de pandero - pandero_CAT9.indd 1 03/01/14 09:39. El pandero als Pa£¯sos Catalans...

Click here to load reader

  • date post

    15-Oct-2019
  • Category

    Documents

  • view

    48
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of de pandero - pandero_CAT9.indd 1 03/01/14 09:39. El pandero als Pa£¯sos Catalans...

  • Cançons de pandero Les cançons de pandero, o cançons de tambor, a càrrec de dones devien ser molt presents a �nal del segle XIX i principi del XX. Han deixat un record intens a les comarques que van, aproximadament, del Priorat a la Noguera. Però aquests cants es van anar esllanguint durant el segle XX, més a poc a poc o més de pressa. Gairebé sempre eren cantades per les majorales de la Confraria del Roser, encarregades de les feines de l’església durant un any. La Confraria de la Mare de Déu del Roser era important arreu del país, tal com a la majoria de països de llengües neollatines, però el cant solista de les majorales només està documentat —amb alguna excepció— a les comarques de la plana de Lleida i de l’Urgell, �ns al Priorat i el Camp de Tarragona.

    Per guarnir l’altar i fer front a les despeses de la festa, la Confraria feia una capta a les cases i als cafès a l’hora de les postres, o del «llevant de taula», els dies de celebració, com ara la Festa Major, un bateig o un casament. La capta l’havien de fer les majorales d’aquell any, sempre dones i generalment joves o no casades. Normalment, una cantava i una altra —o ella mateixa— tocava un pandero o tambor (sovint quadrat però que també podia ser rodó), alhora que passaven una cistella o un platet de la capta amb la imatge de la Mare de Déu. Els panderos eren de diverses mides i estaven pintats de manera acolorida amb la �gura de la Mare de Déu i altres motius religiosos.

    Si la festa era d’una família, els cants duraven unes quantes hores. Si era per a tot el poble, el seguici durava gairebé tot el dia. El preu o l’oferta per cançó s’acordava abans de començar a cantar. Les cançons dirigien elogis i lloances als presents, però també n’hi havia algunes amb dobles sentits o amb una certa ironia. En general, les duien preparades «de casa», però també n’adaptaven algunes de ja memoritzades per tothom i feien gala d’una certa audàcia i habilitat en la capacitat de cantar i de proposar versos.

    Fo to

    gr af

    ia : D

    en is

    e K

    oi ra

    ch

    El grup Tornaveus cantant cançons de

    pandero en un espectacle del Tradicionàrius el febrer de 2013.

    pandero_CAT9.indd 1 03/01/14 09:39

  • El pandero als Països Catalans

    Àrees de pandero La recerca recent permet presentar aquest mapa, que fa constància de llocs o zones on s’havia cantat amb pandero.

    Pandero quadrat (a mans de dones)

    Panderos rodons (a mans d’homes)

    Pandereta de Granollers. Museu Etnològic de Barcelona.

    Pandereta d’Espot. Museu Etnològic de Barcelona.

    Pandero d’Oliana (Alt Urgell). Museu Etnològic de Barcelona.

    Pandero de Torroja del Priorat. Museu Diocesà de Tarragona.

    Pandero de la Confraria del Roser, Ulldemolins. Museu Diocesà de Tarragona.

    Pandero de la Confraria del Roser i del Sant Nom de Jesús, Arbeca. Museu Diocesà de Tarragona.

    Pandero de la Confraria del Roser, els Pallaresos. Museu Diocesà de Tarragona.

    Pandero d’Àger. Sant Vicenç.

    Pandero de la Confraria del Roser, Tamarit. Museu Diocesà de Tarragona.

    Camp de TarragonaBaix

    Camp

    Alt Camp

    Priorat

    Conca de

    Barberà

    Segrià

    Noguera

    Garrigues

    Pla d’Urgell

    Urgell

    Pallars Sobirà

    Pallars Jusà

    Cerdanya

    Gironès Baix Empordà

    Alt Empordà

    Selva

    Maresme

    Vallès Oriental

    Baix Llobregat

    Catalunya del Nord

    Baix Maestrat

    Alt Maestrat

    Serrans

    Plana d’Utiel

    Alcoià

    Alacantí

    pandero_CAT9.indd 2 03/01/14 09:40

  • L’exposició

    El pandero quadrat té actualment a Catalunya una nova vida, una nova dimensió. Els investigadors i els creadors fan que el món del pandero esdevingui avui en dia un element de retrobament amb la tradició, de nova identitat, de recreació musical i social en les mans i les veus dels sonadors i sonadores. Se’l fa sonar amb rigor musical i amb la frescor dels neò�ts.

    Sembla que està de moda. És un element socialitzador: el jovent pica ara el pandero a més dels tambors d’altres modes foranes. Està en mans de dones i homes, de fadrins i casats, de joves i grans.

    En diversos museus hi ha panderos que són una joia, però sobretot se’l sent bategar clar i català en festes populars, en concerts i en trobades de taverna.

    Coetus a l’Auditori.

    Fo to

    gr af

    ia : M

    ar tí

    E . B

    er en

    gu er

    Fo to

    gr af

    ia : J

    ud ith

    C oh

    en

    Isabel Asens.

    Pandero quadrat. Reconstrucció d’Alberto Carreño

    per al Museu Etnològic de Barcelona.

    Pandero de l’Urgell. Museu Etnològic de Barcelona.

    pandero_CAT9.indd 3 03/01/14 09:40

  • Cançons de pandero

    Pandero del Museu de Reus, probablement de Mont-roig del Camp.

    Donzella, vós sou el prat on se fan les herbes fines, que la Verge del Roser li assequi les espines. Per tu, per mi, li assequi les espines, per tu, per mi, per qui les podrà collir!

    Cavaller, vós sou un prat on se fan les herbes fines, dels espines del meu cor vós teniu les medicines. Cavaller, vós sou un prat on se fa l’herba real, dels joves de Catalunya vós sou lo més principal. Cavaller, vós sou un prat on se fan les herbes fines, dels espines del meu cor vós teniu les medicines...

    No aneu a la moreria, amor meu obedient, no aneu a la moreria, que captiven molta gent. Si us en captiven a vós, que me’n captivin a mi, que allà on vós perdreu la vida allí vull anar a morir.

    Pandero que tocaven les majorales

    als captiris de la confraria. Procedeix

    d’Oliana. Adquirit per Josep Colomines.

    Entra al MEB el 1951.

    Pandero del Museu Diocesà de

    Tarragona, procedent de Torroja del Priorat.

    Datat al segle XVIII.

    Fo to

    gr af

    ia : D

    en is

    e K

    oi ra

    ch

    Per� l d’una de les cantadores de Tornaveus, amb el pandero guarnit amb els cascavells habituals, que repiquen a cada cop de la pell. Tradicionàrius, febrer de 2013.

    pandero_CAT9.indd 4 03/01/14 09:41

  • Majorales d’Alpens (Lluçanès) captant durant la Festa Major, el 27 de setembre de 1956.

    Majorales del Roser captant en un casament a Térmens (Noguera) el novembre de 1946.

    El llevant de taula i la rifa dels ous

    Fo to

    gr af

    ia : A

    rx iu

    d ’Im

    at ge

    s d

    el M

    us eu

    E tn

    ol òg

    ic d

    e B

    ar ce

    lo na

    Fo to

    gr af

    ia : A

    rx iu

    d ’Im

    at ge

    s d

    el M

    us eu

    E

    tn ol

    òg ic

    d e

    B ar

    ce lo

    na El món del pandero és ric i variat. Un dels seus vessants és la dimensió econòmica. Amb la capta, tot cantant i tocant el pandero, les majorales o pabordesses aconseguien els recursos per a atendre les necessitats de les capelles del Roser.

    La capta de les majorales es feia sobretot a l’hora del «llevant de taula», després de l’àpat de la festa, amb els convidats contents i ben predisposats a la gresca i a la generositat. Es passava la bacina de la Mare de Déu del Roser per als diners i la cistella per a donacions de pa o d’ous, que es rifaven o es revenien. La virolla era, en aquest moment, l’element essencial.

    Aquesta ruleta o virolla de les col·leccions del MEB està documentada com a procedent de la Manresana, nucli urbà que pertany al municipi dels Prats de Rei (Anoia).

    aquest moment, l’element essencial.

    Aquesta ruleta o virolla de les col·leccions del MEB està documentada com a procedent de la Manresana, nucli urbà que pertany al municipi dels Prats de Rei (Anoia).

    Fo to

    gr af

    ia : J

    os ué

    C on

    su eg

    ra

    Fo to

    gr af

    ia : J

    os ué

    C on

    su eg

    ra

    pandero_CAT9.indd 5 03/01/14 09:42

  • Les pabordesses Museu Etnogràfic de Ripoll

    Ser pabordessa era un honor i un deure envers el qual es tenia una obligació ineludible. Segons el testimoni de Núria Maranyac i Sala, �lla de pabordessa, la seva mare no va poder assistir a la seva primera comunió perquè havia de complir el deure com a pabordessa. Tenien cura de la decoració de l’altar i de recollir almoina per als pobres i per a sufragar les festes. En altres contrades s’anomenen administradores o, també, priores. En relació amb la Confraria del Roser, al Museu Etnogrà�c de Ripoll hi ha un vestit de pabordessa i una virolla policromada. Virolla

    policromada amb la imatge de la

    Mare de Déu del Roser. Es feia servir per a la rifa d’ous durant la Pasqua.

    Indumentària de pabordessa de principi

    de segle XIX, de seda amb motius vegetals i d’aus, mantellina amb puntes. Ventall de palla amb la imatge de Sant Isidre.

    Fo to

    gr a�

    es : M

    us eu

    d e

    R ip

    ol l

    pandero_CAT9.indd 6 03/01/14 09:42

  • Alt i prim sou, galant jove; fóreu bo per botiguer; si vós coneixeu el panyo us diré que jo també. El panyo, quan és