Cançons de panderoLes cançons de pandero, o cançons de tambor, a càrrec de dones devien ser molt presents a �nal del segle XIX i principi del XX. Han deixat un record intens a les comarques que van, aproximadament, del Priorat a la Noguera. Però aquests cants es van anar esllanguint durant el segle XX, més a poc a poc o més de pressa. Gairebé sempre eren cantades per les majorales de la Confraria del Roser, encarregades de les feines de l’església durant un any. La Confraria de la Mare de Déu del Roser era important arreu del país, tal com a la majoria de països de llengües neollatines, però el cant solista de les majorales només està documentat —amb alguna excepció— a les comarques de la plana de Lleida i de l’Urgell, �ns al Priorat i el Camp de Tarragona.

Per guarnir l’altar i fer front a les despeses de la festa, la Confraria feia una capta a les cases i als cafès a l’hora de les postres, o del «llevant de taula», els dies de celebració, com ara la Festa Major, un bateig o un casament. La capta l’havien de fer les majorales d’aquell any, sempre dones i generalment joves o no casades. Normalment, una cantava i una altra —o ella mateixa— tocava un pandero o tambor (sovint quadrat però que també podia ser rodó), alhora que passaven una cistella o un platet de la capta amb la imatge de la Mare de Déu. Els panderos eren de diverses mides i estaven pintats de manera acolorida amb la �gura de la Mare de Déu i altres motius religiosos.

Si la festa era d’una família, els cants duraven unes quantes hores. Si era per a tot el poble, el seguici durava gairebé tot el dia. El preu o l’oferta per cançó s’acordava abans de començar a cantar. Les cançons dirigien elogis i lloances als presents, però també n’hi havia algunes amb dobles sentits o amb una certa ironia. En general, les duien preparades «de casa», però també n’adaptaven algunes de ja memoritzades per tothom i feien gala d’una certa audàcia i habilitat en la capacitat de cantar i de proposar versos.

Foto

graf

ia: D

enis

e K

oira

ch

El grup Tornaveus cantant cançons de

pandero en un espectacle del Tradicionàrius el febrer de 2013.

pandero_CAT9.indd 1 03/01/14 09:39

El pandero als Països Catalans

Àrees de panderoLa recerca recent permet presentar aquest mapa, que fa constància de llocs o zones on s’havia cantat amb pandero.

Pandero quadrat (a mans de dones)

Panderos rodons (a mans d’homes)

Panderetade Granollers.Museu Etnològic de Barcelona.

Panderetad’Espot.Museu Etnològic de Barcelona.

Pandero d’Oliana (Alt Urgell).Museu Etnològic de Barcelona.

Pandero deTorroja del Priorat.Museu Diocesà de Tarragona.

Pandero de la Confraria del Roser, Ulldemolins.Museu Diocesà de Tarragona.

Pandero de la Confraria del Roser i del Sant Nom de Jesús, Arbeca.Museu Diocesà de Tarragona.

Pandero de la Confraria del Roser, els Pallaresos.Museu Diocesà de Tarragona.

Pandero d’Àger. Sant Vicenç.

Pandero de la Confraria del Roser, Tamarit.Museu Diocesà de Tarragona.

Camp de TarragonaBaix

Camp

Alt Camp

Priorat

Concade

Barberà

Segrià

Noguera

Garrigues

Pla d’Urgell

Urgell

Pallars Sobirà

Pallars Jusà

Cerdanya

Gironès Baix Empordà

Alt Empordà

Selva

Maresme

Vallès Oriental

Baix Llobregat

Catalunya del Nord

Baix Maestrat

Alt Maestrat

Serrans

Plana d’Utiel

Alcoià

Alacantí

pandero_CAT9.indd 2 03/01/14 09:40

L’exposició

El pandero quadrat té actualment a Catalunya una nova vida, una nova dimensió. Els investigadors i els creadors fan que el món del pandero esdevingui avui en dia un element de retrobament amb la tradició, de nova identitat, de recreació musical i social en les mans i les veus dels sonadors i sonadores. Se’l fa sonar amb rigor musical i amb la frescor dels neò�ts.

Sembla que està de moda. És un element socialitzador: el jovent pica ara el pandero a més dels tambors d’altres modes foranes. Està en mans de dones i homes, de fadrins i casats, de joves i grans.

En diversos museus hi ha panderos que són una joia, però sobretot se’l sent bategar clar i català en festes populars, en concerts i en trobades de taverna.

Coetus a l’Auditori.

Foto

graf

ia: M

artí

E. B

eren

guer

Foto

graf

ia: J

udith

Coh

en

Isabel Asens.

Pandero quadrat.Reconstrucció d’Alberto Carreño

per al Museu Etnològic de Barcelona.

Panderode l’Urgell. Museu Etnològic de Barcelona.

pandero_CAT9.indd 3 03/01/14 09:40

Cançons de pandero

Pandero del Museu de Reus, probablement de Mont-roig del Camp.

Donzella, vós sou el praton se fan les herbes fines,que la Verge del Roserli assequi les espines.Per tu, per mi,li assequi les espines,per tu, per mi,per qui les podrà collir!

Cavaller, vós sou un praton se fan les herbes fines,dels espines del meu corvós teniu les medicines.Cavaller, vós sou un praton se fa l’herba real,dels joves de Catalunyavós sou lo més principal.Cavaller, vós sou un praton se fan les herbes fines,dels espines del meu corvós teniu les medicines...

No aneu a la moreria,amor meu obedient,no aneu a la moreria,que captiven molta gent.Si us en captiven a vós,que me’n captivin a mi,que allà on vós perdreu la vidaallí vull anar a morir.

Pandero que tocaven les majorales

als captiris de la confraria. Procedeix

d’Oliana. Adquirit per Josep Colomines.

Entra al MEB el 1951.

Pandero del Museu Diocesà de

Tarragona, procedent de Torroja del Priorat.

Datat al segle XVIII.

Foto

graf

ia: D

enis

e K

oira

ch

Per� l d’una de les cantadores de Tornaveus, amb el pandero guarnit amb els cascavells habituals, que repiquen a cada cop de la pell. Tradicionàrius, febrer de 2013.

pandero_CAT9.indd 4 03/01/14 09:41

Majorales d’Alpens (Lluçanès) captant durant la Festa Major, el 27 de setembre de 1956.

Majorales del Roser captant en un casament a Térmens (Noguera) el novembre de 1946.

El llevant de taula i la rifa dels ous

Foto

graf

ia: A

rxiu

d’Im

atge

s d

el M

useu

Etn

ològ

ic d

e B

arce

lona

Foto

graf

ia: A

rxiu

d’Im

atge

s d

el M

useu

E

tnol

ògic

de

Bar

celo

naEl món del pandero és ric i variat. Un dels seus vessants és la dimensió econòmica. Amb la capta, tot cantant i tocant el pandero, les majorales o pabordesses aconseguien els recursos per a atendre les necessitats de les capelles del Roser.

La capta de les majorales es feia sobretot a l’hora del «llevant de taula», després de l’àpat de la festa, amb els convidats contents i ben predisposats a la gresca i a la generositat. Es passava la bacina de la Mare de Déu del Roser per als diners i la cistella per a donacions de pa o d’ous, que es rifaven o es revenien. La virolla era, en aquest moment, l’element essencial.

Aquesta ruleta o virolla de les col·leccions del MEB està documentada com a procedent de la Manresana, nucli urbà que pertany al municipi dels Prats de Rei (Anoia).

aquest moment, l’element essencial.

Aquesta ruleta o virolla de les col·leccions del MEB està documentada com a procedent de la Manresana, nucli urbà que pertany al municipi dels Prats de Rei (Anoia).

Foto

graf

ia: J

osué

Con

sueg

ra

Foto

graf

ia: J

osué

Con

sueg

ra

pandero_CAT9.indd 5 03/01/14 09:42

Les pabordessesMuseu Etnogràfic de Ripoll

Ser pabordessa era un honor i un deure envers el qual es tenia una obligació ineludible. Segons el testimoni de Núria Maranyac i Sala, �lla de pabordessa, la seva mare no va poder assistir a la seva primera comunió perquè havia de complir el deure com a pabordessa. Tenien cura de la decoració de l’altar i de recollir almoina per als pobres i per a sufragar les festes. En altres contrades s’anomenen administradores o, també, priores. En relació amb la Confraria del Roser, al Museu Etnogrà�c de Ripoll hi ha un vestit de pabordessa i una virolla policromada. Virolla

policromada amb la imatge de la

Mare de Déu del Roser. Es feia servir per a la rifa d’ous durant la Pasqua.

Indumentària de pabordessa de principi

de segle XIX, de seda amb motius vegetals i d’aus, mantellina amb puntes. Ventall de palla amb la imatge de Sant Isidre.

Foto

gra�

es: M

useu

de

Rip

oll

pandero_CAT9.indd 6 03/01/14 09:42

Alt i prim sou, galant jove;fóreu bo per botiguer;si vós coneixeu el panyous diré que jo també.El panyo, quan és del fi,sempre té millor tirada;ja me n’han dit, cavaller,que mudau d’enamorada!

Enric Farreny era molt a� cionat a la fotogra� a i a l’enregistrament d’àudio. Amb aquestes eines i les enquestes, a principi dels anys setanta i amb el mestratge del Dr. Josep Romeu i Figueras, va dur a terme un important treball de camp en recopilar informació sobre les majorales del Roser i el món de les cançons de pandero a les terres de Ponent...

«El gran entusiasta del tema va ser el meu marit...» Després de la seva mort, Dolors Sistac, la seva esposa, va continuar la feina donant-li una nova dimensió i es va centrar en l’anàlisi del material aconseguit: «Els rituals de les confraries, de religiós, en tenien tot el muntatge, perquè era el senyor rector qui dirigia la confraria, però els temes de les cançons i les situacions festives eren plenes d’encàrrecs d’amor profà i d’elogis personals».

La feina d’aquests dos investigadors és un referent important per als sonadors i les sonadores de pandero d’avui en dia.

Enric Farreny i Dolors Sistac

Alt i prim sou, galant jove;Alt i prim sou, galant jove;Alt i prim sou, galant jove;Alt i prim sou, galant jove;Alt i prim sou, galant jove;Alt i prim sou, galant jove;fóreu bo per botiguer;fóreu bo per botiguer;fóreu bo per botiguer;si vós coneixeu el panyo

senyor rector qui dirigia la confraria, però els temes de les cançons i les situacions festives eren plenes

La feina d’aquests dos investigadors és un referent

El matrimoni Dolors Sistac i Enric Farreny.

Foto

graf

ia: A

rxiu

d’Im

atge

s d

e D

olor

s S

ista

c

Foto

graf

ia: S

ergi

Mut

pandero_CAT9.indd 7 03/01/14 09:42

Construint el pandero i la virolla

«A la parròquia hi havia un pandero molt maco, una espècie de tambor o bombo quadrat, més alt que ample. A un costat hi havia la Mare de Déu de les Pinyeres, i a l’altre, el Sagrat Cor, i tot al voltant, ple de cintes i cascavells».

A partir del relat de Teresa Rius (1972), el constructor i percussionista Alberto Carreño ha creat un pandero nou. L’artista Josep Barjuan hi ha pintat una iconogra�a contemporània.

El món del pandero és ampli i complex. En el vessant econòmic, la ruleta per a la rifa dels ous i del pa recollit per les majorales n’és un element rellevant. N’hem fet una recreació per veure-la funcionant.

Pandero rectangular pintat per Josep Barjuan.

Foto

gra�

es: O

riol C

asan

ovas

(pan

der

o)

Foto

gra�

es: J

osué

Con

sueg

ra (v

irolla

)

pandero_CAT9.indd 8 03/01/14 09:43

El Tradicionàrius i les cançons de pandero

El Tradicionàrius Festival Folk Internacional ha tingut, des de la primera edició l’any 1988, un interès preferent per a recuperar i impulsar la cançó com a punt essencial del nostre patrimoni tradicional, i especialment les cançons de pandero han ocupat un espai prioritari en l’esdeveniment.

Ja en l’edició del 1989 els cants de pandero hi van ser presents amb la participació del grup La Rural, liderat per Miquel Àngel Tena i posteriorment per Artur Blasco, el Grup de Recerca de Cultura Popular de Ponent, La Pobletana, la Companyia Ponentina de Cançons de Pagesia, Xavier Massot, Dolors Sistac, Marcel Casellas, El Pont d’Arcalís, La Carrau, De Calaix, Sol i Serena, Guillem Ballaz, el col·lectiu Cor de Carxofa, Tactequeté, Trilla, Guirigall, Krregades de Romanços, Coetus, Tornaveus… Tots aquests grups i intèrprets han aprofundit en l’estudi, la difusió i l’actualització del pandero presentant els seus treballs en el context del festival Tradicionàrius.

La Carrau.

Heura Gaya, de Tornaveus.

Foto

graf

ia: À

lex

Sot

oFo

togr

afia

: Mar

ina

Tom

às

Foto

graf

ia: I

gnas

i Pap

iol

Guillem Ballaz.

pandero_CAT9.indd 9 03/01/14 09:43

Des del Camp, el Priorat o la Ribera d’Ebre, Angelina Llurba, Rosa Arbós, Carme Juncosa, Isabel Asens, Maria Estadella i Teresa Aran són algunes de les persones que han aportat el seu testimoni sobre les cançons de pandero, entre 1983 i 2013.

Taller «Fem sonar el pandero». El Masroig (Priorat), 2013.

Trobada a la Festa Major d’Albarca (Priorat), 2013.

Foto

gra�

a: S

alva

dor

Pal

omar

Foto

gra�

a: S

alva

dor

Pal

omar

Foto

gra�

a: J

osep

For

nés

Foto

gra�

es b

/n: S

alva

dor

Pal

omar

, Jud

ith C

ohen

i Jo

sep

Bar

galló

Carrutxa, «Cantar amb el pandero»Des del 1980, Carrutxa (Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria), associació creada a Reus, es dedica a aplegar la memòria oral, les pràctiques festives i la literatura popular.

En el transcurs de la recerca de Carrutxa sobre el cançoner tradicional, l’entitat ha aplegat nombrosos exemples de cançons de pandero —i del seu ús en el marc de les confraries del Roser— a les comarques del Camp, del Priorat, de la Ribera d’Ebre o de les Garrigues.

Actualment, amb el programa «Cantar amb el pandero», l’entitat treballa en la represa de la pràctica de la cançó improvisada i en la divulgació d’aquest vessant del nostre patrimoni.

pandero_CAT9.indd 10 03/01/14 09:43

Foto

gra�

es:

A

rtur

Bla

sco

1992

Artur BlascoL’any 1965 Artur Blasco va iniciar el treball de recerca sobre la cançó de tradició oral al Pirineu català, juntament amb la recuperació de l’acordió diatònic. Els treballs de camp consisteixen en enregistraments de veu, en transcripcions de textos i melodies, i en la confecció de les � txes de les cançons i dels cantants informadors. Aquests treballs s’estan editant en una obra col·leccionable de dotze volums que es titula A peu pels camins del cançoner, que es complementa amb documents de vídeo.

L’any 1992 Artur Blasco va treballar a la vall d’Àger, a la Noguera, on va recollir cançons de pandero, interpretades per Carme Montsor, de la casa Sarrado, i per Carme Vitrià, de la casa Gavatxet, les quals havien cantat en la seva joventut en qualitat de priores o majorales. Aquests vídeos actualment estan en procés d’edició.

Francesc Tomàs, PanxitoUn bon estri per a moure fressa. A dins hi poses ciurons, picarols o el que et vingui de gust. El marc quadrat és molt senzill de bastir, i té una particularitat: la forma en què les dues pells queden tensades trenca qualsevol possibilitat d’aconseguir una a� nació determinada de manera harmònica i, d’aquesta manera, el so atabala menys i dóna més llibertat perquè cada cantador s’expressi en el to que li vagi més bé.

El pandero, com qualsevol instrument, té quatre dimensions. La dimensió de la necessitat, que és el que ens empeny a construir eines com aquesta que ajuden a expressar amb la veu i el cos alguna cosa més que els simples conceptes que pot transmetre el llenguatge planer. La dimensió del mèrit, l’habilitat que tenen algunes persones a l’hora de decorar, picar, sacsejar, pensar, versi� car, entonar i combinar aquestes arts. La dimensió de la propietat, que té a veure amb la pertinença i la identitat, malgrat que a última hora aquest patrimoni no sigui «meu ni teu sinó de la Mare de Déu». I, � nalment, la dimensió de la notorietat, que té a veure amb la popularitat i el reconeixement, coses que en aquest moment volen dir escenaris amb altaveus, YouTube i «M’agrada» al Facebook.

Amb tot això, ara, tal com fa un parell de segles, estem davant d’una icona organològica de primera, una d’aquelles eines que en realitat són instruments per a crear identitats.

Panderod’Àger,

Sant Vicenç, patró del poble i la

Mare de Deu del Roser.

Panderos

Foto

gra�

es:

A

rtur

Bla

sco

patró del poble i laMare de Deu del Roser.

Foto

gra�

a: T

oni C

orom

ina

Krregades de RomançosKrregades de Romanços neix a les terres de Ponent l’any 2010. Canten romanços i cançons tradicionals catalanes acompanyades de panderos, sonalls i acordió diatònic. Donen veu a les recopilacions de Joan Amades o Artur Blasco, sobretot a les comarques de Ponent.

«Som dones de terra i aigua i ens agrada cantar melodies que ens connectin amb els nostres orígens i que evoquin temps passats tot ressituant-les en el present».

Foto

gra�

a: J

ord

i Ceb

olla

Mor

Foto

gra�

a: J

ean-

Mic

hel D

eroo

se

Marta Rius, de Sol i Serena

pandero_CAT9.indd 11 03/01/14 09:43

Marcel CasellasComença la relació amb la cançó de pandero al voltant del 1992. Crea La Principal de la Nit i la Cobla Catalana dels Sons Essencials, en què el pandero és un element rellevant. Actualment és professor de l’ESMUC, des d’on normalitza l’ús del pandero en qualsevol formació musical.

«El pandero és per a mi una bateria portàtil... En faig un ús universal: el poso a tot arreu... És un instrument de secà... El pandero ens ajuda als catalans a recuperar el patrimoni rítmic... El pandero serà el que nosaltres decidim que sigui».

Ernest MartínezMitjançant la seva tasca com a professor a l’Escola de Música del Conservatori de Badalona, ha format i ha motivat una colla de músics envers el patrimoni de músiques tradicionals i populars.

«El pandero el trobem auster, al servei del compàs, lleuger, rigorós, matemàtic i delicat com a primer company ancestral de la veu i més tard dels primers instruments de vent i de corda. Pràctic i construït amb elements naturals i simples, interconnectant cultures, llenguatges i formes musicals a través de les músiques populars. Sempre ha estat a prop del poble recordant-nos que vivim en un món de forma rodona».

La Tresca i la Verdesca

«El 2003 comencem a treballar amb el pandero quadrat de la mà d’Aleix Tobias. Formem part de l’equip pedagògic del Museu Etnològic de Barcelona des del 2004, com a responsables dels tallers de joc dansat i de cultura popular; vàrem trobar exposat un pandero que tenia pintada una Mare de Déu...

Vàrem quedar fascinats pel so i per la seva versatilitat. És una eina que ens connecta amb les nostres arrels i ens permet donar sentit al treball present per caminar cap al futur, acompanyats per mestres com Marcel Casellas o l’Eliseo Parra».

Foto

gra�

a: E

lisen

da

Sol

à-N

iub

ó

Foto

gra�

a: E

rnes

t M

artín

ez

Foto

gra�

a: R

oser

Ort

iz

Foto

gra�

a: Q

uim

Rut

llant

Foto

gra�

a: M

arc

Rov

ira

pandero_CAT9.indd 12 03/01/14 09:43

Guillem Ballaz, Projecte panderoGuillem Ballaz i Bogunyà inicia el profà en l’univers de les cançons de pandero amb aquests pensaments: «Catalunya destaca per la gran riquesa de tonades en les cançons de panderos, la curiosa litúrgia al voltant de l’instrument... El repte és adaptar l’antiga tradició al nou context. En ser tonades de lletra improvisada, permet utilitzar melodies antiquíssimes i omplir-les de contingut actual. Poesia d’anada i tornada... Catalunya destaca sobretot per tenir els panderos més grossos i lluïts de la galàxia».

Aquest músic poliinstrumentista fa més d’una dècada que recerca en aquest camp, i se centra sobretot en les melodies i en l’evolució de la tècnica interpretativa de l’instrument. I també fabrica nous panderos per adaptar-los a les noves necessitats.

De CalaixEls instruments de percussió destinats a acompanyar la veu sempre formen part de la seva proposta: simbombes, panderetes, rascadors, esquellots, petxines i, també, el pandero quadrat.

«En Marcel Casellas ens va descobrir el pandero. Hem conegut les formes de tocar amb l’Eliseo Parra, en Guillem Ballaz, en Mauricio Molina i, sobretot, quan la Laia Pedrol es va incorporar al grup. A part de l’instrument, les cançons de pandero ens interessen com a repertori, pel simple fet de ser cançons de dones, i també perquè hi ha l’element de la improvisació».

Eliseo Parra i CoetusCoetus neix el 2008 d’una idea d’Aleix Tobias després de viatjar per aprendre tambors arreu del món i de tocar durant deu anys amb Eliseo Parra per assaborir les meravelles de les músiques populars ibèriques. Percussions per a balls, per a cantar o per a acompanyar processons que ara, amb Coetus, adquireixen un nou llenguatge propi.

«És important que l’instrument s’utilitzi perquè la seva música estigui viva i sigui actual, propera i entenedora... Cal saber d’on vénen les coses però cal trobar la manera d’integrar-les al món contemporani». Aleix Tobias

«Em vaig enamorar del pandero quadrat perquè és un instrument amb moltes possibilitats de seguir-se tocant. En tocar-lo reps el ritme al cos… Les noves generacions de músics catalans han aconseguit donar una nova vida al pandero». Eliseo Parra

«Pandero i cant. Tambor i �auta. Pell i canya. Cos i ànima. Cor i veu. El bategar d’un ritme que és la vida mateixa i el crit de qui s’adona que la viu». Xavi Lozano

Foto

gra�

a: M

arta

Riu

s

Foto

gra�

a: D

ani Á

lvar

ez

pandero_CAT9.indd 13 03/01/14 09:44

Cor de CarxofaCor de Carxofa és una associació de foment del glosat, que té l’objectiu de contribuir a la recuperació, la promoció i la difusió del glosat en català, entès com a gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una melodia determinada.

Són moltes les melodies a partir de les quals s’improvisa. Amb una gran presència històrica a les comarques del sud i de ponent del Principat, destaquen les cançons de pandero, que es canten amb l’acompanyament d’aquest instrument.

Foren precisament les cançons de pandero l’eix de la primera Escola d’Estiu de Glosa, celebrada al poble empordanès d’Espolla el juliol de 2012.

Miquel Àngel Tena RubiesMúsic, cantautor, escriptor i poeta, entra en contacte amb Dolors Sistac, professora i etnomusicòloga, fent treball de recerca i adaptació sobre els cants de pandero, les cançons de ronda i les jotes.

Ha format part del grup Ponent i participa en la fundació de la Salseta del Poble Sec (1977). Crea els grups Companyia Ponentina de Cançons de Pagesia (1979) i La Rural (1989). Crea el grup Pandero (1994), que ha participat en el Tradicionàrius moltes vegades i ha resseguit bona part de la geogra�a catalana.

TornaveusTornaveus és un grup de polifonia vocal que segueix el �l —la recerca i la investigació— de les tradicions cantades als territoris de parla catalana. Posa sobre la taula propostes musicals poc corrents avui dia: nadales, goigs, cants en llatí, cançons de taverna, tonades de feina, cançons de bressol i, especialment, cançons de pandero.

Tots els membres de Tornaveus han participat en treballs de camp i estudis arreu dels Països Catalans, i s’han centrat en l’aspecte formal i social del fet de cantar, amb el mestratge de Jaume Ayats.

Foto

gra�

a: S

ara

Gua

stev

í

Foto

gra�

a: R

evis

ta C

aram

ella

pandero_CAT9.indd 14 03/01/14 09:44

El Museu Etnològic de Barcelona (MEB) produeix exposicions divulgatives itinerants basades en l’estudi i en la recerca del patrimoni etnogrà�c dels Països Catalans i en relació amb l’actualitat de les entitats de cultura popular.

Els materials recol·lectats al llarg dels més de setanta anys de recerca cientí�ca i de treball de camp etnogrà�c de l’equip professional del Museu es complementen amb les polítiques de proximitat envers les comunitats que conviuen avui al nostre país. La simbiosi de la teoria i la pràctica fa possible aquesta mostra.

Amb la voluntat de ser inclusius, l’exposició Cançons de pandero recull les investigacions dutes a terme des de 1970 �ns avui, a càrrec de diverses persones i entitats, amb les iniciatives més innovadores.

Documentació i textos Jaume Ayats, Josep Fornés, Enric Miró i Josefina Roma

Equip de treball Equip del Museu Etnològic de Barcelona, Centre Artesà Tradicionàrius, Hermínia Domènech i Sergi Mut

Fotografies Dani Álvarez, Josep Bargalló, Martí E. Berenguer, Artur Blasco, Oriol Casanovas, revista Caramella, Jordi Cebolla Mor, Judith Cohen, Josué Consuegra, Toni Coromina, Jean-Michel Deroose, Sara Guasteví, Denise Koirach, Ernest Martínez, Sergi Mut, Roser Ortiz, Salvador Palomar, Ignasi Papiol, Marta Rius, Marc Rovira, Quim Ruillant, Elisenda Solà-Niubó, Àlex Soto, Marina Tomàs, Arxiu d’Imatges de Dolors Sistac, Museu Etnogràfic de Ripoll, Arxiu d’Imatges del Museu Etnològic

de Barcelona

Vídeo, filmació i edició Josué Consuegra, Josep Fornés i Enric Miró

Treball de camp i entrevistes Josep Fornés, Enric Miró, Sergi Mut i Hermínia Domènech

Producció documental Jordi Orobitg

Disseny de l’exposició Fons Gràfic

Correcció de textos Contextuàlia

Agraïments Maria Abelló, Maria Aragonès, Jaume Ayats, Guillem Ballaz, Dolors Bargalló, Artur Blasco, Alberto Carreño, Marcel Casellas, Eugènia Fernàndez, Dolors Joanpere, Jordi López, Toni López, Albert Margalef, Salvador Palomar, Fermí Pardo, Laia Pedrol, Josep Rius, Josefina Roma (Universitat de Barcelona), Dolors Sistac, Francesc Vernet, Josep Vernet, Montserrat Vernet, Ajuntament del Masroig, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Museu Diocesà de Tarragona, Museu Etnogràfic de Ripoll, Museu de Montblanc, Museu de la Música, revista Canya i Gram, i Xarxa de Museus Etnològics

de Catalunya

pandero_CAT9.indd 15 03/01/14 09:44