Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

15
DADES PER AL CDNEIXEMENT DE L'ARQUEDLOGIA I L'HISTDRIA DE JUNEDA L'eminent historiador lleidatá R. Pita i Mercé ens ha trames, a peti- ció nostra, un treball completíssim referent al passat del nostre poblé. Com sigui que és impossible publicar-ho íntegrament en aquest Pro- grama i no volem fer-ne un resum que pugifi desfigurar-lo, hem cregut convenient donar-ne ara una primera part •—fins a l'época romana— esperant reproduir el restant en altres ocasions properes. La recent constitució del museu local de la Casa de Cultura, ha po- sat d'actualitat el tema del passat remot de la vila, els vestigis de la qual es guarden i exhibeixen a les sales de la nova institució cultural. Hem tingut ocasió de veure i estudiar aquests materials, que teñen, al nostre judici, molt d'interés i permeten dibuixar a grans trets, un esquemátic coneixement deis períodes mes recu'ats de Juneda i comarca, deis que específicament, fins ara, se'n sabia ben poc. Un grup sel-lecte de june- dencs ha sentit una gran inquietud per a saber tot el que fa relació amb el seu lloc d'origen, que han volgut estudiar i conéiexer mes profunda- ment, esforcjant-se en buscar vestigis del seu passat, tasca en la que han tingut bastant d'éxit, arribant a col-leccionar un interessant conjunt de materials arqueológics, que ens permeten ja un coneixement sumari de les diverses fases de l'evolució del poblament antic. Ara intentarem redactar un resum d'acord amb la nostra interpretació personal, de l'estat actual del que sabem sobre el passat de Juneda i la seva comarca. VESTIGIS PREHISTORICS En prospeccions realitzades ais dos marges de la valí de la Femosa, prop de Juneda, especialment a les parts altes o pendents de les matei- xes, han aparegut abundants fragments de cerámica artesana, feta a má, amb pastes grolleres i d'mdubtable origen prehistoria Hi ha ma- terials cerámics amb decorado plástica a base de cordons, mugrons i altres formes, ais que podem atribuir una cronología de 1'Edat del Bronze, en el seu període mig i final, els quals, fins ara, son els restes mes antics de la poblado humana coneguts ais encontorns de Juneda, segurament d'una poblado que tenia ja una economía agríco^, amb complement ramader i pastoril, i que estava placada prop dell Hit d'ai- gua que aleshores, en époques mes humides que actualment, deuda dis- córrer peí fons de la valí de la Femosa i en jaciments com e's del tossal de l'Águila, tossal de les Forques, tossal del Joc, tossal de Sant Jordi i altres altures, totes apropades a l'antic curs d'aigua de la Femosa.

Transcript of Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

Page 1: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

DADES PER AL CDNEIXEMENT DE L'ARQUEDLOGIA I L'HISTDRIA DE JUNEDA

L'eminent historiador lleidatá R. Pita i Mercé ens ha trames, a peti-ció nostra, un treball completíssim referent al passat del nostre poblé. Com sigui que és impossible publicar-ho íntegrament en aquest Pro­grama i no volem fer-ne un resum que pugifi desfigurar-lo, hem cregut convenient donar-ne ara una primera part •—fins a l'época romana— esperant reproduir el restant en altres ocasions properes.

La recent constitució del museu local de la Casa de Cultura, ha po-sat d'actualitat el tema del passat remot de la vila, els vestigis de la qual es guarden i exhibeixen a les sales de la nova institució cultural. Hem tingut ocasió de veure i estudiar aquests materials, que teñen, al nostre judici, molt d'interés i permeten dibuixar a grans trets, un esquemátic coneixement deis períodes mes recu'ats de Juneda i comarca, deis que específicament, fins ara, se'n sabia ben poc. Un grup sel-lecte de june-dencs ha sentit una gran inquietud per a saber tot el que fa relació amb el seu lloc d'origen, que han volgut estudiar i conéiexer mes profunda-ment, esforcjant-se en buscar vestigis del seu passat, tasca en la que han tingut bastant d'éxit, arribant a col-leccionar un interessant conjunt de materials arqueológics, que ens permeten ja un coneixement sumari de les diverses fases de l'evolució del poblament antic. Ara intentarem redactar un resum d'acord amb la nostra interpretació personal, de l'estat actual del que sabem sobre el passat de Juneda i la seva comarca.

VESTIGIS PREHISTORICS

En prospeccions realitzades ais dos marges de la valí de la Femosa, prop de Juneda, especialment a les parts altes o pendents de les matei-xes, han aparegut abundants fragments de cerámica artesana, feta a má, amb pastes grolleres i d'mdubtable origen prehistoria Hi ha ma­terials cerámics amb decorado plástica a base de cordons, mugrons i altres formes, ais que podem atribuir una cronología de 1'Edat del Bronze, en el seu període mig i final, els quals, fins ara, son els restes mes antics de la poblado humana coneguts ais encontorns de Juneda, segurament d'una poblado que tenia ja una economía agríco^, amb complement ramader i pastoril, i que estava placada prop dell Hit d'ai-gua que aleshores, en époques mes humides que actualment, deuda dis-córrer peí fons de la valí de la Femosa i en jaciments com e's del tossal de l'Águila, tossal de les Forques, tossal del Joc, tossal de Sant Jordi i altres altures, totes apropades a l'antic curs d'aigua de la Femosa.

Page 2: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

També hem vist fragments de cerámica mes fina, amb decorado geométrica a base de línies paraleHes, trencades, triangles i altres que corresponen a decoracions típiques d'urnes d'incineració de la primera Edat del Ferro o període Hallstatt, i que son indici de l'existéncia d'al-guna necrópolis d'incineració en camp d'urnes o camp de túmuls d'un temps bastant recu'at de l'Edat del Ferro, cap ais voltants deis segles VIII o v n abans de la nostra era.

CULTURA ILERGETE

La majoria deis jaciments amb habitacles humans de l'Edat del Bronze o del Ferro, a la valí de la Femosa, prop de Juneda, teñen una fase arqueológica de cultura ibérica que es troba a la superficie junt a la cerámica prehistórica o en un lloc ben proper. En molts nuclis de població d'aquest sector, sembla haver-hi una continuitat en el pobla-ment prehistóric que perviu mes o menys en el mateix lloc durant la fase posterior de cultura ibérica d'aquest país, que és l'anomenat període ilergete, ja que segurament en la fase cultural de la primera Edat del Ferro i en la ibérica posterior o de la segona Edat del Ferro, la zona de Juneda, com tota la valí del Segre, estigué habitada peí grup étnic ilergete, el qual a fináis del segle III forma una poderosa nació que ag'u-tiná contra e*s cartaginesos i els romans tots el pobles del Nordest de la península ibérica.

A les vitrines de la Casa de Cultura de Juneda s'hi guarden abun-dants fragments de cerámica ibérica, ja feta amb el torn, d'argila ocre, amb decoracions pintades de groe, a franges, cercles concéntrics i al­tres motius geométrics i també amb algún cas de decoració floral, tot pertanyent a poblats ilergetes amb cronología possible entre els segles iv i I I abans de Crist.

La zona de la valí de la Femosa, ja poblada des de la Prehistoria, com hem vist, continua habitada en la fase ilergete. Aquests poblats ilergetes quedaven junt a l'antic camí indígena que cap al seg'e I I I abans de Crist comunicava el territori deis cossetans del Camp de Tarragona amb al deis ilergetes de la valí del Segre i L'leida. La influencia deis po­bles de la costa i amb ells de les cultures mediterránies, per rao de llur situació geográfica, arriba primer ais poblats de les valls de la Fe­mosa i del Salat que a la propia valí del Segre, i aixó explica l'abun-dáncia de cerámica de vernís negre o campaniense, de factura helenit-zant, que brollen en aquests jaciments ilergetes, on també es troben frag­ments de vasos cervesers, de vasos globulars, de kalathos tipus barret de capa i d'ailtres perfils de vasos corrents en poblats de la valí de Segre.

Així dones, ja en época ilergete, es constituiren poblats ibérics a la zona de Juneda situats en el camí intertribal que des de 1'época pre­histórica comunicava Lleida amb la costa. Allí trobem fragments de cerá­mica ibérica pintada, o ibérica sense decorar, o campaniforme, com les descobertes ais llocs del tossal de les Forques, tossal de l'Aguila, tossal del Joc i altres. Ben aviat, pero amb la invasió romana, s'obriria un nou període historie.

Page 3: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

DADES PER AL CONEIXEMENT

DE L'ARQUEOLOGIA

I L'HISTORIA DE JUNEDA

Donant continuítat al ampli estudi del passat historie de la nostra Vila i les seves rodalies, portat a terme per l'eminent historiador lleidatá R. Pita i Mercé, del qual l'any passat ja va publicar-se una primera part, enguany de nou volem donar a conéixer un altre fragment que conside-rem del tot ¡nteressant. Les valuoses troballes que s'han fet dins a l'en-torn del nostre terme i que amb tant d'interés és recullen, reconstruei-xen i s'estudien a la Secció Arqueológica de la nostra Casa de Cultura, han sigut un deis puntáis mes importants per poder realitzar aquest treball d'exploració fins ara tant enfosquit del passat prehistóric i historie de Juneda.

H

LA ROMANITZACIÓ

La desfeta definitiva deis llergetes l'any 205 avans de Crist, va esdevin-dre a l'inici d'una forta influencia romana a la comarca, ¡ potser després de la rebel-lió de l'any 195, que fou marcada per una ocupació militar, la ciutat ilergeta ILTRITA, la actual Lleida i de d'altres punts estratégics, especialment aquells .camins que comunicaven la base romana de TÁRRACO i LLEIDA, esdevenint el fet de que, el vell camí intertribal ilergeta, es convertís amb una via romana.

Durant l'época d'AUGUST, de CLAUDI, i probablement en temps de TRAJA, ADRIÁ i també fins l'any 256, época de VALENTE, la via romana en aquest sector, fou objecte de reparacions i d'engrandiment mitjancant unes pedrés d'uns 3'5 m. d'amplada, lo que ha pogut ésser registrat arqueológicament mercés a alguns MILIARIS, que han aparegut en molts llocs entre Tarragona i Osea. Es una pedra d'uns dos metres de longitud que plantada de forma vertical servia per senyalitzar les dis­tancies amb milles, com la que tenim al jardí de l'enfront de la Casa de Cultura, trobada a la partida de la Bassa Nova. Paviments, murs, ponts, com el que hi havia a la sequía deis rentadors vells, destruit durant la passada guerra, l'any 1938; es portaren a terme durant aquest periode i fins i tot fins l'any 97 després de Crist ja en le época de l'emperador NERVA. Ja en l'época romana republicana, va comencar a edificar-se viles rústegues romanes com a capcalera de latifundis, prop de les vies, les quals esdevingueren molt poblades a l'época imperial, ja siguí en la forma de paradors viaris, fortificacions i viles romanes. JUNEDA sens dubte deu el seu origen com a lloc de població humana, a una vila o bé parador roma que degué edificar-se junt a aquesta via. Romanalles

Page 4: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

de viles rústegues han sigut descobertes i es marquen arqueológicament a les proximitats del poblé, amb ceramiques "térra sigillata" d'época imperial i fins al baix imperi, és a dir fins el segle IV i V, cronología de la "sigillata clara" ademes de d'altra molt abundosa del segle II fins al V de la nostra era, especialment al pía del TOSSAL DE LES FOR-QUES, que ademes aparegué téseles de pavimentado romboidals de fang cuit. Ademes d'una gran varietat d'ánfores i tota mena de reci-pients. Corona tot aquest recull de interessants troballes, un brocal o coll de pou, de calcan blanc, amb una harmoniosa decoracíó d'ordre jónic, el qual pot admirar-se al jardí que havem esmentat abans.

Fins el nom, és a dir el topónim JUNEDA, es creu que és d'origen Nati i per tant, d'época romana. Seguretat del seu origen i significat no el tenim. Es probable l'antropónim JUNIUS i a una vila rústega que per tal fet va anomenar-se VILLA JUNIANA, aquesta forma juniana, ha pogut donar lloc a Juneda, en el curs d'evolució de quatre segles i mig. Altres han cregut també que ha pogut esdevenir d'un temple dedicat a la deva JUNO, deesa de tipus matriarcal, les festes per la qual es celebraven entre el 5 de febrer (Sta. Águeda) i el 9 del mateix mes (Sta. Apolónia), cuite que se l¡ dedicava per protegir a les dones en la maternitat, el que hauria pogut derivar d'un cuite indígena també de fons matriarcal amb vinculacions a la DEA MATER.

També es recurreix a la possíbilítat de que el topónim de Juneda, esde-víngui del mot llatí JUNCTIO, que vol dir encreuament de camíns, el qual al baix imperi s'anomená JUNCTATA. Degut dones a la posició del poblé, es creu que de Juneda sortís uns camíns secundarís romans. Un vers al sur cap a les Garrigues i un altre cap al nort, per unir a l'altra via romana, que passava per Mollerussa vers a Vilagrassa i a Bar­celona. Al fí ¡ al cap, aquesta és la situació de Juneda ja en la edat mitjana, amb aquest encreuament de camins secundarís amb el principal de Lleida a Tarragona.

D'altres restes de viles romanes han aparegut a tota la valí de la conca del ríuet FEMOSA ¡ a la part est de la població, TOSSAL DEL JOC, on han aparegut gran quantítat de cerámica romana, molinets casolans de granet ¡ de lava volcánica ¡ d'altres materials propís de viles romanes del baix imperi, amb supervivencia paleocristiana i fins i tot visigótica.

La partida que actualment es coneix amb el nom de MANREANA, si­tuada a aquesta valí de la Femosa, el topónim és molt possible que siguí el nom d'una vila del temps del baix imperi, per ésser d'un propie-tari latifundista anomenat MANLIUS, i la seva vila, VILLA MANLIANA o bé MANERIUS, formes que poden ésser l'antecedent de Tactual Man-reana, que d'altres autors estimen en MANRESANA.

Hem de possar punt final per motius d'espai d'aquest programa, espe-rem l'ajuda de Déu per poder donar continuítat en d'altres ocasions a aquest valiós i no menys interessant estudi historie de la nostra JUNEDA.

P. Bellmunt Beá

Page 5: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

DADES PEL CONEIXEMENT DE L'ARQUEOLOGIA I HISTORIA DE JUNEDA

Amb el bon desig de donar continuitat a l'estudi del passat historie de la nostra vila, que tant magistralment porta a terme el renombrat historiador lleidatá en Rodrigo Pita i Mercé, fragments del qual ja havien aparegut d'altres anys abans a les pagines d'aquest programa de Festa Major.

Poblament Paleocristiá i Visigótic

Dins la segona meitat del segle IV, l'ambient rural del país lleidatá coneix una fase de gran prosperitat, la que contrasta amb una altra decadent de les ciutats. Les viles de la zona de Juneda, capcaleres de grans latifundis d'economia esclavista, teñen un marcat desenvolupament tant amb l'aspecte económic com cultural. La cultura i l'art roma dins

Page 6: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

I'ámbit rural, aconsegueix la seva máxima expressió amb riques viles decorades amb magnífics mosaics policromats "estucos", elements arquitectónics de pedra i d'altres elements, deis que son testimonis les abundants restes i vestigis arqueológlcs. El cristianisme, oficial ja dins d'aquest període, te poc arrelament entre la població camperola de fons paga, pero les classes mes dotades económicament i mes cuetes, s'adapten al cristianisme oficial. Per aixó parts importants o bé trams d'antigues viles romanes, son sacrificades per ediflcar-hi allí els primers temples cristians del país. Encara que fins ara no es coneixen a la zona de Juneda cap temple ni monument paleocristiá dins de les viles roma­nes del seu sector, no caldria extranyar de que n'apareixessin qualsevol d'elles, ja que s'han trovat teules planes i corves, que esdevenen d'una gran teulada de teula plana del segle V, que poden pertanye a un tem­ple paleocristiá de qualsevol d'aquestes viles, ja que Juneda dins de la zona del territori del "Municipium llerdae" pertany a la Diócesi Episcopal llerdense.

Ja dins del segle V, l'inseguretat del país causada per les invasions germániques i d'altres successos, donen lloc a una intensiva fortificació de la franja de la via romana, entre Lleida i Tarragona; sorgint ais seus indrets nous "Castellum" o bé l'arreujament deis ja existents. Desta­quen dins aquesta época ja per la seva importancia les "Castella" de Castelldans o bé "Castellum Asin ius", un altre a Floresta, potser anomenat "Castellum Floristanum", a Albi "Catel lum A l b i u m " i a Castellot i d'altres llocs.

Tenim prop de Juneda, junt a la carretera de Borges a Cerviá, un temple paleocristiá de Sant Salvador, que es coneix actualment amb el nom d'Ermita de Sant Salvador.

No fora estrany que molt proper a la nostra vila, hagués existit un temple paleocristiá, dedicat al mártir Colagurritá (Calahorra) Celedo-mius, d'un cuite hispánic molt antic dins del cristianisme del país, ja que el temple gótic que hi havia dins del case urbá, junt al cementen vell; estava dedicat a Sant Celdoni o Saldoni, advocació d'origen antiquíssim, visigótic o paleocristiá, que podría esdevenir d'un antic temple d'aques­tes cronologies, que hagués estat dedicat a Sant Celdoni de Calahorra o "Calagurvis Nasica", sant de molta raresa dins de la hagiografía cristiana medieval del país, i quina presencia fora explicable per un antecedent paleocristiá.

Pere Bellmunt

Page 7: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

DADES I APUñ/TS DEL PASSAT HISTORIO

DE JUN EDA

Donada la bona acollida que han dispensat els vila-

tans i forasters a aquests apunts histories de Juneda,

que han pogut confeccionarse mercés a les infor-

macions faci/itades per membres bons coneixedors

del passat prehistóric i historie de Juneda i els grans

coneixements del renombrat historiador lleidatá D.

Rodrigo Pita i Mercé.

IV - INVASIÚ MUSULMANA \

L'any 713 arribaren al nostre país els musulmans. Apoderant-se fácil-

ment de Lleida, feren camí vers Tarragona, passant per Juneda, aprofi-

tant l'antiga via romana. Tarragona fou presa per assalt i amb molta

facilitat s'apoderen de tot el país, continuant cap a Franca, fins que

foren deturats a la ciutat de Poitiers l'any 732.

A les mijanies del segle VIII les revoltes i guerres civils entre musulmans

assolen el país, fugint els habitants cap a les valls pirinenques per

cercar-hi refugi. Tota la segona meitat d'aquest segle VIII, resta el país

despoblat i empobrit, esdevenint una forma de vida tant miseriosa per

ais pocs habitants que hi resten, com la de la prehistoria. Aquesta

situado encara s'empitjora vers l'any 800, quan expedicions de franes,

que lluiten contra els musulmans, encenen Lleida i assolen el país que

Page 8: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

és transformat en un camp de ruñes, estat que perdura fins l'any 870,

amb l'aspecte mes miseriós i desértic.

Fins que al segle X?, en que és afiancat el poder del Ca/ifat de Córdova,

experimenta una curve ascendent, tant en l'aspecte social com en l'eco-

nómic i cultural, el qual té una continuitat fins al segle XI. La poblado

de les nostres ierres estava formada de poblats mossárabs, poblado

autóctona cristiana i poblado de "muladies", és a dir: antics cristians

d'origen hispánic, de religió musulmana.

El destricte o AMAL de Lleida queda organitzat com a zona militar. Son acondicionades les antigües vies romanes. El tram de Lleida a Tar­ragona és organitzat com a defensa de I'AMAL de Lleida i no mes fins a Vinaixa o Vimbodí.

Tot el camp de Tarragona és una especie de térra de ningú. Entre e/s

moros de Lleida i de Tortosa, per una part, i e/s cristians del Comte

de Barcelona per l'altra, son e/s que perfilen la situado del nostre país

durant e/s seg/es X i XI. A les zones de Borges i Juneda surgeixen

poblats i castells musulmans, molts deis quals perdurarien com a nuclis

de poblado fins després de la reconquesta del país l'any 1.149.

CASTELLS I POBLATS MUSULMANS A la comarca propera a Juneda, existien a /'época arab, és a dir, entre

l'any 900 i el 1. 750, una serie de poblats baix l'autoritat musulmana,

e/s quals foren ocupats després a /'época medieval cristiana cristiana en

bona part, restant d'altres abandonáis. Podem nomenar e/s següents:

T0RREGR0SA. Vi/a romana fortificada, d'época tardana. Després pob/at

visigótic i fortalesa arab durant el segle XI. A la primera meitat del segle

XII, a causa de les guerres entre cristians i almorávits resta despoblada-

Probable que existís allí un BORCH o torre fortificada, que no es repo­

bla fins després de l'any 1.150.

MARGALEF. Procedeix segurament aquest topónim de l'árab MANZIL-

GALIB, que indica una mena de parador d'aquesta época arab. Un

general del temps de ALHAKAN II i de HlSAN II, porta també aquest

cognom. Adjunt a aquest lloc sorgeix un pob/at de mossárabs i mu/a-

Page 9: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

dies que subsisteix fins a l'edat mitja. Perteneix després al Cerveró de

Lleida i les pestes del segle XIV i les guerres del XV el despoblen, con-

vertint-se en un lloc ruinos.

AVIN PELEC. Poblat del segle XII proper a Margalef, que .fou també

senyoriu deis Cerveró i deis Mansuar. Ais segles X i XI era un poblat

de mossárabs de la Familia deis IBN PELAGIUM o ABEN PELAI, filis

d'un mossárab anomenat PELAI o bé PELAIO.

WEINFERRI o AWIN-FERRI. Un a/tre poblat mossárab del segle XI, al

terme de Juneda, colindant amb el terme de Puig-vert, junt a l'antiga

via romana. Deu el seu nom a un mossárab nomenat FERRUS o FERRI,

nom arabitzat de IBN - FERRI "FUI de Ferrús". Hi ha restes d'una fortifi­

cado árab, com ho prova la cerámica vidriada que allí s'hi trova.

Sembla que fins l'any 1.550 hi havia una mesquita, que mes tard fou

convertida en ermita dedicada a Sant Jordi.

OROMI. Poblat que existeix encara l'any 1.150 entre Juneda i Artesa.

Es creu que durant /'época árab aquest lloc tenia un a/tre nom, ja que

la forma OROMI és el nou nom cristiá, format pe/s cognoms cata/ans

ORO-MIR.

COGULLADA. Poblat que només subsisteix fins el segle XII, ja que al

segle XIV resta totalment despoblat, segurament per causa de les pestes.

CASTELLDANS. Sobre l'antic "CASTELLUM" de /'época romana hi fou

emplacada una fortalesa árab. Aquesta fou cedida vers l'any 1.120 peí

Wa/i de Lleida ABIFILEL, al Comte de Barcelona Ramón Berenguer III,

encara que de nou passá al domini árab, fins l'any 1.149, data que posa

fi a la reconquesta de Lleida.

MELÓNS. Castell musulmá i fortalesa medieval cristiana després, amb

el seu poblat adjunt.

MATXERRI. Poblat árab de certa importancia. El cognom ALMAGERRI,

era freqüent amb els moriscs del país. Despoblat a la segona meitat

del segle XII i repoblat després per cristians finalitzada la reconquesta

vers l'any 1.150. L/avors fou també posessió del Cerveró de Lleida.

PERE BELLMUNT

Estiu de 1.978

Page 10: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

DADES I APUNTS DEL PASSAT HISTORIO

DE JUNEDA

Aquest article clourá uns apunts histories de Juneda, portats a terme peí historiador llei-datá D. Rodrigo Pita i Mercé. Quatre ani­eles anteriors han aparegut en anteriors pro­grames com aquest de Festa Major. Mercés a interessants tro bal I es que s'han fet dins al nostre terme i rodalies, les quals donen testimoniatge evident del nostre passat historie, aquests articles no solament han estat ratificáis si no que s'ha pogut, podriem dir, ampliar.

V - EL NUCLI HABITAT PRIMITIU DE JUNEDA

Es creu que JUNEDA, fou un nucli habitat ja en l'epoca árab. L 'any 7.149, la L/eida árab cau en poder deis cristians, i per aquells temps son evidents els vestigis d'un poblat for-tificat, el qual fou repoblat després de quedar deshabitat per la fúgida de la poblado musulmana, a la primera meitat del segle XII.

Page 11: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

El repoblament de Juneda, s'inicia pocs anys després de la Reconquesta de les nostres terres, quina tasca fou enco-manada a Guillem de Cervera el Gras com a donació que li feu de la Senyoria de Juneda en Ramón Berenguer IV. Fou aquest il-lustre baró el qui envié a les nostres terres, vassa/ls, famí/ies i ramats, ademes de homes distingits. Els noms de Pinell Bernat, Torre Sala, donen nom avui encara a partides del nostre terme, i d'altres com Miravall i Canyis.

Canyis, esdevé de l'árab AL-KANISA, nom que indica una esglesia mossárab o bé visigótica-cristiana, aleshores encara pervivent i que debia estar situada cap a la partida de les Porqués, assentada a qualsevol de les restes d'época romana o bé, al centre de l'antiga Juneda.

Un document de l'any 1.173, ja parla de I'esglesia de Juneda i els seus de/mes. Aquesta esglesia deuria ésser segurament l'antiga mesquita de Juneda, transformada en esglesia cris­tiana vers l'any 1.149, i situada probablement dins del primitiu nucli habitat de Juneda.

Aquest nucli habitat, es creu que té el seu origen a I'época califa/, segle X, durant el període de prosperitat del camp de les nostres rodalies i de Lleida, encara baix la dependencia deis darrers califes de Córdova i per tant amb la cultura musulmana. Segueix un període de pau durant el segle XI. A les darreríes d'aquest segle, la invasió d'Almoravids les guerres de la primera meitat del segle XII, fa que la comarca resti empobrida i dona ¡loe a la fúgida deis seus habitants, la qual no tornaría a ésser rehabitada fins després de l'any 1.150, ja per pobladors cristians.

Restes d'una primitiva muralla mitjaval, potser de fináis del segle XI i XII, per torres quadrades de tipus árab; com

Page 12: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

encara es poden contemplar junt al corral de Cal Marca, al carrer del Bas. Ademes queden també fragments de muralla de pedra, tot el quaí tancava la vi/a-c/osa. Encara que el seu origen fos de /'época califa/, modificacions posteriors deurien canviar la seva forma primitiva, com ho demostra el Porta/ del Marca, /'are apuntat, possible del segle XV i la resta de la porta potser mes anterior.

El primitiu nucli de la poblado, era abastit d'aigua per una obra de canalització, segurament portada a terme pels árabs i encara existent, la qual es coneix amb el nom de La CANONADA, canal per portar aigües subterrani o bé en forma d'aquaducte, segons el lloc.

S'han fet tro bailes d'unes esteles discoidals mitjavals de pedra, deis segles XIII i XIV, procedents de primitius fossars mitjavals de Juneda i Margalef, les quals están dipositades al nostre Museu.

La ampliado i desenvolupament del case urbá de Juneda, de /'época mitjaval; esdevindria bastant tardaner. Existeix la Vi/a Closa, tancada; fins a l'any 1.350 poc mes o menys. Després fins l'any 1.450, hi ha una fase d'estabilització, miseria i defalliment, que fa que la poblado quedi mermada i que molts deis poblats de les rodalies quedin sense ningú.

Juneda i aquests llocs de les rodalies, comencaran rápidament la seva creixenca a partir de l'any 1.450. Durant el segle XVI, és quan el case urbá experimenta una considerable creixenca, per quina circumstáncia ben prompte la vila-closa, passa a ser un barri antic, d'una planta urbana nova, extensa i desenvolupada.

PERE BELLMUNT Agost de 1.979.

Page 13: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

Kessfess Historiqucs lie Jiineiki u f e M ,-'&, ^ ^ ^ * ¡SÉTal #

Aquesí mot de La Canonada, potser sonará per a molts junedencs, especial-ment ais mes joves; com l'espetec que fa un tret d'un cañó d'artilleria, Com molts prou bé saben, no es tracta de res d'aixó. La Canonada no és altra cosa que una con-ducció d'aigua subterrania, la qual durant molí temps va ser la que servia per abastir en part a la nostra vila, d'aquest element de primeríssima necessitat.

On és? Qui va construir-la? Com está feta? De quin temps data la seva cons-trucció?

Evidentment que aquesta serie de preguntes, no podem donar-les-hi les res-postes prou satisfactóries que voldriem avui pero, si que confiem poguer-ho fer en altres ocasions si aixó es fes factible.

Aquesta obra, permeteu-me dir arquitectónica; mes o menys conservada, existeix encara avui.

El passat mes d'agost de 1979, un grupet d'amics junedencs, potser una mica tafaners en volguer escorcollar entre aquelles coses ja mig perdudes pero, que conside­ren! patrimoni del comú de tot el poblé, vam entrar-hi, no mes amb l'intent de voler posar a la llum de tothom certs aspectes d'aquesta magna obra.

Aquesta Canonada, com he dit abans, és una conducció subterrania d'aigua, la qual es troba actualment inutilitzada.

Molts recordaran tenia la seva sortida ais antics rentador públics, junt a la desapareguda fábrica de sulfur del Chauvet. El lloc del seu neixement avui ja és una incógnita.

Passa per devall de l'antiga carretera i de la via del ferrocarril, i segueix per devall d'aqueU caminet que va fins al Molí de Baix. Continua peí mateix indret d'un altre caminet veinal, fins que aquest es creua amb un altre que baixa per l'endrecária de l'era del Sepriá (Camí de les Borges), junt a la torre del Sr. Amado Santandreu (Cistellera). A partir d'aquest caminet, ja es fa intransitable. Es veu que seguía mes amunt, sempre amb direcció Est Sur-Oest. Unes obres de nivellació deurien destruir­la en part.

Aquesta obra está construida de la següent manera: — La base está feta d'unes grans pedrés d'un metre i 20 cms. aproximada-

ment, col.locades planes unes junt amb les altres. Al centre d'aqüestes pedrés, hi ha tallat un canaló d'uns 18 o 20 cms. de

Page 14: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

Ampiaría

profunditat i d'uns 12 o 14 cms. d'ampiaría, a mena de teula. — Unes parets laterals, també de pedra, no tota d'una peca, amb una altura

d'un metre i 30 cms. d'altitud, les quals están sentades damunt de la filera de les es-mentades que formen el solament. L'amplária entre paret i paret és d'uns 60 cms.

— Sentades damunt d'aquestes parets laterals, com a coberta; hí ha unes pedrés molt mes groses que les de la base. Son desiguals i aqüestes no están polides. Algunes son de mesures impressionants.

Tota l'obra com ja hem dit, va per davall de térra. No sabem tampoc si ja eslava així quan va construir-se o bé si aquest enterrament s'ha fet després.

De les preguntes de qui i quan va construir-se; tampoc avui podem donar cap resposta que sigui digna de crédit.

La gent, com a portantveu de la tradició, diu que van fer-la "els moros". Segons el meu criteri, no cree que fos realitzada aquesta obra durant la dominació árab per dues raons: Primera, perqué l'obra no porta cap mena de segell el qual pugui identificar l'estructura propia d'aquesta cultura, encara que, com sabem, te-nien certa déria en la construcció de cañáis, céquies i conduccions d'aigua. Segona, perqué durant el llarg periode que va durar la seva dominació, la poblacio de Tactual Juneda deuria teñir escassos habitants i, per tant, és probable que l'aigua la cerquessin a d'altres fonts com la del Renyé, la del Pó i d'altres que hi havia a la rodalia.

Liencant com una hipótesi, potser caldria mes aviat cercar les dades de la

Page 15: Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda

•••*•• w¿?.

Altura: 130 ctms.

construccio d'aquesta obra vers les rodalies de la segona meitat del segle XV, época en que Juneda coneix una fase de certa prosperitat, la qual cosa podía moure a cercar un cabal mes abundós d'aigües, per tal de puguer abastir les necessitats que les esmen-tades fonts potser esdevenien insificients.

Per certs documents que, afortunadament, encara es conserven a Parxiu mu­nicipal, s'ha pogut comprobar de que, les corporacions municipals havien tingut sem-pre molta cura de la seva conservado i neteja, per quines despeses tots els anys hi ha-via destinat un pressupost.

Evidentment que la seva importancia va decaure quan Tambada de les aigües del Canal d'Urgell, sempre millors i mes a Pabasjt del veinatge.

Malgrat aixó, fins no fa massa anys; aquesta conducció encara hi circulava I'aigua i 1'Ajuntament procurava mantenir-la mes peí servei que donava per la seva conservado.

No voldria cloure aquest escrit sense fer una crida a tots els junedencs per re-corda'ls-hi que tenim una obra de molta magnitud i no menys important i que havem heretat d"una época i d'una cultura que ha estat el passat de la nostra vila. Aquest passat d'altres junedencs que ens van presidir, va esforcar-se perqué el nostre poblé esdevingués acollidor, gran i noble. Cal, dones, que respectem la seva memoria i tot alió que ells ens han deixat.

Pere Bellmunt