número 68                       gener 2018

índex

Foto: CCCM

1.1 Editorial 2.1 La soletat dels catalans Pere Sampol i Mas 2.2 2017 Un any negre a l’Estat espanyol Miquel Rosselló 3.1 ALAS, 30 anys acompanyant les persones amb VIH Joan Lluís Llull 3.2 AMICS DE LA TERRA reclama.. Àngel Gallego 4.1 Primera llei d’Habitatge Joanaina Campomar E ANDREU GRIMALT ROSSELLÓ Pep Valero 5.1 Nova estructura organitzativan CC OO Maribel Millán 5.2 L'Escola Oberta Ciutadana (EOC) Antoni Ramis Caldentey 5.3 El Lab. Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB.. Pau de Vílchez Moragues T1 2018 Any de transformació de Palma Miquel Àngel Contreres 6.1 Un país sense memòria Adéu 2017 Joan Pau Jordà 6.2 De l’Autonomia a la sobirania - 2 Miquel Rosselló 6.3 Un home de Déu, proper i atent Marc Capó i Mestre 6.4 Els desafiaments del bisbe Taltavull Sebastià Salom Mas 6.5 SAL PICA DURAS Jorge C. Oliva Espinosa 7.1 Volen quan volen Maties Garcias 7.2 Any Llompart 2018 Pilar Arnau i Segarra 7.3 LA MORT I LA PRIMAVERA Josep Maria Traverso RJM El racó d'en Joan Miquel

DIADA   DE  MALLORCA

     31 de desembre       ..a la fi!Llibertat presos polítics

Miquel Rosselló

Del Consell de les Fundacions

Teniu a les vostres mans el número 68 de l’altramirada, 68 números que han sortit senseinterrupció cada mes des del naixementd’aquesta revista digital. Permeteu-me que desde Fundacions Darder – Mascaró que és qui haimpulsat i implementat aquest projectecomunicatiu expressi la nostra satisfacció per unafeina feta. Alhora que una vegada més donemgràcies infinites a totes i tots els que col·laboreuamb els vostres articles a què L’altra mirada surticada mes.

Doncs bé, aquest número tanca un any del nostrePaís que les nostres institucions han seguitcaminant amb el compromís que adquiriren aprincipis de legislatura d’anar introduint canvis enel model de desenvolupament econòmic i social iobri un de nou, carregat de reptes.

Aquest 2017 hem vist com avançaven lespolítiques de sostenibilitat amb un fort impuls ales energies renovables, a l’electrificació del tren ila millora del transport públic per carretera, aixícom en la protecció del medi ambient amb lamillora de la gestió dels parcs i la incorporació delTrenc i la protecció de la posidònia o la creixentpotenciació de l'Agència de disciplina urbanística.

Així mateix les polítiques cap a les persones ambun creixement important de la renda bàsica, unamillora i impuls potent dels serveis socials en totsels terrenys i el naixement de nous projectes deresidències i centres de dia, un impuls a lespolítiques d’igualtat de gènere amb la signaturadel pacte per la igualtat i un millor control efectiudels drets laborals que, entre altres coses, ha fetpossible la signatura d’un conveni d’hostaleriapioner a l’Estat espanyol en millores vers elstreballadors, sense oblidar la recuperació deltúnel de Sóller i el benefici que això suposa pelsveïns de la vall...

Des del punt de vista de les polítiqueseconòmiques, el trànsit cap a un nou modelturístic més sostenible i més just socialmentcontinua amb la consolidació de l’impost turístic,la delimitació d’un sostre de turistes, laregularització de l’habitatge vocacional il’allargament de la temporada i l’aposta decididaper la innovació.

I per últim l’avanç cap a la consolidació d’unprojecte de País que passen per la revaloritzaciódel paper polític dels Consells Insulars desprésd’una legislatura que pretenia liquidar-los. S’estàtreballant perquè assumeixin totes lescompetències que l’Estatut d’autonomia els hidóna i s’estan consolidant com una instituciósupramunicipal imprescindible en l’entramatinstitucional del nostre País. Ha estat l’anyprobablement de major suport dels consells almunicipalisme des de la seva existència i elsAjuntaments, a pesar de l’argolla que suposa perells la llei Montoro, juguen un paper decisiu com ainstitució més propera a la ciutadania. Lespolítiques culturals i de normalització lingüísticahan viscut aquest any un impuls. I a Mallorca ladecisió de declarar la seva Diada el 31 dedesembre també és un avenç en la consolidaciód’un País que sap d’on ve però que sobretot miracap a on va.

El 2018 té molts de reptes al davant, però percontinuar el camí que s’està fent, el mésimportant és aconseguir una millora substancialpel nostre finançament. Dins aquest any hem vistcom les nostres institucions han lluitat per aquestobjectiu, fent propostes al govern de Rajoy icercant la complicitat amb la societat civil, que haestat capaç de crear una plataforma amb més de70 entitats cíviques. L’any que comencem ha deser l’any de la mobilització ciutadana per exigir unfinançament millor que ens correspon per justíciai per dignitat.

2.1 La soledat dels catalans

Pere Sampol i Mas

«El que ens ha fet més mal no han estat els cops,

han estat les mentides» ANTONI BASSAS

La victòria electoral dels independentistes ha estatindiscutible. Malgrat perdre dos diputats en respecte ales anteriors eleccions, han mantingut el percentatge iaugmentat el nombre absolut de vots. La victòria té mésmèrit, esdevé èpica, si es té en compte que les duesprincipals candidatures han fet la campanya sense elsseus caps de llista, Puigdemont a l’exili i Junqueres a lapresó. I encara més meritòria resulta si es tenen encompte els mitjans econòmics i mediàtics de què hangaudit els unionistes, i el marcatge de la Junta electoralsobre la ràdio i televisió públiques de Catalunya, mentreels mitjans espanyols, públics i privats, feien campanyadescarada a favor dels unionistes.

Per desgràcia, molt prest el Govern i els partitsespanyols han respost la pregunta que, de manerainsistent, se’ls va fer durant la campanya electoral:respectareu el resultat de les urnes? Doncs no. Així declar ho han deixat. De fet, cada derrota que el poble deCatalunya ha infligit als espanyolistes, aquests s’hanenrabiat més i mostrat la seva set de venjança.Paradoxalment, acusen els independentistes d’allò queells mateixos practiquen, de fomentar l’odi.

Les eleccions, per tant, no hauran resolt «el problema»català. Els pròxims mesos, qui sap si anys, viureminstal·lats en el 155: la Generalitat intervengudaeconòmicament, el Parlament tutelat per un TribunalConstitucional que en qüestió d’hores dictamina els aferscatalans, i «la Justícia», inexorable, acusant iempresonant més independentistes.

Aleshores, què han guanyat els independentistes? Laqüestió més important en un procés d’independència: elconeixement i la simpatia internacional, passa prèvia alreconeixement. És ben cert que d’una Europa que té alcapdavant un impresentable com Junckers no es pot

esperar res. Però, malgrat tot, cal reconèixer el suc quePuigdemont ha sabut treure de la legalitat belga. I lagran repercussió i admiració que va tenir la granmanifestació a Brussel·les, qualificada per la policiabelga de «demostració de civisme».

Així que, els sobiranistes hauran de treballar a tresnivells: seguir eixamplant l’electorat independentista,amb una bona gestió a les institucions i la denúncia delsbloquejos estatals; insistir en la internacionalització delconflicte implicant les institucions polítiques i judicialseuropees i practicant la resistència pacífica. De fet, ambles institucions i representants polítics lligats de mans,literalment, per la justícia espanyola, serà l’hora de laciutadania. Amb intel·ligència, imaginació i sense caureen provocacions, el Poble català haurà de seguiradmirant al món, exigint la llibertat dels presos polítics irealitzant accions pacífiques, que molestin el menyspossible a la ciutadania, però que deixin en evidència elspoders estatals, els quals, ho han demostrat prou, farantot el joc brut que els calgui.

1

2.2 2017 Un any negre a l’Estat espanyolMiquel Rosselló

Del Consell de Fundacions Darder - Mascaró

L’any que acabem de deixar enrere, el 2017, haestat un any negre a l’Estat espanyol i moltespecialment pels ciutadans que desitjaven unasortida progressista i democràtica a la crisieconòmica, política i social en què estemimmersos.

¿Algú se’n recorda de les profundes aspiracionsde regeneració democràtica que recorreguerenamplis sectors d’arreu de l’Estat abans de leseleccions generals del juny del 2016?. Aquellimpuls que semblava que ens duia al canvi deRègim. Havíem de tombar el règim del 78. Algúse’n recorda d’aquell “tic,tac, tic-tac” pronunciata aquell memorable míting per Pablo Iglesiascontant el temps que li quedava a Rajoy al poder?

I el més greu és que els números demostrarenque el canvi era possible, que desallotjar Rajoy dela Moncloa estava a l’abast de la mà, però elPSOE i Podemos preferiren indultar a Rajoy abansque pactar amb l’esquerra sobiranista. I aixíestem ara, caldria no oblidar. I va arribar el 2017amb un Rajoy convençut que si és per mantenir-se a Moncloa bé està pactar fins i tot amb elsnacionalistes bascs, si són de dretes, és clar.

Alguns proclamen que estem sortint de la crisieconòmica, però la majoria de ciutadans afectatsbrutalment per aquesta no ho noten. La crisieconòmica patida ha sigut la gran excusa per feruna retallada brutal als drets laborals i socials quecostarà anys i panys recuperar.

Mentrestant, la corrupció no pot arribar a quotesmés altes. Esquitxa directament a tots elssubjectes del règim del 78. El PP ha estat declaratper la justícia com organització corrupta i aquí nodimiteix ni assumeix responsabilitats polítiquesningú. El PSOE andalús és una xacra insuperableper l’esquerra estatal. Estem a una corrupciósistèmica que implica des de la monarquia a totesles institucions del sistema.

I què dir de la monarquia aquest 2017! Podemarribar a l’estupefacció que el Rei Felip VI farà boal seu pare, Joan Carles I.

Si algú en tenia dubtes, aquest 2017 també ensha deixat clar que qüestionar “la unidad de lapatria” et pot portar tots els mals del món. Des debotar-se la Constitució eliminant l’autogoverncatalà a través de l’aplicació d’un 155 que noautoritzava l’aplicació que s’ha dut a terme, fins afer saltar pels aires la independència judicial otornar a veure “tancats a la presó homes plens deraó” com cantava Raimon fa quaranta anys.

Però no ens enganem. Que Montoro intervinguil’Ajuntament de Madrid, o que es portin a lajustícia i en molts de casos a la presó, a poetes,comentaristes o feministes per posar solamentalguns exemples. O que les polítiquesrecentralitzadores s’incrementin dia a dia. Que elTribunal Constitucional es converteixi amb elflagel dels parlaments autònoms, que l’Audièncianacional cada dia s’assembli més al TOP o que elMinistre Montoro es converteixi amb el botxí delsAjuntaments, no té res a veure ambl’independentisme. Tot això té a veure amb lademocràcia. Caminem a passes de gegant a unasituació a la turca, o si volem trobar un exemplemés proper a recuperar l’experiència de laDictadura de Primo de Rivera.

I davant aquesta patètica situació tenim un PSOEque començava l’any amb un Pedro Sánchezvictoriós dels poders fàctics gràcies a amplissectors de les bases del seu partit i que ha acabatl’any agenollat davant Rajoy, com un vergonyósescolanet. I un Podemos que no tan sols

2

abandona la seva embranzida contra el règim del78, per cert una de les raons fonamentals del seunaixement, sinó que és incapaç d’entendre quel’ofensiva més potent que s’ha viscut en anyscontra aquest ha sigut el moviment socialindependentista català.

Com és possible que continuïn pensant que elmoviment de masses més fort a Europa de lesdarreres dècades està dirigit per la burgesiacatalana?. Però si els mateixos representantsd’aquesta burgesia estan dient tot el contrari.Com deia fa uns dies José Manuel Beiras:“Domenech e Iglesias no volgueren comprendreque en la confrontació Procés- Estat, lacontradicció antagònica dominant era la qüestiónacional i no de classe i que l’independentisme

era un aliat i no un adversari de l’esquerrarupturista espanyola”

Ara comença el 2018 i el meu desig i la mevaconvicció és que cal caminar cap a un pol unitaride totes les forces rupturistes, que s’oposenfrontalment al bloc dinàstic (PP, Ciudadanos iPSOE). Cal abandonar els particularismes i elssectarismes i establir una estratègia comuna,contra un enemic que és comú i que no és unaltre que el nacionalisme espanyolista.

Estic absolutament convençut que si prioritzemles alternatives particulars de cada força política ocada poble, a la derrota de l’enemic comú, elcamí que tenim cap al nostre alliberament es faràencara més difícil.

1

3.1 ALAS, 30 anysacompanyant les personesamb VIH

Joan Lluís LlullPresident d’ALAS- Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes BalearsL’any 1983 tot just s’havia descobert el viruscausant de la Sida. Hi havia por molta por, por ainfectar-se, por a estar a prop d’una personaafectada, la infecció equivalia a malaltia i mort. Amesura que passava el temps augmentava elnombre global d’infectats, i aquí també. Va ser en el 1987 quan un grup d’afectats,encapçalats pel doctor Gálvez, va veure lanecessitat d’organitzar-se per a defensar elsdrets, per visibilitzar una infecció que existia iamb efectes devastadors, i també per a informarde les mesures de prevenció per a frenarl’expansió del virus. Els primers anys foren durs, amb moltes mortsdels que havien donat les primeres passes. Lesprimeres sortides al carrer, aparicions als mitjansde comunicació, campanyes de prevenció, elsprimers diàlegs amb l’Administració per establirserveis... Tot plegat, les accions més valentes dela història d’ALAS. Vam muntar un servei d’atenció a les personesque estaven a ca seva i no es podien valer per simateixes, ja a una fase avançada de la infecció.Per sort, anys més tard vam poder tancar aquestprojecte perquè els avenços científics i, per tant,la millora de la qualitat de vida dels pacients el vafer innecessari. També teníem un programad’atenció a la infància amb VIH, que també vampoder desmuntar quan es va aconseguir aturar latransmissió mare-fill/a. La revolució científica entorn del virus no nomésha millorat la nostra qualitat de vida, sinó quetambé l’ha perllongada. Ara som molts afectats,de qualsevol edat, origen i condició. Ens hemd’acostumar a conviure amb el VIH prenent lamedicació adequada i seguint unes pautes devida saludable, que són les habituals per aqualsevol persona, d’una manera més marcada:respirar bé, menjar saludable, fer exercici,descansar el que toca, i tenir el pensamentpositiu. I aquí és on ara ALAS juga un paperimportant avui en dia, ajudant a les personesafectades a socialitzar entre nosaltres, i amb elsuport de professionals per afrontar aquestainfecció de manera positiva. Allò que es diuresiliència. També continuem treballant fent prevenció,principalment amb la prova ràpida, que

promovem entre tota la població, però parantesment als col·lectius més vulnerables. Elconeixement de l’estat serològic ajuda a prendreles mesures preventives necessàries i contribueixa l'eradicació del virus. De totes maneres a lesIlles es manté un índex d’infecció molt alt i veiemnecessària la implantació de la profilaxi pree-exposició a determinats col·lectius als quals el VIHafecta de manera diferenciada i amb unsprotocols molt estrictes en els que hem d’estarpresents.Durant els anys més durs de la crisi i lesretallades ens vam veure obligats a tancar totsels serveis i el local que teníem a Eivissa, tot i quevam seguir treballant de valent. A poc a poc, vamanar obrint de nou els serveis, millorant-los, i araja podem dir que tenim projecte de tornar a ferfeina a les Pitiüses. Des d’ALAS sempre hemtingut al cap fer feina a les quatre illes i als sishospitals públics, els privats no juguen en aquestalliga.Al llarg de la nostra història, molts professionalshan fet possible la continuïtat de l’entitat, amb laformació dels serveis necessaris, reformulantl’organització i adaptant-la i projectant-la cap ales afectades i afectats, i també cap a la gent engeneral. Especialment remarcable és la feina dedos dels coordinadors que hem tingut, Eva Garcíai Joan Viver, que sense mirar hora, calendari, nisou, han mantingut el ritme dels serveis movent-se pels complicats laberints de l’Administració idirigint el conjunt dels serveis.

2

Ara estem en una fase de consolidació icreixement. Tot i que nosaltres no tenim elpotencial de les grans ONG’s, podem estarorgulloses i orgullosos de la tasca realitzada, queamb tanta dedicació hem cuidat per a donar lamillor resposta a les necessitats de les personesafectades pel VIH. Enguany ens ha deixat Javier Bordona, que fins adarrer moment formà part de la Junta Directiva iva col·laborar activament en totes les feines. Ellquedarà en la nostra memòria, sumant-se a tants

altres al llarg dels anys, com Josegre Abad, qui vamorir el 1996, just abans de l’aparició de lamedicació eficaç, i la seva germana, Basy, que hacontinuat fent la feina que ell havia començat.Molta gent, moltes experiències, molta vida i moltd’amor a una experiència de lluita col·lectiva queja compleix trenta anys i volem que duri fins quees compleixi l’objectiu de l’ONU d’acabar amb lapandèmia que fixa l’any 2030.

Amics de la Terra Mallorca info@amicsdelaterra.orgwww.amicsdelaterra.org

3.2 AMICS DE LA TERRA reclama latransició cap a un model energèticsostenible per mitjà de Parcs de petita/mitjana dimensióÁngel Gallego

En l'últim mes la Direcció General d'Energia i CanviClimàtic ha realitzat la informació pública per al'autorització administrativa, declaració d'utilitat pública iavaluació ordinària de l'impacte ambiental de 6 projectesde parcs fotovoltaics la dimensió dels quals entenem quesí que s'ajusta a la realitat geogràfica d’un territori reduïtcom són les Illes Balears.

En efecte, els projectes dels parcs fotovoltaics aLlucmajor (Buniferri i Alacantí), Bunyola (Son Pons i SaTanca), Consell (Són Corcó), Sant Antoni de Portmany(Bosc donin Lleó), i Ses Salines (Sa Cometa) aportaranen el seu conjunt una potència total de 22.400 kW pic, laqual cosa representa la meitat de la potència d'un delsmegaparcs recentment autoritzats pel Govern Balear(Santa Cirga a Manacor i s'Àguila a Llucmajor).

És a dir, la transició cap a un model energètic sostenibleSÍ és possible mitjançant parcs de petita / mitjanadimensió, sense haver de recórrer a megaparcs com elsanteriorment citats.

Els cinc parcs fotovoltaics projectats que es troben entramitació tenen algunes característiques comunes:

• En cap cas se superen les 4 Ha de superfície afectada

• No requereixen, tampoc la realització de noves i gransinfraestructures elèctriques per a l'abocament de la sevaenergia a la xarxa, ja que es projecten en zones properesal recorregut de línies existents de 15 kV, amb la qualcosa només fa falta l'execució de petits trams de xarxa(en gran part soterrades) per a la seva connexió amb lesestacions transformadores dels parcs.

• En tractar-se d'instal·lacions de potències que oscil·lenentre els 3 i 4 MW, es redueix el transport de l'energiagenerada fins als punts de consum, i en conseqüènciales pèrdues a la xarxa, contribuint d'aquesta manera a latransformació del nostre sistema elèctric cap a un modelde generació distribuïda de l'energia.

• Els emplaçaments no afecten zones d'especial interèsagrícola, i fins i tot en alguns casos se situen pròxims azones que podríem qualificar de lleugeramentdegradades (proximitat a Son Reus en el cas deBunyola).

L'entrada en funcionament d'aquests nous sis parcsfotovoltaics suposarà:

• Una generació elèctrica renovable de gairebé 35.000MWh / any, la qual cosa suposa una mica més del6% de l'energia elèctrica consumida a Balearsl'any 2016.

• L'eliminació de l'emissió d'unes 68.000 Tn / anyde CO2, sense comptar les emissions de SO2, NOx ialtres partícules que originen la generació elèctrica a lescentrals tèrmiques de les nostres illes.

Per això volem manifestar el nostre suport a aquest tipusde projectes per aconseguir la transició energètica cap aun model 100% renovable que necessiten les nostresIlles i que s'està impulsant des del Govern Balear através de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic.

És evident que, malgrat les dificultats que elfuncionament econòmic del sistema elèctric espanyolofereix, hi ha uns inversors que veuen econòmicamentviable l'execució d'aquests projectes, de manera quedefinitivament hauria d'abandonar-se la líniad'autorització de grans parcs mitjançant les iniciativeslegislatives que siguin necessàries, i en tot cas donarsuport a aquest tipus de projectes de menys dimensió iperfectament integrables en el nostre territori. Suportque es tradueixi tant en l'agilitat administrativa per a laseva tramitació, com fins i tot amb algun tipus d'ajudaeconòmica a la inversió inicial, ja sigui mitjançant lautilització de fons europeus (FEDER) ja sigui mitjançantels fons recaptats per l'ecotaxa.

Més informació: 640.240.624

Desembre 2017

1

4.1 Primera llei d’Habitatge:una oportunitat i un repte, però sobretot un deureJoanaina Campomar

Diputada de MÉS i Secretaria de la Mesa del Parlament de les Illes Balears

Donar resposta als problemes d’habitatge en el marc delsAcords pel Canvi és una prioritat des del primer dia,incorporant la política pública d’habitatge en l’agendapolítica de les Illes Balears.

S’han incrementat les ajudes al lloguer, prioritzat ellloguer social, implantat ajudes als subministramentsbàsics d’aigua i energia i posat les bases per a unvertader servei públic d’habitatge. La primera lleid’Habitatge de les Illes, en tràmit al Parlament, és ara elpas imprescindible per a posar els fonaments queimpedeixin fer passes enrere.

La bombolla immobiliària, la turistificació de les ciutats, labaixada de salaris i la crisi econòmica han generat des defa uns anys un greu problema d’accés a l’habitatge i unarealitat del risc de pèrdua d’aquest bé bàsic. La puja delspreus de lloguers, els desnonaments hipotecaris i perimpagament del lloguer, són en l’actualitat un problemaprioritari per moltes persones i famílies amb pocsrecursos. Escoltar en els mitjans de comunicació parlarde situacions d’emergència d’habitatge ja no sorprèn lamajoria de la societat. Gràcies a l’actuació i perseverançad’associacions a peu de carrer s’ha posat al cap del’agenda pública la defensa del dret a l’habitatge.

Molts llocs del món occidental, que fa anys no tenien lapercepció del problema, avui tenen un problema real queafecta no tan sols a persones amb pocs recursos, sinótambé a famílies i persones amb feina i de classe mitjana.Moltes comunitats autònomes de l’Estat espanyol imoltes ciutats europees cerquen solucions i promouennormatives per fer front a una situació que afectasignificativament a la gent.

El dret a l’habitatge va ser reconegut a la DeclaracióUniversal dels drets humans de 1948, a la Carta delsdrets fonamentals de la Unió Europea, l’article 47 de laConstitució espanyola i l’article 22 de l’Estatutd’autonomia de les Illes Balears.

Aquesta llei no és la solució immediata del problema,però pretén posar les eines per donar una resposta

integral i coherent de les polítiques públiques d’habitatgea les Illes Balears com a servei públic.

S’introdueixen paràmetres de qualitat, disseny ihabitabilitat, ajudes a la millora del parc edificat ennecessitats funcionals i energètiques.

La part fonamental són els mecanismes per atendre lapoblació amb més dificultat d’accés a l’habitatge i al seumanteniment.

Es defineixen les situacions d’especial vulnerabilitat quesón les que fan possible l’acció de demanda d’habitatge, il’obligació a posar en disposició un habitatge o un ajutper garantir el dret en aquestes situacions determinades.

S’estableixen per primera vegada en l'àmbit de llei elsserveis d’acompanyament en tots els processos quesuposen un risc de pèrdua de l’habitatge i a la vegada,per donar assessorament previ i proactiu per a la compra,finançament o lloguer. Una forma de posicionar els

2

serveis públics al costat de les persones front interessosmercantilistes.

Aquesta funció social ja està en marxa. L’oficina anti-desnonaments de l’Ajuntament de Palma impulsada pelGovern de la Gent el 2015 és l’exemple més significatiucom també la reobertura de les oficines de l’IBAVI a lesilles de Menorca, Eivissa i Formentera. La llei consolida lafunció de servei públic de l’habitatge i en aquest marc elsserveis d’acompanyament són bàsics, com també lacol·laboració entre IBAVI, consells insulars i ajuntamentsque són els que coneixen de primera mà les necessitatsde la ciutadania.

Per primera vegada s’obliga a elaborar un Pla públicd’habitatge a deu anys per a donar resposta habitacionala un mínim de 5.000 famílies i es posa èmfasi que lesajudes a la rehabilitació prioritzin les famílies amb menysrecursos i s’encaminin a evitar processos de degradació,gentrificació i elitització de barris.

En relació a la política de mobilització d’habitatgesdesocupats es plantegen mesures per a grans tenidors,entitats financeres i promotores immobiliàries amb mésde deu habitatges, amb la creació d’un registre obligatorii la cessió obligatòria per a lloguer social per un tempsdeterminat amb garanties de cobrament i retornsuficients als propietaris en el cas de dos anys demantenir buit l’habitatge. L’oficina de l’habitatge buit faràd’observatori impulsant mesures per a la sevamobilització, amb l’objectiu d’incrementar el parcd’habitatge en règim de lloguer.

També per primera vegada es reconeixen els instrumentslegals per fer front a l’anomenada pobresa energètica,garantint els subministraments bàsics d’aigua, gas i llumen casos insuficiència de recursos familiars. Es crea unfons d’atenció solidària i les bases dels protocolsd’actuació, coordinació i col·laboració entrel’Administració i les empreses subministradores per tald’assegurar els subministraments bàsics a les famílies.

Un capítol important de la llei és la d’establir el marcjurídic de l’habitatge protegit i garantir la seva funciósocial, amb règim de protecció permanent sensepossibilitat de desqualificació voluntària i amb l’objectiud’encaminar l’actuació pública cap al lloguer social.

La consideració d’altres fórmules de promoció del’habitatge és la regulació de la cessió en superfície per acooperatives d’habitatge. S’obre la porta a lacol·laboració de l’Administració amb entitats sense ànimde lucre amb una mateixa finalitat d’interès general.

Enfront dels precedents de recursos d’inconstitucionalitatdel govern estatal a altres lleis d’altres parlaments s’hafet un exercici d’ajustaments jurídics per a possibilitarque no sigui suspesa, sense renunciar a una llei valentafeta per donar resposta a necessitats bàsiques de lespersones.

Impulsada de baix cap a dalt per una demanda socialencapçalada per associacions de lluita contra els abusosen favor d’aquest dret, fa passes valentes a l’hora defomentar els instruments necessaris per a garantir el dreta l’habitatge en situacions d’especial vulnerabilitat,incrementar el lloguer social i assequible, la cooperacióamb cooperatives d’habitatge, establir un règimd’habitatge protegit amb vocació pública i establirmecanismes per a garantir els subministraments bàsicsen famílies en situació de l’anomenada pobresaenergètica.

Com moltes altres fites aconseguides i engrescadores, elsAcords pel Canvi impulsen la primera llei d’Habitatge deles Illes com una oportunitat, un repte i un deure socialcomplert.

1

ANDREU GRIMALT ROSSELLÓ

Pep Valero Gonzàlez

Fent xarxa i concertació avançamen el Tercer sector

Nascut l’agost de 1979, aquest sociòleg de 38 anys ja téuna ampla experiència de coneixements sobre lasocietat de les nostres illes. Va fer la carrera a laUniversitat de Granada. S’incorporà de seguida atreballar a la Fundació GADESO. Durant tretze anys haparticipat en infinitat d’estudis i enquestes que harealitzat la Fundació. També desenvolupà experiènciesde difusió comunicativa a la Fundació, com va ser ElPeriscopi, revista digital diària d’opinions polítiques isocials, amb uns col·laboradors voluntaris i estables, degran pluralitat ideològica. Col·labora de manera habituala diversos mitjans de comunicació.

A partir d’aquest any 2017, ha passat a ser el DirectorTècnic de la xarxa EAPN Illles Balears (Xarxa per a lainclusió social de les Illes Balears).

Què és EAPN ?

Són les inicials amb anglès de European AntipovertyNetwork, Xarxa europea contra la pobresa. Sorgeix l'any1990 i la seva principal finalitat és poder ser una entitatreconeguda a les institucions europees, de cara a poderser consultada abans de qualsevol proposta de tipussocial i contra la pobresa, que vulguin fer les institucionsde la Unió Europea. La Xarxa s’estructura a cada estatde la UE, i si aquest té un component més o menysdescentralitzat, també es creen xarxes en aquests ensterritorials. A l’Estat espanyol hi ha 17 estructures de laxarxa, una per cada comunitat autònoma, a més de lesde Ceuta i Melilla. La Xarxa no té un caràcter jeràrquic,malgrat que treballa en la recerca de la coordinació. Hiha una assemblea anual de les xarxes estatals, reunionscada dos mesos d’un Comitè Executiu ( on jo representoa la Xarxa de les Illes) i una Comissió Permanent.

I a les Illes qui forma part d’ EAPN?

Hi ha 16 entitats i una xarxa que s’anomena FEIAB(Federació per a la infància i l’adolescència de lesBalears). Creu Roja, Projecte Home, Deixalles, Càritas...entitats més grans o més petites, però totes ambl’objectiu compartit de lluitar contra la pobresa i lescauses estructurals que la generen. La nostra Xarxa coma tal té dues persones que s’hi dediquen

professionalment. El conjunt de totes les entitats ocupenentorn de 2.500 persones i mouen un volum aproximatde 50.000.000 d’euros anuals. Pretenem articular unaveu única de cara a negociar amb les administracionspúbliques de les Illes, sobre les polítiques de contingutsocial.

Com estau organitzats?

L’òrgan màxim de representació és l’Assemblea General.Hi ha un vot per cada entitat. L’assemblea elegeix unaJunta Directiva composta per vuit membres. L’actualPresidenta és Margalida Jordà de l’entitat NAÜM de SonRoca, que treballa amb infants amb dificultats i ambfamílies vulnerables. El vicepresident és Andreu Cloquell,de la Cooperativa Jovent de Son Gibert. La secretària ésLlúcia Carreres del Patronat Obrer i la tresorera CatalinaMateu de Càritas. Després hi ha 4 vocals més.

I EAPN a la vegada forma part de la Taula del TercerSector...

En efecte. La Taula del Tercer Sector està formada perEAPN com a representació de les entitats que lluiten pera la inclusió social; per les entitats que representen lesdemandes inclusives dels malalts mentals; per lesentitats que tracten els temes de la inclusió pel que faals discapacitats físics i mentals; per les entitatsrepresentatives del voluntariat social i per la xarxad’economia solidària REAS. És una vertadera Taula dexarxes. L’abast d’aquesta taula és la de considerar tansols a les entitats que treballen d’una manera o altra

2

amb polítiques estables d’inclusió social. Respectam ales entitats que fan funcions merament assistencials oconsiderades tradicionalment com a beneficència.

Els bancs d’aliments, refugis de nit... Ajuden a tapar elsforats més immediats de la supervivència. Ja és una grani necessària tasca. Però són funcions tan solsd’emergència social. Els nostres objectius pretenen sermés estratègics i d’acompanyament cap a la inclusiósocial general.

En què estau treballant actualment?

Com a fites més immediates de la Taula, hemaconseguit participar en la ponència sobre la Llei delTercer Sector a les Illes Balears, que sembla que seràaprovada tot d’una que s’iniciï el període de sessions delParlament. Hi ha un acord de tots els partits que formenla Cambra sobre el seu contingut, Per això esperam quees pugui aprovar al més aviat possible, i a ser possibleamb el tràmit de lectura única. La Llei tindrà un granvalor per al reconeixement social i públic de les nostresactivitats.

I l’altre projecte en el qual feis feina és sobre la Lleid’Acció Concertada...

Sí, aquesta és un altre dels projectes que veiemfonamental. Tant de bo que no fes falta l’existència detotes les nostres entitats per ajudar a atendre lesdiferents i múltiples necessitats socials. Tant de bo quetotes les administracions públiques poguessin cobrir perelles mateixes tots aquests serveis que oferim. Peròmentrestant, cal valorar el treball entusiasta que no faaltri i que és del tot necessari, de les nostresassociacions. Cal posar unes bases que permetinl’estabilitat i la planificació de la nostra feina. No estarpendents cada any de les discrecionalitats de lessubvencions. De patir constantment per les dificultats detresoreria, malgrat que hi hagi ingressos públicsassegurats. Per això plantejam la necessitat d ‘una Lleique permeti a les Administracions i a les entitats socialsestablir la possibilitat de concerts que reconeguin elsserveis que s’estan oferint, que es regulin de maneraclara i transparent i amb totes les garanties de controlper part de les administracions públiques, però quefacilitin a les entitats les possibilitats d’establir unaplanificació estructurada i segura de cara a complirmillor les seves finalitats socials.

Des dels teus coneixements professionals, com valoresl’actual situació pel que fa a l’exclusió social de la nostracomunitat?

Actualment hi ha una certa millora pel que fa a les xifresde persones en risc d’exclusió i de pobresa. Estamarribant a les xifres que hi havia abans de la crisi. Amb la

crisi hi havia a prop de 300.000 persones en riscd’exclusió social. Actualment estam entorn de les220.000. Aquestes xifres surten de l'indicador AROPE,que s’extreu de l’Enquesta de Condicions de Vida del'INE. Es valoren les rendes familiars que no arriben al60% de la renda mitjana del país, la baixa intensitat delstreballs en les llars ( percentatges de temporalitat itreballs parcials respecte al volum d’hores de treballanuals), i les carències materials severes en les llars ( esconsideren si hi ha 4 dels 9 ítems que demana l'INE, comp.e. si no poden fer vacances anuals, no poden pagardespeses extres, deutes de qualque rebut de lloguer oelectricitat...)

Tenim aquestes dades desglossades per Illes?

No. L’enquesta de l'INE es fa a l'àmbit de les comunitatsautònomes i les dades desagregades no sónrepresentatives en l'àmbit estadístic pel que fa a lesilles. És a dir, que el pes de Mallorca condicionaòbviament el resultat autonòmic. Hi ha diversos estudisaproximatius de caràcter privat, però oficialment no hiha altra dada pública que no sia l'INE per estudiar eltema de la pobresa a les nostres illes.

Amb tota aquesta informació que dónes, podríem dir quetenim una societat civil potent a les Illes?

No. Malgrat que hi ha una realitat de participació generalen un nivell o altre important, la realitat és que els quiestiren solen ser molt pocs i a vegades els mateixos adiferents bandes. No hi ha una renovació assegurada dequadres directius a les associacions. Ens manquen ganesde compromís i de continuïtat especialment en elsàmbits de direcció. Aquest compromís exigiria a lavegada més formació i més capacitatd'autoaprenentatge en les diferents estructuresdirectives i mitjanes de les organitzacions. Adquirir méshabilitats de comunicació social i d’iniciativa deprojectes. Cal cultivar la necessitat d’exigència social,però a partir de la cultura de la participació ciutadana. Éscert que hi ha hagut respostes socials i massives endeterminats moments puntuals. La protesta potaconseguir o no els seus objectius, però sense articular

3

la participació, s’acaba difuminant o desvirtuant. Ensqueda molt per avançar de cara a articular una societatcivil potent i organitzada a les nostres illes.

Com a sociòleg, quins perills més importants trobes quetenim com a societat a Mallorca?

L’actual model productiu. És una font permanent dedesigualtats i de malbaratament de recursos. Ésimportant que hi hagi consciència que cal un canvi demodel. Va més enllà d’un tema de solidaritat i dejustícia. Es fan coses però falta un rumb clar de cap a onse’n vol anar. I fer aquest rumb amb la participació de lagent. A vegades la mateixa Administració parla defomentar la participació, però després els caus queofereix no arriben ni de bon tros a les expectatives quees creen...

I quines oportunitats hauríem d’aprofitar?

Apostar clarament per la formació de la ciutadania.Aconseguir frenar l’abandonament escolar que ha estatpropiciat pel model de mà d’obra barata i poc qualificadaque fins ara necessitava la nostra economia. Aconseguirtreballs de qualitat i estables. I a la vegada encarar ambperspectiva els nous reptes que ens imposarà l’economiadel coneixement, la robotització, els nous serveisqualificats... A escala social, cal debatre amb urgènciagarantir els drets materials d'existència per a tots elsciutadans. Cal protegir els temps d’adaptació a les novesrealitats de la gent poc qualificada. No és ja possible queel mercat de treball pugui garantir un treball digne per atothom.

Creus possible garantir aquests drets subjectius de dretmaterial a l’existència per a la ciutadania?

El IV Pilar de la UE, el nomenat pilar social, parla de lanecessitat d’assegurar uns ingressos mínims vitals per ala ciutadania a la UE. Però la Comissió ho estableix solscom a recomanació. Cada Estat és lliure per fer-ho o no,segons estableixen els mateixos tractats europeus. A la

Carta Social Europea es parla que cap prestació socialhauria d’estar per sota del llindar de la pobresa. No séquina hauria de ser la forma concreta de fer-ho. Però elsdrets subjectius s’haurien de reconèixer també comd'obligat compliment. Una Renda Bàsica Universal iIncondicional també seria una bona proposta per acomplir amb aquest dret. També com a xarxa EAPN hem

recolzat, amb el Grup Renda Bàsica Illes Balears, lanecessitat que el Parlament de les Illes Balears recomanifer un estudi d’aquesta proposta de RBUI i el quesuposaria per a les nostres Illes.

Vols afegir qualque cosa més?

Tan sols dir que mantenim una interlocució permanentamb les diferents administracions illenques, Parlament,Consell Insular, Ajuntament de Palma..., per tal detreballar i desenvolupar els Pactes per a la Inclusiósignats ja fa uns anys. Lògicament, parlam amb tots elsgrups polítics per tal de definir i intentar aconseguir unasèrie d’objectius estratègics de manera consensuada i nosubjecta a les alternances del poder. En aquesta línia,establim cada any de manera conjunta unes prioritatsd’actuació i en fem un seguiment continuat en reunionscada dos mesos. Hem avançat força amb els actualspactes i esperam fer-ho amb la resta d'illes iajuntaments.

5.1 Nova estructuraorganitzativa integrada en la Confederació Sindical de CCOO de les Illes BalearsMaribel Millán

Secretària General de la Unió Insular de Mallorca

Uns dels acords aprovats pel conjunt del'Organització en l’11è Congrés de la C. S. deCCOO de les Illes Balears, celebrat l'abril 2017, vaser la posada en funcionament de la Unió Insularde CCOO de Mallorca, unificant, d'aquestamanera, les tres comarques Palma, Inca iManacor, hem sumat recursos i esforços i, al’hora, ens reforçam per arribar amb garanties atots els treballadors i les treballadores de l’illa.

La Unió Insular de CCOO Mallorca constituïda alPrimer Congrés celebrat el passat 15 dedesembre a Inca - municipi on ubicaràpròximament la seva seu oficial - aferma elprojecte del sindicat en la incidència i intervenciósociopolítica a Mallorca.

En el Primer Congrés fixàrem criteris i estratègiesd'acció que garanteixin el desenvolupament d'unaestreta connexió amb la societat política i lasocietat civil, que ens permetran influir en lespolítiques públiques insulars, i en la confluènciaamb el moviment associatiu i veïnal, contribuintd'aquesta manera a l'enfortiment de l'activitatsindical quotidiana de la nostra illa.

Possibilitarem enfortir mecanismes perincrementar el treball militant i la dedicació a lestasques sindicals de la nostra afiliació en lesdiferents estructures de l'organització, i fer frontd'una forma més persistent, no solament a lesdinàmiques laborals, sinó també institucionals enl'àmbit de tota Mallorca.

Entenem la política organitzativa del sindicat comuna part estratègica de l'acció sindical,cooperativa i complementària entre les diferentsestructures que integren la nostra organització, ique són l'element fonamental per ampliar lanostra base d’afiliació i de representació en lesempreses, així com element fonamental per aldesenvolupament organitzatiu.

Arabalears Nova executiva de la Unió Insular de CCOO deMallorca

Volem estar més presents en els centres detreball, al costat dels treballadors i treballadores,aquest en el nostre hàbitat natural, però lesnostres propostes també han d'estar en altresàmbits i contextos on es desenvolupa el debatsocial, als Ajuntaments de les ciutats i pobles del’illa i en la societat civil organitzada de la qual elsindicat forma part.

El principal objectiu del sindicat és l'atenció iproximitat a la nostra afiliació; major i millorparticipació en el desenvolupament dels acordscongressuals i, en la vida organitzativa delsindicat, també arribar a tots els treballadors itreballadores, allà on estiguin, sigui en l'empresao a la plaça del poble.

Volem ser el primer sindicat a Mallorca, el mésrepresentatiu, el que soluciona els problemes ales persones treballadores, hem d'estar al seucostat, aquesta en la nostra responsabilitat.

La classe treballadora necessita un sindicat fort,cohesionat i reivindicatiu, flexible i amb capacitatper adaptar-se als canvis que s'estan produint almón laboral i en la societat. Un sindicat preparatper donar respostes. Per combatre la pobresa,l'atur i la precarietat.

Aquesta és la voluntat i el compromís de laUnió Insular de CCOO de Mallorca

1

5.2 L'Escola Oberta Ciutadana(EOC)

Antoni Ramis Caldentey

Membre del Secretariat de les Fundacions i

Coordinador de l'Escola Oberta Ciutadana

Bon dia i bon any 2018

Comencem per escrutar els nostres orígens:

14-11-1921: Neix el PCE per escissió del PSOEexcessivament social-demòcrata en detriment desocialista.

1986: Es constitueix Esquerra Unida (EU) a la ques'integra el PCE.

1998: S'implanten a Mallorca Els Verds.

2010 (juny): A Mallorca Iniciativa d'Esquerres s'escindeixd'EUIB, i el mateix any conflueix amb Els Verds deMallorca, constituint Iniciativa-Verds a la que molt prests’hi ajunta, a les Illes Equo: IV-Equo.

Per altra banda:

1976 (febrer): Es funda el PSM.

2006: Es crea el Bloc (PSM, EU, Els Verds i EsquerraRepublicana).

24-10-2013: Es constitueix MÉS com a projecte políticunitari i no com a coalició. S'hi integren PSM-Entesa, IV-Equo i molts de partits municipals, i personesindependents.

2015 Gran èxit de MÉS a les eleccions municipals,insulars i autonòmiques de maig.

Respecte a les Fundacions:

1987: Fundació Emili Darder. Creada pel PSM ambl'objectiu de fomentar la cultura de Mallorca.

2010 setembre es crea la fundació Ateneu Pere Mascaró

Pràcticament des del naixement de l'Ateneu PereMascaró les dues fundacions han treballatcoordinadament amb moltes activitats conjuntes.

No obstant això, el dia 07-04-2016 el President del'Ateneu Pere Mascaró, Miquel Rosselló i el director de laFundació Emili Darder, Antoni Marimon formalitzenaquesta coordinació organitzativa i en les activitatssignant un protocol de col·laboració entre ambduesFundacions.

Seguint en aquesta línia de confluència organitzativa id'acció el passat dia 12 de juliol de 2017 es va presentara Can Alcover de Palma la nova entitat "Les FundacionsDarder-Mascaró" amb la seva nova imatge i la sevaconsolidació organitzativa, així com la memòria de lesactivitats del curs 2016-2017 i el pla de feina per al curs2017-18. Aquest acte va comptar amb l'assistència iparticipació del batle de Palma, Antoni Noguera, els doscoordinadors de MÉS per Mallorca, Bel Busquets i DavidAbril, amb els coordinadors de les Fundacions MiquelRosselló i Antoni Marimon, la Consellera de ServeisSocials Fina Santiago, la pràctica totalitat de membresdel Secretariat i del Consell de les Fundacions Darder-Mascaró, així com molts d'amics i amigues de lesFundacions.

https://drive.google.com/file/d/0B3Xv3o6X4zUAVXRGSUVFa0h4WWc/viewhttps://drive.google.com/file/d/1hxB5iMn2I08lDkIXsQfWI9nTtVzDs5Gq/viewhttp://fundacionsdardermascaro.cat/activitats/article/presentacio-de-fundacions-darder-mascarohttps://drive.google.com/file/d/1hxB5iMn2I08lDkIXsQfWI9nTtVzDs5Gq/view

2

Foto Acte juliol a Can Alcover

L'organigrama de les Fundacions està format pels dosCoordinadors, el Consell de les Fundacions, òrganexecutiu, constituït per una vintena de persones, i elSecretariat, òrgan organitzador, constituït per sispersones, entre les que els coordinadors de formació i decomunicació. Així com totes les persones que formenpart d'un o més grups de feina de l'estructuraorganitzativa organitzada per àrees i, al seu si, espai detreball. Sense entrar en el detall dels espais de treball lesàrees són sis:

1. Àrea d'anàlisi de la realitat i elaboració d’alternatives.

2. Àrea de debat i divulgació.

3. Àrea de formació.

4. Àrea de relacions sociopolítiques.

5. Àrea de comunicació

6. Àrea d’administració, organització i funcionament.

L'Escola Oberta Ciutadana

Pràcticament, des del naixement de qualsevol de lesdues fundacions, les seves activitats divulgades, endirecte o a través de llibres i documents, han estatactivitats formatives, es fessin des de l'àrea que esfessin. Precisament les persones que volem polítiques

per al bé de les persones individualment i en el seuconjunt (per a sobre dels interessos econòmics iparticulars, com prefereixen altres sensibilitatspolítiques, econòmiques i socials) sabem que ésfonamental la formació.

A partir de la constitució de les Fundacions Darder-Mascaró, organitzam l'àrea de formació com a grup depersones que treballa col·laborant amb els altres grupsen la coordinació de les activitats formatives, així comorganitzant-ne de pròpies, a través de l'Escola ObertaCiutadana. El grup organitzador es va formar a finals delcurs passat 2016-17 i el varen constituir Josep Valero,Lila Thomàs, Xisca Mir i jo mateix Antoni Ramis, que vaigser l'encarregat de coordinar el grup i les seves activitatsprogramades. Posteriorment hem gaudit de laincorporació al grup de Miquel Gallardo i sofert la baixatemporal, per assumptes personals, de Xisca Mir.

L'ideal seria que el grup organitzador de l'Escola o grupde Formació estàs constituït per entre cinc i setpersones. Mentre que el grup extens: professorat ipersones participants en els distints cursos i activitatsformatives, quant més nombrós i participatiu, millor.S’ha elaborat un programa de Formació que és el full deruta de l'Escola (recordem: àrea de Formació de lesFundacions Darder-Mascaró).

http://escolaobertaciutadana.blogspot.com.es/2017/10/escolaobertaciutadana.html

3

Foto Assistents a les jornades d’Inca Sobiranismes: Estratègies transformadores

L'objectiu de la formació és contribuir a la millorformació de quadres polítics, socials i de les persones dela nostra societat en els principis ecològics, solidaris,sobiranistes i democràtics vertaders (feminisme,pacifisme, transparència, participació, respecte...L'Escola ofereix a MÉS per Mallorca, a les entitats socialsque ho sol·licitin i la ciutadania en general projectesformatius en els valors indicats i per a millorar les sevespròpies capacitats personals, professionals i socials,sense les limitacions que suposa qualsevol formacióreglada que s'ha de sotmetre a les exigències del'Administració corresponent.

Igualment la formació procura els coneixements itècniques que facilitin tant el creixement individual isocial de les persones com la realització de les sevesactivitats laborals, professionals, polítiques, lúdiques,interpersonals,... amb la capacitat més gran, eficàcia irendibilitat social possibles. En conseqüència, totes lesaccions formatives de l’Escola es faran procurant lamàxima funcionalitat (que serveixin, que siguin útils),eficàcia (que permetin assolir els objectius proposats) iaccessibilitat.

Fins ara, en aquesta modalitat formativa, l'Escola ObertaCiutadana, el curs passat 2016-17, hem col·laborat ambl'edició i publicació de les presentacions a les Jornadessobre Soberanisme i hem organitzat el curs,conjuntament amb l’espai d’igualtat de MÉS, “Comaplicar polítiques públiques d’igualtat” en el que hiparticiparen com a ponents: Xisca Mir, Rosa Cursach,Apol·loni a Miralles, Jerònima Arbona i Rosa Mascaró.

En el present hem presentat el pla de formació per alpresent curs 2017-18 abans esmentat, hem participat ala Jornada oberta de Formació: "Sobiranismes:Estratègies transformadores" que va comptar, entre

d'altres, amb la participació de: Miquel Rosselló, Consellde les Fundacions Darder-Mascaró; Floren Aoiz, Presidentde la Fundació Iratzar d'Euskadi; Marga do Val, Membrede la Fundació Galiza Sempre; Roger Buch, Politòlegexpert en sobiranisme; Javier Garcia, Grupo de EstudiosDiaz del Moral del SAT andalús; Amadeu Mezquida,Fundació Nexe del Pais Valencià; Maria Corrales.Assessora de Catalunya en Comú i d’En Comú Podem; iJoan Colom, Consell de les Fundacions Darder-Mascaró.

Hem iniciat el curs “Utilització de les principals eines deGoogle” i hem realitzat el curs "Joventut: estratègies iproblemàtica", amb la participació, entre d'altres de JoanFerrà, director de l'Institut Balear de la Joventut; AlfredoGutiérrez, responsable de Joventut de CCOO; AssumptaMas, directora de l'Observatori de la Joventut de les IllesBalears; Catalina Gayà, periodista i professora de la UABespecialista en comunicació; Biel Payeras, politòleg; AlexSegura, historiador i coordinador dels debats; MartíMoreno d'Estudiants en Xarxa; Miquel Moreno de Jovesdel GOB, Marga Llull de Llevant a Grècia pels refugiatsd'Artà Solidari; Tona Pou de Comunicació de lesFundacions.

En aquest any que comença, 2018, seguirem amb laplanificació presentada. Les primeres activitats previstessón una Jornada sobre el tema "Joventut: present i futur.Necessitats, interessos i oferiments", que completi eldarrer curs exposat i les activitats formatives: "Comparlar en públic", "Palma neta, Palma guapa", "Mallorca ipobles, ahir, avui i demà". Esperam, necessitam, lacol·laboració de tots i totes vosaltres, lectors/es d'aquestarticle per a poder incidir en benefici formatiu de tota laciutadania del país. Per a qualsevol suggeriment, petició,oferta de col·laboració...us podeu dirigir a nosaltres através de l’adreça: escolaobertaciutadana@gmail.com

mailto:escolaobertaciutadana@gmail.com

1

5.3 El Laboratori Interdisciplinari sobreCanvi Climàtic de la UIB:

una resposta col·lectiva a un problemamultidimensional

Pau de Vílchez Moragues

Professor Ajudant de Dret Internacional Públic i Subdirector del LINCC.

L’any 2017 serà possiblement recordat per moltscom l’any què Donald Trump va decidirdemostrar, un cop més, les seves preocupantslimitacions per a presidir un dels països méspotents del planeta, anunciant que els EstatsUnits es retirarien de l’Acord de París sobre elCanvi Climàtic, assolit a la capital francesa ara fapoc més de dos anys. Per fortuna pel planeta iper a la resta de la humanitat, la situació avui endia no és igual que la de Copenhaguen l’any2009, quan la divisió entre països va portar alfracàs d’una conferència inicialment destinada aconcretar el compromís internacional que haviade substituir a l’Acord de Kyoto.

Avui, tant l’Índia com la Xina, països durant moltde temps refractaris a assumir cap tipus decompromís en la matèria, no només s’han enfilatal carro de la lluita contra el canvi climàtic sinóque n’han esdevingut estats capdavanters,sumant-se així a una Unió Europea que havialiderat en solitari aquesta lluita durant elsdarrers 30 anys. La necessitat peremptòria delluitar contra el canvi climàtic, evitant que latemperatura mitjana global augmenti més de2ºC (i l’avantatge comparatiu que tendranaquells que s’hi posin abans), és avui en dia unacertesa assumida oficialment per tots els païsosdel món tret de Síria i els Estats Units. I fins i toten aquest darrer cas, 15 Estats i gairebé 400municipis dels EUA s’han compromès a lluitaractivament contra el canvi climàtic en la línia del’Acord de París.

Trump pot afirmar que es retira d’aquest acord“per defensar els llocs de treball dels americans”però en realitat només està protegint elsinteressos, a curt termini, de les granspetrolieres dels EUA mentre enfonsa, a mitjà illarg termini a la resta de la societat nord-americana. Car el canvi climàtic no és només unaugment global de les temperatures sinósobretot els impactes que aquest augmenttendrà sobre la nostra salut, la nostra economia,

la nostra agricultura, el nostre medi ambient ifins i tot les nostres societats i sistemes políticstal com els coneixem.

Les expressions grandiloqüents no són, enaquest cas, exagerades: el canvi climàtic és undels principals problemes de la humanitat. “Peròn’hi ha d’altres!”, diran alguns: “la guerra, lafam, el terrorisme, les sequeres, les pandèmies,la pol·lució...”. Efectivament, els problemes iamenaces globals no manquen a la nostramalmesa i sovint inconscient humanitat. Peròtotes i cadascuna de les amenaces esmentadeses veuran agreujades, i molt, amb el canviclimàtic.

Exposant-ho de manera una mica sumària, unaugment de la temperatura mitjana globalimplica una reducció de l’aigua potabledisponible i un augment de les sequeres amb laconsegüent reducció de la producció agrícola,una major vulnerabilitat i probabilitat d’incendis,la destrucció d’hàbitats naturals, l’acidificació dela mar amb un impacte greu sobre labiodiversitat marina, l’augment en freqüència iintensitat de fenòmens atmosfèrics extrems,com ara tifons, tempestes o onades de calor,

2

l’aparició de malalties vingudes d’altres latituds,que disposaran d’un clima i uns vectorsfavorables a noves contrades, l’agreujament demalalties ja existents, especialmentrespiratòries, l’augment de la mortalitat derivatde tot plegat, la reducció de la productivitat acausa de l’augment de temperatures i demalalties, la necessitat de dedicar molts mésrecursos econòmics a adaptar-se als impactesdel canvi climàtic com ara, a més dels jamencionats, l’augment del nivell de la mar acausa del desgel dels pols, la qual cosaprovocarà una reducció dels recursos econòmicsdisponibles per afrontar altres necessitats,l’augment de les migracions cap a països ambcondicions climàtiques menys adverses, il’augment dels conflictes, interns iinternacionals, per al control dels recursosnaturals.

No, el canvi climàtic no és poca cosa. I no fer-hifront és també una decisió econòmica errònia.Molts economistes, des de l’Informe Stern del’any 2006, han advertit una i una altra vegadaque els costos necessaris per a mitigar el canviclimàtic són molt inferiors als derivats de lespèrdues ocasionades pel canvi climàtic o alscostos d’adaptació.

I és en aquest context que sorgeix el projecte decrear un laboratori interdisciplinari sobre canviclimàtic a la Universitat de les Illes Balears. Unainiciativa especialment pertinent per dos motius.Per una banda, perquè el canvi climàtic té uncaràcter multidimensional innegable, que afectades de la física, la química i la biologia, fins a lageografia, l’economia o el dret, entre moltesaltres disciplines. Així, tant per entendrel’escalfament global, les seves causes i les sevesconseqüències, com per identificar les respostesmés adients cal un enfocament multidisciplinari,que prengui en compte totes aquestesdimensions.

Per altra banda, les Illes Balears, en tant queterritori insular mediterrani, són especialmentvulnerables a aquest fenomen, per exemple pelque fa a l’augment del nivell de la mar, el seuimpacte sobre el nostre litoral o la degradació de

la biodiversitat marina, o pel que fa a unaugment de les temperatures i una variació delsrecursos hídrics en una terra ja de per sivulnerable pel que fa a la disponibilitat d’aiguadolça.

A la UIB ja existien diversos grups de recercaque treballaven sobre aquest tema, alguns desde fa més de 20 anys. Allò que mancava era unespai de trobada i intercanvi d’aquesta recercaentre tots aquests grups, que permetidesenvolupar visions més complexes i acuradesd’allò que està succeint, creant sinergiesd’investigació que permetin aprofundir en elconeixement científic sobre el canvi climàtic.

Per això neix el Laboratori Interdisciplinari sobreCanvi Climàtic (LINCC) de la UIB. Per això i permolt més. Car el coneixement científic no potquedar-se tancat entre els murs de la universitato entre les pàgines de les revistes científiques.La ciència, el coneixement d’allò que passa, perquè passa i quines respostes l’hi podem donar,ha d’arribar a la societat per tal que aquestapugui prendre les decisions que trobi mésadequades. I és aquesta la segona funció delLINCC, servir de punt focal del coneixementsobre el canvi climàtic a les Illes Balears, perquèaquest pugui arribar tant a les institucionspúbliques com a la societat civil o el sectorprivat.

L’escalfament global és un dels més gransdesafiaments que tenim com societat i comespècie. Per tal de poder encarar-ho ambconeixement, per tal d’encertar en les anàlisisdels riscos i identificar millor les prioritats, lasocietat balear necessita disposar de lainformació més acurada. El LINCC ha nascut perajudar-la a trobar-la.

NB: El LINCC està actualment compost perinvestigadores i investigadors de: Físicaatmosfèrica, Física marina, Enginyeria, Química,Biologia terrestre i marina, Geografia física ihumana, Economia aplicada, Filosofia,Pedagogia i Dret internacional públic.

Trobareu més informació sobre el LINCC a laseva plana web: lincc.uib.eu.

file:///home/lila/Dropbox/DOCUMENTS%20MIQUEL/DOCUMENTS%20MIQUEL/MIQUEL/%C3%80rea%20de%20comunicaci%C3%B3/L'Altra%20Mirada/L'Altra%20Mirada%2068/lincc.uib.eu

1

T. 1 2018 Any de transformació de Palma

Miquel Àngel Contreres.Coordinador de MÉS per PalmaL'any que just començam serà l'any més important del'actual legislatura i un dels més importants de la històriarecent de la nostra ciutat. A finals del 2017 el batle dePalma, Antoni Noguera, ja va anunciar algunes inversionsrellevants encaminades cap a consolidar el model deciutat que ara lidera. Així, gràcies en bona part alsacords de l'Ajuntament de Palma amb el Consell deMallorca i el Govern Balear, enguany s'invertiran a lacapital del país 33 milions d'euros provinents d'aquestesinstitucions. A aquesta gran inversió, s'ha de sumar laforta aposta que s'està fent per millorar la ciutat enl'àmbit de la neteja i la qualitat urbana, la cultura i elpatrimoni o en l'àmbit social. Per tant, en acabar l'any,podrem fer balanç i afirmar que hem donat una passamés cap a una ciutat més verda, sostenible, justa,moderna i creativa. I és per això que voldria dedicaraquest escrit a fer un breu repàs de les principalsactuacions a destacar.Pel que fa a l'àmbit social, s'invertiran 17 milions d'eurosen la construcció d'habitatge social gràcies a la cessió de5 solars per part de l'Ajuntament a l'IBAVI. Amb això,enguany començaran les obres de 140 habitatges nousdestinats al lloguer social a diversos barris de Palma. Amés, l'Ajuntament de Palma torna a treure les línies desubvencions per a la reforma d'habitatges en barrisvulnerables.

També cal destacar que el consistori recuperarà la gestiódirecta dels centres de dia (amb un pressupost de mésde 900.000 euros, entre els quals en tendrem algun denou com el de Son Ferriol o l'obertura del primer centrede dia per a joves) i es compraran nous habitatges perampliar el Servei d'Acollida Municipal per a víctimes deviolència de gènere.

Enguany també es farà una forta aposta per larecuperació i valorada del patrimoni de Palma gràcies als5 milions provinents del Pla Anual d'Impuls del TurismeSostenible i 5 milions i mig més de la Llei de Capitalitat.Amb aquestes quantitats, es començaran les obres derehabilitació de les Torres del Temple, amb un projecteredactat pels arquitectes Elías Torres i Martínez Lapeña ivalorat en 2,1 milions. Així, després d'anysd'abandonament, aquest edifici emblemàtic passarà aser part del museu d'història en xarxa de la ciutat. El mateix podem dir de la fàbrica de Can Ribes (LaSoledat) o de les Cases de Son Ametler (Es Vivero), quees convertiran en un nou centre d'arts escèniques i uncasal de barri respectivament, i que enguany tambéviuran les seves primeres fases de rehabilitació. A més,també s'iniciarà un projecte per acabar amb la

degradació d'un dels punts negres de la ciutat, l'antigapresó de Palma, que es convertirà en el futur Centred'Art i Creació Palma (CAC Palma).

Per part d'EMAYA s'invertirà un total de 76 milionsd'euros al llarg de tota la legislatura, parts dels quals jas'ha fet efectiva com la renovació total dels contenidorsde la ciutat, la implantació del sistema de recollidaselectiva mòbil al Centre Històric o la introducció de nouscamions i maquinària per a fer la recollida, neteja i unagestió més sostenible dels residus (20 milions d'euros deltotal). És un canvi radical de transformació urbana peraugmentar el reciclatge, la neteja dels barris i laconscienciació de la ciutadania amb més educacióambiental. De moment les dades d'augment dereciclatge i de col·laboració de la ciutadania ens donenmolt bons resultats de la feina feta fins ara. A més, s'invertiran 32 milions d'euros del cànon desanejament (provinents de la CAIB) en infraestructuresper evitar l'abocament d'aigües brutes a la mar, millorarles canalitzacions i el bombeig del sanejament.Finalment, cal tenir en compte que 23 milions d'euros delpressupost propi d'EMAYA s'invertiran en la renovació deles xarxes d'aigua als barris, en el millor aprofitamentd'aigua de les fonts, en l'adquisició de terrenys per a lanova depuradora (per la qual hi ha compromesos entre60 i 80 milions d'euros més de l'Estat), entre d'altres.

2

Com bé sabem, però, una de les propostes estrellad'aquesta legislatura i que veurà la llum al llarg delpresent any és el primer bosc urbà situat a l’anticcanòdrom de Palma. El mateix ocorrerà amb el projecteprevist per a completar el denominat camí perimetral delbosc de Bellver, valorat en 904.133,78 euros. També esrecuperarà un nou espai destinat a zona verda gràcies alprojecte presentat per l'Ajuntament de Llucmajor i avalatpel de Palma per a millorar el tram final del llit del torrentdels Jueus, límit dels termes municipals de tots dosmunicipis, valorat en dos milions, i que serà finançatíntegrament en el 2018. I enguany se seguirà amb larecuperació del Carnatge, projecte ja començat el 2017 ique acabarà de realçar l'únic espai no urbanitzat dellitoral del municipi. Cal dir també que, en paral·lel, s'estàtreballant amb l´Autoritat Portuària Balear perquè l'anyque ve s'intervingui el Passeig Marítim. El vianantguanyarà un carril bici per cada sentit i es convertirà enun eix cívic lineal, en un gran bulevard verd, recuperantla connexió de la ciutat amb la mar i fent-lo més amable.

Pel que fa a la mobilitat sostenible, es començarà amb larenovació de la flota de busos de l'EMT i s'incrementaràla xarxa de carrils bici per establir una millorconnectivitat entre els diferents barris i pobles de laciutat i el centre. En aquest sentit, totes aquestespropostes ajudaran a fer de Palma una ciutat més verda isostenible.

Per acabar, hem de remarcar que aquestes inversionstambé arribaran als barris i pobles del municipi: esreformaran les places de Sant Jordi i Son Sardina i tambéel passeig d'aquest, es millorarà la xarxa de casals debarri, s'invertirà en la rehabilitació de Son Hugo, en laconstrucció d'un camp municipal a Verge de Lluc i enl'enderrocament del Bloc VIII del Camp Redó.

En definitiva, segons les paraules d'Antoni Noguera enun dels seus recents articles: "l'any 2018 Palma viuràuna gran transformació urbana i social. Volem millorar laqualitat de vida de la ciutadania i que la gent sigui mésfeliç. El 2018, després de dur a terme la normalitzaciódels serveis municipals, ens donam l´oportunitat de ferun salt en aquest sentit: el nou model de ciutat dePalma. El que abans eren punts negres ara sónoportunitats per a la ciutadania. I tot d’acord amb unmateix objectiu: aconseguir una Palma estimada.Valorem el patrimoni i el paisatge urbà que guardaPalma. Visquem el període de transformació de la ciutat.Visquem Palma".

1

6.1 Un país sense memòria Adéu 2017

Joan Pau Jordà

Ara em ve al cap el llibre d'Eric Wolf Europa i els poblessense història (1982) on s'analitza, entre altres coses,per què certs esdeveniments, figures i personatgespassen als annals de la història col·lectiva i oficial d'unpoble i perquè d'altres no. És normal que aquestesidees em vinguin al cap, i és que aquest ha estat unany de commemoracions "secretes". Utilitz aquest mot-"secretes"- per què ben bé han passatdesapercebudes per quasi tothom... al marge d'algunadigna xerrada o algun article d'opinió; d'una exposiciódescontextualitzada i d'algun necessari acte políticorganitzar al marge de les institucions, la majoria delsillencs ha seguit amb la seva vida de forma anodina.Ai, si Mallorca fos un país normal!

Sempre hi ha coses per celebrar, clar. Per exemple, arafa 10 anys que entrà en vigor el nou Estatut, ques'inaugurà el Parc de sa Riera, que es constituíCompromís al País Valencià, que la capella de MiquelBarceló fou inaugurada a la Catedral de Palma o que esva arxivar el cas de l'accident del metro de València onmoriren 43 persones. També és quan el gaèlic passà aser oficial a Irlanda, quan Romania i Bulgària entrarendins la UE i quan Portugal va despenalitzarl'avortament. Hi ha centenars d'esdeveniments arecordar, i no podem tenir-ho tot present... si no enspassaríem el dia d'homenatge en homenatge!Centrant-nos només en els darrers 100 anys, algunsfets que en el passat 2017 es commemoraren foren laclonació de l'ovella Dolly o la mort del lingüista JoanCoromines, totes dues al 1997. L'atemptat d'Hipercor ide l'estrena de The Simpson el 1987. La legalització delPCE les primeres eleccions lliures des de la IIRepública, l'any 1977. També aquest any fou quans'entrenà l'obra dels joglars La Torna, es produïren elsatemptats d'Atocha i a ca nostra es signà el PacteAutonòmic. Anant més enllà, el 1967 es posà en marxala Llei de Seguretat Social i el 1957 a la Universitat deBarcelona es féu la primera Assemblea Lliured'Estudiants, reprimida per les autoritats franquistes.En 1947 es realitzà el "referèndum" sobre la Ley deSucesión en la Jefatura del Estado, que restaurava aEspanya la monarquia borbònica.

També l'any 2017 es va commemorar el 80 aniversari

del bombardeig de Guernika i la fundació de laFederació Anarquista Ibèrica (FAI), l'any 1927. Tambél'any passat va ser el centenari de la Revolució Russa ide l'Assemblea de Parlamentaris. Aquesta assembleafou el nom que va rebre un conjunt de diputats isenadors que s'ajuntaren en diverses ocasions enreunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubrede 1917. Els participants van aprovar un text queexigia diverses reformes estructurals de l'estat: unrègim autonòmic per a Catalunya, la convocatòriad'unes Corts Constituents per refundar l'Estat,l'aprovació d'un sistema autonòmic per Espanya, i laresolució dels problemes de l'exèrcit i l'economia... vossona?

En definitiva, hi ha una forta intencionalitat, com asocietat, per recordar uns fets i oblidar-ne d'altres. Aixíes delimita els límits de la memòria col·lectiva. Perexemple, no us pareix relativament "normal" -al paíson vivim- que no se'n recordi "amb bombo-i-plateret" laVaga General del 1917, que feu trontollar el Règim dela Restauració? En aquest context de desmemòria he volgut dedicarunes línies a tres homenots que han forjat el presentd'aquest país de tres formes molt diferents: EmiliDarder; Josep Melià; Nadal Batle.

Emili Darder, metge i higienista, catalanista,humanista, progressista, fou el darrer batle republicà.Fou afusellat pel feixisme en 1937. Segueix presentcom a referent. El millor d'aquesta terra segueix

2

enterrat a les cunetes de l'illa amb el plàcet del poder.No oblidem tampoc a les Roges del Molinarassassinades també, ara fa 80 anys. Una d'elles,Aurora Picornell, era coneguda com La Pasionaria deMallorca. A 18 anys ajudà a organitzar el Sindicat deSastreria.Josep Melià escrigué, ara fa cinquanta anys ElsMallorquins. Com diu l'amic Miquel Amengual "tot i quemolta gent coneix més la posterior revisió amb títol Lanació dels mallorquins. El llibre, l'equivalent illenc alNosaltres els valencians de Joan Fuster (1962), va sertot un revulsiu per al mallorquinisme, tant cultural compolític, tant d'esquerres com de dretes (malgrat Melià,conservador, acabés essent un home fort de la UCD), jaque per primera vegada després del tall que vasuposar la Guerra Civil es feia una revisió completa detota la història de Mallorca i les Illes Balears, servint debase per a l'inici d'un debat transversal sobre quinhavia de ser el futur del poble mallorquí." En aquestsentit, ara fa uns 20 anys que Damià Pons actualitzavael discurs melianista en una entrevista a la revistaDebat Nacional: "la nació primera i sentimental, l'illa; lanació política, Balears; la nació cultural, els PaïsosCatalans."

Finalment, ara fa 20 anys també que Nadal Batle vamorir. Va ser clau per construir la Universitat que avuiconeixem. Batle, doctor en matemàtiques, treballà a laUB, la UAB, a l'Institut Henr Poincaré i a les escolestècniques superiors de Sevilla i València. Retornat aMallorca, l'any 1982 accedí al rectorat de la Universitatde les illes Balears. Durant els anys en què Batle va serrector de la UIB (1982-1995) es van implantar novescarreres i es promogueren diversos serveis, com elCentre d'Informació i Documentació Acadèmica (CIDA)o la Xarxa Lluís Vives, que va apropar les universitatsdels Països Catalans. Sense militar a cap partit polític,es va declarar independentista unes quantes vegadesgenerant nombroses polèmiques en alguns sectors dela premsa, i durant anys va escriure articles setmanalsal Diari de Balears, des d'on va exercir una influèncianotable sobre el nacionalisme.

També fa cinquanta anys de què na Maria del MarBonet va apujar-se als escenaris. Tinguem-ho present!Recordem doncs. Sapiguem d'on venim. Bon 2018 –anypreelectoral-, de tot cor.

6.2 De l’Autonomia a la sobirania - 2

Miquel Rosselló

Del Consell de Fundacions Darder – Mascaró

Com veiem a l’article anterior a L’altra mirada-núm. 67- l’autonomia fou una esperança de futurper molts de ciutadans de les nostres Illes queveien com moltes de les seves reivindicacions esduien a bon port. Lamentablement passades unesprimeres dècades la generalització de la corrupcióamb la qual el PP i UM embruta les nostresinstitucions i les actituds cada cop méscentralistes de part de l’Estat van frustrantaquestes esperances i l'Autonomia per a molts deciutadans passa a ser d'una esperança a una einainsuficient.

Comencen a quedar paleses les debilitats de lanostra autonomia amb l’arribada d’unescompetències tan sensibles pels ciutadans comeducació i sanitat, pèssimament dotades, aixícom l'actitud bel·ligerant del Govern Centralcontra el primer Pacte de Progrés utilitzant totsels instruments de poder al seu abast perdificultar o impedir les reivindicacions o lespolítiques executades pel Govern Autònom coml'ecotaxa, el tren o les millores pels fixosdiscontinus per posar alguns exemples.

I l’arribada de la crisi confirma l’agressió del’Estat vers les comunitats autònomes i elsmunicipis, culpabilitzant-los del deute públic, queera responsabilitat fonamental seva i aplicantretallades a les polítiques de l’estat del benestarmolt sensibles a l’opinió pública i quecoincideixen en les competències que gestionenles autonomies.

La crisi és la coartada perfecta per aplicarmesures recentralitzadores que tenen com aobjectiu buidar encara més de competències a lescomunitats autònomes per via de lleis i decrets,en moltes ocasions entrant directament encontradicció amb els mateixos estatutsd’autonomia. Passem d’una etapa que moltesveus dins l’Estat espanyol propugnaven eixamplarles autonomies pel camí de l’ampliació de lesseves competències a la més absoluta defensa dela recentralització, una ofensiva recentralitzadora

per part del Govern espanyol sense precedents enels darrers quaranta anys.

Des d'aleshores les decisions del Govern de Rajoyque estan afectant negativament a les nostresIlles no fan més que incrementar-se. La darreraha estat la prohibició de dur a terme el tancamentd’Es Murterar que havia decidit el nostre Govern.Era la gota que fa vessar el tassó. No basten totsels entrebancs legals de l'Estat per desenvoluparles energies renovables, que ara calia manteniroberta contra la voluntat del Govern, una de lescentrals elèctriques més contaminants de la UnióEuropea.

Així com el fet que la mesa del Parlament estatal,controlada per PP i Ciudadanos, impedeixi que espugui debatre en el plenari l'aplicació de la tarifaplana pels vols entre Illes i d'aquestes amb lapenínsula, contemplada al REIB i la prohibició defer perforacions petrolíferes a les nostres costes.Tenint en compte que les dues són iniciativeslegislatives aprovades per unanimitat alParlament de les Illes.

El menyspreu cap al nostre Parlament és palès siveiem que totes les lleis aprovades tenen un avísd'inconstitucionalitat del Govern de Rajoy i tres jahan arribat al Tribunal Constitucional, la deComerç de l'època de Bauçà, la d’impacteambiental, que el tribunal ja ha dictaminatdeclarar quatre articles anti-constitucionals i la dela festa de toros.

Per no parlar de l'abusiu control que exerceix elMinisteri d'Hisenda a través del FLA condicionantpolíticament els préstecs, com per exemple acomplir una despesa important a les indústriesfarmacèutiques. I sobretot a través de la LleiMontoro que impedeix als Ajuntamentsdeterminades despeses que duen a l'absurd queels nostres Ajuntaments tenguin més de quatre-cents milions d'euros de superàvit que no podengastar ni en serveis socials, ni cultura, niesport...O que no puguin fer contractacions depersonal que són absolutament necessàries perfuncionar.

Si a això afegim que seguim patint unfinançament profundament injust, un capítold’inversions de l’Estat cada cop més minso, unREB que ni arriba ni se l’espera, un fort deutehistòric i una balança fiscal claramentdesfavorable en relació a la Unió Europea quedapalès que tenim un Estatut d’Autonomia que noens atorga les eines necessàries per aplicar lespolítiques que considerem útils pels ciutadans iciutadanes de Mallorca.

Sense un finançament just no podem aplicarpolítiques socials, educatives i sanitàriessatisfactòries pels nostres ciutadans. Sense lagestió de ports i aeropostal no es pot afrontarseriosament una millora del model turístic ieconòmic. Sense capacitat legislativa no podemimpulsar decididament un canvi de modelenergètic basat en les renovables o defensar elsnostres treballadors de la temporalitat,l’estacionalitat i la precarietat si a més nocontrolem la inspecció de treball.

Si volem una Mallorca més justa socialment i méssostenible hem de ser capaços d’aixecar una granmajoria social que surti al carrer a lluitar per unmillor finançament i a defensar i ampliar el nostreautogovern, com estan fent al País Valencià ialtres indrets de l’Estat. Avui en dia més justíciasocial i més defensa del nostre territori i mediambient suposa més sobirania.

1

6.3 Un home de Déu, properi atent

Marc Capó i Mestre

Seminarista

El bisbe Sebastià Taltavull i Anglada va néixer aCiutadella l’any 1948. Va créixer en un ambientque afavoria una vida cristiana i de pietat. Jad’infant va manifestar la seva intenció d’entrar alSeminari per arribar a ser capellà. Una vegadaordenat capellà el bisbe l’envia al Santuari de laMare de Déu del Toro on va començar la sevatasca com a prevere. La pastoral que dugué aterme va tenir molta relació amb el jovent. Deprofessor, a Consiliari Escolta i a dirigir grups derevisió de vida. Cal tenir en compte, també,l’etapa de Vicari General a Menorca i el seu pasper la Conferència Episcopal Espanyola treballantals camps de la catequesi i la pastoral. L’any 2009és nomenat pel papa emèrit Benet XVI, bisbeauxiliar de Barcelona. Després d’aquests vuitanys al Principat arriba a Mallorca, terra que jaconeix de la seva època de seminarista.

El primer que cal destacar és el fet que desprésde molts d’anys tornam a tenir un bisbe delnostre arxipèlag. És un detall prou significatiu pelfet que les darreres dècades han estat alcapdavant bisbes del País Valencià. I a quin fet espot deure? A què Mallorca eclesiàsticamentpertany a la Província Llevantina (ComunitatValenciana i les Illes). Ja amb el bisbe TeodorÚbeda, a final dels 80, hi hagué un intent deseparació i creació d’una pròpia provínciaeclesiàstica per a les Illes, Taltavull pareix queagafarà el relleu d’aquesta costosa empresa quequedà paralitzada amb la mort del bisbe Teodor.

La situació eclesial en la qual ens trobam éscomplicada en molts d’aspectes, no s’ha de negarni girar la mirada cap a un altre costat més òptimper evitar tocar amb els peus a terra. Lesparròquies de mica en mica s’han anat buidant, jaque no hi ha hagut continuïtat generacional, peròno és moment de fer una anàlisi per esbrinarquines han estat les causes d’aquest fet. Elsdarrers anys l’Església mallorquina ha patit molt, ise’n veu ressentida i dolguda. Sens dubte una deles tasques principals del Bisbe és i serà estimarmolt els seus feligresos i als seus capellans.

Com ja hem pogut observar, de Taltavull cridal’atenció el seu tarannà proper i acollidor. No

deixa indiferent l’atenció i la sensibilitat que técap als més necessitats de la nostra societat enqui en ells, és capaç d’actuar-hi amb amor perquèhi veu al mateix Jesús. Vol fer d’aquesta Esglésianostra, una Església que anunciï la Bona Novamitjançant l’autenticitat de vida dels cristiansamb els valors evangèlics. És un home de miresobertes, capaç de denunciar situacions injustesque succeeixen a altres parts del món o a lanostra mar Mediterrània:

Els mils de refugiats que havien d'arribar no hanarribat, i l'acollida generosa que des d'aquí unainfinitat de persones, famílies i institucions volienfer, ha resultat frustrada. S'ha evidenciat que elsresponsables dels Estats no se'n surten i lanecessitat d'acollida supera en molt la voluntat defer-la efectiva. Com queda la nostra consciència sia algú li negam l'ajuda imprescindible quenecessita? [...] El nombre creixent de desplaçatsho sabem obeeix a guerres, conflictes, genocidis,és el resultat de la tràgica situació dedesesperació dels qui fugen de la misèriaempitjorada per la degradació ambiental, dels quipateixen la falta de seguretat ciutadana id'oportunitats per a refer una vida desfeta per laviolència, la discriminació racial i la xenofòbia.1

1 Sermó de la Festa de l’Estendard 2017: http://agenciabaleria.com/mostrar_noticia.php?id=10607&&idioma=cat

2

No denuncia causes injustes per motiusideològics, l’etapa de les ideologies dins l’Esglésiaha anat quedant difosa, ho fa des delconvenciment que la persona té una dignitat queno pot ser arrabassada per ningú, per aquestmotiu Jesús convida a ser crítics amb allò quesepara l’home del seu benestar i a dir les cosespel seu nom.

El bisbe Sebastià és un pastor que estima allà onli toca ser. Preocupat per la cultura pròpia de lanostra illa, per la llengua, per la natura i lestradicions:

La construcció del nostre poble depèn denosaltres, ha de ser obra nostra. La identitat no esmanlleva, es rep i alhora es recrea, es treballaamb les pròpies mans, es viu a casa is’aconsegueix amb la mateixa suor, sobretotposant-hi el cor. D’aquí l’amor a la terra, a lallengua, a les arrels religioses i culturals, als dretsque com a poble ens són propis i originals.Menysprear-ho ens portaria a ser un poble senserostre o totalment desfigurat.2

En resum, l’Església ens ha enviat un bisbe queviu i actua d’acord amb allò que demanal’Evangeli a tots els cristians, que no és altra cosaque viure en conseqüència amb allò que creim.Des d’ara, l’acompanyam amb el nostre suport isobretot, amb la nostra pregària.

2 Sermó de la Festa de l’Estendard 2016: http://agenciabaleria.com/mostrar_noticia.php?id=9587&&idioma=cat

6.4 Els desafiaments del bisbeTaltavull

Sebastià Salom Mas

Rector de Porreres

Des del passat 25 de novembre tenim a Mallorcaun bisbe nascut a les Balears (a Ciutadella).D’ençà de la mort del bisbe Miralles (1947) lanostra diòcesi havia estat regida per bisbesvinguts de fora: quatre valencians (Hervàs,Úbeda, Murgui i Salinas), un basc (Enciso) i unandalús (Álvarez). Cap capel