CURS PER DEIXAR DE FUMAR

SESSIÓ 4

Teoria per la setmana 4

Aquesta setmana farem èmfasi en identificar les variables individuals que influeixen en l’adopció de

conductes de salut com la de deixar de fumar.

SESSIÓ 4 MODELS I TEORIES DE L’EXPECTATIVA VALOR

Rogers (1975; 1983) i Harris i Middleton (1985)

Teoria de la motivació protectora

Greus conseqüències de la nicotina als pulmons humans

Base teòrica que, sosté que la probabilitat que una persona tingui la intenció d’adoptar comportaments de salut pot augmentar fins que percebi que la seva salut està greument amenaçada, però que pot fer moltes coses eficaces i a un cost molt baix per a reduir el risc d’emmalaltir.

Proposen que la por que s’infon a les persones en mostrar-lis les greus conseqüències que es deriven de fer determinades conductes relacionades amb la salut és un dels factors determinants de la motivació que porta a les persones a protegir-se del dany que poden patir.

SESSIÓ 4 MODELS I TEORIES DE L’EXPECTATIVA VALOR

La motivació vers la protecció actua com a preventiva de la malaltia, a partir de la informació rebuda sobre conseqüències negatives, en aquest cas les provocades per l’hàbit de fumar. Els components de la motivació establerta es divideixen en dues variables que influeixen en l’adopció de comportaments de salut (deixar de fumar): •Apreciació de l’amenaça: aquesta variable resulta de restar la por a emmalaltir a causa de la gravetat de les conseqüències de la seva conducta (càncer, mort) dels avantatges que els reporta la conducta de fumar (relaxació).

•Avaluació de la resposta d’afrontament: és el resultat de restar a l’eficàcia de la resposta de fumar i l’autoeficàcia de la persona els costos de la resposta adaptativa (deixar de fumat).

MODELS I TEORIES DE L’EXPECTATIVA VALOR

De cara a la intervenció amb les persones que volen deixar de fumar, aquest model implica que en determinades circumstàncies particulars de cada persona, el sol fet d’emfatitzar sobre el risc resulta més eficaç que augmentar l’autoeficàcia de la persona.

SESSIÓ 4

Aquesta i altres teories de l’expectativa valor reconeixen però el fet que hi han altres factors que influeixen i cal considerar segons cada cas particular, en l’acompliment dels objectius, aquests factors són: informació, oportunitat, força de voluntat, capacitat de mantenir la motivació durant l’execució de deixar de fumar.

MODELS I TEORIES DE L’EXPECTATIVA VALOR

SESSIÓ 4

SESSIÓ 5

Teoria per la setmana 5

Aquesta setmana tractarem de com els processos de canvi de comportament estan regulats també

pel context social.

MODELS I TEORIES DE L’AUTOREGULACIÓ DEL COMPORTAMENT

SESSIÓ 5

Teoria de l’acció social

La teoria de l’acció social planteja que els processos de canvi del comportament i del manteniment d’uns hàbits de salut determinats estan mitjançats pel context social, que proporciona l’estructura causal que uneix els processos de canvi personal als ambients interpersonals, i especifica les influencies organitzacionals i de relacions socials que permeten o constrenyen el canvi personal.

En termes d’intervenció preventiva, l’assumpció d’aquest model implica la creació d’hàbits protectors o rutines que disminueixin el risc personal de patir una malaltia, l’assumpció d’aquests hàbit com no fumar es representa com un bucle de control personal d’acció-resultat, és a dir, l’autoregulació constant de la persona manté els bons resultats (conseqüències biològiques, emocionals i social de no fumar).

MODELS I TEORIES DE L’AUTOREGULACIÓ DEL COMPORTAMENT

SESSIÓ 5

Aquesta teoria suposa l’existència de mecanismes que capaciten la persona per a la transició d’una conducta perillosa a una altre de saludable, entre aquests mecanismes podem destacar: La valoració motivacional que fa la persona en termes de possibles resultats (expectatives de resultats si es deixa el tabac)

Avaluació de les seves capacitats (autoeficàcia percebuda de portar a terme deixar de fumar)

Generació de metes que guien i dinamitzen la solució dels problemes (establiment de l’extinció de l’hàbit de fumar).

El més important però de la nostra instrucció, és l’èmfasi que fa aquest model en que els guions d’acció personal estan connectats amb els d’altres membres del context sociofamiliar, i aquesta dependència social és un dels determinants fonamentals del canvi de comportament i del seu manteniment. Això vol dir que les accions que emprenen les persones dintre d’un context social poden estar o no afavorides depenent de com es veuen aquestes accions, així en un context on fumar és vist com a una conducta poc elegant, serà molt més fàcil que la persona interessada comenci a tenir interès en el canvi.

MODELS I TEORIES DE L’AUTOREGULACIÓ DEL COMPORTAMENT

SESSIÓ 5

Així, el context modifica les capacitats personals i les relacions socials, i afecta l’establiment de metes, la consideració d’oportunitats per a l’acció i el disseny i l’execució d’estratègies de salut. Aquestes influències s’analitzen en termes de: Escenaris: característiques físiques de l’ambient de la persona, en determinar l’accés a recursos materials necessaris.

Relacions socials o conjunt de beneficis, expectatives i obligacions que influeixen en l’establiment de metes i en l’elecció d’estratègies per tal de deixar de fumar, proporcionant models de consecució d’objectius.

MODELS I TEORIES DE L’AUTOREGULACIÓ DEL COMPORTAMENT

SESSIÓ 5

Estructures organitzacionals que canalitzen les metes, expectatives i estratègies personals de maneres diverses, quins són els recursos que ofereixen les estructures existents per tal que la persona dugui a terme deixar la conducta de fumar?

MODELS I TEORIES DE L’AUTOREGULACIÓ DEL COMPORTAMENT

SESSIÓ 5

SESSIÓ 6

Teoria per la setmana 6

Aquesta setmana tractarem de un model de canvi global en el tractament de conductes additives.

Teoria de les conductes addictives

El model sorgeix a partir de la necessitat de desenvolupar un model de canvi global en el tractament de conductes additives, les persones que s’enfronten a l’intent de deixar de fumar havien d’escollir entre la multitud d’ofertes terapèutiques disponibles, aquest fet per si sol provoca ja d’inici incertesa, i si s’afegeix la insuficient informació al respecte sobre els procediments de teràpia, la confusió pot superar la decisió de deixar la conducta additiva.

MODEL TRANSTEÒRIC DE CANVI PER A CONDUCTES ADDICTIVES

SESSIÓ 6

El model global ha de cobrir tot el procés de canvi des del moment en que s’adverteix l’existència del problema fins la consecució i eliminació de la conducta de fumar. La complexitat de la conducta additiva exigeix solucions multivariants. El procés de canvi en la percepció de la persona que es vol ajudar és dinàmic, integrat per estadis, processos i nivells de canvi, per tant el procés d’ajuda ha de tenir en compte aquests estadis per tal de poder avançar en la consecució de l’objectiu principal: deixar de fumar.

MODEL TRANSTEÒRIC DE CANVI PER A CONDUCTES ADDICTIVES

Un procés de canvi consisteix en una activitat iniciada o experimentada per una persona, la qual modifica els pensaments, sentiments, conductes i les relacions interpersonals. Com podem promoure el canvi? La tècnica més utilitzada és la conscienciació, que facilitarem amb educació, confrontació, observació i interpretació, per tal d’aconseguir el canvi per elles mateixes.

Procés de canvi

SESSIÓ 6

MODEL TRANSTEÒRIC DE CANVI PER A CONDUCTES ADDICTIVES

El procés de canvi requereix actuació en la cognició i la emoció de les persones en les primeres fases i potenciar les conductes en les fases de preparació i actuació. Aquest procés te una estructura de 5 etapes o estadis:

Les persones en aquest estadi pre-procés de canvi no pensen seriosament en canviar la seva conducta de fumar. Poden mantenir-se en aquest estadi bé perquè tenen poca informació sobre les conseqüències de la conducta o perquè se senten desmoralitzats respecte a la seva capacitat de canviar i prefereixen no pensa-hi massa en el tema. És freqüent trobar persones que es posen a la defensiva davant les pressions socials o del seu entorn per que abandonin el tabac. És convenient doncs proporcionar informació sobre les conseqüències negatives de la seva addicció de manera subtil per a no provocar aquesta resposta contradictòria. Altre manera és educar i informar la persona sobre la seva resistència, fer entendre i modificar els seus pensaments obstinats.

Estadi de precontemplació

SESSIÓ 6

Estadi de contemplació

MODEL TRANSTEÒRIC DE CANVI PER A CONDUCTES ADDICTIVES

Les persones que es troben en aquest estadi estan pensant seriosament en el canvi. Són conscients del problema i és un bon moment per donar informació obertament sobre les implicacions a llarg termini si continuen amb la conducta de fumar, i proposar mètodes i maneres de com poden canviar. En aquest estadi però, tot i la convicció per part de les persones de la necessitat de canviar, poden mostrar-se encara ambivalents respecte a la relació entre el preu i el benefici de la seva conducta de fumar, per aquest motiu les persones poden mantenir-se en aquest estadi fins a anys, hem d’anar em compte amb la durada de la permanència en aquesta fase ja que pot tornar-se crònica i les persones en comptes d’actuar creuen que el fet de pensar ja és una actuació contra la seva conducta additiva, cal motivar-les doncs per avançar.

SESSIÓ 6

MODEL TRANSTEÒRIC DE CANVI PER A CONDUCTES ADDICTIVES

Estadi de preparació

Aquest estadi com el seu nom indica, les persones estan preparades per a passar a l’acció, generalment la intenció és actuar al més següent d’aquesta decisió, probablement trobarem persones que ja han iniciat alguna acció per aconseguir l’objectiu de deixar de fumar, com la reducció en la freqüència de la conducta de fumar. En aquest estadi es pot planificar la metodologia a portar a terme per aconseguir l´objectiu final d´abandonament de l´hàbit. El curs està especialment indicat per a dur-se a terme quan ens trobem en aquest moment concret.

SESSIÓ 6

MODEL TRANSTEÒRIC DE CANVI PER A CONDUCTES ADDICTIVES

Es produeix la modificació de la conducta problema de fumar, és quan exigim a la persona que aconsegueixi un objectiu concret durant un mínim de temps, a mode d’exemple que hagi deixat el tabac almenys durant 24 hores, accions com reduir el consum de tabac o el canvi a productes menys nocius no es contempla com una actuació, donat que per a considerar satisfactòria una intervenció s’ha d’aconseguir la suspensió de l’hàbit. Moment de portar a terme la batalla contra l´addicció. El comportament de les persones s´haurà de modificar significativament i s´hauran de deixar de banda aquelles activitats que afavoreixin l´hàbit de fumar. Els criteris a seguir en aquest procés estaran conformats pels objectius marcats entre les persones i els clínics, atenen a les particularitats de cadascú. S’estableix un període de sis mesos des de la modificació de la conducta de fumar.

Estadi d’actuació

SESSIÓ 6

MODEL TRANSTEÒRIC DE CANVI PER A CONDUCTES ADDICTIVES

Aquesta fase que pot semblar a priori la més senzilla de complir perquè ja hem fet el més difícil, no ho és en absolut. I no ho és perquè es pot allargar considerablement en el temps i tan sols la fortalesa i el manteniment en la nostra convicció ens allunyarà de tornar a recaure en l´addicció. De ben segur que sempre ens trobarem amb obstacles que superar per a continuar allunyats de la cigarreta. Al cap i a la fi, si una vegada vam ser víctimes de l´addicció, podríem tornar a recaure en la mateixa si no ens mantenim sempre alerta. Aquest període de manteniment quan la conducta additiva ha finalitzat. Per donar per finalitzada la intervenció definim el fi de la conducta de fumar com la no existència de temptacions al llarg de totes les situacions problema, i la persona no necessita processos de canvi per evitar la recaiguda.

Estadi de manteniment

SESSIÓ 6

MODEL TRANSTEÒRIC DE CANVI PER A CONDUCTES ADDICTIVES

Poder establir en quin estadi es troba el pacient és el millor predictor del progrés aconseguit, per tant distingir aquests estadis i avançar conjuntament amb la persona és vital per a la consecució dels objectius amb èxit. Generalment els programes terapèutics tradicionals han tractat als seus pacients com si estiguessin preparats per a entrar a l’estadi d’actuació, per aquest motiu els tractament són en la gran majoria ineficaços, per sobretot els problemes d’abandonament de la participació i la consegüent no consecució de l’objectiu de deixar de fumar. Si es produeix una recaiguda, generalment la persona torna a l’estadi de contemplació, i considera seriosament continuar amb la consecució durant el pròxim any.

SESSIÓ 6