Desenvolupament de la capacitat emprenedora · 2020. 7. 14. · amb una altra persona cal saber...

11

Desenvolupament de la capacitat emprenedora

Aula ActualAula Actual

La grandesa de l’industria catalana ve impulsada per milers d’emprenedors ja des

del segle XIX

El caràcter català és el de superar els obstacles des de l’esforç, la formació i l’empenta creativa.


Catalunya capdavantera en recerca i innovació

És també un del nostres trets diferencials


Catalunya lidera la capacitat exportadora (35% de tota Espanya)

Això afavoreix la seva capacitat de sortida de cris i, elimina la dependència excessiva del mercat espanyol i obre un futur propi de grans possibilita ts


Ara és el vostre moment per dissenyar un futur d’èxit professional des de l'esperit emprenedor, generador de riquesa i d’oportunitats de treball

per vosaltres i per altres.


Barcelona ha estat distingida com a ciutat europea de la innovació.

És també la ciutat que acull el “Mobile World Congress”


Catalunya és també l'Autonomia que agrupa més quantitat d’Universitats i que té més estudiants d’a ltres països.

Catalunya per tant, ha posat el talent i l'emprened oria com a motors per gestionar amb força el futur


LL’’esperit emprenedor ajuda a trobar esperit emprenedor ajuda a trobar millors solucions noves als problemes millors solucions noves als problemes

del dia a diadel dia a dia�� No No éés noms noméés per activitats professionals, s per activitats professionals,

que cal entrenar la capacitat emprenedora.que cal entrenar la capacitat emprenedora.

�� Es lEs l’’hora perquhora perquèè ja des dja des d’’ara, aprengueu a ara, aprengueu a enriquir la vostra rutina dienriquir la vostra rutina diàària amb idees i ria amb idees i activitats activitats noves, diferents...noves, diferents...

�� TambTambéé a resoldre ma resoldre méés creativament, petits s creativament, petits problemes que no us deixen ser feliproblemes que no us deixen ser feliçços . os .


Un bon objectiu d'Un bon objectiu d' èèxit: xit: entrenar el talent emprenedorentrenar el talent emprenedor

5 pr5 prààctiques per a desenvoluparctiques per a desenvolupar--lo:lo:

�� 11ªª: : convertir l'expericonvertir l'experi èència de jugar ncia de jugar i inventar i inventar jocs jocs imaginimagin ààriament,riament, amb un aprenentatge.amb un aprenentatge.

�� 2na.: 2na.: Desenvolupar lDesenvolupar l ’’empatiaempatia . . Per entendrePer entendre’’s bs bééamb una altra persona cal saber interpretar com estamb una altra persona cal saber interpretar com estàà, , com lcom l’’impacten les nostres opinions, les propostes de impacten les nostres opinions, les propostes de cooperacicooperacióó en el que sigui....en el que sigui....


�� 3er:3er: Saber identificar quines coses sabem fer Saber identificar quines coses sabem fer millor, en qumillor, en qu èè som molt bons i som molt bons i entrenarentrenar --ho ho molt per a ser els millors possibles en aquelles molt per a ser els millors possibles en aquelles coses.coses.

�� 4rt: 4rt: ExperimentaciExperimentaci óó . . La millor manera dLa millor manera d’’aprendre aprendre es provant, buscant solucions a base de ser es provant, buscant solucions a base de ser atrevits i imaginar coses interessants que podem atrevits i imaginar coses interessants que podem fer (per a passarfer (per a passar--ho bho béé o per aprendre millor)o per aprendre millor)

�� 5e5e: : ReflexiReflexi óó, an, anààlisi, lisi, una vegada he pensat una vegada he pensat solucions possibles a una situacisolucions possibles a una situacióó o a una cosa o a una cosa que ens preocupa, analitzar que ens preocupa, analitzar quina quina éés la millor.s la millor.


1ra. Pràctica: Entrenament emprenedor en equip

Experimentem una fase de creació del producte: el disseny

Comenceu dissenyant una samarreta d’estiu per joves.

Podria ser un producte real per a vendre-la i pagar-vos un viatge de celebració de final de la ESO anant tots junts a Mallorca.


Possibles estratègies de desenvolupament del projecte :

1er.: Heu de documentar-vos sobre què agrada a la gent jove.

2on.: Heu de pensar si voleu que tingui alguna relació amb el motiu que us porta a fer-la .

3er. Heu de distribuir-vos la feina en funció de les aptituds de cadascú .

4t.: Heu de definir la manera de promocionar-la, dona r-la a conèixer.. Inclou el preu i l’argumentari. (joc de simulació)

5e.: Entrenar, amb simulacions, com convèncer al cli ent.

6e.: Desprès de la 1ª experiència, s’ha d'avaluar si l 'estratègia seguida ha estat correcta.


Alguns emprenedors jovesAlguns emprenedors joves�� Una noia de Matadepera, de 24 anys, Una noia de Matadepera, de 24 anys, va crear fa un va crear fa un

any una xarxa de vendes dany una xarxa de vendes d ’’un model especial de un model especial de sabata, bsabata, b ààsicament per a gent jovesicament per a gent jove

�� Germans Xavi i Ignasi MuGermans Xavi i Ignasi Mu ññozoz: 22 anys. Terrassa. : 22 anys. Terrassa. Inici: sector immoviliari Inici: sector immoviliari

Nick D'Aloisio, adolescent de 17 anys, crea la aplicació per a mòbils “Summly” i la ven a Yahoo per 23 milions d’ €.

Als 12 anys va començar a crear “apps” (serveis que permeten descarregar aplicacions als mòbils )


Un altre tipus dUn altre tipus d ’’emprenedor: emprenedor: Manuel Sort, director de la DelegaciManuel Sort, director de la Delegaci óó de Barcelona de Barcelona de de

King.com (videojocs).King.com (videojocs).

En vuit mesos: En vuit mesos: de 2 empleats a 70.de 2 empleats a 70.

Desembre:Desembre: PrevisiPrevisi óóde 200 treballadors:de 200 treballadors:Dissenyadors, Informàtics,

dibuixants, Juristes.

Preveuen milions de nous usuaris:Preveuen milions de nous usuaris:Barcelona, futura capital dels videojocs


1515

L'anglès és un factor cada vegada més exigit en l'àmbit professional

Actualment en un de cada tres ofertes de feina bàsica es demana el domini de l'anglès.

En el 60 % dels llocs de treball més qualificats s’exigeix dominar l'anglès...

En els propers anys aquesta percentatges s’incrementaran en tots els nivells.


Voleu saber si podeu Voleu saber si podeu ser emprenedors?ser emprenedors?

Farem uns quants Farem uns quants exercicis de provaexercicis de prova


1717

Fase “d’escalfament”

Entrenament senzill del talent creatiu.


1818

Una opciUna opci óó possible:possible:


Una altra opció possible:


2020

Torna a provar, ara més complicat. Complementa aquestes formes i elements gràfics en objectes concrets i pensa a l’hora idees de possibles negocis


2121

Opció possible:


85 escoles es van reunir fa poc a 85 escoles es van reunir fa poc a Catalunya per aprofundir en la capacitat Catalunya per aprofundir en la capacitat emprenedora ja des de lemprenedora ja des de l ’’ensenyament ensenyament

primariprimari

Les conclusions foren que ser emprenedor Les conclusions foren que ser emprenedor ajuda a triomfar en la vida mes enllajuda a triomfar en la vida mes enllàà del del treballtreball


Un bon objectiu d'Un bon objectiu d' èèxit xit éés: s: Entrenar el talent emprenedorEntrenar el talent emprenedor

6 pr6 prààctiques per a desenvoluparctiques per a desenvolupar--lo:lo:

�� 11ªª: : convertir l'expericonvertir l'experi èència de jugar ncia de jugar i inventar i inventar jocs imaginjocs imaginààriament amb un aprenentatge.riament amb un aprenentatge.

�� 22ºº: : Desenvolupar lDesenvolupar l ’’empatiaempatia . Per entendre. Per entendre’’s bs bééamb una altra persona, cal saber interpretar amb una altra persona, cal saber interpretar com estcom estàà, com l, com l’’impacten les nostres propostes impacten les nostres propostes de cooperacide cooperacióó en el que sigui....en el que sigui....


3er3er. . Saber trobar maneres diverses per a ser el Saber trobar maneres diverses per a ser el millor possible.millor possible.

Això exigeix:

�� A) A) ConCon èèixer allò en que ets bo, allò que saps ixer allò en que ets bo, allò que saps fer millor, les teves aptituds mfer millor, les teves aptituds m éés importants.s importants.

�� B) B) dedicardedicar --hi temps a desenvoluparhi temps a desenvolupar --ho al ho al mmààxim, voler ser un xim, voler ser un ““ 1010”” si pot ser.si pot ser.


�� 4rt. 4rt. ExperimentaciExperimentaci óó . . La millor manera La millor manera dd’’aprendre aprendre éés provant, buscant solucions a s provant, buscant solucions a base de ser atrevit i imaginar coses base de ser atrevit i imaginar coses interessants que podem fer (per a passarinteressants que podem fer (per a passar--ho ho bbéé o per aprendre millor)o per aprendre millor)

�� 5e5e: : ReflexiReflexi óó, an, anààlisi, lisi, una vegada he pensat una vegada he pensat solucions possibles a una situacisolucions possibles a una situacióó analitzar analitzar quina quina éés la millor.s la millor.

�� 6e: 6e: ConCon èèixer les aplicacions i nous ixer les aplicacions i nous dispositius de la tecnologia digitaldispositius de la tecnologia digitalnecessaris per la comunicacinecessaris per la comunicacióó i la gestii la gestióóeficaeficaçç de les idees i els projectes personalsde les idees i els projectes personals


Hi ha dos tipus d’emprenedors

Nivell 1- El que converteix una idea nova en un projecte que genera beneficis i en el que un pot guanyar-s’hi la vida.

Nivell 2- Emprenedor intern:L’empleat que consolida el seu treball, millora el seu nivell professional i el seu sou, si és capaç de col·laborar amb les seves opinions i propostes, a que l’empresa en la que treballa guanyi força i estabilitat.


2727

Que vol dir ser emprenedor?

Se'n neix o en podem aprendre?


Vol dir

tenir empenta, saber resoldre les situacions i problemes personals,

prendre la iniciativa en el disseny del que un vol ser,

crear-se oportunitats interessants



1.-Observant coses que es fan malament i intentant esbrinar com es poden millorar.

2.- Identificant necessitats o desitjos i pensar que es pot fer per satisfer-los.

3.-Sent atrevit i creatiu. Veure com es desenvolupa una activitat i pensar como fer-la millor (més fàcil o amb menys temps). Atrevir-se sense por a fracàs. Dels fracassos s'aprèn.

4. - Convertir les equivocacions i els errors en una oportunitat per aprendre i afinar més.

Maneres de ferManeres de fer--se emprenedor se emprenedor (Tots tenim centenars d’idees que es perden):

3030

5.5.--Desenvolupar experiDesenvolupar experi èències que ajudin a ncies que ajudin a sentirsentir --se se CAPACAPA ÇÇ de triomfar i de crear cosesde triomfar i de crear coses

Fes una llista dFes una llista d ’è’èxits o bons resultats que has xits o bons resultats que has aconseguit. aconseguit.

Analitza amb quines capacitats ho has fet possible.Analitza amb quines capacitats ho has fet possible.

Observa tambObserva tamb éé quines qualitats et reconeixen els quines qualitats et reconeixen els altres.altres.

Intensifica les capacitats i qualitats que tIntensifica les capacitats i qualitats que t ’’ajuden a ser ajuden a ser cada dia mcada dia m éés capas capa çç. .

Pensa tambPensa tamb éé en allò que en allò que no no has aconseguit i el has aconseguit i el perquperqu èè. . Creus que ara ho aconseguiries?.Creus que ara ho aconseguiries?.


6.- Pensant maneres de fer realitat els desitjos (exemple senzill: estem avorrits o no tenim joguines a prop i ens inventem una manera de passar-ho bé).

7.-Experimenta (jocs, jocs online, joguines, objectes diversos ), prova, corregeix i torna-ho a provar. Desmitifica equivocar-te, si analitzés perquè ha pas sat, pots trobar l’autèntica solució . Busca coses que puguis millorar , afegint-hi alguna qualitat nova.

8.- Davant d’un problema que cal resoldre, busca solucions diverses i selecciona la més viable o la més interessant . (brainstorming)


1a. Pràctica: Anem a crear una botiga de joguinesImagina que la teva mare treballa en una botiga de joguines que està perdent vendes. L’amo veu quehaurà de tancar.

Però proposa a la teva mare si entrar en el negoci perquèveu que ella és emprenedora.

La teva mare creu que han disminuït els clients per què es ven malament, perquè els empleats són ja gent gran i no estan al dia dels joguets de moda ni saben engresca r als nens i pares per promoure la venda.

Et proposa que tu que estàs en el món del joc i de les joguines l’ajudis a proposar un projecte que permet i un rellançament de la botiga. Com plantejaríeu el projecte?


Coses que hem d’analitzar per crear la botiga

1. Allà on la volem ubicar hi ha població infantil? És u n carrer de trànsit?

2. Cal conèixer bé els joguets que compren més els nens.

3. Hem de disposar de diners per invertir-hi.4. Ens hem d’entrenar en saber vendre (argum.)

5. Hem de convertir tot l’espai de la botiga en un aparador atractiu. Inclou algun estímul que inviti als transeünts a mirar als joguets exposats.

6. Hem de valorar si la botiga pot ser o no rentable.


Heu creat una empresa especialitzada en reduir despes es familiars.Comenceu a aprendre’n, intentant trobar totes les poss ibilitats de

reduir les despeses mensuals d’una família com la vo stra.

1.1. Definiu els diferents factors de consum.Definiu els diferents factors de consum.

2.2. Valoreu en Valoreu en quinsquins dd’’ells podeu reduir les despeses ells podeu reduir les despeses i i comcom ferfer --ho.ho.

3.3. Dissenyeu una plantilla de control de la reducciDissenyeu una plantilla de control de la reducci óó

2a. Pràctica: Reducció de despeses domèstiques


Informe recent dInforme recent d’’ESADE dESADE d’’un un estudi sobre lestudi sobre l’’economia familiareconomia familiar

�� NomNoméés un 15 % de fams un 15 % de famíílies coneixen blies coneixen béé les despeses de les despeses de casa. I casa. I una una dede cada 10 la controla.cada 10 la controla.

�� AnAnààlisi comparatiu sobre la gestilisi comparatiu sobre la gestióó del pressupost del pressupost familiar:familiar:

GestiGesti óó rigorosa Gestirigorosa Gesti óó superficial.superficial.

Canada........................................... 25 % Canada........................................... 25 % .....................73 %.....................73 %Regne Unit .................................... 20 % .Regne Unit .................................... 20 % .....................60 % ....................60 % EE.UU. ............................................18 %EE.UU. ............................................18 % .....................60 %......................60 %.BBèèlgica ...........................................18 % .........lgica ...........................................18 % .....................40 %.............40 %.Espanya .........................................10 % Espanya .........................................10 % .....................15 %.....................15 %


Creació d’un negoci

La teva mare treballa en la botiga de joguines del barri. Han perdut vendes i el propietari li demana que l’ajudi a pensar maneres de enfocar la botiga per fer-la rentable.

Et demana a tu si la pots ajudar a pensar coses que puguin fer més atractiva la botiga i que capti el interès dels nens i pares que volen comprar joguines.


Emprenedoria cooperativaEmprenedoria cooperativaLa crisi ha propiciat el naixement La crisi ha propiciat el naixement dd’’iniciatives que afavoreixen liniciatives que afavoreixen l’’estalvi de estalvi de costos en activitats que determinades costos en activitats que determinades persones necessiten fer.persones necessiten fer.

Per exemple, hi ha una iniciativa, Per exemple, hi ha una iniciativa, promocionada per una web, que coordina promocionada per una web, que coordina l' utilitzacil' utilitzacióó de vehicles per a de vehicles per a despladesplaççaments, especialment els de llarg aments, especialment els de llarg recorregut. recorregut.

Es pot complementar llogant el vehicle petit Es pot complementar llogant el vehicle petit per desplaper despla ççaments curts. aments curts.


Autodiagnosi de la capacitat emprenedora

Desprès d’haver experimentat els casos pràctics abans proposats, constata el teu perfil d’emprenedor. Puntuat de 0 a 10.

� T’ha agradat participar en aquestes pràctiques?

� Has constatat si has fet aportació d’opinions i d’idees per enriquir el projecte?

� Ets curiós i observador, t’agrada saber el per quèles coses són com són?

� Quan t’equivoques, saps analitzar les causes per a tenir més encert en una propera ocasió?


� 5. Has pogut apreciar el grau de creativitat que ja has desenvolupat?

� 6. Creus que entrenant-lo més, el podries millorar?

� 7. Tens experiència de saber resoldre problemes de manera positiva quant t’has d’enfrontar?

� 8. Te agradaria muntar un negoci, quan hagis acabat els estudis?

� 9. Creus que podries tenir èxit si disposessis dels diners suficients para iniciar-lo amb força?

� 10. Et consideres una persona que sap argumentar i convèncer als amics o als pares quan vols aconseguir una cosa?


Factors per a construir el Pla de viabilitat d’un negoci

1. Definició de l’empresa que volem crear: Concreció dels productes/serveis que tenim intenció de desenvolupar.

2. Anàlisi de mercat: Hi ha suficients persones (clients) que vulguin comprar el producte o servei que volem crear?.

3. Anàlisi dels competidors: Valoració de l’èxit dels competidors. Intentar saber si han perdut o incrementat clients, si algun competidor ha tancat i si n’hi ha algun de recent creació.

4. Qualitat dels seus productes: Valorar els seus punts forts i febles des de l’opinió d’una mostra de clients i en relacióals que nosaltres volem tenir.

5. Atributs diferencials: Incorporar al nostre producte/servei, alguna qualitat diferencial que estimuli la captació de clients.


7. Estudi de viabilitat econòmica: Analitzar el pressupost econòmic que necessitarem per fer possible el nostre negoci. Es convenient fer una previsió, al menys d’un any:

• Cost de fabricació o estructura del servei• Costos d'instal·lacions i maquinària si cal• Costos de personal• Costos promocionals i de comunicació• Altres• Pla de contingències (imprevistos)

8. Pla de promoció i comunicació: Tipus de missatges per donar a conèixer el nostre projecte, recursos per fer-los arribar a la màxima quantitat de potencials clients possibles (publicitat directa, Internet, pàgina web).


9. Definició dels objectius de venda i creaciód’un argumentari. Entrenament dels empleats.

10. Definició del model organitzatiu i de gestió.

11. Perfil dels empleats: Definir el tipus d’empleat que necessitarem: qualitats, coneixements, experiència, retribució econòmica ...


Emprenedoria aplicada a la vida real.

Com disminuir la despesa domèstica


Aportacions dels alumnes de 4º d’ESO

� IES Ferrer i Guardia, Sant Joan Despí

� IE Gran Capitá, Sant Joan Despí

� CE Isoveri (PQPI), Esplugues de Llobregat

� IES Josep Lluis Sert, Castelldefels

� IES Severo Ochoa, Esplugues de Llobregat


Quadre d’anotació de despeses setmanal

setmanes

Menjar AIGUA TV i telèfon

Consum elèctric i

gas

Desplaçaments

Útils de neteja

Despesa escolar ALTRES

1

2

3

4

5

totals


29 iniciatives per a disminuir la despesa familiar:

� A l’inici del mes, planificar les despeses que es preveuen.

� Desplaçar si es possible, alguna despesa no urgent per a adquirir-lo en èpoques de rebaixes/ofertes.

� Ver allò que podem comprar al “mercadillo”, generalment el cost és més baix.

� Fer un seguiment de les despeses que es realitzen

� Comprar marques blanques.

� Aprofitar les èpoques de rebaixes per a aprovisionar-nos de coses que es necessiten.


� Utilitzar bombetes de baix consum.

� Utilitzar sempre que sigui possible el transport pú blic.

� Quan això no sigui possible, intentar compartir veh icle amb algun company per anar a la feina.

� Quan hagi canvi de curs, vendre els libres de text a nens que es matriculin en el curs que has conclòs.

� Sempre que sigui possible, si no es pot anar a menj ar a casa, utilitzar la carmanyola amb el menjar que t’h agis preparat.

� Per les nits desendollar el Router. És bo pel desca ns i evita el consum innecessari d'energia. No deixar to ta la nit el telèfon carregant-se.

� Desendollar l’ordinador quan no s’està utilitzant.


� Racionalitzar l'ús de l’aire condicionat. A vegades , posant alguna peça més de roba, podem retardar la seva encesa.

� Apagar les llums al sortir de la dependència en la que estiguem.

� Aprofitar l’aigua que es perd al obrir l’aixeta per a disposar de la calenta. Posar un cubell per a guardar-la i utilitzar-la per al WC, per a regar le s plantes…

� Posar un maó o una ampolla d’aigua de 1 ½ L dins de la cisterna del WC, si no té les dues opcions de buidatge.

� Posar reguladors de pressió per a dosificar millor l’aigua que surt de l’aixeta.

� Utilitzar el rentavaixelles quan està ple.Aula ActualAula Actual

� Utilitzar sempre que podem el whatshapp o l’enviame nt de missatges o correus electrònics en comptes de realitzar trucades telefòniques.

� En les trucades telefòniques, racionalitzar el temp s de la trucada, si el telèfon no està inclòs en contracte d e gratuïtat.

� Comprar productes de neteja domèstica i d’altres, e n cadenes de baix preu.

� Comprar roba per Internet, hi ha moltes ofertes a m olt bon preu.

� Si el treball o alguna circumstància familiar no ho exigeix, comprar mòbils econòmics i, en tot cas, ca nviar-los per necessitat, no per moda.

� Etc.Aula ActualAula Actual

La realitat digital crearà un nou model d'empresa i de maneres de competir:

Les noves tecnologies revolucionaran les empreses.

Hi haurà sectors en declivi i d’altres que emergiran amb més força.

Es crearan feines noves que exigiran nous coneixements i habilitats.

Les empreses espanyoles porten retràs en l'ús de recursos tecnològics. Això redueix la seva capacitat competitiva.

Revolució dintre de les empreses per no perdre clients.

Els treballadors poc preparats, poques possibilitats de feina .


Laurence Prousac diu:“Cada vegada més, el valor de les persones es basarà en el que saben(coneixements i experiències), en com apliquen el que saben (experimentació) i en la capacitat de aprendre coses noves”.

Serà necessari entrenar la capacitat d’adaptació constant als canvis i a noves exigències per mantenir el treball (Aprendre a auto aprendre i a desaprendre)

Factors bàsics: adaptabilitat i polivalència


Els experts en prediccions econòmiques: Els experts en prediccions econòmiques:

““ DD’’aquaqu íí a 20 anys, el 50 % de les empreses a 20 anys, el 50 % de les empreses que hi haurque hi haur àà, encara no existeixen i les , encara no existeixen i les altres seran diferents de com saltres seran diferents de com s óón n actualmentactualment ”” ..

Es crearan feines noves que exigiran nous coneixements i habilitats


Què podeu fer ara?:

Aprendre !!És la millor inversió pel vostre futur.

Factors claus:

- Domini del llenguatge- Raonament matemàtic - Domini d’idiomes- Saber-ne comunicar i relacionar-se bé- Desenvolupar molt el talent creatiu i la

capacitat emprenedora


5454

Desenvolupament de la capacitat emprenedora


Desenvolupament de la capacitat emprenedora · 2020. 7. 14. · amb una altra persona cal saber...

Documents

Transcript of Desenvolupament de la capacitat emprenedora · 2020. 7. 14. · amb una altra persona cal saber...