 20 a 30 anys. És un bon moment per iniciar-se, ja que en passar dels 25, cada any se substi­tueix 1/2 kg de massa muscular per la mateixa quantitat de greix.

De 30 a 40 anys. Es recomana fer 30 minuts per setmana d'una activitat moderada.

Oe 40 a 50 anys. En aquest període resulta es­pecialment benèfic per contrarestar els efectes del relaxament muscular i cutani, que s'accentua en el cas de les dones per la menopausa i si s'ha abusat del sol. Cal iniciar la pràctica progressiva­ment i amb els consells d'un professional.

Després dels 50. En aquesta etapa importa més la freqüència que la intensitat de l'exercici. N'hi

. hauria prou a caminar 20 minuts, de 3 a 5 vega­des a la setmana.

LA ROBA i EL CALÇAT Perquè l'exercici resultí satisfactori, és imprescin­dible comptar amb la roba i calçat adequat, que variarà segons cada activitat. D'altra banda, és erroni creure que us aprimareu a base de suar portant massa roba o pantalons de plàstic que augmenten la sudoració, ja que en efecte, s'aconsegueix, però a canvi de perdre ai­gua i safe minerals, indispensables perquè els mús­culs treballin eficaçment.

Q*WÍI$C4CÍ p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

ToT CADEII

Toí pel teu cabell Tot pel teu cos

Tot per maquillatge lot en perfumeria

TOTPERATU ALS MILLOR PREUS

Cl Valldoreix, 41 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

I • Tractaments corporals • Micropiginentoció • tatuatges

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

RVB centre d'estètica

Cl Francesc Moragas. 25 • Tel 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Massatge biosmòtic Centre SPA Quiromassatge

Aromateràpia fi>\ Süíut

H,droteràpia , J f í % f « r a / " Tractament natural pels peus I I I r r

III amb les Tractaments facials

Tractament anti-estrès

Peeling corporal amb

productes naturals

mans

Sani Cugat del Vallès

Tractament de fangoteràpia

I algoterapla per:

ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinrtis

acne

psoriasis

artrosis

artritis cel·lulitis i aprimament

C/Les domes, 11 (cant pL Per» San) Tel. 656 890 f 49

uet'Leontrol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C7 Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

el consell: Per a uns bons resultats

• Contràriament al que es pensa, un cos ferm no indica necessàriament tenir un cos musculat. Segons això, últimament es fa massa esport junt a dietes híperproteïniques, que només aconsegueixen escolpir ef cos sense aportar-li fermesa.

• Mentre es fa exercici convé beure aigua o sucs de fruita per restituir les sals minerals que es perden suant.

• Efe enemics de ta fermesa són les fluctuacions de pes, un pes massa baix, la deshidratació de la pell, el tabac, una alimentació inadequa­da, els règims monòtons i les dietes pobres en greixos.

• Aquests últims també es necessiten per tenir una pell elàstica, però SOvint la pràctica esportiva s'associa amb dietes de tes quals s'elimina tota la matèria grassa.

• En la bicicleta estàtica s'ha de tenir una postura dreçada i el seient ben regulat. L'ideal és que quan el pedal arribi al punt més alt, la cama es­tigui quasi completament desplegada.

• Quan es fan abdominals és fonamental no separar el coll del cap per evitar que es lesionin ets músculs cervicals.

48 Gastronomia U S ÍC4IYIÜÍVS Divendres, 10 de març del 2000

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET

Camí de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras

LA JIJONENCA

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

BAR BOKATA EL JORDI'S

Plana Hospital, 35-3 Sant Jordi, 39 93 58919 72 93 674 11 18

Cafeteria i entrepans Amanides i entrepans

BACCO EL MESÓN

Manel Farrés, 97 Placa Octavià, 6

93 674 3069 93 6741047 Menú diari i pizzes Braseria i cuina de mercat

BAR MELMELADA EL PUNT

Valldoreix, 56 Sabadell, 41

93 5891185 670 594001 Cafeteria i menjars casolans Copes i sopars

BAR PICCOLO FRANKFURT LA PALTA

Valldoreix, 29 Rambla Can Mora, 24

93 589 11 98 93 589 50 11 Cafeteria, pizzes i entrepans Frankfurts

CABASSA CASTANO GRANJA AUGUSTA

Puigmal, s/n Plaça Augusta, 4 93 67402 67 93 589 8890 Cuina de mercat Cafeteria

CAN EDO ITALIANS

Lleó XIII Sant Bonaventura, 6

93692 2424 93 674 64 33 Carn a la brasa i calçots Menú diari

CAN BARATA LA CANTONADA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Plaça Monestir, 1

93 697 06 52 93 58423 32

Cargol llauna i arròs negre Creps, amanides, menús

CAN CASOLETA LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos St. Antoni - plaça Barcelona

93 67510 33 93 675 52 46 Peix i marisc fresc Cuina casolana

CABALLU PETIT LA JIJONENCA

Sant Jordi, 33 Major, 29

93 589 14 56 93 675 25 86 Cerveseria Gelats artesans i cafeteria

LA JUONENCA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

LA MASIA

Av. les Corts Catalanes, s/n

93 589 3445 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA

Av. Lluís Companys, 24 93 6751503 Pizzería, creperia

MASROIG

Plaça Mas Roig, 4 936750086 Xai, entrecot a la brasa

PA I PA

Sant Jordi

93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

TORRADA GRILL

Plaça Pere San, 6-8 93 589 7274 Especialitat en brasa

Olla gitana

Ingredients:

- 600 g de mongetes blanques úMe& a casa - 600 g de cigrons aus 9 ém * - 500 9 de fBonçjetes temíres cuites acasa -2 tomàquets -1 ceba *+" [ ~ 1 gra d'all -1 cutíerada

- oli d'ofíva -sal

MENU

DEL

DIA

Elaboració: &$ llegums es bytte» «separadament perquè ca­dascun té un temps d^wf* de cocció » a més, mentre que els cigrons 6j$|feÉJb amb l'aigua by- • (tint, tes mongetes es pos^lalÈeure mfo ai^ua

Jüsda; remeneu-ho nom#|ímb iaíaiüefa de pal-A continuació es fa ta* s#regít en una olta de

\tejuQ amb oi», amb Ifl·ji^/eriòmàquet i f'aíf j$£at, eï pebre i la fengui:n'acabar s'hi afegei-'•üíètt ets cigrons i les m&aÉ&ei series i tendres, amb una mica de suc é^:l|«güms secs. tóemena tot b ^ . ^ t p e » ú«s minuts perquè 'agafi gust Ja a m$& ttmté-ho del foc, s'hi

les primeres eleccions del 3 dtr: "Val més boig conegut

Una recepta 2000, t no s'hl que savï per

PI. Pere San, 6

» (Merral VeO)

\ Tel. 93 589 72 7»

ESPECIALITAT EN BRASA

Carns i verdures brasa Coques xapata

Cargols a la llauna

IA M A S I A

S I I I ( I I I I

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sant Martí, 9 <*s4mériCAfiCMBvtojA> Tel. 93 589 82 75

per carn de la bona

Carrer de blòrre, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

#

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 5 8 9 1 4 1 8

#

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

H^^^^VÇF£& *

^ i Ü «A«0 fe .vJy ^ ^ B * rttosort' HÍ «©* fe .vJy ^ p «<fc«A«f f un

«*< <f*,t**i < • -*.,.*/ tvr-±>„ 91

• F T - T*. « 414 tO **

.it^1 OV0 %w-' <J^J« i+i ttHti

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 88 60 Betaterra

Com sí fos de tota la vida

la xocolata.. . ff^^h-

els entrepans... f f v f K el cafè... f fv f fw fes pastes... f f v f f v el suis... * * v f f v

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

B M tean Bar Restaurant Tota u n a t r a d i c i ó

Pi. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

Ara! Me R IB

=500.

EK4GWF0N5

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 9 3 67S34S4

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a P 93 67441 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - toc. D P 9 3 B 7 4 4 4 68

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a « 9 3 67444 94

BARSTOP Rius i Taulet, 56

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 P 93 5 8 9 4 7 9 0

CONGELATS • ENQUADERNACIONS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 p a a s a a . i a o t t

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos P 93 «75 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES ANTENEX Àngel Guimerà, 2 P 93 S89 2247

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 93 «75 tfl 35

JORDI MERCADÉ Creu, 6-6, 2n 3a » M 589 65 61 P .606 49 45*9

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a P 93 675*8 03

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 P 93 674 2601

JORDI FRONTONS Av, Rius i Taulet, 13 P 93 5 8 9 4 * 4 7

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r TT 93 589 30 65

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a P 93 589 30 6S

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B 0 03 67530 12

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 67444 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P 93 6 7 4 * 7 8 4

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n " 9 3 58920 00

T.M.G. TALLERS Borrell, 6 « i Fax 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. U. Companys, 36 = 93 675 5653

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 « 9 3 6 7 5 4 9 3 7

CABALLU PETIT Cerveseria P 93 589*4 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 P 93 674 06 49

CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 15 09

SUN BIKE Can Matas, 2 P 93 589 17 57

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 P 93 674 « 8 5

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 P 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 •"935091418

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix P 93 674 57 47

SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 0 * 6 0

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 P 03 674 65 On

CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 93 565 4 9 0 0

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 P 93 674 50 48

CERÀMIQUES V1CAT2 Camí Can Calders, 8 A P 93 675 20 0*

RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 689 82 80

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 P 93 5 8 0 * 5 00

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03 P 935393*2*

CLUBS DE VÜNTANYA

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. P 93 674 26 24 P 9 3 4 * 7 0 7 5 9

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 P 93 674 98 62

JOGUINES NINS Villa, 9 P 93 6 7 4 * 3 9 6

BAR PtCCOLO Valldoreix, 29 P 93 5 8 9 * * 9 8

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 6 7 4 * 4 53

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 9 3 6 7 4 / 9 0 3

EL PUNT Copes i sopars P 6 7 0 5 9 4 0 0*

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 P 93 674 9fi 03

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 « 9 3 5 8 8 7442

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 P 93 675 36 53

OFINOVA Lluís Companys, 18 P 99 675 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCONXXL&A. Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos beb-conjodQnexo.es « 9 3 6 7 5 3 2 6 7

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 674 «3 98

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 P 93 674 71 64

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol. 49 « 9 3 5 9 0 6 9 8 0

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 P 93 58902 7*

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675 9 * 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 93 674*2 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar « 9 3 5 8 9 8 ? OS

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P 93 589 3833

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 6 7 5 * 9 04

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 6 P 93 589 7 5 * 2

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 936753*00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 P 93 589 38 52

UESC Cànovas del Castillo, 9 P 93 675 23 9Q MIREIA'S

Valldoreix, 33 P 93 6749940

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 « 9 3 6 7 4 0308

HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

FERRETERIES • H E R B O L A R I S DIETÈTICA

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 9 3 S 8 9 5 0 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71

EL PONT Girona,3 « 9 3 6 7 5 0 * 7 5

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 « 9 3 6 7 4 * 3 8 * « 9 3 6 7 5 * 3 2 0

FLORISTERIA L'AMAZÓNIA Dr. Murillo, 8 « 9 3 5 9 0 6 0 7*

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 « 9 3 6 7 4 0060

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda « 9 3 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix P 93 674 75 98

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 « 9 3 6 7 4 * 5 4 6

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler. 93 « 9 3 6 7 4 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 P 93 675 56 74

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93674 ** 40

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, « 9 3 58922 64

TRINITY Rbla. Can Mora, 18

fil ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A P 93 5894742

ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 « 9 3 674 0 * 7 4

LUDOTEOUES SCOOTYLUDtC Xerric, 8 « 9 3 5 9 0 6 * 8 9

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victoria, 48 « 9 3 58920*8

LA FLORESTA Pearson, 36 « 9 3 5 8 9 78 00

LES PLANES « 9 3 6 7 5 5 * 0 5

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 59026 80

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 67409 95 P 93 6 7 4 * 5 5 0

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusifiol, 37 Major, 6 « 9 3 5892232

EGA MOBLES Cànovas del Castib. 2 « 9 3 5890014

MAJIK Sant Jordi. 29 « 9 3 58902 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 « 9 3 589 0023

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 « 9 3 6 7 4 8 5 0 2

BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h P 9 3 675 02 6 7

CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674*482

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA •B93 699 67 48 P 9 3 6 7 4 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 9 3 5 8 9 5 7 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol « 9 3 6 7 5 4 7 5 »

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 « 9 3 675 4 9 0 2

POU D'ART Balmes ,35 « 9 3 5 9 0 6 0 8 6

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 9 3 6 7 4 6028

«93675 2201 LA MODISTA

WALL STREET INS1 Plana de l'Hospital, 3-5

WALL STREET INS1 Q LLIBRERIES «935898669

« 9 3 58960 72 Q LLIBRERIES

| PEPA MARTIN LLIBRERIA MYTHOS

1 Plaça Barcelona, 9 1 «9358986*7

Talles grans

| IMMOBILIÀRIES LLIBRERIA MYTHOS

1 Plaça Barcelona, 9 1 «9358986*7

Valldoreix, 28 «93589 7232

Vegeu pàgines 44-45

LLIBRERIA MYTHOS 1 Plaça Barcelona, 9 1 «9358986*7

TOT PUNT

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 « 9 3 6 7 5 * 2 99

LA LIONESA Va»doreix,79 « 9 3 6 7 4 07 7*

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 « 9 3 5 8 9 6 0 8 8

DISON ESTILISTES Martorell, 12 « 9 3 589 56 57

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 9 3 6 7 4 8563

FORMA'S Elies Rogent, 18 A « 9 3 6 7 5 4 0 0 6

JUAN Xerric, 28 « 9 3 674 66 99

JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 « 9 3 675 6 * 7 0

PERRUQUERIA VERCH Castülejos, 11 « 9 3 589 53 54

TOT CABEU Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola « 9 3 692 79 04

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 « 9 3 674 57 52

INFORMÀTICA APPLE CENTER Raça Unió, 3 « 9 3 590 80 60

PROGRAM ACCÉS RUa Can Mora, 18 P 93 6 7 5 * 5 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 60

INSTAL·LACIONS A, ZAMORA, SJ-MaChto Verdaguer, 18 « 9 3 5 8 9 2 6 3 8

MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 « 9 3 674 60 58

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Campoamor,12 - Nau 3 P 9 3 6 7 5 5 J 0 8

Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 « 9 3 589 88 55

ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 « 9 3 589*93*

MES MARCS Enric Granados, 15 « 9 3 5 8 9 * 4 2 9

MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SP A) Les Domes, 11 « 6 5 6 8 9 0 * 4 9

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló,13 « 9 3 6 7 5 4 7 5 7

VALLÈS NET SantRamon,4 « 9 3 6 7 4 8 9 * 8

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 « 935897202

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 « 9 3 6 7 5 32 74

TATER'S Sant Antoni, 62 « 93 675 SS 06

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lluís Companys. 50 « 9 3 5 8 9 * 7 9 9

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONELU, S A COMPO­NENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av.Gras«s,35 « 9 3 5 9 0 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 « 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC CP. CANALS Sant Llorenç, 27 P 936746362

TALLERS TORNER PlanaderHospital,35 « 9 3 6 7 4 69 50

TALLERESMENA Pg. Torre Bfenca,13 « 9 3 6 7 4 5 3 0*

FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 6746847

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 « 9 3 589 25 29

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 « 9 3 6 7 5 * 3 8

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, SL. Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 5 8 9 2 3 7*

GELATS ARTESANS • INSTITUTSJELLESA • MAT. O ^ R U C C I Ó H ^ — ^ H RESIDÈNCIES LAJUONENCA Major, 29 « 9 3 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n « 9 3 6 7 4 * 4 63

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 6 7 4 6 * 7 2

GIMNÀS ST.CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 690 82 79

SANT CUGAT ESPORTS SL . PI. Quatre Cantons « 9 3 6 7 4 3 0 8 *

ESTÈTICA P.RAMÍREZ FOAP Del Carme, 38 RJUS J Taulet, 27 P 9 3 6 7 4 8 5 6 3 P 9 3 6 7 4 0 5 0 3

KALA CENTER Del Sol, 22 « 9 3 5 9 0 0 5 4 *

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos P 93 589 23 43

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaçares, 12 « 9 3 6 7 4 36 94

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 93 6 7 4 * 4 9 0

MENJARS

PREPARATS ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 « 9 3 5 8 9 8 2 75

CONSTRUALPA Santa Maria,9,1r1a « 9 3 5 8 9 0 * 5 *

STANZA Valdorete.10 « 9 3 6 7 4 6598

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 « 9 3 5 8 9 * 7 3 2

ÒPTIQUES TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 5 8 9 4 4 96

JOGUINES JOGUMESMARGA Santa Maria, 44 g 93674 f 5 32

MERCERIES • PARAMENT DE LA LLAR LA PERLA Major, 3 « 9 3 6 7 4 0*5

GENEVEVELETHU Wte.6 P 93 674 03*6

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 P 93 674 42 23

ROBA INFANTIL CUGARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA vaà.1 « 9 3 6 7 5 2 4 0*

SÚPER HOGAR Plaça Octavià. am « 9 3 5 8 9 8 9 9 9

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i corrunicacicns Ctra de Cerdanyola, 48 « 9 3 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES TMTORERIA ST.CUGAT Sant Antoni, 1 « 9 3 6 7 4 * * 8 2

TMTORERIA ST. CUGAT Santiago Ruartol, 35 « 9 3 6 7 4 * * 8 3

TINTORERIA ST.CUGAT Rbla Hbatalada, 34 « 9 3 6 7 5 2 2 2 8

TINTORERIA ST.CUGAT Av. LUs Companys, 2 « 9 3 6 7 4 4 * 6 7

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2 « 9 3 6 7 5 5 * 5 1

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 9 3 6 7 4 69 45 Tel. urgències « 9 0 8 8 9 8 * 3 6 « 9 3 674 6945

VETERINOS Rius i Taulet, 31 « 9 3 5 8 9 7 * 4 0

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta « 6 6 6 4 2 8 * 4 2

BERPLAN VIATGES VaHòoreix. 59 « 9 3 5 8 9 * 6 78

USSIATOURS Plana Hospital « 9 3 5 8 9 6 * 5 0

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 93674 08 *«

50 Cultura ELS /CANTONS Divendres, 10 de març del Jt k V

,.W

DedHfcmsa • De 7.(K) h a 8.(X) h F.l despertador, amb Salva Vall ve • D e 8.00 h a H).(K)h Primera Planti, amb (ieni 1 ,ozano • D e 10.00 h a 13.00 h Cambirota. el magazín. amb Clara Borrell • De 13.00 a 13.">0h Sant Cugat Avui: /'informatiu. amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h /^////rcw/V/(repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 ha 14.00 h Amb molt de gust. l'espai de gastronomia, amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tanta, amb Esteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h l'.andana, el magazín amb Iolanda Casas • De 19.00 h a 20.00 h Mllom, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h Lespoitiu, amb Gemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Roc/t H«/·/r/(di­marts), Dancel /gend(dimecres). C/iillOnt (dijous), Jazz Cerca (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • D e 7 a 2 4 h , Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.(X)h

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. Linformatiu d'esports • D e 14.00 ha 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'.estnna. Elprograma de cinema. Amb Xavi Torras. Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Pitet, amb Sònia (-armona • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d assaig, amb (larles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h L·i missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició •De 10.00 h a 13.30 h .Vostra dansa/ l.a sarsuela! Roda d'amics amb J. Fàbregas i \\ Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa la edició • D e 14.00 h a 16.00 h l'al com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon ivtllo. presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h V>uc efasse/ig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa Ja edició • A partir de les 22 h Música al teu costat

La llum de la solidaritat

La secció local de Afans Unides torna un any més afer una proposta solidària a tots els santeugatencs: la tradicional encesa d'espelmes. El lloc de troba­da serà, com sempre, la plaça dels Quatre Cantons, on tothom qui desitgi col·laborar en els projectes que la ONG santcugatenca ha posat en marxa per aquest curs podrà comprar la seva espelma i col·locar-la a terra, for­mant un missatge de solidaritat. Els diners que es recaptin aniran destinats a l'adquisició d'una clínica mòbil a la regió kenyana de South Hort: D'al­tra banda, part dels diners que es recaptin aniran destinats a la platafor­ma ADÉU Deute Extern.

Laia Llom i Eugeni Vatquéz Uttis Mandlon i Anna Minvieile

Xavi Martínez i Irene López Jttlio Mte* i Motthetrat Pié

S A L E S N U M C I P A L S (Casa de Cultura)

• Bibiana Pedemonte i Dolors Serra, Memòria de casa. Fins al 15 de març.

• L'Alzheimer, espais de vida. Fins al 15 de març.

• Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb grafit. Retrospectiva. Del 18 de març al 19 d'abril. Al claustre del Monestir.

§ S A L E S P R I V A D E S

* • Danésjordi, aquarel·les, Ciutats | d'Europa. Fins al 14 de març. A la I Sala Rusiíïol (c/ S. Rusinol, 42).

• Subhasta. Club d'Art. 16 de

( març, a les 20.30 h. Exposició fins al 15 de març. A l'Espai Lluís

I Ribas (c/ Gorina, 13).

T • Rusy i Victoria Rocamora. Fins , al 19 de març. A l'Associació de •t Propietaris i Veïns de Valldoreix \ (rbla.Mn. C.Verdaguer, 18).

I • Ramon Herreros i Frank Jen-I sen, pintures. Fins al 30 de març. I A Canals Galeria d'Art (c/ De la & Creu, 16).

£ • Perico Pastor. Fins al 30 d'abril.

!

A La Galeria (c/ Sant Jordi, 14).

• Ferran Martí. Fins al 30 de juny.

I A l'Estudi Ferran Martí (c/ Go-

I rina, 8).

DANSA Ballet Virski. Danses tradicionals ucraïneses, russes i cosaques. 10 de març, a les 22 h.

ELS/CANTONS Divendres, 10demarçdel2000 Cidtura 51

AJUNTAMENT AAPPiWMira-sol 936742018

Sant Cugat 93 589 22 B8 ÀÀWV.CarmeMira-soi 936741003

Casa de Cultura 93 58913 B2 AAWSt. Joan Mira-50)

Consumidors

936747103

EMD Valldoreix 93674 2719

AAWSt. Joan Mira-50)

Consumidors 932684567

OMIC 935893188

935891732

l

PROMUSA

935893188

935891732

l

BOMBERS

BeKaterra

935893188

935891732

l

BOMBERS

BeKaterra 936928080

ASSISTÈNOA SANITARI*

935893188

935891732

l GeneraBtat 4 085 :

CAP 935691122 Rubí-Sant Cugat 93 699 80 80

CAP - Urgències 9358944 55

Centre Soc. San. LF

Ctre.AÍzheimerSt. C.

935897800

"93:6742383"

EHTÍTATS

ASO 936753503

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari la Floresta

9367412 34

'936742459"

93674 7615

CPA 9358916 74

C.Ca^lano-Manchego 93 589 76 05

General de Catalunya

Valíd'Hebron

Sant Joan de Déu

Telèfon de l'Esperança

935891212

9342720 'bo"

93 20340 00'

93414 48 46

Germanor Cavis 93589 67 98

GmpSup. Immigrants 936749314

Sant Cugat Comerç 93 674 03 22

ASSOCIACIONS

AAPP W Can Ma^VaS: 93674 50 49

LLEURE

ArxkiGavin 93674 2570

AAPP i W Valldoreix

'"À^'MÓntsenaVBÍ."

93674 2197

"936742105"

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac. Cataiuriya 9358977 88

Casal Cultural Mira-sot 93 589 2018

AA Prop. i V. la Floresta 93 674 20 89

AAWÀígualiongaFlot 9367451 29

Casal d'Avis SC 9358916 38

Casal Valldoreix 936744599

Ctíe. Cívic la Floresta 93 589 08 47

Divendres 10 R. Rsvière Doctor Murillo, 1 93 674 04 30

Wssabte11 Salavert Santiago Rusiiíol, 36 936740645

Diumenge 12 TexWó Rbla. del Celler, 97 93674 77 49

Di8uns13 Beringues UuíS Companys, 46 93 674 0483

Dimarts 14 Moral Santa Teresa, 40 83675 3344

Dimecres 15 fornós M. Parres, 95 (P. Central) 936740512

Dijous 16 Serret < Pg. Baixador, 78. Mira-soi 93 67423 72

Ctm.Ó»ictesPianes 936766105

CliesineMt(reserves) 9^5890941

Ones Í!Smà (reserves) 902124134

C l * Murttarïïenc 9^674 5396;

Coral de la Unió

"SatSaScügaT' 936741006

~93"67S2652'

llar d'Avis Parròquia 935890598

np^nlSatSoréfe Í1Í36751555T

MITJANS COMUMCACtó

Bs4Camóns 935696282

HàdioSart Cugat 936755959

; TotSantclgat 93674 8661;

OBGANiSMES OFICIALS

Wsenda 93 5891155

Jutjat 936746696

Les Planes 93 204 7503

StPereOçtavià 93 6741163

Valldoreix 936740569

Municipal (Valldoreix) 908795125

Comissaria St. Cugat 936747612

DNI (Cita prèvia) 93 5893080

Urgències 091

SERVES

Aigües ia Floresta ~9l67420'89~'

Catalana de Gas 937252944

Correus 93674 7096

ENHER Ftutoí 936991892

FECSA (atenció client) 9007373 73

FECSA (avaries) : M t * 7 4 Ï «

Funerària 935895552

Repsol-Bulà 936741580

SOREA 9358900 21

TRANSPORTS

pouctt"" ^_J _ ^Cuèrpíltoctonal" 93 674 78:58

Í*ni(jpWFTOÍeccióCivii 0®

934785000

W2ot§;i' " ' s l p l i l l ''93p3|p

~ 93 674 09 87

Aeroport

Carreteres

FGC

Grua

"RENFE'

Port

"Stíïotalí Taxis (parada]

"Vaüdoreíx (parada) 93674ÍÍTf

D i ssab te 11 Sts. Eulogi, prev., mr.; Sotroni i fcutimi, bs. i Sta. Aurea de Villavelayo.

D i u m e n g e 12 ^ _ r _ _ , Sts. Teòtanes, mj.; Innocenci I, p.; Egdun, prev., mr. i Mamilià, mr. '•

Di l l uns 13 Sts. Roderic, prev., mr.; Salomó, mrs.; Hamir, mg. i Patrícia, mr.

D imar t s 14 _ _ _ _ ^ _ _ _ _ ^ Sts. Afrodisi i tutiqui, mrs. i Stes. Matilde, reina i Florentina, vg.

D i m e c r e s 15 r _ _ _ 7 _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Stes. Madrona, vg., mr.; Lluïsa de Maríllac, tdra. i St. Hamon de Fitero, b.

D i j ous 16 r T _ ^ _ ^ _ T _ ^ ^ _ Sts. Hilari, b., mr.; lacià, diac. mr.; Heribert, b. i Abraham, erm.

D ivend res 17 Sts. Patrici, b.; Josep d'Arimatea i Sta. Gertaidis de Brabant, vg., ab.

EMD Valldoreix „,, CASAL DE P CULTURA DE U VALLDOREIX

Informació i inscripcions De dimarts a divendres

De9a11.30ide 16.30a 19b

Plaça del Casal, s/n. Tel. i fax 93 589 82 69

TAI-TXÍ

Divendres de 9.30 a 10.30 h

• JOIERIA a la cera perduda

Dimecres de 16 a 18 h

« PATCHWORK

Dimarts de 10.30 a 12 n

IOGA

Dimecres de 20.30 a 22 h

DIBUIX I PINTURA

Dilluns de 19 a 21 h

Dimecres 15 de març

CURS DE CULTURA EGÍP­CIA: Mitologia egípcia, a cà­rrec de Marc Orriols i Llonch. A les 19.30 h. Al convent de les Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria Org. Valldau-rex (Centre d'Estudis Medie­vals). Col. EMD de Valldoreix.

D iumenge 19 de març

Cafè de les Arts de la UREF i col· lectiu L'Ocell Radiant: Poesia, musica, cant, teatre... A les 18 h. Al Casal de Cultu-

ESTAMPACIÓ s/roba-batlk i seda

Dimecres de 10.15 a 11.45 h •

O R F E B R E R I A

NiveP 1. Di|ousde 17.30 a 19.30 h

Nivell 2. Dimarts de 17.45 a 19.45 h

• G Y M - A E R Ò B I C

Dimarts i dijous de 9 30 a 10.30 h •

JAZZ Infanti l

Dimecres de 17.30 a 18.45 h •

PLÀSTICA

Dimarts de 17.30 a 20.45 h

ra de Valldoreix. Org. Grup de teatre Espiral. Col. ÈMD de Valldoreix.

D iumenge 19 de març

FESTA DE PRIMAVERA. Org EMD de Valldoreix.

• Taller de dibuix i poesia. De 10 a 12 h. Al Casal de Cultura de Valldoreix.

• Animació infantil: A queixa­lada, amb Pentina el gat. A les 12 h. Al Casal de Cultura de Valldoreix.

CINESA SftltfT CUÜAÏ

SaròCügatl

ToyStoty2/Laptaya

Sant Cugat 2

American beauty

Sant Cugat 3

Sant Cugat 4

YR.MG SANT CUGAT

16.00-18.10-20.15/22.20 ínocenda teterrumptda

Yelmo2

TrasFByeg 16.30-19.15- 22.00 ^ ( m o 3

El 17.08-19.45-22.40

17.15-19.45-22.* Yermo6

Toy Stoty/ Bsextosentido 16,10 -18.25 / 20.4(5- 22,50

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.41 YÉÉDO 7

Huracàn Carter 16.45-19.30-22.40

Como ser John Matkóvtch 16.00 -18.15- 20.30 -22,45 Yetmo8

16.30-20.05-22.35 Ye»mo4 LarreBaverde 17.30-22.00

laptaya 17.15-19.45-22.41 Yelmo9

16.00-18.10-20.15-22.20 Yelmo5 16.00-18.15-20,30-22.50

m «IS/TNT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA 2a SETMANA 39 SETMANA 6§ SETMANA 6S SETMANA

m C/bammiAMmaii. 2h. gratis respectador Jove s s ® m m sa o @

Carnet tfestuoïant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb Sessions urivemtari anticipada de 65 any» telèfon «isSérvtCaixa mjnusvaftds tanJMa de crèdk numerades

ELS4CAMONS Divendres, 10 de marc del 2000

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Alberto Arribas. Director d'Admissions de /'MBA d'IESE

Un aprèn a prendre decisions, prenent-ne i equivocant-se"

AI.KX LÓI·I: / .

- Sant Cugat -

Alberto Arribas es va instal·lar a Sant Cugat l'any % . Es el di­rector d'Admissions de l'MBA (màster d'IKSK). un programa de direcció d ' e m p r e s e s que s ' imparteix, en t re altres ciu­tats, a Barcelona. Arribas ex­plica que quan va arribar pro-vinent de Madrid no va dubtar ni un sol. moment a instal·lar-s'hi. Quan va trepitjar el nos­tre municipi per primera ve­gada no s'ho va pensar gaire i va decidir quedar-s'hi. Ara, uns quants anys més tard, no es pe­nedeix de la seva decisió i es mostra satisfet pels serveis que li proporciona Sant Cugat.

- Què és IESE i què és el que ofereix? - IESE vol dir Insti tut d 'Ks-tudis Superiors de l 'Empresa. Es l'escola de Direcció d 'Em­preses de la Universitat de Na­varra. Depenem de la Univer­sitat de Navarra però les seus de l'IKSK són Barcelona i Ma­drid. Els programes que ofe­rim són programes sempre de direcció general, no específics. Hi ha unes dades que cal te­nir en compte , lots els anys, s u m a n t e ls dos c u r s o s , e l s a l u m n e s de l 'MBA són uns 440. Però de directius que pas­sen per les aules d ' IESE per fer un programa de formació, a l'any en passen més de 3.000. T a m b é impar t im al t res pro­grames, per exemple , fets a la mida de determinades empre­ses, fins ara fonamenta lment amb empreses estatals. Aquest t ipus de programes cada cop interessen més a empreses in­ternacionals. Hi ha empreses nord-americanes que estan dis­posades a enviar la gent aquí perquè els formem. També te­nim altres programes que s'im­parteixen en col·laboració amb altres escoles de molt presti­gi, com ara Hardvard.

- Quina és la peculiaritat que fa m é s i n t e r e s s a n t aques t

Alberto Xrrilxis r's un enamoratde SantCugat FOTO: XAVll'.ARROXA

màs te r? - N 'h i ha diversos, L'aprenen­t a t g e , p e r e x e m p l e . A m b a q u e s t curs po ts ampl i a r , i molt, els teus coneixements . Cal valorar el claustre de pro­fessors, així com també el per­fil dels alumnes. IESE et pro­porcionarà un

ment. Una altra faceta que crec que és molt important és l'ad­quisició de valors, que compa­gini l 'aspecte de desenvolu­p a m e n t p e r s o n a l a m b el professional. - El màster compta amb la presència de molts alumnes

de paria no es-

ventall ampli "Araferun màster panyoia? d'oportuni ta ts de desenvolu­par una carre­ra professional. E l s c o n e i x e ­ments actuals d ' a q u í a t r e s anys ja hauran quedat enrere, però la capaci­tat intuïtiva de cada persona sí que romanen. I això necessita un cert temps per aprendre a d i r i g i r e q u i p s . Un a p r è n a prendre decisions, prenent-ne i equivocant-se moltes vega­des. I aquesta és una adquisi­ció d 'hàbits , que necessita el seu t e m p s de d e s e n v o l u p a -

és un projecte d'inversió seriós. Abans era un any més de carrera"

Es cert que hi ha una gran va­r ietat de cu l tu ­r e s . El major percentatge pro­vé de l 'Es t a t , i d e s p r é s hi ha alumnes dels Es­t a t s U n i t s , de l R e g n e U n i t ,

d'Alemanya. També tenim dos alumnes de la Xina, i un aus­tralià. Són també maneres di­ferents de dirigir una empresa.

- El màster ofereix 2 0 0 pla­ces i han rebut 1 . 3 0 0 sol·li­cituds. - És cert que hi ha una imat­ge i un prestigi que ens recol­

za. Però haig de dir que cada any ens passa el mate ix . És molt difícil decidir-se per una persona o una altra. El que em sap greu és que hi ha gent que t 'adones que valdria, que està del tot qualificada per l'MBA, però que no hi ha més places. Això ens dóna una idea del prestigi que tenim fora d 'Es ­panya.

- Cada cop la gent es preo­cupa més per la seva forma­ció. - He observat que tothom s'ho pren molt més se r iosament . Estem en una fase de canvi i d'evolució. A Espanya, abans era tradicional fer un màster després d'acabar la carrera per diferenciar-te de la resta, així que al final, el màster es con­vertia en un any més de carre­ra. En canvi, ara és un projec­te d'inversió seriós. El màster cal fer-lo quan un estigui més ben prepara t , quan hagi ad­quirit una sèrie d'experiències professionals. Hi ha una gran oferta sigui quin sigui el curs amb tot tipus d'escoles i pro­grames. Al fina], el mercat va situant cadascú al seu lloc.

- Quin podria ser per vostè l'empresari tipus? - Un dels missatges q u e in­tentem donar als nostres alum­nes és que han de ser empre­nedors. No solament ho és qui munta una empresa. Un em­presar i ha de t en i r un gran caràcter innovador.

- Vostè va venir de Madrid. Perquè va triar Sant Cugat? - M'ho havien recomanat. D e fet, va ser el primer municipi que vam visitar. Ens va agradar molt perquè s'ajustava a la per­fecció a les nostres necessitats. N o ens ho vam ni pensar. E m va agradar molt la seva orga­nització: el t ipus de cases, de carrers, les infraestructures i també el perfil d 'habi tant de Sant Cugat , jove i amb nens peti ts . I l 'estat actual és que em reafirmo amb la meva de­cisió.

CDE IORDI CASAS

Condonació: "Acord entre cre­ditor i deutor segons el qual el primer, espontàniament i amb ànim de liberalitat, renuncia als seus drets a favor del segon". Deute: "Quantitat que una per­sona o un organisme (jo hi afe­geixo país) deu a una altra per­sona o altre organisme, tant si es tracta de diners com de béns o de serveis". Extern: "Situat en­fora, que ve de fora". Queda clar, doncs, el que ens estan de­manan t els/ les companys /es d'Adéu al Deute Extern. No­més caldria explicitar quins són els beneficiaris d'aquesta con­donació. Però això ja és sabut. els països subdesenvolupats . Crec que a hores d'ara no cal insistir sobre les causes històri­ques i econòmiques d 'aquest subdesenvolupament. Per tant, em limitaré a donar algunes da­des de l'any passat. índex de desenvolupament humà: paï­sos desenvolupats, 0,900; paï­sos subsaharians, 0,349. Mitja­na d e ca lo r i e s d i à r i e s pe r habitant: països desenvolupats, més de 3.500; països subsaha­rians, de 1.500 a 2.499. Creixe­ment demogràfic: països de­senvolupats, 0,1-1,0%; països subsaharians. 2.1-4,0%. Situa­ció de les grans àrees metropo­litanes en creixement: el 70% se situen en països subdesen­volupats . Confl ictes bèl·lics (guerres civils i guerrilles): la quasi totalitat se situen en paï­sos s u b d e s e n v o l u p a t s . Te­rratrèmols de 1999: el 66% s'­han p r o d u ï t en pa ï sos subdesenvolupats (és allò, i de­m a n o p e r d ó als m o ç a m b i -quenys, que sempre plou so­bre mullat). Podria aportar més dades, però considero que no paga la pena.

Demanem, doncs, al nostre govern que sigui "espontani" i "liberal". A més, qui ho vulgui té l 'oportunitat de fer-ho do­blement, ja que alguns partits ja ho han incorporat al seu pro­grama. Amics i amigues, creieu-me, voteu el diumenge per la condonació del deute. Almenys aquest cop, encara que només sigui en això, segur que gua­nyarem tots (en dignitat i hu­manitat).

aLl è PI. de ta Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60

Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs