Cursus honorum

Click here to load reader

  • date post

    11-Jul-2015
  • Category

    Documents

  • view

    1.768
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Cursus honorum

Diapositiva 1

CURSUS HONORUM O CARRERA POLTICA (captol 16)El concepte de cursus honorum apareix en lpoca republicana (509-27 aC).Desprs de lexpulsi de Tarquini el Superb, la figura del rei s substituda per dos cnsols. Els primers , segons la tradici, sn Collat, marit de Lucrcia, i Brutus, amic de la famlia.A poc a poc aniran creant-se ms crrecs poltics o magistratures, que juntament amb la cambra del Senat, existent des dels temps de Rmul, i les agrupacions dels ciutadans, constitueixen els tres pilars sobre els que descansa el govern daquest perode. Podem parlar dun sistema de govern ms participatiu, per amb un carcter marcadament oligrquic, perqu tenen ms representaci i, per tant, ms poder, les classes privilegiades (patricis i plebeus rics).

Les magistratures sordenen de la ms baixa (qestor) a la ms alta (cnsol) passant per una srie desgraons (edil, pretor) que marquen el procs dascens en la poltica. La magistratura de trib de la plebs fou creada desprs duna vaga dels plebeus a principi del perode republic, amb la intenci que un representant defensara els seus interessos i sevitaren abusos. La seua figura es considerava inviolable i qualsevol atac a la seua persona es catalogava com un atemptat. Els tribuns estaven en importncia entre els censors i els edils, per quedaven un poc a banda del cursus honorum, perqu noms hi podien ser candidats els plebeus. Quan algun patrici volia desempenyar esta magistratura es feia adoptar per una famlia plebea.1Les magistratures ordinries eren: qestors, tribuns de la plebs, edils, pretors, cnsols, censors.

Caracterstiques: anualitat (excepte els censors), collegialitat i responsabilitat. Els candidats a aquestos crrecs es diuen aix per la toga candida, que vestien durant la campanya electoral per poder ser reconeguts pels electors.

Dintre de les magistratures existia la diferenciaci entre superiors (edil curul, pretor, cnsol i censor) i les inferiors ( edil plebeu, tribu de la plebs, qestor).Les superiors selegien en els comicis centuriats i les inferiors en els comicis tributs. En el cas dels tribuns de la plebs en lassemblea dels plebeus o assemblea del poble (concilium plebis)

Abans demprendre la carrera poltica un ciutad havia de servir deu anys en lexrcit, una vegada assolida la majoria dedat (17 anys).

Larribada a les magistratures superiors per part dels plebeus es va aconseguir desprs dun llarg procs reivindicatiu al llarg del perode republic.

Les magistratures extraordinries eren: el dictador i el seu ajudant, el mestre de cavalleria. 2

Cadira curul, on sasseien els magistrats curuls (edils curuls, pretors, cnsols i els dictadors)Lictors : funcionaris que feien descorta dels magistrats curuls, precedint-los pel carrer. Duien el manoll de vares o fasces amb la destral, com a smbol dauctoritat (podien castigar). El nmero de lictors variava segons el tipus de magistrat al qual escortaven.3trib de la plebsedil curuledil plebeu

pretorcnsolqestorcensorESGRAONS DEL CURSUS HONORUM4FUNCIONS DELS MAGISTRATSQestors: eren en un principi secretaris dels cnsols i socupaven de la recaptaci dimpostos.Edils: eren com els nostres regidors municipals. Socupaven de laprovisionament dels mercats, de la conservaci dels aqeductes, de la vigilncia dels carrers, de lorganitzaci de les festes i els espectacles pblicsPretors: socupaven dels tribunals de justcia.Cnsols: van ser els substituts del rei , amb el mxim poder civil i militar. Podien convocar el Senat i les assemblees.Censors: establien el cens dels ciutadans cada 5 anys i vetl laven pel compliment dels bons costums. Eren elegits entre els excnsols i era un crrec ms b honorfic.

Dictador: era nomenat per un dels cnsols a partir duna ordre del senat, en cas de fort perill intern o extern per a la repblica (invasi, atac, guerra..). Se li atorgava tot el poder civil i militar per poder resoldre el conflicte per 6 mesos com a mxim, temps que durava el seu crrec. Transcorregut eixe temps o aconseguit lobjectiu, eixa persona havia de dimitir. Va ser un bon exemple Cincinat, durant la invasi dels volscos.Silla en el seu perode de dictador (per la guerra civil contra Mrius) va cometre molts abusos i assassinats. Juli Csar es va fer nomenar dictador vitalici i aix va contribuir al seu assassinat. Desprs dells, sabol la magistratura de dictador.

5EL SENAT (SPQR)Aquesta cambra es va crear ja en temps de la monarquia (Rmul) com un Consell dancians o persones amb experincia que ajudaven al rei a lhora de prendre decisions.El Senat pren fora en temps de la repblica com una cambra permanent per contrarestar els canvis anuals en les magistratures.Estava format en esta poca per uns 300 membres, tot i que el seu nombre va anar augmentant.El crrec de senador era vitalici i selegien a partir de la llista que elaboraven els censors entre els exmagistrats superiors, quasi sempre persones de les classes socials ms altes. Per tant era una cambra aristocrtica.Tenia competncies de poltica exterior, dadministraci de provncies, de control del culte oficial, de gesti de les finances estatals, de control dels magistrats, de control de les campanyes militars

Els senadors escolten el discurs de Cicer contra Catilina.Hi havia senadors de pata negra, amb veu i vot, i senadors de segona categoria, amb vot, per sense veu. Portaven distintius diferents.6

Toga praetexta i sandlies prpura, prpies dels senadors dorigen patrici que havien ocupat alguna magistratura superior. (patres)Tnica laticlavia que portaven baix de la toga els senadors dorigen plebeu, amb vot, per sense veu. (conscripti)7REPUBLICANS I DEMCRATES (captol 17)Loposici entre repblicans i demcrates a EEUU equivaldria, mutatis mutandis, a lenfrontament durant el perode republic entre aristcrates (optimates) i populars. Sovint, els lders de les dues faccions eren patricis o nobles, per una facci defensava ms els interessos dels privilegiats (optimates) i laltra satribua la defensa dels interessos del poble (populars).Els optimates o conservadors desitjaven limitar el poder de les assemblees populars i augmentar el poder del senat.Els populars o reformistes volien incrementar el poder de les assemblees i estendre el dret de ciutadania als pobles sotmesos per Roma.

En el s.II aC leconomia romana funcionava molt b, per el repartiment de la riquesa no va ser equilibrat: els rics es van fer ms rics i els pobres, ms pobres. Reforma agrria dels germans Grac; des de la magistratura del tribunat de la plebs proposen limitar les possessions dels rics i repartir les terres entre els pobres. No sarriba a posar en prctica perqu primer s assassinat un germ i desprs laltre.8Enfrontament entre Mrius (representant dels populars) i Silla (representant dels aristcrates). Mrius era un homo novus (la primera persona duna famlia plebea que arriba a cnsol). Mrius havia reformat lexrcit, creant un exrcit professional amb el qual va tindre molts xits (contra Jugurta, contra els teutons i cimbres). Avantatges i inconvenients de lexrcit professional: s molt ms efica, per es fa fidel al general que li paga i li adjudica la part del bot. Els generals polticament ambiciosos es senten forts per a satisfer les seues pretensions, perqu tenen un exrcit darrere recolzant-los. Perill de guerres civils.Silla, lder de la facci dels aristcrates, va obtindre xits en la guerra social (els pobles aliats de la P. Itlica contra Roma, reclamant el dret de ciutadania) i ms tard contra Mitrdates, rei del Pont. PRIMERA GUERRA CIVIL: MRIUS/SILLA (s. I aC)

SillaPer Mrius, aprofitant labsncia de Roma de Silla, va marxar contra Roma i va obtindre el consolat. Desprs de la mort de Mrius, Silla senfronta i ven els seus seguidors. Dictadura de Sila (82 aC), deportacions i assessinats molt nombrosos. Deroga les lleis obtingudes pels populars. Abdicaci inesperada i retir de la vida pblica.9RAMAT AMB ROSTRE HUM (captol 18)

Desprs de Silla dos conflictes: Sertori, partidari de Mrius, va iniciar una revolta en Hispnia contra Roma; a lest el rei Mitrdates del Pont continuava desafiant lauctoritat de Roma. Pompeu el Gran acaba amb les dues amenaces i a ms fa front a lalament dels esclaus sota el lideratge dEsprtac, un gladiador i mercenari de lexrcit rom dorigen traci (73 aC). Prviament Cras havia combatut contra ells en diverses ocasions i, de fet, va acorralar Esprtac, que mor lluitant. Cras va manar fer una crucifixi massiva desclaus al llarg de la Via Apia, rabis perqu Pompeu li havia llevat el protagonisme en la resoluci del conflicte.Pompeu i Cras, tot i que rivalitzaven per la seua ambici poltica, es van presentar junts al consolat per mtua convenincia (70 aC).Ordre social basat en lesclavitud. Tipus desclaus (tonsores, ornatores, praegustatores, delicia.. Consideraci jurdica dels esclaus com a coses.Per qu pensa lautor del llibre que fracassa la revolta dels esclaus?10PIRATES EN EL MEDITERRANI (captol 19)En el s. I aC. hi havia una gran inseguretat en el Mediterrani perqu estava ple de vaixells pirates. Tenien el seu refugi en la regi de Cilcia, a lest del Mediterrani i eren dorgen molt divers: delinqents romans, legionaris desertors, esclaus evadits.La pirateria shavia convertit en la seua forma de vida: segrests de persones per a exigir un rescat, requisament de les crregues dels vaixells, atacs i saquejos a les ciutats costeres.Contra ells la guerra convencional no valia. No donaven la cara, fugien davant de la flota romana, per la victria sobre ells era noms aparent, perqu al poc temps es tornaven a organitzar. Lany 68 aC. van entrar al port dstia i van cremar la flota dels cnsols. Hi va haver una situaci de crisi, perqu els subministraments eren enfonsats o saquejats.Pompeu va aconseguir vncer els pirates arraconant-los a Cilcia. All els va donar la oportunitar de reinserci installant-los com a grangers i incls els va crear una ciutat, Pompeipolis.Els pirates eren- segons lautor de llibre- com els