NÚMERO

1,30 EUROS

DILLUNS 30 DE NOVEMBRE DEL 2015

ANNA ORTE

cap de sala de Can Jubany

Anna Orte manté el timó de la sala de

Can Jubany i de la família mirant el futur

amb il·lusió

NANDU JUBANY

cuiner

El cuiner de Can Jubany lidera el projecte d’un

grup que ha diversificat la seva activitat amb l’ànima al restaurant

Família i equip

P 03

“Donen la vida per mi. S’ho mereixen tot”,

diu Jubany

CRISTINA CALDERER

JOAN LLENAS

Antoni Bassas entrevista

Nandu Jubany i Anna Orte arran

de l’aniversari

P 14-15

Jubany celebra els seus 20 anys

Nandu Jubany i Anna Orte brinden en agraïment

pel suport al seu somni

L’ARA de Can Jubany recull els records de dues dècades d’història

ANIVERSARI

NÚMERO ESPECIAL

NOVEMBRE DEL 2015

02

les claus del dia DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

@XaviOrte “Can Jubany m’ha donat l’oportunitat

de treballar amb les millors persones del món!”

@RamonMas “Can Jubany representa llum, colors, textura,

sabor, emoció, experiència, responsabilitat, rep-tes, amistat, companys, família, passió:

la felicitat del client!”

@SílviaGrilló “Can Jubany és per a mi una manera de viure,

que he triat, és molt més que una feina, són part de la meva vida, són la meva segona família”

@MontseRosquellas “El referent de Mas Albereda. Admiració pel que s’ha aconseguit aquests anys i l’exemple a seguir”

@FerranAlemany “El meu dia a dia; he après realment l’ofici

de cuiner gràcies a Can Jubany”

@CarlesPolo “Representa gran part de la meva vida laboral i s’ha d’entendre com una manera de viure, amb

totes les coses bones i dolentes que comporta, res-tauració en estat pur”

@PacoDíaz “Can Jubany és com casa meva, una gran família”

@RamonBlanch “Can Jubany no és només on he crescut de manera professional sinó també on he après a treballar amb un equip que s’ha fet el més semblant a una família”

@MatiesColl “Can Jubany representa creixement, professiona-

litat, passió, força d’equip i família en un dels millors restaurants d’arreu del món”

@CarolGonzalez “Can Jubany és la filosofia de viure la nostra feina

emprant els cinc sentits dins la gran família que hem sabut crear tot l’equip”

@MelaniSevilla “L’aprenentatge constant, l’esforç amb passió i dedicació, el caliu d’una gran família de la qual

m’encanta formar part”

@KikuArumí “Can Jubany és on puc disfrutar del que més

m’agrada, cuinar el millor producte del mercat amb l’honor de tenir al costat qui me n’ha ense-nyat, el Nandu, i junts poder gaudir el dia a dia

de les felicitacions dels nostres clients”

@IsabelleMoren “Can Jubany és on es troba la generositat màxima,

en els plats i en les persones que ho gestionen”

@ToniMuñoz “Can Jubany representa formar part d’una famí-

lia, una pinya. La millor recompensa és la satisfacció dels comensals”

vist altwitter

Diu el Nandu Jubany quan li demanen com valora aquests 20 anys: “Per a mi aquests vint anys han sigut un passeig per la vida que ja m’havia imaginat. Quan començava a festejar i li explicava a la Morena [l’Anna Orte, la seva do-na] que un dia tindríem un dels millors restaurants del

nostre país, amb estrella Michelin, em deia: «Santa ignorància!»” “Recordo –continua– els dimarts que fèiem festa anant a Can Ju-

bany a fer el jardí, posant llambordes, adreçant aquell restaurant que era el nostre somni. I tantes i tantes aventures passades, ale-gries, disgustos, il·lusions, emprenyades amb l’Anna… Però sem-pre ens n’hem anat sortint. Tot plegat crec que és gràcies al meu àn-gel de la guarda: el meu pare. Gràcies a ell hem fet tot aquest camí. Estic convençut que des d’allà on sigui, juntament amb la meva tieta Mercè, estan molt or-gullosos de tota la feina feta. Es-pero poder celebrar molts més anys amb tota la gent que ens aju-da i ens estima; sense aquest gran equip que tenim, mai hauríem arribat aquí”.

L’Anna Orte recorda amb por i il·lusió els inicis: “Recordo els pri-mers anys de Can Jubany amb molta il·lusió però alhora amb molta por: començava una nova vida, obrint un negoci i convivint en pare-lla amb la persona més meravellosa que podia trobar. Però també la més exigent, treballadora, activa i perfeccionista que hi ha a la Terra!”

“N’hem passat de tots colors junts –segueix l’Anna–, però com diu una cançó que ens agradava molt de jovenets, després de la tem-pesta sempre arriba la calma. Estic ben convençuda que és el millor que m’ha passat a la vida. Hem fet molta feina junts i crec que fei-na ben feta. Estic convençuda que la meva mare des d’allà on sigui estaria ben orgullosa del que hem fet i dels tres Jubanys petits que tenim. Aquests vint anys han sigut molt enriquidors per a mi. Aque-lla Anna tímida i amb por de no fer-ho prou bé ha crescut al costat de tots els que ens han acompanyat”.

“Un passeig de 20 anys que havia imaginat”

L’equip

El Nandu Jubany i l’Anna

Orte valoren les dues dècades

de projecte

L’EDITORIAL

Fa vint anys el Nandu Jubany i l’Anna Orte van decidir sor-tir a buscar el seu restaurant. El Nandu havia començat als fogons amb només 10 anys pelant quilos de patates per a l’ensalada russa. Va créixer a la cuina de la família a l’Ur-bisol, a Calders, i no va tardar a ensenyar la seva energia

inesgotable capgirant el restaurant i fent banquets per a casaments. El 1995 va decidir al costat de l’Anna que crearien el seu propi res-taurant. Les idees els bullien al cap i tenien ganes de demostrar que podien tirar endavant el seu propi projecte. Van decidir agafar la C-25 des de Monistrol de Calders per buscar un lloc on poguessin construir el seu somni. La primera sortida que van trobar va ser la de Calldetenes. A peu de la mateixa rotonda de la sortida hi havia una masia tancada, Les Viles. Van parar el cotxe i van decidir que el lloc era perfecte. I així va néixer Can Jubany: a cop de destí, a cop de som-ni, a cop de la sort dels que treballen fort per tenir-la.

¿El destí o la casualitat de Can Jubany?

elsorígens

Francesc Arumí Mas Jordina Bover Parès Núria Codina Marmí

Sabin Daniel Detesan Marina Domínguez González

Rubén Dote Gómez Carolina González Álvarez Montserrat Herraiz Casas

Jordi Llavina Altimira Sílvia Llunell Pagès

Simona Nazarica Moldovan Isabelle Moren

Einer Alcides Murillo Ruiz Eric Padró Pesarrodona

Natàlia París Jose Albert Sans Juanuix

Hajnal Szanto Daniel Valverde Gómez

Alba Vila Casany Laura Boixader Salvans

Daniel París González Miquel Pujadas Pons Àlex Tombas Carbó Marta Vila Casany

David Altimir Simon Jordi Avellaneda Ridorsa

Christian Ávila Arcentales Alberto Añaños Gómez Ramon Blanch Álvarez

Yeray France Casals Colominas Maties Coll Molas

Alexis Comes Martínez Elia Corominas Griera

Rafael Delgado Salvador Gerardo Díaz Ríos

Diaguily Doucoure Khalidu Doucoure

Sandra Durán Gracia Sílvia Grillo Herms

Nazario Guerrero Benítez John Helene

Demba Koumah Ramon Mas Gordi

José Muñoz Bujalance José Manuel Ordóñez González

Carles Polo Campdelacreu Gerard Pons Garriga Pedro Pons Salom

Adrián Ramírez Navarro Jordi Ramon Pujol

Ronald Reina Peña Carlos Andrés Riascos Caicedo

Jeanette Rodríguez Segura Rubén Saborido Herrera Juan Carlos Simó Climent

Pal Szanto Lenuta Viorica Szanto

Eric Valero Arévalo Verónica Bigott Moreno

Juan Marcelino Cortés Heredia Jordi Cunill Jofre

David de Haro Cartañá Juan Manuel Gastón Martos

Marta Gorgoll Bossacoma David Junyent Farré

Miguel Lupiáñez Archilla Jessica María Carrillo

Laura Mas Grillo Ramon Mas Grillo

Pau Pladevall Gelonch Lorena Puertas Gil

Emiliano Ramos Prassel Xavier Roig López

Guillem Rosés Codinachs Jim Alexander Salgueiro Chang

Isabel Santiago Martín Maria Munts Soldevila Roviró

Christian Vallès Martín Lucas Vega Bustamante

Manetti Yanina Ferran Alemany Colomer

Laura Argelaguós Illamola Julen Bergantiños Santos

Francisco Bigas Vidal Ivette Bonet Como Ester Buxó Collell

Dulce María Cardoso Barrueta Eva Cors Alsina

Sandra González Álvarez Cristian Huertas Peral

Maria del Rosario Muñoz Carmona Leonardo Takes Ortega Barriga Montserrat Rosquellas Moreno

Maria Pilar Vila Merino Elsa Barriga

Mari Carme Altamirano Cuadrado Manuel Antonio Aranda Valenzuela

Xavier Arriaga Pérez Francisco Javier Carrión Meler

Natividad Cuesta Expósito Abdellatif Dakir El Youssefi

Dolors Guari Díez Daniel López Rodríguez

Javier Mazón Arcos Sheila Roldán Jiménez

Montserrat Sánchez Rodríguez Franco Emiliano Aiello

Edgar Audelo de la Cruz Clarck-Ryan Cabral Asilo Pablo Caringal Dimayuga

Ferran Comas Adroer Juan Pablo Cuesta Llavador

Dharmveer Dharmveer Marta Dimayuga Asilo

Daniel Dinarès Peremateu Sophie Eliane Glossin Paula Flores Repulles

Germán Giménez Rengel Fernando Gutiérrez Mayayo Francisco Ibernón Sánchez

Pau Larré Miranda Edgar Lozano Martínez

Thinley Lungtok Dropetsang Víctor Marles Junque Laura Navarro Alcón Hugo Pastor Álvarez

Juan Bautista Paz Alonso Maria-Rita Piguillem Serra

Ivone Rodríguez Picañol Noemí Roma García

Melania Sevilla Alcalá Stefania Tafache

Sandra Tarragó Balasch Andrés Teruel Ávila

NOVEMBRE DEL 2015

03

les claus del diaara DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015

“Donen la seva vida per mi. S’ho mereixen tot”, diu tot sovint Nandu Jubany quan parla del seu equip. Famí-lia i equip han marcat des dels inicis Can Jubany. El cuiner va néixer envoltat d’olles, cassoles i paelles a l’Urbissol de Calders. L’àvia, la mare i la tieta li van

ensenyar a ell i a les seves germanes, més enllà del gust per la cuina del nostre país, el valor de l’esforç, el tre-ball i l’esperit de superació constant que el seu pare ja li havia transmès abans que el deixés massa aviat.

Per a Nandu Jubany i Anna Orte, la família sempre ha sigut el nucli de la manera d’entendre i de fer les co-ses. No van dubtar des dels inicis a mostrar any rere any, per Nadal, aquest valor enviant a tots els clients del restaurant una nadala que s’ha convertit en tradicio-nal, en què la família Jubany sempre hi és present.

Els seus fills –l’Eudald, el Gil i el Lluc– també han crescut entre casso-les i el dringar de plats. I s’han acostumat a créixer amb els que treballen col-ze a colze amb els pares. L’Anna ha passat els embarassos servint al res-taurant i posant els petits a dormir al pis de la planta de dalt que hi havia a Can Jubany abans de la reforma del 2010. Família i feina, feina i família.

L’equip Jubany ara mateix està format per més d’un centenar de per-sones, entregades amb compromís al projecte comú que els uneix. Tots i cadascun són necessaris perquè el somni del Nandu i l’Anna sigui una realitat, i destaca un nucli d’una dotzena de persones que els acompa-nya gairebé des dels inicis de Can Jubany. La barrera entre família i pro-

fessió es dilueix en una feina que requereix molts di-es i moltes nits de dedicació. Així que és habitual veu-re a les festes de celebració familiars, com algun ani-versari destacat, la família i l’equip celebrant-ho plegats.

La gran família Jubany durant l’any sempre troba moments per compartir més enllà dels fogons o la sa-la. Una sortida amb catamarà per la Costa Brava, la ma-tança del porc o el sopar de Nadal són cites ineludibles per a tots per deixar els davantals i les americanes al

restaurant i disfrutar del temps lliure amb aquells amb qui comparteixen més temps de les seves vides.

“Som una gran família de treballadors entregats. Si no fos així, no hau-ríem arribat on som. Sentir la força de compartir un projecte comú fa que tiris endavant amb valentia”, diu Anna Orte.

Família i equip són els pals de paller de Can Jubany

L’EDITORIAL

Treballem moltes hores junts i ens

acabem convertint en una gran família

JUBANY

JOAN LLENAS

J. LL.

J. LL.

JOA

Nandu Jubany i la seva dona, Anna Orte,

amb els seus tres fills

Nandu Jubany amb la seva mare, la tieta i les seves germanes

Els “puntals” de Can Jubany, diu el Nandu

L’equip de Can Jubany al complet

NOVEMBRE DEL 2015

04 DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara internacional

REFERENT

Internacional

Portar amb orgull la gastronomia catalana a fora

Jubany participa de manera habitual en accions internacionals de divulgació lligades a la cuina

Al llarg de les últimes dècades la cui-na amb origen a Catalunya i els xefs catalans s’han anat obrint camí fins a convertir-se en un referent gastro-nòmic internacional, que tant ha si-tuat el nostre país en el top ten del tu-risme gastronòmic com ha convertit la nostra cuina en un model a expor-tar. No és estrany, doncs, que l’acti-vitat d’un xef com Nandu Jubany se situï cada vegada més sovint fora de les nostres fronteres. I no només per establir ponts que portin a l’obertu-ra de nous negocis, com és el cas del restaurant Foc, que el xef va obrir l’any 2014 a Singapur, sinó com a re-ferent en projectes i accions de di-vulgació, formació i innovació, sem-pre lligats a la gastronomia. “Hem agafat una projecció mediàtica que ens ajuda a ser escoltats”, diu Jubany sobre els xefs catalans. “A vegades ens diuen que som ambaixadors de Catalunya... Això és molta responsa-bilitat, però ho fem de manera natu-ral, com tots els catalans que viatgen i treballen pel món”, detalla.

Ciència i cuina a Harvard Un habitual del cicle Science&Cooking Un clar exemple d’aquesta creixent

CALLDETENES

REDACCIÓ

king? es va celebrar a Singapur. El xef de Can Jubany hi va participar conjuntament amb l’estudi de dis-seny Lagranja per reflexionar sobre com hauria de ser l’espai de la cui-na del futur.

En la seva ponència, el xef i el co-fundador de Lagranja, Gabriele Schiavon, van convidar els assis-tents a repensar els diferents aspec-tes que poden dibuixar la transfor-mació d’aquest espai. Així, mentre Schiavon explicava els conceptes propis del disseny, Jubany establia paral·lelismes aplicats a la cuina i la gastronomia.

Internacionalització des de casa Càterings per a tot tipus d’esdeveniments Però més enllà de la participació en esdeveniments de fora de Catalu-nya, la situació del nostre país com a pol turístic i de negocis ha permès al xef mostrar el vessant més inter-nacional sense sortir de casa. L’or-ganització de càterings per a tot ti-pus d’esdeveniments socials, cultu-rals i empresarials de ressò interna-cionals celebrats aquí n’és una mostra, com també ho és l’elabora-ció del menú de càterings per a La Pedrera, amb plats que, per exem-ple, s’inspiren en l’obra d’Antoni Gaudí i li reten homenatge.

exposició internacional és la parti-cipació de Nandu Jubany en diver-ses edicions del cicle Science&Coo-king, que se celebra de manera peri-òdica a la Universitat de Harvard, a Boston. Organitzat per la mateixa universitat en col·laboració amb la Fundació Alícia i Ferran Adrià, el curs té l’objectiu de posar de mani-fest a través de la cuina els proces-sos físics i químics que tenen lloc en la transformació dels aliments.

Les explicacions i demostracions de xefs com Nandu Jubany es com-plementen amb les exposicions teò-

riques dels professors universitaris, per endinsar-se en conceptes com l’estabilitat o l’equilibri entre l’oli i l’aigua o els processos de les emulsi-ons, com ara la maionesa i l’allioli.

Disseny i gastronomia a Singapur Amb l’estudi Lagranja al ‘What’s Cooking?’ Una altra mostra de la internacio-nalització de Jubany és la seva par-ticipació, el novembre del 2012, al workshop de dissenyadors de pro-ducte que amb el títol Whats’s coo-

Exterior “Ens diuen que som ambaixadors de Catalunya. És molta responsabilitat”

01 02

05

NOVEMBRE DEL 2015

05ara DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 internacional

10.200 seguidors a Twitter, gairebé 10.000 a Facebook i 14.200 a Instagram configuren la comunitat digital de seguidors de Jubany.

10.000 quilòmetres de botifarra. Seria així de llarga si la féssim sumant els quilòmetres que hem fet per aquests mons de déu!

com havia de ser la cuina del futur. 07. Amb alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Singapur amb les nostres reflexions sobre la cuina del futur. 08. A la inauguració del restaurant Soho, a Saràtov (Rússia). 09. El programa del Salone del Gusto on vaig cuinar. Un dels primers actes internacionals a què vaig assistir. 10. Gran esdeveniment a Roma cuinant a quatre mans amb la Carme Ruscalleda. 11. El catàleg de La Pedrera, on vam assumir el repte de pensar què hauria passat si Gaudí hagués sigut cuiner.

06

03 04

07

08

10

11

09

001. A Venècia, en un congrés de gastronomia, acompanyat per la Morena (la meva dona) i el Manel, al costat dels millors cuiners del País Basc. 02. Acompanyat del Carles Polo, el meu cap de cuina de banquets, a Napa Valley (Estats Units), al Culinary Institute of America. 03. Congrés gastronòmic amb les millors estrelles del país a São Paulo (Brasil). Una gran setmana! 04. A la inauguració del nostre restaurant a Singapur, el Foc. 05. Festassa amb els nostres calçots a San Francisco. 06. Al costat del Gabrielle Schiavon, de La Granja Design, a Singapur, pensant

NOVEMBRE DEL 2015

06 DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

DIRECTOR

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT

IGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORS

DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA,

JORDI CORTADA, SÍLVIA BARROSO

DIRECTORA D’ART

CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER

ROSA RODON

EDICIÓ DIGITAL

ISAAC SALVATIERRA

POLÍTICA JOAN RUSIÑOL

INTERNACIONAL MARC VIDAL

ECONOMIA ÀLEX FONT

SOCIETAT ALBERT SOLÉ

CULTURA LAURA SERRA

COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ

ESPORTS TONI PADILLA

DELEGACIÓ A MADRID

FERRAN CASAS

DELEGACIÓ A BRUSSEL·LES

LAIA FORÈS

LLENGUA ALBERT PLA

FOTOGRAFIA XAVIER BERTRAL

EDICIÓ DE PREMSA

PERIÒDICA ARA, SL

PRESIDENT

FERRAN RODÉS

CONSELLER DELEGAT

SALVADOR GARCIA RUIZ

DIRECTOR AUDIOVISUAL

ANTONI BASSAS

DIRECTORA FINANCERA

FOIX VALDÉ

DIRECTOR DE MÀRQUETING

ORIOL LLEVAT

DIRECTOR COMERCIAL

SERGI GERMÁN

DIRECTOR DE NEGOCI

ORIOL CANALS

DIRECTOR DE TECNOLOGIA

MARC CAMPRODON

C/ DIPUTACIÓ, 119

08015 BARCELONA.

TELÈFON: 93 202 95 95.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110

subscripcions@ara.cat

TEXT LEGAL Edició de premsa periòdica ARA es reserva

tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin repro-

duir ni transmetre a altres mitjans de comu-nicació, totalment o parcialment, sense prè-

via autorització escrita.

Difusió controlada per l’OJD

debat

JAUME COLLJaume Coll va recollir els inicis i l’essèn-

cia de la gastronomia Jubany en un llibre

editat per Caves Mont-Ferrant.

KILIAN JORNETKilian Jornet va posar les rutes, i Nandu Ju-

bany, la cuina, en aquest recorregut per la

gastronomia i la geografia del nostre país.

CUINA JUSTANandu Jubany va ser un dels 20 cuiners

catalans que van fer un menú per a la fa-

mília per a Cuina Justa, una empresa

d’economia social que treballa per als

drets i les llibertat de les persones amb

fragilitat mental o risc d’exclusió.

UN DELS 14Quatre temporades, 56 menús i 168

plats. Nandu Jubany és un dels 14 cui-

ners escollits per aquesta obra que re-

cull la cuina catalana actual.

AMB BECADAEl crepúsculo de la becada, un llibre de

Jordi Coll, recull receptes fetes amb be-

cada de diferents cuiners, entre els

quals Nandu Jubany.

NOVEMBRE DEL 2015

07ara DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 debat

REDACCIÓ_CALLDETENES. La projecció mediàtica dels cuiners i dels seus restaurants sempre ha estat íntima-ment lligada al món de la crítica gastronòmica. Més en-llà de projectar una visió concreta del restaurant a l’opi-nió pública, la feina dels crítics sempre és un revulsiu per al creixement personal i professional del projecte gastronòmic.

Durant aquests 20 anys Can Jubany ha acumulat críti-ques gastronòmiques i també publicacions en diversos llibres, que han mostrat l’evolució de la seva cuina. Se-gons Jubany, “si les crítiques són positives són un pre-mi a la feina ben feta i a l’esforç de tot l’equip, i si són ne-gatives les entenem com un estímul que ens carrega les piles per continuar progressant i per tirar endavant”.

La cuina vista des dels periodistes i comunicadors de l’àmbit gastronòmic

BOSTON GLOBEArticle del Boston Globe recollint la participació de Nandu Ju-bany al curs Science&Cooking, de la Universitat de Harvard.

NOVEMBRE DEL 2015

08 DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara societat

SocietatTRANSVERSALITAT

Jubany Events uneix gastronomia i societat

una data especial amb un gran equip que, juntament amb Toni Seguí, van brillar com la núvia més preciosa”.

04 Cirque du Soleil a Terrassa

“Actuació de Cirque du Soleil en un casament a Bon Vilar de Terrassa. Aquest és un dels privilegis que te-nim els que fem aquest gran ofici”.

05 Sopar del Català de l’Any

“Sopar del Català de l’Any: des de fa anys, juntament amb tot l’equip de GSR, coorganitzem aquest gran es-deveniment perquè ens surti rodó. És un privilegi poder tenir els mi-llors cuiners del món treballant junts”.

06 Bombons de Rabat

“Aquests són els diamants de Rabat que vam preparar per a la inaugura-ció de la nova botiga al passeig de Gràcia de Barcelona. Vam poder ju-gar a ser petits joiers per a molta gent”.

07 Sopar per a Mango

“Sopar en el marc de la 080 Barcelo-na Fashion Week per a Mango que vam fer a les Drassanes de Barcelo-na. Un cop a l’any l’equip Jubany es-tem fashions!”

08 Al Mobile World Congress

“En el marc del Mobile World Con-gress vam fer el sopar de gala per a l’empresa Huawei al Palau Sant Jor-di de Barcelona. Aquest ha sigut un dels esdeveniments més importants que hem fet mai, amb una producció com si rodéssim una pel·lícula del James Bond”.

09 Centenari de bombolles

Acte de celebració dels 100 anys de les bombolles Freixenet. “Jo desta-cava per ser la bombolla més grui-xuda!”

10 Calendari Sant Tomàs

“Una de les coses més maques que he fet: el calendari de l’Associació

El grup Jubany compta des de fa molts anys amb una branca d’esdeveni-ments que s’encarrega de celebracions de tota

mena. L’equip de Jubany Events, amb en Xavi Orte al capdavant, s’en-carrega que la gastronomia Jubany sigui un mitjà per aconseguir l’ex-clusivitat que requereixen determi-nats esdeveniments. I l’exclusivitat es manté tant en festes privades de pocs assistents com en actes públics amb molts convidats, ja siguin casa-ments com celebracions i actes d’empresa de tota mena.

Però no tot queda en celebraci-ons amb impacte mediàtic… Jubany sempre ha apostat per acompanyar i fer costat a tota mena de projectes socials. El suport es dóna tant apor-tant la imatge del mateix Nandu Ju-bany, quan la cita ho requereix, com compartint coneixements quan cal (per exemple, acompanyar en la po-sada en marxa d’un restaurant soci-al o d’un hort per a una entitat sen-se ànim de lucre…) o posant la gas-tronomia al servei d’esdeveniments que recapten fons per a entitats del país que ho requereixen.

Aquestes pàgines recullen només alguns dels esdeveniments en què ha participat l’equip de Jubany. El mateix Nandu Jubany descriu ca-dascun dels esdeveniments.

01 Centenari de Puig

“Celebració dels 100 anys de Puig, l’empresa internacional de per-fums. Ho vam fer a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Va ser un gran esdeveniment. Entre tots vam aconseguir que els que hi van ser se sentissin com si fossin a Can Ju-bany”.

02 Casament de Rosa Clarà

“Casament de Rosa Clarà, una ami-ga amb qui hem pogut compartir uns moments inoblidables, com ca-dascun dels vestits que fa”.

03 50 anys Pronovias

“Celebració dels 50 anys de Prono-vias al MNAC de Barcelona. Va ser

CALLDETENES

REDACCIÓ

L’equip Jubany treballa per a esdeveniments molt exclusius i també per acompanyar projectes socials

01

03 02

04 05

08 07

09 06

06

NOVEMBRE DEL 2015

09ara DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 societat

L’equip de Jubany Events sempre diu que es consideren uns privilegiats, tant perquè fan l’ofici que els agrada com perquè poden assistir, treballant, a espectacles i esdeveniments únics.

PRIVILEGIS DE L’OFICI PER UN DOBLE VESSANT

La filosofia de Jubany Events és que el nombre de comensals no ha d’afectar la qualitat del producte ni el servei. El client no ha de notar la diferència entre esdeveniments de petites i grans dimensions.

QUANTITAT I QUALITAT NO SÓN INCOMPATIBLES

Sant Tomàs, al costat de la Marisol, a qui li agrada molt fer-se fotos amb gent que surt als mitjans de comu-nicació!”

11 La recerca i la princesa

“A la Nit per la Recerca de la Catalu-nya Central a Món Sant Benet de Bages. Als peus de la princesa Aina Clotet”.

12 Casal dels Infants al Liceu

“Sopar del Casal dels Infants del Ra-val al Liceu, amb els meus col·legues Carles Gaig, Carles Abellán, Albert Adrià i tot el meu equip”.

13 Sempre amb Ampans

“Una mostra de la col·laboració amb Ampans, un dels millors projectes solidaris que tenim al nostre país. A la foto, estic amb l’Eva Ponsa, la meva cosina, cuinant a casa meva!”

14 Contra la sida

“A la Gala de la Sida al MNAC de Barcelona per recaptar fons i ajudar el doctor Bonaventura Clotet a sal-var el món de la sida, juntament amb col·legues amb molt glamur!”

15 Contra l’esclerosi múltiple

“Al MNAC en un sopar per a la Fun-dació Esclerosi Múltiple amb gent de tot el món. Nosaltres hi vam po-sar la cuina, i la Fura dels Baus, l’es-pectacle”.

16 Il·lusions amb el Xavi Orte

“Un dels sopars d’Il·lusions a Taula del Club Rotary de Vic, que cada any destina els fons a diferents causes. Un plaer acompanyar el Xavi, el res-ponsable de moltes de les coses que fem a Jubany i… el meu cunyat!”

17 Canonge d’Ampans

“Al restaurant el Canonge d’Am-pans a Manresa. Molt satisfet d’ha-ver-los ajudat a posar en marxa aquesta iniciativa”.

18 Tapa Solidària

“A l’acte de presentació de la tapa solidària, al costat de molts dels grans col·legues que tinc a Barcelo-na. Un plaer formar-ne part”.

19 Cuina Justa

“A l’acte de presentació del llibre Cuina justa, donant suport als que treballen per les persones en risc d’exclusió social”.

13

10 11

15 14

16 17

19 18

12

NOVEMBRE DEL 2015

10 DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara economia

EMPRESA

Cuina i emprenedoria gastronòmica a parts iguals

tronòmic. De mica en mica ha incor-porat a la llista d’establiments que regenta altres restaurants com el Petit Comitè de Barcelona o el Foc de Singapur, el projecte que ha mar-cat el salt internacional.

Però, més enllà dels restaurants propis, fa uns anys Jubany va endin-sar-se en el món de l’assessorament gastronòmic i va posar els seus co-neixements al servei d’altres esta-bliments, com els restaurants de l’Hotel Sport Hermitage d’Andorra i de l’Hotel Majestic de Barcelona, per millorar l’eficiència i els proces-sos a la cuina i a la sala tant en ter-

En vint anys Can Jubany ha passat de ser un restaurant a un projecte empresarial amb empenta

Als 24 anys Nandu Jubany i Anna Orte van obrir Can Jubany, recone-gut amb una estrella Michelin i l’ànima d’un projecte que al llarg de les dues últimes dècades no ha parat de créixer.

La seva branca d’esdeveniments (Jubany Events) porta càterings per a particulars o empreses on calgui, però també disposa d’espais propis com Mas d’Osor, El Serrat del Figa-ró i Mas Albereda, el seu hotel gas-

CALLDETENES

REDACCIÓ Comú “Som un país de gent que empeny cada dia el seu projecte”, diu Jubany

Economia

mes de creativitat gastronòmica com de qualitat en el servei i d’efici-ència en la gestió. Per últim, l’any passat el xef i el seu equip van fer el salt a la cuina de col·lectivitats assu-mint el funcionament del menjador de la planta de producció de Massi-mo Dutti a Tordera.

Sense frenar I amb 20 anys d’emprenedoria a l’esquena, Nandu Jubany no està disposat a frenar, convençut que el seu cas no és una excepció a Cata-lunya: “Som un país d’emprenedors, gent que empeny cada dia els seus

projectes. Aquesta força i compro-mís no els pot aturar ningú”. Jubany reconeix que la idea de dur la gastro-nomia més enllà del restaurant és un fort estímul: “Quan som fora, portar un tros de Catalunya al pa-ladar és una bona manera d’ense-nyar què fem i com ho fem”.

Per a Jubany, el secret per arribar a tot arreu és doble: “El millor equip del món i les ganes boges de fer una feina que m’encanta”. “Els negocis són persones i tinc la sort de tenir un equip que sent la mateixa passió que jo, que dóna la vida per mi i pel projecte”, afirma.e

NOVEMBRE DEL 2015

11ara DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 economia

DIVERSIFICACIÓ Des que el 1995 va néixer Can Jubany, la diversificació de negocis entorn de la gastronomia ha permès a Jubany créixer com a grup. Les necessitats de clients que volien exclusivitat gastronòmica en esdeveniments van portar a la creació de Jubany Events.

‘La veu del Mandu’era habitual veure el Juli i la Marta junts en aquella mena d’actes, i va propiciar que pispéssim, sí, pispar, unes quantes tòfones negres. Ens les vam menjar totes amb només un ra-jolinet d’oli d’acompanyament. La se-gona –recordo aquests dies com em demanen: amb més perspectiva–, l’admirable capacitat del Nandu Ju-bany per dirigir una cohort d’auxili-ars dels grans cuiners estelats, els seus ajudants de sempre disposats a fer lluir el nom i els cambrers llogats per a l’ocasió. Els tenia formats com una legió, en les seves comeses a punt d’executar davant dels centenar de convidats. No exagero: aquell vespre vaig descobrir també algú capaç de li-derar. Amb una veu de baríton oso-nenc, d’acord. S’imposava a tota la tropa. Els generals presents, que su-maven nou estrelles, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joan Roca, només miraven i admiraven com és de po-tent la veu del Mandu, perdó, del Nandu. Cridava entre els carretons de tapes i més tapes. Retenia un per un els cambrers abans de sortir i els feia recitar el platet que estaven a punt de repartir: arròs amb bolets acabats de collir amb un brou de tòfones; bacallà esqueixat amb menta i una mussoli-na d’api; ou de xocolata amb coco i mango… Mai el Nandu ha volgut so-bresortir entre els col·legues quan hi ha causa comuna. I no diguem si es solidària. Sempre hi és. A totes.

Que sigui admirable aquesta dis-ponibilitat no vol dir que Nandu Ju-bany acabi sent NJ, una marca em-presarial a l’estil del que recomanen –amb un poder excessiu i discutible– els teòrics de l’estratègia empresari-al. Sempre està sotmès a dubte que un cuiner sòlid de coneixements creï su-cursals, perquè ja se sap que no hi se-rà present. La tria del Nandu ha sigut, com altres de la seva espècie de tri-omfadors sense perdre els orígens, la de l’assessorament a restaurants d’hotels que ja tenen el seu nom per traslladar-hi el millor de la seva car-

ta d’origen. És una estratègia em-presarial ben construïda sem-

pre que no s’oblidi la base: experimentar cada dia amb nous plats.

Per si no ho sabies, Nandu, la Neus Català ja ha fet 100 anys. És el teu

repte arribar-hi.e

Febrer del 2007. Al Palau de Congressos de Barcelona es fa la cerimònia de lliura-ment del guardó de Cata-là de l’Any –organitzat per

El Periódico de Catalunya i TV3– a la patriota i resistent als camps nazis Neus Català. El públic aplaudeix dempeus i amb moltes ganes. Deuen ser unes 800 persones. I després han de sopar, a peu dret, en una convoca-tòria inventada pel company i admi-rat Pau Arenós amb l’objectiu de reu-nir tots els cuiners catalans com a mí-nim amb una estrella Michelin, en una nit única (El Sopar de l’Any) per-què cadascun ofereixi una tapa als co-mensals com a targeta de presentació del seu restaurant.

Va ser el Juli Soler –l’altra meitat d’El Bulli, mort el 6 de juliol d’aquest any– el que em va convidar a veure, perdó, a viure un espectacle que els consumidors de les 20.000 tapes d’aquella nit no veurien mai: els assa-jos. Ens acompanyava, per cert, la do-na del Juli, la Marta Sala, mare admi-rable de tres fills (dues noies i un noi) que habitualment no apareixia en aquests actes. Ser mare la retenia sempre a casa, sobretot per la Júlia, la filla amb un trastorn crònic. A l’im-previsible i entranyable del Juli se li va acudir fer-me entrar al lloc sagrat dels actors, les bambolines (ara en fan dir backstage, què hi farem), al crit de “control sanitario, dejen a este señor probar lo que quiera”. I va ser aquí on va aparèixer el meu ad-mirat Nandu. Per dues actituds. La primera, veure de seguida que no

Opinió

PERIODISTA

JOSEP MARIA

URETA

ESPAIS PROPIS I ASSESSORAMENTS El Grup Jubany combina la gestió de diferents espais de propietat amb la gestió i l’assessorament d’espais gastronòmics que volen aprofitar el coneixement del grup acumulat durant aquests vint anys.

001. Mas d’Osor, l’espai de celebracions de Jubany al cor del Montseny. 02. El restaurant Can Jubany, a Callde-tenes. 03. L’entrada de l’Hotel Sport Hermita-ge, a Andorra. 04. El Serrat del Figaró, l’espai de cele-bracions de Jubany a Taradell. 05. Hotel Mas Albereda, a Sant Julià de

Vilatorta, l’hotel gastronòmic de Jubany. 06. Finca Montesqueiro, a Galícia. 07. Hotel Majestic, a Barcelona. 08. Restaurant Zona Diesel, a Vic. 09. Instal·lacions de Massimo Dutti a Tordera, on Jubany serveix els àpats diaris per a totes les persones que hi treballen. 10. Restaurant Foc, a Singapur.

01

04

05

07

10 09

02

03

08

06

NOVEMBRE DEL 2015

Mirades 20 anys donen per a molts plats

Són moltes receptes, molta innovació… molta gastronomia! Al Mirades hem recollit alguns dels plats més emblemàtics de Can Jubany creats en les dues últimes dècades. Tant s’hi pot veure l’evolució de la cuina Jubany com tam-bé un fil conductor comú: l’aposta pel territori, per la qualitat i per la bar-reja d’innovació i tradició. Bon profit!

14 DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

NNandu Jubany. Monistrol de Calders és un poble una mica amagat. Per la carretera hi passaven els camions que anaven a portar el carbó de Cercs a les indústries de Sabadell i Terras-sa. Com que anàvem amb cuina de carbó, també ens en descarregaven. Un dia amb les meves germanes hi vam fotre un Dos Cavalls, dins el car-bó. No, si era un tio ben parit, jo... Anna Orte. Era un tio inquiet....

Ja ho veig, ja. Parla’m d’inquietuds. N.J. Als 10 anys vaig començar a tre-ballar a la cuina del restaurant de la meva tieta, que havien obert els meus avis l’any 1946. Hi anava el cap de setmana, les festes... [Mentre queixala una llesca de pa amb so-brassada.] Ara tenia gana, eh...? Ahir gairebé no vaig sopar, dels nervis.

Però encara et poses nerviós? N.J. Això és com si tu a les eleccions els has d’entrevistar a tots junts. Ahir tenia 1.450 persones assegudes a taula, servint sis plats, 120 cam-brers i 30 a la cuina.

Tornem a quan tenies 10 anys. N.J. Vaig començar rentant plats. El primer que em van encarregar va ser l’ensaladilla. En fèiem sis galledes de 15 quilos cada una, cada setmana. El dia abans posàvem a bullir les patates amb pell, i les deixàvem refredar dins la seva aigua, i al matí, ben d’hora, ben d’hora [riu], pelàvem les patates i les passàvem per una màquina de tallar. Els pèsols eren de pot, bons, bullíem la pastanaga, la tonyina bona, i el se-cret era posar-hi vinagre de vi, sal i maionesa feta nostra, que jo era un especialista: tres ous, pa, batre, pujar a poc a poc, bi, bi, bi i fora, clac, clac, saps? La galleda era més gran que jo. Vinga remenar, i venia el pare i em de-

“Ja pots tenir estrelles. Sense clients, no hi ha restaurant”

ANTONI BASSAS

Perdona, tornem, als teus 18 anys: eres el cap de cuina del restaurant dels teus pares. NN.J. Sí, no m’interessava estudiar, i als 18 anys començo a treballar a ca-sa i allà sí que esclar que ja ho sabia [es mira la seva dona]... Quan vam començar a sortir, no? Què et vaig dir? “Vine a treballar a casa de cam-brera perquè si no...” A.O. “Ni ens veurem”. N.J. No: “Si no, no anirem pas junts”. Ho va pescar de seguida, eh? No sé si m’estimava molt o és que era molt llesta.

I ara portes els números? A.O. Tot plegat. N.J. Als 18 anys vaig anar a treballar a l’Arzak. El meu sogre treballava en una empresa tèxtil molt important i tenia un client que sempre li deia: “Tu yerno tiene que ir a trabajar a Madrid, que va a aprender”. Es refe-ria al restaurant Cabo Mayor: 300 places. Entraven els lluços amb con-tainer. Hi vaig treballar mig any, de les 6 del matí a les 12 de la nit. Érem 100 treballant allà a la cuina, però jo amb mig any ja en vaig tenir prou per fer quatre dríblings. Jo no ha-via xerrat mai castellà.

Cuiner

NANDU JUBANY

ia: “Que no ho veus, que no està prou remenat?” Vaig guanyar el campio-nat d’Espanya de bici, com motocròs però amb bici, i si me n’anava a fer una cursa em llevava a les sis perquè havia de deixar l’ensaladilla feta. Els meus pares no m’havien vist mai córrer en bici, ells tenien feina. Als 13 vaig voler dedicar-me a les motos, però entre-nant-me em vaig trinxar un genoll, i el meu pare em va dir: “Tu dedica’t a la cuina, que t’hi guanyaràs la vida”.

Però tu per què penques tant? N.J. Penquem tant perquè sempre hem anat endavant, no? Esclar, per què penco? Suposo que perquè he vist que a casa meva només es treballava.

Tu no hi deus patir, a la cuina. N.J. Mai. Ara, tinc una responsabi-litat. Als nanos que tinc a casa els dic: “Si tu paguessis el que pagarà aquest client per aquest plat, t’agra-daria aquest plat?” Tinc un equip molt bo. Sense ells, no seria el que sóc. Som 130. Avui mateix he somi-at tota la nit, “Corre, corre, corre que no hi arribem”. A sobre, et diuen que ets un artista. A mi em va molt gros això. Som artesans que fem moltes repeticions del mateix.

Tanta feina us ha fet pagar un preu familiar, suposo. N.J. El nostre fill gran, amb tres anys, es llevava al matí i deia: amb qui em toca avui? Sempre ens posa a lloc. Quan vam fer aquesta casa, ens va dir: “Per què feu aquesta casa tan gran, si no hi sou mai? Podries haver fet una casa molt més petita i poder fer festa”. Sempre té tota la raó del món.

Tu has casat més gent que els cape-llans i els jutges i els alcaldes. N.J. Ho hem comptat: van sortir al voltant de 3.000 casaments.

Perfil Demà farà 20 anys que Nandu Jubany (Monistrol de Calders, Moianès, 1971) i la seva dona, Anna Orte, van obrir el restaurant Can Jubany, a Calldetenes (Osona). Quan vam quedar per a l’entrevista, la van convertir en un esmorzar de truita, embotit i formatge, dissabte al matí, a casa seva. El Nandu i l’Anna encarnen aquell tipus de persona feinera que sempre ha produït el país. Aquí parlen el Nandu i l’Anna com a cuiner i cap de sala, com a fills i pares, com a empresaris, com a amics dels seus clients. Poques vegades he suat tant per capturar en dues pàgines la intensitat d’una vida entregada a la feina. Per sort, hi ha el vídeo a Ara.cat.

l’entrevista NOVEMBRE DEL 2015

15ara DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015

AA.O. Els començaments van ser durs. Molta gent que tornava a Can Jubany em deia: “Pensàvem que no t’hi tro-baríem”. És que el Nandu se’ns ha cal-mat una mica, però quan era jove... No sé pas el que vam aguantar, per això la cosa s’ha fet tan forta. Sortíem plegats des dels 18 anys, comencem un nego-ci plegats i comencem a viure junts... N.J. Amb un menjador que no vam acabar... N.J. ...amb 23 anys, que t’estimes més un piset, amb la seva cuineta, i nos-altres teníem una sala amb matalas-sos i dormíem amb tots els cuiners.

Quina intimitat... N.J. Això va ser tres mesos. A.O. Com una comuna de hippies, que jo me n’anava a dormir cada dia plorant, entre la feina, que no l’atra-pàvem, aquest nerviós, jo me n’ana-va al llit i em deia: “Però què et pas-sa?” “M’has cridat”, i ell ja no se’n re-cordava. Ara ja n’he après: tinc l’es-quena així d’ampla. Però amb 23 anys suposo que això se’m notava. N.J. Al cap d’un any ens vam casar. I el tercer any després d’obrir, ens do-nen l’estrella. A.O. Pensa que al senyor que ens va llogar Can Jubany li va dir: “Jo tin-

CRISTINA CALDERER

Devia ser un festival: “Llévame la pastanaga”. NN.J. Bé, acollonant, primer se’n fo-tien, però de seguida em van tenir respecte.

Et van veure feiner. N.J. Molt feiner. Curiosament amb aquesta paraula, feiner, quan vaig anar a treballar amb el Martín Bera-sategui, jo li deia: “Mándame más fa-ena”, i em va quedar “el faenas”. Al Martín m’hi va portar l’Arzak. Quan vaig tornar d’aquests viatges per Ma-drid i el País Basc vaig voler fer el meu restaurant, amb la mala sort que el meu pare es va morir quan jo tenia 22 anys. Teníem un restaurant que es deia El Lleó, arribant a Sallent a mà esquerra, que fèiem 2.000 entrepans el diumenge a la tarda quan la gent ve-nia d’esquiar. Vaig fer de pare (les me-ves germanes estudiaven) amb la me-va mare, que era la líder. El pare i la mare... tots dos molt feiners. El país ha produït un tipus de persones de “vinga, va!” El primer dia que l’Anna i jo vam fer dos dies de festa, al cap de cinc anys d’obrir Can Jubany, ens pensàvem que ens vindrien els Mos-sos i ens detindrien, com si estigués-sim fent alguna cosa malament. Quan

va morir el meu pare no podia dormir. Vaig anar a veure un psiquiatre i tot. Somiava que venia gent, m’aixecava, treia el cap per la finestra i, esclar, no hi havia ningú, i me’n tornava al llit, tancava els ulls i tornava a veure gent, gent, gent... I un dia m’ho vaig solu-cionar jo sol. Em vaig aixecar, vaig obrir la finestra i vaig cridar: “Que són les tres, collons, que no veieu que a aquesta hora haig de dormir?! Que es-tà tancat!” I no van venir mai més. Fins que un dia vam fer un tros d’eix, quan acabava davant de Can Jubany. Fem la volta a la rotonda i veiem una casa de pagès. Era un restaurant però estava tancat i barrat. Vam travessar la cadena, vam mirar per la finestra i encara hi havia copes a les taules. Al cap de deu minuts ja sabia de qui era, i al cap d’una setmana ja vam fer els tractes. Jo tenia 24 anys i ella 23. Vam obrir el 2 de novembre del 1995. El primer any vam vendre 30 casaments sobre plànol. A.O. El dia de Sant Eudald, el 13 de març, te’n recordes? Va ser el primer casament que vam fer. El pare del Nandu es deia Eudald. N.J. No sóc gaire de missa però sem-pre he cregut que tinc un àngel de la guarda que és el meu pare.

dré un restaurant amb una estrella Michelin”. N.J. Sí, perquè no m’ho volia llogar. I quan l’hi vaig dir, el tio volia que ho poséssim al contracte! Era molt bona gent. Hi havia un altre restaurant a Vic, d’un xicot que ho feia molt bé, el Jordi Parramon. En aquella època, la cuina que avui estem fent no estava gaire de moda: començaven els esfè-rics i les coses rares, i jo en sabia més de la cuina de tota la vida. El Jordi era més creatiu que nosaltres. I un dia em truca i em diu: “Ens han donat una es-trella, a tu i a mi!” Primer em vaig pen-sar: “Aquest se n’està cardant”. I a partir d’aquí, volen que siguem el pri-mer restaurant que tengui la tercera estrella sense passar per la segona.

T’importa molt o poc? Sigues sincer. N.J. Totalment sincer, durant molts anys no m’ha importat gens, però quan vam celebrar 15 anys vam fer tot el restaurant nou. Durant aquest ca-mí ens ha acompanyat molta gent que ens ha donat la vida. Penso que està-vem preparats per a la segona estre-lla. Pensa que el 2010 els bancs no do-naven un duro, vaig començar les obres sense tenir els diners. El gestor, el Gerard, em deia que no. Bé, ja te-nia els paletes a casa: tot ho he fet igual a la meva vida. Tinc amics: el Jo-sep Novelles, que és el meu forner, que em va avalar amb el seu forn quan només feia tres anys que ens conei-xíem. Total, que vam fer l’estadi per jugar a primera divisió. A partir d’aquí, esperarem.

I què creus que passa? N.J. No ho sé. És estrany. Ara penso que hem de lluitar cada dia perquè els clients marxin contents. Que ens la donen? Bé. Que no ens la donen? També, ara tant se me’n dóna.

En què us canviaria la vida? N.J. Home, tenim El Celler de Can Roca, la Carme Ruscalleda, i hi ha gent que ve de Sydney, que ve del Japó, que passa un cap de setmana aquí, agafa la guia i diu: he de fer tres àpats, faré un tres estrelles, un dos estrelles i un una estrella, i se’n va a la Fina de Les Cols i a Can Jubany... Donaria més joc. Ara, qui és el que posa la gent al seu lloc? Els clients! Ja pots tenir estrelles. Sense clients, no hi ha restaurant!

Tu, perdona, quan penses? A.O. Tot el dia, no para. N.J. Penso al cotxe, que faig molts quilòmetres i sempre hi tinc notetes, ple de notetes, vaig amb la llibreta tot el dia a la butxaca, vaig fent llistes.

Puc? “Fuet llarg... viatge a Dina-marca...” N.J. També hi poso il·lusions. Vull anar amb un cuiner que m’agrada molt, a Dinamarca. També hi deus sortir... Mira: “Bassas entrevista”.

Home, quin honor! M’has posat al costat de les caixes de refredar ampolles...e

Exemple “Suposo que penquem tant perquè hem vist treballar els pares”

Trajectòria ”Vam obrir Can Jubany el 2 de novembre del 1995.

L’Anna en tenia 23 i jo 24” Experiència familiar ”Als 13 anys

m’encarregava de fer sis galledes de 15 quilos d’ensaladilla”

l’entrevista NOVEMBRE DEL 2015

16

política DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Esperem omplir ben aviat

aquesta pàgina amb el nou

futur polític de Catalunya

Política

NOVEMBRE DEL 2015

17

mèdiaara DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015

Quan els fogons es transformen en laboratori La cuina i la ciència poden semblar dos camps totalment desconnectats entre si. La primera pot entendre’s com a subjec-tiva, lligada a la creativitat de cada cuiner i a la interpretació de cada comensal, men-tre que la segona és precisa i exacta, lliure d’equívocs. Però les coses no són sempre el

que semblen i aquest cas no és una excep-ció. En els últims anys moltes cuines com la de Can Jubany s’han endinsat en el món de la ciència i la tecnologia. Al mateix temps la comunitat científica ha vist en els xefs uns partners ideals per continuar avançant en diversos camps de recerca.CIÈNCIA

Cuina i ciència es donen la màNandu Jubany s’ha interessat per la divulgació científica i el biomimetisme en l’àmbit gastronòmic

En les últimes dècades la ciència i la tecnologia han aterrat de ple als laboratoris de les grans cuines i ho han fet amb la intenció de quedar-s’hi. Amb El Bulli i Ferran Adrià obrint camí, els altres restaurants i xefs s’han sentit atrets per la re-lació entre aquests dos camps plens de sinergies.

En el cas de Nandu Jubany, el joc entre la gastronomia i la cièn-cia ha entrat de ple a la seva cuina i ha desembocat en la creació de plats sorprenents que porten a l’extrem la relació entre tradició i innovació que tant l’identifiquen.

Lactonesa al microscopi Una emulsió seguida al detall i al màxim de prop Des de l’any 2010 Nandu Jubany participa de manera periòdica en el cicle Science&Cooking de la Universitat de Harvard, que pre-tén posar de manifest, a través de la cuina, els processos físics i quí-mics que tenen lloc en la transfor-mació dels aliments.

Un d’aquests exemples és l’ela-boració d’una emulsió, com l’alli-oli o la lactonesa, un dels temes que Jubany més ha tractat a Har-vard. Mentre el cuiner la prepara-va davant de l’auditori, un cientí-fic la posava al microscopi per ex-plicar el procés de transformació.

Jocs biomimètics al plat La combinació més sorprenent entre paladar i vista En la concepció de noves propos-tes gastronòmiques Nandu Ju-bany sempre ha tingut en compte el joc mimètic per sorprendre els comensals, no només amb el pala-dar sinó també amb la vista. Re-ceptes com la figa de foie, el fals préssec de vinya i les postres Anar a Buscar la Tòfona són alguns d’aquests exemples en què l’ingre-dient principal no és mai el que sembla.

El seu interès creixent per la re-lació entre mimetisme i gastrono-mia ha dut Nandu Jubany a col·la-borar amb la World Biomimetic Foundation i contribuir a l’avenç d’aquesta disciplina des de la gas-tronomia. El cuiner va participar en la presentació d’aquesta orga-nització a Barcelona el novembre del 2015. e

CALLDETENES

REDACCIÓ

01. Science&Cooking és un dels contextos en què Jubany ha posat de manifest l’estret vincle entre gastronomia i ciència. 02. Cartell del cicle Science&Cooking de Harvard, on Nandu Jubany ha participat diverses vegades. 03. El de les postres ha sigut un dels camps explorats per Jubany en l’àmbit del biomimetisme. És el cas dels sorbets de taronja o de llimona en què la fruita gelada reprodueix amb una exactitud precisa el seu homòleg real. 04. La falsa figa de foie és un altre exemple de com el joc del biomimetisme s’ha instal·lat a la cuina de Jubany. 05. En plena temporada de la tòfona, una bona opció per acabar un àpat a Can Jubany és amb les postres Anem a Buscar la Tòfona, un joc dolç en què cal desenterrar un gelat de tòfona, que imita a la perfecció aquest fong, d’un sotabosc on terra, fulles i molsa dolces estan fetes a imatge del bosc real.

05

04

01

03

02

NOVEMBRE DEL 2015

18 DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara cultura

Nandu Jubany dissenya personalment algunes pecesA vegades les idees que té el cuiner sobre com s’han de presentar els seus plats o com ha de ser el restaurant són tan clares que ell mateix dibuixa i dirigeix el disseny de la peça. És el cas del braser que hi ha a l’espai exterior del restaurant. Jubany va dibuixar el croquis en un paper i el ferrer

es va encarregar de la producció. El braser és polivalent en funció de les estacions de l’any: a l’hivern emmagatzema les brases que escalfen l’ambient exterior i a l’estiu es gira del revés i es converteix en una tau-leta de ferro exterior on es posen plantes decoratives, com es veu a la imatge.CULTURA

minifuets de Can Jubany, que re-interpreta la tradició dels asseca-dors de Vic.

“Totes les peces són de quilò-metre zero, de la plana de Vic. Els artesans que les produeixen són de Calldetenes, Vic, Manlleu, Fol-gueroles, Torelló… I treballem sempre amb materials nobles com la fusta i el ferro, inspirant-nos en el nostre paisatge”, asse-nyala Anna Defez.

És el cas del suport de la pre-sentació de l’Homenatge al Porc, que Nandu Jubany ha creat com a aperitiu. Es tracta d’una escultu-ra d’un cap de porc feta per l’es-cultor Ferran Vives, que reposa sobre una porció d’arbre de Marc Vilaregut.

D’altres peces són més com-plexes, com la Caixa de Petits Fours, que es presenta quan se

L’experiència gastronòmica amb l’art i el dissenyArtistes, dissenyadors i artesans del territori s’uneixen a la gastronomia i a l’espai de Can Jubany

“L’experiència gastronòmica és un tot, no només el que ens po-sem al paladar”, diu Nandu Ju-bany. Per això compta amb artis-tes i artesans d’Osona (escultors, fusters, electricistes…) que exe-cuten els dissenys dels suports que fan que la gastronomia vagi més enllà del plat. Al costat de la dissenyadora que acompanya Ju-bany des de fa anys –Anna De-fez–, a Can Jubany es dissenyen els suports que acompanyen la gastronomia a taula, començant per les cartes del restaurant, que es poden obrir per l’esquerra i per la dreta.

És el cas de l’estenedor de llon-ganisses amb què es presenten els

CALLDETENES

REDACCIÓ

01 02

NOVEMBRE DEL 2015

19ara DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 cultura

Closques de porcellanes de colors de l’artista Sama Genís per donar la benvinguda a taulaL’artista vigatana Sama Genís fa anys que col·labo-ra amb Can Jubany. Per exemple, va participar en la remodelació dels interiors el 2010. La més recent de les produccions de Sama Genís és una col·lecció de closques de ceràmica de colors que omplen les taules de Can Jubany per donar la benvinguda als co-mensals. La seva obra també es present en altres es-

pais a través de les pells que busquen portar al res-taurant la tradició històrica de Vic en l’adob de pells. Diversos mobles del restaurant (del fuster osonenc Marc Vilaregut) estan recoberts amb pells adobades, així com els murals separadors entre taules. Així, l’art també mostra –com la gastronomia del restaurant– la barreja d’innovació i tradició.

aperitiu, amb l’escultura de Ferran Vives.

06. La Caixa d’Experiències és la manera de regalar Jubany. Un dinar, un sopar, una nit d’allotjament a Mas Albereda… Des de la web de Jubany s’encarrega la caixa, que arriba per missatger als afortunats. La caixa recull, de manera metafòrica, els símbols de la cuina dels sentits.

07. L’estenedor de llonganisses amb què es presenten els minifuets de Can Jubany, la particular reinterpretació dels tradicionals assecadors de Vic. FOTOS: JOAN LLENAS

serveixen els cafès. S’ha trigat molt per encaixar totes les parts d’aquesta caixa de dolços que, al-hora, és una caixa de música i una caixa de llum. Basant-se en el dis-seny d’Anna Defez, l’ebenista Marc Vilaregut, l’artista i escul-tor Pep Domènech, Pere Codi-nach pel que fa als mecanismes i les frontisses (especialment dis-senyades per a aquesta caixa) i Gabí Boixader i Judith Camps (Imatgeria Gabins), responsables dels petits Nandus que giren mentre sona la Vie en rose d’Edith Piaf a manovella, han creat una caixa que deixa meravellats els convidats al final de l’àpat.

A l’hora dels dolços també surt al restaurant el carro de les infu-sions, dissenyat per Pep Domè-nech i Pere Codinach, de Kartup. Les infusions es preparen davant

dels comensals tallant fulla a fu-lla la infusió desitjada dels testos de sobre el carro, que així és abso-lutament fresca.

L’espai que combina tradició i territori amb innovació La renovació completa del res-taurant el 2010 va transformar de cap a peus Can Jubany. La inte-riorista Sandra Tarruella i l’ar-quitecte Jordi Font van crear un espai arrelat a les tradicions, in-novador i amb l’art i el disseny molt presents.

Les peces d’art són a moltes pa-rets. Com el quadre de David Ym-bernon que penja al menjador del primer pis. L’artista, que toca gai-rebé totes les disciplines i que té una relació especial amb el món de la gastronomia, projecta el món dels cuiners.e

Proximitat Totes les peces són de quilòmetre zero, de la zona de la plana de Vic

01

0706

05 03 04

001. La Caixa de Petits Fours, la caixa de música i de llum que es treu quan se serveixen els cafès.

02. Les cartes del restaurant, que tenen la particularitat que s’obren tant per la dreta com per l’esquerra.

03. El carro de les infusions, que inclou els testos amb les plantes d’on es trauran les fulles que s’infusionaran.

04. El quadre de David Ymbernon que hi ha al menjador del primer pis.

05. L’Homenatge al Porc, que Nandu Jubany ha creat com a

NOVEMBRE DEL 2015

20 DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara mèdia

MÈDIA

de comunicació m’hi acosta”, con-fessa el cuiner.

Nandu Jubany assegura que l’aprenentatge és recíproc i que en aquests anys ha après molt de l’ex-periència de totes les persones que truquen a la ràdio o a la televisió per compartir els seus secrets de cuina i per explicar com fan les se-ves receptes familiars.

Una manera de fer La naturalitat, l’empenta i la sen-zillesa de Nandu Jubany és el que més marca la seva col·laboració amb els mitjans.

Sempre amb la voluntat d’allu-nyar-se de l’impacte mediàtic més efímer, la presència del cuiner als mitjans ha buscat aconseguir que la cuina catalana recuperés pre-sència en l’àmbit domèstic i es fes estimar juntament amb la terra i l’entorn com un element identita-ri més de Catalunya.

“He tingut la sort de treballar amb grans mestres de la comuni-cació que m’han fet sentir com si fos a la cuina de casa”, reconeix Nandu Jubany.e

Treure temps d’on no n’hi ha per allunyar-se de la cuina i participar als programes de televisió i ràdio ha sigut una constant en els últims 20 anys de Nandu Jubany i també ha sigut un sobreesforç. “No els dic mai que no perquè ells fan la seva feina i jo contribueixo a divulgar la feina del meu equip i la cuina catalana”, diu Jubany. I afegeix: “Encara re-cordo el primer Cuines a TV3. Sem-blava que fes la primera comunió!”

Al llarg dels anys Nandu Jubany ha fet col·laboracions en progra-mes radiofònics com El matí de Ca-talunya Ràdio –durant l’etapa d’Antoni Bassas al capdavant del matinal– o La Tribu, a les ordres de Tatiana Sisquella i Xavi Rosiñol, i en programes de televisió de TV3 com Cuines o El Club, presentat per Albert Om.

“Preparar els guions dels pro-grames és un esforç de temps, pe-rò ho disfruto molt. M’agrada el contacte amb la gent i els mitjans

CALLDETENES

REDACCIÓ Referent El cuiner és un habitual en programes de ràdio i TV del món de la cuina

Recíproc “L’audiència potser aprèn de mi, però jo aprenc d’ells!”, afirma el cuiner

Divulgació gastronòmica

‘made in Jubany’La presència als mitjans de comunicació,

clau per donar a conèixer una cuina amb estil propi

L’impossible: domar l’indomable

“No comunico i, si ho faig, ho faig ma-lament”. Així vaig conèixer Nandu Jubany a Vic el 2009 en una taula

rodona que jo moderava titulada “Per què els empresaris comuniquem malament?”.

I, dient-me “no sé què pots fer per mi, pe-rò sé que et necessito”, vaig abocar-me a la comunicació gastronòmica amb una energia desbordant sense saber gaire què em troba-ria. Durant setmanes vaig intentar domar l’incansable Nandu, frenant-lo a les xarxes socials, mirant de fer-lo creure davant dels periodistes o del públic, mentre deia allò que

havíem pactat que no diria (i que jo ja sabia que diria!).

Vaig acostumar-me a ser ràpida, versàtil, polivalent i flexible com qualsevol dels que treballen amb ell. Així que vaig deixar les te-ories dels plans de comunicació al calaix i vaig seguir Nandu Jubany entenent l’estra-tègia des del que aparentment semblava im-provisació.

Vaig aprendre que l’indomable en comunicació és un valor. Que Nandu Jubany en comunicació és tal com raja.

EVA TORRENTS

PERIODISTA - COMUNICACIÓ JUBANY

EL BITLLET

00 00

NOVEMBRE DEL 2015

21ara DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 mèdia

“De puta mare”Tatiana Sisquella, quan li va dema-nar que vingués un cop per setma-na a La Tribu de Catalunya Ràdio”. Quan estàvem a punt d’arrencar aquesta cinquena temporada, li vaig dir: “Si tu no hi ets, plego”. Per-què l’espai de cuina que fa el Nandu cada dijous a les sis de la tarda ja no és un afegit, sinó un imprescindi-ble. Per poc èpics que ens vulguem posar, haurem d’admetre que el Nandu ha sabut convertir una sim-ple estona de ràdio en una secció mítica que quan passi serà enyora-da i imitada.

El ritual és aquest: a les sis en punt, el cotxe derrapa fins que que-da clavat exacte a l’aparcament. En surt el Nandu corrents, enganxat al mòbil, acabant de tancar els detalls d’un càtering que té a la nit. Creua la porta de l’emissora i saluda amb una abraçada el convidat, que ja l’espe-ra assegut al sofà. Amb una mica de sort, amb una safata de panellets, un pa de pagès o uns bombons de xoco-lata. El Nandu és molt generós pe-rò el berenar, sempre el porta el convidat. I a les sis i cinc minuts obre rient la porta de l’estudi i s’en-cén de seguida el llum vermell, com si fos per un dia el fogó de la ràdio.

De seguida el telèfon comença a bullir de gent que vol detallar recep-tes, explicar experiències i evocar records. “La meva mare ho feia així”, acostuma a dir un oient. I d’aques-ta manera es va coent a foc viu una estona de vivències compartides a l’entorn del que ens fa feliços i que ens fa sentir comunitat: el menjar.

Els papers del guió es comencen a escampar per la taula i acaben vo-lant. El que passa a la ràdio és tan imprevisible com el Nandu. Un ho-me espontani, viu i alegre. Un cui-ner atrevit, conscient i modern. O, com diria ell, “de puta mare”.

Nandu Jubany a Catalunya Ràdio amb l’equip de La Tribu, un programa amb el qual col·labora setmanalment.

Ha trucat el Joan, de Barcelona. “Joan, bo-na tarda”. “Bona tarda, volia saber quin és el punt ideal de cocció de

la pasta, perquè els cuiners italians opinen que ha d’estar al dente però els nutricionistes diuen que s’ha de bullir més per digerir-la bé. Ah, i també li volia dir al Nandu, que no se m’enfadi, que no cal dir «de puta mare» ni parlar d’aquesta manera. Miri, jo sóc així. Moltes gràcies”.

Ja l’han renyat. “Moltes gràcies, Joan, i disculpi. El problema és que jo també sóc així”, conclou el Nandu.

Així és a la vida i així és a la ràdio. Que ningú intenti canviar-lo. Direc-te, espontani, clar, llançat i sense embuts. Un comunicador infal·lible i un divulgador nat. Parla amb l’atreviment de qui no sap res i re-sulta que ho sap tot. Flueix com si tot fos senzill perquè té la rara habi-litat de baixar arran de terra el cel dels coneixements acadèmics.

Conserva intacta la humilitat de quan va entrar de sagal al restaurant de la tieta, però s’expressa amb l’ex-periència dels cabells blancs, que se li disparen cap al sostre, forts i sen-se vergonya. Mou amb ímpetu els braços, plens de ferides de guerra dels fogons, i gira el cap constant-ment a banda i banda oblidant-se que està parlant per la ràdio –“Nan-du, el micròfon!”–, perquè quan parla de cuina s’excita, s’emociona, crida i sobretot riu.

Aquestes són les virtuts excepci-onals que li va veure fa cinc anys la

Nandu Jubany és conegut per la seva proximitat tant davant com darrere de la pantalla.

Opinió

BARCELONA

XAVI RUSIÑOL

NOVEMBRE DEL 2015

22

esports DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

La cara visible d’un equip capaç de guanyar-ho tot A la cuina, com en els esports, les grans gestes poden estar marcades per una ac-tuació individual però és tot l’equip que fa possible, amb esforç i constància, que es mantingui la intensitat i el nivell compe-titiu dia rere dia amb l’objectiu d’assolir tots els reptes proposats.

A Can Jubany ja fa 20 anys que compe-teixen al primer nivell i es guanyen el re-coneixement dels comensals que s’hi en-taulen i també dels companys del sector gastronòmic. Entre els seus títols més pre-uats hi ha “fer feliços els clients que vénen cada dia a casa”, com diu Nandu Jubany.ESPORTS

Sempre al costat de l’esportCuina i esports són dues passions compartides des de sempre per Nandu Jubany i el seu equip

Sentiment “Qualsevol moment és bo per fer esport amb bona gent!”

“Si no m’hagués trinxat els genolls, potser no hauria arribat a cuiner”, re-peteix Nandu Jubany quan recorda els seus inicis prometedors sobre du-es rodes, amb un títol de campió d’Es-panya de bici de muntanya. Però la carrera esportiva se li va truncar amb una lesió, quan s’entrenava en moto, i va centrar-se en els fogons. Però la voluntat de donar gas sempre l’ha mantingut: a l’esport i a la cuina. La seva passió per l’esport, el risc i l’afany de superació és una constant que li marca la vida personal i professional. Veure jugar l’equip de Can Jubany en un futbolí humà tipus Humor amari-llo és normal al sopar de Nadal!e

CALLDETENES

REDACCIÓ 001. A punt d’anar a veure taurons. Sort que sé nedar! 02. Cuinant un saltejat de bolets a la llotja del Camp Nou. 03. El dia que vaig poder jugar al camp del Barça amb la gent d’Estrella Damm i col·legues. 04. Pilotes de golf dolces, unes postres que vam preparar per celebrar l’aniversari del Golf de Sant Cugat.

05. Amb amics cuiners i la Copa d’Europa del Barça. 06. Fent biking a les Salines d’Eivissa. Pobra bicicleta! 07. El dia que vaig fer veure que saltava d’un avió. Encara no he saltat! 08. Fent bicitrial quan tenia 10 anys a davant de la bassa de la Masia del Solà. Això sí, amb davantal! 09. Jugant amb l’equip Jubany al Camp del Barça.

09

01

07

08

05

00

06

02

04

03

NOVEMBRE DEL 2015

23

mèdiaara DILLUNS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2015

L’impacte mediàtic de l’ofici de cuiner als grans esdevenimentsEls últims anys ens hem acostumat a veu-re els cuiners com un dels punts de mira als grans esdeveniments d’impacte mediàtic. La seva feina és valorada pel gran esforç que hi dediquen. La gastronomia s’ha con-vertit en un dels punts diferencials sobre els quals es posa el focus. I tot plegat ha

portat els cuiners a formar part d’un en-torn mediàtic i estel·lar. “La nostra feina vol molt i molt d’esforç, però és cert que treballar per a determinats esdeveniments també et permet ser espectador de luxe de coses que potser no hauries vist d’una al-tra manera”, destaca Nandu Jubany.GENT

Gran sopar amb gent a qui admiro, molt com el Pau Gasol.

Treballant al costat dels més conegutsEn aquests vint anys la feina de cuiner ha portat l’equip Jubany a estar present

en esdeveniments concorreguts per personatges d’impacte mediàtic REDACCIÓ ❊ CALLDETENES

Amb el Carles Gaig, la Fina i el Boris

en un casament a Mallorca.Cuinant amb el Francis Paniego a Pamplona.

Cuinant amb el Nani Roma, un amic cuiner

(de pilot, jo sóc millor, hehe!).

Recollint el premi Gaudí-Gasol a Reus.

Amb la família Tous,

a la qual admiro molt, a més

de ser família llunyana.

Els tiets, els col·legues que s’han convertit en part de la nostra família.

Disfrutant d’una paella amb l’Àlex Crivillé

i el Xavi Padrós, dos cracs als quals

admiro.

Amb el Johan, un referent per a tots els catalans barcelonistes.

NOVEMBRE DEL 2015

30.11.2015“Qui cuina a casa? Depèn

del dia”1. Què és Can Jubany per a tu? La meva vida.

2. ¿Un moment d’aquests 20 anys? Quan vam fer el restaurant nou i vam ce-lebrar els 15 anys.

3. El teu plat de Can Jubany és... La llebre a la royale.

4. Amb quin vi l’acompanyaries? Amb un Ferrer Bobet.

5. Què vol dir una estrella Michelin? Un reconeixement a la trajectòria i a la fei-na ben feta.

6. Quin personatge històric convidaries, si poguessis, a sopar a la taula de Can Ju-bany? Frédy Girarde.

7. Què és el més important de Can Ju-bany? L’equip. Les persones que han fet de Can Jubany el seu projecte i que em donen una part de la seva vida. Sense ells Jubany no hauria sigut possible.

8. Què és l’Anna per a Can Jubany? N’és l’ànima.

9. Què és l’Anna per a tu? És la persona que em fa ser molt més gran, em fa brillar.

10. A casa, qui cuina? Depèn del dia...

11. Si no t’haguessis dedicat a la gastro-nomia, ¿què hauries sigut? Corredor de motos o pagès.

12. De grans, ¿veus els vostres fills tre-ballant entre fogons? Com a mínim un dels tres sí... Si més no m’agradaria. L’Eudald [el gran] ara diu que vol fer postres.

13. La pitjor mania de l’Anna és... Crec que no té manies.

14. I la seva millor virtut? La paciència.

15. La teva pitjor mania? Voler més cada dia.

16. El millor lloc de Catalunya (a part de Can Jubany, esclar!) és... No podria triar-ne un, però on vivim és dels millors llocs de Catalunya.

17. Si desapareixeu, a l’Anna i a tu us tro-barem a... Probablement a prop d’on vivim ara. Quan volto pel món m’adono que on estem és molt gran i que hi estem molt bé. 18. Com t’imagines el Nandu / l’Anna ju-bilat/da? M’imagino preocupat pel que fan els meus fills i volent-los ajudar. Creant una ONG o participant en una ONG per ensenyar a cuinar i organitzar la cuina, per poder ga-rantir el menjar a molta gent. Passant moltes estones amb els amics, perquè ara no puc... I fent d’avi: el que no he pogut fer amb els fills ho faria amb els néts. I pot-ser em dedicaré a llegir, que no ho he fet gaire mai...

19. Qui és la persona que més recordes a la vida? El meu pare.

20. A qui donaries les gràcies per aquests vint anys? A la família per aguantar-me, als fills per-què no els he dedicat prou hores, a tot l’equip que em dóna la vida i als proveïdors que ens permeten tenir el producte que te-nim i cuinar el que cuinem.

21. I després de dues dècades de Can Ju-bany, ¿ara què? Doncs d’aquí cinc anys, 25, i d’aquí deu anys, 30...

1. Què és Can Jubany per a tu? És un somni fet realitat.

2. ¿Un moment d’aquests 20 anys? El dia que ens van donar l’estrella Mi-chelin.

3. El teu plat de Can Jubany és... L’arròs amb espardenyes.

4. Amb quin vi l’acompanyaries? Amb un albariño.

5. Què vol dir una estrella Michelin? Es tracta d’un reconeixement a la fei-na ben feta.

6. Quin personatge històric convida-ries, si poguessis, a sopar a la taula de Can Jubany? Marie Curie, tant per ser la primera do-na que va rebre el premi Nobel com per ajudar la humanitat a avançar en la llui-ta contra el càncer.

7. Què és el més important de Can Ju-bany? L’equip. Les persones que han fet de Can Jubany el seu projecte i que em do-nen una part de la seva vida. Sense ells Jubany no hauria sigut possible.

8. Què és el Nandu per a Can Jubany? N’és l’ànima.

9. Què és en Nandu per a tu? La persona que jo havia somiat tenir al meu costat.

10. A casa, qui cuina? En el dia a dia, jo. Per a les celebracions, el Nandu.

11. Si no t’haguéssis dedicat a la gas-tronomia, ¿què hauries sigut? Decoradora.

12. De grans, ¿veus els vostres fills treballant entre fogons? Sí. L’Eudald [el gran] sobretot. I el Gil potser és el que ens deixarà més parats!

13. La pitjor mania del Nandu és... La perfecció.

14. I la seva millor virtut? Que ho donaria tot per tothom.

15. La teva pitjor mania? Voler que tothom estigui bé, feliç.

16. El millor lloc de Catalunya (a part de Can Jubany, esclar!) és... La comarca d’Osona.

17. Si desapareixeu, al Nandu i a tu us trobarem a... No m’ho he plantejat mai.

18. Com t’imagines el Nandu / l’Anna jubilat/da? Treballant!

19. Qui és la persona que més recor-des a la vida? La meva mare.

20. A qui donaries les gràcies per aquests vint anys? A tot l’equip.

21. I després de dues dècades de Can Jubany, ¿ara què? Continuar endavant i treballant a totes.

“A casa cuino jo en el dia a dia. Per a les celebracions,

el Nandu”

elduel

Nandu Jubany

Anna Orte

NOVEMBRE DEL 2015