D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA -...
Transcript of D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA -...
AVALUACIÓ DE 3R CURS
D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MARC TEÒRIC REFERENCIAL
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
2
ÍNDEX
1. ASPECTES GENERALS ............................................................................................. 3
Antecedents ......................................................................................................................... 3
Marc legal ............................................................................................................................ 3
2. OBJECTE DE L’AVALUACIÓ .................................................................................... 4
Introducció .......................................................................................................................... 4
3. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA ................................................. 5
Definició i finalitat ................................................................................................................ 5
Dimensions de la competència ............................................................................................... 5
Contextos i situacions ........................................................................................................... 6
Blocs de continguts ............................................................................................................... 6
Tipus de textos ..................................................................................................................... 8
Processos cognitius ............................................................................................................... 8
Processos cognitius de la comprensió oral i escrita ........................................................................................ 9
Processos cognitius de l’expressió oral i escrita ........................................................................................... 10
Destreses ............................................................................................................................ 11
Matrius d’especificacions .................................................................................................... 12
Matriu d’especificacions de la comprensió oral i escrita .............................................................................. 12
Matriu d’especificacions de l’expressió oral i escrita ................................................................................... 12
4. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ............................................................................. 13
Definició i finalitat .............................................................................................................. 13
Dimensions de la competència ............................................................................................. 13
Contextos i situacions ......................................................................................................... 14
Blocs de continguts ............................................................................................................. 14
Processos cognitius ............................................................................................................. 14
Destreses ............................................................................................................................ 16
Matriu d’especificacions ...................................................................................................... 16
5. POBLACIONS ........................................................................................................ 17
6. VARIABLES DE CONTEXT ..................................................................................... 18
7. ESTRUCTURA DE LES PROVES I QÜESTIONARIS ................................................. 19
Proves ................................................................................................................................ 19
Alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) ......................................... 19
Extensió i temps d’aplicació de les proves.............................................................................. 20
Aplicació de les proves ........................................................................................................ 20
Correcció de les proves ........................................................................................................ 21
Qüestionaris de context ....................................................................................................... 21
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
3
1. Aspectes generals
Antecedents
El plantejament de l’elaboració del Marc teòric referencial per a l’avaluació de tercer curs
d’educació primària a les Illes Balears que es desplega en aquest document es basa en el
Marc general elaborat pel Grup de Treball d’Avaluació i Informació Educativa format per
responsables d’avaluació del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECD) i de les
comunitats autònomes (CCAA). En aquest espai es va proposar per part del MECD la
constitució d’una Ponència on, amb caràcter voluntari, hi participassin les CCAA que ho
considerassin oportú, essent la nostra comunitat una de les participants. La col·laboració i
la riquesa de compartir aquestes aportacions i idees, en la mesura en què cada comunitat
autònoma així ho va decidir, ha estat molt útil. La Ponència, formada per experts
responsables d’avaluació de diferents CCAA, del MECD, i de l’Associació Internacional per
a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), va elaborar el Marc general a partir de les
aportacions dels grups d’experts i de la seva pròpia experiència.
Marc legal
A l’article 20.3 de la Llei Orgànica d’Educació (LOE), modificada per la Llei Orgànica
8/2013, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), s’estableix la realització d’una
avaluació a tercer curs d’educació primària, indicant que “els centres docents realitzaran
una avaluació individualitzada a tots els alumnes en finalitzar el tercer curs de l’educació
primària”. Aquesta avaluació es desenvoluparà segons disposin les administracions
educatives i “comprovarà el grau de domini de les destreses, capacitats i habilitats en
expressió i comprensió oral i escrita, càlcul i resolució de problemes en relació amb el grau
d’adquisició de la competència en comunicació lingüística i de la competència
matemàtica”.
El Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de
l’educació primària, és la norma bàsica que defineix els quadres de relacions, a través dels
blocs de continguts i una selecció d’estàndards d’aprenentatge aplicables a les avaluacions
externes previstes per a l’educació primària. A més, d’aquesta legislació de caràcter estatal,
per a l’avaluació de tercer curs d’educació primària, la referència legal és la pròpia de cada
Administració educativa, en el nostre cas el Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual
s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
4
2. Objecte de l’avaluació
Introducció
La Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa
(LOMCE), desenvolupa un model de currículum basat en competències. El Reial Decret
126/2014, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària, adopta la
denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Es considera que “les
competències clau són aquelles que totes les persones precisen per a la seva realització i
desenvolupament personal, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i
l’ocupació”.
El RD 126/2014, senyala que les competències es conceptualitzen “com un saber fer” que
s’aplica a una diversitat de contextos acadèmics, socials i professionals. Perquè la
transferència a diferents contextos sigui possible, resulta indispensable una comprensió del
coneixement present en les competències i la vinculació d’aquest amb les habilitats
pràctiques o destreses que les integren. L’article 2 c) d’aquest RD especifica que per
competències s’entén les “capacitats per aplicar de forma integrada els continguts propis
de cada ensenyament i etapa educativa, per tal d’aconseguir la realització adequada
d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos”.
Les orientacions de la Unió Europea insisteixen en la necessitat de l’adquisició de les
competències clau per part de la ciutadania com a condició indispensable per aconseguir
que els individus assoleixin un desenvolupament personal, social i professional que s’ajusti
a les demandes d’un món globalitzat i faci possible el desenvolupament econòmic, vinculat
al coneixement. Per altra banda, més enllà de l’àmbit europeu, la UNESCO (1996) va
establir els principis precursors de l’aplicació de l’ensenyament basat en competències al
identificar els pilars bàsics d’una educació permanent per al segle XXI, consistents en
“aprendre a conèixer”, “aprendre a fer”, “aprendre a ser” i “aprendre a conviure”.
De la mateixa manera, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(OCDE), des de la posada en marxa del programa PISA (Programa per a l’Avaluació
Internacional d’Estudiants), planteja que l’èxit en la vida d’un estudiant depèn de
l’adquisició d’un rang ample de competències. Segons PISA, la competència és, més que un
producte adquirit, un procés que es va desenvolupant al llarg de tota la vida. L’accés a les
unitats d’avaluació de matemàtiques, comprensió lectora i ciències, que han estat
utilitzades als estudis de PISA, amb un enfocament competencial, i que han estat
alliberades per a la seva difusió, coneixement i ús públic, poden exercir un paper
complementari important a l’aula.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
5
3. Competència en comunicació lingüística
Definició i finalitat
Aquesta competència es refereix a la utilització del llenguatge com instrument per
interpretar i comprendre la realitat a través de textos orals i escrits, per comunicar-se de
forma oral i escrita, i per organitzar i autoregular el pensament, les emocions i la conducta.
És una competència instrumental i bàsica en el desenvolupament de les diverses
competències que ha d’assolir l’alumnat. Les capacitats, destreses i habilitats pròpies
d’aquesta competència permeten expressar pensaments, emocions, vivències i opinions, així
com dialogar, formar-se un judici crític i ètic, generar idees, estructurar el coneixement,
donar coherència i cohesió al discurs, adoptar decisions i gaudir escoltant, llegint o
expressant-se de forma oral i escrita, contribuint a més al desenvolupament de l’autoestima
i la confiança en un mateix.
En comunicació oral, escoltar, comprendre, exposar, dialogar... són sabers pràctics que
impliquen ser conscients dels principals tipus d’interacció verbal, ser progressivament
competent en l’expressió i la comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en
situacions comunicatives diverses i adaptar la comunicació al context. La forma de parlar i
escoltar d’una persona determina la percepció que els altres tenen d’ella, per la qual cosa
és imprescindible dotar l’alumnat d’estratègies que afavoreixen un correcte aprenentatge
d’aquesta dimensió oral de la competència comunicativa.
La comunicació escrita precisa d’habilitats que permeten cercar, recopilar, seleccionar i
processar informació i que permeten ser competent a l’hora de comprendre i produir
diferents tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. La lectura facilita la
interpretació i comprensió del codi que permet fer ús de la llengua escrita. Lectura i
escriptura són els instruments a través dels quals es posen en marxa els processos cognitius
que elaboren el coneixement del món, dels altres i d’un mateix i, per tant, exerceixen un
paper fonamental com a eines d’adquisició de nous aprenentatges al llarg de la vida.
Dimensions de la competència
La competència en comunicació lingüística s’adquireix i desenvolupa a través de l’acció
comunicativa en el context de pràctiques socials reals, en les quals l’individu produeix i rep
missatges amb relació a altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats,
formats i suports.
La rellevància de l’enfocament comunicatiu radica en la necessitat d’utilitzar la llengua en
contextos i situacions de comunicació concrets, per la qual cosa, el llenguatge s’ha
d’adequar a les necessitats comunicatives.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
6
Contextos i situacions
Com que l’objectiu de l’avaluació és comprovar el grau de desenvolupament de les
destreses, capacitats i habilitats en expressió i comprensió oral i escrita, és necessari primer,
definir en quins contextos se situaran les distintes proves, per després, descriure el conjunt
de processos de les diverses dimensions. Si tenir en compte contextos i situacions és un
requisit bàsic de les proves dirigides a edats on l’alumnat ja ha arribat a certa maduresa, ho
és encara més en aquesta avaluació dirigida als alumnes de tercer curs d’educació primària
amb una edat en què el nin/nina s’obre cada vegada més a l’entorn, es produeix un gran
enriquiment del seu llenguatge i augmenta les possibilitats comunicatives que faciliten el
diàleg en les relacions socials.
El context és el conjunt de circumstàncies en les quals es produeix el missatge i que permet la
seva correcta comprensió. L’avaluació d’aquesta competència s’articula al voltant d’un eix
que és l’ús social de la llengua en contextos propers a l’alumnat.
Les situacions fan referència als textos orals i escrits dirigits a satisfer interessos en els
diferents contextos amb finalitats, grau de formalitat i temàtiques diverses. Per aquesta
avaluació s’utilitzaran aquelles situacions que resultin més motivadores i quotidianes per a
l’alumnat:
Personals: en les quals la comunicació lingüística es centra en la família, els
amics/amigues, l’escola, les aficions... aquesta comunicació es realitza per satisfer
l’interès propi intel·lectual i per mantenir i desenvolupar les connexions personals amb
els altres i l’afició a la lectura
Escolars: són les comunicacions que s’estableixen per aprendre i per tant l’aprenentatge
és també la seva finalitat: llibres, mapes, esquemes, taules, diagrames, gràfics senzills,
etc.
Socials: són les comunicacions que es centren en el context de l’organització social que
envolta a l’alumne/alumna i la seva finalitat fonamental és la de ser informat i informar
sobre esdeveniments públics: anuncis, avisos, notícies, etc.
Pràctiques: en aquestes edats, aquestes situacions es centren fonamentalment en
comunicar-se per saber fer (receptes i instruccions senzilles, normes de jocs...).
Científiques i humanístiques: relacionades amb l’aplicació de la llengua al món natural,
tecnològic, artístic, etc.
Blocs de continguts
Les destreses, capacitats i habilitats que integren la competència en comunicació lingüística
lògicament estaran vinculades amb el conjunt de continguts de referència bàsica per a tot
l’alumnat. Aquest conjunt de continguts és el que proporciona el RD 126/2014, de 28 de
febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària i el Decret 32/2014
de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
7
El primer bloc tracta de la denominada comunicació oral: escoltar, parlar i conversar. El
llenguatge oral, la comprensió dels missatges orals i l’adquisició d’una consciència
fonològica són aspectes clau en totes les activitats que es desenvolupin dins l’aula. El
domini d’aquesta comunicació oral implica el reconeixement de les normes socials i
comunicatives que regeixen l’intercanvi comunicatiu, les estratègies necessàries per
aconseguir una comunicació eficaç, afavorint en tot moment el sentit crític per identificar i
evitar els estereotips i prejudicis, tant socials com sociolingüístics.
El bloc següent està enfocat a la lectura, ja que és una activitat clau dins tota l’etapa de
primària. La lectura no es pot entendre sense estar lligada a la comprensió lectora, que ha
d’estar inclosa dins tot el pla lector. No es tracta d’una simple descodificació de signes,
sinó que l’ensenyament i l’adquisició del procés lector implica la interiorització de tota una
sèrie d’estratègies que faciliten la comprensió lectora i permeten, així, valorar, interpretar,
analitzar, relacionar i seleccionar la informació. D’aquesta manera, es pretén afavorir una
actitud activa i participativa, de mentalitat oberta i respectuosa amb les opinions i creences
dels altres.
En el tercer bloc es treballa l’expressió escrita a partir d’un pla d’escriptura que anirà
presentant nivells de complexitat progressius en la planificació i en l’estructuració de textos
dins uns contextos cada vegada més variats. És important que aquest bloc es tracti a partir
de temes motivadors i d’interès per a l’alumnat i que sigui una pràctica habitual i
sistemàtica dins l’aula.
El quart bloc pretén ser una reflexió sobre els aspectes gramaticals, ortogràfics, lèxics i
sintàctics de la llengua, pel que fa a la conceptualització i la terminologia bàsiques. Es
pretén que l’alumnat apliqui en les produccions els coneixements apresos sobre l’ús de la
llengua i que, al mateix temps, siguin capaços de corregir, perfeccionar i millorar les
redaccions i les interaccions amb els altres. Per tant, és necessari fomentar un ús reflexiu de
la llengua, així com proposar de manera progressiva activitats d’observació, anàlisi i
manipulació de les produccions pròpies.
El darrer bloc se centra en l’educació literària, una aproximació a la literatura a partir de les
expressions més senzilles. Pretén treballar el desenvolupament de la competència literària a
través de la lectura, l’anàlisi de l’escriptura, la recitació, la dramatització, la participació en
jocs retòrics, l’audició de textos propis de la tradició literària popular, etc., per apropar,
així, l’alumnat a l’expressió artística de les construccions de la cultura tradicional. L’accés
guiat a aquestes obres afavorirà l’hàbit lector i escriptor de l’alumnat, i els descobrirà el
plaer per la lectura, la creativitat i l’estètica dels textos literaris.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
8
Tipus de textos
L’avaluació de la competència en comunicació lingüística s’aplica en diferents tipus de
textos per llegir, escriure, escoltar o parlar. La selecció de textos ha de realitzar-se de forma
coherent, amb cohesió interna i adequació al context i la situació. Atenent a la finalitat del
text es classifiquen en:
Narratiu: aquest tipus de text pot adoptar diferents formes, l’alumnat d’aquesta edat
està acostumat a escoltar i llegir contes, per la qual cosa, aquests tipus de textos
s’utilitzaran, entre d’altres, tant per avaluar la comprensió com l’expressió. A més, el
conte sol ser un tipus de text molt motivador per a l’alumnat.
Descriptiu: la informació es refereix a les propietats dels éssers i objectes a l’espai. Els
textos descriptius solen respondre a la pregunta “què”. La descripció d’un lloc concret,
un personatge, un objecte proper i quotidià són exemples de textos descriptius.
Expositiu: proporcionen una explicació sobre la manera en què els diversos elements
s’interrelacionen en un tot dotat de sentit i solen respondre a la pregunta “com”. Les
exposicions solen adoptar diverses formes: definicions, explicacions, resums, etc.
Instructiu: proporciona indicacions sobre el que s’ha de fer. Les instruccions ofereixen
indicacions sobre determinades conductes per dur a terme una tasca (normes,
instruccions, lleis...). També són exemples d’aquest tipus de textos: receptes,
diagrames...
Atenent al seu format, en paper i/o digital, es poden utilitzar els tipus de textos següents:
Continus: formats per oracions que, a la seva vegada, s’organitzaran en paràgrafs. Els
connectors causals (per tant, per aquesta raó, ja que...) indiquen relacions de causa-efecte
entre les parts d’un text. Dins dels textos continus s’inclouen els narratius, expositius,
etc.
Discontinus: poden organitzar-se en un format matricial, basats en llistes úniques o
combinacions de llistes simples. Les llistes, taules, gràfics, diagrames, anuncis, horaris,
catàlegs, formularis, etc. són exemples de textos discontinus.
Mixtes: formats per un conjunt d’elements en format tant continu com discontinu que
es complementen i relacionen. Per exemple, un fullet, cartell o hipertext.
Processos cognitius
La competència en comunicació lingüística de qualsevol parlant es desenvolupa mitjançant
procediments tant escrits com orals. Distingim així quatre àrees bàsiques en la competència
en comunicació lingüística: la comprensió oral i lectora i l’expressió oral i escrita. Es tenen
en compte una sèrie de processos per a la capacitat de comprensió i uns altres per a la
capacitat d’expressió, que es defineixen de la manera següent:
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
9
Processos cognitius de la comprensió oral i escrita
Processos Descripció del procés Exemples d’accions associades
Localitzar i
obtenir
informació
Reconèixer i recordar:
Cercar, localitzar i seleccionar
informació explícita
Localitzar informació sinònima
Discriminar entre dues dades
similars
Establir correspondència entre les
dades de la pregunta i la resposta
Identificar, localitzar, reconèixer:
Identificació del temps o el lloc
d’un relat
Localització de determinats
elements
Localització d’informació
explícita expressada amb
sinònims
Integrar i
interpretar
Donar sentit i coherència al text:
Comprendre la relació entre les idees del text
Reconèixer la coherència global
Identificar les idees principals i algunes de secundàries
Identificar similituds i diferències
Comprendre les relacions causa-
efecte
Realitzar classificacions simples i
resumir el contingut d’un text
senzill
Deduir informació no
expressament indicada en el text
oral o escrit
Reconèixer el vocabulari emprat
en el text
Inferir una relació no explícita
Descriure, explicar, establir,
determinar, deduir, predir,
relacionar, descobrir:
Selecció de la oració que recull
millor el sentit del text
Selecció o elaboració de un títol.
Deducció de la idea principal.
Resumen del text
Descripció de la relació entre dos
personatges
Establir relacions entre les
il·lustracions i els continguts del
text
Identificació de la relació de
causalitat entre dos fets
Reflexionar i
valorar
Contrastar informació:
Relacionar la informació
facilitada en el text amb les seves
experiències i coneixements previs
Valorar la qualitat del text Reconèixer expressions
discriminatòries en el text
Valorar, jutjar, avaluar, aportar,
recomanar, establir criteris,
inventar, reflexionar, dissenyar:
Distinció entre fets reals i
fantàstics
Valoració de la postura de
l’autor sobre el tema
Judici sobre si la informació del
text és completa i clara
Valoració de la importància de
determinades dades o proves
Reconeixement de les parts
fonamentals d’un text
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
10
Processos cognitius de l’expressió oral i escrita
Processos Descripció Exemples d’accions
associades
Planificació
Elaborar i seleccionar les idees que s’han de
transmetre adaptades a la finalitat i la situació
del missatge
Seqüenciar,
planificar, ordenar,
classificar...
Coherència
Donar un sentit global al text
Estructurar el text
Donar la informació pertinent, sense
repeticions ni dades irrellevants
Expressar-se amb idees clares, comprensibles i
completes
Relacionar, aplicar,
enllaçar, escollir...
Cohesió
Utilitzar el vocabulari amb precisió
Usar sinònims i pronoms per evitar repeticions
Usar els enllaços gramaticals més habituals
Utilitzar punts per separar oracions
Utilitzar comes per separar elements
Aplicar,
desenvolupar...
Adequació
Adaptar el text a la situació comunicativa i a la
finalitat
Usar adequadament aspectes morfològics de
número i gènere i de temps verbals
Aplicar les regles ortogràfiques més generals i
les d’ús de majúscules
Aplicar, relacionar,
adequar...
Presentació
(expressió
escrita)
Presentar el text net i amb marges Utilitzar una lletra clara Destacar el títol
Aplicar, presentar,
organitzar...
Revisió
Reflexionar sobre les produccions realitzades
Realitzar judicis crítics sobre els seus propis
escrits
Observar, examinar,
reflexionar...
Fluïdesa
(expressió
oral)
Expressar-se oralment amb facilitat i espontaneïtat
Capacitat d’imaginar i crear idees i situacions
Demostrar agilitat mental en el discurs oral
Ús adequat de la pronunciació, el ritme i
l’entonació
Narrar, dialogar...
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
11
Destreses
La comunicació lingüística és una competència àmplia i complexa que permet el
desenvolupament de les destreses bàsiques en l’ús de la llengua: escoltar, parlar, llegir i
escriure, que s’interrelacionen i es donen suport mútuament en l’acte de la comunicació.
Aquestes accions exigeixen habilitats lingüístiques i no lingüístiques per establir vincles amb
els altres i amb l’entorn.
Amb l’avaluació del tercer curs d’educació primària s’ha de comprovar l’inici del procés
d’adquisició, en lectura i escriptura, dels estàndards d’aprenentatge avaluables
imprescindibles perquè l’alumne/alumna pugui seguir sense dificultats la resta
d’aprenentatges. Aquesta avaluació ha de permetre saber si l’alumnat ha començat a
adquirir les destreses i habilitats necessàries i adequades al seu nivell educatiu per
comunicar amb precisió les seves pròpies idees, realitzar discursos cada vegada més
elaborats d’acord a la situació comunicativa, així com escoltar de forma activa i interpretar
de forma correcta les idees dels altres.
L’avaluació d’aquesta competència, al finalitzar el tercer curs de l’educació primària, servirà
de diagnòstic del desenvolupament aconseguit, de forma que davant els seus resultats, els
equips docents prenguin les mesures oportunes per ajudar l’alumnat a aconseguir les
destreses i habilitats necessàries per continuar amb èxit la resta dels aprenentatges.
En la competència lingüística, l’avaluació ha de centrar-se en les dues dimensions que
limiten el camp de la competència comunicativa: la comprensió i l’expressió. Ambdues es
poden donar de forma independent (un lector llegeix, un oient escolta, un escriptor escriu o
un orador parla) o confluent, de forma que l’expressió i comprensió estan connectades i
són pràcticament simultànies o immediates. Així, el desenvolupament d’aquestes dues
dimensions precisa de quatre destreses bàsiques que poden ser objecte d’avaluació.
Destreses de la competència en comunicació lingüística
Comprensió Expressió
Comprensió oral Comprensió escrita Expressió oral Expressió escrita
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
12
Matrius d’especificacions
Matriu d’especificacions de la comprensió oral i escrita
Processos: comprensió oral i escrita
Localitzar i obtenir
informació Integrar i interpretar Reflexionar i valorar
Comprensió escrita 40% 40% 20%
Comprensió oral 20% 60% 20%
Matriu d’especificacions de l’expressió oral i escrita
Processos: expressió oral i escrita
Coherència Cohesió Adequació Presentació Fluïdesa
Expressió escrita 25% 25% 25% 25% ----
Expressió oral 30% 20% 20% ---- 30%
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
13
4. Competència matemàtica
Definició i finalitat
La competència matemàtica és l’habilitat per desenvolupar i aplicar el raonament
matemàtic amb la finalitat de resoldre diferents problemes en situacions quotidianes. La
competència matemàtica inclou, en diferents graus, la capacitat i la voluntat d’utilitzar
maneres matemàtiques de pensament (pensament lògic i espacial) i de representació
(fórmules, models, construccions, gràfics i diagrames). D’aquesta manera, aquesta
competència contribueix a la possibilitat de seguir aprenent al llarg de la vida, ja que inclou
destreses, habilitats, estratègies, motivacions i actituds que permeten interpretar i expressar
amb claredat i precisió: informacions, dades i argumentacions.
La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar els coneixements i els raonaments
matemàtics i les seves eines per descriure, interpretar i predir en el seu context fenòmens de
diferent tipus. Requereix coneixements sobre els nombres, les mesures i les estructures, així
com d’operacions i representacions matemàtiques, a més de la comprensió de termes i
conceptes matemàtics. Quant a les habilitats, inclou aspectes com:
El coneixement i maneig d’elements matemàtics bàsics en diferents contextos personals,
socials, professionals o científics que involucrin situacions reals o simulades de la vida
quotidiana.
La recerca de solucions que permetin emetre judicis fonamentats i prendre decisions
raonades als problemes plantejats.
La reflexió i l’argumentació sobre l’adequació al context de la solució trobada.
En l’educació primària, la competència matemàtica permet iniciar l’alumnat en la resolució
de problemes que incloguin la necessitat de realitzar operacions senzilles de càlcul,
coneixements de geometria, realització d’estimacions i recollida i tractament bàsic de
dades.
Dimensions de la competència
El RD 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de primària, a
l’annex I, apartat d), desenvolupa el currículum de matemàtiques i estableix que: “El treball
en aquesta àrea a l’educació primària estarà basat en l’experiència; els continguts
d’aprenentatge parteixen d’allò més proper i s’hauran d’abordar en contextos
d’identificació i de resolució de problemes. Les matemàtiques s’aprenen utilitzant-les en
contextos funcionals relacionats amb situacions de la vida diària, per anar adquirint
progressivament coneixements més complexos a partir de les experiències i els coneixements
previs”.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
14
Les situacions o contextos es refereixen a escenaris propers a l’alumnat que requereixen
donar resposta a un repte plantejat fent ús de la competència matemàtica per afrontar-ho
amb èxit. Tal com es recull en el marc teòric de PISA 2012 “la competència matemàtica es
desenvolupa en el context d’un desafiament o problema que es representa en el món real”.
Contextos i situacions
Personal: engloba problemes o desafiaments als que podria enfrontar-se l’alumnat,
relacionats amb ell mateix, la seva família o grup d’amics/amigues.
Escolar: situacions relacionades amb la vida escolar i el grup o grups de
companys/companyes.
Social: situacions referides al barri, a la localitat o a la societat en general.
Científica i humanística: relacionada amb l’aplicació de les matemàtiques al món natural i
tecnològic.
Blocs de continguts
L’àrea de matemàtiques és la que contribueix en major mesura a l’adquisició d’aquesta
competència, si bé en aquesta tasca col·laboren totes les àrees i matèries del currículum. El
R.D. 126/2014, de 28 de febrer, organitza el currículum de matemàtiques al voltant de
diferents línies de contingut. El Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el
currículum de l’educació primària a les Illes Balears organitza els blocs de continguts de la
següent forma:
Bloc 1. “Processos, mètodes i actituds matemàtiques”. Per planificar, analitzar i resoldre
problemes, desenvolupar estratègies, plantejar petites investigacions i afrontar amb
confiança la tasca matemàtica.
Bloc 2. “Nombres”. Operacions entre nombres, adquisició d’algoritmes bàsics,
coneixement de la formació de diferents tipus de nombres, les relacions entre aquests i
les seves aplicacions.
Bloc 3. “La mesura”. Per conèixer el sistema mètric decimal de les magnituds bàsiques i
les relacions entre aquestes, el temps, els angles i el sistema monetari.
Bloc 4. “Geometria”. Per saber la situació i la representació en el pla i en l’espai i les
característiques de les figures bidimensionals i tridimensionals.
Bloc 5. “Estadística i probabilitat”. Per interpretar i fer taules i gràfics, analitzar-los,
extreure’n informacions i fer estimacions.
Per a l’avaluació de la competència, es considerarà el bloc 1 implícit dins els altres quatre.
Processos cognitius
A l’avaluació de la competència matemàtica es tenen en compte tres processos d’índole
cognitiva, que s’emmarquen dins tres grups:
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
15
Conèixer i reproduir: fa referència als coneixements del llenguatge bàsic matemàtic, a les
propietats i fets matemàtics essencials i a la repetició d’algoritmes de càlcul practicats.
Es requereix per a la realització d’exercicis més senzills.
Aplicar i analitzar: implica saber utilitzar diferents eines matemàtiques en un rang suficient
de contextos. És necessària en els problemes de dificultat mitjana.
Raonar i reflexionar: requereix la capacitat de pensament lògic i sistemàtic, i implica
l’anàlisi dels resultats obtinguts en la resolució d’un desafiament i la reflexió crítica sobre
el procés seguit.
Processos Descripció Accions
Co
nèi
xer
i rep
rod
uir
Accés i
identificació
Accions de recordar i reconèixer
els termes, els fets, els conceptes
elementals del coneixement
matemàtic i de reproduir
algoritmes.
Anomenar, definir, trobar,
mostrar, imitar, llistar, contar,
recordar, reconèixer,
localitzar, reproduir, relatar...
Comprensió
Accions per captar el sentit i la
intencionalitat de textos de
llenguatge matemàtic i de codis
relacionals i interpretar-los per
resoldre problemes.
Explicar, il·lustrar, extractar,
resumir, completar, traduir a
altres termes, aplicar rutines,
seleccionar, escollir...
Ap
lica
r i a
na
litz
ar
Aplicació
Aptitud per seleccionar,
transferir i aplicar informació
per resoldre problemes amb cert
grau d’abstracció i la
d’intervenir amb encert en
situacions noves.
Classificar, resoldre problemes
senzills, construir, aplicar,
escollir, realitzar,
desenvolupar, entrevistar,
organitzar, enllaçar...
Anàlisi
Possibilitat d’examinar i
fragmentar la informació en
parts, trobar causes i motius,
realitzar inferències i trobar
evidències que sustentin
generalitzacions.
Comparar, contrastar,
demostrar, experimentar,
planificar, resoldre, analitzar,
simplificar, relacionar, inferir,
concloure...
Ra
on
ar
i ref
lexi
on
ar
Síntesi i
creació
Accions de recollir informació i
relacionar-la de diverses formes,
establir nous patrons i descobrir
solucions alternatives.
Combinar, dissenyar,
imaginar, inventar, planificar,
predir, proposar, adaptar,
estimar...
Judici i
valoració
Capacitats per formular judicis
amb criteri propi, qüestionar
tòpics i exposar i sustentar
opinions fonamentades.
Criticar, concloure,
determinar, jutjar, recomanar,
reformular, establir criteris i/o
límits...
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
16
Destreses
Quant a les destreses, l’article 12.3 del RD 126/2014 de 28 de febrer, estableix que
l’avaluació individualitzada al finalitzar tercer curs d’educació primària mesurarà el grau de
destreses en càlcul i resolució de problemes amb relació al grau d’adquisició de la
competència matemàtica. El terme càlcul fa referència al resultat corresponent a l’acció de
calcular o comptar. Calcular consisteix en realitzar les operacions necessàries per obtenir el
resultat que es poden derivar de dades prèviament conegudes. La resolució de problemes es
refereix a la conclusió d’un procés que té com a passes prèvies la identificació del problema
i la seva modelització. Identificar les dades, seleccionar i desenvolupar un determinat
procediment i arribar a una solució raonable. Aquestes dues destreses, càlcul i resolució de
problemes, es tendran en compte en els criteris de correcció de les proves, considerant
criteris que permetin la valoració d’ambdues per separat.
Matriu d’especificacions
A la taula següent es mostra una matriu amb la relació que hi ha entre els blocs de
continguts i els processos cognitius considerats per a l’avaluació de la competència
matemàtica, amb indicació dels pesos de cada procés i de cada bloc de continguts.
Aquesta matriu d’especificacions de la competència matemàtica s’ha obtingut a partir de
l’anàlisi dels criteris d’avaluació contemplats en el currículum de mínims i servirà de
referència per aconseguir que les proves s’ajustin al currículum.
Matriu d’especificacions de la competència matemàtica
Blocs de continguts
Nombres Mesura Geometria Incertesa
i dades Subtotal Total
Pro
cess
os
Conèixer i reproduir
Accés i identificació
20% 40%
Comprensió
20%
Aplicar i analitzar
Aplicació
20% 40%
Anàlisi
20%
Raonar i reflexionar
Síntesi i creació
15%
20% Judici i
valoració 5%
Total 50% 20% 20% 10% 100%
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
17
5. Poblacions
Les proves s’aplicaran en els centres educatius que imparteixin docència a alumnat de 3r
curs d’educació primària durant el curs escolar que es dugui a terme l’avaluació. En
l’avaluació hi participaran diferents poblacions: l’alumnat que es trobi matriculat a tercer
curs d’educació primària en els centres educatius de les Illes Balears, qui contestarà les
proves de competències i el qüestionari de l’alumne/alumna; i les famílies, el personal
docent d’educació primària i els equips directius dels centres d’educació primària, els quals
contestaran els qüestionaris de context respectius.
Població Informació aportada Instruments
Alumnat
Nivell assolit en cada competència avaluada Proves de competències
Variables de context, recursos i processos
d’ensenyament i aprenentatge i satisfacció
amb el centre escolar
Qüestionari de
l’alumne/alumna
Famílies de
l’alumnat
Variables de context, relació i satisfacció
amb el centre escolar Qüestionari de les famílies
Personal
docent d’EP
Variables de context, recursos i processos
d’ensenyament i aprenentatge
Qüestionari dels mestres
d’educació primària
Directors/
directores
Variables de context, recursos,
funcionament i organització del centre
Qüestionari del
director/directora
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
18
6. Variables de context
La investigació educativa ha posat de manifest des de fa diverses dècades que els resultats
en proves de rendiment estan modulats tant per factors contextuals com per factors relatius
a processos organitzatius i/o d’aula.
Tant els factors de context com els de processos (dels centres educatius i de les classes)
s’inclouen en els marcs d’avaluació d’estudis internacionals com PISA, TIMSS i PIRLS, i
d’estudis nacionals previs, com les avaluacions de l’educació primària i les de l’educació
secundària obligatòria.
A més, la LOE, modificada per la LOMCE (article 20), senyala que l’avaluació comprovarà
el grau de domini de les destreses, capacitats i habilitats, i què s’incidirà, durant l’etapa en
l’atenció personalitzada dels alumnes, en la realització de diagnòstics precoços i en
l’establiment de mecanismes de reforç per aconseguir l’èxit escolar.
Variables de context i recursos
El context, els processos i els recursos educatius se solen avaluar mitjançant qüestionaris
específics que incloguin múltiples preguntes dirigides als alumnes, als directors/directores,
al personal docent de primària i a les famílies.
Prenent com a referència les experiències d’avaluació, tan de l’àmbit internacional com
nacional, és aconsellable utilitzar com element del context dels centres educatius un Índex
Socioeconòmic i Cultural (ISEC). Aquest s’elaborarà a partir de variables relatives al nivell
d’estudis, a la situació laboral i a la professió dels pares o tutors legals, als recursos en la
llar...
En les anàlisis que tenguin en compte l’ISEC, es considerarà, tant l’ISEC individual de cada
alumne/alumna, com l’ISEC mitjà dels alumnes de 3r curs d’EP del centre (estimació de
l’ISEC del centre).
Fonts d’informació i instruments de recollida de dades
Els aspectes de context es recolliran a través dels qüestionaris dels equips directius dels
centres d’educació primària, del personal docent de primària, de l’alumnat de 3r curs i de
les seves famílies. Recollir la informació de context per mitjà de qüestionaris a les famílies té
el risc de que la taxa de respostes sigui baixa. El principi que s’ha d’aplicar és seleccionar el
menor nombre de preguntes que permeti recollir la informació de context i processos que
es considerin imprescindibles per poder controlar la influència de diverses variables en els
resultats de l’alumnat i, per a determinades variables de les famílies, plantejar-les també a
l’alumnat perquè puguin aportar la informació corresponent en cas de no resposta de les
famílies.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
19
7. Estructura de les proves i qüestionaris
Proves
Cada una de les proves per avaluar les competències assolides per l’alumnat de 3r curs
d’educació primària constarà de diversos models de prova en format digital que inclouran
diferents estímuls contextualitzats en una situació propera a la realitat de l’alumnat. Cada
estímul s’acompanyarà amb diverses preguntes o ítems (entre un i set) de diferents tipus:
tancats i oberts (en cada prova hi haurà, aproximadament, un 70% de preguntes de
resposta tancada i un 30% de resposta oberta). Els diferents models de les proves es
dissenyarà de manera que es puguin visualitzar en els ordinadors ultraportàtils que els
centres disposen del Pla de Modernització Educativa, tenint en compte que siguin
compatibles amb altres tipus d’ordinadors.
Cada alumne/alumna haurà de contestar en un full de resposta individualitzat, que l’IAQSE
facilitarà als centres a través de l’aplicació GESAVA, en el qual hi apareixerà indicat el seu
nom.
Les proves de la competència en comunicació lingüística constaran d’una part de
comprensió oral, una d’expressió escrita i una darrera de comprensió lectora; i s’elaboraran
en diferents formats (arxius MP3 amb els registres en àudio per avaluar la comprensió oral i
proves en PDF per avaluar la comprensió lectora i l’expressió escrita). L’expressió oral
s’avaluarà a part, fent servir uns instruments d’avaluació específics i uns registres de
correcció, que l’IAQSE posarà a disposició dels centres en el seu moment.
Per tal d’assegurar-ne la confidencialitat, l’IAQSE publicarà les proves al GESAVA dos dies
lectius abans del començament de cada prova, i els centres hi podran accedir amb els codis
que se’ls haurà proporcionat prèviament.
Alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)
L’article 144.3 (en redacció donada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la
millora de la qualitat educativa LOMCE) afirma que les autoritats educatives han d’establir
les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions
individualitzades s’adaptin a les necessitats de l’alumnat amb necessitats educatives
especials.
L’avaluació dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu prendrà com a
referència els estàndards d’aprenentatge avaluables, i establirà l’adaptació de les
condicions de realització de l’avaluació en aquells casos que sigui precís amb la finalitat de
proporcionar informació individualitzada referent a l’aprenentatge de cadascun dels
alumnes.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
20
Les mesures d’adaptació podran incloure adaptacions de les proves que no impliquin
canvis en el seu contingut (com per exemple: augment del temps de realització de la prova,
format i/o accés a les preguntes, resposta oral d’alguna pregunta, entre d’altres).
En cas de què es realitzin adaptacions de les proves proporcionades per l’IAQSE que
impliquin canvis en el seu contingut o se’n utilitzin d’alternatives, serà l’Equip de Suport
educatiu del centre en col·laboració amb el tutor/tutora qui elaborarà un informe
individual de l’alumnat sobre el grau d’adquisició de les competències avaluades, que el
centre farà arribar al pare, mare i/o tutors legals.
El fet de considerar tots aquests factors i a tots els implicats està en consonància amb el
punt 3 de l’article 14 del citat Reial Decret 126/2014, on es manifesta que les
administracions educatives establiran les condicions d’accessibilitat i recursos de suport
que afavoreixin l’accés al currículum de l’alumnat amb necessitats educatives especials i
adoptaran els instruments, i en el seu cas, els temps i suports que asseguren una correcta
avaluació de l’alumnat.
Extensió i temps d’aplicació de les proves
L’aplicació de les proves es realitzarà en sessions de 60 minuts per a cada competència,
sense comptar les instruccions específiques de cada una i l’audició de la comprensió oral en
el cas de les competències en comunicació lingüística en llengua castellana i catalana.
Si l’aplicació de les proves es realitza en dos dies, entre cada una de les sessions (proves) de
cada dia hi haurà un descans de 30 minuts aproximadament.
Pel que fa a l’extensió de les proves, a cada un dels models de prova hi haurà entre 24 i 30
ítems.
Aplicació de les proves
L’aplicació de les proves anirà precedida d’una informació suficient que faci prendre
consciència a l’alumnat i al personal docent sobre el sentit de les mateixes, i redueixi
possibles actituds negatives que obstaculitzin la seva realització.
Per garantir l’objectivitat de la prova, es considera convenient que l’aplicació i correcció la
faci personal docent que imparteixi docència en l’educació primària i que no doni classe
directa als alumnes avaluats.
El procés d’aplicació s’ajustarà a les fases que es descriuen a continuació.
a) Fase preparatòria
La preparació de l’aplicació de les proves comença per la sensibilització de la comunitat
educativa sobre el sentit i la naturalesa de l’avaluació que es du a terme. L’Administració
educativa s’ha de dirigir als equips directius dels centres educatius i al personal docent
implicat en l’avaluació amb la finalitat de proporcionar la informació necessària.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
21
S’organitzarà una sessió informativa per comentar els aspectes més rellevants, prestant
especial atenció a les instruccions generals de l’aplicació i a les instruccions específiques de
les proves.
b) Fase d’execució
L’aplicació es durà a terme en els grups de tercer curs d’educació primària. La Inspecció
Educativa corresponent serà l’encarregada de la supervisió del desenvolupament de
l’avaluació de 3r curs d’EP en els centres. Es fixarà un calendari d’aplicació per a tots els
centres implicats en l’avaluació.
Correcció de les proves
Finalitzada l’aplicació, el personal docent designat realitzarà la correcció de les proves. Per
dur-ho a terme, utilitzaran els criteris de correcció i puntuació de les preguntes obertes
(aquelles que requereixen una resposta no tancada) que se’ls facilitarà, així com les pautes i
recomanacions transmeses per l’Administració educativa.
Qüestionaris de context
Els resultats individuals obtinguts a les proves no són independents de l’entorn social i
educatiu. Per aquest motiu, una de les finalitats bàsiques de les avaluacions és identificar
els factors ambientals que potencialment s’associen als resultats acadèmics i analitzar la
relació entre aquests factors i els resultats de les proves.
La recollida d’informació sobre variables relatives al context, als recursos dels centres i als
processos que es desenvolupen en els mateixos, es realitzaran mitjançant qüestionaris
dirigits a l’alumnat, al personal docent de primària, a la direcció dels centres i a les famílies.
Els qüestionaris de context inclouran una sèrie de preguntes a través de les quals es recollirà
informació suficient per a l’estudi de variables del context socioeconòmic i cultural dels
alumnes i dels centres, dels processos i dels recursos educatius associats a l’adquisició de
les competències avaluades.
En l’elaboració dels qüestionaris s’observaran els criteris següents:
S’intentarà que els qüestionaris no dupliquin la informació obtinguda des de diferents
fonts, llevat que es consideri convenient la triangulació d’informació per donar solució
al problema de la no resposta per part d’alguna de les fonts. Per això, s’haurà de
concretar quines variables han de ser estudiades a partir de la informació que aporti
cada un dels col·lectius informants, plantejant qüestions corresponents als que tenen
major capacitat per informar sobre l’aspecte en qüestió.
Les preguntes seran preferentment tancades, amb la finalitat de reduir l’esforç d’aquells
que responen i facilitar també les tasques de revisió i anàlisi.
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
22
L’aplicació dels qüestionaris als diferents agents implicats es realitzarà de manera
distinta segons el cas. Els qüestionaris dirigits a l’alumnat, als tutors i a la direcció dels
centres s’aplicaran utilitzant procediments informàtics a través d’Internet. En el cas de
l’aplicació dels qüestionaris de les famílies, a més dels procediments informàtics, se’ls
oferirà la possibilitat d’aplicar els qüestionaris en paper (el propi tutor o tutora
s’encarregarà de fer-los-ho arribar en format paper i/o una clau d’accés al qüestionari
informàtic per tal que la família pugui elegir la manera de contestar; i els donarà un
termini per a la seva realització i per a la seva devolució en cas de contestar-lo en
paper).