HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

DAENS (1992)

Jordi Hanley Nos 1rC -14-

Maristes la Immaculada

08 de novembre, 2012

[Type the abstract of the document here. The abstract is typically a short summary of the contents of the document. Type the abstract of the document here. The abstract is typically a short summary of the contents of the document.]

Fitxa tècnica

Títol: Daens

Direcció: Stijn Coninx

Producció: Dirk Impens, Jean-Luc Ormières, Maria Peters, Hans Pos i Dave Schram

Guió: Louis Paul Boon, François Chevallier, Stijn Coninx i Addy Weijers

Música: Dirk Brossé

Fotografia: Walther Van Den Ende

Muntatge: Ludo Troch

Distribuïda per: Universal Pictures i Benelux

Data de llançament: 25 de febrer, 1992

Duració: 138 minuts

País: Bèlgica, França i Països Baixos

Idioma: Neerlandès, Francès i Llatí

Intèrprets:

Jan Decleir (Adolf Daens) Gérard Desarthe (Charles Woeste) Antje de Boeck (Nette Scholliers) Johan Leysen (Schmitt) Michael Pas (Jan De Meeter) Jappe Claes (Ponnet) Karel Baetens (Jefke) Idwig Stephane (Eugene Borremans) Brit Alen (Louise Daens) Wim Meuwissen (Pieter Daens)

Identificació i presentació

1. A quin gènere pertany la pel·lícula?

És considerada drama, però pot ser inclosa en el gènere de les pel·lícules històriques.

2. En quina novel·la es basa?

Es basa en la novel·la de Louis Paul Boon, Daens (o Pieter Daens of hoe in de negentiende eeuw de arbeiders van Aalst vochten tegen armoede en onrecht, que traduït vol dir Pieter Daens o com els treballadors d’Aalst van lluitar contra la pobresa i les injustícies del segle XIX). La novel·la està narrada pel germà d'Adolf, Pieter Daens.

Trama argumental i personatges

1. Resumeix en una sola frase el tema de la pel·lícula, i situa-la en l'espai i en el temps.

La lluita obrera en contra del poder.

L'acció és a Aalst, a Bèlgica, a mitjan segle XIX.

2. Al voltant de la idea central de la pel·lícula, fes un resum de la trama. Analitza els conflictes socials que es presenten, les classes socials que apareixen i els respectius sistemes de vida i de valors.

La pel·lícula es centra en la persona d'Adolf Daens, sacerdot catòlic a Aalst (Bèlgica), que va lluitar pels drets dels treballadors i obrers en plena segona revolució industrial. A Aalst s'inicia una revolta per a protestar per les dures condicions dels obrers de les fàbriques. Quan el sacerdot escriu un article denunciant aquests fets, la seva repercussió es tan immensa que no acaba només enfrontant-se al Papa Lleó XIII, sinó també a la necessitat final d'escollir entre el sacerdoci i la activitat política. Juntament a la situació en la que viuen els treballadors sotmesos a la misèria, l’explotació i l’amenaça de quedar-se sense feina, es troba el moviment obrer que tracta de millorar les condicions de vida dels treballadors.

Les classes socials que hi apareixen són els treballadors o obrers que volen més drets i poder viure millor, i la burgesia que només vol fer diners sense la necessitat de preocupar-se dels seus treballadors.

3. Identifica els personatges principals i caracteritza'n la ideologia.

Els personatges principals són els obrers que durant tota la pel·lícula reivindiquen els seus drets, encara que Daens, el personatge principal, ell mateix no és un obrer, però es junta a ells al veure les injustícies que pateixen.

Interpretació i context historic

1. Bèlgica, a finals del segle XIX, quin tipus de govern tenia? Des de quan era independent com a país? Era un estat uninacional o plurinacional?

Hi existia una oligarquia, governada pel Partit Catòlic i el Partit Liberal. Bèlgica va aconseguir la independència el 1830, i és un país plurinacional per la existència dels Belgues i dels Flamencs.

2. Descriu les condicions de treball en quant a:a. Salari.

Els treballadors cobraven salaris minúsculs per les intenses hores que passaven a les fàbriques. Els salaris eren diferents per als homes (els més elevats), les dones i els nens.

b. Condicions higièniques.

Els treballadors vivien en petites barraques, en barris obrers suburbials en els quals es respirava un ambient de brutícia. Els cadàvers de les persones que anaven morint per les pèssimes condicions de salubritat o pel dur treball, eren llançats al riu o simplement tirats al carrer fins que es descomposaven.

c. Jornades laborals.

Els obrers havien de treballar durant jornades de més de 10 hores sense cap descans.

d. Seguretat laboral.

No existia cap tipus de precaució a les fàbriques en les quals treballaven, estant al risc de la mort en qualsevol simple tasca. No és necessari dir que no disposaven de cap tipus de segur.

e. Treball infantil.

Els nens menors de 12 anys ja començaven a treballar a les fàbriques, i eren tractats igual que els altres treballadors, però fins i tot se'ls pagava menys, com a les dones.

f. Assetjament sexual.

Moltes de les joves havien de suportar l'assetjament dels seus capatassos. No podien fer res sobre aquest tema per por de perdre la seva feina.

3. Quins aspectes de la vida dels treballadors t'han impressionat més?

La sobreexplotació inhumana que sofreixen els obrers diàriament per la societat capitalista en la qual els ha tocat viure. Aquests treballadors, sent conscients que són manipulats, controlats com si tan sol fossin titelles, segueixen acudint dia a dia al seu lloc de treball, amb jornades de més de 10 hores, en el qual no existeixen mesures de seguretat ni precaucions, i on el mínim descuit pot provocar la mort.

4. Creus que el que s'explica a la pel·lícula ha estat ja superat pel progrés i pel desenvolupament actual?

Aquestes explotacions com les quals podem veure en la pel·lícula existeixen i han existit sempre al llarg de la història. Quan una persona controla el poder, són molts els afectats per la seva il·limitada autoritat. Les ciutats o pobles que estan sotmesos a la voluntat d'aquests tirans han de fer-se sentir; no poden romandre més temps callats enfront de les injustícies.

5. Comenta la frase final de Daens <<El enemigo es aquel que explota y el amigo el que sufre con nosotros y cerca de nosotros>>.

Amb aquesta reflexió, Daens vol fer veure als obrers que la clau de tot està a romandre units, mostrant complicitat i fortalesa; perquè si hi ha alguna cosa que tenen en comú és que persegueixen i lluiten contra el mateix: demanen una vida digna en tots els sentits.