DE L’AULA D’ACOLLIDA A L’AULA ORDINÀRIA

U n p r o je c t e d e

’ l IN S TITU T J O AQ U IM A P LA I FAR R ER AS

INTRODUCCIÓ

• La finalitat última de les aules d’acollida és la normalització de l’itinerari escolar de l’alumne d’origen estranger per mitjà de la seva incorporació a l’aula ordinària.

INTRODUCCIÓ

• La transició de l’aula d’acollida a l’aula ordinària, és un camí que no és fàcil de recórrer ni per l’alumnat d’origen immigrat, ni pel tutor de l’aula d’acollida ni pel professorat de l’aula ordinària.

INTRODUCCIÓ

•Les diferents estructures d’aules d’acollida i diversos ritmes de transició cap a l’aula ordinària influeixen en els resultats escolars dels alumnes incorporats a l’ESO des d’altres contextos geogràfics.

MODEL ORGANITZATIU DE L’AULA D’ACOLLIDA

DE L’INS JOAQUIMA PLA I FARRERAS

• Els alumnes estan agrupats en funció del curs que fan.

• Van a l’aula d’acollida a les hores de català i optativa (en alguns casos aquestes hores s’amplien).

Aquest agrupament, com tots, té els seus avantatges i els seus inconvenients.

La nostra aula d'acollida

L’AGRUPAMENT

Avantatges: • Els horaris de l’aula d’acollida de cada alumne estan

coordinats amb els horaris de l’aula ordinària.

• Els alumnes de primer any comparteixen l’aula d’acollida amb altres nois del seu curs, que ja són de segon any.

• El fet d’anar a l’aula d’acollida no distorsiona, en cap cas, el seu currículum ordinari.

L’ AGRUPAMENT

Inconvenients: • Els alumnes es van incorporant a mida que arriben, amb

la qual cosa no hi ha un nivell de català homogeni. De tota manera el què semblava un punt dèbil ha acabat esdevenint un punt fort.

• El fet que els nois estiguin agrupats pel nivell al qual estan adscrits, fa més difícil quadrar horaris. I, demana més hores de dedicació.

Una mica d’història,

... o ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí

Aula d’acollida

•Durant els anys de funcionament de l’aula

d’acollida a l’INS, hem anant prioritzant objectius.

Els primers anys els nostres esforços es van

destinar a fer funcionar l’aula d’acollida perquè

arribés a ser un referent per l’alumnat nouvingut,

una mena de “refugi” personal.

AULA D’ACOLLIDA

• Ens va preocupar, també, quin seria el millor, més efectiu i menys distorsionador agrupament dels alumnes (per anys d’estada al país, per curs, per procedència).

AULA D’ACOLLIDA

• Quina era la millor opció horària pels alumnes: a la carta, per matèries, per nivell de català…

CENTRE ACOLLIDOR

•Vàrem intentar que els alumnes es sentissin ben integrats a l’institut: per això vàrem convidar a tot els professors que van voler a passar per la nostra aula per tal que ens coneguessin.

CENTRE ACOLLIDOR

ENTORN ACOLLIDORENTORN ACOLLIDOR

•Un cop fet el treball dins l’Institut, ens vàrem

centrar a l’entorn, sortides, gimcanes pel poble.

•També vàrem convidar gent de fora de l’aula

d’acollida i de l’institut a l’aula amb l’objectiu

d’aconseguir una bona integració amb l’entorn.

• Vàrem intentar lligar el temps de lleure del nostre alumnat amb les entitats del poble, per això vàrem convidar les entitats esportives i de lleure a fer un “Tastet d’entitats”.

• Segons els interessos de cada alumne, amb col.laboració amb el Pla d’Entorn, dotar-los de beques en algunes d’aquestes entitats durant l’any escolar i/o durant l’estiu.

EL PLA D’ENTORN

ENSENYAMENT-APRENENTATGE

• Finalment, vàrem voler donar utilitat a tot el

què havíem après, així va néixer el projecte

“Fem teatre al Collserola”.

L’AULA ORDINÀRIA

• Aquest any, centrem els nostres esforços a fer

un bon pas d’aula d’acollida a aula ordinària, a

lligar l’aula d’acollida amb l’aula ordinària.

ARTICLES ALS DIARIS

•“Un estudi mostra que la bona tasca d’atenció que

fan a les aules d’acollida no té prou continuïtat

després al grup classe”.

http://paper.avui.cat/article/societat/145803/alerta/la/invisibilitat/immigrants/laula/ordinaria.html

FONAMENTS DEL PROJECTE

• La idea que la tutora de l’aula d’acollida pogués compartir hores

lectives amb els seus alumnes a l’aula ordinària, ja fa uns quants anys

que a l’INS Joaquima Pla i Farreras hi donàvem voltes.

• Érem conscients de la gran distància que hi havia entre l’aula

d’acollida i l’aula ordinària.

• Les hores lectives que tenia la tutora ja estaven ocupades pels nois

de l’aula d’acollida i no en sobraven per poder anar alguna hora amb

ells a l’aula ordinària.

OBJECTIUS DEL PROJECTE

• Millorar els resultats acadèmics de l’alumnat nouvingut.

• Entendre millor les dificultats acadèmiques que pot tenir l’alumnat nouvingut dins el grup ordinari.

• “Obrir” l’aula d’acollida a l’aula ordinària.

• Millorar l’atenció individualitzada que el professor de l’aula ordinària pot dedicar a l’alumnat.

• Encaixar la feina de l’aula d’acollida amb la de l’aula ordinària.

• Millorar la coordinació entre el professor de l’aula ordinària i el professor de l’aula d’acollida.

• Millorar la cohesió de grup a l’aula ordinària.

LA NOSTRA AULA D’ACOLLIDA

• Aquest curs 2009-10, coincideixen a l’aula d’acollida vuit alumnes que fan el mateix curs, concretament 3r.d’ESO, i que estan repartits en dues classes (3r.C i 3r.D)

• Són de diferents orígens (Marroc, Nicaragua, Pakistan, Paraguay, Cuba, Perú, Colòmbia i Filipines).

• Tres d’aquests alumnes són de nova incorporació, tres més és el seu segon any, i dels dos restants un fa tres anys que és aquí, i l’altre fa més de tres anys.

• Les hores d’assistència a l’aula d’acollida tampoc són les mateixes per tots, alguns venen només 3 hores, els altres en venen 6.

• Model organitzatiu.

COMENCEM

• Aquest any, la tutora de l’aula d’acollida diposa de 4 hores per entrar a l’aula ordinària.

• Evidentment 4 hores no són suficients per cobrir tots els cursos ni les matèries que farien falta, però tot es començar.

• Un cop ubicat el curs, vàrem decidir les matèries en les quals entraria la tutora de l’aula d’acollida a l’aula ordinària, ho vàrem fer a partir dels resultats d’avaluació dels nois/es nouvinguts.

RESULTATS DE LES AVALUACIONS

• Les dues matèries on hi ha més fracàs són Socials i Naturals.

• L’explicació és força lògica:

Matèries instrumentals: estan atesos en grups reduïts (o són a l’aula d’acollida en el cas de català).

Anglès: funciona amb dossiers adaptats.

Tecno: són només 2 hores, una de les quals és taller. (coord. amb l’Estudi Assisitit)

DISTRIBUCIÓ HORÀRIA

• A partir d’aquí es van distribuir les hores que van quedar així:

De les 3 hores de Ciències Socials la tutora entra a 1 hora.

De les 3 hores de Ciències Naturals la tutora entra a 1 hora.

• Aquest procés és repeteix en el 3r.C i en el 3r.D.

COORDINACIONS

• Evidentment, deuen haver-hi molts models de coordinació.

• El fet que sigui el primer any que ho portem a la pràctica, fa que anem aprenent “sobre la marxa”.

• Les coordinacions amb altres professors d’àrea demanen temps, i bona voluntat (aprofitar canvis de classe, i passadissos...).

• La coordinació també es fa amb l’estudi assistit. En aquest cas, a més, porten tot el pes dels alumnes de 3r. a l’assignatura de Tecnologia.

LA COORDINACIÓ A BIOLOGIA/FÍSICA I QUÍMICA

• En el cas de Física i Química/Biologia. El professor, prepara dos dossiers, per la classe. El dossier A i el dossier B.

• El dossier A, no és una adaptació pensada només pels alumnes de l’aula d’acollida.

• Abans d’entregar-ho als nois, el professor d’aula ordinària ho passa a la tutora de l’aula d’acollida per tal que hi faci els canvis que consideri convenients (sobretot a nivell de vocabulari), i també perquè tingui temps de veure com serà el tema.

• Als nois de l’aula d’acollida se’ls hi dona, a més, un llistat de vocabulari nou que inclouran en el seu dossier final i servirà per pujar nota.

• A l’hora de l’avaluació se’ls hi fa un examen adaptat.

LA COORDINACIÓ A CIÈNCIES SOCIALS

• Ens va costar trobar el punt de com fer les coordinacions. No hi ha un sol mètode, i cada professor és diferent. Per això, els resultats no es noten fins al 2n. Trimestre.

• La professora de l’aula ordinària no prepara els dossiers adaptats, ho fa la professora de l’aula d’acollida.

• La tutora de l’aula d’acollida i la professora de l’aula ordinària se’ls miren conjuntament i en valoren el nivell.

• Els exàmens també són adaptats.

• La feina a classe, diferent del dossier adaptat, també s’entrega en el dossier final.

• Aquests dossiers, no són només pels alumnes de l’aula d’acollida sinó també per alguns alumnes que tenen ajustaments curriculars.

RESULTATS BIOLOGIA/FÍSICA I QUÍMICA 1r.i 2n.Trimestre

012345678910

A L D M J Ar Al

1r.Trimestre2n.Trimestre

RESULTATS CIÈNCIES SOCIALS 1r.i 2n.Trimestre

01234

56789

10

A L D M J Ar Al

1r.Trimestre2n.Trimestre

VALORACIÓ DEL PROJECTE

• Encara és d’hora per gaires reflexions, de tota manera, les poques que podem fer són del tot positives:

La figura de la tutora de l’aula d’acollida s’ha “normalitzat”

Pels nois/es de l’aula d’acollida, també ha tingut varis efectes positius.

El fet de veure la tutora d’acollida a l’aula fa que no “desconnectin”.

En alguns casos hem aconseguit que els noi/es facin aquell “clic”.

Ara, tenim tanta feina a l’aula d’acollida!

REFLEXIONS FINALS

• A part dels resultats estrictament acadèmics, aquest projecte ens ajuda a veure quin paper adopta el noi/a d’aula d’acollida a l’aula ordinària, quines relacions té amb la resta dels alumnes, quina “invisibilitat” adopta.

• Es sorprenent veure com de diferent pot ser el comportament, l’actitud, la participació, a l’aula d’acollida i a l’aula ordinària.

• Esperem millorar la cohesió per dos motius, si el noi es sent més atès i, aconsegueix millors resultats, l’allunyem d’una possible conflictivitat. El fet que aquests nois/es tinguin bons resultats els iguala a la resta de l’alumnat.

• És beneficiós pel professor de l’aula ordinària perquè es sent recolzat.

Gràcies per ajudar-nos Gràcies per ajudar-nos amb els dossiers que ens amb els dossiers que ens dones, ja que així no dones, ja que així no perdem l’esperança de perdem l’esperança de poder millorar dia a dia. poder millorar dia a dia. Moltes gràcies!!!!!Moltes gràcies!!!!!

Naoufal El-Kharraz3r.ESO C

Sant Jordi 2010