CAMP D’APRENENTATGE DEL DELTA DE L’EBRE

Quadern de treball

DESCOBRIM EL MONTSIÀ

Generalitat de CatalunyaDepartament d'EnsenyamentCamps d'Aprenentatge

2n Cicle Educació Primària / 1r cicle d’ESO

Camp d’Aprenentatge del delta de l’Ebre

Sant Carles de la Ràpita, 2012

©

Quadern de treballEducació Primària, 2n Cicle

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentCamps d’Aprenentatge

Nom ________________________________________ nivell ______________

Centre ________________________ Localitat __________________________

DESCOBRIM EL MONTSIÀ

4

A TINDRE EN COMPTE

Material que cal portar:

“Cangur” o anorac.Calcer de camp.Cantimplora.Motxilla d’esquena.Carpeta, llapis, goma i colors.Prismàtics (recomanable).Càmera de fotos (opcional).Gorra.Les fitxes de treball del quadern que utilitzarem a la sortida i una bossa perrecollir les mostres de vegetació.

Sobre el comportament:

A les sortides caldrà tenir una actitud respectuosa amb l’entorn natural (no llançarpapers, menjar, etc.), i sense cridar per no molestar als animals que l’habiten.

Respectar també la faena dels teus companys, participar del treball del teu grup ide tota la classe en general.

Amb aquest símbol trobareu propostes de treballprevi o posterior a la sortida, que es poden realitzar al’aula:

Pàgina 6 Situar trets geogràfics del Montsià.

Pàgina 7 Itinerari de la sortida a la serra.

Quan facis aquestes activitats, marca-les

X

5

Descobrim el Montsià

Els objectius de la sortida de descoberta del Montsià són:

- Donar a conèixer, sobretot als alumnes de la comarca, la geografia, el relleu, latoponimia i la història de la serra que dóna nom a la comarca i que s’albira des de totsels pobles que la conformen.

- Aprendre les característiques del tipus de vegetació Mediterrània, que podemtrobar a la serra: alzinar i garriga, marcades pel clima, el tipus de sòl i lestransformacions sofertes per la ma de l’home, copsant les diferències entre solana iumbria i entre les diferents alçades.

- Descobrir la presència humana al llarg del temps: des dels primers pobladorsprehistòrics a la cova del Tendo, passant pels íbers, i fins als masos, cocós, fonts icorrals més actuals.

- Analitzar els aprofitaments de la serra: els forns de calç, masos o pastures debestiar al passat, i l’excursionisme al present.

- Interpretar el paisatge de la comarca des del excepcional mirador de laForadada, aprenent a distingir els trets geogràfics i toponímics més característics de lacomarca.

- Mantenir una actitud respectuosa envers la natura.

Bassa de Montero. Montsià

6

Cer

ca in

form

ació

i co

mpl

eta

aque

st m

apa

mut

de

la c

omar

ca, a

mb e

l nom

de

les

pobla

cion

s (p

unts

del

map

a) i

dib

uixa

els

prin

cipa

ls e

lem

ents

del

rel

leu:

Por

t, s

erra

de

Mon

sià,

ser

ra d

e G

odal

l, d

elta

, bad

ia d

els

Alf

acs,

Ebre

.

-E

l ri

u, e

n bla

u fo

rt.

-La

bad

ia d

els

Alf

acs,

en

bla

u cl

ar.

-La

punt

a de

la B

anya

, en

taro

nja

-Les

llac

unes

de

l’Enc

anyi

ssad

a i d

e la

Tan

cada,

en

verd

.-

Les

ser

res

de

God

all, M

onts

ià i

Port

, en

mar

ró.

Pint

a en

el

map

a e

ls s

egüe

nts

tret

s ge

ogrà

fics

Descobrim la comarca

7

L’itinerari

Itinerari de la sortida:- Sortida Cocó de Jordi- PR-83. “Encreuament de les Carrasques”- Font del Llop- GR 92. Font de Burgar- PR-83. “la Rueda”, Faixes Llargues.- La Foradada- Lo Portell- GR 92. Mas de Mata-redona- Font de Burgar- PR-83. Cocó de Jordi.

Marca al Mapa l’itinerari que seguirem:

8

La vegetació mediterrània

En aquest nom coneixem la comunitat vegetal que hi trobem a la serra del Montsià.Però, què és una Comunitat Vegetal? “El conjunt d’espècies que solen aparéixer quan esdonen unes determinades característiques ecològiques a un indret”.

I al Montsià, quines característiques ecològiques tenim?- El tipus de clima: sec, amb poques pluges. Temperatures altes a l’estiu.- El tipus de sòl: calcàri.- La història de l’indret i les accions transformadores de l’home: “pastures i foc”.La barreja d’aquests factors fan que al Montsià tinguem una comunitat de vegetació

“Mediterrània”, amb domini de l’alzinar o “bosc mediterrani” i la màquia o “garriga”

En aquest esquema podem veure la distribució de les diferents comunitats vegetalsen funció de l’alçada del terreny. Entre quines alçades situaries la serra del Montsià?

___________________________________________________________

9

Inventari d’espècies del MontsiàAl llarg de l’itinerari agafarem mostres de plantes i arbres del Montsià. Amb l’ajut

de la clau dicotòmica mirarem d’identificar-les. Recordeu que al recollir-les ens em defixar en el tipus de planta (enfiladissa, arbre o arbust) per tal de reconèixer l’espèciemés fàcilment.

10

Aprofitaments de la serraEls forns de calç:

Es tracta d’un dels aprofitaments de la serra per part dels seus pobladors, mésextés i dels que encara avui dia podem veure nombroses restes escampades per totala seua geografia.

Un forn de calç era una construcció feta al terra o a la roca, perfondre pedra calcàrea i obtenir calç.

Aquest procés es feia per combustió. Es necessiten temperatures d’entre 800 i1000 graus per a que el carbonat càlcic de la pedra alliberi l’anhídric carbònic ies converteixi en òxid de calci.

Aquest procés necessitava una preparació llarga i pesada. Les tasquescomençaven al gener o febrer, i duraven uns tres mesos, la temporada en que eltreball agrícola era menys intensiu. S’ubicava el forn en un terreny amb forçapendent on abundés la matèria primera: la pedra calcària i el combustible, es soliadesbrossar i netejar el bosc on es situava el forn.

Més cap a la primavera o l’estiu, ja que la humitat no anava bé per fer lesfornades, començava l'encesa, que ja no es podia parar fins que el mestre calcinairedecidia que la pedra estava cuita. Durant el procés de cocció que podia durar,sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformaten calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien uncolor blanquinós o fins que desapareixien les juntes entre les pedres.

La utilitat de la calç era bàsicament la construcció: per a fer parets(s’emprava a falta de ciment), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava pera arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzarles cisternes i els safaretjos així com per a desinfectar i també tenia un úsagrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues.

11

Els masos.

La serra ha estat habitada i aprofitada des de l’antiguitat fins als nostres dies. Unade les primeres mostres es va trobar a la cova del Tendo: una pintura rupestreconsiderada la més antiga de la conca mediterrània peninsular (any 64). També tenimla evidència del poblats ibèrics de la Moleta del Remei, dels Santjaumes o de laFerradura.dels Santjaumes o de la Ferradura. El primer és un assentament íber de latribu dels Ilercavons, S VII a II ac. (el 1979 va ser declarat monument històrico-artístic d’interès nacional).Passejant per tot el Montsià, trobem fins a cotes molt altes, terrenys amargenats demolts masos, així com cocós o pantanets per aprofitar l’escassa aigua, o les restes denombrosos corrals i baumes arranjades per recollir els ramats.Entre els masos més grans de la serra, tot i que es troben força enrunats, trobem elsde Mata-redona, o el de Comú, altres com els de Miralles, Gaspara, Balaguer, Rosaleao Mulet també han estat força importants.Tots practicaven l’economia de subsistència: acondicionant extenses planesabancalades, aprofitant l’escassa aigua de fonts, povets, sénies o basses, per alcultiu de blat, ordi, hortalisses com les bajoques, pataques, tomates, borraines, ifruiters de tota mena: pereres, massaneres, bercoquers, ametllers, figueres,cirerers, nogueres... També es criaven conills, gallines, porcs, ovelles i cabres, bous ivaques. Normalment envoltats de bosc i garriga, llenya i pastures per al bestiar. Lesedificacions comptaven en corrals, graners, eres, pallisses, habitatge i forn, i lesexcedents de la producció els portaven als pobles propers per a vendrel’s o canviarper altres productes de primera necessitat.Fins a la segona meitat del segle 20 molts d’aquest masos encara estaven habitats. Ala post- guerra, de fet es podria dir que als masos la gent no va patir gana donada laseva infraestructura de subsistència. Però les necessitats més bàsiques coml’assistència sanitaria o l’educació dels xiquets va fer que s’anessen despoblant i lagent baixés als pobles. L’abandonament definitu va ser l’any 1956 arràn de la geladatant forta que va patir la serra i que va arrasar les collites i fruiters, i va matarmolt de bestiar.

Maqueta del mas de Mata-redona, Joan Carles Vinyes

12

La font del Burgà.

Les fonts a la serra sempre han tingut un paper rellevant, tant per abeurar elbestiar com per a regar les petites produccions agrícoles dels masos que esconstruïen prop d’on estaven situades. La majoria de fonts del Montsià són de tipusvauclusià, també anomenades falses fonts, on el corrent es genera de baix cap a dalt,com a surgències d’aigues més profundes (Fumat, Bassiol, Burgà...)

També trobem un altre tipus de fonts, les “foggara”, sempre situades al mig delllit d’un barranc i que recullen les aigües escasses que hi rajen subterràniament finsa una piqueta que les recull, sovint protegida per una barraca de pedra en sec permantenir l’aigua en bones condicions i evitar la seva evaporació (Fontanella,Andara...)

Entre les nombroses fonts que hi podem trobar al Montsià, podríem dir que és ladel Burgà la més cabalosa i bonica, de tota la serra. Està situada al barranc de laFont, a l’obaga d’una explanada que li dóna força humitat i ombra, i que l’hanpreservat dels incendis que sovint han assolat el Montsià. Segons els estudiosos de laseva etimologia, sembla ser que ja s’hi feia referència fa 200 anys, a un plànol de lesmonges santjoanistes, com a Burgà.

La seva configuració ha canviat al llarg dels anys, de tres piques fins a les deuactuals.

Sembla ser que antigament tenia força cabal, fins al punt de fer un estudi (SXIX) per canalitzar-la fins a la Ràpita, cap a l’Esglèsia Nova, arran dels problemesd’insalubritat de les aigües, i les epidèmies de febres o “quartana”, que assolaven lapart més baixa de la població.

També es diu que per tal d’aprofitar més el cabal es va dinamitar aconseguintl’efecte contrari i embossant el brollador. Encara així, la de Burgar és de les poquesfonts que a pesar de les temporades de sequera raja, poc o molt, tot l’any.

13

L’excursionisme.

Actualment l’aprofitament més important de la serra podríem dir que ésl’excursionisme. El Montsià ens ofereix molts itineraris de diferents dificultats idurades, que ens permet escollir entre molts indrets per visitar: fonts, masos, lacresta de la serra, barrancs, pantans...

Per poder seguir aquests itineraris s’han arranjat moltes senderes o anticscamins que comunicaven els diferents pobles de la comarca, i que sovint s’empravenper portar els nombrosos ramats de bestiar, que fins no fa gaire temps pasturavenpel Montsià.

Aquests camins arranjats estan degudament senyalitzats amb cartells que ensindiquen direccions i temps de recorregut. També trobem senyalitzacions al llargdels recorreguts, a les roques o als arbres, que hem de seguir per assegurar-nos queestem en el bon camí. Les més normals són les marques de GR, PR i SL (gràfic) tot ique també podem trobar punts de pintura de diferents colors (senders locals) opetits “mollons” de pedra

Un bon mapa excursionista, una bruixola, o els moderns GPS, també ens podenajudar a seguir un itinerari de manera segura.

14

La Foradada.

La Foradada és un dels principals objectius de la nostra sortida.L’ascensió a aquest cim de la serra ens dóna l’oportinitat de pujar a unmirador excepcional de tota la comarca del Montsià. Amb 650 m.d’alçada (el cim del Montsià és la Torreta o Pare Pasqual amb 763 m),no és el més alt però si el cim més singular de la serra. Hi trobarem ungran forat a la roca que li dóna el nom i que ens deixa en una posicióidònia per gaudir de l’extens panorama que tenim als nostres peus: desdel delta de l’Ebre fins a les planes de l’interior i el Port. En dies ambl’atmòsfera molt neta es pot veure fins al Pirineu o les Columbrets.

15

Lectura del paisatge.

El mirador de la foradada ens ofereix unes vistes úniques de la comarca.

En

aque

st m

apa

com

arca

l sit

ua e

ls n

umer

os d

els

segü

ents

ele

men

ts1.

San

ta B

àrbar

a. 2

. Pla

tafo

rma

Cas

tor.

3. D

esem

boc

adur

a. 4

. Fàb

rica

del

cim

ent.

5. F

regi

nals

.6

. Cas

tell d

’Ulldec

ona.

7

. Far

de

la B

anya

. 8

. Erm

ita

de

la P

ieta

t. 9

. El Pa

ller

et.

10. E

l T

rabuc

ador

11. L

es F

aixes

Tan

cades

. 1

2. A

mpo

sta.

1

3. L

es S

alin

es.

14

. Mat

a-re

don

a. 1

5. L

’Enc

anyi

ssad

a 1

6 S

erra

de

God

all.

17

. Far

de

la R

àpit

a