Aprendizaje Continuo, Visión de un CIO Josep Coderch exCIO PepsiCO & IESE
Descobrir relacions entre el món del que parla aquesta...
Transcript of Descobrir relacions entre el món del que parla aquesta...
Descobrir relacions entre el món del que parla aquesta foto, l'obra de Jujol i l'arquitectura contemporània Una irrefrenable simpatia per el que es representa a la fotografia (1) de Català Roca es troba a l’origen d’aquestes reflexions que tracten de descobrir relacions entre el mon del que parla aquesta foto, l’obra de Jujol i l’arquitectura contemporània. Un , més que fugaç intent per revitalitzar la nostra feina amb una arquitectura que es va quedar al marge quan s’estava gestant el Moviment Modern, que encara tractava amb temes com la figurativisme, la celebració, la narració de històries o la construcció com a fusió indivisible, reacció química entre edifici i lloc.
Que ve d’una percepció intuïtiva ,la de que l’obra de Jujol no està arxivada o situada en la historia, si no que es plenament contemporània, potser amb més capacitat de ser sentida ara mateix que la d’altres Mestres del Moviment Modern de la mateixa generació que Jujol, com Mies o Le Corbusier.
I que parteix d’un convenciment previ, el de que en arquitectura com en l’art o en la literatura, la capacitat de commocionar no està relacionada amb la novetat o amb els últims descobriments, com succeeix amb la ciència i amb la tecnologia, si no que està vinculada a coincidències de sensibilitats , potser radicalment heterogènies, que per raons que no importen s’han pogut reunir.
Que tracten per exemple de recuperar la percepció de la quotidianitat, del temps que passa i no es pot aturar , que es la base de la vida i de l’existència i de la seva iconografia, com una experiència que pot arribar a fer‐se present als edificis. Com a recuperació d’una realitat (la meva pàtria es la realitat, deia Albert Camus) ara mateix, ofegada en una arquitectura que es mou entre el minimalisme pedant i la tecnologia com expressió del poder que espanta i deixa amb la boca oberta.
Si s’està d’acord que comença ser necessari un moviment pendular per passar de l’abstracció obtusa i embadalida de Zumthor a la carrera de gallines a la platja de Català Roca, potser també es podria dir que ha arribat el moment (també com a arquitectes ) de qüestionar les categories de temps de treball o temps de descans, d’autoria o anonimat o en un terreny més incòmode, gairebé com el de jugar en camp contrari, reiniciar un viatge des de la intel∙ligibilitat com a desideràtum de qualitat professional cap a la celebració com a obligació, responsabilitat envers allò que es col∙lectiu
Les tres polaritats, abstracció – figurativisme , temps de treball ‐ temps de descans, intel∙ligibilitat ‐celebració es tracten en les línies següents.
mps que pass
a de continusta extraord
mps incontinició substancetible i identbé irrepetibleetible). M’atllocs dels que
uit per interv
nvi d’estat tència, obligl’aigua per i
venir d’aque
a i desapare
uïtat, de teminària fotogr
nent es puntcial d’irrepettifica vida ame d’estats treveixo a die pensem, co
venir
incessant, cga als que hinterrompre
esta manera
eix
mps que passrafia del any
ua amb l’acctible. La fotomb l’agitació(les gallinesr que la imaom una icon
com el movii participem,el seu movim
en aquest pr
sa i desapare1955.
ció de l’artisto que provocó i el movimes han sigut atge podria sa de la quot
iment de l’a, tots, a interment ,de tan
rocés es fer a
eix, del aban
ta i amb aixòca involuntàent de la carsorpreses eser entesa pidianitat.
aigua en unrvenir puntunt en tant.
arquitectura
s i el despré
ò es posa deriament un rera; amb elen l’aire en er molta me
riu, condicalment com
per Jujol.
és està prese
e manifest lasomriure(Sol canvi incessun segon tes gent i en
ció permanem qui introdu
ent en
a seva ota) es sant i també molts
ent de ueix la
En aquesta també extraordinària foto de Cartier Bresson de l’any 1932,que apareix aquí per tenir relacions evidents amb la foto de Català Roca(les dos fotos es basen en prémer el disparador en un moment en que era possible lo excepcional: el micro ‐ esdeveniment de tenir les quatre potes o les dues cames en l’aire apareix també en el cap de l’espectador, penso, una cert neguit per la intervenció, tal i com la comentava unes línies abans, per evitar el desenllaç catastròfic que anuncia la foto.
(3)
Intervenció
El neguit per evitar el desastre em fa venir al cap una imatge del Teatre Metropol, un toll, la seva representació amb ciment i colorants, situat al inici de l’escala que des de la galeria baixa a la planta platea, una planta inundada, submergida sota el nivell del mar, segons la voluntat de Jujol que identifica el edifici del Teatre com “un vaixell que salva” i el nivell de l’aigua o del mar com el del carrer .
Es evidentment una “intervenció” en el camí de l’espectador que vol baixar a la platea que li obliga a decidir entre trepitjar el toll o fer una finta i es també un avis de que la platea a la que condueix l’escala està sota l’aigua .De que hi ha aigua a baix.
(4)
Resultat
l que ha de nada al fracàincloure un entava i ,interoduir la mà
ua amb un pe
estes interveua el temps
cena ‐ existè
essional ‐ af
eix ara un alo fins i tot ed’un reporta
ra que al maerch va dembtablement, es en tant qu d’aquesta pal mig com
sentit en la c
salvar el proàs, però la reepisodi de
ervenir i fixa en el curs d
eix agafat.
encions que incontinent
ència
icionat
tre foto de Cels mateixos atge que J.A.C
arge del premanar al topla precisa t
ue part substpetició al tom si fos unaadira buida d
otagonista deelació amb ele la quotidiar el testimondel riu està
puntuen leo el soroll ca
Català Roca,dies en queCoderch va e
esent discurspògraf que opografia enancial del llopògraf i situa persona pde la terrass
e la foto es l toll Jujol s’anitat , inteni del que haen el cas de
es construccaòtic.
realitzada ae es va realitencarregar a
s s’ha de fe“li portés n un terrenyoc. La foto deua la casa, caposant per a .
clarament inhi mostra puerrompre ela passat sobel Metropol,
ions, son eq
aproximadamtzar la foto l fotògraf so
r notar la seel terreny ay molt accidee Català Rocaasi invisible un retrat. L
nsalvable i l’auntualment c curs de l’re la construrealitzada: l
quivalents a
ment al 1955de les gallinbre la Casa U
eva singularial despatx” entat i la sita sembla tenal darrera dL’habitant, a
acció que excom l’arquite’aigua que ucció. La metla mà es ret
a la música,
5, potser el mnes. La foto fUgalde.
itat: es sabuel que sig
tuació exactnir el coneixed’un arbre, qabsent enca
xecuta ectura abans tàfora ira de
quan
mateix forma
ut que nifica, a dels ement que es ra, es
Dues observacions:
1.
La foto, es la foto d’un escenari que l’arquitecte ha deixat preparat amb tota la seva saviesa, per a que el temps, el tic tac del rellotge, es posi en marxa quan la casa comenci a ser viscuda. Vida i existència, ritmada pel pas del temps, de la que podria donar testimoni representacions del temps com les que es troben al dret de la foto de la Casa Ugalde queden separades de l’elaboració de l’escena, el treball de l’arquitecte.
D’un costat l’escena , l’espai disposada per desplegar l’existència animada per l’acció, de l’altre això mateix que està succeint al pati de butaques, el temps imprevisible e irrepetible que flueix i desapareix com l’aigua mai repetida del riu. En el cas de la Casa Ugalde l’escena està contaminada per la presència d’un ser viu, l’arbre i d’una cadira que suggereix l’existència d’un altre ser viu absent, fet que no deixa de ser una mostra dels dubtes i de la honestedat de l’arquitecte, que no pot dividir el treball professional absentat en el coneixement, del fluir de la vida dels usuaris ,un caos absentat en la individualitat i en la casualitat.
2.
Si en la primera de les fotos de Català Roca algú podria afirmar que es tracta de la foto d’un aficionat que ha tingut la sort de tenir la càmera a les mans en el moment en que es produeix la carrera de gallines, en la segona foto només es pot parlar d’un professional responsable capaç d’estar hores i hores en l’escena de la toma prevista a l’espera de la llum o de la insolació adequada.
La dualitat professional ‐ aficionat en l’obra de Català Roca també està a l’obra de Jujol i a l’obra de Coderch si s’admet, com deia unes línies abans, que la presència de l’arbre i de la cadira son signes del temps o del pati de butaques mol mes que de l’espai o de l’escena.
En un llibre de petit format que he publicat sobre la Casa Mañach parlo, sobre un alçat a escala 1:20, dels dibuixos professionals realitzats a escaire i cartabó per l’arquitecte i superposats sobre ells els dibuixos realitzats a mà alçada d’ell mateix, algú que recorda amb dolor esdeveniments tràgics viscuts a Barcelona, poc temps abans i que tracta d’exorcitzar amb interpretacions que corregeixen els fets. Aquets dibuixos personals, sentits, son al final els que determinen l’arquitectura de la botiga.
Grans professionals barregen, ”intervenen” les seves obres amb gallines, arbres, cadires o flames (en el cas de la Casa Mañach). Intervencions extemporànies, que introdueixen un altre mirada no professional: la que es produeix quan alces la vista de la taula de dibuix o de l’ordenador i mires absort, per la finestra, cap a fora.
Aquesta mirada erràtica, civil, si l’arquitectura fos un ordre militar, es impossible o està absent als grans despatxos de firmes d’èxit, pervertides per la permanent necessitat de tenir treball productiu, per la supervivència de la mateixa empresa. Son les que provoquen somriures involuntaris, solidaritats o converses entre edificis i carrers. Potser edificis equivocats però, com deia Coderch, dels que no et pots riure perquè es nota que hi ha algú al darrera.
rovisació
n la Casa Ugques, arbresuitecte, pràcctives, es trasi dels esgratre Jujol estaentari de “aqna acció imp
uitectura s’aació de cuesst sentit, l’eesentat sobre
eixo que la nífics pantaloidianitat i harés roba humps i, en conse
galde l’arquis o cadires qcticament, ecta d’una obafiats de faava de visitaquets no s’esprovisada pe
arremanga i s caps i alesscala de la Ce les parets d
foto de la cons que es cabitabilitat: mida i neta, eqüència a la
itectura ‐ esue inviten aestà realitzadbra de reformçana, una e d’obra quecaparan”, esr deixar cons
baixa al carr, als comporCasa Negre,de l’escala q
casa té al daonstitueixenroba estesa després robaa roba estesa
scena està a ser utilitzadda des del pma i per lo taestampida d l’arquitectes de nou unastància del t
rer per sumartaments coes exemplarue porta als
avant de la n en la foto c es primer ra neta. I tot a i a l’obra Ju
contaminadades, en la Capati de butaant l’escena ’un ramat de va reinterpa interrupció emps de la q
ar‐se a l’ anil∙lectius quer: el resultatdormitoris, a
finestra i decom un símbroba seca i el que està ujol, es provi
a per convasa Serra Xaques. En graestà acabadad’ànecs al dpretar sobre del curs nat
quotidianitat
mació de la e celebren l’et d’una intenal retir.
e les persianbol que sumabruta, desprlligat a l’exissional.
vidats del paaus, tota l’oban part per a, però la mdavant de lala façana, atural de l’aigt.
fugida d’ ànesdevenimensa nit de re
nes de llibrea provisionarés roba mustència , al p
ati de bra de raons ateixa a casa mb el ua del
necs, a nt. En evetlla
t, uns litat o ullada, as del
(7)
Descans
Aquesta aproximació de l’arquitectura al temps contingent ( i el conseqüent allunyament de l’arquitectura com a escena), es tradueix en intervencions puntuals en el transcurs del temps que queden marcades als edificis com arquitectura, implica accions imprevistes molt més que reflexions i projecte. I sembla lògic que aquestes accions siguin participades per arquitectes i industrials. En el sostre del cor de l’església de Vistabella, pintor i arquitecte es van passant la brotxa de mà en mà; la brotxa, la formació professional, els coneixements específics, l’educació i la manera de viure, en un diàleg que res te a veure amb els ritmes productius, amb els horaris de treball, amb el treball en cadena. L‘evocació de colors i geometries no massa preocupades per l’exactitud geomètrica, per aconseguir la repetició exacta del motiu figuratiu que resulta sembla mes propi del temps de descans o de distracció i en aquest sentit s’alinea amb el temps en que la mirada, s’escapa per la finestra cap a l’exterior.
Una mica més enllà, allò que mostra el sostre d’aquest habitatge del Yemen (potser ara desapareguda darrera els terribles conflictes que viu la regió) es l’acció de qui actua en temps de descans, aquell en el que troba Tessenow l’origen de l’ornament, en el que es relaxen les regles, s’utilitza allò que es troba mes a prop de la mà, apareix la plàstica i la professionalitat deixa lloc al joc.
bració
oto està recoule del Miraca abundànciaes que recores vinculade
uitectura departit, festiu allem ara, encomunicació
ujol i en gratant de l’exis
ntervencionsua en el riu)dCasa Negre aixades i visitel∙ligibilitat e parada a mació a celebr
ollida del llibcle de Riner a. El mateix rden els remes a l’abundà
els retaules bi excepciona
n gran part gu(abstracció )
an mesura, stència com a
s en el transde que parlavo les gallinetes del mon es irrellevanig camí entrear el mon ma
bre de Perejque, el poblPerejaume aolins que esncia i a l’exc
barrocs i el al. Uns instruuiada per la )figurativa.
a causa de a regal inapr
scurs del temva fins ara (es de Català Rcelestial en t i una cobee terra i cel,aterial dirigid
jaume,”Marele encarregaal parlar d’aqs formen al pcés com a ce
seus dauratuments que voluntat de
la seva religreciable o de
mps(la mà qel toll del MeRoca) son tamla materialiterta, la cobeamb vasos,da als habita
eparlers i ovava ocasionaquets retauleplat al batre oelebració de f
s lluminososno trobaremintel∙ligibilit
giositat, la arel món ,com
que interrometropol, els àmbé l’ocasiótat de la conerta del mira fragment deants del celes
valadors…” i lment per cees anònims i ous. Es pot pfortunes atza
s celebren um en l’arquiteat de parts i
rquitectura ea obra de De
mp per uns snecs de S. Jo d’introduir nstrucció. En ador de la Ce plats i un pstial.
es de partelebrar collitpopulars pa
parlar, per taaroses.
un sentir colectura amb lmoviments
es una celebeu.
segons el cuoan Despí, l’eimatges sag aquesta tesCasa Bofarullporró, en tan
t d’un tes de arla de nt, de
∙lectiu la que , i per
bració
urs de escala rades, ssitura l es la nt que