Josefina Carrera-Sabaté (Universitat de Barcelona)

Descripció acústica de vocals mitjanes posteriors del català i castellà en parla espontània1

1. Introducció

El mètode experimental s’ha desenvolupat considerablement al llarg del segle XX i ha facilitat l’estudi acústic de diferents sistemes fònics de llengües diverses. Aquests estudis han permès postular consideracions generals com ara el fet que les vocals se solen caracteritzar a partir de les mesures obtingudes dels formants F0, F1, F2 i F3 (cf. Ladefoged 2003). A banda d’aquest aspecte, tenint en compte aspectes estilístics i diferències en les situacions comunicatives dels actes de parla, s’ha considerat que la parla no només es concep com a lligada al senyal sonor, sinó com el producte de la interacció entre el senyal i la situació comunicativa. Per això, els parlants adapten les seves emissions a la situació comunicativa en què es troben i és precisament aquest aspecte el que es troba a la base de la Teoria de la variabilitat adaptativa o Teoria de la hiperarticulació i hipoarticulació, desenvolupada per Lindblom (1990).

El vocalisme català i espanyol també ha estat estudiat experimentalment, sobretot en situacions de parla molt formal. La caracterització acústica de les vocals tòniques /O/ i /’o/ del català i /’o/ del castellà en parla de laboratori és la següent: per a /’O/ del català, un F1 entre 600 i 650 Hz i un F2 entre 800 i 1150 Hz; per a /’o/ del català, un F1 entre 400 i 450 Hz i un F2 entre 700 i 1100 Hz (cf. Recasens 1986 i [1991]1996); per a /’o/ del castellà, un F1 entre 3939 i 656 Hz i un F2 entre 793 i 1313 Hz (cf. Martínez Celdrán / Fernández 2007). Al gràfic 1 presento la dispersió i la localització de les vocals mitjanes anteriors del català i castellà en parla de laboratori. S’hi observa uns valors d’/’o/ del català i del castellà força acostats.

1 Aquest treball s’ha beneficiat de l’ajut a projectes d’investigació referència n. FFI2010-22181-C03-02 del MICINN i el FEDER.

Josefina Carrera-Sabaté 542

Gràfic 1. Vocalisme del català i castellà en parla de laboratori segons Recasens (1986 i [1991]1996) i Martínez Celdrán / Fernández (2007)

A banda d’estudis acústics i articulatoris sobre el vocalisme català o espanyol, hi ha altres treballs en què es compara l’estructura acústica dels sistemes vocàlics d’aquestes llengües per part de catalanoparlants que parlen català i castellà i s’hi observa, per exemple, una distribució similar de les vocals mitjanes tancades.

Els sistemes vocàlics de l’espanyol i del català també s’han estudiat acústicament i contrastivament tenint en compte dos estils de parla diferenciats:

1) un estil molt formal (parla de laboratori), mitjançant llistes de paraules; 2) parla espontània, mitjançant entrevistes semidirigides (cf. Blecua / Poch / Harmegnies

1993; Harmegnies / Poch 1992; Poch / Harmegnies 1995). En aquestes llengües s’ha observat que els formants de les vocals produïdes en parla

espontània són més centralitzats i més variables que en parla de laboratori.

2. Objectiu del treball

El treball que proposo pretén: 1) descriure l’estructura acústica de les vocals tòniques /’O/ i /’o/ del català central a partir de l’anàlisi espectrogràfica de les vocals mitjanes recollides en entrevistes emeses a Catalunya Ràdio i 2) comparar l’estructura acústica de les vocals tòniques /’O/ i /’o/ del català central amb la de la vocal tònica /’o/ de parlants d’espanyol septentrional entrevistats a la Cadena Ser.

3. Metodologia

S’han estudiat les vocals tòniques baixes de 10 homes: 5 entrevistats al programa Eduqueu les criatures, de Catalunya Ràdio, i 5 entrevistats a La Ventana, de la Cadena Ser. Els parlants catalans pertanyen al dialecte oriental central i els del castellà, al dialecte septentrional.

0

200

400

600

800

1000050010001500200025003000

F2 (Hz)

F1 (H

z)

vocals català vocals castellà

Descripció acústica de vocals mitjanes posteriors del català i castellà en parla espontània 543

El corpus obtingut està format per 512 paraules que contenen les vocals mitjanes posteriors en diferents contextos i posicions accentuals. Estan distribuïdes de la següent manera: per al català, 175 mots pronunciats amb /’O/ i 149 amb /’O/ i /’o/; per al castellà, 188 mots emesos amb /’o/.

En aquestes formes lèxiques les vocals mitjanes formen part de: a) síl·labes amb accent principal i secundari de diferents unitats prosòdiques; b) síl·labes amb accent principal i secundari de mots simples i compostos; c) síl·labes que tenen obertures i codes classificables mitjançant 5 grups de sons, establerts a partir de Recasens (1986): 1) labials, 2) dentals i alveolars excepte [ɫ] i [r], 3) palatals i aproximant [j], 4) velars, 5) [] i [r], i també síl·labes sense obertures o codes.

La classificació de les emissions de les vocals mitjanes tòniques segons el context adjacent és la que es detalla a la taula 1.

V Lab V Dalv V [l/r] V Pal V Vel V #

# V # V Lab # V Dalv # V [l/r]

Lab V Lab V Lab Lab V Dalv Lab V [l/r] Lab V Vel Lab V #

Dalv V Dalv V Lab Dalv V Dalv Dalv V [l/r] Dalv V Pal Dalv V Vel Dalv V #

[l/r] V [l/r] V Lab [l/r] V Dalv [l/r] V [l/r] [l/r] V Pal [l/r] V Vel [l/r] V #

Pal V Pal V Lab Pal V Dalv Pal V [l/r] Pal V Pal Pal V Vel Pal V #

Vel V Vel V Lab Vel V Dalv Vel V [l/r] Vel V Pal Vel V Vel

També: [] V lab: 1 cas d['O]; dtalv V []: 1 cas d’['o]; pal V []: 1 cas d’['o]

Taula 1. Emissions de les vocals mitjanes tòniques del català i del castellà segons el context adjacent en què s’han pronunciat

Per a l’obtenció de les vocals, s’ha partit de les entrevistes radiofòniques i se n’han segmentat els grups tonals que contenien paraules emeses amb una vocal mitjana alta i mitjana baixa posterior tònica. Amb el programa Praat, s’han analitzat espectrogràficament les vocals mitjanes tòniques i, al mateix temps, s’ha observat la corba melòdica de cada unitat prosòdica segmentada per tal de saber la prominència que tenia cada vocal.

Per a l’anàlisi estadística s’ha partit dels valors freqüencials d’F0, F1, F2 i F3 de les vocals del català i castellà i també de la durada de cada segment analitzat. Les ANOVES i els intervals de Fisher (LSD), així com el procediment de normalització de dades de Lobanov (veg. Ferrari 1980 i Recasens 2008), han permès comparar els valors formàntics d’aquestes vocals i determinar si es veuen modificats per l’accentuació de les unitats prosòdiques, pel context adjacent en què s’han emès o per la durada que té cada segment vocàlic.

Josefina Carrera-Sabaté 544

3. Resultats

3.1. Generalitats

Les emissions de les vocals mitjanes en diferents contextos presenten una freqüència variable que es distribueix, en general, de manera similar en català i castellà, tal com s’observa a la taula 2. Aquest fet permet constatar, almenys per a aquest corpus, que l’estructura sil·làbica del català i castellà és bastant similar. Cal exceptuar, per exemple, algun context com labV [l/r], en què hi ha més emissions del català que del castellà.

V Lab V Dalv V [l/r] V Pal V Vel V ## V / 3 / 1 1 / / 1 / 3 / Lab V /2 /3 4/14/11 15/21/ 9 /3 / 4 1/ /Dalv V 7/6 /10 42/9 /36 2/16/20 2 /5 / 1 4 /3 / 2 18/ / 6[l/r] V / 4 / 3 2 / 4 /8 3 /2 /7 1 / 3 / 4 4 / 3 / 5 / 8 /Pal V 4/ 4 / 2 11/6 / 18 /8 / 7 3 / / 1 3 / 4 / 1 3/ 6/ 2Vel V 5/11 / 4 5/ 15 / 6 7 /9 /10 / 2 / 2 / /3 També: [] V lab: 1 cas d[] del català; dtalv V []: 1 cas d’[o] del català; pal V []: 1 cas d’[o] del català

Taula 2. Freqüència d’aparició de les vocals mitjanes tòniques segons el context adjacent (rodona: /o/català /, cursiva: // català, negreta: /o/ castellà)

La freqüència dels formants F0, F1, F2 i F3 és significativament diferent segons el timbre de les vocals i segons la llengua d’origen. Pel que fa a F0, i en consonància amb l’universal fonètic que les vocals altes tenen un F0 intrínsecament més elevat que les vocals més baixes (cf. Whalen / Levitt 1995), // té un F0 més baix que /o/ del català i espanyol (vegeu els gràfics 2 i 3). A més, la vocal posterior de l’espanyol és la que té l’F0 més alt de totes les vocals.

Gràfic 2. Valors d’F0 per a les vocals mitjanes tòniques del català i castellà (Cocient F= 8,47; p=0,0002)

Els valors amitjanats i normalitzats d’F1 de les vocals analitzades indiquen que l’obertura de la vocal mitjana del castellà se situa a mig camí entre les vocals mitjanes del català: F1 d’/o/ del castellà té 43 Hz més que F1 d’/o/ del català i 38 Hz menys que F1 d’// del català. Vegeu els gràfics 3 i 4.

Descripció acústica de vocals mitjanes posteriors del català i castellà en parla espontània 545

Gràfic 3. Valors d’F1 per a les vocals mitjanes tòniques del català i castellà (Cocient F= 35,80; p=0,0000)

Gràfic 4. Freqüències normalitzades d’F1 en català i castellà (Cocient F= 32,13; p=0,0000)

Quant als valors amitjanats d’F2, s’observa que la vocal mitjana del castellà és menys centralitzada que les vocals del català. Efectivament, F2 d’/o/ del castellà té 60 Hz més que F2 d’/o/ del català i 66 Hz més que F2 d’// del català. Vegeu el gràfic 5.

Gràfic 5. Valors d’F2 per a les vocals mitjanes tòniques del català i castellà (Cocient F= 5,26; p=0,0055)

Pel que fa a l’anàlisi formàntica d’F3, /o/ del castellà té 22 Hz menys que /o/ del català i 176 Hz menys que //. Tal com observen Albalá / Battaner / Carranza / de la Mota / Gil / Llisterri / Machuca / Riera / Ríos (2008: 7), s’ha comprovat, entre altres aspectes, una relació sistemàtica entre l’alçada de l’F3 i la dimensió de la cavitat de ressonància bucal començant darrere de les incisives en el sentit que com més petita és la cavitat, més alt serà l’F3. En el cas de les vocals estudiades, la cavitat ressonadora bucal de les vocals del castellà és més gran que la de les vocals del català. Vegeu els gràfics 6 i 7.

Gràfic 6. Valors d’F3 per a les vocals mitjanes tòniques del català i castellà (Cocient F= 52,11; p=0,0000)

Josefina Carrera-Sabaté 546

Gràfic 7. Freqüències normalitzades d’F3 en català i castellà (Cocient F=18,27; p=0,0000)

Després d’observar els resultats obtinguts de l’anàlisi freqüencial dels formants, sobretot del primer i segon, es pot afirmar que la vocal posterior mitjana del castellà és més anterior que les del català (té l’F2 més elevat); quant a l’obertura, se situa a mig camí entre les vocals del català (així ho indiquen els valors d’F1). A banda d’aquest aspecte, cal tenir en compte que la vocal /o/ del català té més dispersió que les altres vocals, cosa que potser es podria relacionar amb la major labialització d’aquest so en el sentit que l’existència de labialització facilita la discriminació vocàlica i permet una major variació en la localització articulatòria de la vocal. Vegeu la carta de formants i la dispersió de les tres vocals als gràfics 8, 9, 10 i 11.

Gràfic 8. Carta de formants de les vocals tòniques mitjanes posteriors del català i castellà

Gràfic 9. Dispersió de la vocal /’o/ del català en relació amb els valors canònics de les vocals del català i castellà en parla de laboratori

Descripció acústica de vocals mitjanes posteriors del català i castellà en parla espontània 547

Gràfic 10. Dispersió de la vocal / / del català en relació amb els valors canònics de les vocals del català i castellà en parla de laboratori

Gràfic 11. Dispersió de la vocal /o/ del castellà en relació amb els valors canònics de les vocals del català i castellà en parla de laboratori

3.2. Vocals mitjanes tòniques i context adjacent

Quan els contextos adjacents no estan preparats i sistematitzats en un corpus com en el cas de les anàlisis de parla de laboratori, la diversitat contextual és molt gran i es fa difícil poder afinar en quina direcció es veuen modificats els formants de les vocals segons el context adjacent en què es troben. En el cas que m’ocupa, la influència del context precedent i següent a les vocals mitjanes del català i espanyol només ha estat significatiu en els valors d’F2 de les vocals estudiades. Tot i que hi ha una gran dispersió en els valors amitjanats dels formants segons el context adjacent, s’observa que totes les vocals tenen uns valors freqüencials d’F2 més

Josefina Carrera-Sabaté 548

elevats quan estan en contacte amb contextos palatals precedents a les vocals analitzades. Més concretament, palatals seguides d’// i de contextos labials o [] i [r] ; palatals seguides d’/o/ del català i de contextos dentoalveolars o palatals; i, per a /o/ del castellà, palatals seguides de les vocals mitjanes posteriors i de contextos dentoalveolars o bé i [r]. També s’observa uns valors freqüencials d’F2 més baixos quan les vocals estan en contacte amb contextos labials o velars : labials, // i velars ; labials, /o/ del català i o [r] i velars /o/ del castellà i labials o velars. Aquests resultats estan en consonància amb les observacions de Recasens /Espinosa (2006: 664), que observen, per a les vocals catalanes de diferents dialectes, que « the acoustic variability is confined […] to the mid vowel region rather than to the high or low vowel regions».

Vegeu els gràfics 12, 13 i 14.

Gràfic 12. Freqüències d’F2 d’// del català segons el context adjacent : 1: pal V # 2: pal V dtalv 3: pal V l o r 4: pal V vel 5: vel V dtalv 6: # V l o r 7: # V lab 8: & V lab 9: dtalv V pal 10: dtalv V vel 11: dtalv V dtalv 12: dtalv V l o r 13: dtalv V lab 14: l o r V # 15: l o r V dtalv 16: l o r V l o r 17: l o r V lab 18: l o r V pal 19: l o r V vel 20: lab V dtalv 21: lab V l o r 22: lab V lab 23: lab V vel 24: pal V lab 25: vel V l o r 26: vel V lab 27: vel V pal (Cocient F : 3,96 p=0,0000)

Gràfic 13. Freqüències d’F2 d’/o/ del català segons el context adjacent : pal V # 2: pal V dtalv 3: pal V vel 4: vel V dtalv 5: # V dtalv 6: dtalv V pal 7: dtalv V vel 8: dtalv V # 9: dtalv V V 10: dtalv V dtalv

Descripció acústica de vocals mitjanes posteriors del català i castellà en parla espontània 549

11: dtalv V l o r 12: dtalv V lab 13: l o r V dtalv 14: l o r V l o r 15: l o r V pal 16: l o r V vel 17: lab V # 18: lab V dtalv 19: lab V l o r 20: pal V V 21: pal V lab 22: pal V pal 23: vel V l o r 24: vel V lab (cocient-F= 2,02; p=0,0074)

Gràfic 14. Freqüències d’F2 d’/o/ del castellà segons el context adjacent : 1: pal V # 2: pal V dtalv 3: pal V l o r 4: pal V vel 5: vel V dtalv 6: # V dtalv 7: # V lab 8: dtalv V pal 9: dtalv V vel 10: dtalv V # 11: dtalv V dtalv 12: dtalv V l o r 13: dtalv V lab 14: l o r V dtalv 15: l o r V l o r 16: l o r V lab 17: l o r V pal 18: l o r V vel 19: lab V dtalv 20: lab V l o r 21: lab V lab 22: lab V vel 23: pal V lab 24: pal V pal 25: vel V l o r 26: vel V lab 27: vel V pal 28: vel V vel (cocient-F= 3,64; p=0,0000)

3.3. Vocals mitjanes tòniques i prosòdia

Les vocals tòniques mitjanes posteriors del català i castellà no presenten diferències significatives entre les que apareixen en paraules que tenen accent prosòdic i les que no en tenen, contràriament al que s’observa en les vocals mitjanes anteriors (cf. Carrera-Sabaté 2010).

3.4. Durada de les vocals mitjanes tòniques

La durada de les vocals del català és, en general, significativament més elevada que la de les vocals del castellà : // del català és 10 ms més llarga que /o/ del català i 20 ms més llarga que /o/ del castellà (vegeu el gràfic 15). S’observa, a més, que en tots els casos la durada de les vocals és significativament més alta quan es troba en la posició d’accent de sintagma (vegeu la taula 3).

Gràfic 15. Durada de les vocals mitjanes posteriors del català i castellà. Cocient-F=8,04 p=0,0004

Josefina Carrera-Sabaté 550

Accent de sintagma No accent de sintagma

Durada d’[] del català 113,81 ms 80,03 ms

Durada d’[o] del català 96,52 ms 72,54 ms

Durada d’[o] del castellà 83, 09 ms 65, 72 ms

Taula 3. Durada de les vocals segons la posició en el sintagma. // del català. Cocient-F=13,89 p= 0,0003. /o/ del català. Cocient-F=13,78 p= 0,0003. /o/ del castellà. Cocient-F=10,05 p= 0,0018

Al marge d’aquestes observacions, s’ha constatat que les vocals // del català i /o/ del castellà tenen una durada significativament més alta quan es troben precedides per [] o [r] i seguides per pausa, en el cas de la vocal del català, i per consonants velars, en el cas del castellà.

4. Discussió i observacions generals

L’anàlisi de les mesures d’F1 i F2 de les vocals mitjanes posteriors tòniques confirma que en català i castellà hi ha un camp de dispersió ampli per produir i percebre les vocals // i /o/ del català i /o/ del castellà. També s’ha detectat una dispersió més gran en la vocal /o/ del català que en // del català i /o/ del castellà. A més a més, aquestes dues vocals tenen una zona de dispersió similar (vegeu el gràfic 16). El grau de labialització més elevat de la vocal mitjana alta posterior del català pot explicar la major dispersió vocàlica d’aquesta vocal i aquest fet està en consonància amb la predicció de la teoria de la variabilitat adaptativa, que suposa que l’espai ocupat per F1 i F2 de les vocals ha de ser més gran en els sistemes que tenen més vocals, com ara el català, que en els que no en tenen tantes, com el castellà. Val a dir, però, que en els dialectes del català amb inventaris vocàlics de nombre diferent aquesta teoria no es pot confirmar (cf. Recasens / Espinosa 2006 i 2009).

Gràfic 16. Dispersió de les vocals mitjanes posteriors

-3

0

3-303

F2 (valors normalitzats)

F1 (

valo

rs n

orm

alit

zats

)

[o] castellà normalitzat [o] català normalitzat [O] català normalitzat

Descripció acústica de vocals mitjanes posteriors del català i castellà en parla espontània 551

L’anàlisi permet concloure, com en estudis previs, que en parla espontània hi ha més centralització de les vocals que en parla de laboratori. Entrant més en el detall d’aquest estudi s’ha observat que les vocals /o/ del català i castellà són més centralitzades que la vocal // del català (vegeu la taula 4).

Parla de laboratori Entrevistes radiofòniquesCatalà (/o/) F1: 400-450 Hz F1: 445-464 Hz

F2: 700-1100 Hz F2: 1068-1111 HzCatalà (//) F1: 600-650 Hz F1: 526-544 Hz

F2: 800-1150 Hz F2: 1076-1117 HzCastellà (/o/) F1: 393-656 Hz F1: 488-506 Hz

F2: 793-1313 Hz F2: 1131-1170 Hz

Taula 4. Valors dels formants de les vocals mitjanes anteriors en parla de laboratori (segons Recasens 1986, 1991; Martínez Celdrán / Fernández 2007) i en les entrevistes radiofòniques

A banda d’això, la comparació de l’estructura formàntica de les vocals analitzades del català i castellà ha permès determinar que, en català, i en fets de parla espontanis, les vocals // i /o/ són més anteriors que la vocal /o/ del castellà, que és més centralitzada (els F2 d’// i /o/ del català són més baixos que els d’/o/ del castellà). A més, la vocal /o/ del castellà té una obertura (valors d’F1) a mig camí entre F1 de les vocals // i /o/ del català, cosa que indica que la vocal de l’espanyol no és tan tancada com la vocal /o/ del català. Després d’observar els valors d’F3, podem afirmar que en la producció de la vocal /o/ del castellà la cavitat bucal ressonadora és més gran que en les vocals del català. Cal tenir en compte que els factors prosòdics no han resultat rellevants pel que fa a les mesures dels formants, contràriament al que s’ha observat en les vocals mitjanes anteriors (Carrera-Sabaté 2010).

Quant a la durada de les vocals, s’ha constatat que les del castellà són més breus que les del català, per bé que totes presenten una durada significativament més elevada quan apareixen en posició final de sintagma.

Cal tenir en compte que aquesta és una anàlisi preliminar i per poder establir tendències més generals caldrà una anàlisi completa del vocalisme tònic del català i espanyol en diferents fets de parla.

Referències bibliogràfiques

Albalá, María José / Battaner, Elena / Carranza, Mario / de la Mota, Carme / Gil, Juana / Llisterri, Joaquim / Machuca, María Jesús / Riera, Montserrat / Ríos, Antonio (2008): VILE: nuevos datos acústicos sobre vocales del español. In: IV Congreso de Fonética Experimental. Universidad de Granada, Granada, 11-14 de febrero de 2008. http://liceu.uab.es/~joaquim/phonetics/VILE/VILE_IVCFE08_Vocales.pdf.

Blecua, Beatriz / Poch, Dolors / Harmegnies, Bernard (1993): Variaciones en la organización de las vocales del espanyol y del catalán en función del estilo de habla. In: Jornadas internacionales

Josefina Carrera-Sabaté 552

de lingüística aplicada. Internacional conference of applied linguistics. Robert J. Di Pietro. In memoriam, 1, 98-107.

Carrera-Sabaté, Josefina (2010): Vocals mitjanes anteriors del català i castellà extretes d’entrevistes radiofòniques: caracterització i comparació acústiques. In: Creus, Imma / Puig, Maite / Veny, Joan R. (edd.) Actes del quinzè col·loqui internacional del llengua i literatura catalanes. Volum I. El català i les llengües veïnes. Barcelona: PAM, 367-390.

Ferrari, Sandra (1980): Evaluation of vowel normalization procedures. In: Journal of the Acoustical Society of America 67 (1), 253- 261.

Harmegnies, Bernard / Poch, Dolors (1992): A study of style-induced vowel variability. In: Speech Commucation 11/4-5, 429-437.

Ladefoged, Peter (2003): Phonetic data analysis. An Introduction to Fieldwork and Instrumental Techniques. Oxford: Blackwell.

Lindblom, Björn (1990): Explaining phonetic variation: a sketch of the H&H theory. In: Hardcastle, William / Marchal, Alain (edd.) Speech production and speech modeling. Dordrecht: Kluwe Academic Publishers, 403-440.

Martínez Celdrán, Eugenio / Fernández, Ana M. (2007): Manual de fonética española. Barcelona: Ariel.Poch, Dolors / Harmegnies, Bernard (1995): Variabilidad inter- e intra- locutor en el vocálico del

espanyol bajo los efectos del estilo de habla. In: Actas del XI Congreso Nacional de Lingüística (AESLA). Valladolid: Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Valladolid, 605-613.

Recasens, Daniel (1986): Estudis de fonètica experimental del català oriental central. Barcelona: PAM.–– (1996 [1991]): Fonètica descriptiva del català. Barcelona: IEC.–– (2008): Mètodes de normalització i de representació de dades acústiques i articulatòries. In:

Estudios de Fonética Experimental 17, 331-341.–– / Espinosa, Aina (2006): Dispersion and variability in Catalan vowels. In: Speech Communication

48, 645–666.–– (2009): Dispersion and variability in Catalan five and six peripheral vowel systems. In: Speech

Communication, 51, 240–258.Whalen, D.H. / Levitt, Andrea (1995): The universality of intrinsic F0 of vowels. In: JoPh 23, 349-366.