Debat sobre l’hospitalització psiquiàtrica en l’entorn de l’àmbit metropolità de Barcelona
description
Transcript of Debat sobre l’hospitalització psiquiàtrica en l’entorn de l’àmbit metropolità de Barcelona
Debat sobre l’hospitalització psiquiàtrica en l’entorn de l’àmbit metropolità de Barcelona
Hospitalització d’agutsAnàlisi estructural: problemes detectats
i propostes de millora
G.Garcia-Parés, J.M. Illa, E. Jordà, E. Jové,
J.M. Menchon, N. Ramírez i L. Tiffon
Anàlisi estructural
• S’analitzen les dades aportades per 20 unitats d’aguts de l’àmbit metropolità de Barcelona, en relació a la ratio de professionals assistencials.
• A partir d’aquestes dades, s’ha fet un resum dels resultats.
• Manquen les dades referents a les Unitats d’urgències. Això és degut a la disparitat d’organització de cada centre.
Personal de les unitats d’hospitalització
• Existeixen diferències en la organització de l’activitat assistencial de cada centre que dificulten la estandardització de mesures de personal, principalment la relació de llits/psiquiatre (adjunt) que cada centre té destinat.
• Les xifres no són estrictament comparables.
Personal de les unitats d’hospitalització
• Destaca la dispersió en les ratios aportades pels diferents centres.
• Veiem que el centre amb menor dedicació és de 0.07 psiquiatres per llit i el de major dedicació de 0.20 psiquiatres per llit.
• En quant al personal assitencial directe per llit, el rang va des de 0.27 a 1.01.
Nombre de llits per facultatiu
• En els hospitals generals, hi ha un promig de 3 psiquiatres per 20 llits, mentre que en els monogràfics en són 2 per 20
Anàlisi estructuralResultats de la nostra mostra
H. Generals
0
5
10
15
20
25
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
• En el grup de monogràfics hi ha més homogeneïtat excepte per un cas. La mitjana és de 11,2 llits/psiquiatre i la DE de 4,6
• S’observa una discreta major dispersió en el grup d’hospitals generals, amb una mitjana de 7,3 llits/psiquiatre i una DE de 2,7
Monogràfics
0
5
10
15
20
25
1 2 3 4 5 6 7 8
Anàlisi estructuralRàtio de professionals
• El nombre de psicòlegs també és variable. El rang va des de 0 (5 centres) a 3,8 (un cas). Però en la major part de centres, no arriva a un psicòleg en dedicació complerta a la Unitat d’aguts.
Anàlisi estructuralProfessional assistencial
• La informació recollida, no permet fer una explotació fiable en relació al nombre de professionals no facultatius. La dispersió dels nºs en aquest tema és encara més gran i fa pensar que en alguns casos, només s’ha comptat un dels torns.
Personal de les unitats d’hospitalització
• No hem trobat estudis o dades que proporcionin estàndards de ratios recomanables de llits que pot portar un psiquiatre.
Propostes de millora
Professionals
Calcul temps assistencial per 5 llits
Primera visita (ingrés) 20 min (1h/ingres/3 ingressos setmana)
Visites diàries 20 min x 5= 100 min
Visites familia 30 min
Coordinació amb infermeria
30 min
Sol.licitut proves, IC... 30 min
Redacció informes alta 20 min (promig 3 altes/setmana)
Coordinació amb altres dispositius
15
Atenció aspectes psicosocials
20
Situacions de crisis 30
Total 295 min 5h (62% de 8 hores)
Activitat assistencial del psiquiatre
• Altres tasques: comunicació amb jutjats, coordinació amb altres serveis mèdics, recabar informació d’altres fonts, com ingressos previs en altres hospitals, trucades...
• Problemes derivats de major complexitat social (immigrants, indigents, persones sense recolçament social...)
• Assumir pacients d’altres companys durant les vacances, congressos...
• Dedicació a la Interconsulta des de la Unitat d’hospitalització d’aguts.
• Participació en les guàrdies de 24 hores, amb lliurança l’endemà.
Formació, docència, recerca
• Sessions clíniques i científiques del centre• Temps dedicat a la docència dels MEF• Temps de formació personal• Temps de recerca
• Participació en activitats institucionals (comités, plans de qualitat, gestió activitat...)
Formació continuada Indicador nº 31
• Nombre de professionals amb assistència a activitats formatives ≥ 20 hores.
• D’aquestes 20 hores, el personal facultatiu, com a mínim, ha de tenir l’acreditació docent en 1 crèdit (equivalent a 10 hores).
Formació continuada Indicador nº 31
• Es consideren activitats formatives les jornades, tallers, seminaris, congressos i cursos, interns i externs a la institució. Cas de ser cursos interns, aquests han d’estar estructurats i s’ha d’adjuntar els programes formatius.
• Es comprovarà l’assistència a les activitats formatives mitjançant la revisió de la fotocòpia dels certificats acreditatius d’assistència i/o participació.
• L’assistència a congressos es considera activitat científica i no formativa.
Tècnics mitjos
• Treball social: – Encara que sempre es realitza una valoració
sociofamiliar, caldrà una valoració específica de treball social en alguns casos, especialment els pacients del Programa TMS. (Indicador nº 1: Valoració inicial).
– El o la treballador/a social ha de realitzar visites de seguiment.
Estructura
Estructura
• No es van recollir dades en relació a la estructura de les unitats d’aguts.
• En aquest cas, les nostres propostes són coincidents amb les dels RTM II i els indicadors de qualitat treballats amb la FAD:
EstructuraRecomanacions RTM II i Indicadors de qualitat- FAD
• Unitats d’uns 25 llits màxim• Dos espais comuns, si és possible un d’ells
obert.• Habitacions de 2 llits màxim • 2 habitacions individuals com a mínim per
cada 25 llits.• Cada habitació amb un WC, pica i dutxa.• Possibilitat de monitorització a totes les
habitacions (sobretot hospitals generals per comorbilitat amb patologia mèdica)
Indicadors de qualitat 2004 Estructura (nº 28)
Es consideren espais confortables i segurs aquells que:1. Es troben nets i no s’observen olors provinents de detritus
fisiològics2. L’estat de les instal·lacions i mobiliari dels pacients no es troba
amb restes d’òxid o que puguin fer mal als pacients pel seu mal estat
3. Existència d'un sistema de ventilació i il·luminació adequat.4. Existència d'espais suficients i confortables per a realitzar
activitats d'oci i lleure, rebre visites, activitats grupals o terapèutiques.
5. Els espais estaran adequadament identificats6. Els espais seran accessibles per a persones amb mobilitat
reduïda.
Indicadors de qualitat 2004Estructura (nº 28) Estandard 90%
A més de la senyalització que contempla la normativa de seguretat es tindrà en compte que la senyalització faciliti l’orientació dels usuaris en els diferents àmbits i espais: Senyalització i identificació de les habitacions, dels despatxos, sales i diferents espais funcionals de la unitat.
Indicadors de qualitat 2004Estructura (nº 29) Estandard 90%
• No cantons vius i absència d’objectes contundents a l’abast dels pacients, canonades cobertes, vidres, miralls i dutxes de seguretat, materials que no es puguin trencar amb facilitat, bosses de plàstic en papereres, portes d'obertura inversa, material ignífug, extintors, mànegues, senyalització clara de les entrades i sortides d’emergència, plànol de situació de la unitat.
• Ha d’existir la possibilitat de monitoritzar als pacients de la unitat si es precís
Espais confortables i segurs (nº29)
• Materials que no es puguin trencar amb facilitat
• Vidres de seguretat• Absència d’objectes contundents a
l’abast dels pacients• Mobiliari collat al terra i sense arestes• Sistema d’alarma o avís acústic i/o
lluminós a tots els despatxos
Estandard 90%
Espais confortables i segurs (nº29)Urgències
• Despatxos amb doble porta per facilitar la sortida, i en el seu defecte una adequació de la distribució del mobiliari per permetre la sortida del professional en cas necessari.
• Entorn diferenciat que faciliti la observació i impedeixi o dificulti la fugida
• Existència d’un box (com a mínim), preparat per a afrontar situacions de agitació i/o violència i amb una correcta monitorització que faciliti la observació constant, preparat amb:
o Llit immobilitzato Subjeccions preparades
Estandard 90%
Conclusions (I)
• Malgrat els problemes en la recollida d’informació, és obvi que la ratio de llits que són responsabilitat d’un facultatiu, està per sobre de la considerada adequada per consens.
Conclusions (II)
• Existeixen diferències en la organització de l’activitat assistencial, però això no ha de ser problema en quant al tracte que reb el malalt, sempre i quant, cada facultatiu pugui dedicar el temps necessari al malalt ingressat.
Conclusions (III)
• En relació a les estructures, els indicadors de qualitat i els criteris dels RTM del nostre àmbit, marquen les pautes perquè els pacients psiquiàtrics gaudeixin del comfort i la seguretat necessaris.
Conclusions (IV)
• Finalment, la Salut Mental dels pacients estarà molt millor cuidada si tenim en compte la Salut Mental dels professionals que en tenen cura.